núm.14 Abril 2009

Millora de l’acció sindical a l’ORGT Després d’anys de sequera sembla que, per fi, les organitzacions sindicals s’han posat a treballar per a fer de l’acció sindical la principal eina de defensa dels nostres interessos. A dia d’avui podem afirmar que el personal de l’ORGT rep informació sindical amb la mateixa freqüència i intensitat que qualsevol treballador/ra d’altres administracions i grans empreses. Els signes que donen informació sobre l’estat de salut d’una organització democràtica i sindicalment representada són : la pluralitat, la informació i la participació. La pluralitat s’evidencia amb l’existència dels sindicats de CCOO, UGT, i USOC. La informació, amb la distribució de revistes informatives i d’altres comunicats. Pel que fa a la participació, CCOO està sent l’impulsor, a través de:

Dues webs, una a CCOO www.ccoo.cat/fsap/orgt i altre a la secció sindical de CCOO a la Diputació de Barcelona www.ccoo.cat/fsap/_local/ss/diba/orgt.htm

Assemblees i sessions informatives. Hem encetat converses amb la Direcció per tal de poder facilitar l’assistència del personal, tal i com succeeix a la Diputació de Barcelona i alguns Ajuntaments.

Recordar-vos que a la plana de la DIBA trobareu un fòrum d’opinió, un espai de debat per a que tots i totes vosaltres. Participeu en la millora de les nostres condicions laborals.

Plana web de l’ORGT a www.ccoo.cat

Plana web de l’ORGT a la DIBA

23 d’abril. La diada de Sant Jordi i una reivindic ació històrica. Avui fa un any que CCOO va aprofitar la diada de Sant Jordi, per dur a terme una reivindicació històrica i que recull el sentiment majoritari dels/de les treballadors/res de l’ORGT. Al manifest entregat en mà a la representació de la Corporació, es demanava l’adhesió a l’Acord marc de Diputació. Per altra banda, existeix el precedent dels companys de l’Institut del Teatre que, a l’any 1999 i amb el recolzament d’UGT, van començar a gaudir de les condicions de treball de la Diputació amb la seva adhesió. Contràriament a allò manifestat per la direcció de l’ORGT i la UGT, l’adhesió de l‘Institut del Teatre a l’Acord marc de la DIBA no ha fet desaparèixer la seva capacitat negociadora, ja que es recullen les seves especials característiques. Així doncs, els nostres companys de l’Institut del Teatre a més de cobrar la paga de St. Jordi aquest mes d’abril, també tenen l’ajut d’estudis, una carrera universal diferent i cobren el 100% de les retribucions en situació de baixa per ILT. Fent l’anàlisi d’aquest any transcorregut, podem comprovar que hi ha hagut modificacions sensibles en la configuració-integració de l’ORGT a la Corporació. La incorporació d’un assessor de la Diputació de Barcelona a la Direcció de RRHH, la ubicació física del Secretari de l’ORGT a les oficines centrals (al que reiterem la nostra benvinguda manifestada personalment), i els canvis en la direcció de l’ORGT (que podien comportar una possible futura remodelació en la Gerència de l’ORGT), signifiquen una major presència de la DIBA a l’ORGT però encara molt llunyana del desig d’integració plena. Per això, CCOO continua ferm en el seu posicionament d’adhesió a l’Acord marc de la Diputació, però sense renunciar a les nostres particulars especificitats que fan de l’ORGT un dels principals motors i font d’ingressos dels recursos de la Corporació. No en va, part dels 30 milions d’euros, si no tots, del paquet de mesures per ajudar als ajuntaments, han sortit del superàvit de l’ORGT.

L’especifitat tècnica del treball, la professionalitat del seu equip humà i la important eina en la gestió i recaptació de tributs municipals ha de començar a estar reconeguda i recompensada. L’actual situació de crisi econòmica no ha de ser un aturador ni un argument per a continuar perden drets i llocs de treball. Ara més que mai, la modernització i el progrés han de sumar. Ja n’hi ha prou d’estrènyer el cinturó als de baix. Ja n’hi ha prou de corresponsabilitzar dels fracassos als treballadors de base. Sabem que una adhesió o una equiparació només serveixen per a pal�liar les diferències existents en condicions laborals, i que el millor per a tots nosaltres és ser funcionaris de la DIBA, per tant hem de continuar lluitant per estar en les millors condicions possibles de cara a la futura reorganització territorial que comportarà la transformació de les Diputacions en Vegueries.

Interins, cartes als grups polítics Us adjuntem el contingut de l’escrit presentat a tots els representants i grups polítics de la Diputació de Barcelona. La secció sindical de CCOO, davant la falta de sensibilitat i informació emesa per la Direcció de l’ORGT sobre la situació i destí futur dels treballadors/res interins de l’ORGT que no superin l’OPO del 2007, ha decidit denunciar aquesta situació d’amenaça i xantatge, entenem, relacionada amb la nostra victòria a les darreres eleccions. “Il�lustríssim Sr. Per la present, la secció sindical de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació e Barcelona, vol fer-li avinent la preocupació pel que respecta al tema de l’interinatge a l’ORGT i, més concretament, per les repercussions que l’interpretació, de l’Empresa, del vigent pla d’ocupació pugui tenir vers l’oferta pública d’ocupació 2007 realitzada fa uns mesos. Efectivament, de les darreres reunions mantingudes amb la direcció de l’ORGT, per aquest sindicat, se’n desprèn la voluntat de l’empresa de prescindir dels serveis de tots aquells companys/es interins que, tenint la seva plaça vinculada, no obtinguin plaça fixa en les proves realitzades: Es tracta de companys/es que venen prestant serveis a l’ORGT durant anys però que no han obtingut plaça fixa, bé per no haver superat les proves o perquè senzillament aquestes no s’han celebrat. En tot cas, és evident que en els darrers temps l’ORGT ha obtingut ampliació de delegacions (per part dels Ajuntament de la província) com en cap altre època. També és ben clar (només cal revisar el BOP cada mes) el degoteig constant de personal interí que, mes sí, mes també, entra a formar part de la plantilla de funcionaris/es interins de l’ORGT. És evident, també, el posicionament públic en les darreres setmanes de Diputació de Barcelona en quan a apostar, clarament, per l’estabilitat laboral en aquests temps convulsos que ens toca viure. Així mateix, és evident que la possibilitat de quedar-se sense feina, després d’anys treballant per l’ORGT, en l’actual marc socioeconòmic, manté a un bon nombre de companys/es en una situació d’angoixa i incertesa poc desitjable i menys, encara, merescuda. de tot plegat, però, el que més ens treu de polleguera és la insinuació de la direcció de l’ORGT en el sentit de no respectar, per a l’oferta pública del 2007, el que recull l’Acord en aquest sentit i que a més a més s’ha vingut respectant sempre mentre el sindicat UGT ostentava la majoria. El text de l’Acord vigent estableix en aquest sentit que : “Els funcionaris interins que tinguin la seva plaça vinculada a l’oferta pública d’ocupació de l’any 2004 i no superin les proves selectives, veuran finalitzat el seu vincle amb l’ORGT. No obstant, llevat de circumstàncies de força major que obliguin a una reducció de serveis o una reorganització del servei que presta l’ORGT, es garantirà la seva continuïtat de nou com a funcionaris interins fins la finalització de l’oferta de l’any 2007, si és possible en el mateix lloc de treball que cobrien de forma interina amb anterioritat”. Entenem que si tant a l’oferta pública del 2004 com a la del 2006 (la oferta del 2005 no es va dur a terme), es va aplicar en sentit positiu el paràgraf anterior i essent obvi que no existeix cap causa de força major que desvirtuï allò pactat a l’Acord; s’hauria de respectar, també, en el mateix sentit per a l’oferta del 2007, tenint en compte que resta pendent, encara, l’oferta del 2008. En tot cas, si més no, ens fa ballar el cap que fins ara s’hagi anat aplicant dit paràgraf en benefici dels companys/es interins i que quan, per primera vegada, el sindicat CCOO ostenta la majoria ens digui la Direcció que “ells interpreten l’articulat de forma diferent” i que per tant els companys, amb plaça vinculada, que no superin les proves aniran al carrer.

Tanmateix, hem volgut posar-ho en coneixement de vostès doncs creiem en el seu esperit de diàleg i els agrairíem poguessin intercedir en aquesta situació que els ben assegurem crea un gran malestar a tots aquells companys/es implicats/des. Per tot plegat els sol�licitem una entrevista per a tractar els temes esmentats i, en tot cas, els agraïm per avançat la seva predisposició. Cordialment, Secció Sindical de CCOO ORGT”

Càmeres de vigilància i el concepte de prevenció a l’ORGT Fins el moment no tenim cap més informació sobre la intenció de la direcció d’instal�lar càmeres de videovigilància per a prevenir el risc d’agressions. També desconeixem si s’han estudiat altres opcions més efectives i menys d’aparador, (com podria ser la contractació d’un servei de guarda de seguretat a les oficines amb més problemàtica, recuperar el taulell d’informació, formació per als/les treballadors/res amb risc,etc... , proposades per CCOO a l’informe proposta facilitat a la darrera reunió del CSS), que la gravació d’una possible agressió en directe. El conte de la dissuasió de les càmeres, no cola, les estadístiques parlen per si soles. La quantitat d’establiments, joieries, supermercats, etc..., amb circuits tancats de vigilància que han estat atacats ho demostren. Més prevenció, millor protecció i menys “pel�lícules”.

La LPRL (art. 15) fitxa un conjunt de principis que els empresaris han de respectar en l’execució de les activitats preventives que desenvolupen, i que son:

a) Evitar els riscos. b) Avaluar els riscos que es poden evitar. c) Combatre els riscos en els seu origen. d) Adaptar el treball a la persona, en particular en el que respecta a la concepció dels llocs de

treball, així com a l’elecció dels equips i mètodes de treball i de producció, atenuant el treball monòton i repetitiu, i a reduir els efectes del mateix a la salut.

e) Tenir en compte l’evolució tècnica. f) Substituir allò perillós pel que comporti poc o cap risc. g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri en ella la tècnica, l’organització

del treball, les condicions de treball, les relacions socials i l’influencia dels factors ambientals en el treball.

h) Adoptar mesures que anteposin la protecció col�lectiva a la individual. i) Donar les degudes instruccions als treballadors.

Un altre risc important que pateixen els treballadors de l’ORGT és el psicosocial. L’estrès, l’ansietat, la depressió, trastorns cardiovasculars (infarts), immunitaris, al�lèrgics, contractures, dolors, etc... son malalties derivades de l’exposició als riscos psicosocials en el treball, i que tenen el seu origen en l’organització del mateix. Per a identificar els riscos psicosocials del teu lloc de treball s’ha de complimentar un qüestionari que recull quatre grans grups de riscos: 1.- L’excés d’exigència psicològica del treball (treballar ràpid, de forma irregular, ...) 2.- La falta de control sobre el contingut i les condicions de treball, així com de les possibilitats de desenvolupament (manca d’autonomia en la realització, no podem aplicar els nostres coneixements i habilitats, no podem adaptar l’horari a les necessitats familiars, ...) 3.- Manca de recolzament social, de qualitat de lideratge, de previsibilitat o claredat del rol en el treball (treball aïllat, sense recolzament dels superiors o dels companys, tasques mal definides o sense l’informació adequada, ...) 4.- Escasses compensacions del treball (manca de respecte, inseguretat contractual, canvi de lloc de treball en contra de la nostra voluntat, tracte injust, ...) A més, en el cas de les dones, s’ha d’afegir la doble presència (treball domèstic i familiar) que implica una doble càrrega de treball, i que requereix l’assumpció d’exigències de forma simultània, i a on l’organització del treball dificulta la comptabilització d’ambdues tasques. La empresa es coneixedora de l’existència d’aquest risc per a la salut dels treballadors. Per aquest motiu, i per tal d’evitar que els treballadors complimentin el qüestionari d’avaluació, la direcció de l’ORGT vol acollir-se ara (de cop i volta) al Protocol d’actuació davant els Riscos Psicosocials elaborat per la Diputació de Barcelona, sense fer cap avaluació. Cosa que si estant fent els delegats de prevenció de CCOO.

Flexibilitat horària

Sembla ser que durant els anys 1998 al 2008 (10 anys), les dificultats per arribar a un acord sobre la flexibilitat horària a les perifèriques han estat provocades pels interessos sindicals de CCOO, l’únic sindicat que ha donat suport a una recollida de signatures. I no per estalviar feina i mal de caps a la direcció de l’ORGT, a l’hora d’exercir la seva capacitat organitzativa en el treball i en els efectius humans. La nostra principal tasca d’atenció al contribuent és l’eix argumental de l’empresa per a negar sistemàticament aquesta mesura de conciliació de la vida personal i laboral, tot i que la major part del personal que presta els seus serveis a les perifèriques disposa de les claus de les oficines.

CCOO sempre ens hem preguntat: És que els nostres companys de la Diputació de Barcelona no fan atenció ciutadana?...Doncs si, el servei públic que presten està directament destinat a les persones, però en canvi si tenen una flexibilitat superior als 15 minuts. Així doncs, mentre que CCOO ha estat en minoria, els acords signats per la majoria no han pogut recollir l’aplicació de la flexibilitat horària de la Central a les oficines perifèriques. Ara que gràcies al seny dels treballadors el marc ha canviat, resulta que l’anterior majoria exigeix la consecució d’un acord que reculli la flexibilitat de 15 minuts, a més de la flexibilització de gaudiment dels dies a gaudir i l’ampliació del període de vacances. CCOO continuem fent-nos preguntes. Per què no es va introduir (ni tant sols plantejar) la flexibilitat de les perifèriques a l’Acord de 20 de maig de 2008 signat únicament pel sindicat majoritari? Per què no es va recollir (ni tampoc parlar) la flexibilització en el gaudiment dels dies a gaudir? Per què no es va signar (ni plantejar) l’ampliació del període de vacances? Tant se val. Pensant-ho millor, no ho volem saber. Ens agrada més pensar que per fi tots anem a una, i que en aquests moments podem albergar esperances de que la flexibilitat pugui ser una realitat, encara que sigui en la seva mínima expressió (15 minuts per davant i per darrera), ja que els dos sindicats hem plantejat aquesta demanda històrica a l’actual mesa de negociació de matèries comuns.

Matarile, rile.... Qui tindrà les claus, matarile, rile,..... Això ens preguntem i es pregunten des del Servei de Contractació, precisament ahir dia 22 d’abril i al final de la jornada laboral (per no donar peu a plantejaments). No es tracta de fer una llista (aquesta ja la van fer fa dos anys quan es va fer la recollida de signatures), sinó de que cadascú dels que en té la possessió, posi les seves dades i doni el seu consentiment mitjançant la signatura d’un document de custodia de claus. Encara no hem tingut temps de recavar informació a la Direcció sobre aquest fet, potser estigui relacionat amb la concessió de la flexibilitat horària. El que si que tenim clar, és que es tracta d’una clara modificació de les condicions de treball del personal, fent-nos responsables de la custodia d’unes claus, sense sol�licitar el nostre parer, sense retribuir-nos, però si augmentant les nostres responsabilitats. Potser si les coses continuen així, algú haurà de dur un clauer XXL, perquè també hi ha claus als arxius, calaixeres, etc...

L’ORGT no és un organisme de la Corporació Per a la gran majoria, el paper de l’ORGT dins de la Corporació, continua sent un misteri. És evident que en imatge corporativa, estem inclosos a l’organigrama de la DIBA. També és indiscutible que els responsables polítics són els mateixos, però què passa amb la funció pública? (status, condicions de treball, etc...). En aquest punt és quan es fan més evidents les diferències que ens separen ja que no podem beneficiar-nos dels ajuts per a la compra de llibres, ulleres, vehicles, viatges, ni dels descomptes per a la formació en idiomes i música, pràctica d’esports, allotjaments turístics, no ens podem traslladar, ni permutar a un altre servei o organisme de la DIBA. Un simple informe del Cap o l’elaboració d’una memòria permet la carrera professional i no s’ha de superar cap examen ni cursos per les tardes, i la seva flexibilitat horària es superior a 1h. Us adjuntem aquesta nota que emet la DIBA als seus treballadors (sense comptar curiosament, amb un dels seus organismes més importants, l’ORGT)

NOTA INFORMATIVA:

Es recorda al personal de la Diputació de Barcelona i dels seus Consorcis i Organismes que, per tal de poder aprofitar les bonificacions i els descomptes que gaudeixen, juntament amb el DNI, hauran de presentar el Carnet de beneficiari o beneficiària de prestacions socials, culturals i esportives vigent a cada entitat.

Aquesta parcial enumeració no és la única i més important diferència entre la DIBA i l’ORGT. Fent una anàlisis de l’estructura de la plantilla de la DIBA, i comparant-la amb la de l’ORGT, veiem quan ens estimen els nostres responsables politics. Dels 4.105 funcionaris de la DIBA per aquest 2009, un 25,36 % son Tècnics Superiors, un 20,80% Tècnics Mitjans i un 19,61% Tècnics Auxiliars. Es a dir, un total del 65,77% de la plantilla son tècnics, mentre que a l’ORGT aquest percentatge baixa fins el 17,38% (dades extretes del DOGC núm 5289 de 2 de gener de 2009) . Tots els Diputats (amb independència del seu color ideològic) ens han manifestat la seva satisfacció pel treball de suport als ajuntaments, però continuen aprovant en el Ple uns Acords i pactes que precaritzen les categories professionals de l’ORGT i devaluen el reconeixement econòmic del nostre especial treball.

Ara entenem perquè estan tant satisfets els Diputats!!!!. Un servei excel�lent amb un baix cost per a la Diputació. Potser ja va sent hora que els Diputats també coneguin com és possible aquest miracle, i que sàpiguen que un 82,62% dels treballadors (la majoria dels quals pertanyen a l’antic grup D) estan fent treballs de tècnic amb sou d’administratius i auxiliars i molt per sota dels sous del personal de Diputació, especialment els que porten molts anys treballant. Ara podem entendre perquè som l’únic organisme de la Corporació amb funció pública pròpia, i que malgrat ser una praxis de dubtosa validesa jurídica tothom fa l'orni. Ara s'ha desvelat el misteri, que s’ha convertit en una crua realitat. Ara més que mai hem de lluitar pel nostre reconeixement i per ser funcionaris de la DIBA. Ara, abans no sigui massa tard!!!. Ara, sense defallir i sense més demagògia!!!. Trucades telefòniques Durant anys hem practicat la trucada telefònica com a procediment recaptatori, potser tants anys com els que té la Llei 15/1999 de Protecció de Dades (quasi 10). Ara resulta que aquesta pràctica (que per a molts dels treballadors/res d’aquest organisme no ens semblava gaire correcta -sempre en la nostre humil opinió-), frega la il�legalitat, per dir-ho d’alguna manera. Quina serà la propera?. La circular del SOIS i les instruccions de l’assessoria i adjunt a Gerència, faran que els recaptadors hagin d’aguditzar el seu enginy i imaginació per a assolir els objectius o mantenir els resultats. Es probable que es tornin a realitzar les visites domiciliàries i actuacions de carrer. I aquest cop, aquesta feina si que s’ajustarà a les funcions del grup C1, o potser també la faran els auxiliars???. Sigui com sigui, el que està clar es que hi ha una modificació en l’organització del treball i, d’acord amb la normativa, s’ha de comunicar als representants sindicals. Senyors directors, quan ho pensen fer?. Quan compliran amb la llei?.

CCOO de Catalunya estrena imatge

El dia 23 de març de 2009 el Consell Nacional de la CONC, donant compliment al mandat del 9è Congrés de CCOO de Catalunya, ha aprovat la nova imatge o logotip de la nostra organització.

La imatge en forma de logotip és un element que permet reconèixer d’una forma simple tot allò que representa una organització. La imatge de CCOO permet identificar la nostra afiliació com a part integrant de tot el que representen les CCOO: la seva història, els seus valors, el referent a l’empresa i a la societat. Per a la resta de la ciutadania permet reconèixer amb la imatge de CCOO el que som: la primera organització sindical i social de Catalunya i de l’estat espanyol.

La proposta de nou logotip o símbol identificador parteix de la nova imatge de la nostra confederació que es va aprovar el 24 d’octubre de 2006 i de les seves adaptacions territorials i federatives.

El disseny de la nova imatge té per objectiu ressaltar els nostres signes d’identitat com a sindicat de classe i nacional. Una organització que està orgullosa de la seva història i alhora mostra totes les seves diversitats. Que s’integra des de la confederalitat amb les CCOO d’Espanya.

Aquest logotip agafa el relleu de l’emblema creat per la dissenyadora Pilar Villuendas en els anys 70 i que ens ha acompanyat durant més de 30 anys.

Però els temps canvien i amb ells les organitzacions. CCOO som una organització arrelada a la realitat i als treballadors i treballadores i per tant s’ha d’adaptar als canvis de la societat. És en aquest context que es planteja l’actualització de la imatge corporativa que respectant la nostra història mantingui les nostres senyes d’identitat i alhora permeti la identificació de les nostres especificitats pròpies (federatives, territorials, sectorials, col•lectives,...).

El dia 23 de març de 2009 el Consell Nacional de la CONC, donant compliment al mandat del 9è Congrés de CCOO de Catalunya, ha aprovat la nova imatge o logotip de la nostra organització

(Logotip de la Federació de Serveis a la Ciutadania)

28 d’abril. Dia internacional per la salut en el tr eball

Aquest 28 d’abril, a iniciativa de la Confederació Sindical Internacional, es commemora la 14a Jornada internacional en record de les víctimes del treball amb el lema 'Treball sí i amb salut. Prevenció a totes les empreses'. La patronal considera que la salut laboral ja no és cosa de tothom, ni constitueix una prioritat social i política. La veuen com una imposició d’un altre temps, que no van poder evitar, i que ara tenen l’oportunitat d’eliminar. No parlen de malalties sinó d’absentisme i frau; no parlen de prevenció de riscos, sinó de costos econòmics; les lleis i normatives són limitacions que comprometen la competitivitat i les cotitzacions socials, impostos onerosos que els dificulta la supervivència. Aquesta és la seva concepció de la salut i la seguretat en el treball. El 28 d’abril és, per tant, un dia de mobilització i de record, però també de reafirmació sindical en el nostre compromís públic envers la defensa i la protecció de la salut en el treball, el més preuat que tenim i el que no podem perdre. I et convidem a participar en la concentració organitzada per CCOO i UGT.

Pública funció

Us adjuntem un article del diari digital (las provincias) sobre la funció pública, que hem estimat d’interés per a tots vosaltes.

08.02.09 - CÉSAR GAVELA

Siempre que azota la crisis económica, siempre que los muy ricos empiezan a ganar menos dinero que antes, aparece un grupo de señores de mando o de muy alta obediencia que arremeten contra los empleados públicos. El discurso es el mismo: sobran funcionarios. Y de ahí hay sólo un paso para considerar no productiva la función pública. Cuando no parasitaria, decimonónica, ridícula, ineficaz. Los funcionarios se convierten en carne de cañón en el discurso neoliberal, tan desprestigiado él (y para siempre, sospecho, tras la actual catástrofe financiera universal). Los funcionarios pasan a ser, además, muy privilegiados: personas que tienen un puesto de trabajo fijo. "Menuda suerte" dicen por ahí tantos de los que ganan mucho más que los funcionarios y que, muy probablemente, tributan menos a Hacienda que ellos. Porque los empleados públicos tienen hasta su último céntimo controlado por el Fisco, lo que está muy bien, sin duda; es algo democrático y deseable. Pero igualmente lo sería que tantos ciudadanos que saben mucho de dinero negro pagaran hasta el último céntimo de los euros que ingresan. Para que todos, efectivamente, pagáramos menos. O lo mismo, y entonces habría más dinero en poder del Estado, y menos nervios ahora que todo parece que se derrumba. Cuentan esas gentes del poder económico -y muchas otras a pie de calle-, que sobran funcionarios. Pero no sobran. Y unos y otros dicen "funcionarios" en tono despectivo. Porque la palabra es algo tristona, sí. Pero olvidan que en esos tres millones de empleados públicos que dicen que hay en España, el 90% son médicos, enfermeros, maestros, profesores, bomberos, policías, militares, guardias civiles, auxiliares de clínica, carteros, ordenanzas… ¿Sobran muchas de estas personas? ¿Quién es el descerebrado que lo sostiene? Porque sucede justo lo contrario: hacen falta más empleados públicos. Entre otras razones porque España ha aumentado en cinco millones de habitantes en lo que va de milenio, y eso implica

El Estado, que en España conforman la Administración Central, la Autonómica y la Local. Tan Estado es el ayuntamiento de Chiva como el ministerio de Defensa o la lehendakaritza. Pero los necios no quieren entender esas razones. Y hasta se atreven a ofrecer estadísticas que muestran que cuando murió Franco, en aquella oscura España clasista y liberticida, había muchosmenos funcionarios que ahora. ¿Pero qué servicios médicos había entonces, qué docencia pública, qué hospitales? Los había, e iban mejorando; pero compararlos con la actual red de asistencia pública es una broma. Y para atender esa demanda creciente de los ciudadanos hacen falta muchos funcionarios.

Muchos médicos, muchos maestros, sí. Pero también hacen falta esos empleados que tramitan expedientes. Que gestionan la Hacienda Pública o la Seguridad Social, que tan notablemente funcionan, por cierto. Personas que han ganado su plaza estudiando, esforzándose. Ellos no han alcanzado esa condición con la facilidad con la que otros se han podido colocar en las empresas, en los negocios familiares. No han tenido esa oportunidad. O han preferido la independencia y la seguridad que la función pública favorece. Los funcionarios no buscan una vida de grandes lujos y emociones. Están en su derecho. Ellos viven de sueldos reglamentados, que llevan veinte años perdiendo poder adquisitivo. Como si tuvieran que pagar un precio adicional por la gran prerrogativa de ser fijos. La función pública está abierta a los ciudadanos. El acceso es libre, las pruebas se basan en la igualdad, el mérito y la capacidad. Ciertamente, todas esas personas que ganan tanto dinero cuando la economía va bien, podrían optar por la función pública. Pero no lo hacen. Ellos prefieren las mieles, medios y posibilidades del ámbito privado, y es una gran decisión. Pero si ahora las cosas les van mal, y ojalá que dure poco esta catástrofe, no deben descargar su estrés y sus impagos contra quienes sostienen el día a día de un estado democrático y social de derecho que no deja de asumir servicios y de mejorar sus prestaciones. Los empleados públicos, por lo general, no quieren ser empleados privados; y tienen todo su derecho. Porque es muy legítimo y honorable ganarse la vida defendiendo los intereses de todos.

un 12% más de carga en la labor que el sector sanitario, docente y de los servicios sociales públicos llevan a cabo. Faltan funcionarios: su número no ha crecido en esa proporción tan intensa. Y el que no se lo crea, que compare la ratio de funcionario por habitante de España con la de Francia y muchos otros países europeos. Sólo en los estados más pobres del continente, el porcentaje de empleados públicos es menor. Cuanto más rica, justa y democrática es una sociedad, más funcionarios tiene, porque más protagonismo adquiere la acción pública: La del Estado, que tanto nos conviene a todos. El benemérito Estado, que tanto aborrecían los liberales que han arruinado el mundo, y en cuya solidez se amparan ahora.

1r de Maig força reivindicatiu

Continua la mobilització contra la crisi

Després de les diferents mobilitzacions territorials que han tingut lloc en les darreres setmanes contra la crisi econòmica i els seus efectes en els treballadors, i que van culminar amb la manifestació del 14 de març a Barcelona, CCOO continua cridant a manifestar-se amb força per reclamar mesures efectives i ràpides perquè els treballadors i les treballadores no segueixin pagant una crisi que no han creat.

La propera cita serà el 28 d’abril, Jornada per a la salut en el treball, i sobretot el 1r de Maig, que enguany té un caire molt més reivindicatiu que en els darrers anys. És molt important la participació massiva dels treballadors en les manifestacions convocades en la Festa del treball, perquè tant els empresaris com els poders públic prenguin bona nota de la pressió que tenen davant. A l’espera de tenir un lema unitari amb la UGT, CCOO ja està convocant a la manifestació del 1r de Maig amb el lema “Sortim de la crisi: més treball estable i més salari”. La manifestació de Barcelona s’iniciarà, com és tradicional, a les 11.30 hores des de la cruïlla del Passeig de Gràcia i la Ronda de Sant Pere, mentre que a la resta de províncies tindran lloc a les 12 h.

Si consideres com nosaltres que les nostres condicions han de millorar i podem millorar-les, i que hem de dir basta a certes injustícies, hem de crear un front comú, forma part de nosaltres afilant-te. A part de les avantatges que suposa pertànyer a un sindicat majoritari a l’àmbit de l’administració pública, gaudir d’una nombrosa afiliació atorga als treballadors/res i els seus representants una força en les negociacions que cap direcció s’atreveix a passar per alt. Acabar amb la precarietat, l’absolutisme, l’hermetisme i l’arbitrarietat és feina de tots, tu també et representes. La quota d’afiliació per l’any 2009 és de 10,50€ mensuals. Les quotes abonades al sindicat són despeses deduïbles de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Per a qualsevol consulta o informació, adreçat als nostres delegats/des o a:

ccoo-orgt@ccoo.cat email de la secció sindical de CCOO de l’ORGT http://www.ccoo.cat web de CCOO a Catalunya o fent clic a la imatge de la part superior esquerra. També disposes d’informació sobre la secció sindical i documentació referent al nostre acord i conveni a la nostre pàgina web: www.ccoo.cat/fsap/orgt I a la pàgina web de CCOO Diputació de Barcelona www.ccoo.cat/fsap/_local/ss/diba/orgt.htm