HORARI

Matins: dimarts, dimecres i dissabte

de 10 h a 13.30 h Tardes: de dilluns a divendres

de 15.30 h a 20.30 h

Monogràfic n. 23 al voltant del món del teatre i les arts escèniques en general (dansa, espectacles…), aquest cop dedicat a LOPE DE VEGA I EL TEATRE BARROC. A través dels monogràfics us suggerirem llibres o altres tipus de documents que trobareu a la secció del fons especial de la biblioteca, que compta amb un fons i un espai integrats per documents en diferents suports (llibre, CD, CD-ROM, DVD) sobre aquests temes.

1

Obra escrita segurament l’any 1620 i basada, com altres del mateix autor, en una cançó popular. Recrea la història d'un amor el destí tràgic del qual es pressenteix gairebé des dels primers versos. I en això resideix potser un dels majors assoliments d'aquesta magistral obra de fi lirisme: com Lope no podia sorprendre a l’auditori, familiaritzat amb el desenllaç de la tragicomèdia per la cobla, es decideix a fer planejar l'ombra de la mort sobre l'amor, sobre la vida en la seva màxima expressió i fins i tot sobre la desimboltura i la comicitat d'algunes escenes, configurant, així, una estructura molt meditada, on els mals auguris i la tristesa del protagonista van marcant la creixent tensió de l’obra.

Félix Lope de Vega Carpio (Madrid, 1562–1635) és un dels més importants poetes i dramaturgs del Segle d’Or de la literatura en llengua castellana. És, també, un dels autors més prolix de la literatura universal. Com escriptor del seu temps va tractar tots els géneres i no va deixar d’escriure fins a quatre dies abans de la seva mort. Màxim exponent, amb Tirso de Molina i Calderón de la Barca, del teatre barroc espanyol, les seves obres segueixen representant-se actualment i constuitueixen una de les més altes cotes aconseguides en la literatura i les arts espanyoles. Va crear el teatre clàssic espanyol del Segle d’Or. El seu estil s'anomena comèdia nova perque trenca les normes clàssiques del teatre. Així barreja episodis còmics i dramàtics i no atén a la regla de les tres unitats (explicar una sola acció en un sol indret durant 24h.). El seu objectiu principal és entretenir al públic i per a aconseguir-ho qualsevol mitjà és lícit.

En aquest monogràfic ens centrem en la seva obra dramàtica i en destaquem una selecció de vuit obres d’entre les més de tres-centes obres que se li adjudiquen.

El caballero de Olmedo

Lope de Vega. El Caballero de Olmedo. Barcelona: Planeta, 1982.

2

Obra escrita quatre anys abans de la seva mort. Junt amb El caballero de Olmedo i Fuenteovejuna, són considerades lectures indispensables del teatre de Lope de Vega. Amor, mort i honor són els tres grans eixos que mouen l’acció de l’obra i que desencadenen el càstig que menciona el títol. Aquest càstig i la seva particular venjança ens situen davant d’una presa de consciència, d’una nova manera de comèdia i d’un espectador que la gaudeix i l’aplaudeix.

L’autor tenia cinquanta anys quan va escriure aquesta obra l’any 1613 i es trobava al cim de la seva maduresa creadora. Ha estat una de les obres dramàtiques de Lope de Vega que ha mantingut una estimació i valor permanents en el gènere de capa i espasa. Dins d’una senzillesa de trama i una comicitat expontànea, l’amor s’erigeix en força motriu de l’acció i és capaç d’obrir l’enteniment de Finea, la dama boba, que a través del seu enamorament s’afirma a sí mateixa i aconsegueix els seus objectius galants, en contrast amb la seva culta germana Nise.

El castigo sin venganza

Lope de Vega. El Castigo sin venganza. Madrid: Cátedra, 2005.

La dama boba

Lope de Vega. La Dama boba. Madrid: Cátedra, 1989.

3

Obra que narra una revolta popular contra un tirà abusiu i corrupte. El text es basa en un fet verídic ocorregut l'any 1476. El lloc d'aquest esdeveniment històric va ser Fuenteovejuna, un poble de Còrdova. La ira sense límits de la població es va dirigir contra els abusos que cometia el governador don Fernán Gómez de Guzmán. Com explica Lope de Vega, la desesperança era total, i "perdida su honra y en definitiva su propia vida decide el pueblo entero, incluidos mujeres y niños, entrar a su casa por la fuerza y cobrar venganza por su propia mano". El tirà és apedregat i esbocinat, ja mort és arrossegat fora de la casa. A l'arribada de les autoritats per indagar la brutal mort en la qual havia sucumbit Fernán Pérez de Guzmán, l'única resposta que rep és: "Fuenteovejuna lo hizo". Finalment els reis d'Espanya, tenint en compte les injustícies comeses pel governador, van decidir amnistiar al poble d'aquest ajusticiament popular. La peculiar condició de l'argument de Fuenteovejuna ha permès que aquesta obra sigui interpretada de maneres molt diferents en molts països i que hagi obtingut una gran difusió al segle XX. Avui és l'obra més coneguda al món d'aquest autor.

DVD amb la pel·lícula basada en l’obra de teatre. La dama boba està ambientada al segle XVII i centra la trama en dues germanes que s’evadeixen de la societat masclista de l’época de dues maneres molt diferents. Una, a través dels llibres, i l’altra, fent-se passar per ximple. Però l’arribada de dos pretendents les enfronta. La rivalitat i l’amor les faran descobrir les seves veritables personalitats i la més ximple serà la més llesta.

La Dama boba. Dirigida per Manuel Iborra. Realitzada el 2006. Per a tots els

públics.

Fuente Ovejuna

Lope de Vega. Fuente Ovejuna. Madrid: Cátedra, 2006.

4

El mejor alcalde el Rey ha suscitat des de fa segles els més encesos elogis de la crítica, que l'ha qualificat d'obra mestra i encert definitiu de Lope de Vega. Partint d'un tipus de drama barroc en el qual el projecte sentimental dels protagonistes és entorpit per un home poderós, Lope adapta aquí les seves preocupacions estètiques i ideològiques a un commovedor cas d'amor i honra per impartir doctrina política: la relativa a la monarquia com a garantia i defensa de l'ordre social. Però, més enllà d'això, el seu art aconsegueix posar sobre l'escena l'apassionada vida de l'Espanya del segle XVII, al mateix temps que un succés particular li serveix de base per les més profundes reflexions sobre la naturalesa humana i sobre la veritat.

DVD amb l’adaptació que es va fer l’any 1970 de l’obra al programa Estudio 1 de TVE. Sancho demana a Nuño la mà de la seva filla Elvira, però aquest exigeix l’autorització de Don Tello, senyor de els terres que treballen, perquè es pugui fer la boda. El que en un principi hauria de ser un dia d’alegria es converteix en un drama quan el senyor feudal veu L’Elvira, s’enamora d’ella i la segresta. A partir d’aquest moment, Sancho es presentarà davant del rei per demanar-li que posi remei, però Don Tello no farà cas de les ordres del monarca. I no es farà justícia fins que el propi rei hi vagi.

El mejor alcalde el Rey

Lope de Vega. El mejor alcalde el Rey. Madrid: Espasa-Calpe, 1993.

El Mejor alcalde, el rey. Dirigida per Gustavo Pérez Puig. Realitzat i emès per TVE

el 1970 . Per a tots els públics.

5

DVD amb l’adaptació que es va fer l’any 1970 de l’obra al programa Estudio 1 de TVE. Al poble d’Ocaña són de festa ja que es celebra la boda de Casilda i Peribáñez, dos joves pagesos humils de condició que estan profundament enamorats. La festa s’interromp quan arriba un altre pagès anomenat Bartolo i els avisa que el comanador ha sofert un accident, ha estat atropellat per un bou i ha caigut del cavall. Aquest accident portarà conseqüències fatals, ja que el poderós senyor, s’enamora amb bogeria de Casilda i decideix que serà seva a qualsevol preu.

En un moment en el qual l'èxit popular semblava reservat a les comèdies de capa i espasa, Lope de Vega triomfa amb aquesta peça que sobrepassa la mera significació del drama rural. Després del conflicte entre els tres personatges, s'ofereix un missatge sorprenentment revolucionari pel segle XVII que conserva un valor universal: el de la inviolabilitat dels drets humans i de la dignitat personal al fet que té dret tot individu.

Peribáñez y el Comendador de Ocaña

Lope de Vega. Peribáñez y el comendador de Ocaña. Barcelona: Crítica, 1997.

Peribáñez y el comendador de Ocaña. Dirigida per José Antonio Páramo.

Realitzat i emès per TV el 1970. Per a tots els públics.

6

Lope basa l'argument d'aquesta obra en la vida humil, serena i en plenitud de Juan Labrador, plebeu ric que acumula totes les qualitats que es podien exigir a un bon vassall de l'Espanya imperial. En la seva felicitat, fins i tot té ja redactat l'epitafi de la seva tomba. En saber-ho, el Rei decideix anar a conèixer-lo visitant al vilà en el seu racó. Confronta així Lope als seus dos personatges protagonistes, en un procés de alliçonament mutu que ens explica molt sobre el funcionament del poder al Segle d'Or.

Publicada en Parte XI de las comedies de Lope de Vega a Madrid, el 1618. Diversos versos parodien i fan burla de la Soledad primera de Góngora, que circulava per Madrid entre maig i juny de 1613. David Kossoff apunta cap a aquesta data de 1613 recolzant-se també en certes vicissituds de la vida de Lope com la mort en 1612 del seu fill Carlos Félix i a l'agost de l'any següent de la mare d'aquest.

Es tracta d'una comèdia d'embolics, que explica els turbulents amors entre una dama, Diana, comtessa de Belflor, i un secretari, Teodoro, un guapo jove de condició social més desfavorida, però que fa gala d'enginy en el seu ofici d'escriptor. Finalment, la parella pot unir-se en feliç matrimoni a pesar que, davant el públic, l’anagnòrisi (escena usada en la tragèdia grega i en novel·les que giren al voltant de la identitat com a recurs que estructura la trama) per la qual es descobreix un origen noble per a Teodoro, molt fabulós, quedi en dubte. Les aparences són salvades gràcies a un engany perquè triomfi la unió de dues persones en principi separades per la seva diferent posició social.

El perro del hortelano

Lope de Vega. El perro del hortelano. Madrid: Cátedra, 2005.

El villano en su rincón

Lope de Vega. El villano en su rincón. Barcelona: Bosch, 1974.