Nous models de la ciutat emergentTreball a l’ entorn del circuit de velocitat de catalunyaen el municipi de MontmelóPFC. Escola Tècnica superior d’Arquitecta del Vallès. etsav.upc-cral.Anys 2005-2008

ÍNDEX

1. Raó i propòsits

2. Propostes

2.1 Laboratori dinàmic a Montmeló [Saida Dalmau] 2.1.1 Anàlisi de l’entorn i primeres intencions 2.1.2 Estratègies urbanes 2.1.3 Estratègies d’edificació 2.1.4 Plantes, alçats, seccions i vistes de l’edificació

2.2 Proportal de Montmeló-transició entre poble i circuit [Jordi Sancho] 2.2.1 Anàlisi de l’entorn i primeres intencions 2.2.2 Estratègies urbanes 2.2.3 Estratègies d’edificació 2.2.4 Plantes, alçats, seccions i vistes de l’edificació

2.3 Cohabitat [Ernest Sànchez] 2.3.1 Anàlisi de l’entorn i primeres intencions 2.3.2 Estratègies urbanes 2.3.3 Estratègies d’edificació 2.3.4 Plantes, alçats, seccions i vistes de l’edificació

2.4 Projecte d’integració de nous equipaments i úsos [Raquel Vicente] 2.4.1 Anàlisi de l’entorn i primeres intencions 2.4.2 Estratègies urbanes 2.4.3 Estratègies d’edificació 2.4.4 Plantes, alçats, seccions i vistes de l’edificació

3. Conclusions

4. Crèdits

01. Raó i propòsits

SAIDA DALMAULABORATORI DINÀMIC A MONTMELÓ

RAQUEL VICENTETRANSFORAMCIÓ URBANA A MONTMELÓ

El taller TAP F proposava desenvolupar un projecte relacionat amb temes d’ actualitat, amb noves dinàmiques socials i estils de vida de la ciutadania. Es tractava de treballar explorant noves demandes programàtiques que provenen de l’ ús allargat del territori, de l’ extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes de l’ aprofitament de les infrastructures per millorar l’ habitabilitat urbana i dels nous patrons d’ un espai públic més polivalent i sovint en continuïtat amb espais col.lectius de caràcter privat. La complexitat dels temes a abordar estava associat a un treball de diverses escales interrelacionades, on el projecte urbà i arquitectònic es barregen creant un espai de projectació multiescalainterrelacionades, on el projecte urbà i arquitectònic es barregen creant un espai de projectació multiescalar.

Es tractava de profunditzar en les estratègies i en les propostes projectuals concretes sobre els tòpics següents:- Experimentació de noves formes dels programes complexes “mixed forms” d’ usos productius, comercials, de serveis i d’ equipament territorial su-pramunicipal.- Projectar amb les infrastructures. La relació del projecte amb contextes urbans complexos en àrees de transformació, on les infrastructures, els medis de transport , l’ aprofitament dels espais fluvials, ferroviaris o els intercanviadors modals de transport metropolità generen valors afegits i nous valors d’ urbanitat contemporània.- Genenar nous paisatges, mitjançant el projete de “landscape design” de les relacions entre els espais territorials: corredors verds, connectors eco-lògics, fronts fluvials, límits de les infrastructures, espais de transició urbano-territorial, àmbits de transformació urbana, etc.- Explorar els espais arquitectònics de la ciutat tridimensional, superant les tendències de la hiperespecialització i el zoning monofuncional.- Projectar profunditzant les condicions tècniques constructives, estructurals, infraestructurals, i les seus requeriments dimensionals, associades als conceptes arquitectònics mencionats, una peça arquitectònica del programa del parc. Es proposa treballar en un àmbit de territori situat als espais espectants de l’ entorn del circuit de Velocitat de Catalunya, en base al conveni de col.laboració del CRAL-ETSAV amb l’ Ajuntament de Montmeló.

SobreSobre una peça de 20 hectàrees van desenvolupar un “ cluster del motor” amb un programa d’ espai productiu logístic -oficines-dotacions-serveis, espai comunitari: equipaments i dotacions, i espai lliure : parc territorial, corredors verds i connectors paisatgístics, que plantejaven una oferta de serveis per a demandes variades, en les que es combinaven propostes de serveis privats amb serveis públics integrats amb el “ parc del motor” inte-grat en el gran “Parc Territorial del Circuit de Velocitat de Catalunya”.Atenent a les especials condicions del programa i per desenvolupar propostes innovatives en la projectació d’ aquestes noves àrees de centralitat te-rritorial, des de la nova perspectiva de la iniciativa pública per desenvolupar aquestes polítiques, tant en relació als “ tipus arquitectònics” com als sistemes d’agregació, el projecte no estava subjecte a delimitacions normatives prèvies, i era cada proposta la que establia les mateixes.

Tots els treballs realitzats en aquest taller F, van donar lloc a un primer dossier que es va presentar al 2006-2007. En aquell dossier es va introdir el tema de projecte i es van fer uns primers estudis previs de possibles instal.lacions annexes al circuit (edificis vinculats al motor, intercanviadors, hotels...). També hi havia un anàlisi general del lloc, els projectes generats al llarg del curs, així com una sistematització de les estratègies de projec-te i unes conclusions.

A partir dels projectes realitzats en aquest taller, alguns estudiants continuen profunditzant en aquest tema i realitzen el seu PFC basant-se en el pro-jecte començat al TAP F del quadrimestre anterior. S’utilitzen les conclusions extretes al finalitzar l’esmentat taller per a fer una proposta més acurada i molt més definida. Es segueix el mateix guió, desenvolupant primer una estratègia projectual a gran escala i tenint en compte els accessos, els fluxes de gent, les infraestructures del voltant... i es troba el punt exacte on col·locar el seu eix edificat. AA partir de tot aquest anàlisi s’estableix una estratègia d’edificació. Cada alumne decideix com haurà de ser la peça arquitectònica proposada i els usos més adients per aquesta. Es col·loquen, en general, una nova estació de ferrocarril de la línia Bcn- Puigcerdà, terciari, hotels acompanyats de sales de convenvions i auditoris i vivendes. S’arriba a un punt de definició molt alt, projectant l’estructura, els diferents sistemes constructius i tots els passos d’instal·lacions i plans de protecció antiincendis.

En les següents pàgines es mostren els quatre treballs desenvolupats i detallats amb les propostes individuals per a l’entorn del Circuit de Velocitat de Catalunya.

RAÓ I PROPÒSITS _ OBJECTIUS DELS TREBALLS

02. Propostes

LABORATORI DINÀMIC A MONTMELÓ. Saida Dalmau- comunicació Montmeló-circuit amb dues bandes: ple i buit (edificat i parc).-cubriment autopista: per 2 punts, interior edificat, superior verd.-estació: subterrània, situada dins d’un eix amb sortida directa al parc.

L’exercici proposa desenvolupar un projecte sobre temes d’ actualitat relacionats amb la nova dinàmica i estils de vida de la ciutadania. Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l’ús allargat del territori, de l’extrema mobilitat dels ciu-tadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per millorar l’habitabilitat urbana i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent i a vegades amb continuïtat amb espais col•lectius de caràcter privat.

Vista general de la maqueta

SITUACIÓ GENERAL I INTRODUCCIÓ

En concret es proposa treballar en un àmbit de territori situat a l’entorn del circuit de velocitat de Catalunya.Catalunya polaritza a l’àrea metropolitana de Barcelona, passa el mateix dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Podem dir que és un desenvolupament en satèl•lit que confia totalment en la identitat de les infraestructures principals.Quan apareix el circuit de CataluQuan apareix el circuit de Catalunya, Montmeló, Mollet, Granollers, Montornès i Parets agafen força com a entitat única, es genera una ciutat de ciutats, una zona on una quantitat gran d’espais entre els diferents nuclis tenen una gran capacitat per al nou desenvolupament. Aquesta nova unitat està en tensió provocada per la seva connexió tant a nivell provincial, com a nivell mundial. Per tant entenc que la innovació estarà condicionada per la relació entre aquests 2 pols.

EsEs pot veure com el circuit està encerclat per agrupacions de polígons industrials entre un ampli marc de camps d’horts molts d’ells sense conrear i els municipis que envolten el circuit de Catalunya han crescut donant l’esquena al mateix, fomentant l’aparició d’àrees sense definir.ElEl territori està trinxat per una sèrie de barreres lineal i dinàmiques, l’autopista A-7, les vies de tren de Barcelona-Portbou i Puigcerdà, els rius del Congost, el Mogent i el Tenes, els quals conflueixen per donar lloc al riu Besòs, a més d’altres vies rodades se-cundàries intermunicipals. A totes aquestes barreres dinàmiques s’hi superposen unes altres de caire estàtic, com son els polígons industrials i camps de conreu, dels seus continguts i usos se’n deriven els seus teixits, amb una implantació en el territori con-creta i universal. Aquests tipus d’implantacions no faciliten les circulacions peatonals. D’aquesta manera, el mitjà de transport més usat en aquesta zona és el cotxe, tant per a recorreguts de gran com de curta distància.

L’equipament del circuit de Catalunya queda implantat enmig d’aquesta amalgama de teixits inconnexos i trinxats, de manera que tot l’espai colindant queda desaprofitat i sense una ordenació coherent i equilibrada.

Generals

2 carreteres

3 carreteres

Totes les carreteres

Peatonal

ACCESSOS AL CIRCUIT

Núm. d’acessos: 7

LaLa gran massa de gent arriba en cotxe (85000 per-

sones) generen un col•lapse important, la que

arriba en tren (10000 persones) ha de parar al poble

de Montmeló –no hi ha parada al circuit- i venir en

bus o a peu per una única via.

VISTA GENERAL DE LA ZONA

Modificar el destí de tres viles (Montmeló, Parets i Granollers) a causa de l’impacte que provoca el circuit de Montmeló en el seu centre de gra-vetat. Aquest centre de gravetat del triangle, es converteix en un nou receptacle d’una quantitat d’activitats típicament modernes.

Proposta de connexió Montmeló-circuit

Verds i rius

En el món contemporani, els programes esdevenen abstractes en el sentit que no están des d’ara vinculats a un lloc o una ciutat específica: suren-giren de manera oportunista al voltant del lloc que ofereix el màxim de connexions.Tots aquests fets descriuen una nova condició alhora local i global, igualment im-portant per als japonesos que per als de Montmeló.Paradoxa que apesara al principi de tota operació: només l’arquitecte no sap gens de la situació a la que és necessària arribar. Preparar el terreny implica en aquest cas tallar i desfer el nus d’infraestructures que proliferen: dues vies de tren, una autopista que cancel•la el lloc, una ronda preferent entre via ràpida urbana i perifèrica.La exacerbació de la complexitat revela el punt màgic on els problemes es trans-formen en potencial pur.

Estació/centre dels assumptes

Estació (tren/rodada) subterrània situada dins d’un eix amb sortida directa al parc, que trenca la monotonia funcional de l’estació clàssica. Hotel/habitatges/comerç superposats sobre l’eix formaran part del sistema, per a crear una zona privilegiada de híper connectivitat. L’estació es converteix en gale-ria d’assumptes, eix públic nord-sud.

Eix de connexions

L’eix és la connexió més important entre la ciutat i el circuit, el centre dels “affairs”. És l’element primari on les relacions entre l’existent i el nou tenen lloc. Escenari de tots els moviments, símbol d’arribada.

ANÀLISI

Transversalitat

Infraestructures

Circularitat Mobilitat

PROPOSTA ESTRATÈGIAEl que es proposa és una redefinició del territori per aprofi-tar les seves possibilitats com a parc territorial, aquest parc actua com un element connector i vertebrador entre les diferents àrees o elements d’atracció s’adapta al lloc, s’estira, es ramifica i es modifica la topografía, alhora es creen espais lliures per a desenvolupar tota mena d’activitats, tant les que están lligades al món del motor com les que ncom les que no.De manera que es genera una malla de verd lliure perime-tral al circuit per absorbir les circulacions. Partint d’aquesta anella van apareixent edificacions de caire públic com serveis i altres equipaments. Els diferents usos es superposen incloent àrees lliures, connexions, centres comercials, hotels, oficines, polígons industrials, horts, equipaments i vivendes. La finalitat d’aquesta organització territorialterritorial és la de fer un programa flexible que funcioni pels diez de gran circuit com a element distribuidor i des-congestionador i que quan no hi hagi circuit, les activitats_serveis_usos establerts generin una atracció de massa de gent, amb un altre esquema de funcionament.

horts com a conti-nuació del verd i com a sector productiu de

ús dels canals com a equipament lúdic.-

connexió dins-fora

autosufi-ciència del propi siste-ma.

potenciar la mobilitat neta.

autopista

carretera1

carretera2

renfe

estació

Superfície total: 724.846 m2

Z1: parc estudiat 455.438 m2

Z2: parc 165.483 m2

Z3: eix buit 36.940 m2

Z4: eix edificat 64.000 m2

Z1

Z2

Z3Z4

Zonificació parc

PLANTA GENERAL

VISTES GENERALS

VEGETACIÓ

PAVIMENTS

PLANTA GENERAL DE VEGETACIÓ

ESTRATÈGIA VEGETACIÓ

El poble de Montmeló penja principalment del seu circuit. En canvi, no estableixen cap relació entre sí. Només entra en el poble el soroll del circuit, la seva presència no es fa notar en res més. Proposo establir una relació entre les dues entitats, mitjançant la incorporació d’elements vegetals que els relacionin visualment i, a la vegada, separin acústicament.Una Una vegada analitzades totes les espècies vegetals característiques de la zona, es decideix realitzar un matalàs acústic en uns camps de cultiu propers, l’únic punt de transició. Estableixo llaços visuals i sensitius realitzant unes bandes acústiques absorbents del so, transversals a la di-recció d’aquest, protegint el poble. Els intersticis de les bandes son ocupats per una vegetació de transició cap als elements naturals en trànsit entre els camps de cultius abandonats i el bosc. Les zones de vegetació del poble entren en el circuit i viceversa, compartint les mateixes es-pècies i ordenació. Enfatitzo la dualitat circuit-poble mitjançant la combinació de dos tipus d’espècies-pantalles acústiques-arbres d’alineació, repetint les mateixes barreres en l’interior del poble per disminuir l’entrada de soroll en ell. L’operació se simplifica en la materialització d’unes barres duals que absorbeixen el so i atenuen el seu pas i que permeten la realització de passejos arbrats, propis de Montmeló. D’aquesta manera obtenim dos tipus de zones: l’edificació del poble i les zones naturals. L’edificació es beneficia d’això ja que els carrers tenen menys soroll i son més agsoroll i son més agradables. Els espais naturals ara en desús es recuperen gràcies a la incorporació de canals d’aigua en les barres, que ser-veixen pel seu manteniment.La unificació de l’operació es materialitza a l’establir una continuïtat d’espècies vegetals al llarg de totes les barres que, a la vegada, connec-ten tots els espais verds del poble amb el circuit.

Maqueta de l’actuacio general

Una de les realitats que més canviaran en el temps del parc seran les dotacions prestades. Es produirà un procés de completament incorporant-se noves funcions a poc a poc.La planificació del parc podrà gestionar aquest tipus d’incertesa mitjançant la disposició directa d’elements que permetin l’actualització de programes. Les dotacions col•lectives haurien d’ordenar-se de manera que puguin absorbir noves incorporacions de funcions. Així el visitant trobarà un parc nou en cada visita en el que a funcions es refereix.AquestsAquests elements/edificacions, que permeten l’actualització de programes, se situen en els punts amb les cotes més elevades del parc podent d’aquesta manera generar uns canals amb l’aigua acumulada/depurada pels mateixos i generar així el rec del parc. Els canals que distribueixen l’aigua generen bandes amb vegetació, depenent de les zones, més o menys densa, intentant disminuir l’alt soroll dels cotxes del circuit.Per a generar el bosc s’ha destinat una zona del parc per plantar aquelles espècies d’arbres que s’hagin previst en ell.

ESQUEMES PARC

VISTES PARC

Canals Vials Accessos

Zona industrial

PLANTA GENERAL I PLANIFICACIÓ DEL PARC (Z1)

Accés rodat a

interior parcAccés rodat a

interior parc

Accés peatonal

parc des

d’estació i apar-

cament

Montmeló

Montmeló

Parets i altres

Lleida, Girona,

Tarragona i Bcn

Montmeló

Granollers/AP7

Vial rodat ppal

Vial rodat secundari

Vial peatonal

L’arquitectura es basa en el concepte de forma. Aquesta es fonamenta amb la geometria del punt, la linia i el pla i en conseqüència del volum ple de matèria. Els elements geomètrics clàssics es consideren rígids i immòbils en l’espai, gràcies a la substància inerta capaç d’oposar-se al moviment, massa; aquesta expressa la quantitat de matèria que hi ha en un objecte.

Per donar resposta a la complexitat de les estructures socials, hem de saber proposar estructures imprecises capaces d’absorbir situacions im-previsibles.

Circulacions a l’eix edificat Vista de l’edifici

Estació Hotel

ESTRATÈGIA EIX EDIFICAT

Instruments per produir sistemes no específics:

1. Introduir les dimensions de

a) Valor-temps: de permanencia dels espais d’una unitat urbanab) Valor-activitat: d’una activitat urbana

2.2. Proposar estructures suport, en els casos en el que el valor temps sigui baix, que permetin disposar de diferents configura-cions de vida, modificables amb el temps. Per això hem de separar els edificis en dos, suport i caixes.

_Caixa- representa crear un estat de vibració treballant amb els límits de la presencia o absència de l’arquitectura. És interessant el punt de partida imposat, perquè permet investigar sense preocupar-te de la forma, el procès de disseny queda neutralitzat. L’arquitectura ha de ser capaç d’assignar a un cos simple la me-moria d’una multitud d’informacions.

Tipologies

Vivenda

Circulació

Disposició

CIRCULACIONS

INSTAL·LACIONS CULTURALS (VOLUMS)

CREACIÓ DE LES VIVENDES-SERVEIS

INSTAL·LACIONS CULTURALS (CIRCUITS)

Circulació

lentaAparcaments, espai concert (connexió parc)

S2 Infraestructura de peatons

i bicis

P Infraestructura de peatons

i bicis

S3 Infraestructura rodada

Identificació dels accessos a les

vivendes per a peatons i vials de servei

Desplaçaments dels blocs de servei

en eix X. Es creen àrees lliures.

Abosroció de passos peatonals.

Baixa altura amb jardí. Baixa altura amb jardí.

Edificació dispersa en altura.Edificació dispersa en altura.

Circulació lenta poble-parc (circulació lenta)

poble-edif (circulació lenta)

Infraestructura rodada

Bar-restaurant Supermercat Llar d’infants Unitat d’aparcament

Vivenda i treball just al davant

Treball en contacte amb vivenda

Vivenda a sota, treball a dalt

Serveis

Vivenda i treball connectats

horitzontalment.

Vivenda a dalt, treball a sota i

venta en PB.

Serveis

ComerçTreball

Vivenda i treball connectats

verticalment.

Estudiants o gent a l’atur/no

treballadors.

Vivenda i treball en una torre

amb vistes.

Vivenda entre 2 espais de tre-

ball (privat i públic).

ESQUEMES EIX EDIFICAT (Z4)

Peatons/bicis

(circulació lenta)

Rodat (circulació

ràpida)

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuits

comerçoficines

buits

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuits

comerçoficines

buits

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuits

comerçoficines

buits

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuitscomerçoficinesbuits

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuitscomerçoficinesbuits

recorreguts horitzontalsrecorreguts verticalsrecorreguts rodatsinstal·lacionsbuitscomerçoficinesbuits

SECCIONS EIX EDIFICAT

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

Secció A Secció B Secció C Secció D

Secció E Secció F Secció G

PLANTES EIX EDIFICAT

PROPORTAL DE MONTMELÓ. Jordi Sancho-comunicació Montmeló-circuit amb una banda edificada bifurcada: parc a l’interior -cubriment autopista: per un punt superior edificat amb intenció d’acabar la façana de Montmeló.-estació: a l’entrada actual del circuit de Montmeló.

El Circuit de Velocitat de Catalunya, situat entre els municipis de Granollers, Montmeló i Parets del Vallès, és un equipament lúdic-esportiu d’ús tant esporàdic com massiu.El territori que colinda el circuit és actualment una amalgama de teixits i infraestructures inconnexos que no tenen una ordenació clara i que no potencien les possibilitats que pot oferir aquest equipament.

La proposta es centra en la possibilitat de generar una recomposició per a generar un nou equipament que pugui englobar dins del mateix sis-tema a tots aquells que envolten el circuit però que no tenen cap tipus de connexió.Es defineix una estratègia a nivell territorial basada en l’anàlisi i estudi de l’entorn i finalment en culmina amb una gran peça arquitectònica que acull els diversos usos proposats.

Es pot plantejar la recomposició el territori i potenciar al màxim les possibilitats que té el circuit de Montmeló per a generar un nou equipament lúdic-esportiu i amb serveis per a la xarxa de municipis que l’envolta.ElEl projecte de recomposició contempla dos àmbits, per una banda es proposa una connexió elevada d’aquest nou centre amb el poble de Montmeló, generant un eix de creixement del poble i passar les barreres de l’autopista AP-7 i vies de tren. I per una altre, generar un nou espai verd lliure de qualitat en el territori amb capacitat per ab-sorbir diferents usos lúdics i esportius.

La connexió elevada planteja un recorregut peatonal que parteix de la trama urbana del municipi de Montmeló i que articula i concentra una banda edificada de 60 metres d’amplària. Aquest eix de connexió varia formalment i programàticament en funció de les influències que rep en el seu recorregut fins a la zona del circuit.

EsEs proposa un edifici en alçada, travessat per aquesta connexió elevada, que marqui a nivell territorial l’accés principal al nou món del motor del circuit de Montmeló. L’edifici genera un espai de transició entre l’àmbit del Montmeló poble i del Montmeló circuit amb una contenció espaial formalitzada amb un cos edificat de 30x15 metres que es retorça en tres dimensions dins d’un àmbit cúbic dede 75x75 metres creant arc en tres dimensions, visible des de qualsevol orientació, obert cap al sud, emfatitzant l’accés a través de l’edifici com un embut de fluxes i gene-rant també un edifici horitzontal mirador cap al circuit.És un edifici que contempla un programa públic relacionat amb la connexió peatonal elevada i les infraestructures, i un programa en mixed-use privat en alçada.La zona pública està connectada per la mateixa passera que s’eixampla i passa a ser un espai distribuïdor que re-laciona el fluxe peatonal amb el rodat i el ferroviari, ac-tuant a modus d’intercanviador. Els vestíbuls d’accés a ’edifici són independents i es relacionen mitjançant la passarel•la.La part privada en alçada respon a uns usos més especí-fics relacionats amb el poder de convocatòria que té el cir-cuit de Montmeló. Es proposa un hotel i oficines amb la capacitat d’acollir tant als visitants com a grups d’empreses que vinguin durant una temporada per fer proves en el circuit. Aquests grups poden llogar una agru-pació d’habitacions d’hotel i una part de les oficines les quals generen un lligam productiu tant per al nou món del motor que es proposa com per els polígons industrials ad-jacents.

Part del serveis que ofereixen l’hotel i les oficines són compartits en el sòcol; el restaurant principal de l’hotel, i la zona de convencions i exposicions de les oficines. En alçada es planteja un programa d’usos mixtos entre l’hotel i les oficines, consistent en sales de banquets, zones d’oci, zona esportiva, bar-cockteleria i sales de re-unions i celebracions.

ANÀLISI DE L’EXISTENT PROPOSTA SOBRE L’ANÀLISI

INTRODUCCIÓ GENERAL AL PROJECTE

A partir dels anàlisis anteriors es detecta dos àmbits molt marcats: el poble i el circuit. El projecte, doncs, genera un eix de creixement del poble aprofitant també per saltar la barrera que suposa la infraestructura de l’A-7 i les vies del tren.

Un cop establerts els usos que ha d’acollir el nou espai es planteja el recorrecut peatonal (N.P.) que donarà forma a la banda edificada. Finalment, segons l’abast del poble i del circuit, es troba el punt clau per col·locar la fita territorial, el que serà la peça edificada considerada com a transició d’un àmbit a l’altre.ElEl sócol de tota la franja, de 60 m d’ample, és segurament la peça més important de tot el projecte ja que és l’encarregat d’unificar i relacionar allò existent amb allò de nova creació.

PROCÉS D’ASSENTAMENT EN EL TERRITORI

PROGRAMES COMPATIBLESPROPOSTA URBANA

La proposta deixa clar el nou espai verd lliure de qualitat en el territori amb capacitat per absorvir diferents usos lúdics i esportius.Algunes de les peces construïdes en la passarel·la, arriben fins al parc que envolta el circuit. D’aquesta manera no només es relaciona en horit-zontal sinó que també en vertical.

La planta superior, de connexió ciutat-circuit, queda lligada amb els usos que s’hi col·loquen i perforada pels espais peatonals que alhora par-teixen de la trama urbana del municipi de Montmeló. Aquest eix varia de forma programàtica i formal en funció de les influències que rep en el seu recorregut fins al circuit. Totes aquestes arquitectures queden en un segon pla gràcies a la gran potència de la fita territorial que més endevant queda desenvolupada.

PLANTA PASSAREL·LA DE CONNEXIÓ

PLANTA BAIXA - PARC

SECCIÓ LONGITUDINAL

MAQUETA GENERAL DE LA PROPOSTA

PROPOSTA GENERAL

Un cop presses les decissions generals de projecte i decidits també els usos que ha d’acollir l’edifici únic a desenvolupar es juga amb les relacions que es poden establir entre aquests usos i la forma que millor els aculli. Els esquemes funcionen amb processos de creació -abatiments, optimitzacions de l’espai, adaptacions, continuïtats... - que van des d’una barra simple, horitzontal i d’una sola altura acollint tot el programa fins a arribar al volum final.

EsEs proposa un edifici en altura que queda travessat per aquesta connexió elevada. L’edifici es formalitza amb un cos de 30 x 15 metres que es re-torça tridimensionalment dins d’un àmbit cúbic de 75 x 75 m, creant un arc en tres dimensions visible des de qualsevol orientació i obert cap al Sud.

FORMA VOLUMETRIA DEFINIDAUSOSpre-programa

programa genèric usuaris

usuaris

barreja = potencial

maclatge de programes

Procés 0 Programa genèric

Procés 1 Ubicació en superfície

Procés 2 Compressió dels usos privats_optimització

Procés 3 Abatiment el alçada_fita

Procés 4 Pas a través_connexió urbana

Procés 5 Adaptació_portal

Procés 6 Definició de crujies_ proporció

Procés 7 Abatiment usos principals_espai transició

connexió

Procés 8 Orientacions_eixos activitat

eix activitat

Procés 9 Acessos_ continuitat barres

Procés 10 Vestíbul obert_adaptació

Procés 11 Passarel·la edifici_encontre

RELACIONS FORMA - ÚS

L’edifici d’usos mixtes, emfatitzant l’accés a través de l’edifici com un embut de fluxes i generant també un edifici horitzontal mirador cap al circuit, distribueix la totalitat del programa en les diferents barres i altures de les que disposa.Contempla un programa públic relacionat amb la connexió peatonal i les infraestructures i un programa divers més privat en alçada.

Es proposa un hotel i oficines amb capacitat d’acollir tant a visitants com a grups d’empreses que vinguin durant una temporada. Part dels serveis que ofereix l’hotel i les oficines són compartits amb el sócol més públic, el restaurant, la zona de convencions i també les exposicions.

CONTENIDOR

PLANTES SEGONS ÚS

PROPAGACIÓ PROGRAMÀTICA

DIAGRAMA LEGO

FUNCIONAMENT DE L’EDIFICI

Tots els usos units en el mateix edifici acaba conjugant un mixed-use capaç de resoldre els dèficits i crear noves oportunitats que anterior-ment s’han esmentat. Cada planta resol diversos programes i alhora es relacionen amb les plantes inferiors i superiors sense mai perdre l’ordenació.

La zona pública, més inferior, està conectada per la passera que s’eixampla i passa a ser un espai distribuïdor que relaciona els diferents fluxes -peatonal, rodat i ferroviari- actuant com un intercanviador.La part privada, en alçada, respon a usos més específics relacionats amb el poder de convocatòria que té el Circuit de Velocitat de Catalunya.

ALLOTJAMENT CONVENCIONS OFICINES

RESTAURANTS I CAFETERIES INSTAL·LACIONS OCI I ESPORT

VESTÍBULS CIRCULACIONS NUCLIS

ADMINISTRACIÓ I SERVEIS ESTACIÓ APARCAMENT

DIAGRAMES DE ZONIFICACIÓ

SECCIÓ I PLANTA INFRAESTRUCTURA-ESTACIÓ

SECCIÓ I PLANTA ADMINISTRACIÓ

SECCIÓ I PLANTA 12 - OFICINES I SALES INDEPENDENTS

SECCIÓ I PLANTA 14- PISCINA I ADMINISTRACIÓ

SECCIÓ I PLANTA PARC

SECCIÓ I PLANTA PASSAREL·LA DE CONNEXIÓ CIUTAT - CIRCUIT

COHABITAT. Ernest Sànchez-comunicació Montmeló-circuit amb una banda edificada bifurcada: parc a l’interior -cubriment autopista: per un punt superior edificat amb intenció d’acabar la façana de Montmeló.-estació: a l’entrada actual del circuit de Montmeló.

El terme municipal de Montmeló, d'escassa extensió territorial, està situat al Vallès Oriental. És estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb la riera de Mogent, que en unir-se, formen el Besòs, riu que conforma el límit sud del terme. El límit Nord del terme està delimitat per la AP7, el Circuit i la seva zona industrial. El terme municipal està fragmentat mitjançant 4 vies: una carretera que porta a Granollers, travessant el nucli del municipi, l’autopista AP7 i les linies de trens RENFE BCN-Puigcerdà i BCN-Port Bou.

LaLa nostra proposta es basa en la idea principal d’acabar el poble; pren l’avantatge de la oportunitat de solucionar el problema dels accessos al circuit de Montmeló. L’escala del projecte i el seu impacte potencial incrementa la necessitat d’una actitud simple , funcionalitat en la manipulació de la topografia i els sistemes infraestructurals, però no en la proposta d’intervenció del planejament de la ciutat.

Vista general de l’actuació

Fragmentació

Infraestructures

Connexió

Accés a infraestructures, circulació interna

Tenint en compte els defectes i les virtuts del

pla urbanístic proposta, el projecte es situa

longitudinalment seguint la via principal de

connexió o ronda secundària.

Montmeló està dividit en 3 nuclis molt mar-

cats. El principal, al centre del poble, on hi

ha els carrers peatonals de comerç,

l’ajuntament i l’estació. El secundari es troba

just a l’altre banda de la vida del tren, molt

mal comunicat però amb una densitat nota-ble. S’hi situen els nous equipaments muni

cipals (el camp de futbol i un centre social).

L’altre nucli és el que es troba més separat

del poble.

Un dels substrats proposats integra els

camps existents transformant-los en horts

urbans. Aquest factor és socialment molt im-

portant ja que implica un grau de relació a

nivell de poble molt elevat. L’equipament

anomenat hort central permetrà que aques-

ta relació sigui possible. Ajudarà a gestionar

les parecel•les i impartirà una formació ge-

neral en base al cultiu i la sostenibilitat del

medi.

El projecte inclourà millores en el transport

sostenible al crear uns substrats peatonals

amb distàncies curtes i assequibles. Vindran

recolzades per un increment del transport

públic. La inclusió d’una parada dins del

marc de projecte i l’elaboració dels substrats

mencionats, esdevindran unes connexions

bàsiquesbàsiques per anar disminuint l’ús del trans-

port privat al poble.

ANÀLISI DE L’EXISTENT PROPOSTA SOBRE L’ANÀLISI I DECISIONS DE PROJECTE

El projecte vol donar continuïtat a la ciutat a través d’aquest nou parc urbà de gran escala, el qual actuarà en dues fases diferents: com a parc límit entre camp i ciutat i com a parc interurbà entre el nou i el vell. EsEs permet el pas de les principals vies de la ciutat. Aquestes fina-litzen en unes places que actúen com a rebedors del camp i com a generadors de futur desenvolupament. La relació camp-ciutat i nou-vell es produirà d’una manera gradual, a través de les bandes paral•leles al límit de la ciutat, alterades al ocupar el lloc.El parc estarà estructurat per unes bandes dinàmiques que deixen al seu interior unes estàtiques i d’oci, en record a les vies del tren.

L’estructura de la estratègia es basa en les rutes de comunicació, un sistema de bandes topogràfic per ser capaç de donar coherèn-cia als límits de la municipalitat.Aquest sistema usa infraestructures de transport existents i les connecta directament amb la trama urbana adjacent, sent desen-volupat com un creixement orgànic diferenciat de l’urbà.L’actuació principal és la construcció d’un ordre topogràfic per ser capaç d’unificar les futures instal•lacions. Aquest ordre considera dos situacions fonamentals:

L’edifici, comprès dins el marc del projecte urbanístic, pretén con-taminar aquesta zona per aconseguir canviar la tipologia de viven-da, creant un nou pol d’atracció.

1-La necessitat de connectar el circuit amb la trama urbana adjacent, solucionar les diferències de les entrades al poble, la geometria topogrà-fica I les infraestructures existents.

2- La necessitat de solucionar el conflicte entre les circulacions peatonals i el circuit ja que hi ha una autopista i una via de tren, extendre l’urbà.

Situació general

HISTÒRIA DE MONTMELÓ

MontmelóMontmeló es troba situat al bell mig d'una important i mil•lenària cruïlla de camins que enllaçava Barcelona, Girona i arribava a França. Aquesta situació privilegiada que per-dura des dels romans, la via Hercúlea, fins als nostres dies i que comunica el Sud i el Llevant hispànic amb Europa, ha fet del poble un lloc de pas obligat, transitat des dels temps més remots. Al segle II a C., amb l'ocupació romana, es produeix un canvi total. L'antiga via natural per la vora dels rius és reparada i al turó de Can Tacó, a la confluèn-cia dels rius Mogent i Congost, s'instal•la un lloc de comandament militar de vigilància i control de la ruta. El lloc segueix transitat. Tot i el nou traçat de l'emperador August per la costa, la via de l'interior, la de la depressió prelitoral, no es perd. Tots els itinera-ris, tant romans com àrabs o medievals, ens ho confirmen. Els destins de Montmeló varen estar lligats durant segles al Monestir de Sant Pere de les Puel•lesde Barcelona. Montmeló era conegut com "els masos de Sant pere", el lloc on es troba el Circuit eren dos d'aquests masos: la "Torre Pardalera" i el de "Can Cabanyes" datats ja al segle XII i que van ser desamortitzats al Monestir a finals del segle passat. L'origen de l'església el trobem en les construccions preromàniques del segle X, d'influències carolíngies i amb transformacions posteriors dels segles XI i XII. La construcció de la moderna N.152, Barcelona-Vic, l'any 1843, suposa per a Montmeló un gran endarreriment, ja que queda definitivament al marge d'aquestes vies de comunicació històriques. La construcció del ferrocarril (1854), el pont sobre el Besòs i la instal•lació de la fàbrica Cucurny, són el començament d'un procés d'industrialització i de creixement econòmic i demographic que té el seu punt àlgid als anys seixanta. La posada en funcionament l'al'any 1991, del Circuit, ha donat a conèixer Montmeló a tot arreu.

INTRODUCCIO AL PROJECTE

La bona comunicació viaria i la seva proximitat a ciutats importants com Granollers i, sobretot, la capital, Barcelona, fa de Montmeló un atractor important en el procés de salts de corona que s’està produïnt incansablement.La idea de substrats en el projecte respon a l’antiga situació de confluència de camins que es donava al poble.ElEl circuit, aleshores, esdevé un factor important dins del marc de gestió de l’edifici ja que les propostes de lloguer de containers estan íntimament lligades per a persones de pas i persones relacionades amb el món dels circuits.

Població (any 2005): 8.804

Superfície: 4,0 km²

Densitat de població: 2.200,4 hab./km²

Comunicacions:

AP7-Sortida 13 a Granollers

BV5003 - Granollers a Montmeló

AP7 - Sortida 14 a Parets del Vallès

LaLa C-17 comunica amb l'anomenada carretera interpolar

que la uneix amb l'autopista AP-7 i per la qual es pot accedir

al circuit i al municipi. BV5001 - Sant Andreu a La Roca

Línia de RENFE - Barcelona a França

Línia d'autocars SAGALÉS

Distàncies kilomètriques:

8km. a Granollers

30km.aBarcelona

Emplaçament

Vista general

Estratègia a seguir en la creació dels espais públics

_Espais de reserva = Forats possibilistes._Punts fixes = Remolins d’activitat que provoquen una pausa en el camí._Terra dur = Servidor d’energia._Aprofitament de relacions visuals._Continuïtat d’espais verds._Espais públics fluits._Espais públics fluits._Qualitat ambiental, atmòsferes per a albergar activitat._Mescla de substrats = límits borrosos.

Paisatge multicapa

SUBSTRATS

PLANTA GENERAL

Diferents substrats segons el tipus d’ús Varietat en el contacte entre els substrats.

Intersticis on aflora el terreny existentEs creuen els substrats en diferents nivells.

Adaptació al terreny.

Punt atractor i condensador

dels substractes en el lloc.

SECCIONS GENERALS

S. Suport:

46,40ha

S. Tou:

27,05ha

S. Construït:

4,61ha

SS. Existent:

9,58ha

Superfície total:

87,64ha

Els edificis pujen, baixen, sobresurten, son buits, son coberta o terra… es van produïnt multitut de circum-stàncies i els programes es troben i se separen o es produeixen noves relacions i noves opcions.

_ Substrat suport: permet qual-sevol tipus de desplaçament, des de camins peatonals fins a grans autopistes d’accés_ Substrat tou: situa espais verds per a oxigenació i barrera visual i acústica._ Substrat construït: petja de la edificació ja sigui pública o pri-vada, amb múltiples combina-cions programàtiques._ Substrat existent: identitat pròpia del territori com espais de reacció.

RELACIONSMontmeló 70’ Montmeló actualment

La separació d’activitat porta a la dependència del cotxe.

Els nodes compactes d’ús mixt redueixen les demandes de viat-ges, grau més de sostenibilitat.

Els nodes compactes disposen de les distàncies i mitjans necessa-ris per afavorir l’ús de transports sostenibles com la bici o el anar a peu.

123

4

5

1

2

3

4

5

Construït

Construït

Construït

Substrat tou

Substrat tou

Substrat tou

Substrat tou

Substrat suport

Substrat suport

Substrat suport

Substrat suport

Existent

Existent

Estratègia a seguir per al disseny de l’edificació_Com a base establim un desenvolupament creatiu, un sistema amb idioma comú per a todos (urbanisme, arquitectura, geografia i sociologia). Substrats._ Substrats que connectaran Montmeló i el Circuit de Catalunya amb: + PROGRAMA_ diferents substrats segons el tipus d’ús. + RELACIONS_ varietat en el contacte entre els substrats. + ESPACI_ intersticis on aflora el terreny existent. + NIVELLS_ s’entrecreuun els substrats a diferents nivells. + TERRENY_ adaptació al terreny, múltiples possibilitats. + NODE_ punt atractor i condensador dels substrats en el lloc.

Concentració = densitat + intensitat + aprofitament del echo urbà

Vista general de l’edifici

Substrat edificat Substrat verd Substrat horts Substrat peatonalCirculacions exteriors

Tipologies

ESQUEMES GENERALS

Corredor Nuclis Espais verds Usos Equipaments

Circulació

Circulació en secció

Nuclis

Sectors

Parcel·les

Places

ESQUEMES FUNCIONAMENT PLANTA

ESQUEMES FUNCIONAMENT SECCIÓ

QUADRE GENERAL SUPERFÍCIES

Pendents

Nuclis Espais relació Equipaments Adaptació topogràfica

Vistes desde corredorEstructura Substrat Adapació Adaptació continu mòduls topogràfica

Programa de relacions

Edifici d’ús mixt

Recull de les plantes més significatives del projecte, així com de les vistes i seccions. Explicació detallada dels diferents accessos i usos de les plan-tes, superfícies i tot el necessari per entendre l’edifici principal del projecte.

0m 10m 20m 30m

0m 10m 20m 30m

PLANTA -1 PÀRQUING I HORTS URBANS

PLANTA 0 RESTAURANT I CENTRE CÍVIC

PLANTA 1 HABITATGE I CONTAINERS

PLANTA 2 HABITATGE I CONTAINERS

PLANTA 7 CENTRE ESPORTIU

PLANTA COBERTA

0m 10m 20m 30m

0m 10m 20m 30m

Secció transversal 2

Secció transversal 1

Secció longitudinal

Alçat est

Alçat oest

Alçat nord-est

Alçat sud-est

PROJECTE D¡INTEGRACIÓ DE NOUS EQUIPAMENTS. Raquel Vicente- comunicació Montmeló-circuit amb una banda verda que es converteix en parc: tractament de l’edifiació com a part del paisatge. -cubriment autopista: no-estació: situada a la franja paral·lela a l’autopista.

El circuit de velocitat de Catalunya és una petita elevació del terreny, un turó entre la riera del Tenes i el riu Congost. És una estructura en forma de terrassa topogràfica, suau, amb altures que oscil•len entre 105 i 150 m d’altitud. La topografia fa que el circuit es vegi des de diversos àmbits de la vall. Aquestes grans conques visuals són importants en la comprensió del territori i per requalificar aquest com a gran parc del Vallès.

El projecte decideix col·locar-se entre l’autopista A-7 i el circuit creant així un nou punt d’atracció que generi vincles més directes entre el municpi de Montmeló i el propi circuit.EsEs tracta d’una nova equipació integrada a una topografia resultant d’estudis visuals i paisatgístics. L’arquitectura inclou una nova esta-ció de ferrocarril, auditori, sales per a conferències, hotel i terciari.

Accés:

-Aeroport de Barcelona

-Estació de tren a 3 km.

-La principal manera d’accedir al circuit es amb cotxe des de l’AP-7 (Barcelona/Girona),

C-33 (Barcelona Rondes), C-17 (Mollet/Vic-Puigcerdà) i C-60 (Mataró-Granollers)

-- A través de l’AP-7 i la C-17 s’accedeix a la carretera C-35 que envolta el circuit. Des

d’aquesta via es distribueix la major part d’accessos i aparcaments.

Característiques del circuit:

Longitud: 4.726 km

Núm. d’acessos: 7

Aforament: 104.000 persones

(67.000 en tribuna)

Aparcament: 1.200 interiors

25.000 exteriors i 600 autocars

Programa:

-2 heliports

-Laboratori per automòbils

-Escola del RACC

-Sala de premsa

-Restaurants

El circuit de Catalunya va ser

inaugurat al 1991.

És una instal·lació pública de

la qual la Generalitat en té la

titularitat i està gestionada

per la Reial Automòbil Club

de Catalunya

DADES BÀSIQUES DEL CIRCUIT

Actualment ve delimitat per la línia de ferrocarril de Barcelona- Puigcerdà a orient i la carretera interpolar que uneix l’autopista amb l’antiga carretera de Puigcerdà per l’est. La resta de l’àmbit té límits menys precisos ja que el formen antigues parcel•les rurals. LL’àmbit del circuit de velocitat de Catalunya està en els terrenys d’una antiga finca pertanyent al Consorci de la Zona Franca ac-tualment propietat del RACC i afecta als municipis de Montmeló, Granollers i Parets del Vallès. Aquest turó és un espai estratègic de transició entre els àmbits industrials, agrícoles i forestals. Els polígons industrials es localitzen majoritàriament a les vores fluvials, als espais de les antigues hortes. El circuit de velocitat de Catalunya, que es troba entre dos cursos d’aigua, està quasi en-voltat de polígons industrials, que no generen cap relació territo-rial. Els carrers s’utilitzen com a aparcaments temporals. El circuit, com a node, pot ser un factor d’atracció de noves activi-tats per aquests àmbits industrials i també un element que iniciï un procés de progressiva millora ambiental de l’entorn, així com a contribuir a atreure noves i més activitats qualificades. L’àmbit del circuit és una unitat de paisatge en si mateixa per la seva posició i característiques. Marca el pas de les àrees industrials i residen-cials cap a àmbits més agrícoles i forestals al nord de la comarca. La configuració espacial de l’àmbit estricte del circuit s’estructura com un espai de capes concèntriques, amb accessos perimetrals consecutius que distribueixen àrees que organitzen les diverses funcions a l’entorn de la pista de curses de velocitat.

EL CIRCUIT DE VELOCITAT DE CATALUNYA

El Vallès Oriental forma part de la plana del Vallès- Penedès, depressió prelito-ral catalana, lloc de pas tradicional de l’anomenada via Ibèrica i més tard via Augusta, actualment A-7 o E-15. La plana del Vallès s’ha caracteritzat per ser una important i mil•lenària cruïlla de camins. El sentit nord- sud (cap a la península i Europa) ve donat per la orientació de la plana del Vallès, mentre que el Congost obre el pas cap a Vic i el pre- Pirineu. La serralada pre-Litoral (el Montseny, els Cingles del Bertí la Serra de Granera) i la Serralada Litoral emmarquen la plana. La població de la vall baixa del Con-gost ha estat sempre molt relacionada amb la seva funció de lloc de pas i la proximitat de Barcelona. Al inici de l’època contemporània el Vallès Oriental es caracteritzà, en el terreny econòmic, per una especialització agrària, amb centre en l’important mercat del Granollers. Aquesta especificació estava destinada a satisfer la demanda ali-mentària de Barcelona i el seu entorn immediat. La industria amb importància tradicional a Granollers, sobretot tèxtil, va anar progressant, i avui, molt diver-sificada, es configura com a sector econòmic més important. L’A-7 i la C-17, les voreres fluvials i antigues hortes, han esdevingut eixos industrials.El teixit industrial és absolutament present i es complementa amb la profusió d’espais agrícoles que van augmentant Tenes i congost amunt i comencen a ser protagonistes del paisatge a l’arribar a Granollers. El Vallès es caracteritza per petites planes combinades amb turons que divideixen les valls fluvials.

CIRCUIT DE CATALUNYA

INTRODUCCIÓ TERRITORIAL

PRE-EXISTÈNCIES

Veure planejament urbanístic POUM 1985.

Sòl no urbanitzableSòl urbanitzableSòl urbà

Zona adjacent al plaZona parc esportiuZona càmping

Activitats complemetàriesZona restringida

PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT QUALIFICACIÓ DEL SÓL

PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT CLASSIFICACIÓ DEL SÓL

VIALITAT I ACTIVITATS DE LA ZONA

ANÀLISI TERRITORIAL

Espai lliureEs projecta simultaniament a la resta d’elements i queda ocupat per ells. El pro-grama que conté és variat.

ESTRATÈGIES PER ALS ESTRATS ESTRATÈGIES EN BASE A L’EXISTENT

CONTINUÏTAT URBANA PROPOSADA

Per poder eliminar la fractura que posseeix Montmeló es vol realitzar una intervenció que pugui aprofitar la proximitat de les seves infraestructures per a crear una nova unió entre elles.Es decideix potenciar l’antiga carretera de Vic que passa pel Circuit de Catalunya mitjançant una nova sortida de l’autopista que millora l’accessibilitat al Circuit i el nou accés a Montmeló directe de l’AP-7.Una nova estació a la línia BCN-Puigcerdà que permeti ampliar l’accessibilitat al poble i al transport públic.

Les roturadores infraestructures han contribuït a aïllar el paisatge agrícola i forestal i el riu ha quedat aïllat.Es proposa una xarxa de confluència entre el verd urbà, les zones agrícoles i de boscos, per que formin un espai social que contribueixi amb la homogeneïtat de la zona.La proposta es du a terme potenciant els nuclis de boscos existents, realitzant paisatges mitjançant la creació de noves arbrades de vegetació autòctona. Recuperar el front fluvial com a nexe d’unió dels diferents sistemes verds.SemblaSembla raonable començar a establir ja un discurs d’equilibri entre la diversificació industrial i el re-enteniment d’un mosaic agrícola com a fons verd entre les grans taques dels polígons industrials.

Es vol eliminar la fractura que provoquen els polígons industrials i el circuit que integren tot el territori de Montmeló. La estratègia de transformació pretén intervenir en zones construïdes.La manera que es proposa per intervenir és recolocant la industria fent-la compatible amb altres usos com son el terciari o residencial. La primera zona proposada per dur a terme la proposta és la franja que discorre entre l’antiga carre-tera de Vic i la llera del riu Congost.

TEIXIT I GRA URBÀ EXISTENT

SISTEMES VERDS EXISTENTS

CONTINUÏTAT DELS VERDS EXISTENTS

INTERVENCIÓ A LES INFRAESTRUCTURES

INFRAESTRUCTURES EXISTENTS

ESTRATÈGIA URBANA

RELACIÓ ACÚSTICA

ASSOLEIG I VENTS DOMINANTS

RELACIÓ PÚBLIC-PRIVAT

1- Habitacions tres creus2- Habitacions Serrada litoral3- Atri circuit de Catalunya4- Conferéncies Serralada pre-litoral

DISPOSICIÓ DEL PROGRAMA

ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA

NEXE D’UNIÓ CIUTAT+CIRCUIT+SISTEMES VERDS

CONTINUÏTAT URBANA

FREQÜÈNCIA D’ÚS SETMANAL

FRANJA D’ÚS DIARI

NOU CONCEPTE D’ESTACIÓ

DIAGRAMES DE LES DECISIONS ARQUITECTÒNIQUESEs decideix que el primer element que s’hauria de dur a terme és la estació. Juntament es proposa un programa complementari per tal de que l’edifici tingui activitat durant tot el dia i assegurar així permanentment l’activitat a la zona. El programa proposat, havent analitzat els diferents circuits i les condicions intrínsiques de l’emplaçament, són un hotel amb zona per convencions. LaLa proximitat amb Barcelona i la gran accessibilitat fan possible que un hotel d’aquestes carac-terístiques pugui funcionar durant tot l’any (no només els dies de les grans curses). Per decidir l’emplaçament del projecte es té en compte que la estació ha de beneficiar tant al Circuit com al poble de Montmeló. Es decideix col·locar la peça en el buit existent entre el Circuit i el poble molt lligada a la nova sortida de l’AP-7.

Cases islandeses

Continuïtat visualEn l’estació la coberta també és façana i per tant adquireix una gran importacia.La coberta permet una continuïtat visual creant així un projecte volumètric unitari.

Infraestructura i territoriAl col·locar l’edifici sobre una infraes-tructura existent es potencien les relacions entre els dos elements. S’elimina l’impacte, la fractu-ra, col·locant programa i activitat en aquesta unió urbana

Ponte Vecchio_ Florencia

Element orientadorEl projecte ha de servir com element de referèn-cia visual per als habitants de Montmeló i roda-lies. Es pretén que sigui la fita que marca la entrada per els nouvinguts al municipi i especialment al Circuit de Catalunya.

REFERÈNCIES BÀSIQUES DE PARTIDA

ESTRATÈGIA PER A L’EDIFICI

MOBILIARI

1. Banc tipus Moon (amb i sense respatller)2. Paperera Barcelona3. Font Atlàntida4. Fanal Via Làctea

ESTRATÈGIES PER L’ARBRAT I LA PAVIMENTACIÓ

DEFINICIÓ DEL PARC

PLANTA COBERTA

PLANTA BAIXA

PLANTA COTA +102 _ HOTEL

PLANTA COTA +108 _ SALES DE CONVENCIONS

SECCIÓ 1

SECCIÓ 2

SECCIÓ 3

ALÇAT

SECCIONS I ALÇATS DE LA PROPOSTA

03. Conclusions

CONCLUSIONS

Consideracions urbanístiques i arquitectòniques per a un projecte territorial renovat en l’àmbit del Circuit de Velocitat de Catalunya, a Montmeló.Carles Llop

Els arguments que a continuació es detallen, suposen una síntesi dels raonaments elaborats durant el procés i presentació final dels treballs de final de carrera realitzats a partir del taller de Tap F.

AixíAixí doncs, el valor de les observacions realitzades per estudiants i professors, cal situar-les en el sentit de consideracions que posen en discussió el rol del circuit en relació al “projecte de ciutat” vist des de Montmeló, però des d’una clara consciència del fet supramunicipal. Les agruparem en base als següents grups:

1. L’articulació necessària entre El Circuit de Velocitat i la ciutat, com a nou paradigma per al model d’ordenació territorial de Montmeló. Montmeló és una de les portes urbanes del Circuit, i aquest és un equipament urbà i territorial de la ciutat i del sistema urbà format pels tres municipis de Montmeló_Granollers_Parets del Vallès.

2.2. El Circuit amb el seu entorn territorial han de constituir un renovat territori de qualitat ambiental i d’excel·lència paisatgística, que permeti incre-mentar la qualitat de l’oferta del mateix a nivell internacional, aprofitant la condició de sunbelt del territori metropolità de Barcelona. No es tracta d’un Circuit aïllat, tancat, enmig d’un territori, sinó d’un equipament en continuïtat amb la ciutat-territori mitjançant el projecte estructural, paisat-gístic i amb una figura corresponent que és la del Parc territorial del Circuit de Velocitat de Catalunya.

3. En conseqüència, la ciutat de Montmeló ha d’apostar per un desenvolupament urbà direccionat cap al Circuit, seguint dos traces principals: la integració del ferrocarril i la constitució d’un mall d’activitats al llarg del mateix, i la cobertura i integració paisatgística de l’autopista. La redefinició d’aquests àmbits comporta una redefinició de les vores urbanes de la ciutat en relació a les esmentades barreres actuals, convertint-les en noves façanes territorials.

4.4. La implantació del Circuit, creà una topografia que modificà el territori preexistent; ara cal recrear una nova topografia de ciutat per recuperar les relacions perdudes entre les peces del territori i la ciutat, front a la desarticulació i fragmentació actual. Ara cal que la ‘ciutat del motor’ uneixi la ciutat i el Circuit.

5.5. Els usos del parc territorial que es configura al voltant del Circuit, han de ser diversificats, des de nova vivenda dins al cluster i la ciutat del motor, sense menystenir la gran presència d’usos industrials del sector. La potenciació d’aquesta diversitat d’usos en un territori de dimensió aital, ha de permetre fer ciutat en la seva màxima expressió, és a dir, estendre les condicions d’urbanitat per a tots els ciutadans, aprofitant l’atracció del Circuit, preveient però la funcionalitat màxima tots els dies de l’any i les hores del dia . Les famílies de projectes que es presenten en el present informe deseinforme desenvolupen la integració de la diversitat d’usos plantejada amb diferents modalitats i alternatives.

6. L’augment del programa d’usos, amb caràcter urbà, però sobretot regional, comporta un enriquiment del valor central de l’àrea del Circuit i el seus entorns, de manera que en el desenvolupament dels nous models d’assentaments possibles, apareixen enclaus significats simbòlica i estruc-turalment per emplaçar nous usos de servei a escala metropolitana: hotels, activitats comercials i terciàries, hubs de mobilitat, i equipaments lli-gats al R+D+I que creïn sinèrgies amb l’estructura funcional del Vallès. El Parc Territorial del Circuit es converteix en un de les àrees estratègiques per desenvolupar un dels nous Sectors d’Activitat Econòmica estratègica de la regió metropolitana de Barcelona (com ho son el 22@ al Poble Nou_Diagonal mar; el Centre direccional de Cerdanyola del Vallès_Sant Cugat del Vallès, el Parc Aerospacial de Viladecans, o la Plaça Europa d’Hospitalet del Llobregat, com a referents amb oportunitats, rols i especificitats diverses.).

7. Des del punt de vista de les arquitectures, cal combinar les operacions d’infrastructura amb la generació d’un territori que disposi vies i edifica-cions el més integrats a un paisatge ondulat, ion els salts topogràfics es superen mitjançant les lògiques de les terrasses i plataformes interconnec-tades.

CRÈDITS

PROMOTOR: Ajuntament de Montmeló

ETSAV - TAP F:

_Professorat:Rosa RullFranc FernándezCarles LLopCarles LLop

_Alumnes:Saida DalmauJordi SanchoErnest SánchezRaquel Vicente

_Maquetació i muntatgeCristina BarqueroCristina BarqueroCristina PortaDavid Balbás

CRAL-CENTRE DE RECERCA I SERVEIS PER A L’ ADMINISTRACIÓ LOCAL

director: Lluís Tobellapromotor de recerca: Cesc Bascompte