L’AVENTURA DE COMUNICAR-NOS I L’ODISSEA DE COMUNICAR-NOS EN

L’ÀMBIT SANITARI

Lleida, 7 de novembre de 2013

http://mediterranicontinental.wordpress.com/A partir de l’11 de novembre trobareu penjat en el meu blog aquest document.Si voleu, ens podem trobar a @MiquelPueyo

•Fa 30 milions d’anys,un primat va baixar delsarbres. D’aquesta línia taxonòmica inicial es van separar els orangutans, al cap de 15 milionsd’anys, i 9 milions d’anys més tard, ho van fer elsgoril.les. Des d’aleshores, ximpanzès i éssershumans encara vam compartir avantpassatscomuns durant 3 milions d’anys.

•Finalment, fa 50.000 anys els nostres ancestresvan sortir del continent africà i es va iniciar un període evolutiu d’expansió i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que elsespecialistes relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i, en conseqüència, ambl’increment de la cooperació i l’intercanvi.

L’INICI D’UNA GRAN HISTÒRIA

L’evolució del cervell, el bipedisme, la fabricaciód’eines, el domini del foc, l’adquisició del llenguatge i la coordinació eficaç entre tots aquestselements han estat claus en el procésd’hominització. A banda de la pigmentació, les diferències ètniques són només quantitatives. (Luca i Francesco Cavalli-Sforza)

LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS ÉSSERS HUMANS SÓN SUPERFICIALS. TOTS PERTANYEM A LA MATEIXA ESPÈCIE.

•L’antropòleg Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de Dunbar) és el nombre màxim d’individus que poden conviuresatisfactòriament dins d’un sistema determinat, sense necessitatd’estructures de poder complexes. Aquesta xifra té a veure la capacitat de relacionar-se eficaçment del neocòrtex d’un cervellhumà. Aquesta era la dimensió mitjana dels poblats neolítics i de les unitats militars, gairebé fins als nostres dies…

•Dunbar també va arribar a la conclusió que tenim dificultats per gestionar una “agenda” de més de 1.500 individus o rostres.

El llenguatge humà

•En els humans, la capacitat que proporciona el llenguatge per comunicar pensaments o sentiments a un interlocutor, a través d’unsistema o codi articulat de signes interpretables, va ser essencial per a l’evolucióde la tecnologia.

•Al mateix temps, les nostres habilitatslingüístiques (expressades a través de diversesllengües) van ampliar la nostra capacitatd’interactuar i d’establir vincles amb elsaltres, sense necessitat de dedicar tant de tempscom els grans simis (42%) al manteniment delsvincles dins del grup.

Com ens comuniquem realment els éssers humans, en circumstàncies ordinàries?•7% correspon al llenguatge verbal

•38% correspon a l’aportació informativa de la veu (parallenguatge)

•55% correspon a la comunicació no verbal

•Si la biologia confima que els humans (comd’altres animals i especialment els primats) somempàtics, i sensibles a la injustícia, vivim en comunitat, tendim a estar en sintonia amb elsaltres i a tenir cura dels necessitats…•Si tenim en comú una llarga història de descobriments per comunicar-nos i estar en contacte…1.450, impremta1.837, màquina d’escriure1.876, telèfon1.895, cinema1.926, televisió1974, correu electrònic1.991, internet

PER QUÈ?

JA GAIREBÉ NINGÚ NO VIU EN UNA PETITA COMUNITAT DE 150 INDIVIDUS, PERQUÈ EL MÓN S’HA FET IMMENSAMENT GRAN I MÉS COMPLEX , I NO SEMPRE PODEM O SABEM APROFITAR AQUEST INSTRUMENT QUE ENRIQUEIX EL NOSTRE PENSAMENT, QUE HA DEMOSTRAT LA SEVA UTILITAT EN LA SUPERVIVÈNCIA, I QUE ANOMENEM EMPATIA.

SOM CRIATURES SOCIALS AMB UNES NEURONES “ESPILL” (GIACOMO RIZZOLATI)QUE ENS PERMETEN ENTENDRE LES EMOCIONS I LES INTENCIONS DELS ALTRES “SENTINT-LES”, PERÒ L’ENTORN EN QUÈ VIVIM NO SEMPRE HO FACILITA, LLEVAT QUE FEM UN ESFORÇ PER TENIR-HO PRESENT.

•Comunicar-se implica escoltar, entendre i comprendre. Ja hem dit que la capacitat que més afavoreix la comunicació interpersonal és l'empatia. Provéde dues paraules gregues: ἐν, dins, a l'interior , i πάθoς, patiment. L'empatiaés la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, deixant de banda si hi estemd’acord o no. És la millor fórmula per escoltar activament perquè permetcomprendre l’interlocutor sense jutjar-lo ni haver-li de donar necessàriamentla raó. •L’objectiu d’escoltar és comprendre, no avaluar. Reaccionar amb empatia ésun acte de generositat cap a la persona, a la qual donem a entendre que reconeixem com un igual i que estem disposats a escoltar-la.•En la interacció en persona, els tabús, els prejudicis, les pors, l’ansietat, les diferències culturals…poden dificultar la nostra comunicació:

En quin to de veu parlem? Mirem al rostre de la persona amb qui parlem? Com i on ens toquem? Quina distància mantenim? Quins gestos fem? Adoptem una postura accessible?

• DE WAAL, Frans. La edad de la empatía. Lecciones de la naturaleza para una sociedad más justa y solidaria. Barcelona, Tusquets, 2013.

• DAVIS, Flora. La comunicación no verbal. Madrid, Alianza Editorial.

La comunicació a través dels segles i la tecnologia

La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou elsinstruments, artefactes, procediments… i també la manera d’usar-los per aconseguir una determinada finalitat.El primer correu electrònic es va enviar l’any 1971, el 1973 es va fer servir un mòbil per primera vegada, la primera botiga d’ordinadors del món es va obrirl’any 1975, i els inicis d’internet se situen en l’any 1991. Hem anat tant de pressa que, actualment,hi ha en el món uns 2.000 milionsd’usuaris d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13, i internet elsva aconseguir en 4 anys.

La societat de la informació o del coneixement, que també anomenem SOCIETAT XARXA gira a l’entorn delsmecanismes de producció, processament i distribució de la informació, de la infraestructura necessària per utilitzar-la en tots els àmbitsde la vida dels éssers humans(economia, educació, medicina, cultura, entreteniment…) i dels efectes que té sobre la nostra manera de viure, de relacionar-nos i treballar. https://vimeo.com/channels/staffp

icks/74823283

•Internet constitueix una comunitat virtual de milionsd’usuaris en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de milers de comunitatsvirtuals que es poden connectar, compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment.

•De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espaiper al bé i per al mal, per a la superació i per a la degradació, també a internet hiha perills i oportunitats per facilitar les relacions entre les persones, viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a l’educació i reforçar la lliurecirculació d’informació.

ELS CATALANS I LES CATALANES I LES TIC (Tecnologies de la Informaciói la Comunicació)

El 96% té mòbil i en el 96’9% de les llars hiha (almenys) un mòbil

El 75’7% té ordinador i en el 99’69% de les llars hi ha (almenys) un ordinador

En el 69’3% de les llars hi ha connexió de banda ampla a internet

En el 77’6% de les llars hi ha ràdio

En el 99’2% de les llars hi ha televisor

El 69’4% usa diàriament internet

57’2% consulta webs de l’administració

50’8% ha comprat (almenys) una vegada per internet

Quina és la dieta comunicacional dels catalans i les

catalanes que tenen més de 14 anys ?• VEU LA TELEVISIÓ 91’8%

(una mitjana de 3 hores 56’ diària)

• UTILITZA INTERNET 69’4% (74’4% Gironès,68’8% Segrià)

• ESCOLTA LA RÀDIO 57%• LLEGEIX DIARIS 44’3%

AQUEST 69’4% D’USUARIS D’INTERNET LLEGEIX MÉS, ESCOLTA MÉS LA RÀDIO I MIRA UNA MICA MENYS LA TV.

EN EL GRUP D’EDAT DE 25 A 34 ANYS, EL CONSUM D’INTERNET (14’4 HORES SETMANALS) S’IGUALA AMB EL DE TV. ENTRE 14 I 29 ANYS, S’UTILITZA MAJORITÀRIAMENT INTERNET PER VEURE SÈRIES DE TV, ESCOLTAR MÚSICA, JUGAR, LLEGIR, COMPRAR…

EL 41’6% (2.675.000 PERSONES) SÓN USUARIS DE XARXES SOCIALS I SÓN ELS MÉS ACTIUS EN CONSUMS CULTURALS (CINEMA, CONCERTS, VIATGES, ESPORT, IDIOMES…)

Què és la nostra identitat digital(I)?

•És aquella que complementa la identitat real. Constitueix la nostra representació virtual a la xarxa i la construïm amb avatars, llocsvisitats, comentaris, imatges, correus, activitaten xarxes, música i videos descarregats, continguts compartits, opinionsexpressades… No depén només de nosaltres, sinó de l’opinió dels altres(positiva, negativa, indiferent…) dels seuspunts de vista, de les converses que mantenenamb nosaltres, de les crítiques i dels elogis que ens fan…

•Tot el que fem o pengem a internet és, en principi, etern. Estem a sisnivells de qualsevol altra persona del món (segons el sociòleg Duncan Watts) i això constitueix una gran oportunitat però també una vulnerabilitat que hem de tenirpresent. •Crear una identitat digital (o més) ésplanificar una determinada imatge o relat d’un mateix i tenir una oportunitat d’explicar-se i de connectar amb altres persones que poden tenir interessos, punts de vista i motivacions similars.

Què és la nostra identitat digital(II)?

Cadascú ha de decidir quin tipusd’informació comparteix, què vol posar en comú, però cal ser prudents a l’hora de facilitar certes dades i de gestionar la seguretat de la nostra activitat.

Encara que no vingui de gust pensar en la nostra desaparició física, de la mateixamanera que decidim què volem que passiamb els nostres béns, com volem ser tractats al final de la nostra vida o quinssón els nostres darrers desigs, també hemde decidir què volem que passi amb la nostra identitat digital, després de la nostra desaparició.

Què passa amb la nostra identitat digital, quan morim?

http://www.youtube.com/watch?v=tH2Pk5fTzWs

OBLIT O DOL DIGITAL?

És recomanable fer un testament digital o senzillament posar en mans d’unapersona de confiança la llista de les nostres aplicacions, les contrasenyes i una indicació de què volem que faci si desapareixem.

•SEGONS UNA ENQUESTA DE 2011, A L’ESTAT ESPANYOL, UN 29’7% DELS PACIENTS CONSULTA INTERNET ABANS D’ANAR AL METGE I UN 54’6% HO FA DESPRÉS.

•UN 78’2% VOLDRIA QUE EL PROFESSIONAL SANITARI LI RECOMANÉS INFORMACIÓ SERIOSA A INTERNET.

LA IMATGE DE LA SALUT I DELS SEUS PROFESSIONALS EN LA FICCIÓ TELEVISIVA I CINEMATOGRÀFICA

•Metges, metgesses, professionals d’infermeria i personal d’administració i d’atenció alsusuaris constitueixen un delscol.lectius humans que mésinterès i curiositat susciten. Des de la Bíblia fins al cinemacontemporani, passant per la literatura, la filosofia i l’humor… la persona que cura, acompanya, consola… ésun dels estereotips de l’espècie humana. •L’Organització MèdicaCol.legial lamentava (informe gener 2008) que les sèriesmèdiques induïssin falses expectatives entre elspacients…

SALUT 2.0•TELEMEDICINA

•INFORMACIÓ, HISTÒRIA CLÍNICA, CARPETA PERSONAL DE SALUT…•TÈCNIQUES DIAGNÒSTIQUES I TERAPÉUTIQUES

•WEB 2.0La segona generació de la web es basa en comunitats i en serveisd’allotjament, s’associahabitualment amb les aplicacions que faciliten la compartició interactiva d’informació, té un dissenycentrat en l’usuari i afavoreixla col.laboració entre usuaris.

L’ICS és present a les XARXES SOCIALS, a través de BLOGSTWITTERFACEBOOK

FLICKRYOUTUBESLIDESHARE

REPOSITORIS CORPORATIUS

PÀGINA, NO PERFIL

…però el repertori d’eines relacionades amb la salut és molt més ampli i cal saber quines són fiables, útils, assequibles…Podeu utilitzar cercadors, curadors d’informació, agregadors de notícies, consellsd’especialistes i recomanacions d’amics, entre d’altres recursos especialitzats.

Més enllà de la nostra activitat professional com a administratius i administratives de salut, per què decidim ser presents a la xarxa?

1.-Perquè som persones sociables, creiem en la dignitat de cada individu i ensentusiasma el desenvolupament de les nostres capacitats.2.-Perquè el més important en la societat 2.0 no és el hardware, sinó el mindware; és a dir, l’adopció d’una actitud participativa, cooperadora, comunicativa, emprenedora i oberta. 3.-Perquè volem planificar la nostra marca personal i no ens resignem a arrossegar la identitat digital que ens assignin altres. 4.-Perquè ens agrada la feina que fem, les habilitats que tenim, les aficions que tenim…i volem madurar conjuntament amb els altres.5.-Perquè volem compartir idees o organitzar-nos per fer front a alguna cosa o per promoure actuacions i projectes, conjuntament amb altres persones 6.-Perquè volem fer networking amb els nostres col.legues o dins d’un o més àmbitsprofessionals o del coneixement. 7.-Perquè som sociables i volem mantenir activa la nostra xarxa de relacions, ampliar-la i/o recuperar la relació amb companys d’estudis, amics de la infantesa, familiarsllunyans…8.-Perquè volem continuar aprenent al nostre ritme i segons les nostres prioritats.9.-Perquè volem expressar-nos i comprendre la manera de viure d’altres persones.10.-Perquè volem organitzar i donar coherència al temps que passarem en el món.

Bon dia a tots i totes, i moltes gràcies per la vostra atenció! Usdeixo amb una simpàtica mostra de viralitat.

https://www.youtube.com/watch?v=TlV0ySXukmA