1-

ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2020

Saber trobar la distancia correcta La nova normalitat és també l'escenari que afronten les parelles quan l'amor s'esfuma i total lo que havien constru)l: es desfa

El canvi de paradigma . dertvat d'una separació matrimonial L'hivern del2009, el matrimoni de l'es­criptora Rache! Cusk es va acabar i ella va haver d;api"endre-a mirar-se el món des de les ulleres d'una dona separada. "«La nova realitat» és una fras~ que es va anar repetint aquelles primeres set­manes: la gent la feia servirper descriu­re la meva situació, com si pogués re­presentar alguna men.a de progrés. I en canvi era una regressió: la vida feia

i n'hi ha que van relacionar la pros.a me­morialística excessivament sincera (se­gons alguns, impúdica i narcisista) de la britimica ambla del noruec. Pero el me u cervéll ha desat aquest 'títol de Rache! Cusk -queja havia aparcat la ficció an­teriorment per narrar la propia mater­nitat-~ mateix calaix que Intimitat, de HanifKureishi, publicatper Anagrama­Empúries el19~9 amb traducció de Ro­sa Maria Calonge. Si als prestatges de casa no els tinc endre<;ats de costat és perque arxivo els llibres per ordre alfa­betic d'autors i no pas per temes.

m~~~=~~~ar<;cadallibrequeem · L'obligació de buscar proposavallegiremparlavad'epidemi- l'amor com si fas l'única esmortals,enplenadesescaladaleslec- cosa que valla pena tures em parlen de canvis de paradigma i, dones, de noves normalitats (nova HoafirmaKureishi:"Nohihadubteque normalitat: Ún oxímoron pro u vague ' litats de consol, de recuperació i tot, pe- ~ tothom voll'amor ...:com si s'hagués co­perpoder-nos-hi aferr~ en temps d'in- ro he descobert que el fet que et rebinen negut abans i amb pro u feines es reéor­certesa). Comla desintegració d'una pa- un altre lloc implica en certa manera po- dés; per tant s' esta obligat per sempre' re~llb ~l que vindra després de l' estat sar-te al descobert. Com si a casa dels al- més a cercar-lo com la sola cosa perla d'afaiiña actual també té, e m temo, més tr~s prenguéssim consciencia de la nos- ·qual valla pena viure. Sense amor, una de regressió que de progrés. Encara sort tra propia nuesaAbans coruonia aques- gran part de la Vida roman amagada. No que so m animals de costums. ''Em vaig ta nuesa amb llibertat, pero araja no". hi ha res tan fascinant coml'amor, per haver d'acostumar ala nova realitat -es- . . Tot plegat ho llegeixo a Seqüela, un desgracia"; Ni res queens faci patirtant, criu Cusk-. Les meves filies es vanhaver llibre autobiografic en que Rache! CÚsk goso afegir. "El patiment no és !'amor, d'acostumaralanovarealitat.Arabé,la -autora britimica d'origen canadenc- pero s'hi assembla", apunta Cusk. nova realitat, tal com la veiajo, era una m ostia les miseries i coiltradiccions del L'amor, com la normalitat postconfi­cosa tren cada". se u matrimoni i divo.rci. Es va publicar nament, també requereix una distancia

·potsertincunataraquem'impedeix . en angles el2012, i surtara en catala deseguretat.AixíhoescriviaKureishifa deixar de pensar en l~ pand~mia, pero· amb el segell de Les Hores i amb traduc- més de dues decades: "Sé que !'amor és lessegüentsparaulésd'unaRachelCusk ciódeCarmeGerones.Encastellaesti- una feina que embruta; t'hi has d'em­reclosa e m remeten, esclar, al confina- tula Despojos i ens el brinda Libros del pastifar els dits. Si te'n mantens apartat, ment provocat pel coronavirus: "Les Asteroide, traduit per Catalína Martí- no passa-res d'interessant. Alhora, has meves filies ijo no sortimgaire: una me- nez Muñoz. ' ··de sabertrobar la distancia correcta en­. na d'entumiment s'ha apoderat de ca- La publicació deSeqüelava coincidir tre les persones. Massa prop, i t'adapa­sa nos tia i qualsevol moviment pot re- a les llibreries del Regne Unit amb La ren; massa lluny, i t' abandonen. ¿com sultar dolorós. Durant un temps vaig · mort del pare, el primer.volum de lasa- es fa per trobar el punt exacte en que pensar que les sortides crea ven possibi- ga de sis títols de Karl Ove Knausgard, s'ha de mantenir la relació?" ~

Sempre es crida després del silenci

ap altre instrument musical ha fet tanta coinpanyia a nin.gú com l'h~ . monica SObretot si aquest niñgú és

un rodamon. Esclar que també hi ha l'har­monicadecolla,dejoventalegrequefama­ni obres alamuntanfct, pero aquesta terbo­la historia val més no remenar-fa Durant anys he anat_a dormir amb una harmoni­caala butxaca UnaHohner Blues Harp en do. La portava amb mi tot el día De vega­des; tot just apagada la radio, els ulls se' m tancaven tan rapid que no tenia tempsde dir-me "¿Com ho deu fer aquest Sonny

. Terry?" L'harmonica és també un instru- . ment proustia pel que té de camí. Sonny Terryva ser un home de camins (el blues neix a les cruilles), un bluesman negre que quan eraunnoi va perdreun ulli,méstard, va patir una ferida a l'altre i va quedar gai-

. rebé cec. Amb l'haimonica feia el que fa la·

novel·la ambla realitat: i>o.sar-li un mirall . al davant Oa meva mala consciencia per sentir-me proustia es diu Stendhal). D'aquestamanera,SonnyTerryimi-tava amb l'harmonica el soroll del fel'\'ocarril, els cops de les eipes detreball.l'aledelsfugitius,les veus dels animai.S de les gran­ges i del bosc, i a cada cop pro­feril!- amb ella un udol agut llarguíssim,quevacaracterit­zar el seu estil. El món sencer s'havia posat a cridar llavors (s~mpre es crida després del silen­ci). I aquella epoca en que els J:>ars del Villa­ge de Nova Yorkvolien tenir SonnyTerry tocant (eren els deu anys següents a la fi de la Segona Guerra ;Mundial) va esclatar finalment amb un inoblidable udol, que portava l'empremta de l'Allen Ginsberg.

SonnyTerryvaco.nqÚerir lafamaacompa­nyat'delguitarristaBrowpieMcGhee, tam­bé negre, també bluesman. McGhee tocava

a lamaneradels guitarristes cecs, com el reverend Gary Davis, pero·qui

havia estat invident un temps era el seu amic Sonny. Es va quedar coix de la cama es­querra arran d'una polio. Malgrat que els dos fossin gent de blues i fills de músics

de blues aficionats, els circuits O' esmentat Village, encara que

també Harlem), els admiradors (Pete Seger, Woody Guthrie ... ), el públic, ésa dir, el reconeixement, els va arribar des de l'entorn de la música folk. Un al­tre cop tenim uns cors proustians conver­tits en personatges de Stendhal. :Oos ro­damons _per dintre i perfora ~

37

arallegim

MINlÍCIES JORDILLOWT

Pesta escarlata

Totes les narracions i novel·les

· sobre epidemies i pandemies que s'han escrit els últims

. dos-cents anys -comen<;ant perla de Mary She1ley, !'autora de Fran­kenstein, intitulada The Last Man (1826)-presenten unfuturmolt ne­gre, i sol en ser el contrari de les uto­pies felices del Renaixement. Són més aviat distopies, o utopies des­graciarles, en que no es parlad'unfu­turop:funiagradableperalahuma­nitat, sinó d'unacosasemblant a una apocalipsi negativa, ésa dir, no la re- . velació del final del temps i l' estada -eterna al Paradís, sinó una vida mi­serable i malaventurada a la Terra

La pregunta que eríshem deferés . per que al' alba de les societats bur­geses les utopies eren positives, i per que durantels segles XIXi:XX. espe­cialment, han estat negatives. L'ex­plicació sembla aquesta: el capitalis­me industrial i la civilització burge­sa es van convertir, elles mateixes, en la progressiva realització d'un spm­ni, en una uto¡>ia feta realitat. Quan es va v~ure que aquest sistema eco~ nomicisocialnoportavarealmentni ala pau perpetua(Kant) nialafelici­tatperdurable,elmónesvatenyirde pessimisme (Schopenhauer, Nietz­sche), i van comen<;ar a proliferar aquestes distopies, avui tan rellegi­des per tothom.,

Un.a de poc coneguda és la de J ack London, La pesta escarlata (1912), en que un home de quasi no­ranta anys explica als seus escassos descendents, l'any 2073, de quina manera va so)Jreviure, ell i no gai-re més de quatre-centes persones a tot el món, a una terrible pandemia d'una variant de !'escarlatina. La gracia d'aquesta narració resideix en el fet que, havent desaparegut quasi tot i tothom 'de la Terra, els supervivents es trob'en en un estat de civilització molt primitiu, com del Paleolític. I llavors tot esta per fer i tot és possible. Pero London, que se.mpre deixava anar espurnes d'una gran inteHigencia en les se­ves novel·les i narracions, fa que a les últimes pagines de La p f!sta es­carlata, aqti.ell vell, que havia estat professor d'anglística a la Univer- ~ sitat de San Francisco, insinu1 que tot recomen<;ara de zero, pero tot anira de la mateixa manera. Estor­nara a llegir i a escriure, tornaran els grans escript_ors, els homes de ci~n.cia, les invencions i les maqui­nes ... i un di~ aquella nova civilitza­ció descobnra la pólvora, gracies a la_qual els homes es mataran ent re si c9vardament, altra vegada

Es com dir que la humanitat no té remei i mai no apren res de les més funestes experiencies.eo-

-

$.