metodologia per l’elaboraciÓ d’una ......metodologia de la saturació territorial _____617 6.4....

761
1 METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ D’UNA PREDIAGNOSI ENERGÈTICA MUNICIPAL AJUNTAMENT DE GRANOLLERS JUNY 2006

Upload: others

Post on 16-Aug-2020

10 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 1

    METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ D’UNA PREDIAGNOSI ENERGÈTICA MUNICIPAL

    AJUNTAMENT DE GRANOLLERS

    JUNY 2006

  • 2

    Direcció:

    Coordinació: Jose Lao Enginyer Industrial

    Assessorament tècnic: Aleksandar Ivancic Dr. Enginyer Industrial

    Col·laboració: Marc Montlleó Biòleg Delineació i maquetació: Martina Prat Delineació Carmen Escudero Reprografia

    Agraïments: S’ha comptat amb la participació de:

    DIPUTACIÓ DE BARCELONA Josep Manel Esteban Campo Tica Font Gregori Blanca Martínez de Foix i Romance

    XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT Especialment als tècnics de la comissió de seguiment del grup d’energia i canvi climàtic:

    Sra. Marta Chillida - Ajuntament de Granollers Sr. Josep Montes - Ajuntament de Badalona Sra. Carme Melcion - Ajuntament de Badalona Sra. Mireia Canyelles - Ajuntament de Sabadell Sra. Helena Lladó - Ajuntament de Barcelona – Agència d’Energia de Barcelona Sr. Àngel Moreno - Ajuntament de Mollet del Vallès

    I la col·laboració de les següents entitats que han aportat dades tècniques:

    DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL [GENCAT] Mercè Garcia de las Heras – Servei d’Anàlisi i Planificació Energètica [SAPE] Josep M. Montagut i Freixas – Cap del Servei de Qualitat del Subministrament Energètic Sandra Ramos – Servei de Qualitat del Subministrament Energètic ICAEN – INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA Cristina Castells Guiu – Cap de la Unitat Relacions Externes i Promoció Javier Fernández – Àrea de Planificació i Estudis Marta Gallego – Àrea de Planificació i Estudis AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA [ACA] Lorenzo Correa Lloreda – Cap de la Unitat de Relacions Institucionals i Informació Jordi Robusté i Cartró – Cap de la Unitat d'Explotació. Zona Oest Jordi Molist Gazapo – Responsable de projectes del Departament de Planificació d' usos de l’aigua Bernadette Catllà Badia – Tècnica del Departament d'Explotació AIGÜES TER LLOBREGAT [ATLL] Ramón Arbos – Director de Producció Francesc Labarta – Cap d’Obres i Patrimoni AGÈNCIA d'ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA Marta Vila Gambao – Coordinadora

    Barcelona, juny de 2006

  • 3

    ÍNDEX 1. Introducció_____________________________________________________________ 4 2. Objectius del Manual ____________________________________________________ 7 3. Resultats de l’aplicació del procés definit pel Manual _________________________ 7 4. Procés d’aplicació de la metodologia _______________________________________ 9

    4.1. PAS 1: REVISIÓ DE LES FITXES DE VARIABLES __________________________________ 9 4.2. PAS 2: FONTS D’INFORMACIÓ_________________________________________________ 9 4.3. PAS 3: EMPLENAMENT DE LES FITXES DE VARIABLES ___________________________ 9 4.4. PAS 4: CÀLCUL DELS INDICADORS ____________________________________________ 9 4.5. PAS 5: RESULTATS - DIAGRAMES DE FLUX i INDICADORS OBJECTIU ______________ 10

    5. Estructura del Manual___________________________________________________ 11 5.1. VARIABLES: Descripció de les àrees de les variables_______________________________ 11 5.2. INDICADORS: Organització d’indicadors _________________________________________ 14

    5.2.1. INDICADORS: Tipus d’indicadors - INDICADORS OBJECTIU ____________________ 15 5.2.2. INDICADORS: Tipus d’indicadors - INDICADORS CLAU i VARIABLES CLAU _______ 15 5.2.3. INDICADORS: Relació entre indicadors _____________________________________ 16

    5.3. Descripció de les àrees dels RESULTATS DE FLUX i INDICADORS ___________________ 17 5.4. Estructuració dels CODIS de les VARIABLES i INDICADORS ________________________ 19 5.5. Esquema de les àrees d’indicadors _____________________________________________ 20

    6. Llista de Variables______________________________________________________ 21 6.1. Llista de Variables per SECTORS ______________________________________________ 22 6.2. Llista de Variables per FONTS D’INFORMACIÓ ___________________________________ 29

    7. Llista de resultats de flux i Indicadors _____________________________________ 36 7.1. Llista de resultats de Flux i Indicadors per ÀREES__________________________________ 37 7.2. Relació INDICADORS-VARIABLES _____________________________________________ 93

    8. Síntesi i llista d’Indicadors Objectiu _______________________________________ 94 9. Conclusions de la Metodologia ___________________________________________ 96 1. ANNEX 1 – FITXES DE VARIABLES ________________________________________ 1 2. ANNEX 2 – FITXES DE FLUXOS__________________________________________ 335 3. ANNEX 3 – FITXES D’INDICADORS_______________________________________ 417 4. ANNEX 4 – Diagrames de fluxos territorials i funcionals _____________________ 594 5. ANNEX 5 – Exemple de diagrames i resultats per el municipis de granollers ____ 598 6. ANNEX 6 – Metodologia de la Saturació Territorial [consum energètic transport]_ 615

    6.1. Introducció________________________________________________________________ 615 6.2. Antecedents_______________________________________________________________ 616 6.3. Metodologia de la Saturació Territorial __________________________________________ 617 6.4. Percentatge de consum de Gasolina i Gasoil-A per províncies _______________________ 630 6.5. Consideracions sobre altres combustibles líquids _________________________________ 631

    7. ANNEX 7 – Metodologia i consideracions per el càlcul de GEH________________ 632 7.1. Consideracions prèvies ______________________________________________________ 633 7.2. Factors d’emissió del consum energètic per fonts d’energia _________________________ 635 7.3. Metodologia per el càlcul del factor d’emissió ELÈCTRIC ___________________________ 636 7.4. Factors d’emissió del tractament de residus urbans________________________________ 645 7.5. Esquema del càlcul de les emissions de CO2eq del MUNICIPI _______________________ 645 7.6. Breus consideracions sobre els embornals de CO2 i el protocol de Kyoto ______________ 648

    8. ANNEX 8 – Ratis utilitzats en la metodologia d’algunes fitxes_________________ 650 9. ANNEX 9 - Metodologia per Interpolar entre dos números____________________ 652 10. ANNEX 10 – Instal·lacions Solars Tèrmiques (2003 – 2004) _________________ 653 11. ANNEX 11 – Unitats i factors de conversió_______________________________ 655 12. ANNEX 12 – Relació d’empreses distribuïdores de productes petrolífers _____ 656

  • 4

    1. Introducció Aquest document neix de la iniciativa de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i dels municipis que integren la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En el pla de mandat de l’Àrea de Medi Ambient pel període 2004-2007, conscients que el consum d’energia és una de les causes principals de degradació del nostre entorn, s’estableix com una de les línies prioritàries d’actuació promoure una nova cultura de l’energia fent de les entitats locals protagonistes de la lluita contra el canvi climàtic. A la sisena assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es reforçà aquesta línia d’acció proclamant la voluntat de les ciutats i pobles d’establir objectius de reducció d’emissions, mitjançant compromisos, indicadors i memòries fàcilment identificables. La declaració, anomenada de Vilafranca, va acordar treballar sobre cinc àmbits d’acció prioritaris que responen a dues premisses bàsiques: reduir les emissions i neutralitzar-les. Efectivament ,aquest canvi de model energètic passa per actuar envers la reducció del consum d’energia, la millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en detriment de les no renovables. La complexitat i la transversalitat de les accions a dur a terme, així com els diferents nivells sobre els què actuar, (legislatiu, executiu, d’educació i sensibilització, etc.) obliguen a establir una bona planificació que pugui integrar tots aquests elements. L’elaboració de plans d’eficiència energètica municipal, entre d’altres mecanismes, poden ser una eina bàsica per a integrar polítiques que afectin tant al sector privat com al públic, tant a consumidors com a distribuïdors i productors d’energia, i que en definitiva evitin duplicitats i incompatibilitats . En aquest document fem a mans dels responsables municipals una metodologia comuna, amb la que estructurar la informació a recollir, disposar d’una informació qualificada i susceptible d’establir paràmetres comparatius, pas previ essencial per identificar les prioritats energètiques locals i establir línies d’actuació i accions concretes integrades en un Pla. L’objectiu final del procés de planificació energètica és la reducció de l’ús de recursos energètics no renovables i la reducció de les emissions de gasos contaminants. Assolir aquest objectiu implica també assolir altres objectius que tenen una vinculació causa-efecte amb els primers, aquests són: reduir el consum energètic de fonts fòssils, incrementar l’eficiència energètica i incrementar l’autoabastament energètic del municipi amb fonts renovables. L’administració local necessita criteris i eines per portar a terme la tasca de planificació energètica dins l’àmbit de la seva competència. El treball que es presenta aquí, que té les característiques d’un manual metodològic per ser aplicat a l’àmbit municipal, està pensat com una de les eines per donar suport al procés de planificació energètica a nivell local. Aquestes tasques de planificació on el manual pot arribar a ser de gran utilitat un cop s’apliqui a cada municipi, són les següents:

  • 5

    • Comprensió dels fluxos energètics dins el municipi • Identificació dels consums energètics més importants i de les fonts d’emissió

    de gasos contaminants del municipi • Donar suport en el procés de planificació d’objectius de reducció de consum,

    eficiència i/o aprofitament d’energies renovables a curt i mig termini Utilitat com a eina que facilita el treball de seguiment periòdic dels fluxos i del

    comportament energètic i d’emissions de CO2eq del municipi derivades del consum energètic i dels residus municipals

    Analitzar les tendències d’indicadors clau i d’alguns indicadors de detall significatius del municipi

    Avaluació del compliment dels objectius d’estalvi, d’eficiència i implantació d’energies renovables, així com de reducció d’emissions, en el cas de tenir uns objectius establerts

    D’altra banda, cal remarcar que l’aplicació de la metodologia d’aquest manual en si mateixa, no implica que hi hagi una disminució del consum energètic del municipi ni de les seves emissions de gasos contaminats associades. La seva utilitat és com a eina d’anàlisi per identificar les àrees o sectors on actuar i fer un seguiment del comportament energètic del municipi. El coneixement adquirit com a resultat d’aplicació de la metodologia desenvolupada permetrà fixar uns objectius realistes i centrats en la problemàtica real de cada municipi. Aquest treball s’inicia amb la intenció, per part del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, d’ampliar i matisar la metodologia existent en l’àmbit d’elaboració d’indicadors energètics així com d’indicadors d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell municipal. Per tant, es definirà una manera inequívoca de calcular indicadors en l’àmbit energètic, així com quines són les variables necessàries per el càlcul de cadascun dels indicadors proposats. Concretada aquesta línia de treball amb la Diputació de Barcelona, s’inicia un procés de definició d’indicadors energètics i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle municipals, així com de quines són les variables o paràmetres que, per una banda són necessàries per calcular aquests indicadors, i de l’altre que siguin també dades relativament fàcils d’obtenir (per la majoria d’elles) degut a que s’han intentat utilitzar, on ha estat possible, dades de fonts oficials. Els indicadors que es presenten en aquest treball són fruit de dues línies de treballs previs. La primera correspon a la línia marcada pels treballs previs de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, com per exemple el “Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat”, la segona línia correspon a la marcada pels treballs desenvolupats per Barcelona Regional com el “Pla de Millora Energètica de Barcelona” i “l’Estratègia Energètica de Sant Adrià de Besòs”,finalment el resultat d’aquest treball també incorpora les tasques desenvolupades dins aquest projecte per intentar formalitzar la lògica dels fluxos d’energia en el territori. D’aquesta manera es defineix, amb la intenció d’unificar una metodologia de càlcul d’indicadors d’energia i d’emissions de CO2eq, una sèrie d’indicadors i variables prou homogènia per tots els municipis com per poder fer anàlisis i propostes per territoris més amplis -agregant varis municipis- o fer la comparació d’indicadors entre diferents municipis sigui objectiva i basada en el mateix criteri. Amb aquest esperit, la metodologia adopta dos punts de vista, i per tant dues maneres de calcular el consum energètic dels municipis, resultant el consum “TERRITORIAL” i el consum “FUNCIONAL”.

  • 6

    Es considera CONSUM “TERRITORIAL” com el consum energètic considerant exclusivament tots els consumidors d’energia dins dels límits del terme municipal, i sense distingir el caràcter SUPRAMUNICIPAL1 d’algunes instal·lacions. Per tant, sense considerar que del consum energètic d’aquestes instal·lacions en són responsables altres municipis. En contrapartida, es considera CONSUM “FUNCIONAL” al consum que es calcula per cada municipi mitjançant assignacions de consum energètic proporcionals a la càrrega desviada pel municipi cap a les instal·lacions SUPRAMUNICIPALS ubicades en altres municipis. Per tant, aquest document és bàsicament una eina de treball pràctica i estructurada que permetrà, en primera instància, definir quines són les variables que serveixen per calcular tots els indicadors proposats així com on es poden trobar les dades d’aquestes variables sota uns mateixos criteris. En segona instància permetrà també, un cop conegudes totes les variables, calcular els indicadors que permeten explicar objectivament l’àmbit o situació energètica a la que es troba el municipi, així com de quina manera es calculen aquests indicadors utilitzant una única metodologia matemàtica referida a les variables descrites inicialment. Finalment, conegudes variables i indicadors per un cert territori, es definirà a mode de conclusió i en els indicadors on sigui possible, quins haurien de ser les seves tendències per assolir una major sostenibilitat o eficiència dins els context energètic i de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle associats al consum d’energia. El consum energètic de les dependències i instal·lacions municipals és també de gran importància, degut a que generalment tenen un gran potencial d’actuació per assolir l’estalvi per part de l’administració local. És per aquesta raó que, una part important dels indicadors elaborats pertanyen al comportament del consum del sector municipal. Sector que ha d’assumir el compromís d’una gestió eficient dels consums d’edificis i instal·lacions municipals. Sota tota aquesta perspectiva, és inevitable arribar a la conclusió de que les administracions públiques hauran de disposar de les eines necessàries per fer una gestió “eficient” del seu consum energètic, i hauran de crear els mecanismes necessaris (tant tècnics, com financers o administratius) per actuar en aquells sectors on s’identifiquin possibles mesures d’actuació. Aquesta tesi apunta en la mateixa direcció que la nova de directiva Europea2 del 5 d’abril de 2006, on s’especifica que els estats membres fixaran i podran assolir un objectiu orientatiu nacional general d’estalvi energètic del 9% pel novè any d’aplicació de la Directiva, assolint-se mitjançant la prestació de serveis energètics i l’establiment d’altres mesures de millora energètica. Els estalvis d’energia nacionals en relació amb l’objectiu orientatiu nacional en matèria d’estalvi energètic es mesuraran a partir de l’1 de gener de 2008. Tanmateix, respecte l’estalvi energètic al sector públic, la Directiva especifica el paper important que aquest té en el global tant a nivell d’estalvi energètic com a nivell de donar exemple als ciutadans, per tant la directiva especifica també com els estats membres hauran de vetllar perquè el sector públic acompleixi un paper exemplar en aquest camp. 1 Es considera que són instal·lacions SUPRAMUNICIPALS les que, tot i estar físicament en un únic municipi (i per tant consumeixen/produeixen energia dins aquest municipi) són instal·lacions que donen servei a residus a l’aigua o produeixen energia per diversos municipis, per tant realment el seu consum energètic no és directament conseqüència de l'activitat del municipi que les allotja en el seu territori. Per tant, són instal·lacions SUPRAMUNICIPALS: INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE FANGS, EDARs, ETAPs, INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE PURINS, INCINERADORES DE RESIDUS MUNICIPALS, INCINERADORES DE RESIDUS INDUSTRIALS, GRUPS DE COGENERACIÓ AMB BIOGÀS i INSTAL·LACIONS QUE UTILITZEN BIOMASSA PER GENERAR ELECTRICITAT i/o CALOR. 2 DIRECTIVA 2006/32/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 5 d'abril de 2006, sobre la eficiencia del uso final de la energía y los servicios energéticos

  • 7

    La metodologia elaborada per aquest treball es basa en l’experiència adquirida per l’equip tècnic de Barcelona Regional que va elaborar el Pla de Millora Energètica de Barcelona i l’Estratègia Energètica de Sant Adrià de Besòs. Al mateix temps el treball ha rebut una important aportació de l’equip tècnic de la Diputació de Barcelona així com l’equip de tècnics/ques, dels municipis de Granollers, Sabadell, Badalona, Mollet del Vallès i l’Agència d’Energia de Barcelona, tots ells integrants de la Comissió Permanent del Grup d’Energia de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, els quals han col·laborat en les diferents sessions tècniques realitzades al llarg del procés d’elaboració del treball. D’altre banda també s’han consultat les diverses publicacions de la Diputació de Barcelona: “Manuals - Els processos de l’Agenda 21 Local en els municipis de Barcelona” i “Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat”. La metodologia també es presenta amb les dades del municipi de Granollers, dades aportades pel mateix municipi i que intenta que serveixi d’exemple numèric de la implantació de la metodologia. Per tant, aquest manual no només serà útil per l’elaboració i comparació d’indicadors entre municipis, sinó que està ideat de manera que també serveixi com a eina estructurada de coneixement que permeti actualitzar i realitzar un seguiment de l’evolució del municipi des del punt de vista energètic.

    2. Objectius del Manual Els objectius que pretén assolir aquest manual són els següents:

    Definir un marc metodològic i estàndard per el càlcul d’indicadors municipals dins l’àmbit energètic

    Estructurar i desenvolupar una metodologia de recopilació de variables municipals necessàries pel càlcul d’indicadors i per la elaboració del balanç de fluxos energètics del municipi

    Estructurar i definir una metodologia per calcular indicadors energètics a nivell de regions petites o municipis

    Facilitar l’aplicació de la metodologia per tècnics/ques no especialitzats/des en el sector energètic

    Definir les pautes per la realització d’una prediagnosi del municipi amb els resultats obtinguts

    3. Resultats de l’aplicació del procés definit pel Manual L’aplicació d’aquest manual permetrà elaborar una descripció acurada de la situació energètica d’un municipi, partint de la recerca d’unes dades, les “Variables” que ens permetran, desprès d’aplicar la metodologia, conèixer la quantitat d’energia consumida en un municipi, de on prové aquesta, si el municipi en produeix o si en pot produir, així com quin grau d’eficiència té des del punt de vista energètic. Tanmateix l’aplicació del manual permetrà conèixer les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi. Al manual també s’identifiquen certs indicadors “clau” amb les seves respectives variables “clau” (assenyalats amb un símbol d’exclamació “!” [ o ] a les llistes i a les fitxes del manual) asterisc que assenyala cadascuna de les variables i indicadors imprescindibles o bàsics a calcular per obtenir els següents resultats:

  • 8

    El DIAGRAMES DE FLUXOS MUNICIPI (veure annex 4). Diagrama de fluxos tant TERRITORIAL com FUNCIONAL on s’identifiquen els fluxos energètics, d’aigua i de residus3 del municipi. El diagrama proposat per tant reflexa les importacions, les exportacions o les generacions internes de tots aquests.

    L’inventari en NÚMERO i POTÈNCIA instal·lada d’instal·lacions, que hi hagin dins cada municipi, i que estiguin relacionades amb la producció o transformació d’energia (ja sigui amb combustibles convencionals o renovables), així com les instal·lacions energètiques que estiguin relacionades amb el tractament d’aigua o de residus.

    El consum total d’ENERGIA FINAL del municipi, tant en valors absoluts con en ratis per habitant o superfície construïda o PIB.

    El consum total d’ENERGIA PRIMÀRIA del municipi, tant en valors absoluts con en ratis per habitant o superfície construïda.

    Consum FUNCIONAL d’ENERGIA FINAL del municipi El grau de PRODUCCIÓ D’ENERGIA RENOVABLE i POTÈNCIA

    INSTAL·LADA dins el municipi. El grau de DEPENDÈNCIA ELÈCTRICA EXTERIOR del municipi. Indicadors clau de CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS. El tipus de GESTIÓ/TRACTAMENT DE RESIDUS del municipi i QUANTITAT

    GENERADA d’aquests. El CONSUM D’AIGUA per habitant. Les EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE per habitant derivades

    del consum energètic i dels residus municipals. En definitiva, l’aplicació del manual el convertirà en una eina útil per tots i cadascun dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que vulguin o necessitin disposar d’una font d’informació estructurada, i sota una metodologia homogènia que permeti el càlcul dels fluxos energètics dels municipis així com d’indicadors energètics i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Informació que un cop coneguda permetrà fer una prediagnosi, l’anàlisi de l’evolució dels indicadors energètics del municipi així com el seguiment d’aquests, la verificació del compliment dels objectius en el cas de que s’establissin, examinar la influencia dels projectes implementats, així com fer comparacions entre els diferents municipis on s’apliqui el manual i veure l’evolució de cadascun dels municipis. El manual també serveix com a una eina per el seguiment de la situació actual del municipi, així com de l’evolució històrica en períodes anuals de les variables i indicadors. Per tant es destaca la importància d’alimentar inicialment el manual amb dades actuals i històriques, com d’anar actualitzant aquestes quan sigui necessari, ja que hi han variables que es podran actualitzar anualment, mentre que hi ha d’altres que només es podran actualitzar cada 4 o 10 anys. La elaboració del manual s’ha realitzat sempre amb la premissa que sigui aplicat pels tècnics municipals, mitjançant un caràcter pràctic i directe, amb la mateixa premissa, el manual i les seves Variables i Indicadors s’han estructurat d’una manera lògica i ordenada.

    3 tot i que el treball està centrat en l’energia i les seves emissions associades de gasos contaminants, els fluxos d’aigua i de residus també s’han considerat degut a que el seu tractament suposa també un consum energètic deguda a l’activitat del municipi, consum que s’ha volgut considerar en la metodologia.

  • 9

    4. Procés d’aplicació de la metodologia Els passos a seguir, per aplicar la metodologia de càlcul d’indicadors energètics municipals d’aquest manual, es poden resumir amb els 5 punts del següent diagrama:

    4.1. PAS 1: REVISIÓ DE LES FITXES DE VARIABLES Revisió de cadascuna de les FITXES de VARIABLES. Les variables són imprescindibles per calcular els indicadors ja que aquests es basen en les dades numèriques que aporten les variables. Cada variable disposa d’una fitxa on es cita la font d’informació i la metodologia per obtenir les dades d’aquesta variable.

    4.2. PAS 2: FONTS D’INFORMACIÓ Aplicació de la metodologia explicada en cada FITXA per obtenir les dades anuals actuals i històriques de les variables. S’hauran de consultar les fonts d’informació descrites a cada fitxa, i aplicar la metodologia descrita en elles.

    4.3. PAS 3: EMPLENAMENT DE LES FITXES DE VARIABLES Omplir cadascuna de les fitxes amb les dades obtingudes al PAS 2 i a les caselles corresponents a cadascun dels anys històrics en que ha estat possible disposar de dades. També s’haurà d’omplir amb una única lletra: “R”, “E” o “I”, i a la casella corresponent a tal efecte de cada fitxa, si la dada obtinguda per cadascun dels anys és una dada Real, Estimada o una Interpolació.

    4.4. PAS 4: CÀLCUL DELS INDICADORS Amb les fitxes de variables omplertes, es pot passar a calcular els indicadors per finalment (i per cadascun dels anys històrics en que sigui possible), omplir les caselles que correspongui de les FITXES d’INDICADORS. Per fer el càlcul d’indicadors s’utilitzarà la fórmula matemàtica que hi ha a cadascuna d’aquestes fitxes, formula que vincula inequívocament les variables obtingudes i registrades a cadascuna de les fitxes de variables.

    Les FITXES de VARIABLES del MANUAL defineixen quines són les FONTS d’INFORMACIÓ necessàries pel càlcul d’indicadors.

    OMPLIR les FITXES de VARIABLES amb les DADES obtingudes desprès de seguir la METODOLOGIA de cada FITXA.

    CALCULAR i OMPLIR les FITXES d’INDICADORS segons la METODOLOGIA de cada FITXA.

    FONTS D’ORGANISMES

    OFICIALS

    FONTS INTERNES DE

    L’AJUNTAMENT

    PROPIETARIS O GESTORS

    INSTAL·LACIONS

    ESTIMACIONS PRÒPIES

    SEGONS LA METODOLOGIA DEL MANUAL

    TIPUS DE FONTS D’INFORMACIÓ:

    RESULTATS: DIAGRAMES DE FLUXOS TERRITORIALS I FUNCIONALS INDICADORS OBJECTIU:

    3

    2

    4

    5

    1

    LÍM

    ITS

    TER

    RIT

    OR

    IALS

    DEL

    MU

    NIC

    IPI

    CIUTAT + SECTOR MUNICIPAL

    CONSUM D’AIGUA:

    ABOCADOR CONTROLAT

    RE [RÈGIM ESPECIAL]

    EDAR (***) [Depuració d’Aigua i Tractament de FANGS]

    (Pot estar fora o dins el MUNICIPI)

    RÈGIM ORDINARI

    INSTAL·LACIONS PRIVADES O PÚBLIQUES DE GENERACIÓ D’ENERGIA

    CONSUM ENERGIA FINAL:

    GENERACIÓ ELECTRICITAT (en b.a.) F01.202

    GENERACIÓ i CONSUM d’ELECTRICITAT i CALOR ÚTIL F01.200 F01.201

    F01.007

    F01.001

    ELECTRICITAT F01.100GAS NATURAL F01.101

    GLP F01.102PETROLI AUTO F01.103ALTRES FONTS F01.104

    F01.300

    F01.301 F01.007

    F01.302

    F01.501

    EXPORTACIÓ RESIDUS

    MUNICIPALS

    EXPORTACIÓ (+) ELECTRICITAT

    IMPORTACIÓ ENERGIA IMPORTACIÓ RESIDUS M. RECOLLIDA NO SELECTIVA

    PÈRDUES

    AIGUA XARXA D’ABASTAMENT PÚBLIC

    FOSES O ALTRES

    F01.500

    F01.502

    AIGUA RESIDUAL

    EXTERNA AL MUNICIPI

    AIGUA TOTAL TRACTADA

    FLUXE NOMÉS SI LA EDAR ESTÀ DINS EL

    MUNICIPI

    AIGUA RESIDUAL PROCEDENT DEL MUNICIPI

    L’E

    DA

    R P

    OT

    EST

    AR

    DIN

    S O

    FO

    RA

    DE

    L

    GENERACIÓ ELECTRICITAT TOTAL i CALOR ÚTIL F01.207 F01.208

    F01.004 + F01.005

    EXPORTACIÓ FANGS TRACTATS

    F01.307

    RESIDUS M. RECOLLIDA SELECTIVA

    RECOLLIDA DE REBUIG

    RESIDUS MUNICIPALS:

    RECOLLIDA SELECTIVA

    FANGS

    F01.306

    F01.304

    F01.209EXCEDENTS D’ELECTRICITAT

    F01.308

    DECLARACIÓ ANUAL DE RES. IND.

    RESIDUS INDUSTRIALS:

    BIOGÀS AUTOGENERATF01.008

    F01.000

    INSTAL·LACIONS SUPRAMUNICIPALS [TRACTAMENT RESIDUS (*)]

    INSTAL·LACIONS PRIVADES O PÚBLIQUES DE GENERACIÓ D’ENERGIA (**)

    GENERACIÓ ELECTRICA TOTAL i CALOR ÚTIL F01.203 F01.204

    GENERACIÓ ELECTRICITAT TOTAL i CALOR ÚTIL F01.205 F01.206

    RÈGIM ESPECIAL

    BIO

    S A

    UTO

    GE

    NER

    AT

    F01.303

    F01.305

    F01.

    002

    F01.003

    F01.

    300

    CIUTAT + SECTOR MUNICIPA

    F01.401

    ETAP

    F01.404

    FLUXE NOMÉS SI LA ETAP ESTÀ DINS EL

    MUNICIPI F01.006

    F01.400

    F01.

    403

    F01.402

    AIG

    UA

    PE

    R A

    LTR

    ES

    MU

    NIC

    IPIS

    CONSUM GAS NATURAL i/o BIOGAS + ELÈCTRIC

    POTA

    BIL

    ITZ

    AD

    OR

    A

    POT

    ESTA

    R D

    INS

    O

    FOR

    A D

    EL

    MU

    NIC

    IPI

    CONSUM TOTAL

    RÈGIM AUTÒNOM

    RO

    RE

    CIUTAT + SECTOR MUNICIPAL

    F02.000

    F02.002

    F02.001

    Consums Energètics FUNCIONALS pel

    TRACTAMENT RESIDUS

    Consums Energètics FUNCIONALS per la DEPURACIÓ AIGÜES RESIDUALS

    CONSUM ENERGÈTIC FUNCIONAL DEL MUNICIPI

    INSTAL·LACIONS SUPRAMUNICIPALS

    F02.003

    Consums Energètics FUNCIONALS per la POTABILITZACIÓ D’AIGUA

    F01 002

    INSTAL·LACIONS SOLARS MUNICIPALS DE GENERACIÓ D’ENERGIA

    INSTAL·LACIONS PRIVADES DE GENERACIÓ D’ENERGIA (**)

    GENERACIÓ ELECTRICA TOTAL AMB FOTOVOLTAICA i CALOR ÚTIL AMB SOLAR TÈRMICA

    GENERACIÓ FUNCIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA DE LES INSTAL·LACIONS SUPRAMUNICIPALS DE TRACTAMENT RESIDUS

    F01.700F01.701

    F01.702F01.703

    F02.100F02.101

    BALANÇ TOTAL DE LA GENERACIÓ FUNCIONALD’ELECTRICITAT i DE CALOR ÚTIL

    F02.102

    GENERACIÓ ELECTRICA TOTAL i CALOR ÚTIL

    GENERACIÓ ELECTRICA FUNCIONAL

    LÍMIT DEL CONSUM ENERGÈTIC FUNCIONAL DEL MUNICIPI

    RE + AUTÒNOMES

    RE + AUTÒNOMES

    RE + AUTÒNOMES

    INCINERACIÓ

    METANITZACIÓ

    DEP. CONTROLADA

  • 10

    4.5. PAS 5: RESULTATS - DIAGRAMES DE FLUX i INDICADORS OBJECTIU Finalment, amb les fitxes d’indicadors emplementades, es passarà a l’anàlisi de la situació del municipi mitjançant: 1) els resultats dels DIAGRAMES DE FLUX D’ENERGIA que entren i surten del municipi així com el balanç energètic FUNCIONAL del mateix, 2) i la definició de, per als indicadors que s’estimi adequat, les línies generals d’actuació així com l’explicació base que permeti fer una prediagnosi del municipi. Es defineix una prediagnosi, com un diagnòstic del municipi que permeti obtenir, utilitzant els indicadors, una foto d’aquest amb l’objectiu que quedin en relleu els aspectes que s’haurien d’aprofundir en referència al consum energètic o eficiència energètica. El procés de prediagnosi permet fer-ho ‘a mida’ de cada municipi. Mitjançant els indicadors agregats es pot identificar la tendència global del municipi (p.e. consum per càpita, intensitat energètica, generació d’energia renovable per càpita, etc...). Analitzant el diagrama de fluxos d’energia es poden identificar els sectors de major pes dins el municipi i procedir a avaluar els indicadors sectorials d’aquells sectors. Una vegada identificades les “anomalies” o oportunitats de millora, es poden proposar els objectius concrets i els projectes oportuns per aconseguir els canvis desitjats. Aquest procés ha de portar a cada municipi la identificació dels seus problemes particulars, d’acord amb la realitat territorial, econòmica i social. Cal remarcar que una de les majors utilitats dels indicadors és veure l’evolució del mateix al llarg dels anys, en aquesta línia es poden detectar tendències que poden donar resposta a situacions en un anàlisi més particular. Aquesta prediagnosi també servirà com a base per poder focalitzar esforços en els municipis en que es detectin indicadors amb tendències o valors anormals en l’àmbit energètic, mitjançant diagnosis més completes, o auditories parcials de certs sectors o àrees que s’hagin pogut identificar en la prediagnosi, com a àrees a actuar o aprofundir. El fet de disposar d’una metodologia comuna per tots els municipis de la “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, permetrà que es puguin fer comparacions d’indicadors entre municipis. Això també implica que es podrà dur a terme una anàlisi més amplia i un coneixement millor del territori des del punt de vista de la situació energètica actual i històrica considerant només fronteres territorials més amplies, com sumant municipis que interactuïn entre ells. Tanmateix, i degut que el nombre d’indicadors és considerable, els més importants d’aquests a l’hora de fixar objectius són els “INDICADORS OBJECTIU” (llistats al capítol de “Conclusions”), indicadors que s’han estructurat jeràrquicament amb l’ànim de concentrar o remarcar determinats esforços que per la seva importància són imprescindibles a l’hora de la definició i avaluació d’objectius globals en el sentit de marcar fites de futur.

  • 11

    5. Estructura del Manual Aquest manual bàsicament distingeix tres tipus de dades/resultats: les “VARIABLES”, els “INDICADORS” i els resultats de “FLUX”, tots tres s’estructuren amb valors anuals i per un rang de 25 anys (des de 1991 per disposar d’històrics, fins al 2015 perquè el manual pugui ser actualitzat en el futur com a eina de seguiment). Així es distingeixen tres tipus de dades:

    VARIABLE: dada anual que s’ha d’obtenir de l’estudi o anàlisi de l’entorn, ja sigui dins o fora les fronteres del municipi, i que permet conèixer una característica del mateix traduïda en format numèric. En aquest treball s’indicaran clarament d’on obtenir les variables necessàries. Així per moltes d’elles, només s’ha de recórrer a fonts d’informació estadística i oficials; mentre que per d’altres, s’haurà de recórrer a ens privats, o a estimacions mitjançant un càlcul que serà descrit a la FITXA de cada variable.

    INDICADOR: índex, percentatge, o valor que vindrà definit per una fórmula matemàtica amb VARIABLES, i permetrà que per un mateix indicador es puguin fer comparacions històriques, actuals o de tendències entre diferents territoris o municipis.

    FLUX: Resultat derivat del càlcul matemàtic de diverses VARIABLES i que permet conèixer els fluxos d’energia, aigua i residus que entren i surten del municipi. Tanmateix s’aconsegueix calcular el diagrama de fluxos funcional del municipi, on s’equilibra el desajust de consum energètic derivat de la situació territorial d’instal·lacions supramunicipals de tractament de residus i aigua.

    Les VARIABLES, RESULTATS DE FLUX i INDICADORS estan estructurats en format de fitxes, a cadascuna de les fitxes hi ha la informació necessària per poder trobar o calcular la dada numèrica requerida. Els valors numèrics obtinguts s’hauran d’introduir, en la mateixa fitxa, a l’espai corresponent a cadascun dels 25 espais pel rang de 25 anys establert.

    5.1. VARIABLES: Descripció de les àrees de les variables Les VARIABLES estan estructurades en una sèrie de SECTORS llistats a continuació:

    01 - GENERAL: Sector que conté totes les variables de caràcter general des del punt de vista del territori com ho poden ser les variables socioeconòmiques, territorials, etc... 02 - GENERACIÓ ELÈCTRICA AUTOPRODUCTORS – RE4: Sector on s’estructuren les variables que proporcionin informació sobre les centrals de generació d’energia elèctrica inscrites al Règim Especial, per tant no són grans centrals de generació d’energia elèctrica sinó que són petites o mitjanes com grups de cogeneració, instal·lacions d’energies renovables, etc.... 03 - GENERACIÓ ELÈCTRICA – RO5: S’estructuraren aquí les variables relacionades amb les Grans centrals de generació d’energia elèctrica (com tèrmiques o grans hidràuliques) i que per

    4 RE: Règim Especial = Centrals de generació elèctrica petites o mitjanes que utilitzen combustibles fòssils o energies renovables que poden acollir-se al RE amb els conseqüents avantatges econòmics respecte al Règim Ordinari. 5 RO: Règim Ordinari = En general grans centrals de generació d’energia (centrals tèrmiques, nuclears, gran hidràulica) que per la seva tipologia funcionen a preus regulats.

  • 12

    tant, estan inscrites al Regim Ordinari. Pocs municipis tindran grans centrals, així aquest sector només contindrà valors diferents de zero a pocs municipis. 04 - GENERACIÓ ENERGIA [ALTRES]: Sector on s’inclouen les variables que continguin informació d’instal·lacions de generació d’energia tèrmica com les instal·lacions solars tèrmiques, o instal·lacions de generació de calor amb biomassa o geotèrmica i que no tinguin generació elèctrica. També s’inclouran les instal·lacions de generació elèctrica autònomes com ho són les instal·lacions Fotovoltaiques aïllades, ja que aquestes com no venen energia elèctrica a la xarxa de distribució, no estan inscrites com al Règim Especial. 05 - XARXES DE DISTRIBUCIÓ: En aquest sector es classifiquen les variables que indiquen en quin estat estan les xarxes de distribució a dins del municipi mitjançant variables de qualitat, com ho és per la xarxa elèctrica el TIEPI6, o per la xarxa de distribució d’aigua d’abastament públic el percentatge de pèrdues de la mateixa. També s’introdueixen variables que indiquin quin és el grau de cobertura de les xarxes. 06 - RESIDENCIAL: S’inclouen les variables que tinguin relació o expliquin característiques del sector domèstic. 07 - TERCIARI: Igual que l’anterior però pel sector terciari. 08 - INDUSTRIAL: Conté variables amb informació pel sector industrial. 09 - TRANSPORTS: Tracta el sector de transports, tant el transport privat com el públic o col·lectiu des del punt de vista energètic o de servei. 10 – SECTOR MUNICIPAL: Inclou les variables que continguin informació sobre els espais gestionats per l’administració municipal, com ho són els edificis de propietat municipal (tant els gestionats pel municipi com per gestors privats) i les instal·lacions exteriors municipals. 11 - ELECTRICITAT: Sector que considera les variables que identifiquin el consum energètic i el número d’abonats d’electricitat. 12 - GAS NATURAL: Tracta les variables que identifiquin el consum energètic i el número d’abonats de gas natural. 13 - GLP: Conté variables que identifiquin el consum energètic de butà i propà així com la mescla per automoció.

    6 TIEPI = temps en hores d’interrupció equivalent de la potència instal·lada en mitjana tensió (1 kV < V

  • 13

    14 - AIGUA: Sector que disposa de les variables que revelen el consum d’aigua de la xarxa de distribució i el número d’abonats connectats a aquesta. 15 - RESIDUS: En aquest sector es troben variables que facin referència als residus municipals, tant la seva generació, com el seu tractament ja sigui fora o dins del municipi. S’estructuren les variables de tal manera que es dona especial interès a conceptes com la generació de residus municipals, el tractament de residus a dins del municipi (si n’hi ha), i el tractament de residus a fora del municipi. 16 – FACTORS D’EMISSIONS DE CONTAMINANTS: Sector que conté els factors d’emissió de contaminants de gasos d’efecte hivernacle que ‘varien’ amb els anys, com els factors d’emissió del consum elèctric, que varia en funció del mix elèctric de cada any. Es consideren els GEH derivats del consum energètic i dels residus municipals.

  • 14

    5.2. INDICADORS: Organització d’indicadors Al manual s’han identificat un gran nombre d’indicadors, uns tenen una importància de pes degut que proporcionen punts de vista globals o generals prou ‘indicatius’ com per decidir o conèixer l’estat i evolució del municipi en l’aspecte energètic o d’emissions de contaminants. D’altres també són importants però aporten una informació més focalitzada en determinades àrees o sectors, informació que serà d’utilitat en la definició d’actuacions i que complementaran la informació aportada pels primers. Es proposa una organització jeràrquica d’indicadors, que gràficament es pot visualitzar en forma de piràmide. Dins d’aquest esquema es distingeixen, a la part superior de la piràmide els indicadors segons aportin una informació més general o global i que són importants perquè el municipi es pugui marcar uns determinats objectius globals, també es distingeixen, a la part inferior de la piràmide, els indicadors que aporten un nivell d’informació de més detall. A la zona central de la piràmide s’ubiquen els indicadors que aporten informació a un nivell mig entre el nivell global i el detallat. A la gràfica de sota es representa, acompanyant la mencionada piràmide jeràrquica, la relació entre indicadors que pot ser: AGREGATS, DESAGREGATS, PERCENTUALS, o INDEPENDENTS, relació que és més endavant. També es defineixen en aquest manual una sèrie d’indicadors CLAU. Indicadors que formen el conjunt mínim d’indicadors que s’han de tenir quantificats per completar el procés de diagnosi proposat per aquest manual. En els apartats següents es descriuen amb més detall els tipus d’indicadors així com la relació existent entre ells.

    INDICADORS OBJECTIU

    DESAGREGATSPERCENTUALS INDEPENDENTS

    INDICADORS CLAU (a qualsevol nivell)

    AGREGATS INDEPENDENTS

    TIPUS D’INDICADORS RELACIÓ ENTRE INDICADORS

    INDICADORS

  • 15

    5.2.1. INDICADORS: Tipus d’indicadors - INDICADORS OBJECTIU Els “INDICADORS OBJECTIU” com els indicadors que aporten la informació més global del municipi, són els situats al vèrtex superior dintre de la jerarquia d’indicadors, reflecteixen el comportament i evolució del municipi des del punt de vista més general, i aporten un tipus d’informació prou significativa. Tot això fa que els “INDICADORS OBJECTIU” (llistats al capítol 8), siguin els indicadors escollits per marcar OBJECTIUS globals a assolir en el futur. Objectius que cadascun dels municipis haurà de concretar quantitativament en funció de les seves possibilitats, del marge de gestió que tingui, així com de la seva complicitat amb el tema. En el present manual es donen algunes recomanacions.

    SIMBOLOGIA A LA FITXA DESCRIPCIÓ

    INDICADORS “OBJECTIU”: Representant gràficament la ‘posició’ dels indicadors OBJECTIU en una piràmide jeràrquica, aquests es trobarien en el vèrtex superior de la piràmide, que seria la ubicació dels elements que aporten una informació més global o agregada: Els Indicadors Objectiu són els que permeten fer el seguiment de les grans fites de la diagnosi energètica. Mentre que els elements de la base inferior són els que aporten una informació més detallada o desagregada.

    5.2.2. INDICADORS: Tipus d’indicadors - INDICADORS CLAU i VARIABLES CLAU Els INDICADORS CLAU es considera que són els indicadors necessaris de tenir numèricament emplenats per tenir el mínim d’informació del municipi sota les consideracions fetes al punt 3. La relació entre indicadors OBJECTIU i CLAU és la següent: mentre tots els indicadors OBJECTIU també són indicadors CLAU, no tots els indicadors CLAU són indicadors OBJECTIU. Els indicadors CLAU (pel vincle matemàtic que hi ha entre indicadors-variables) li donen la categoria de VARIABLES CLAU a determinades variables. Per tant, les VARIABLES CLAU seran les mínimes variables que s’han de tenir omplertes amb dades per obtenir el resultat dels indicadors CLAU.

    SIMBOLOGIA A LA FITXA DESCRIPCIÓ

    INDICADORS “CLAU”: Al manual també s’identifiquen certs indicadors “CLAU” amb les seves respectives variables “clau” (assenyalats amb un símbol d’exclamació “!” a les llistes i a les fitxes del manual) asterisc que assenyala cadascuna de les variables i indicadors identificats com a imprescindibles a calcular.

  • 16

    5.2.3. INDICADORS: Relació entre indicadors Independentment dels Tipus d’indicadors: Indicadors CLAU o indicadors OBJECTIU, es diferencien tres classes de relació entre indicadors segons la seva interrelació amb altres indicadors de la mateixa àrea, així es distingeixen les següents relacions:

    SIMBOLOGIA A LA FITXA DESCRIPCIÓ

    RELACIÓ AGREGADA: Són indicadors que proporcionen informació més Agregada que els indicadors del nivell jeràrquic inferior. Es tracta per tant, d’indicadors que reflecteixen una imatge més general i més global del sector a que facin referència. Aquest tipus d’indicador permet, a nivell municipal, veure l’evolució global dels diferents sectors analitzats. També permet la comparació entre diferents municipis a nivell general o sectorial. Sempre sota consideració que aquest tipus de comparació ha d’anar acompanyada de les respectives reflexions, ja que les diferents tipologies estructurals/econòmiques/industrials dels municipis poden donar resultats molt diferents.

    RELACIÓ DESAGREGADA: Són també indicadors que estan relacionats jeràrquicament, però aquests estarien ubicats al nivell inferior d’una jerarquia piramidal, oferint per tant informació més desagregada i ‘detallista’ sobre un determinat sector: Exemples d’indicadors desagregats serien el consum unitari de gas natural del sector residencial, mentre que el consum unitari de tot el sector residencial (gas natural + elèctric + altres) seria un indicador agregat ja que estaria a un nivell jeràrquic superior. Aquets tipus d’indicadors ofereixen una informació amb més ‘detall’, permeten identificar les circumstàncies estructurals de cadascun dels sectors i veure la seva evolució històrica. També permeten identificar amb més incidència línies d’actuació i la evolució del comportament d’aquestes en un seguiment el futur.

    RELACIÓ DE DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL: Donen una imatge de distribució percentual o del pes relatiu de determinats recursos o sectors respecte el total a que fan referència. Per tant es tracta d’indicadors o grups d’indicadors relacionats entre ells en el sentit de que la seva suma dins un mateix sector o recurs ha de donar la totalitat del mateix (el 100%). Es pot considerar també que aquests indicadors es troben a la base de la piràmide jeràrquica:

    SENSE SÍMBOL

    INDEPENDENTS – SENSE RELACIÓ ENTRE INDICADORS: Els indicadors que no disposen de cap dels anteriors símbols indiquen que són indicadors ‘independents’ o no relacionats amb altres indicadors de la mateixa àrea, per tant no estan a cap nivell jeràrquic ni són indicadors de distribució percentual.

  • 17

    5.3. Descripció de les àrees dels RESULTATS DE FLUX i INDICADORS Les FITXES de resultats de FLUX (que permeten obtenir els respectius DIAGRAMES DE FLUXOS TERRITORIALS O FUNCIONALS) i les FITXES d’INDICADORS es troben agrupats en ÀREES, de les que les dues primeres [01 i 02] corresponen a les FITXES de FLUX, i les següents a les FITXES d’INDICADORS, tal com es pot apreciar a continuació. Les FITXES de resultats de FLUX estan estructurats en les dues següents ÀREES:

    01 – DIAGRAMA DE FLUXOS TERRITORIALS DEL MUNICIPI: En aquesta àrea es troben classificades les FITXES de FLUX que expliquen numèricament el balanç de fluxos d’energia, residus i d’aigua del propi municipi, per tant no es tracta d’indicadors sinó de fitxes amb valors absoluts. Per tenir una visió més gràfica dels resultats d’aquesta àrea, es recomana revisar el DIAGRAMA DE FLUXOS TERRITORIALS DEL MUNICIPI a l’annex 3. 02 – DIAGRAMA DE FLUXOS FUNCIONAL DEL MUNICIPI De la mateixa manera, en aquesta àrea hi ha FITXES de FLUX amb valors absoluts que expliquen FUNCIONALMENT, el consum energètic d’un municipi. El CONSUM “FUNCIONAL” d’un municipi és el consum energètic resultat de fer un anàlisi funcional del mateix, i no territorial. Consum que es calcula per cada municipi mitjançant assignacions de consum energètic proporcionals a la càrrega que aquest desvia cap a les instal·lacions SUPRAMUNICIPALS.

    Els INDICADORS estan estructurats en les següents ÀREES: 03 - INDICADORS DE TERRITORI: Els indicadors d’aquesta àrea reflecteixen tota una sèrie de ratis que fan referència al territori (diferents classificacions del sòl, etc...) o fan referència als habitatges, relacionant-los amb la població o la superfície construïda. En definitiva la comparació dels indicadors d’aquest sector de diferents aportarà una idea del grau de compactació del municipi i de les seves particularitats territorials. 04 - INDICADORS DE GENERACIÓ D’ENERGIA: Àrea que considera les instal·lacions que hi ha dins el municipi i que generen energia (elèctrica o tèrmica) amb utilització d’energia fòssil (gas natural, fuel-oil, etc...) o renovables (fotovoltaica, eòlica, etc...) ja siguin instal·lacions privades, públiques, o instal·lacions de tractament de residus (supramunicipals). 05 - INDICADORS DE CONSUM TERRITORIAL: Àrea on figuren els indicadors (o ratis) que fan referència al consum d’energia total i per sectors (residencial o domèstic, terciari, industrial, municipal, transport, etc..), així com els ratis de consum d’aigua dins el municipi, també els totals i els desagregats per sectors. 06 - INDICADORS DE CONSUM FUNCIONAL: Àrea on figura l’indicador de consum funcional del municipi per habitant, així com els consums per càpita assignats funcionalment al municipi pel tractament de residus i per l’aigua. 07 - INDICADORS DEL SECTOR RESIDENCIAL: Àrea que defineix, per cadascun dels vectors energètics disponibles, els ratis de consum referits al sector residencial (domèstic).

  • 18

    08 - INDICADORS DEL SECTOR TERCIARI: Àrea on figuren, per cadascun dels vectors energètics disponibles, els ratis de consum referits al sector terciari. 09 - INDICADORS DEL SECTOR INDUSTRIAL: Àrea semblant a l’anterior però que considera els ratis de consum del sector industrial. 10 - INDICADORS DEL SECTOR TRANSPORTS: Àrea semblant a l’anterior però que només considera els ratis de consum energètic del transport. 11 - INDICADORS DEL SECTOR MUNICIPAL: Degut a la gran importància que té el consum energètic a les dependències i instal·lacions municipals (degut a que per norma general tenen un gran potencial d’estalvi energètic). Es defineix una àrea, exclusivament pel sector públic, que conté els ratis de consum referits tant als edificis com a les instal·lacions exteriors gestionades per l’administració pública. Ratis que han de donar un reflex del nivell de gestió energètica de la pròpia administració pública. 12 - INDICADORS DE RESIDUS I AIGUA: Són els indicadors de fluxos de residus i d’aigua els que generen aquesta àrea. Indicadors que han estat considerats dins el treball (tot i ser un treball centrat en l’energia) degut a la vinculació directe que té el tractament dels residus i de l’aigua en el consum i/o generació d’energia, i per tant en els fluxos energètics del municipi. 13 - INDICADORS D’EMISSIONS DE CO2: Per concloure la llista d’indicadors, es presenta en aquesta àrea els indicadors que resulten del càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi. Es consideren els GEH derivats del consum energètic i dels residus municipals. No queden contemplats els efectes dels boscos com a embornals, ni el sector agrari ni ramader quan no tinguin vinculació directe amb la producció d’energia.

    S’ha buscat al llarg de l’elaboració del manual, la uniformitat en les diferents unitats de les variables, tant les energètiques, com de potència o de superfície utilitzant el les unitats bàsiques del Sistema Internacional d’unitats [S.I.]. Aquest fet permet que les comparacions entre variables i indicadors siguin més fàcils, immediates i més comprensibles pel fet d’utilitzar unitats d’energia quotidianes com el kWh (o múltiples d’aquest com el MWh), unitat en aquest cas, que actualment s’utilitza per la facturació d’energia com l’electricitat o el gas natural. El fet de que les fonts o orígens de les dades d’informació puguin ser diverses, i que la metodologia incideix també amb dades històriques, succeeix repetides vegades que hi ha discontinuïtats en aquestes dades, en aquests casos i on s’indiqui s’haurà de fer una interpolació segons la metodologia explicada a l’annex 6.

  • 19

    5.4. Estructuració dels CODIS de les VARIABLES i INDICADORS Cada VARIABLE, RESULTAT DE FLUX i CADA INDICADOR té un únic codi que l’identifiquen inequívocament entre totes les fitxes. El CODI de les VARIABLES és un codi alfanumèric que identifica inequívocament cadascuna de les variables ja que no es repeteixen els codis. Aquest codi té la següent estructura:

    VAA.BCC On:

    V és sempre la primera lletra per identificar que es tracta d’una VARIABLE

    AA és el número de SECTOR DE VARIABLE a que pertany la variable B és el número o una lletra del SUBGRUP de la variable dins del mateix

    sector AA CC és un número seqüencial que identifica la variable dins de cada

    subgrup El CODI de les fitxes de FLUX és un codi alfanumèric que identifica inequívocament cadascun dels resultats numèrics de flux d’energia, aigua i residus, aquest té la següent estructura:

    F01.UVV i F02.UVV On:

    F és sempre la primera lletra per identificar que es tracta d’un codi de fitxa de FLUX

    01 és el número per FLUXOS TERRITORIALS 02 és el número per FLUXOS FUNCIONALS U és el número o una lletra del SUBGRUP dins la mateixa àrea VV és un número seqüencial que identifica la dada de FLUX dins de

    cada subgrup El CODI dels INDICADORS és un codi alfanumèric que l’identifica inequívocament de la resta d’indicadors, ja que no es repeteixen els codis. Aquest codi té la següent estructura:

    IXX.YZZ On:

    I és sempre la primera lletra per identificar que es tracta d’un INDICADOR

    XX és el número de l’ÀREA a que pertany l’indicador del 03 al 13 Y és el número o una lletra del SUBGRUP de l’indicador dins del mateix

    sector XX ZZ és un número seqüencial que identifica l’indicador dins de cada

    subgrup

  • 20

    5.5. Esquema de les àrees d’indicadors A continuació es presenta un esquema de relació entre àrees.

    INDICADORS

    I03.YZZ INDICADORS DE TERRITORI Conjunt d’indicadors que permeten obtenir una “imatge” del territori municipal, facilitant la comprensió del mateix i el raonament dels fluxos i processos que s’hi desenvolupin a dins.

    I04.YZZ INDICADORS DE GENERACIÓ D’ENERGIA Grup d’indicadors que contempla el sector de generació d’energia, ja sigui elèctrica o tèrmica, i ja siguin d’energies convencionals o renovables. Dins aquest sector es troben, antre d’altres, alguns indicadors de distribució , aquests proporcionen informació sobre el percentatge de generació de renovables per fonts.

    I05.YZZ INDICADORS DE COMSUM TERRITORIAL Agrupació d’indicadors que reflecteixen el consum territorial total del municipi. En aquest sector es troben tant indicadors agregats , com desagregats , reflectint aquests últims el consum per recursos o per fonts, mentre que els primers el consum a nivell total. També es poden trobar a cada sector indicadors de distribució

    I12.YZZ INDICADORS DE RESIDUS I AIGUA Grup d’indicadors que abracen altres recursos del estrictament energètic, degut principalment a que indirectament estan relacionats amb el consum d’energia i també perquè proporcionen una informació important sobre l’estat del municipi en determinades qüestions d’interès medi ambiental. En aquest sector es troben tant indicadors agregats , com desagregats (o detallats). També es troben indicadors de distribució

    percentual.

    I13.YZZ INDICADORS D’EMISSIONS DE CO2 Àrea d’indicadors que mostren les emissions de contaminants atmosfèrics d’efecte global associades al consum d’energia del municipi i dels Residus Municipals.

    INDICADORS DE COMSUM PER SECTORS

    I07.YZZ [RESIDENCIAL] I08.YZZ [TERCIARI] I09.YZZ [INDUSTRIAL] I10.YZZ [TRANSPORTS] I11.YZZ [MUNICIPAL] Conjunt d’indicadors que desgranen el consum energètic del municipi per sectors amb indicadors agregats , a més a més es presenten indicadors desagregats (o detallats) dels anteriors reflectint el consum per recursos o per fonts. En el sector MUNICIPAL també es poden trobar a cada sector indicadors de distribució .

    FLUXOS

    VARIABLES

    F01.UVV DIAGRAMA DE FLUXOS TERRITORIALS DEL MUNICIPI Resultats numèrics en valors absoluts (per tant no són indicadors) que permeten conèixer, i estructurar els fluxos TERRITORIALS totals anuals que hi ha al municipi tant d’energia (consum i generació per sectors i recursos), com de generació i destí de residus o d’aigua potable i residual.

    Conjunt de FITXES de VARIABLES ordenades de manera estructurada per SECTORS i que ‘alimenten’ matemàticament a les fórmules que defineixen els indicadors.

    VAA.BCC

    IXX.YZZ

    F0X.UVV

    F02.UVV DIAGRAMA DE FLUXOS FUNCIONALS DEL MUNICIPI Resultats numèrics en valors absoluts (per tant no són indicadors) que permeten conèixer, i estructurar els fluxos FUNCIONALS D’ENERGIA que hi ha al municipi.

    CIUTAT + SECTOR MUNICIPAL

    F02.000

    F02.002

    F02.001

    Consums Energètics FUNCIONALS pel

    TRACTAMENT RESIDUS

    Consums Energètics FUNCIONALS per la DEPURACIÓ AIGÜES RESIDUALS

    CONSUM ENERGÈTIC FUNCIONAL DEL MUNICIPI

    INSTAL·LACIONS SUPRAMUNICIPALS

    F02.003

    Consums Energètics FUNCIONALS per la POTABILITZACIÓ D’AIGUA

    F01.002

    INSTAL·LACIONS SOLARS MUNICIPALS DE GENERACIÓ D’ENERGIA

    INSTAL·LACIONS PRIVADES DE GENERACIÓ D’ENERGIA (**)

    GENERACIÓ ELECTRICA TOTAL AMB FOTOVOLTAICA i CALOR ÚTIL AMB SOLAR TÈRMICA

    GENERACIÓ FUNCIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA DE LES INSTAL·LACIONS SUPRAMUNICIPALS DE TRACTAMENT RESIDUS

    F01.700F01.701

    F01.702F01.703

    F02.100F02.101

    BALANÇ TOTAL DE LA GENERACIÓ FUNCIONALD’ELECTRICITAT i DE CALOR ÚTIL

    F02.102

    GENERACIÓ ELECTRICA TOTAL i CALOR ÚTIL

    GENERACIÓ ELECTRICA FUNCIONAL

    LÍMIT DEL CONSUM ENERGÈTIC FUNCIONAL DEL MUNICIPI

    RE + AUTÒNOMES

    RE + AUTÒNOMES

    RE + AUTÒNOMES

    INCINERACIÓ

    METANITZACIÓ

    DEP. CONTROLADA

    I06.YZZ INDICADORS DE COMSUM FUNCIONAL Àrea considera només el consum FUNCIONAL.

  • 21

    6. Llista de Variables En aquest capítol es mostra la llista de VARIABLES per SECTORS ordenades pel CODI de variable. En una segona llista es mostren les variables ordenades segons la FONT d’INFORMACIÓ a la que s’ha de recórrer per omplir les fitxes, útil en el cas de agrupar sol·licituds d’informació en una sola petició. A les llistes s’inclou l’asterisc “*” que indica quines són les VARIABLES “CLAU” a omplir per obtenir resultat numèric als INDICADORS “CLAU” explicat amb anterioritat.

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    01 - GENERALSECTOR:POBLACIÓ CENSADA246 Hab IDESCATV01.000 ! ·POBLACIÓ ESTACIONAL TOTAL ETCA250 Hab IDESCATV01.001 ·SUPERFÍCIE TOTAL DEL MUNICIPI287 km2 IDESCATV01.100 ! ·SUPERFÍCIE DE SÒL URBÀ286 km2 AJUNTAMENTV01.101 ! ·SUPERFÍCIE DE SÒL INDUSTRIAL284 km2 AJUNTAMENTV01.102 ·SUPERFÍCIE DE SÒL AGRARI DE SECÀ - SAU [SUPERFÍCIE AGRÍCOLA UTILITZADA]283 km2 IDESCATV01.103 ·SUPERFÍCIE DE SÒL AGRARI DE REGADIU - SAU [SUPERFÍCIE AGRÍCOLA UTILITZADA]303 km2 IDESCATV01.104 ·SUPERFÍCIE DE SÒL AGRARI FORESTAL271 km2 IDESCATV01.105 ·SUPERFÍCIE DE SÒL AGRARI ALTRES (NI SAU NI FORESTAL)274 km2 IDESCATV01.106 ·SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT: SECTOR RESIDENCIAL365 km2 AJUNTAMENTV01.107 ! ·SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT: SECTOR INDUSTRIAL i MIXT366 km2 AJUNTAMENTV01.108 ·SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT: RESIDENCIAL369 km2 AJUNTAMENTV01.109 ·SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT: INDUSTRIAL i MIXT368 km2 AJUNTAMENTV01.110 ·SÒL PROTEGIT367 km2 AJUNTAMENTV01.111 ! ·SÒL NO URBANITZABLE360 km2 AJUNTAMENTV01.112 ! ·PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT [PIB pm]245 M€ IDESCAT i CAIXA CATALUNYAV01.200 ! ·RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE [RBFD]93 M€ IDESCATV01.201 ·TEMPERATURA ANUAL: TEMPERATURA MITJA ANUAL293 ºC METEOCATV01.300 ·TEMPERATURA ANUAL: MITJANA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES291 ºC METEOCATV01.301 ·TEMPERATURA ANUAL: MITJANA DE LES TEMPERATURES MÍNIMES292 ºC METEOCATV01.302 ·IRRADIACIÓ SOLAR GLOBAL MITJANA DIÀRIA215 kWh/m2·dia METEOCATV01.303 ·POTENCIAL D'INSTAL·LACIÓ D'ENERGIA SOLAR TÈRMICA AL SECTOR RESIDENCIAL363 m2 ESTIMACIÓ PRÒPIAV01.304 ·POTENCIAL D'APROFITAMENT EÒLIC362 0 =NO | 1 = SI RALITAT DE CATALUNYA - MEDI AMBIENT-HABITV01.305 ·

    02 - GENERACIÓ ELÈCTRICA AUTOPRODUCTORS [RE]SECTOR:FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: POTÈNCIA INSTAL·LADA [TOTAL]192 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.000 ! ·FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: POTENCIA INSTAL·LADA [SECTOR MUNICIPAL]193 kW AJUNTAMENTV02.001 ! ·FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS [TOTAL]288 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.002 ·FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS [SECTOR MUNICIPAL]309 n AJUNTAMENTV02.003 ·FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT [TOTAL]194 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV02.004 ! ·FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT [SECTOR MUNICIPAL]195 kWh AJUNTAMENTV02.005 ! ·EÒLICA: POTÈNCIA INSTAL·LADA DINS EL MUNICIPI144 kW AJUNTAMENTV02.100 ! ·EÒLICA: NUMERO DE MOLINS DINS EL MUNICIPI285 n AJUNTAMENTV02.101 ·EÒLICA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT DINS EL MUNICIPI145 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.102 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: POTÈNCIA INSTAL·LADA68 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.200 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS273 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.201 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (EXCEDENTS)69 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.202 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (AUTOCONSUM + CONSUMS PROPIS CENTR338 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.203 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL70 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.204 ! ·COGENERACIÓ GAS NATURAL [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: CONSUM GAS NATURAL67 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.205 ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): POTÈNCIA INSTAL·LADA89 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.300 ! ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): NÚMERO D'INSTAL·LACIONS94 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.301 ! ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (EXCEDENTS)343 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.302 ! ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (AUTOCONSUM + CONSUMS PROPIS CENTRAL)344 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.303 ! ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL345 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.304 ! ·COGENERACIÓ AMB PETROLI (FUEL-OIL i GAS-OIL): CONSUM FUEL-OIL o GAS-OIL346 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.305 ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: POTÈNCIA INSTAL·LADA64 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.400 ! ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS270 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.401 ! ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (EXCEDENTS)65 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.402 ! ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (AUTOCONSUM + CONSUMS PROPIS CENTRA339 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.403 ! ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL66 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.404 ! ·

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: CONSUM BIOGÀS63 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.405 ! ·COGENERACIÓ AMB BIOGÀS [EXCEPTE TRACTAMENT FANGS i PURINS]: CONSUM DE GAS NATURAL342 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.406 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: POTÈNCIA INSTAL·LADA20 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.500 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS269 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.501 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (EXCEDENTS)81 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.502 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (AUTOCONSUM + CONSUMS PROPIS CENTRAL)340 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.503 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL79 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.504 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: CONSUM GAS NATURAL83 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.505 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES: CONSUM DE BIOGÀS77 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.506 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: POTÈNCIA INSTAL·LADA92 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.600 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS268 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.601 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (EXCEDENTS)6 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.602 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (AUTOCONSUM + CONSUMS PROPIS CENTRAL)341 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.603 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL7 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.604 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: CONSUM GAS NATURAL11 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.605 ! ·COGENERACIÓ PER TRACTAMENT DE FANGS: CONSUM DE BIOGÀS78 kWh ICAEN o PROPIETARI / GESTOR INST.V02.606 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS: POTÈNCIA INSTAL·LADA210 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.700 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS267 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.701 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)211 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.702 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL212 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.703 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS: VENDES ELECTRICITAT A LA XARXA ELÈCTRICA213 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.704 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS O D'ALTRES: POTÈNCIA INSTAL·LADA325 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.800 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS O D'ALTRES: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS85 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.801 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS O D'ALTRES: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)322 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.802 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS O D'ALTRES: CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA13 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.803 ! ·INCINERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS O D'ALTRES: VENDES ELECTRICITAT A LA XARXA ELÈCTRICA370 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.804 ! ·HIDRÀULICA i MINIHIDRÀULICA: POTÈNCIA INSTAL·LADA224 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.900 ! ·HIDRÀULICA i MINIHIDRÀULICA: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS266 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.901 ! ·HIDRÀULICA i MINIHIDRÀULICA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT225 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.902 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: POTÈNCIA INSTAL·LADA DE GENERADOR AMB BIOMASSA91 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.A00 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS265 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.A01 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a.)80 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.A02 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL18 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.A03 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: CONSUM COMBUSTIBLE (BIOMASSA)82 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.A04 ! ·BIOMASSA AMB GENERACIÓ ELÈCTRICA: CONSUM COMBUSTIBLE (FONT D'ENERGIA AUXILIAR)394 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.A05 ! ·GEOTÈRMICA [ALTA/MITJA TEMPERATURA]: POTÈNCIA INSTAL·LADA PER PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT390 kW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.B00 ! ·GEOTÈRMICA [ALTA/MITJA TEMPERATURA]: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS391 n DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV02.B01 ! ·GEOTÈRMICA [ALTA/MITJA TEMPERATURA]: PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT (b.a.)392 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.B02 ! ·GEOTÈRMICA [ALTA/MITJA TEMPERATURA]: PRODUCCIÓ D'ENERGIA TÈRMICA ÚTIL393 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V02.B03 ! ·

    03 - GENERACIÓ ELÈCTRICA [RO]SECTOR:GRUPS GENERADORS DE CICLE COMBINAT: POTÈNCIA INSTAL·LADA295 MW REEV03.000 ! ·GRUPS GENERADORS DE CICLE COMBINAT: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)296 kWh REEV03.001 ! ·GRUPS GENERADORS DE CICLE COMBINAT: CONSUM GAS NATURAL [E. PRIMÀRIA]294 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV03.002 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA MIXTA (FUEL/GAS): POTÈNCIA INSTAL·LADA305 MW REEV03.100 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA MIXTA (FUEL/GAS): PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)306 kWh REEV03.101 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA MIXTA (FUEL/GAS): CONSUM FUEL/GAS NATURAL [E. PRIMÀRIA]304 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV03.102 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE FUEL: POTÈNCIA INSTAL·LADA301 MW REEV03.200 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE FUEL: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)302 kWh REEV03.201 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE FUEL: CONSUM FUEL [E. PRIMÀRIA]300 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV03.202 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE CARBÓ: POTÈNCIA INSTAL·LADA298 MW REEV03.300 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE CARBÓ: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT (b.a)299 kWh REEV03.301 ! ·GRUPS GENERADORS DE TÈRMICA DE CARBÓ: CONSUM DE CARBÓ [E. PRIMÀRIA]297 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV03.302 ! ·

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    HIDROELÈCTRICA DE RÈGIM ORDINARI: POTÈNCIA INSTAL·LADA358 MW DG DE POLÍTICA ENERGÉTICA Y MINASV03.400 ! ·HIDROELÈCTRICA DE RÈGIM ORDINARI: PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT (b.a.)359 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V03.401 ! ·

    04 - GENERACIÓ ENERGIA [ALTRES]SECTOR:SOLAR TÈRMICA: SUPERFÍCIE COL·LECTORS [TOTAL]281 m2 AJUNTAMENT + ICAENV04.000 ! ·SOLAR TÈRMICA: SUPERFÍCIE COL·LECTORS [INSTAL·LATS SOTA ORDENANÇA SOLAR TÈRMICA]247 m2 AJUNTAMENTV04.001 ! ·SOLAR TÈRMICA: SUPERFÍCIE COL·LECTORS [SECTOR MUNICIPAL]282 m2 AJUNTAMENTV04.002 ! ·SOLAR TÈRMICA: NOMBRE D'INSTAL·LACIONS [TOTAL]262 n AJUNTAMENT + ICAENV04.003 ·SOLAR TÈRMICA: NOMBRE D'INSTAL·LACIONS [INSTAL·LATS SOTA ORDENANÇA SOLAR TÈRMICA]248 n AJUNTAMENTV04.004 ·SOLAR TÈRMICA: NOMBRE D'INSTAL·LACIONS [SECTOR MUNICIPAL]264 n AJUNTAMENTV04.005 ·SOLAR TÈRMICA: PRODUCCIÓ ENERGIA [TOTAL]279 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV04.006 ! ·SOLAR TÈRMICA: PRODUCCIÓ ENERGIA [INSTAL·LATS SOTA ORDENANÇA SOLAR TÈRMICA]249 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV04.007 ·SOLAR TÈRMICA: PRODUCCIÓ ENERGIA [SECTOR MUNICIPAL]280 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV04.008 ! ·BIOMASSA SENSE GENERACIÓ ELÈCTRICA: POTÈNCIA INSTAL·LADA DE CALDERA44 kW PROPIETARI o GESTOR INST.V04.100 ! ·BIOMASSA SENSE GENERACIÓ ELÈCTRICA: NOMBRE D'INSTAL·LACIONS258 n PROPIETARI o GESTOR INST.V04.101 ·BIOMASSA SENSE GENERACIÓ ELÈCTRICA: PRODUCCIÓ ENERGIA TÈRMICA ÚTIL45 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V04.102 ! ·BIOMASSA SENSE GENERACIÓ ELÈCTRICA: CONSUM COMBUSTIBLE (BIOMASSA)46 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V04.103 ! ·BIOMASSA SENSE GENERACIÓ ELÈCTRICA: CONSUM COMBUSTIBLE (FONT D'ENERGIA AUXILIAR)395 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V04.104 ! ·FOTOVOLTAICA AÏLLADA: POTENCIA INSTAL·LADA19 kW AJUNTAMENTV04.200 ! ·FOTOVOLTAICA AÏLLADA: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS255 n AJUNTAMENTV04.201 ·FOTOVOLTAICA AÏLLADA: PRODUCCIÓ ELECTRICITAT9 kWh AJUNTAMENTV04.202 ! ·GEOTÈRMICA [BAIXA TEMPERATURA]: NÚMERO D'INSTAL·LACIONS399 n PROPIETARI o GESTOR INST.V04.300 ! ·GEOTÈRMICA [BAIXA TEMPERATURA]: PRODUCCIÓ D'ENERGIA TÈRMICA ÚTIL400 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V04.301 ! ·

    05 - XARXES DE DISTRIBUCIÓSECTOR:XARXA ELÈCTRICA: TIEPI TOTAL DEL MUNICIPI319 hores ENERALITAT DE CATALUNYA - Servei Qualitat SubV05.000 ·XARXA ELÈCTRICA: TIEPI PROGRAMAT DEL MUNICIPI318 hores ENERALITAT DE CATALUNYA - Servei Qualitat SubV05.001 ·XARXA ELÈCTRICA: TIEPI IMPREVIST DEL MUNICIPI317 hores ENERALITAT DE CATALUNYA - Servei Qualitat SubV05.002 ·PÈRDUES A LA XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA244 % SUBMINISTRADORES D'AIGUAV05.100 ! ·

    06 - RESIDENCIALSECTOR:HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: CONVENCIONALS204 n IDESCATV06.000 ! ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: ALLOTJAMENTS320 n IDESCATV06.001 ·HABITATGES FAMILIARS NO PRINCIPALS: SECUNDARIS205 n IDESCATV06.002 ·HABITATGES FAMILIARS NO PRINCIPALS: VACANTS207 n IDESCATV06.003 ! ·HABITATGES FAMILIARS NO PRINCIPALS: ALTRES202 n IDESCATV06.004 ·EDIFICIS DESTINATS PRINCIPALMENT A HABITATGES: ALÇADA MITJA DELS EDIFICIS D'HABITATGES111 nº plantes INEV06.100 ·HABITATGES PRINCIPALS: ANY MIG D'ANTIGUITAT DELS HABITATGES110 any INEV06.101 ·SUPERFÍCIE ÚTIL DELS HABITATGES PRINCIPALS289 m2 ESTIMACIÓ PRÒPIAV06.200 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: ELÈCTRIC198 n IDESCATV06.300 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: GAS200 n IDESCATV06.301 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: PETROLI o DERIVATS201 n IDESCATV06.302 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: CARBÓ o DERIVATS197 n IDESCATV06.303 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: FUSTA199 n IDESCATV06.304 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: ALTRES COMBUSTIBLES196 n IDESCATV06.305 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: COMBUSTIBLE PER CALEFACCIÓ: SENSE CALEFACCIÓ10 n IDESCATV06.306 ·HABITATGES FAMILIARS PRINCIPALS: AMB REFRIGERACIÓ203 n IDESCATV06.400 ·NOMBRE ANUAL D'HABITATGES CONSTRUÏTS380 n IDESCATV06.500 ! ·

    07 - TERCIARISECTOR:COMERÇ AL DETALL: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA D'ESTABLIMENTS DE COMERÇ AL DETALL172 m2 IAEV07.000 ·COMERÇ AL DETALL: NOMBRE D'ESTABLIMENTS DE COMERÇ AL DETALL - NOMBRE TOTAL168 n IAEV07.100 ·SERVEIS [LLEVAT COMERÇ AL DETALL]: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA D'ESTABLIMENTS DE SERVEIS190 m2 IAEV07.200 ·SERVEIS [LLEVAT COMERÇ AL DETALL]: NOMBRE D'ESTABLIMENTS DE SERVEIS - NOMBRE TOTAL187 n IAEV07.300 ·HOTELS: NOMBRE D'HOTELS TOTAL226 n IDESCATV07.400 ·

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    HOTELS: NOMBRE DE PLACES TOTALS ALS HOTELS290 n IDESCATV07.401 ·08 - INDUSTRIALSECTOR:

    INDÚSTRIES: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS180 m2 IAEV08.000 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - NOMBRE TOTAL177 n IAEV08.100 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - ENERGIA i AIGUA174 n IAEV08.101 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - QUÍMICA i METALL179 n IAEV08.102 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - TRANSFORMACIÓ DE METALLS182 n IAEV08.103 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - PRODUCTES ALIMENTARIS178 n IAEV08.104 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - TÈXTIL i CONFECCIÓ181 n IAEV08.105 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - EDICIÓ i MOBLES173 n IAEV08.106 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS - NCAA [SENSE CATEGORIA]176 n IAEV08.107 ·INDÚSTRIES: NOMBRE D'ESTABLIMENTS INDUSTRIALS AMB MÉS DE 9 TREBALLADORS175 n REICV08.200 ·

    09 - TRANSPORTSSECTOR:PARC DE VEHICLES103 n IDESCATV09.000 ! ·PARC TURISMES234 n IDESCATV09.001 ! ·PARC MOTOCICLETES232 n IDESCATV09.002 ! ·PARC CAMIONS i FURGONETES231 n IDESCATV09.003 ! ·PARC AUTOBUSOS i ALTRES230 n IDESCATV09.004 ·PARC TRACTORS INDUSTRIALS233 n IDESCATV09.005 ·CONSUM DE PETROLI D'AUTOMOCIÓ [GASOLINA + GASOIL-A]379 kWh ESTIMACIÓ PRÒPIAV09.100 ! ·PROPORCIÓ UNITÀRIA DE CONSUM DE GASOIL-A, A LA PROVÍNCIA DEL MUNICIPI307 [0 a 1] ICAENV09.101 ! ·PROPORCIÓ UNITÀRIA DE CONSUM DE GASOLINA, A LA PROVÍNCIA DEL MUNICIPI308 [0 a 1] ICAENV09.102 ! ·BUS: KM RECORREGUTS TOTAL50 Veh-km AJUNTAMENTV09.200 ·BUS: NOMBRE DE PARADES DE BUS49 n AJUNTAMENTV09.201 ·BUS: KM DE CARRIL BUS47 km AJUNTAMENTV09.202 ·METRO/RENFE/FGC/TRAMVIA: LONGITUD DE LA XARXA FERROVIÀRIA AL MUNICIPI221 km AJUNTAMENTV09.300 ·METRO/RENFE/FGC/TRAMVIA: KM RECORREGUTS TOTALS AL MUNICIPI223 Veh-km ESTIMACIÓ PRÒPIAV09.301 ·METRO/RENFE/FGC/TRAMVIA: NOMBRE D'ESTACIONS/PARADES222 n AJUNTAMENTV09.302 ·BICI: KM DE CARRIL BICI41 km AJUNTAMENTV09.400 ·

    10 - SECTOR MUNICIPALSECTOR:ENLLUMENAT PÚBLIC: CONSUM D'ELECTRICITAT112 kWh AJUNTAMENTV10.000 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: NOMBRE DE PÒLISSES D'ELECTRICITAT122 n AJUNTAMENTV10.001 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [FLOURESCENTS COMPACTES]113 n AJUNTAMENTV10.002 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [FLUORESCENTS]114 n AJUNTAMENTV10.003 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [HALÒGENES]115 n AJUNTAMENTV10.004 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [HALOGENURS METÀL·LICS]116 n AJUNTAMENTV10.005 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [INCANDESCÈNCIA]117 n AJUNTAMENTV10.006 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [LLUM MESCLA]118 n AJUNTAMENTV10.007 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de SODI ALTA PRESSIÓ - VSAP]119 n AJUNTAMENTV10.008 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de SODI BAIXA PRESSIÓ - VSBP]120 n AJUNTAMENTV10.009 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: Nº LÀMPADES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de MERCURI - VMAP]121 n AJUNTAMENTV10.010 ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [FLUORESCENTS COMPACTES]123 kW AJUNTAMENTV10.011 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [FLUORESCENTS]124 kW AJUNTAMENTV10.012 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [HALÒGENES]125 kW AJUNTAMENTV10.013 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [HALOGENURS METÀL·LICS]126 kW AJUNTAMENTV10.014 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [INCANDESCÈNCIA]127 kW AJUNTAMENTV10.015 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [LLUM MESCLA]128 kW AJUNTAMENTV10.016 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de SODI ALTA PRESSIÓ - VSAP]129 kW AJUNTAMENTV10.017 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de SODI BAIXA PRESSIÓ - VSBP]130 kW AJUNTAMENTV10.018 ! ·ENLLUMENAT PÚBLIC: POTÈNCIA BOMBETES ENLLUMENAT PÚBLIC [VAPOR de MERCURI - VMAP]131 kW AJUNTAMENTV10.019 ! ·SEMÀFORS: CONSUM D'ELECTRICITAT381 kWh AJUNTAMENTV10.100 ! ·

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    SEMÀFORS: NOMBRE DE CRUÏLLES SEMAFÒRIQUES [INCANDESCÈNCIA]277 n AJUNTAMENTV10.101 ·SEMÀFORS: NOMBRE DE CRUÏLLES SEMAFÒRIQUES [LEDs]278 n AJUNTAMENTV10.102 ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: NOMBRE D'EDIFICIS30 n AJUNTAMENTV10.200 ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA33 m2 AJUNTAMENTV10.201 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: CONSUM ELECTRICITAT27 kWh AJUNTAMENTV10.202 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: CONSUM GAS NATURAL28 kWh AJUNTAMENTV10.203 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: CONSUM GLP29 kWh AJUNTAMENTV10.204 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL26 kWh AJUNTAMENTV10.205 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: CONSUM AIGUA25 m3 AJUNTAMENTV10.206 ! ·ADMINISTRACIÓ i OFICINES MUNICIPALS: NOMBRE ANUAL DE TREBALLADORS32 n AJUNTAMENTV10.207 ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: NOMBRE D'EDIFICIS139 n AJUNTAMENTV10.300 ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA [EXCEPTE ÀREES ESPORTIVES]142 m2 AJUNTAMENTV10.301 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA [NOMÉS ÀREES ESPORTIVES]143 m2 AJUNTAMENTV10.302 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: CONSUM ELECTRICITAT136 kWh AJUNTAMENTV10.303 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: CONSUM GAS NATURAL137 kWh AJUNTAMENTV10.304 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: CONSUM GLP138 kWh AJUNTAMENTV10.305 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL135 kWh AJUNTAMENTV10.306 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: CONSUM AIGUA134 m3 AJUNTAMENTV10.307 ! ·CENTRES MUNICIPALS D'ENSENYAMENT: NOMBRE ANUAL D'ALUMNES140 n AJUNTAMENTV10.308 ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: NOMBRE D'EDIFICIS59 n AJUNTAMENTV10.400 ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA62 m2 AJUNTAMENTV10.401 ! ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: CONSUM ELECTRICITAT56 kWh AJUNTAMENTV10.402 ! ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: CONSUM GAS NATURAL57 kWh AJUNTAMENTV10.403 ! ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: CONSUM GLP58 kWh AJUNTAMENTV10.404 ! ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL55 kWh AJUNTAMENTV10.405 ! ·CENTRES SOCIO-CULTURALS, C. CÍVICS i BIBLIOTEQUES: CONSUM AIGUA54 m3 AJUNTAMENTV10.406 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: NOMBRE D'EDIFICIS151 n AJUNTAMENTV10.500 ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA154 m2 AJUNTAMENTV10.501 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: CONSUM ELECTRICITAT148 kWh AJUNTAMENTV10.502 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: CONSUM GAS NATURAL149 kWh AJUNTAMENTV10.503 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: CONSUM GLP150 kWh AJUNTAMENTV10.504 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL147 kWh AJUNTAMENTV10.505 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: CONSUM AIGUA146 m3 AJUNTAMENTV10.506 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS AMB PISCINA: NOMBRE D'USUARIS ANUAL153 n AJUNTAMENTV10.507 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: NOMBRE D'EDIFICIS160 n AJUNTAMENTV10.600 ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA163 m2 AJUNTAMENTV10.601 ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: CONSUM ELECTRICITAT157 kWh AJUNTAMENTV10.602 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: CONSUM GAS NATURAL158 kWh AJUNTAMENTV10.603 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: CONSUM GLP159 kWh AJUNTAMENTV10.604 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL156 kWh AJUNTAMENTV10.605 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: CONSUM AIGUA155 m3 AJUNTAMENTV10.606 ! ·CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS SENSE PISCINA: NOMBRE D'USUARIS ANUAL162 n AJUNTAMENTV10.607 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: NOMBRE D'EDIFICIS39 n AJUNTAMENTV10.700 ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA40 m2 AJUNTAMENTV10.701 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: CONSUM ELECTRICITAT36 kWh AJUNTAMENTV10.702 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: CONSUM GAS NATURAL37 kWh AJUNTAMENTV10.703 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: CONSUM GLP38 kWh AJUNTAMENTV10.704 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: CONSUM ALTRES FONTS D'ENERGIA FÒSSIL35 kWh AJUNTAMENTV10.705 ! ·ALTRES EDIFICIS MUNICIPALS: CONSUM AIGUA34 m3 AJUNTAMENTV10.706 ! ·PARCS & JARDINS MUNICIPALS: NOMBRE D'ESPAIS AMB FONTS D'AIGUA239 n AJUNTAMENTV10.800 ·PARCS & JARDINS MUNICIPALS: SUPERFÍCIE DE VERD URBÀ243 km2 AJUNTAMENTV10.801 ·PARCS & JARDINS MUNICIPALS: NOMBRE DE PÒLISSES D'AIGUA240 n AJUNTAMENTV10.802 ·

  • LLISTA DE VARIABLES PER SECTORSNOM VARIABLE o INDICADORCODI VARIABLE UNITATS VARIABLE FONT INFORMACIÓ

    PARCS & JARDINS MUNICIPALS: CONSUM D'AIGUA DE LA XARXA D'ABASTAMENT PÚBLICA236 m3 AJUNTAMENTV10.803 ! ·PARCS & JARDINS MUNICIPALS: CONSUM D'AIGUA FREÀTICA237 m3 AJUNTAMENTV10.804 ! ·BOMBAMENT D’AIGUA PER POTABILITZAR: CONSUM ELÈCTRIC BOMBAMENT D’AIGUA POTABLE1 kWh AJUNTAMENTV10.900 ·PARC VEHICLES MUNICIPALS235 n AJUNTAMENTV10.A00 ·CONSUM VEHICLES MUNICIPALS102 kWh AJUNTAMENTV10.A01 ! ·DESPESA MUNICIPAL CORRENT DESTINADA A MEDI AMBIENT251 € AJUNTAMENTV10.B00 ! ·DESPESA MUNICIPAL CORRENT TOTAL253 € AJUNTAMENTV10.B01 ! ·

    11 - ELECTRICITATSECTOR:CONSUM ELÈCTRIC: TOTAL372 kWh ICAENV11.000 ! ·CONSUM ELÈCTRIC: SECTOR PRIMARI326 kWh ICAENV11.001 ·CONSUM ELÈCTRIC: SECTOR INDUSTRIAL + ENERGÈTIC86 kWh ICAENV11.002 ! ·CONSUM ELÈCTRIC: SECTOR CONSTRUCCIÓ i OBRES PÚBLIQUES324 kWh ICAENV11.003 ·CONSUM ELÈCTRIC: SECTOR DOMÈSTIC BT84 kWh ICAENV11.004 ! ·CONSUM ELÈCTRIC: TERCIARI + TRACCIÓ43 kWh ICAENV11.005 ! ·EDAR: CONSUM D'ELECTRICITAT DE LA EDAR [ELECTRICITAT DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ D'ELECTRICITAT]105 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V11.006 ! ·ETAP/DESSALADORA: CONSUM D'ELECTRICITAT DE LA ETAP/DESSALADORA [ELECTRICITAT DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ D'ELECTRICITAT]389 kWh PROPIETARI o GESTOR INST.V11.007 ! ·ABONATS ELÈCTRIC: TOTAL376 n ICAENV11.100 ·ABONATS ELÈCTRIC: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR PRIMARI323 n ICAENV11.101 ·ABONATS ELÈCTRIC: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR INDUSTRIAL + ENERGÈTIC14 n ICAENV11.102 ·ABONATS ELÈCTRIC: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR CONSTRUCCIÓ i OBRES PÚBLIQUES321 n ICAENV11.103 ·ABONATS ELÈCTRIC: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR DOMÈSTIC BT12 n ICAENV11.104 ·ABONATS ELÈCTRIC: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS TERCIARI + TRACCIÓ108 n ICAENV11.105 ·

    12 - GAS NATURALSECTOR:CONSUM GAS NATURAL: TOTAL [EXCEPTE GRANS GENERADORS D'ENERGIA ELÈCTRICA]373 kWh ICAENV12.000 ! ·CONSUM GAS NATURAL: SECTOR INDUSTRIAL96 kWh ICAENV12.001 ! ·CONSUM GAS NATURAL: SECTOR TERCIARI/COMERCIAL97 kWh ICAENV12.002 ! ·CONSUM GAS NATURAL: SECTOR DOMÈSTIC BT95 kWh ICAENV12.003 ! ·ABONATS GAS NATURAL: TOTAL [EXCEPTE GRANS GENERADORS D'ENERGIA ELÈCTRICA]377 n ICAENV12.100 ·ABONATS GAS NATURAL: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR INDUSTRIAL23 n ICAENV12.101 ·ABONATS GAS NATURAL: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR TERCIARI/COMERCIAL24 n ICAENV12.102 ·ABONATS GAS NATURAL: NOMBRE DE SUBMINISTRAMENTS SECTOR DOMÈSTIC BT22 n ICAENV12.103 ·

    13 - GLPSECTOR:CONSUM GLP: TOTAL374 kWh REPSOL-YPF o d'ALTRES DISTRIBUÏDORS DE GLPV13.000 ! ·CONSUM GLP: BUTÀ [UD125]76 kWh REPSOL-YPF o d'ALTRES DISTRIBUÏDORS DE GLPV13.001 ! ·CONSUM GLP: PROPÀ [UD110]100 kWh REPSOL-YPF o d'ALTRES DISTRIBUÏDORS DE GLPV13.002 ! ·CONSUM GLP: PROPÀ [UI350]101 kWh REPSOL-YPF o d'ALTRES DISTRIBUÏDORS DE GLPV13.003 ! ·CONSUM GLP: MESCLA PER AUTOMOCIÓ [K120]98 kWh REPSOL-YPF o d'ALTRES DISTRIBUÏDORS DE GLPV13.004 ! ·CONSUM GLP: PROPÀ [VENDES A GRA