millora de l’aprenentatge inicial de la lectura parvulari i cicle inicial -
DESCRIPTION
Inspecció EnsenyamentTRANSCRIPT
1
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura Lectura
(Parvulari / Cicle Inicial)(Parvulari / Cicle Inicial)
Justificació i eixos de millora
Setembre 2012
25/09/2012 2
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
1. Per què cal millorar2. Conèixer què diu la llei3. Treballar amb fonamentació (conceptual i
metodològica)4. Habilitats de descodificació5. Habilitats de comprensió lectora6. Selecció de materials i activitats7. Enfocament social d’aprenentatge de la lectura8. Avaluació9. Paper del mestre
“Línia d’escola”
2
25/09/2012 3
Qüestionari_Centres BLLQüestionari_Centres BLL
Centres que han participat : 89 de 225 escoles( 39,5%)
− 43% públics
− 31 % concertats
0102030405060708090
100
PúblicsConcertatsParticipació Total BLL
25/09/2012 4
1. Per què cal millorar?1. Per què cal millorar?
3
Llegir per gust
Saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)
competència informacional
lectura d’estudi
Saber llegirPercepció visual
Consciència fonològicaCorrespondència grafia/fonema
Comprensió de les paraulesRelacions entre paraules (frase)
(EP/ESO)
Idees i relació entre idees Propòsits de lectura
Estructura dels textos Estratègies de comprensió
QUÈ llegeixenQUÈ llegeixen
COM llegirCOM llegir
25/09/2012 6
Què vol dir ser competent en lectura?Què vol dir ser competent en lectura?
“El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven de situacions socials i culturals. de situacions socials i culturals. de situacions socials i culturals. de situacions socials i culturals. Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la comprensió. comprensió. comprensió. comprensió. S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos múltiples en suport electrònicmúltiples en suport electrònicmúltiples en suport electrònicmúltiples en suport electrònic”
PISA (2009). Quadern 12. La competència lectora (pàg.16-17)
4
25/09/2012 7
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
2 3 4
24 35 23
27 33 18
24 29 21
-1 1
1 12
1 19
1 18
25/09/2012 8
PISA 2009PISA 2009
.. RecuperarRecuperar informació
. Formar-se una comprensió generalcomprensió general del text
. Desenvolupar una interpretacióinterpretació
.. Reflexionar i avaluar el contingutReflexionar i avaluar el contingut d’un text
.. Reflexionar i avaluar la formaReflexionar i avaluar la forma d’un text
5
25/09/2012 9
Competèncialectora
Usar el contingutdel text
principalment
Recórrer primer al coneixement extern
Accés irecuperació
25 %
Integració i Interpretació
50%
Recuperar informació
Assolir una comprensió general
Elaborar unainterpretació
Reflexionar i Avaluar 25%
El contingut del text
El format del text
Categoria d’aspectes de la prova CL PISA 2009Categoria d’aspectes de la prova CL PISA 2009
25/09/2012 10
1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text)
2. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita
4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació
6
25/09/2012 11
2. La llei2. La llei
25/09/2012 12
LOE (2006)LOE (2006)
Educació infantil
Article 5. Correspon a les administracions educatives
fomentar una primera aproximacióprimera aproximació a la lectura i
l’escriptura...
Educació primària
Article 19.3
...a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.
7
25/09/2012 13
DECRETDECRET 181/2008181/2008, d’ensenyaments del segon cicle d’educació , d’ensenyaments del segon cicle d’educació
infantilinfantil
ANNEX
CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
Introducció
L’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escriptura
ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa
pertinent, a l’inici del coneixement i característiques
del text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicle adquisició a què s’arribarà en el cicle
inicial de l’educació primàriainicial de l’educació primària.
25/09/2012 14
DECRETDECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
Objectiu de cicle número 9
Mostrar interès per la descoberta progressivadescoberta progressiva de les
relacions entre el text oral i l’escrit, iniciariniciar--sese en l’ús
funcional de la lectura ...
Continguts lecturaContinguts lectura
8
25/09/2012 15
DECRETDECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
Article 8. Competències bàsiques
8.5 La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir unagarantir unamitjana mínima de 30 minuts diarismitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la destinats a la lectura.lectura.Annex 2Continguts de llengua de Cicle inicialContinguts de llengua de Cicle inicial
Criteris d’avaluació de llengua de Cicle inicialCriteris d’avaluació de llengua de Cicle inicial
25/09/2012 16
Qüestionari. 1. En quin grau esteu d’acord amb aquest Qüestionari. 1. En quin grau esteu d’acord amb aquest enunciat: “ La majoria dels infants han d’iniciar el primer curs enunciat: “ La majoria dels infants han d’iniciar el primer curs
d’educació primària sabent llegir”d’educació primària sabent llegir”
Educació Infantil:- Un 56 % ha respost que
totalment d’acord o d’acord
- Un 44 % ha respost en desacord o totalment en desacord.
Educació Primària:- Un 75 % ha respost que
totalment d’acord o acord- Un 25 % ha respost en
desacord o totalment en desacord
9
25/09/2012 17
Algunes reflexions:Algunes reflexions:“ La majoria dels infants han d’iniciar “ La majoria dels infants han d’iniciar
l’Educació Primària sabent llegir”l’Educació Primària sabent llegir”
- “Saber llegir “ en l’aprenentage inicial de la lectura què vol dir? .
- Si alguna escola ho té com a requisit , podria situar una quantitat d’alumnes en posició de “dificultats educatives”?
- La coordinació entre les dues etapes/ cicles- en el “sentit més ampli del terme” – és efectiva?
25/09/2012 18
3. Treballar amb fonamentació 3. Treballar amb fonamentació (conceptual i metodològica(conceptual i metodològica))
10
25/09/2012 19
Ensenyar a llegirEnsenyar a llegiri a escriure
Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40
Activitat sociocultural
Aspectes emocionals
Aspectes lingüístics
Processos cognitius
Teoria d’aprenentatge
Desenvolupament evolutiu
Activitat complexaActivitat complexa
25/09/2012 20
El procés lectorEl procés lector
CONTROL DEL PROCÉS i METACOMPRENSIÓ
“The reader”Eduard Manet
“The reader” Eduard ManetMemòria a curt termini
Processament ascendent(Processos de baix nivell)
Accés al lèxic
Reconeixement de
paraules
Descodificació
TEXTTEXTTEXTTEXT
PARÀGRAFPARÀGRAFPARÀGRAFPARÀGRAF
FRASEFRASEFRASEFRASE
PARAULAPARAULAPARAULAPARAULA
LLETRALLETRALLETRALLETRA
Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis
Memòria a llarg termini
Processament descendent(Processos d’alt nivell)
Formulació i verificació
d’hipòtesis
Anticipació
Construcció d’inferències
Comprensió
Interpretació
11
25/09/2012 21
⋅ Hi ha diversitat d’usos de la lectura
⋅ Hi ha diversitat de materials per llegir: portadors de text i suports textuals
⋅ Els materials són accessibles als infants
⋅ La lectura acompanya els jocs
⋅ La lectura està incorporada a la vida
Característiques d’un entorn Característiques d’un entorn alfabetitzadoralfabetitzador
25/09/2012 22
. Veure adults significatius llegint
. Assistir a lectures en petits grups
. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents
. Experimentar la màgia de la lectura, el seu poder d’introduir-nos en mons fascinadors.
. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lectura
SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la
lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC
Isabel Solé
Context motivador d’aprenentatge de la lecturaContext motivador d’aprenentatge de la lectura
12
25/09/2012 23
Cal aprendre’n amb els usos reals de la lecturaCal aprendre’n amb els usos reals de la lectura
Pràctic - Científic – Literari
http://www.ub.edu
Liliana Tolchinsky
Tolchinsky, L. (1990): “Lo práctico, lo científico y lo literario: tres componentes componentes en la noción de alfabetismo”. Comunicación y Educación, 6, p. 53-62
25/09/2012 24
Hi ha fases d’aprenentatge Hi ha fases d’aprenentatge Reconeixement de mots Reconeixement de mots Atribució de significatAtribució de significat
http://www.spulomdingenvantemaken.nl
Uta Frith
.. LogogràficaLogogràfica
. Alfabètica
. Ortogràfica
.No diferenciada
.Logogràfica
.Logogràfica amb hipòtesis quantitatives
.Logogràfica amb hipòtesis qualitatives
.Alfabètica sense integració
.Alfabètica amb integració
.Ortogràfica
13
25/09/2012 25
Qüestionari. Qüestionari. 2. Quin percentatge d’alumnes finalitzen el cicle 2. Quin percentatge d’alumnes finalitzen el cicle inicial d’educació primària “sabent llegir”?inicial d’educació primària “sabent llegir”?
Una àmplia majoria- el 88%- contesten que més del 85 % de l’alumnat.- És un èxit ?1. Quina és la font/s d’aquesta dada: és una
evidència o una percepció?2. Inclou els alumnes amb NEE o amb dificultats?
25/09/2012 26
Qüestionari. Qüestionari. 4. A les aules del parvulari s'avaluen i s'aprofiten didàcticament les anomenades "Fases de lectura" per desenvolupar les
activitats de l'aula?
Qüestionari. 5. S’ajusta la programació inicial de 1r de primàriaen funció de la fase de lectura on es troba cada alumne?
El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle inicial afirmen que es treballa bastant inicial afirmen que es treballa bastant inicial afirmen que es treballa bastant inicial afirmen que es treballa bastant o o o o moltmoltmoltmolt.
14
25/09/2012 27
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
4. Habilitats de descodificació
La doble via de reconeixement dels motsLa doble via de reconeixement dels mots
Max Coltheart
Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information Processing. London: Academic Press.
Via lèxica
Via fonològica
15
25/09/2012 29
QüestionariQüestionari 66. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Aplicació de la "doble via" de reconeixement de paraules
El 91 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.
25/09/2012 30
Habilitats de descodificacióHabilitats de descodificació
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:. Discriminació auditiva
. Segmentació
. Valor sonor de les grafies
. Síntesi fonètica
16
25/09/2012 31
QüestionariQüestionari 66. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Discriminació visualEl 80 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 32
QüestionariQüestionari 66. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Consciència fonològica: discriminació auditivaEl 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.
17
25/09/2012 33
QüestionariQüestionari 66. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Consciència fonològica: segmentació en grafies i paraules
El 93 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.
25/09/2012 34
Qüestionari6Qüestionari6. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Consciència fonològica: valor sonor de les grafies El 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.
18
25/09/2012 35
Qüestionari6Qüestionari6. . ComCom a a escolaescola, , quinquin nivellnivell de de SISTEMATITZACIÓ SISTEMATITZACIÓ teniuteniu en en elsels diversos diversos procedimentsprocedimentsimplicatsimplicats en en l'adquisiciól'adquisició del del codicodi escritescrit??
Consciència fonològica: Síntesi fonèticaEl 90 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 36
Definició de CF Definició de CF
. Habilitat explícita que permet identificar, analitzar i manipular l’estructura sonora de les paraules.
. Capacitat de manipular voluntàriament la seqüència de fonemes que componen les paraules.
Es troba a la base de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.
Correlaciona més que els QIRueda, M. (1993). “¿A qué nos referimos cuando hablamos de conocimiento fonológico?”
Lenguaje y comunicación, 8. Salamanca. Universidad de Salamanca.
Sylvia Defior
19
25/09/2012 37
Coneixements de CFConeixements de CF
. Sensibilització a la rima
. Segmentació sil·làbica de les paraules
. Discriminació i producció de sons inicials i finals
. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba (monosíl·labs)
. Manipulació de fonemes
. Anàlisi de semblances i diferències
. Segmentació fonològica
. Síntesi de fonemes
. Consciència de tots els fonemes d’un mot
25/09/2012 38
M A R CM A R CM A R CM A R CBuscar paraules amagadesBuscar paraules amagades
M AM A R
A R C
20
25/09/2012 39
GOSSSASETASERA
Fer “créixer” paraules Fer “créixer” paraules
25/09/2012 40
Monosíl·labs, imprescindiblesMonosíl·labs, imprescindibles
http://www.cavallfort.cat
21
25/09/2012 41
Paraules llargues i curtesParaules llargues i curtes
25/09/2012 42
Un treball sistemàtic de frase permetrà treballar...Un treball sistemàtic de frase permetrà treballar...
Bàsic a les classes de P/CIBàsic a les classes de P/CI
HABILITATS DE DESCODIFICACIÓ.Memòria a curt termini.Percepció global.Discriminació visual.Camp visual.Cognició global
SEMÀNTICA.Significat dels mots.Sinonímia / Antonímia.Polisèmia.Camps semàntics
GRAMÀTICA.Fonologia .Ortografia.Lèxic.Morfosintaxi
22
25/09/2012 43
Qüestionari. Qüestionari. 6. Quin nivell de sistematització teniu en els diversos procediments implicats en L’ADQUISICIÓ
DEL CODI ESCRIT?
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:
� Discriminació auditiva
� Segmentació
� Valor sonor de les grafies
� Síntesi fonètica
Al voltant del 90% de centres responen bastant o molt en tots els procediments
25/09/2012 44
5.Habilitats de comprensió5.Habilitats de comprensió
.. Estratègies de lectura (lectura col·lectiva)Estratègies de lectura (lectura col·lectiva)
.. Activitats de comprensió lectoraActivitats de comprensió lectora
23
25/09/2012 45
Les estratègies en el procés lectorLes estratègies en el procés lector
ABANS DESPRÉSD U R A N TD U R A N T
25/09/2012 46
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i aescriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn apensar, a partir d’unes bones interaccions orals. Enaixò juguen un paper clau les preguntes, les querealitza el professorat i les que han d’aprendre aformular els nois i noies”
D.142 i 143/2007 DOGC 4915 pàg. 21828
Annex 1: Cb
24
25/09/2012 47
25/09/2012 48
Creació d’expectatives:
. Activació de coneixements previs
Prediccions sobre el contingutA partir de les il·lustracions : A partir de remarcar les dues parts del cartell:
Establiment del propòsit de la lectura :A. Saber què hi ha d’haver en una farmaciola per quan un nen o nena
es fa mal el podem curarB. Llegir per saber com es fa una cura per comprovar si nosaltres ho
fem bé
Abans de la lecturaAbans de la lectura
25
25/09/2012 49
Durant de lecturaDurant de lectura
. Remarcar el títol
. Llegir les coses que hi ha a la farmaciola: -Fer previsions de contingut a partir de cada dibuixet i verificar. -Relacionar-ho amb les seves hipòtesis. Verificar-les.
. Recapitular tots els components: Lectura expressiva dels alumnes
------------------------------------------. Lectura del text instructiu : Llegir expressivament el títol. Formular hipòtesis del contingut de cada paràgraf a partir
de la il·lustració.. Llegir expressivament cada paràgraf
25/09/2012 50
Avaluar la consecució dels propòsits- La farmaciola conté tots els elements , n’hi ha d’altres?
-Ha explicat com es cura? De la manera que expliquen és igual que com ho fem
vosaltres?
Preguntes de comprensió diversesQuè es el primer que hem de fer per curar a algú? Digues tres coses que es necessiten
per curar a algú, que cau i es fa una ferida al genoll?
Activitats de síntesiDictar la llista del que es necessita per curar a algú ( Col·lectivament i el mestre escriu a la pissarra el que dicten els infants, o per parelles, l’un dicta i l’altre escriu).
Jocs d’aparellament dibuix - paraulaSimulacions
Després de la lecturaDesprés de la lectura
26
25/09/2012 51
Activitats de comprensió lectoraActivitats de comprensió lectora
. Respondre preguntes:. Triar la resposta correcta. Anàlisi d’afirmacions (veritat/fals). Preguntes inferencials, interpretatives i d’anàlisi i valoració
. Omplir buits (amb solucions o sense)
. Aparellar, relacionar. Mots i definicions. Personatges i adjectius descriptius
. Classificar mots segons categories
. Ordenar (lletres d’una paraula, mots d’una frase...)
. Recompondre (fragments narratius, fases d’un procés, notícies, poemes)
. Acomplir ordres
. Lectura amb distractors
25/09/2012 52
Qüestionari. Qüestionari. 7. Teniu sistematitzat el treball amb les ESTRATÈGIES DE LECTURA?
A parvulari un 84% i a CI un 89 % responen bastant o molt.
Apunts per la reflexió:
− Què entenem per la sistematització de les estratègies de lectura?
− Per a tots els alumnes? Inclosos els que presenten més especial dificultat?
− Quin és el nostre coneixement com a mestres de les estratègies que es posen en joc en l’acte lector?
27
25/09/2012 53
6. Selecció activitats i materials CL6. Selecció activitats i materials CL
25/09/2012 54
Materials i activitats per aprendre a llegirMaterials i activitats per aprendre a llegir
.Portadors i suports textuals
.Tipus de text i d’usos de la lectura
.Materials d’aula
.Racons de lectura
.Activitats bàsiques
28
25/09/2012 55
Factors: El format de text (Pisa 2009)Factors: El format de text (Pisa 2009)
CompetCompetCompetCompetència en comprensincia en comprensincia en comprensincia en comprensió lectoralectoralectoralectora
DiscontinusQuadres i gràfics
TaulesDiagrames
MapesFormularisAnuncis
ContinusContinusContinusContinusNarracióExposicióDescripcióInstrucció
Argumentació
Mixtos
MMMMúltiplesltiplesltiplesltiplesGenerats independents i tenen sentit independentmentEx: un seguit de pàgines Web de diferents empreses que ofereixen consells per viatjar, que poden oferir indicadors semlants o no.Hipertext: lectura no lineal Hipertext: lectura no lineal Hipertext: lectura no lineal Hipertext: lectura no lineal ( mitjà digital)
Text: lectura linealText: lectura linealText: lectura linealText: lectura lineal
25/09/2012 56
Qüestionari. Qüestionari. 3. Quina PROCEDÈNCIA tenen dels MATERIALS per aprendre a llegir en aquests dos cicles
del vostre centre?
Marqueu de l’1 al 4 en funció de l’ús que en feu:
− Materials de llibres de fitxes i de text (79%)
− Fulls preparats per les mestres (88%)
− Materials de l’entorn dels infants (64%)
− Materials de les biblioteques d’aula (87%)
− Jocs (memories, lotos, dòminos, puzles) 50 %
Una mitjana del 81% dels centres basen l’aprenentatge en les propostes i materials editats en format de llibre de text i es complementen amb materials de suport
29
25/09/2012 57
Textos d’ús...Textos d’ús...
PRÀCTIC AutonomiaPertinences dels infants
Ordre d’aula: espais i materialsCirculars i notes per a les famílies
Controls d’assistència: a classe i a activitatsNom d’infants i de grups: classe, escolaescola, taula, tallers
Retolació d’espais d’escola i de carrerHoraris i menús
Calendaris diversos Materials de l’entorn: logos i etiquetes, cartells, plafons.
Missatges i correus@ Llistes diverses.
Acords d’assemblees de classe
25/09/2012 58
Textos d’ús...Textos d’ús...
CIENTÍFIC Poder(Apropiació d’informació)
Notícies d’aula i de premsa
Textos del llibres de text
Textos expositius (Revistes i llibres coneixements)
Textos instructius: ordres, invitacions, jocs, receptes
30
25/09/2012 59
Textos d’ús...Textos d’ús...
LITERARI Gaudi i erudició
Narracions i relats
Diàlegs
Poemes
Cançons
Endevinalles
Rodolins i acròstics
25/09/2012 60
Referents d’aula, Referents d’aula, NOMÉSNOMÉS els necessaris!els necessaris!
. Llista dels noms dels alumnes
. Calendari i setmana
. Plafó de càrrecs i llistes diverses
. Rètols amb estructures d’ús més freqüent
. Títols dels contes explicats / de personatges coneguts
. Alfabet de grafies: col·lectiu a la paret i individual
. Alfabet amb referents sonors (onomatopeies)
. Paraules de referència so - grafia
. Rètols i cartells de lèxic treballat
. Llibretes amb paraules d’escriptura difícil
. Diccionaris d’aula (progressius):. Temàtics a la paret (A5 amb fotografia i paraula). Temàtics en capses o carpetes de fundes de plàstic. Primer diccionari alfabètic (classificació alfabètica dels cartrons A5)
. Cançoners, poemaris, noticiaris, receptaris
31
25/09/2012 61
Activitats bàsiquesActivitats bàsiques
.30 minuts diaris de lectura
. Padrins de lectura
. Lectura expressiva
. Lectures col·lectives
. L’hora del conte
. Biblioteca d’aula
25/09/2012 62
El lector del dia
Lectura expressivaLectura expressiva
32
25/09/2012 63
Cal ensenyar i aprendre a prepararCal ensenyar i aprendre a preparar--loslos
.Dues veus (directa i indirecta)
.Dos punts d’expressivitat
Juli Palou i Montserrat Carreras /Graó
25/09/2012 64
Lectura de textos de ciència als companysLectura de textos de ciència als companys
Un text al final de cada lliçó o projecte
33
25/09/2012 65
Biblioteca d’aulaBiblioteca d’aula
. Possibilitat real de triar el llibre
. Seleccionar un lloc còmode per llegir
. “Parlar del llegit”
. Estona de model lector del mestre
25/09/2012 66
7. Enfocament social de l’aprenentatge lector7. Enfocament social de l’aprenentatge lector
34
25/09/2012 67
“s’aprèns’aprèn aa llegirllegir ii comprendrecomprendre millormillor els textos i aescriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèna pensar, aa partirpartir d’unesd’unes bonesbones interaccionsinteraccions oralsorals..En això juguen un paper clau les preguntes, les querealitza el professorat i les que han d’aprendre aformular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007DOGC 4915 –pàg. 21828)
Per aprendre a llegir bé cal interactuarPer aprendre a llegir bé cal interactuar
Annex 1 nnex 1 (Decrets 142 i 143/2007)
25/09/2012 68
Agrupament // Tipus d’habilitat lectora
RECONEIXEMENT DE PARAULES
COMPRENSIÓ DETEXTOS
LECTURA EN VEU ALTA
GRANGRUP
Noms propis i comunsLlistes, horaris i calendarisCirculars i notesTítols de contes, de cançonsProgrames i cartellsNotícies, receptes i etiquetesPoemes, cançons, rodolinsLlibres de coneixements i mapes concep.
Notes i circularsDiaris, notícies i anuncis publicitarisLlibres (coneixements i imaginació)Programes i cartellsEndevinalles, poemes i rodolinsInstruccionsMapes conceptuals
(Els companys seran
l’auditori)
Notes i circularsNotíciesProgramesTextos retòricsLlibres bibliotecaLectures compartides
35
25/09/2012 69
Agrupament // Tipus d’habilitat lectora
RECONEIXEMENT DE PARAULES
COMPRENSIÓ DETEXTOS
LECTURA EN VEU ALTA
PETITGRUP
Noms propis i llistes
de noms comuns
Jocs de taula:
dòmino, memory,
lotos, quintos.
Cartells i menús
Logotips i etiquetes
Títols de contes
Llibres de
coneixements
(treballats en gran
grup prèviament)
Àlbum fotografies de
classe
Diaris i revistes
Menús
Programes
Textos retòrics
col·leccionats: poemes,
endevinalles i rodolins
Llibres biblioteca molt
treballats i coneguts
Llistes
Notes i circulars a
casa
Llibres de la
biblioteca
Textos retòrics
Notícies d’aula i
d’escola
25/09/2012 70
Agrupament // Tipus d’habilitat lectora
RECONEIXEMENT DE PARAULES
COMPRENSIÓ DETEXTOS
LECTURA EN VEU ALTA
PARELLA
Noms propis i
comuns.
Llistes i
vocabularis
Diaris i revistes
Jocs de taula
(=que petit grup)
Etiquetes
Diaris i revistes
Àlbum de
fotografies (peus de
foto)
Llibres biblioteca
molt treballats
Noticiaris,
cançoners i
poemaris
Llibre de lectura de
la classe
Notes a la
senyoreta i a
casa
Textos retòrics
Lectures
fetes a classe
Llibres de la
biblioteca
Noticiaris
36
25/09/2012 71
Agrupament // Tipus d’habilitat lectora
RECONEIXEMENT DE PARAULES
COMPRENSIÓ DETEXTOS
LECTURA EN VEU ALTA
Noms propis i
comuns.
Llistes
Horaris i
calendari
Menú de l’escola
Títols de contes
Llibres de
coneixements
Notícies
Àlbum d’usos
socials
Títols
Notícies i
anuncis
Llibres de
coneixements
Receptes
IND
IVID
UA
L
25/09/2012 72
8. Avaluar lectura8. Avaluar lectura
37
25/09/2012 73
Avaluació completa: QUÈ i COMAvaluació completa: QUÈ i COM
Quin nivell de comprensiócomprensió assoleix?
Quina velocitatQuina velocitat demostra?Quina actitudactitud hi té l’alumne?
25/09/2012 74
Aidan Chambers Aidan Chambers (1973)
Els lectors ES FAN, no naixen
http://culture-et-debats.over-blog.com
Els NO lectors també!!
38
25/09/2012 75
Analitzar “l’efecte” de les activitatsAnalitzar “l’efecte” de les activitats
. Materials que utilitzeu
. Durada i freqüència
. Paper dels alumnes
. Criteris d’avaluació
. Paper del mestre/a (comentaris)
. Lectures obligatòries
25/09/2012 76
Tutoria de lecturaTutoria de lectura. T’agrada llegir?. T’agrada llegir en veu alta o prefereixes fer-ho en
silenci?. Et poses nerviós/a quan llegeixes?. Trobes que et costa llegir?. Què et sembla que podries fer?. Jo t’hi podria ajudar? Com?. T’agradaria que llegíssim d’una altra manera a la classe?
De quina?. Tens un tipus de llibre que t’agradi més que els altres?. T’agradaria que jo et recomanés llibres de manera
individual i que en parléssim tu i jo de si t’han agradat o no?
39
25/09/2012 77
Velocitat lectoraVelocitat lectora
Mesura de la qualitat de la lectura expressiva en els seus tres components: entonació, fonètica i velocitat
Alexandre Galí
25/09/2012 78
Avaluació de la CLAvaluació de la CL
1. Comprensió global : considerar el text com un tot identificar idea principal o general del text
2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències, d’extreure informació no explícita i d’interpretar
4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats del text: utilitat, forma i contingut
40
25/09/2012 79
9. Paper del mestre/a9. Paper del mestre/a
25/09/2012 80
⋅ Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups)
⋅ Llegiu col·lectivament
⋅ Llegiu-los MOLTS contes
⋅ Presenteu llibres, setmanalment
⋅ Llegiu silenciosament, amb ells
⋅ Parleu-los dels llibres que llegiu
⋅ Recomaneu-los llibres, personalment, cada setmana
⋅ Feu cerques d’informació col·lectives
⋅ PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS
El mestre: model El mestre: model PERMANENTPERMANENT de lecturade lectura
41
25/09/2012 81
El paper del mestreEl paper del mestre. Conèixer del punt de partida de cada alumne
. Estimular-los perquè aventurin hipòtesis
. Saber esperar
. Investigar els perquès
. Interpretar les respostes
. .... Interaccionar per facilitar els aprenentatges
. Formular reptes assequibles
. Orientar la recerca de solucions
. Facilitar informació: emparaular la realitat
. Potenciar la interacció entre ells. Avaluar per millorar la pràctica educativa
. Encaminar cap a l’autoregulació
. Potenciar la relació família-escola
. Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i l’elaboració d’hipòtesis de millora
Fons, M. (2001): Llegir i escriure per viure. BCN: La Galera
25/09/2012 82
És molt possible construir una línea d’escola És molt possible construir una línea d’escola coherent i fonamentada per la millora de coherent i fonamentada per la millora de
l’aprenentatge inicial de la lectural’aprenentatge inicial de la lectura
42
25/09/2012 83
Qüestionari. Qüestionari. 8. Quines DIFERÈNCIES IMPORTANTS considereu que hi ha entre el parvulari i el cicle
inicial de primària a l’hora de plantejar aquest aprenentatge?
. En la sistematització de l’aprenentatge del codi ( 70%)
. En el temps setmanal dedicat a la lectura autònoma (71%)
. En la lectura en veu alta per part de la mestra (67%)
. En les activitats col·lectives (74%)
. En l’ús de materials manipulatius (80%
Una majoria estan d’acord o totalment d’acord que hi ha diferències entre el parvulari i el cicle inicial de primària alhora de plantejar l’aprenentatge lectura
25/09/2012 84
Reunions de cicle i intercicleReunions de cicle i intercicle
. Reflexió i acords escrits sobre didàctica de lectura inicial en els diversos nivells (En les cinc línies)
. Seguiment i anàlisi de resultats
. Cada nivell ha de saber el què i el com del treball amb la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després
. A les UD hi ha d’haver components curriculars vinculats amb la lectura
43
25/09/2012 85
CI
Educació
primàriaJuny de 2010
Educació
secundàriaNovembre de 2010
http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslec tura