Sant Just Desvern

Memòria de gestió municipal2007-2011

3

Ara fa quatre anys vàrem signar el Pacte de Go-vern, que em va permetre assumir l’alcaldia de Sant Just Desvern. Han estat uns anys intensos en els quals hem pogut impulsar i modernitzar els serveis públics. Amb satisfacció dic, que ha estat un Govern compromès amb la ciutadania i de molt consens. Un dels compromisos del Pacte de Govern que signàvem en començar el mandat 2007-2011 era preservar el model de municipi, amb un creixement pausat i equilibrat i conservar el nivell alt de convivència existent. Penso que Sant Just Desvern ha de créixer lentament i seguir amb el mateix model urbanístic actual, sempre acom-panyat de teixit empresarial, de serveis públics i equipaments i sempre amb el respecte absolut amb el medi ambient.

Som un poble amb moltes potencialitats i amb molt de futur, malgrat el context econòmic advers dels últims anys que ha provocat un augment important de l’atur. Avui al municipi hi ha més empreses i comerç que fa un any. L’Acció de Govern ha millorat substancialment els serveis públics, l’espai urbà i la qualitat de vida de les per-sones que hi residim. Tot i això, la crisi ha fet que moltes famílies i empreses visquin situacions molt complicades. Malgrat ser una crisi molt forta, hem generat accions per reduir aquestes situacions, estimulant l’economia local i posant recursos a les persones i col·lectius més desafavorits en aquest moment. Malgrat les dificultats econòmiques, en aquesta memòria de gestió que presentem es pot comprovar com en tots els àmbits, Sant Just Des-vern ha fet un salt important. Hem invertit en la millora de l’espai públic i dels equipaments, impul-sat l’habitatge públic –especialment el de lloguer–, en educació sota el binomi equitat i qualitat i, en mesures per a la preservació del medi ambient i la sostenibilitat, l’acció social d’atenció a les persones,

la generació de llocs de treball amb plans d’ocupa-ció, entre d’altres aspectes.

Les finances municipals estan sanejades. Tindrà segurament mèrit l’Acció de Govern i també, les potencialitats de Sant Just Desvern en tots els seus aspectes. La política econòmica que vam aplicar els anys de bonança, de retorn de crèdit –histò-ricament baix– i d’austeritat, ha donat ara el seu fruit i fa que l’Ajuntament, avui, no estigui gens endeutat i que el proper Govern comenci el man-dat amb una economia sanejada. Durant aquests 4 anys hem impulsat noves mesures per disposar de millors condicions per ubicar noves empreses, diversificant l’espai empresarial, aprovant nous planejaments de sòl industrial, terciari i comercial i ampliant el nou polígon empresarial de Sant Just-Porta Diagonal.

Agraeixo la vostra complicitat i col·laboració per tirar endavant el nostre municipi. Amb orgull puc dir, que Sant Just Desvern és estimat per les persones que hi vivim i que plegats som capaços d’anar assolint els reptes que ens proposem. En aquest sentit, agraeixo la col·laboració ciutadana i el comportament cívic de les persones que m’encoratja a seguir posant l’accent a fer un Sant Just Desvern, encara més ric en valors, en convivència, en veïnatge i en confiança en el futur.

Josep Perpinyà i Palau ALCALDE

4 5

Sant Just Desvern

Comarca: Baix Llobregat

Superfície del municipi: 778 ha

Sòl urbà: 309 ha (68 ha d’industrial i 26 ha de zones verdes)

Sòl urbanitzable: 26 ha

Sòl agrícola i forestal: 443 ha (Parc Natural)

Cotes: 75 m. Pont Reixat (carretera) 150-175 m. La Miranda

Altitud: 122 Turó d’en Marlès (416 m) Sant Pere Màrtir (399 m) Penya del Moro (275 m)

Latitud: 20 5’ 29”

Longitud: 410 22’ 34”

Població: 15.923

Densitat de població: 20 habitants/ha

Tot i que la crisi econòmica ha impactat estrepito-sament sobre un bon nombre dels projectes que l’Ajuntament de Sant Just Desvern tenia sobre la taula, durant el conjunt dels quatre anys d’aquesta legislatura s’ha avançat en tots els aspectes de la gestió municipal, i moltes vegades d’una manera notable.Aquesta és la percepció amb què jo i el conjunt del govern arribem al final d’aquest període.La política d’habitatge, l’ocupacional, l’educativa, la d’espai natural, l’esportiva, la de participació ciutadana, de comunicació, de joventut, de serveis socials, de gènere, la de residus, energètica, la de convivència ciutadana, la cultural i de lleure, i fins i tot la millora de l’organització i gestió econòmica municipals han estat espais en què s’ha treballat i en què s’ha avançat. No sempre el que havíem previst o desitjat, però hem avançat.Les pàgines que segueixen es dediquen precisa-ment a detallar aquestes realitzacions.

Són el fruit d’un govern cohesionat, ambiciós i capaç.D’un govern format per dos grups polítics (PSC i ICV-EUiA) que al començament del mandat van signar un acord de govern que hem anat seguint i que es va revisar al cap de dos anys per adaptar-lo a la nova situació de crisi econòmica. L’estreta col·laboració dels dos grups ha coexistit amb l’aparició de lògiques discrepàncies en aspec-tes no previstos en l’acord. Aquestes situacions s’han resolt sempre gràcies al contacte permanent i a la voluntat compartida de donar prioritat a la fortalesa de l’acció de govern. En moltes d’aquestes accions hem gaudit del suport dels grups de l’opo-sició, als quals voldria agrair la seva –en general– constructiva actuació.

Són el fruit d’un govern de progrés.Es tracta d’un govern que no s’ha limitat a gestio-nar els serveis i les competències municipals en-comanades per la llei. Ha estat un govern que s’ha proposat incidir en la realitat social i preveure un futur millor. Ha actuat decididament per pal·liar els efectes adversos de la crisi i de la desigualtat in-herent a l’economia de mercat sobre els col·lectius més desafavorits i al mateix temps ha continuat i incrementat substancialment la contribució del nostre municipi en la incipient lluita col·lectiva per preservar l’habitabilitat del nostre planeta, promovent activitats com l’eficiència energètica i la producció d’energia renovable que al mateix temps es configuren com a sectors econòmics en expansió i per tant com una via de solució a la crisi econòmica.

Sant Just és, però, molt més que un ajuntament.Tot el que en aquesta publicació s’exposa s’ha fet amb la col·laboració d’un nombre significatiu de persones del municipi i sempre amb l’esforç eco-nòmic de la comunitat.Això no obstant, tot i que l’Ajuntament de Sant Just ha fet esforços per afavorir la informació, la comu-nicació i la participació, dels resultats es desprèn que han estat insuficients per aconseguir un millor nivell d’implicació ciutadana.Aquest és un dels reptes que queden oberts, per-què de la capacitat d’aglutinar esforços i il·lusions en depèn la possibilitat d’anar conformant el poble que desitgem.

Pere Orriols TubellaRegidor Adjunt a l’AlcaldiaPortaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

Han estat quatre anys fructífers

6

L’oposició la formen 8 regidors i regidores: 5 del grups de Con-vergència i Unió (CiU), 2 d’Es-querra Republicana de Catalunya (Esquerra) i 1 del Partit Popular (PPC).

El mes de març de 2008 mor el regidor de CiU, Antoni Álvarez. El mateix mes es produeix la re-núncia del també regidor de CiU, Alfons Ortí. Com a conseqüència d’això, Francesc Llatje i Càndida Casademont, prenen possessió dels càrrecs de regidor i regidora, respectivament, del grup munici-pal de CiU en el plenari del mes d’abril.

En funció de la representació política que cada grup munici-pal té al Consistori, es nomenen les persones que integren els Consells d’Administració de les dues empreses municipals. El de l’Empresa Municipal de l’Habi-tatge, PROMUNSA, l’integren: 3 representants del PSC, 1 d’ICV, 1 d’ERC, 1 de CiU i 1 del PP. El de l’Empresa Municipal de Pro-moció Econòmica, PROECSA, l’integren 2 representants del PSC, 2 d’ICV, 1 de CiU, 1 d’ERC i 1 del PP.

En el Ple extraordinari de 16 de juny de 2007 es va constituir el consis-tori per al mandat 2007-2011 i Josep Perpinyà i Palau, cap de llista del PSC, va ser escollit alcalde del municipi.

17 persones representants de 5 formacions polítiques formen la corpo-ració municipal del consistori de Sant Just Desvern.

9 regidores i regidors integren el govern municipal del mandat 2007-2011 ( 7 del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i 2 d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).

Josep Perpinyài PalauaLcaLDe

eQUIP De GOVeRN ReGIDORS De L’OPOSIcIÓ

anna Hernández i Bonancia

carme ausiói Soler

Joan Malagarriga i FigaPortaveu

Francesc Xavier Pàmies I Martorell

Victor Murillo i López

Francesc Llatje Gili

Pere Joan Deniel i Barnola

càndida casademont Ferrer

M. Mercè Figueras i Raurell

Muntsa Prat i Noguer Portaveu

Palmira Badell i Farigola

Núria Galofré i arcas

Pere Orriols TubellaPortaveu

Lydia Vargas GonzalezPortaveu

Lluís Monfort i Peligero

La corporaciómunicipal

Llorenç Rey i casasPortaveu

7

L’alcalde amb els portaveus dels grups municipals que formen l’Equip de Govern

8 9 8

El més important:les persones

Hi ha registrades més d’un centenar d’entitats. La majoria tenen una trajectòria molt lligada a la història del municipi. És el cas de la Secció Excursionista de l’Ateneu de Sant Just (SEAS), que el 2009 va celebrar el 75è aniversari.

A Sant Just Desvern viuen prop de 16.000 persones. Som un municipi amb un creixement sostingut. En els últims 20 anys, la població ha augmentat en menys de 3.500 persones.

Majoritàriament, les persones són nascudes a Catalunya, però també hi ha més de 2.600 persones que provenen de 77 països d’arreu del món.

Les entitats que hi ha a Sant Just Desvern són un element clau del municipi perquè, a més de l’oferta d’activitats pròpia, col·laboren en la construcció d’una societat més emprenedora, més solidària i més di-nàmica. Recenment s’han creat El Drac de Sant Just, l’Associació Grup Dominó, el Club d’Atletisme Sant Just, Amics del Barri Sud, l’Atlètic Sant Just Futbol Club, la Coral Gospel Link Singers i l’Agrupació Foto-gràfica Sant Just.

cReIXeMeNTSOSTINGUT

avui som 16.000persones

El consistori signa cada any convenis i subvencions de col·laboració amb les diferents entitats i els cedeix espais i infraestructures perquè puguin desenvolupar les seves activitats

Gràfic població de Sant Just Desvern 1990-2010

20.000

15.000

10.000

12.301

1990 1/1/2010

15.923

Acció social

Les persones grans i els col·lectius amb especials necessitats o dificul-tats econòmiques, són una prioritat de Govern d’aquest mandat. És per això que, des dels serveis municipals, es treballa de forma anticipa-da per tal de poder planificar i donar una resposta integral a les seves característiques i inquietuds. En aquest sentit, durant aquest mandat s’han fet accions com ara: la cessió d’un terreny destinat a equipa-ment per a la construcció de la Residència i Centre de Dia Vitàlia a les Basses de Sant Pere –amb 190 places, de les quals 100 estan concerta-des per a persones amb dependència i 13 són municipals– i l’ampliació d’habitatges de lloguer amb serveis per a les persones grans a El Mil·lenari (19 nous habitatges que se sumen als 65 ja existents).

Acció Social també intervé en famílies i/o nois i noies amb risc d’ex-clusió social, i amb persones i famílies que pateixen malalties mentals.

Demandes Actuacions

Informació i orientació 6.876

Prevenció / Inserció 1.680

ajut a domicili 3.700

allotjament alternatiu 28

245teleassistències

10.000hores d’atenciódomiciliària

El Centre Pilot Asproseat, els Tallers Proa i Alba, familiars de persones amb discapacitat intel·lectual, Cordibaix, i el Casal de Persones Sordes Sant Just , conformen una xarxa d’entitats sense ànim de lucre que treballen diàriament al municipi per atendre les persones amb discapacitat i les seves famílies

També s’ha fet un important esforç per incrementar els recursos desti-nats a la xarxa de serveis assistencials, que es complementa amb l’aten-ció social, l’ajut a domicili, les teleassistències o els cursos de formació i aprenentatge. En aquest mandat han estat ateses pels serveis socials municipals 12.284 demandes distribuïdes de la següent manera:

Serveis socials,serveis de proximitat

Les persones grans i els col·lectius amb especials necessitats o dificultats econòmiques sónuna prioritat de Govern d’aquest mandat

10 11

12 13

Hi ha hagut un increment de les demandes relacionades amb situa-cions d’atur, amb ingressos econòmics insuficients i dificultats per accedir o mantenir l’habitatge. Per això els dos darrers anys, coincidint amb la situació de crisi econòmica, s’han ampliat els recursos destinats a l’ajut de famílies, i entitats com Càrites han col·laborat estretament amb els serveis socials municipals en aquest àmbit.

La posada en marxa de la Llei d’autonomia i dependència ha suposat també un increment en les cobertures dels serveis públics dirigits a les persones grans i dependents.

A Sant Just Desvern, actualment tenim una cobertura del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) del 5,2% per a persones de més de 65 anys i, en el cas de les teleassistències, s’arriba al 8,56%. La recoma-nació de cobertura per a aquests serveis és de 4% i 7,63% respectiva-ment. A Sant Just la cobertura està per sobre de les recomanacions del sector amb un total de 245 teleassistències en actiu i més de 10.000 hores d’atenció domiciliària al 2010.

També es facilita a les persones amb discapacitats –ja sigui intel·lectual, física i/o sensorial– l’accessibilitat, en igualtat de condicions, als serveis i activitats. Se’ls ofereix informació i orientació per a la tramitació d’ajuts i serveis que ofereixen les diferents administracions, i dels recursos i activitats específics que hi ha al municipi.

Els ajuts de la Llei d’autonomia i dependència s’han incrementat en els últims anys

El nou Hospital Sant Joan Despí-Moisès Broggi amplia els serveis sanitaris de Sant Just Desvern

Salut pública

Des de l’1 de febrer de 2010, la ciutadania de Sant Just Desvern pot fer ús dels serveis de l’Hospital Sant Joan Despí - Moisès Broggi. És una de les inversions de la Generalitat de Catalunya al Baix Llobregat, que dóna servei a 350.000 persones d’11 municipis de la comarca. L’ampliació del recorregut del JustTram fins al centre sanitari ha facilitat la mobilitat de les persones usuàries. També està en marxa l’ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu, amb la construcció d’un nou edifici que acollirà els serveis d’urgències i les consultes externes del centre. La ciutadania de Sant Just Desvern també fa ús dels serveis sanitaris del nou hospital de Sant Boi de Llobregat. Hi ha una estreta col·laboració amb el CAP.

Les campanyes de sanitat ambiental sobre la tinença responsable d’ani-mals de companyia o el suport a campanyes de prevenció de salut són exemples que reforcen l’activitat diària dels controls sanitaris als es-tabliments, espais públics i al carrer. Especialment s’ha treballat amb l’associació SOS, Gats i Gossos Sant Just Desvern amb la finalitat de regular en colònies els gats de carrer i tenir-ne un control.

Consum

De cara a les persones consumidores, a banda de les diferents cam-panyes que es fan al llarg de l’any, l’Ajuntament també du a terme accions dissenyades especialment al Mercat Municipal amb la col-laboració de la Diputació de Barcelona. L’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor –OMIC– ofereix atenció a les persones i canalitza les reclamacions a través de l’Agència Catalana de Consum (www.con-sum.cat), tel.012, o a la junta arbrital de consum, tel 902400012 i al mateix ajuntament.

14 15

Educació i infància

Disposar d’ uns equipaments educatius de qualitat, i amb el seu man-teniment al dia, és una prioritat per a l’Ajuntament. Aquests darrers anys hi ha hagut una notable millora de les instal·lacions: la reforma dels espais més antics i la millora del confort tèrmic de l’Escola Bressol Municipal Marrecs; l’adequació per a la correcta entrada en funciona-ment de l’escola pública Montserrat; el nou gimnàs, la reforma dels ser-veis i els accessos de l’escola pública Canigó i la reforma de les grades i la renovació de les fusteries per millorar l’aïllament tèrmic de l’escola Montseny. Bona part dels fons estatals d’inversió local del 2009 i 2010 han estat destinats a la millora d’equipaments educatius. De la mateixa manera, i malgrat les restriccions pressupostàries, el manteniment de les escoles s’ha mantingut.

Durant el curs 2007/8 va entrar en funcionament l’ampliació feta a Marrecs, ara amb una capacitat de 100 places. Això ha permès res-pondre de manera més efectiva a la demanda de places de 0-3 anys. Marrecs també ha viscut la posada en marxa de l’espai familiar: servei adreçat a infants de fins a 3 anys, que no van a l’escola bressol, i als seus familiars o acompanyants, que té com a objectiu oferir suport a les famílies en el desenvolupament i l’educació dels seus infants. Jun-tament amb l’espai nadó, Marrecs esdevé un centre educatiu integral per als infants de 0-3 anys i les seves famílies.

El febrer de 2009 l’escola pública Montserrat es trasllada al nou edifici de les Basses de Sant Pere, després que la Generalitat hagués adequat

L’escola pública, l’opció majoritària de les famílies

“Coneguem els cicles formatius” i “Connecta” són projectes que orienten la formació de l’alumnat més enllà de l’etapa obligatòria

El nou gimnàs i els nous accessos a l’escola Canigó, la renovació de les fusteries i la graderia del pati de l’escola Montseny, el nou edifici de l’escola Montserrat i l’ampliació de places de l’Escola Bressol són algunes de les actuacions fetes

i millorat les instal·lacions de la nova ubicació. El trasllat es va realitzar d’una manera plàcida per als nens i les nenes i les seves famílies, grà-cies a un esforç compartit, en el qual destaca la feina i el compromís de l’equip de mestres i personal de suport de l’escola.

Treballar per l’èxit escolar ha estat un element estratègic per a la Re-gidoria d’Educació. Durant aquests anys s’han desenvolupat diverses accions encaminades a acompanyar els nois i noies en la seva etapa formativa, mantenint un bon nivell de motivació i actitud, i desenvo-lupant les seves habilitats i capacitats, i orientant la seva formació més enllà de l’etapa obligatòria. Amb aquest objectiu s’han dut a terme pro-jectes com el “Coneguem els cicles formatius” i el “Connecta”, i col-laborat amb l’Institut Sant Just en nombrosos projectes transversals. També s’ha donat un nou impuls als premis als treballs de recerca de batxillerat, consolidats com a cita anual al municipi.

16 17

Emancipació, interlocució, comunicació, participació i accés a la cultura i l’oci de qualitat han estat paraules clau en les polítiques d’aquest mandat

Joventut

En aquest mandat s’ha donat un pas endavant en les polítiques de joventut. L’elaboració participativa i conjunta amb el Consell Municipal de Joventut del Pla Jove 2008-2011 en va marcar els objectius. El desen-volupament d’aquest Pla ha estat molt exhaustiu i ha comptat amb el seguiment del Consell.

Diverses han estat les prioritats en aquests darrers anys. La primera i fonamental ha estat revitalitzar el Consell de Joventut i fer-lo funcio-nar com a òrgan d’interlocució constant amb les entitats en relació a les polítiques per al jovent del municipi. Del treball conjunt en el marc del Consell ha resultat el canvi de model de la Festa Major. Aquesta dinà-

mica de treball participativa amb un objectiu compartit ha permès cohe-sionar el grup i abordar qualsevol aspecte que es consideri rellevant en relació a les polítiques de joventut. Un segon element prioritari ha estat la millora en la comunicació i la informació a aquest col·lectiu. Hem incidit en els PIDCES (punts d’informació als centres de secundària) i hem desenvolupat entorns 2.0 (Facebook i Punt d’Informació Virtual) que actualment són referència obligada per als municipis de tota la comarca. La millora en l’accés a Internet des del Casal de Joves també ha contribuït en aquest sentit.

El suport a la creació i difusió artística ha estat un altre pilar essencial en la política de joventut. La propera entrada en funcionament dels espais per a projectes creatius d’arts visuals i plàstiques del nou edifici Sant Just- Proecsa permetrà, a mode de viver de projectes, desenvolupar el talent artístic jove cap a una perspectiva d’autocupació. També s’ha millorat la infraestructura i el sistema de gestió dels bucs musicals d’assaig del Casal de Joves, que ha permès passar, en només 3 anys, de 6 a 36 grups que en fan ús. Pel que fa a la difusió, s’han propiciat exposicions al Celler de Can Ginestar d’obra feta per joves creadors i creadores i impulsat el Casal com a equipament que ha aglutinat una oferta cultural basada en artistes locals.

En activitats 12-18 anys, el Casal ha impulsat una oferta específica de tallers per a aquests col·lectius. Destaquen les propostes de tallers de la setmana blanca de 2011. Les polítiques d’habitatge públic han facilitat també el lloguer per al jovent en diverses promocions.

el jovent fins a 35 anys i les persones grans, dos col·lectius ons’ha prioritzat laconstrucciód’habitatge públic de lloguer

L’Aula de Persones Adultes ha ampliat aquests darrers anys la seva oferta formativa amb cursos per preparar les proves d’accés als cicles de formació professional de grau mitjà i superior, amb una molt bona acceptació i un increment d’alumnat. Més d’un centenar de persones estan matriculades en els diferents nivells que s’imparteixen: etapa instrumental, cursos bàsics de llengua per a alumnat estranger, anglès, informàtica, a més dels ja comentats que donen accés a la formació professional.

El Servei Local de Català atén les necessitats de formació en llengua catalana de prop d’un centenar de persones, a més de la realització d’assessorament lingüístic gratuït al municipi treballant amb entitats, empreses i altres col·lectius. Un altre element destacat és el voluntariat lingüístic, amb el qual ciutadans catalanoparlants ofereixen, voluntà-riament, una estona del seu temps per generar entorns lingüístics en llengua catalana a persones no catalanoparlants que volen millorar el seu nivell d’idioma. Cal destacar la gran acollida d’aquest programa i el seu valor com a mecanisme d’integració i arrelament al municipi.

Des de l’Ajuntament s’ofereixen activitats de suport al currículum, re-collides a la Guia d’Activitats Educatives, que es publica a l’inici de cada curs escolar, amb l’objectiu d’acompanyar el procés d’aprenentatge de l’alumnat santjustenc i d’oferir unes activitats que puguin vincu-lar escola i municipi. Tot plegat treballat des de la perspectiva global del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), que ja es va iniciar en el mandat anterior i del qual s’ha prioritzat el treball en xarxa en l’educació de 0 a 6 anys, el projecte de camins escolars, el projecte d’èxit escolar i la transició al treball, així com les accions per al foment de la cultura de la pau i els valors democràtics.

18 19

Els Cursos Municipals d’Arts Plàstiques, el Carrau Blau, l’Hora del Conte, els tallers i cursos que es realitzen als equipaments de la xarxa, tenen una alta participació

Cultura i Patrimoni

Les Festes de Tardor, la Festa de la Pau, Sant Jordi, la Festa Major, Carnestoltes, la Festa de l’Esport, l’arribada dels Reis de l’Orient i la baixada de Karts de Coixinets són les grans cites participatives del mu-nicipi. Tot i això, hi ha altres iniciatives impulsades per l’Ajuntament i per les associacions locals que es duen a terme al llarg de l’any.

La darrera remodelació integral de can Ginestar, la Casa de la Cultura, l’any 2007, ha significat dotar el municipi d’un equipament cultural més modern i adaptat als nous temps. L’ampliació del Celler, el nou Centre d’Interpretació del Municipi i el disseny d’un programa estable d’expo-sicions permeten ara establir una programació coordinada i de quali-tat. La Casa inclou l’arxiu municipal –avui té capacitat per a 0.5 Km de documents i per a 5.000 caixes–, la biblioteca municipal (amb un fons de 42.870 documents i amb 6.232 persones usuàries amb carnet), la sala polivalent Les Golfes, despatxos per a entitats i les aules dels tallers muni-cipals d’arts plàstiques. A l’exterior hi ha la concessió municipal de la ca-feteria i la terrassa. Els centres cívics Salvador Espriu i Joan Maragall tenen una programació estable de cursos i tallers i són espai de trobada veïnal. El darrer any, el CC Salvador Espriu ha incorporat espais de trobada per al jovent i les persones grans.

La xarxa d’equipaments que té Sant Just també propicia que la ciuta-dania tingui al seu abast una àmplia oferta d’activitats, cursos i tallers adreçada als diferents públics.

El patrimoni històric i artístic s’ha ampliat amb la donació d’obres de l’artista santjustenca Montserrat Sastre, la donació a l’arxiu dels fons documentals dels veïns Fulgenci Baños, LLuís Ramban i Pere Brull i amb la instal·lació a la via pública de la Creu de Terme, desmuntada fins ara. Actualment l’arxiu permet accedir a més de 120.000 imatges del municipi i, d’ençà 2005 ha tirat endavant el programa de recuperació de la Me-mòria Històrica, recollint el testimoni fins ara d’una trentena de dones i iniciant els treballs de recuperació del refugi antiaeri del Montserrat (1938). També creix amb la recuperació de diferents elements immobles i de la bandera republicana de 1931. S’ha incorporat al patrimoni local el pou, la mina i la bassa de can Marlès i, el molí Jussà de la riera. S’han fet millores al poblat íber de la Penya del Moro –incorporant-hi un mira-dor– i, al Molí Fariner (s.xiv). La construcció del Drac Rifenyo se suma al patrimoni etnològic de Sant Just Desvern.

L’Ajuntament participa en totes les convocatòries anuals de les Jorna-des Europees de Patrimoni, per difondre elements de l’arquitectura i del patrimoni històric catalogat del municipi.

L’Abans de Sant Just Desvern, un col·leccionable d’història a través d’imatges

20 21

Esports

L’esport en edat escolar, l’esport federat i l’esport de lleure i de salut, són els tres àmbits que abasta la política esportiva al municipi. Quant a l’esport en edat escolar hi ha els programes de: jocs esportius escolars, les escoles d’iniciació esportiva, les trobades esportives,…

Prop de 700 persones fan esport diàriament a La Bonaigua, un equipa-ment que es renova periòdicament per adaptar-se a les necessitats de les persones usuàries. Mostra d’això és la recent reforma dels vestuaris i banys, la instal·lació d’un sistema de megafonia en una de les pistes i d’una central fotovoltaica a la coberta de la piscina.

A més, 35 equips dels 7 clubs esportius del municipi fan també l’activi-tat al complex. Des de fa uns mesos, aquestes entitats que tenen seu a La Bonaigua disposen d’un nou espai per desenvolupar la seva activi-tat: l’Oficina d’Entitats.

També hi ha el Camp de Futbol –que des de la temporada 2009-2010 compta amb gespa artificial i, recentment, amb una marquesina sobre les grades–, on entrenen els 10 equips del Club de Futbol Sant Just i els 12 de l’Atlètic Sant Just Futbol Club.

Els espais de relació ciutadana al carrer permeten la pràctica de l’esport lliure i la convivència veïnal. Als ja existents –com els Jocs Jovenívols o les pistes poliesportives que s’han adaptat recentment –se sumen els dels parcs de Les Basses de Sant Pere, Canigó i av. de la Indústria entre d’altres. En aquests quatre anys també s’han creat equipaments nous com la pista d’skate compartida amb Esplugues de Llobregat, el Parc Ciclista –mancomunat amb Sant Joan Despí, Esplugues i Corne-llà–, i els elements per fer esport de la plaça de la Pau i de l’avinguda de la Indústria.

Recentment, la Diputació de Barcelona ha realitzat una enquesta sobre els hàbits esportius que incideix en els principals factors que condi-cionen la pràctica de l’esport i en l’ús dels equipaments municipals. Segons aquest estudi, el 50,5% de les persones més grans de 16 anys fan esport regularment, un 39% en fa ocasionalment i la resta diu no fer cap tipus de pràctica físico-esportiva.

caminar, gimnàstica de manteniment i natació són les activitats físiques que més es practiquen

Els Casals d’Estiu lúdics i esportius són una proposta municipal que va a més cada any. La darrera edició va moure més de 1.000 infants i joves d’entre 3 i 16 anys.

23

Solidaritat i cooperació

L’esforç de l’Ajuntament, de les entitats i de moltes persones a títol individual fa que any rere any es destinin recursos econòmics, tèc-nics i personals per desenvolupar projectes locals a diferents països i col·laborar amb ONG’s i entitats que realitzen tasques en aquest àmbit. Els recursos es destinen, fonamentalment, a tres grans eixos: la cooperació amb el desenvolupament, l’aportació a altres institucions que treballen en l’àmbit de la cooperació i els drets humans i la sensibilització de la població. La principal subvenció de l’Ajuntament es destina a Sant Just Solidari, entitat que gestiona l’agermanament amb Camoapa (Nica-ragua) i altres projectes. També es fa una aportació anual al Fons Català de Cooperació destinada a projectes a Llatinoamèrica i Àfrica. S’incideix en projectes de sensibilització vers el quart món, la cultura de la pau,…

Agermanaments

Enguany es compleixen 20 anys de l’agermanament entre Sant Just Desvern i el municipi nicaragüenc de Camoapa. Durant aquests anys s’ha anat enfortint una relació d’amistat i de compromís mutu que ha re-sultat molt positiva. Es fa un treball permanent que s’ha materialitzat en diferents projectes, com el Centre de Desenvolupament Infantil o l’hospital, que va entrar en funcionament a mitjan de 2009.

L’agermanament entre Sant Just Desvern i el municipi alemany de Horb am Neckar es va fer oficial l’any 2000. Des d’aleshores es fan intercanvis, cursos d’alemany i català, entre altres activitat, la qual cosa contribueix a potenciar el coneixement mutu d’ambdues comunitats. Recentment, una reproducció del drac de Gaudí feta a Sant Just Desvern, s’ha instal-lat en el nou parc dels agermanaments construït a Horb.

75.477euros del pressupostmunicipal de 2011 destinats a cooperació

20anys del’agermanamentde Sant JustDesvernamb camoapa

10anys del’agermanamentamb Horb am Neckar

L’hospital de Camoapa és un projecte que s’ha fet realitat gràcies a la implicació i les aportacions de Sant Just Desvern

22

24

Dinamització democràtica i ciutadana

Amb el nou Govern Municipal, el 2007 es va veure la necessitat de crear la Regidoria de Dinamització Democràtica i Ciutadana com a eina per contribuir a la dinamització de la societat en diferents àmbits. És en aquest context que l’Ajuntament va encarregar un estudi per conèixer les possibles causes generals que han dut a la ciutadania cap al distan-ciament i/o desinterès vers la política i, alhora, saber l’opinió del veïnat envers els mitjans de comunicació locals com a canals d’informació entre els dos àmbits. De l’estudi es desprèn que la ciutadania presenta una elevada consci-enciació en relació al seu vot, és una responsabilitat que tenen present exercir-la tant a nivell autonòmic com municipal. Per altra banda, una bona part dels habitants de Sant Just Desvern tenen interès a dedicar part del seu temps lliure a participar en grups de debat per millorar el seu barri i/o municipi. De l’estudi també es desprenen dades positives sobre l’ús i la valoració dels mitjans de comunicació locals i informacions col-laterals d’interès general.

Els resultats del treball van posar de manifest, també, l’alt grau de satisfacció de la ciutadania de Sant Just Desvern respecte del municipi: un 93% es mostren bastant o molt satisfets de viure a Sant Just. Els aspectes més valorats per la ciutadania van ser la tranquil·litat, la qualitat de vida i l’essència de poble. El que més preocupa, en termes generals, són la instauració de la línia de metro, la seguretat, el transport i l’accessibilitat.

En la línia de convidar la ciutadania a apropar-se a la participació po-lítica i social, durant aquest mandat s’han engegat diferents processos participatius per conèixer el parer sobre diferents projectes i incorporar-hi les aportacions ciutadanes, en la mesura que ha estat possible. S’ha posat en marxa l’espai Participa!, una nova eina participativa a inter-net que ha permès a la ciutadania seguir els processos participatius i consultar-ne la documentació. S’ha aprovat el Pla Local de l’Habitatge i el Pla de Mobilitat Urbana. També s’han fet sessions participatives per saber el paper que se li volia donar a la bici. Paral·lelament, el veïnat dels barris o carrers afectats per obra urbanística, també ha contribuït en el disseny d’on viu; és el cas del sectors de Sagrat Cor o de La Miran-da. L’espai a internet del Pla Jove, el del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat i la nova Ordenança de Civisme i Convivència que es troba, actualment, a exposició pública, són alguns altres exemples per promoure la participació.

La plataforma cívica Sant Just Decideix! va promoure l’abril de 2010 la consulta popular sobre la independència de Catalunya, que es va fer en 200 poblacions catalanes.

La meitat de la població fa bastant o molt seguiment de la política en general

Una de cada tres fa bastant o molt seguiment de la política municipal

El 80 % anirien a votar si l’endemà hi haguessin eleccions autonòmiques o municipals

50% 80%33%

El que més ens preocupa

Instaurar la línia de metro • (21%)

Seguretat (19%)•

Transport, accessibilitat (16%)•

El que més valorem

La tranquil·litat (77%)• Qualitat de vida (20%)•

Essència de poble (20%)•

25

L’arranjament del camí de la Muntanya és un projecte que es va iniciar amb un procés de participació ciutadana

26 27

Comunicació i atenció ciutadana

Sant Just Desvern és un PobleiCiutat amb tradició en l’àmbit dels mit-jans de comunicació local. Un dels compromisos d’aquest Govern amb la difusió de l’acció de Govern ha estat el d’emfatitzar en la millora del contingut de la publicació municipal, amb més presència d’informa-ció en detriment de la difusió de l’acció realitzada. Amb l’objectiu de facilitar un servei d’informació que compleixi amb els reptes bàsics de formar, informar i entretenir, respectant la pluralitat, hi ha tres mit-jans municipals d’àmbit local: el Butlletí Municipal i l’Agenda d’Activitats, Ràdio Desvern 98.1 fm i el web municipal santjust.cat. A banda, l’Ajun-tament també facilita altres canals d’informació a la ciutadania com el servei gratuït de missatges stjust sms o el portal d’entitats, santjust.org, amb espai web i gestió de correus gratuïts a les associacions i col·lectius del municipi. També, a través del web, s’ha ofert, durant el mandat, un espai de comunicació directa amb les regidores i regidors, a través d’internet.

En aquests quatre anys també s’ha treballat per posar a l’abast de la ciutadania noves eines que facilitin la comunicació amb l’Administra-ció. S’ha posat en marxa el nou telèfon gratuït d’Atenció Ciutadana (900 102 658) i s’ha avançat amb la implantació de les noves tecnologies. A banda de la incorporació de la signatura digital a l’administració, la ciutadania ja pot fer tràmits on line, com ara presentar una sol·licitud o fer arribar un recurs contra alguna actuació o decisió municipal, sense haver-se de desplaçar. L’espai Participa! també permet a la ciu-tadania conèixer l’estat dels processos participatius així com consultar documentació i fer aportacions. L’oferta pública d’ocupació, la trami-tació electrònica, el perfil del contractant o l’ordre del dia dels Plens Municipals són altres apartats que s’han incorporat en aquest mandat a santjust OnLine.

Polítiques de gènere

L’eina fonamental per implantar les polítiques de gènere i per im-pulsar la transversalitat als serveis municipals, és el I Pla Municipal de Gènere 2006-2010, prorrogat a 2011. Un del eixos és el Pla Intern d’Igualtat d’Oportunitats, elaborat per l’agent d’igualtat el 2009 i que actua en la creació de la Comissió d’Igualtat, l’elaboració del: Protocol per a la prevenció i atenció de l’Ajuntament de Sant Just Des-vern, davant els casos d’assetjament laboral, sexual i per raó de sexe, i en la creació de la figura de l’agent de mediació en els supòsits que contempla el protocol. Com a conseqüència, el Consell Comarcal del Baix Llobregat va concedir l’any 2010 el Segell d’Igualtat d’Opor-tunitats a l’Ajuntament.

Accions del Pla Municipal del Gènere que s’han prioritzat:

L’atenció al PIAD ( Punt d’Informació i atenció a les dones), amb • servei de primera atenció, prestat per l’Associació Justdones, ser-vei de suport psicològic i servei d’orientació jurídica.

Incidència en les activitats coeducatives, i de les accions preventi-• ves i de sensibilització: tallers sobre estereotipis sexistes i de pre-venció de relacions abusives per a l’alumnat dels centres escolars.

Amb el suport de la Diputació, incorporació d’una Agent d’Igual-• tat que presta durant dos anys serveis a l’administració i a les empreses.

Introducció de criteris de gènere en la valoració de les concessió • de subvencions municipals a entitats i associacions (ús de llen-guatge no sexista, accions amb criteris de gènere...)

Col·laboració amb l’Observatori de les Dones en els mitjans de • comunicació i presentació de treballs.

Actualització del Protocol d’Atenció i Suport a les dones víctimes • de la violència masclista .

Moció de 5 minuts de silenci per les dones víctimes de la violèn-• cia masclista, impulsada i elaborada per la Comissió Permanent del Consell Municipal de les Dones i aprovada pel Ple Municipal de 25 de juny de 2009. Els darrers dijous de cada mes, davant de la casa de la Vila , a les 12 del migdia, es fan cincs minuts de silenci institucional per les dones víctimes de violència masclista.2245

twitter.com/radiodesvern

4000i ara

també a Twitter

27

S’han destinat recursos municipals a publicacions periòdiques de les entitats i, especialment a la col·lecció Fragments, Miscel·lànies i publicació de la SEAS

29

Protecció civil

L’objectiu fonamental de la gestió d’emergències és donar protecció a les persones i béns de la localitat davant un risc o situació d’emergèn-cia.

Des de fa 10 anys, el Voluntariat de Protecció Civil de Sant Just Desvern fa una tasca cada vegada més significativa al municipi, ha ampliat progressivament el nombre de persones i rep la formació necessària per prestar els serveis. A banda del suport a les activitats públiques, va tenir un gran protagonisme durant la nevada del 8 de març de 2010 i la ventada anterior.

Ara, disposarà d’un espai més adequat i accessible a la ciutadania, en un local a l’exterior del Mercat Municipal.

Seguretat ciutadana

La Policia Local promou i controla el compliment del codi de circulació i de les normatives municipals. Participa activament en els treballs de protecció civil i col·labora amb els altres cossos de seguretat i amb la institució judicial.

La ciutadania de Sant Just Desvern confia i s’implica cada vegada més activament en l’actuació de la Policia Local, com es desprèn, entre al-tres dades indicatives, de les accions anuals d’aquest servei al territori. Els serveis més requerits són els de policia assistencial. Com a exem-ple més recent, l’any 2010 van fer 324 serveis assitencials, on desta-quen: 232 ajuts en general i 20 localitzacions de persones perdudes. A Sant Just Desvern la Policia Local treballa per reduir els índex d’acci-dentabilitat i la delinqüència. Fa especial èmfasi en l’atenció informativa, preventiva i d’assistència –especialment entre les persones grans i les que viuen soles–, en la educació vial als centres educatius, els controls de sonometria i velocitat, les campanyes informatives per evitar acci-dents, etc.

En aquest mandat s’ha reforçat la coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra, sobretot en l’àmbit de la seguretat i l’atenció ciutadana (OAC).

Garantir la convivència veïnal i la informació dels aspectes relatius amb el civisme, són objectiu dels agents cívics que també treballen coordinadament amb la Policia Local dins de la Policia de proximitat. S’ha creat també la figura específica de Policia mediambiental que, fonamentalment, fa control i vigilància al Parc Natural de Collserola, i s’ha començat a treballar en tasques de mediació en àmbits tant de la violència de gènere com en conflictes veïnals. També s’han previst els recursos per a l’atenció i la seguretat al nou barri de Mas Lluí.

Amb la Generalitat de Catalunya, s’han iniciat els treballs de confecció del Pla Local de Seguretat Viària coordinadament amb el Pla de Mobilitat Urbana

els serveis assistencials que presta la Policia Local són de resposta immediata a demandes ciutadanes

28

30 31

Qualitat ambientali transformació de l’espai públic

Collserola, parc natural

L’acord de govern de la Generalitat de Catalunya del 19 d’octubre de 2010 declara parc natural la serra de Collserola, el pulmó verd de l’Àrea Metropolitana compartit entre nou municipis; 443 ha correspo-nen a Sant Just Desvern. Amb aquest acord clou un procés que es va iniciar l’any 2002, quan el Parlament de Catalunya va instar el Govern a establir el grau de protecció d’aquest espai natural. Aquesta resolució significa un grau superior de protecció i conservació, on els aspectes mediambientals prenen més relleu. Es declaren dues zones de màxima protecció, com són la Rierada i la Font Groga. També s’augmenta la superfície protegida –s’inclouen 779 hectàrees més. Així mateix, s’incor-pora la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola. Aques-ta incorporació aporta més recursos econòmics i reforça la gestió del Parc, amb competències no només sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits sinó també en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.

El mandat 2007-2011, Josep Perpinyà i Palau, alcalde de Sant Just Des-vern ha exercit la vicepresidència del Consorci del Parc de Collserola.

19 d’octubrede 2010,la Generalitatde catalunyadeclara Parc Natural la Serrade collserola

57%del nostre territori és parc natural

La Vall

El plenari de l’Ajuntament del mes de novembre de 2008 va acordar per unanimitat de tots els grups polítics aprovar el conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Sant Just Desvern i Sant Adrià del Besós, pel qual aquest darrer municipi pot assumir part del sostre edificable de la Vall: 35.000m2 dels aproximadament 46.000m2 que no es construeixen a Sant Just Desvern i que s’han de transferir fora de la Vall.

Aquest acord és un dels compromisos resultants que figurava en el conveni que l’any 2004 va signar l’Ajuntament amb les persones propietàries de terrenys a la Vall, el qual va permetre preservar-la, reconeixent drets a aquestes persones que s’havien de materialitzar en altres emplaçaments, dintre de Sant Just i en altres municipis de l’àrea metropolitana.

Part dels treballs de connexió de les xarxes del Llobregat i del Ter, a través d’un gran túnel per la serra de Collserola, s’han desenvolupat en el terme municipal de Sant Just Desvern. La galeria A se situa a la Vall i és un accés de servei al futur túnel.

Aquesta sortida incideix en els entorns de les zones de Can Baró, Can Biosca, Parc de la Bonaigua, la Vall i la riera de Sant Just. Per això, l’Ajuntament, el Consorci del Parc de Collserola i l’empresa ATLL (Aigües Ter-Llobregat) van signar, el juliol de 2008, un conveni de col·laboració, mitjançant el qual l’empresa pública de medi ambient destinava 1.200.000 euros entre els anys 2008 i 2011 a finançar el cost de restau-ració de l’espai afectat per l’obra.

La intervenció de l’Ajuntament per millorar l’espai públic ha prioritzat reforçar la qualitat urbana i configurar el territori amb espais amables, accessibles i segurs per a tothom. L’entorn natural ha viscut moments importants amb la declaració de Collserola com a parc natural i amb els projectes de restauració de la Vall

32

En aquest sentit, s’han dut a terme diferents actuacions:

Adequació del corriol dels Ametllers• –des de la font de la Beca fins a prop de la sortida de la galeria A del túnel de l’ATLL sota de Can Fatjó–, convertint aquest corriol d’ús exclusiu per a vianants en una alternativa de passeig amb molt bones vistes sobre la Vall.

Restauració dels entorns més immediats de la galeria A• –Can Baró– afectats per les obres, millora i neteja de les rieres de la font del Rector i de Can Baró.

Arranjament d’una part del camí de la Muntanya,• recollint les aporta-cions més significatives del procés participatiu que es va fer el març de 2009. Es fa la pavimentació amb formigó de 600 metres de vial entre el Tennis de Sant Gervasi i Can Carbonell, amb pas segregat per a vianants i bicicletes. Alhora s’ordena i neteja la llera de la riera i el camí d’accés i la recuperació de la font i el pou de Can Marlès.

La restauració de la masia de Can Baró.•

Restauració dels entorns des de l’ITV fins al Pont de Can Mèlich•

L’Ajuntament ha participat en la definició de les mesures previstes de restauració i els treballs per rehabilitar aquests espais s’han ajustat als projectes que ha redactat i aprovat el Consistori.

Mas Lluí

Aquest mandat ha estat marcat per la urbanització i el desenvolupament del nou sector urbà de Mas Lluí que, a causa de la crisi econòmica no ha estat exempt de dificultats. Un pla parcial en què les empreses promo-tores i propietàries de terreny, al 2007, tenien la voluntat d’iniciar les obres d’urbanització i posterior construcció d’habitatges privats. L’any 2008, davant la situació de crisi que afecta especialment el sector de la construcció, manifesten a l’Ajuntament la impossibilitat d’iniciar les obres d’urbanització amb la temporalitat manifestada anterior-ment a la crisi. La voluntat i el convenciment del govern municipal.

per impulsar l’habitatge públic del sector i la incertesa de no iniciar-se la urbanització dels carrers, fa que l’Ajuntament i Promunsa avancin recursos econòmics perquè els propietaris privats dels terrenys enge-guin les obres. Promunsa comença la construcció de 110 habitatges de promoció pública i l’Ajuntament signa un conveni amb l’Obra Social de La Caixa, per a la construcció d’habitatge de lloguer. També es posa en marxa la construcció d’habitatge concertat per part de la promotora pública Llar Catalonia.

Tot i les dificultats a causa de la crisi s’ha iniciat la construcció de 110 habitatges de promoció pública i també se signen convenis per a la construcció d’habitatge de lloguer

Mas Lluí, un nou sector urbà de Sant Just Desvern que, progressivament, acollirà nou veïnat

33

34

Revitalització de les Basses de Sant Pere

Les actuacions que s’han dut a terme en aquest mandat a les Basses de Sant Pere han renovat i revitalitzat el barri. L’empresa Municipal Pro-munsa s’ha fet càrrec de la construcció d’ un nou aparcament soterrat de 125 places i 33 trasters. Aquesta actuació també ha permès reurbanit-zar el parc que hi ha a la superfície. És un nou espai de 8.300 m2 –amb jocs infantils, pista de bàsquet i taules de ping-pong– i mediambientalment sostenible, tant per la jardineria com pel sistema de recollida d’aigües pluvials per al reg. Una pèrgola amb plaques fotovoltaiques permet ge-nerar un terç del consum energètic de l’enllumenat de tot aquest parc.

La nova escola Montserrat, que ocupa l’edifici del c. Generalitat, ha donat vida i moviment extra al barri. El trasllat del centre també va comportar la revisió dels camins escolars per incloure la nova ruta que fan els escolars i les famílies per arribar-hi, així com l’ampliació del recorregut i l’adequació dels horaris del JustTram als horaris escolars. La posada en servei de la Residència-Centre de Dia contribueix a dinamitzar aquesta zona del municipi i possibilita la implantació de més activitat econòmica.

Recentment el veïnat del barri ha vist complerta la reivindicació feta al Ministeri de Fomento pel que fa a la instal·lació de la barrera sònica al talús de l’A2, que reforça la instal·lada per l’Ajuntament anteriorment.

El parc, l’aparcament, els nous equipaments, el transport i el camí escolar han contribuït a dinamitzar les Basses de Sant Pere

Millores als carrers del polígon industrial del Pont Reixat

La recent urbanització dels carrers del Pont Reixat ha comportat la re-novació dels serveis soterrats de subministrament de serveis. Aquesta execució ha suposat la millora dels carrers d’aquest polígon industrial i la conseqüent atracció per a la implantació de noves empreses.

La urbanització dels carrers ha fet possible també la construcció del nou parc del Pont Reixat, especialment pensat per a ús de les persones que treballen al polígon i per a la pràctica d’esport al carrer.

35

36 37

Un parc al costat de cada escola

Sant Just Desvern és un municipi molt verd situat en un entorn na-tural privilegiat. A 200 metres de casa com a màxim, el veïnat pot gaudir d’un espai on conviure.

Al marge de la serra de Collserola, que ocupa el 57% del terme muni-cipal, Sant Just Desvern té més de 12 hectàrees de zona enjardinada amb uns 10.000 arbres. A aquesta quantitat, cal afegir l’arbrat dels jardins privats, que també s’integren en l’espai visual del carrer.

El nou parc de les Basses de Sant Pere, l’ampliació del parc a Camp Roig, l’espai del Pont Reixat, el parc de Salvador Espriu i el de l’av.de la Indústria són actuacions que s’han fet en aquest mandat i que se sumen a les nombroses zones verdes i espais de relació veïnals que té el poble.

El parc Canigó són 10.200 m2 de zona verda pública al barri de La Miranda, amb jocs infantils, jardins i un mirador amb vistes sobre Sant Just i el Baix Llobregat. Amb l’actuació també es va ordenar l’aparcament i la circulació

PROJECTES FINANçATS A SANT JUST AMB EL FEIL (2009)

ampliació de la xarxa de • clavegueram de l’av. de la Indústria, en el tram entre els carrers carles Mercader i camp Roig.

Renovació de l’• enllumenat, pavimentació de voreres i supressió de barreres arquitectòniques dins la zona delimitada per la c. Reial, Rambla, creu i Hereter.

Millora de barris:• rehabilitació de l’espai públic a La Plana-Bellsoleig i adequació i millora de voreres a altres zones del municipi, i millora de l’accessibilitat a parades de bus.

Millora general de xarxa viària• amb la renovació de pavimentació i senyalització. ampliació d’aparcament públic al c. Salvador espriu i renovació del paviment del carril bici de l’av. de la Indústria.

Millora de l’espai públic i façanes:• eliminació de grafits.

Adequació dels tancaments de l’escola Montseny• per a la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica. Millora dels serveis de l’escola Canigó per reduir el con-sum d’aigua.

adequació i • millora dels serveis i zona de canvi de l’escola Bressol Marrecs.

Actuacions per a l’estalvi i l’eficiència energètica• de la casa consistorial.

PROJECTES FINANçATS A SANT JUST AMB EL FEOSL (2010)

Actuacions per a la millora de l’accessibilitat, l’estalvi i l’eficiència energètica, i de seguretat d’instal·lacions educatives:

Escola Canigó:• Nous accessos amb rampes, adequació de l’accés a l’edifici principal i reforma de l’entrada i el vestíbul. Substitució de les fusteries exteri-ors de finestres i millora de la instal·lació elèctrica.Escola Montserrat• : millora de la insonorització del menjador de l’escola Mont-serrat. La Vagoneta:• Millora dels elements d’evacuació i de protecció contra incendis.

Adequació i millora d’equipaments esportius: Camp de futbol:• construcció d’una marquesina sobre les gradesLa Bonaigua:• adequació dels vestuaris de la piscina, ampliació de l’espai des-tinat a les sales d’entitats esportives i instal·lació d’un sistema de megafonia a la pista interior. Escola Bressol Municipal Marrecs:• actuació educativa

Instal·lació de mòduls fotovoltaics a la coberta de la piscina de La Bonaigua

Millora de l’accés a les xarxes i infraestructures de les tecnologies de la informació de les telecomunicacions i modernització de processos de gestió documental a l’Ajuntament.

Renovació de l’espai urbà i inversions extra amb fons de l’Estat

L’any 2009, i com a mesura per fer front a la crisi econòmica, l’Estat va destinar diners directament a les administracions per a inversions a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), amb l’objectiu principal de generar i estimular l’ocupació i el treball, amb un accent especial en la contractació de gent aturada. A Sant Just li van correspondre 2,7 milions d’euros, que es van invertir en via pública i en equipaments. L’any següent, també va haver-hi inversió extra de l’Estat a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) amb 1,7 milions d’euros que Sant Just va destinar a 5 projectes.

38 39

La remodelació integral dels carrers de La Miranda ha estat un dels projectes significatius d’aquest mandat. S’ha executat la primera fase del projecte amb una inversió de 2 milions d’euros: s’han pavimentat calçades i voreres, soterrat les línies de serveis, renovat l’enllumenat, la jardineria i el mobiliari urbà, i s’ha revisat i millorat el clavegue-ram d’alguns carrers. Les millores urbanístiques d’aquest sector van començar amb la urbanització del nou parc del Canigó.

A La Plana-Bellsoleig s’han començat a fer actuacions amb recursos provinents de la inversió extraordinària de l’Estat, i de fons municipals. S’han millorat urbanísticament diversos carrers de La Plana-Bellsoleig i la Plaça de Monfalcone. També s’ha instal·lat una tercera càmera de vigilància, controlada per la Policia Local amb la finalitat d’evitar i dissuadir possibles robatoris als habitatges.

Les actuacions al barri Sud també han donat una nova imatge a aquest sector, fent-lo més accessible i agradable. Amb una inversió, d’1 milió d’euros, provinent del fons estatal, s’han fet treballs de renovació de l’enllumenat, de supressió de barreres arquitectòniques, renovació parcial de les canonades de subministrament d’aigua, soterrament de les línies de serveis i arranjament i pavimentació de les voreres de diferents carrers del sector de Sagrat Cor, i als carrers Major i Creu d’aquest barri.

La dependència municipal de la Brigada compta també amb un nou espai al polígon industrial del Sud-Oest, la qual cosa ha suposat una millora per a l’execució de la feina i per emmagatzemar material propi i d’entitats i, per a l’arxiu administratiu. Els primers mesos de 2011 s’han iniciat treballs d’adequació a l’edifici Montserrat, un nou equipa-ment públic que es destinarà a formació i oci. Aquest projecte forma part de de la construccio de la nova Illa Central d’Equipaments amb un nou parc, aparcament soterrat, i nova sala d’actes que contribuirà a revitalitzar el barri Centre,

A final de 2008, el Ministeri d’Habitatge, la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Sant Just Desvern han signat un conveni, en el qual l’Estat es va comprometre a aportar 2’7 milions d’euros per a les tasques de reparació de l’edifici Walden 7. Entre les tres administracions es destinen uns 3,5 milions d’euros per sufragar una part del cost total de les obres a les quals s’enfronta la Comunitat de propietaris d’aquest edifici catalogat. S’han subvencionat també comunitats de veïnat per rehabilitar els edificis on viuen i per a la instal·lació d’ascensors.

Medi Ambient

Les iniciatives municipals en relació a la preservació del medi ambient són nombroses i la perspectiva mediambiental va adquirint presència a cada un dels serveis municipals. L’any 2009 l’Ajuntament es va ad-herir al Pacte d’alcaldes i alcaldesses per la sostenibilitat promogut per la Unió Europea. Aquest compromís va comportar la redacció i aprovació del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) que estableix les accions a realitzar per l’Ajuntament a l’hora de rebaixar el consum d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest mateix any es va cre-ar la Comissió Interna Ambiental de l’Ajuntament per coordinar les acci-ons per disminuir l’impacte ambiental de les activitats i instal·lacions pròpies de l’Ajuntament. Tot i que encara, incipientment, aquesta comissió avalua els resultats obtinguts de les iniciatives preses i propo-sa les prioritats per al futur, acollint-se a les orientacions marcades pel PAES. Durant aquests anys s’han realitzat projectes en aquest sentit a les escoles (tancaments i altres), a la Casa de la Vila –renovació del sistema de climatització i de llum per aconseguir menys consum i major rendibilitat–, a l’enllumenat públic, promovent la compra verda (cotxes híbrids, impressores i fotocopiadores, materials,...) i separant exhaustivament els residus que es generen a la Casa de la Vila.

A través de l’Empresa Municipal Proecsa, s’han posat en funciona-ment instal·lacions fotovoltaiques. La política ocupacional també ha contribuït en aquest àmbit amb la creació d’un pla ocupacional, una casa d’oficis i el programa de creació d’una nova professió: Agent Energètic d’Edificis. S’ha seguit una política de residus que propiciï una major separació i fet diverses campanyes de sensibilització ciutadana. S’han ampliat els itineraris en bicicleta per tal de potenciar aquest mitjà de transport alternatiu que cada any té, com a cita important, la Bicicle-tada Popular dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. S’han promogut visites informatives als habitatges del municipi per informar i assessorar el veïnat sobre les instal·lacions de les plaques tèrmiques (les que escalfen l’aigua) amb l’objectiu de constatar l’estat de funci-onament d’aquest sistema i donar-li consells de com treure el màxim rendiment possible.

Recentment, a la coberta de l’escola Montseny s’ha instal·lat un equip per mesurar l’emissió electromagnètica de les antenes de telefonia mò-bil instal·lades a la coberta d’una empresa del polígon Pont Reixat.

Els carrers es renoven amb l’ampliació de voreres, prioritat de pas per als vianants, potenciació de la visibilitat a les cruïlles, soterrament de línies elèctriques, renovació de clavegueram, millora d’enllumenat, mobiliari i xarxes de serveis

40 41

L’objectiu és vetllar per la qualitat ambiental en les zones on puguin romandre habitualment persones.

Des de final de 2009 la qualitat de l’aigua que bevem ha millorat grà-cies a l’entrada en servei de la dessaladora d’El Prat de Llobregat. Les diferents infraestructures fetes i en construcció no només milloren progressivament la qualitat, també garanteixen el subministrament.

L’Ajuntament també participa en un projecte innovador en matèria d’ocupació i d’estalvi i eficiència energètica: Agent Energètic d’Edificis. Projecte que pretén definir un nou perfil professional i treballar en la requalificació dels treballadors i treballadores en situació d’atur pro-vinents del sector de la construcció i activitats relacionades, especial-ment amb el subsector d’instal·ladors/es per tal que puguin millorar la seva ocupabilitat i facilitar el seu accés al mercat laboral. Alhora es pretén dinamitzar un mercat d’estalvi energètic que generi ocupació, qualificar persones en situació d’atur en el camp de l’eficiència i l’estal-vi energètics, posar en contacte l’oferta i la demanada laboral d’un nou perfil professional i dissenyar i validar una nova qualificació professio-nal.

L’energia solar fotovoltaica

L’any 2005 l’Ajuntament de Sant Just Desvern va posar en funciona-ment la primera instal·lació solar fotovoltaica a la teulada de l’escola Montseny amb una potència pic instal·lada d’1,05 kWp (amb una superfície de captació de plaques solars de 9,3 m2).

L’any 2010 la potència instal·lada de les 6 instal·lacions solars fotovol-taiques del municipi ja ha arribat a 103,81 kWp, amb una superfície de captació de 786,5 m2. Aquest any aquestes instal·lacions van produir 127.452 kWh d’energia neta i renovable que s’ha injectat a la xarxa elèc-trica general, la qual cosa van comportar un estalvi estimat d’emissions d’unes 59 tones equivalents de CO2.

Per a l’any 2011 s’espera que entrin en funcionament les dues noves instal·lacions solars que ja s’han fet a les cobertes de la piscina munici-pal del Complex Esportiu Municipal de la Bonaigua i a l’escola Mont-seny, que doblaran aquestes les xifres del 2010 al municipi.

S’està treballant en la construcció d’una nova instal·lació solar fotovol-taica a la coberta del magatzem de la Brigada Municipal, la novena al municipi, amb una potència de 23,46 kWp i una superfície de captació de 173 m2. Aquesta instal·lació es farà amb personal format a l’Escola Taller de formació d’instal·ladors d’energia solar que està fent el Con-sell Comarcal del Baix Llobregat i que va ser impulsada des de l’Ajun-tament de Sant Just Desvern.

Aquest any s’arribarà a una potència pic instal·lada total de 230 kWp i una superfície de captació solar total instal·lada al municipi de 1.595 m2, amb la qual cosa s’espera que es dobli també la producció d’energia i l’estalvi d’emissions de CO2, com a part dels compromisos de l’Ajun-tament amb la reducció de gasos d’efecte hivernacle. S’han establert subvencions per a les persones i entitats interessades a construir instal·lacions fotovoltaiques.

PROECSA, empresa municipal impulsora de la instal·lació de fonts d’energies renovables –solar i fotovoltaica– treballa ara en la implantació d’un sistema de generació elèctrica minieòlica

Producció energètica solar fotovoltaicaen kWh

2005

1.325 1.924 2.106 3.108

22.154

127.452

2006 2007 2008 2009 2010

La instal·lació de plaques fotovoltaiques ha possibilitat també la contractació de persones en situació d’atur i la seva formació en aquest sector

42 43

Residus

La ciutadania separa una part molt important dels residus que gene-rem (l’any 2010 un 61%), per sobre de la majoria dels municipis de l’Àrea Metropolitana. Però també som dels que més residus generem: superem el quilo i mig diari per persona. S’ha fet un important esforç en la separació de brossa orgànica, però en el 2010 s’ha detectat que és menys pura. Significa que ha augmentat el volum de residus no orgànics dipositats al contenir marró, això fa que difícilment es puguin utilitzar com a adob a l’agricultura. Tot fa pensar, però, que tindrem moltes dificultats per augmentar, i fins i tot mantenir, els nivells de se-paració aconseguits l’any 2010. Separar els residus és un pas impres-cindible per reciclar i reciclar constitueix una font inestimable d’estalvi de materials, però sobretot d’energia.

La deixalleria també ha millorat els seus resultats, com a resultat d’un canvi de gestió encarregant-la a l’empresa Solidança, que fa un sistema de separació més acurat i que prioritza la recuperació i la reutilització dels residus. L’empresa a qui s’ha encomanat la gestió d’aquest equi-pament és una entitat que treballa per a la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

Fracció resta

Recollides selectives

Deixalleria

38,9%

Recollida de residus municipals al 2010

61,2%

99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 099.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Tone

s re

colli

des

10

Fraccióresta

Fraccióorgànica15,7%

Fraccióinorgànica16,8%

Deixalleria28,7 %

Evolució de la recollida de residus municipals 1999-2010

Aquest esforç ciutadà en la separació de residus ha estat acompanyat per campanyes que s’han impulsat des de l’Ajuntament per tal de conscienciar el veïnat de la necessitat de separar-los, així com de reduir i minimitzar la seva generació. En aquest sentit, agents mediambien-tals contractats per mitjà de plans d’ocupació han visitat i visiten els domicilis per informar la gent sobre aquest àmbit. També es continua apostant pel compostatge casolà i es fan campanyes en aquest sentit.

Davant la finalització de l’actual contracte de recollida de residus, la Regidoria de Gestió de Residus es va plantejar l’any 2009 la possibili-tat d’aplicar algun nou sistema que afavorís un increment en el grau de separació. Després de diversos treballs d’anàlisi es va identificar el sistema de recollida a la porta dels habitatges com l’únic que permetia fer un salt sensible en aquest sentit. Des del primer moment es va des-tacar que per fer un canvi en aquest sentit era imprescindible comptar amb un consens polític i social generalitzat.

Després de diverses visites dels grups polítics i d’entitats cíviques a municipis que apliquen aquest sistema i quan ja s’havia construït un alt nivell de consens, el principal grup de l’oposició va canviar d’opinió, amb la qual cosa el projecte ha quedat paralitzat.

En cinc anys s’han instal·lat uns 100 compostadors en llars del municipi, mitjançant els quals es transforma la matèria orgànica en compost, adob natural d’alta qualitat

44 45

Habitatge

L’Ajuntament porta més de 20 anys fent habitatge públic. Gràcies a això, actualment el 16% de la població viu en habitatges de protecció oficial i, recentment, s’ha assolit una dada molt significativa: l’adjudicació de l’habitatge públic número 1.000.

Per arribar-hi ha estat cabdal el treball que durant 20 anys s’ha fet a través de l’Ajuntament i de l’empresa municipal de l’habitatge, PRO-MUNSA.

S’han dut a terme operacions urbanístiques i convenis amb altres enti-tats com l’INCASOL o l’Obra Social de La Caixa que han permès cons-truir i posar a disposició de la ciutadania, habitatge públic de lloguer i venda a preu molt més assequible que el del mercat lliure.

Tot i que la voluntat és beneficiar la població en el seu conjunt, les di-ferents promocions han procurat introduir elements que han afavorit l’accés a l’habitatge del jovent i de la gent gran.

A principi de 2010 es va aprovar el Pla Local de l’Habitatge (PLH), treball fet amb la Diputació de Barcelona i en el qual va participar la ciutada-nia. És un instrument de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge i de concertació amb la Generalitat. L’estudi fet concreta quina és la realitat en matèria d’habitatge al mu-nicipi i orienta cap a on hem d’anar.

De les conclusions es desprèn que la prioritat de l’Ajuntament de destinar recursos per promocionar l’oferta d’habitatge públic ha estat encertada, i com a conseqüència, ara tenim un percentatge d’habitatge protegit per número d’habitants, que és dels més alts de Catalunya.

16% de la població viu en habitatge públic

al 2011 s’ha adjudicat l’habitatge públicnúmero1.000

En aquest mandat, s’ha donat un fort impuls a l’habitatge públic de lloguer amb una vintena a la promoció del c. de les Cadenes, 140 de l’Obra Social La Caixa a Mas Lluí i 19 més per a la gent gran a El Mil·lenari. I Promunsa, per tal donar un servei de proximitat, ha assumit la gestió dels habitatges per al jovent de la carretera Reial, que abans feia ADIGSA

Però que cal reforçar aquesta línia, sobretot en el camp del lloguer. Per assolir aquest repte, ha calgut sumar sinèrgies amb altres agents com és el cas dels convenis signats darrerament amb l’Obra Social de La Caixa que ha permès oferir 110 habitatges de lloguer al Mas Lluí destinats a la gent jove i a persones majors de 65 anys, de Sant Just Desvern. I 30 habitatges més destinats a totes les edats.

Cal destacar el conveni signat, en el seu moment, amb l’Institut Català del Sòl que va permetre construir 45 habitatges per a joves a la carrete-ra Reial.

Finalment, també es poden incloure els 100 habitatges de protecció oficial que Llar Unió Catalonia, cooperativa d’habitatge del sindicat UGT, ha construït al Mas Lluí.

Transport i mobilitat urbana

El Ple municipal del mes de març de 2009 aprova la declaració insti-tucional en favor de la mobilitat al municipi. D’acord amb el text, s’assu-meixen els principis que emmarquen els objectius que han de deter-minar el model de mobilitat a Sant Just Desvern. La declaració inclou l’acord de concretar les actuacions necessàries per tal d’aconseguir la consecució d’aquests objectius dins el procés d’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sant Just Desvern.

En aquest marc, s’han dut a terme diferents accions, com un procés participatiu mitjançant el qual es van recollir les aportacions al PMU. Els objectius i les línies de treball que marca aquest Pla, se segueixen a l’hora d’executar accions concretes relacionades amb la mobilitat, com ara en la pacificació del trànsit o dels itineraris en bicicleta. Arran de no poder-se executar el projecte de bícing a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Sant Just s’ha afegit a la instal·lació del Bicibox –aparca-ments segurs per a bicicletes.

El JustMetro i JustTram s’han consolidat. El JustTram va començar a funcionar el 2007, coincidint amb l’entrada en servei del tramvia al municipi, i ha anat augmentat progressivament el nombre de perso-nes usuàries. Dels 30.000 viatgers/es d’aleshores s’ha passat a més de 60.000 l’any 2010. L’increment ha estat més notable aquest darrer any gràcies a la millora de la freqüència de pas (de 40 a 20 minuts) i del nou recorregut amb parades al sector Sant Just - Porta Diagonal, i dóna ser-vei a les persones usuàries de les oficines i al nou Hospital Moisès Broggi.

El tramvia, l’any 2010 ha registrat prop de 320.000 validacions entre les quatre parades que hi ha al terme municipal de Sant Just Desvern. A banda d’això, el municipi disposa de 14 línies més d’autobús que tenen parada a la població.

Altres millores en matèria de transport impulsades des de l’Entitat Metropolitana de Transport (EMT), administració on hi ha representat l’Ajuntament, són la implantació de la T-12 –targeta de transport gratuïta per als infants fins als 12 anys– o les noves parades de bus amb pantalla d’informació i que fan servir energia solar per al seu funcionament.

Una notícia en matèria de transport i mobilitat per a Sant Just Desvern i els municipis de la rodalia ha estat la presentació del projecte de per-llongament de la línia 3 del metro fins a Sant Feliu de Llobregat, que va fer l’octubre de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Pú-bliques de la Generalitat. A Sant Just, concretament, el traçat estableix una parada a l’encreuament entre la Rambla i el carrer Major.

S’han ampliat places d’estacionament de vehicles en aparcament soterrat a les Basses de Sant Pere i a Sant Just Porta Diagonal. Així mateix s’ha ordenat l’estacionament en superfície en diversos carrers del municipi, s’ha promogut un ús més racional del vehicle privat i els desplaçaments a peu i en bicicleta. Les millores a l’espai públic gua-nyen espai i seguretat per als vianants.

El JustMetro –que connecta Sant Just Desvern amb l’estació de metro de Zona Universitària de Barcelona cada 15 minuts– registra més de 700.000 viatgers/es anuals

En els últims 4 mesos, 1.075 persones han fet ús del parc ciclista mancomunat amb Esplugues de Llobregat, Cornellà i Sant Joan Despí

46 47

48 49

Política econòmica

En els anys 2009 i 2010, la inversió extra de l’Estat va permetre reactivar l’economia, engegar obres no incloses en els pressupostos municipals i amb el requisit imprescindible de contractar persones en situació d’atur

Economia i Hisenda L’any 2008 va esclatar la crisi financera internacional, que també ha afectat el nostre país. Com a conseqüència, els pressupostos de l’Ajun-tament aprovats des d’aleshores han estat continguts i austers, d’acord amb la realitat econòmica. Però no s’ha renunciat a mantenir el nivell de serveis públics i s’ha donat prioritat a les polítiques socials.

L’Ajuntament ha activat mesures d’ajut a les famílies i al sector em-presarial. En destaquen: posposar la revisió cadastral, fraccionar el pagament de l’IBI en 4 rebuts, i rebaixar-lo a les famílies nombroses amb un habitatge amb valor cadastral inferior a 100.000 euros; incre-mentar l’import a fraccionar en el pagament de deutes i tributs de les empreses; reduir el termini de pagament (de 60 a 30 dies) de l’Ajun-tament a autònoms i PIMEs; fraccionar les quotes d’urbanització als empresaris del Pont Reixat; augmentar els ajuts per a emergències familiars, els recursos humans i econòmics per a Benestar Social i per al Foment de l’Ocupació, la inserció laboral i la formació de persones aturades, entre altres.

Els últims tres anys, la inversió s’ha fet sense haver de recórrer a nou endeutament. Al 2011, amb recursos propis i sense l’aportació extra de l’Estat d’anys anteriors, el pressupost d’inversió és superior al de 2010.

Endeutament Rati

Evolució de l’endeutament 2007-2012

Mili

ons

d’eu

ros

6,946,2%

35,5%29%

6,35,4

L’Ajuntament ha optimitzat recursos, n’ha generat de nous i ha contro-lat millor la despesa. Durant els anys de bonança, hem estalviat i retor-nat crèdits. El deute municipal –que ja era baix– s’ha reduït encara més: de 10,5 milions d’euros l’any 2004 fins a 6,3 el 2011. Durant els darrers 5 anys, no s’ha sol·licitat cap crèdit per finançar les inversions. S’ha ampliat el marge de moviment i la capacitat de reacció per mantenir la gran majoria de serveis públics i augmentar els recursos en els àmbits més afectats per la crisi; s’han generat ingressos impulsant i estimulant la creació de 75.000 m2 de sòl industrial nou –terciari i comercial– i amb els que genera l’activitat de les dues empreses públiques.

el deute actual de l’ajuntament és un

40%més baixque el 2004

50 51

Teixit productiu

Sant Just Desvern té un gran potencial productiu, majoritàriament pertanyent als sectors de serveis i de petita i mitjana empresa. L’Ajun-tament també forma part d’Innobaix, l’Agència d’Innovació Industrial i Coneixement del Baix Llobregat.

Tot i la situació econòmica adversa, i que alguna empresa ha cessat i/o reduït la seva activitat al municipi, progressivament els darrers dos anys ha anat augmentant l’activitat econòmica amb la implantació als polígons industrials i a edificis d’oficines, de noves empreses –especi-alment tres de grans als polígons del Sud-Oest i de Pont Reixat– que generen llocs de treball nous.

Pel que fa a la petita i mitjana empresa, en aquests quatre anys s’han obert nous comerços. Les mesures urbanístiques, la normativa vigent i l’actuació conjunta de l’Administració amb el sector comercial, també fixen criteris per promoure la implantació de locals comercials en no-ves urbanitzacions i construcció d’habitatge. Recentment s’ha aprovat la delimitació de la Trama Urbana Consolidada, que és l’àmbit on es pot instal·lar comerç.

La Unió de Botiguers i Comerciants ha organitzat les dues edicions de la Festa del Comerç que, amb la del Mercat de l’Automòbil, han dinamitzat el sector. El Mercat Municipal ha incorporat les noves tecnologies per millorar el servei: nou web, pantalles d’informació...

La situació estratègica del municipi i dels polígons industrials, i els preus de mercat, són factors determinants que expressa l’empresariat que opta per Sant Just Desvern per instal·lar-hi la seva activitat econò-mica. L’Empresa Municipal de Promoció Econòmica, Proecsa, facilita la implantació de noves activitats i, conseqüentment, la creació de nous llocs de treball, impulsant al 2010 la construcció d’un nou edifici de 3.600 m2 per a oficines a Sant Just-Porta Diagonal i facilitant la cons-trucció d’un segon edifici de 3.300 m2 de promoció privada.

La dotació d’aparcament, facilitar la mobilitat i urbanitzar l’espai públic seguint criteris de mobilitat, contribueixen a incentivar el sector productiu urbà

el sector empresarial contribueix a generar riquesa al municipi

52 53

Governar vol dir estar al servei de la gent de Sant Just

Acabem el mandat i disposem d’aquest petit espai per reflectir la tasca feta, les nostres aportacions, les oposicions, les oportunitats perdu-des... I seguidament analitzem quina necessitat tenim els/les santjustencs/ques de pagar un butlletí especial, on d’una manera partidista es publiciten totes les lloances de la feina feta per l’equip de govern PSC/ICV que porta 28 anys dirigint l’Ajuntament de Sant Just Desvern. S’acosten eleccions i cada partit tindrà l’oportunitat, amb

els seus diners, d’explicar allò que cre-gui oportú. I és immoral, si més no, inapropiat, que amb els diners dels ciutadans es publiqui un pamflet que no aporta res de nou a la gent de Sant Just ni dóna cap mena de servei.

No utilitzarem els mitjans públics per fer la nostra campanya. Ja n’hi ha prou de pensar que l’Ajuntament està al servei dels equips de govern. Gover-nar vol dir estar al servei dels/de les santjustencs/ques, escoltar, planificar, actuar, gestionar, resoldre problemes.

Disposat a ocupar aquest espai amb alguna aportació, si més no, a fer-nos una reflexió, us explicaré el que em va passar el dissabte al mercat:

Vaig passar per la peixateria i des-prés de comprar vaig anar al bar a sa-ludar uns veïns. Mentre em prenia el cafè, va desaparèixer la bossa del peix que havia deixat al meu costat; tal qual, sense adonar-me’n. En un primer mo-ment, em va envair la tristor perquè m’havien robat mentre em lamentava dels diners perduts. Però una segona

reflexió em va fer adonar que no era un robatori més: no havien utilitzat la força ni la intimidació i la finalitat no era tampoc prendre’m diners. Senzi-llament algú s’havia arriscat a un es-carni públic per poder menjar. En po-ques hores vaig passar de ser víctima, a sentir-me culpable de comprar peix fresc, quan al meu poble hi ha gent que ha de robar-lo per menjar; o di-gueu-me ingenu, potser.

Al cap d’unes hores vaig conclou-re que les coses ni són tan blanques ni tan negres. No sóc culpable que es donin situacions tan tristes, però tam-poc puc rentar-me les mans i esperar que siguin els altres qui les resolguin. Darrerament també el nostre món, el més proper, està mal repartit i no n’acabem d’ésser conscients.

La tasca feta és la nostra obligació, el nostre deure és estar al servei dels/de les santjustencs/ques, escoltar, pla-nificar, actuar, gestionar, resoldre pro-blemes.www.ciu.cat/santjust

Un govern fructífer i transformador

Acabant-se el mandat 2007-2011 és moment de fer balanç. El nostre grup fa una valoració positiva dels fruits obtinguts pel Govern de Progrés. El Govern de coalició ha funcionat i ha treballat sumant. La relació amb la resta de grups ha sigut de respecte mutu i, en ocasions, de col·laboració. Això ha permès no perdre temps en picabaralles i ocupar-nos de la crisi, que sumat a les capacitats demostrades per Sant Just i els santjustencs, ha permès transitar-hi en millors condicions.

Malgrat els efectes de la crisi, s’ha aconseguit mantenir el nivell dels serveis públics i, fins i tot, incorpo-rar-ne de nous i destinar els recursos necessaris per mitigar els efectes en

els col·lectius que més l’han patit, com les famílies amb algun membre en si-tuació d’atur.

S’ha fet també una intensa política d’inversions de les empreses municipals i de l’Ajuntament, substituint en part la baixa activitat privada, i rebaixar el nivell d’endeutament des del 7% al 2007 fins al 5,4 el 2011. Això ha estat possible en millorar l’eficiència i generar ingressos patrimonials. Podem dir que estem mi-llor que fa 4 anys, malgrat que no tant com estava previst i desitjàvem, i és clar, no per les 750 persones aturades que encara hi ha a Sant Just. Crec també que podem dir que estem en situació per sortir-ne reforçats.

Però no només hem gestionat, aquest ha estat un govern transformador: la urbanització del Polígon Pont Reixat, la pista d’skate i la futura escola bressol a Mas Lluí, mancomunades amb Esplu-gues i Sant Feliu, respectivament; el Pla de Mobilitat Sostenible i de Seguretat Vial i la implantació de la policia de pro-ximitat. El 16% de la població viu en habitatges assequibles promoguts des de l’Ajuntament i acaben de lliurar-se’n 160 de lloguer. La nova Residència i Cen-

tre de Dia i l’ampliació d’El Mil·lenari amb 19 nous habitatges. Els 2,2 mili-ons d’euros invertits en infraestructura educativa i el programa Connecta per reduir el fracàs escolar. L’ampliació de l’oferta formativa a l’Escola de Perso-nes Adultes. Les 100 persones aturades contractades en plans de formació i tre-ball pensats per millorar l’ocupabilitat futura. La creació de l’empresa muni-cipal PROECSA per impulsar el teixit productiu. La millora en la recollida selectiva, la nova gestió de la deixalleria a través d’una empresa de reinserció, la inversió d’1,5 milions d’euros en estavi i eficiència energètica i els 230 Kwp de potència instal·lada en energia fotovol-taica i, sobretot, la declaració de Parc Natural de Collserola acompanyada d’1,2 milions d’euros en millores en el parc. Els avenços en transparència, participació i comunicació ciutadana i en noves tecnologies. Tots ells, creiem, en són un bon exemple.

Vull acomiadar-me en nom del meu grup, agraint a la gent de Sant Just la confiança que ens ha dipositat i la com-prensió i suport que ens ha transmès. www.socialistes.cat/sectorials/política-municipal

Llorenç Rey i Casas Grup Municipal de ciU

Joan Malagarriga i FigaGrup Municipal del PScS’ha fet especial èmfasi a afavorir la

reorientació professional cap a sectors amb més futur i millorar l’ocupabilitat de les persones

Ocupació

Els canvis que s’han produït en els tres últims anys en el mercat labo-ral han repercutit en un augment important del nombre de persones desocupades. Així, si el gener de 2007 hi havia 365 persones en aques-ta situació a Sant Just Desvern, el gener de 2011 la xifra ha arribat a 751 persones.

Davant d’aquesta situació l’Ajuntament ha actuat fonamentalment en dos aspectes:

potenciant polítiques actives d’ocupació, prioritzant els aspectes que • afavoreixen la reinserció laboral de les persones aturades.

afavorint la ubicació de noves empreses.•

Pel que fa a les polítiques actives, s’ha impulsat un ampli programa de plans ocupacionals, la majoria amb finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya i de la Diputació de Barcelona; s’ha donat ocupació a més de 100 persones i s’hi han destinat més d’1 milió d’euros. En aquest programa s’ha fet especial èmfasi a afavorir la reorientació professio-nal cap a sectors amb més futur i, en definitiva, a millorar l’ocupabili-tat de les persones. Com a novedosos, destaquen els Plans Ocupacio-nals per a persones que s’han format en instal·lacions fotovoltaiques, per la Casa d’oficis sobre electricitat i energia solar –projecte amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat–, i per formar persones com Agents Energètics d’Edificis –programa pioner que defineix un nou perfil professional.

54

El paper d’ICV a Sant Just

Ja fa 28 anys que ICV és al govern de Sant Just.

Fa 28 anys que hi ha un govern d’es-querres gràcies al suport d’ICV (fins al 1986 del PSUC).

Fa 28 anys que les nostres propostes constitueixen una part fonamental de l’acció de govern al nostre poble.

I sempre hem estat conscients que el nostre protagonisme públic és molt limitat, acceptant que davant l’opinió pública la figura de l’alcalde és preemi-nent, però no renunciant mai a incidir

en la manera i en les coses a fer. Hi hem incidit tant com hem pogut.

Perquè –per exemple– ha estat el conjunt del govern qui ha realitzat una política d’habitatge que ha permès que la joventut del poble pugui seguir vivint-hi ; va ser el conjunt del Govern qui va aconseguir evitar que es construïssin 120.000 m2 d’edificis al mig de la vall i també el que està desenvolupant una potent política energètica, però en tots aquests casos ha estat ICV qui ha posat o imposat el tema sobre la taula.

Algunes vegades això ha significat un enfrontament amb el grup del PSC, que només en una ocasió ha arribat a fer-se públic. En el cas de la vall vàrem tensar molt la corda fins al punt de posar en perill la unitat del govern, perquè vàrem creure que s’ho valia, i s’ho va ben valer: Ara mateix ja tots aquells terrenys formen part del Parc Natural de Collserola.

Normalment, però, hem estat capaços

de resoldre les nostres diferències amb rapidesa, sobre la base del contacte permanent i a la voluntat compartida de donar prioritat a la fortalesa de l’acció de govern. Estem satisfets del resultat global de govern.

D’altra banda, voldria assenyalar el nostre estil de governar.

Nostres són les iniciatives més con-sistents i sinceres de participació, com ho demostren els processos seguits pel Consell de Joventut, les relacions amb la comunitat educativa o per la decisió sobre el Camí de la Muntanya.

Nostra és una actitud modesta, cons-cient de les incerteses, però al mateix temps decididament decantada cap als interessos de la col·lectivitat i especi-alment de les persones menys pode-roses.

Relativament poc preocupada per l’aparador i més interessada en l’efec-tivitat i la transcendència social.www.iniciativa.cat/santjust

Pere Orriols TubellaGrup Municipal d’IcV-eUia

Les mitges veritats Sempre és difícil escriure un arti-

cle des de l’oposició en una revista on l’equip de govern s’explica magnificant els encerts i oblidant els desencerts. Si a això s’hi suma el fet que no podem ad-juntar ni gràfics ni imatges encara es fa més difícil explicar-se. Per això amplia-rem la informació d’aquest escrit al web de la secció local d’ERC (www.esquerra.cat/santjust) i en propers números de l’Estel, la publicació mensual de la secció local d’Esquerra.

IMPOSTOS: Durant aquest mandat del PSC - PSOE més ICV, ens han dit cada any que la mitjana dels impostos di-rectes estaven un pèl per sobre de l’IPC. Això, era una mitja veritat. Si mirem els dos impostos directes més importants trobem que:

El rebut de l’IBI durant aquest quatre anys ha augmentat un 23,93% en total,

mentre que l’IPC ho ha fet un 8,50%.L’impost sobre vehicles no s’ha aug-

mentat durant aquest mandat perquè l’Ajuntament ja fa més de quatre anys que està cobrant el màxim que permet la llei.

Aquests impostos serveixen per pagar les despeses que permeten un bon fun-cionament de l’estructura administrati-va i dels serveis bàsics municipals. Una organització que en mitjans telemàtics ha millorat relativament però que s’ha alentit pel que fa a tramitació i resolu-ció dels expedients. D’altra banda, cal comentar també la desaparició d’alguns òrgans d’atenció ciutadana que feien un bon servei.

ESPAI PÚBLIC: Si bé és cert que s’han fet algunes millores en la cura de l’espai públic, la seva gestió encara és molt deficient, sobretot en el manteniment de les zones verdes i dels parcs o la neteja a l’entorn dels contenidors d’escom-braries.

PARTICIPACIÓ: Molt poca gent se sent identificada amb l’“Espai de par-ticipació ciutadana” del web municipal i no l’utilitzen com a un canal on se senten escoltats (el darrer document que

hi ha penjat és del 26 d’octubre pas-sat). D’altra banda, tenim uns Consells Municipals que en lloc de ser fòrums oberts per demanar l’opinió al món associatiu sobre quins projectes de futur es volen construir, són llocs de trobada assistencial merament informatius dels projectes que l’Ajuntament ja ha decidit per ell mateix posar en marxa.

COMPTES MUNICIPALS: Segons l’equip de Govern, l’endeutament de l’Ajuntament a finals del 2011 serà de 5,4 milions d’euros. Però si fem una anàlisi acurada i sense maquillatge del pressupost municipal resulta que l’en-deutament real previst per a finals de 2011 serà de 13,2 milions d’euros. Això suposa més del doble del que l’equip de govern diu en l’article aparegut en el darrer Butlletí Municipal.

Resumint, podríem dir que quan el govern municipal ens explica la seva actuació d’aquests quatre últims anys, ens diu mitges veritats. Això no vol dir que no hi hagi coses positives, però vol dir que també n’hi ha d’altres que estan molt lluny de ser encerts, i que no ens les han volgudes explicar.www.esquerra.cat/santjust

Muntsa Prat i Noguer Grup Municipal

d’esquerra

Valoració L’optimisme cec dels governs d’es-

querres ha provocat que la crisis hagi estat més dura i que els instruments necessaris per superar-la encara no estiguin en marxa.

Des del Partit Popular hem de re-conèixer que hem complert tot allò que vam dir quan va començar aquest mandat: la nostra premissa bàsica va ser que els interessos dels/de les veïns/es estarien sempre per sobre dels interessos partidistes, i ho hem demostrat.

No hem tingut cap problema a do-nar suport mocions que han presen-tat altres partits perquè hem cregut que era bo per al municipi, igual que l’equip de govern ens ha fet costat en temes que considerem d’equitat com poder consultar la web en castellà o posar la bandera d’Espanya al cos-tat de la de Catalunya en la sala de Plens.

El primer any de mandat vàrem do-nar suport al pressupost municipal i el respectiu vot de confiança a l’equip de govern, que es va transformar en vot d’abstenció els 3 següents exer-cicis, perquè tot i estar d’acord en la reducció de la despesa, quan és total-ment necessari en moment de crisi i les circumstàncies així ho demanen, nosaltres apostem per la generació d’ingressos sense apujar els impos-tos. Hem de treballar per millorar les

condicions de vida de la gent de Sant Just, fer-los més lliures amb més ca-pacitat de decisió i amb més poder adquisitiu. Els diners sempre estan millor en mans de la ciutadania que en mans de l’administració, per això proposem reduir els impostos a les famílies perquè puguin disposar de més diners, incrementar el consum i incentivar l’economia.

Des del Partit Popular creiem que ha arribat el moment de desenvolu-par un nou model que es basi en el foment de l’economía de serveis i la generació de llocs de treball.

Nosaltres no intentem confondre a ningú, ni enganyar a ningú. Som qui som i hem donat la cara en tot mo-ment, treballant sempre per intentar ajudar a millorar el nostre poble, Sant Just Desvern. ppc@santjust.cat

Lydia Vargas GonzálezGrup Municipal del PP

Edita: ajuntament de Sant Just Desvern. Març de 2011. Coordinació: Servei de comunicació. Correcció: Servei Local de català. Disseny i maquetació: albert espona. Fotos: arxiu i Lluís Tarrés. Impressió: T.G. alfadir, S.a. Dipòsit Legal: B-1151/81. Tiratge: 8.500 exemplars. Distribució: gratuïta. Adreça internet: http:// www.santjust.cat.

E-mail: ajuntament@santjust.cat. Publicació en paper reciclat.

55

56

Sant Just Desvern

Memòria de gestió municipal2007-2011