Tema 3Tema 3

Les fonts Les fonts per a l’estudi de la mitologia: per a l’estudi de la mitologia:

textos i imatges.textos i imatges.

Mitologia clàssicaMitologia clàssicaProfessor: Sebastià GiraltProfessor: Sebastià Giralt

Aules d’Extensió Universitària Sant PauAules d’Extensió Universitària Sant PauUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Autònoma de Barcelona

Qui narrava els mites?Qui narrava els mites?

Contes de vellesContes de velles

Gòrgona, Siracusa, s. VI a.C.Gòrgona, Siracusa, s. VI a.C.

Els aedes

Cant deDemòdoc,Odissea, VIII

Els poetes

Els rapsodesEls rapsodes

Els citaristesEls citaristes

L’escolaL’escola

CorsCors

Els simposisEls simposis

Himne dèlfic a Apol·lo. Museu de Delfos

Tresor dels atenesos,Delfos

HomerHomer

Els poemes homèrics: Els poemes homèrics: IlíadaIlíada i i OdisseaOdissea

Contradiccions: diversos dialectes, elements

d'èpoques diverses,

inconseqüències de l'argument

• Repeticions de versos, expressions i fins i tot escenes.

Existeix l’autor de la Ilíada i l’Odissea?

L‘autor La Ilíada i l'Odissea són obres d‘un autor sobre materials èpics de tradició oral

Les diverses teories oscil·len entre dos extrems: La Ilíada i l'Odissea són obres de dos poetes

diferents Tots dos poemes van ser redactats per un mateix

autor.

Què se’n pot saber:

Procedeix de la Jònia (dialecte jònic). Va compondre la Ilíada poc abans del 700 a. C.

HesíodeHesíode

La teogoniaLa teogonia Els treballs i els diesEls treballs i els dies

Possible retrat d’Hesíode, British MuseumPossible retrat d’Hesíode, British Museum

Lírica arcaicaLírica arcaica

liralira

cítaracítara

aulósaulós

Lírica arcaica

Estructura habitual en tres parts:

proemi, centre sovint un mite,epíleg.

Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropaHi ha qui diu que un exèrcit, o una tropade cavallers, o una flota, és la cosade cavallers, o una flota, és la cosa més bonica del món; per mi, en canvi, més bonica del món; per mi, en canvi, és el que estimes.és el que estimes.

És fàcil fer que qualsevol ho entengui:És fàcil fer que qualsevol ho entengui:Hèlena, que en bellesa avantatjava Hèlena, que en bellesa avantatjava tots els mortals, va abandonar el seu hometots els mortals, va abandonar el seu homedistingidíssimdistingidíssim

i travessant la mar va arribar a Troia,i travessant la mar va arribar a Troia,i ja no va pensar en la seva fillai ja no va pensar en la seva fillani en els seus pares estimats, sinó queni en els seus pares estimats, sinó queva esgarriar-la,va esgarriar-la,[no pas a contracor, la dea Cipris].[no pas a contracor, la dea Cipris].

. . . . . . . . . . . . [Ella] ara d’Anactòria, que és fora,[Ella] ara d’Anactòria, que és fora,fa que em recordi:fa que em recordi:

voldria veure el seu pas adorablevoldria veure el seu pas adorablei l’espurneig radiant dels seu rostrei l’espurneig radiant dels seu rostremolt més que els carros lidis i el soldats ambmolt més que els carros lidis i el soldats ambtotes les armes.totes les armes. Safo, 5, Safo, 5,

traducció de Jordi Cornudellatraducció de Jordi Cornudella

Safo de Lesbos Safo de Lesbos (fl. 600)(fl. 600)

pro

em

ip

roe

mi

cen

tre

cen

tre

epí

leg

epí

leg

Els orígens del teatreEls orígens del teatre

Acte del culte al déu DionísActe del culte al déu Dionís:: Representacions (concurs) Representacions (concurs)

només durant els festivals de només durant els festivals de Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionísies (març)Dionísies (març)..

Teatre de Dionís, en un Teatre de Dionís, en un vessant de l’acròpolis.vessant de l’acròpolis.

Temple de Dionís al costatTemple de Dionís al costat

El teatre El teatre de Dionísde Dionís

El teatre de Dionís:reconstrucció i situació actual

graderia

Temple de Dionís

Seients honorífics

RepresentacióRepresentació Parts cantades i parts dialogades. Parts cantades i parts dialogades.

Parts cantades Parts cantades cor (un personatge col·lectiu) cor (un personatge col·lectiu) cantava i dansava a l’orquestra. cantava i dansava a l’orquestra. 15 coreutes a la tragèdia15 coreutes a la tragèdia 24 a la comèdia, 24 a la comèdia, corifeu o cap del cor.corifeu o cap del cor.

parts dialogades parts dialogades actorsactors ( (hypocritéshypocrités).). Actors i coreutes eren exclusivament homes Actors i coreutes eren exclusivament homes representaven personatges femenins. representaven personatges femenins.

Les màscares i els vestits indicaven al públic Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers els papers

La tragèdiaLa tragèdiaExcepte els Excepte els PersesPerses d’Èsquil, totes d’Èsquil, totes

tragèdies conservades (32) tragèdies conservades (32) tenen arguments de la tenen arguments de la mitologia. mitologia. Noc calia inventar nous Noc calia inventar nous

arguments. arguments. Els grans trets de l’argument eren Els grans trets de l’argument eren

ja conegutsja coneguts Sovint diversos tràgics tractaven Sovint diversos tràgics tractaven

el mateix mite el mateix mite L’important era la interpretació de L’important era la interpretació de

l’autor l’autor experiència nova per als experiència nova per als espectadors.espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en A través del mite la tragèdia posava en qüestió qüestió el passat míticel passat mític la moralla moral la condició humana. la condició humana.

Preguntes incòmodesPreguntes incòmodes Autoafirmació i propaganda atenesaAutoafirmació i propaganda atenesa S. V a. C. màxim esplendor de la S. V a. C. màxim esplendor de la

tragèdia tragèdia Èsquil, Sòfocles i Eurípides Èsquil, Sòfocles i Eurípides A partir del s. IV a. C. A partir del s. IV a. C. decadència. decadència.

TràgicsTràgics

ÈsquilÈsquil

SòfoclesSòfoclesEurípides

4. Prosa4. Prosa Heròdot (484-post 430 a.C.): Heròdot (484-post 430 a.C.): HistòriaHistòria Diodor de Sicília (s. I a.C.): Diodor de Sicília (s. I a.C.): Biblioteca Biblioteca

històricahistòrica Pausànias (s. II d.C.): Pausànias (s. II d.C.): PeriègesiPeriègesi Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Diàlegs Diàlegs

dels déusdels déus, , Diàlegs dels mortsDiàlegs dels morts, , Diàlegs Diàlegs marinsmarins, , Judici de les deesJudici de les dees, , PrometeuPrometeu, , Zeus tràgicZeus tràgic......

Pseudo-Apol·lodorPseudo-Apol·lodor (mitògraf) (mitògraf) BibliotecaBiblioteca (s. II d.C.)(s. II d.C.)

Les fonts llatines

Religió romana primitivaReligió romana primitiva Multitud de divinitats (Multitud de divinitats (numinanumina). Ex: primers ). Ex: primers

passos dels infants:passos dels infants: Cunina < Cunina < cunaecunae ‘bressol’ ‘bressol’ Rumina < Rumina < rumisrumis ‘mamella’ ‘mamella’ Educa < Educa < edoedo ‘menjar’ ‘menjar’ Potina < Potina < potopoto ‘beure’ ‘beure’ Statulinus < Statulinus < statuostatuo ‘posar dret’ ‘posar dret’ Fabulinus < Fabulinus < fabulorfabulor ‘parlar’... ‘parlar’...

Algunes divinitats eren més importants:Algunes divinitats eren més importants: Flora (deessa de les flors), Flora (deessa de les flors), Faune (déu dels ramats), Faune (déu dels ramats), Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)...Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)...

JanusJanus

Hel·lenització progressivaHel·lenització progressiva

EtruscosEtruscos Colònies Colònies

greguesgregues

Conquesta de Grècia i OrientConquesta de Grècia i Orient

Introducció dels déus grecs

Identificació amb déus itàlics (interpretatio): Alguns són molt semblants en funcions

Zeus – Júpiter (llum, llamp, pluja)Hèstia – Vesta (llar)

Altres solament tenen algun aspecte en comúPosidó – Neptú (aigües dolces)Demèter – Ceres (llavors)Afrodita – Venus (deessa dels jardins)Ares – Mart (déu de les collites)Atena – Minerva (artesans? / Bel·lona)Àrtemis – Diana (boscos) Hera – Juno (lluna)Dionís – Líber (déu de les vinyes, Bacus)

Adopció de nous déusAdopció de nous déus traducció traducció

Eros – CupidoEros – Cupido Hèlios - SolHèlios - Sol Plutó - DitisPlutó - Ditis

adaptació del nom grecadaptació del nom grec Apol·loApol·lo Plutó (Hades)Plutó (Hades) Prosèrpina (Persèfone)Prosèrpina (Persèfone) Hèrcules (Hèracles)Hèrcules (Hèracles)

Virgili (Màntua, 70 -19 a.C.)Virgili (Màntua, 70 -19 a.C.)

Poesia èpica: Poesia èpica: Eneida Eneida viatge d’Eneasviatge d’Eneas

Heroides Heroides Art d’estimarArt d’estimar MetamorfosisMetamorfosis FastosFastos

Ovidi (43 a.C.-17 d.C.).

Apol·lo i DafneApol·lo i Dafne, de Bernini , de Bernini (1622·25) (1622·25)

Júpiter i IoJúpiter i Io, Correggio, Correggio

Dalí, Dalí, La metamorfosi de La metamorfosi de NarcísNarcís

Mercuri i Argos, Velázquez, c. 1659, Museo del Prado

Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.)Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.) Nascut a Còrdova (Hispània Bètica).Nascut a Còrdova (Hispània Bètica). Agipina el fa preceptor de Neró.Agipina el fa preceptor de Neró. 9 tragèdies de Sèneca conservades:9 tragèdies de Sèneca conservades:

Medea, Medea, Èdip, Èdip, Fedra, Fedra, Agamèmnon, Agamèmnon, Hèrcules a l'Eta, Hèrcules a l'Eta, Hèrcules foll, Hèrcules foll, Tiestes, Tiestes, Fedra, Fedra, Les fenícies, Les fenícies, Les troianesLes troianes. . A

ntik

ensa

mm

lung

, Ber

lín

ImatgesImatges

Jàson i el dragó, Copa de Duris, c. 480-470 a.C., Musei Vaticani

CeràmicaCeràmica

SimposiSimposi

Càntar, sàtirCàntar, sàtir

Quílix, Zeus i Quílix, Zeus i Ganimedes, Ganimedes,

FerraraFerrara

Cratera, Vas François, Museo Cratera, Vas François, Museo Archeologico, FlorènciaArcheologico, Florència

RitualsRituals

Àmfora panatenaica,Àmfora panatenaica,Detroit Institute of ArtsDetroit Institute of Arts

Competicions Competicions atlètiquesatlètiques

EsculturaEscultura

Apol·lo de Kassel (bronze original de Fídias, 450 a.C.)

Còpia romana en marbreRestauració

dels colors

EsculturaEscultura

Apol·lo amb la cítara, Museu de TrípoliApol·lo amb la cítara, Museu de TrípoliZeus, Museu de CireneZeus, Museu de Cirene

Temple grecTemple grec

frontófrontó

Fris interiorFris interiorFris interior

naos / cel·lanaos / cel·la

Mètopes + tríglifs

Partenó, reconstrucció

Frontó davanter del Partenó: lluita d’Atena i PosidóFrontó davanter del Partenó: lluita d’Atena i Posidó

Estàtua d’Atena de Fídias,Estàtua d’Atena de Fídias,Naos del PartenóNaos del Partenó

Lluita de lapites i centaures, mètopes del PartenóLluita de lapites i centaures, mètopes del Partenó

Els treballs d’Hèracles, mètopes del temple de Zeus a OlímpiaEls treballs d’Hèracles, mètopes del temple de Zeus a Olímpia

Escultura privadaEscultura privada

Eros i Psique, Museu Eros i Psique, Museu Grecoromà, AlexandriaGrecoromà, Alexandria

Fons de plata, British MuseumFons de plata, British Museum

RelleusRelleus

The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Pedres preciosesPedres precioses

Camafeu de la lluita de Posidó i Atena, s. I a.C.

Pintura públicaPintura pública

Stoá poikileStoá poikile (Pòrtic pintat, Atenes) (Pòrtic pintat, Atenes)

Pintura privadaPintura privada

El rapte de Persèfone, Tomba de Vergina, c. 350El rapte de Persèfone, Tomba de Vergina, c. 350

Pintura romanaPintura romana

Teseu alliberador, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols Basílica d’HerculàBasílica d’Herculà Casa de Gavi Rufus, PompeiaCasa de Gavi Rufus, Pompeia

MosaicMosaic

Mosaic d’Ifigenia, EmpúriesMosaic d’Ifigenia, Empúries

NumismàticaNumismàtica

Tetradacma del s. V a. C,Tetradacma del s. V a. C, AtenesAtenes

Numismàtica

Posidònia Cnossos, Creta