memÒria de l'Àrea de medi ambient · 2010-2012) objectiu 3 reducció de la presència de...

MEMÒRIA DE L'ÀREA DE MEDI AMBIENT

LEGISLATURA 2007-2011

Memòria legislatura 2007-2011

2

“La visió que motiva el nostre treball és la d'una comarca neta i endreçada, on les persones s’impliquin en les actuacions per a aconseguir-ho i portats per un

sentiment de pertinença al territori. Que la prevenció dels residus sigui una prioritat, i l’eficiència i la innovació

siguin presents en les solucions de gestió. La cohesió i la diversitat han de ser la base per a la realització de les accions

dirigides cap a la sostenibilitat, en favor de la qualitat de vida de les generacions futures.”


3

INDEX

PRESENTACIÓ 4 OBJECTIUS DE LA LEGISLATURA 6 ORGANIGRAMA 9 SERVEIS I COMPETÈNCIES 10 PROJECTES I PLANIFICACIÓ 12

• Projectes de planificació global i sostenibilitat 12 o Agenda 21 comarcal 12 o Carta del Paisatge de l’Alt Empordà 14

• Projectes de noves infrastructures 16 o Segona fase de la xarxa comarcal de deixalleries 16 o Nova deixalleria comarcal 17 o Centre d’informació i educació ambiental 17 o Centre de tractament de residus de l’Alt Empordà 19

• Projectes de Planificació de serveis 19 o Pla estratègic de gestió de residus comarcal 19 o Plans municipals de gestió de residus 19 o Pla comarcal i municipals de prevenció de residus 20 o Desplegament de la implantació de la FORM 20 o Pla de suport comarcal a la protecció civil 21

ABOCADOR COMARCAL 24 RECOLLIDA SELECTIVA 32 XARXA COMARCAL DE DEIXALLERIES 38 COMPOSTATGE CASOLÀ 43 RECOLLIDA DE VEHICLES ABANDONATS FORA D’ÚS 46 PROTECCIÓ D’ANIMALS DE COMPANYIA 48 PROTECCIÓ CIVIL 51 XARXA D’ABASTAMENT D’AiGUA POTABLE 53 ACTUACIONS RELATIVES A LA CARTA DEL PAISATGE 55

• Xarxa de miradors de paisatge de l’Alt Empordà 55 • Difusió i coneixement del paisatge altempordanès 56 • Jornades formatives de paisatge per a mestres 59 • Pàgina web de Paisatge 60

ALTRES SERVEIS PUNTUALS 61 COMUNICACIÓ 62

• Comunicació ambiental a l’àrea de medi ambient 62 • Educació ambiental 63 • Sensibilització ambiental 70 • Participació ciutadana 78

DATES ECONÒMQUES 84


4

PRESENTACIÓ

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE), és un ens públic, situat al municipi de Figueres, amb un total de 115 treballadors repartits en diferents àrees, entre elles l’Àrea de Medi Ambient. Les seves competències són aquelles que li han estat delegades per altres administracions, ja siguin altres ens locals com la Generalitat de Catalunya. El seu paper principal és el de executar serveis municipals a nivell supramunicipal facilitant així als ajuntaments l’assumpció de les seves competències. L’Àrea de Medi Ambient del CCAE disposa doncs d’una sèrie de serveis ambientals dedicats als ens locals, a les empreses, als centres escolars i a la població de la comarca de l’Alt Empordà. Per gaudir de la majoria d’aquests serveis cal delegar-ne les competències o encarregar-ne el servei a través d’una tramitació administrativa. Actualment, un 90% dels serveis oferts estan relacionats amb la gestió dels residus a la comarca, la resta relació amb l’abastament d’aigua en alta, recollida d’animals abandonats, protecció civil i planificació ambiental supramunicipal. “La nostra missió més rellevant és la de coordinar i administrar tots els aspectes derivats de la gestió dels residus a la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta gestió passa per a oferir els serveis de recollida, transport i tractament de residus, fins ara de competència municipal i comarcal, amb l’eficiència i l’eficàcia. Això s’aconseguirà aplicant una estratègia d’economia d’escala que sigui més beneficiosa i sostenible, tant per als ajuntaments com per a la població.” El nostre esforç està dedicat a oferir serveis:

• Basats en l’EFICIÈNCIA utilitzant com a base l’economia d’escala per a permetre una sostenibilitat econòmica i ambiental.

• Utilitzant la INNOVACIÓ en tots els nostres sistemes de gestió i amb la millora continuada gràcies al foment de les proves pilot i l’intercanvi d’experiències.

• Tenint en compte la DIVERSITAT de tots els municipis que formen part de la nostre comarca i l’evolució d eles seves necessitats.

• i comptant amb la IMPLICACIÓ de tots per a fer-ho possible Aquest valors es tranferiran a la metodologia de treball en la mesura que s'incorporaran a través de diferents atributs o factors importants a tenir en compte en cada servei o línia de treball.

VALOR ATRIBUTS Economia d’escala Sostenibilitat econòmica Sostenibilitat de recursos

EFICIÈNCIA

Resultats En els sistemes de gestió Foment de les idees noves En els sistemes de tractament Incentivant proves pilot Compartint experiències amb la resta del món

INNOVACIÓ

Millora continuada


5

Personalitzant serveis Coneixement de les característiques individuals de cada municipi Captació de l’evolució de els necessitats

DIVERSITAT

D’estratègies de gestió Foment de la participació en la presa de decisions Foment de la implicació dels ciutadans en la gestió dels residus Amb les noves problemàtiques de cada municipi

IMPLICACIÓ

Amb les necessitats canviants del territori


6

OBJECTIUS DE LEGISLATURA

Els objectius generals que s'han Treballat a la legislatura 2007-2011 han estat:

• Aconseguir una planificació comarcal de les necessitats ambientals del territori i les accions que en poden derivar.

• Millorar i unificar la comunicació dels serveis comarcals de medi ambient. • Incloure la participació ciutanada en els diferents projectes i serveis de l’àrea de medi ambient. • Millorar el comportament ambiental dels diferents serveis de l’àrea. • Millorar diferents aspectes dels serveis actuals. • Incrementar, en la mesura del possible, el nombre de serveis. • Millorar el seguiment dels serveis ambientals oferts. • Incrementar l’estructura de recursos humans de l’àrea

1. Certificació ambiental

Durant els anys 2009 i 2010 l’àrea de medi ambient ha estat treballant per a adequar els seus protocols de treball i els dels seus serveis relacionats amb la gestió dels residus a una certificació ambiental. El Sistema de Gestió Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient del CCAE està basat amb la Norma Internacional ISO 14001:2004 i el Reglament Europeu EMAS (Reglament 1221/2009), mitjançant el qual es permet a les organitzacions adherir-se amb caràcter voluntari a un sistema de Gestió Ambiental. Amb aquest model de gestió es vol aconseguir una millora continuada i complir amb els requisits que afecten a l’organització, i així obtenir una gestió dels residus de qualitat per part del Consell. La base conceptual és la Política Ambiental definida per la direcció del Consell Comarcal . A més, l’Àrea de Medi Ambient del CCAE compta amb un Manual del Sistema de Gestió Ambiental on s’estableixen totes les directrius del SGA, indicant com s’han de realitzar les diferents activitats per tal d’integrar la gestió ambiental dins la gestió diària de l’Àrea de Medi Ambient del CCAE. De tots els serveis oferts per l’àrea de meid ambient només alguns d’ells s’integren al sistema de gestió ambiental implantat durant aquest darrer any, amb la voluntat d’anar integrant els demés a aquesta sistemàtica de treball. El sistema de gestió ambiental comprèn únicament l’Àrea de Medi Ambient dedicada a la gestió dels residus municipals de la comarca de l’Alt Empordà, on s’hi inclou:

- Gestió de l’Abocador comarcal. - Suport a les Deixalleries Municipals - Coordinació i suport de la xarxa de minideixalleries - Gestió de la Recollida de Vehicles Fora d’Ús - Implantació i seguiment del Compostatge Casolà - Gestió de Campanyes d’educació Ambiental


7

2. Política ambiental

L’Àrea de Gestió de Residus del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, sensible a l’actual canvi social i ambiental, aposta per un desenvolupament sostenible i ha adquirit un compromís amb la protecció i conservació del medi en totes les activitats que desenvolupa.

Perquè tot això esdevingui una realitat, manté actualitzat un Sistema de Gestió Ambiental que vetlla per la preservació del medi ambient i s’ha acollit voluntàriament a la norma de referència UNE-EN ISO 14001:2004 i al Reglament EMAS, establint com a principis bàsics de la seva política ambiental:

• Minimitzar els impactes ambientals que implica la nostra activitat, disminuint l’ús dels recursos naturals, i reciclar o reutilitzar els materials sempre que sigui possible per tal de reduir els residus que generem.

• Complir amb la legislació vigent i altres requisits que la organització subscrigui.

• Proporcionar als nostres treballadors la informació i formació adequada en relació als aspectes ambientals i la gestió dels mateixos, per tal que es puguin implicar en el projecte i complir els objectius de millora.

• Implicar en aquest compromís a tots els nostres subcontractistes i proveïdors en les actuacions de gestió ambiental.

• Informar i sensibilitzar als nostres clients del treball que s’està fent i implicar-los en la millora del comportament ambiental.

Aquesta política ambiental és el marc de referència per a establir i revisar els objectius i fites de millora contínua i amb ella, l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà vol contribuir a la millora del medi ambient per a que la societat actual i les generacions futures en puguin gaudir.

3. Objectius i fites ambientals del funcionament del servei Per a minimitzar els impactes derivats dels aspectes significatius i d’altres que són considerats importants per l’Àrea de Medi Ambient del CCAE s’han definit accions concretes a desenvolupar per a prosseguir amb la millora continuada del SGAiI la protecció del medi. S’ha establert un programa d’objectius i fites ambientals de l’Àrea, juntament amb les responsabilitats, els recursos i el temps previst de realització corresponent. Aquest objectius acompanyen els objectius de treball anuals per a cada servei i que sovint també tenen incidència en el compostament ambiental de la comarca. A continuació es presenta el PROGRAMA AMBIENTAL definit per l’any 2010, en el primer any d’implantació del sistema, ja que la implantació del sistema va començar a finals d’any 2009.

Objectiu 1A Reduir en un 5% el consum de paper i tóner respecte a l’any 2009 en l’oficina de Medi Ambient del Consell Comarcal

Objectiu 1B Reduir en un 5% el paper de les campanyes de sensibilització ambiental

Objectiu 2 Reduir en un 2% el consum d’aigua en l’oficina de l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal


8

Objectiu 3A Reducció d’un 2% d’emissions a l’atmòsfera a les activitats de les oficines de l’àrea de Medi Ambient.

Objectiu 3B Tractar el 40% de les emissions de biogàs l’abocador de l’any 2011 (2010 al 2012)

Objectiu 4 Reduir en 5% l’energia consumida a l’oficina de l’àrea de Medi Ambient.

Acció de millora 1

Millorar l’abast i la forma del butlletí electrònic mensual als Ajuntaments

Programa de participació 1

Entregar la Declaració Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient del CCAE a 3 o 4 treballadors perquè donin la seva opinió abans d’oficialitzar la Declaració

D’aquests objectius tots els anuals varen ser assolits,el 1B temporalment assolit i el 3B està en procés. El comportament ambiental de l’àrea de medi ambient i de la gestió de l’abocador es troba a la declaració ambiental de 2010. Pel 2011, els objectius ambientals són els següents:

Objectiu 1 Reducció de la contaminació lluminosa a l’entorn de l’abocador controlat

Objectiu 2 Reduir en un 5% el paper de les campanyes de sensibilització ambiental ( 2010-2012)

Objectiu 3 Reducció de la presència de residus volàtils a l’entorn de l’abocador

Objectiu 4 Incrementar en un 20% el material nou adquirit amb criteris de compra verda

Objectiu 5 Tractar el 40% de les emissions de biogàs l’abocador de l’any 2011 (2010 al 2012)

Acció de millora 1

Entregar la Declaració Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient del CCAE a 3 o 4 treballadors d’altres àrees perquè en donin la seva opinió abans d’oficialitzar el document.

Programa de participació 1

Adequar una oficina per a educadors ambientals a partir de material reutilitzat.


9

ORGANIGRAMA

L’àrea de medi ambient ha sofert un increment notable de personal en aquesta legislatura, passant de 3 treballadors ( un tècnic i dos auxiliars administratius) a l’organigrama actual. Aquest fet té relació amb l’increment de serveis i projectes assumits durant aquest darrers quatre anys. Tanmateix, només quatre persones del personal actual és fixe i la resta temporal, tot i que la imminent creixement de serveis, sobretot relatius a la gestió dels residus, obligaran a disposar d’aquesta estructura amb caràcter fixe.


10

SERVEIS I COMPETÈNCIES

L'àrea de medi ambient ofereix diferents serveis als ajuntaments relacionats amb la gestió dels residus i altres que es relacionen amb la gestió del medi ambient. Dos d'aquests serveis es realitzen a través del traspàs de competències: la gestió de l'Abocador Comarcal de l'Alt Empordà i la Recollida selectiva de paper, vidre i envasos lleugers en àrees d'aportació. La resta de serveis són encomanes realitzades pels ajuntaments per a la execució i seguiment dels mateixos tot i que la competència continua essent municipal. L’organigrama de serveis que es realitzen actualment de l’àrea de medi ambient es divideix en dos àmbits:

• ÀMBIT DE RESIDUS Inclou tots aquells serveis relacionats amb la gestió dels residus i la comunicació i educació ambiental relacionada amb aquesta temàtica. És l’àmbit millor definit atès que suposa un 80% de la feina de l’àrea.

• ÀMBIT DE SOSTENIBILITAT En aquest àmbit s’inclouen actualment tots aquells serveis i temàtiques en les quals es fan serveis concrets però que no impliquen traspassos de competències o bé serveis puntuals com ara la redacció de documents de planificació. És el cas dels serveis de protecció dels animals, de suport a la protecció civil, les xarxes d’abastament d’aigua en alta, la prevenció d’incendis, projectes relacionats amb les energies renovables... En el moment que algun d’aquest temes pugui prendre més rellevància caldrà doncs crear un àmbit nou. Els serveis actuals de l'àrea de medi ambient són:

SERVEI MUNICIPIS ADHERITS ( 2011)

Servei de tractament de residus per a ajuntaments a l'Abocador 68

Servei de tractament de residus per a empreses a l'abocador 190

Recollida selectiva bàsica en àrees d’aportació al carrer 65

Recollida selectiva comercial porta a porta 0

Recollida selectiva a empreses 20

Recollida selectiva a escoles (RE-PAPER) 18

Compostatge casolà 29

Recollida vehicles abandonats 39

Xarxa de mini-deixalleries 25

Servei de recollida de residus especials 21

Deixalleria comarcal (empreses i ajuntaments) ?

Campanyes de sensibilització ambiental (sobretot residus) Depèn campanya

Redacció de plans municipals de gestió de residus I implantació FORM 45


11

Servei de recollida de gossos abandonats 56

Redacció dels plans de protecció civil 50

Redacció dels plànols de prevenció d'incendis (plànols de delimitació) 38

Projecte de miradors de paisatge 10

Suport a la sol�licitud de subvenció per a la neteja d'abocaments incontrolats

0

Xarxes d'abastament d'aigua en alta( Navata, Albera I Armentera) 15

Per a la realització d'aquests serveis el Consell Comarcal compta amb la titularitat de dues infrastructures bàsiques: • L'Abocador Comarcal de l'Alt Empordà • La Deixalleria Comarcal D'altra banda, hi ha en projecte l'ampliació de més infrastructures de recollida i tractament de residus


12

PROJECTES I PLANIFICACIÓ

Les estratègies de treball, les actuacions i els serveis oferts als diferents agents de la comarca són el resultat d’una planificació que es porta a terme a partir d’estudis comarcals. Aquests documents són d’especial importància en la mesura que ens dirigeixen cap a la comarca que volem per a les generacions futures. Aquests treballs sectorials tenen com a objectiu acostar als municipis les solucions per al compliment de les seves competències adaptant-se a la realitat municipal de cadascun. Perquè és des de la proximitat dels serveis comarcals que es pot donar resposta a cadascuna de les problemàtiques individuals tot i conservant una visió global identitària de la comarca. Durant aquesta legislatura s'han realitzat diferents estudis, programes i projectes de Planificació comarcals i municipals. Podem dividir aquests projectes en tres àmbits: • Projectes de planificació global i sostenibilitat • Projectes de noves infrastructures • Projectes de planificació de serveis

1. Projectes de planificació global i sostenibilitat L’AGENDA 21 COMARCAL La planificació d’actuacions a través de la incorporació de l’Agenda 21 comarcal ens aporta una visió global de la comarca en aspectes com el model territorial, la mobilitat, els recursos i el desenvolupament econòmic i rural. Els Plans d’acció comarcals per a la sostenibilitat, redactats amb la col�laboració dels agents comarcals i amb un procés de participació ciutadana, permetran encaminar-nos cap a una modernitat respectuosa i sostenible que posi en valor els punts forts de la nostra comarca i aprofiti les oportunitats de millora. La redacció dels Plans locals per a la sostenibilitat s'ha portat a terme durant l'any 2009.

El Pla d’Acció és l’element clau perquè els procediments d’una Agenda 21 Comarcal siguin un fet real i la comarca avanci cap a la sostenibilitat. La base del Pla és la diagnosi prèvia realitzada sobre la comarca i requereix necessàriament de la participació activa de la ciutadania, dels agents socials, dels governants i del mateix equip tècnic per consensuar-lo.

El Pla d’Acció Comarcal de l’Alt Empordà s’articula a partir tres nivells que permeten una millor concreció dels objectius i instruments necessaris per a la seva aplicació:

• 1er nivell: Les línies estratègiques. Responen als objectius prioritaris als quals vol tendir la comarca: al model de comarca, als interessos, desitjos i sensibilitats que han expressat el conjunt d’agents econòmics i socials, respectant els criteris tècnics de la diagnosi. Les línies intenten mantenir una visió de conjunt, integrant tots els factors d’incidència ambiental, per la qual cosa demanen un treball conjunt des de diferents òrgans i agents que actuen sobre la comarca, evitant la tendència a la sectorialització.


13

• 2on nivell: Programes d’actuació. Defineixen els objectius bàsics de cada línia.

• 3er nivell: Accions. Cada programa es concreta en diverses accions o projectes concrets. La diagnosi ambiental ha posat de relleu els aspectes en què cal incidir per fer compatible el desenvolupament social i econòmic amb la sostenibilitat ambiental. Cada problemàtica detectada genera, per tant, alguna proposta d’actuació preventiva o correctora dels seus efectes negatius. Les accions, estructurades en fitxes, es prioritzen i es determina el termini d’execució, es defineixen els agents i persones responsables, es preveuen les fonts de finançament i incorporen uns indicadors com a sistemes de control i d’avaluació permanent.

El nombre de línies, programes i accions del Pla és el següent:

Línies estratègiques Programes Accions

1ª 3 11

2ª 4 9

3ª 2 6

4ª 3 9

Total 4 12 35

Les línies estratègiques a treballar a partir d’aquesl Pla d’acció són les del quadre següent. Les actuacions i altres especificaions del resultat d’aquests treballs els trobareu a http:// a21-altemporda.org

- Línia estratègica 1. Planificació territorial de l’Alt Empordà Objectiu: Establir una coherència en la planificació territorial i sectorial de la comarca, definint uns objectius de planejament i fent un seguiment de la seva implantació.

- Línia estratègica 2. Gestió del medi natural

Objectiu: Tenir un major coneixement i un major control del medi natural i les activitats antròpiques que l’afecten, afavorint la biodiversitat i disminuint els riscos naturals.

- Línia estratègica 3. Desenvolupament del món rural

Objectiu: Impulsar el sector agrari de l’Alt Empordà que, malgrat tenir el major pes agrari i la major producció agrària final del conjunt de les comarques gironines, està vivint una situació complexa amb nombroses problemàtiques greus que afecten a tot el món rural i que fan pensar en un futur proper força pessimista.

- Línia estratègica 4. Gestió i promoció del Consell Comarcal

Objectiu: Millorar la promoció del Consell Comarcal, donant major cobertura de serveis i treballant el sentiment de comarca.


14

LA CARTA DEL PAISATGE DE L’ALT EMPORDÀ La gestió del paisatge ha de ser una prioritat per a la comarca de l'Alt Empordà en un moment en què l'interès pels territoris ordenats, ben gestionats i respectuosos amb l'entorn natural és creixent i en què és palès que un dels criteris de la qualitat de vida de la població és l'estat del seu entorn. La redacció de la Carta del Paisatge ens serveix instrument de concertació d'estratègies i actuacions entre agents públics, privats i socials de la comarca orientat a promoure la millora del paisatge urbà, rural i natural, i de la qualitat de vida dels empordanesos. El Consell Comarcal disposa doncs, a partir d'aquest treball redactat entre 2009 i 2010, d'un pla d'acció per a portar a terme accions prioritàries en matèria de gestió del paisatge a la comarca. Aquest document representa el compromís de tots els ens públics i provats adherits a treballar per a uns objectius de qualitat paisatgística comuns. Més informació d’aquest projecte i les actuacions que en deriven: http://paisatge.altemporda.org

Objectius de qualitat paisatgística de la Carta del Paisatge de l’Alt Empordà

• Volem uns paisatges urbans de qualitat i que, en concret, tinguin cura:

a. Del tractament de les entrades als nuclis rurals

b. Del tractament de les façanes

c. De la ubicació i apantallament dels contenidors de residus

• Volem un paisatge agrícola viu i ordenat i que, en concret:

a. Recuperi els elements emblemàtics, com les fileres d’arbres en els partions de camps o al voltant de les closes

b. Què promocioni els productes autòctons, per tal que el consumidor relacioni producte amb paisatge

c. Que tingui un codi de bones pràctiques paisatgístiques

d. Que tingui noves formules de promoció i organització de l’activitat agrícola

• Volem un paisatge de muntanya que torni a prendre valor i, per tant, que:

a. Recuperi els elements de pedra seca que el caracteritzen

b. Què planifiqui a nivell comarcal com prevenir els incendis

c. On els camins siguin elements d’articulació de l’espai i de contemplació del paisatge a partir d’una xarxa de punts d’aturada


15

d. Amb amples àmbits tranquils i silenciosos

• Volem uns paisatges fluvials de qualitat, amb aigües netes i boscos de ribera i, que siguin espais:

a. Lliures de deixalles

b. Sense plantes invasores

c. Amb accessos en el indrets idonis i amb una xarxa de camins paral�lela a la llera

• Volem uns paisatges forestals de qualitat i, que siguin:

a. Boscos ordenats silvicolament i, per tant, equilibrats i ben estructurats

b. Amb els accessos motoritzats degudament controlats

c. On els rodals de boscos madurs siguin preservats

• Volem uns paisatges litorals de qualitat i, per tant, que tinguin:

a. Camins de ronda ben condicionats

b. Mesures ambientals per minimitzar els residus, els sorolls, el consum d’aigua..

c. Amb un mobiliari ben emplaçat, de dimensions adequades i amb textures i colors harmònics

• Volem un patrimoni construït ben conservat i revaloritzat i que tingui:

a. En els camins un sistema d’estructuració de l’espai que integri camins històrics, ramaders i excursionistes

b. Ben conservats els elements patrimonials menors, com el murs de pedra seca, les cabanes de pastor, les fonts.

• Volem una població, resident i visitant, que conegui, estimi i respecti el paisatge com un bé col�lectiu i d’identitat de l’Alt Empordà i, que per tant, existeixin:

a. Mitjans per aconseguir que la població escolar conegui la diversitat i els valors dels paisatges de la comarca.

b. Una xarxa de camins i miradors per acostar-nos a entendre i gaudir dels paisatges de la comarca.

c. Uns agents turístics i restauradors que fomentin el coneixement del paisatge.

• Volem unes administracions públiques supramunicipals i locals que assoleixin tots aquests objectius de qualitat paisatgística i, a la vegada, promoguin:

a. La creació d’una oficina tècnica comarcal del paisatge

b. La implementació de tots els compromisos subscrits per els agents que han participat en el procés de participació de la carta del paisatge de l’Alt Empordà


16

2. Projectes de noves infrastructures PROJECTE DE SEGONA FASE DE DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA COMARCAL DE DEIXALLERIES Inicialment, les deixalleries foren pensades com a punt de recollida dels residus per els quals no existien recollides específiques al carrer. Ràpidament, es veié el seu potencial per anar ampliant les fraccions valoritzables a recollir, tot adaptant-se a les necessitats i canvis del moment. Des d’aleshores, la situació de la gestió dels residus ha evolucionat molt. Concretament, a la comarca de l’Alt Empordà l’any 2004 es va elaborar el projecte de la Xarxa de minideixalleries, fruit d’aquesta experiència han sorgit noves necessitats i reptes. Les deixalleries s’han anat adaptant al nou context per oferir un servei de qualitat, facilitar la participació dels usuaris i millorar els nivells de recuperació i reciclatge dels residus municipals. Actualment, la deixalleria és un centre de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliaria. Té una funció preventiva i participativa, i per a aconseguir-ho el servei de deixalleria ha d’operar com a centre de reutilització i recuperació de residus, i especialment com a equipament d’educació ambiental. Aquesta instal�lació de recollida selectiva de residus està estretament lligada a la recollida selectiva de residus especials i les fraccions minoritàries. Per aquest motiu, El Pla estratègic de gestió de residus de l’Alt Empordà i els Plans de gestió de residus municipals de la comarca en descriuen les línies d’actuació en el seu Pla d’acció. Aquest document tècnic, redactat entre setembre 2010 i març 2011 descriu l’estat actual de la Xarxa de deixalleries de l’Alt Empordà i els objectius a mitjà i llarg termini del servei supramunicipal. A partir d’aquests objectius es desenvolupen les actuacions a curt termini per ampliar la Xarxa comarcal i millorar-ne la seva gestió.

- Fomentar el coneixement i ús d’aquest servei. - Fomentar la proximitat de les instal�lacions. - Oferir un servei de recollida selectiva de les fraccions minoritàries que van incrementant el seu

pes en la generació de residus. - Potenciar la gestió de les deixalleries de manera que es faciliti la posterior reutilització d’alguns

materials. - Potenciar l’adequació d’espais de reparació i preparació per a la reutilització integrats en

aquestes instal�lacions quan es consideri adient. - Fomentar la deixalleria com a espai per a la formació i sensibilització ambiental de la població en

general i dels seus usuaris en particular.


17

PROJECTE EXECUTIU DE LA NOVA DEIXALLERIA COMARCAL És una instal�lació de recepció i emmagatzematge de residus valoritzables i que no són objecte de la recollida domiciliària i que provenen de diferents orígens dins l’àmbit comarcal. La deixalleria s’ha d’integrar a tots els processos de recollida de residus municipals amb l’objectiu d’aconseguir una màxima selecció i valorització. Actualment està integrada dins les instal�lacions de l’abocador comarcal però amb les limitacions de gestió que les seves caracteristiques suposen. Amb el nou projecte de deixalleria comarcal es pretenen cobrir les necesitats actuals dels serveis de deixalleria a la comarca. L’estudi dels diferents fluxes de residus a la comarca remarca la necessitat de donar resposta a les diferents necessitats comarcals:

� L’emmagatzematge i transferència dels residus especials de les mini-deixalleries de la Xarxa comarcal (actualment 25).

� Recollida de residus especials de PIMES fins a uns límits. � Emmagatzematge i recollida de RAEEs provinents de la recollida de voluminosos dels 68 pobles de

la comarca (que seran separats a la planta de voluminosos) o portats directament a la deixalleria. � Emmagatzematge i cobrament de taxa, si s’escau, dels residus valoritzables de les empreses

usuàries de les instal�lacions de tractament de residus comarcals i que portin separats a la deixalleria.

� Coordinació de la Xarxa de deixalleries comarcal en quant al servei diari, recollida de dades, etc � Tasques d’educació ambiental i campanyes de prevenció i selecció de residus.

Ateses aquestes necessitats, es considera oportú disposar d’una instal�lació de deixalleria comarcal de dimensions importants i amb la capacitat per portar a terme tota la operativa que es requereix per donar un bon servei. La instal�lació ha de permetre aconseguir:

1. Incloure la Deixalleria en el complexe de plantes de tractament de residus de manera que la possibilitat de valorització es presenti com a primera alternativa abans d’entrar al tractament final dels residus.

2. Incorporar les funcions i serveis que facilitin l’aconsecució dels objectius de valorització comarcals. 3. Incrementar la valorització de residus integrant-la als processos de recollida i als fluxos de residus

comarcals. 4. Contribuir a l’educació ambiental i a la prevenció de residus incloent, en la mesura que sigui

possible, criteris d’inserció sociolaboral. La construcció d’aquesta infrastructura es preveu per a 2012. PROJECTE D'UN CENTRE D'INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL Actualment la comarca de l’Alt Empordà està inmersa en un procés de canvi en relació a la temàtica de la gestió dels residus que ens portarà a establir un“ Nou model de gestió de residus”.Aquests canvis no seran possibles sense la col�laboració de la població. Les noves plantes de tractament de residus comarcals requeriran nous hàbits de recollida i les noves tecnologies de tractament són desconegudes a la comarca. Per tal que el nou Model de gestió de residus a l’Alt Empordà sigui eficaç, és necessari establir un Pla de comunicació.

D’altra banda, l’àrea de medi ambient comença a treballar de manera més incipient amb altres àmbits ambientals que requereixen accions important de comunicació, sensibilització.... com la gestió de l’aigua, el paisatge, o les energies renovables.


18

L’eix central de la comunicació i sensibilització ha de ser una nova infrastructura dedicada a l’educació i informació ambiental que treballi, en l’àmbit de la gestió dels residus, d’una part, per a:

� Difusió de els diferents tecnologies de gestió de residus implantades i la seva repercussió en l’entorn.

� Educació ambiental permetent el coneixement amb més profunditat de les diferents tecnologies que formaran la solució al tractament de residus a la comarca (visites...)

� L’estudi i la descoberta de noves solucions en el camp de gestió de residus (a través d’universitats o recerca )

Caldrà doncs un equipament comarcal per a realitzar aquestes tasques situat en el mateix cor del Centre de tractament de residus, en l’àmbit actual de l’abocador comarcal. Aquest serà el nou Centre d’educació i informació ambiental de l’Alt Empordà. Aquest centre contribuirà a la dinamització i equilibri territorial de la comarca en la mesura en que oferirà un servei comarcal de:

• Impulsar i coordinar campanyes comarcals relacionades amb la gestió correcta dels residus quant a la prevenció, reutilització i reciclatge d’aquest en origen, així com temàtiques sobre les energies alternatives, la gestió de l'aigua, el paisatge,...

• Impulsar la transparència de dades per a l’ús de la informació amb un format que permeti la seva utilització per a finalitats pràctiques

• Educar i sensibilitzar en la prevenció, reutilització i reciclatge dels residus.

• Fomentar a estudiants de la comarca l’elaboració d’estudis en l’àmbit universitari.

• Coordinar visites guiades per a la població de la comarca per a conèixer les plantes de tractament de residus.

• Educar en la relació entre la gestió més correcta de residus i les seves repercussions en l’entorn en un sentit més ampli.

• Promoure la recerca de millores tecnològiques relacionades amb els tractaments de residus i altres àmbits com les energies alternatives, la gestió de l'aigua...

• Promoure intercanvis europeus en relació a altres centres de tractament de residus o de recerca en altres àmbits..

• Ser un centre obert a qualsevol temàtica ambiental que sigui d'interés comarcal amb l'objectiu de promoure la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida de la població

La planificació d’una infrastructura com aquesta passa per a dos projectes bàsics:

• Un projecte constructiu amb un edifici adaptat a les necessitats i usos educatius que s’hi planifiquin i amb visió de futur. Aquest ha estat redactat durant l’any 2010.

• Un projecte educatiu que permeti establir les línies i prioritats de treball educatives, informatives, així com el paper del centre a la comarca. Redactat entre setembre 2010 i abril 2011.

La construcció d’aquesta infrastructura es preveu per l’any 2012.


19

PROJECTE EXECUTIU DEL NOU CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE L'ALT EMPORDÀ La redacció d’aquest projecte ha tingut vàries fases, i té el seu inici a l’any 2006 amb el Pla d’acció per al tractament dels residus a l’Alt Empordà on es comencen a dibuixar els objectius i el canvi de model de tractament de residus a la comarca. Després d’un temps de negociacions, relatives a les tecnologies de les diferents plantes de tractament de residus es redacta i aprova l’Avanprojecte del Centre de Tractament de Residus de l’Alt Empordà juntament amb els plecs de condicions que regiran el concurs de redacció de projecte executiu, construcció i explotació, el juny de 2008. L’any 2009 es va adjudicar a la UTE formada per GBI Serveis i FCC el contracte per a iniciar tot el procés de projecció i construcció del Centre de tractament de residus. El projecte executiu fou entregat i aprovat el 2010. Es preveu tenir acabada la primera fase de projecte, la planta de compostatge , la deixalleria comarcal i el centre d’educació ambiental durant el 2012

3. Projectes de planificació de serveis

PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS Aquest document té com a objectius principals:

• Recollir l’estat actual de la gestió dels residus de la comarca, els serveis existents així com els resultats obtinguts fins avui.

• Adaptar i aplicar els objectius del PROGREMIC 2007-2012 a la nova planificació del Model de gestió de residus comarcal.

• Proposar actuacions generals futures en l’àmbit de la gestió dels residus i determinar-ne un Pla de seguiment.

La seva redacció i aprovació fou l'any 2008 per part dels tècnics de l'àrea de medi ambient, i va ser la base per posar-se a redactar un Pla de gestió de residus per a cada municipi de la comarca d’acord amb els objectius i estratègies del Pla estratègic de gestió de residus de l’Alt Empordà. Aquest pas és molt important per aclarir a cada municipi les actuacions a realiltzar en l’àmbit municipal i els serveis que caldrà incorporar o modificar en funció del nou model comarcal de la gestió de residus. PLANS MUNICIPALS DE GESTIÓ DE RESIDUS Son documents de planificació que han de servir als responsables municipals per a facilitar la implantació dels serveis de recollida i gestió dels residus municipals i adaptar-los a les necessitats del municipi i a la organització comarcal. Aquests Plans municipals de gestió de residus tenen, com a contingut bàsic. • L´Anàlisi de la gestió actual de residus (tipus de recollida, situació contenidors, ordenances


20

municipals i taxes, altres estratègies utilitzades fins avui) • Propostes de model de gestió per a cada fracció dels residus (fracció resta, paper, vidre, envasos lleugers, voluminosos, residus comercials...) • Pla dímplantació de les noves propostes (temporalització, costos...) Entre el període d'abril de 2009 al febrer 2011 s'han redactat 62 plans municipals de gestió de residus, quedant per redactat en aquesta data el Pla de gestió de residus de Figueres. PLA COMARCAL i PLANS MUNICIPALS DE PREVENCIÓ DE RESIDUS L’aparició de la nova Directiva de residus 2008/98/CE determina que la prevenció és prioritària en la jerarquia de la gestió de residus per disminuir la seva generació. En aquest context el Consell Comarcal de lÁlt Empordà aposta per a la planificació dáctuacions encaminades a prevenir i reduir els residus que es generen actualment. Davant d’aquesta situació, i per donar compliment a la jerarquia de gestió de residus donant prioritat a la prevenció, el Pla Comarcal de gestió de residus de lÁlt Empordà inclou algunes mesures encaminades a aconseguir una reducció efectiva dels residus generats, proposant actuacions que incideixin en les parts del cicle de vida del residus que afectin els processos de compra i ús dels béns i productes, mesures de foment de la reparació i preparació per a la reutilització i mesures de pagament per generació de residus. Aquest pla s'ha redactat des de l'àrea de medi ambient durant l'any 2010. Dáltra banda, aquesta planificació comarcal ha donat forma també als Plans municipals de prevenció de residus on sínclouen les accions de prevenció més idònies segons les característiques de cada municipi de lÁlt Empordà. Aquests 62 plans municipals redactats durant l'any 2010 s'han inclòs en cadascun dels Plans de gestió de residus municipals com a part important dins la gestió dels residus. PLA DE DESPLEGAMENT DE LA IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA I TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS L´àrea de medi ambient del Consell comarcal ha redactat, durant l'any 2010, el Pla de desplegament de la recollida selectiva de la matèria orgànica per a tots els municipis que ho han sol�licitat, i que han estat 60 . El Pla de desplegament inclou la planificació de la recollida selectiva de la FORM així com altres estratègies de gestió dáquest tipus de residu com el compostatge casolà i comunitari. Les accions que es proposen en aquest pla de desplegament estan incloses en els plans municipals de gestió de residus. Aquests documents han estat aprovats per lÁgència de residus de Catalunya i disposen d'un format digital incorporat com a aplicació a la pàgina web d'aquest ens, per tant cal que siguin actualitzats i al dia incorporant qualsevol canvi que calgui. Qualsevol actuació, ja sigui dábast comarcal o realitzada independentment pel propi municipi hi ha de ser incorporada, per això cal comunicar-ho als tècnics de l´àrea, que és qui en fa el seguiment continuat.


21

PLA DE SUPORT COMARCAL A LA PROTECCIÓ CIVIL El Pla d’Assistència i Suport en matèria de Protecció Civil de la comarca de l’Alt Empordà (PAS) es va redactar i aprovar l’any 2009 i té el següent objectiu:

• Establir una primera organització logística de suport, assistència i cooperació comarcal a les funcions municipals de protecció civil – tant en la planificació i prevenció, com en l’emergència i la rehabilitació (retorn a la normalitat després d’una emergència) -, per afrontar els sinistres amb majors garanties

En cap cas el servei d’assistència i suport comarcal substitueix l’autoritat que la Llei de Protecció Civil atorga a l’alcalde/essa en els seu àmbit municipal, ni l’eximeix de les seves responsabilitats. La implantació del PAS no suposa, per tant, el traspàs de les competències municipals en matèria de protecció civil a la comarca. Els alcaldes i alcaldesses, i els altres directors/es dels plans d’emergència, conserven la direcció dels serveis i autoritats pròpies

Consta de 4 documents:

Document 1 – Principal

Consta de tres parts. La primera és d’informació territorial de la comarca, així com els seus recursos naturals, infraestructures i altres característiques pròpies. S’analitzen els riscos als quals estan sotmesos els municipis i l’estat de redacció del Planejament d’emergències, així com el marc legal, autonòmic i estatal.

En la segona part es defineixen les línies d’acció que es volen aconseguir. Es defineix com es donarà l’assistència i suport als municipis abans, durant i després de l’emergència, així com els motius i els objectius del Pla de Suport.

Es fa un repàs dels recursos propis de la comarca per fer front a les emergències i de l’organització comarcal actual.

En la tercera part, d’implantació i manteniment, es programen les fases necessàries per la correcta aplicació del Pla de Suport, el seu manteniment, les actualitzacions necessàries i les seves revisions.

Document 2 - de suport a la Planificació i Prevenció

L’objectiu d’aquest document és ser la posada al dia de la planificació i la prevenció en protecció civil a nivell comarcal. Estableix quina és l’estructura tècnica actual i quina seria la més idònia.

L’organització de l’estructura tècnica i administrativa ha d’estar adaptada a les necessitats reals de la comarca, és per això que es proposa, en aquest document, una estructura molt simplificada que s’haurà d’anar adaptant amb les revisions i actualitzacions del Pla de Suport Comarcal.

Es realitza un repàs a l’estat del Plans de Protecció Civil a la comarca, tant els bàsics, com els especials, i també els plans específics, i d’autoprotecció a les urbanitzacions i a les instal�lacions. Es fa una anàlisis de la problemàtica de l’elaboració del planejament municipal, amb la conclusió que, encara que la comarca estigui sotmesa a tot tipus de riscos, la protecció civil no es considera un servei prou important. Fruit d’aquest anàlisi es proposa una primera estructura comarcal, amb coordinació amb els municipis, per organitzar la protecció civil a l’Alt Empordà i poder donar suport als municipis.

Es proposa doncs la contractació d’un Tècnic Comarcal de Protecció Civil i la creació de la Comissió Comarcal de Protecció Civil.

En l’apartat 3 es concreta el suport que aquest Pla donarà en els municipis: en l’elaboració del planejament,


22

en l’anàlisi de riscos a nivell comarcal, en els avisos i comunicats, i en la formació de les persones relacionades amb les emergències i la redacció dels manuals per a emergències en els serveis que depenen del Consell Escolar (transport i menjador escolars, abocador, transport de residus...)

Document 3 – Assistència i Suport a les Emergències

És durant les emergències quan queda més palès la manca de recursos d’alguns municipis. Aquest document exposa doncs les actuacions de recolzament als municipis durant l’emergència. El Pla no s’activa per si sol, sinó a petició del municipis, adherits al PAS, que es trobin en una situació d’emergència i hagin activat el seu Pla

La Direcció de l’emergència serà dels Alcaldes, sempre i quan no s’activi un pla autonòmic (el Procicat o plans especial) ja que, en aquest cas, la Direcció anirà a càrrec del Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Ha de quedar clar, en aquest punt, que la competència i l’autoritat que té l’Alcalde en matèria de protecció civil, l’ha d’assumir. La funció del document d’assistència i suport és recolzar-los i no substituir-los.

El suport que donarà aquest PAS als municipis es concreta en els següents punts:

a) Suport tècnic als Alcaldes/esses i tècnics municipals per facilitar la presa de decisions. b) Suport logístic als municipis per a fer front a les necessitats derivades de l’emergència. c) Suport als grups actuants integrats en els PAM municipals per a l’execució de les tasques definides

en els PAM. d) Suport logístic i tècnic a la resta de grups actuants (Bombers, Mossos d’esquadra...) que ho

sol�licitin. e) Cessió i coordinació dels recursos comarcals.

També es concreta l’actuació en emergències que afectin un sol municipi o diferents municipis i els criteris de priorització del suport.

En l’apartat 3 s’especifica quina seria l’estructura tècnica comarcal per organitzar el suport als municipis durant l’emergència, i els recursos que disposa el Consell Comarcal i els seus responsables.

Document 4 - Assistència i Suport pel Retorn de la Normalitat

L’objectiu final d’aquest document és el retorn a la normalitat i restituir els béns destruïts en l’emergència. L’assistència i el suport que es planteja en aquest document ha de començar un cop finalitzada la situació d’emergència i serà diferent segons el tipus d’emergència i del tipus d’ajudes que es donin .

Cal destacar que la recuperació pot ser de dos tipus:

a) Intervenció directa: actuacions realitzades per tal de poder tornar a la normalitat. b) Ajudes, subvencions o exempcions

En la primera part del document es proposa l’estructura tècnico-administrativa inicial per poder donar l’assistència i suport al retorn de la normalitat.

En la segona part, es descriuen els mecanismes per la recopilació de dades de danys i altres mesures que s’hagin de dur a terme. La tasca del Tècnic Comarcal de Protecció Civil serà la de recopilar tota aquestes dades i, si els municipis així ho sol�liciten, col�laborar en les fases de rehabilitació.

La tercera i última part del document, descriu quin serà el suport en la recerca d’ajudes i subvencions per la compensació dels danys produïts per l’emergència i com es poden fer els avisos a la població per a que siguin eficients. El Tècnic Comarcal pot ajudar en l’atenció al públic en aquells municipis que ho sol�licitin.


23

Document 5 - Annexos del Pla de Suport

Annex 1 – Escrits municipals d’adhesió al Pla de Suport. Com que encara no hi ha aquest protocol, s’hi relacionen els municipis amb conveni per l’elaboració dels plans de protecció civil municipals.

Annex 2 – Directori Telèfonic de totes les persones i empreses que poden estar involucrades en una emergència.

Annex 3 – Mitjans i Recursos, del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Annex 4 – Cartografia. (Els mapes presentats són totalment provisionals)


24

ABOCADOR COMARCAL

DESCRIPCIÓ DE L’ABOCADOR COMARCAL Un Dipòsit controlat és una instal�lació de disposició controlada de residus, de manera que no puguin ser font de contaminació del medi natural. Un abocador controlat és de Classe II quan està equipat específicament per admetre totes aquelles fraccions de residus municipals no valoritzables.

L’abocador Comarcal de l’Alt Empordà està funcionant com a abocador controlat comarcal des de maig de 1988. Abans havia estat l’abocador municipal de Castelló d’Empúries, i després d’una mancomunitat de municipis on s’hi afegiren Roses i Figueres. Actualment, i des de l’any 1988 el gestiona el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Des de novembre de 1993 l’han explotat en règim de concessió, les empreses Tractaments Alt Empordà, SL (1993-2005) i GBI Serveis (a partir de 2005).

La instal�lació dona servei als 68 municipis de la comarca i a les empreses de la comarca que vulguin abocar-hi residus comercials assimilables a RSU.

És un abocador que tracta aproximadament unes 100.000 tones anuals de residus, té una capacitat de tractament de lixiviats de 16.425 m3 i de tractament de metà de 1.524.240 m3.

Des de la seva creació, l’Abocador de Pedret i Marzà s’han anat omplint en diferents fases i vasos d’abocament:

FASE PERIODE D’EXPLOTACIÓ

SUPERFÍCIE CAPACITAT

(m3) GESTOR

I i II 1985-1991 (fase 2) 5,7 ha 243.000 Mancomunitat de municipis

III 1992-2001 6,5 ha 469.500 Consell Comarcal Alt Empordà

IV 2002-2012 (previst) 21,40 ha 1.167.603 Consell Comarcal Alt Empordà


25

A continuació es mostra l’esquema general de l’abocador:

El procés de tractament i deposició dels residus a l’abocador té diferents fases:

Impermeabilització i drenatge del vas d’abocament

Després d’excavar el vas, previ a l’abocament dels residus, es prepara el terreny per tal d’aconseguir un vas impermeable (per mitjà d’una làmina sintètica de polietilè d’alta densitat). Aquesta s’estén per tot el vas, fons i flancs laterals i es protegeix amb terres adequades i una làmina de geotèxtil que a la vegada fa la funció de barrera entre les terres i la capa drenant superior. Drenatge de fons del vas d’abocament Al fons del vas, sobre del geotèxtil s’esten una capa drenant contínua de graves. Dins de la capa drenant es col�loquen uns tubs de drenatge en

forma d’espina de peix que permeten la circulació dels lixiviats cap al punt més baix del fons del vas, on s’ubica el pou de captació, que per mitjà d’un sistema de bombament són evacuats a la planta de tractament.


26

Planta de premsatge Dades generals de la premsa hidràulica de caixa tancada:

Producció (tones residus/hora) 43-44 Producció (nº bales/hora) 24 Dimensions de la bala expandida (m) 1,18X1,24X1,18

Els camions de la recollida municipal aboquen els residus a la nau de premsat i per mitjà d’un pop es carreguen a la cinta d’alimentació de la premsa. La cinta descarrega els residus a una tolva on cauen a la caixa de compactació. Una vegada premsada la càrrega s’expulsa la bala fins al túnel de sortida on són lligades per una màquina flleixadora. Cada bala es retractila amb plàstic film i després es disposen a la plataforma d’un camió i es transporten a la cel�la del vas d’abocament.

Replè dels residus al vas d’abocament Els residus es disposen a la cel�la del vas d’abocament en bales premsades i lligades amb fleix de polipropilé. Aquest tipus d’explotació millora la explotació convencional “a granel” atès que:

• S’obté una major densitat, 1 tona per m3, per tant s’allarga la vida útil de l’abocador.

• S’evita la dispersió de volàtils.

La cel�la d’abocament es recobreix amb una capa de terres. La formació de les successives cel�les conformen el replè de residus al vas d’abocament.

Clausura i revegetació A mesura que la superfície del dipòsit controlat vagi essent ocupada definitivament es recobreix, a partir de l’última capa de residus dipositats de la següent manera: un capa d’assentament de 50 cm, una capa drenant de graves, una capa d’impermeabilització amb argiles de 90 cm i una darrera capa d’uns 50 cm de terra i terra vegetal que faciliti la revegetació. Després, es procedeix a plantar espècies autòctones, de preferència, per evitar l’erosió dels tal�lusos i restaurar paisatgísticament la zona. En la superfície clausurada, hi haurà repartides les xemeneies que extreuen el biogas produït per la fermentació dels residus.

Les capes de clausura del terreny per un abocador de classe 2 són:


27

Planta Depuradora de lixiviats Els lixiviats és el líquid que es genera per la filtració de l’aigua a través dels residus, extraient d’ells substàncies disoltes i en suspensió contaminants. La seva procedència pot ser:

• Aigües de percolació, pluja i d’escorentiu • Aigües de procés, compactació i fermentació del residus • Aigües de neteja de les instal�lacions de l’abocador

La planta depuradora es va posar en funcionament el octubre de 2003. El procés de depuració dels lixiviats generats a l’abocador inclou les fases:

• Tractament primari: Consisteix en dos processos diferenciats, la nitrificació i desnitrificació per eliminar la DQO, orgànic i amoni i una ultrafiltració per retenir i eliminar la biomassa.

• Tractament secundari: Es tracta d’una òsmosi inversa per retenir i eliminar les sals.

• Tractament terciari: Aquesta tractament consisteix en una absorció per carbó actiu en un tanc de 50 m3/dia de capacitat de tractament. La qualitat de l’efluent resultant (aigua depurada) compleix la taula III RDPH que permet la seva utilització per a reg o neteja.

Planta de tractament de biogàs El biogàs és el gas que es genera durant el procés de fermentació dels residus en la seva fase anaerobica, i està compost principalment de metà. La planta de tractament de biogàs es va posar en funcionament el desembre de 2003. El procés de desgasificació consisteix en l’aspiració del biogàs generat al vas fins a una cambra de combustió. La combustió d’aquest permet l’aprofitament energètic a partir d’un generador elèctric. L’energia extreta del procés s’incorpora a la xarxa elèctrica.

Capacitat de tractament 500 m3/hora

Temperatura de combustió 1200 ºC

Qualitat emissions Segons decret 319/98

Actuacions d’ampliació L’Ampliació de l’abocador comarcal és imminent considerant el tipus de plantes de tractament de residus que s’introduiran al territori. Després del tractament i triatge de la fracció resta hi haurà un percentatge de rebuig important originat pel procés de triatge que caldrà abocar de manera controlada. D’altra banda, el material estabilitzat resultant del procés d’estabilització que plantegen les plantes de fracció resta podria ser utilitzat per rebliment de camins, canteres i altres usos. No obstant, l’ús no està regulat i hi ha la possibilitat d’haver-lo de dipositar a l’abocador.


28

Aquesta és la raó per la qual caldrà ampliar l’abocador actual amb una nova fase d’explotació amb una capacitat per 50.000 tones anuals. El dipòsit haurà de tenir les mateixes característiques de l’actual: abocador de classe II que permeti abocar residus sòlids urbans i assimilables. Atès que el Centre de tractament de residus a la comarca se situarà a l’entorn de l’actual dipòsit controlat, l’ampliació d’aquest es preveu en la mateixa ubicació. RESIDUS GESTIONATS PER L'ABOCADOR COMARCAL DURANT AQUESTA LEGISLATURA

Any RESIDUS MUNICIPALS (Tn)

RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS

ASSIMILABLES (Tn) TOTAL RESIDUS (Tn)

2007 93.147,81 11.902,30 105.050.11

2008 86.519,86 11.162,32 97.682,18

2009 83.368,28 6.385,35 89.753,63

2010 81.202,63 4.222,19 85.424,72

RESIDUS TRACTATS A L'ABOCADOR COMARCAL

0,00

20.000,00

40.000,00

60.000,00

80.000,00

100.000,00

120.000,00

2007 2008 2009 2010

ANY

TO

NE

S

RESIDUS MUNICIPALS(Tn)

RESIDUSCOMERCIALS(Tn)

TOTAL RESIDUS (Tn)


29

COGENERACIÓ ELÈCTRICA

PERÍODE Kw/H GENERATS 2009 ( marc-des) 230,732 Kw/h 2010 ( gen-des) 550.940 Kw/h

2011 ( gen-març) 108.103 Kw/h

ACTUACIONS REALITZADES DURANT LA LEGISLATURA 2007-2011 Una de les actuacions més rellevants a l’abocador controlat durant aquesta legislatura és la obtenció de les certificacions ambientals ISO 14001 i EMAS III, que s’obtenen just al finalitzar aquest període. D’altra banda s’han fet tota una serie d’actuacions sempre encaminades a la millora contínua de la gestió dels residus.

• Actuacions administratives o Aprovació ordenança ús i funcionament de l’abocador per a municipis ( 2007) o Tramitacions i control inicial i periòdics de l’autorització ambiental de l’abocador ( 2007-

2011) o Aprovació del decàleg de funcionament de visites a l’abocador. o Tramitacions per a la posada en marxa de la cogeneració elèctrica ( 2007-2009)

• Actuacions de control i seguiment

o Realització d’un web de l’abocador amb control de dades d’entrada per part de les empreses transportistes ( 2007)

o Canvis en el sistema de facturació de l’abocador ( 2007-2011) o Canvis en el sistema de control informàtic d’entrada de l’abocador ( 2011) o Modificació i actualització del Reglament d’explotació de l’abocador comarcal (2011)

• Actuacions de millora

o Instal�lació de càmares de vigilància ( 2007) o Arranjament de la platja de descàrrega ( 2007) o Clausura i sanejament de la fase II (2007) o Modificació de la instal�lació de decantació ( 2007) o Neteja i desbrossada del reg dels mussols (anual des de 2008) o Subministrament d’analitzador de biogàs (2009) o Automatització de control d’accesos ( 2009) o Posada en marxa de la cogeneració elèctrica a partir del biogàs de l’abocador (2009) o Construcció dels baixants dels tal�lusos de la fase IV ( 2011)

• Nous processos i serveis

o Nova planta de retractilat de les bales de RSU (2007) o Nova planta de tractament del rebuig de la depuradora (2007) o Projecte de desgasificació de la fase IV .i de l’abocador o millora de la fase III ( 2010)

• Actuacions de comunicació o Actualització i nova oferta educativa de l’abocador per a diferents nivells educatius. ( 2011) o Visites a l’abocador: s’han organitzat visites a la instal�lació per a centres educatius amb

poca afluència de visites. Potser caldria replantejar-se el sistema de visites actual.


30

D’altra banda, durant aquest període també s’han adquirit els terrenys de l’entorn de l’abocador i s’ha tramitat el Pla especial de l’entorn de l’abocador controlat per tal de procedir a l’ampliació de la instal�lació i la construcció d’un nou Centre de tractament de Residus a la comarca.

CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE L’ALT EMPORDÀ Tot i tractar-se d’un projecte que es va iniciar l’any 2005 amb la signatura d’un conveni de col�laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya per a establir un model de gestió de residus a la comarca. L’any 2007, després de diferents estudis previs es va aprovar el Pla d’acció per a la gestió comarcal del tractament de residus a l’Alt Empordà i l’any 2008 el Pla estratègic de gestió de residus de l’Alt Empordà en la mateixa línia. A partir d’aquí, durant aquesta legislatura s’han redactat l’avantprojecte del que seria el nou centre de tractament de Residus de l’Alt Empordà i els plecs de condicions per al concurs. L’adjudicació de la redacció del projecte executiu, de la construcció i l’explotació a 15 anys es va fer durant el 2009 i el projecte executiu definitiu es va aprovar a mitjans de 2010. Aquest contracte ha estat adjudicat provisionalment amb un pressupost de licitació de 31.181.398 €, IVA exclòs. Actualment, per problemàtiques en el finançament, s’està plantejant començar la construcció del projecte en dues fases que es preveu iniciar el mes de juliol de 2011.


31

Aquest Centre de nova construcció se situarà al costat de l’actual Abocador Comarcal al terme de Pedret i Marzà i constarà de: A la fase 1:

• Una planta de compostatge per a valoritzar la matèria orgànica dels residus municipals (FORM) i la fracció verda com les restes de poda.

• Una planta per al desballestament i valorització de residus voluminosos

• Una nova deixalleria comarcal

A la fase 2:

• Una planta de triatge de la fracció resta (aquells residus que no s’han separat prèviament en recollides selectives)


32

RECOLLIDA SELECTIVA

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA La recollida selectiva bàsica es fa en àrees d’aportació al carrer on hi ha els tres tipus bàsics de contenidors de selectiva: paper i cartró, envasos de vidre i envasos lleugers. Aquest servei es realitza a tots els municipis de l’Alt Empordà excepte: Cadaqués, l’Escala, Vilajuïga, a Roses el paper i els envasos i a Figueres el paper i el vidre. El sistema de recollida incorpora un sistema de pesatge de contenidors fet que ens dóna uns resultats de recollida de cada fracció per contenidor que facilita la gestió del sistema de recollida on es troben les dades al web específic del servei des de l’any 2005. Durant l’any 2010 s’ha tramitat una nova adjudicació del servei de recollida selectiva ajuntant els dos contractes anteriors, atès que la recollida de vidre era una concessió separada de les demés fraccions. En aquests moments el servei del consell comarcal, en el marc del nou contracte, ha estat fent una prova pilot per tal de canviar de sistema de recollida i de tipologia de contenidors incorporant el sistema EASY als municipis de Vilafant, Sant Pere Pescador, Sant Miquel de Fluvià, Navata, Vilabertran i Ordis. El servei de recollida selectiva comarca inclou:

• Recollida de contenidors de selectiva i transport a les plantes de recuperació. • La recollida es realitza a partir d’una planificació individual per a cada municipi quan al tipus de

contenidor i freqüència de recollida. • El Servei de neteja periòdica i manteniment dels elements de recollida i dels contenidors

subministrats pel Consell Comarcal. • El Servei de canvi d’ubicació i col�locació de nous contenidors subministrats pel Consell Comarcal, i

reposició de contenidors malmesos. (convocatòria anual de sol�licituds). • Gestió administrativa i inspecció del servei. • La realització de campanyes educatives de reforç de la participació en les diverses recollides

selectives. • Servei de recollida de paper i cartró als ajuntaments per a netejes puntuals. • Servei de contenidors temporals per festes: per a actes populars on sigui necessari un reforç per a la

recollida. El Consell Comarcal Alt Empordà està adherit al Sistema integrat de gestió dels residus de paper i cartró, envasos lleugers i envasos de vidre amb l’adhesió entre ECOEMBES i ECOVIDRIO i L’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta adhesió permet finançar quasi la totalitat dels costos del servei de recollida de les tres fraccions. Els resultats d’aquest servei de recollida, les condicions i característiques, així com la localització dels contenidors és al web del servei: http://selectiva-altemporda.org


33

RESULTATS DEL SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA

Els resum dels resultats de la recollida de paper, vidre i envasos lleugers és el següent:

ANY PAPER I CARTRÓ (Tn)

ENVASOS LLEUGERS (Tn)

ENVASOS DE VIDRE (Tn)

TOTAL SELECTIVA (Tn)

2007 4.516,49 1.335,09 4.085,39 9.936,97

2008 4.128,88 1.245,12 3.602,52 8.976,52

2009 4.072,16 1.439,65 3.742,54 9.254,35

2010 3.729,94 1.544,73 4.252,24 9.526,91

El nombre de contenidors del servei, que disposa de 6 camions de recollida i 3 més de reforç per a èpoques estivals és el següent:

RECOLLIDA SELECTIVA COMARCAL

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

2007 2008 2009 2010

ANY

TO

NE

S PAPER I CARTRÓ (Tn)

ENVASOS LLEUGERS (Tn)

ENVASOS DE VIDRE (Tn)


34

ACTUACIONS REALITZADES DURANT LA LEGISLATURA Altres actuacions que s’han realitzat durant aquesta legislatura al servei de recollida selectiva:

• Actuacions administratives o Instauració de convocatòries per a petició de contenidors ( 2007) o Signatura, amb tots els municipis, d’un conveni de renovació de delegació de les

competències en recollida selectiva al Consell comarcal. ( 2010) o Nou contracte de recollida selectiva que inclou les tres fraccions: paper, vidre i envasos

lleugers ( 4 anys + 4 de pròrroga).( 2010) o Aprovació d’un Reglament de funcionament del servei de recollida selectiva en àrees

d’aportació (2011)

ANY PAPER I CARTRÓ

ENVASOS LLEUGERS

ENVASOS DE VIDRE

TOTAL CONTENIDORS

2007 538 621 712 1.871

2008 559 734 749 2.042

2009 545 721 697 1.964

2010 621 796 772 2.189

2011 646 821 797 2.264

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2007 2008 2009 2010 2011

ANY

TOTAL CONTENIDORS

TOTAL CONTENIDORS


35

• Actuacions de control i seguiment o Millores al web de seguiment del servei de selectiva. o Instauració definitiva de sistemes de pesatge per a contenidors (2008) o Canvi del sistema de pesatge dels contenidors al sistema Distromel ( 2010) o Instauració d’un protocol de seguiment del servei amb l’empresa concessionària (2010) o Planificació i inici d’un canvi substancial al funcionament del web de recollida selectiva i a les

bases de dades que l’integren ( projecte del 2011)

• Actuacions de millora o Augment de les freqüències de recollida o Col�locació de contenidors nous anualment ( veure quadre contenidors) o Inventari de contenidors de recollida de residus, ubicació i característiques principals amb la

realització d’un programa informàtic de seguiment i control de les àrees d’aportació.( 2009) o Prova pilot per a la implantació de contenidors EASY amb l’adquisició de 100 àrees

d’aportació ( 300 contenidors) i un camió de recollida amb l’esmentat sistema ( 2010 – 2011)

• Actuacions de proposta de nous serveis

o Estudi de contenerització de paper i cartró a Figueres, Llançà, Vilafant, Cadaqués, Port de la Selva, Castelló d’Empúries, La Jonquera i Sant Pere Pescador amb col�laboració amb ECOEMBES. (2007)

o Estudi per a la creació de serveis porta a porta comercials de paper i cartró a Figures, Llançà, la Jonquera, Castelló d’Empúries i Vilafant en col�laboració amb ECOEMBES (2007).

o Campanya PLEGA’M: Estudi de viabilitat d’una recollida porta a porta de paper i cartró comercial en municipis petits, amb 224 enquestes in situ. (2007)

o Implantació del nou servei de recollida comercial porta a porta de paper i cartró i vidre ( 2008)

• Actuacions de comunicació ( per a campanyes veure apartat comunicació)

o Campanya “Recicla’t i tria” a tota la comarca ( 2007/2008) o Incorporació de les escoles de Figueres al programa RE-PAPER i la seva recollida de paper

porta a porta.(2008) o Planificació de la campanya del nou model de gestió de residus a la comarca.(2010) o Participació ciutadana amb xerrades sobre la gestió i reciclatge de residus a quasi totes les

poblacions de la comarca.(2009/2010) o Realització de fulletons personalitzats als municipis amb les noves ubicacions dels

contenidors arrel dels Plans de gestió de residus ( 2010- fins nov 2011). ALTRES SERVEIS DE RECOLLIDA SELECTIVA Els objectius i treball actual del servei passen per una millora continuada, dels sistemes de recollida i del control de dades i resultats d’aquest. També es diversifica en funció dels clients. Per aquesta raó s’inclouen dos serveis annexes:

• Recollida segregada per a empreses que tinguin contenidors d’ús exclusiu.

Es considera residu comercial com el residu municipal generat per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hosteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. També els residus industrials assimilables a urbans. La persona titular de l’activitat que genera residus comercials ha de:


36

- Gestionar els residus per si mateixa, d’acord amb les obligacions pròpies dels posseïdors o productors de residus. - Lliurar els residus a un gestor autoritzat o bé s’ha d’acollir al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per aquest tipus de residus. - Mantenir els residus en condicions adequades d’higiene i seguretat mentre els posseeixi. - Lliurar els residus en condicions adequades de separació per materials. - Suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera. - Tenir a disposició de l’administració el document que acrediti que ha gestionat correctament els residus i els justificants de lliurament efectuats.

La recollida selectiva de residus valoritzables de paper i cartró, vidre o envasos lleugers per a empreses és un servei addicional del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Les empreses a les quals va destinat aquest servei no han de tenir cap servei municipal d’aquest tipus implantat i han de tenir una generació anual de residus valoritzables que permeti la utilització de contenidors exclusius a partir de 1000 litres de capacitat. Aquest servei es realitza segons unes característiques concretes i té establert una taxa en funció de la freqüència de recollida i el nombre de contenidors de l’empresa. També dóna la possibilitat de lloguer de contenidors. Durant aquesta legislatura s’han incrementat les empreses usuàries del servei, i els residus recollits. L’objectiu a assolir en aquest servei serà la recollida de totes les fraccions dels residus aplicant un pagament per generació per a cada una de les fraccions.

ANY NOMBRE EMPRESES ADHERIDES

PAPER I CARTRÓ (Tn)

ENVASOS LLEUGERS (tn)

ENVASOS DE VIDRE (tn)

2007 18 1.096,02 24,60 230,40 2008 19 1.092,62 29.91 224,48 2009 21 1.003,38 29,39 200,78 2010 23 1.039,99 25,61 207,13

RECOLLIDA SELECTIVA A EMPRESES

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

2007 2008 2009 2010

ANY

TO

NE

S PAPER I CARTRÓ

ENVASOS LLEUGERS

ENVASOS DE VIDRE


37

• Actuacions de millora del servei o Millora de l’eficiència i preu del servei incloent les rutes de recollida d’empreses a les rutes

municipals oferint un calendari de recollida de base i recollides extraordinàries a demanda ( 2010)

o Canvi de la forma de pagament del servei passant-lo de taxa a preu públic amb IVA (2011) o Redacció i sol�licitud d’ajut per a fer un projecte per implantar el pagament per generació en

aquest servei. El projecte inclou una prova pilot per a 30 empreses i recollida de totes les fraccions i preu en relació al pesatge de cada fracció dels residus. L’execució del projecte no s’ha inciat.(2009)

• Recollida porta a porta de paper i vidre en nuclis comercials

El servei està dirigit als ajuntaments i pensat per resoldre les problemàtiques per acumulació de residus al voltant dels contenidors de paper i cartró i vidre, en nuclis comercials i sobretot en temporada alta turística.

El servei consisteix en l’adhesió dels comerços a les rutes de recollida porta a porta planificades amb un calendari establert segons les necessitats del municipi i que podran variar segons l’època de l’any.

Els comerços deixen el paper i cartró o els envasos de vidre als punts de recollida marcats (davant el mateix comerç o en punts no massa allunyats). El material es deixarà plegat o bé en contenidors oferts pel mateix servei.

La sol�licitud del servei s’ha de tramitar per part de l’ajuntament almenys tres mesos abans de á data d’inici per tal de poder planificar-lo, aprovar-lo, informar als comerços amb una campanya i adquirir el material necessari.

Fins avui, tot i que hi ha alguns municipis on seria molt adient fer aquest tipus de servei, no s’ha demanat al Consell comarcal i no s’ha executat mai.

• Actuacions de millora i seguiment

o Des de l’àrea de medi ambient s’han fet les gestions oportunes per a adherir-nos al programa d’ecovidrio per a facilitar la recollida de vidre als establiments comercials. Aquest programa ha distribuït gratuïtament a la comarca contenidors de 120 litres de vidre i iglús amb tapa oberta per a facilitar la tasca de reciclatge als comerços. Els municipis beneficiats i els resultats del programa són:

2009 2010 2011 MUNICIPI

Contenidors 120 l.

La Jonquera - 40 -

Castelló d’Empúries 35 - 60

Llançà 43 - -


38

SERVEI DE DEIXALLERIA

DESCRIPCIÓ DE LA XARXA COMARCAL DE DEIXALLERIES

El Consell Comarcal basa les seves actuacions en relació al serveis de deixalleria en el lideratge de la Xarxa Comarcal de deixalleries de l’Alt Empordà. Està formada com a eix central per la deixalleria comarcal situada a l’abocador i que properament s’ampliarà amb la construcció d’una instal�lació nova i un grup de minideixalleries en municipis petits amb l’objectiu d’apropar el servei al ciutadà. La majoria d’aquestes deixalleries donen resposta a les necessitats de la població per a gestionar correctament els residus valoritzables que no són recollits en àrees d’aportació i residus especials. Alguns d’ells donen també resposta als petits comerços o empreses. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà lidera una Xarxa Comarcal de Deixalleries amb els objectius següents:

1. La construcció de minideixalleries annexes a la Deixalleria comarcal que permeten apropar als municipis de menys de 2.000 habitants aquest servei.

2. Incorporar les deixalleries municipals a la Xarxa per tal d’optimitzar serveis i recursos de gestió.

3. Coordinar i gestionar serveis relacionats amb el control, la gestió, les recollides de residus i la sensibilització de les deixalleries adherides.

DISTRIBUCIÓ DE LES DEIXALLERIES

A LA COMARCA


39

Tots els serveis de suport a la gestió de les deixalleries es vehiculen doncs a través de la Xarxa comarcal i són els següents:

• Suport a la planificació de la construcció de la instal�lació i sol�licitud de subvenció.

• Servei de recollida de residus especials • Campanyes de suport per a l’incentivació

de l’ús de les deixalleries • Seguiment de la gestió diària i formació als

encarregats. • Implantació d’un sistema informàtic de

control de dades de gestió. Alguns d’aquests serveis van dirigits exclusivament a les deixalleries adherides a la xarxa, d’altres s’extenen a les deixalleries municipals per tal d’aportar valor afegit a la seva gestió. Aquest és el cas d’algunes campanyes de sensibilització, comunicació a internet...

Actualment hi ha 24 minideixalleries adherides, un punt de recollida de residus i una deixalleria municipal. A la comarca hi ha també 9 deixalleries municipals independents que tenen a disposició serveis de suport de la Xarxa comarcal.

RESULTATS DE RESIDUS ESPECIALS RECOLLITS

Els resultats de residus especials recollits per la deixalleria mòbil comarcal, un dels serveis més importants de la xarxa, els darrers anys són:

ANY NOMBRE DE

DEIXALLERIES ADHERIDES

QUANTITAT DE RESIDUS ESPECIALS

RECOLLITS (Tn)

2007 7 7,61

2008 11 5,48

2009 16 14,90

2010 21 26,62


40

Els resultats de recollides de la Deixalleria Comarcal, que actualment està oberta a tota la població de la comarca però específicament a la població de Pedret i Marzà ( 82 usuaris) i les empreses que van habitualment a l’abocador comarcal ( 207 empreses).

ANY QUANTITAT DE

RESIDUS ESPECIALS RECOLLITS (Tn)

2007 3,66

2008 25,41

2009 29,11

2010 51,16

ACTUACIONS PORTADES A TERME DURANT LA LEGISLATURA Actuacions portades a terme durant la legislatura 2007-2011

• Actuacions administratives

o Tramitació de 19 subvencions per a demanar noves minideixalleries, de les quals s’han atorgat 8 instal�lacions ( una d’elles ha perdut la subvenció).

ANY 2007 2008 2009 2010

NOMBRE INSTAL�LACIONS SUBVENCIONADES

6 0 2 0

o Sol�licitud i acceptació de la subvenció de PUOSC per a la construcció de la nova deixalleria comarcal per a l’any 2012.

o Redacció i aprovació del reglament del servei d’informatització de la gestió de les deixalleries ( 2010)

o Redacció del Reglament de funcionament de la xarxa de deixalleries ( 2011) o Modificació del conveni d’adhesió a la xarxa de deixalleries ( 2011)

• Actuacions de millora del servei i seguiment.

o Incorporació d’una inspectora ambiental per a fer el seguiment i visites a les deixalleries de la xarxa. ( 2008)


41

o Informes trimestrals de seguiment de les deixalleries ( 2009) o Jornades de formació als encarregats de les deixalleries de la xarxa ( 2007 i 2010).

o Implantació del sistema informàtic de gestió de la deixalleria a 12 minideixalleries i a la

deixalleria comarcal (2010/2011)

o Millora de la recollida d’especials introduïnt el pesatge de cada tipus de residu (2010).

o Adhesió als sistemes integrats de gestió: OFIRAE ( 2007), SIGNUS ( 2006), PILES ( 2011).

o Contractació d’un sistema de recollida i reciclatge de CDs a Cederika ( 2007) o Subvencions per a millores de deixalleries que han aconseguit introduir elements nous a les

instal�lacions.

ANY 2007 2008 2009 2010 ELEMENTS

SUBVENCIONATS

9 COBERTS 9 BÀSCULES

54 contenidors d’oli de 300 l.

8000 bidons d’oli de 5 litres

28 ordinadors portàtils i lectors codis de barres

- -

• Actuacions d’ampliació o Redacció del projecte de fase II de la Xarxa Comarcal de deixalleries en coherència amb els

plans municipals de gestió de residus. o Redacció del projecte executiu de la nova deixalleria comarcal ( 2010)


42

• Actuacions de comunicació

o Implantació d’un web específic per la xarxa de deixalleries incorporant també les deixalleries

municipals.

o 17 Campanyes d’implantació a les deixalleries amb informació porta a porta. o Mercat de segona mà a les deixalleries i web del mercat. 23 ajuntaments implicats ( 2007) o Campanya de recollida d’oli domèstic: distribució de 7322 bidons d’oli i vals de descompte

per a biodiesel.( 2009)


43

COMPOSTATGE CASOLÀ

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI El compostatge casolà és una alternativa dins el ventall de possibilitats que existeixen per a tractar la fracció orgànica dels residus urbans. És adient en municipis petits que disposen d’un percentatge important d’habitatges amb pati o jardí. Pot ser la única estratègia utilitzada pel municipi per a tractar la FORM o pot ser combinada amb la recollida selectiva. El compostatge és un procés natural de transformació de les restes orgàniques en compost, un adob natural molt semblant a la terra vegetal. Aquest procés de transformació es realitza amb l’ajut del compostador, un recipient dissenyat perquè el compostatge es realitzi sense pudors, mosques o mal aspecte. Amb la instal�lació d’un compostador una família mitjana de Catalunya deixa de produir entre 1200 i 1800 kg de residus orgànics, sense tenir en compte les restes del jardí com ara la poda o la gespa. La campanya comarcal d’implantació compostatge casolà que s’ofereix dels de l’àrea de medi ambient està oberta a tots els municipis i el procés de posar-la en funcionament té vàries parts:

• Presentació de la sol�licitud a la convocatòria de subvencions de l’ARC (opcional) • Realització de la campanya coordinada per tècnics contractats pel consell comarcal que consta de

xerrades, assessorament individualitzats, introducció del compostatge a l’escola.... Un cop realitzada la campanya de implantació cal instaurar un sistema de seguiment del funcionament del compostatge casolà que permeti justificar els seus resultats. Aquest sistema també s’ofereix amb el mateix servei des de l’àrea de medi ambient. RESULTATS ANUALS DEL SERVEI DE COMPOSTATGE CASOLÀ

ANY NOMBRE DE POBLES ADHERITS

NOMBRE DE COMPOSTADORS COL�LOCATS

ESTIMACIÓ DE FORM i FV REDUÏDA (tn)

2007 0 0 0

2008 10 67 17,00

2009 10 144 39,30

2010 22 139 38,6

2011 32 275 76,4

TOTAL 32 municipis 625 compostadors 171,30 tones


44

ACTUACIONS PORTADES A TERME DURANT LA LEGISLATURA Les actuacions portades a terme en el marc del servei d’implantació del compostatge casolà, iniciat l’any 2007 són:

• Actuacions administratives o Redacció i aprovació del reglament de funcionament del servei d’implantació de

compostatge casolà ( 2009) o Signatura de convenis d’adhesió al servei per part dels municipis interessats. o Sol�licitud de 4 subvencions per a la implantació del compostatge casolà de les quals 3 han

estat concedides.

• Actuacions de millora i seguiment o Incorporació d’un educador ambiental del Consell comarcal per a fer l’assessorament dels

compostaires ( 2009) o Incorporació de personal temporal subvencionat per a plans de treball per a fer campanyes

informatives porta a porta per a incentivar les inscripcions (2010/2011) • Actuacions d’ampliació

o Increment de municipis i compostaires que s’afegeixen a la iniciativa. o Ampliació del servei d’implantació amb un servei de seguiment portat a terme per a

personal propi del consell coamrcal. ( 2009) • Actuacions de comunicació

o Reallització d’un web específic dedicat als compostaires generant forum de debat a partir d’un grup de facebook amb 88 amics (2010)


45

o Campanya informativa d’implantació amb xerrades, cartells i triptics personallitzats per a cada municipi.

ANY 2007 2008 2009 2010 2011

XERRADES INICIALS

16 3 10 9

XERRADES TANCAMENT

7 3 3

ASSESORAMENTS 30 30 144 54 0

VISITES INFORMATIVES PORTA A PORTA

520

TRIPTIC I CARTELLS

DISTRIBUÏTS 800 150


46

RECOLLIDA DE VEHICLES ABANDONATS FORA D’ÚS

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI El servei de recollida de vehicles abandonats fora d'ús dirigit als ajuntaments de la comarca. La sol�licitud d'aquest servei es tramita amb la signatura d'un conveni que permet utilitzar-lo cada cop que l'ajuntament consideri oportú. La taxa relacionada amb aquest servei s’aprova a les ordenances fiscals i es cobrarà per a cada sol�licitud enviada i no anul�lada per part de l’ajuntament. El servei inclou:

• Rebre de l’ajuntament implicat la sol�licitud de retirada del vehicle amb la documentació requerida en el reglament.

• Complimentar les dades del vehicle en els certificats de lliurament i destrucció. • Facilitar a l’ajuntament el certificat de lliurament en el traspàs del vehicle. • Lliurar el vehicle i el certificat de destrucció a un centre de tractament autoritzat. • Tramitar la baixa del vehicle a la direcció General de Tràfic, seguint el procediment establert en

l’Ordre INT/249/2004. • El desballestament i tractament dels residus derivats dels vehicles recollits. • La declaració sobre la gestió dels vehicles fora d’ús a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

L'empresa concessionària contractada pel Consell Comarcal es farà càrrec dels residus fins a la seva correcta disposició i portarà a terme les gestions necessàries per eliminar correctament segons la legislació vigent els residus o bé la seva valoració i reciclatge. El servei comarcal de recollida de vehicles abandonats té per objectiu donar suport als ajuntaments per a procedir a eliminar aquests residus de llocs que sovint causen danys a l’entorn. El suport es realitza en dos aspectes bàsics:

1. Suport administratiu per a procedir als passos adients per a aconseguir l’acta d’abandonament del vehicle.

2. Contractació d’una empresa especialitzada per a la recollida, tractament i donada de baixa dels vehicles.


47

RESULTATS ANUALS DEL SERVEI

Els resultats d’aquests serveis els darrers anys són:

ANY Nombre de municipis adherits al servei

Nombre de vehicles abandonats recollits

Nombre de vehicles recollits per municipi

2007 34 2 0.06

2008 37 25 0,68

2009 38 20 0,53

2010 39 18 0,46


48

PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI Segons el Decret legislatiu 2/2008, de l5 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, correspon als municipis o bé al consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

1. Recollir i controlar els animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits. 2. Els ajuntaments o els ens supramunicipals han de disposar de centres de recollida d’animals

abandonats o perduts adequades i amb prou capacitat per al municipi. 3. En la prestació del servei de recollida d’animals abandonats o perduts, els ajuntaments o els ens

locals supramunicipals, poden concertar-ne l’execució amb entitats externes, preferentment amb associacions de protecció i defensa dels animals legalment constituïdes o amb empreses especialitzades de control i recollida d’animals de companyia.

4. L’ajuntament o, si s’escau, l’ens local supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si s’escau, sacrificats.

5. Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia 6. Establir un cens municipal d’animals de companyia 7. Vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments

de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia. 8. Els ajuntaments i les organitzacions supramunicipals poden ordenar, amb l’informe previ del

departament competent en matèria de sanitat animal, aïllar o comissar els animals de companyia si s’ha diagnosticat, sota criteri veterinari, que pateixen malalties transmissibles a les persones, sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu, sigui per sacrificar-los, si cal.

9. La imposició de sancions correspon al alcaldes dels municipis de 5.000 habitants o més, si es tracta d’infraccions lleus comeses en el terme municipal.

Els ajuntaments poden delegar als ens locals supramunicipals les competències de recollida i control dels animals abandonats, perduts o ensalvatgits, sempre sota el principi de la millora en l’eficiència del servei i sota l’aplicació dels preceptes de la Llei. Actualment el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, a través d’un conveni marc amb l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Figueres, ofereix el servei de recollida d’animals abandonats utilitzant el centre d’acollida d’aquesta associació per a la residència dels gossos recollits per aquest servei. Aquesta associació realitza els tràmits de recerca del propietari dels gossos recollits, així com la seva adopció, si s’escau. Els animals recollits en aquest servei disposen de l’atenció veterinària que requereix la legislació vigent. Aquest servei no inclou la resta de competències que esmenta la legislació actual. Durant aquesta legislatura, l’any 2010 i 2011, l’àrea de medi ambient ha redactat i aprovat un pla d’acció per a la millora dels actuals serveis amb dos objectius bàsics::

1. Fer l'anàlisi i la valoració de l'actual servei de recollida d'animals abandonats ofert per la Protectora d'animals i plantes de Figueres en relació a les necessitats dels municipis i a la legislació actual.

2. Proposar els canvis més adients per a la millora del servei per tal d'aconseguir: - Més eficiència i qualitat en el servei. - Un increment de retorns al propietari dels animals abandonats.


49

- Un increment d'adopcions Les actuacions de millora del servei comarcal en les quals s’està treballant van encaminades a:

1. Ordenar i millorar el servei actual pel que fa a: - Protocols de funcionament de sol�licituds i altres tramitacions relatives al servei. - Sistema de gestió de dades d'entrada, sortida i històric dels animals recollits pel servei. - Coordinació entre els recursos de la Protectora i els del Consell Comarcal a través de nous

mitjans de comunicació i utilització de noves tecnologies. - Instaurar un protocol d'inspecció d'establiment de venda i nuclis zoològics.

2. Oferir nous serveis de competència municipal que s'esmenten a la legislació vigent - Registre municipal/comarcal d'animals de companyia. - Tramitació de llicències de gossos perillosos. - Control i legalització de colònies de gats.

3. Comunicar de manera eficaç el funcionament i recursos que ofereix aquest servei comarcal als ajuntaments:

- A través d'un web que fomenti la tinença responsable, faciliti la recerca de propietaris d'animals perduts i l'adopció d'animals abandonats.

- Millorant la imatge dels serveis a través de la introducció de suports materials uniformes am la mateixa imatge.

- Realitzant campanyes de sensibilització. RESULTATS ANUALS DEL SERVEI PER ALS POBLES DE L’ALT EMPORDÀ ADHERITS El resum dels resultats de recollides d'animals, principalment gossos i gats, i el destí d'aquests els darrers anys són els següents:

ANIMALS 2007 2008 2009 2010

Recollits 796 550 531 540

Adoptats 173 134 121 120

Retornats 88 56 64 68

ACTUACIONS FETES PEL SERVEI DE PROTECCIÓ D’ANIMALS DURANT LA LEGISLARUTA 2007-2011

• Actuacions administratives o Signatura del conveni d’adhesió al servei per part dels municipis interessats

ANY 2007 2008 2009 2010 AJUNTAMENT S ADHERITS

54 55 56 57

o Sol�licitud de subvenció anual a la Diputació de Girona per a diverses despeses del servei. o Sol�licitud a la generalitat de Catalunya per a realitzar el nou web del servei (2010) o Sol�licitud de subvenció a PUOSC per a construir un Centre d’acollida d’animals ( 2008)


50

• Actuacions de seguiment i millora

o Redacció d’un reglament de funcionament del Centre d’acollida d’animals ( 2007) o Redacció del Pla d’acció per a la millora dels serveis actuals de protecció d’animals ( 2010)

• Actuacions de comunicació o Realització d’un nou web per a la gestió del servei (2011) com a eina bàsica que s'utilitza

habitualment per a donar a conèixer aquest tipus de servei i fomentar les adopcions i retorns, i és una pàgina web. Aquest suport té dues parts, una part d'extranet en la qual hi hauria una base de dades que permet controlar tant des del centre d'acollida com des del Consell Comarcal i des dels Ajuntaments els animals acollits al centre, la seva procedència, i altres dades importants. Aquesta base de dades alimentar i permeta l'actualització d'una part pública del web on s'inclourà:

• Informació general sobre el servei comarcal i els agents implicats. • Pàgines dedicades a la tinença responsable d'animals de companyia en l'àmbit

sanitari, les tramitacions i papers que requereix , etc • Pàgines amb els animals que es poden adoptar al centre ( posades al dia

diàriament) • Pàgines d'animals perduts que es busca el propietari. • Animals adoptats. • Tramitacions i formularis per a la utilització del servei. • Projectes i campanyes puntuals del servei. Entre elles la campanya de suports

gràfics que es planteja en aquesta sol�licitud. Un dels suports digitals seria una enquesta digital que ajudaria l'usuari, en funció de vàries preguntes sobre el seu ritme de vida i hàbits, a trobar l'animal de companyia més convenient.


51

PROTECCIÓ CIVIL DESCRIPCIÓ DEL SERVEI Durant aquesta legislatura s’ha redactat i aprovat el Pla d’assistència i suport als municipis en matèria de protecció civil (PAS). Arrel de l’aprovació del PAS s’ha signat un conveni per part de la Direcció General de Protecció Civil i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal de definir les accions a realitzar per part del tècnic de protecció civil comarcal. El conveni escriu les tasques a dur a terme per l’esmentat tècnic al llarg de la durada del conveni i inclou les següents accions: • Promoure la planificació en matèria de protecció civil i la prevenció del risc dels municipis del seu àmbit

territorial. • Elaborar els Manuals d’actuació pels riscos establerts en els Plans especials de la Generalitat de

Catalunya dels municipis de la comarca que, mitjançant conveni, així ho tinguin delegat al Consell Comarcal.

• Mantenir els esmentats Manuals d’actuació actualitzats. • Participar en la implantació dels Plans de Protecció Civil als municipis • Promoure la sol�licitud de les subvencions corresponents a la redacció, actualització, revisió o

implantació dels Manuals d’actuació • Col�laborar amb el Servei d’Implantació i el Servei de Sensibilització de la Direcció General de Protecció

Civil en les campanyes d’informació a la població. • Treballar pel desenvolupament de les accions previstes en el document Pla d’assistència i suport en

matèria de protecció civil (PAS) als municipis de l’Alt Empordà • En situacions d’emergència, d’acord amb el PAS, el tècnic comarcal oferirà suport logístic al CECOPAL

constituït a/ls ajuntament/s afectat/s, si aquests ho sol�liciten. • Participar en la implantació del PAS als Ajuntaments adherits al document. • Redacció i presentació d’un informe trimestral a la Direcció General de Protecció Civil per informar de les

tasques realitzades d’acord amb aquest Pla d’actuació. • Col�laboració amb la xarxa rescat. ACTUACIONS I RESULTATS DEL SERVEI DURANT LA LEGISLATURA • Actuacions administratives

o Redacció del Pla d’actuació de les accions a realitzar als municipis en matèria de protecció civil. o Adhesió dels municipis al Pla de suport de protecció civil. 2009 2010 Municipis adherits 63 0

o Convenis d’adhesió als serveis de redacció de plans d’emergències

Nombre de convenis d’adhesió als serveis 2007 2008 2009 2010

Nombre de municipis 50 51 51 52 • Actuacions de suport

o Redacció de manuals d’emergències S’han redactat un total de 187 manuals d’emergències durant aquesta legislatura pels municipis adherits al servei.


52

Nombre de manuals redactats MANUALS 2007 2008 2009 2010 total

Bàsic 20 8 10 13 41 Infocat 13 4 10 6 33 Inuncat 11 1 12 4 28 Neucat 5 2 13 8 28

Transcat 6 0 3 2 11 Camcat 1 0 2 1 4 Sismicat 16 5 14 7 42

total 72 20 64 41 213

o Compra i repartiment de sal per a suport del NEUCAT

2010 2011 Kgrs. Sal posada a disposició 35.000 Kgr 36.600 kg Kgrs. De sal utilitzada 23.400 kgr 13.350 kgr Nombre de municipis beneficiats 28 4

o Redacció de plans d’autoprotecció ( 2011) Durant el 2010 i 2011 s’han redactat els Plans d’autoprotecció de l’Abocador comarcal, de les oficines de l’àrea de medi ambient i de les 21 mini-deixalleries de la xarxa comarcal.

o Redacció de Plànols de delimitació per a la prevenció d’incendis Aquests documents s’han redactat gratuïtament als municipis amb subvencions de la Diputació de Girona i amb aportació tècnica del consell comarcal.

Nombre de plans redactats 2007 2008 2009 2010

Nombre de municipis 18 5 7 8 • Actuacions de comunicació

o Assistència i organització de jornades informatives per als diferents riscos.

o Web de protecció civil amb les alertes i recomanacions en aquest àmbit i grup al facebook (2009)

o Programa de participació ciutadana i implantació dels plans d’emergències municipals en el qual participen 36 municipis, a 15 dels quals s’organitza una jornada informativa i a tots ells s’envia informació i enquestes a la població. ( 2011)


53

XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE EN ALTA

DESCRIPCIÓ DEL SERVEI Aquest servei públic és de titularitat municipal, si bé per Conveni amb els Ajuntaments usuaris la gestió l'efectua el Consell Comarcal, amb els seus propis mitjans o aquells de què s'hagi dotat o es doti i a través d’una concessió administrativa. Des de l’any 2010 el seu seguiment tècnic ha sigut competència de l’àrea de medi ambient. L'empresa concessionària del servei per a cada xarxa d’abastament ha d'assegurar la distribució dels cabals a les instal�lacions que formen la xarxa i que li permeten captar, elavar, tractar i distribuir l'aigua fins als dipòsits receptors dels municipis. Si les instal�lacions queden insuficients el concessionari ha d'informar al Consell comarcal de l'Alt Empordà amb la necessària anticipació per tal que pugui efectuar-se el corresponent estudi d'ampliació. • XARXA DE L’ALBERA Es tracta de la xarxa d’abastament més antiga que extreu aigua de dos pous situats al terme de Peralada. Durant els darrers 10 anys s’han anat adherint més municipis a aquesta solució d’abastament conjunta, moltes vegades per problemes en els pous municipals.

MUNICIPIS ANY ADHESIÓ La Jonquera, sant Climent Sescebes, Masarac, Espolla i Capmany 2000 Agullana 2001 Mollet de Peralada 2006 Mancomunitat Alt Empordà: Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-Saverdera

2009

• XARXA DE L’ESTELA La singularitat d’aquest xarxa, que disposa d’un pou al terme municipals de Navata, és la problemàtica de contaminació en nitrats de la zona. Aquest fet que s’estigui estudiant com disposar d’una planta potabilitzadora adequada per tractar l’aigua correctament.

MUNICIPIS ANY ADHESIÓ Navata 2002 Lladó 2002 Cistella 2002 Taravaus 2005

• XARXA DEL FLUVIÀ És la xarxa més jove, que es va construir l’any 2008 amb el lideratge del Consell Comarcal. Dos dels tres municipis interessats ja utilitzen la instal�lació des de 2009. El tercer ha d’esperar a tenir de xarxa d’aigua en baixa per poder gaudir del servei.


54

MUNICIPIS ANY ADHESIÓ

Ventalló 2009 Viladamat 2009 L’Armentera No adherit

RESULTATS DEL SERVEI PER A CADA MUNICIPI Aigua distribuïda als municipis durant la legislatura.

MUNICIPI 2007 (m3) 2008 (m3) 2009 (m3) 2010 (m3) La Jonquera 514.232 542.309 484.914 500.780 Sant Climent Sescebes 90.170 38.647 54.128 62.127 Espolla 81.875 38.191 52.326 49.320 Masarac 26.541 18.858 29.379 41.811 Capmany 68.741 61.713 62.816 65.793 Agullana 48.524 60.466 45.389 44.685 Mancomunitat Alt Empordà 122.003 98.588 Mollet de Peralada 1.213 1.400 0 6.200 Navata 190 25 59 57 Lladó 86.317 94.433 46.276 69.148 Cistella 15.097 26.658 27.147 8.023 Taravaus ( Vilanant) 17.943 27.269 22.053 7.535 Ventalló 42.430* 46.759* Viladamat 117.484* 11.698* L’Armentera 0 0 * un semestre


55

ACTUACIONS RELATIVES A LA CARTA DEL PAISATGE El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha promogut la Carta del Paisatge de l’Alt Empordà amb l’objectiu de protegir, ordenar, millorar i valoritzar els paisatges de la comarca ja que aquests són un dels elements identitaris més importants. Aquesta s’ha pogut redactar gràcies al suport de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, amb el recolzament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Els agents que han participat en la redacció de la Carta del paisatge de l'Alt Empordà, inclòs el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, han signat un manifest de compromís de realitzar les actuacions relacionades amb el paisatge que han manifestat poder realitzar durant el procés de participació I concertació d'actuacions portat a terme durant la redacció. El Consell comarcal de l’Alt Empordà ha començat a treballar en algunes accions que es determinaven a la carta del Paisatge i ha signat un documents d’accions prioritàries de les quals ja s’ha treballat, durant aquesta legislatura, en algunes d’elles: PROJECTE DE MIRADORS DE PAISATGE ALT EMPORDÀ Aquest projecte inclou un seguit de diferents actuacions amb uns objectius comuns basats en promoure el coneixement del paisatge: • La restauració d’espais singulars que permetin l’estudi in situ de les unitats de paisatge de l’Alt Empordà

en forma de Xarxa de miradors per a l'estudi del paisatge de l'Alt Empordà. Els miradors tenen dues formes, 5 d'ells estan construïts amb una estructura helicoidal que els identifica i els 5 altres són panells identificatius que inclouen alguns elements estructurals comuns amb els que han requerit construcció. L'elecció de l'estructura del mirador s'ha fet en funció de l'entorn on s'ubica.


56

• L’estudi i exposició de diferents paisatges significatius de l’Alt Empordà a partir de propostes pedagògiques i de sensibilització basades en: exposicions itinerants de presentació de les unitats de paisatge, estudi del paisatge des de diferents miradors restaurats, visites i participació i sensibilització envers el paisatge a l'entorn dels miradors i difusió a través de noves tecnologies.

En el cas del projecte de la Xarxa de miradors per a l'estudi de paisatge hi han participat participat directament 10 municipis: Masarac, Vilamaniscle, Darnius, Ventalló, Cadaqués, L'Escala, Albanyà, Llers, El Far d'Empordà i Lladó. Un 50 % dels miradors es troben en àrea urbana o periurbana i s'integren en edificis urbans, accessos a municipis o prop d'ermites o nuclis disseminats. Els objectius generals del projecte se centren d’una banda, en la recuperació dels espais mitjançant l’execució de 10 miradors i de l’altra, en la repercussió social que pot generar aquest recurs com a Xarxa de Miradors de Paisatge. Els objectius específics són:

• Restaurar espais singulars i parcel�les de paisatge per tal de permetre’n l’estudi donant una forma de Xarxa de miradors.

• Incloure col�lectius de difícil inserció socio-laboral en les tasques de restauració d’aquests espai al mateix temps que imparteixen formació i sensibilització paisatgística.

• Donar a conèixer els paisatges més significatius de la comarca tant a nivell de la població autòctona com a nivell turístic.

• Promoure la conservació d’aquests paisatges • Proposar tècniques innovadores per al coneixement del paisatge.

Els cost total del la construcció de la Xarxa de miradors és de 139.311,88 € DIFUSIÓ I CONEIXEMENT DEL PAISATGE ALTEMPORDANÈS Aquest apartat pretén recollir tots aquells elements destinats a la difusió i divulgació del paisatge en el marc del Projecte per a la recuperació d’espais per a l’estudi de les unitats del paisatge de la Comarca de l’Alt Empordà. Els materials presentats tenen com a objectiu bàsic aprofundir en els coneixements del paisatge i alhora, donar a conèixer cadascuna de les unitats del paisatge de l’Alt Empordà. En el seu conjunt, les activitats posteriorment detallades han de permetre assolir als seus destinataris noves capacitats d’interpretació i percepció paisatgística.

• Quadríptic de sensibilització Aquest fulletó duu com a títol “Paisatges de l’Alt Empordà” i es repartirà als ajuntaments, centres cívics i punts d’informació turística. Així mateix, també s’entrega durant les visites pedagògiques als miradors i a través de l’exposició itinerant. La distribució de 25.000 exemplars s’ha realitzat a les oficines de turisme, parcs naturals, ajuntaments, escoles i encartaments a la premsa comarcal.


57

• Exposició itinerant L’exposició itinerant, descriu de forma molt visual què s’entén per paisatge, la seva importància, així com les principals formes de paisatge que es poden trobar a la comarca de l’Alt Empordà. Alhora, també es treballen conceptes relacionats amb les sensacions i emocions del paisatge. El format final de l’exposició és en forma de 10 cubs-exposició de 60 cm x 60 cm, per tal que siguin accessible a tothom. Porta com a nom “Paisatges de l’Alt Empordà” i la població destinatària de l’exposició són totes aquelles persones interessades en la comarca i els seus valors paisatgístics. Es preveu una fase d’itinerància per la comarca.


58

• Pòsters dels deu miradors de la comarca Disseny i edició d'un total de 350 jocs de 10 pòsters cadascun, dels 10 Miradors de l’Alt Empordà. Aquests pòsters descriuen de forma visual les característiques, valors, dinàmiques i conflictes dels paisatges presents a la comarca de l’Alt Empordà, des de diferents punts d’observació. Aquest material de comunicació s’ha distribuit durant les visites guiades als miradors. I es preveu la seva distribució en futures visites dels grups escolars i d’adults als miradors.

• Visites guiades als miradors L'avaluació de la xarxa de miradors per a l'estudi del paisatge de l'Alt Empordà s'ha fet a través d'un procés de participació-sensibilització amb visites als miradors. Aquest projecte d'Avaluació l’hem anomenat la “ Visió altempordanesa del nostre paisatge”. El procés de participació ciutadana ha consistit en l’organització de trobades de debat “in situ”, és a dir, dins les diferents unitats de paisatge per facilitar l’aprenentatge i la reflexió per part dels participants dels diferents valors paisatgístics predominants. La conclusió d’aquestes trobades s’ha realitzat a través d’una


59

exposició i altres materials finals per tal de difondre-ho a la resta de població. Aquestes conclusions s’incorporaran també en el desenvolupament de tots els projectes relatius al paisatge engegats per la corporació. Per tal d’arribar a la màxima diversitat de visions del paisatge s’han convocat diferents segments de la població amb l’objectiu que experimentessin i formessin part del procés participatiu. L'activitat s'ha fet amb un total de 9 grups de 325 persones en total. Aquestes persones han realitzat activitats envers al paisatge, la seva percepció, els seus valors.... Els miradors són actualment un recurs interessant per a seguir fent visites pedagògiques i de sensibilització atès que ja hi ha demandes dels col�lectius socials per repetir l'experiència. Lligat a les visites amb infants i joves s’han elaborat un total de 10 dossiers didàctics, un per mirador, adaptats a cada nivell educatiu (infants i joves), i un altre creat expressament per al professor. El seu contingut s’ha adaptat a l’estructura de la visita. Aquests dossiers didàctics s’entreguen durant la realització de les visites guiades dirigides als grups escolars. Tanmateix, cal mencionar que una de les prioritats d’aquest projecte ha estat oferir una bona accessibilitat d’aquest recurs educatiu a tothom, aquests dossiers han d'estar acessibles per internet al web de paisatge de la comarca. El pressupost de l'apartat de difusió és de 39.952,87 € JORNADES FORMATIVES DE PAISATGE PER A MESTRES El Projecte de Miradors de paisatge a l'Alt Empordà ha finalitzat i disposa d'una sèrie de material pedagògic que ajudaria a la comunitat educativa a treballar per al coneixement del paisatge de la comarca. Per activar la correcta utilització d'aquestes eines educatives és important formar els mestres i professors per tal que puguin realitzar després les activitats amb els seus alumnes. I aquest és l'objectiu d'aquestes jornades. S’ha proposat una formació teòrico-pràctica de cinc sessions per aprendre les diferents vessants de la gestió del paisatge i els seus valors. La part teòrica es referiria a:

• El concepte de paisatge, els seus components abiòtics, biòtics i antròpics, els factors que influeixen en la seva percepció i els impactes.

• El paisatge biològics, relacionat-lo més amb els seus factors naturals. • El paisatge cultural, relacionat amb l'activitat antròpica de la zona. • El paisatge geològic: la component geomorfològica, el relleu, litologia i edafologia té una gran

influència sobre els altres. • El paisatge literari i filosòfic com a interpretació de l'home en quan a artista i pensador en relació al

seu entorn paisatgístic. La part pràctica s’ha realitzat a partir de visites als miradors de paisatge per a treballar, in situ, i viure el paisatge en primera persona relacionant-lo amb la part teòrica. Han participat un total de 7 ponents i nombrosos mestres que després aplicaran els coneixements adquirits a l’escola.


60

PÀGINA WEB DE PAISATGE Els projectes i actuacions liderats dels del consell comarcal sobre el paisatge estan a disposició de la població en un web informatiu i participatiu que inclou:

• Els documents relatius a la carta del paisatge • La xarxa de miradors • Els dossiers pedagògics • I altres recursos com enquestes, agenda, etc


61

ALTRES SERVEIS PUNTUALS

L’àrea de medi ambient va liderar, durant els anys 2007 i 2008, dos serveis que actualment han passat a ser competència de l’àrea de serveis tècnics:

1. La redacció dels Plans d’adequació d’enllumenat exterior per a la contaminació lluminosa Durant aquest dos anys, i amb el finançament a través d’un conveni amb la Direcció general de qualitat ambiental es varen redactar 35 Plans d’adequació enllumenat. La redacció va ser a càrrec de tècnics externs vinculats a l’empresa Bonal SL.

2. Tramitacions del PERC ( Pla d’electrificació rural de Catalunya) El pla d’electrificació rural de Catalunya dóna subvencions per a finançar projectes d’electrificació tant corrent com fotovoltaïca a través de plaques solars. Des de l’àrea de medi ambient es va encarregar de demanar subvencions per a projectes comarcals de diferents ajuntaments i de particulars, així com vetllar per les certificacions i tramitacions dels ajuts. Durant els anys 2007 i 2008, les tramitacions varen ser les següents:

SUBVENCIONS Elèctrica 2007 Elèctrica 2008 Fotovoltaica 2007

Fotovoltaïca 2008

Atorgades 7 14 6 7 No atorgades 6 9


62

COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ A L’ÀREA DE MEDI AMBIENT Per tal de millorar la comunicació dels nostres serveis l’àrea de medi ambient disposa i està treballant en diferents línies de treball:

• Té aprovat un Pla de comunicació per a la gestió dels residus amb l’objectiu d’informar a tots els agents del territori del model comarcal de gestió de residus i la importància de la participació de la població per a aconseguir els objectius de prevenció, reutilització i reciclatge que faran possible una gestió més sostenible i respectuosa del nostre entorn .Aquest Pla inclou ja una imatge de l’àrea de medi ambient que s’ha anat aplicant durant els 4 anys de legislatura. Aquesta imatge inclou un eslògan que es repeteix i s’adapta a tots els serveis.

PER A NOUS REPTES, SOLUCIONS DE FUTUR

EL MEDI AMBIENT, UN REPTE DE TOTS • Treballa en un projecte de unificació de comunicació dels serveis, les campanyes de sensibilització i

l’educació ambiental. Les bases d’aquest projecte són les de oferta de dades obertes, transparència d’informació ambiental i participació com a eixos bàsics en tots els àmbits.

La utilització de les noves tecnologies vol ser un punt fort de la comunicació comarcal en la mesura que és un sistema ràpid, transparent i permet l’intercanvi entre persones a nivell comarcal. És per aquesta raó que s’ha portat a terme un catàleg virtual de serveis de l’àrea en el qual s’hi troben tots els serveis oferts, els links a les pàgines web de cadascun dels serveis. Aquest catàleg també s’ha editat en paper, en format carpeta i amb fitxes per a cada servei per tal de personalitzar el contingut en funció dels interessos dels clients.


63

Les eines de comunicació i notícies que hi ha a l’abast es troben al catàleg virtual de serveis i són:

• Informació ambiental: L’objectiu principal és la transparència de dades dels serveis, per això cada servei està gestionat a través d’un web que porta incorporat una base de dades de gestió amb l’objectiu de gaudir de dades públiques dels resultats dels serveis, de connexió amb les empreses o clients per facilitat de comunicació d’incidències o altres problemàtiques derivades de la gestió diària. També inclouen espais privats per a clients dels serveis on poden trobar dades no públiques.

• Notícies: les novetats en relació a les actuacions de

caràcter mediambiental es poden trobar al Bloc “Gir virtual cap a la sostenibilitat” i s’envien en forma de butlletí electrònic als ajuntaments i també en format butlletí electrònic als centres adherits al programa RE-PAPER.

• Participació ambiental: Es realitza a través de processos participatius concrets però també amb eines

relacionades amb les noves tecnologies com: o Facebook: amb 750 amics. o Comentaris a les notícies del bloc o Enquestes virtuals: en la guia de prevenció de residus, al web de protecció civil, etc... o Processos participatius: es realitzen en diferents projectes com a complement per a

diagnosticar i valorar les necessitats de la població

• On ho poso?: es tracta d’un cercador que permet saber on cal posar un residu per tal que sigui tractat correctament.

EDUCACIÓ AMBIENTAL L’educació ambiental a l’àrea de medi ambient es treballa a nivell de centres escolars i es proposen dues coses:

1. Propostes de visites pedagògiques L'àrea de medi ambient posa a disposició de les escoles de la comarca tota una oferta pedagògica d'educació ambiental per cada curs escolar. S’ofereix un ampli ventall d'activitats, cadascuna dirigida a una franja d'edat determinada, per treballar amb els alumnes diverses vessants d'educació ambiental. El tema que predomina entre les activitats és el dels residus. Les activitats, moltes d’elles associades a la visita d’un centre de recollida o tractament de residus, es presenten en format de fitxa educativa indicant els aspectes més rellevants i aporten els dossiers pedagògics corresponents. Les sol�licituds han de fer-se almenys un mes abans de la data escollida per a realitzar l’activitat per tal de tenir les instal�lacions i/o monitors disponibles. Periòdicament s’informa per correu electrònic de les modificacions o especificacions que puguin sorgir d’aquestes activitats. Les ofertes pedagògiques fetes aquesta legislatura han estat:


64

ACTIVITAT CURS Nb Alumnes ANY/S

Visita a l’abocador comarcal Cicle Mitjà i Cicle Superior 142 2007/2008 Visita a la deixalleria Cicle Mitjà i Cicle Superior 142 2007/2008 Visita a l’abocador comarcal Cicle Mitjà i Cicle Superior 92 2008/2009 Visita a la deixalleria Cicle Mitjà i Cicle Superior 92 2008/2009 Visita a una planta de triatge d'envasos lleugers Educació infantil i Primària 100 2009/2010 Visita a l’abocador comarcal Cicle Superior 129 2010/2011 Visita a la deixalleria Cicle Superior 129 2010/2011

2. Programa RE-PAPER

Aquest programa neix amb la necessitat dels centres educatius de tenir a l’abast un servei de recollida selectiva de paper que faciliti la tasca diària del centre de la recollida d’aquest residu. D’altra banda, l’interés creixent per part dels centres educatius per a disposar de recursos pedagògics per al tractament d’aquestes temàtiques ambientals. RE-PAPER és una resposta a aquestes necessitats en la mesura que:

• Inicia un servei de recollida de paper i cartró específic per a les escoles

• Complementa el servei amb una campanya d’inici amb elements de motivació per a crear els hàbits del reciclatge: el retorn, elements teatrals, consultes pels mestres....

• Aporta uns dossiers educatius per a ajudar al mestre en la tasca de facilitar la comprensió de la importància del reciclatge.

La coordinació del programa es realitza a través d’un web que té com a objectiu ser una eina educativa d’intercanvi entre centres on es troben, a més de les opcions pedagògiques que proposa el programa, activitats fetes pels centres adherits que poden ser valorades pels demés centres. El funcionament d’aquesta eina depèn directament de la implicació i participació de les escoles. Els resultats del programa RE-PAPER durant aqeusta legislatura són:

CURS 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 ESCOLES ADHERIDES 35 49 52 54

Tn. DE PAPER RECOLLIT 14062,58 30484,66 31821,25 PAQUETS DE 500 FOLIS

REPARTITS 87 250 264

ARBRES O PLANTES 230 plantes aromàtiques

No finalitzat

DOSSIERS PEDAGÒGICS PROPOSATS

Dossiers pedagògics per a la fira de l’intercanvi. Cicle mitjà Cicle superior

El compostatge a l’escola Transformació de residus en adob.

Quadern pedagògic per a treballar la prevenció de residus


65

Dossier de plantes aromàtiques.

ACTIVITATS PUNTUALS PROPOSADES ( trobades,

concursos)

Fira de l’Intercanvi a Castelló d’Empúries.

Presentació del Mercat Escolar de l’Intercanvi a Figueres

“Setmana Europea de prevenció de residus”: elaboració d’activitats sobre prevenció de residus. Dia mundial del medi ambient. Concurs d’activitats.

“Setmana Europea de prevenció de residus”: concurs de contes

ACTIVITATS ENSTRADES PER LES ESCOLES 4 3 18 3

MATERIAL PROMOCIONAL

REPARTIT

Prevenció de residus al web Re-paper

112 Camisetes 623 Cantimplores

Web de prevenció de residus 25 Cantimplores 28 Camisetes

Les activitats puntuals proposades al programa RE-PAPER sovint van lligades a les campanyes de sensibilització i es fan en paral�lel. Les accions puntuals ofertes en aquesta legislatura són: CAMPANYA Mercat de segona mà ACCIÓ Fira de l’intercanvi escolar a Castelló TIPUS prevenció PÚBLIC Alumnes de cicle mitjà de les

escoles adherides al programa Repaper

ESCOLES PARTICIPANTS CEIP Ruiz Amado (Castelló d'Empúries) CEIP El Far (El Far d'Empordà) CEIP Martí Inglès (Palau-Saverdera) CEIP Torre d'en Reig (Vilabertran) CEIP Les Mèlies (Vilafant) CEIp Les Salines (Maçanet de Cabrenys) CEIP Josep Ribot (Vilamalla) CEIP Sant Jaume (Portbou) CEIP Les Clisques (El Port de la Selva) CEIP de Cabanes CEIP Els Valentins (Vilamacolum)


66

PERIODE EXECUCIÓ 15 de novembre de 2007

DESCRIPCIÓ

Organització d'un matí lúdic per presentar de la pàgina web del mercat escolar de l’intercanvi, al pavelló d’esports de Castelló d’Empúries. Els alumnes completen un àlbum de cromos que ells mateixos han dibuixat i portat per intercanviar amb els altres alumnes, així com uns quants objectes per intercanviar per la seva classe. Per acabar, en Pitu Tries versió 2.0, presenta als alumnes i mestres la pàgina web del mercat escolar de l’intercanvi.

SUPORTS Dossier de l'alumne de cicle mitjà, dossier de l'alumne de cicle superior, dossier del mestre de cicle mitjà, dossier del mestre de cicle superior, nou web “Mercat Escolar de l'Intercanvi”

Nb escoles participants 11 Nb alumnes participants 270 INDICADORS DE RESULTATS Valoració qualitativa de les escoles

FOTOS

CAMPANYA Mercat de segona mà ACCIÓ Fira de l’intercanvi escolar a Figueres TIPUS prevenció PÚBLIC Alumnes de cicle mitjà i

superior de les escoles adherides al programa Repaper

ESCOLES PARTICIPANTS CEIP Amistat (Figueres) CEIP Parc de les Aigües (Figueres) CEIP Josep Pallach (Figueres) CEIP Tramuntana (Vilanant) CEIP Les Clisques (El Port de la Selva) CEIP Gonçal Comellas (Avinyonet de Puigventós) CEIP Mn. Josep Maria Albert (Cistella) CEIP Els Valentins (Vilamacolum)

PERIODE EXECUCIÓ 22 d'octubre de 2008

DESCRIPCIÓ

Organització d'un matí lúdic per presentar de la pàgina web del mercat escolar de l’intercanvi, a la Plaça del Gra de Figueres. Els alumnes completen un àlbum de cromos que ells mateixos han dibuixat i portat per intercanviar amb els altres alumnes, així com uns quants objectes per intercanviar per la


67

seva classe. Per acabar, en Pitu Tries versió 2.0, presenta als alumnes i mestres la pàgina web del mercat escolar de l’intercanvi.

SUPORTS Dossier de l'alumne de cicle mitjà, dossier de l'alumne de cicle superior, dossier del mestre de cicle mitjà, dossier del mestre de cicle superior, web “Mercat Escolar de l'Intercanvi”

Nb escoles participants 8 Nb alumnes participants 391 INDICADORS DE RESULTATS Valoració qualitativa de les escoles

FOTOS

CAMPANYA El dia del medi ambient ACCIÓ Concurs idees sostenibilitat TIPUS sostenibilitat PÚBLIC Alumnes d'escoles Repaper ESCOLES PARTICIPANTS CEIP Sant Jaume

(Portbou) CEIP Àlguema (Santa Llogaia d'Àlguema) CEIP TerraPrims (Saus, Camallera i Llampaies) Vilaür CEIP Sol i Vent (Vilafant) Col�legi Cor de Maria (Figueres) CEIP Gonçal Comellas (Avinyonet de Puigventós)

PERIODE EXECUCIÓ Inici: 31 de maig de 2009 Final: 6 de juny de 2009

DESCRIPCIÓ

Concurs d'activitats relacionades amb el Medi Ambient per tal de penjar-les a la web del programa amb l'objectiu de dinamitzar el portal. Aquestes activitats aporten resultats positius per a l'entorn. Calia redactar-ne una petita descripció de com ha via afectat l'activitat a l'entorn, quines sensacions, experiències, obstacles i facilitats s'havien viscut i quants participants havien format part de l'activitat. Calia penjar les activitats al web entre el 31 de maig i el 6 de juny I votar una activitat d'una altra escola Repaper.

SUPORTS Web Repaper Nb escoles participants Nb activitats presentades Nb vots web Repaper

INDICADORS DE RESULTATS

Originalitat


68

FOTOS

CAMPANYA La setmana de la prevenció ACCIÓ Concurs de contes ( Residora) TIPUS prevenció PÚBLIC Alumnes d'escoles Repaper MUNICIPIS PARTICIPANTS IES Vilafant

CEIP Sol i Vent (Vilafant) CEIP Josep Pallach (Figueres) CEIP Sant Jaume (Portbou)

PERIODE EXECUCIÓ Inici: 8 de novembre de 2010 Final: 6 de desembre de 2010

DESCRIPCIÓ Concurs de contes en els quals, el protagonista principal fos un personatge o animal que es pogués relacionar les campanyes de prevenció de residus. A tots els participants se'ls entrega un obsequi.

SUPORTS Nb escoles participants 4 Nb de contes rebuts 21 Nb de samarretes lliurades 28


Nb de cantimplores lliurades 25 FOTOS


69


70

SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL L’objectiu bàsic de la sensibilització ambiental és fomentar la utilització dels serveis públics, i el canvi d’hàbits en la població que tindrà incidència directa en el resultats dels serveis i per tant també en el compostament ambiental de la comarca. La sensibilització s’executa bàsicament en forma de campanyes informatives, de difusió, de participació a la població en general o bé en segments concrets en funció del missatge. Els canals utilitzats són diversos, però sovint s’inclouen els mitjans de comunicació locals i comarcals. Els suports també varien, i es complement dins una mateixa campanya, poden ser gràfics, audiovisuals, etc. Els protocols de campanyes estan regulats per un protocol d’actuació que intenta que es tinguin en compte aspectes ambientals en el disseny de les campanyes. La figura principal de les campanyes és en Pitu Tries, personatge creat d’any 2004 i que encara continua essent la imatge gràfica i l’emissor dels missatges fonamentalment relacionats amb els residus. Durant aquesta legislatura el personatge ha evolucionat i s’ha modernitzat la imatge gràfica. En aquest apartat s’hi troba el resum de les campanyes de sensibilització que s’han fet durant la legislatura, cada campanya pot disposar de una o més accions lligades amb el mateix objectiu:

• Accions de sensibilització per a la prevenció de residus CAMPANYA On vas sense el cabàs ? a la fira ACCIÓ Repartiment cabassos TIPUS prevenció

PÚBLIC Visitants de les fires de la comarca

MUNICIPIS PARTICIPANTS

Espolla El Port de la Selva Vilafant Garriguella Ordis Biure Sant Miquel del Fluvià Terrades Borrassà La Jonquera Colera Portbou Peralada Lladó Vilabertran L'Armentera Maçanet de Cabrenys Palau-Saverdera

PERIODE EXECUCIÓ Inici:18 de gener de 2009 Final: 20 de desembre de 2009

DESCRIPCIÓ Es disposa d'una parada a la fira del municipi on es dona als visitants una bossa reutilitzable perquè la utilitzi cada vegada que vagi a comprar i un fulletó informatiu.


71

Alhora, els visitants responen una enquesta sobre els hàbits de consum en quant a la generació de residus

SUPORTS Parada , material informatiu, rollup Nb de fires assistides 21 Nombre enquestes 6754 INDICADORS DE RESULTATS Nombre de bosses 6800

FOTOS

CAMPANYA On vas sense el cabàs? ( setmana de la prevenció) ACCIÓ Repartiment de bosses als comerços petits TIPUS prevenció

PÚBLIC Pobles de menys de 1000 hab MUNICIPIS PARTICIPANTS

Agullana, Albanyà, L'Armentera, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella i les Escaules, Borrassà, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, Fortià, Garrigàs, Garriguella, Lladó, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau-Saverdera, Pau, Peralada, Pont de Molins, Rabós, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Santa Llogaia d'Àlguema, Saus, Camallera i Llampaies, Siurana, Terrades, La Vajol, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamaniscle , Vilanant

PERIODE EXECUCIÓ Inici: 21 de novembre de 2009 Final: 29 de novembre de 2009 DESCRIPCIÓ Repartiment de bosses reutilitzables als comerços de menys de 1000 habitants per tal que


72

les fessin arribar als veïns en la compra diària. SUPORTS Bosses reutilitzables

Nb municipis 47 Nb establiments 104 INDICADORS DE RESULTATS Nb de bosses entregades 9050

CAMPANYA Fira intercanvi mercat de nadal ACCIÓ Intercanvi d'objectes nadalencs TIPUS prevenció PÚBLIC Personal ccae MUNICIPIS PARTICIPANTS - PERIODE EXECUCIÓ Inici: 20 de desembre de 2008

DESCRIPCIÓ Exposició i intercanvi de material de Nadal entre els treballadors del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

SUPORTS Nb d'objectes aportats 45 INDICADORS DE RESULTATS Nb d'intercanvis realitzats 40

FOTOS

CAMPANYA Fira intercanvi llibres de sant Jordi ACCIÓ Intercanvi de llibres TIPUS prevenció PÚBLIC Personal del CCAE MUNICIPIS PARTICIPANTS - PERIODE EXECUCIÓ Inici: 23 d'abril de 2009

DESCRIPCIÓ Exposició i intercanvi de llibres entre els treballadors del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

SUPORTS Nb de llibres aportats 37 INDICADORS DE RESULTATS Nb d'intercanvis realitzats 27

CAMPANYA Bricotries ACCIÓ Programa reutilització objectes TIPUS prevenció PÚBLIC Tota la comarca MUNICIPIS PARTICIPANTS PERIODE EXECUCIÓ Inici:2010 Final:

DESCRIPCIÓ Elaboració d´una sèrie de 12 capítols, d´uns 5 minuts cadascun, on en Pitu Tries mostra com reutilitzar diferents objectes.

SUPORTS INDICADORS DE RESULTATS Nombre de televisions locals 3


73

Visites al youtube

FOTOS

• Accions de sensibilització per a fomentar la recollida selectiva

CAMPANYA RECICLA’T I TRIA ACCIÓ Campanya informativa TIPUS SELECTIVA PÚBLIC massiu MUNICIPIS PARTICIPANTS PERIODE EXECUCIÓ Inici: 2007 Final:2008

DESCRIPCIÓ

1. S'editen fulletons informatius i cartells on el personatge Pitu Tries es recicla i dóna alguns consells per a reciclar a casa, a l'escola i a la feina. 2. S'edita un espot publicitari de 30 segons 3. Es col�loquen adhesius als contenidors de selectiva amb la nova imatge de Pitu Tries. 4. Muntatge de la carrossa de la cavalcada de Reis 2008 amb repartiment de caramels.

SUPORTS Tríptics i cartells “Recicla't i Tria”, espot publicitari, adhesius contenidors, carrossa reis i material per a passada de reis

Nb fulletons repartits 25.000 Nb cartells repartits 1000 INDICADORS DE RESULTATS Nb emissions espot 2 mesos al cinema

FOTOS

CAMPANYA Foment de la recollida selectiva


74

ACCIÓ Distribució de bosses per reciclar i samarretes TIPUS SELECTIVA PÚBLIC Massiu MUNICIPIS PARTICIPANTS PERIODE EXECUCIÓ Inici:2008 Final:2009

DESCRIPCIÓ

Mitjançant el web de recollida selectiva, la població pot contestar una enquesta sobre hàbits de prevenció, generació i gestió dels residus. Les primeres persones en contestar l'enquesta obtenen un premi;

• A la primera persona es fa entrega d’un cubell de reciclatge de 4 fraccions: paper, envasos, vidre i rebuig. • A les següents 200 persones se’ls deixa escollir entre un pack de 3 bosses plegables per a la recollida selectiva domèstica o bé una samarreta amb la imatge d’en Pitu Tries i l’eslògan recicla’t i tia.

SUPORTS Portal web Nb enquestes recollides web 340 Nb samarretes entregades 10 Nb paquets de bosses plegables 236


Nb de cubells de reciclatge 1

FOTOS

CAMPANYA “Actualitzem la recollida de residus” ACCIÓ Tríptics personalitzats als municipis TIPUS SELECTIVA PÚBLIC MUNICIPIS PARTICIPANTS Sant Pere Pescador

Sant Miquel del Fluvià Ordis Vilafant Navata Fortià

PERIODE EXECUCIÓ Inici: estiu 2010 Final: -

DESCRIPCIÓ

En cada municipi que canvii la ubicació dels contenidors, es dissenya un tríptic on hi figura: • Eslògan i imatge de campanya • Mapa del municipi amb la nova ubicació de les àrees d'aportació i quins contenidors s'hi situaran. • Informació dels diferents residus que s'han de dipositar als contenidors de recollida selectiva • Altra informació d'interès específica del municipi ( deixalleries, punts de recollida, recollida d'estris vells, etc.) A l'Ajuntament es reparteix els adhesius per als contenidors de recollida selectiva.

SUPORTS Tríptics


75

Nb municipis ( fins abril 2011) 6 INDICADORS DE RESULTATS Nb de tríptics editats ( fins abril

201 4150

FOTOS

CAMPANYA Si triem junts sona millor! ACCIÓ Concert d'en Pitu Tries TIPUS SELECTIVA PÚBLIC Casals MUNICIPIS PARTICIPANTS TOTS PERIODE EXECUCIÓ Inici: Març 2011 Final: Setembre 2011

DESCRIPCIÓ

Es reparteix a cada casal un dossier de manualitats amb material residual (ampolles, brics, etc.) i un cd amb la cançó Si Triem Junts Sona Millor. S'organitzen dos matins, un pels municipis de la costa i un pels d'interior, en els quals cada casal portarà jocs amb material residual i els participants podran anar a jugar amb els jocs dels altres casals. Alhora, tres casals seran seleccionats per a fer i tocar una cançó com a teloners d'en Pitu Tries, el qual sortirà com a cloenda de la festa a cantar la cançó Si Triem Junts Sona Millor.

SUPORTS Dossier de manualitats, CD Nb de casals participants Nb de nens i nenes participants INDICADORS DE RESULTATS Nb de jocs aportats

• Accions de sensibilització per a la utilització de deixalleries


76

CAMPANYA IMPLANTACIÓ D’UNA DEIXALLERIA ACCIÓ Informació porta a porta TIPUS DEIXALLERIES PÚBLIC Veïns dels municipis amb

obertura de nova minideixalleria MUNICIPIS PARTICIPANTS Llers, Biure Sant Miquel

de Fluvià VilamallaCapmany Cabanelles, Fortià, Riumors, Cistella, Pau, Borrassà, Palau Saverdera , L'Armentera, Agullana, Sant Llorenç de la Muga, Siurana, Peralada, Vila-sacra , Vilabertran

PERIODE EXECUCIÓ Inici: Octubre 2007 Final: - DESCRIPCIÓ Una educadora visita els veïns del municipi porta per porta i informa de la nova obertura

de la deixalleria. Reparteix un tríptic i un imant recordatori per a la nevera. Alhora, els fa una petita enquesta

SUPORTS Tríptic informatius, panells informatius per a la instal�lació, imants, INDICADORS DE RESULTATS Nb d'instal�lacions amb campanya 18 Nb d'enquestes realitzades 650

FOTOS

CAMPANYA MERCAT DE SEGONA MÀ A LES DEIXALLERIES ACCIÓ WEB TIPUS DEIXALLERIES PÚBLIC MUNICIPIS PARTICIPANTS Vilafant, Llançà, Llers,

Biure, Sant Miquel de Fluvià , Vilamalla, Capmany, Cabanelles, Fortià, Riumors, Navata, Cistella, Pau, Borrassà, Lladó, Palau Saverdera , L'Armentera, Agullana, Sant Llorenç de la Muga, Siurana, Peralada, Vila-sacra , Vilabertran

PERIODE EXECUCIÓ Inici: Desembre 2008 Final: - DESCRIPCIÓ A partir de les minideixalleries de la xarxa i de les deixalleries municipals adherides, es du a


77

terme el “Mercat virtual de segona mà”. El Mercat virtual de segona mà és un lloc web que conté un catàleg digital de tots aquells objectes que s’ofereixen des de les minideixalleries o bé de forma particular

SUPORTS Portal web INDICADORS DE RESULTATS Nb de deixalleries adherides 22 Nb usuaris registrats Nb d'objectes oferts via web

FOTOS

CAMPANYA FOMENT DE LA RECOLLIDA D’OLI DOMÈSTIC ACCIÓ Repartiment de bidons d'oli TIPUS DEIXALLERIES PÚBLIC Veïns dels municipis amb

sistemes de recollida d'oli domèstic.

MUNICIPIS PARTICIPANTS Llers, Biure, Sant Miquel de Fluvià , Boadella i Les Escaules Vilamalla, Capmany, Cabanelles, Fortià, Riumors, Cistella, Pau, Borrassà, Palau Saverdera , Pedret i Marzà, L'Armentera, Agullana, Sant Llorenç de la Muga, Vilabertran, Lladó, Siurana, Peralada, Vila-sacra , Sant Pere Pescador, Castelló d'Empúries, Navata, La Jonquera, Llançà, Vilafant

PERIODE EXECUCIÓ Inici: Maig 2009 Final: Desembre 2010 DESCRIPCIÓ Una educadora ambiental del Consell Comarcal de l'alt Empordà visita els veïns de cada

municipi per informar sobre l’existència del servei de recollida selectiva d’oli domèstic a la seva deixalleria. Aquesta persona es dirigeix porta a porta a la població amb una carta institucional, un opuscle informatiu i un val per ser bescanviat per un bidó per a la recollida d’oli a la deixalleria. Aquesta educadora fa difusió del servei, de la importància mediambiental de recollir l’oli domèstic de manera selectiva, i també dels múltiples beneficis


78

que es poden derivar de la seva recollida selectiva, en concret en l’obtenció del biodièsel. SUPORTS Bidons, tríptics, vals de bescanvi

INDICADORS DE RESULTATS Bidons lliurats a minideixalleries 3540 Bidons lliurats a deixalleries

municipals 3700

Bidons lliurats a municipis amb sistema de recollida d'oli al carrer

82

FOTOS

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Des de l’àrea de medi ambient la participació ciutadana es planteja partint de la definició de participació que és “qualsevol activitat adreçada a influïr directa o indirectament en la realitat”. Per a nosaltres la realitat està centrada en el marc de les polítiques i els serveis públics que oferim. Perquè és important la participació en els nostres serveis?

• Perquè el bon funcionament i els resultats dels serveis que toquen directament el ciutadà depenen de la seva participació.

• Perquè els serveis s’han d’enfocar en relació de municipis amb una diversitat de necessitats important i canviant en el temps.

• Perquè la planificació de servei en un territori ampli és prou complexa com per tenir en compte les necessitats de tota la població.

Basant-nos en la importància que té la participació de la població per a l’èxit dels servei que oferim, s’han inclòs processos participatius en algunes de les actuacions que es realitzen des de l’àrea de medi ambient amb la voluntat de valorar quina és l’aportació real de la participació ciutadana als projectes. Un cop valorat, s’haurà de determinar, en forma de reglament o protocol d’actuació, de quina manera s’integra la participació ciutadana a tots els projectes i serveis que realitzem. Àmbits als quals s’han aplicat processos participatius:


79

1. Planificació

• Redacció de projectes estratègics En aquestes actuacions s’inclouen la redacció de l’Agenda 21 comarcal i la carta del paisatge de l’Alt Empordà. En aquests casos l’objectiu de la participació ciutadana és molt concret i permet a la població prendre part de tot el procés de redacció des de la diagnosi fins a la redacció dels plans d’actuació.

PROJECTE ANY SESSIONS PARTICIPACIÓ

PARTICIPANTS ENQUESTES ENTREVISTES

Agenda 21 2009 6 70 1761 31 Carta del paisatge

2009 6 68 60

• Planificació de serveis

La majoria de serveis actuals de l’àrea de medi ambient són de gestió de residus. En aquest marc s’han redactat durant els dos darrers anys els 64 Plans municipals de gestió de residus per als municipis de la comarca. La diagnosi dels plans inclou un procés participatiu amb l’objectiu de: - Determinar el grau de coneixement de la població sobre la gestió dels residus. - Saber les problemàtiques específiques del municipi i els seus veïns. - Incloure actuacions proposades per la població en el marc del Pla de gestió.

Els processos de participació s’han plantejat diferent segons les característiques dels municipis per tal de fer-los arribar al màxim de població i alhora han estat consensuats amb els responsables municipals. Inclouen diferents estratègies com enquestes, jornades, etc...

MUNICIPIS PARTICIPANTS ENQUESTES 27 596 JORNADES 31 397

2. Millora i seguiment de serveis Els serveis que ofereix actualment l’àrea de medi ambient estan directament relacionats amb la població des del moment que en són els seus usuaris principals. Els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva o altre serveis d’aquest tipus depèn directament de la correcta utilització dels serveis. La participació ciutadana, juntament amb la sensibilització, són les dues estratègies bàsiques per a relacionar-se amb els usuaris dels serveis. En aquests casos la participació està enfocada com a estudis de qualitat de serveis o marketing de serveis. Els protocols de marketing s’utilitzen en processos de creació i millora de serveis relacionats amb la gestió dels residus. S’inclouen dins la participació ciutadana i tenen com a objectiu


80

determinar les necessitats diverses i canviants de la població i municipis del territori per tal d’adaptar-hi els serveis i facilitar-ne llur utilització. Amb l’estudi continuat de les necessitats de la població es poden oferir serveis dirigits a segments de la població amb necessitats concretes i així assegurar-ne l’èxit i la utilització per part de la població. Per aquesta raó estem treballant en l’elaboració d’un protocol d’enquestes de qualitat per a cadascun dels serveis oferts així com estudiar suggeriments i millores propsades pels usuaris Un exemple portat a terme en aquesta legislatura és la campanya PLEGA’M on es van enquestar tots els comerços dels municipis de menys de 5000 habitants per millorar el servei de recollida de paper i cartró comercial. Amb les enquestes es va esbrinar si el servei era adequat i representaven un sondeig d’opinió sobre la introducció de canvis en l’estratègia de recollida ( instauració del porta a porta, de la deixalleria...) Resultats de la campanya S’ha treballat en 59 municipis i s’han visitat 224 comerços als quals s’ha enquestat sobre la necessitat de posar un sistema de recollida porta a porta o no. A nivell tècnic es conclou:

ACCIÓ MUNICIPIS Organitzar un servei porta a porta comercial 25 Completar àrees d’aportació 22 Reubicació de contenidors 3 Increment de la freqüència de recollida 14 Crear un servei segregat per empreses grans 31

3. Educació ambiental, sensibilització i cooperació

Un àmbit important per a aconseguir els objectius i l’èxit dels serveis prestats és el de la sensibilització. Amb la participació ciutadana inclosa en les estratègies de sensibilització es pretenen assolir objectius com:

- El foment de canvi d’hàbits per a participar en l’assoliment dels objectius del servei públic.

- La recerca de la situació actual per veure com han d’anar les campanyes de sensibilització.

- Foment de la cooperació. I pel que fa les experiències realitzades durant aquesta legislatura s’han obtingut resultats molt positius en:

- Campanya on vas sense el cabàs? En aquesta campanya es varen distribuir bosses reutilitzables a les 20 fires d’artesania i alimentació dels municipis durant l’any 2009 i es feia omplir una enquesta relacionada amb els serveis de residus per a cada bossa entregada. El resultat foren 6800 bosses entregades i 3000 enquestes de població comarcal ( i 3800 de població forània) que varen permetre conèixer el grau de coneixement i utilització dels serveis així com els dubtes de la població quan a la selecció i reciclatge de residus.


81

MUNICIPIS PARTICIPANTS FIRA DATA

Espolla Fira de l’oli i l’olivera 18/01/2009

El Port de la Selva Fira de l’espàrrec 15/03/2009

Vilafant Fira gastronòmica del conill 05/04/2010

Garriguella Fira de la garnatxa i el brunyol 11/04/2009

Ordis Fira de l’ordi i la cervesa 26/04/2009

Biure Fira del burro 24/05/2009

Sant Miquel de Fluvià Fira dels oficis artesans 31/05/2009

Terrades Fira de la cirera 07/06/2009

Borrassà Fira del Corpus 14/06/2009

La Jonquera Fira d’art i comerç 14/06/2009

Colera Fira de la mel novella 21/06/2009

Portbou Fira del mar 11-12/07/2009

Peralada Mercat de la pagesia 15/08/2009

Lladó Fira del formatge 20/09/2009

Vilabertran Fira de l’horta 20/09/2009

L’Armentera Fira de la poma 11/10/2009

Maçanet de Cabrenys Fira de la castanya 01/11/2009

La Jonquera Mercat del Torró 15/11/2009

Palau-Saverdera Mercat artesanal 14-28/11/2009 i 12/12/2009

Peralada Fira de Nadal 20/12/2009

Amb els resultats de les enquestes realitzades ha quedat palès que cada dia són més els alt empordanesos (77% dels enquestats) que separen en origen el paper i el cartró, els envasos lleugers, i sobretot, els envasos de vidre.

També s'ha constatat que la separació del paper i cartró és la correcta, tot i això el 25,54% dels enquestats també dipositen altres papers erròniament, com els de mocadors, papers bruts, etc. Pel que fa al contenidor de vidre, la majoria dels residus introduïts són els adients, és a dir, únicament ampolles i pots de vidre, a més a més el 75% treuen el tap abans de llençar-ho. No


82

obstant això el 27% hi aboquen vidres de tot tipus. Finalment, només el 68% dels enquestats creuen saber què va al contenidor d'envasos lleugers (el groc). En aquest contenidor s'hi destinen únicament envasos; llaunes, ampolles de plàstic, bosses,...

Després de l'inici de la implantació de la Xarxa de Deixalleries de la comarca, més de la meitat dels enquestats han respost que utilitzen sovint la deixalleria o minideixalleria del seu municipi per a dur-hi els residus especials com l'oli, les piles, les bombetes, els mobles, els aparells elèctrics o electrònics, poda... Tanmateix, la deixalleria comarcal de Pedret i Marzà, és el centre de gestió d'aquesta Xarxa i resta oberta a tots els ciutadans de la comarca. En la majoria d'aquestes instal�lacions hi podem trobar els mercats de segona mà, tot i que el 40% dels enquestats no se sent atret a visitar-los.

D'altra banda, una part de l'enquesta feia referència a la prevenció de residus, per tal de percebre la conscienciació i sensibilització de la població. Mitjançant preguntes sobre la manera de comprar, s'ha pogut observar que la major part dels enquestats duen el cabàs de casa, però si agafen una bossa de plàstic la reutilitzen per tirar les escombraries o per anar a comprar, envers el 5,71% que la llencen després d'utilitzar-la. A més, quan van a comprar, el 19,2% dels enquestats procura adquirir productes amb el menor envàs possible, per contra la meitat ha respost que es fixa únicament en què el producte li agradi. Tot i això, la gran majoria opta per comprar la fruita i la verdura a granel, per contra el 7,21% la compren envasada en plàstic o porexpan. Per altra banda, a l'hora de preparar una festa o un acte, la majoria dels enquestats declaren que utilitzen gots i plats de plàstic.

Finalment, pel que fa al compostatge casolà, el 58,62% n'ha sentit a parlar i el 15 % dels enquestats en realitzen. El Consell Comarcal de l'Alt Empordà, promou el compostatge casolà com a via de gestió de la matèria orgànica i proposa a tots els ajuntaments a adherir-se a la campanya. Tots els veïns alt empordanesos que vulguin iniciar el compostatge casolà o obtenir un seguiment del seu compostador, ho poden sol�licitar a través del seu ajuntament. - Sensibilització a la xarxa

S’introdueixen les enquestes de les diferents campanyes en format digital amb possibilitat d’enviar-les i participar en sortejos diversos. S’informen des de facebook , bloc o per altres vies. Es disposa d’eines informàtiques que permeten fer enquestes i també s’utilitzen eines gratuïtes.

ANY CAMPANYA BASE PARTICIPANTS SORTEIG 2008 Recicla’t i tria: enquestes

web amb regal. 200 Bosses de selecció residus

i samarretes Pitu Tries 2010 Concurs de fotos nevada 25 pnes amb 64 fotos Lot de productes residus 2010 Pregunta dia del medi

ambient facebook 5 Contenidor per a separar

4 fraccions

- Protecció civil S’ha iniciat un procés de participació ciutadana integrat a la implantació dels plans d’emergències que ajudarà a millorar la eficàcia d’aquests documents en moments d’alerta. Per aquest procés de participació es compta amb 33 municipis que hi estan participant activament amb el repartiment d’un tríptic informatiu que incorpora una enquesta així com


83

15 d’ells amb l’organització d’una jornada de debat dedicada a les emergències.


84

DADES ECONÒMIQUES

L’àrea de medi ambient elabora el pressupost per a cada una de les temàtiques o serveis amb l’objectiu de quadrar els ingressos i les despeses que generen i establir les taxes i preus públics més adients per a cadascun. Aquest pressupost bàsic s’utilitza per elaborar el pressupost del Consell Comarcal de l’Alt Empordà Les taxes dels serveis s’aproven ales ordenances fiscals del consell comarcal. En aquest darrer apartat de la memòria es pretenen exposar de manera resumida, els pressupostos de l’àrea que s’han inclòs dins el pressupost aprovat del consell caomarcal, les taxes dels serveis, les subvencions atorgades a cada projecte desenvolupat que fan possible el desenvolupament de totes les activitats descrites en aquesta memòria. PRESSUPOSTOS DE L’ÀREA DE MEDI AMBIENT Aquest és un resum del pressupost total de l’àrea de medi ambient els darrers quatre anys:

ANY PRESSUPOST D’INGRESSOS PRESSUPOST DE DESPESES 2008 8.151.909,40 7.716.331,90 2009 7.706.568,00 7.114.083,00 2010 6.479.924,10 6.933.261,70 2011 6.740.063,90 6.153.800,09

ORDENANCES DE L’ÀREA DE MEDI AMBIENT Les taxes dels principals serveis de l’àrea de medi ambient s’han anat adequant a les despeses que generen els serveis i s’aproven a les ordenances fiscals. Estan regulats amb taxa els següents serveis de l’àrea de medi ambient:

• Taxa per a la disposició de residus a l’abocador comarcal Evolució de la taxa de l’abocador en aquesta legislatura ha esta la següent:

TAXA 2007 2008 2009 2010 2011 municipal 28,86 35,62 38,05 39,24 42,79 comercial 46,51 54,64 61,45 58,80 64,62

• Taxa per a l’obtenció de la fitxa d’acceptació de residus a l’Abocador comarcal.

Aquesta taxa no ha variat durant la legislatura i és de 50 €.

• Taxa per als serveis de la xarxa comarcal de deixalleries Aquesta taxa ha estat durant els anys 2007 a 2010 per a la recollida de residus especials amb la deixalleria mòbil. A partir del 2011 s’ha variat l’ordenança en el sentit que es cobra una taxa fixa bàsica per a tots els serveis que ofereix la xarxa de deixalleries i una de variable per a serveis puntuals. La taxa de recollida de residus especials ha passat d’aquesta legislatura de 160 € per recollida a 170


85

€ per recollida. S’ha introduït, però una taxa de 10 € mensual per estar adherit a la xarxa i gaudir dels serveis bàsics de control i seguiment.

• Taxa per a l’entrada de residus a la deixalleria comarcal Les taxes de la gestió dels residus valoritzables a la deixalleria varien durant l’any en funció de la taxa de l’abocador i els preus de mercat per a la gestió dels residus especials.

• Taxa per a les visites a l’abocador comarcal Les visites a l’abocador comarcal són gratuïtes per les escoles de la comarca fins a un límit anual. Per a escoles o grups de fora la comarca aquesta taxa posa uns preus del servei de monitorització. La taxa respon a increments del preu de mercat i ha passat de 105 € per monitor ( per a 20 o 25 nens) a 125 €.

• Taxa per a la recollida de vehicles abandonats fora d’ús. La taxa de recollida s’ha incrementat de 80 € a 95 € per vehicle recollit durant aquesta legislatura.

• Taxa per al servei de recollida porta a porta comercial de paper i envasos de vidre. Aquesta taxa ha sofert variacions en funció de les variables del contracte de recollida selectiva i el servei ofert. Consta d’una taxa per a desplaçament en funció de la distància recorreguda i una per comerç adherit al servei. S’ha incrementat durant aquesta legislatura.

• Taxa per a la implantació i seguiment del compostatge casolà Instaurada el 2010 en el moment que el servei de compostatge casolà s’assumeix amb els recursos humans de l’àrea de medi ambient . Consta d’una taxa per compostador el primer any d’implantació i una de seguiment anual a partir del segon any. Actualment la primera taxa és de 60 €/compostador i la de seguiment de 17,50 €.

• Taxa per al servei de redacció dels plans municipals de protecció civil. S’inclouen diferents taxes segons els manuals de protecció civil i autoprotecció a redactar.

• Taxa per al servei de recollida i acolliment dels animals abandonats Es tracta d’una taxa fixa que es calcula en funció d ela població del municipi adherit, s’incrementa anualment amb l’IPC i aquest 2011 és de 1,22 €/habitant amb un màxim de 9.225,00 €

• Taxa pel servei de supervisió i control del contracte de recollida de fracció resta dels residus municipals. Servei ofert el 2011 per a assistència tècnica en matèria de recollida de residus, amb un preu de 350 e anuals per a 40 hores estimades de tècnic de medi ambient.

• Preus públics per a la recollida selectiva a empreses. Aquesta taxa ha esdevingut preu públic des de 2011 i consta d’un preu per a cada recollida de contenidor a les empreses. Inclou bonificacions de la taxa en funció de les quantitats de residus recollits. Aquest darrer any la taxa ha sofert una davallada pel fet de ser preu públic i d’altra banda per haver canviat les característiques del servei incloent rutes més eficients.


86

SUBVENCIONS REBUDES A L’ÀREA DE MEDI AMBIENT Per tal de portar a terme molts dels projectes de l’àrea de medi ambient es sol�liciten subvencions a la Generalitat de Catalunya, a l’Agència de residus o a altres entitats públiques o privades. En el cas de les subvencions que no representen el 100 % del cost dels projectes que es realitzen, el cofinançament es materialitza a partir de les taxes dels serveis oferts o amb aportacions del Consell Comarcal Durant aquesta legislatura s’ha sol�licitat ajuts per a diferents projectes i han estat atorgades les següents quantitats:

PROJECTE ANY ENS ATORGAT Recollida selectiva ( compensació SIGs) 2007/2010 Ecoembes / Ecovidrio 3.361.931,14 €

Retorn del canon 2007/2010 Agència de Residus 481.664,29 € Deixalleria Comarcal 2008 PUOSC 2012 946.562,76 € Deixalleria Comarcal 2009 Agència de Residus 575.000,00€ Compostatge casolà 2007/2008/2009 Agència de residus 183.092,00 € Campanyes deixalleries ( inserció sociolaboral)

2008/ 2011 Agència de residus 69.124,00 €

Campanyes selectiva 2008/2010 Ecoembes / Ecovidrio 38.135,00 € Prevenció de residus 2008/2009 Agència de Residus 135.155,00 € Protecció civil 2009/2010 Generalitat Catalunya 37.831,00 € Prevenció d’incendis 2008/2009 Diputació de Girona 33.924,00 € Agenda 21 2009 Diputació de Girona 135.000,00 € Carta del Paisatge 2009 Generalitat Catalunya 30.000,00 € Projecte Miradors de paisatge 2009 Diputació de Girona i La Caixa 150.000,00 € Participació ciutadana 2008/2009/2010 Generalitat de Catalunya 49.434,67 € Certificació ambiental ( ISO 14001 i EMAS III)

2009/2010 Generalitat de Catalunya 18.000,00 €

Plans de treball ( educadors ambientals)

2008/2009/2010/2011 Servei català d’ocupació 117.318,23 €

TOTAL SUBVENCIONS Entre 2007 i 2010 6.362.172,09 €

memÒria de l'Àrea de medi ambient · 2010-2012) objectiu 3 reducció de la presència de...

Documents