memòria de serveis socials municipals de sant cugat del vallès · memòria de serveis socials...

Memòria de Serveis Socials municipals 2013

Memòria de Serveis

Socials Municipals de

Sant Cugat del Vallès

Any 2013

2


3


INDEX

1. SERVEIS SOCIALS BÀSICS.................................................................................... 5

1.1 SBAS (Serveis bàsics d’atenció social) ....................................................................5

1.1.1 Ajuts socials.......................................................................................................9

1.1.1.1 Ajuts econòmics de menjador escolar (escoles d’infantil i primària, concertades i instituts públics).......................................................................... 13

1.1.1.2 Ajuts d’escola bressol (EEBB) .............................................................. 14

1.2 PIRMI .....................................................................................................................16

1.3 PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES

EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA. ............................................................................19

1.4. PROGRAMA D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA ............................................................25

1.4.1 Serveis d’atenció domiciliària (SAD) ................................................................25

1.4.2 Servei de Tecnologies de Suport i Cura...........................................................31

1.4.2.1 Teleassistència..................................................................................... 31

1.4.2.2. Localitzador personal (LOPE – antic SIMAP) ...................................... 34

1.4.3 Ajuts tècnics ............................................................................................ 34

1.4.3.1 Cessió d’ajuts tècnics ........................................................................... 34

1.4.3.2 Projecte de promoció de l’autonomia personal a domicili ..................... 35

1.4.3.3 Servei Personalitzat de Dosificació (Blisters)........................................ 35

1.4.4 Programa d’Arranjament d’habitatges per a la Gent Gran................................36

1.4.5. Ajuntament a Prop 2012-2013 ........................................................................37

1.5 TRANSPORT ADAPTAT........................................................................................38

1.6 PISOS SOCIALS D’ESTADA TEMPORAL .............................................................41

1.7 REALLOTJAMENT DE LES FAMILIES DE CAN FONTANALS..............................42

1.8 PUNT DE TROBADA FAMILIAR ............................................................................45

1.9 EAIA DEL VALLÈS OCCIDENTAL.........................................................................47

1.10 EQUIPS ASSESSORAMENT TÈCNIC.................................................................48

1.10.1 Atenció i assessorament realitzat pels serveis jurídics ...................................48

1.10.2 Dades d’atenció i assessorament psicològic ..................................................48

1.11. CENTRES OBERTS............................................................................................49

1.12 TALLER NATURA ................................................................................................51

2. PARTICIPACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN ALTRES PROJECTES, I ACCIONS PRÒPIES.................................................................................................................... 54

2.1 CONSELL D’INFANTS...........................................................................................54

2.2 INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA A LA XARXA / INTERNET ............................59

4


2.3 PROJECTE INTEGRACIO SOCIAL D’INFANTS I ADOLESCENTS EN

ENTITATS DE LLEURE ...............................................................................................60

2.4 GRUP D’INTERVENCIÓ AMB PARES DEL TALLER JOVE NATURA...................63

2.5 DINAMITZANT ELS CENTRES OBERTS ..............................................................65

2.7 PLA DE DROGUES ...............................................................................................66

2.8. PARTICIPACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN DIFERENTS PROJECTES I

ACTUACIONS TRANSVERSALS ................................................................................67

2.8.1. SERVEI D’ATENCIÓ ALS INFANTS I ADOLESCENTS VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA FAMILIAR .............................................................................................67

2.8.2. COMISSIÓ TÈCNICA PUNT DE TROBADA FAMILIAR SANT CUGAT- RUBÍ- CASTELLBISBAL...........................................................................................69

2.8.3. PARTICIPACIÓ AL PLA EDUCATIU D’ENTORN 2012/2013..........................71

2.8.4. MILLORA EN LA DETECCIÓ DEL MALTRACTAMENT INFANTIL, I IMPULS DEL PROTOCOL DE PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT INFANTIL ...72

2.8.5. PARTICIPACIÓ AL GRUP DE SEGUIMENT DEL PROTOCOL DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE.........................................................................................73

2.8.6. PARTICIPCIÓ EN LA TAULA DE SALUT MENTAL........................................75

2.8.7. PROJECTE CLUB SOCIAL PER A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL...................................................................................................................77

3. CONVENIS I SUBVENCIONS ................................................................................ 78

3.1. Oncolliga: Programa de Servei d’Atenció a Domicili ..............................................78

3.2. CAVIS: Programa de suport a l’autonomia personal a domicili. .............................79

3.3. CREU ROJA .........................................................................................................79

3.4. CARITAS...............................................................................................................80

4. PARTICIPACIÓ EN JORNADES I RECERCA ........................................................ 82

4.1. Participació en la valoració de l’escala de SAD Social de la Diputació de

Barcelona.....................................................................................................................82

ANNEX ....................................................................................................................... 83

Quadre de comandament d’indicadors mensuals d’activitat .........................................84

5


1. SERVEIS SOCIALS BÀSICS

Els Serveis Socials Bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials, i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. Inclouen els Serveis bàsics d’atenció social, els serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència, i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents. Els serveis socials bàsics tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu, per fomentar l’autonomia de les persones, perquè visquin dignament, atenent les situacions de necessitat en què es trobin, o que se’ls puguin presentar.

1.1 SBAS (Serveis bàsics d’atenció social)

Descripció

Els serveis bàsics d’atenció social (SBAS) són el conjunt organitzat i coordinat d’accions professionals, realitzades mitjançant el respectius equips tècnics, que tenen per objecte conèixer, prevenir i intervenir amb persones i/o famílies, per tal de garantir i millorar el seu benestar social i afavorir la seva integració. Els SBAS, a Sant Cugat, s’organitzen en equips que tenen assignada una part del territori. Cadascun d’ells realitza les funcions d’acollida i tractament social amb persones/famílies de tots els grups d’edat. Els equips d’atenció social estan integrats per treballador/es socials i educadors/es socials. El treball de les SBAS es complementa amb programes específics, que coordinen els tècnic/es dels SBAS: programa de beques, taller jove Natura i projecte de pisos socials entre d’altres. Els serveis d’atenció domiciliària es coordinen a través de la Unitat de Gestió del SAD (UGSAD). Un equip de suport tècnic, format per una psicòloga i un advocat amb dedicació parcial, dóna suport als SBAS.

Distribució dels professionals dels SBAS Els serveis bàsics d’atenció social a Sant Cugat, es presten en 6 punts d’atenció diferenciats, atenent a un criteri de distribució geogràfica i d’atenció en proximitat. Aquests punts són: el Centre sociosanitari de La Floresta, el Casal de les Planes, l’EMD Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça d’en Coll, El CAP Turó de Can Mates, i l’equipament municipal de la Casa Mònaco. Tot seguit, es detalla la distribució dels professionals de serveis socials al territori.

6


Professionals de Serveis Socials durant l’any 2013

Valoració i propostes de millora Durant l’any 2013, per donar resposta a les necessitats socials de les persones ateses pel servei d’atenció social bàsica, hem comptat amb un total de 14 treballadores socials i 8 educadors/es socials, segons la distribució que s’ha especificat amb anterioritat, i en 6 punts d’atenció diferenciats al territori: Casa Mònaco; Plaça d’en Coll; EMD Valldoreix; Casal de Les Planes, Centre sociosanitari de La Floresta i Cap Turó de Can Mates.

Cal tenir en compte que, dins els serveis socials, no tots els professionals estan destinats a l’atenció directa. Hi ha personal tècnic que forma part de la ràtio dels serveis socials, que està destinat a programes i a tasques de coordinació.

Segons les ratios de professionals per nombre d’habitants que estableix la legislació de serveis socials, a Sant Cugat li correspondrien 17 treballadores socials i 11 educadors/es socials. El moment actual continua condicionant una situació de restricció que fa que la disponibilitat de professionals no sigui la prevista legalment. Actualment hi ha 15 treballadores socials i 8 educadors socials Aquest fet ha comportat haver de realitzar un esforç suplementari per aconseguir consolidar l’atenció social en un punt més (CAP Turó) i per assumir l’atenció social sanitària que, en els altres CAPS està coberta per personal propi del CAT salut.

Equip zona 1 La Floresta/ Les Planes

Equip zona 2 ( Pl. del Coll) St.Cugat Nucli

Equip zona 3 St.Cugat Nucli / Valldoreix

Equip Mira-sol- Turó de Can Mates

1 TS Infància, família i gent gran 1 TS (Acollida) 1 TS (Acollida)

2 TS Infància, família i gent gran

1 ES Infància i família 1 TS Gent Gran

1 TS Gent Gran

1 ES Infància i família

2 TS Infància i família


2 TS Infància i família


Unitat d’Atenció a les Dependències: 2 Treballadores Socials Suport tècnic i projectes: 1 psicòloga, i 1 assessor jurídic a temps parcial, 3 educadors destinats a programes i projectes específics Unitat de gestió d’atenció domiciliaria: 1 (TS) + 2 Treballadores Familiars (personal propi) i 30 TF + 4 Auxiliars de la llar (contracte públic) Càrrecs de Comandament: 1 Cap de Servei; 1 Cap de Secció; 1 Coordinadora Pl. d’en Coll i Turó de Can Mates.

7


Dades generals d’atenció (família)

Durant l’any 2013, s’han donat d’alta un 6,95% més expedients nous, i han augmentat en un 9,9% els casos treballats. Durant aquest mateix període, s’ha mantingut l’entrada de nous expedients de dependència al nivell del 2012. En conjunt, el nombre d’expedients treballats és superior al de l’any 2012. També s’ha incrementat lleugerament el nombre de persones ateses, així com el percentatge de persones ateses sobre el nombre total d’habitants del municipi.

Perfil d’usuaris Durant l’any 2013, les dificultats derivades de la crisi econòmica s’han continuat posant de manifest. Malgrat la marxa d’un important nombre de persones ateses per serveis socials, als seus països d’origen, noves famílies autòctones s’han adreçat a serveis socials, per primera vegada, per demanar suport per a la cobertura de les necessitats bàsiques. Els col·lectius més vulnerables

Any 2010 2011 2012

2013 Comparativa

2012/13

Expedients Treballats 2.830 3.524

3.561

3.913 +9,9 % Totals expedients treballats per primera vegada 1.225

1.569

1.229 1.314

+6,95 %

Expedients treballats per primera vegada (Només dependència) 380 364 218 220 + 0,95 %

Total persones ateses 6.447 7.897

7.951

8786 +10,5 %

Població Sant Cugat del Vallès 81.745 83.337 84.946 86.676 + 2,03 %

Percentatge de població atesa 7,88% 9,47%

9,36% 10,14% + 0,86%

8


segueixen sent les persones sense xarxa social i/o familiar, a què recórrer en situació de necessitat. La dificultat de moltes famílies per readaptar-se a una situació de disminució d’ingressos o, directament, a la pèrdua dels mateixos per l’extinció del dret a qualsevol prestació d’atur, o per la impossibilitat d’acollir-se a una RMI, ha imposat restriccions que els resulten molt difícils de gestionar, pel sentiment de pèrdua que generen: no poder fer front a les despeses de l’habitatge, retorn al domicili patern, marxa del municipi, necessitat d’accedir a recursos socials (menjador, ajuts d’aliments) fins no fa gaire associats a col·lectius marginals... Aquest sentiment de pèrdua ha provocat que, en molts casos, s’hagi hagut de fer un suport emocional i un acompanyament per a l’elaboració i acceptació d’aquestes situacions. Això no sempre ha estat possible i, en ocasions, aquest malestar ha reactivat un discurs que sempre ha estat present entorn al tracte de favor que suposadament reben determinats col·lectius per part dels serveis socials. A més de l’atenció vinculada a la situació de vulnerabilitat econòmica de les famílies, hem seguit rebent demandes d’intervenció derivades de situacions de dependència (tràmit de prestacions, seguiments i modificacions de PIAs, implementació recursos: SAD, neteja, ajuts tècnics...) tot i que en menor mesura que en anys anteriors, a causa de l’aturada en la implementació del nivell de dependència moderada, i d’uns criteris més restrictius a l’hora de valorar les situacions de dependència. Tot plegat ha fet que s’hagi produït un increment en el volum d’ajuts econòmics realitzat durant el 2013 en relació a l’any 2012, que s’explica en l’apartat següent.

9


1.1.1 Ajuts socials

Els ajuts socials són subvencions econòmiques atorgades a les famílies, o a persones, per tal de garantir la cobertura de necessitats bàsiques, o per prevenir o per fer front a situacions de risc social. Tot seguit recollim en una taula l’evolució dels imports destinats a aquest concepte, al llarg dels darrers 3 anys.

Tipologia d’ajuts Import ajuts 2010

Import ajuts

2011

Import ajuts

2012

Import

ajuts 2013

Comparativa

2012-2013

Activitats extraescolars, d’estiu, Setmana Santa, Nadal....

32.585,74 €

32.407,62 €

33.314,97€

33.110,49€ - 0,62%

Habitatge (Pagaments de lloguers, estades temporals a residències, pensions..)

63.934,83 €

80.509,57 €

101.091,03€

149.534,41€

+ 47.92 %

Ajuts alimentació (Compra aliments, menjadors, àpats al centre de dia…)

31.187,31 €

42.064,60 €

74.134,54€

100.796,53€*

+ 35.96%

Ajuts de Transport (Desplaçaments i trasllats)

6.643,48 €

4.916,34 €

7.007,35€ 9.659,97€ + 37.85%

Ajuts de subministraments

5.893,87 €

7.256,40 €

17.554,73€

24.925,40€

+ 41.99%

Ajuts mèdics i farmacèutics

4.340,56 € 8.057,26 € 3.337,40€ 6.066,78€

+ 81.78 %

Altres

3.316,92 € 3.449,51 € 7.853,37€ 9.106,67€

+ 15.96 %

TOTALS

147.902,71 €

178.661,31€

244.293,39€

333,200.25€

+ 36,39 %

10


Activitats extraescolars9,93

Habitatge44,89

Alimentació30,26

Transport2,89

Subministraments7,48

Ajuts mèdics1,82

Altres2,73

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

Distribució percentual dels ajuts socials per concepte. Any 2013 (despesa total: 333.200,25€ )

Nombre d'ajuts econòmics, per concepte

Extraesc. Nadal,

lúdiques i esport.

109

Aliments 685

Act. Estiu

104

Subministraments

238Transport

197

Habitatge

243

Psicològ. i mèdics

149 Altres53

0

100

200

300

400

500

600

700

800

11


Observacions - S’ha produït un augment dels ajuts econòmics en gairebé tots els

conceptes, passant dels 244.293,39€ al 2012, als 333.200,25€, al 2013

o Els ajuts vinculats a l’habitatge han experimentat un increment significatiu, de gairebé un 47,92%, i suposen el 44,89% del total dels ajuts socials. Tot i aquest increment, hem detectat una circumstància que està cada vegada més present entre les famílies que s’adrecen a serveis socials: la impossibilitat d’accedir a un habitatge del mercat, per no disposar d’un contracte de treball. Aquesta circumstància deixa en situació d’exclusió a un nombre cada vegada més nombrós de persones, i les obliga a viure en situacions de precarietat.

o L’increment en els ajuts de subministraments ha estat d’un 42%. Hem observat dificultats creixents en les famílies, per anar cobrint les despeses de llum, aigua i gas. Sovint, ens han arribat amb avisos de tall, i sovint han estat famílies que no havien estat ateses anteriorment per serveis socials. També ha estat recurrent la necessitat de cobrir aquest tipus d’ajuts, en més d’una ocasió, a una mateixa família.

o Pel que fa als ajuts d’aliments, es produeix la mateixa tendència que en els ajuts d’habitatge i en els de subministraments, experimentant un augment de prop del 36%. Els ajuts d’alimentació suposen el 30,26% del total dels ajuts socials, i la necessitat de cobrir regularment aquesta necessitat, en moltes famílies ateses, dóna idea de la precarietat de la situació que estan vivint.

o Els ajuts mèdics i farmacèutics s’han vist augmentats en un 82% respecte a l’any 2012. Tot i així, la seva incidència sobre el total de prestacions econòmiques és força modest: un 1,82%.

o L’increment en els ajuts de transport és atribuïble al suport econòmic que s’ha donat a famílies que no podien costejar el desplaçament dels seus fills fins als instituts del municipi, i a persones que necessiten ampliar el seu perímetre geogràfic a l’hora de fer una recerca activa de feina, tot cercant aquesta en altres poblacions al voltant de Sant Cugat. Malgrat l’increment de al voltant del 38% respecte a l’any 2012, la incidència sobre el total de prestacions econòmiques és relativament baixa: un 2,89% Pel que fa a les activitats extraescolars, pràcticament s’ha mantingut la despesa de l’any passat, amb una variació gairebé inapreciable d’un 0,62%. La despesa per aquest concepte representa el 9,93% dels ajuts socials.

- A banda de la despesa destinada als ajuts directes a les famílies per part dels serveis socials, s’han incorporat les aportacions econòmiques extraordinàries realitzades a Càritas i a Creu Roja, destinades a la compra d’aliments de primera necessitat. Aquestes aportacions han permès:

12


- Un increment significatiu dels ajuts d’aliments (kits) distribuïts a

través de Creu Roja, i subvencionats per l’Ajuntament mitjançant el Conveni establert entre ambdues institucions, on hem passat de 142 unitats (kits) anuals d’aliments subvencionats per l’Ajuntament l’any 2012, a 526 l’any 2013.

- La consolidació del menjador social de Caritas, que va entrar en funcionament a l’octubre de 2011, i del qual s’han 35 persones durant l’any 2013.

- La continuïtat del projecte Rebost, de Caritas, des del qual s’ha pogut donar suport alimentari, en forma de lots a 450 famílies al mes. Es lliuren un total de 900 lots mensuals.

- Si fem una lectura ràpida del quadre anterior podem observar que, el major volum s’adreça a cobrir les necessitats més bàsiques: alimentació, habitatge, subministraments. En conjunt, representen el 84,45% del total d’ajuts socials

Evolució dels ajuts bàsics més rellevants

101091,03

149534,41

74134,54

100796,53

17554,73 24925,4

63934,8380509,57

42064,631187,31

7256,45893,87

2010 2011 2012 2013

Habitatge Alimentació Subministraments

Com es pot observar en el quadre anterior, l’increment en la despesa per ajuts socials, per a la cobertura de les necessitats més bàsiques és significatiu, i sostingut al llarg dels darrers tres anys.

+35%

+76%

+26%

+41%

+23% +142%

+42%

+36%

+48%

13


1.1.1.1 Ajuts econòmics de menjador escolar (escoles d’infantil i primària, concertades i instituts públics)

Les beques de menjador són ajuts de caràcter econòmic destinats a cobrir les necessitats d’alimentació dels menors escolaritzats en centres educatius del Municipi. Aquests menors provenen de famílies en risc socioeconòmic, i la valoració dels ajuts es realitza en base als barems utilitzats en la convocatòria del Consell Comarcal. Els serveis socials complementen aquests ajuts tenint en compte el grau de dificultat socioeconòmica de les famílies, i en funció de la disponibilitat pressupostària. Per garantir que tota la població pugui accedir a aquests ajuts en igualtat de condicions, es du a terme una convocatòria pública, i les persones interessades presenten al registre de l’ajuntament la sol·licitud corresponent. El nombre de sol·licituds de menjador, per al curs 2012-2013, ha estat un 9% inferior al del curs anterior. Segurament, les famílies han optat perquè els nens anessin a dinar a casa, perquè el cost econòmic que els suposava haver de fer-se càrrec del complement de beca era superior al que es derivava del fet que els nens anessin a dinar a casa. Tot i aquesta davallada, el percentatge de beques concedides, sobre el total de presentades és superior al del curs anterior (un 89% de les sol·licituds han estat aprovades, enfront el 79% del curs anterior) i també és superior el nombre total de beques, en xifres absolutes: 805 el curs 2012-13, enfront les 792 el curs 2011-2012. En comparació amb cursos anteriors, ha crescut el nombre de famílies que es trobaven en una situació econòmica greu, que els permetia accedir a aquesta prestació. Una altre argument per explicar la davallada de sol·licituds és la desaparició de l’horari de tarda en els instituts, que pot haver portat als pares per optar perquè els fills vagin a dinar a casa, una vegada finalitzada la jornada escolar (hi ha hagut un 27% menys de sol·licituds de beques per a alumnes d’instituts). El Consell Comarcal, en una única convocatòria, va establir la nota de tall per tenir ajut econòmic en 12,5 punts, i l’Ajuntament la va establir en 10,5 punts. D’aquesta manera, les sol·licituds amb puntuació des del 10,5 fins a 12 són becades en exclusiva per l’Ajuntament. D’altra banda, cal tenir en compte que, des de la finalització de la convocatòria, i fins a l’acabament del curs, hem rebut sol·licituds de famílies que han escolaritzat als seus fills fora de termini de famílies amb situacions socioeconòmiqes sobrevingudes La convocatòria d’ajuts de menjador roman oberta durant tot l’any, per tant, el número de sol·licituds va augmentant al llarg del curs.

14


Comparativa de beques de menjador, segons tipologia de centre.

2010-2011 2011-2012 2012-2013 Escoles Públiques 670 748 694 Escoles Concertades 112 104 100 Sol·licituds Instituts 137 147 115

TOTALS 919 999 909 Escoles Públiques 604 613 609 Escoles Concertades 88 85 97 Ajuts Atorgats Instituts 104 94 99

TOTALS 796 792 805 Escoles Públiques 173 135 85 Escoles Concertades 5 19 3

Ajuts Denegats

Instituts 33 53 16 TOTALS 211 207 104

1.1.1.2 Ajuts d’escola bressol (EEBB)

Les beques per escola bressol, són ajuts econòmics per a fer front a les despeses d’escolaritat, i/o de servei de menjador escolar, de l’alumnat matriculat a les escoles bressol municipals. El barem de puntuació s’ha establert en funció de la renda per càpita, i valorant també aspectes socials de cada família. Per garantir que tota la població pugui accedir a aquests ajuts en igualtat de condicions, es du a terme una convocatòria pública, i les persones interessades presenten al registre de l’ajuntament la corresponent sol·licitud. Queden excloses d’aquesta convocatòria les quotes aplicables pel servei d’acollida de les escoles bressol, i per a l’anomenat “casal d’estiu”. En el cas de l’escola bressol El Molí de les Planes, de gestió delegada, els ajuts s’han adequat al tipus de servei que ha rebut el sol·licitant (si l’infant està tot el dia a l’escola bressol, si es queda a dinar...). Dins del termini de convocatòria, es van presentar 96 sol·licituds d’ajuts econòmics individuals per a l’escolarització i /o l’assistència al servei de menjador. Com a resultat de la valoració, es van aprovar 63 ajuts econòmics, i

15


se’n van denegar 33, a causa de la manca de suficients indicadors de situacions de risc socioeconòmic. Les denegacions corresponen a situacions en que els ingressos familiars superaven el límit establert per la convocatòria. L’increment del percentatge de denegacions respecte el curs anterior pot venir motivat per la pèrdua d’ingressos d’un determinat grup de famílies que, tot i poder cobrir les seves necessitats bàsiques, creuen que aquesta davallada en el seu poder adquisitiu, amb les restriccions que els suposa, justifica la necessitat d’accedir a aquests ajuts, quan objectivament no és així. Les sol·licituds han disminuït respecte el curs anterior perquè, en moltes famílies en què un dels progenitor no estava treballant, han optat per no fer ús de l’escola bressol. D’altra banda, s’han produït 10 baixes durant el curs, per motius diversos: canvis de domicili, canvis en la situació familiar.... Aquestes baixes s’han aprofitat per donar ajuts a noves sol·licituds de fora de termini. Segons la convocatòria, els ajuts atorgats cobreixen, com a màxim, el 80% del menjador i de l’escolaritat i, com a mínim, el 20%, en funció de la puntuació obtinguda. Excepte per a aquelles sol·licituds de famílies que estiguin en seguiment i amb un pla de treball que faci aconsellable establir un altre percentatge d’ajut. D’altra banda, donada la disponibilitat pressupostària, s’han revisat les quanties atorgades i, a partir del mes de febrer i fins el juliol de 2013, les famílies que tenien un ajut per cobrir el 80% del cost del servei, han passat a tenir-ne un ajut del 95%. Aquestes famílies són les que presenten una major situació de vulnerabilitat.

L’import total executat que es va destinar a cobrir els ajuts de menjador del curs 2012 – 2013 va ser de 597.498,70€

ESCOLES BRESSOL

2010-2011 2011-2012 2012-2013 Sol·licituds 83 105 96 Ajuts Atorgats 75 92 63 Ajuts Denegats 8 13 33

16


1.2 PIRMI

Descripció

El PIRMI (programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció) té com a finalitat la inserció social i laboral de les persones que pateixen greus dificultats econòmiques i socials. Les persones beneficiàries de la prestació reben, durant un màxim de 5 anys, una aportació econòmica destinada a la cobertura de les necessitats bàsiques, i han d’assumir el compromís de desenvolupar accions orientades a facilitar la seva inserció social i laboral.

291

129112 113

0

50

100

150

200

250

300

2010 2011 2012 2013

PIRMIS Actius durant l’any

291276

212 223

0

50

100

150

200

250

300

2010 2011 2012 2013

Persones beneficiàries de PIRMI

17


1.2.2 Dades d’atenció Al llarg de l’any 2013, el nombre total d’expedients de RMI actius han estat 113, corresponent a 223 persones beneficiaries. El nombre de baixes ha estat de 27. En la majoria dels expedients que han causat baixa el motiu és la suspensió (19) ho ha estat per canvis de situació personal, i per incompliment de mesures i (7) extinció de la RMI per accedir a prestacions, o d’altres. En 1 cas la baixa ha estat pel canvi de domicili. S’han presentat 31 sol·licituds de RMI, 7 de les quals han estat aprovades, 10 denegades, 2 han causat baixa i a data 31 de desembre de 2013, 12 sol·licituds estaven pendents de resolució o pendent de requeriments. Els imports que perceben mensualment els titulars de la RMI s’estableixen en funció del nombre de membres de les unitats de convivència, i de les circumstàncies socioeconòmiques de les persones beneficiàries. Aquest any, la distribució dels imports va des dels 141.24 €, fins a un màxim de 672.51€. Característiques dels sol·licitants beneficiaris de la RMI Per nombre de membres beneficiaris Les unitats de convivència de les persones sol·licitants de la RMI estan formades, majoritàriament, persones soles, més del 52.21%, seguida de les unitats conformades per 2 membres (23%). Per sexe i tipus d’unitat de convivència La distribució per sexe dels sol·licitants ens mostra que el 59.29% (67) dels expedients aprovats de la RMI tenen com a sol·licitants a homes, i el 40’70% (46) a dones. Per país d’origen Més de la meitat de les persones sol·licitants d’una RMI aprovada, el 57.52%, són nascudes al territori espanyol, i la resta 42.47% a l’estranger. D’aquests sol·licitants per nacionalitat, destaquen els nascuts al Marroc, ja que representen la majoria (43,75%) dels sol·licitants estrangers. La resta de sol·licitants són de diversos orígens: Bolívia (7), Equador (6), República

Núm. membres 1 2 3 4 5 6

Unitats de convivència 59 26 10 10 6 2

18


Dominicana (2) Argentina, Bulgària, Colòmbia, Cuba, Hondures, Itàlia, Pakistan, Portugal, Tunísia i Xile.

Valoració i propostes de millora S’observen petites variacions en els indicadors corresponents a les característiques de les persones sol·licitants, beneficiaries de RMI en relació a l’any 2012, en la composició de les unitats de convivència, el sexe i als països d’origen. Durant l’any 2013, hi ha hagut una lleu disminució del nombre de persones soles que han estat beneficiaries de la RMI, i un augment en el nombre de les unitats de convivència, amb dos membres o més. D’altre banda, hi ha un increment en la proporció de dones beneficiaries de RMI. Aquests variacions poden ser a conseqüència del canvi en els criteris per a l’atorgament de la RMI, que prioritza el factor “manteniment de l’habitatge”. En aquest sentit les llars encapçalades per dones amb fills es presenta com un col:lectiu vulnerable de trobar-se en situació de risc de pèrdua de l’habitatge per manca de recursos econòmic suficients, i que el suport econòmic de la RMI estaria destinat a evitar situacions d’exclusió residencial. Es constata també una petita diferència en comparació amb les dades del 2012, en la nacionalitat dels titulars d’expedients. S’han incrementat els expedients amb titularitat d’origen espanyol, respecte a les de l’any 2012. La raó pot estar en l’empobriment progressiu de la població autòctona, que va exhaurint les prestacions del sistema de protecció de l’atur, i que es troben en situació de risc de pèrdua de l’habitatge. Altres aspectes a tenir en compte és que, a partir del 31 de juliol de 2013, es va aplicar la suspensió de la RMI a aquells expedients que portaven més de 60 mesos en vigor (a excepció dels de les persones majors de 60 anys) que va suposar que persones fins aleshores beneficiaries deixessin d’obtenir aquests ingressos. Aquesta circumstància ha comportat un increment de despesa d’ajuts d’urgència social pel pagament d’habitatges i de subministraments, i per a la cobertura d’altres necessitats bàsiques. Aquestes persones hauran d’esperar un any per tornar a sol·licitar la RMI. Durant aquest any 2013, el Departament d’Ocupació, responsable de la gestió de la RMI, va informar dels canvis en la gestió de la prestació, atenent a criteris per a la prelació de les situacions d’urgència, absència d’ingressos, risc o pèrdua d’habitatge, relacions socials i familiars, i situació de salut.

19


1.3 PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA. Descripció

La Llei 39/2006, de 14 de desembre de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, té com a objecte regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici del dret subjectiu dels ciutadans a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En data 15 de juliol de 2012, va entrar en vigor el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, que estableix en el seu títol III mesures de racionalització del sistema de dependència. Entre aquestes mesures cal destacar: Es simplifica la distribució de graus i nivells, que passa d’un sistema de sis classificacions, a un sistema de tres:

Classificació de dependència fins el 15 de juliol de 2012

Classificació actual

Grau III Nivell 2 Grau III Nivell 1 Grau III Grau II Nivell 2 Grau II Nivell 1 Grau II Grau I Nivell 2 Grau I Nivell 1 Grau I

Disminueix el nombre d’hores de SAD a què tenen dret les persones dependents, sobretot quan el recurs és compatible amb altres mesures. En el cas de la prestació per cuidador no professional disminueixen en un 15%. La retroactivitat en el pagament de les prestacions pot fraccionar-se fins a 8 anys. El dia 26 de juliol de 2013, la Generalitat de Catalunya va emetre una nota informativa comunicant que de manera transitòria, a partir del 1/8/2013, durant els mesos d’agost i setembre, no es podia realitzar cap PIA de prestació econòmica vinculada al servei d’atenció residencial ni es permetia cap ingrés associat a places de prestació econòmica vinculada a cap servei d’atenció residencial. El 30 de setembre de 2013, la Generalitat va emetre una nota informativa a través del web de Benestar Social, comunicant que la suspensió es mantenia. Les persones amb PIA’s tramitats amb prestacions vinculades a residència mantenien les prestacions. Aquestes persones generalment estaven en llista

20


d’espera de places públiques, i a mesura que se’ls va anava aprovant canviaven de tipus de plaça. Aquest fet provoca que actualment el tipus de places residencials siguin: Places en residències privades Places públiques en residències col·laboradores o concertades i en residències de titularitat pública.

Activitats desenvolupades entorn l’atenció a la dependència. Any 2013

Sol·licituds de valoració de dependència presentades per ciutadans de St. Cugat

229

Resolucions sense grau o sense valoració

79 Persones amb dret a prestacions (grau 2 i 3) 95 Persones amb grau 1 sense dret a prestacions 55

PIA’s fets 149 Modificacions PIA 199 PIA’s pendents (a 31/12/2012) 16 Modificacions pendents (a 31/12/2012) 16 Nombre de seguiments realitzats 670

Percentatge de les resolucions de valoracions de grau presentades al 2013 (Núm. Sol·licituds: 229)

25%

43%32% Amb grau i amb dret a

prestacions

Amb grau i sense dret aprestacions

Sense grau

21


Percentatge de PIA’s fets segons grau de dependència al 2013 (Núm. de PIA’s: 149)

11% 34%

55%Grau 3 Grau 2

Grau 1.2

Percentatge de modificacions de PIA’s fetes l’any 2013, segons grau de

dependència (Núm. de modificacions: 199)

3%

45%52% Grau 3 Grau 2

Grau 1.2

Evolució de les sol·licituds de valoració de grau de dependència de persones de

Sant Cugat del Vallès

229242

530

1442

534

0

500

1000

1500

2000

2009 2010 2011 2012 2013

Sol·licituds de valoració de grau

22


Evolució de nous PIA’s fets

149252273

338352

255

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2008 2009 2010 2011 2012 2013

PIA's fets

El nombre de PIA’s realitzats durant l’any 2013 s’ha reduït un 69% respecte a l’any anterior. La causa d’aquest descens ha estat la disminució del nombre de persones beneficiàries que la Generalitat ens ha derivat per a la realització dels seus PIA’s. Aquest fet ha permès que dediquéssim més temps a realitzar seguiments de les persones amb PIAs actius, la qual cosa ha possibilitat, també, un cert increment de les modificacions i dels seguiments (veure gràfics corresponents).

Evolució de les modificacions de PIAs fetes

199192169145

363

0

50

100

150

200

250

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Modificacions

Evolució dels seguiments de PIAs realitzats

340

670

19093363

0

200

400

600

800

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Seguiments

23


Durant el primer semestre del 2013 es va iniciar un projecte de seguiment de PIAs, que inclou un protocol específic de seguiment, tant a persones que viuen al domicili com a persones ingressades en residència. El projecte es va desenvolupar a través de la informadora de la UGSAD, amb la supervisió de la coordinadora de la UGSAD, i de les treballadores socials de l’equip de dependències. En total es van realitzar 482 seguiments de persones grans, 358 que vivien a domicili, i 121 a residències. Totes les persones a qui es va fer aquest seguiment, tenien com a referents les treballadores socials de l’equip de dependències.

Percentatges de mesures tramitades en els PIAs fets, segons tipologia de les

mateixes (Total mesures tramitades: 348) (Una persona pot tenir més d’una mesura)

48%39%

7%6%

Cuidador no professional SAD (amb TAD o sense)

Centre de dia (amb SAD o sense) Prestació vinculada a residència

Percentatge de la distribució dels recursos dins la mesura de cuidador no

professional (Núm. de persones amb mesura de cuidador no professional: 167)

11%

19%

28%

42%

Cuidador no professional Cuidador no professional + SAD

Cuidador no professional +TAD Cuidador no professional +TAD+SAD

24


Valoració i propostes de millora

Durant el 2013 s’han introduït les següents millores:

- Durant el segon semestre, s’ha constatat que la limitació marcada per les instruccions de la Generalitat (5/2013) entre les quals es determinava que la mesura amb cuidador no professional només es podia tramitar si la persona cuidadora convivia de forma acreditada amb la persona amb dependència no ha comportat un augment de serveis de Sad intensius.

- A partir de la notes informatives de la Generalitat, del mes de juliol i setembre

de 2013, en què es comunicava la suspensió de la prestació vinculada a residència es van implementar les següents mesures:

o A nivell preventiu: � Incloure en els informes mensuals, fets per a la Comissió

Informativa, un apartat específic sobre l’impacte de la suspensió de la mesura, que especifiqui quants PIAs no s’han pogut tramitar, i a quantes persones han necessitat un ajut social per ingrés a residència

o A nivell d’intervenció:

� Es va dissenyar un protocol amb criteris específics per sol·licitar ajuts socials per ingrés a residència. En el protocol s’inclou que aquesta tipologia d’ajut social anirà adreçada a cobrir la plaça de residència, en col·laboració amb la família de la persona dependent. Paral·lelament, es va ampliar la partida d’ajuts, per garantir la cobertura d’aquesta despesa.

Durant l’any 2014, es preveu:

- Establir indicadors per diagnosticar la necessitat de residència, per part de les treballadores socials. Aquesta mesura va orientada a tenir dades reals sobre la necessitat no urgent del recurs. El disseny dels indicadors es treballaria durant el primer trimestre del 2014, en el si de les reunions del “Grup de millora d’atenció a les dependències”, que es realitza de forma mensual amb totes les treballadores socials del servei.

- Incorporar al projecte de seguiment de PIAs el seguiment de persones

ingressades en centres residencials, que fins ara estaven excloses de l’esmentat projecte. Paral·lelament, s’estudiarà com cobrir els seguiments dels PIAs de persones que viuen a domicili, i que no tenen un pla de treball intensiu, on les referents són tant les professionals de gent gran, com les dels equips de seguiment.

25


1.4. PROGRAMA D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

1.4.1 Serveis d’atenció domiciliària (SAD)

Descripció Els serveis d’atenció domiciliària són el conjunt organitzat i coordinat d’accions que es realitzen bàsicament a la llar de la persona i/o família, dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament, d’integració social o manca d’autonomia personal. El SAD és prestat per treballadores familiars i auxiliars de la llar. Les seves funcions tenen un caràcter assistencial, preventiu i/o educatiu, i es concreten en: - Atenció personal (higiene personal, acompanyaments, control de

medicació, etc) - Ajuda a la llar (ordre i neteja, cura de la roba, etc) - Suport social i familiar (suport al cuidador principal, suport a la xarxa de

suport, etc) - Relació amb l’entorn (suport en la vinculació a entitats i serveis)

Objectius - Desenvolupar tasques assistencials, preventives i educatives habilitadores

per la vida autònoma. - Mantenir la persona en el seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida. - Atendre les persones que no poden mantenir-se autònomament al seu

domicili, mentre no siguin atesos integrament pels serveis socials especialitzats quan així ho requereixin.

Dades bàsiques 2013

Persones ateses 2013 493

Hores realitzades 2013 56.418,91

Sad social 286 persones

Sad dependència 207 persones

Preu hora del servei de SAD 17,31 euros/hora

Preu hora del servei de NET 15,67 euros/hora

Número de treballadores familiars (SAD) 30 de Suara i 2 municipal

26


Número auxiliars de la llar (Neteja) 4 de Suara

Percentatge de persones ateses per sexe (Núm. de persones ateses: 493):

36,50%63,50%

Homes

Dones

Percentatge de persones ateses per franges d’edat (Núm. de persones ateses: 493):

38%

5% 11%

46%

0-17 anys

18-64 anys

65-84 anys

85 i més

Distribució percentual per zones de les persones ateses (Núm. de persones

ateses: 493):

73%

2%

9%

4%

5%7%

Nucli Mira-sol Valldoreix Les Planes La Floresta Turó de Can Matas

27


Evolució de les hores realitzades (inclou les hores d’atenció i les de gestió)

55747,25 56418,91

50737,6652737,66

41307,38

32846,17

21714

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Hores realitzades

Evolució de les persones ateses

493492

463454418

308252

0

100

200300

400

500

600

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Persones ateses

El nombre de persones ateses durant el 2013 s’ha mantingut estable respecte el 2012. Tot i així, el nombre de modificacions (augments i disminucions d’hores en els serveis) s’ha incrementat respecte a l’any 2012:

Número d’augments

d’hores de servei Número de

disminucions d’hores de servei

Total modificacions

2012 48 22 70 2013 82 19 101 Increment respecte 2012 +70,8% -15,7% +44,2%

28


Evolució percentual de les persones ateses segons tipologia de SAD

86,60%

13,30%

68,60%

31,30%

68,94%

31,05%

53,99%

46,01%

56,30%

46,69%

58%

42%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

SAD social SAD dependència

Malgrat que els usuaris de SAD social són més que els de SAD dependència, les hores realitzades són més en el segon cas, que en el primer.

Evolució percentual de les hores de servei segons tipologia de SAD

100%

0%

75,65%

24,35%

50,03%

49,97% 40,87%

59,12%

41,68%

58,32%

42,34%

57,66%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Hores SAD social Hores SAD dependència

29


Evolució percentual del nombre de persones amb copagament

4,40%5,18% 6,09%

9,90%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

2010 2011 2012 2013

Persones amb copagament

S’ha produït un increment, tant en les persones amb copagament, com en els imports ingressats:

Número persones

amb copagament Número hores

amb copagament Import anual

2012 30 2.636,55 10.608,41 euros 2013 49 4.906,83 22.561,16 euros Increment respecte 2012 +63,33% +86% +112,67%

Aquests increments són deguts a dues causes, d’una banda a la valoració econòmica que es va realitzar de totes les persones usuàries dels serveis, que va facilitar l’actualització d’algunes situacions; i d’una altra banda, a l’acord del novembre del 2012, en què totes les valoracions econòmiques de possibles beneficiaris de SAD/NET es realitzen de forma centralitzada per la UGSAD.

Valoració i aspectes de millora

Durant l’any 2013 s’han realitzat les següents millores: Sad’s socioeducatius: A mitjans de 2013, es va convocar una reunió amb els equips de seguiment de Serveis socials per debatre i valorar el document de treball, SAD socioeducatiu, per afavorir el treball amb famílies des del SAD, com a suport a la intervenció per part de l’equip social de base. Aquest treball ha fet incrementar la detecció de famílies susceptibles de ser beneficiàries de SAD, des dels equips de seguiment.

30


Increment de les hores de servei adreçada a famílies amb infants.

L’increment durant aquest any, respecte l’any passat, ha estat d’un 208,3%, i s’han triplicat les hores destinades a aquest sector de població.

- Durant l’any 2013 s’ha continuat amb les reunions amb les treballadores

socials, per revisar els protocols i procediments que s’utilitzen en la provisió i producció del servei.

- Durant l’any 2013 s’han elaborat els següents documents:

Protocol de criteris per tramitar SAD’s intensius, ja que a causa de la instrucció de la Generalitat (5/2013) en què es determinava que la mesura amb cuidador no professional només es podia tramitar si la persona cuidadora convivia de forma acreditada amb la persona amb dependència, va fer creure que hi hauria un increment en les demandes de SAD, i es va considerar convenient regular-ho. Protocol de seguiment de persones vulnerables, per tal de facilitar el seu seguiment i afavorir la intervenció professional de forma rigorosa i àgil. Protocol elaborat conjuntament amb Suara Protocol de seguiment de SAD’s socioeducatius, elaborat conjuntament amb Suara.

De cara al 2014, es preveuen les següents millores:

- Revisar els protocols de millora i d’incidències, per incorporar-los a les clàusules tècniques i administratives pel proper concurs de SAD, previst pel darrer trimestre del 2014.

- Es resta a l’espera de l’aprovació del Reglament municipal unificat per a tots els serveis d’atenció domiciliària: Servei d’ajuda a domicili, neteges, teleassistències, LOPE (SIMAP), resta pendent de revisió dels serveis jurídics.

- Acabar el treball de processos inclosos en el “Manual de Qualitat” amb les treballadores socials, per garantir una resposta unificada a la ciutadania.

Hores destinades a atenció a famílies amb infants 2012 639,87 hores 2013 1.927,75 hores

31


1.4.2 Servei de Tecnologies de Suport i Cura

1.4.2.1 Teleassistència

Descripció

Servei que es presta al domicili de les persones grans o discapacitades, mitjançant un aparell connectat amb una central d’alarmes, a través de la línia telefònica. En cas de produir-se una situació d’emergència al domicili, la persona pot enviar un senyal d’alarma mitjançant un polsador que es porta penjat al coll. Hi ha tres tipus de persones usuàries del servei:

�� Persona usuària tipus A (persona autònoma) �� Persona usuària tipus B (persona autònoma que conviu amb una A) �� Persona usuària tipus C (persona dependent que conviu amb una

A)

Objectius

Facilitar que les persones grans i/o amb discapacitats puguin romandre al propi domicili. Proporcionar seguretat a les persones grans i/o amb discapacitats, augmentant la seva qualitat de vida. Donar una resposta ràpida a situacions d’emergència, activant els recursos/serveis necessaris en cada situació.

Dades bàsiques

Persones ateses 2013 (sumatori durant tot l’any) 1131 Llars ateses 2013 902 Persones amb teleassistència activa a 31/12/2013 988 Sol·licituds en espera a 31/12/2013 11 Mitjana de dies d’espera durant l’any 40,62 *

•••• El termini màxim d’instal·lació ha estat de 90 dies

32


Percentatge de persones ateses, per sexe (Núm. de persones ateses: 1.131)

71%29%

Homes

Dones

Percentatge de persones ateses, per franges d’edat (Núm. de persones ateses:

1.131)

43%

2%

55%

Menors de 65 anys 65-84 anys 85 i més

Evolució de les persones ateses

10531131

356483

646

849

937

0

200

400

600

800

1000

1200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Persones ateses

33


El creixement definitiu respecte del 2012 ha estat del 7,4%. El número de llars ateses al 2013 ha estat de 902, un 6,74% més que a l’any 2012

Evolució del cost per a l’Ajuntament, per aparell de teleassistència1

6,88

8,43 8,118,67

3,444,21 4,06 3,8

1,163,253,372,75

0

2

4

6

8

10

2010 2011 2012 2013

TAD A (en euros) TAD B (en euros) TAD C (en euros)

Des de l’any 2005, el Servei Local de Teleassitència era assumit a través de l’acord de cooperació institucional entre l’IMSERSO, la FEMP, i la Diputació de Barcelona. L’u de desembre, va finalitzar la col·laboració de l’IMSERSO en el Conveni per a la prestació del Servei Local de Teleassistència, i el finançament que aportava va haver de ser assumit entre la Diputació de Barcelona i pels ajuntaments destinataris d’aquest servei. Aquest fet ha ocasionat un increment del cost de les teleassistència de tipus A, per a l’any 2013.


S’ha mantingut el progressiu increment de persones usuàries del servei del teleassistència. Durant el mes de desembre, es va arribar a 988 persones en actiu. En l’increment de teleassistències cal tenir en compte que hi ha un topall establert per la Diputació (1035 persones usuàries) de forma que durant l’any s’ha realitzat el seguiment de les baixes temporals, de més de tres mesos, per valorar i agilitzar les baixes definitives. Des de l’any 2011, es desenvolupa el projecte de seguiment de persones amb teleassitència, que no tenen un pla de treball intensiu. Durant el 2013 s’ha actualitzat la situació de 433 persones. De cara al 2014, es preveuen les següents millores:

1 Persona usuària tipus A (persona autònoma) / Persona usuària tipus B (persona autònoma que conviu amb una A) / Persona usuària tipus C (persona dependent que conviu amb una A)

34


- Valorar l’establiment de criteris per regular la tramitació de les sol·licituds de TAD, seguint la tendència d’altres ajuntaments, per tal de poder ajustar el recurs a les necessitats de les persones usuàries. - Aprovació del Reglament municipal unificat per a tots els serveis d’atenció

domiciliària: servei d’ajuda a domicili, neteges, teleassistències, SIMAP.

1.4.2.2. Localitzador personal (LOPE – antic SIMAP)

Descripció

El LOPE permet de manera permanent, la localització de la persona i la detecció de situacions potencialment perilloses en relació amb la posició geogràfica de les persones que presenten un deteriorament cognitiu lleu o moderat. El sistema és gestionat per Creu Roja, i es disposen de 5 aparells dins la cartera de serveis.

Objectius

Facilitar la permanència de la persona en l’entorn habitual, aportant a la família i/o cuidadors les eines i el suport necessaris. Afavorir la seva autonomia individual i col·lectiva i la seva participació i integració social

Activitats

Altes: 1 Baixes: 1 Persones ateses durant l’any: 6 Persones usuàries a 31/12/2012: 5 Temps mitjà d’utilització: 8 mesos


Durant el 2013 s’ha continuat amb el contracte menor entre l’Ajuntament i Creu Roja. Durant el 2014 es valorarà la possibilitat d’incrementar els aparells després d’analitzar la necessitat del servei en el municipi.

1.4.3 Ajuts tècnics

1.4.3.1 Cessió d’ajuts tècnics

Descripció

Cessió temporal d’ajuts tècnics propietat de Serveis Socials a persones amb dificultats de mobilitat mentre aquesta ho precisi. Els ajuts tècnics existents són: cadires giratòries de bany, grua, rentacaps i dispensadors de medicació, tot i que es pot valorar la compra d’altres ajuts segons les necessitats.

Objectius Facilitar que les persones grans i/o amb discapacitats puguin romandre al propi domicili

Activitats

Noves cessions durant el 2013: Caminador: 1 persona Taula de banyera: 1 persona Cadires giratòries de banyera: 7 persones Persones beneficiàries: 27 persones


Durant el 2013 s’ha mantingut el projecte sense la introducció de millores destacables. Proposta pel 2014: Valorar la viabilitat d’implementar un projecte de banc d’ajuts tècnics amb les diferents ortopèdies de la ciutat.

35


1.4.3.2 Projecte de promoció de l’autonomia personal a domicili (conveni amb el Consorci d’Acció Social de Catalunya)

Descripció

El projecte es basa en una valoració al domicili de la persona depenent per part d’una professional terapeuta ocupacional. El projecte s’adreça a persones en situació de dependència derivada de l’edat, malaltia i/o discapacitat, pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.

Objectius

Assessorar i valorar la necessitat d’ajudes tècniques Entrenar en la utilització de les ajudes tècniques a familiars i/o persones cuidadores Assessorar en l’adaptació i l’eliminació de barreres arquitectòniques a domicili

Activitats Persones beneficiàries: 16


Durant el 2013 s’ha produït un descens importants de derivacions degut als canvis de la professional referent del CASC durant l’any. La millora de cara al 2014 va adreçada a consolidar el projecte amb la terapeuta ocupacional de nova incorporació al projecte.

1.4.3.3 Servei Personalitzat de Dosificació (Blisters) Descripció Els SPD són un sistema gratuït de dosificació de medicació sòlida adreçat a persones

multimedicades.El programa es realitza conjuntament amb la farmacèutica dels CAP’s i cinc farmàcies del municipi.

Objectius Facilitar el seguiment de la medicació pautada a les persones multimedicades. Evitar l’automedicació a les persones multimedicades.

Activitats Persones beneficiàries: 35 Durant el 2013, 11 persones són de nova incorporació. Durant l’any s’han incorporat 2 farmàcies més en el projecte. En total són 7 farmàcies del municipi les que hi participen.


La implementació del projecte s’ha anat realitzant lentament, a l’igual que l’any passat, ja que la utilització dels SPD suposa un canvi d’hàbits en la recollida i la presa de la medicació. De cara al 2014 caldria treballar en consolidar el projecte i continuar sensibilitzant a les treballadores familiars, a través de l’empresa externalitzada de SAD, de la necessitat d’aquest recurs en situacions específiques.

36


1.4.4 Programa d’Arranjament d’habitatges per a la Gent Gran (Adhesió a Programa de la Diputació de Barcelona)

Descripció

Reformes bàsiques i d’adaptació funcional en l’habitatge, que afavoreixen l’accessibilitat i les condicions de vida de la persona gran. Les principals intervencions són petites reformes al bany, a la cuina, altres d’accessibilitat general al domicili i la instal·lació d’ajuts tècnics.

Objectius Afavorir que les persones majors de 65 anys puguin viure al seu domicili el màxim de temps possible

Activitats

Durant el 2013 es van executar les 17 arranjaments previstos. Les sol·licituds es van anar presentant en diferents anys: 6 del 2011, 4 del 2012 i 7 del 2013. Els arranjaments s’han distribuït a nivell territorial: -Nucli 1 : 4 -Nucli 2: 4 -Valldoreix: 3 -La Floresta: 4 -Mira-sol: 2 El cost mitjà estimat per arranjament és de 1500 euros, dels quals la Diputació cobreix un 80% (1200 euros per arranjament) i l’ajuntament un 20% (300 euros per arranjament).

Valoració i aspectes de millora Es valora la continuïtat del programa.

37


1.4.5. Ajuntament a Prop 2012-2013

Descripció

Realització d’entrevistes domiciliàries a persones grans (de més de 80 anys) que no estan en seguiment des de Serveis socials i que no hagin participat en cap altra fase de l’Ajuntament a Prop. Adhesió al Protocol de la Diputació de Barcelona “Serveis socials més a Prop”

Objectius

-Conèixer els interessos i necessitats de les persones grans -Informar sobre els recursos i prestacions socials als quals poden accedir -Detectar situacions de vulnerabilitat i/o risc social que requereixin d’una intervenció social

Activitats

La població destinatària en aquesta edició han estat de persones que han acomplert els 80 anys a partir del 1/1/2009, data en que es van extraure les dades per iniciar l’edició anterior, que no hagin participat en edicions anteriors i que no estiguin en seguiment per Serveis socials. Persones a entrevistar inicialment: 256 Persones entrevistades: 131 (52,2% de la mostra). Persones que no s’han pogut entrevistar: 125 (48,8% de la mostra), destaquen el 27% que no han volgut participar, i el 11% que no han estat localitzats. La durada del projecte ha estat d’octubre de 2012 a febrer de 2013. Els resultats de l’estudi van arribar a Serveis socials al setembre de 2013. Es van detectar 7 situacions urgents que es van traspassar als equips territorials de gent gran per fer-ne el seguiment. El cost de cada entrevista ha estat de 44,12 euros, dels quals 4 euros han estat coberts per l’Ajuntament, i la resta per la Diputació.

Valoració i aspectes de millora Es valora la continuïtat d’aquí a dos anys: 2015-2016

38


1.5 TRANSPORT ADAPTAT Descripció Servei que té com a finalitat el transport col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda, per a la seva assistència als serveis socials especialitzats adreçats a persones amb disminució o gent gran. La gestió del servei és externa, actualment amb Creu Roja. Objectius Transport als serveis socials especialitzats per persones amb disminució. Transport als centres de dia públics o col·laboradors per a gent gran

Activitats – Dades Bàsiques

Persones ateses 2013 46 Transport per Creu Roja 45 persones Transport per altres empreses (Centre Arimon – Sabadell) 1 persona Sol·licituds rebudes durant l’any 2013 5 Altes durant l’any 6* Baixes durant l’any 6 Llista d’espera a 31/12/2013 1 persona (discapacitat)

* Una de les sol·licituds corresponia a l’any 2012

Percentatge de persones ateses, segons tipologia (Núm. de persones ateses 46)

41,30% 58,60%

Persones amb discapacitat Gent Gran

39


Persones ateses, per centres (Núm. de persones ateses: 46)

137

125

19Centre de dia

Taller Jeroni de Moragas

C.O. Edda de Carli

Aspasur-Valldoreix

Aspasur-Ripollet

C.D. Arimon

Fins al mes de novembre de 2013, dues persones grans assistien al Centre de dia Verge de Montserrat. En el moment del tancament, es van traslladar al centre de dia de Santa Rosa.

Evolució de persones ateses pel transport adaptat

67

41 42 45 44 49 46

0

20

40

60

80

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Persones ateses

Durant l’any 2013, les persones usuàries del transport adaptat han tingut molta estabilitat, i hi ha hagut menys baixes i altes que l’any 2012.

40


Valoració i propostes de millora Durant el 2013, el servei s’ha mantingut estable, tot i que fins el setembre no s’ha pogut assumir la única sol·licitud que estava en espera.

Durant l’any s’ha treballat les clàusules tècniques i administratives pel nou concurs públic, i l’any 2014, es realitzarà el concurs públic del servei. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei de l’entitat adjudicatària per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

41


1.6 PISOS SOCIALS D’ESTADA TEMPORAL Descripció

Els pisos socials d’estada temporal són d’habitatges destinats a situacions especials, i tenen com a objectiu aconseguir accelerar processos d’autonomia i millora social de les famílies ateses. El que es pretén és optimitzar les potencialitats dels membres de les famílies per afavorir una millora en la situació personal, familiar, social i econòmica dels seus membres, que possibiliti un funcionament autònom. Actualment és disposa de dos pisos socials, que són utilitzats temporalment per diverses famílies.

Objectius

Els seus objectius passen per oferir un entorn adequat per treballar la problemàtica social que presenten les famílies, i facilitar-los l’allotjament en un espai supervisat pels professionals dels serveis socials, amb els mínims bàsics acceptables d’habitabilitat.

Activitats

Les activitats bàsiques realitzades durant l’any 2013 han estat :

• Intervenció social de seguiment i suport social. • Acompanyament en la recerca activa de feina. • Acompanyament en la recerca activa d’un habitatge alternatiu. • Assessorament i suport familiar en tots els processos legals que s’han

donat durant l’any. • Entrevistes i visites al domicili per treballar i millorar la dinàmica relacional

familiar. • Seguiment acadèmic dels menors. • Foment de la formació reglada dels adults que formen part dels nuclis

familiars Dades d’atenció

Durant l’any 2013 es va atendre dues famílies, una de tres membres i una altra de quatre. També es va realitzar tot el procés de selecció de 2 noves famílies, en substitució de les anteriors que han finalitat el procés, que entraran en els pisos socials durant l’any 2014.

42



Al mes d’abril de 2013, es va ampliar a un segon habitatge l’oferta de Pisos socials d’estada temporal. La manca d’una oferta d’habitatges amb lloguers baixos, a Sant Cugat, dificulta el procés de sortida de les famílies acollides en pisos socials, d’estada temporal. A més del l’exigència de disposar d’un contracte de treball per formalitzar un contracte de lloguer, que ja hem comentat en l’apartat dels ajuts socials. Aquestes dificultats trenquen el procés de normalització i d’autonomia en què havia viscut la família, i els retorna a una situació d’infrahabitatge, que propicia la reaparició d’una bona part de la conflictiva que va motivar l’accés al recurs.

Creiem que caldria millorar l’oferta pública d’habitatge social, de lloguer, de manera que es possibiliti una sortida no traumàtica dels pisos socials, i i que ofereixi un context favorable per a la consolidació de la intervenció realitzada.

1.7 REALLOTJAMENT DE LES FAMILIES DE CAN FONTANALS

Descripció

L’Assentament de Can Fontanals és va constituir L’any 1993. En col·laboració amb el Departament de Benestar i Família, i la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya) es va realitzar un primer intent de reallotjament de les famílies residents a l’assentament, ens uns habitatges de mercat, en règim de lloguer. Aquest intent no va reeixir, i les famílies van retornar de nou a l’assentament. Amb els antecedents exposats, i davant la necessitat d’abordar i replantejar el projecte d’intervenció familiar, en concordança amb un nou disseny d’intervenció, conjuntament amb el Departament de Benestar i Família de la Generalitat, l’any 2004 es va sol·licitar a Vincle, Serveis a les Persones i a la Comunitat, la realització d’un estudi de la situació, i el disseny i desenvolupament d’un programa de reallotjament que tingués en compte el procés anterior, i que s’ajustés a les potencialitats i dificultats de les famílies. Actualment, Vincle continua treballant en el seguiment tant de les famílies reallotjades, per tal d’aconseguir la seva acomodació a les comunitats de destí, com de les famílies que queden per reallotjar. Després d’onze anys consecutius de presència i d’intervenció social. amb les famílies gitanes assentades a Can Fontanals, s’han continuat donant passes cap a

43


l’objectiu fonamental de reallotjament, en pisos “cedits” per l’empresa municipal PROMUSA, i en habitatges proporcionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, atenent a les necessitats de les famílies i a les disponibilitats d’habitatge.

Dades d’atenció El manteniment del control intern, pel que fa la població, ha recaigut en les pròpies famílies. Elles mateixes han controlat les demandes d’altres famílies, ja que entenen que perjudicaria el compromís de l’Ajuntament en relació al Programa de reallotjament, per tant no hi ha hagut noves incorporacions a l’assentament fora del programa de reallotjament.


Des del punt de vista de l’atenció socioeducativa, la situació de crisi generalitzada ha colpejat fortament aquestes famílies, especialment en els nivells laborals i econòmics. La situació de marginalitat socioeconòmica s’ha aguditzat en aquests darrers temps, especialment entre les famílies reallotjades en habitatges, ja que molts han passat d’una economia basada en l’equilibri entre baixos ingressos - baixes despeses, a un desequilibri entre ingressos reduïts - despeses augmentades. Com a conseqüència, es generen uns nivells de morositat i d’impagaments bastant importants. La reducció dels ingressos té la seva causa en la reducció les prestacions i en la multiplicació de la competència en les activitats econòmiques marginals. L’augment de les despeses prové de l’increment del cost de la vida en general, i de les necessitats bàsiques, en particular. A aquesta qüestió s’ha afegit, en el cas de les famílies reallotjades fora de Sant Cugat, la disminució de suport al reallotjament per part dels serveis socials de les poblacions receptores. La situació es especialment greu en el cas de les famílies a les que el PIRMI els ha extingit la prestació. L’impacte d’aquesta mesura ha estat diferent per a les famílies encara assentades a Can Fontanals de les estan reallotjades, tenint entre aquestes darreres conseqüències desvastadores. Aquest 2013 s’ha decantat definitivament el percentatge de famílies reallotjades. A finals de 2013, queden pendents de reallotjar 3 nuclis familiars, que corresponen a una família extensa. Resta pendent de resoldre si es proposarà el reallotjament a dos nuclis familiars, que no formaven part del conjunt inicial d’unitats a reallotjar. En el procés de reallotjament, s’ha donat una transferència de les dinàmiques familiars internes de la vida al campament, a la convivència als pisos. Les dinàmiques d’algunes famílies, situades en un context normalitzat com es una escala de veïns, són una relativa font de conflictes amb l’entorn immediat. La

44


vivència de les famílies més conflictives reallotjades és de manca d’encaix en la nova situació i d’un cert rebuig del nou entorn. El que socialment es valora de la convivència en les CVV estan molt per sobre de les seves disponibilitats. La tasca educativa que s’hi aplica tindrà efectes a mig/llarg termini. Hi ha famílies que mostren insatisfacció en el reallotjament viscut, perquè valoren la seva situació en relació comparativa a la dels altres. En aquest sentit, la majoria de les famílies que no han estat reallotjades a St. Cugat estan disconformes i expressen sempre que poden la seva insatisfacció subjectiva. Malgrat això, i malgrat totes les dificultats explicitades en aquesta presentació, valorem enormement la permanència de les famílies en els pisos atorgats. Tot fa pensar que, en el fons, es valora el nou estil de vida que ha generat aquest programa. La freqüència en els reallotjaments s’ha activat durant el darrer any i en acabar el 2013 només queden al campament tres nuclis de la mateixa família extensa i ja s’han iniciat les negociacions per a reallotjar-los. Un altre pendent de reallotjar provinent del trencament d’un nucli familiar que ha provocat el retorn al campament, i està pendent d’oferta. Les famílies reallotjades i les pendents de reallotjament mantenen cert contacte que, moltes vegades, es fa servir per a negociar les condicions del reallotjament, s’alimenten les comparacions dels habitatges i de la distribució familiar com a greuge personal. De les 15 famílies que estan reallotjades, 4 s’han reallotjat durant el 2013 Tot i aquesta tasca de vinculació amb el nou entorn i els processos familiars engegats i amb prou bon resultat, detectem diversos factors que impedeixen tancar totalment la etapa d’itinerància: ♦ Reducció de les prestacions socials: A partir del context de crisi actual, en

aquest darrers anys les institucions públiques han reduït, eliminat i/o fet incompatibles prestacions que fins ara havien conviscut. Una de les modificacions que més ha influït en les famílies reallotjades ha estat la RMI, que actualment és incompatible amb la resta de prestacions, i que durant el 2013 han extingit a 6 famílies per superar els 60 mesos de prestació, independentment del pacte pel Reallotjament al que s’havia arribat amb el Departament a l’inici del Programa.

♦ Activitats econòmiques marginals: Les famílies intenten millorar la seva precarietat econòmica, intensificant activitats marginals (neteja de vidres de cotxes, venda de mocadors, música al carrer, almoina, ferralla...). Aquests tipus d’ingressos generalment manté les necessitats quotidianes d’alimentació i liquiditat urgent o immediata, però no facilita el pagament periòdic d’altres despeses. Les famílies ens expliquen que la majoria d’aquestes activitats han minvat en ingressos i augmentat en precarietat, degut a l’increment de la competència.

♦ Encariment del cost de la vida: En els darrers anys, a la vegada que s’han reduït els ingressos, s’han encarit principalment els subministraments, els imports del impostos, el cost dels aliments bàsics...

45


♦ Manteniment del campament: El record de la manca de pressió econòmica que vivien al campament, la possibilitat d’escalfar-se amb les estufes de llenya, la convivència (encara que conflictiva) amb el grup familiar extens, i altres situacions que, encara que precàries, conegudes i habituals en la seva història d’itinerància pesen en la valoració que fan de la situació actual.

La combinació d’aquests aspectes, juntament amb la percepció de les famílies que no encaixen en l’estructura normalitzada dels barris, el procés de dol del sistema de vida perdut, la distància de la família extensa i la vivència intensa de la quotidianitat en la majoria de dinàmiques familiars comporta la percepció de precarietat del reallotjament i que, tot i que s’han millorat aspectes de la seva vida diària, la pressió i l’angoixa que els comporta, no els hi compensa. L’equip social del Reallotjament valora que la clau pel 2014 per garantir el manteniment dels pisos, i perquè es realitzin els Reallotjaments que manquen, recau en l’atenció a les especificitats dels casos, tant al campament, com als pisos. S’ha de fer veure a totes les famílies del Programa que es farà tot el necessari per tancar definitivament el campament, i que la única opció és habituar-se a la nova etapa, com a grup familiar extens. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

1.8 PUNT DE TROBADA FAMILIAR

Descripció

Els punts de trobada són espais tutelats per professionals de l’àmbit social, destinats a facilitar la recollida i el lliurament de menors, els pares dels quals tinguin greus problemes per portar a terme aquestes accions d’una manera normalitzada, dins l’àmbit privat, ja sigui perquè existeixen greus problemes de relació entre els progenitors, o ja sigui perquè hi ha un ordre judicial que determina que els menors només poden ser visitats pels seus progenitors i/o familiars, sota la tutela de professionals competents. El Servei Tècnic Punt de Trobada Familiar es va consolidar com a recurs social alternatiu durant els anys 2011 i 2012, al partit judicial de Rubí – que comprèn els Ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Castellbisbal - . Els tres municipis, amb la col·laboració i gestió de l’Assemblea Local de la Creu Roja Sant Cugat del Vallès-Rubí, han contribuït a situar el Servei Tècnic Punt de Trobada Familiar com un referent social pels jutjats del partit, així com per a la resta d’agents socials implicats. El Servei ha garantit durant aquest 2013 l’acompliment de les ordres judicials derivades, vetllant pels drets dels nens i nenes a relacionar-se amb ambdós pares,

46


mares i/o família per igual, preservant-los i protegint-los dels efectes negatius de la separació dels progenitors/res, i del conflicte entre aquests. Les xifres recollides en aquest 2013, i que es plasmen en aquesta memòria, ens parlen de la necessitat del recurs en l’àmbit social, responent a una problemàtica cada cop més freqüent en la nostra societat: els trencaments familiars. Cal potenciar els recursos que vetllen pels més vulnerables, com són els nens i nenes menors, aquells que no tenen veu per defensar els seus drets i interessos.

Dades d’atenció

L’evolució de la participació que s’ha donat entre els anys 2011 i 2013 ha estat la següent:


Durant el 2013 s’ha donat una disminució remarcable en el nombre de menors de la nostra població, atesos al Punt de Trobada, mentre que es produeix un augment, també significatiu, de menors provinents de la població de Rubí. Igual que en anys anteriors, no hi ha presència al recurs de menors provinents de Castellbisbal. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

Localitat 2011 2012 2013 Comparativa 2012- 2013

St. Cugat (menors) 30 33 24 - 27,00%

Rubí (menors) 32 27 36 +33.5%

47


1.9 EAIA DEL VALLÈS OCCIDENTAL Descripció

Els EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) són equips pluridisciplinars constituïts per diversos professionals (generalment psicòleg, pedagog, assistent social i educador social) destinats a l’atenció de la infància i l’adolescència en risc social. Els EAIA atenen menors d'edat que els són derivats, entre d’altres, pels serveis socials d’atenció primària. La seva funció és, en primer lloc, diagnosticar i valorar aquests menors i les seves famílies i, tot seguit, realitzar propostes tècniques i administratives orientades a la millora de la seva situació. L’actuació de l’EAIA es concreta en la realització de plans de millora per als menors, i per a les seves famílies. La feina dels EAIA està coordinada amb altres equips i serveis, i entre les seves funcions també hi ha l'assessorament als serveis socials d'atenció primària en matèria d'infància.

Dades d’atenció

Durant l’any 2013, es van derivar un total de 21 casos per a estudi, 20 dels quals provenien dels serveis socials bàsics. En total, durant l’any 2013, des de l’EAIA s’han atès 77 menors de Sant Cugat

Fase 2011 2012 2013 Casos atesos 73 61 77

El nombre de casos en què ha intervingut l’EAIA és de 77, superior al de l’any passat quan, en total, es van treballar 61 casos.


Els EAIA és un recurs imprescindible per als serveis bàsics d’atenció primària, de cara a garantir la protecció dels menors que són objecte d’atenció social. Els assessoraments professionals, en una primera instància, i les derivacions, en cas de produir-se, són la via d’accés a una atenció especialitzada que depassa les competències de l’atenció primària i, si és necessari, són el servei responsable de la derivació a altres recursos de protecció al menor, de la xarxa pública. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

48


1.10 EQUIPS ASSESSORAMENT TÈCNIC Descripció

La Llei 12/2007, d'11 d'octubre, estableix que els SATASP. són serveis que proporcionen suport i assessorament tècnic als diferents equips i professionals dels serveis socials d’atenció primària. Així mateix, també poden prestar atenció directa als usuaris d’aquests serveis quan sigui necessari.

Objectius

Els serveis d’assessorament tècnic tenen com a objectius proporcionar suport i assessorament als equips multiprofessionals dels serveis bàsics d’atenció social en el exercici de els seves funcions, i atendre a les persones i/o famílies derivades pels professionals dels serveis basics d’atenció social, quan sigui necessari. Ja sigui de manera individual, o a nivell grupal.

1.10.1 Atenció i assessorament realitzat pels serveis jurídics

Durant l’any 2013, els serveis jurídics han realitzat assessorament legal a un total de 47 usuaris i a 18 professionals dels SBAS, fet que reprodueix les mateixes dades que l’any passat.

1.10.2 Dades d’atenció i assessorament psicològic

Durant el 2013, la psicòloga de l’equip d’assessorament tècnic ha donat suport a 175 usuaris, i ha assessorat a 22 professionals. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei (Atenció Psicològica) per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

49


1.11. CENTRES OBERTS

Descripció

Els centres oberts formen part dels serveis socials bàsics, i són un recurs d’oferta obligatòria per als municipis de més de 50.000 habitants. Els centres oberts són serveis diürns adreçats a infants i joves, i duen a terme una tasca preventiva fora de l’horari escolar. Donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i desenvolupen tasques compensatòries de les deficiències socioeducatives de les persones ateses. A Sant Cugat els Centres Oberts atenen infants d’entre 6 i 12 anys. A Sant Cugat comptem amb dos centres oberts, un situat al centre de Sant Cugat, i un altre a la zona de la Floresta. Les activitats es desenvolupen en diverses àrees: reforç escolar, esports, salut, socialització i dinàmica de grup, expressió artística i jocs, coneixement i integració a l’entorn, entre d’altres. Els nois i noies s’agrupen per edats (6, 7, 8) i (9, 10, 11) de manera que les seves necessitats i interessos siguin els més semblants possibles. L’horari de funcionament dels centres és de 16.45 a 19.15 hores, i de dilluns a divendres. Durant el mes de juliol, el centre obert de Sant Cugat funciona durant els matins, de 9 a 13.00 hores tot realitzant un Casal d’estiu per als usuaris del mateix. També, durant el mes de juliol, els nens i nenes fan una sortida de colònies, de 4 dies.

Dades d’atenció

Pel que fa a la participació dels menors als recursos, podem dir que s’ha incrementant respecte a l’any passat, tot i que la seva utilització està força condicionada per la capacitat de cada centre. Entre tots dos centres, tenen una capacitat total de 54 places, i els nens poden assistir-hi cada dia de la setmana, o només uns quants. Durant l’any 2013, han participat en les activitats dels Centres Oberts un total de 94 infants compresos entre les edats de 6 a 12 anys. 44 al Centre Obert de St. Cugat (18 nenes i 26 nens), i 50 menors al Centre Obert Can Llobet (35 nenes i 15 nens)

50


El nombre d’infants atesos amb expedients assistencials, ha estat d’un total de 65 infants.


El Centre Obert St. Cugat atén menors derivats pels serveis socials, el seguiment dels quals es fa en base a un pla de treball individual (PEI). El Centre Obert Can Llobet ha continuat incorporant menors no derivats pels serveis socials. L’objectiu és oferir una proposta realment integradora, adreçada a tota la infància de la zona, tot i que en els casos derivats per serveis socials, tal com passa en Centre Obert de St. Cugat, el treball amb els menors es faci en base a un PEI. La intenció és que aquest sigui el model que acabi implementant a tot el territori, tot i les dificultats que comportarà aplicar-lo al Centre Obert St. Cugat, que, pel nombre de menors actualment en atenció, i per l’oferta de lleure existent, té un context molt diferent al del Centre Obert Can Llobet. Durant l’any 2013 s’ha promogut la convocatòria d’un nou concurs per a la prestació del servei de centres oberts. Les condicions d’aquesta prestació han incorporat la nova orientació, basada en un model més integrador. Durant els primers mesos de l’any 2014 es tancarà tot el procés de selecció de la convocatòria i l’empresa adjudicatària assumirà la prestació d’aquest servei obligatori. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

51


1.12 TALLER NATURA

Descripció

El Taller Natura és un espai/recurs grupal amb tallers/activitats socioeducatives amb finalitats preventives, i potenciadores d’habilitats dels/les joves adolescents (d’entre els 12 i els 16 anys) que hi participen. La finalitat d’aquesta acció socioeducativa és afavorir la prevenció, la protecció i la promoció dels adolescents dins el context d’atenció a les famílies desfavorides socialment. El Taller Natura és una extensió del Centre Obert i, de fet, la normativa inclou dins el grup d’edat susceptible de ser atès el grup de 6-18 anys. Des del Natura es du a terme un treball educatiu complementari al que es dóna en el marc escolar. Els adolescents necessiten un treball educatiu des del grup d’iguals, des de la seva realitat quotidiana i aquest treball es porta a terme per tal d’intervenir en situacions que afavoreixin l’adquisició de valors i hàbits socials que permetin modificar actituds no desitjables.

Activitats/Tallers:

A part dels tallers programats per cada grup, també es realitzen activitats intergrupals, es fan sortides i activitats lúdiques (jocs, gimcanes...) i es practiquen esports. Es un espai de relació i de socialització òptim. Altres metodologies socioeducatives amb que es treballa amb adolescents són les assemblees i les tutories. En aquest període s’han realitzat els següents tallers:

• Taller de reparació de Joguines amb 11 participants. • Taller de màgia amb 10 participants. • Taller de cuina amb 26 participants (dos grups) • Taller d’esports amb 45 participants.(dos grups) • Taller hip-hop i expressió corporal amb 15 participants. • Taller de Xarxes Socials i multimèdia amb 11 participants.

Sessions de pares.

Durant el curs 2012 – 2013 es van portar a terme 3 sessions de grup amb familiars dels joves del projecte natura Aquestes sessions es van realitzar trimestrals, cada sessió s’ha fet un treball educatiu amb els pares, oferint un espai grupal on han pogut parlar d’allò que els hi preocupava dels seus fills i d’ells mateixos .

52


Les sessions han estat dirigides per l’educador del projecte i la psicòloga dels serveis socials aportant la seva disciplina en la dinàmica grupal. Els objectius que ens plantegen són:

• Oferir un espai als pares on puguin expressar totes les seves inquietuds i allò

que els preocupa en relació a l’educació dels seus fills. • Aconseguir que els pares intercanvien les experiències amb altres pares. • Donar eines de reflexió en relació a l’educació dels seus fills : hàbits, límits,

responsabilitats….

S’han realitzat espais grupals amb els pares participants, on els professionals han exercit el rol de conductors del grup, guiant i orientant el debat i les reflexions que els assistents han proposat aconseguint establir una dinàmica de grup amb els progenitors . En les sessions s’ha generat una dinàmica de grup que ha facilitar compartir vivències i aprendre de l’experiència dels altres. S’han realitzat tres sessions amb pares i mares, amb periodicitat trimestral i amb una participació per sessió de de 9 a 12 persones , majoritàriament mares . El nivell d’assoliment dels objectius ha estat força elevat , s’ha obtingut una bona resposta per part de les famílies, això es posa en evidència amb l’alta participació que hi ha hagut a les sessions. Les famílies estaven molt motivades i s’ha creat a les sessions un ambient força agradable, de respecte entre tots els participants . El treball grupal ajudat de suport i mirall als participants que hi ha possibilitats de compartir i abordar qüestions personals i familiars amb la mirada del grup . Les metodologies i eines utilitzades han donat molt bon resultat i han tingut la resposta esperada per part de les conductores del grup.

Aspectes de millorar:

El fet de realitzar tres sessions i que els grups siguin oberts sense compromís d’assistència ha dificultat la cohesió del grup . La participació de la psicòloga al projecte durant aquest any 2013 s’ha centrat en el disseny i execució de les dinàmiques grupals amb les famílies, conjuntament amb l’educador responsable del projecte

53


Dades d’atenció

Durant l’any 2013 hi han participat un total de 45 menors dels quals 31 eren nois i 14 noies.


El Taller jove Natura és un recurs d’atenció directa, amb una orientació eminentment preventiva. Es tracta d’un model d’actuació a potenciar, atès que ofereix un espai propi per generar canvis en els joves, i per treballar amb les famílies i amb els centres educatius, a partir de l’actuació directa dels professionals amb els menors. El nombre de candidats al taller (superior al de places disponibles), l’alt grau de retenció, la bona resposta dels nois/es als tallers i activitats proposades, i la participació dels pares en les activitats organitzades per a ells dins el marc del Natura, són indicadors de la utilitat d’aquest recurs de cara a introduir millores de caràcter socioeducatiu en el funcionament dels nois/es que participen en el projecte. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

54


2. PARTICIPACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN ALTRES PROJECTES, I ACCIONS PRÒPIES

Els serveis socials participen també en projectes i actuacions de caràcter transversal, i en projectes i altres accions de caràcter preventiu pròpies de serveis social bàsics. Amb la voluntat de fer present aquestes accions en les que, o bé organitza, o bé participa activament, les representarem seguidament. L’estructura d’exposició serà d’entrada exposar les accions, projectes o serveis propis de l’ajuntament i en una segona part les accions i/o projectes en els que participem directament d’una manera transversal.

Nom del projecte

2.1 CONSELL D’INFANTS

Breu descripció

El Consell dels Infants és un espai de participació dels infants de la ciutat que té per objectiu incorporar la seva visió dels afers públics i de tenir en compte les seves opinions a l’hora de prendre decisions. Cada curs, l’Ajuntament consulta al Consell sobre un determinat tema, un encàrrec. Es basa en l’experiència de participació infantil “La ciutat dels infants”, promoguda pel pedagog italià Francesco Tonnucci on reivindica l’adopció de l’infant com a paràmetre per a la transformació de les ciutats. Es tracta, per tant, que l’administració posi els ulls a l’alçada dels infants per no perdre de vista ningú.

Objectius

� Fer una ciutat també a la mida dels infants. � Fomentar la participació dels infants en els afers de la ciutat. � Educar en el joc democràtic, en els valors en què es fonamenta i en

les actituds i pràctiques amb què es construeix dia a dia, tot augmentant les competències dels infants a l'hora de pensar i argumentar, desenvolupar l'esperit crític, assolir responsabilitat amb els afers col·lectius, capacitat de compromís i exercir el rol de representant.

� Fomentar que els infants coneguin la ciutat, participin en la seva construcció, i hi gaudeixin.

� Posar en valor la política com una activitat necessària per a la convivència, que pot ser gratificant i il·lusionant, però que s’ha d’exercir amb noblesa i compromís.

Activitats

L’encàrrec que l’Ajuntament ha fet el curs 2012-2013 és el de fer

55


realitzades propostes solidàries per fer front a la crisi. Ha estat un tema molt motivador. Els nens i les nenes escolten moltes vegades i en diferents espais parlar de la crisi, i ara el Consell els ha ofert la possibilitat de treballar sobre el tema i de fer propostes solidàries.

La forma de treballar del Consell d’Infants s’organitza de la següent manera:

1. L’Ajuntament fa l’encàrrec al Consell d’Infants perquè treballi un tema concret. L’encàrrec es formalitza en un Ple municipal.

2. Cada mes o dos mesos es proposa una activitat. Aquestes tenen per objectiu reflexionar sobre una determinada qüestió, relacionada amb el tema general que ha proposat l'Ajuntament.

3. Cadascun dels representants, amb l’ajuda de la família, mestres i companys, desenvolupa l'activitat i formula les seves idees, propostes, crítiques, opinions...

4. Aquestes propostes es posen en comú amb la resta de representants a la reunió mensual o bimensual del Consell, que es fa sempre un dimecres de 17.30 a 19.30h.

5. A la reunió del Consell es posen en comú totes les idees recollides, es comenten i s'elaboren unes conclusions generals.

6. Al mes de juny, amb les conclusions de cadascuna de les activitats, el Consell redacta un document que recull i expressa les opinions i idees dels infants sobre el tema proposat i les comunica al Ple de l'Ajuntament, a l'Alcaldessa i als regidors/es.

Aquest curs s’han dut a terme quatre trobades i dues audiències públiques.

A continuació, adjuntem un petit resum de les trobades i dels temes tractats. Per ampliar aquesta informació, podeu consultar, més avall, els resums de les trobades. 1a Audiència pública - 21 de novembre Va ser l'acte de constitució del Consell dels Infants, en què es va formalitzar l’encàrrec: el treball sobre propostes solidàries per sortir de la crisi. L’alcaldessa va presentar a tots els membres del Consell i els hi va donar la benvinguda. L’acte també va comptar amb la participació dels representants dels partits polítics. 1a trobada - 16 de gener La trobada es va iniciar amb el tradicional joc de coneixença. En aquesta ocasió va ser el Joc del Pistoler. Tot seguit, els representants van treballar els conceptes de solidaritat i crisi, a partir de la construcció d'un mural amb noticies i fotografies que il·lustraven les causes, les conseqüències i les sortides de la crisi. Per acabar es va fer la dinàmica del Partit de Tennis, que consistia en

56


posicionar-se d'acord o en contra d'un seguit de frases que facilitaven el debat, al voltant del concepte de solidaritat. 2a trobada - 20 de febrer En aquesta sessió, els i les representants es van trobar amb tècnics d'ONG i de l'Ajuntament de Sant Cugat. Concretament, es van trobar amb els responsables de Caritas, de Creu Roja, de Worldcoo i dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat. La sessió es va dedicar íntegrament a la conversa amb els tècnics convidats. Es van formular al voltant de 30 preguntes, una selecció de les que havien pensat els membres del consell prèviament. 3a trobada - 20 de març La sessió va començar amb la valoració de la trobada amb els tècnics de l’Ajuntament. A continuació, es va treballar en la construcció d'una definició conjunta de solidaritat. Per acabar, es van fer grups per treballar sobre les propostes solidàries per sortir de la crisi, que estaven organitzades en funció de qui era el responsable d'impulsar-les. 4a trobada - 10 d'abril La quarta trobada es va centrar en la concreció de dues de les propostes més ben valorades pels nens i nenes del Consell: la triatló benèfica, i l'anunci tipus “On vas envàs?”. Durant la primera part de la sessió, tot el grup va treballar plegat per dissenyar la proposta de triatló benèfica que es presentaria a l'Ajuntament. Aquesta contemplava, des del tipus de participants i el nombre de persones per equip, fins als premis a repartir, o a la manera de donar els diners recaptats a una ONG, o associació local. En la darrera part de la sessió, es van fer grups per pensar les lletres dels anuncis, que es podrien gravar, per promoure la solidaritat. 5a trobada - 15 de maig Es tractava de la darrera sessió de treball abans de l'audiència de presentació de les propostes. Així, el treball es va centrar en la seva preparació. Durant tota la sessió, els membres del Consell van gravar el vídeo amb les seves propostes, un total de 15 propostes, les més rellevants pel Consell. 2a Audiència - 12 de juny En l'audiència pública, es van presentar les propostes solidaries per fer front a la crisi, així com la feina i activitats desenvolupada pel Consell al llarg del curs. L'acte va ser presidit per l'Alcaldessa, la Tinent d’Alcalde de Serveis a la Ciutadania, i el Regidor de Participació. Els infants van fer la lectura del document de propostes i, seguidament, es va presentar el vídeo. Per acabar, es va fer la ronda de valoracions per part dels portaveus dels grups municipals amb representació a

57


l'Ajuntament, que van felicitar als infants per la feina feta. Com ja es tradicional, els representants van rebre un diploma per la seva participació al Consell i, en aquesta ocasió, l'Alcaldessa també els va entregar un diploma de Sant Cugat Ciutat Amiga de la Infància. Destacar que, respecte les activitats, cada cop son més les entitats i institucions de Sant Cugat que demanen la col·laboració dels infants que participen al Consell d'Infants. Aquest any, els nens i nenes del Consell han pogut col·laborar i participar en els següents espais: Participació en el Consell de Ciutat de Sant Cugat Una membre, i un antic membre del Consell d’Infants, han participat al Consell de Ciutat durant el curs 2012-13. Participació en el Pla d'Infància Alguns membres del Consell van participar en una reunió per donar la seva opinió sobre els aspectes positius i negatius de la ciutat.

Participació a la Setmana contra la Pobresa organitzada per Cugat.cat amb la gravació del vídeo La pobresa amb ulls d'infant. http://www.cugat.cat/noticies/videos/89861

Participants

Els protagonistes del projecte són els infants de 5è i 6è de primària de les escoles del municipi. De forma indirecta, el projecte també incideix en les famílies, en els equips docents de les escoles, en altres tècnics municipals, i en els càrrecs electes del consistori. El Consell d’Infants està format pels representants dels nens i nenes que estudien 5è i 6è de primària a les escoles de Sant Cugat. Cada curs es renova una part del Consell, ja que els infants poden formar-hi part durant dos cursos. A l’escola es porta a terme l’elecció dels membres. En aquesta tercera edició del Consell, s'han mantingut les dotze escoles que hi havia participat l’any anterior: Joan Maragall, l’Olivera, Santa Isabel, La Farga, Thau, Gerbert d’Orlhac, Àgora, la Floresta, Collserola, Pins del Vallès, Avenç i Catalunya. En total hi ha 24 membres, dos de cada centre escolar.


Aquest curs el Consell ha presentat innovacions destacables al projecte

� Desenvolupament d’una metodologia per a la participació de la infància en el municipi i d’educació per a la ciutadania.

� Treball col·laboratiu amb diversos àrees de l'Ajuntament. � Integració de les aportacions infantils a la gestió del municipi.

Resultats obtinguts

� Es manté el nombre d'escoles que participen al projecte.

58


� S’han desenvolupat totes les activitats previstes i els infants han presentat les propostes al ple municipal. Aquesta vegada han gravat un vídeo amb les propostes:

http://www.youtube.com/watch?v=w6oiOvE1BKU � Els infants s’han organitzat per tal de portar el berenar a cada

trobada. El descans pel berenar ha servit per enfortir els lligams entre els representants i crear un bon ambient de treball.

� Els infants han valorat positivament la seva participació al Consell, tal i com es desprèn dels resultats de l’enquesta de valoració que van completar en la darrera trobada.

� Ha augmentat l'assistència a les sessions de treball

1.1. Propostes de millora

� Implicar a totes les escoles del municipi. � Implicar les escoles en la realització de les activitats educatives,

d’aquesta manera es deslliuraria de feina els representants, s’implicaria la resta d’alumnes de 5è i 6è, i s’aprofundiria més en el tema del curs.

� Millorar els canals de comunicació entre els representants del Consell i els seus mestres i companys de classe.

� Acompanyar les escoles en el moment de l'elecció de representants, per assegurar que la persona escollida com a representant està motivada i es compromet a participar-hi activament.

1.2. Valoració final

El tercer any del Consell evidencia la consolidació d'aquest òrgan de participació de la ciutat, com demostren les peticions d'institucions o associacions del municipi, que sol·liciten la participació dels infants del Consell en algunes de les activitats que desenvolupen.

1.3. Previsió de continuïtat

El Consell d’Infants de Sant Cugat del Vallès, com a òrgan consultiu de l’Ajuntament, té reconeixement orgànic en el marc de l’organització municipal i, per tant, té garantida la seva continuïtat.

59


Nom del projecte

2.2 INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA A LA XARXA / INTERNET (als instituts públics i als nois/es del projecte Natura)

Breu descripció

L’ús de les noves tecnologies entre els adolescents és una realitat creixent, i amb la irrupció de les xarxes socials, el consum i ús esdevé una pràctica habitual, que també genera situacions de conflicte. Des del Taller Jove Natura, s’ha detectat i observat que aquest fenomen necessita un abordatge en el terreny digital. Si fa uns anys, l’educador de carrer esdevenia un figura clau, per tal de fer una intervenció educativa a l’espai on estava el jove, actualment, l’educador ha d’anar a un altre espai, on els adolescents es relacionen, i expressen les seves emocions i estats d’ànim; les xarxes socials.

Objectius

o Educar en el consum responsable d’Internet o Prevenir situacions de conflicte,amenaça, burla, agressió a la xarxa o Aprofitar les possibilitats que la xarxa ofereix, per aprendre i millorar la comunicació social

Activitats realitzades o Nou taller dedicat específicament a les xarxes socials, multimèdia i

internet

o Pàgina de facebook del projecte i perfil laboral, a la mateixa xarxa social de l’educador social, per tal d’establir un espai de comunicació entre els joves participants al projecte i l’educador.

o Pàgina a twitter, on es penja notícies, enllaços d’interès, per a joves, pares i professionals, sobre la xarxa (ww.twitter.com/joves20)

o Xerrades preventives als IES públics de Sant Cugat, per part de l’educador social del projecte, dintre del pla de dinamització educativa.

Participants

45 participants al Taller Jove Natura del 2013

15 xerrades preventives a 375 joves de 12 a 18 anys, en el 2013

• 3 classes del PQPI de Mirasol

• 12 aules de 2n,3r i 4rt ESO de l’institut Joaquima Pla i Farreres

60



És una línia d’intervenció molt nova, i ens manca una mica més perspectiva, per avaluar-la. De moment, el taller dedicat a les xarxes i internet, ja té molts aspectes de millora, per al curs vinent: Integrar i utilitzar molt més la pàgina de facebook pròpia el taller, en les activitats que anem fent Incidir en les possibilitats que la xarxa pot oferir als adolescents, tant o més com el missatge preventiu que ja donem Es farà una memòria de les avaluacions de les xerrades, i un informe de tres qüestions de diagnòstic, que oferirem en els pròximes xerrades, sobre; el temps de consum, les vies de consum i possibles amenaces i/o agressions en aquest consum, a la xarxa/internet.

Nom del projecte

2.3 PROJECTE INTEGRACIO SOCIAL D’INFANTS I ADOLESCENTS EN ENTITATS DE LLEURE

Breu descripció

El projecte neix d’una doble motivació, d’una banda dels esplais per integrar infants en situació de risc social i, d’altra, d’una necessitat dels serveis socials de vincular aquests infants a les entitats de lleure del municipi. Des dels esplais/caus, tenien la iniciativa de voler participar en processos d’integració, formalitzant una dinàmica que ja es venia produint. Així doncs, aquest projecte pretén afavorir la integració de nois i noies en situació de vulnerabilitat, i promoure el treball en xarxa amb les entitats de lleure, potenciant la col·laboració entre serveis. El context del projecte està delimitat per tres serveis i entitats:

- La CEEL, Coordinadora d’ Entitats Educatives del Lleure - PEE, Pla Educatiu d’ Entorn - SSAP, Serveis Socials d’Atenció Primària

En una primera fase, la col·laboració de les dues entitats i serveis socials és conjunta, per facilitar la organització i la distribució de places als esplais i, també, per a una millor distribució de casos del PEE i de SSAP.

61


En una segona fase, el PEE i SSAP mantenen relacions independents amb cadascun dels esplais i monitors referents dels casos derivats.

Procediment:

1. Reunió Inicial 2. Reunió de derivació del cas 3. Reunió de presentació amb la família 4. Reunió avaluació final

Objectius

Afavorir la integració d’infants en situació de risc, i en seguiment de serveis socials, a les entitats de lleure del municipi:

- Esplai Pica Roca - Esplai Sarau - Cau Berenguer - Cau de La Floresta

Activitats realitzades

Activitats pròpies dels esplais, relacionades amb el lleure, la cultura i les sortides vinculades a prendre contacte amb la natura. Es dinamitzen els grups amb l’objectiu de transmetre valors i contingut educatiu.

Participants

- En total es van ocupar 11 places (3 places més que l’any anterior)

distribuïdes entre els esplais, Sarau, Pica-Roca i Cau Berenguer. Al Cau La Floresta, no es van fer derivacions.

- Pel que fa al seguiment de les derivacions realitzades des de serveis

socials, quant a l’assistència i la participació, en general han estat profitoses. Tots els menors derivats han assistit regularment i han participat en la majoria d’activitats i sortides extraordinàries. Tot i això, s’han produït algunes baixes abans de finalitzar el curs, a causa de manca de motivació del noi/a o per decisió família.

62



- Es valora positivament la incorporació dels infants i dels adolescents a

les dinàmiques dels grups, i de les entitats, així com la implicació de les famílies i la col·laboració i acompanyament que s’ha fet des de Serveis Socials.

- Es valora que les coordinacions entre serveis socials i les entitats de

lleure han estat positives, ja que han permès donar suport a la intervenció dels monitors, i aquesta s’ha pogut traslladar al treball que s’ha fet amb les famílies en seguiment des de serveis socials. La disponibilitat per part dels esplais ha estat satisfactòria i ha existit una resposta de col·laboració mútua.

- El nivell d’observació que hem apreciat en els coordinacions, per part

dels monitors/es, ha estat molt ric i amb molt detall, demostrant coneixement del nen/a, i amb sensibilitat per la intervenció directa. Els esplais han fet un treball intern per a l’acceptació i integració dels menors derivats, sobretot tenint en compte que el grup ja es coneixia prèviament, i la majoria dels menors derivats es van anar incorporant un cop el curs ja havia començat.

- Valorem que, per part de les entitats, hi ha hagut disponibilitat,

flexibilitat, interès i motivació per vincular-se amb els infants i els joves. Hem observat sensibilitat per abordar les diverses situacions, pluralitat en les estratègies d’intervenció educativa, i s’ha pogut complir l’objectiu de prevenció i integració, així com facilitar el coneixement i el sentiment de pertinença del infants al territori.

- Durant el tercer trimestre del curs, es va fer una dinàmica conjunta dins

del context del Taller Jove Natura i del Centre obert Sant Cugat, per tal que les entitats es donessin a conèixer de manera directa amb els adolescents. L’experiència va ser positiva, ja que va donar informació i va ensenyar als infants, joves i les seves famílies alternatives de lleure dins del municipi. Alguns infants participants en aquests recursos, posteriorment s’han vinculat als esplais i caus, a través del Projecte.

- Pel que fa als ajuts socials per facilitar la participació dels infants en el

projecte, cal dir que totes les famílies derivades han gaudit d’una beca i que, en general, han complert amb el compromís de pagament establert, dins dels terminis. Les entitats s’han mostrat flexibles en aquest sentit, i s’han adaptat a les situacions econòmiques de cada família garantint però el compliment del pagament.

- Quant al material necessari per desenvolupar les activitats de l’esplai,

sobretot aquell referit a les sortides, excursions i campaments, les famílies se n’han responsabilitzat, i algunes d’elles, poc a poc, s’han anat equipant. Quan s’hi han detectat dificultats, l’esplai/cau els ha

63


pogut facilitar el material. - Tant des dels esplais/caus, com des de serveis socials, valorem

positivament haver pogut treballar conjuntament en aquest projecte, pel coneixement mutu i per la col·laboració que s’ha pogut establir entre ambdós serveis, la qual cosa ha ajudat a millorar el treball amb les famílies i amb els infants.

Aspectes de millora

Generalment, els esplais cobren la quota de la participació però, en el cas de l’esplai Sarau, en formar part del Club Muntanyenc, és indispensable que les famílies siguin sòcies del club. Això suposa un increment substancial del preu respecte a la resta d’esplais. Hem contactat amb el responsable del Club Muntanyenc per procurar que els infants derivats de serveis socials, mentre estiguin becats (màxim de dos anys) estiguin exempts de pagar aquesta quota, però no hem tingut una resposta favorable. Aquesta situació no s’ha pogut resoldre encara; i això pot fer que, a la llarga, si no es resol, les derivacions es facin cap a altres entitats. Des dels Esplais i Caus demanen que aquells infants atesos pels equips de seguiment se SSAP s’incloguin dins del Projecte, per tal de facilitar el seguiment de cada infant i que la coordinació entre educadores i entitats de lleure les infants sigui més fàcil.

Nom del projecte

2.4 GRUP D’INTERVENCIÓ AMB PARES DEL TALLER JOVE NATURA

Breu descripció

Durant el curs 2012 – 2013 es van portar a terme 3 sessions de grup amb familiars dels joves del projecte natura Es va realitzar una sessió per trimestre, i en elles s’ha ofert als pares un espai grupal on han pogut parlar d’allò que els hi preocupava, dels seus fills, i d’ells mateixos . Les sessions han estat dirigides per un educador i una psicòloga.

• Oferir un espai als pares on puguin expressar totes les seves

64


Objectius

inquietuds i allò que els hi preocupa en relació a l’educació dels seus fills.

• Que els pares intercanviïn experiències amb altres pares.

• Donar eines de reflexió en relació a l’educació dels seus fills :

hàbits, límits, responsabilitats….etc.


S’han realitzat espais grupals amb els pares participants , on els professionals han exercit el rol de conductors dels grup, guiant i orientant el debat i les reflexions que els assistents han proposat aconseguint establir una dinàmica de grup amb els progenitors . En les sessions s’ha generat una dinàmica de grup que a facilitat compartir vivències, i aprendre de l’experiència dels altres.

Participants

En cada sessió han participat de 9 a 12 persones , majoritàriament mares .


El nivell d’assoliment dels objectius ha estat força elevat . S’ha obtingut una bona resposta per part de les famílies, amb l’alta participació que hi ha hagut a les sessions. Les famílies estaven molt motivades, i s’ha creat a les sessions un ambient força agradable, de respecte entre tots els participants . Les metodologies i eines utilitzades han donat molt bon resultat i han tingut la resposta esperada per part de les conductores del grup.

Aspectes a millorar:

El fet de realitzar tres sessions, i que els grups siguin oberts, sense compromís d’assistència ha dificultat la cohesió del grup.

65


Nom del projecte

2.5 DINAMITZANT ELS CENTRES OBERTS

Breu descripció

L’acció es contextualitzada en la relació i seguiment socioeducatiu de serveis socials sobre el funcionament i les metodologies de treball dels centres oberts de Sant Cugat. Es va establir la necessitat de revisar el funcionament dels dos centres oberts, per tal d’unificar els seus procediments i potenciar el treball conjunt entre les professionals dels centres oberts i les educadores de serveis socials.

Objectius

- Millorar els canals de comunicació, coordinació, seguiment i treball

conjunt entre els professionals dels centres oberts i les educadores de serveis socials

- Revisar i modificar la documentació tècnica dels centres oberts - Revisar i unificar metodologia i estratègies de l’acció

socioeducativa


Sessions de treball mensuals i reunions periòdiques a nivell intern (educadores de serveis socials i Cap de Secció). S’ha revisat la següent documentació: informe trimestral, memòria trimestral i anual, programes socioeducatius (àrees), protocol d’observació i projecte educatiu individualitzat. S’han generat dos documents: PAC (programa anual de centre) i el protocol d’organització documental.

Participants

Les directores dels centres oberts, el responsable d’infància de la cooperativa Doble Via, que gestiona projecte i les dues educadores socials de serveis socials, coordinadores dels centres oberts


La valoració és positiva, tant pel clima de treball que es va crea,r com per la tasca de revisió de documentació i metodologia d’intervenció dels centres oberts. Es van potenciar i crear l’àrea de famílies i de participació sociocultural. Les reunions es van suspendre a partir del mes de març 2013, ja que estava pendent el concurs públic de concessió dels centres oberts. Els canvis en la documentació es va implementar parcialment

66


Nom del projecte

2.7 PLA DE DROGUES

Breu descripció

Es tracta de generar un grup motor per impulsar el pla de drogues. El grup està format per diferents departaments de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Objectius

- Fer seguiment de les accions previstes en el pla de drogues - Assumir els encàrrecs que se’n derivin


Reunions de xarxa Revisió i correcció del document final

Participants

Interdepartamental: Educació, Joventut, Esports i Serveis Socials


Es van proposar millores en el redactat del Pla. Pendent d’elaborar calendari de reunions.

67


2.8. PARTICIPACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN DIFERENTS PROJECTES I ACTUACIONS TRANSVERSALS

Nom del projecte

2.8.1. SERVEI D’ATENCIÓ ALS INFANTS I ADOLESCENTS VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA FAMILIAR

Breu descripció

Es un projecte transversal, que es treballa conjuntament amb el servei de la dona, .Té com objectiu l’atenció a infants i adolescents que viuen, o han viscut, situacions de violència de gènere en la seva família, mitjançant un treball directe d’atenció psicològica individual i en grup..

Perfil infants susceptibles de ser atesos

• Infants que han viscut violència física, psicològica i sexual en les famílies d’origen, ja sigui directa o indirectament, i què manifesten malestar psicològic o dificultats d’integració social.

• Infants que actualment encara viuen processos de violència en llurs famílies (amb denúncies, sense,..).

• Infants que han patit abusos per part dels seus pares o altres parents.

• Infants en els que els pares tenen ordre d’allunyament o protecció • Infants que assisteixen a Punt de Trobada • Infants que no assisteixen a tractament a altres serveis: públics o

privats • Famílies amb baixos recursos econòmics.

Objectius

• Prevenir i tractar les conseqüències en els infants i adolescents

d’haver viscut situacions de violència. • Dotar eines als progenitors legals per protegir als / les menors al

seu càrrec. Activitats realitzades

• Gestió de les demandades conjuntament amb els professionals

referents del projecte • Realització entrevistes amb el progenitor o cuidador del menor • Realització entrevistes amb el menor o adolescent

Participació S JLLLJLLLLLJJCAAJD Total casos que han estat atesos Casos nous : 10 Casos anteriors : 10 Casos tancats :13 Casos actius: 7

68


Total usuaris que han estat atesos Infants i adolescents :13 Mares : 18 Pares: 12 Altres familiars : 2 Edats joves i adolescents atesos De 5 a 8 anys : 5 De 9 a 12 anys : 10 De 13 a 18 anys : 5

Un 55% dels joves i adolescents atesos són nascuts a Espanya, i el 45% són estrangers

Mitjana de les visites:

Al llarg del 2013, s’han treballat directament amb 13 infants i adolescents. La mitjana de visites, per infant, ha estat de 7. S’ha atès a 18 mares, . amb suma mitjana de 2 sessions amb cadascuna. Pel que fa als pares, s’han atès 10, amb una mitjana que fregava les 2 visites per persona.C6U6U7CAE CASOS ATESOS DURANT


Valoració servei far de colors :

Cal destacar que, a través de la intervenció terapèutica realitzada, s’han pogut prevenir i tractar les conseqüències de la violència en aquests infants i adolescents. En tots els casos, s’ha treballat el reconeixement i l’expressió de les seves emocions. A través de la paraula, del dibuix,d el joc, de l’escolta activa i, en definitiva, de la teràpia, canalitzant les emocions i, com a conseqüència, elaborant el dolor i el patiment sostingut. Igualment, s’ha promogut l’increment de la seva autoestima, l’assumpció de les seves obligacions individuals i/o familiars i la descàrrega de tot allò que no els hi correspon, contribuint a la construcció d’una personalitat sana i resilient.

Plans de millora:

• Poder introduir el treball grupal , que fins el moment actual no ha estat possible per la dificultat de realitzar grups homogenis d’edat

• Aconseguir que els serveis de salut mental infantil poguessin

atendre aquesta demanda.

• Poder millorar en l’agilització de la documentació de la derivació.

69


• Millores el context terapèutic (espai de treball): jocs, materials, caixes, armari, catifa...

Participació en el projecte durant aquest any 2013:

• Elaboració llistat d’ítems per definir el perfil dels beneficiaris del recurs

• Elaboració de la documentació necessària pels derivants dels casos i seguiment de les incidències dels mateixos.

• Estudi de valoració dels menors que tinguin dret al servei

• Coordinació amb els equips d’atenció primària de la zona .

• Elaboració Llistat d’espera dels casos i l’actualització d’aquest .

• Anàlisi i seguiment del registre estadístic.

• Reunions de seguiment mensual amb el responsable del projecte per valorar la dinàmica del recurs i les incidències que van surtin amb les famílies.

• Seguiment del pressupost

Nom del projecte

2.8.2. COMISSIÓ TÈCNICA PUNT DE TROBADA FAMILIAR SANT CUGAT- RUBÍ- CASTELLBISBAL

Breu descripció

El STPT té com a objectiu vetllar per l’acompliment dels drets de relació dels nens i nenes que es troben en processos de trencament familiar conflictiu. Les vies de derivació que atén aquest Servei són la Judicial i la Administrativa (DGAIA). El primer supòsit són famílies subjectes a separacions contencioses, violència familiar, de gènere, etc. El segon són menors tutelats per la Generalitat, on cal facilitar un espai protegit i exempt de la problemàtica adulta, per tal que es donin les visites. Està atès per professionals especialitzats en Família, infància i violència.

Els objectius de la Comissió:

70


Objectius

• Fer seguiment tècnic del desenvolupament del projecte i de les necessitats globals que aquest vagi presentant.

• Si escau, elevar aquestes necessitats als Òrgans decisoris. • Fer teixit de xarxa, per potenciar el treball dins la mateixa.


• 2 Reunions de seguiment • Seguiment continuat via correu electrònic i telèfon • Programació extraordinària de reunions per tractar temes

puntuals • Valoració i tractament de queixes que puguin presentar les

Famílies usuàries i traslladar els resultats a la Generalitat de Catalunya.

Participants

Una representant l’Ajuntament Rubí: Una representant de l’Ajuntament Sant Cugat: Una representant de l’Ajuntament Castellbisbal: Una representant de Creu Roja:


Millores al 2014

Unificació de criteris dins la xarxa: salut, serveis socials, protecció, justícia, etc.

La participació dels Serveis socials a la Comissió durant aquest any 2013

La nostra participació ha consistir a :

• Coordinació amb el responsable del departament de Benestar i Família, que gestiona els serveis dels punt de trobada, per lliurar periòdicament la programació i memòria d’activitats .

• Participació en la Comissió de seguiment, com a representant de

serveis socials .

• Recollida de la informació que genera les coordinacions tècniques de seguiment, facilitant la informació al cap i als professionals de Serveis Socials mitjançant les reunions de coordinació mensuals, les l’actualització de les carpetes publiques i difusió mitjançant el correu electrònic .

- Revisió i actualització del projecte de recollida de queixes i

reclamacions.

71


Nom del projecte

2.8.3. PARTICIPACIÓ AL PLA EDUCATIU D’ENTORN 2012/2013

Breu descripció

El PEE sorgeix amb la idea de crear un treball de xarxa i cooperació entre els agents educatius del territori. Aquest treball en xarxa, compta amb l’impuls i el lideratge del Departament d’Educació de l’Ajuntament, i el de la Generalitat de Catalunya, i amb la participació de les entitats i associacions del barri que hi volen col·laborar. Rep també el suport coordinat d’altres departaments públics. El PEE està dirigit a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més fràgils i més vulnerables, particularment als infants escolaritzats les escoles públiques i concertades de Sant Cugat, i en especial als menors nouvinguts o en situació de risc social. Així, el PEE es defineix com una iniciativa oberta i de cooperació educativa que vol donar una resposta integral i comunitària a les necessitats educatives dels infants i joves, coordinant i dinamitant l’acció educativa d’una zona més enllà de l’àmbit escolar.

Objectius

En línies generals, els objectius i les actuacions que es desenvolupen des del PEE són: • Promoció d’accions per a la sensibilització i la formació • Optimització de l’escolarització • Acollida de l’alumnat i de les famílies • Promoure la participació del infants en activitats complementaries,

extraescolars o de vacances • Acompanyament i suport a l’escolaritat • Donar acollida amb informació, seguiment i orientació a les famílies

nouvingudes. • Afavorir l’ús de la llengua catalana, l’educació intercultural i la

cohesió social. • Dinamitzar el treball en xarxa entre centres, ajuntaments, entitats i

famílies.


• Activitats en els centres educatius.

• Formació adreçada a pares, alumnes i professionals

72


• Activitats culturals i esportives en el marc escolar, en col·laboració amb les entitats del barri.

• Taller d’estudi assistit.

• Col·laboració CEEL, PEE i Servei socials en el Projecte d’integració d’Infants en risc social en les entitats de lleure.

Participants

Les entitats i serveis de que participen en el PEE Sant Francesc són: Servei d’Educació, Pla de Ciutadania, Escola d’adults,escoles i instituts del municipi, AMPA’s, EAP, Centre Recursos Pedagògics, Joventut, Servei Local Català, escoles bressol, OMET, associació de veïns i altres entitats cíviques del municipi (CEEL,…)


El paper de serveis socials en el PEE és representatiu. Es un espai en el que coincidim professionals, pel que facilita la proximitat entre els serveis del territori. Seria interessant poder realitzar un treball més transversal, amb major participació dels altres serveis municipals en les activitats del PEE,

Nom del projecte

2.8.4. MILLORA EN LA DETECCIÓ DEL MALTRACTAMENT INFANTIL, I IMPULS DEL PROTOCOL DE PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT INFANTIL

Breu descripció

Es tracta d’una proposta promoguda pel Consell Comarcal, i a la que l’Ajuntament de Sant Cugat s’ha adherit, per tal de garantir la prevenció i detecció del maltractament en la infància i en l’adolescència. Es vol potenciar el treball en xarxa, per tal de detectar i prevenir situacions de maltractament infantil, promoure actuacions transversals que garanteixin una intervenció ràpida i eficaç, i oferir eines als professionals que permetin la detecció primerenca d’aquesta mena de problemàtiques. Es pren com a referència el Protocol de Prevenció de maltractament infantil del Consell Comarcal. En ell, consten els circuits a seguir quan es detecta el maltractament, o quan hi ha una sospita del mateix. S’han realitzat 6 sessions de treball, per tal de facilitar la implementació del Protocol als CAPs de St. Cugat.

73


Objectius

-Potenciar el treball en xarxa per tal de detectar i prevenir situacions de maltractament infantil. - Promoure actuacions transversals que garanteixin una intervenció ràpida i eficaç - Oferir eines als professionals que permetin la detecció primerenca d’aquesta mena de problemàtiques.


Sessions de treball per tal de fer un resum de la Llei de Infància i Adolescència, del 2010, i preparar els circuits interns dins de l’àmbit sanitari.

Participants

Treballadores socials dels Caps de Valldoreix i la Mina, del CSMIJ, i Educadores socials de l’EBASP


Cal fer extensiva la informació al personal mèdic dels CAPs, i cal realitzar una actualització de la informació a la resta de professionals de la xarxa.

Nom del projecte

2.8.5. PARTICIPACIÓ AL GRUP DE SEGUIMENT DEL PROTOCOL DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Breu descripció

Grup tècnic que sorgeix de la Comissió de lluita contra els maltractaments i la violència de gènere. En aquest grup participa una Treballadora Social dels Serveis Socials bàsics

Objectius

• Enfortir la xarxa professional que aborda els temes de violència de gènere al municipi

• Millorar el funcionament dels circuits locals d’ intervenció en situacions de violència de gènere

• Evidenciar i corregir disfuncions en el funcionament dels circuís d’intervenció en situacions de violència de gènere

• Ampliar els coneixements tècnics dels professionals que aborden situacions d’aquest caire i ampliar les seves eines a l’hora de la intervenció

Treballar i clarificar aspectes relacionats amb els recursos de les

74


diferents institucions adreçats a la dona en situació de violència de gènere


• Participació en les reunions mensuals del Grup de Seguiment del Protocol de violència de gènere

• Coordinació i treball de la recollida de les dades de Serveis Socials, per tal de realitzar la memòria semestral

• Facilitar la informació que es genera des del grup a la resta de professionals

• Participació en les diferents activitats teòriques i de treball en grup per tal de millorar els coneixements i abordatge de les situacions de violència de gènere

Participants

Representants dels diferents sectors municipals implicats en el funcionament del circuit de violència de gènere en el territori:

- Professionals de l’ àmbit sanitari - Professional de serveis socials - Professional del Servei d’Informació i Atenció a la Dona - Professionals dels cossos de seguretat: policia municipal i

mossos d’ esquadra - Professional d’Equip d’Assessorament Pedagògic - Professional dels serveis jurídics del Servei d’Informació i

Atenció a la Dona.


És un grup consolidat. Hi ha un compromís i motivació per part dels professionals integrants , l’ assistència i regularitat en la participació afavoreix les sinèrgies i l’ intercanvi. Es valora com un espai d’utilitat tant per observar i millorar el funcionament del circuit de violència, així com per compartir situacions que es donen en el dia a dia des dels diferents serveis.

Aspectes a millorar

• Introduir conceptes teòrics i metodològics per reflexionar i incorporar a la pràctica diària

• Implicar activament els integrants en la reflexió teòrica i millora d’eines.

75


Nom del projecte

2.8.6. PARTICIPCIÓ EN LA TAULA DE SALUT MENTAL

Breu descripció

La Taula de salut mental és un espai de treball en xarxa per tal de donar a conèixer la situació de les persones afectades per un trastorn mental, i les dificultats de les seves famílies, representant i defensant els seus drets i col·laborant en la millora i/o creació dels recursos sanitaris i socials necessaris. A més, també pretén oferir un espai de reflexió, debat i intercanvi d’informació entre els diferents professionals que representant els diferents recursos de la xarxa.

Objectius

• Crear un espai de reflexió en el que s’analitzi la situació actual del

sector de la Salut mental dins del territori de Sant Cugat • Definir i crear projectes per millorar la qualitat de vida de les

persones amb malaltia mental i les seves famílies • Estudiar quins recursos són necessaris per tal de promoure la

integració a la comunitat i el lleure de les persones amb malaltia mental,i la creació d’aquells serveis necessaris , sempre que sigui possible.

• Proposar, prioritzar i promoure activitats que sensibilitzin a la població així com potenciar els recursos i serveis existents.

• Fer propostes per millorar l’atenció de les persones amb malaltia mental i elevar aquestes propostes les instàncies pertinents a través de FECAFAM de la regidoria de Serveis a la Ciutadania i d’altres instàncies pertinents.

• Ajudar i afavorir el diàleg i la col·laboració entre el consistori i les entitats que treballen en el camp de les persones amb malalties mentals.


Aquest curs 2013 s’han realitzat: Realització de projectes en matèria de prevenció i sensibilització Preparació dia Mundial de la salut Mental

Participants

• Tècnica de la Federació FECAFAMM, • Representants de les entitats de Salut Mental del municipi, • Representants de l’Associació de familiars de Malats Mentals, • Representant de ATAGAM , Professionals del Centre de Salut

Mental d’ adults de Sant Cugat • Representant del Centre de Dia de Rubí, • Responsables de la OTG (Oficina Treball de la Generalitat) de Rubí • Tècnica del Servei Orientació Municipal de l’Ajuntament de Sant

76


Cugat • Psicòloga de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat • Tècnica de Polítiques Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat • Presidenta de l’Ateneu


Valoració:

La taula de salut mental és un espai de treball consolidat, on estan Aquest any la taula de salut mental ha realitzat: • La consolidació de l’espai de lleure, amb una bona acceptació

dels participants dels tallers . • Actuacions de sensibilització envers al trastorn mental oberta a tota

la ciutadania. Aspectes a millorar :

Representar la majoria de serveis de salut mental del nostre municipi. Aconseguir que els serveis de salut mental dels nostre municipi puguin donar una millor cobertura a les necessitats de la població. Fer actuacions de sensibilització i prevenció dirigides a la població Fer un treball de prospecció i diagnosis de la realitat salut mental en el nostre municipi.

La participació dels serveis socials en el projecte, durant l’any 2013:

Com a referent de serveis socials ha estat una participació activa que ha consistir en :

• Aportació, com a representant de serveis socials, dels criteris i

línies d’intervenció del nostre servei en relació al tema a tractar. • Participació activa en les diverses propostes i iniciatives, així com

en la presa de decisions i desenvolupament d’aquestes. • Participació en el disseny i execució de l’espai de lleure així com

l’elecció dels possibles candidats. • Trasllat informació als equips de serveis socials • Sensibilització i assessorament per poder engegar una associació

una associació de salut mental

77


Nom del projecte

2.8.7. PROJECTE CLUB SOCIAL PER A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL

Breu descripció

La comissió de salut mental va elabora un projecte de club social , a causa de les retallades aquest projecte va quedar pendent de portar-se a terme per part de l’ICASS. Davant d’aquesta situació, la comissió de salut mental, conjuntament amb la Presidenta de l’ateneu i tècnics d’aquest mateix servei van decidir crear un projecte de recurs alternatiu al club social, anomenat ESPAI DE LLEURE, ubicat a l’Ateneu i gestionat pel mateix,oferint un espai de relació social i de lleure.

Objectius

Fomentar l’autonomia i millorar la socialització de les persones amb trastorns mentals.


- Taller de cuina - Taller de plantes - Activitats de Nadal - Activitat relacional En els tallers s’ha produït un espai facilitador de conversa i de relació entre els participants

Participants

El nombre total d’usuaris derivats a l’espai de lleure és de 62. En un grup de 20 usuaris cada trimestre produint-se una rotació dins d’aquest.

78


3. CONVENIS I SUBVENCIONS

3.1. Oncolliga: Programa de Servei d’Atenció a Domicili

Descripció

El Conveni entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Fundació Oncolliga, que té com a finalitat la prestació d’atenció domiciliària a persones amb una malaltia oncològica, que viuen al municipi. S’atenen tant els casos derivats des de serveis socials, com els que arriben directament a l’entitat.

Aportació econòmica

L’Ajuntament realitza una aportació de 2.800€ anuals

Activitats

Segons la memòria presentada per la Fundació Oncolliga, l’any 2013 han atès, mitjançant el programa de SAD, un total de 21 persones del municipi. Els serveis efectuats per Oncolliga a Sant Cugat del Vallès, segons la memòria presentada, són:

Servei de Psiconcologia Ubicació Primeres visites Visites de seguiment Xalet Negre 60 405 Domicilis 7 27

Totals 67 432

Servei de treball social Ubicació Primeres visites Seu a Terrassa 56

Servei de SAD (Treball familiar) Barri Persones ateses Serveis realitzats Nucli 21 260 Mira-sol 4 30 Valldoreix 2 10 Les Planes 1 2

Total 28 302

79


3.2. CAVIS: Programa de suport a l’autonomia personal a domicili.

Descripció i objectius

El programa de suport a l’autonomia personal a domicili té l’objectiu de prevenir el deteriorament físic de les persones de 65 anys, o més, a través de petits exercicis de gimnàs tutelats per un fisioterapeuta. És un servei gratuït, que es realitza en el domicili de la persona beneficiària. Els casos són derivats a CAVIS, tant des de serveis socials, com des de les treballadores socials dels CAP’s de salut.


La subvenció de l’ajuntament a CAVIS per cobrir el projecte ha estat de 1.000 euros anuals.

Activitats Des de Serveis socials, s’han derivat 10 persones, amb totes elles s’ha iniciat el servei amb 8 fisioterapeutes voluntaris/es.

3.3. CREU ROJA


El Conveni entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Creu Roja té per objecte el foment i la promoció d'activitats complementàries a les competències locals, participant dins els plans d’emergència municipal, en l’articulació de mecanismes d’intervenció i localització de recursos urgents i diferits, en el desenvolupament de projectes i activitats que tenen com a finalitat oferir suport a persones/famílies amb dificultats socials, i promoure el voluntariat social..


L’aportació de l’Ajuntament de Sant Cugat a Creu Roja per contribuir al finançament de les accions esmentades, durant l’any 2013, ha estat de 44.932,60€, dels quals, 8.500€ estaven destinats a cobrir, específicament, productes de primera necessitat (especialment, roba i parament per a nadons, i kits d’alimentació).

Activitats

Entre aquestes activitats és compten: la capacitació de voluntariat, la gestió del Centre Terapèutic de malalties Neurològiques, que ofereix estimulació cognitiva i funcional als malalts que ho requereixin, i proporcionar suport als seus familiars, i la prestació d’un servei de transport adaptat al Centre terapèutic per a malalts d’Alzheimer, del qual s’han beneficiat 64 usuaris durant l’any 2013.

80


Per tal de pal·liar les dificultats de les famílies en situació de major vulnerabilitat, Creu Roja es va comprometre a gestionar un Banc de roba solidari, que permetés cobrir les necessitats de roba dels col·lectius més desafavorits i, més concretament, d’aquelles persones derivades des dels serveis socials municipals. Durant l’any 2013, des de Creu Roja, s’ha facilitat roba a 312 persones. En ’aquesta mateixa línia de suport a les famílies més vulnerables, es troba la distribució de kits personals d’higiene i d’alimentació. Una altra actuació de Creu Roja, emmarcada dins el conveni amb l’Ajuntament, és la realització d’un taller d’estudi assistit, per a nois/es d’ensenyament primari. L’any 2013 van donar suport a 41 infants, de 34 famílies Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

3.4. CARITAS


El conveni entre l’Ajuntament de Sant Cugat i Càritas té com a finalitat donar suport als programes que desenvolupa aquesta entitat, la qual treballa amb persones en situació de pobresa i de necessitat.


L’aportació de l’Ajuntament de Sant Cugat per contribuir al finançament dels programes que desenvolupa Cáritas ha estat de 29.300,00 €. A aquesta subvenció cal afegir una aportació extraordinària de 10.000 €, destinada a donar resposta a la necessitat generada al municipi amb motiu de la crisi econòmica, que ha de ser destinada a la provisió de béns i serveis de primera necessitat. Per tant L’aportació de l’Ajuntament de Sant Cugat a CARITAS per contribuir al finançament de les accions esmentades es de 39.300€. Així mateix cal afegir-li 21.877€ destinats al manteniment del Menjador social. Si se sumen totes aquestes aportacions, en total l’ajuntament ha fet una aportació de 61.177€.

Activitats

- Donar suport al projecte “El Talleret”, que té com a objectiu l’acollida de dones embarassades i/o amb infants que no poden anar a l’escola bressol per diferents motius, i que estan en situació de vulnerabilitat. Durant el 2013, s’han beneficiat del “Talleret” 30 dones i 26 infants.

81


- Donar suport al projecte “Rebost”, que garanteix un complement alimentari bàsic a les famílies que ho necessitin, i que hagin estat derivades pels Serveis Socials municipals. Durant el 2013 s’han distribuït 900 lots per a 450 famílies, cada més. S’han beneficiat d’aquest servei unes 775 famílies, en total.

- Donar suport al projecte “Ajuda’m a créixer”, destinat a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i materials per a la primera infància de famílies en situació vulnerable, amb infants de 0 a 3 anys. Quan neix el « Proinfància » els casos es passen a aquest programa. Durant l’any 2013 s’han beneficiat del projecte 30 dones i 26 infants.

- Donar suport a les accions de primera acollida per a les persones d’origen extracomunitari que arriben a la ciutat. En aquest projecte s’han atès 839 famílies que suposen un total de 2318 persones.. - Menjador social: Durant l’any 2013, s’han beneficiat del menjador social 35 persones. - Un nen, una joguina: Durant l’any 2013, s’han beneficiat d’aquesta campanya un total de 547 infants de 305 famílies. - Sessions de català: 36 persones han participat en aquestes sessions, durant l’any 2013. - Curs d’orientació laboral Aquest projecte atén totes les persones regulars tant amb NIE, com amb DNI, amb un perfil de difícil inserció laboral. Es tracta d’oferir formació a les persones desocupades en eines per la recerca de feina i competències bàsiques el del servei domèstic i petits arranjaments. Durant l’any 2013 han passat per la borsa de feina de Càritas St. Cugat 149 persones, 109 dones i 40 homes. - Sessions de conversa: Durant l’any 2013, s’ha beneficiat d’aquesta activitat un total de 57 persones. Hi ha disponible una memòria d’aquest servei per a qualsevol persona que estigui interessada a obtenir més informació del mateix.

82


4. PARTICIPACIÓ EN JORNADES I RECERCA 4.1. Participació en la valoració de l’escala de SAD Social de la Diputació de Barcelona, com a municipi pilot.

Els Serveis socials municipals han participat com a municipi pilot per valorar el funcionament real de l’escala de valoració de SAD social proposada per la Diputació de Barcelona. La participació s’ha desenvolupat a través de 3 moments: 1. Formació per part d’Avedis Donavediam (empresa que ha dissenyat

l’instrument) a les professionals (treballadores socials i educadores socials) amb possibilitat d’utilitzar l’escala en el desenvolupament de la seva tasca quotidiana. La formació es va produir el dia 4 d’octubre de 10 a 14, amb la participació de 12 professionals de Serveis socials.

2. Utilització de l’escala per part de les professionals des del 10 d’octubre al 25 de novembre. El número d’escales es van passar a tots els casos nous atesos, susceptibles de tramitar un SAD social. En total es van passar 56 escales.

3. El recull de valoracions de les professionals un cop utilitzada l’escala es va realitzar a través de correu electrònic, i a través d’una reunió grupal, on van participar 6 de les 8 professionals que finalment van utilitzar l’escala.

Al mes de desembre de 2013, es va enviar un informe a la Diputació de Barcelona amb el resum de les aportacions realitzades per les professionals i amb propostes de millora en el disseny de l’escala de valoració del SAD social.

83


ANNEX

84


Quadre de comandament d’indicadors mensuals d’activitat Quadre de comandament d’indicadors mensuals d’activitat.

Aquest quadre és una extracció de la bateria d’indicadors establerta amb l’objectiu de tenir una informació sobre l’evolució continuada de l’activitat dels serveis socials. Els indicadors s’han elaborat en col·laboració amb tots els referents tècnics i responsables de cadascun dels serveis i activitats que consten al QC més avall relacionat. Un total de 104 conformen el conjunt d’indicadors que indirectament donen informació per a l’elaboració dels informes interpretatius que semestralment es realitzen, tot i que es prioritzen específicament els indicadors que s’ha estimat clau (54 indicadors), i que són els que consten al següent full resum mensual d’indicadors. Els informes recullen els aspectes més significatius, els moviments i tendències en cadascun dels serveis. En total s’han realitzat 14 Informes durant el 2013:

-12 informes semestrals per serveis i /o prestació: 2 d’ajuts socials, 2 llista d’espera de la primera atenció, 2 dels Serveis d’atenció domiciliària i serveis de proximitat, 2 Atenció a la dependència, 2 dels Centres Oberts, 2 Pirmi.

-2 Informes globals: un referent al primer semestre de l’any, i un segon elaborat el mes d’Octubre, l’informe final queda resumit i substituït per la memòria 2013 de Serveis Socials bàsics.

NOTA: Tots els informes i el QC ampliat estan disponibles.

memòria de serveis socials municipals de sant cugat del vallès · memòria de serveis socials...

Documents