memòria institut català de la salut - hospital de viladecans · memòria institut català de la...

Memòria Institut Català de la Salut

MEMO ICS 2010 23JUNY11:ICS 23/06/11 10:36 Página 1

Un any més, tinc la satisfacció de presentar-vos la Memòria d’activitats de l’InstitutCatalà de la Salut (ICS).

Com bé sabeu, l’any 2010 hem finalitzat la implementació del projecte ARGOS als vuithospitals de l’ICS. Aquest model de treball comú per a totes les àrees d’activitat, queal llarg de l’any ha rebut el reconeixement internacional a través de diversos premis, jaens ha permès disposar de la història clínica electrònica única per a cada pacient, l’es-tandardització dels processos i la pràctica clínica, la prescripció electrònica assistida,i el diagnòstic per la imatge accessible des de qualsevol lloc de treball de l’atencióprimària i dels hospitals.

Vull destacar molt especialment el compromís i l’esforç de tots i cadascun delscol·lectius professionals implicats com a elements clau per assolir l’èxit d’aquestprojecte tan complex, que va néixer l’any 2006 amb l’objectiu de garantir la sostenibilitatdel sistema públic de salut a través de la millora de l’eficiència de la gestió i de laqualitat assistencial.

D’altra banda, vull fer esment també a la consolidació del model d’autonomia degestió, que ja té 87 equips d’atenció primària integrats, 77 dels quals ho han fet durantel 2010. Aquest nou model organitzatiu ha permès als equips que hi participen arribara un nivell superior d’assoliment dels objectius assistencials i d’eficiència.

Durant el 2010, des de l’ICS també hem fet un pas molt important per consolidar-noscom una organització compromesa amb el desenvolupament sostenible a través del’elaboració del Pla estratègic de responsabilitat social corporativa 2010-2014. Ambl’aprovació d’aquest pla, l’ICS es converteix en l’empresa pública més gran de laGeneralitat de Catalunya que incorpora la triple dimensió econòmica, mediambientali social com a guia de les seves actuacions.

Finalment, entre les accions de caire estratègic dutes a terme en aquests mesos i en-caminades a millorar l’eficiència de l’organització, tenen especial rellevància la gene-ralització dels processos de compra agregada i la plena implantació de l’empresa deserveis logístics Logaritme a tots els centres de l’ICS.

Amb el repàs de tota l’activitat portada a terme durant l’any 2010 volem retre comptesa la ciutadania i, alhora, deixar constància de la feina feta pels milers de professionalscompromesos, motivats i altament qualificats que cada dia treballen per donarresposta a les necessitats de salut de la ciutadania i per garantir un sistema sanitaripúblic de la màxima qualitat.

Enric Argelagués VidalDirector gerent de l’ICS


Amb un pressupost executat de 3.069 milions d’euros iuna plantilla de més de 41.000 professionals, l’InstitutCatalà de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveissanitaris més gran de Catalunya i presta atenció sanitàriaa 5.774.142 persones usuàries, xifra que suposa el 75,5%del total de persones assegurades a Catalunya.

Actualment, l’ICS gestiona 8 hospitals de referènciadins la xarxa hospitalària d’utilització pública (el 32%dels llits hospitalaris públics); 285 equips d’atencióprimària (inclosos tres equips d’atenció primària d’aliancesestratègiques); 38 centres d’especialitats extrahospita-làries; 24 unitats territorials d’atenció continuada i ur-gències d’atenció primària (ACUT), que presten atenciómitjançant 159 dispositius; 35 serveis d’atenció a la salutsexual i reproductiva; 13 serveis de laboratori clínic, 5 dels quals estan integrats en dispositius territorialsamb l’hospital de referència; 31 serveis de diagnòsticper la imatge; 19 serveis de rehabilitació; 14 unitatsPADES; 8 serveis de salut mental, 2 de les quals són d’a-tenció infantil i juvenil i 2 més d’atenció i se guiment deles drogodependències, i 3 serveis de salut laboral.

A més de l’activitat assistencial, l’ICS desenvolupa unagran activitat científica a través dels set instituts derecerca integrats als centres hospitalaris i d’atenció pri-mària. Des de l’any 2008, tres d’aquests instituts –elVall d’Hebron Institut de Recerca, l’Institut d’InvestigacióBiomèdica de Bellvitge i l’Institut d’Investigació en Cièn-cies de la Salut Germans Trias i Pujol– estan acreditatsper l’Institut de Salut Carlos III. Aquest reconeixementcom a centres d’excel·lència els situa en una posiciócapdavantera a tot l’Estat en l’àmbit de la recerca bio-mèdica.

En l’àmbit de la docència, l’ICS forma en els seus centres2.400 especialistes de 49 especialitats diferents en cièn-cies de la salut. També acull més de 5.000 alumnes depregrau de medicina, infermeria, odontologia i altresensenyaments. A més, porta a terme una intensa activitaten formació continuada per a tots els col·lectius profes-sionals.

Recursos humans1

Atenció primària Facultatius 6.645 Infermeria i altres2 7.604 Residents 783 Gestió i serveis 5.941

Hospitals Facultatius 3.166 Infermeria i altres2 10.672 Residents 1.619 Gestió i serveis 4.533

Centre corporatiu 396

Total professionals3 41.358

1. Plantilla el desembre de 2010. Incorpora personal fix i eventual (no substituts).

2. Inclou professionals assistencials no facultatius.3. Mitjana anual arrodonida de la plantilla equivalent a jornada completa.

■ 8 hospitals

■ 285 equips d’atenció primària (EAP)

■ 24 unitats d’atenció continuada i urgències de baseterritorial (ACUT), amb 159 dispositius:• 12 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)• 131 punts d’atenció continuada (PAC)• 16 dispositius aïllats / muntanya

■ 35 serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

■ 19 serveis de rehabilitació

■ 13 serveis de laboratori clínic

■ 31 serveis de diagnòstic per la imatge

■ 38 centres d’especialitats extrahospitalàries

■ 14 programes d’atenció domiciliària, equips de suport (PADES)

■ 8 serveis de salut mental

■ 3 serveis de salut laboral

A tot Catalunya

Institut Català de la Salut 2010 3


Recursos estructurals

4 Institut Català de la Salut 2010

Camp de Tarragona■ Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona


■ 1 servei de laboratori territorial


■ 2 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)2 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)10 punts d’atenció continuada (PAC)




■ 1 servei de salut laboral

Alt Pirineu i Aran■ 6 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 unitat d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)10 dispositius aïllats / muntanya2 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 1 servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

Lleida■ Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida



■ 1 servei de diagnòstic per la imatge

■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)11 punts d’atenció continuada (PAC)3 dispositius aïllats / muntanya

■ 1 centre d’especialitats extrahospitalàries


Terres de l’Ebre■ Hospital de Tortosa Verge de la Cinta




■ 1 unitat d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)14 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 1 centre d’especialitats extrahospitalàries


■ 1 servei de rehabilitació



Girona■ Hospital Universitari de Girona

Doctor Josep Trueta




■ 3 unitats d’atenció continuada iurgències de base territorial (ACUT)22 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 3 centres d’especialitatsextrahospitalàries


■ 1 programa d’atenció domiciliària, equips de suport (PADES)



Metropolitana Nord■ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol


■ 3 serveis de laboratori


■ 5 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)2 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) 22 punts d’atenció continuada (PAC)






Barcelona ■ Hospital Universitari Vall d’Hebron


■ 2 equips d’atenció primària (EAP)fruit d’aliances estratègiques



■ 1 unitat d’atenció continuada iurgències de base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atencióprimària (CUAP) 10 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 9 centres d’especialitatsextrahospitalàries

■ 8 serveis d’atenció a la salut sexual ireproductiva (ASSIR)

■ 1 programa d’atenció domiciliària,equips de suport (PADES)



Catalunya Central■ 32 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori


■ 3 unitats d’atenció continuada i urgènciesde base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)22 punts d’atenció continuada (PAC)3 dispositius aïllats / muntanya


■ 4 serveis d’atenció a la salut sexual ireproductiva (ASSIR)

■ 2 programes d’atenció domiciliària, equipsde suport (PADES)

Metropolitana Sud■ Hospital Universitari de Bellvitge

■ Hospital de Viladecans


■ 1 equip d’atenció primària (EAP) fruit d’aliancesestratègiques



■ 5 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)4 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)18 punts d’atenció continuada (PAC)




■ 1 servei de salut mental





Activitat assistencial

Activitat d’atenció primària 2010

TOTAL % variació 2010/2009

Visites EAP 38.376.679 -6,2

Medicina de família 20.279.757 -5,5

Al centre 19.938.700 -5,7

A domicili 341.057 7,1

Consultes telefòniques1 1.454.588 25,0

Pediatria 3.852.199 -7,7

Al centre 3.850.904 -7,7

A domicili 1.295 -41,0

Consultes telefòniques1 108.783 9,7

Infermeria 12.863.376 -8,3

Al centre 12.151.342 -9,5

A domicili 712.034 18,1


Odontologia 1.083.924 12,5

Treball social 297.423 0,6

Al centre 277.629 -0,9

A domicili 19.794 26,9


Visites CUAP 2.537.558 -4,3

Al centre 2.421.855 -5,1

A domicili 115.703 16,7


Font: SIAP / SIAH – SAP.

1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.


Visites especialistes 1.452.480 -13,4

Primeres visites 655.015 -15,1

Visites successives 797.465 -12,0

Visites ASSIR 964.410 1,1


Visites successives 776.365 3,6


Visites salut mental 31.595 -2,2



Visites rehabilitació 278.833 -25,9



Visites PADES 61.627 26,0

Diagnòstic per la imatge

Gabinets 317.380 -0,05

Propis 36.114 2,68

Externs 281.266 -0,20

Medicina nuclear 12.667 -14,45

Externs 12.667 -14,45

Radiologia 1.742.649 -3,21

Propis 1.282.495 -2,99

Externs 460.154 -3,81

Laboratoris

Peticions 2.052.703 7,50

Proves 21.989.084 -0,23

Proves pròpies 21.847.602 -0,09

Proves derivades 141.482 -18,33

MEMO ICS 2010 29JUNY11 sense vincles:ICS 30/06/11 9:47 Página 6


Indicadors 2010TOTAL % variació

2010/2009

Estada mitjana (altes convencionals) (dies) 7,21 0,03

Índex d’ocupació (%) 83,33 -3,14

Ingressos urgents (%) 64,26 0,16

Índex de reiteració 1,87 -9,50

Urgències/dia 2.071,87 -6,90

% altes CMA/total altes 20,33 5,72

% CMA/total intervencions 37,73 7,24

Pes mitjà 2010Període % variació

actual 2010/2009

Altes (total) 1,902 2,1

Casuística 2010Norma CatSalut Impacte

Raó de funcionament estàndard (RFE) 0,958 -33.782

Raó d’ambulatorització estàndard (RAE) 0,978 -694

Raó de mortalitat estàndard (RME) 0,935 -311

Raó de complicacions estàndard (RCE) 0,902 -1.161

Raó de reingressos estàndard (RRE) 1,016 +147

Activitat hospitalària 2010


Llits 4.025 0,09

Altes 209.691 -2,09

Altes convencionals 167.065 -3,43

Altes CMA 42.626 3,51

Altes totals + urgències de més de 24 hores 218.429 -0,06

Ingressos 167.994 -1,90

Ingressos urgents 107.950 -1,74

Ingressos programats 60.044 -2,19

Estades 1.207.490 -20,88

Hospitalització domiciliària 5.245 -1,47

Cirurgia 172.769 -3,22

Intervencions convencionals programades i urgents 67.904 -4,97

Intervencions de CMA 41.142 5,57

Cirurgia menor ambulatòria 63.723 -5,94

Urgències 756.232 -6,90

Urgències sense hospitalització 657.862 -7,24

Urgències amb hospitalització 98.370 -4,57

Telemedicina* (visites) 28.869 93,79

* Disponible a partir de l’entrada en el SAP.


Consultes externes 2.845.977 0,46

Consultes externes hospitalàries 2.081.993 -2,38

Primeres visites 593.519 4,41

Visites successives 1.488.474 -4,84

Consultes externes d’atenció primària 763.984 9,07

Primeres visites 396.569 12,04

Visites successives 367.415 6,04

Sessions hospital de dia 194.087 14,64

Laboratoris

Peticions 2.951.739 -7,37

Proves 33.095.573 1,79

Proves pròpies 32.975.395 1,91

Proves derivades 120.178 -22,34

Alta complexitat

Trasplantaments 361

Cardiologia 2.731

Neurociències 492

Oncologia 1.789

Diagnòstic per la imatge

Gabinets 653.258

Medicina nuclear 69.563

Radiologia 1.301.031



La implementaciódel projecte ARGOS finalitzaamb èxit als vuit hospitals de l’ICS

L’any 2010 ha finalitzat la implemen-tació del projecte ARGOS als vuithospitals de l’ICS. Un model comúde referència, els mecanismes esta-blerts per garantir la formació delscol·lectius implicats, i la comunicaciói la gestió del canvi aplicades a totsels professionals han estat elementsclau per assolir l’èxit del projecte.

El projecte també ha fet arribar latecnologia SAP al diagnòstic per laimatge. Després de Girona i Tarra-gona, enguany s’han incorporat elsserveis de radiologia de les àreesMetropolitana Nord, MetropolitanaSud i Lleida.

Aquest model de treball comú i únicper a totes les àrees d’activitat jaha permès disposar de la històriaclínica electrònica única per a cadapacient i en tots els hospitals, l’es-tandardització dels processos i lapràctica clínica –inclosos els plansde cures d’infermeria–, la prescripcióelectrònica assistida i les proves dediagnòstic per la imatge accessiblesdes de qualsevol centre d’atencióprimària o hospital.

El sistema, que registra diàriament80.000 accessos i 30.000 ordres de

treball, aglutina en una única basede dades de pacients més de sis mi-lions d’històries clíniques.

Els beneficis més destacats del pro-jecte són la millora de l’accés a lainformació clínica del pacient; la mi-llora de l’intercanvi d’informació clí-nica amb els centres del sistema pú-blic de salut; la reducció de costosgràcies a la disminució de la impres-sió d’imatges, la millora dels pro-cessos de compra i la simplificacióde la logística; la reducció de les vi-sites no ateses i les proves duplicadesgràcies a una millor programació i al’enviament d’SMS recordatoris, i lamillora de la seguretat del pacientmitjançant la identificació única, lesalertes clíniques i la transferènciad’informació clínica.

Logaritme ja dóna servei a tots els centres de l’ICS

Amb l’entrada de Logaritme ServeisLogístics a l’Hospital Universitari deBellvitge s’ha completat la incorpo-ració d’aquesta empresa a tots elshospitals i centres d’atenció primàriade l’ICS.

Logaritme és una empresa partici-pada per l’ICS, el Banc de Sang i Tei-xits, i el Consorci de CastelldefelsAgents de Salut (CASAP) que prestaserveis d’emmagatzematge, distri-bució i reaprovisionament de tot ti-

pus de material d’oficina i sanitari,exceptuant medicaments, als hos-pitals i centres d’atenció primària.

Gràcies a la tecnologia emprada percomptabilitzar el nombre de pro-ductes que hi ha a cada moment, éspossible seguir el curs del productedes que arriba a la nau fins que surtcap a la seva destinació. Per res-pondre a les necessitats de les or-ganitzacions sanitàries, l’empresafunciona les 24 hores del dia els 365dies de l’any. Diàriament ofereix 16rutes de distribució per tot el territoricatalà amb més de 7.000 punts delliurament als hospitals i a la xarxad’atenció primària.

La cessió a una entitat especialitzadacom Logaritme de la logística, l’em-magatzematge i la distribució, quesón activitats auxiliars per als centressanitaris, ha representat tot un seguitde beneficis directes, entre els qualscal destacar: la unificació dels ma-gatzems i l’alliberament d’espais perdedicar-los a l’atenció sanitària; lareducció del estocs als magatzemsdels centres sanitaris amb el conse-qüent estalvi econòmic i financer, imillores en la quantitat i la qualitatdel servei, amb menys trencamentsd’estocs i pèrdues per caducitat delsproductes.

Els hospitals de l’ICScoordinen l’abordatge de lesmalalties cerebrovasculars

L’abast i les repercussions de les ma-lalties cerebrovasculars obliguen aobrir noves vies assistencials per ga-rantir una bona atenció de tots elspacients arreu del territori. Per aquestmotiu, l’ICS ha creat un programaper integrar els serveis dels vuit hos-pitals de l’organització que s’adrecena pacients que pateixen aquest tipusde patologies. L’objectiu del projecteés l’optimització i la complementa-rietat dels recursos disponibles, teninten compte el paper cada cop més

Innovació i millores assistencials



prevalent del neurointervencionismecom a eina eficaç per minimitzar lesseqüeles d’un ictus.

El 2010 tres dels centres de l’ICShan pivotat l’assistència terciàriaper pal·liar els efectes dels accidentscerebrovasculars: Vall d’Hebron, Bell-vitge i Germans Trias. L’objectiu ésque la seva tasca es coordini amb laresta de centres hospitalaris de totel territori.

L’ICS crea un programacorporatiu de salutinternacional

L’ICS ha creat el Programa Corporatiude Salut Internacional. De les catorzeunitats de salut internacional reco-negudes al sistema públic a Catalu-nya, vuit corresponen a l’ICS.

Les unitats s’estructuren sota el mo-del fixat pel Departament de Salut iintegren funcionalment a cada ter-ritori el consell al viatger i la vacu-nació internacional amb l’atenció ala patologia importada.

El programa aprofundeix en el treballen xarxa, mantenint relacions ambel centre corporatiu, entre si i ambla xarxa d’atenció primària i els hos-pitals. Així es pretén satisfer a travésd’un model integrat les necessitatsde cobertura al territori, formació,docència i recerca, i difusió i ofertadel suport especialitzat en salut in-ternacional.

Es constitueix la ComissióFarmacoterapèutica de l’ICS

La Comissió Farmacoterapèutica(CFT) de l’ICS té l’objectiu de con-tribuir a la millora de la qualitat dela prescripció dels professionals del’ICS sobre la base dels principis d’i-doneïtat, seguretat dels pacients,efectivitat i eficiència. La Comissióaplega professionals d’atenció pri-mària i hospitalària de l’ICS i del’Institut Català d’Oncologia.

La CFT es concep com un espai par-ticipatiu de naturalesa assessora,els membres de la qual treballen enxarxa per posar en comú coneixe-ments i experiència en matèria deterapèutica amb medicaments.Aquests coneixements i experiènciaes consoliden no només en el suporta la presa de decisions sobre medi-caments d’alt impacte assistencialo econòmic, sinó també mitjançantguies i protocols de suport a la tascadiària dels professionals. Al nostrepaís existeix una llarga tradició deseleccionar medicaments mitjançantcomissions destinades a racionalitzarl’ús de fàrmacs en funció d’una triaobjectiva i consensuada, segons cri-teris rigorosos i transparents. A l’ICS,en són un exemple el Comitè d’Ava-luació de Nous Medicaments enatenció primària i les diverses co-missions de farmàcia creades a cadahospital, que ara es complementenamb la CFT, que els presta suport iels serveix d’altaveu.

El primer producte fruit del treballde la CFT és la Guia farmacotera-pèutica corporativa. Aquesta eina,que estarà en constant evolució,neix amb la voluntat de compartircriteris de prescripció entre nivellsassistencials i inclou una seleccióde medicaments escollits a partirde la comparació de l’eficàcia, la se-guretat, la conveniència i el cost-

efectivitat de diversos fàrmacs uti-litzats per a un mateix problema desalut.

Noves eines de millora en laseguretat i l’eficiència de laprescripció de fàrmacs

L’ICS ha posat en marxa el SelfAudit, un software que està integrata la història clínica informatitzada ifa una avaluació setmanal sistemà-tica dels fàrmacs prescrits a cadapacient, tant des del centre d’atencióprimària com des de les consultesd’especialistes. Si detecta algunaanomalia o una possibilitat de mi-llora, alerta i proposa al metge lanova alternativa per tal que puguidur a terme la suspensió o el canvide la medicació.

En concret, es tracta de garantir lamàxima seguretat en la prescripcióde fàrmacs i evitar duplicitats tera-pèutiques que poden generar con-traindicacions o interaccions medi-camentoses, especialment en els pa-cients polimedicats.

El Self Audit està a disposició delsprofessionals per poder cercar pa-cients amb els 44 tipus de duplicitatsterapèutiques o medicaments ambla mateixa activitat farmacològicaque tenen més incidència, com perexemple, analgèsics o antiinflama-toris.


Una altra de les iniciatives impulsa-des per millorar la seguretat en laprescripció farmacèutica és la Guiaterapèutica electrònica (@GT), queaborda el tractament farmacològicde 100 problemes de salut i exposaels tractaments farmacològics quedonen millors resultats.

En la mateixa línia, s’ha creat el PRE-FASEG (Prescripció farmacològicasegura), una innovadora aplicacióinformàtica que actua de manera in-teractiva en el moment que s’estàdonant d’alta un nou tractament al’ECAP, ja que estudia la compatibilitatdel nou medicament amb la restade medicació que pren el pacient,així com amb la seva edat, sexe iproblemes de salut actius. Les di-mensions de seguretat abordadesper l’eina són interaccions medica-mentàries rellevants, al·lèrgies, trac-taments redundants, fàrmacs des-aconsellats en geriatria i contraindi-cacions per problemes de salut i/oedat. El programa emet avisos indi-vidualitzats per a cada pacient ambla finalitat de prevenir problemesrelacionats amb els medicaments, iés el metge qui pren la decisió finalde donar o no el medicament.

L’Hospital Vall d’Hebron fa el primer trasplantamenttotal de cara del món

El mes de març de 2010 un equipmultidisciplinari de 30 professionalsde l’Hospital Universitari Vall d’He-bron va trasplantar a un pacient ambdeformitat greu a la cara tota la pelli els músculs de la cara, el nas, elsllavis, el maxil·lar superior, totes lesdents, el paladar, els ossos dels pò-muls i la mandíbula. La intervenció,que és pionera al món ja que finsaquell moment només s’havien fettrasplantaments parcials de cara, vaconsistir en tècniques de cirurgiaplàstica i microcirurgia reparadoravasculonerviosa i va durar 24 hores.

Aquesta intervenció, que és altamentcomplexa, es realitza en diferentsfases. La primera fase consisteix enl’extracció de l’al·loempelt del donanti la col·locació dels teixits facials enlíquids de preservació. En la segonafase, el trasplantament al receptor,la revascularització de l’al·loempeltde la cara i l’arribada de la sang enla seva totalitat són bàsics per al’èxit de l’implant. L’última fase és elpostoperatori i els estrictes controlsque ha de seguir el pacient. Quatremesos més tard el pacient va rebrel’alta hospitalària i està evolucionantmolt favorablement.

S’estén la xarxa de grupspsicoeducatius a l’atencióprimària

La xarxa integra més d’una seixan-tena de grups psicoeducatius tutelatsper més de 200 professionals de lasalut, sobretot infermeres, que hanrebut formació en psicopatologiade la depressió, dels trastorns d’an-sietat i en conducció de grups. Aques-tes professionals mantenen reunionsperiòdiques amb psiquiatres, psicò-legs i infermeres especialistes ensalut mental.

L’objectiu dels grups psicoeducatiusse centra en la millora de l’estat desalut de la persona atesa, l’incrementde la seva autoestima, la reduccióde la hiperfreqüentació dels serveissanitaris, més adherència al tracta-ment farmacològic i un augment ge-neral de l’autonomia i els recursosal seu abast per superar i/o mini-

mitzar el trastorn. En les personesque hi han participat s’ha observatuna disminució dels símptomes d’an-sietat i depressió i ha augmentat lapercepció subjectiva de millor qua-litat de vida. Aquesta iniciativa esporta a terme a tot el territori segonsles necessitats de cada equip d’a-tenció primària.

L’Hospital de Bellvitge fa per primera vegada una novacirurgia menys invasiva de reconstrucció immediatade mama

El Servei de Cirurgia Plàstica del’Hospital Universitari de Bellvitgeha realitzat per primera vegada unareconstrucció parcial de mama uti-litzant el múscul dorsal ample pervia endoscòpica. Aquesta intervenció,que és pionera a l’Estat espanyol inomés l’han portat a terme, fins ara,tres grups més a escala mundial, re-presenta una nova i millor opcióquirúrgica en la reconstrucció ma-mària immediata.

La tècnica consisteix en l’extracciódel múscul dorsal ample i la sevacol·locació per al farciment de lamama en un únic temps quirúrgic.El múscul s’extreu per petites inci-sions de menys de cinc centímetresa l’esquena.

Amb aquesta intervenció es recuperael volum i la forma de la mama desprésdel defecte creat per la cirurgia on-cològica amb teixit de la mateixa ma-lalta, evitant l’ús de material protèsic.El fet de no haver d’utilitzar pròtesis




evita complicacions posteriors en casd’haver de seguir tractament de ra-dioteràpia o altres tractaments com-plementaris del càncer de mama.

El Germans Trias i l’InstitutGuttmann implanten perprimer cop a Espanya un estimulador diafragmàticen dos nens de 3 i 5 anys

La Unitat de Lesionats Medul·larsde l’Institut Guttmann i els serveisde Pediatria i Cirurgia Pediàtrica del’Hospital Universitari Germans Triasi Pujol han fet el primer implant aEspanya de dos marcapassos dia-fragmàtics a dos nens de 3 i 5 anys.

La intervenció, que presentava algunsriscos inicials a causa de les reduïdesdimensions dels òrgans dels pacients,va ser un èxit i es va dur a termecol·locant dos elèctrodes, un a cadahemidiafragma, connectats desprésa un controlador extern mitjançantuna laparoscòpia, que és una viad’abordatge mínimament invasivaque permet una recuperació ràpidadesprés de la cirurgia. Aquest avençmostra el potencial de la relacióentre l’Institut Guttmann i l’HospitalGermans Trias i Pujol, que junts sesituen al capdavant de la neurore-habilitació infantil a Europa.

Es consoliden les aliancesestratègiques per millorarl’atenció pediàtrica a l’Alt Pirineu i Aran

L’Alt Pirineu i Aran ha consolidatdurant el 2010 el model de pediatriaterritorial a les comarques del Pa-llars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ri-bagorça. Aquest model presentauna gestió compartida entre l’Hos-pital Comarcal del Pallars, l’atencióprimària i la salut comunitària. Grà-cies a una aliança amb l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron, aquesthospital ha incorporat quatre pe-diatres que, juntament amb elsquatre pediatres de l’atenció pri-mària de l’Alt Pirineu i Aran i elpediatre de l’Hospital Comarcal delPallars, cobreixen l’atenció hospi-talària i primària diària en aquestescomarques.

A l’Alt Urgell també s’ha continuatamb l’aliança estratègica entre l’a-tenció primària de l’ICS, la FundacióSant Hospital de La Seu d’Urgell il’Hospital de Sant Joan de Déu.Aquest model disposa d’una plantillade sis pediatres que també cobreixl’atenció hospitalària i primària diàriaen aquesta comarca sota la tutelad’un coordinador.

Els hospitals Vall d’Hebron i SantJoan de Déu de Barcelona són elsreferents en terciarisme, docència irecerca de la pediatria de l’Alt Pirineu,mentre que l’Arnau de Vilanova deLleida cobreix exploracions comple-mentàries i especialitats pediàtriquesde segon nivell, com ara cirurgia pe-diàtrica, gastroenterologia, pneu-mologia, al·lèrgia, neurologia i ne-frologia.

Vall d’Hebron i Sant Pausumen esforços per crear una unitat de referència a Catalunya en el tractamentde les cardiopatiescongènites

Els dos hospitals amb més tradicióen aquesta patologia han unificatesforços per crear una unitat inter-hospitalària que oferirà un tracta-ment integral de les cardiopatiescongènites i es convertirà en referenta Catalunya. A través de la Unitatde Cardiopaties Congènites de l’A-dolescent i l’Adult els dos hospitalsestabliran línies de recerca conjuntes,oferiran un programa docent oberta cardiòlegs, pediatres i cirurgianscardíacs que garanteixi la formacióespecialitzada en cardiopaties con-gènites i impulsaran una xarxa or-ganitzada per a l’atenció d’aquestapatologia.

Aquesta unitat multidisciplinària es-tableix la seva seu funcional a l’Àreadel Cor de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron i en el seu funciona-ment hi estan implicats més de vintprofessionals mèdics (cardiòlegs, ci-rurgians cardíacs, anestesiòlegs, he-modinamistes, radiòlegs, obstetres,ginecòlegs, pneumòlegs i especia-listes en medicina fetal, entre d’al-tres). Cal destacar el paper fona-mental de coordinació d’infermeria,ja que és el referent en l’atenció almalalt.




L’Hospital Joan XXIII aplicauna tècnica que protegeix lesestructures nervioses durantles intervencionsquirúrgiques

El Servei de Neurofisiologia Clínicaaplica la monitorització neurofisio-lògica intraoperatòria (MIO) per sal-vaguardar les estructures nerviosesen risc de lesió durant l’acte quirúrgic.Amb aquesta tècnica es redueix laincidència de lesió del sistema neu-romuscular en determinades cirur-gies. L’Hospital Universitari JoanXXIII és l’únic centre de la provínciade Tarragona on s’aplica aquestatècnica i, en vuit mesos des de l’inicide la seva implantació, s’han realitzatamb èxit vuit monitoritzacions in-traoperatòries.

L’objectiu principal de la MIO éspermetre la detecció a temps realde qualsevol disminució de la funciódel sistema neuromuscular. Aquestadetecció permet alertar a temps elcirurgià perquè modifiqui l’acte qui-rúrgic. També s’utilitza per detectarteixit nerviós inclòs dins de teixittumoral i així permetre l’extracciód’aquest últim preservant l’estructuranerviosa.

Es posa en marxa la primeragammacàmera SPECT/CTamb detector pla de l’Estatespanyol

L’Hospital Universitari de Bellvitgeha inaugurat la primera gammacà-mera SPECT/CT amb detector plaque es posa en funcionament a l’Estatespanyol. Una gammacàmera és undispositiu de captura d’imatges perestudiar malalties en el cos humàmitjançant la detecció de la radiaciógamma després que s’hagi submi-nistrat al pacient un traçador radioac-tiu. La quantitat de radiació que repel pacient és inferior a la de qualsevolaltre procediment radiològic.

La gammacàmera SPECT/CT combinala tomografia computada per emissiód’un únic fotó i la tomografia com-putada. A més, la innovadora tec-nologia del detector pla ofereix imat-ges de gran qualitat amb dosis d’ir-radiació molt baixes i evita el des-plaçament del pacient entre ambduesexploracions, fet que permet aug-mentar la fiabilitat. En definitiva,ofereix un diagnòstic més complet iprecís, combinant l’estudi funcionaldels òrgans amb la visió anatòmica,a la qual cosa cal afegir l’incrementde la comoditat del pacient. S’utilitzaprincipalment per al diagnòstic precísde la localització de les lesions enpatologia òssia; la detecció de l’a-nomenat gangli sentinella –el primergangli que és envaït per cèl·lules tu-morals en cas d’extensió d’un tu-mor– en càncer de cap i coll, càncerde cèrvix, càncer de vulva i penis ialguns casos de càncer de mama; eldiagnòstic i seguiment dels tumorsneuroendocrins, el diagnòstic de lamalaltia coronària, i la patologia in-fecciosa.

Una nova tècnica amb làserper a tumors benignes de pròstata redueix de 7 a 1els dies d’estada hospitalàriaal Trueta

El Servei d’Urologia de l’HospitalUniversitari Doctor Josep Trueta harealitzat per primera vegada l’extir-

pació d’un tumor benigne de pròstatamitjançant una nova tècnica amblàser Diode. Aquesta tècnica subs -titueix el clàssic abordatge per ci-rurgia oberta, de manera que s’evitala ferida, disminueix la necessitatde transfusions de sang i, sobretot,s’escurça l’estada hospitalària delpacient a un termini d’entre 24 i 48hores, mentre que fins ara havia deromandre al centre hospitalari unamitjana de set dies.

L’Hospital Universitari Doctor JosepTrueta és el segon centre que realitzaaquest procediment, després del’Hospital Universitari Germans Triasi Pujol, que en va ser el pioner ambaquest tipus de làser de tecnologiatotalment catalana.

El Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospitaletincorpora un aparell de TC

El Servei de Diagnòstic per la ImatgePura Fernández de l’Hospitalet deLlobregat, inaugurat al final de 2009,s’ha equipat amb la tecnologia mésmoderna incorporant un aparell di-gital de TC, el primer que s’instal·laen un centre d’atenció primària a laDAP Costa de Ponent. Es preveuuna activitat anual d’unes 8.000 ex-ploracions que respondran a la de-manda dels equips d’atenció primàriade l’Hospitalet de Llobregat i delsespecialistes integrats a l’HospitalUniversitari de Bellvitge.




Nova eina per millorarl’atenció dels infants ambsíndrome de Down

Els professionals d’atenció primàriade l’ICS disposen d’unes taules decreixement que permeten avaluarsi els infants amb síndrome de Downcreixen de manera adequada. Aques-ta eina ha estat desenvolupada perla Fundació Catalana Síndrome deDown gràcies a la recollida siste-màtica de dades de nens i nenesentre 0 i 15 anys. Amb aquests parà-metres (que inclouen pes, alçada iperímetre cranial) els professionalssanitaris poden avaluar de maneraobjectiva si el creixement dels infantsamb aquest diagnòstic s’està pro-duint d’acord amb la seva edat.

Aquest patró s’ha incorporat a lahistòria clínica informatitzada i al’estació de treball d’atenció primàriade l’ICS, de manera que el profes-sional veu automàticament una se-lecció de les gràfiques de creixementen funció del diagnòstic (síndromede Down), el sexe i l’edat en el mo-ment de la visita.

Una nova tècnica permetreduir a la meitat laintervenció per tractar elsictus i alleuja els danyscerebrals del pacient

La tècnica consisteix a introduir unaminúscula malla metàl·lica, de nomstent, a l’artèria taponada per untrombe. En arribar al punt on hi haaquest coàgul, la malla l’aixafa i aixòpermet que la sang torni a circularpel vas. Després s’extreu l’stent, ar-rossegant també el trombe cap afora. Tot plegat es fa en un tempsde 45 minuts, menys de la meitatdel temps que es triga habitualment.

Professionals del Departament deNeurociències de l’Hospital Univer-sitari Germans Trias i Pujol i de l’Ins-

titut d’Investigació en Ciències dela Salut Germans Trias han publicata la revista Stroke un estudi amb 20pacients que constata la millora querepresenta aquesta tècnica, idòniaespecialment per al tractament delsictus isquèmics.

Els resultats avalen l’èxit delPrograma Pacient ExpertInstitut Català de la Salut

El Programa Pacient Expert InstitutCatalà de la Salut (PPE-ICS) és unaaposta ferma per promoure l’auto-nomia dels pacients crònics, propor-cionant-los coneixements i recursosper gestionar la seva malaltia a travésde la figura del pacient expert.

L’avaluació del programa en grupsd’insuficiència cardíaca va demostrarque el PPE-ICS millora la salut delspacients que hi participen: un altpercentatge de pacients declaravatenir més coneixements sobre laseva malaltia i sobre com controlar-la, cosa que en millora la qualitat devida. Com a constatació d’aquestesdades es va observar que els parti-cipants feien menys visites a l’atencióprimària i als serveis d’urgències perdescompensacions de la malaltia.

El 2010 l’Hospital Universitari deBellvitge s’ha convertit en el primerhospital que ofereix el programa,concretament per a pacients ambinsuficiència cardíaca. En l’àmbit del’atenció primària, el Camp de Tar-ragona, l’àrea Metropolitana Nord,l’àrea Metropolitana Sud, l’Alt Pirineui Aran, Lleida i Terres de l’Ebre també

s’han iniciat en el programa. Aquestany s’han incorporat 47 nous EAP is’han dut a terme un total de 56grups, 11 d’insuficiència cardíaca, 11de malaltia pulmonar obstructivacrònica, 32 de teràpia anticoagulantoral i, per primer cop, 2 de diabetismellitus 2 als EAP El Carmel i LaMina de Barcelona. Així doncs, untotal de 537 participants, dels quals52 han actuat com a pacients experts,evidencien la consolidació i extensiódel PPE-ICS.

Es consolida el modeld’atenció continuada i urgent

El model d’atenció urgent en l’àmbitde l’atenció primària continua el seuprocés de desplegament per tal d’a-daptar la seva xarxa de serveis a lesnecessitats de la població i respondreeficientment a la demanda. En aquestcontext, al llarg de l’any 2010 s’hanimplantat noves actuacions de re-ordenació per assolir aquests ob-jectius. Cal ressaltar les accions deconcentració de punts d’atenció con-tinuada i aliances estratègiques ambaltres dispositius assistencials al Ba-ges, el Baix Llobregat o la ciutat deBarcelona, on s’ha d’esmentar la po-sada en marxa del Centre d’Urgènciesd’Atenció Primària (CUAP) Sant Mar-tí. Totes aquestes actuacions refer-men la potencialitat del model ACUTcom a element clau per assolir unamillora en els indicadors d’activitati resolució, alhora que s’incremental’eficiència dels serveis d’atenciócontinuada i d’urgències.



L’ICS entra a les xarxessocials

La incorporació de l’ICS a Facebook(www.facebook.com/icscat) ha obertun nou canal de comunicació àgil idirecte amb la ciutadania i els pro-fessionals. L’objectiu és donar a co-nèixer les novetats de la institució,fer-se ressò d’iniciatives interessantsen l’àmbit de la salut, la innovació iles noves tecnologies, i informar so-bre les notícies i activitats que esduen a terme als hospitals i centresd’atenció primària que gestiona l’ICS.I tot això, amb la voluntat de conèixerels interessos de les persones usuà-ries, de potenciar el coneixementcompartit entre professionals, i defacilitar la participació i la implicacióde la ciutadania en les iniciativesque l’ICS du a terme.

En tan sols un mes de vida al finalde 2010, el Facebook de l’ICS haagradat a gairebé 1.000 persones.Amb aquesta bona acollida, l’ICS esprepara per a la seva entrada a Twit-ter (www.twitter.com/icscat) i l’ober-tura dels canals corporatius de You-tube, Slideshare i Flick’r.

L’atenció primària de Barcelona Ciutat posa en marxa l’e-consulta

L’Àmbit d’Atenció Primària BarcelonaCiutat ha posat en marxa de manerapilot un nou canal de comunicaciómés àgil i directe entre els profes-sionals sanitaris i els seus pacients.És tracta de l’e-consulta, una consultavirtual a través del correu electrònic,que neix amb la voluntat de possi-bilitar la resolució de consultes nourgents que no requereixin la pre-sència física de la persona a la con-sulta i evitar d’aquesta manera des-plaçaments innecessaris.

Els primers resultats són positius:20 professionals de medicina i 17d’infermeria de 12 centres d’atencióprimària han participat en la provapilot, que en menys de dos mesosha rebut 600 peticions d’informació.

La brevetat del temps mitjà de laresposta (9 hores), les possibilitatstecnològiques que permet la plata-forma (com ara enviar fotografiesper completar la consulta) i l’amplafranja d’edat que inclou el perfil deles persones que han sol·licitat in-

formació (entre 45 i 64 anys) semblenaugurar la continuïtat d’aquest pro-jecte i la possibilitat de generalitzar-lo a tots els centres de Catalunya.

Primeres experiènciesd’atenció virtual

El SAP Cerdanyola-Ripollet ha fet lafase pilot d’un programa informàticper comunicar resultats d’analítiquesde manera massiva i alhora perso-nalitzada, consentida i confidencialals pacients.

Per la seva banda, l’EAP Anoia Ruralha aplicat les TIC al Programa delnen sa mitjancant la consulta enlínia per facilitar la comunicacióentre la població, el pediatre i la in-fermera de pediatria. A través de laconsulta virtual es poden resoldreqüestions relacionades amb la pro-moció i educació per a la salut, l’ali-mentació, vacunes, consells de pue-ricultura o qualsevol dubte relacionatamb algun problema de salut de l’in-fant. Així, el personal de pediatrias’apropa virtualment a la ciutadania,facilitant-los la resolució dels seusdubtes o consultes d’una maneramés ràpida, còmoda i amb una millorgestió del temps.

Neixen les primerescomunitats virtuals de treballcol·laboratiu entreprofessionals

e-Catalunya és una iniciativa de laGeneralitat de Catalunya per facilitarla creació de comunitats de treballcol·laboratiu a l’Administració pú-blica. L’objectiu és que els membrescol·laborin i intercanviïn coneixementper guanyar eficiència en la prestacióde serveis a la ciutadania.

Més de mig miler de professionalsde tot l’ICS participa activament endiversos grups, tant administratiuscom assistencials, del portal de Sa-nitat a e-Catalunya. D’altra banda,

Salut 2.0



també hi ha una important partici-pació de personal de l’ICS al portald’Atenció ciutadana, per tal de co-nèixer a fons les eines de comuni-cació i d’intercanvi de coneixementvirtuals existents i fer-ne partícipstots els professionals del territoriper treure’n el màxim profit en lanova etapa de salut 2.0.

Algunes experiències d’èxit:ECOPIH, EndoBlocLleida i PneumoBloc

ECOPIH és una comunitat virtualentre professionals de l’Atenció Pri-mària Metropolitana Nord i espe-cialistes de l’Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol. L’eina, queutilitza la plataforma e-Catalunya,vol resoldre casos clínics, intercanviarconeixements mèdics entre els di-ferents nivells assistencials i, fins itot, reduir les derivacions a l’atencióespecialitzada. S’hi poden penjar es-tudis i documents farmacològics,imatges, i preguntes i respostes deprop d’una vintena de matèries es-pecífiques, des de cures pal·liativesfins a odontologia, passant per pneu-mologia o pediatria.

La comunitat virtual EndoBlocLleidaacull 130 professionals sanitaris dela Gerència Territorial Lleida que tre-ballen des de 2009 en diferents pla-taformes (SharePoint, Joola i e-Ca-talunya) amb el Servei d’Endocrino-logia i Nutrició de l’Hospital Arnaude Vilanova com a referent. Els ob-jectius principals són millorar l’atencióal pacient endocrinològic en el ter-ritori de Lleida i optimitzar la gestiódels recursos sanitaris en aquestaespecialitat i aquest territori.

D’altra banda, gràcies a aquesta einaaconsegueixen establir vincles pro-fessionals estables entre els espe-cialistes de l’Arnau de Vilanova i elsprofessionals dels CAP de referència;unificar protocols, guies clíniques iprocediments, per a una millor co-

herència en el tractament d’aquestespatologies, i crear un entorn de for-mació contínua basada en la comu-nicació i la discussió entre profes-sionals.

Amb els mateixos objectius però enl’especialitat de pneumologia hanascut al final de 2010 la comunitatvirtual PneumoBloc.

La telemedicina es demostramolt efectiva en pacientsamb insuficiència cardíaca

Els resultats preliminars d’un estudidut a terme per professionals delServei de Cardiologia de l’HospitalUniversitari Germans Trias i Pujol encol·laboració amb l’empresa PhilipsHealthcare revelen que l’aplicació dela telemedicina a la vida diària de lespersones amb insuficiència cardíacacrònica redueix en gairebé un 70%les vegades que aquests malalts ne-cessiten ser hospitalitzats. Un altreresultat que els investigadors desta-quen és la millora de la percepcióque els pacients han tingut de la sevaqualitat de vida durant l’estudi.

El sistema de telemedicina inclouun dispositiu que, ubicat a casa delmalalt, es connecta amb el seu tele-visor, amb uns aparells específicsde mesura del pes, el pols i la pressiósanguínia i també amb la xarxa d’or-dinadors de la Unitat d’InsuficiènciaCardíaca de l’Hospital. Tot plegat

permet que els cardiòlegs puguinrebre cada dia les dades de pes, polsi pressió que el pacient es mesurades de casa mateix, puguin enviar-lialertes a través del televisor si de-tecten problemes o incompliments,o si volen fer modificacions a la sevadieta o medicació, i també vídeosamb material educatiu o experiènciesd’altres malalts.

L’Escola Hospitalària de l’Hospital Germans Trias i Pujol estrena bloc

Mitjançant el bloc els nens i nenesingressats a Pediatria tenen l’opor-tunitat de treballar en suport digitali difondre les activitats que duen aterme a l’aula. Entre el seus contin-guts destaquen els Glogs –uns muralsinteractius que aglutinen els treballsfets–, articles elaborats pels alumnesi vídeos sobre el dia a dia a la planta.

La Catalunya Central posa en marxa un servei de teledermatologia

El CAP Plaça Catalunya de Manresai el CAP Vilanova del Camí han posaten marxa un servei de teledermato-logia que agilitza notablement l’a-tenció als pacients amb lesions a lapell. En els seus primers quatre mesosd’activitat es van atendre un centenarde casos que van evitar un 60% dederivacions a l’especialista.



A través d’aquest sistema, el metgede capçalera fotografia la lesió ambuna càmera digital i envia la imatgeal dermatòleg mitjançant el sistemainformàtic ECAP. El dermatòleg exa-mina la fotografia i fa les recoma-nacions pertinents de seguiment imaneig de la lesió, així com el platerapèutic que cal seguir.

Vall d’Hebron instal·la unservei de videoconferència a l’Àrea Maternoinfantil

L’Hospital Universitari Vall d’Hebroni Skype han signat un acord de col·la-boració per instal·lar dos videotelè-fons per facilitar a les famílies delsinfants ingressats, procedents tantde Catalunya com de fora, el contactegratuït per videoconferència amb elseu entorn proper.

Un dels videotelèfons s’ha instal·laten una sala habilitada especialmentper a aquest ús, en una de les plantesd’hospitalització on ingressen lesmares que acaben de tenir un nadó,perquè hi puguin tenir accés directe;l’altre és a la planta de pediatriaperquè les famílies de més llargaestada hospitalària el puguin utilitzar.Es pot accedir a l’Skype les 24 horesdel dia, ja que es té en compte la di-ferència horària amb altres països,especialment amb Amèrica del Sud,d’on procedeixen molts dels pacientsde l’Àrea Maternoinfantil.

La borsa de treball en línia i la programació de visitessón els serveis més utilitzatsdel web de l’ICS

El 2010 el nombre de visites al webde l’ICS ha estat de 3.608.738, unmilió més que l’any anterior. Les pà-gines més visitades han estat la pro-gramació de visites, amb 2.203.682visualitzacions. Aquest any s’hanprogramat 1.212.700 visites de me-dicina de família, pediatria, infer-meria, odontologia i treball social através del web, s’han realitzat 10.923canvis de metge/essa en el mateixequip d’atenció primària, i 1.995 per-sones han canviat de centre mitjan-çant aquesta aplicació.

A continuació, les pàgines amb mésvisualitzacions, amb un total acu-mulat de més de tres milions, cor-

responen a l’apartat dels professio-nals, on s’ha consultat la borsa detreball i el seu funcionament, i l’accésa places de l’ICS i informació deconvocatòries.

Es consolida el web SexeJoves entre els adolescents

El 2010 el web Sexe Joves, que es vaposar en marxa l’any 2006, ha rebut326.164 visites, un 86% més que l’anyanterior, amb la qual cosa es consolidacom a eina de consulta sobre temesde salut sexual i reproductiva per ala joventut. El coneixement del cos ila contracepció són els temes mésconsultats pels joves, que tenen unamitjana d’edat de 19,5 anys. Cal des-tacar que els vídeos amb llenguatgede signes han superat les 64.000 vi-sites.

Salut 2.0



El projecte ARGOS rep diversos premisinternacionals

Al llarg de 2010 el programa ARGOSha rebut el reconeixement interna-cional a través de diversos premis:el Quality Award de plata SAP Ibérica(Espanya i Portugal) i SAP EMEA (Eu-ropa, Orient Mitjà i Àfrica), ambdósen la categoria de grans empreses;el premi eSanidad 2010, de la Fun-dación Dintel, en la categoria de mi-llors projectes tecnològics, i el premiFestivity al millor projecte tecnològica Catalunya. També ha rebut unasubvenció del programa operatiu FE-DER de Catalunya 2007-2013, de mésde vuit milions d’euros.

Quatre hospitals de l’ICS són reconeguts pels TOP 20

El Programa Hospitals TOP 20 dela consultora Iasist premia els cen-tres hospitalaris que han assolit unresultat millor en diversos índexsd’avaluació. Els hospitals de Bellvitgei Vall d’Hebron han estat guardonatsen la categoria de Grans hospitalsde referència regional i nacional, elprimer en gestió hospitalària i elsegon en l’àrea del sistema nerviós.

Per la seva banda, l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova de Lleidaha rebut una distinció per la sevagestió hospitalària en la categoriad’Hospitals amb especialitats de re-

ferència. I, finalment, l’Hospital Vergede la Cinta de Tortosa ha aconseguitun premi especial de gestió directa,una categoria creada aquest any perals sis hospitals generals amb millorsresultats, com a reconeixement alsesforços de gestió en època de con-tenció econòmica.

L’ICS és l’empresa de serveissanitaris que disposa de méscertificacions de qualitatsegons la Norma ISO

L’ICS és l’empresa proveïdora deserveis sanitaris que disposa de méscertificacions ISO, tant en atencióprimària com hospitalària, en totesles línies d’activitat de serveis sani-taris com ara laboratoris clínics, ra-diologia/SDPI, radioteràpia, anatomiapatològica, farmàcia, unitats d’aten-ció a la ciutadania, etc.

L’any 2010 diverses unitats i centresde l’ICS han obtingut la certificaciósegons la Norma ISO 9001:2008. Estracta de la Unitat d’Atenció a laCiutadania Sant Sadurní d’Anoia, itotes les del SAP Baix LlobregatCentre agrupades en una única cer-tificació; el Laboratori Clínic Me-tropolitana Sud (certificat derivatde la integració de diversos labora-toris); el Servei d’Esterilització, laUnitat d’Hemodiàlisi i Transplanta-ments i el Servei de Farmàcia del’Hospital Universitari Germans Triasi Pujol.

L’Hospital de Bellvitge obté dos premis BlanquernaSalut 2010

La Direcció d’Infermeria i la Unitatde Fisioteràpia de l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge han obtingutdos dels tres premis BlanquernaSalut que atorga cada any l’EscolaUniversitària d’Infermeria, Fisiote-ràpia i Nutrició Blanquerna-Univer-sitat Ramon Llull a les institucionscol·laboradores del centre que des-taquen en recerca científica i pro-moció de la salut.

El premi d’Infermeria va ser atorgata la Direcció d’Infermeria de l’Hos-pital Universitari de Bellvitge per laseva contribució a fer visibles lescures infermeres en el si de l’equipinterdisciplinari amb la integraciódel llenguatge infermer en la històriaclínica.

El Servei de Nefrologia de l’Arnau de Vilanova rep una menció d’honor als premis BiC 2010

El Servei de Nefrologia de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova deLleida ha quedat finalista dels premisBest in Class (BiC) que lliura la revistaespecialitzada Gaceta Médica encol·laboració amb la Cátedra de In-novación y Gestión Sanitaria de laUniversidad Rey Juan Carlos de Ma-drid. Els premis BiC reconeixen laqualitat en l’atenció al pacient delscentres espanyols.

El Germans Trias i Pujolés reconegut com a centrepioner en el tractament dels ictus més greus

La Unitat d’Ictus de l’Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol haestat la primera acreditada de l’Estatespanyol per la Societat Espanyolade Neurologia. Aquest reconeixe-

Qualitat


ment significa que la unitat compleixtots els requisits d’excel·lència, tantpel que fa als recursos humans, coma l’equipament i també a la gestió iel control de la seva activitat d’as-sistència, docència i investigació.

A l’acreditació s’hi suma el fet quedes del mes de febrer el Centre Ter-ciari d’Ictus que han creat l’HospitalUniversitari Germans Trias i l’Hospitaldel Mar és el primer homologat aCatalunya pel Pla director de la ma-laltia vascular cerebral. És a dir, queés el centre de referència a Catalunyaper tractar els casos més greus d’ictusmitjançant cateterismes.

AECOC premia Logaritme i el Servei de Farmàcia de l’Hospital Vall d’Hebron

L’Associació Espanyola de CodificacióComercial (AECOC) ha distingit duesiniciatives impulsades per l’ICS enmatèria de cadenes de subministra-ment i de seguretat del pacient.

Durant la celebració del X FòrumSanitari organitzat per l’Associació,va concedir el Premi a la Innovacióen Logística Sanitària a Logaritme

AIE. Aquesta empresa du a termeles funcions d’emmagatzematge idistribució de tot tipus de submi-nistraments a centres d’atenció pri-mària i hospitals de l’ICS, al Banc deSang i Teixits i al CASAP.

A més, també van premiar la farmàciahospitalària de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron pel seu sistema decontrol de fabricació ISISH, el qualha suposat un gran avenç en la se-guretat del pacient i l’inventari per-mament de processos.

El programa de prescripciófarmacèutica Self Audit repel reconeixement dels premisCSC-ESADE

El programa de prescripció farma-cèutica Self Audit ha rebut el reco-neixement dels premis CSC-ESADEamb el Premi a la Innovació en Gestióen el Sector de Salut. El premi des-taca la magnitud i l’àmbit d’actuacióa escala de tot el país, el nivell d’in-novació que ha suposat en el maneigdels recursos farmacèutics i el talentdemostrat en la utilització de noveseines d’anàlisi.

L’EAP Gorg de Badalona obté la millor puntuació de l’Estàndard de qualitatassistencial

L’equip d’atenció primària que el2010 ha obtingut la millor puntuacióde l’Estàndard de qualitat assistencial(EQA) ha estat l’EAP Badalona-4(Gorg), amb 910 punts d’un total de1.000 punts possibles. Pel que fa alservei d’atenció primària amb la mi-llor puntuació global, el SAP BaixLlobregat Litoral ha inclòs quatredels seus EAP entre els deu millorsque té l’ICS.

Disminueix el nombre de reclamacions

El 2010 les unitats d’atenció a la ciu-tadania han rebut un total de 17.400reclamacions, 2.000 menys que el2009, repartides entre l’atenció pri-mària, l’atenció hospitalària i el centrecorporatiu.

Els motius de queixa més habitualstenen a veure amb l’organització delsistema sanitari i els tràmits que calseguir, i en segon lloc els usuaris esqueixen sobre aspectes relatius al’assistència rebuda.

El temps de resposta a aquestes re-clamacions ha millorat en relacióamb l’any passat: en l’atenció pri-mària, en un 70% dels casos s’hapogut garantir una resposta abansdels 15 dies, mentre que un 12% s’hanresolt entre els 15 i 30 dies. Pel quefa a l’atenció hospitalària, un 50%de les reclamacions s’han contestatabans dels 15 dies, mentre que un14% s’han resolt abans d’un mes.

Durant el 2010 ha crescut el nombred’agraïments que arriben a les unitatsd’atenció a la ciutadania dels centresde l’ICS: els escrits elogien l’assistènciai el tracte rebuts tant pels professio-nals sanitaris com pels no sanitaris.


Qualitat



Les cèl·lules del càncersegresten i inactivenmolècules antitumorals dinsdels seus propis nuclis

En un subgrup de tumors del còlon,l’estómac i l’úter les cèl·lules can-ceroses segresten molècules anti-tumorals dintre dels seus nuclis im-pedint que madurin i facin la sevafunció a la cèl·lula, segons un estudicoordinat per Manel Esteller, direc-tor del programa d’Epigenètica iBiologia del Càncer de l’IDIBELLpublicat a la prestigiosa revista Can-cer Cell.

Totes les cèl·lules del cos humà pos-seeixen un nucli central on es trobal’ADN (el nostre material genètic),un mitjà aquós (citoplasma) on esprodueixen les proteïnes i tenen llocels processos metabòlics, i una capaperifèrica que envolta tota la cèl·lulai li dóna forma (membrana plasmà-tica). Hi ha un trànsit continu demolècules entre aquests tres com-partiments per permetre el bon fun-cionament de la cèl·lula.

El descobriment de l’equip coordinatdes de l’IDIBELL demostra que aquesttrànsit s’interromp en les cèl·lulescanceroses. El grup de petites molè-cules segrestades per la cèl·lula tu-moral en el seu nucli són els anome-nats microARN, que no poden exercirla seva activitat normal d’inhibir eldesenvolupament del càncer.

Un article publicat perinvestigadors de l’IDIBELL és el més influent del món en Biologia

Un estudi realitzat per investigadorsde l’IDIBELL és el més citat del mónen la categoria de Biologia, segonsla classificació Science Watch cor-responent als mesos de novembre idesembre que elabora l’agènciaThomson Reuters. El nombre de ve-gades que un article és citat en altres

treballs indica la seva influència enel seu àmbit científic. L’article, “An-tiangiogenic therapy elicits malignantprogression of tumors to increasedlocal invasion and distant metasta-sis”, es va publicar el mes de marçde 2009 a la revista Cancer Cell, unade les més prestigioses en investi-gació oncològica.

Investigadors del Valld’Hebron Institut de Recercadesxifren el metagenomahumà

Investigadors del Vall d’Hebron Ins-titut de Recerca (VHIR), conjunta-ment amb el Centro de InvestigaciónBiomédica en Red de EnfermedadesHepáticas y Digestivas (CIBERehd)participen –com a únics represen-tants de l’Estat espanyol– en el pro-jecte MetaHIT. Els primers resultatsd’aquest projecte es van publicar ala revista Nature i descriuen un ca-tàleg de 3.300.000 gens procedentsdels bacteris intestinals. Això es tra-dueix en unes 20.000 funcions di-ferents a càrrec de tots els bacterisque viuen al tub digestiu dels hu-mans.

El pressupost total del projecte s’a-proxima als 19 milions d’euros icompta a més a més amb les apor-tacions individuals dels 13 membresdel consorci. El VHIR ha estat unapeça clau i imprescindible en aquestsresultats i ha aportat a l’estudi gai -rebé la totalitat de les mostres, fetque el posiciona com un referenten el mapa mundial de la investigacióbiomèdica.

Els investigadors de l’estudi MetaHITesperen finalitzar el procés en untermini de quatre anys. El primerpas, després d’un any i mig d’iniciarl’estudi, ha estat aconseguir traçarel mapa microbià i després d’aquestsprimers resultats, el 98% d’aquestmapa està complet. També s’ha co-mençat a determinar la funcionalitatdels gens dels bacteris de l’aparellintestinal.

Un estudi identifica els canvis genètics comuns a tots els tumors

Investigadors de l’Hospital Univer-sitari Vall d’Hebron i de l’Institutd’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO)han participat en un estudi interna-

Recerca


cional que ha identificat que diferentstipus de càncer presenten algunesalteracions genètiques molt comunesi quines són les alteracions especí-fiques de cada tipus de tumor. Aixòho han aconseguit seqüenciant elsgens de 26 tipus diferents de tumorsper analitzar-ne les coincidències.

Aquests resultats, publicats a la re-vista Nature, identifiquen els canvisgenètics comuns a tots els tumorsper formar-se i desenvolupar-se, isón la base per a la recerca per de-terminar de quina manera es potbloquejar la progressió del tumormitjançant la recerca de nous fàrmacs.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebronés el centre de referència europeude l’estudi multicèntric, de dos anysde durada, realitzat entre diversoshospitals europeus, nord-americansi japonesos.

Investigadors del GermansTrias descobreixen per quènomés un de cada deu humansinfectats de tuberculosidesenvolupa la malaltia

Un equip d’investigadors de la Unitatde Tuberculosi Experimental (UTE)de la Fundació Institut d’Investigacióen Ciències de la Salut Germans Triasi Pujol (IGTP) ha descobert, en col·la-

boració amb el Centre de Recerca enSanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA,el motiu pel qual, més enllà dels trac-taments antibiòtics, només el 10%de les persones infectades de tuber-culosi desenvolupen la malaltia.

La troballa, que es va publicar a laprestigiosa revista PLOS One, demos-tra per primera vegada la importànciadel teixit pulmonar en el control dela infecció. Això ha estat possibleperquè els experts han traslladat alsporcs les investigacions que habitual -ment feien en ratolins. Els porcs tenenun teixit pulmonar força diferent aldels ratolins però molt similar al delshumans, en què l’òrgan s’estructuraamb septes de col·lagen. Els investi-gadors han revelat que aquests septestenen la capacitat d’envoltar i aïllarles lesions que causen els bacterisde la tuberculosi dins dels pulmons,cosa que evita que els bacteris ma-teixos vagin reinfectant-los i aug-mentant la probabilitat de desenvo-lupar la malaltia.

Identificades cèl·lules maredel greix cardíac queregeneren les cicatriuscausades pels infarts

Professionals de l’Institut d’Investi-gació Sanitària Germans Trias i Pujol

han identificat un nou tipus de cèl·lu-les mare del greix cardíac que té lacapacitat de regenerar les cicatriuscausades pels infarts de miocardi.Aquestes cèl·lules han estat extretesi identificades en 140 pacients i elseu efecte regenerador s’ha fet pal·lèsen trasplantar-les a rates i ratolins.La troballa s’ha patentat recentmenti s’ha publicat al Journal of Molecularand Cellular Cardiology. Ara, amb fi-nançament procedent del 7è Pro-grama Marc de la Unió Europea i dela Marató de TV3, s’estudia crearfragments de cor artificial amb aques-tes cèl·lules per implantar-los a corshumans malmesos a conseqüènciad’un infart.

L’augment de la ingesta de proteïnes en nadonsincrementa el volum del ronyó dels infants

Un estudi realitzat des de la Unitatde Recerca en Pediatria, Nutrició iDesenvolupament Humà de la URVi l’Institut d’Investigació SanitàriaPere Virgili ha posat de manifestque els nadons que consumeixenmés proteïnes durant els sis primersmesos de vida tenen un ronyó un10% més gran que la resta.

L’estudi forma part del projecte EUChildhood Obesity Project, que haestat finançat per tres programesmarc de la Unió Europea. Aquest ma-cro projecte ha permès recollir múl-tiples dades referides a hàbits, cos-tums i efectes de diferents aportacionsnutricionals de la nostra població ique poc a poc es van analitzant i esvan donant a conèixer a la comunitatcientífica i a la societat en general.El darrer és aquest relacionat ambl’impacte al ronyó, que ha estat pu-blicat a la revista Kidney Internacional–de l’editorial Nature– de gran im-pacte internacional en el camp de lanefrologia.


Recerca


El Programa Integratd’Investigació (PII) del son es converteix en referentmundial

L’Hospital Arnau de Vilanova deLleida participa, des de fa uns anys,en un grup de 60 pneumòlegs d’arreude l’Estat que destinen gran partdels seus esforços a la investigacióde l’apnea del son i a millorar l’as-sistència del pacient. Aquest grup,que forma el Programa Integrat d’In-

vestigació (PII), s’ha convertit en unreferent mundial. Moltes de les sevesinvestigacions han canviat les pautesdiagnòstiques i terapèutiques percombatre l’apnea del son a tot elmón. El grup ha aconseguit diferentsreconeixements, com ara la invitaciódel National Institute of Health delsEstat Units per estudiar les relacionsde l’apnea del son amb altres malal-ties metabòliques i cardiovascularso les nombroses mencions en lespublicacions més prestigioses del

món com PubMed, entre d’altres. Enrelació amb el futur, alguns delsmembres del PII s’encarregaran del’organització a Barcelona del WorldCongress of Sleep and Breathingque reunirà prestigiosos especialistesde l’àrea del son de tot el món.

Els pacients amb esclerosimúltiple obtenen milloressignificatives amb unarehabilitació específica

La Unitat de Neuroimmunologia iEsclerosi Múltiple del Servei de Neu-rologia de l’Hospital Universitari Dr.Josep Trueta de Girona ha presentatels primers resultats del projecteEM-line!, un programa de rehabili-tació cognitiva dissenyat i dirigit es-pecialment a pacients afectats d’es-clerosi múltiple. Segons aquest es-tudi, els pacients que han fet reha-bilitació cognitiva han millorat clí-nicament i estadísticament de ma-nera significativa en aspectes dememòria visual, funcions executives,atenció, velocitat de processamenti denominació, funcions que es veuenalterades en la majoria de pacientsamb esclerosi múltiple que presententrastorns cognitius.


Producció científica dels instituts de recerca

Articles publicats Factor d’impacte en revistes indexades total

Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)1 687 3.318,71

Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) 525 2.763,60

Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 577 2.003,48

Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII2 298 1.117,64

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) 187 807,90

Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 194 833,64

Institut d’Investigació i Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol 266 332,38

Dades proporcionades pels instituts de recerca. Algunes publicacions poden haver estat comptabilitzades per més d’un centre.1. Aquestes xifres són el resultat del sumatori del total d’articles publicats i factor d’impacte de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Fundació

Hospital de Viladecans per a la Recerca i Docència.2. Aquestes xifres són el resultat del sumatori del total d’articles i factor d’impacte de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Fundació Dr. Ferran per

a la Investigació en Ciències de la Salut, de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.


Els pacients afectats d’aquesta ma-laltia poden presentar entre un 43%i 65% dels casos algun tipus d’alte-ració cognitiva al llarg de la malaltia.Aquestes alteracions poden aparèixerja en fases inicials i és important ladetecció precoç. No hi ha un tracta-ment establert específic per aaquests trastorns que sigui útil enaquests moments. L’ús de la rehabi -litació cognitiva pot ser útil enaquests casos i els investigadors del’Hospital Universitari Dr. Josep True-ta creuen que aquest tractament derehabilitació cognitiva pot beneficiarels pacients afectats ja des de l’inicide la malaltia.

ARTPER, una oportunitat decol·laboració entre nivells

El grup de recerca de la malaltia ar-terial perifèrica a l’atenció primària(ARTPER) ha consolidat el seguimentd’una cohort de 3.786 pacients ini-ciada l’any 2006 per conèixer la pre-valença d’arteriopatia perifèrica i elseu valor pronòstic per a futurs es-deveniments cardiovasculars.

L’ARTPER és un estudi de l’Institutd’Investigació i Recerca en AtencióPrimària Jordi Gol i un dels pocs es-tudis de base poblacional dissenyatsa l’Estat espanyol per conèixer l’ar-teriopatia perifèrica mesurada mit-jançant l’índex turmell-braç, la qual

cosa ha fet possible disposar d’unaplataforma de col·laboració amb al-tres grups de recerca per desenvo-lupar diversos subestudis. Aquestshan permès aportar coneixementsobre contaminació ambiental i risccardiovascular; la validació d’un qües-tionari breu d’activitat física; la pre-valença d’afectació asimptomàticade la circulació cerebral, el risc car-diovascular i el deteriorament cog-nitiu; la prevalença de factors derisc cardiovascular en el segle XXI(DARIOS), i l’elaboració d’una fór-mula de cribratge de la malaltia ar-terial perifèrica (REGICOR).

S’avança en l’anàlisid’imatges per al recompteautomatitzat de marcadorsimmunohistoquímics ifluorescents en càncer

Els investigadors del grup de recercaen Patologia Oncològica i Bioinfor-màtica de l’Hospital de Tortosa Vergede la Cinta, juntament amb investi-gadors de l’Institute of Biocyberne-tics and Biomedical Engineering deVarsòvia, han desenvolupat patronsespecífics d’anàlisi d’imatges assistidaper ordinador per a l’avaluació quan-titativa de noves dianes molecularsen càncer. Els resultats obtinguts,que han estat publicats en diferentsrevistes internacionals, poden revo-

lucionar alguns aspectes de la me-todologia del recompte automatitzatsobre tècniques d’immunohistoquí-mica i immunofluorescència d’a-questes dianes terapèutiques. A més,aquests estudis han permès la quan-tificació automatitzada d’altres mar-cadors pronòstics en càncer, onaquest grup ha destacat a escala in-ternacional.

La Fundació Hospital deViladecans estudia la florametanògena en els trastornsfuncionals digestius

La línia d’investigació del grup con-solidat de Patologia Digestiva secentra en els trastorns funcionalsdigestius del tracte intestinal, ambespecial dedicació a l’estudi de laproducció del gas metà i la seva im-plicació en l’aparició de meteorismei en el maneig del restrenyiment.

L’anàlisi de la producció de gasos(H2 i CH4) en l’alè en pacients ambmeteorisme i diarrea funcional per-met diagnosticar malabsorció decarbohidrats, la qual cosa explica lacausa de la seva simptomatologia ipermet adequar el tractament. L’a-nàlisi de la corba de gas metà detectapacients amb malabsorció no diag -nosticats per tècniques convencio-nals (Digestive Disease Week Gas-troenterology 2010).

El grup també estudia la importànciadel metà en el restrenyiment fun-cional; en aquest sentit un estudien 64 pacients ha avaluat la corre-lació entre la presència de flora me-tanògena i les variacions del tempsde trànsit colònic.

En un projecte FIS-2010 del grupamb disseny d’assaig clínic, s’analitzala resposta terapèutica en el restre-nyiment funcional a la fibra fermen-table (Plantago ovata) en relació ambla presència o absència de flora me-tanògena.


Recerca



Els professionals de l’ICScomparteixen les sevesmillors experiències eninnovació i assistència

El mes d’abril de 2010 es va celebrarla primera Jornada de Benchmarkingdel Grup ICS, format per l’InstitutCatalà de la Salut, el Consorci de Cas-telldefels Agents de Salut (CASAP),el Consorci d’Atenció Primària deSalut Eixample (CAPSE), l’Institutde Diagnòstic per la Imatge (IDI) iLogaritme. S’hi van presentar expe-riències sobre atenció a la ciutadania,aliances estratègiques, autonomiadels professionals i noves tecnolo-gies.

Aquesta voluntat de fomentar laparticipació de tots els professionalsde l’ICS rau en la voluntat de com-partir experiències innovadores enles diferents àrees d’atenció, crearsinergies entre els professionals perpromoure la millora contínua delsprocessos d’atenció i destacar lesaliances institucionals i professionalsque permeten millorar l’atenció sa-nitària a la ciutadania.

Durant la jornada també es va pre-sentar una nova eina que permetràmantenir els objectius de la jornada

durant tot l’any. Es tracta d’un calaixvirtual d’experiències en què totsels professionals poden introduir elsprojectes que estiguin desenvolupanten l’àmbit assistencial o de gestióde recursos.

Capacitat d’atracció deresidents dels centres de l’ICS

L’experiència dels centres de l’ICSels avala en la formació de nous es-pecialistes. Un any més, l’ICS és lídera Catalunya en capacitat d’atracció

del resident i manté dos dels seushospitals (hospitals universitaris deBellvitge i Vall d’Hebron) entre elsdeu primers d’Espanya.

Se celebra la IV Jornada de Formació SanitàriaEspecialitzada de l’ICS

La IV Jornada, organitzada per lescomissions de docència de Metro-politana Nord, es va celebrar l’1d’octubre a l’Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol de Badalona

Nombre de residents per gerència territorial

Hospitals Atenció primària Total

Barcelona 534 242 776

Metropolitana Sud 358 174 532

Metropolitana Nord 302 149 451

Girona 151 51 202

Camp de Tarragona 126 61 187

Lleida 113 35 148

Terres de l’Ebre 35 19 54

Catalunya Central – 52 52

Alt Pirineu i Aran – – –

Total 1.619 783 2.402

Inclou residents de medicina, infermeria i llevadores.Xifres facilitades per cada gerència territorial.

Docència



amb el tema central de les novestecnologies i el seu impacte en ladocència.

La jornada es va dividir en tres taules:la biblioteca electrònica, la web 2.0i la formació d’habilitats tecnològi-ques diagnòstiques i terapèutiquesa través de la simulació.

Cal destacar l’èxit d’assistència coma mostra de la consolidació, any rereany, d’aquestes jornades i l’incrementde participació en la sessió de co-municacions, on es van mostrar ex-periències enriquidores en diversosàmbits.

La contribució de la docènciaa l’estratègia

Durant l’any 2010 les comissions dedocència, dins del marc del Pla es-tratègic de l’ICS, han treballat acti-vament en dues propostes corpo-ratives: la consolidació de la Co-missió de Caps d’Estudis de l’ICS ila proposta d’aplicació de les novestecnologies a la metodologia for-mativa. En concret, s’ha elaboratun projecte d’Aula Virtual per tald’implementar continguts formatiustant de formació especialitzada comcontinuada.

Primera jornada per als tutors dels residentsd’atenció primària

Per primera vegada els tutors delsresidents de Medicina de Família iComunitària de l’ICS s’han reunit enun jornada organitzada per la UnitatDocent Multiprofessional d’AtencióFamiliar i Comunitària. S’han des-envolupat diversos grups de treballamb l’objectiu de discutir sobre di-ferents aspectes per millorar la for-mació d’aquests residents, com arales seves responsabilitats en lesguàr dies i l’atenció continuada, odel Pla d’acollida tant dels residentscom dels seus tutors.

S’organitza la tercerca edicióde les Jornades de SalutInternacional

La Unitat de Medicina Tropical i SalutInternacional Drassanes (UMTSID)ha organitzat les III Jornades Cata-lanes de Salut Internacional i Medi-cina Tropical. En aquesta edició s’hantractat temes tan rellevants com lagrip A i temes d’actualitat pel quefa a vacunes i malalties tropicals.L’Índia i el Nepal han estat els dospaïsos convidats, i han estat repre-sentats per dos professionals ambuna important trajectòria en salutinternacional.

Docència



Els acords de gestióterritorials impulsen elsprocessos assistencials quepotenciïn la transversalitat ila continuïtat assistencial

L’acord de gestió territorial és l’ins-trument clau a l’ICS per traslladarl’estratègia corporativa al pla d’acciódels territoris. Fixa els objectius iresultats esperats per a cadascunade les gerències territorials i s’avaluaanualment.

L’Acord de gestió 2010 fixa objectiuscomuns i compartits entre nivells(atenció primària i atenció especia-litzada) i impulsa l’enfocament a pro-cessos assistencials que potenciïn latransversalitat i la continuïtat assis-tencial, per construir un nou para-digma de model d’atenció orientata la cronicitat. Els objectius d’activitatassistencial i resolució s’han concretaten la millora de la capacitat resolutivai l’increment de les visites no pre-sencials i de la cartera de serveis.

Els processos assistencials prioritzatss’han centrat en tres trajectòries clí-niques (insuficiència cardíaca, ma-laltia pulmonar obstructiva crònicai oncologia) i s’ha consolidat el procésd’atenció urgent, iniciat l’any 2009.

Pel que fa a la qualitat, seguretatclínica i accessibilitat, que inclouobjectius vinculats al procés d’acre-ditació que estableix el Departamentde Salut, s’ha fet formació en segu-retat clínica. En el cas de l’atenció

primària, inclou objectius específicsde qualitat de l’atenció dels principalsproblemes de salut, millora de laqualitat i seguretat de la prescripciófarmacèutica.

87 EAP ja estan integrats en elmodel d’autonomia de gestió

L’any 2010 s’han incorporat al modeld’autonomia de gestió 77 nous equipsd’atenció primària, amb la qual cosasón 87 els EAP integrats en aquestnou model organitzatiu de l’ICS. Enaquests EAP treballen 3.600 profes-sionals que presten assistència amés d’1,2 milions de persones, queequival a una tercera part de la po-blació atesa pels equips d’atencióprimària de l’ICS.

La incorporació dels nous EAP hacomportat la realització d’un ambi-ciós programa de formació específicper als seus equips directius. Altresactuacions vinculades amb el pro-jecte són la plena consolidació delquadern de comandament per al se-guiment puntual dels principals in-dicadors de recursos i resultats d’a-quests EAP, la participació de 13 d’a-quests equips en el pilotatge delnou model d’acreditació de qualitatdel Departament de Salut i la posadaen marxa, com a prova pilot i ambel suport de l’IES, d’una comunitatde pràctica en una plataforma web2.0 com a eina per compartir conei-xement sobre el projecte entre els

directius dels EAP de gestió autò-noma.

Quant als resultats obtinguts en elsacords de gestió, cal fer referència al’elevat assoliment dels objectius,amb especial èmfasi en la milloradels resultats assistencials (un 22%de millora de la puntuació de l’es-tàndard de qualitat assistencial). Igu-alment, aquests EAP han presentatun nivell més alt d’assoliment delsobjectius d’eficiència (assoliment del’equilibri econòmic i millor resultatquant a la despesa farmacèutica).

Oferta d’ocupació públicaper a l’any 2010

La Comissió Executiva del Conselld’Administració de l’Institut Catalàde la Salut va aprovar l’oferta d’o-cupació pública parcial per a l’any2010 de 328 places de personal es-tatutari sanitari de les categoriesde facultatiu/iva especialista (me-dicina familiar i comunitària) i dediplomat/ada sanitari/ària (infer-meria).

Convocatòries i nomenaments d’àmbit territorial

D’acord amb el previst als Estatutsde l’ICS, els processos de selecciórealitzats i els nomenaments hanestat d’àmbit territorial. Aquest sis-tema permet consolidar els equipsde treball, reduir les necessitats decomissions de servei, flexibilitzar lacobertura de necessitats territorialsi facilitar la mobilitat definitiva i vo-luntària dels professionals.

Un pacte per regular els processos de selecció de personal temporal

D’acord amb aquest pacte, es valorenels mateixos mèrits que en els pro-cessos de selecció fixa, amb la qual

Professionals


cosa es dóna resposta al previst al’Estatut bàsic de l’empleat públic(EBEP). Les persones candidates espoden inscriure en línia a la borsade treball i mantenir actualitzat elseu currículum. La puntuació obtin-guda mitjançant la baremació auto-màtica de tots els mèrits és trans-parent i accessible per a cada personacandidata.

El 75% dels professionals han accedit a formaciócontinuada

L’any 2010 el 75% dels i les profes-sionals de l’ICS han rebut algun tipusde formació. El total d’hores ofertesha estat de gairebé 1,3 milions, ambuna mitjana de 33 hores per treba-llador/a.

Pel que fa a la seva distribució peràrees temàtiques, un 46% de les ho-res s’ha dedicat a l’àrea sanitària iun 47% a temàtiques transversals,entre les quals destaquen tecnologiesde la informació (37%), comunicació(17%), prevenció de riscos laborals(16%) i qualitat i millora contínua(7%). Un 6% de les hores de formacióhan estat dedicades a l’àrea de gestiói serveis, amb cursos preferentmentsobre processos administratius (47%).

Pel que fa als col·lectius professionals,els i les DUI són els que han rebutmés hores de formació dins l’àreasanitària (48%), mentre que el per-sonal auxiliar i administratiu és quimés n’ha rebut en l’àrea de gestió iserveis (70%).

El Col·legi Oficiald’Infermeria de Barcelonapremia tres professionals de l’ICS

El guardó “A prop teu” honorífic atítol pòstum va ser per a la infermeraJúlia Rodón, professional de l’ICS imembre de la Junta de Govern. Lainfermera Rosa Maria Riera i Escoda,

adjunta a la direcció del CAP Vilassarde Dalt de l’ICS, va rebre el Premi ala Trajectòria Professional per la sevatasca en atenció primària. La infer-mera Letícia Bazo va recollir el guardóa la Innovació Infermera pel projecte“Estudi d’investigació sobre l’impactedel projecte Co-néixer. Pla informatiui implantació de les cures centradesen el desenvolupament i la família”,que es desenvolupa a l’Hospital Uni-versitari Vall d’Hebron.

Bonaventura Clotet i Àngel Vila guanyen els Premis a la TrajectòriaInvestigadora a l’ICS

La III Jornada de Recerca de l’ICS vaser l’escenari del lliurament d’aquestsguardons, que destaquen la carrerade professionals que han contribuïtde manera significativa al desenvo-lupament de la recerca en ciènciesde la salut en l’àmbit de l’atencióhospitalària i primària de l’ICS i man-tenen una activitat de nivell científicreconegut. Els guanyadors d’aquest

any han estat Bonaventura Clotet,per la seva lluita contra la sida desde tots els fronts, i Ángel Vila, perla seva tasca d’investigació en laprevalença de trastorns crònics o eldesenvolupament d’índexs de qua-litat que ara s’utilitzen a tot l’ICS.Tots dos han rebut un premi de12.000 euros.

El COMB guardona dissetmetges i metgesses de l’ICS

Disset professionals de l’ICS han re-but el Premi a l’Excel·lència profes-sional del Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona. Els premiats exerceixenla seva activitat a l’atenció primàriacom als hospitals Vall d’Hebron,Bellvitge i Germans Trias: Josep M.Bosch, Jaume Canet, Javier CastroBresco, Pilar Climente, Pablo Díaz,Maria Gassó Tarrés, Francesc XavierMestre, Àngela Mora, Miguel ÁngelMuñoz, Gregorio Pizarro, DolorsQuera, Manuel Roig Quilis, Juan Sa-huquillo, Antonia Sans, Jorge L. Tizón,Josep Vaqué i Rosa Villalonga.

Professionals




Responsabilitat social corporativa

S’aprova el Pla estratègic de responsabilitat socialcorporativa 2010-2014

L’ICS ha iniciat el camí per conver-tir-se en una empresa capdavanteraen el sector de la salut en responsa-bilitat social corporativa (RSC) ambl’elaboració del Pla estratègic deresponsabilitat social corporativa2010-2014, fruit de la tasca d’un gruppermanent de treball integrat per17 persones, representatives de totsels territoris i àmbits funcionals del’lCS.

El Pla és una eina de suport per aldesenvolupament de l’RSC a l’orga-nització: s’hi revisen les iniciativesja existents en aquesta matèria is’hi estableixen les polítiques i ac-tuacions clau per al futur, en formade compromisos. S’han concretatcinc compromisos bàsics (promourela sostenibilitat econòmica, ser pro-actius en l’oferta de la cartera deserveis, incrementar els estàndardsde qualitat i seguretat, promoure laseguretat i la salut en el treball, itreballar per atraure i retenir talent)a partir dels quals s’elabora el Plad’acció corporatiu anual, estructuraten indicadors avaluables periòdica-ment.

El Pla estratègic posa també lesbases per a un treball en profunditatamb els públics d’interès, tant internscom externs, per tal d’integrar lesseves inquietuds en l’estratègia cor-porativa.

A mitjà termini, el Pla inclou tambél’elaboració d’una memòria, seguintel format internacional de la GlobalReporting Initiative, que recolliràamb voluntat de transparència i rigorel compromís de l’ICS amb el desen -volupament sostenible.

1.709 infants amb malaltiesde llarga durada van rebreclasses el curs 2009-2010 enaules hospitalàries de l’ICS

Les aules hospitalàries són un serveid’atenció educativa a nens i nenesingressats en centres sanitaris a cau-sa d’una malaltia de llarga durada.El seu objectiu és fomentar el des-envolupament integral dels infantsper facilitar-los la reincorporació al’escola un cop hagin rebut l’altamèdica i evitar que el procés escolars’interrompi a causa d’una malaltiallarga, crònica o greu.

Per atendre les necessitats educa-tives d’aquests alumnes, el Depar-tament d’Educació disposa d’una

vintena de mestres a tot Catalunyaque els donen classes en el mateixcentre hospitalari. Cal destacar lacoresponsabilitat d’aquest servei,en el qual també estan implicatsels centres educatius i les famílies,que són els que demanen aquestaatenció específica, i els centres sa-nitaris.

Dels nou centres de tot Catalunyaque disposen d’aules hospitalàries,quatre són de l’ICS (Vall d’Hebron,Germans Trias, Josep Trueta i Arnaude Vilanova). El curs 2009-2010, alshospitals de l’ICS nou docents handonat classes a 1.709 alumnes d’e-ducació infantil, primària i ESO.

Es constitueix la Comissiód’Igualtat per promoure laigualtat entre dones i homes

La Comissió d’Igualtat s’ha constituïtamb la finalitat de promocionar ivetllar per l’aplicació de la igualtatefectiva, la igualtat d’oportunitats ila no-discriminació en la prestaciódels serveis professionals a l’ICS. Almateix temps, pretén establir lesbases d’una nova cultura en l’orga-nització del treball que afavoreixi laigualtat plena entre dones i homes,i possibilitar la conciliació entre la



vida laboral i la coresponsabilitaten l’àmbit familiar.

La Comissió d’Igualtat de l’ICS neixcom un grup de treball en matèriad’igualtat i està formada per deumembres, cinc en representació deles organitzacions sindicals amb re-presentació a la Mesa Sectorial deNegociació de Sanitat i cinc en re-presentació de l’ICS.

Entre les funcions de la Comissiód’Igualtat destaquen informar i va-lorar el diagnòstic de situació del’ICS en matèria d’igualtat de tractei oportunitats; participar en l’elabo-ració de mesures del projecte depla d’igualtat, fer el seguiment dela implementació d’aquest Pla d’i-gualtat, i intervenir en la resolucióde conflictes relacionats amb la in-terpretació d’aspectes dels pactes iacords en matèria d’igualtat.

L’ICS aposta pel voluntariat

Equips d’atenció primària d’arreudel territori han participat en diversesactivitats de voluntariat, com araxerrades, acompanyament de per-sones malaltes o discapacitades,prestació de material ortopèdic, etc.,sovint en col·laboració amb altresentitats, com ara la Creu Roja, laFundació ONCE o Càritas.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebronté 28 acords de col·laboració signatsamb diverses entitats i prop de 1.000

voluntaris donen suport a pacientsi familiars durant la seva estada al’Hospital. Enguany s’ha celebrat unajornada de reconeixement a la sevaencomiable tasca.

Per la seva banda, a l’Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol s’or-ganitzen diverses activitats de volun-tariat, com ara la Biblioteca del paciento el Programa de voluntariat d’adults,amb tasques d’acompanyament. Al’àrea pediàtrica destaquen el volun-tariat de la Ciber@Caixa i el de laFun dació Oncològica Infantil EnriquetaVillavecchia, que organitza un tallersetmanal de musicoteràpia. S’hi or-ganitzen així mateix diversos tipusd’acompanyaments, entre els qualsdestaquen els que es duen a termeen casos de problemàtiques socials.

A l’Hospital Universitari de Bellvitge,quasi una seixantena de voluntarisreben formació amb cursos específicsi actuen amb el suport de l’equipmèdic i d’infermeria. Fan tasquestestimonials, en què transmeten laseva experiència en qualitat de pa-cients que han experimentat cirurgiescom ara trasplantament de cor i he-pàtic, i càncer de mama, i tambéd’acompanyament social.

Diverses associacions col·laboren demanera voluntària a l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova, oferintel seu acompanyament a col·lectiusde malalts i a les seves famílies: la

Creu Roja i l’Associació Lleidatanaamb Síndrome de Down als infants,l’Associació Espanyola contra el Càn-cer als malalts oncològics, i l’Asso-ciació Provincial de Laringectomitzatsde Lleida a persones amb tumor ala laringe.

Professionals de l’ICSparticipen en programes de cooperació internacional

El 2010, diversos professionals del’Àmbit d’Atenció Primària BarcelonaCiutat (medicina, infermeria, fisio-teràpia i especialitats) han participaten programes d’ajuda sanitària dediverses ONG a països com ara SierraLeone i altres zones de l’Àfrica, elBrasil, l’Índia i el Perú.

A l’Hospital Universitari Vall d’Hebrons’han atès vuit pacients en cooperacióinternacional a través de l’ONG In-fància Solidària i de Creu Roja, i 10professionals sanitaris s’han desplaçatamb diverses ONG al Camerun, Haití,Paraguai, Senegal, Etiòpia, Guatemalai Angola. També s’han fet donacionsa ONG: 20.152 unitats de 52 fàrmacsdiferents i 4.500 peces d’uniformitat.En salut internacional el Servei deMalalties Infeccioses ha desenvolupatsessions quinzenals de telemedicinaamb Angola, i consulta de cribratgede patologia importada amb païsossubsaharians. També s’ha fet suportterapèutic en malalties infeccioses ioncologia.

L’Hospital Universitari Germans Triasi Pujol ha cedit a les ONG ProyectoMundo Digno i Fassulo bona partdel material i equipament renovat,per destinar-lo a centres de l’Àfricai l’Amèrica Llatina. Tant a l’HospitalUniversitari Germans Trias i Pujolcom a la Direcció d’Atenció PrimàriaMetropolitana Nord hi ha profes-sionals que participen en projectesde cooperació. També s’han conceditpermisos per a col·laboracions a Bur-kina Fasso i Mèxic D.F.




Des de la Gerència Territorial Me-tropolitana Sud sis professionals demedicina i d’infermeria d’atenció pri-mària han col·laborat amb sis ONGen diversos països de l’Àfrica i l’Índia.Per la seva banda, l’Hospital Univer-sitari de Bellvitge ha col·laborat –amb13 dels seus professionals– amb altresONG, entre les quals la Fundació Vi-cente Ferrer i les emergències inter-nacionals que han ajudat en el ter-ratrèmol d’Haití; i també ha fet arribara països d’Amèrica Central i del Sudmedicaments per valor de més de1.500 euros.

També hi ha hagut tres professionalsde la Direcció d’Atenció PrimàriaGirona que han fet tasques de co-operació internacional a la FundacióJuan Bonal i a la Fundació VicenteFerrer.

Per la seva banda, personal de l’Arnaude Vilanova de Lleida s’ha traslladatal Txad per col·laborar dins del pro-grama Association Tchadienne Com-munauté pour le Progrés.

L’Hospital Universitari Joan XXIIIcontinua la seva col·laboració ambl’Hospital de Touba, al Senegal, quees va poder posar en funcionament

el 2005 en part gràcies al suporttècnic i material que va rebre desde Tarragona. El 2010, dos metges idues infermeres han fet una pros-pecció al Senegal per dissenyar lesactivitats de formació i d’assistènciaque cal desenvolupar.

Un any més, l’ICS col·laboraamb la Marató de TV3

Diversos equips d’atenció primàriade tot el territori han portat a termeiniciatives per donar a conèixer a lapoblació les lesions medul·lars i ce-rebrals adquirides, tema de la Maratóde TV3 de 2010. Per la seva banda,professionals dels hospitals univer-sitaris Germans Trias i Pujol i Valld’Hebron han participat activamenten el programa, amb reportatges ientrevistes, en què també han deixatel seu testimoni diversos pacientsque pateixen aquestes lesions.

Tots els hospitals de l’ICSpromouen la dietamediterrània

Els menjadors laborals dels vuit hos-pitals de l’ICS han obtingut el 2010

l’acreditació per al projecte Ameddel Departament de Salut, que elsidentifica com a promotors de ladieta mediterrània, Patrimoni de laHumanitat. Els objectius d’aquestprojecte consisteixen a identificar iacreditar els establiments que ofe-reixen opcions d’alimentació medi-terrània per als seus clients.

Els EAP de la Gerència Territorial Me-tropolitana Sud han fet promoció in-dividual i grupal dels tríptics infor-matius sobre la dieta mediterrània,mitjançant xerrades i activitats adre-çades a diversos àmbits assistencialsi a la comunitat. El SAP Baix LlobregatLitoral ha aprofitat el projecte deprevenció de l’obesitat infantil i l’ex-posició “Menja bé, tu hi guanyes”,de la Diputació de Barcelona, perpromocionar la dieta mediterràniaentre els nens i nenes de 8 a 12 anys.

S’inaugura el parc infantilFundació Leo Messi al recintede l’Hospital Vall d’Hebron

El jugador del FC Barcelona i Pilotad’Or 2010, Leo Messi, va inaugurarel mes d’octubre una zona de jocsinfantils davant de l’Àrea Maternoin-fantil de l’Hospital Universitari Valld’Hebron. El parc segueix criterisd’accessibilitat perquè tots els nensque ho desitgin hi puguin jugar i di-vertir-se. Per això, s’han eliminat lesbarreres arquitectòniques i s’han usatestructures accessibles com rampesque permeten el pas de cadires derodes sense cap perill de caiguda olliscament, perquè els nens amb al-guna discapacitat física també puguingaudir d’aquesta zona de jocs.

Creixen les campanyes de gestió ambiental

Dins la campanya “Més polits, méssans”, que ajuda a millorar la gestióambiental als centres de salut, jasón 47 els centres d’atenció primària



que han obtingut la certificació eu-ropea EMAS (Eco-Management andAudit Scheme) i la ISO 14001 pelseu compromís de treballar segonsun sistema de gestió ambiental. Pelque fa a la llicència ambiental, elCAP Clot ja l’ha aconseguit, mentreque el CAP Sant Adrià ha iniciat elscontrols per obtenir-la.

Quant a la recollida selectiva delsresidus sanitaris, s’està fent un esforça tots els centres de l’ICS. La gene-ració de residus G-III s’ha reduïtsen siblement, cosa que ha suposat,a més de l’estalvi econòmic pertinent,una millora en la segregació delsresidus sanitaris.

Gotagotham, un programad’educació ambiental, arribaa l’Hospital Vall d’Hebron

El programa Gotagotham, d’Aigüesde Barcelona, es va desenvolupar elmaig de 2010 per primer cop en uncentre hospitalari català. Es tractad’un programa educatiu que preténconscienciar els nens i nenes sobrela importància de l’aigua i fomentaruna actitud positiva vers el mediambient.

En una jornada lúdica i educativa,els pacients van viatjar a un mónimaginari anomenat Gotagotham,visualitzant un DVD i participant enjocs i tallers (taller de pluja d’idees italler de xapes) en els quals vanaprendre els cicles natural i urbà del’aigua, i també van aprendre a esti-mar aquest recurs natural escàs.

VIII Cursa de relleus per alsinfants amb malalties greus i oncològiques

L’Hospital Universitari Arnau de Vi-lanova de Lleida va participar en lacursa de relleus “Camins sense fron-teres, somriures de nens i nenes”per als infants amb malalties greusi oncològiques. Es tracta d’un pro-

jecte pedagògic, cultural i institu-cional entre l’Aula Hospitalària Dr.Antoni Cambrodí de l’Arnau de Vi-lanova, l’École des enfants et ado-lescents de l’Hôpital des Enfants deTolosa de Llenguadoc, l’Associationdes Parents d’Enfants Cancereuxd’Occitanie i l’École Superieure deCommerce de Tolosa.

L’objectiu principal d’aquesta co-operació educativa europea es basaa sensibilitzar la població respectea les malalties greus i oncològiquesdels infants. El 2010 va ser el vuitèany consecutiu que es porta a termeaquest projecte, que consisteix a feruna cursa de relleus entre la ciutatfrancesa de Tolosa de Llenguadoc ila ciutat de Lleida.

L’Hospital de Viladecansinaugura un mural dins del projecte Art i Salut

El fet de poder gaudir d’una obra ar-tística de qualitat pot generar sensacióde benestar, relaxació, optimisme icontribuir a acceptar millor la malaltiaper afrontar amb més èxit el procésde curació. Amb aquesta premissa,

l’Hospital de Viladecans ha posat enmarxa el projecte Art i Salut que técom a obra principal una pinturamural de 153 m2 per a la decoracióplàstica del mur del pati del nou blocquirúrgic on desemboquen les noveshabitacions de curta estada.

El projecte ha estat possible gràciesal procés participatiu dels ajunta-ments de Sant Climent, Viladecans,Gavà, Castelldefels i Begues, i haestat esponsoritzat per diverses em-preses del territori.

L’autor del mural és Jordi Aligué, di-rector artístic de Vallgrassa, CentreExperimental de les Arts al Parc delGarraf.

XVII Cursa Atlètica de la Sanitat Catalana

Uns 250 professionals de l’àmbit dela salut de tot Catalunya han parti-cipat a la Cursa Atlètica de la SanitatCatalana, organitzada per l’HospitalUniversitari Germans Trias i Pujol.En aquesta dissetena edició i per se-gon cop, el primer classificat ha estatun professional d’aquest hospital.




Inversió i equipament de reposició de l’ICS

Gerència Territorial Alt Pirineu i Aran 94.545,52 ¤

Gerència Territorial Barcelona 13.310.984,62 ¤

Atenció Primària Barcelona Ciutat 2.414.437,96 ¤

Hospital Universitari Vall d’Hebron 10.896.546,66 ¤

Gerència Territorial Camp de Tarragona 2.387.319,18 ¤

Atenció Primària Camp de Tarragona 492.458,40 ¤

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 1.894.860,78 ¤

Gerència Territorial Catalunya Central 616.947,43 ¤

Gerència Territorial Girona 2.113.338,29 ¤

Atenció Primària Girona 749.706,04 ¤

Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta 1.363.632,25 ¤

Gerència Territorial Lleida 3.760.759,79 ¤

Atenció Primària Lleida 300.764,70 ¤

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida 3.459.995,09 ¤

Gerència Territorial Metropolitana Nord 3.884.509,15 ¤

Atenció Primària Metropolitana Nord 1.432.487,11 ¤

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 2.452.022,04 ¤

Gerència Territorial Metropolitana Sud 4.466.416,56 ¤

Atenció Primària Costa de Ponent 1.038.284,50 ¤

Hospital Universitari de Bellvitge 2.248.519,17 ¤

Hospital de Viladecans 1.179.612,89 ¤

Gerència Territorial Terres de l’Ebre 2.048.107,16 ¤

Atenció Primària Terres de l’Ebre 293.167,30 ¤

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 1.754.939,86 ¤

Total gerències territorials 32.682.927,70 ¤

Centre corporatiu (atenció primària) 50.437,88 ¤

Centre corporatiu (atenció especialitzada SAP) 1.558.048,00 ¤

Centre corporatiu (administració) 1.150.000,00 ¤

Total centres no territorials 2.758.485,88 ¤

Total 35.441.413,58 ¤

Inversions i equipaments


Grans obres i projectes en curs

• Ampliació del bloc quirúrgic i decrítics de l’Àrea General HospitalUniversitari Vall d’Hebron

• Primera fase de l’obra del nouedifici per a la lluita contra l’escle-rosi múltiple

• Segona fase de l’ampliació de l’Hos-pital Universitari de Bellvitge

• Reforma del Servei d’Urgències del’Hospital Universitari GermansTrias i Pujol

• Remodelació de les urgències i lacuina de l’Hospital UniversitariJoan XXIII

• Ampliació del CAP Bages

• Ampliació i reforma del CAP Ro-ses

• Redacció del projecte bàsic del nouHospital Universitari Doctor JosepTrueta

• Nova unitat de CMA de l’Hospitalde Viladecans

• Redacció de l’avantprojecte delnou Hospital de Viladecans

• Modernització de la instal·lacióelèctrica del quadre general desubministrament de baixa tensiódel CAP Manso

• Primera fase de la construcció dela nova xarxa elèctrica de dobleanell a 25 kV, amb tres centres de

transformació CT Laboratoris Re-cerca, CT Traumatologia 1 i CT Trau-matologia 2 a l’Hospital UniversitariVall d’Hebron

• Construcció de nova sala de grupsd’emergència formada per dos uni-tats de 3100 kVA cada un a l’Hos-pital Universitari Vall d’Hebron

• Primera fase d’obres de la plantabaixa de l’Hospital Universitari Ar-nau de Vilanova, Hospital de Dia,Oncohematologia, de 1.115 m2

• Remodelació de quiròfans a l’Hos-pital de Tortosa Verge de la Cinta

• Remodelació i construcció del ParcSanitari del Joan XXIII

Inauguracions i primeres pedres

• Inauguració de tres nous quiròfansi una nova unitat d’hospitalitzacióa l’Hospital de Viladecans

• Inauguració a l’Hospital UniversitariVall d’Hebron de l’ampliació de lesUrgències de l’Àrea General; de laremodelació de l’àrea d’extraccionsde l’Àrea General; del nou blocquirúrgic de l’Àrea de Traumato-logia i Rehabilitació; de la Unitatde Teràpia Mol·lecular d’OncologiaMèdica i del nou edifici modularde laboratoris clínics

• Inauguració de les noves urgènciesde l’Hospital Universitari Joan XXIIIde Tarragona

• Inauguració de la bugaderia terri-torial a l’Hospital Universitari deBellvitge

• Inauguració del CAP l’Ametlla delVallès

• Inauguració del CAP la Farigola deCerdanyola del Vallès

• Inauguració de l’Àrea d’Obstetríciade l’Hospital Verge de la Cinta deTortosa

• Inauguració de l’ampliació i remo-delació del CAP Gandesa

• Inauguració del consultori local dela Palma d’Ebre

• Inauguració del consultori local dePicamoixons

• Inauguració del nou consultori locald’Alcoletge

• Primera pedra del CAP Vila de Grà-cia a Barcelona

• Inauguració de l’ampliació del CAPRoses

• Inauguració del consultori local deCornudella de Montsant

• Inauguració del consultori local deMontmell

• Inauguració del consultori local deVilallonga del Camp

• Inauguració del Servei de Diagnòs-tic per la Imatge de l’Hospitaletde Llobregat

• Inauguració del CAP Sentmenat

• Primera pedra del nou CAP de Tri-nitat Vella

Inversió en obres en curs als hospitals

Hospital Universitari Vall d’Hebron 9.546.475,14 ¤

Hospital Universitari de Bellvitge 23.121.307,00 ¤

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 992.980,14 ¤

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida 466.073,36 ¤

Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta 586.699,44 ¤

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 2.703.787,57 ¤

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 271.380,14 ¤

Hospital de Viladecans 57.443,43 ¤


Inversions i equipaments



• Inauguració del consultori local deVilanova d’Escornalbou

• Primera pedra del CAP Casernesde Sant Andreu

• Inauguració del consultori locald’Argençola

• Inauguració del consultori local deVallfogona de Riucorb

• Inauguració del CAP Sud de Saba-dell

• Inauguració del CAP La Garriga

• Inauguració de l’ampliació del CAPSant Sadurní d’Anoia

• Inauguració de la remodelació delconsultori local de Torrelavit

• Inauguració del Servei de Radio-logia del CAP Oliana

• Inauguració del consultori local dePalaudàries de Lliçà d’Amunt

• Inauguració del consultori local deTortellà

• Inauguració del CAP Sant Martíde Provençals

• Inauguració del CAP Sant Vicençde Castellet

• Primera pedra del CAP Guinardó

• Inauguració del consultori locald’Aitona

• Inauguració del consultori local

Sant Jordi Desvalls

• Inauguració del consultori local delFigaró-Montmany

• Inauguració del CAP Palau-solità iPlegamans

• Inauguració del CAP Salou

• Inauguració de l’Edifici Collserola.Vall d’Hebron Institut de Recerca

• Primera pedra del CemCat

• Inauguració de la seu corporativadel Banc de Sang i Teixits

• Inauguració a l’Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol de la novasala d’atenció al part natural, delsegon angiògraf digital per a neu-rointervencionisme, de les novesinstal·lacions de la Unitat de Pa-tologia Mamària, de la nova salad’informes de radiodiagnòstic, delTC, i d’equipaments a l’Institut Ca-talà d’Oncologia

• Primera pedra de l’heliport de l’Hos-pital Universitari Germans Trias iPujol

• Inauguració del CAP Tordera

• Inauguració del CAP Vilanova delCamí

• Inauguració del CAP La Florida

• Inauguració del CAP Montnegre

• Inauguració del consultori local deCabrils

• Inauguració del CAP Polinyà

• Inauguració del CAP Pinetons deRipollet

• Inauguració de l’ampliació del CAPCervera

• Inauguració del CAP Borges Blan-ques

• Inauguració del consultori local deles Preses

• Inauguració de l’ampliació del CAPCarmel

• Inauguració del consultori local dela Nou de Berguedà

• Inauguració del CAP Torrelles

• Inauguració del CAP La Granja

• Inauguració del CAP Cunit

• Inauguració del consultori local deCastelló de Farfanya

Programa de modernitzaciód’aparells elevadors als centres de salut

Amb una inversió de 953.832 ¤, el2010 s’han renovat 12 ascensors acentres de l’ICS amb una antiguitatd’abans de 1970.



Gestió econòmicaLes dues fonts de finançament de l’Institut Català de laSalut són el contracte programa amb el Servei Català dela Salut i els ingressos de tercers. Aquestes dues fontsconfiguren el pressupost d’ingressos de l’ICS, i financenla seva despesa pressupostària.

L’eina oficial del seguiment dels ingressos i despeses dela nostra institució segueix sent la comptabilitat pressu-postària, malgrat que, des de fa 8 anys, els estats financerscomptables (balanç i compte de pèrdues i guanys) per-meten comparar les nostres dades econòmiques, elsíndex de cobertura, etc., amb les d’altres proveïdors sa-nitaris, i complementar les dades oficials de la comptabilitatpressupostària, centre a centre.

Les dades econòmiques que es publiquen en aquestamemòria responen a aquest tipus de comptabilitat, és adir, són dades de tancament pressupostari.

Pressupost executat

Institut Català de la Salut

Atenció primària 1.238.872.683,63

Atenció especialitzada 1.728.621.049,93

Centre corporatiu 101.781.037,92

Total 3.069.274.771,48

Gerència Territorial Alt Pirineu i Aran

Total 15.284.644,00

Gerència Territorial Barcelona

Atenció Primària Barcelona 280.141.842,72

Hospital Universitari Vall d’Hebron 641.936.479,34

Total 922.078.322,06

Gerència Territorial Camp de Tarragona

Atenció Primària Camp de Tarragona 84.806.776,41

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 127.409.611,34

Total 212.216.387,75

Gerència Territorial Catalunya Central

Total 100.338.326,94

Gerència Territorial Girona

Atenció Primària Girona 110.143.396,77

Hospital Universitari de GironaDr. Josep Trueta 143.043.349,43

Total 253.186.746,20

Gerència Territorial Lleida

Atenció Primària Lleida 74.666.312,55

Hospital Universitari Arnau de Vilanovade Lleida 148.225.522,49

Total 222.891.835,04

Gerència Territorial Metropolitana Nord

Atenció Primària Metropolitana Nord 285.200.204,50

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 227.812.903,58

Total 513.013.108,08

Gerència Territorial Metropolitana Sud

Atenció Primària Costa de Ponent 247.632.268,03

Hospital de Viladecans 42.890.611,06

Hospital Universitari de Bellvitge 327.899.358,48

Total 618.422.237,57

Gerència Territorial Terres de l’Ebre

Atenció Primària Terres de l’Ebre 40.658.911,71

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 69.403.214,21

Total 110.062.125,92

En euros.

Font: Direcció Econòmica i d’Organització.



En toda CataluñaCon la misión de dar una atención de excelencia a lapoblación, desarrollando también la docencia y lainvestigación en el ámbito de la salud en Cataluña, el InstitutoCatalán de la Salud (ICS) centra su organización en laciudadanía y el territorio. Con ello, pretende responder conresponsabilidad a sus necesidades y expectativas,ofreciéndoles unos servicios de calidad y buscando unequilibrio entre la sostenibilidad y el valor.

Con un presupuesto ejecutado de 3.069 millones de euros yuna plantilla de más de 41.000 profesionales, el InstitutoCatalán de la Salud es la empresa pública de serviciossanitarios más grande de Cataluña y presta atención sanitariaa 5.774.142 personas usuarias, cifra que supone el 75,5% deltotal de las personas aseguradas de Cataluña.

Actualmente, el ICS gestiona 8 hospitales de referenciadentro de la red hospitalaria de utilización pública (el 32% delas camas hospitalarias públicas); 285 equipos de atenciónprimaria (incluidos 3 equipos de atención primaria de alianzasestratégicas); 38 centros de especialidades extrahospitalarias;24 unidades territoriales de atención continuada y urgenciasde atención primaria (ACUT), que prestan atención mediante159 dispositivos; 35 servicios de atención a la salud sexual yreproductiva; 13 servicios de laboratorio clínico, 5 de loscuales están integrados en dispositivos territoriales con elhospital de referencia; 31 servicios de diagnóstico por laimagen; 19 servicios de rehabilitación; 14 unidades PADES, 8servicios de salud mental, 2 de las cuales son de atencióninfantil y juvenil y 2 más de atención y seguimiento de lasdrogodependencias, y 3 servicios de salud laboral.

Además de la actividad asistencial, el ICS desarrolla una granactividad científica a través de los siete institutos deinvestigación integrados en los centros hospitalarios y deatención primaria. Desde el año 2008, tres de estos institutos–el Vall d’Hebron Instituto de Investigación, el Instituto deInvestigación Biomédica de Bellvitge y el Instituto deInvestigación en Ciencias de la Salud Germans Trias i Pujol–están acreditados por el Instituto de Salud Carlos III. Estereconocimiento como centros de excelencia los sitúa en unaposición de liderazgo en todo el Estado en el ámbito de lainvestigación biomédica.

En el campo de la docencia, el ICS forma en sus centros a2.400 especialistas de 49 especialidades diferentes enciencias de la salud. También acoge a más de 5.000 alumnosde pregrado de medicina, enfermería, odontología y otrasenseñanzas. Además, lleva a cabo una intensa actividad enformación continuada para todos los colectivos profesionales.

In all of Catalonia Pursuing its mission to provide health care services ofexcellence to the population and to develop teaching andresearch in the health sphere in Catalonia, the Catalan HealthInstitute (ICS) focuses on citizens and on the territory. Inthese activities, the ICS aims to make responsible provision tomeet users’ needs and expectations, ensuring quality serviceswhilst seeking a balance between sustainability and value.

With a budget of 3,069 million euros and total staff of over41,000 professionals, the Catalan Health Institute (ICS) is thelargest public healthcare provider in Catalonia. The ICS serves5,774,142 users, a figure representing 75.5% of all thoseinsured in Catalonia.

At present, the ICS manages 8 reference hospitals within thenetwork of public use hospitals (32% of public hospital beds);285 primary care units (including three established understrategic alliances); 38 out-of-hospital specialist centres; 24territorial continuous care and emergency primary care(ACUT) units, which provide their services through 159facilities; 35 sexual and reproductive healthcare services; 13clinical laboratory services, 5 of which form part of territorialunits coordinated by the local reference hospital; 31diagnostic imaging services; 19 rehabilitation services; 14PADES home care units; 8 mental health services, including 2devoted to providing care for children and young people and2 to drug dependency care and monitoring; and 3occupational healthcare services.

Besides patient care, the ICS also promotes considerablescientific activity at seven research institutes attached tohospitals and primary care centres. Since 2008, three of theseinstitutes (the Vall d’Hebron Research Institute, the BellvitgeBiomedical Research Institute and the Germans Trias i PujolHealth Sciences Research Institute) have been accredited bythe Carlos III Health Institute. This recognition as centres ofexcellence places them in a leading position in Spain in thefield of biomedical research.

As regards teaching, the ICS trains some 2,400 specialists in49 different health science specialities at its various centres.The Institute also teaches more than 5,000 undergraduatestudents in medicine, nursing, dentistry and other disciplines.Furthermore, the ICS also intensely active in the provision oflifelong training for all professional groups.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

© Institut Català de la SalutGran Via de les Corts Catalanes, 58708007 BarcelonaTel. 93 482 41 00www.gencat.cat/ics

Coordinació: Gabinet Tècnic i de Comunicació

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser, Plàcid Vilarroya, arxiu de l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron i arxiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge


www.gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la Salut


memòria institut català de la salut - hospital de viladecans · memòria institut català de la...

Documents