mestall - ddgi.cat · any viii - núm. 19 - juny 2006 3 reflexionant sobre quina ha estat la sort...

Després de l'entrada al Patronat Eiximenis,agraïm a la Diputació de Girona que ens hagicedit un espai al seu servidor per a la pàginaweb de l'associació. Amb molta il·lusió, hemcomençat a treballar-hi per convertir-la en unaltre instrument de comunicació dels membresde l'Associació d'Història Rural, entre nosaltres iamb els que encara no ens coneixen.

Fins ara l'associació tenia un espai ceditpel Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona(www.udg.edu/ilcc/ahr.html). No era una pàginagestionada per nosaltres mateixos i depeníemde la bona relació que tenim amb aquest institutuniversitari per actualitzar-la i gestionar-la.Actualment, hem traslladat tota la informació del'adreça de la UdG a la nova adreça. Per això hitrobareu les seccions que ja coneixeu: les publi-cacions, la convocatòria del Premi Mestall i elsbutlletins. D'altra banda, hem refet la distribucióde tota la informació institucional, la que ensexplica als altres, posant-la en una nova secció

anomenada "Associació". Hem organitzat pertemes les activitats habituals de l'associació (jor-nades i excursions). Com a novetat en els con-tinguts, hi trobareu fotografies de les sortides(Rosselló, Empordà...). La intenció de la junta éspenjar-hi imatges de les excursions que anemfent, i per això esperem enviaments dels socis

que hi vulguin participar. També hi haurà unapart d'accés restringit a la junta, tot i que encarano està del tot enllestida; servirà per emmagat-zemar documentació interna, i volem que, a lallarga, faci la funció d'arxiu històric de tot tipusde documentació electrònica.

El disseny d'aquesta nova web ha milloratla navegació, perquè inclou una barra de menúintern visible a totes les pàgines, la qual cosaens permet canviar de secció en qualsevolmoment. Us animem a visitar aquest espai i,sobretot, a fer-nos les aportacions i comentarisque considereu convenients sobre l'estètica,l'estructura i els continguts de les pàgines.Esperem que ens comuniqueu els problemes omancances que hi trobeu. També, si us agrada,estarem contents de sentir-ho.

La Junta

SUMARI

PortadaNovetats al web de l’associació

PatrimoniII Cuita de forns derajoler de les Gavarres

EstudisLa importància de lainclusió de les masiesen els inventaris icatàlegs municipals deprotecció del patrimoniarquitectònic

L’AssociacióSortida: Les barraquesde pedra seca de la Ga-rriga i el poble de LladóLa tasca d’Antoni Saumell

Notes de lectura

E. Saguer, Treballagrari i reproduccióeconòmica. El BaixEmpordà, 1850-1880

R. Lluch, Elsremences. La senyoriade l'Almoina de Gironaals segles XIV i XV

LlibresJ. Guitart (coord.),Història agrària delspaïsos catalans, vol. 1[Antiguitat]

TrobadesTreball, món rural i canvi agrari a l'Europacontemporània

Agenda

1

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any VIIInúm. 19

juny 2006

NOVETATS AL WEB DE L’ASSOCIACIÓ

www.ddgi.es/historiaruralwww.ddgi.es/historiarural

any VIII - núm. 19 - juny 2006

Quan el 1997 la fundació Amics delPatrimoni va portar a terme la primeraactuació de desbrossament i reforça-ment de les parets principals de la rajo-leria del mas Frigola de Sant Climent dePeralta (Baix Empordà), poc podienpensar que pocs anys després tornariaa funcionar. Del 29 d'octubre al 19 denovembre de 2005 l'Ajuntament deForallac va organitzar la II Cuita de fornsde rajoler de les Gavarres, que dos anysabans havia tingut lloc a la rajoleria delmas Plaja de Fitor. Per fer-ho possible,va ser necessària una nova intervencióque suposava la substitució dels 14 arcsde la graella per 12 de nous, que hanestat fets amb materials d'alta tempera-tura respectant les proporcions originalsdel forn. La iniciativa ha estat possiblegràcies als coneixements i l'entusiasmede Josep Matés, mestre de l'Escola deCeràmica de la Bisbal d'Empordà, i deJoan Ferrer, hereu d'una nissaga derajolers de Regencós. Així mateix, calagrair la col·laboració de la famíliaFrigola, propietària de la rajoleria, cons-truïda molt probablement durant lasegona meitat del segle XVIII i que vadeixar de funcionar ara fa uns 120 anys.De l'esforç i la col·laboració de tots ellsn'ha resultat una experiència engresca-dora i pedagògica.

Iniciatives d'aquestes característi-ques permeten posar en valor un patri-

moni que romania adormit, difondre'l ales noves generacions i donar testimonid'una activitat de caràcter artesà enperill d'extinció. Una escola d'arts i ofi-cis en plena natura que bé valia unavisita per a tots els públics. Una lliçó detreball i d'esforç que té el seu resultaten una obra ben feta.

Per bé que tradicionalment lespeces per coure es feien allà mateixaprofitant la terra i l'aigua de la zona,mitjançant un sistema de basses i cana-litzacions construïdes a tocar del forn,el procés seguit en aquesta II Cuita hacomençat amb el trasllat de les peces(rajoles, gerres i atuells de tota mena)des dels respectius tallers d'elaboració.L'obra es va enfornar amb molta curadurant sis dies. El dia 4, a les 9 delmatí, es va fer l'encesa del foc a lafoganya de dues boques. Al llarg de dosdies aquest foc, que va menester unes20 tones de fusta, va anar fent la cuita.Després, es va tancar la boca del forn, ies va deixar refredar el forn durant 15dies. L'obertura i la retirada de lespeces va tenir lloc el 19 de novembre.La desenfornada va constituir tot unesdeveniment que va atraure la curiosi-tat d'un nombrós públic.

David Moré Aguirre

patrimoni

II Cuita de forns de rajoler de les Gavarres

Sant Climent dePeralta (Baix Empordà)

2


3

Reflexionant sobre quina ha estat lasort de la masia, la casa rural perexcel·lència, se m'acuden diverses idees,o records, que voldria exposar en ocasióde la presentació del llibre La masia cata-lana. Evolució, arquitectura i restauració.

Fa molts anys que la masia ha estatestudiada des de diferents punts de vista:l'històric, l'arquitectònic, el tipològic, elsocioeconòmic o el paisatgístic, per laseva condició d'objecte arquitectònic querecull l'essència de la tradició constructivanoble i popular alhora, com a elementaglutinador d'una forma de vida, la pagesa,i d'una economia bàsica al país, l'agrícola,i, també, com a element estructurador delpaisatge rural. Els estudis que han desen-volupat alguns d'aquests aspectes al llargdel segle XX (per posar els exemples mésconeguts, els treballs de Josep Danés iTorras, de Joan Amades, de JoaquimCamps i Arboix, de Salvador Llobet, deLluís Bonet Garí, de Jeroni Moner, conjun-tament amb Josep Riera i Arcadi Pla, i d'unllarg etcètera) palesen que el tema ha sus-citat, de sempre, un interès gens menys-preable, gairebé tan intens com el que hadespertat l'arquitectura romànica religiosa.Recordem, si més no, l'arxiu fotogràfic delCentre Excursionista de Catalunya, per ala formació del qual han col·laborat, des de

fa molts anys, nombrosos professionals dediferents disciplines.

Tanmateix, aquesta atracció inequívo-ca, exercida no sols entre les esferes delsintel·lectuals i dels investigadors, sinótambé en els estrats més populars, no s'havist ponderada per part de les administra-cions públiques, ni emparada, fins faescassos anys, per una protecció legal sufi-cientment àmplia. La masia i els seus com-ponents territorials han estat tan a l'abastde tothom, han format part de la quotidiani-tat de tal manera, que escasses vegadess'ha parlat de protegir-la; i no s'ha temutgens ni mica per la seva desaparició.Estant tan lligada a la idea de la propietatde la terra, de l'hereu o la pubilla, del treballen el camp, semblava que no podia des-aparèixer mai; com si tingués un pacte ambl'eternitat i no calgués protegir-la específi-cament amb una declaració monumental.

De fet, si repassem alguns delsantics volums publicats per la DireccióGeneral de Belles Arts del Ministerid'Educació i Ciència, que recullen les llis-tes dels anomenats "monuments nacio-nals", podem comprovar el següent:

- A l'Inventari de Protecció delPatrimoni Cultural Europeu (IPCE), publicatel 1967, es recullen els Conjuntos Histórico-Artísticos i Sitios Mixtos Urbano-Rurales

estudis

La importància de lainclusió de les masies enels inventaris i catàlegsmunicipals de protecció

del patrimoni arquitectònic

Conferència llegida a Barcelona,Edifici del Vagó (Escola Industrial),

el 24 de novembre de 2005

Raquel Lacuesta

Intervenció de Rafael MasóValentí a l'exterior del castell deRaïmat (Lleida): vorera detoves de la Bisbal, porta d'ac-cés i reforma de finestra. Foto:Raquel Lacuesta, 2005.


4

declarats fins al moment. Aquesta publica-ció constitueix la primera aportació aEuropa d'un inventari d'aquesta mena, sor-gida com a conseqüència de la ponènciaque va desenvolupar l'aleshores Comissaridel Patrimoni Artístic Nacional, GabrielAlomar, en el Consell d'Europa reunit aEstrasburg durant aquells anys per tal detractar el tema a nivell internacional i crearun model de fitxa unificada. Doncs bé, en

aquest Inventari, dins la província deBarcelona, no consta cap casa de pagès oconjunt rural, tan sols tres palaus; a la deGirona, hi ha recollits els palaus de noupoblacions, com ara Castelló d'Empúries,Flaçà, Peratallada, Peralada, etc., algunsd'ells amb alguna protecció legal específicadels anys cinquanta o seixanta; a la provín-cia de Lleida, setze palaus, sense capdeclaració monumental, i a la de Tarragona,quatre palaus. Cap masia, pel que veiem.

- A l'Inventario del Patrimonio Artísticoy Arqueológico de España, publicat l'any1973 i reeditat el 1975, s'inclou com a"paraje pintoresco", declarat el desembrede 1945, el lloc de la Font Moxina i elsseus voltants, al municipi d'Olot, "compre-sa la totalitat de les parts de prat i arbratsdels masos Aruga, Blanc, Marunys,Masdevall, Coromina i Raveix". Tot i l'am-bigüitat del Decret, podríem suposar queles construccions també hi eren incloses.

- Podríem discutir si es tractava demasies fortificades, o de castells i torres dedefensa utilitzats com a habitatges en elmedi rural. En aquest cas, sí que van serobjecte d'atenció gràcies al Decret de 22d'abril de 1949 sobre Protección de loscastillos españoles, del Ministeri d'Edu-cació Nacional, la llista dels quals va serpublicada el 1968 en el volum 2 de l'inven-

tari IPCE, amb el nom Monumentos deArquitectura Militar. En la província deBarcelona, hi constaven 294 elementsinventariats, entre els quals s'especificavaque n'hi havia disset d'utilitzats com amasies; a la província de Girona es comp-tabilitzen seixanta-set elements d'arquitec-tura militar utilitzats com a "casas delabor", d'un total de 631 elements inventa-riats; a la província de Lleida, dos castellsamb ús de masia, d'un total de 253 ele-ments inventariats; i, a la província deTarragona, cap, d'un total de 127. No caldir que, a la pràctica, la interpretació d'a-quest Decret, que va néixer amb una claraintenció de domini del territori per a ladefensa nacional, va implicar la salvaguar-da de les fortaleses, les ruïnes de castellsi dels seus entorns naturals, però també deles masies i cases senyorials que es tro-baven al seu redós, gràcies a la prohibicióexpressa de construir en els paratges afec-tats, d'àmplies extensions, on es trobavenles edificacions. Ara bé, si per mala sort elsinventariadors de l'arquitectura militar vanignorar algunes masies fortificades perquènomés constaven com a "casa de labor", ladesprotecció estava assegurada. És la sortque va tenir, per exemple, la quadra deSegur de Calafell, amb unes construccionsadossades a la torre que havien estat pro-jectades per Fra Josep de la Concepciól'any 1673. Del conjunt, un cop urbanitzatsels terrenys del voltant, només se'n vansalvar la torre i la capella medievals.

- Per la seva part, el Col·legid'Arquitectes de Catalunya va donar unpas endavant en la inventarització demasies, quan va emprendre la tasca d'in-ventariar el patrimoni arquitectònic detotes les comarques catalanes. Aquestsinventaris, realitzats durant la dècada de1980 i materialitzats en fitxes individualit-zades que van conservar el nom de FitxesIPCE (és a dir, amb la intenció que for-messin part igualment de l'Inventari delPatrimoni Cultural Europeu), van recollirforça elements de l'arquitectura rural, nosols les cases de pagès importants, sinótambé les construccions de caràctersecundari que les envoltaven i d'altresencara més anònimes, com pous de glaç,cabanyes, barraques, etc.

- També durant aquesta dècadaalguns ajuntaments van emprendre la con-fecció dels seus Catàlegs municipals, ambels corresponents Plans Especials deProtecció; però, tot i l'esforç esmerçat, lamajoria hi van incloure només les masiesmés rellevants. Aquests elements catalo-

estudis

Quan els edificis rurals perdenels seus arrebossats i enlluïtsper un criteri estètic a la moda,perden, també, bona part de laseva autenticitat. Foto: L.Cuspinera, 2005.


5

gats mitjançant plans d'urbanisme passa-rien a ser, automàticament, Béns Culturalsd'Interès Local (BCIL) fins que s'aprovà laLlei del Patrimoni Cultural Català el setem-bre de 1993. A partir d'aleshores, els ele-ments dels Catàlegs ja no serien conside-rats BCIL, sinó Béns Catalogats (BCIN).Amb tot, la protecció que s'exigia en elscatàlegs municipals generalment afectavaels volums, les façanes, cobertes, algunafinestra cenopial o alguna porta d'arc dove-llat (elements que sempre han atret elscatalogadors, tant arquitectes com historia-dors). Poques vegades s'incidia en l'entornque li era propi i que contenia elements oconstruccions inseparables de la vida apagès: l'era, el pou, la pallissa, el celler, l'es-table o la masoveria. I, menys encara, queaquesta protecció afectés l'interior de lesmasies o el seu mobiliari antic, entre altrescoses perquè de vegades la catalogacióesdevenia una cosa furtiva: els amos omasovers, i especialment els gossos o lesoques, procuraven que ningú no s'acostés amenys de dos-cents metres de la masia. Lacatalogació i la protecció, per força, haviende ser parcials i fins i tot temeràries.

(No ho dic en va: recordo, una vega-da, quan estava fent l'Inventari del VallèsOccidental, que, amb els meus companysde treball, vam anar a La Barata; i ens vasortir del terrat un home carregat amb elque a mi em va semblar un trabuc peròque devia ser una escopeta de caça, ame-naçant-nos si ens hi acostàvem. I, en unaaltra ocasió, a la comarca d'Osona, vamentrar en el pati d'una masia per cercarl'amo, que no hi era, però ens va rebreuna cort animal d'oques, galls, gallines,conills, gossos i gats i, en un moment, esvan col·locar en fila índia tot escridassant-nos i menant-nos cap a la porta, perquèmarxéssim del seu hàbitat ben ràpida-ment. Semblàvem el flautista d'Hamelín,però sense flauta. No sé si vaig decidiraleshores que, en un futur, hauríem d'in-corporar a l'equip un historiador del poble,que conegués bé la seva gent i les sevesbestioles, per fer aquestes tasques).

- La Direcció General de PatrimoniCultural de la Generalitat de Catalunya vainiciar el 1982 l'Inventari del PatrimoniArquitectònic de Catalunya, al qual vaincorporar la informació que aportaven lesfitxes IPCE i altres documents semblants.En aquest Inventari, segons la pàgina webde la Generalitat, "hi tenen cabuda les trescategories de protecció que estableix la llei9/1993: els BCIN, els BCIL i la resta debéns integrants de l'ampli concepte de

patrimoni cultural que defineix la llei".Segons aquesta definició, es podria inter-pretar que totes les masies, pel fet de for-mar part de l'Inventari de BIPCCs de laGeneralitat o dels inventaris municipals,s'hagin aprovat o no els seus catàlegs res-pectius, gaudeixen ja de protecció. A lapràctica, però, molt em temo que no és així.

- El Catàleg de Monuments iConjunts Històrico-Artístics de Catalunya,publicat per la Generalitat l'any 1990, varecollir gairebé tots els monuments decla-rats a Catalunya fins l'any 1985, tant perl'Estat com per la mateixa Generalitat,d'ençà que li van ser traspassades lescompetències en matèria de patrimoni cul-tural. La llista de l'inventari d'arquitecturamilitar abans esmentat es va incrementaramb força masies fortificades o adossa-des a torres de defensa, que no havienestat contemplades anteriorment i, a més,es va afegir al Catàleg una relació d'arqui-tectura popular i medieval de l'AltaGarrotxa, protegida per una Resolució deljuliol de 1983, que inclou construccionsreligioses, construccions militars i altresconstruccions. Entre aquests altres cons-truccions, hi figuraven unes quantesmasies, a més d'algun molí i algun pont.

- Existeix també un Decret, força igno-rat, que podria ajudar, segons com s'inter-preti, a salvaguardar algunes masies: es

tracta del Decret 571/1963, del 14 de març(aprovat per l'antic Ministeri d'EducacióNacional), referit a la protecció d'escuts,emblemes, pedres heràldiques, rotlles dejustícia, creus de terme i similars, sempreque tinguin una antigor no inferior a centanys. Doncs bé, segons com, gràcies a l'e-xistència d'aquests elements en una façanao en un espai interior, la protecció es podria

estudis


6

estendre a tot l'edifici. Les justificacionspodrien ser de caràcter històric, sentimen-tal, artístic o emblemàtic, tant se val. Peròcaldria molta fermesa per part del'Administració per aplicar el Decret a laprotecció de l'entorn edificat d'un escut ouna pedra heràldica. Tot i així, sé d'alguncas a Castella en què s'hi ha aplicat.

La masia, com a complex arquitectò-nic, ha sofert la mateixa sort que la cultu-ra del pagès. És a dir, ha perdut part delsseus valors intrínsecs, s'ha modernitzat,la qual cosa, en principi, no hauria de serpejorativa. Però al costat d'alguns edificisnobles han aparegut coberts d'uralita ifaçanes de totxana vista, i les fusterieshan estat substituïdes per l'alumini. I,també, han patit l'anomenat "mal de lapedra", quan, des de posicions pseudo-cultes o neopopulistes, han perdut elsseus arrebossats i enlluïts per deixar lapedra, no sempre aparellada noblement,despullada i desprotegida de les incle-mències del temps.

En el millor dels casos, els terrenys quel'envoltaven, en ser urbanitzats, van deixarsobreviure la casa com a objecte d'antigor,fins i tot amb orgull, però despresa del seuentorn i de les seves construccions caracte-rístiques, i ofegada per cases i blocs.

Fa ja gairebé un segle que JosepDanés Torras es planyia no només de latrista situació de les masies, sinó tambéd'un esdevenidor encara més negre. I nos'equivocava. Escrivia:

Aquestes cases estàn moltes desha-bitades, o habitades d'una manera indig-na. Les famílies temptades pel viure deciutat, sense cap classe de preparació hanabandonat la casa pairal, preferint portaruna vida insignificant en un poble, quepoder ésser senyor en la seva terra;altres, segueixen un camí oposat, tancatsa pagès amb un esperit també tancat,sense idealitat de cap classe, passen lavida quedant-se solters, dedicant-se solsa pescar i a cassar i no cuidant-se del des-enrotllament de la propietat, car amb loque dóna ja en tenen prou; sovint, desprésd'admirar la bellesa d'una masía, ens hemde doldre de trobar-hi aquests neurastè-nics que, posseint-la, no en disfruten.

Què hauria pensat Danés si haguésllegit a La Vanguardia de fa uns mesos untitular com aquest?: "Masías con cheque.Una agencia premia con 6.000 euros aquien informe sobre casas rústicas enventa". I déu n'hi do amb els comentarisdel periodista: l'agent immobiliari en qües-tió no entén perquè l'Administració posapals a les rodes en matèria de rehabilita-cions o reformes de masies; exigeix estu-dis arqueològics, informes d'impacte pai-satgístic, informes del Departamentd'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de l'ad-ministració hidràulica o del ServeiGeològic: "Un galimatías burocrático —diuel periodista— que, además, sólo se poneen marcha si la masía en cuestión figuraen un catálogo específico que fija si essusceptible de reconstrucción o de rehabi-litación". El mateix agent immobiliari ofe-reix de vegades als paletes interessantsincentius perquè rehabilitin masies aban-donades, i fins i tot l'oportunitat de com-prar-les a bon preu.

Anem a veure, ara, quina és lagènesi del "galimatías burocrático" a quèal·ludia el periodista i perquè és impor-tant la inclusió de les masies en elsinventaris i catàlegs municipals de pro-tecció del patrimoni arquitectònic. Ja l'an-terior Llei catalana d'urbanisme 2/2002,de 14 de març, en els seus Principis decaràcter general i, de manera més espe-cífica, en els seus articles 3 i 9, en definirel concepte de Desenvolupament urba-nístic sostenible (LUC, Art. 3.1), feia refe-rència de manera indirecta al PatrimoniArquitectònic, en determinar que s'haviende "conjuminar les necessitats de creixe-ment amb la preservació [...] dels valorspaisatgístics, arqueològics, històrics i cul-turals". Igualment, especificava que elplanejament urbanístic havia de "preser-var els valors paisatgístics d'interèsespecial, el patrimoni cultural i la identitatdels municipis" (LUC, Art. 9.3) i havia devetllar perquè les construccions iinstal·lacions noves s'adaptessin a l'am-bient que les contextualitzava i no des-mereixessin els edificis o les restes decaràcter històric, artístic, arqueològic otradicional (LUC, Art. 9.3).

La Llei de 2002 va ser, potser, la pri-mera que, d'una manera explícita, vaintentar regular la conservació i l'ús de lesmasies i les cases rurals. Aquest esperit vaser recollit en el vigent Text refós de la Lleid'Urbanisme aprovat per la Generalitat deCatalunya segons Decret legislatiu de 26de juliol de 2005. L'article 47 del Text refós,

estudis

Antecedent dels estudis sobre l'arquitec-tura popular, a càrrec de l'arquitecteJosep Danés. 1919.

" Fa ja gairebé un segleque Josep Danés Torras

es planyia no només de latrista situació de les

masies, sinó també d'unesdevenidor encara més

negre. I no s'equivocava ".


7

referit a Règim d'ús del sòl no urbanitzable,es diferencia ben poc del redactat de la lleianterior, i en el seu punt 3 diu així: "És per-mès, en sòl no urbanitzable, amb els requi-sits fixats pels articles 50 i 51, de recons-truir i rehabilitar les masies i cases ruralsque calgui preservar i recuperar per raonsarquitectòniques, històriques, mediam-bientals, paisatgístiques o socials" (aquestés un nou concepte afegit a la Llei ante-rior). I segueix dient: "Les masies i casesrurals han d'haver estat incloses pel plane-jament urbanístic en el catàleg a què esrefereix l'article 50.2, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un establimenthoteler amb exclusió de la modalitat d'ho-tel apartament, a un establiment de turis-me rural o a activitats d'educació en el lleu-re. Tanmateix, per poder destinar lesmasies o cases rurals a establiment hote-ler ha d'estar previst expressament en eldit catàleg, el qual pot establir un límit delnombre de places".

Pel que fa a l'al·lusió a l'article 50,referit al Procediment per a l'aprovació deprojectes de reconstrucció i rehabilitacióde masies i cases rurals en sòl no urbanit-zable, en l'apartat 1 es determina queaquests projectes "han d'ésser sotmesos ainformació pública per l'ajuntament, per untermini de vint dies, i a l'informe de lacomissió territorial d'urbanisme competent,que l'haurà d'emetre en el termini de dosmesos. La llicència serà atorgada sempreque aquest informe sigui favorable i reculli,en els casos que així es determini, lesmesures correctores i les condicions decaràcter urbanístic a què fa referència l'ar-ticle 48.2". Aquestes condicions són lesque es preveuen en el procediment per al'aprovació de projectes d'actuacions espe-cífiques d'interès públic en el sòl no urba-nitzable, i impliquen la inclusió de la docu-mentació següent (o sigui, aquell "galima-tías burocrático" que esmentava abans):

- Una justificació específica de la finalitatdel projecte i de la compatibilitat de l'actua-ció amb el planejament urbanístic i sectorial.

- Un estudi d'impacte paisatgístic.- Un estudi arqueològic i un informe del

Departament d'Agricultura, Ramaderia iPesca.

- Un informe de l'administració hidràuli-ca en segons quines condicions d'afecta-ció d'aqüífers, zones vulnerables, etc.

- Un informe del Servei Geològic deCatalunya, si l'actuació afecta jacimentspaleontològics o punts geològics d'interès.

Tot això és requisit per tramitar les lli-cències municipals. Ara bé, si es tracta de

projectes que només comportin obres deconservació, d'adequació, de millora o demanteniment d'un ús existent admès perl'ordenament urbanístic, el tràmit quedaúnicament subjecte a llicència municipal.

L'apartat 2 del mateix article 50 esta-bleix que "el planejament urbanístic gene-ral o especial ha d'identificar en un catàlegespecífic les masies i les cases rurals sus-ceptibles de reconstrucció o de rehabilita-ció i justificar les raons que en determinenla preservació i la recuperació". Aquí es fareferència altra vegada a què els criterispaisatgístics que determinen la inclusió deles masies i cases rurals en el catàlegs'han d'adequar a les determinacionsestablertes pel planejament per a la pro-tecció i el millorament del paisatge.

Per últim, l'apartat 3 incideix demanera concreta en l'actuació en el patri-moni arquitectònic rural: "s'han de respec-tar el volum edificat existent i la composi-ció volumètrica original prèviament deter-minats i, si no s'alteren les característi-ques originals de l'edificació, es permet ladivisió horitzontal", sempre d'acord amb lanormativa reguladora de les condicionsobjectives d'habitabilitat.

L'article 51, referit a les Directriusper a les llicències d'edificació en sòl nourbanitzable, estableix en el seu punt 1que "els materials, els sistemes construc-tius, el volum i la tipologia aparents de lesedificacions han d'ésser els propis del'àmbit territorial on siguin emplaçats". Elscriteris i les condicions necessàries perfer efectiva aquesta directriu s'han d'esta-blir des del planejament territorial i el pla-nejament urbanístic.

L'esperit i la lletra de la Llei d'urba-nisme, juntament amb l'aplicació de la Lleide Patrimoni Cultural Català, podriendonar-nos motius de satisfacció pel que faa la protecció real de les masies i casesrurals. I, per extensió, l'aplicació dels crite-ris paisatgístics, amb un concepte amplique inclogui l'entorn de les edificacions (i,per tant, les construccions o elementsannexos que li són propis) podrien sertambé esperançadors. Però podem inter-pretar-ho diferentment: si ha arribat a serimportant que aquests elements hagin deser inclosos en un catàleg és perquè han

estudis

" El dubte es genera quanels criteris d'intervenciópoden ser determinats

unilateralment, en funciódels coneixements

històrics d'un tècnic (quepoden o no ser amplis) oen funció de les pressions

especulatives ".

Coberta del llibre La masiacatalana. Brau edicions, 2005.


8

esdevingut generadors d'una activitat pro-ductiva, i no només pel fet de ser patrimo-ni historicoartístic que cal preservar. Enqualsevol cas, sigui benvinguda la llei.

El dubte es genera quan els criterisd'intervenció poden ser determinats unila-teralment, en funció dels coneixementshistòrics d'un tècnic (que poden o no seramplis) o en funció de les pressions espe-culatives. O, simplement, en funció d'unanormativa de seguretat que podria impli-car, en segons quins casos, la remodela-ció total dels edificis pel que fa referènciaals espais interiors.

Tradicionalment, les masies s'hananat adaptant a les modes, als usos, alsestils o als materials de cada època. Lesque més ens atrauen, potser per la sevaautenticitat, són aquelles que s'han man-tingut sense gaire canvis o amb els canvisque es van introduir al segle XVIII. Canviarel seu aspecte, ara, per l'aplicació d'unscriteris no massa sensibles suposaria per-dre aquesta autenticitat. Tenim bons exem-ples d'intervenció al llarg de la història mésrecent. Sense anar més lluny, l'arquitecteRafael Masó constitueix un bon exemple aseguir per la seva sensibilitat en fer front altema. Les seves intervencions en el patri-moni rural fugiren de qualsevol ostentació irespectaren la tradició a l'hora d'afegir ele-

ments nous: el Mas la Riba, a la Vall deBianya, o el mas Pujador, també a la Vallde Bianya; el Soler de Mansolís, a SantHilari Sacalm; el castell de Raïmat, aLleida; el mas La Dou, a Sant Esteve d'enBas. I, fins i tot, el mas Can Grau, al qualva afegir un cos en un llenguatge de laseva època, sense afectar ni malmetre l'e-dificació original. I fixem-nos, també, enuna construcció de nova planta en el medirural: can Massaguer, al municipi d'Albons,on no va dubtar en utilitzar les formes i elsesquemes organitzatius de la construcciótradicional, pròxims a la masia, per tal d'in-tegrar-la al paisatge agrícola.

Vull acabar aquesta reflexió fent refe-rència a alguns dels inventaris de patrimo-ni arquitectònic que hem redactat des delServei de Patrimoni Arquitectònic Local dela Diputació de Barcelona. Pel que fa a lesmasies o cases rurals, el criteri establertha estat recollir de manera exhaustivatotes les edificacions d'aquesta mena, tantsi es conservaven dempeus com si estractava únicament de ruïnes. Els tretsarquitectònics, l'antigor, la documentacióescrita i la història oral ens serveixen debase per determinar-ne el valor, de cara aquè siguin recollides en un futur catàlegde protecció. En la descripció d'aquestselements no s'obliden aspectes relacio-nats amb el seu entorn i les seves cons-truccions secundàries, que podran servirper delimitar l'àmbit de protecció. Tambéespecifiquem si es tracta d'una Zonad'Expectativa Arqueològica, aspecte ques'haurà de tenir en compte en les possi-bles sol·licituds de llicència d'obres.

Al meu parer, aquestes fitxes d'inven-tari o catàleg haurien de ser el més com-pletes possible quant a informació relativaals edificis, i no limitar-se únicament a llis-tes o fitxes telegràfiques que no n'aclarei-xen realment el valor. Ben complertesconstitueixen ja, per si mateixes, un infor-me justificatiu de la inclusió en el catàleg,fet per persones que han trepitjat el lloc(haurien de ser, conjuntament, arquitectesi historiadors de l'arquitectura), professio-nals que han remenat en els arxius i hansondejat la gent, i que, per tant, estan encondicions de dictaminar si l'element enqüestió és o no susceptible de ser inclòsen un catàleg i quines de les seves partsconstitutives haurien de ser preservadesper a la posteritat. És d'aquesta maneraque la masia deixarà de ser la germanapobra del patrimoni arquitectònic.

estudis

Model de fitxa individualitzada,dissenyada pel Servei dePatrimoni Arquitectònic Localde la Diputació de Barcelonaper a la confecció d'inventaris icatàlegs, com a instrument deplanejament. Exemple de fitxade les ruïnes d'una masia deDosrius. 2005.


9

Ens trobàrem un grup format per vint-i-sis persones a la plaça Major d'Avinyonet dePuigventós, a primera hora del matí, ambuna ventada considerable i sota un cel típica-ment empordanès amb una lluminositat forta,amb Marià Sáez Planas, guia de la nostraexcursió. Professor d'ensenyament secun-dari, és un bon estudiós de l'arquitectura tra-dicional i autor de la guia temàtica dels qua-derns de la Revista de Girona dedicada a LaPedra seca (2004). Organitzats en cotxesparticulars, ens anàrem desplaçant pelscamins de la Garriga i poguérem visitar cincmagnífiques barraques de formes i midesmolt diferents: barraca de tres pisos, circular,ovalada, amb cúpula, sense cúpula, etc.

El treball amb pedra seca és una tradi-ció constructiva localitzada a la conca delMediterrani. Present a l'Alt Empordà, estroba principalment a la zona del cap deCreus, a la Garriga i a la serralada del'Albera. Són petites construccions sòlides iresistents a la climatologia adversa; s'hi uti-litzen pedres de totes mides i amb formesirregulars que es trobaven al mateix lloc ones construïa. Les barraques de pedra secaforen fetes per poder passar-hi la nit o per aarrecerar-s'hi del fred o la calor, els homes iel bestiar, i també s'hi podien guardar eines.

El paratge de la Garriga està format pergrans concentracions de pedra calcària, ambformes molt capricioses degut al treball cons-tant de l'erosió; són unes terres que varendeixar de ser ermes a inicis del segle XIX,quan començà la seva transformació enterres de conreu, concretament amb planta-des massives de vinyes i també d'oliveres,que modificaren totalment la fesomia del pai-satge. La Garriga s'omplí de construccionsde pedra seca i, d'aquesta manera, formàuna de les concentracions més importants debarraques de tipologies i mides diverses,parets de tanca, murs i camins de carro.

Poc abans de la una del migdia arribà-rem a la plaça Major de Lladó. Era la segonaparada important de la sortida, i ens hi espe-rava l'amic Joaquim Tremoleda, doctor enarqueologia i autor, entre molts altres estudis,de la guia monogràfica dels quaderns de la

Revista de Girona dedicada al poble de Lladó(2002) i de la guia de patrimoni local LaGarrotxa d'Empordà: Lladó-Cabanelles(2003). La visita al poble de Lladó, situat a lesGarrotxes d'Empordà, va centrar-se en el con-junt arquitectònic de la canònica —ben con-servada— de Santa Maria, que constitueix unbon exemple de com s'organitzava un mones-tir canonical. Aquest nucli, d'origen medieval,format a redós de l'església romànica deSanta Maria, s'articulava entorn de la plaçaPriorat, que també inclou un antic hospital i lescases dels canonges d'ofici, afegides fins alsegle XVII. Tot seguit, passàrem per la zonadels horts, on discorre la riera d'Àlguema, quehavia estat la zona de treball dels paraires,ofici molt present a Lladó en èpoques passa-des. Pujàrem a la zona preeminent del poble,on hi ha l'església de Sant Feliu, fora de cultedes de l'any 1929. I, per acabar el recorregut,visitàrem, al carrer Gran, l'exposició perma-nent del taller del pintor Moisès Sidrach (Lladó1938-1980), que la majoria de nosaltres noconeixíem —realment ens sorprengué, per laforça dels seus quadres i escultures, fruit deles seves inquietuds intel·lectuals i després demolta experimentació amb materials—. Peracabar, passades les dues, dinàrem a can Cu-cut de Queixàs (Cabanelles): un àpat ben co-piós, prèviament reservat.

A tots aquells que no pogueren venir,els recomanem que considerin la possibilitatd'escapar-se algun dia tant per la Garriga,potser poc coneguda, com pel municipi deLladó, si no hi han estat recentment.

Erika Serna

Sortida

Les barraques de pedra seca de la Garriga i el poble de Lladó

11 de març de 2006

l’Associació

L'Associació d'Història Rural de les comarques gironi-nes organitzà una sortida el dissabte 11 de març perveure sobre el terreny algunes barraques de pedraseca de la Garriga, com a mostra d'arquitectura tradi-cional d'aquesta extensa zona més o menys planera imolt pedregosa, situada entre els termes altemporda-nesos d'Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Llers.


10

Era una aventura tan poc assenyadaque, confesso, vaig ser el primer sorprès quehi acudís tanta i tan bona gent com ho va fer.

En aquells cursos, Saumell em vacomençar sorprenent per l'amplitud dels seusconeixements i interessos en el terreny de lahistòria, però també per la seva personalitat,per la qualitat humana que mostrava. Comque, a la vegada que estudiaven, els alumneshavien d'anar triant els temes sobre els qualsvolien fer el treball de recerca que calia quepresentessin, vaig intentar d'orientar-los percamins que em semblava que responien alsseus interessos. D'aquesta manera es vaniniciar els treballs que acabarien duent a lestesis doctorals del mateix Saumell, de JosepPich o de Genís Barnosell.

En el cas de Saumell, estava clar, quanun parlava amb ell, que els seus interessosper la història estaven clarament associats ales preocupacions pel medi i per la situacióde la pagesia del Penedès i, més en concret,pel que feia referència a l'evolució i els pro-blemes de la viticultura. Va sorgir així el seutreball del programa de doctorat, que es vallegir el setembre de l'any 1993 amb el títolde Crisi vinícola i renovació tecnològica alPenedès: l'Estació enològica de Vilafrancaentre els anys 1902 i 1922.

La recerca partia —des del punt de vistad'un historiador, era un origen lògic— de lacrisi vinícola de finals del segle XIX, i s'endin-sava pels camins dels intents de recuperació.Saumell no es limitava, però, a considerar elsaspectes relacionats amb la introducció denova tecnologia, sinó que procurava establirel context social de tot el procés i arribava aconcloure (llegeixo literalment d'aquest tre-ball): "L'aposta per un hipotètic futur millor enquè la crisi vinícola fos vençuda per la forçade la modernització tecnològica passava perl'assumpció d'un model dirigit des de dalt,socialment conservador i clarament afavori-dor dels interessos dels grups privilegiats".

Era un treball força ambiciós, amb 450pàgines de text i un apèndix documental: laprimera peça d'un projecte que aspirava aarribar fins al present. No sé si Saumell vaaprendre gran cosa de mi en aquells anys,però sí que jo vaig aprendre molt d'ell, de lesconverses que hi mantenia i de la lectura delque anava escrivint. Però vaig tenir prouseny com per entendre que en el futur neces-sitava, per a realitzar la tesi doctoral, delguiatge d'algú que conegués millor que jo elstemes que estudiava, i vaig suggerir-li el nomd'Antoni Gavaldà. Penso que va ser una triaben afortunada, perquè els dos coincidien,no solament en els temes de recerca, sinó enl'actitud vital davant del que estudiaven.

Així va sorgir, cinc anys més tard, latesi, Crisi vinícola, renovació tecnològica icooperativisme. El sindicat agrícola delVendrell i els cellers cooperatius del Pene-dès del primer terç del segle XX, 1900-1936,que duia més endavant, més a la vora delpresent, l'estudi que havia encetat amb eltreball de recerca del doctorat.

Van seguir a la tesi uns anys dedicatsde ple a l'ensenyament i a la publicació, ambuna empenta i una intensitat que ara em fanpensar que, darrere d'aquesta activitat, hihavia com una mena d'intuïció: que el tempsque tenia per fer la feina no era massa llarg.Una feina que, com havíem parlat en diver-ses ocasions, tenia la intenció de dur mésenllà de la guerra civil, per plantejar els pro-blemes d'un passat immediat i del present.

D'ací que, quan el vaig veure per darre-ra vegada, molt poc abans de la seva mort,admirant-me per la vivesa de la ment quebatia en aquell cos que anava morint-se, emsobtés el seu interès a anar-me fent llegir enel seu ordinador el text d'un article que porta-va la seva anàlisi fins a l'actualitat, que apa-reixerà properament a Recerques; i, sobretot,em va impressionar que em digués, assenya-lant les lletres amb el dit, ja que no podia par-lar, "És el que em deies que havia de fer".

L'Antoni Saumell d'aquests darrerstemps de la seva vida no es va deixar aba-tre en cap moment per la seva sort, sinó quebullia de projectes i de passió per fer un tre-ball que ell havia iniciat amb la intenció d'a-portar coneixements que fossin útils per alseu país i per a la seva gent.

Està bé que el recordem, com ho femavui, en ocasió de presentar aquest darrer lli-bre que va prologar i editar. És just que ensplanyem d'haver-lo perdut massa aviat. Però ami em sembla que el millor homenatge que lipodem fer, la millor manera d'aconseguir quela seva tasca doni fruit, és procurar que es con-tinuï, que algú la segueixi on ell la va deixar. Calque alguns dels més joves reprenguin la feinade seguir estudiant els problemes de la vinicul-tura d'aquest país, els problemes d'aquestaterra i de la gent que hi viu i hi treballa, per tald'ajudar entre tots a què, amb un coneixementmillor, aconseguim de construir un futur méspròsper i més just. Cal que algú reprengui elcamí que ell va iniciar amb tanta independèn-cia i tant esforç, perquè resta encara molt perfer i tenim per endavant un futur prou incert.

A mi m'agradaria, sobretot, que la lliçóque els més joves traguessin d'aquestsescrits, i de la vida que hi ha al darrere, fosuna voluntat de coneixement crític i de com-promís amb el país com la que va caracterit-zar la vida i el treball d'Antoni Saumell.

Text de Josep Fontana llegita Vilafranca del Penedès elpassat divendres 3 de febrer,en l’acte d’homenatge aAntoni Saumell i Soler, en elqual es va presentar el llibrede Victorino Santamaría,Recopilación razonada delos usos rurales del partidojudicial del Vendrell, prologatper l’historiador penedesenc.

Antoni Saumell era membrede l’Associació d’HistòriaRural de les ComarquesGironines.

Vaig conèixer Antoni Saumellquan es va inscriure a laprimera edició del curs dedoctorat que fèiem alrecentment fundat Institutd'Història Jaume VicensVives, de la també acabadade néixer Universitat PompeuFabra, en un pis del carrerde Muntaner...

l’Associació

La tasca d’Antoni Saumell

Josep Fontana


11

SAGUER I HOM,EnricTreball agrari i reproduccióeconòmica. El Baix Empordà,1850-1880Biblioteca d'Història Rural(Col·lecció Estudis, 7),Associació d'Història Ruralde les Comarques Gironines/ Centre de Recercad'Història Rural (ILCC -Secció Vicens Vives) de laUniversitat de Girona /Publicacions de la UdG;Girona, 2005, 310 pàgs.

Alguns resultats de la tesi doctorald'Enric Saguer (1996) han estat publicatsen revistes especialitzades, com ara laRevista de Historia Económica (1998) o elNoticiario de Historia Agraria (1998); però,fins la publicació d'aquest llibre, una partfonamental del seu treball encara romaniainèdita. En bona part, això s'explica per lescaracterístiques de la seva aportació, queconstitueix un bloc coherent difícil de frag-mentar en aspectes parcials. Poquesvegades l'edició d'un llibre està tan justifi-cada com en el cas que ens ocupa, per-què la seva principal característica és l'en-focament global del sistema agrari delBaix Empordà de mitjan segle XIX. Aquestenfocament suposa no només un coneixe-ment molt precís dels diferents elementsque conformen aquesta economia agrària,sinó també de la seva interrelació; és a dir,del seu funcionament. En la meva opinió,l'autor surt airós del repte que això supo-sa, oferint-nos un treball que resultamodèlic en molts aspectes. L'espai limitatd'aquesta ressenya em porta a destacar-ne tres: en primer lloc, és modèlic en l'a-dopció de l'esmentada perspectiva sistè-mica del treball; en segon lloc, pel seurigor metodològic; i, finalment, també perla seva ambició.

L'objectiu d'estudiar l'economia agrà-ria baixempordanesa en el seu conjunt ide posar en relació els diferents elementsque la conformen, dóna lloc a l'organitza-ció del llibre: comença amb la descripcióde l'ús del sòl i l'estructura productiva del'agricultura d'aquesta comarca a mitjansegle XIX (capítol 1), per després explicar—tenint en compte la dotació ambiental iels aprofitaments agrícoles— quines erenles tècniques i el procés de treball agrari(capítol 2), on destaca l'excedent de màd'obra i les ocupacions de la força de tre-ball fora del sector, com ara l'explotacióforestal, la indústria suro-tapera o lamanufactura domèstica. Seguidament,analitza les condicions de reproducció dela força de treball agrària a partir de la dis-tribució de la terra (capítol 3). És, aquesta,una aproximació en la qual l'autor ja ha fetalgunes contribucions remarcables, comara el treball publicat al llibre sobre nivellsde vida editat per José M. MartínezCarrión (2002). Entenent les famíliespageses com a unitats de consum i deproducció, calcula la seva capacitat perser autosuficients a partir de l'explotaciódels seus patrimonis, i en conclou la inca-

pacitat d'aquestes per assolir l'equilibrireproductiu —utilitza, com a base empíri-ca, el cas de Monells entorn de 1880—. Acontinuació, analitza la distribució de laterra, fixant-se no simplement en l'exten-sió de terra posseïda, sinó també en l'in-grés potencial que podia generar (capítol4). Destaca la importància de la petita pro-pietat en els espais d'aprofitament agríco-la —i, per tant, amb un pes econòmicdeterminant—, al costat dels masos com aunitat organitzativa bàsica dels granspatrimonis, molt dispersos territorialment ique controlaven els espais no agrícoles.Aquest pes notable de la petita propietatlimita la proletarització de la població rural;però les esmentades dificultats de la sevareproducció econòmica donen com a res-posta l'arrendament de terres o, també,com s'ha dit, el treball fora del sector.L'anàlisi de la distribució de la terra esclou, doncs, amb les vies d'accés alterna-tives a la propietat: les diferents modalitatsd'arrendament i, en particular, les masove-ries (capítol 5).

Aquest recorregut és seguit amb unrigor metodològic destacable, tant en elsplantejaments teòrics, que ocupen unapart sensible de cadascun dels capítols,com en el tractament de la base empírica.El lector familiaritzat amb la història agrà-ria sap que la documentació disponibleper tractar aquests temes és molt frag-mentària i plena d'insuficiències. És, pertant, imprescindible una utilització acuradai crítica de les fonts, i això no es troba afaltar en aquest llibre. Al mateix temps, ésremarcable l'esforç per compilar un volumde documentació exhaustiu, molt divers itambé molt dispers en diferents arxius, enel qual hi ha cartilles avaluatòries i amilla-raments, documentació notarial o delRegistre de la Propietat, comptabilitatsd'explotacions agràries procedents d'ar-xius patrimonials, etc. És per això que elCD-Rom que complementa el llibre té unvalor afegit: a més d'oferir un extensannex de taules, gràfics i mapes, posa al'abast de l'investigador un gran volumd'informació de difícil accés, com ara labase de dades dels amillaraments. No és,per tant, un simple complement del llibre.

Finalment, es fa necessari dir que l'es-tudi d'Enric Saguer és modèlic per la sevaambició: a partir d'un estudi d'àmbit local ocomarcal, aquest llibre elabora planteja-ments generals i entra en les grans qües-tions de debat historiogràfic de casa nostra

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural


12

LLUCH BRAMON,RosaEls remences. La senyoria del'Almoina deGirona als seglesXIV i XVBiblioteca d'Història Rural(Col·lecció Estudis, 8),Documenta Universitaria /Associació d'Història Ruralde les Comarques Gironines/ Centre de Recercad'Història Rural (ILCC -Secció Vicens Vives) de laUniversitat de Girona;Girona, 2005, 415 pàgs.

i de més enllà —la bibliografia utilitzada itambé la manera d'utilitzar-la ho acreditenabastament—. El lector, doncs, no s'ha deconfondre: per bé que el llibre hagi estateditat per l'Associació d'Història Rural deles Comarques Gironines i que tingui coma objecte una de les seves comarques, noes tracta d'una obra d'història local ni molt

menys localista. Gràcies al llibre d'EnricSaguer podem conèixer molt millor l'orga-nització social de la producció en una agri-cultura orgànica avançada.

Jordi Planas MaresmaUniversitat de Barcelona

Per a tot aquell que no conegui deprop la historiografia recent sobre elsremences medievals, el llibre de RosaLluch pot ser una sorpresa. Hom pot pre-guntar-se com pot ser que a hores d'araningú no s'hagi plantejat estudiar què erena la pràctica els mals usos vinculats a lacondició remença dels pagesos medievalsde la Catalunya Vella, si tenim en compteque els remences i, sobretot, les revoltesque protagonitzaren durant la segona mei-tat del segle XV han estat un tema centraldel medievalisme català des de fa més d'unsegle. Hom podria pensar també que hi hauna manca de fonts i que s'ha descobertalgun nou document que permeti allò quefins ara no s'havia pogut fer. Tanmateix,qualsevol que conegui mínimament elsnostres arxius sabrà que això no és cert.

No és fàcil —ni aquest és el lloc—donar resposta a aquestes preguntes, peròcal felicitar-se que algú, per fi, hagi posat fila l'agulla per començar a omplir aquestbuit historiogràfic. I aquest és un delsgrans mèrits de la recerca que Rosa Lluchha dut a terme durant aquests darrersanys, culminada en la seva tesi doctoralque ara veu la llum en forma de llibre. Finsara coneixíem els mals usos vinculats a lacondició remença fonamentalment per allòque en deien els Costums i els comentarisque els juristes en feien, mentre que tansols comptàvem amb algun exemple esca-dusser de la seva aplicació real. A partird'ara, gràcies al treball de Rosa Lluch,tenim a l'abast 1258 homenatges i reco-neixements de domini, 424 firmes d'espoliforçades, 557 redempcions i 105 intèsties ieixòrquies, repartits en un llarg període demés de cent anys —des de 1331 fins a1458—, i tots ells procedents d'una matei-xa senyoria, l'Almoina del Pa de la catedralde la ciutat de Girona.

L'autora ha pogut reunir aquestimportant cúmul d'exemples d'aplicaciódels mals usos perquè no s'ha limitat acercar en els importants fons de perga-mins de les institucions eclesiàstiques d'a-quest país —entre les quals, l'Almoina del

Pa de Girona—, sinó que ha posat l'ull enuna font excepcional: els llibres de comp-tes que els administradors de l'Almoinahavien de presentar per a auditar la sevagestió. Aquests llibres, juntament amb elsconservats per a la mateixa institució de lacatedral de Barcelona, constitueixen lesdues principals sèries de comptabilitatsenyorial conservades a Catalunya.Aquesta font permet a Rosa Lluch, peruna banda, conèixer la globalitat delsingressos d'aquesta senyoria —els moltsexemples adduïts representen la totalitatdels que va rebre la senyoria durant elsmolts anys dels quals conservem els lli-bres de comptes—; i, per l'altra, permetdocumentar els ingressos d'aquells malsusos l'aplicació dels quals no acostumavaa generar un instrument notarial. Enaquest sentit, cal destacar la gran impor-tància que tenen les 424 firmes d'espolique Rosa Lluch ha reunit.

El llibre s'estructura en tres parts: enla primera, que podem considerar intro-ductòria, formada pels dos primers capí-tols, l'autora ens presenta breument lesfonts, la institució senyorial i el domini del'Almoina del Pa; la segona constitueix lapart central del llibre i està dividida en qua-tre capítols, dedicats als homenatges ireconeixements de domini, les firmes d'es-poli forçades, les redempcions i les intès-ties i eixòrquies —Rosa Lluch disseccionaen aquesta part els diferents mals usospercebuts per l'Almoina: primerament, elsdescriu a partir del que diuen els Costums;després, contrasta aquesta informacióamb la que apareix als comptes del'Almoina; i, seguidament, estableix unacronologia tant del nombre de casos comde les quantitats percebudes al llarg delsmés de cent anys que formen la sèrie estu-diada—; la tercera i última part, conclusiva,està dividida en tres capítols, un dedicat ala servitud dins el mas, un altre fora delmas i, finalment, un tercer, centrat en la fide la percepció per part de l'Almoina delPa de Girona dels mals usos sobre elspagesos remences del seu domini.

notes de lecturaa l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural


13

llibres El llibre que comentem és el primer

volum, dedicat a l'antiguitat, d'una obraambiciosa, de síntesi i alhora pionera, laHistòria agrària dels Països Catalans, quecomptarà en total amb quatre volums. Elsaltres tres s'ocuparan de la història agràriaen l'edat medieval, moderna i contemporà-nia, respectivament. S'inicia amb un pròleg(pàgs. 7-15) del professor Emili Giralt iRaventós, director de tota l'obra, que en jus-tifica la necessitat i l'oportunitat, explica elscriteris amb què s'ha planificat tant des delpunt de vista dels continguts com de l'espaigeogràfic, i qui són els autors que han coor-dinat els volums i els han redactat. Desprésd'aquesta presentació general i encara alpròleg, es dedica a fer un resum força com-plet del contingut d'aquest primer volum,que és també l'únic que té una distribuciópeculiar que s'allunya de la dels altres tres,els quals es divideixen en tres parts —unadedicada a la dinàmica del període, unaaltra a les estructures materials i l'última a lasocietat rural—. El primer volum comprènell sol set mil·lennis, des del neolític a l'èpo-ca visigòtica, i un període tan llarg ha obligata una estructura més fragmentada. A més,és el volum que ha de contenir els aspectesgenerals que afecten tota l'obra.

Aquests aspectes més generals, elstrobem en un capítol sobre el marc geogrà-fic dels Països Catalans. Com és natural,afecta totes les èpoques històriques que

seran descrites a tota l'obra. S'estructuraen dos textos, un de Josep Maria Panaredasobre els factors naturals que condicionenl'activitat agrària (pàgs. 19-50) i un altre deMaria del Tura Bolós sobre el paisatge ruraldels Països Catalans i la seva evolució(pàgs. 51-99). Aquí ja hem pogut apreciarquina serà la característica general delvolum: dues síntesis ben estructurades,denses i útils. Les notes, amb comentaris ibibliografia, les trobem al final de pàgina; i,un cop acabat el capítol, torna a haver-hi labibliografia citada, ara completa i ordenada.

Després d'aquesta introducció geogrà-fica, entrem tot seguit en la matèria pròpiadel volum, la història agrària dels PaïsosCatalans a l'antiguitat. Està estructurada enquatre capítols que tenen un ordre cronolò-gic i que estudien, respectivament, la pre-història, la protohistòria, l'època romana finsal Baix Imperi i, finalment, l'antiguitat tarda-na fins al final de l'època visigòtica.

El capítol dedicat a la prehistòria, titu-lat "Les primeres societats pageses", com-prèn des dels inicis de les activitats agríco-les dins al final del segon mil·lenni abans dela nostra era (pàgs. 103-178) i ha estatredactat per Miquel Molist, de la UniversitatAutònoma de Barcelona. Hi ha una prime-ra part on s'expliquen els mètodes de lapaleobotànica i l'arqueozoologia amb elsquals es recuperen i estudien les restesvegetals i animals que proporciona l'ar-

Rosa Lluch analitza exemplarment elsmals usos i, de ben segur, el seu estudiconstituirà un referent per a tot aquell queels investigui en d'altres senyories. D'entreles diverses conclusions del llibre, voldríemdestacar especialment aquella que liquidauna de les hipòtesis més repetides en lesdarreres dècades, la que afirma que laPesta Negra o la crisi baixmedieval provo-cà la caiguda dels ingressos dels senyorsfeudals, els quals reaccionaren endurint lescondicions dels pagesos dels seus dominisa través, fonamentalment, d'una exigènciamés rigorosa i més dura dels mals usos, fetque acabaria provocant les revoltes page-ses del segle XV. Sobre això, Lluch demos-tra categòricament que l'Almoina del Papercebia els mateixos mals usos i ho feiade la mateixa manera abans i després de1348, l'any de la gran mortaldat.

A partir d'aquesta i d'altres conclu-sions rellevants, Rosa Lluch obre les por-

tes a replantejar de bell nou el problemade la condició remença i, especialment, elde les revoltes pageses del segle XV.Potser ens hagués agradat trobar tambéun estudi més financer dels ingressos del'Almoina del Pa, que permetés relacionarels ingressos procedents de la percepciódels mals usos amb els ingressos globalsde la institució o els parcials en cadascundels seus dominis o en algun dels mésimportants. I no hagués estat malamentintentar reconstruir algun exemple delspagaments que una família pagesa hauriapagat al llarg de la seva vida. De totesmaneres, tal com assenyala l'autora alfinal del llibre, són, aquestes, qüestionsque es reserva —esperem que sigui així—per a un futur immediat.

Pere OrtíUniversitat de Girona

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

GUITART i DURAN,Josep (coord.) Història agràriadels païsoscatalans, vol. 1[Antiguitat]Fundació catalana per a larecerca i la innovació,Barcelona, 2005, 585 pàgs.


14

llibres

queologia i que fan possible la reconstruc-ció dels paisatges i de l'economia. De fet,aquest aspecte afecta tota la història agrà-ria, encara que sigui amb un pes desigual,fins a l'època contemporània —potser espodria haver ubicat en la introducció de totala història o, almenys, en la introducció detot el volum—. Després, és situada l'apari-ció de les pràctiques agrícoles i ramaderesen el marc teòric de les diferents hipòtesisque intenten explicar-la i en el marc geo-gràfic on es va produir. S'analitza l'evolucióhistoricosocial del període —cosa impres-cindible, ja que dura sis mil·lennis—, perocupar-se tot seguit de les activitats agríco-les i ramaderes, l'aparició de les plantescultivades i el seu conreu i, finalment, estu-diar-ne el consum i l'emmagatzement.

El capítol dedicat a la protohistòria,titulat "Les activitats agrícoles i el seu des-envolupament al llarg del primer mil·lenniaC" (pàgs. 181-289) ha estat redactat perElena Grau, de la Universitat de València, iEnriqueta Pons, del Museu d'Arqueologiade Catalunya. Hi trobem, després d'unaaltra evocació dels mètodes paleobotànicsi arqueozoològics per restituir el paleopai-satge i el medi ambient, una síntesi sòbria iexcel·lent del primer mil·lenni de la nostraera en els Països Catalans, seguida del'estudi de les activitats agrícoles i ramade-res i la conservació i consum dels aliments.És interessant l'apartat dedicat als cultesagraris, que també es podria haver introduïten els altres capítols.

El capítol sobre "L'època romana"(pàgs. 293-480) ha estat redactat per MartaPrevosti, de l'Institut Català d'ArqueologiaClàssica, i és una síntesi molt completa delque sabem sobre el món agrari romà. Ara jano estem a la prehistòria, de manera que nodisposem només de la informació que pro-porciona l'arqueologia. Per això en la intro-ducció sobre l'agricultura del món romà ja hitrobem contemplats aspectes com el tipusde propietat rural, el repartiment de terres,les categories jurídiques de la terra, la fisca-litat, l'estatus de la mà d'obra i les informa-cions que proporcionen els agrònomsromans, així com el tipus de poblament. Laresta del capítol estudia l'evolució de l'agri-cultura i la ramaderia durant les diferentsetapes del període, i així podem assistir a laprofunda transformació dels segles II i I aC.,amb l'arribada de colons romans que portenamb ells noves formes de producció; ipodem veure, també, l'abandonament delsestabliments ibèrics, la fundació de lesnoves ciutats i com el cultiu dels cereals,

malgrat mantenir-se sempre important,deixa pas al cultiu de la vinya. També hi haespai, és clar, per la producció i el comerçdel vi. Va ser durant els primers segles de lanostra era quan tingué lloc el gran desenvo-lupament de l'imperi romà, on moltes pro-víncies, com la mateixa Tarraconense, aga-faren un protagonisme econòmic molt gran.El comerç i les actives relacions entre elsdos extrems del Mediterrani permetien laràpida expansió de noves varietats de plan-tes agrícoles. Aquest període, però, acabàamb les primeres crisis agrícoles.

L'últim capítol, "L'antiguitat tardana"(pàgs. 483-585), és compartit per Pere dePalol, que en dóna els trets essencials enun text titulat Economia i societat del BaixImperi a l'època visigoda (pàgs. 483-511) —segurament fou un dels últims que varedactar i que va poder veure publicat elcatedràtic emèrit d'arqueologia paleocristia-na de la Universitat de Barcelona, traspas-sat el mateix any de seva publicació— i perRosario Navarro Sáez, també professora dela Universitat de Barcelona, que s'ha ocupatde La documentació arqueològica (pàgs.513-585) d'aquest període. Ara assistim al'enfortiment de les grans propietats agríco-les, lligades, com abans, a l'aristocràciasenatorial; busquen cada vegada més l'au-toabastiment. Per tant, va disminuint laimportància de les ciutats i del comerç.

Creiem que, en general, tota aquestaobra és d'un gran interès. Si l'ambició delsautors era, com es diu en el pròleg, queesdevingui una obra de consulta obligadaper tothom que treballi en la nostra història,aquesta fita s'ha aconseguit plenament.Naturalment que hi algun defecte: algunarepetició innecessària, alguna variació enla forma d'escriure un nom de lloc, algunaordenació defectuosa de la bibliografia,etc., però no desmereixen gens ni mica elresultat d'un esforç tan considerable. El sis-tema adoptat, d'una obra de síntesi on lesafirmacions són ben anotades i on hi hauna bibliografia selecta, és molt encertat i laconverteix en una obra realment útil.L'edició, il·lustrada en blanc i negre deforma suficient, es fa agradable i llegidoratambé per la qualitat del paper i la distribu-ció del text, que és agradable. Cal, doncs,felicitar els autors, coordinadors, director ieditors per aquesta obra, que, juntamentamb els altres volums, representa una fitaen la historiografia catalana.

Narcís SolerUniversitat de Girona


15

trobades

El passat 16 i 17 de desembre vatenir lloc a la UdG el XVIII Seminarid'Història Econòmica i Social, que va giraral voltant de la temàtica "Treball, món rurali canvi agrari a l'Europa contemporània.Noves perspectives d'anàlisi històrica",coordinat per la doctora Rosa Congost.

L'encarregat d'obrir les sessions vaser el professor Llorenç Ferrer, que vareflexionar sobre la pluriactivitat laboral deles famílies pageses en les societats prein-dustrials; d'aquesta manera, va desmuntaralguns dels tòpics que sobre la pagesiahan predominat recentment en la historio-grafia econòmica i social. Enric Saguer, apartir de les conclusions extretes de la sevatesi doctoral, va apuntar, precisament, comla pluriactivitat era, i havia de ser, un tretmolt important dins el món rural del BaixEmpordà entre els segles XIX i XX. Elmodel esgrimit per aquest historiador posade manifest com aquesta àrea gironina eraaltament excedentària en mà d'obra agríco-la i, també, com aquests treballadors delmón rural havien de completar per força elsseus ingressos salarials mitjançant altresactivitats relacionades amb la transforma-ció dels productes agroforestals.

Giuliana Bagioli va iniciar un segonbloc de sessions relacionat amb els mer-cats de treball i les formes de contractacióagrària. Aquesta historiadora italiana, queha centrat els seus estudis en la regió de laToscana, després de fer una breu síntesisobre la mezzadria, va exposar comaquesta institució, després de viure unperíode d'apogeu, inicià la seva decadèn-cia a partir de la Segona Guerra Mundial.Factors com la disminució de la renda percàpita dels mezzadri i l'empitjorament rela-tiu de les seves condicions de vida, sumatsa l'efecte crida dels sectors industrial, ter-ciari i el de la construcció de postguerra,van ser determinants a l'hora de dissoldreaquesta institució, que es remuntava, nimés ni menys, que al segle XII. AntonioLópez Estudillo, per la seva banda, va rea-litzar una reflexió sobre el gran ventall defórmules de contractació agrària existentsen el camp andalús d'Època Moderna, i varemarcar la funcionalitat de certes fórmu-les contractuals o normatives legals percontrolar o atraure la mà d'obra agrària enperíodes en què l'oferta d'actius podiaésser més aviat escassa (tal com succeídurant els segles XVI i XVII). Per últim,Pere Roca va presentar una ponència quegirà al voltant dels mossos, criats i pastors

entre els segles XVII i XIX al VallèsOccidental, a partir de l'estudi de fonts taninteressants per a les temàtiques sobre lesquals girà el seminari com són els registresde compliment pasqual, però malaurada-ment encara poc treballades pels investi-gadors, malgrat el seu potencial per a lahistòria. Roca, a partir d'aquest tipus docu-mental i altres fonts complementàries, haestat capaç d'analitzar multitud d'aspecteslligats amb el perfil sociolaboral d'aqueststreballadors de mas i oferir-nos una evolu-ció d'aquestes figures al llarg del temps.

El tercer bloc de ponències del semi-nari girà entorn de la mobilitat i el canvisocial. Mònica Bosch va exposar les princi-pals característiques de la mobilitat delsmasovers de Girona entre els segles XVII iXIX, a partir de l'estudi d'un patrimoni hisen-dat, els Puig-Carles, i una família de maso-vers, els Culubret. Aquesta historiadora, amés, va endinsar-nos en els mecanismesde reclutament de masovers utilitzats pelsgrans propietaris gironins i va explicar-nosels punts de trobada i allunyament quepodien arribar a tenir hisendats i masoverspel que fa a les estratègies matrimonials oels sistemes hereditaris. Antonio Míguez,per la seva banda, ens va parlar d'un altretipus de mobilitat: la que va del camp a laciutat, i com aquesta immigració rural forníel moviment obrer gallec de finals del segleXIX i principis del XX fins a dotar-lo d'unstrets culturals ben diferents dels que s'afai-çonaren en altres zones d'Espanya, marca-des per una industrialització (si és que enpodem parlar per al cas gallec) més intensa.Finalment, Fernando Mikelarena ens féu unbreu resum sobre les migracions a Espanyaentre l'últim terç del segle XIX i el primer delsegle XX, i ens donà la seva hipòtesi sobreels possibles factors explicatius d'aquestfenomen. Aquest historiador ens va descriu-re com durant aquest període s'esdevinguéun fenomen d'emigració cap a provínciesindustrials, grans ciutats i algunes provín-cies agrícoles del sud de la península, desde determinades regions de la meitat nordd'Espanya.

El XVIII Seminari d'Història Econòmicai Social va concloure, tal com havia succeïten els precedents blocs temàtics, amb unpetit debat al voltant d'alguns dels puntsexposats pels ponents; i, certament, d'a-questa manera s'acompliren bona part delsobjectius que s'havia marcat l'organització.

Sebastià Villalón

XVIII Seminari d'HistòriaEconòmica i Social

Treball, món rural i canvi agrari a l'Europacontemporània. Noves perspectivesd'anàlisi històrica.

Universitat de Girona, desembre de 2005


16

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

Congrés El Paisatge, element verte-brador de la identitat empordanesa.Figueres, 20-22 d'octubre de 2005.Organitzat per l'Institut d'EstudisEmpordanesos. 4 àmbits temàtics: 1-Territori, paisatge i medi natural al'Empordà. 2-Les transformacions d'unpaisatge: memòria i història. Històriaantiga empordanesa. 3-Les transfor-macions d'un paisatge: memòria i his-tòria. Història moderna empordanesa.4-El paisatge empordanès inspiradorde la creació artística. Seus: CasinoSport de Figueres, Biblioteca delCastell de Peralada i Castell de SantFerran de Figueres. Informació: IEE.Tf. 972-500-012 (dm i dj. 4 a 6) [email protected]

Any Cabrera. 2n Centenari del naixe-ment de Ramon Cabrera. CongrésInternacional "Ramon Cabrera i elfenomen carlista". Tortosa, 26-29d'octubre de 2006. Informació: Amics iAmigues de l'Ebre. Tf. 977-511-066 (dt,dc i dv. 17 a 21) i [email protected]

BEQUES I PREMIS

Beques de Recerca ComarcalJoaquim Palmada Teixidor, una enl'àmbit humanístic i l'altra en l'àmbitcientífic. Organitzat pel Centre d'Es-tudis Comarcals de Banyoles. Dotació:3000 euros. Termini: 30 de setembre

2006. Més informació: CECB. Tf.972-57-23-61 (dv. 19 a 21 i db. 9 a 13)

VII Premi de recerca Josep RicartGiralt per treball de ciències socialsen relació al patrimoni i la culturamarítimes de la costa catalana.Organitza Museu Marítim. Dotació:4800 euros. Termini de presentació: 8de setembre 2006. Més informació aMM. Tf. 93-342-99-20 (dl-dv. 10 a 14)i [email protected]

mestallredacció:Rosa Congost, Lídia Donat, Ricard Garcia, David Moré,Joaquim M. PuigvertAssessor lingüístic: Daniel FerrerPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural de les Comarques GironinesPl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: [email protected]: semestral.Dipòsit legal: GI-731-1999

Documentació Notarial iArxius. Els fons notarialscom a eina per a larecerca històrica.

Arxiu Històric de Girona. 5 i 6 d'octubre de 2006

Ponència 1- Les fonts notarials a lescomarques gironines. Descripció,conservació i recerca, a càrrecd'Antoni Mayans i Xavier Puigvert,arxivers de l'Arxiu Comarcal de laGarrotxa.

Ponència 2- La investigació en histò-ria medieval a partir de les fonts nota-rials, a càrrec de Christian Guilleré,professor de l'Université de Savoie(França), Anthony Pinto, encarregatde curs de l'Université de Savoie.

Ponència 3- La documentació nota-rial a l'edat moderna a Girona, a càr-rec de Pere Gifre Ribas, historiador.

Ponència 4- Fonts notarials per a l'es-tudi de les transformacions socialsdels segles XVIII i XIX, a càrrec deRosa Congost, professora d'històriaeconòmica de la Universitat de Girona.

Tribuna d'experiències en el campde la conservació i organització defons notarials presentat per LaureàPagarolas, director tècnic de l'ArxiuHistòric de Protocols de Barcelona:

- La descripció dels fons notarials al'Arxiu Històric de Girona, a càrrecde Santi Soler, arxiver de l'AHG.

- La descripció dels fons notarials alsArxius Departamentals dels PirineusOrientals (França), a càrrec deChristine Langé, directora, i DenisFontaine, arxiver dels ArxiusDepartamentals.

- Els projectes en curs de la secciód'arxius notarials del CIA-ICA, acàrrec de Pere Puig, director del'Arxiu Històric de Terrassa.

- Nous suports per a la conservacióde fons notarials, a càrrec de TomàsLópez, director a Catalunya de Tec-nologías de la Documentación S.A.

Es poden presentar comunicacions defins a 6 fulls DIN A4 que seran publi-cades, abans del 31 de juliol de 2006.

Per a més informació: AHG.Coordinador Joel Colomer. Tef.972-22-55-00. E.mail: [email protected].

Joaquim M. Puigvert (CRHR-UdG),Aproximació a la història social de laveterinària a Catalunya (1850-1936).

Martí Pumarola (ACHV, UAB), Laveterinària a les comarques gironines.

Josep Pujol (UAB), El consum decarn i llet a la Catalunya contem-porània.

Enric Saguer (CRHR-UdG), El des-envolupament ramader de lescomarques gironines (1850-1950).

Taula rodona: L'exercici de laprofessió veterinària, avui. Mode-rada per Martí Pumarola (UAB).

Enguany, Brunyola té un motiumés per donar-se a conèixer. Es trac-ta de la commemoració del novè cen-tenari del primer esment de Brunyola.El nom de Brunyola —llatinitzat,Bruniola— apareix en un documentdatat el 17 de febrer de 1106. Estracta de la donació d'aquest castell idos més per part del comte deBarcelona, Ramon Berenguer III, alvescomte de Cabrera, Gerald PonçII. El pergamí original es conserval'Arxiu de la Corona d'Aragó, i se'nconserva una còpia de l'any 1292,també en pergamí, a l'Arxiu Diocesàde Girona. El mes de febrer de 2004vaig suggerir la idea de la commemo-ració a l'Ajuntament, que hi mostràmolt d'interès i comunicà la iniciativaa la Generalitat de Catalunya, al'Exma. Diputació de Girona i al Con-sell Comarcal de la Selva. Aquestsmostren la seva disposició col·labo-rant en l'organització i finançant elsactes. A proposta de l'alcaldia, perunanimitat de tots els regidors assis-tents, el 22 de novembre de 2004

s'aprovà la declaració de l'any 2006com a "Any del novè centenari" delprimer esment de Brunyola. Tenim unany per a la preparació, però cal po-sar fil a l'agulla de seguida i anar perfeina si les coses es volen fer bé. Ensessió plenària de 31 de gener de2005 s'aprovà la creació del Consellassessor per l'organització de la cele-bració del novè centenari de Brunyo-la. Estarà presidit per l'alcaldessa -presidenta de Brunyola, i hi figuraranen qualitat de membres vocals unrepresentant nomenat per la Gene-ralitat, un altre nomenat per l'Exma.Diputació de Girona, un altre nome-nat pel Consell Comarcal de la Selvai Ricard Teixidor i Palau, en qualitatde representant de l'Ajuntament.També es va preveure comptar ambla col·laboració dels veïns i les veï-nes de Brunyola. El Sr. Josep AntoniTàssies, veí del Municipi, cedeix demanera gratuïta el logotip de la com-memoració, "Brunyola, 900 anys". Enreunions successives van anar sor-gint propostes concretes d'actes. En

acabar l'any 2005, el calendari quedàenllestit d'aquesta manera:

- Diumenge, 22 de gener de2006: Acte inaugural del 9è centenari- Presentació del llibre Brunyola, decastell a poble i de baronia amunicipi, per Ricard Teixidor i Palau -Inauguració de l'exposició "Castellsmedievals de la Selva" - Exposició decistelleria pròpia dels camps - Dinarpopular (Dins dels actes de la FestaMajor de Sant Fruitós).

- Divendres, 17 de febrer: Acteplenari de commemoració del primeresment del Castell de Brunyola.

- Dissabte, 22 d'abril: escenifica-ció d'una revolta pagesa - Conferèn-cia: "La vida als castells", a càrrec deJordi Turà - Exposició d'eines decamp - Mostra d'herbes remeires.

- Diumenge, 23 d'abril: Visitaguiada al Castell de Brunyola i visitaguiada des de Brunyola fins a laTorre del Castell Vell (dins dels actesde la Festa del Roser).

- Diumenge, 8 d'octubre: a les17h, conferència "La pagesia deBrunyola a la baixa edat mitjana", acàrrec de Ricard Teixidor i Palau -Concurs fotogràfic del municipi deBrunyola i Sant Martí Sapresa - Firamedieval (dins dels actes de la Firade l'Avellana).

- Diumenge, 12 de novembre: ales 12 h, visita guiada per indrets his-tòrics de Sant Martí Sapresa - a les14h, dinar popular.

En la data que escric això (darre-ries del mes de febrer), ja s'han dut aterme les dues primeres activitats, lesdel 22 de gener i del 17 de febrer.Encara queden un munt d'actes, iaprofito l'avinentesa per convidar-hiels lectors de Mestall. Personalment,recomano la visita al castell i al poblei entorns. De ben segur que en que-dareu satisfets.

Ricard Teixidor i Palau

JORNADA D'HISTÒRIADE LA VETERINÀRIA I DE LA RAMADERIAdivendres 24 de novembre de 2006Organitzadors: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centrede Recerca d'Història Rural (UdG) i Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona

Entre els mesos d’abril i octubre,l’Ajuntament de les Planes d’Hosto-les, amb la col·laboració de diver-ses entitats culturals, ha programatun seguit d’actes commemoratiusdel 520 aniversari de l’abolició delsmals usos amb la Sentència Arbitralde Guadalupe.

Excursions, conferències, exposi-cions, concerts de música medievalo demostracions gastronòmiquesconfiguren una agenda que podeuconsultar a la pàgina web del’Ajuntament de les Planes d’Hosto-les: www.webgipal.net/lesplanes

agenda2006, Any del novè centenari del primer esment de Brunyola

520 aniversari de la Sentència Arbitral de Guadalupe

mestall - ddgi.cat · any viii - núm. 19 - juny 2006 3 reflexionant sobre quina ha estat la sort...

Documents