NÚMERO 6

ABRIL

2011

Alboraia Nosaltresels valencians

“El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que la despesa dela vida, el preu dels cigrons, del pa, de la farina, dels vestits, de les sabates i de les males gestions que ens afecten, depenende decisions polítiques.” Bertolt Brecht

Em vaig criar entre camps de l'horta, sèquies, lligonets, canyes ipurets… ja que sóc nét, per part de mare, del Minyó i María “Bata-lla”, fills de la partida de Savoia. Ells cuidaven de mon germà, de magermana i de mi quan els nostres pares anaven a treballar, sobretot al'estiu.D'ells vaig aprendre els valors que durant tant temps han transmès

les famílies de l'horta: honradesa, sacrifici en el treball i estimar lanostra terra. La meua família paterna va emigrar des de Castella al Pa-ís Valencià, per a trobar un futur amb millors oportunitats. Ells m’hanensenyat que la millor manera d'integrar-se en una nova cultura ésaprendre les seues tradicions i la seua llengua.Vaig cursar EGB al col·legi Marianistes d'Alboraia, BUP i COU als

Escolapis de València i a la UPV, Enginyeria Tècnica en Topografia.Com molts xiquets i xiquetes d'Alboraia, vaig jugar al futbol en l'Al-

boraya UD durant deu anys, vaig formar part de la Falla Miracle, Noui Cabanyal durant dotze anys, vaig estudiar diversos cursos de solfeigen la Societat Musical d'Alboraia i a l'estiu vaig participar en les Esco-les d'Estiu del nostre poble.A partir de l'any 2003, el treball em va fer estar durant uns 6 anys

fora d'Alboraia, vivint a Sevilla, Canarias, Madrid i León, entre altresllocs. Estar fóra treballant va fomentar la meua inquietud per conèixeraltres cultures i altres models de societat. Conèixer tantes personesm'ha permès conèixer totes les realitats de l'Estat Espanyol. També herecorregut tota Europa, coneixent gent que m'ha explicat com funcio-na la gestió dels seus pobles i prenent nota de les seues millors políti-ques per a poder aplicar-les en el nostre poble. Recorde moltgratament la gestió agrària francesa, el model social dels països escan-dinaus, la forma de gestió i integració dels landër alemanys, la multi-culturalitat dels Països Baixos, la forma italiana de conservar lahistòria, la quantitat de decisions que es prenen en el Parlament Euro-peu a Brussel·les, el Festival Internacional de Teatre d'Edimburg…

Aquesta curiositat per viatjar m'ha portat a recórrer moltes parts delmón que m’han enriquit culturalment: la Patagonia argentina, l'inte-rior de la Xina, el desert marroquí...En tots els llocs on he estat mai he deixat passar l'oportunitat d'anar

al teatre, al cinema i a concerts de música, les meues tres grans afi-cions juntament amb la lectura. Una bona manera de conèixer la cul-tura d'un lloc és participar d'ella, encara que hàgem d'esforçar-nos. Lameua estada a León, va incrementar la meua afició per la muntanya iel trekking, sóc aficionat de la pilota des que veia les partides amb elmeu iaio en el carrer Molí, m'agrada jugar al futbol amb amics, sóc se-guidor del Llevant. El futbol també m'ha mostrat que és una bona for-ma de conèixer la realitat social d'un lloc, em va sorprendre veure unpartit a Buenos Aires o a Liverpool. Un altre esport que serveix com atransmissor de cultura és el rugbi, al que em vaig aficionar després dela meua estada a Irlanda, però mai no l’he practicat. Sóc soci d'Acció Cultural del País Valencià, soci de l'Institut Ignasi

Vilallonga, forme part del Voluntariat pel Valencià, soci de les associa-cions culturals del nostre poble Alboraia per la Cultura i Llaurant Cul-tura (organitzadora del Xufa Rock).En el 2009 vaig tornar a viure de forma permanent a Alboraia i com

diu la cançó “vaig tornar a refer els caminars pels carrers i les placesdel lloc on em vaig criar, tornant-me a despertar aquell vell campanari el soroll de les traques...” En l'actualitat treballe com a coordinadorde producció en la instal·lació de cuines industrials. Visc en el barridel Palmaret, juntament amb la meua parella, a la qual estic moltagraït, ja que gràcies al seu suport i ajuda puc liderar el projecte deJunts per Alboraia, per a aconseguir el canvi a Alboraia. Ens encantenels animals i tenim una gosseta.I des de fa un any compartim la nostra vida amb la personeta més

important de les nostres vides. Som pares d'una filla, que és la nostradebilitat, amor de pares, serà...

Mira'm als ulls

2 ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

Ciutadanes i ciutadans:Hui milers i milers de valencianshem eixit de nou al carrer sumant lesnostres veus per dir ben alt i clar “Noa la corrupció” i exigir la dimissió deCamps. Hui ens hem manifestat unavegada mes en defensa de la demo-cràcia al País Valencià, assetjada pelcàncer de la corrupció i de l’abús depoder.Perquè la corrupció, lluny de ser unfet aïllat o esporadic, s'ha convertitamb els successius governs del PP enuna pràctica sistemàtica que vulnerales regles del joc democràtic, utilit-zant les institucions i els recursos pú-blics per alimentar interessos inegocis privats. La corrupció esta ín-timament lligada, ara i ací, a una ma-nera d'entendre la política,l'economia i la societat instal·lada enel disc dur de l'ordinador obsolet dela dreta valenciana. La corrupció esla cara mes tramposa d'un capitalis-me depredador fonamentat en l’ex-plotació de l'home per l'home, causa iefecte d'una degradació democràticaque segresta la voluntat dels ciuta-dans per transformar les institucionspúbliques en un mecanisme al serveidels privilegis d'una minoria. ¿Sa-brem mai on han anat a parar els so-brecostos espectaculars de la Ciutatde les Arts i de les Ciències? Quantsdiners públics, amb el muntatge de lavisita del Papa, es van dilapidar enbenefici de la trama corrupta? Quinsfoscos interessos (inclosos els previs-

tos en la destrucció irracional del Ca-banyal) amaguen les bosses Vuittonde l’alcaldessa? Quins comptes co-rrents ha il·luminat l’excés energèticdels fanals de València, on tot conti-nua tan fosc com sempre? Quantescaparres han xuclat de la sagnia per-manent, estúpida i insostenible deCanal 9? Quant ascendeix la fortunaque la gran anguila esmunyedissa dela justicia, Carlos Fabra, ha amassat acosta de l'erari públic? Quants dinersdestinats a l’acció solidaria no hancaigut en mans privades sota la batu-ta de Rafael Blasco? Quins son elsgrans beneficiaris de pallassades del'envergadura de l’America's Cup o laFormula I? Quants mítings, congres-sos i fastos del PP no han estat sufra-gats amb els nostres diners i pagatsamb la trista moneda de vestits deMilano o Forever Young, rellotgessumptuosos o cotxes d'alta gamma?Del negoci fraudulent de la brossaremenada per Ripoll a les comarques

alacantines puja la pudor de tot elfem acumulat de la corrupció.Tot això a costa dels serveis públics,del dret a una informació indepen-dent i democràtica, a una educacióde qualitat i una sanitat eficient. Convertit Canal 9 en maquina depropaganda al servei del PP, RTVVmalviu enmig de la il·legalitat i unespèrdues insostenibles. La degradacióde l’escola pública ha arribat, ambFont de Mora, a nivell difícilment su-portables, mentre augmenten els pri-vilegis de centres privats en un retornanacrònic a l’Espanya nacionalcatòli-ca. S'abandona la sanitat pública enla seua agonia per justificar que elnegoci privat s'erigisca en alternativanecessària per a qui se la podrà pa-gar.El president Camps, enviscat fins ales celles en la trama Gurtel, ha dedi-cat els últims anys del seu virregnat aintentar salvar la propia pell a costade l’interés públic, fugit quasi perma-

nentment del Parlament en viatgesevasius d’autopromoció. El presidentCamps ha mentit reiteradament enseu parlamentaria, amb absolutmenyspreu a la dignitat dels ciuta-dans. El seu comportament ha ratllatsovint la mes autèntica patologiaquan ha intentat desviar els focus del’escàndol amb declaracions altiso-nants molt properes al pur deliri. LaGeneralitat Valenciana –justamentrebatejada per molts coma Barbari-tat Valenciana– es avui un vaixell quenaufraga enmig d'una crisi moral,econòmica, democràtica i social sen-se precedents.Ho hem dit i ho tornarem a dir men-tre calga: “No a la corrupció! Campsdimissió!”.Perquè la primera responsabilitatd'un president que ha mentit al po-ble, que esta imputat en un cas arxi-demostrat de suborn i que permetque al nostre país s'estenga el càncerde la corrupció es dimitir i no buscarla falsa absolució de les urnes quan lahistòria ja redacta el seu veredictecondemnatori. La dimissió del mà-xim responsable de la deriva demo-cràtica es un primer pasindispensable per a la regeneracióefectiva de la vida pública. Perquènosaltres si creiem en la forca creati-va dels homes i dones del País Valen-cia i sabem que el futur es a lesnostres mans.NO A LA CORRUPCIÓ! CAMPS DIMISSIÓ!

“No volem un lladre de president”

AirE FrESC i mANS NEtESÉs el moment d’omplir de noves idees i de talent la funció pública i la política. Cal reapro-fitar els recursos humans de l’Ajuntament des d’un nou concepte de govern horitzontal,allunyat de les jerarquies, de manera que el capital humà i de coneixement que hi treba-lla es mobilitze en favor de millorar els serveis a la ciutadania. Cal transformar conceptespolítics gastats, com el de participació ciutadana, pel d’implicació ciutadana; o el de des-pesa social pel d’inversió social. Energia, imaginació, lideratge, optimisme, govern detots, superació de la crisi i creació de nous llocs de treball són les nostres prioritats.Som un equip jove però amb l’experiència d’haver estat treballant en associacions veï-nals, socials o culturals. Una llista de gent preparada i que forma un gran equip. Gentque estimem Alboraia, que fa molts anys que hi treballen i que ara volem dedicar unapart del nostre temps a millorar i canviar el nostre poble. Fa temps que anem captant elbatec ciutadà. Per això naix “Junts per Alboraia”, a partir d’un ampli acord per aglutinarun municipalisme obert, que propicie el canvi, que siga l’alternativa, que compta ambgent amb ganes de treballar i de millorar el poble. Volem fer un poble compromés ambla promoció econòmica local i un avanç en la implicació de la ciutadania en la políticalocal, el medi ambient, la sostenibilitat i l’educació en valors cívics i socials.

MANIFEST 26 de març de 2011 - Valencia

3ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

Alboraia és el poble on vivim, on dormim, en moltscasos treballem, on els nostres fills van a l’escola, onplorem, on riem, on, en definitiva, passem la major partdel nostre present i on volem passar el nostre futur. Un atur elevat i estructural, un creixementdesmesurat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de lapoblació, els joves i les seues demandes i necessitats, elpaper dels serveis socials, el paper de l’educació, lespolítiques de seguretat, d’habitatge i les comunicacions,la nova realitat econòmica, l’aposta per infraestructuresdel coneixement... suposen desafiaments de present i defutur molt importants. Estem a principis del segle XXI, del segle digital, delsegle, en molts casos, virtual. El món econòmic viuimmers en una crisi profunda financera, amb canvissense precedents en el món industrial i bancari, onqueda clar que les coses ja no tornaran a ser com eren.I volem, per convenciment, impulsar polítiques per ales persones, insistint en la cohesió, en les polítiquessocials, en el creixement sostenible, en la convivència ien la identitat municipal i de país. No volem créixer ennombre d’habitants, volem créixer en qualitat de vida.I per això hem d’adequar l’organització, els discursos iels projectes; cal que vetllem per tal que l’eficiència, latransparència, l’agilitat administrativa, la proximitat,la informació, la comunicació i l’eficàcia siguen elsvalors que l’actuació municipal transmeta a laciutadania.Per tot això proposem un acord per Alboraia, un acordper fer d’Alboraia un poble de progrés, sensible i ambambició. Un acord obert a tothom, a partits, a col·lectiusi a persones a títol individual. Un acord que supererealitats ja caducades. Un acord que desperte el pobleamb un projecte nou que sàpia d’on ve, on és i on va. Unacord de present i de futur que prioritze les persones, lesfamílies, la creació de treball i la voluntat de pertinençaa un projecte de poble i de país. Un acord, en definitiva,per mirar endavant, avançar i transformar, per anar méslluny i per progressar.Alboraia és un projecte viu, un projecte enconstrucció!

Junts per Alboraia - ACORD MUNICIPAL

Alboraia ésla seua gent

mArtA mArtiNmi historia comienza un 7 de marzo de 1981 en Salamanca; soy

hija única de un trabajador de renfe y de un ama de casa. Guardograndes recuerdos de mi infancia, del colegio en el que estudié,san Juan Bosco (salesianas) y del grupo scout al que pertenecía,montañeras. Los fines de semana eran especiales en el barrio LaVega, un precioso lugar de casas bajas y jardines, donde mientraslos mayores se sentaban al fresco, los pequeños nos divertíamoscon las bicis, patines o jugando al escondite. Cursé bachillerato enel instituto García Bernalt, y allí tuve la suerte de colaborar en lasección de deportes del periódico. Era divertidísimo yemocionante: pendiente de los resultados deportivos de la ciudad,haciendo entrevistas a futbolistas de la Unión Deportiva… En elcurso 2000/01 me matriculé en la Facultad de Derecho de laUniversidad de Salamanca, y allí noches de estudio secombinaban con salidas nocturnas... Las noches salmantinas sonbastante famosas, pero entre examen y fiesta acabé la carrera. En2006 conocí al que hoy es mi pareja; vivimos un año más enSalamanca y en 2007 nos fuimos a vivir a Galicia.

En 2009 decidimos que nuestro futuro estaba en Alboraia: minovio consiguió plaza en Valencia y yo, a día de hoy, trato deconseguirla preparando oposiciones, combinándolo con trabajospublicitarios. El tiempo libre lo dedico sobre todo a hacer deporteen el gimnasio Olympia, donde practico spinning y body combat.El deporte es una de mis grandes aficiones: he entrenadocapoeira, danza del vientre y bailes de salón. me encanta bailar,así como la lectura y el cine. toda la familia paterna de mi parejaes de aquí, mención especial tiene nuestra tía Carmen trinidad ysu marido Juan Belloch, que han sido y son como unos padrespara nosotros.

Alboraia se ha convertido en mi hogar, es mi presente y mifuturo, por lo tanto quiero lo mejor para mi hogar, y es por eso quehe decidido luchar para que mi casa tenga lo que se merece.

Voy a luchar desde Junts per Alboraia para darle al que es ya mipueblo y mi gente lo que se merecen, lo mejor.

4 ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

ÁLEX rAGAVaig nàixer el 16 de juny de 1991 a Alboraia. Actualment

em trobe en 2n de Periodisme i en 1r del doble grau enSociologia i Ciències Polítiques.

En aquest moment sóc delegat de cicle de Periodisme icoordinador de l’Assemblea de representants de la Facultatde Filologia,traducció i Comunicació. A més, forme part delBloc d’Estudiants Agermanats, l’organització estudiantilmajoritària a la Universitat de València.

Des del 2010 milite a iniciativa del Poble Valencià i sóc elcoordinador local del col·lectiu d’Alboraia: iniciativa perAlboraia. A més, forme part de Joves amb iniciativa, labranca juvenil del partit, de la qual sóc el responsable derelacions Exteriors.

La segona titulació que curse, Sociologia i CiènciesPolítiques, vaig decidir començar-la arran una assignaturaque em va motivar a conèixer millor la societat a partir delseu estudi (Sociologia) i de la forma en què es concreten lesaccions que determinen la vida en societat (CiènciesPolítiques).

Quant a aficions personals, m’agrada la lectura i la músicadels cantautors, així com el rock i el jazz. m’agrada passejaren bicicleta i practicar l’Aikido.

JUAN ANtONiONací hace 35 años en Cáceres, Extremadura, en el seno de una familia

obrera de clase media. Se ve que debería tener muchas ganas de vivir yaque, según me contó mi madre, casi nací en un bacón de la clínica dondeella tomaba el sol.

Fui el último de cuatro hermanos y conmigo se rompió el molde y mimadre dijo: “ya no más”. mi infancia, la recuerdo como una etapa de muchafelicidad; me limitaba a jugar, ir al cine con mis hermanos en la sesióndoble del domingo, gamberrear, hacer trastadas y a estudiar. Bueno, estode estudiar es un decir porque de mis cuatro hermanos siempre fui el delas malas notas.

Este hecho, el de ser el menor de mis hermanos, creo que marcó mi vida,ya que siempre he tratado de superarme tomándoles a ellos de modelos.

Con tan solo 15 años tome una decisión que cambiaria todo lo que seesperaba de mí hasta esa fecha: dedicarme a lo que me apasionaba. Poraquel entonces lo lógico y normal era acabar EGB e ir al instituto a hacerBUP, pero yo, un estudiante con muy malas notas, me armé de valor y lesdije a mis padres que no quería seguir ese camino, que las clases“normales me aburrían y que quería hacer algo que me gustara”, habíadecidido estudiar formación profesional, concretamente técnicoespecialista en delineación. Y ahí sí, puedo decir que encontré mi camino,mis padres no salían de su asombro cuando en el primer año vieron lasnotas e incluso pensaron en llamar al instituto para ver si había un error.Que puedo decir, encontré el camino que la sociedad no había sabidomostrarme.

Acabe FP y seguí explorando mi pasión por la arquitectura, por lo queme matriculé en la carrera de Arquitectura técnica de Cáceres y bueno, siser delineante fue mi pasión, la arquitectura técnica es mi vida y he hechode este oficio mi forma de verla.

Con 24 años, acabados mis estudios, tomé otra decisión que giro mivida 180º. Carmen, la que entonces era mi novia, y yo hicimos las maletasy con cien mil pesetas, un Opel Corsa rojo de segunda mano y muchailusión nos vinimos a Valencia a trabajar, a buscar una vida juntos.

Llevo en esta tierra, que considero ahora mi casa, casi 11 años y esperoque muchos más. me he casado con Carmen y aquí seguimos en nuestropueblo, Alboraia, luchando y sonriendo a la vida a partes iguales.

Hoy puedo decir que he encontrado otra de mis pasiones: la gente, el soly la tierra de Valencia, mi CASA.

5ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

L’objectiu de JUNTS PER ALBORAIA-ACORD MUNICIPAL és mirar cap a un futuresperançador on la política es faça des del sen-tit comú i no des del partidisme insubstancial.Aquest és l’objectiu últim: aconseguir sumarforces per canviar la manera de fer política imillorar entre totes i tots el nostre poble.JUNTS PER ALBORAIA defensa el modeleuropeu de “viles amables”, plenes de vida,amb arbres, amb una forta presència del co-merç de proximitat, amb zones de vianants inuclis poblacionals amb poca densitat detrànsit, en definitiva un model de poble queconvide la gent a estar al carrer. També volemcaminar cap a un model urbanístic on els ciu-tadans participen des del principi en l’elabo-ració de propostes i del model de poble quevolen. La democràcia participativa permetexperimentar l’essència de la democràciaamb tot el seu potencial: el ciutadà expressala seua opinió directament sobre un assump-te que l’afecta. JUNTS PER ALBORAIA de-fensa la participació de la ciutadania que hade recuperar protagonisme en la gestió públi-ca i no simplement veure’s obligat a presen-ciar impotent com els polítics elegits fan idesfan sense tindre’l en compte, tal i com hapassat en les decisions urbanístiques de l’al-calde Manuel Álvaro. JUNTS PER ALBORAIA insistim en el pe-rill d’elegir opcions polítiques per l’Ajunta-ment que no tinguen el seu centre de decisió aAlboraia i que així els autèntics beneficiaris nosiguen els ciutadans d’Alboraia, sinó les em-preses corruptes amb bigots o sense.

Idees lliures,benefici per al poble

CArmEN triNiDADVaig nàixer el 10 de setembre de 1941, en el si d'una família

humil. Del Col·legi Nacional d’Alboraia guarde grans records tantde la meua professora Paquita, com de les coques i pastissos demoniato que ens feia ma mare per a esmorzar. Em vaig casar en1964 amb Juan Belloch, i fruit del nostre matrimoni vam tindretres fills: mª Carmen, Violant i Juan; ara ja tinc dos néts. El meu fillJuan va nàixer amb síndrome de Down, una dura prova que em vaimposar la vida, però que dia a dia he anat superant amb el suportde la meua família, i amb l'amor i afecte amb què el nostre fill ensregala tots els dies.

Pertanc a la Falla miracle, Nou i Cabanyal des de fa quarantaanys, de la qual disfrute més cada any, amb les generacionspassades i amb les futures. He participat en les Ames de Casa, i hesigut la seua vicepresidenta durant onze anys. també vaigcol·laborar amb el Centre Ocupacional Pas a Pas d'Alboraia.

Durant quasi tota la meua vida he assistit als plens del'Ajuntament, com a aficionada, però va ser el 2007 quan vaigdecidir passar a formar part de la vida política de forma activa. Arasóc regidora en l'oposició, i cada dia estic més convençuda que elmeu poble necessita un canvi, necessita una escola pública encondicions, una residència per a majors, és a dir, hem d'ocupar-nosdels nostres xiquets i jóvens, així com dels nostres majors, passat ifutur de la nostra societat. El canvi l'aconseguirem si lluitem units.No sé vosaltres, però jo estic farta de tants aprofitats, negociants imanifassers en el nostre ajuntament.

6 ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

JOSEP LLUÍS PUJADESSóc Josep Lluís Pujades i Vicent, valencià de

naixement i sentiment, casat, amb dues filles. treballecom a conductor de màquines elevadores en unaempresa del metall. A més sóc membre del comité del’empresa en representació de la Coordinadora ObreraSindical, militant d'Esquerra republicana del PaísValencià, subscriptor de Llengua nacional, associaciócreada per a la defensa i divulgació de la nostra llengua,membre de la Penya ciclista Alboraia, actualment ambel càrrec de vocal de la junta directiva, soci de laSocietat musical del poble i soci fundador de Llaurantcultura, associació creada per a la difusió i promoció dela nostra cultura, organitzadora del XUFA rOCK , que ésuna de les potes del dipòsit de FESmAL.

Crec fermament en aquest projecte que hem engegati és per això que dic: tOt EStÀ PEr FEr, i tOt ÉSPOSSiBLE!

PACO HUESOVaig nàixer el 1948 al mig de l’horta, a la Partida

de Vera, de família de llauradors, i allí vaig viurefins que em vaig casar als 27 anys.

Com no podia ser d’altra manera, després d’algunstreballs, vaig estudiar capatàs agrícola i enginyertècnic agrícola.

respecte de la vida professional, he treballatdurant més de 30 anys per a diversesmultinacionals de productes per a l’agricultura, elque m’ha dut a viatjar per tota Espanya i Europa.

Actualment, tinc una xicoteta empresa dedicada ala venda de quelats de ferro i altres nutrients per al’agricultura.

Quant al tema personal, estic casat amb dos fills,un xic i una xica.

Com a aficions destacades: la política, elcicloturisme i la lectura.

també sóc soci de l’Ateneu Alboraier.

7ALBORAIA SÍ 6ABRIL DE 2011

JUNTS PER ALBORAIA manifesta que el Sr.Camps i la Generalitat són responsables del fetque les valencianes i els valencians patim unaDISCRIMINACIÓ NEGATIVA en el nostre dreta l’aplicació correcta de la Llei de Dependènciaenfront d’altres comunitats autònomes d’Espa-nya. Transcorreguts ja més de quatre anys de l’a-provació de la Llei, s’ha engrandit la bretxa enl’aplicació d’aquesta llei en la nostra comunitatrespecte a altres comunitats, independentmentdel color polític:1r) Continuem estant a la cua de l’aplicació de laLlei, junt amb la Comunitat de Madrid i Canàries.2n) Un de cada dos valencians en situació dedependència no està previst en el Sistema del’Autonomia Personal i Atenció a la Dependènciade la Comunitat Valenciana.3r) Segons les dades aportades per la nostra co-munitat a l’Institut de Majors i Servicis Socials-IMSERSO, i publicat en les estadístiques delSAAD, en data 1 de març del 2011, més de40.000 valencianes i valencians es troben en l’a-nomenat “limbe de la Dependència”, amb elDRET RECONEGUT I SENSE REBRE LAPRESTACIÓ CORRESPONENT.4t) Els terminis s’allarguen. si no és en una fasedel procés és en una altra, les ajudes tarden mésde 18 mesos a arribar, si arriben. Moltes personesgrans dependents (més de 15.000) han mort es-perant la PIA, i els familiars perden els seus dretsen no concedir-se la retroactivitat en la nostracomunitat des de la data de la sol·licitud.5t) Denunciem que l’administració valencianaha judicialitzat la Llei de Dependència, ja queobliga a acudir als tribunals de justícia a les per-sones en situació de dependència i/o als seus fa-miliars, el procediment més llarg i car queexisteix perquè la competència és del ContenciósAdministratiu.

Junts per Alboraia - ACORD MUNICIPAL

Els alboraiers patimdiscriminació negativa

ANDrEU YUDiCiVaig nàixer el 1991 i des de sempre he viscut a Alboraia, al Palmaret.Pare de russafa i mare del barri de la Seu de València, que van

deixar el cap i casal fa més de 30 anys per vindre a viure a aquestmagnífic poble on hem crescut ma germana i jo. Des de ben xicotet,carril bici amunt i avall, vaig conèixer l'Horta Nord a la qual vaig estarlligat durant tota la infància, ja que fins els 16 anys vaig anar a l'escolaLa masia de museros on entre tarongers em van ensenyar la realitatque ens envolta i a respectar la gent i l'entorn. Als darrers cursos vaigescoltar les primeres cançons i vaig sentir les primeres emocions quemés tard em van dur a comprometre'm en distints projectes.

Durant els primers anys de vida passava els estius amb tota lafamília a Nàquera, però de ben xicotet, a partir dels 4 anys, vaigcomençar a viatjar amb el pares, sobretot per Europa però també aaltres llocs com Cuba, on vaig aprendre a valorar la diversitat decultures, llengües i colors. més endavant vaig entrar a l’institut LluísVives de València, on vaig fer els dos anys de batxillerat, allà junt aantics amics i nous companys, vaig començar a moure'm pel meucompte i a fer dels concerts, festivals i viatgets l'ordre del dia. Ambaquesta gent començaren els debats a la cafeteria de l’institut i junts,amb el cap ple d'idees i l'emoció als ulls, vam començar a sentir lanecessitat de fer coses, d'aportar alguna cosa a la societat en quevivim. Açò ens va dur el 2008 a Acció Cultural, de seguida vaigcomençar a formar part activament en la constitució de les seuesjoventuts (Joves d'Acció) d'on, des de l'estiu passat, en sóc portaveu.

L'any 2009 vaig començar la carrera d'Enginyeria tècnica eninformàtica de Gestió a la UPV, de la qual actualment faig el segon any ique compatibilitze amb la meua tasca a Joves d'Acció organitzantconcerts, concursos i festivals, així com amb distints projectes coml'Associació Llaurant cultura que organitza el Xufa rock i participa a lesfestes majors Autogestionades d'Alboraia. A més sóc seguidor delLlevant, equip del qual sóc abonat des de fa 4 anys. En el terrenypolític, fa 2 anys que forme part de l'organització juvenil JErPV on vaigentrar a la vegada que a Esquerra.

Actualment, com a membre d'Esquerra, participe del projecte Juntsper Alboraia amb la ferma voluntat de millorar i modernitzar el meupoble, creant un nou model on tots puguem ser partícips.