Pla Estratègic Metropolità de BarcelonaButlletí núm. 18 - 2007

MetròpolisBarcelonael projecte comú

• Vicepresidents i alcaldes del PEMB opinen sobre l’impacte de l’exposició

• Èxit d’afluència de «MetròpolisBarcelona. El projecte comú»

• L’auditori de l’exposició esdevé un espai de presentació i debat dels projectes metropolitans i dels informes elaborats pel Pla Estratègic

Amb el patrocini de:

Ajuntament de Barcelona - Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) - Departament d’Economia i Financesde la Generalitat de Catalunya - Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme - Consorci de la Zona Franca - Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya (FGC) - Autoritat del Transport Metropolità (ATM) - Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) - Fira de Barcelona - Aena

Foto: Sílvia Colmenero

L'exposició instal·lada el novembre i desembre darrers a la plaça de Catalunya tenia unaintenció ben clara: posar de manifest l'enorme potencial de l'àrea metropolitana de Bar-celona i la gran transformació que signifiquen els projectes que s'hi estan duent a terme,comparable a la que es va gestar entre els anys 88-92 mercès a l'impuls dels Jocs Olímpics.Algú ha evocat l'exposició de caire similar realitzada l'any 1988 al vestíbul de la universitatcentral i organitzada pel Pla Estratègic de Barcelona. Divuit anys després hi hem tornat, peròara el Pla estratègic ja és, per sort, metropolità i els projectes no estan lligats a cap esdeve-niment excepcional sinó a la puixança i al dinamisme quotidià de la metròpoli.

L'àmbit més gran i el caràcter tan divers dels projectes –des de trens i carreteres fins a parcsd'investigació, des del port fins a la transformació integral de barris...– provoquen que avegades no sigui prou visible l'envergadura de tot el que està en marxa: 63 projectes i20.000 s d'inversió. D'aquí la conveniència de donar-ho a conèixer d'una forma clara i atrac-tiva com ho és una exposició. L'aposta tenia els seus riscos però els resultats posen de mani-fest l'encert de dur-la a terme: durant els 35 dies d'obertura ha estat visitada per 140.000persones, cosa que significa una mitjana de 4.000 persones diàries, i s'hi ha celebrat propd'una cinquantena d'actes amb un notable èxit d'assistència. Podem dir, doncs, amb certesaque l'exposició ha estat un autèntic esdeveniment metropolità que ha posat de manifest laimportància del que s'està fent i la necessitat de continuar treballant i planificant en xarxa.

Els visitants han estat persones de tota condició i procedència –amb predomini lògic de l'à-rea metropolitana– i l'han rebut i valorat d'una forma molt positiva, tal com es desprèn, no decap impressió subjectiva, sinó de les dades empíriques de l'estudi d'opinió realitzat per l'em-presa GESOP: en una escala de 0 a 10 ha rebut una qualificació de 7,5. Més d'una quarta partde visitants li posen una nota encara més alta i només un 6% la suspèn. Se n'ha valorat espe-cialment l'organització i l'interès del contingut. I el que més ha agradat és el gran ortofoto-mapa que cobria tot el terra: una manera gràfica de «marcar territori» i de provocar la iden-tificació de la ciutadania amb l'àmbit metropolità, aquest conjunt de ciutats i pobles que cadacop tothom té més clar que és la ciutat real del present i del futur.

Dídac PestañaPresident de laComissió Delegada delPEMB

Vicepresident primerde la Mancomunitatde Municipis de l’AMB

2

But

lletí

núm

. 18

- 2

007 Un autèntic esdeveniment metropolità

Foto: Sílvia Colmenero

3

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

UUnnaa mmiirraaddaa aall ffuuttuurr ddee llaacciiuuttaatt mmeettrrooppoolliittaannaaEls municipis que conformen laciutat metropolitana de Barcelonadescriuen una àrea de granspotencialitats i dinamisme. Lesciutats evolucionen i avancen percercar més benestar per als seusciutadans i ciutadanes, tot desen-volupant projectes que tenen perobjecte oferir més i millor ocupa-ció, millors serveis i més atenció ales persones, entre d’altres. Endefinitiva, més qualitat de vida.

L’exposició «MetròpolisBarcelona.El projecte comú» ha agrupat elsprojectes més significatius de l’à-rea metropolitana de Barcelona,per oferir-nos la possibilitat d’ob-servar de forma conjunta tot allòque es fa al territori, que d’altramanera resultaria gairebé impos-sible de conèixer al conjunt de ciu-tadans de la metròpolis. Tots i toteshem pogut comprovar que el terri-tori en què vivim, motor del nostrepaís, continua essent un espai d’a-tracció per a noves i bones inicia-tives que han de contribuir a millo-rar les oportunitats de creixementde l’àrea metropolitana i del conjuntde Catalunya.

Així, l’exposició ens ha permès ob-tenir una imatge del futur mésimmediat de la metròpolis deBarcelona. Aquesta visió ens con-firma la necessitat de continuartreballant pel projecte comú, conei-xedors que qquuaallsseevvooll aaccttuuaacciióó llllii--

ggaaddaa aa uunn mmuunniicciippii aaffeeccttaa ddiirreeccttaa--mmeenntt lleess rreeaalliittaattss eeccoonnòòmmiiqquueess iissoocciiaallss ddee llaa rreessttaa ddee mmuunniicciippiiss ii,, eennccoonnsseeqqüüèènncciiaa,, ffaa iimmpprreesscciinnddiibblleeuunnaa ppllaanniiffiiccaacciióó ccoonnjjuunnttaa ii ppaarrttiiccii--ppaaddaa ddeell ffuuttuurr ddee llaa mmeettrròòppoolliiss ddeeBBaarrcceelloonnaa..

Vull aprofitar aquest espai perencoratjar el treball del Pla Estra-tègic Metropolità, i fer palesa lanecessitat d’abordar, des d’unavisió solidària, temes tan estratè-gics per al futur de l’àrea metro-politana com l’educació, la forma-ció professional, l’ocupació establei de qualitat, la immigració, l’habi-tatge o la cohesió social. No caloblidar que aquestes són les clausque garantiran el progrés econò-mic i social de l’àrea metropolita-na i del país.

LL’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa,, uunnaa rreeaalliittaatt pplluurraall LL’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa ddee BBaarrcceelloonnaaééss uunn ààmmbbiitt tteerrrriittoorriiaall ddiinnààmmiicc iipplluurraall. Una mostra d’aquest dina-misme ha estat l’exposició «Metrò-polisBarcelona. El projecte comú»,en la qual hem pogut veure i enten-dre els projectes d’ara i els de futur.Uns projectes que han d’ajudar acohesionar encara més el territori,tot respectant les realitats de cadaun dels municipis que el formen.

Des de Molins de Rei veiem l’AMBcom el suport que ha de permetreel desenvolupament de xarxes de

comunicació, serveis i infraestruc-tures comunes de manera respec-tuosa i sostenible. Per aconseguir-ho, ccaall ccoonnssoolliiddaarr uunn mmaarrcc ccoommúúdd’’iiddeennttiittaatt,, uunnaa ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaa--nnaa ffoorrttaa qquuee ddoonnii rreessppoossttaa aa lleessnneecceessssiittaattss ddee ccrreeiixxeemmeenntt,, rreess--ppeeccttee ii ccoonnvviivvèènncciiaa.. Assolir-ho per-metrà millorar la qualitat de vidade tots els seus habitants i situar-la al capdavant del progrés i del’estat del benestar.

Per tot això, vull felicitar el PlaEstratègic Metropolità per la sevainiciativa i per la defensa que fadels valors primordials que aju-den a promoure el futur del terri-tori i de la seva gent.

La plaça de Catalunya de Barcelonaha estat escenari al llarg d’un mesde les grans transformacions queestan experimentant els municipisde l’àrea metropolitana. Es tractad’un àmbit territorial molt dinàmic,amb multitud de projectes en mar-xa, que tenen en comú la voluntatde cosir el territori, de millorar-neles infraestructures de comunica-ció, de treballar per la convivènciai, en definitiva, d’augmentar la qua-litat de vida dels seus habitants.

Montcada i Reixac té una claravocació metropolitana. Ens trobemen una ubicació estratègica, peròfins fa pocs anys no havíem sabutfer valer aquest potencial. Hemestat maltractats territorialment:hem acollit multitud d’infraestruc-

César ArrizabalagaAlcalde de Montcada i Reixac

Ivan Arcas i BlanchAlcalde de Molins de Rei

Josep Maria ÀlvarezSecretari general. Unió General deTreballadors de Catalunya

Vicepresidents i alcaldes del PEMB opinen sobre l’impacte de l’Exposició

4

But

lletí

núm

. 18

- 2

007 tures de tota mena que han pro-

vocat el trencament del continuurbà del municipi. Ara bé, això estàcanviant.

A «Metròpolis Barcelona. El pro-jecte comú» hem pogut veure lesprincipals actuacions que es duena terme a Montcada i Reixac perconfigurar una ciutat amb perso-nalitat pròpia. EEll ggrraann vvaalloorr ddee ll’’eexx--ppoossiicciióó hhaa eessttaatt llaa ppoossssiibbiilliittaatt dd’’oobb--sseerrvvaarr aaqquueessttss ccaannvviiss eenn uunnccoonntteexxtt tteerrrriittoorriiaall mmoolltt mmééss aammppllii,,ccoossaa qquuee hhaa ppeerrmmèèss aallss vviissiittaannttssffeerr--ssee uunnaa iiddeeaa ccllaarraa ddeell pprroojjeecctteeccoommúú qquuee rreepprreesseennttaa llaa ttrraannssffoorr--mmaacciióó ccoonnttíínnuuaa ddeellss mmuunniicciippiissmmeettrrooppoolliittaannss..

UUnnaa rreeggiióó qquuee pprrooggrreessssaaA l’àrea metropolitana de Barcelo-na vivim més de tres milions depersones. És una regió dinàmica,viva, que creix, que s’ha sabutadaptar als temps i que ha mos-trat un important pes tant econò-mic com social en el conjunt deCatalunya i Espanya, que l’ha posi-cionat a més com una de lesregions més destacades d’Europa.

És important destacar que, entrealtres coses, tot això ha estat pos-sible gràcies a l’esforç i el treballconjunt de milers de persones, al fetque els ajuntaments fa molts anysque treballen per la prosperitat deles seves ciutats, en les quals handesenvolupat projectes d’àmbit nonomés del mateix territori i en lesquals els seus habitants han millo-rat també en qualitat de vida. Crec,sincerament, que ha estat possi-ble gràcies al consens i al treballcomú desenvolupat pels munici-

pis i pels organismes que de for-ma conjunta hem definit i projectatel que volíem ser.

Ara estem davant una nova etapa,potser semblant a la gran trans-formació experimentada per l’à-rea metropolitana arran dels JocsOlímpics del 92. Es tracta d’unafase de consolidació i de salt qua-litatiu per continuar essent unaregió capdavantera en els àmbitseconòmic, tecnològic i social. Peraconseguir-ho, actualment hi hadefinits més de seixanta projectesestratègics, d’acord amb aques-tes directrius de progrés, cohesiósocial i convivència. Tanmateix,tenint en compte les seves gransdimensions, cal disposar d’unaautoritat única per poder mantenirla competitivitat.

Tots aquests projectes s’han mos-trat en una gran exposició, en laqual s’ha fet incidència en lesdimensions i les repercussionsfutures d’aquests projectes. Enaquest sentit, Cornellà ha tingutuna presència destacada amb lapresentació d’àmbits com ara elCitiLab, un projecte ambiciós quevol ser referent a l’àrea metropo-litana en formació i recerca ennoves tecnologies.

LLaa iinnqquuiieettuudd ppeerr ccoommuunniiccaarr ii ccoommppaarr--ttiirr eellss aannhheellss dd’’iinnnnoovvaacciióó,, ll’’eessppeerriittddee pprrooggrrééss ii ll’’eemmppeennttaa eenn llaa ccoonnss--ttrruucccciióó dd’’uunn eennttoorrnn uurrbbàà dd’’aallttaa qquuaa--lliittaatt aa ll’’ààmmbbiitt ddee BBaarrcceelloonnaa hhaann eessttaattbbeenn pprreesseennttss jjaa ddeess ddeellss pprriimmeerrssppllaanntteejjaammeennttss ddee ll’’eexxppoossiicciióó ««MMeettrròò--ppoolliissBBaarrcceelloonnaa.. EEll pprroojjeeccttee ccoommúú»».Per tant, cal felicitar tothom impli-cat en aquesta iniciativa.

És poc freqüent, per no dir excep-cional, veure com l’epicentre de lagran ciutat metropolitana, la pla-ça de Catalunya de Barcelona,acull durant trenta-sis dies unamostra força representativa delsprojectes que desenvolupem elconjunt de municipis de l’àreametropolitana de Barcelona.Aquesta exposició ha representatmillor que cap altre esdevenimentel fet que l’àrea metropolitana éssobretot un gran projecte comú.AAggrruuppaattss ppeerr eeiixxooss ii aammbb ccllaarraavvooccaacciióó ppeeddaaggòòggiiccaa ii ccoommuunniiccaattii--vvaa,, eellss cciiuuttaaddaannss ii lleess cciiuuttaaddaanneesshhaann ppoogguutt ccoonnèèiixxeerr ddee pprriimmeerraa mmààeellss pprroojjeecctteess qquuee ddeeffiinniirraann ppaarrtt ddeelleess sseevveess vviiddeess eenn uunn ffuuttuurr nnoo ttaannlllluunnyyàà.. Projectes destinats a incre-mentar el grau de cohesió socialamb més serveis personals i equi-paments; projectes per situar-nosmillor en els sectors econòmicsemergents, per extreure avantat-ge competitiu i generar activitat iocupació de qualitat als municipisi projectes per definir un modeld’ocupació del territori no agres-siu amb el medi, que faci una bonagestió del nostre espai lliure i delsrecursos naturals. Metròpolis-Barcelona ha estat un espai d’inter-canvi excel·lent i serà a partir d’a-ra la nostra targeta de presentacióarreu del món.

MMeettrròòppoolliissBBaarrcceelloonnaa ttaammbbéé hhaa ddeesseerr llaa ffiittaa qquuee ppeerrmmeettii ddoonnaarr ll’’eemm--ppeennttaa ddeeffiinniittiivvaa aa llaa pplleennaa rreessttiittuu--cciióó jjuurrííddiiccaa ii ccoommppeetteenncciiaall ddeellGGoovveerrnn mmeettrrooppoolliittàà. Cal impulsarde manera improrrogable unanova àrea metropolitana deBarcelona dins un nou model d’or-ganització territorial del país quepermeti millorar la prestació delsserveis públics. Aspectes com l’ha-bitatge, la gestió dels residus, eltransport públic o l’ordenació delterritori necessiten ja una òpticaàmplia i uns recursos suficients.No podem perdre gaire méstemps.

Una vegada més, la meva sincerafelicitació als promotors d’aques-ta iniciativa.

Joaquim BalseraAlcalde de Gavà

Antoni BalmónAlcalde de Cornellà

5

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

L’exposició «MetròpolisBarcelona.El projecte comú» ha estat, sensdubte, una iniciativa tan interes-sant com necessària per mostraruna visió de conjunt de l’àreametropolitana de Barcelona. Du-rant els dies que ha estat a dispo-sició dels visitants, ens ha permèsaproximar-nos a una realitat so-cioeconòmica cada vegada mésimportant, integrada pel conjuntde ciutats i municipis situats a l’en-torn de la ciutat de Barcelona. Unespai territorial caracteritzat perla seva diversitat, amb les especi-ficitats i característiques pròpiesde cadascun d’aquests municipisi, al mateix temps, perquè és unaentitat amb un gran nombre dereptes i qüestions comuns que calenfocar de manera conjunta.

L’exposició ha servit, certament, algran nombre de ciutadans i ciuta-danes que s’hi han apropat pertransmetre’ls una visió global d’a-quest important espai, i conscienciar-los sobre la necessitat d’actuar-hisota una concepció unificada. Bonapart del nostre futur depèn de lesactuacions que es duguin a termeen aquest territori, que durant elspropers anys haurà d’enfrontargrans transformacions –reflectidesen els seixanta-tres projectes que s’hivan mostrar– que seran determi-nants per les seves conseqüènciesen matèria social, econòmica, urba-nística o medi ambiental. En defi-nitiva, per l’existència d’un projec-te comú tal com expressava el títolde l’exposició.

L’exposició «MetròpolisBarcelona»ha constituït una gran oportunitatper copsar i entendre, d’unamanera ordenada, sistemàtica i, ala vegada, molt atractiva, el batecde la ciutat real. D’una Barcelonaque és plural, policèntrica, que sapser metròpolis i alhora preservarels diversos àmbits municipals,els espais de convivència, de civi-litat i de creació.

LLaa iimmppoorrttàànncciiaa ddee llaa mmoossttrraa rraaddii--ccaa,, ssoobbrreettoott,, eenn llaa ccoohheerrèènncciiaa ddeellssmmééss ddee sseeiixxaannttaa ppllaannss ii pprroojjeecctteessqquuee ss’’hhii hhaann ppoogguutt vveeuurree. És unademostració de l’encert dels muni-cipis i del teixit econòmic i social deBarcelona i la seva àrea metropo-litana d’haver apostat per unaestratègia de consens al voltantde les respostes que calia donar ales grans mancances i necessitats,però també a les grans oportuni-tats. I no em refereixo només a lesimprescindibles i sempre reivin-dicades infraestructures, sinótambé, per descomptat, a totesaquelles eines que ens permetenseguir hissant la bandera de lainnovació, el coneixement i la creació de valor afegit. M’enor-gulleix que un dels grans projectesemblemàtics de l’àmbit metropo-lità sigui el recinte de Fira deBarcelona.

EEnn uunn mmóónn gglloobbaalliittzzaatt,, ccoommppeettiittiiuuii aa llaa vveeggaaddaa ppllee ddee nnoovveess ppoossssiibbii--lliittaattss,, ll’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa ddeeBBaarrcceelloonnaa hhaa ddee sseerr rreeffeerreenntt ddee llaaffeeiinnaa bbeenn ffeettaa,, ddee llaa bboonnaa uuttiilliittzzaa--cciióó dd’’aaqquueesstt bbéé eessccààss qquuee ééss eelltteerrrriittoorrii ii ddee llaa ccrreeaacciióó ddee rriiqquueessaaii ddee bbeenneessttaarr..

L’exposició «MetròpolisBarcelona.El projecte comú» ha donat l’opor-tunitat als ciutadans i ciutadanes del’àrea metropolitana d’apropar-se ales grans actuacions que s’han fet ies duen a terme en aquest territori.

Un dels grans encerts de la mostraés precisament que ha estat capaçd’aportar elements que ajuden avisualitzar el marc geogràfic de laciutat metropolitana i quines sónles característiques que fan quesigui un territori homogeni, cohesio-nat i estratègic. L’objectiu és clar:deixar constància que la Barcelonareal traspassa els límits del muni-cipi i s’estén a les trenta-sis pobla-cions del seu voltant, creant unagran realitat i una de les regionsmés dinàmiques de tot Europa.

I és que eell ffuuttuurr ddee ccaaddaassccuunn dd’’aa--qquueessttss mmuunniicciippiiss eessttàà eessttrreettaammeennttlllliiggaatt aall ddeesseennvvoolluuppaammeenntt dd’’uunnaappootteenntt ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa.. Unterritori amb les mateixes neces-sitats i uns problemes que afectende forma similar tota la ciutadaniaque hi viu i hi treballa i que, enmolts casos, és susceptible d’untracte més adequat en una escalaque supera l’àmbit merament local.

CCoomm ss’’hhaa ddee ccoonnccrreettaarr aaiixxòò??Doncs bé, amb l’existència d’unapolítica comuna sobre aspectescom el transport públic, lesinfraestructures viàries, el mediambient, la política del sòl urba-nitzable i l’habitatge, la recollida itractament dels residus urbans ila seguretat. És a dir, uunnaa ppoollííttiiccaaeeffiiccaaçç ggeessttiioonnaaddaa ppeerr uunn ggoovveerrnnmmeettrrooppoolliittàà qquuee ddoonnii rreessppoosstteess aauunnaa ppoobbllaacciióó qquuee rreeccllaammaa uunnss sseerr--vveeiiss cciiuuttaaddaannss ccaaddaa vveeggaaddaa mmiilllloorrss..

Celestino Corbacho i ChavesAlcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona

Josep Lluís BonetPresident del Consell d’AdministracióFira de Barcelona

Rosa BoladerasPresidenta del Consell Comarcal del BaixLlobregatAlcaldessa de Corbera de Llobregat

6

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

L’àrea metropolitana de Barcelonaha esdevingut en els darrers anysuna realitat tangible i heterogènia,capaç de donar una resposta con-junta a les qüestions que excedei-xen els límits administratius delsmunicipis que la componen.

LL’’eexxppoossiicciióó ««MMeettrròòppoolliissBBaarrcceelloonnaa»»,amb el seu caràcter clarament dedivulgació, hhaa eessttaatt uunn iinnssttrruummeenntteeffiiccaaçç ppeerr aa llaa ccoommpprreennssiióó gglloobbaalldd’’aallllòò qquuee ssuuppoossaa uunnaa ààrreeaa mmeettrroo--ppoolliittaannaa ggeessttiioonnaaddaa ssoottaa lleess pprree--mmiisssseess ddeell ccoonnsseennss ii llaa ttrraannssppaa--rrèènncciiaa iinnffoorrmmaattiivvaa..

Els actuals models de gestió tro-ben tot sovint impediments a l’ho-ra d’articular polítiques conjuntesper tractar les qüestions supra-municipals. Per això, eines com elPla Estratègic Metropolità de Bar-celona adquireixen un valor suple-mentari per la seva capacitat detransformar actuacions dispersesen línies estratègiques clares idefinides.

En el cas de l’Entitat Metropolitanadel Medi Ambient –que és el cata-litzador emprat pels ajuntamentsper canalitzar les actuacions me-tropolitanes en matèria ambien-tal–, la seva complexitat intrínse-ca ha estat tractada amb cura iamb un esperit entenedor que, deben segur, ajudarà a fer més com-prensible la tasca que duu a ter-me.

LL’’aaiirree ddee MMeettrròòppoolliissFa anys que els americans discu-teixen on és Metròpolis, la ciutatde CCllaarrkk JJoosseepphh KKeenntt.. Diuen queJJooee SShhuusstteerr,, un els creadors del’home d’acer, la va imaginar comuna barreja del seu Toronto natal iCleveland, la capital de la sevajoventut. Molts pensen que és NovaYork i altres la situen a Kansas. Noobstant, Metròpolis és el nom d’u-na petita ciutat d’Illinois que, peratreure els turistes, s’ha procla-mat “la ciutat de Superman”.

I no pot ser. Per començar, la cita-da ciutat té només 15.000 habi-tants. No s’hi preveu l’estrena d’u-na obra de teatre ni la inauguraciód’un museu en els pròxims 20anys; ningú està preocupat per lanecessitat de desdoblar autopis-tes o d’invertir en trens de roda-lies, i l’índex de delinqüència ésdels més baixos d’Amèrica. ¿Pera què necessiten Superman, si nitan sols tenen dolents?

Les metròpolis són una altra cosa.Són com Barcelona. En 36 munici-pis vivim tres milions de perso-nes, gairebé la meitat de la pobla-ció de Catalunya. Anem d’unabanda a l’altra, treballant, obrintnoves empreses i tancant les quees fan velles. Canviant. I la nostraàrea metropolitana és de les 10més grans d’Europa.

Una reproducció a escala d’aques-ta ciutat de ciutats es troba ara albell mig de la plaça de Catalunya.Vagin a veure-la, trobin el seu barrii trepitgin els carrers de la sevavida. Jo vaig passejar per les plat-ges de Castelldefels. Vaig estar

recordant les dunes, els lliris desorra i les atzaveres de la mevainfància. La gran urbs, vaig pen-sar, és aquí mateix. Caldrà cuidar-la com si fóssim superherois. Novolin, per favor, a més de 80 quilò-metres per hora. Hem de respirarl’aire de la Metròpolis.(article publicat a El Periódico, el 19 dedesembre de 2006)

El Pla Estratègic Metropolità fa d’impul-sor per a un desenvolupament inte-gral de l’àrea metropolitana.

A més a més d’un bon comanda-ment i d’una velocitat correcta perportar a terme els grans projectesque solucionin els problemes exis-tents, el Pla Estratègic Metropoli-tà és la garantia que ens permetestar en revolució permanent ambestudis i propostes per fer atrac-tiva i dinàmica tota aquesta àrea.

La xarxa de transport públic és undels grans reptes que té plantejats,ja que resulta fonamental per a l’a-rribada als llocs de treball, al llocd’estudi o als serveis, per assegu-rar la bona qualitat de vida de laciutadania, i imprescindible per aldesenvolupament i per a l’evolucióde l’àrea metropolitana que preténel Pla Estratègic Metropolità.

La potenciació dels recursos natu-rals i dels espais verds s’ha de teniren compte, així com també alguntipus de planificació conjunta per-què els pobles, sense perdre lesseves característiques, puguinassolir els serveis de ciutat.

L’exposició visualitza i fa evidentalguns resultats, així com tambéels objectius a aconseguir.

Josep Jordana i GrauAlcalde de Pallejà

Rosa CullellPresidenta de la Comissió de Prospectivadel Pla Estratègic Metropolità de BarcelonaDirectora general del Consorci del GranTeatre del Liceu

José CuervoPresident de l’Entitat Metropolitana del MediAmbient

7

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

«MetròpolisBarcelona. El projectecomú» ha significat per CCOO deCatalunya una oportunitat perexpressar les nostres posicionssobre temes claus per al futur deles persones que viuen i treballena la regió metropolitana.

Hem participat en diferents debatsi també hem presentat la confe-rència «La mobilitat obligada»,qüestió fonamental per a les per-sones treballadores i per a la pla-nificació concurrent i sostenibledel territori metropolità.

L’urbanisme dut a terme fins al diad’avui ha optat per l’allunyamentdels centres d’activitat laboral idels centres comercials dels nuclisurbans i ha fet del vehicle privat elsistema de desplaçament méshabitual. Tot plegat ha significatl’allargament de la jornada de tre-ball, com també un dels factors derisc laboral d’accidents en els des-plaçaments in itinere.

CCaall ccaannvviiaarr ddee mmooddeell qquuaanntt aa ll’’oo--ccuuppaacciióó ddeell tteerrrriittoorrii ii eell ttrraannssppoorrttddoommiinnaanntt::

Cal prioritzar les inversions i elsserveis en transport públic (ferro-carril, tramvia, metro i bus).

Cal posar l’accent en la gestió deles infraestructures en contrapo-sició al discurs sobre la construc-ció i el creixement de les existents.

Cal concertar socialment els gransafers relacionats amb les infraes-tructures pendents de decisió.

Amb aquesta exposició magnífica,el Pla Estratègic Metropolità con-solida la feina feta durant moltsanys amb un esdeveniment de cai-re públic. El PEMB ha estat –isegueix essent– una iniciativa pio-nera i avançada en la concertació ila col·laboració publicoprivada i unapeça clau en el manteniment del’aspiració metropolitana. El Pla haimpulsat i posat en valor projectesde caire estratègic que han ajudata articular l’àrea metropolitanacom una realitat social i econòmi-ca de primer ordre; i per tant, tam-bé la realitat econòmica de Cata-lunya, que viu avui un dels seusmillors moments dels darrersanys. El Pla ha estat un anticipa-dor del gran projecte de concerta-ció social i econòmica que ha viscutCatalunya en els darrers anys:l’Acord Estratègic per a la Interna-cionalització, la qualitat de l’ocu-pació i la competitivitat de l’econo-mia catalana, i encara el futur ambl’optimisme de la feina ben feta i elprojecte de futur ben definit.

L’exposició mostra la realitat, latransformació i a la vegada lesapostes de futur de l’àrea metro-politana, d’una manera didàcticai espectacular, innovadora, sim-bolitzant allò que caracteritzarà lazona en el futur i, com a conse-qüència, també Catalunya.

Felicitem el projecte metropolità ique el Govern de la Generalitat enformi part activa i significativa. Idesitgem que aquesta exposiciósigui un punt d’inflexió cap a unfutur en què la realitat metropoli-tana es desenvolupi amb tot el seupotencial pel bé del progrés de totel país.

La Diputació de Barcelona vol feli-citar el Pla Estratègic Metropolitàde Barcelona per l’èxit de l’exposició«MetròpolisBarcelona. El projectecomú». Aquesta exposició ha supo-sat sens dubte un gran esforç d’or-ganització i mobilització per acon-seguir que, durant un mes llarg, esreflexionés sobre el present i el futurd’una de les peces fonamentals peral desenvolupament del nostre país:el territori metropolità.

Des de la nostra perspectiva, enaquesta exposició hem pogut cop-sar, principalment, tres qüestions:

• QQuuee eellss mmuunniicciippiiss ssóónn eell pprriinnccii--ppaall rreeffeerreenntt ppeerr aall bbeenneessttaarr ddee llaappoobbllaacciióó i que, malgrat les limita-cions que encara persisteixen entermes de competències i derecursos, poden fer i fan moltafeina en aquest sentit.

• QQuuee ll’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa ddee BBaarr--cceelloonnaa,, ccoomm aa ccoonnjjuunntt ddee mmuunnii--cciippiiss qquuee ttrreebbaalllleenn pplleeggaattss,, ééssuunn tteerrrriittoorrii vviiuu,, ddiinnààmmiicc,, ppllee ddeeffuuttuurr ii aammbb uunnaa rriiqquueessaa ii ddiivveerrssii--ttaatt qquuee llaa ccoonnffiigguurraa ccoomm eell vveerrii--ttaabbllee mmoottoorr ddee ddeesseennvvoolluuppaammeennttddeell ccoonnjjuunntt ddeell ppaaííss i que, peranar encara més lluny, és im-prescindible una millor estruc-turació entre aquest espai i laresta del territori, en aquest casde la província de Barcelona.

• QQuuee llaa ppllaanniiffiiccaacciióó eessttrraattèèggiiccaa, iel Pla Estratègic en particular,ééss uunnaa ffoorrmmaa ddee ppeennssaarr ii aaccttuuaarrpplleennaammeenntt vviiggeenntt ii nneecceessssààrriiaa eennttoottss eellss ààmmbbiittss ppeerr aaccoonnsseegguuiirreellss mmiilllloorrss rreessuullttaattss mmiittjjaannççaanntt llaaccoooorrddiinnaacciióó dd’’eessffoorrççooss ii llaa iinntteeggrraa--cciióó ddee ppoollííttiiqquueess i que per aixòcal fomentar, com fa la Diputació,encara més la utilització de laplanificació estratègica en el con-junt del territori provincial.

Teodoro Romero Diputat president de l’Àrea de Promoció Econò-mica i Ocupació de la Diputació de Barcelona

Andreu MorillasSecretari d’Economia i FinancesGeneralitat de Catalunya

Dolors Llobet i MariaSecretària d’Acció SocioeconòmicaComissió Obrera Nacional de Catalunya

8

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

En els darrers anys, Barcelona hatornat a viure un procés de canvisen l’àmbit urbanístic, de mobilitat,d’innovació i sostenibilitat. Unatransformació similar a la que es vaviure a la ciutat amb motiu de lacelebració dels Jocs Olímpics l’any1992 i que va comportar –entred’altres– millores en l’urbanismei en les infraestructures de la ciu-tat, va projectar Barcelona cap al’exterior i, al mateix temps, vasuposar un impuls per a l’econo-mia i el teixit empresarial català.

Des de Foment del Treball Nacio-nal donem ple suport a iniciativesque, com en aquest cas, tenenl’objectiu d’impulsar un procés detransformació econòmic, urbà isocial, que cerca posicionar laregió metropolitana de Barcelonaentre les àrees urbanes més acti-ves econòmicament, més innova-dores i sostenibles d’Europa. I ésen aquest sentit que l’exposició«MetròpolisBarcelona. El projectecomú», impulsada pel Pla Estra-tègic Metropolità de Barcelona icelebrada en una de les zones mésemblemàtiques de la ciutat –laplaça de Catalunya–, ha sabutdonar a conèixer a la societat bar-celonina els projectes estratègicsque es duen a terme a la ciutat ique sustenten aquests canvis.

Transformacions que s’estan pro-duint en diferents àmbits, com arala mobilitat i l’accessibilitat, l’ur-banisme, la sostenibilitat i la inte-gració de la ciutat en la societat delconeixement, i que s’han explicat ianalitzat amb rigor en les diferentsactivitats celebrades dins el pro-jecte de l’exposició. Així, s’ha arri-bat a la conclusió que aquests pro-jectes endegats a la ciutat han deconsolidar Barcelona com una

metròpolis europea emprenedora,socialment equilibrada i integradaen l’economia internacional.

Des del seu mateix naixement, lesciutats han estat espais en constantevolució. La mateixa essència de laciutat és el canvi, la transformació.Les ciutats han estat històricamentespais d’acollida, de benvinguda id’intercanvi entre persones dife-rents. Deien els clàssics que l’aire dela ciutat feia lliures les persones, iamb aquesta llibertat emprenienles tasques més impressionants.

LLaa cciiuuttaatt hhaa eessttaatt ––ii ééss–– eell rreeffuuggii ddeellaa lllliibbeerrttaatt,, eenntteessaa ccoomm llaa ppoossssiibbii--lliittaatt ddee ddeesseennvvoolluuppaarr--ssee,, ddee pprroossppee--rraarr ii vviiuurree aammbb ddiiggnniittaatt.. És per aixòque les ciutats són més que els edi-ficis o els carrers. Les ciutats nosón només pedra i asfalt, són prin-cipalment persones que conviuen,que comparteixen.

LL’’eexxppoossiicciióó ««MMeettrròòppoolliissBBaarrcceelloonnaa»»hhaa ssaabbuutt ppllaassmmaarr aaqquueessttss ddooss eeiixxoossddee llaa cciiuuttaatt:: eell ccaannvvii ii lleess ppeerrssoonneess.Més ben dit, el canvi al servei deles persones, la constant transfor-mació de l’entorn urbà amb l’ob-jectiu de millorar la qualitat de vidadels que hi viuen, d’eixamplar elshoritzons vitals de cada ciutadà,que se sent part integrant d’un granprojecte, que és l’espai metropoli-tà de Barcelona. UUnnaa cciiuuttaatt ddee cciiuu--ttaattss,, ddiivveerrssaa ii iinntteeggrraaddaa.. UUnn pprroojjeecc--ttee qquuee eess ccoonnssttrruueeiixx ddiiaa aa ddiiaa,, qquueeeess ttrraannssffoorrmmaa ii ccaannvviiaa,, ppeerr aa ffeerr--nnooss aa ttoottss mmééss lllliiuurreess..

AAqquueessttaa eexxppoossiicciióó hhaa eessttaatt uunnaabboonnaa ooccaassiióó ppeerr aapprrooppaarr aa llaa cciiuu--ttaaddaanniiaa ddee ll’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa llaarriiqquueessaa qquuee ssiiggnniiffiiccaa llaa ssuummaa ddeepprroojjeecctteess..

Alguns projectes són els propis decada municipi, altres –la granmajoria– estan relacionats ambàmbits que redunden en aspectesque afecten tota la comunitat dela metròpolis. Tots i cadascun,situats sobre la gran ortofotogra-fia, han fet que els assistents, lagent que vivim a l’àrea metropoli-tana, en féssim dues lectures qua-si simultànies. Una: descobrir moltmés del que ens envolta en la vidaquotidiana, el significat de viure enrelació amb altres municipis ambpersonalitat diferenciada però ambnecessitats comunes. L’altra, queés la que més té a veure amb elssentiments individuals: buscar onés casa teva, on vius i et relacio-nes amb els altres i amb aquestpaisatge, que és el teu.

LL’’eexxppoossiicciióó ééss uunnaa vviissuuaalliittzzaacciióó ddeellqquuee eellss cciiuuttaaddaannss ii cciiuuttaaddaanneess ppeerr--cceebbeemm ddeell nnoossttrree pprreesseenntt ii ddeell qquueeeessppeerreemm ddeell ffuuttuurr.. El nostre pre-sent és molt millor que el nostrepassat. L’arribada de la democrà-cia municipal i el treball de les ins-titucions de govern local, entreaquestes les metropolitanes, hareduït els desequilibris socials iterritorials i ha aconseguit unterritori més cohesionat i unamillor qualitat de vida per als seushabitants.

Per al futur, esperem que els temesde medi ambient, mobilitat, urbanis-me, habitatge, planejament territo-rial i molts d’altres que requereixenuna gestió comuna, es puguin fer permitjà d’un govern i unes institucionsmetropolitanes d’àmbit local.

Lluís TejedorAlcalde del Prat de Llobregat

Manuel RoyesDelegat especial de l’EstatConsorci de la Zona Franca de Barcelona

Joan Rosell LastortrasPresident de Foment del Treball Nacional

9

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

Catorze anys després dels JocsOlímpics, Barcelona i la seva àreametropolitana són de nou l’escena-ri d’un procés de transformació,amb propostes urbanes i arquitec-tòniques innovadores, que quedenrecollides en l’exposició «Metròpo-lisBarcelona. El projecte comú».

Volem felicitar tots aquells que hanfet possible la materialització d’a-questa exposició i agrair-los el seuesforç i dedicació, com també dei-xar palès que ha estat un honor pera la Cambra de Comerç de Barce-lona formar part, com a entitatmembre, d’aquest projecte promo-gut pel Pla Estratègic Metropolità.

Creiem que l’exposició ha assolitamb escreix els seus objectius.L’escenificació i presentació delsprojectes estratègics duts a termeo en fase d’execució més rellevantsdels trenta-sis municipis que con-formen l’àrea metropolitana, haestat una oportunitat excel·lent perdonar a conèixer el dinamisme i larealitat de la metròpolis de Barce-lona, no només als agents econò-mics, socials i institucionals, sinótambé al públic en general. HHaa ppeerr--mmèèss mmoossttrraarr lleess ppoossssiibbiilliittaattss qquueettéé ll’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa ii llaa nneecceessssii--ttaatt ddee ddiissppoossaarr dd’’uunn tteerrrriittoorrii hhoommoo--ggeennii,, ccoohheessiioonnaatt ii eessttrraattèèggiicc.. Desde la Cambra, considerem que l’ex-posició s’ha consolidat com una pla-taforma única per generar estat d’o-pinió i tractar temes rellevants dedebat de l’actualitat com la mobili-tat, l’habitatge i el medi ambient.

EEll bboonn rreessuullttaatt oobbttiinngguutt eevviiddeenncciiaallaa nneecceessssiittaatt ddee ddiissppoossaarr dd’’uunnmmaarrcc iinnssttiittuucciioonnaall qquuee aattoorrgguuii aall’’ÀÀrreeaa MMeettrrooppoolliittaannaa ddee BBaarrcceelloonnaalleess ccoommppeettèènncciieess ii eellss rreeccuurrssooss

ppeerr aaffrroonnttaarr eellss pprroojjeecctteess pprreesseenn--ttaattss eenn aaqquueessttaa eexxppoossiicciióó:: llaa rreeii--vviinnddiiccaacciióó dd’’uunn ggoovveerrnn mmeettrrooppoollii--ttàà aammbb ccaappaacciittaatt dd’’aaccttuuaacciióó..

Des del Papiol creiem que l’Expo-sició «MetròpolisBarcelona. Elprojecte comú» ha estat una bonaoportunitat per explicar als ciuta-dans dels nostres municipis quèsignifica pertànyer a l’àrea metro-politana de Barcelona. I, especial-ment, considerem molt oportú elplantejament inicial que es recol-za en les actuacions més impor-tants de les quals es beneficiaranels seus habitants.

És d’aquesta manera, explicant icomunicant el que fem i el que dei-xem de fer, com podrem implicarla ciutadania en aquest projecte.Un treball que si només el situemen les altes esferes de la políticamai tindrà el suport dels habitantsde la metròpoli, a qui -en definiti-va- representem.

Al Papiol creiem en l’àrea metro-politana, perquè estem convençutsque qualsevol esforç fet és enbenefici de tots. Si a Sant JoanDespí s’hi fa un hospital, els habi-tants de Pallejà guanyen qualitatde vida; si al Papiol creem la PortaNord al Parc de Collserola, els ha-bitants de Sant Feliu de Llobregatguanyen en qualitat de vida. EEnn uunnmmóónn iinntteerrccoonnnneeccttaatt ii aammbb llaa mmoobbii--lliittaatt aaccttuuaall ttoottss eell aavveennççooss qquuee eessffaacciinn ddiinnss eell tteerrrriittoorrii ddee ll’’ààrreeaammeettrrooppoolliittaannaa eennss aaffeecctteenn aa ttoottssii,, ppeerr aaqquueessttaa rraaóó,, eellss hheemm ddee vvaalloo--rraarr mmoolltt ppoossiittiivvaammeenntt..

Les grans conurbacions urbanesde tot el món han apostat per

models de gestió metropolitans i,sempre que es respectin la singu-laritat dels municipis que la confor-men, apostarem per aprofundir enaquest model de gestió.

DDee llaa cciiuuttaatt cceennttrraall aa llaa xxaarrxxaa ddee cciiuuttaattssLa Barcelona metropolitana ha can-viat substancialment, no només enel model de creixement econòmici el caràcter innovador del conjuntdel seu territori¸ sinó també per-què, com a conseqüència d’aquest,les oportunitats han arribat al con-junt de pobles i ciutats que la com-ponen. Avui ja no podem parlar d’u-na ciutat central i d’una perifèriasubordinada a aquesta; les rela-cions quotidianes, la feina, la com-pra, el lleure, etc. es poden realit-zar a prop dels llocs on viuen elsciutadans. Avui, l’àrea metropoli-tana és una veritable xarxa de ciu-tats. Amb greus problemes deri-vats d’aquest canvi, com la granmobilitat, la logística interna, o l’a-dequada implantació de les activi-tats estratègiques en el seu inte-rior. Problemes que només tenensolució en el marc d’una reflexióconjunta metropolitana que estemdemostrant encarar correctament.MMeettrròòppoolliissBBaarrcceelloonnaa es el reflexfidel d’aquesta nova situació, unamostra del dinamisme dels dife-rents municipis en sintonia amb elcaràcter innovador que representemel conjunt de ciutats i pobles queconfigurem aquest espai comú¸visualitzat mitjançant els diferentsprojectes que hem presentataquests dies.

Carles RuizAlcalde de Viladecans

Albert VilàAlcalde del Papiol

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra de Comerç, Indústriai Navegació de Barcelona

El total de visitants que han passat per l’exposició ««MMeettrròòppoolliissBBaarrcceelloonnaa.. EEll pprroojjeeccttee ccoommúú»» des de la seva inau-guració, el 17 de novembre, fins a la data de finalització, el 21 de desembre, ha estat de 140.000 persones.

Aquesta xifra de visitants ha respost amb escreix a les expectatives del Pla Estratègic Metropolità de Barcelonai fa palès l’interès que l’exposició ha despertat en el ciutadans i ciutadanes de l’AMB.

VViissiittaannttss ffiinnss 2211 ddeesseemmbbrree:: 114400..000000

El ritme de visitants s’ha mantingut constant durant tota l’exposició. La mitjana de visites en dies feiners ha estatde 2.350, mentre que els caps de setmana s’ha observat un important augment i s’ha arribat fins als 6.300 visitants.

Cal fer esment de la setmana del pont de la Constitució, en què les xifres han variat substancialment. Gairebé totala setmana, llevat del dilluns i el dimarts, l’afluència ha estat com si fos cap de setmana.

La procedència dels visitants, d’acord amb l’estudi realitzat per GESOP (Gabinet d’Opinió Pública), és la següent:

Barcelona ciutat 57,7%Regió metropolitana 27,9% Resta de Catalunya 4,5 %Resta d’Espanya 4,7%Estranger 5,2%

10

But

lletí

núm

. 18

- 2

007 EXIT D’AFLUÈNCIA:

Cent quaranta mil persones visiten l’exposició«MetròpolisBarcelona. El projecte comú»

8.500

8.000

7.500

7.000

6.500

6.000

5.500

5.000

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

DESEMBRENOVEMBRE

• 2.

450

• 5.

650 •

6.59

7

• 2.

760

• 2.

640

• 2.

890

• 2.

580

• 2.

664

• 4.

980

• 7.

020

• 2.

088

• 1.

708

• 2.

112

• 1.

980

• 2.

424

• 5.

880

• 7.

032

• 1.

800

• 2.

048

• 7.

580

• 6.

810

• 7.

300

• 7.

820

• 8.

195

• 2.

496

• 2.

324

• 2.

483

• 2.

391

• 2.

460

• 5.

950

• 7.

270

• 2.

115

• 2.

308

• 2.

650

• 2.

545

8.500

8.000

7.500

7.000

6.500

6.000

5.500

5.000

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

70

60

50

40

30

20

10

0

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

DESEMBRENOVEMBRE

• 2.

450

• 5.

650 •

6.59

7

• 2.

760

• 2.

640

• 2.

890

• 2.

580

• 2.

664

• 4.

980

• 7.

020

• 2.

088

• 1.

708

• 2.

112

• 1.

980

• 2.

424

• 5.

880

• 7.

032

• 1.

800

• 2.

048

• 7.

580

• 6.

810

• 7.

300

• 7.

820

• 8.

195

• 2.

496

• 2.

324

• 2.

483

• 2.

391

• 2.

460

• 5.

950

• 7.

270

• 2.

115

• 2.

308

• 2.

650

L’alt índex de visitants i la seva valoració (7,5) palesen l’interès despertatper l’Exposició en els ciutadans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Barcelonaciutat

Regiómetropolitana

Resta deCatalunya

Resta d’Espanya

Estranger

11

But

lletí

núm

. 18

- 2

007De l’enquesta d’opinió realitzada per l’empresa GESOP (Gabinet d’Opinió Pública) a 423 persones, els dies 29 i 30

de novembre i 1, 2 i 3 de desembre, es desprèn que la puntuació que atorguen els visitants a l’exposició és del7,5. Aquesta valoració arriba fins al 8,3 en el cas dels estrangers.

Del total dels enquestats, el 26,5% atorguen a l’exposició un excel·lent (9-10 punts), el 53,2% un notable i nomésla suspenen el 6,1%

Els visitants consideren que l'exposició ha estat:

Ben organitzada 7,6%Interessant 7,4%Formativa 6,9%Entenedora 6,8%Útil 6,4%Divertida 6,2%

Pel que fa a l’interès despertat pel contingut de l’exposició, podem destacar:

Terra retroalimentat AMB 48,9%Maquetes 11,8% Estètica general 8,0 %Explicació dels projectes 7,6 %

Pel que fa als aspectes que menys agraden, el 51,3% dels enquestats no saben identificar res que no els hagiagradat, el 8% diu que no li agrada l’estructura i el 6% considera que manca informació.

Cues a l’entrada de l’exposició «MetròpolisBarcelona. El projecte comú»

50

40

30

20

10

0

Terraretro-alimentat AMB

Maquetes Estèticageneral

Explicació dels projectes

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Ben organitzada

Interessant Formativa Entenedora Útil Divertida

12

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

Una de les activitats més destacades de l’exposició haestat el conjunt d’intervencions dels alcaldes metro-politans que han presentat els projectes estratègicsmés importants per als seus municipis i les estratè-gies que donen contingut a les accions dels seusgoverns municipals per als propers anys.

L’explicació de les propostes de govern per part delsalcaldes ha posat de manifest que els ajuntaments sónuna part molt important en la promoció i en la posadaen funcionament dels projectes estratègics de lametròpolis.

La diversitat de les presentacions palesa la riquesa il’empenta de tot el territori metropolità, amb uns ajun-taments que aposten de manera decidida per unamillora constant en la qualitat de vida i per una recon-versió de models orientats a una societat que es trans-forma i adquireix nous reptes en el seu desenvolupa-ment econòmic.

Com a síntesi del comú denominador de les presenta-cions dutes a terme, en podem destacar els puntssegüents:

• El sentiment de ffoorrmmaarr ppaarrtt dd’’uunnaa ggrraann mmeettrròòppoolliiss,,qquuee ffaa ddee llaa ddiivveerrssiittaatt ddee ttootteess lleess sseevveess cciiuuttaattss iippoobblleess uunn ddeellss sseeuuss ffaaccttoorrss dd’’èèxxiitt ii ddee ssiinngguullaarriittaatt.. Amés, el convenciment d’una complementació entreles estratègies locals de cadascun dels municipis il’estratègia conjunta d’una metròpolis que avançaamb paràmetres comuns.

• L’evidència que ttootteess lleess cciiuuttaattss ddiissppoosseenn ddee vviissiioonnssddee ffuuttuurr ii ddee pprroojjeecctteess qquuee ttrraannssffoorrmmeenn ii mmiilllloorreennlleess sseevveess bbaasseess ddee ccrreeiixxeemmeenntt.. Aquestes actitudsactives per a l’elaboració de visions de futur ensdemostren clarament que la cultura de l’estratègiaha arrelat en tot el territori metropolità, com tambéposen de relleu que una de les claus per garantir elprogrés global és la singularitat i l’excel·lència de lespeces que formen la metròpolis.

• LLaa pprriimmaacciiaa ddee lleess ppoollííttiiqquueess aaddrreeççaaddeess aall bbeenneessttaarrddee lleess ppeerrssoonneess ii aa llaa mmiilllloorraa ddee ll’’eessppaaii ppúúbblliicc,, ccoommaa bbaassee dd’’uunn mmooddeell ddee cciiuuttaatt eenn qquuèè eell ffaaccttoorr hhuummàà éésseell ppiillaarr ddeell mmooddeell ssoocciiaall ddee cciiuuttaatt ddeessiittjjaatt. La compe-titivitat i el progrés de la ciutat se sustenten en unaciutadania que ha de disposar cada vegada més demajors capacitats per viure, relacionar-se i treballaramb millors condicions.

• La constant reiteració que uunn ddeellss eelleemmeennttss ccllaauussppeerr ccoonnssttrruuiirr ii rreeffoorrççaarr eell sseennttiitt ii llaa ffuunncciioonnaalliittaattmmeettrrooppoolliittaannaa ééss eell ttrraannssppoorrtt ppúúbblliicc,, que ha degarantir la cohesió del territori i possibilitar els des-plaçaments àgils. El territori urbà necessita, cadavegada més, d’aquest factor tant com a element peradequar els seus paràmetres de sostenibilitat comde funcionalitat global (bé sigui en termes del mer-cat laboral, residencial, d’oci o de relació).

Tots aquests factors formen part substancial del con-tingut i de les propostes que es formulen des del PlaEstratègic Metropolità de Barcelona.

Les sessions de tarda realitzades a l’auditori de l’expo-sició van tenir dos components ben diferenciats: d’unabanda, la presentació – per part de les institucions quepromouen el Pla Estratègic – dels seus projectes mésemblemàtics, i de l’altra, les taules rodones en quès’ha comentat els estudis elaborats seguint les granslínies d’actuació definides en el mateix Pla estratègic.

El ventall de presentacions institucionals va ser unabona mostra del gran nombre i de la diversitat de lesentitats que recolzen el Pla.

Pel que fa al contingut de les presentacions, els granstemes tractats podrien resumir-se en:

• Grans infraestructures / mobilitat, és a dir, les am-pliacions del port i de l’aeroport, l’alta velocitat, elsistema de transport públic metropolità i el ferroca-rril. En aquest grup podem incloure les presenta-

Els alcaldes de l’àmbit del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona presenten els projectes estratègics dels seus municipis a l’auditori de l’exposició «MetròpolisBarcelona. El projecte comú».

L’AUDITORI DE L’EXPOSICIÓ ESDEVÉ UN ESPAI DEPRESENTACIÓ I DEBAT DELS PROJECTESMETROPOLITANS I DELS INFORMES ELABORATSPEL PLA ESTRATÈGIC

13

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

cions de la Cambra de Comerç, Aena, el Port deBarcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità,Ferrocarrils de la Generalitat i l’Entitat Metropolita-na del Transport.

• Noves infraestructures científiques i tecnologiques /sectors estratègics. Aquest apartat integra les pre-sentacions de la Universitat de Barcelona i del Parcde Recerca Biomèdica, així com la intervenció del’Ajuntament de Barcelona sobre el sector del turis-me i la de quatre ciutats europees (Milà, Londres,Helsinki i Rotterdam) i de tres espanyoles (Màlaga,Sevilla i Saragossa) sobre les seves apostes estratè-giques.

• Cohesió social / habitatge. En aquest grup es vantractar temes com els projectes actuals per a la gentjove, els projectes per resoldre la manca d’habitatgeassequible i les mesures per millorar els problemesderivats de la mobilitat obligada, amb intervencionsde l’Ajuntament de Barcelona, d’UGT i de CC.OO.

Les taules rodones, a més d’ajudar a difondre els tre-balls realitzats pel PEMB, es van convertir en un espaide reflexió i de discussió de temes estratègics relle-vants per al futur del territori metropolità.

EEllss tteemmeess ttrraaccttaattss hhaann eessttaatt eellss sseeggüüeennttss::

• L’atracció d’inversió estrangera: factors clausperquè Barcelona i Catalunya puguin competiren el mercat internacional

• Oportunitats del sector audiovisual i alta defi-nició

• Telecomunicacions: situació a l’àrea metropoli-tana de Barcelona

• Infraestructures aeroportuàries: la gestió del’aeroport

• Habitatge i cohesió social

• L’AMB: un territori en transformació

• La mobilitat a l’AMB

• L’AMB: medi ambient i tractament de residus

• Oportunitats per als sectors creatius

• Innovació i emprenedors

• Immigració i integració a l’AMB

• Oportunitats: la bioregió

• Indicadors estratègics

Maite Arqué i Jesús M. Canga Glòria Matas, Tomasa Jiménez i Joana M. Badell

Ponents de quatre ciutats europees (Milà, Londres, Hèlsinki i Rotterdam) presenten els seus projectes europeus a l’auditori de l’Exposició

Dilluns 11 desembre

• JJoorrddii RRÀÀMMIIAA, alcalde de Montgat• FFeerrrraann VVAALLLLEESSPPIINNÒÒSS, alcalde de

Tiana

EELL TTUURRIISSMMEE:: MMOOTTOORR DDEE DDEESSEENNVVOO--LLUUPPAAMMEENNTT EECCOONNÒÒMMIICC• JJoorrddii PPOORRTTAABBEELLLLAA, vicepresident

primer del Comitè Executiu deTurisme de Barcelona i segontinent d’alcalde de l’Ajuntament deBarcelona

OOPPOORRTTUUNNIITTAATTSS PPEERR AALLSS SSEECCTTOORRSSCCRREEAATTIIUUSSPresentador:• FFrraanncceesscc SSAANNTTAACCAANNAA, coordina-

dor general del Pla EstratègicMetropolità de Barcelona

Tertulians:• OOssccaarr GGUUAAYYAABBEERROO, vicepresident

del Foment de les ArtsDecoratives (FAD)

Dimarts 12 desembre

• AAmmppaarroo PPIIQQUUEERRAASS, alcaldessa deSant Vicenç dels Horts

• MMoonnttsseerrrraatt GGIIBBEERRTT, alcaldessa deSant Boi de Llobregat

GGRRAANNSS PPRROOJJEECCTTEESS DDEE TTRRAANNSSFFOORR--MMAACCIIOONNSS UURRBBAANNEESS• XXaavviieerr CCAASSAASS, primer tinent d’al-

calde de l’Ajuntament deBarcelona

IINNNNOOVVAACCIIÓÓ II EEMMPPRREENNEEDDOORRSSPresentadora:• MMaarriiaa VVIILLÀÀ, directora d’Innovació

de Barcelona ActivaTertulians:• JJoorrddii VVIILLAASSEECCAA, secretari general

de la Universitat Oberta deCatalunya

• XXaavviieerr RRIICCAARRTT, director de l’Àreade Desenvolupament Empresarialde la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

Dimecres 13 desembre

• MM.. FFiigguueerraass, Ajuntament de SantJust Desvern

• AAnnttoonnii PPOOVVEEDDAA, alcalde de SantJoan Despí

Celebració del 30è aniversari deRàdio 4 (retransmissió en directedes de l’exposició)

Entrevista en directe a JJoosseepp LLlluuííssBBOONNEETT, president del Conselld’Administració de la Fira deBarcelona

Dijous 14 desembre

• AAnnttoonnii NNOOGGUUÉÉSS, gerent del’Agència de DesenvolupamentUrbà de l’Ajuntament del’Hospitalet de Llobregat

MMOOBBIILLIITTAATT OOBBLLIIGGAADDAA• LLlloorreennçç SSEERRRRAANNOO, secretari de

Salut, Ambient i Treball de laComissió Obrera Nacional deCatalunya

IIMMMMIIGGRRAACCIIÓÓ II IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓ AA LL’’AAMMBBPresentadora:• IImmmmaaccuullaaddaa MMOORRAALLEEDDAA, presi-

denta delegada de l’Àrea d’Igualtati Ciutadania de la Diputació deBarcelona

Tertulians:• EEvvaa GGRRAANNAADDOOSS, secretària de

Política Institucional de la UnióGeneral de Treballadors deCatalunya

• SSoorr TTeerreessaa LLOOSSAADDAA, presidenta dela Fundació Bayt-al-Thaqafa

• OOuussmmaannee MMBBAALLLLOO, coordinadorde l’Associació d’ImmigrantsAfricans al Vallès Oriental

14

AGENDA D’ACTIVITATS

Activitat

10-12 h VVIISSIITTEESS CCOOLL··LLEECCTTIIVVEESS

12-14 h PPRREESSEENNTTAACCIIOONNSS DD’’AAJJUUNNTTAAMMEENNTTSS DDEE LL’’ÀÀRREEAA

16-17 h AACCTTEESS OORRGGAANNIITTZZAATTSS PPEERR DDIIFFEERREENNTTSS AASSSSOOCCIIAACCIIOONNSS CCIIUUTTAADDAANNEESSII IINNSSTTIITTUUCCIIOONNSS

17-19 h TTAAUULLEESS RROODDOONNEESS

Activitat

10-12 h VVIISSIITTEESS CCOOLL··LLEECCTTIIVVEESS

12-14 h PPRREESSEENNTTAACCIIOONNSS DD’’AAJJUUNNTTAAMMEENNTTSS DDEE LL’’ÀÀRREEAA

16-17 h AACCTTEESS OORRGGAANNIITTZZAATTSS PPEERR DDIIFFEERREENNTTSS AASSSSOOCCIIAACCIIOONNSS CCIIUUTTAADDAANNEESSII IINNSSTTIITTUUCCIIOONNSS

17-19 h TTAAUULLEESS RROODDOONNEESS

Dilluns 20 novembre

• CCééssaarr AARRRRIIZZAABBAALLAAGGAA, alcalde deMontcada i Reixac

• JJooaann PPAARRRRAALLEEJJOO,, alcalde deRipollet

LLAA CCAAMMBBRRAA DDEE CCOOMMEERRÇÇ II EELLSS PPRROO--JJEECCTTEESS DD’’IIMMPPUULLSS PPEERR AA LL’’ÀÀRREEAAMMEETTRROOPPOOLLIITTAANNAA DDEE BBAARRCCEELLOONNAA• JJuuaann LL.. ZZAALLBBIIDDEEAA, director

d’Infraestructures i Transport de laCambra de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona

LL’’AATTRRAACCCCIIÓÓ DD’’IINNVVEERRSSIIÓÓ EESSTTRRAANNGGEE--RRAA:: FFAACCTTOORRSS CCLLAAUU PPEERRQQUUÈÈ BBAARR--CCEELLOONNAA II CCAATTAALLUUNNYYAA PPUUGGUUIINNCCOOMMPPEETTIIRR EENN EELL MMEERRCCAATT IINNTTEERR--NNAACCIIOONNAALLPresentador:• JJoorrddii GGUUAALL, professor de l’IeseTertulians:• XXaavviieerr VVIIVVEESS, professor

d’Economia i Finances de l’Iese• JJooaann PPUUJJOOLL, secretari general del

Foment del Treball Nacional

Dimarts 21 novembre

• MMaaiittee AARRQQUUÉÉ, alcaldessa deBadalona

• JJeessúúss MM.. CCAANNGGAA, alcalde de SantAdrià de Besòs

LLEESS PPLLAATTAAFFOORRMMEESS CCIIEENNTTÍÍFFIIQQUUEESS IITTEECCNNOOLLÒÒGGIIQQUUEESS MMEETTRROOPPOOLLIITTAANNEESS • JJoorrddii CCAAMMÍÍ, director general del

Parc de Recerca Biomèdica deBarcelona

OOPPOORRTTUUNNIITTAATTSS DDEELL SSEECCTTOORRAAUUDDIIOOVVIISSUUAALL II AALLTTAA DDEEFFIINNIICCIIÓÓPresentadora:• IImmmmaa TTUUBBEELLLLAA, rectora de la

Universitat Oberta de CatalunyaTertulians:• DDaavviidd XXIIRRAAUU, responsable de Nous

Projectes de MediaPro• AAnnttoonnii EESSTTEEVVEE, president de

Lavinia

Dimecres 22 novembre

• CCaarrmmee MMoorraaiirraa, tinent d’alcaldede Serveis Territorials i Municipalsde l’Ajuntament de Santa Colomade Gramenet

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEE LL’’AAMMPPLLIIAACCIIÓÓ DDEELLPPOORRTT DDEE BBAARRCCEELLOONNAA• PPeeddrroo PPÉÉRREEZZ, director

d’Estratègia de l’AutoritatPortuària de Barcelona

TTEELLEECCOOMMUUNNIICCAACCIIOONNSS:: SSIITTUUAACCIIÓÓ AALL’’ÀÀRREEAA MMEETTRROOPPOOLLIITTAANNAAPresentador:• VViicceennçç GGAASSUULLLLAA, director general

de la Fundació Barcelona DigitalTertulians:• JJoorrddii LLÓÓPPEEZZ, director general de

Localret• AAnnddrreeuu VVIILLAAMMIITTJJAANNAA, director

general d’Al-pi• GGiinnééss AALLAARRCCÓÓNN, conseller dele-

gat-director general de T-Systems, S.A.

• MMiiqquueell RRAAMMÍÍRREEZZ, degà del Col·legiOficial d’Enginyers deTelecomunicacions de Catalunya

Dijous 23 novembre

• AAnnggeelliinnoo MMAAEESSTTRROO, alcalde deCervelló

• RRoossaa BBOOLLAADDEERRAASS, alcaldessa deCorbera de Llobregat

LL’’AAEERROOPPOORRTT DDEELL FFUUTTUURR• FFeerrnnaannddoo EECCHHEEGGAARRAAYY, director

de l’Aeroport de Barcelona

IINNFFRRAAEESSTTRRUUCCTTUURREESSAAEERROOPPOORRTTUUÀÀRRIIEESS:: LLAA GGEESSTTIIÓÓ DDEELL’’AAEERROOPPOORRTT DDEE BBAARRCCEELLOONNAAPresentador:• FFeerrnnaannddoo DDEE CCAARRAALLTT, president

de l’Associació BarcelonaAeronàutica i de l’Espai (Baie)

Tertulians:• SSaallvvaaddoorr CCUURRCCOOLLLL, director de

l’Àrea d’Infraestructures i Territoride la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

• JJoorrddii CCAANNDDEELLAA, tècnic enginyerde camins d’InfraestructuresFerroviàries de Catalunya (Ifercat)

Dilluns 18 desembre

• IIvváánn AARRCCAASS, alcalde de Molins de Rei• JJuuaann AAnnttoonniioo VVÁÁZZQQUUEEZZ, alcalde de

Sant Feliu de Llobregat• JJoosseepp LLLLOOPP, alcalde de la Palma

de Cervelló

EELLSS PPRROOJJEECCTTEESS DDEE LLAA GGEENNTT JJOOVVEE• JJoosseepp MM.. ÀÀLLVVAARREEZZ, secretari

general de la Unió General deTreballadors de Catalunya

OOPPOORRTTUUNNIITTAATTSS:: LLAA BBIIOORREEGGIIÓÓPresentador:• XXaavviieerr TTEESSTTAARR, director general

de Recerca de la Generalitat deCatalunya

Tertulians:• JJooaann RROODDÉÉSS, director general de

l’Hospital Clínic i Provincial deBarcelona

• JJuulliiaa WWIINNTTEERR, Venture Consultantde Sofinnova Partners

• CCaarrlleess BBUUEESSAA, responsabled’Oryzon Genomics

Dimarts 19 desembre

• JJoosseepp JJOORRDDAANNAA, alcalde dePallejà

• MMaannuueell EE.. LLLLOORRCCAA, alcalde deSant Andreu de la Barca

• JJooaann PPLLAAYYÀÀ, alcalde deCastellbisbal

• AAllbbeerrtt VVIILLÀÀ, alcalde del Papiol

IINNDDIICCAADDOORRSS EESSTTRRAATTÈÈGGIICCSSPresentador: • JJoorrddii SSUURRIIÑÑAACCHH, catedràtic del

Departament d’Econometria,Estadística i Economia Espanyolade la Universitat de Barcelona

Tertulians:• JJoorrddii JJOOLLYY, sisè tinent d’alcalde i

responsable de l’Àrea de PromocióEconòmica, Hisenda i ServeisGenerals de l’Ajuntament de SantCugat del Vallès

• MMaarrttíí PPAARREELLLLAADDAA, catedràticd’Economia de la Facultat deCiències Econòmiques de laUniversitat de Barcelona

Dimecres 20 desembre

• JJooaannaa MM.. BBAADDEELLLL, alcaldessa deBegues

• GGllòòrriiaa MMAATTAASS, alcaldessa deTorrelles de Llobregat

• TToommaassaa JJIIMMÉÉNNEEZZ, alcaldessa deSant Climent de Llobregat

LLEESS UUNNIIVVEERRSSIITTAATTSS DDEE LL’’AAMMBB,,MMOOTTOORR DDEE DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTTEECCOONNÒÒMMIICC II SSOOCCIIAALL• MMààrriiuuss RRUUBBIIRRAALLTTAA, rector de la

Universitat de Barcelona

15

Dilluns 27 novembre

• AAnnttoonnii BBAALLMMÓÓNN,, alcalde deCornellà de Llobregat

HHAABBIITTAATTGGEE II CCOOHHEESSIIÓÓ SSOOCCIIAALLPresentador:•• JJuullii PPOONNCCEE,, director de l’Escola

d’Administració Pública de laGeneralitat de Catalunya

Tertulians:•• CCaarrmmee TTRRIILLLLAA, secretària

d’Habitatge del Departament deMedi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya

•• DDoommèènneecc SSIIBBIINNAA,, professor de laFacultat de Dret de la Universitatde Barcelona

•• DDiieeggoo MMAARRTTÍÍNNEEZZ, secretari adjunta la Secretària General de la UnióGeneral de Treballadors deCatalunya

Dimarts 28 novembre

• LLlluuííss RREECCOODDEERR, alcalde de SantCugat del Vallès

• AAnnttoonnii MMOORRRRAALL, alcalde deCerdanyola del Vallès

Dimecres 29 novembre

• AAnnnnaa DDEELL FFRRAAGGOO, alcaldessa deBarberà del Vallès

• MMaarrttaa RROOSSÀÀSS, tècnic del’Ajuntament de Badia del Vallès

AAMMBB:: UUNN TTEERRRRIITTOORRII EENNTTRRAANNSSFFOORRMMAACCIIÓÓ ((MMOORRFFOOLLOOGGIIAA))Presentador:• JJoosseepp MM.. CCAARRRREERRAASS, cap del

Servei d’Informació i EstudisTerritorials de la Mancomunitat deMunicipis de l’Àrea Metropolitanade Barcelona

Tertulians:• MMiiqquueell SSOODDUUPPEE, director del

Consorci Urbanístic del CentreDireccional de Cerdanyola delVallès

• JJuuaann CCaarrllooss MMOONNTTIIEELL, gerent deBarcelona Regional

• JJaauummee VVEENNDDRREELLLL, gerent de laMancomunitat de Municipis de l’À-rea Metropolitana de Barcelona

Dijous 30 novembre

• SSeerrggii AALLEEGGRREE, tinent d’alcalde icoordinador de l’Àread’Urbanisme, Territori i MediAmbient de l’Ajuntament del Pratde Llobregat

TTRRAANNSSPPOORRTT PPÚÚBBLLIICC:: PPRROOJJEECCTTEESSEENN LL’’ÀÀMMBBIITT MMEETTRROOPPOOLLIITTÀÀ• RRaammoonn SSEERRÓÓ, director general de

l’Autoritat del TransportMetropolità

• JJooaann TTOORRRREESS, president deFerrocarrils de la Generalitat deCatalunya

• CCoonnssttaannttíí SSEERRRRAALLLLOONNGGAA, conse-ller delegat de Transports deBarcelona, S.A.

LLAA MMOOBBIILLIITTAATT AA LL’’AAMMBBPresentador:• JJuuaann LL.. ZZAALLBBIIDDEEAA, director

d’Infraestructures i Transport dela Cambra de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona

Tertulians:• JJoorrddii JJUULLIIÀÀ, director general tèc-

nic d’Infraestructures Ferroviàriesde Catalunya (Ifercat)

• PPeellaayyoo MMAARRTTÍÍNNEEZZ, gerent del’Entitat Metropolitana delTransport

• RRiiccaarrdd RRIIOOLL, tècnic en mobilitat del’Associació per a la Promoció delTransport Públic

• JJoosseepp OORRIIOOLL, director del’Autoritat Portuària de Barcelona

Dilluns 4 desembre

• JJooaaqquuiimm BBAALLSSEERRAA, alcalde de Gavà• CCaarrlleess RRUUÍÍZZ, alcalde de

Viladecans• AAnnttoonnii PPAADDIILLLLAA, alcalde de

Castelldefels

LL’’AALLTTAA VVEELLOOCCIITTAATT• JJoorrddii PPRRAATT, coordinador de les

actuacions en Alta Velocitat aCatalunya d’Adif (Administradorde Infraestructuras Ferroviarias)

AAMMBB:: MMEEDDII AAMMBBIIEENNTT II TTRRAACCTTAA--MMEENNTT DDEE RREESSIIDDUUSSPresentador:• CCaarrlleess CCOONNIILLLL, gerent de l’Entitat

Metropolitana del Medi AmbientTertulians:• JJoosséé MMaannuueell JJUURRAADDOO, responsa-

ble de Medi Ambient de laComissió Obrera Nacional deCatalunya

• SSaallvvaaddoorr RRUUEEDDAA, director del’Agència Local d’Ecologia Urbanade Barcelona

• JJooaann MMAARRTTÍÍNNEEZZ, president de laConfederació d’Associacions deVeïns de Catalunya

• JJaavviieerr LLLLAANNSSÓÓ, director generalde Cespa

Dijous 21 desembre

EELLSS PPRROOJJEECCTTEESS EESSTTRRAATTÈÈGGIICCSS EESSTTRREELLLLAA DDEE QQUUAATTRREE CCIIUUTTAATTSS EEUURROOPPEEEESSPresentador• JJoosseepp RROOIIGG,, secretari general de MetropolisTertulians• FFaabbiioo TTEERRRRAAGGNNII, gerent delegat de l’Agència Metropolitana de

Desenvolupament de Milà• DDaavviidd LLUUNNTTSS, director executiu de l’Àrea Policy & Partnership, Greater

London Authority• JJaarrmmoo EESSKKEELLIINNEENN, director executiu de Forum Virium Helsinki• JJaann vvaann TTEEEEFFFFEELLEENN, Senior Planning Officer del Departament de

Planejament Urbà, Habitatge i Trànsit de Rotterdam

EELLSS PPRROOJJEECCTTEESS EESSTTRRAATTÈÈGGIICCSS EESSTTRREELLLLAA DDEE TTRREESS CCIIUUTTAATTSS EESSPPAANNYYOOLLEESS• JJoosséé EESSTTRRAADDAA, director gerent de la Fundación Ciedes (Màlaga)• EEnnrriiqquuee HHeerrnnáánnddeezz, director del Plan Estratégico de Sevilla• JJaavviieerr CCEELLMMAA, director tècnic d’Ebropolis i director de l’Agenda 21 de Saragossa• FFrraanncciissccoo PPEELLLLIICCEERR, cap de l’Àrea Temàtica Expo 2008

But

lletí

núm

. 18

- 2

007

Edita:Associació Pla Estratègic Metropolitàde Barcelona

Dipòsit legal: B-14-923.2002

Ausiàs Marc, 7, 1r. 08010 Barcelona Tel. 93 318 70 51 - Fax 93 317 48 35e-mail: plaestrategic@bcn2000.esweb: www.bcn2000.es

Institució promotora:

Amb el suport de:

Pla EstratègicMetropolitàde Barcelona

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us infor-mem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat al’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclusivament per a activitatsrelacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dadesa entitats col·laboradores per al mateix ús.

En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, poseu-vos en contacte ambnosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r.

L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és unaassociació privada sense ànim de lucre.

El Consell General de l’Associació el constitueixen prop de 300membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públi-ques i administracions.

JJoorrddii HHeerreeuuAlcalde de Barcelona i president del Consell General

DDííddaacc PPeessttaaññaaVicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana deBarcelona i president de la Comissió Delegada

FFrraanncceesscc SSaannttaaccaannaaCoordinador general

RRoossaa MM.. CCuulllleellllPresidenta de la Comissió de Prospectiva

JJoosseepp MMiiqquueell AAbbaaddPresident de la Comissió d’Estratègia

Institucions membres de la Comissió

Delegada del Consell General:

Departament d’Economia i Finances de

la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Badalona

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Ajuntament del Prat de Llobregat

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Ajuntament de Montcada i Reixac

Ajuntament de Santa Coloma de

Gramenet

Ajuntament de Pallejà

Ajuntament del Papiol

Aena

Autoritat Portuària de Barcelona

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i

Navegació de Barcelona

Cercle d’Economia

Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Consell Comarcal del Barcelonès

Consorci de la Zona Franca de

Barcelona

Diputació de Barcelona

Entitat Metropolitana del Transport

Entitat Metropolitana del Medi Ambient

Fira de Barcelona

Foment del Treball Nacional

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona

Unió General de Treballadors

Universitat de Barcelona

En aquest informe de prospectiva, els professorsJordi Gual i Lluís Torrens ens ofereixen una sug-gerent reflexió sobre la situació i les oportunitatsde Catalunya, i en especial de l’àrea metropolita-na de Barcelona, pel que fa a les seves capacitatsper competir en el mercat internacional.

Tant les reflexions com les conclusions d’aquestestudi es fonamenten en una base de dadesinternacional en què es descriuen els fluxos demoviment de capital a nivel mundial, per inver-sió empresarial. Aquesta informació permetanalitzar quins són aquests fluxos, quines són

les àrees del món receptores de les inversions i quines les emissores, laseva magnitud, els sectors preferents i la tipologia de les inversionssegons a quina de les fases de la cadena de valors es refereix.

L’estudi aporta també una reflexió paral·lela: els criteris de deslocalitza-ció de parts dels components de la cadena de valors de producció de l’em-presa i les oportunitats que aquest comportament pot representar per aeconomies com la de l’àrea metropolitana de Barcelona en la captaciód’inversions en aquelles fases de producció de major valor afegit o bé deserveis intensius en coneixement.

De fet, la posició de Catalunya en l’escenari internacional té indicadorspositius. Catalunya és l’onzena regió europea en captació d’inversions iBarcelona és la primera ciutat europea. A l’any 2005, a Catalunya va ubi-car-se el 20% de la inversió estrangera a Espanya.

Podeu accedir a aquest document a través de la pàgina web del PEMB(www.bcn2000.es)

L’ATRACCIÓ D’INVERSIÓ ESTRANGERA. Factors clau perquè Barcelona i Catalunya puguincompetir en el mercat internacional. Jordi Gual i Lluís Torrens

Pla EstratègicMetropolitàde Barcelona

ccooll··lleecccciióó:: pprroossppeeccttiivvaa

LL’’aattrraacccciióó dd’’iinnvveerrssiióóeessttrraannggeerraaFFaaccttoorrss ccllaauu ppeerrqquuèè BBaarrcceelloonnaa

ii CCaattaalluunnyyaa ppuugguuiinn ccoommppeettiirr

eenn eell mmeerrccaatt iinntteerrnnaacciioonnaall

Jordi GualLluís Torrens

99

Inclou CD