arquitectura època clàssica

27
Arquitectura. ÈPOCA CLÀSSICA (475-323 a.C): DOMINI D’UN ESTIL Context històric Guerres Mèdiques (prin.s.V a.C): Les ciutats-estat gregues s’uneixen contra els Perses liderats per Jerjes.

Upload: sandroalfaro

Post on 14-Apr-2017

265 views

Category:

Art & Photos


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Arquitectura època clàssica

Arquitectura. ÈPOCA CLÀSSICA (475-323 a.C): DOMINI D’UN ESTIL

Context històric

• Guerres Mèdiques (prin.s.V a.C): Les ciutats-estat gregues s’uneixen contra els Perses liderats per Jerjes.

Page 2: Arquitectura època clàssica

• L’Atenes de Pericles (495-429 a.C): Atenes esdevé el centre polític, cultural i artístic del Mediterrani. Amb

Pericles s'iniciarà un període d’esplendor que es materialitzarà en la reconstrucció de la ciutat d’Atenes.

• Consolidació de la democràcia. L'assemblea (homes lliures) escollien al seu governador.

• Amb la democràcia sorgeixen noves necessitats (espais per fer justícia, espais per la política i l'oratòria,

espais de reunió, mercat, esbarjo, etc...) = Àgora

• Consolidació del Teatre on cal destacar:

• Esquilo – Sofocles - Eurípides

• Lliga de Delos = unió de diferents ciutats estat sota el comandament d’Atenas per tal de fer front a una

altra invasió Persa. Esparta per la seva banda crearà la Lliga del Peloponès.

• Guerra del Peloponès (431 a.C – 404 a.C: Esparta – Atenas

Page 3: Arquitectura època clàssica

L’ACROPOLIS D’ATENESSignifica Ciutat Alta (156 m sobre el nivell del mar)

Funció defensiva i de culte o religiosa.

Fideas demanarà la reconstrucció de l’Acropolis on participarà el seu amic Fideas un dels principals escultors i arquitectes de

l’època.

Intentarà donar grandiositat i esplendor a la ciutat.

Es cel·lebren les grans festivitats religioses d’Atenes, es realitzen cultes i ofrenes, etc…

A la vessant de la muntanya trobem el Teatre de Dionís

1- Temple Atenea Niké

2- Propileus

3- Escultura de Palas Atenea

4- Erecteion

5- Partenó

6- Altars1

2

3

4 56

Page 4: Arquitectura època clàssica

• Mnesicles (437-432 a.C)Havia d’enfrotar-se al desnivell del terreny.

• Marbre del Pentèlic i fusta

• El frontó i taulat estava pintat de blau.

•S’accedeix per una rampa i escales fins arribar als propileus (entrada principal).

•Pericles ordena la reconstrucció dels antics destruïts durant les Guerres Mèdiques.

• Crea 4 estances simètriques dividides per el passadís d'accés.

•La part frontal té formalment una estructura de temple dòric encara que el passadís trobem 6 columnes jòniques.

• Pren com a referència el Partenó

Page 5: Arquitectura època clàssica

EL PARTENÓFITXA TÈCNICA

AUTORS: Ictinos i Cal·lícrates

CRONOLOGIA: S.V a.C (447-438 a.C)

ESTIL: Clàssic grec

TIPOLOGIA: temple

MATERIALS: marbre del Pentèlic i fusta

LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas

Page 6: Arquitectura època clàssica

Supervisat per Fideas els principals arquitectes són Ictinos i Calícrates.

Elements formals

El Partenó és un temple:

Dòric, octàstil i perípter

És una arquitectura arquitravada

Descriure els elements formals de la base a l’entaulament.

123

Base

Columnes

Entaulament

Page 7: Arquitectura època clàssica

El marbre brillant del pentèlic es conjugava amb la pintura (vermellosa, daurada i blava) que es realitzava als capitells, entaulament i frontó

Page 8: Arquitectura època clàssica

Un cop hem comentats els aspectes de l’alçada cal parlar de la planta.

E (sol)O

1- Parts

2- S'accedeix pel pòrtic hexàstil oriental

o pronaos.3- A la naos trobem l’estatua crisoelefantina

d’Atenea partenos envoltada per una columna

interior de dos pisos en forma de U. El sostre

estava realitzat en fusta.

4- L’opistòdom tenia a l’interior 4 columnes

jòniques. Es guardava el tresor i ofrenes del

temple.

Page 9: Arquitectura època clàssica

•... L'estàtua en si està feta d'ivori i or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a la Esfinx ... i a cada costat del yelmo hi ha aixetes en relleu. ... L'estàtua d'Atenea ésdempeus, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori. Sosté una Victòria d'aproximadament quatre colzes ia l'altra mà una llança; als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serppodria ser Erictonio. Sobre el pedestal està el naixement de Pandora en relleu.Pausanias (s.II d.C)

Page 10: Arquitectura època clàssica

Significat, funció i contingut del Partenó• És l’edifici més elevat de l’Acropolis i realitzat en honor a la deessa Atenea (patrona de la

ciutat)

• La reconstrucció de l’Acropòlis després de les Guerres Mèdiques amb els Perses es va

iniciar amb aquest edifici.

• Representa la majestuositat i poder d’Atenas.

• S.VI d.C es cristianitza (dedicat a la Saviessa Divinia)

• S.XIV sota el control de la corona catalanoaragonesa.

• S.XV sota domini dels turcs (es converteix en mesquita)

• S.XVII esdevé un polvorí (bomba veneciana el 1687) = els blocs de marbre seran reaprofitats

en altres edificis.

• L’anglès Lord Elgin portarà a Anglaterra part de la decoració escultòrica.

Page 11: Arquitectura època clàssica

Fris de la naos estava decorat per la processó de les Grans Panatenees

La processó es realitzava cada 4

anys.

Les sacerdotesses d’Atenea li teixien

un peplo.

Grans festejos amb sacrificis

d’animals i grans banquets

No era recte. Existia una inclinació

per facilitar la percepció des del

terra.

Page 12: Arquitectura època clàssica
Page 13: Arquitectura època clàssica

La decoració

Realitzada per Fídies i el seu taller la trobem a:

• Les mètopes es representen les 4 lluites mitològiques: Amazonomàquia, Gigantomàquia, Centauromàquia i iliupersis (Guerra de Troia)

•Frontons: episodis de la vida d’Atenea. Frontó oriental (pronaos): Naixement d’Atenea

Page 14: Arquitectura època clàssica

•Frontons: episodis de la vida d’Atenea. Frontó occidental (opistòdomos): Lluita d’Atenea i Posidó pel patronat d’Atenes.

Page 15: Arquitectura època clàssica

El Partenó simbolitza la perfecció aconseguida per l’arquitectura a època clàssica.

El coneixement matemàtic s’aplica per accentuar la perfecció , l’harmonia i la proporció de les parts i

del conjunt.

El Partenó, com tots els temples grecs està dissenyat per ser vist des de fora i a una distància

considerable.

Correccions òptiques:

• Curvatura a l’estilòbat i l’entaulament.

• Èntasi: bombament del fust

• Separació de les columnes dels extrems.

El Partenó va esdevenir un model perfecte entre

l’estil dòric robust i auster i el jònic molt més elegant

i lleuger.

És l’exemple de la perfecció, el cànon i les

proporcions que es cerquen al món grec. L’escultura

s’integra a l’arquitectura perfectament. Va esdevenir

un model.

Page 16: Arquitectura època clàssica

ATENEA NIKÉ O ATENEA ÀPTERA

FITXA TÈCNICA

AUTOR: Cal·lícrates

CRONOLOGIA: 421 a.C

ESTIL: Clàssic grec

TIPOLOGIA: Temple

MATERIALS: Marbre del Pentèlic

LOCALITZACIÓ: Acròpoli (al costat dels Propileus)

Page 17: Arquitectura època clàssica

Cal·lícrates va ser un dels grans arquitectes del

conegut com segle de Pericles. Va construir les

muralles d’Atenes, i el Partenó-

El temple d’Atenea Niké o Atenea Àptera és

promogut pel general Cimó II (rival de Pericles) =

fou projectat al 449 a.C però no es realitzarà fins

el 421 a.C.

Part de la decoració s’atribueix a Cal·lima i

també al taller de Fideas.

• Amfipròstil

• Tetràstil

• Ordre jònic

És un temple:

Dos pilars in antisEscultura que representava una kiké o victòria sense ales

Page 18: Arquitectura època clàssica

Es troba al costat del Propileus, orientat a l’est.

Cal·lícrates disposava d’un espai molt reduït per això prescindeix de la pronaos.

Aquest temple és un ex vot (ofrena) a la deessa i que commemora el tractat de pau entre l’atenès Càl·lias i els

Perses al 449 a.C (fi de les guerres Mèdiques)

Decoració:

• L’estàtua d’Atenea portava un tros de poma a la mà dreta i el casc a l’esquerre. (Pausanias).

El més habitual era que portès una garlanda o una palma. Aquesta és àptera (no té ales) però no és el més habitual, ex: La

Victòria de Samotràcia.

• Al fris corregut escenes de les guerres mèdiques, de la del Peloponès (s’inicia durant la construcció del edifici) i temes de

la mitologia com Centauromàquia i gigantomàquia.

• Cap al 407 a.C es redecora el fris amb escenes d’Atenea envoltada de les nikai o victòries = tècnica dels draps molls.

Page 19: Arquitectura època clàssica

• Edat Mitjana: és desmuntat i els blocs de marbre aprofitats per fortificat l’Acròpoli.

• S.XVII queda gairebé destruït en la lluita entre turcs otomans i venecians.

• S.XIX es recuperen les pedres i es restaura.

•1998 El fris es trasllada al museu de l’Acròpoli d’Atenas.

• És un dels millors exemples del jònic.

• És un temple votiu, que servia per fer ofrenes i

guardar el tresor. En aquest sentit segueix el model

d’altres temples amb funcions semblats.

Tresor del atenensos (500 a.C) Victòria de Samotràcia (190 a.C)

Page 20: Arquitectura època clàssica

FITXA TÈCNICA

AUTORS: Mnèsicles

CRONOLOGIA: (421-405 a.C)

ESTIL: Grec clàssic

TIPOLOGIA: Temple

MATERIALS: marbre del Pentèlic

LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas

ERECTÈON

Page 21: Arquitectura època clàssica

Mnèsicles era un arquitecte reconegut (havia realitzat els Propileus). Gran domini del terreny.

Darrer edifici que es construeix a l’Acròpoli

En total presenta 4 pòrtics sota l’ordre jònic.

La dificultat del terreny + espai sagrat ancestral = adaptació de l’edifici a l’orografia del terreny.

N

S

Cariàtides

Annex amb coberta plana

Annex amb coberta plana

Coberta a dues aigües

Page 22: Arquitectura època clàssica

Pòrtic Nord

Vestíbul Cel·les de Posidó i Erecteu

Santuari d’Atenea

Pòrtic de les cariàtides amb una escala que baixa a la tomba de Cècrops (primer rei de l’Àtica)

Page 23: Arquitectura època clàssica

L’edifici encara que és una excepció dintre l’arquitectura grega conserva les parts i està en

harmonia amb ell i l’entorn.

Respecta l’espai sagrat i la geografia del terreny.

S’aixeca sobre la roca on Posidó va fer brollar aigua salada.

Page 24: Arquitectura època clàssica

El temple està dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu.

Atenea i Posidó: Lluiten sota el comandament de Zeus per aconseguir ser el déu protector de la ciutat. Cècrops

escolliria al Déu que oferís un benefici per a la ciutat.

Posidó fara brollar aigua salda d’una roca i Atenea donarà l’olivera (fusta, aliment i oli).

Erecteu: primer rei d’Atenes. Va fundar les Panatenees.

En el pòrtic sub Mnèsicles canvia les columnes

per cariàtides. Segurament realitzades per algun

deixeble de Fídies. Dones de Cària (Àsia Menor)

que eren esclaves dels grecs (havien ajudat als

perses), Sembla que es va inspirar en un grup de

tres dones trobades al santuari de Delfos

realitzades per Cal·límac (S.V a.C)

Esdevindranun referent per a l’art i l’escultura.

Page 25: Arquitectura època clàssica

TEATRE D’EPIDAUREFITXA TÈCNICA

AUTORS: Policlet, el jove

CRONOLOGIA: (350 a.C)

ESTIL: Grec clàssic

TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil)

MATERIALS: pedra

LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)

Page 26: Arquitectura època clàssica

La càvea: 120 m diàmetre. 2/3 parts de la circunferència. S’eleva 24m

L’orquestraProsceniEscena

Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove (net de l’escultor).

Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a Epidaure i poc més.

S’aixeca sobre un pujol. Parts:

Diazoma part superior: 22 sectors de 20 grades.

Diazoma part inferior: es divideix en 12 parts separades per 13 escales radials que permeten desplaçar-se per 34 grades.

Edifici de dos pisos i un balcó (no es conserva) que podia representar un palau, cabana, etc... També servia de magatzem i vestidor.

Plataforma entre l’escena i l’orquestra. Es desenvolupa l’obra

Tenia cabuda per 15000 persones. Dos tipus de seients: 1- amb respatller i braços 2 Sobre la pedra

Originariament hi havia un altar.

Page 27: Arquitectura època clàssica

Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès) aprofitant un pujol =

relació entre art i natura.

El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern).

L’acústica és perfecte.

Va ser un dels teatres més importants on es representares obres de Eurípides, Sòfocles i Èsquil. La

seva importància recau també en el fet de que estava a prop del santuari d’Asclepi (déu de la

medicina)

Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.