miquel crusafont. historiador i numismitic p assio es mon ... · menga amb els ibers.-"els...

5
ENTREUISTA MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assi per mon es Elpresident de la Societat d'Estudis Numismirtics de l'lnstitut d'Estudis Catalans acaba de publicar el "Cat)leg general de la moneda catalana> (2009), una obra 6nica , O es ed XAVIER CORTADELLAS ltl . gran, Josep PIano es va L/ cansarmai d'escriureque el m6s important de tot era Ia moneda. Miquel Crusafont s'ho mira d'una altra manera, perd fa tot I'efecte que pensa el mateix.Trobariem m6s d'algun altrepunt decontacte entreells dos: lapassi6, l'amorpel pais i el rigor d'una feina ben feta. Fa m6s de trenta anys que Crusa- font estudia lesmonedes encu- nyades alsPaisos Catalans, una forma quasiinddita d'entendre la nostrahistdria. -"El meu itinerari€s una mi- ca complicat. Vaig publicar el primer article de numismdtica el 1.974, perdvaig comengar es- tudiant farmicia perqud tant Ia meva mare com el meu pare eren farmacdutics. Molta gent sap que Miquel Crusafont, el meu pare,era tamb6 paleontd- Monedesi medalles Miquel Crusafont i Saba- ter (Sabadell, 1942) va estudiar enginyeria in- dustrial superior, va tre- ballar durant quinze anys d'enginyer i va comengar a interessar-se per la nu- mismitica passats els trenta.Es doctor en his- tbria i dirigeix ActaNu- mismitica. Entre altres llibres, ha publicat Lonu- mismdtico de Io corono cotol a no- o rogoneso m e- dievol (1982), Histdrio de lo moneda de Io Guenq dels Segodors (2001 ) i Medolles commemoroti- ves delsPoiios Cotolons i de la corono cotolano- arogoneso (2009). leg,perd,si no haguds estat far- macdutic,no hauria pogut in- vestigar.> -Sembla que la situaci6 no ha millorat gaire. A la intro- ducci6 del Catdleg general de la moneda catalana deixa molt clar que els numismd- tics no tenen ajudes. -"Ben poques. Hem de fer el llibre, hem de trobar la manera d'editar-lo i despr6s, encara, el granproblema 6s quela gent sd- piga que existeix. El Catdleg... m'ha costatquatre anys de fei- na. Dechaverfet uns quinzeIIi- bres sobre monedes, perd no compto aquells en qudhe fet de curador o els que s6n divulga- tius, com uns quevaig escriure arran de lesOlimpiades de Bar- celona, quan es van fer unes monedes al.lusives als jocs." -S6n monedes catalanes? -"Em sembla que no. S6n 14 . PREStilCA r Drr z6 oe umo a L'r D'ABRIL DDL 2olo

Upload: others

Post on 24-Jul-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assiO es mon ... · menga amb els ibers.-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunya apareix m6s tard, perd tothom t6

ENTREUISTA

MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic

P assipermon es

El president de la Societat d'Estudis Numismirtics del' lnstitut d'Estudis Catalans acaba de publicar el "Cat)leggeneral de la moneda catalana> (2009), una obra 6nica

,

Oesed

XAVIER CORTADELLAS

ltl . gran, Josep PIa no es vaL/ cansarmai d'escriurequeel m6s important de tot era Iamoneda. Miquel Crusafonts'ho mira d'una altra manera,perd fa tot I'efecte que pensa elmateix. Trobariem m6s d'algunaltre punt de contacte entre ellsdos: lapassi6, l'amorpel pais i elrigor d'una feina ben feta. Fam6s de trenta anys que Crusa-font estudia les monedes encu-nyades als Paisos Catalans, unaforma quasi inddita d'entendrela nostra histdria.

-"El meu itinerari €s una mi-ca complicat. Vaig publicar elprimer article de numismdticael 1.974, perd vaig comengar es-tudiant farmicia perqud tant Iameva mare com el meu pareeren farmacdutics. Molta gentsap que Miquel Crusafont, elmeu pare, era tamb6 paleontd-

Monedes imedallesMiquel Crusafont i Saba-ter (Sabadell, 1942) vaestudiar enginyeria in-dustrial superior, va tre-ballar durant quinze anysd'enginyer i va comengara interessar-se per la nu-mismitica passats elstrenta. Es doctor en his-tbria i dirigeix Acta Nu-mismitica. Entre altresllibres, ha publicat Lo nu-mismdtico de Io coronocotol a no- o rogoneso m e-dievol (1982), Histdrio delo moneda de Io Guenqdels Segodors (2001 ) iMedolles commemoroti-ves dels Poiios Cotolons ide la corono cotolano-arogoneso (2009).

leg, perd, si no haguds estat far-macdutic, no hauria pogut in-vestigar.>

-Sembla que la situaci6 noha millorat gaire. A la intro-ducci6 del Catdleg generalde la moneda catalana deixamolt clar que els numismd-tics no tenen ajudes.

-"Ben poques. Hem de fer elllibre, hem de trobar la manerad'editar-lo i despr6s, encara, elgran problema 6s que la gent sd-piga que existeix. El Catdleg...m'ha costat quatre anys de fei-na. Dec haver fet uns quinze IIi-bres sobre monedes, perd nocompto aquells en qud he fet decurador o els que s6n divulga-tius, com uns que vaig escriurearran de les Olimpiades de Bar-celona, quan es van fer unesmonedes al.lusives als jocs."

-S6n monedes catalanes?-"Em sembla que no. S6n

14 . PREStilCA r Drr z6 oe umo a L'r D'ABRIL DDL 2olo

Page 2: MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assiO es mon ... · menga amb els ibers.-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunya apareix m6s tard, perd tothom t6

IaII

I|t

tO

IaIt

II

?r.}

a(D

aa

:

a

ID

Page 3: MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assiO es mon ... · menga amb els ibers.-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunya apareix m6s tard, perd tothom t6

EXINEUSTA MIOUEL CRUSAFONT

monedes espanyoles que es vanfer amb motiu de les Olimpia-des. Per ser catalanes, no n'hi haprou que es facin a Barcelona,han d'haver estat emeses per unorganisme catali o almenys te-nir uns trets diferencials clars.o

-Perd el seu Catdleg co-menga amb els ibers.

-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunyaapareix m6s tard, perd tothom t6uns antecedents. Els catalanstamtr€. Una altra cosa 6s el quepassa un cop ens convertim enuna coldnia, per entendre'ns. Ala Fira de Mostres del1957, Fran-co va fer monedes a Catalunya.En lloc de I'estrelleta on es posa-

va l'any, ell hi va fer po-snr "BA> perqud havienestat encunyades a Bar-celona. Perd, 6s clar, noeren catalanes. Les vanencunyar a la mateixa fi-ra, amb una premsa quehavia estat de la Casa dela Moneda de Barcelona.

Ja sap que les primerespremses d'encunyarmonedes d'Espanya esvan fer a Barcelona l'any1840?"

-Ni idea.-"En numismitica els

catalans sempre hem es-tat uns avangats. L'ac-tual edifici de la Seca oCasa de la Moneda deBarcelona ia existia al se-gle XV. Felip V va supri-mir la moneda catalana,perd en diferents mo-ments i per diferentsmotius, es van continuar encu-nyantmonedes."

-I he d'entendre que aques-tes monedes s6n catalanes?

-<N'hi havia que eren tipica-ment espanyoles, perd tamb6d'altres en qud hi havia l'escutdeCatalunya i hi posava Principatde Catalunya. Aquestes s6n ca-talanes, tenen algun tret dife-rencial."

-On era aquesta Casa de laMoneda?

-"Avui encara hi ha I'edifici.Es al carrer de la Seca, al Born.Una seca 6s una casa o un taller

Del croat alpirralNingi no ensenya histdriade la moneda a les univer-sitats catalanes. "Volen ferhistdria econdmica sensesaber res de monedestr,ens diu Miquel Crusafont,que 6s molt critic amb launi6 monetiria europea.<Ara, estem a cavall de lesirregularitats que hi puguihaver a cada pais. A l'estatcatali, en canvi, hi haviaun sistema m6s perfecte.A tots els territoris hi haviauna unitat comuna per atothom: el flori d'or, que

era semblant al florf deFlordncia i que era la mo-neda del gran comerg.Cada regne feia una mo-neda de bill6 diferent,que era la moneda de lavida quotidiana. A m6s,cada regne tenia la sevamoneda de plata de va-lors equivalents i que erala moneda de valor mitji.A Catalunya, aquesta mo-neda era el croa! a Valdn-cia ia Mallorca, el ral; aSardenya, l'alfonsf, i a Sicil ia, el pirral."

on es fabriquen monedes.L'Ajuntament ha comprat unapart d'aquest edifici, hi volenposar l'Espai Brossa. La gent de laSocietat Catalana d'Estudis Nu-mismdtics demandvem que hifessin un museu de Ia moneda,perd crec que no ens en sortirem.Al final, nom6s hem aconseguitque l'Ajuntament de Barcelonaens encarregui un estudi per talde documentar l'edifici. L'estemfent entre la Maria Eug€nia Ri-poll, que €s historiadora de l'art,perd que ha fet un llibre sobre IaSeca de Barcelona, i io, com a es-pecialista en monedes."

-I aquesta societat?-.Es una societat cientifica de

l'Institut d'Estudis Ca-talans. Som uns dos-cents socis, io en s6c elpresident. No som col-leccionistes, ni tampoctenim res a veure amb elcomerg: som historia-dors especialitzats, inte-ressats en l'estudi de lamoneda."-De qud ens pot servirsaber que hi ha hagutmonedes catalanes?-"Es molt llarg d'expli-car. La primera cosa queensenyen les nostresmonedes 6s que l'EstatCatali, alld que va co-mengarambCarlemanyeI 79O i que va acabar el1714 amb Felip V, va seruna cosa important.

Quan comences a veureque hi ha monedes cata-lanes de Marsella, de Si-

cilia, de Sardenya, d'Atenes ofins i tot d'Albdnia, comences aadonar-te que no era una broma,que va seruna cosa seriosa.>

-Ha dit Albinia?-"Si, perd durant poc temps.

Van ser uns anys que Alfons elMagninim va donar ajuda a uncabdill albands contra la invasi6dels turcs. Es un episodi curt,semblant a quan I'infant Ferrande Mallorca va conquerir el Prin-cipat d'Acaia, que €s m6s omenys al Peloponds. Va durarunany, perd va fer moneda. Tenienla capital a Patras, que llavors es

deia Clarenga.,-I a Occitinia?-nTamb6, €s clar. Perd hi ha

dos moments histdrics: el del'expansi6 occitana que tanca

Jaume I, quan signa el Tractat deCorbell, i el que inicia Pere elGran, quan comenga I'expansi6mediterrinia amb la conquestade Sicilia. Una altra cosa que en-senyen les nostres monedes €sque l'expansi6 catalana nova serper destruir o per imposar, sin6per fer negoci. A Sardenya, perexemple, s'hi va anar perqud hihavia unes mines de plata i per-qud s'hi volienvendre teixits.>

-De fet, descomptant-hi elsromans, devien seguir unatradici6 mediterrdnia.

-"Si, ia ho havien fet els fenicisi els grecs. I tamb€ ho van fer Iesciutats italianes medievals. Pen-si en la Reconquesta. Per qud elscatalans vam anar m6s lenta-ment que els castellans?"

-Diuen que miraven m6scap al nord.

-.Es veritat. I tambd hi ha laqtiesti6 demogrdfica, perqud no6rem gaires. Ara, tamb€ 6sveritatque als catalans els interessavafer diners. En comptes d'ocupar-Ios el territori, s'acontentavenfent pagar tributs a tots aquellsreietons drabs.n

-I se'ls imposava la moneda?-"Aixd, no. Pagaven les paries,

uns impostos. Parlo de Tortosa,de Lleida, de Val€ncia... De fet,Occitinia va ser l'escola de Cata-lunya, perqud aixd d'anar pelm6n fent de comerciants hovam aprendre de Marsella, deTolosa o de Carcassona.>

-Perd vosti indica que notots els comtats occitans te-nen monedes catalanes.

-.Tots, no. Hi ha dos tipusd'emissions monetiries. Una, 6sla que feien directament els nos-tres comtes. Ramon Berenguerva comprar el comtat de Carcas-sona i Ras6s amb l'or que Ii ha-vien pagat els reietons musul-mans. L'altravia, perd, eraque hihaguds un comte o un vescomted'Occitinia vassall dels comtesde Barcelona. Era la via m€s ha-bitual. Tanmateix, hem hagut

Miquel Crusafont. / ORIOL DUMN

l6 . ?IESiXCA o De r z6 oe rr.ug r L'r D'$RrL DrL 20ro

Page 4: MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assiO es mon ... · menga amb els ibers.-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunya apareix m6s tard, perd tothom t6

ll . yDnlsild 1 oloz 13c 1l{w,c IJ v 5wN so 92 13c

-seJ peulS€Iul,l v 'mlru ap eSuer-adsa dur il se ou 'lol tuoJ luelI IoA enb epEEaA epEJ 'epauotu

eI ap rolu^ Ie enu?r Ier Ie IS 'sau

-ehltu sasselr ra^eq lod Iq I s1co8-eu ral slod 'splplsa JeJ slod 'elq

-elsa epsuoru eun sual Is 'slsanb?

tuor sJlrelslq slal rad 'Ued

ua 'r€f,Ildxa uepod sa euPIIalsPJr eusleleJ slelleluelu sal eDuesalJuQreJlp saT'suolJnlFsul selap epadap gquret Ppeuotu PI anbP[ 'eDsou el ruoJ slue!)JeruoJsuolJeu sal e e^ussed ou anb esof,'gEu1u ap eruadap ou 1ar 1a t'tar 1aera 4ual roluaupb ulap pb grad'srpa^PJPur sluel pA Jo,p epau-oru Plsanbe :uelap suellelseJ slg'slr prowle slap ro,p epauou eIras e^luewplrlul anb 'lpaaerPur

Ie 9r1ed 3 IuoJ re;eEe ue,r qnbrad

IreuolJeuul eluelsls un Jeluaa-ur,p so5udec Jas ueA suefielseJsla 'ro,p sapauou 4ual I lol '9q

sf,uoq 'sapnpord qure Epeuou€un,p IPnlJe rop^ Ie ePdruoJsa uenb glr€uul ra^Eq u rejuaw-oc lod IH 'tdord roleA ualuelsapauou sal sueqP ?nbrad/glreu-ug,p tarruq elpod 1q,u ou ereruauenb glregul el fflua^ul UPA'!p-a^eErulap I3'prnsqE elualsls unJeluaaul ue^ sa enb sf,uoc>-

iressud e sla QnO-<'ellelsec 3 ou qrsd'snadoJ

-na sauEar 1 sleluoo slap euo [uur?I E arpualsa err sa anb 1 duuur-eIJ?C re5uauof, PA enb eluel-sls Ia sf, 'Jlued 1a 18uryx 1a

'urn11

el quru sosal8ue sla 4 ras ualeJanb euralsls xlaleu Ie ?rg 'snos

luIA uara anb 'ern111 PI I 'sreulp

azlop uala anb 'nos Ie rlruas eIaJsa salduror s1a regod rapod rad'esoc elod era raulp un'axn1 unsoJ €d un anb r 1o1 'anb ruo3'edun rerduror epod sa Jaulp unqtue 'eue[14u lepe,l V'raulp Ieera lelgqeldruoJ ul u aseq ap e1a-ras anb uJlsg epauotu e1 'e1e1d

I arno) ap elarreq eun s9 anb '911

-Iq qtu? o e1e1d quru'to qure sap-euoru sal ualag 'grad 'ro ua teS-ed epod se gqureJ "'pbroleur'saupbrolluur uanlp uenb 1gp-uapzr 'saue1cua1e,r uanlp uenb1prcs sreurp qure sapuEed rpualoa'sapJes uanlp uenb 1sue1-elef, sreurp quru sape8ed sarnql

4p uelo 'sasauolacreq sarnql

((0tcellu!el relueru!

Er se ellolseS 'lpenereule qu[',

((eu0ssecJec0p 0 esolol epsrpueJde uBtl

0q slue!croll|oc0p luol uglu lOd

Jeue,p Qx![r'

((eu0l0cIEgE Jol uE,t

se sopouolrlJPIUnCU0oF

sOsueldsoJotuud se1>>

((slPluenesun lelss

utoq olduossuPlelec sloecllPuts!unu -""o'"::l;#j1il"'*ff*;,

ap uaged sluarunf,op s1a uenb'qnbrad aldruoo ep lellun eunguls 'epeuour eun s9 ou anb"-

'sesauoleileq seJnIIIap ualred sluarunJop sI[-

<'selJeJ f,npIxJe,Iap sdrual 1e suIJ lxle I 'euepslrf,

n3Jf, ?I o euola)I€fl ap Ptualqtue,l'1prof 1ue5 ap narf, el 'aJlle,I e 'I

lelsoJ un ua Iar 1ap a1Ega,1 uazres-od'praua8 ug'elas ulreJlue ual-aJ Iq I uAFeAud epauou u1 ua,r-eurrulla'leluroJ un uaaerodrol-uI euolarreg ep selluof, s1a anbdoc epe3 'euolerreg ap lelnlf,e1 era edunlele3 e Epauou el ea-elonuof, anb aus1uuEro,1"-

j'ue-esod 1q qnb edunple3 e 1-

"'sder slanbe I nan elanbe'a4p,1e '1 1ar 1ap sarreq a4enb sal lelso)un ua uauod sasauoSuru sapau-oru sa{ory'sorotu slar arlenb re1-uu e,r 1q anb n1p epuaEall e] 'zer

-olIV E ralpleg 1a suo;1y reduenSen anb elleleq eun,p azr, g8ery,pq4u anb elques 'elsoJe rq,S>-

'edu

-eprss ap erapueq eI tuo]-u'orour ap dec un

'1renb epul e 1 narc eun s9 uasodq anb 1a 1 1a8as un ua gSery,psaure sal ulsod q anb eueu 1ar 1g'II arad ap sdrual 1ap sg rulual uaanb eEpue sgru upep P'I 'oN"-

rnt'::;i;u,-eA E r €Jrolleyl e'ez(un1e1e3 enper eA sal Iar la'p1ar eoplpraq,luera saueq arlunb sa1 '14uas

dur 91 ou anb ys gxlu erad"-'seaas ugs anb uanlp sosau

-o8ere s1a anb ggr sruoq-

"'e5uazror4 ap e51oq qure leseoelleq/s anb 9qure1 grad'sarreqsa4enb sal e^ezlluln 11 ran8uar-eg uoueg anb uraqeg'eSua,ror4e eqoq sa saJr€q a.4enb ap uerEsgru glf,erluaJuor e1 anb er1sotu-ep I lFslp€lse Ipnlse un ed>-

ilEtlra^ s9 I-

"...e5uanor4ap erapu€q e1 re;e8e uruzr pbsuElelef, sla Jes urerr anb ernSasse'sqruer; elstpleraq un'nearolse4'slle,p el sarllesou raslod g"-

'eJep

uf, 'eI.IrJso edun1e1e3 1 gSeryarlue grsr rpelep gxp anb sg'ousrrrelslq sapopad sun3lu ug,-

;squoEure era oN-

""'e5ro8eq1g ap Ia gqureJ'uexlauof, e1 ou grad ta; err uaanb elqtuas eduepra3 ap Ifl"-

eepeuowJaJ ue^ suepleJ slulruoJ slas1o1 'ldpugd p urauroa-

n'alqlssod-tul ral uPA oq srrnl salertd s1aanb sug nllJ€ luassa renulluof,uA Iuefiatlpayl 1ad Srauor 1aqrad 'ecr1y1od epeuolsld luapradr€ue €a QIelEc lPlsfl,l 'rllQlef,

Ia ueilag ap 4ued V 'EIIITIS ap

1 slodpg ap sra;e s1a etSar llasuorIf, 'eIIplLp llasuof, Ie ruarf, ea

I selJe3 nrlour lsanbe Jad 'lueru

-epru reue e reJuaruor err 'e11

-atsec ap rar Ia ?qtuel ras e^ Iar Iauenb '1 1ar 1ad erressed lol luaur-eoluq8ro grad'euslrelauotu

Ia relnrruu en sa anb ;5 'saldqrd

suorJnlllsu! uapal slol anb er-ef,ue uuoJoJ e1 ap sauSar sluara;-1p sla sgulproor anb ausgueEroun ruarJ ea sa ou '1ar 1ap sglgrl PgrJeulproof, el eIaJ glPtEf, lels[,'I'uuralqord un Jaleq ea IH)-

'suelalseJ Jes uea sIaJ-rIA slap epo[eur eI 'JIIeIEJ

Ia uerraC ap sgldsap 'IAX aIE-es Iep .rpred e enb 1 1o1 qod-_eN ep epauoru eI euuleleJ eJ-eplsuoJ ?qulel Q$o^ oJad-

"'der'Qllalsec ao'3sau-oEereouelelel ?uoroJ e1 ap'e1-sar e1 lsosan8ngod uara arlenb:gq sf,uo( 'sloduedsa sar1satuazurnb raaeq ezr 1q anb n1p sa qnbue sa4saur slsanbe,p epeuoruel erqos euPllalsef, elrqlslq ?uneq q anb s9 seJ Ig'eue1et€J s?ou anb eJEJue 'upauoul reJ uel

?qruel 'sralelldsoq slap epro,1 ap

susru ua rElsa e,r e11t elsenbe anbucodg,l luernp 'sapog ap seJlsaursla arqos luelleqaq r11sa 'a1d

-ruaxa rad 'ery 'sJoII sarlle slloue suolf,nqple sasp; salsanbe eq

H ?qurel gra4 'pnE1 era slf,>-'.ruE11 e1,rap sla oN-

('luqorl uaIAPq anb uoureg a1-uroc raurrrd 1e 1y ranSuarag uotu-PU ap o 1 ran8uarag uoru€U apSapauolu sal lr.nqtrle ual,req anbnes uel lal ualaeq oq,s sosaJuErJs1a qnbrad exle tol rcl?f,ser ap Uf ))

@-euoru gl 9qure1'erodq elsanbe

Page 5: MIQUEL CRUSAFONT. Historiador i numismitic P assiO es mon ... · menga amb els ibers.-"Els ibers s6n els nostres an-tecedents monetaris. Catalunya apareix m6s tard, perd tothom t6

<'aJlJrua ue^ u,as aquel'Plsru-elelel glun el ap sallanbe,p rreu-Jlual Ia lueu€srJaJd luerouraur-ruor /0002 f,ue,a'9Z6I due,1 '911

-ol,^{ ap s}eJd ap IPuorJJaJrnsur lua}-ur,l ]uernp arlerua uel sa anb sa1r 6661 .,{ue,1 elsruelele:) orun el raJ

e,L anb sa1 uos saruilln sa'I 'saullJeJ

sarran8 sa1 luernp lolarqos 'JaJ ue^u,Js aqrue] 'sJoll seJlle arlua 'eu

-olarreg e r e8:ag e 'XIX alSas Ia ua'anb r edun1e1e3 e:ad sleoadsa sap-auoru saun 'slrpJe JaJ upl sa 'so8

-.rng e'14ueuag ap sdrualla ua anbeapr Iu 9l ou lueS e11our anb rn3-as orad 'sacueJl

Iap eJran5 el lueJ-np 'gqiueJ'llar] erranc el luernpJaJ uPA u,as anb des uroqlol"-

LVI^ pp sardsap 1-<'elopJQue eun ou r laJ

un Jas eA anb 's.,{ue s}sanbe slo}rernp PA euelele) erllqgrdag 1 eyanb rerlsouap rad 'aldtuaxa rad

-od ralorr. uPA suruolaJJ€q sluaru-elsa sle 'sgrdsap 'g:ad 'epauo14l

pl ap esel pl sl€sad s1e e,Lerr:qe1 'rd

-nur:d 1y 'e,lerolrad s1a anb 1a ua.L

-esed anb JeJrJrJaA rad sosad sun'slesad s1a :a; ue.t sueleler s1g 'rerd

-oJ s9n3od sal s1a ou n8uru anb 1e1:ad suoq sau satsrue sle sapauousal ral uaral slar8 s1a ef'arduras 1nB-eq eq lq/u suorJPlrJrsleJ ac,-

asapauoru sel qrue ulssadueS-ua sla ou anb rulorluoc radsuelule) sla ualal oq uro]-

<'reJ sgur eJa 'u€qeJluoJ

ap JeJlua,p erleq ]olanb uroJ 'r saJ-aluorJ sal luelr8ra uaqerv'eroJ es1a; salrnpord rerduor ap uar,r.eqanb e[ 'e,reue,u sl/as Ppauoru elanbrad uadnroard sa s?tuou'Jrnp-ord ap as-redncoard ap saldruorul 'Dpauow Dl ap DDS el ap rPI-:ed ap ua.red oN ZsuellalseJ sle e^-ednroa:d anb 1a era qnb des gra.l

$S -'rtn EEtrEtr,;?HPi; .nr "."";liifr;l::,.,.

lBC'lBJrIrII'At,{t {A

e^unleleC aplel!lProuo0

,rl Itr

i\ll/-r

'sJuoc 'sapauou sal Jerpnlsaxrelras qnb ap sarap ura sueqv'soxreg sosred slap Iopou Ia qtuPpJoJe,p r sau€leleJ suonelqodPluJ.rl P epPzlrlPJluJJsap euJoJap'299I e 0t9l ap sauelelet sap-auoru ral ue,r sa anb sJuoq>-

lressed e^ ?nt)-

"'srope3a5 slap Prranc eI eqrq eJeJua orad 'reJrJrJaA ap IrJIJrpsgru P.rJ gxre g:ad 'sapauou selap 1e1r1enb e1 eaednroard s1a 'sap

-eBa,r y 'urssasad rq s1a anb reueur-Jp r rr{-reue erpod 'surrog sun,p

telllenb el arqos salqnp eruel

1€1e rg '5raruor sgn8url anb 1e1nrc

Io^aslenb e 's9-rdsap leuolaJrege 'Jaurud 'sad

1ap e1ne1 el JeerJ eAsa anb luaruoruunra.leqe,rrq anbsurJ lueuorf,JeJJad Jeue pA se €s-or e1 'syesad rerrrqe; z re5uaruore,r:alua8re eper 'pre1 sayq 'rar

1apJoduel 'r.r8ugu ap uoleueJ sa oN'slesad slsanbe e lserluof, un rcs

'SJJIJ sal ap sa^erl e ellalsp] e uaJl-ua anb suPleleJ o sosaJuerJ sJl-rnpord ap sJAPJ] e xraalord sa er-uQurv'II1nX o 11ny sa18as s1a luer-nC ZsaJ PAPJTJqeJ ou rs 'etrraruy

rra,lord eupod uot 'r.luer ua 'e11a1

-seC 'srpual sred 1a anb ra; ap uar.L-eq '9q Jeue uarlo^ rs 'anb as-:eu-ope upl srar sya anbrad JeJrJrlJolap so5eder ras uPA sosaJuerJ sla eJ-ad 'e5uerg e saru elsolp,s pllalse3'rar

Ia qrue Jepod Ia uaqredruoranb slerJJauoJ sarnb:e811o,psoseo saJl 'edun1e1e3 qrue ]uaurel-un[ 'uos anb'saue11e1r sl€AJrparuslelnrJ sal e r soxleg sosred slv>-

aurelquasse sua rnb V-<'sJIU4 SOSeJ SUn rUOS OU SU€l

-elef, sle Qrod zlnlosqe era rar Iaprapod 1a rs supllelseJ s1a.re3o1erpap uarl€q rnb qruy '1a; lsanbe,pPlrrap aque] 3a1erp 1ap erual

Ig 'soprx sla r solz:1ds1a arnraarqos

ap sarueradsa uaual sauou'e11a1

00 L, gze E6 0

0l0zlIrqe L- 6002 orqrussep Iedunple3 ep €rrolslH.p nesnw

STYIUJSNCNI

OI]ISOdxg

rNOlvsnuc l]n0tn vrst^tulill