memÒria ambiental - garraf...document resum que descrigui la integració en la proposta final del...
TRANSCRIPT
MEMÒRIA AMBIENTAL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE
TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
Barcelona, gener del 2017
3
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS ..................................................................................... 5
1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA ..................................................................................................................... 5
1.1.1 OBJECTIUS ...................................................................................................................................................... 6 1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA ......................................................................................................... 6
2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA............. 7
2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL ...................................................... 7
2.2 TRAMITACIÓ ................................................................................................................................... 7
2.3 VALORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ............................................................ 8
2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL .................................................................................................................................... 8 2.3.2 CONTINGUTS .................................................................................................................................................. 9 2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL ............................................................................................................ 11
3 INFORMACIÓ PÚBLICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA ..................................................... 21
3.1 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’INFORMACIÓ PÚBLICA...................................................................... 21
3.2 APORTACIONS I AL·LEGACIONS REALITZADES AL PLA .................................................................... 22
3.2.1 APORTACIONS DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES.................................................................................. 22 3.2.2 APORTACIONS DERIVADES DEL PROCÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIÓ PÚBLICA .......................................... 28
4 CONCLUSIONS ......................................................................................................... 30
4.1 INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS EN PLA ................................................... 30
4.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN DEL PLA .................................... 30
4.3 PLA DE SEGUIMENT ...................................................................................................................... 31
4.3.1 MODALITAT DE SEGUIMENT ........................................................................................................................... 31
4.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ ............................................................... 33
5
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS
1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA
La present memòria ambiental es redacta d’acord amb allò previst en l’article 115.d del Decret
305/2006, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en relació amb
l’article 12 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats
plans i programes en el medi ambient i d’acord amb allò previst a l’article 24 de la Llei catalana
6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. Així mateix, tot i que l’inici de
la tramitació és anterior a la nova llei d’avaluació ambiental (Llei 21/2013, d’11 de desembre,
d’Avaluació Ambiental), i per tant és d’aplicació el marc normatiu fixat per la Llei 6/2009, es dóna
compliment a l’article 24 d) de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental en el que es requereix un
document resum que descrigui la integració en la proposta final del pla o programa dels aspectes
ambientals, de l’estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d’abast, del
resultat de les consultes efectuades i com aquestes s’han tingut en compte. A continuació es
presenten les dades bàsiques del pla:
Dades bàsiques del pla
TIPUS DE PLA Pla especial d’infraestructures de telecomunicacions del
cim del Montgròs
ÒRGAN PROMOTOR Consell Comarcal del Garraf
MUNICIPI Sant Pere de Ribes i Canyelles
VEGUERIA Penedès - Garraf
PLANS TERRITORIALS I URBANÍSTICS
APROVATS DE RANG SUPERIOR
- Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010)
- Revisió del Pla general d’ordenació urbana municipal
de Sant Pere de Ribes (2001)
- Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del
Municipi de Canyelles (1987)
- Modificació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic
i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf (2002)
SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT DEL PLA 44.178 m2
SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE
ACTUAL 11.810 m2 sòl urbanitzable (Parc Urbà i SGT)
SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE
PREVIST PEL PLA
11.810 m2 sòl urbanitzable (8.766 de Parc Urbà i 3.044
de SGT)
EQUIP REDACTOR DELS DOCUMENTS
D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Dopec, Informe de Sostenibilitat Ambiental
Lavola, Memòria Ambiental
6
1.1.1 OBJECTIUS
L’objecte del Pla Especial és la reordenació de les infraestructures del cim del Montgròs en
compliment de la normativa general d’ordenació territorial i urbanística i mediambiental i la
normativa específica de telecomunicacions, condicionats per la importància de la preservació del
perfil físic del cim com a punt de referència natural, per a la recuperació del mateix cim per a les
persones i per a la necessària restauració de la vegetació, fauna i flora.
El Pla Especial parteix dels següents objectius:
Determinar els paràmetres d’ordenació i implantació urbanística per a la ubicació,
compatibilitat d’usos i instal·lació d’infraestructures de Telecomunicacions; Torre de
Telecomunicacions i edifici d’instal·lacions (en endavant Torre), tot aplicant les previsions
de la Llei 9/2014, de 9 de maig
Facilitar l’ adaptació formal dels límits dels termes municipals de Canyelles, Sant Pere de
Ribes i del Parc del Garraf, a l’àmbit d’actuació.
Qualificar el sòl de l’àmbit d’actuació, per a l’establiment del corresponent règim jurídic per
a l’ordenació de les infraestructures de comunicació
Regular l’impacte paisatgístic i mediambiental.
Recuperar els valors paisatgístics i culturals del cim.
1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA
El Pla Especial qualifica el sòl de l’àmbit en sistemes situats en sòl urbanitzable, al terme
municipal de Canyelles, i no urbanitzable, al terme municipal de Sant Pere de Ribes, en les
següents qualificacions:
SGT - Sistema General de Telecomunicacions (Canyelles): Serà l’espai destinat a
l’execució de les dues Torres i edificacions i instal·lacions complementàries. Es considera
sistema General ja que l’abast és supramunicipal.
SRP1 - Sòl no urbanitzable d’especial protecció (Sant Pere de Ribes): Es mantindrà la
qualificació del sòl no urbanitzable amb les mateixes característiques que al Planejament
vigent.
PU - Parc Urbà (Canyelles): Es mantindrà la qualificació de sistema d’espais lliures en sòl
urbanitzable amb les condicions previstes al Pla parcial aprovat en el terme municipal de
Canyelles.
Dins de la seva normativa regula les condicions d’implantació de les instal·lacions de
telecomunicacions, i en detalla la regulació del seu emplaçament, les característiques d’aquestes
instal·lacions, i les mesures de protecció ambiental i paisatgística a tenir en compte.
7
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA
2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL
D’acord amb allò establert a l’article 5 de la llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de
plans i programes s’han de sotmetre a Avaluació Ambiental els plans i programes relacionats a
l’Annex I, entre els quals consten els plans d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia
mòbil i de radiocomunicació (Apartat 3.8 Annex I).
Tot i que actualment està en vigor la Llei 21/2013, de 11 de desembre, d’Avaluació Ambiental, en
tant que l’inici de tramitació del Pla Especial va ser anterior a l’aprovació i publicació d’aquesta, el
marc legal correspon al vigent en l’inici de la tramitació, és a dir, la Llei 6/2009.
2.2 TRAMITACIÓ
A la taula que segueix es fa un repàs de les fases de l’avaluació ambiental seguides i dels
documents elaborats a cada fase del procés, tot fent constar algunes dades de referència com la
data o la localització dels documents per la seva consulta.
FASE DE
TRAMITACIÓ DEL
PLA
DOCUMENTS GENERATS DATA
D’EMISSIÓ/PUBLICACIÓ LOCALITZACIÓ I CONSULTA
Aprovació de
l’avanç de pla Avanç del pla + ISA preliminar Març de 2011 Oficina del Pla Especial
Informació
pública Document de referència 25/05/2011 BADAIA
Aprovació inicial
del pla Proposta de Pla + ISA 24 de Novembre 2011
Informació
pública
Informe relatiu a l’aprovació
inicial (si s’escau) 28/02/2012 -
Proposta de Pla + memòria
ambiental Pendent Pendent
Informe sobre la proposta de
memòria ambiental Pendent Pendent
Memòria ambiental Pendent Pendent
8
Resolució de l’òrgan ambiental
de conformitat amb la memòria
ambiental
Pendent Pendent
Aprovació
provisional Pla aprovat provisionalment Pendent Pendent
Nota: En gris es marquen els documents a emetre per l’òrgan ambiental i en negre els que ha de presentar el promotor.
2.3 VALORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL
L’informe de sostenibilitat ambiental s’estructura de la següent manera:
1. INTRODUCCIÓ 2. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA
2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn 2.2. Descripció d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables a l’àmbit del pla, establerts en les normatives aplicables. 2.3. Definició dels objectius i criteris ambientals específics adoptats en la redacció del Pla
3. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA 3.1. Descripció de les alternatives d’ordenació detallada considerades i la justificació de l’alternativa considerada 3.2. Descripció de l’ordenació proposada amb expressió de les seves repercussions significatives sobre el medi ambient 3.3. Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.
4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT 5. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS 6. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES Per tant, l’estructura de l’ISA s’adapta a allò que s’estableix a la normativa (article 70 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme).
Pel que fa al punt de vista formal, l’ISA segueix un ordre lògic i dependent. La definició d’objectius
ambientals s’ha fet a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase de diagnosi.
Aquests objectius ambientals han estat la base de l’avaluació ambiental, i conseqüentment tant
l’avaluació d’alternatives com la justificació de l’ordenació adoptada s’ha realitzat conforme els
objectius ambientals plantejats. Així, els apartats de diagnosi, objectius i avaluació ambiental del
9
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
pla i de les alternatives es troben estretament lligats entre sí, de manera que l’avaluació ambiental
s’ha centrat en els aspectes ambientals més rellevants del territori, seguint l’esquema següent:
2.3.2 CONTINGUTS
En aquest apartat s’identifiquen els punts forts i punts febles de l’informe de sostenibilitat
ambiental, tot valorant la incorporació de les determinacions del document de referència, l’abast
de l’informe en quant a continguts i la valoració de la informació emprada.
2.3.2.1 ABAST DE L’INFORME EN QUANT A CONTINGUTS
Consideració dels aspectes ambientals rellevants L’avaluació ambiental de l’informe de sostenibilitat ambiental es basa en els aspectes ambientals
rellevants i significatius del pla, tot considerant els aspectes que segons la legislació vigent
(Directiva 2001/42/EC Decret 305/2006) han de ser contemplats:
Es mostra a continuació una taula que relaciona els aspectes ambientals més rellevants de la
diagnosi ambiental de l’àmbit amb els objectius ambientals plantejats.
Diagnosi Objectius
ambientals
Avaluació del
pla
Àmbit del
pla
Redacció
del pla
10
ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS OBJECTIUS AMBIENTALS
L’àmbit del present Pla Especial ocupa una
superfície aproximada de 4,4 ha incloent, a
banda de les torres, els sectors adjacents
coberts per formacions forestals principalment
de pi blanc i un sotabosc molt desenvolupat
Disminuir el consum i la pèrdua de sòl, així com
minimitzar l’afecció del risc d’erosió existent
A nivell atmosfèric no hi ha una incidència
destacable de l’activitat a nivell acústic, lumínic
o de partícules en suspensió.
Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i
lluminosa
El consum energètic del global de les
instal·lacions està al voltant dels 120 kW tot i
que algunes companyies volen ampliar els
equips actuals i adequar les seves
instal·lacions.
Fomentar l’ecoeficiència i l’estalvi de recursos
L’àmbit d’aquest pla especial està situat en un
entorn amb uns valors naturals importants.
Conservar i millorar la diversitat ecològica de
l’àmbit
El Garraf i el seu Parc es situen a la part
meridional de la Serralada Litoral i es
caracteritzen per la proximitat al mar i la roca
calcària que, junt amb la intensa activitat
humana, han creat un paisatge únic a
Catalunya amb formes càrstiques i una
vegetació pròpia.
Conservar i millorar la qualitat paisatgística de
l’àmbit
Els residus que es generen actualment a la zona
del pla especial són molt escassos ja que les
instal·lacions pràcticament no requereixen
manteniment, ni la presència de personal en
continu.
Fomentar l’ecoeficiència i l’estalvi de recursos
S’estableix que el risc més significatiu de la
zona d’actuació és el d’incendi forestal. Preservació del risc d’incendi forestal
2.3.2.2 PUNTS FORTS I FEBLES DE L’ISA
A mode de conclusió, s’exposen tot seguit els punts forts i febles de l’informe de sostenibilitat
ambiental.
Punts forts: El document analitza els elements que es consideren ambientalment rellevants en l’àmbit
d’estudi i en relació a l’activitat que es proposa regular.
Des del punt de vista paisatgístic, realitza una anàlisi que permet identificar de forma
clara el diferent impacte de les alternatives plantejades.
11
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
El Pla ha donat molt rellevància a la participació pública i dels agents territorials afectats
pel present pla especial.
Punts febles: Si bé és un fet que deriva de la pròpia proposta del Pla, no es realitza una anàlisi en
profunditat de les alternatives, i únicament s’analitza l’alternativa 0 enfront l’alternativa
plantejada al Pla Especial. Per aquest fet, fruit dels informes rebuts, en la present
memòria ambiental s’afegeixen noves alternatives.
2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
2.3.3.1 AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
Les alternatives considerades en el document aprovat inicialment, van ser avaluades prenent
esguard el seu impacte en cada aspecte ambiental rellevant identificat prèviament i en el grau
d’assoliment dels objectius ambientals establerts. En aquest cas es va valorar l’alternativa 0, que
correspon a la situació actual, que ha portat a que la zona es trobi en un estat de degradació fruit
de la inexistència de regulacions urbanístiques que el regulin.
Enfront a aquest alternativa, es va valorar en el document aprovat inicialment l’alternativa 1, que
preveia unificar totes les instal·lacions en una torre única.
A partir de l’informe emès per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la
Informació, segons el qual cal realitzar l’anàlisi d’alternatives diferents que poguessin acostar-se a
l’objectiu pretès però que resultin menys restrictives envers els drets actualment existents o envers
els drets de caràcter general que tenen els diferents operadors, que en principi dificulten la
integració en una única torre de totes les connexions.
A més, considerant les esmenes de l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona,
en la sessió d’11 de febrer de 2016, s’ha completat l’estudi de les diverses alternatives,
incorporant un estudi d’impacte i integració paisatgística que n’avalua els efectes i estableix les
corresponents mesures d’integració paisatgística.
Per tant, es consideren i s’analitzen en la present memòria ambiental les següents alternatives:
Alternativa 0. Cas actual amb les antenes i instal·lacions dispersades pel cim del Montgròs.
Alternativa 1. Manteniment de només 2 de les torres actuals: suposaria enderrocar 6 de les
8 torres i construccions auxiliars actuals i mantenir‐ne només dues de les existents, les
quals creixerien en alçada i aglutinarien les antenes dels diferents operadors que
actualment presten servei
Alternativa 2. Instal∙lació d'una única torre: comportaria l’eliminació de les 8 torres actuals
de telecomunicacions i la construcció d'una torre de nova planta per acollir el conjunt de
les operadores.
Alternativa 3. Instal∙lació d'una única torre singular: comportaria l’eliminació de les 8 torres
actuals de telecomunicacions i la construcció d'una torre de nova planta per acollir el
conjunt de les operadores. A diferència de l'alternativa 2, aquí es proposa una torre única
12
singular amb envoltant que integra les antenes i estructures, i amb una alçada no superior a
50 metres.
Tenint en compte que les alternatives es basen en l’agrupació de diferents instal·lacions (en dues
úniques torres a l’alternativa 1 i en una única en les alternatives 2 i 3), es considera que els
beneficis ambientals de les alternatives 1, 2 i 3 són similars. Així, en síntesi, es considera que el fet
d’agrupar instal·lacions suposa els següents beneficis ambientals.
Minimització de l’impacte paisatgístic per l’agrupació de les instal·lacions actualment
disperses.
Millora dels accessos
Minimització del risc d’erosió
Recuperació d’espai ocupat actualment per instal·lacions i per tant millora de la
biodiversitat.
L'alternativa 1 permet aprofitar alguns dels elements existents, ampliant‐los, fet que contribueix a
una major viabilitat de la proposta i a un menor impacte ambiental.
L'alternativa 2 redueix encara més l’impacte paisatgístic per la concentració en una única torre,
malgrat que pugui ser més visible des la llunyania que les dues torres més petites de l’alternativa
1. No obstant, la construcció d’una nova torre obligaria a una duplicitat transitòria d’instal∙lacions
per no deixar de donar servei. Les instal·lacions auxiliars es situarien en una única caseta
d'instal∙lacions situada a la seva base i de dimensions suficients per contenir tots els equips
necessaris, construïda amb materials i colors d'acord amb l'entorn.
L'alternativa 3 és la òptima a nivell d’impacte paisatgístic final, ja que pot comportar una millor
percepció des del punt de vista estètic per la seva singularitat i tractament arquitectònic, malgrat
que segurament tindria una major visibilitat per la seva alçada i volum, i també perquè l'impacte
de l'edifici d'instal∙lacions definitiu seria menor que en l'alternativa 2 gràcies a la seva integració
topogràfica (edificació soterrada).
No obstant, durant l’execució l’afectació a nivell ambiental pot ser superior a la resta, doncs obliga
a grans moviments de terres i a eliminar una gran superfície de coberta vegetal, que caldria
restaurar en finalitzar les obres.
L’estudi d’impacte i integració paisatgística conclou que l’alternativa 1 és la més viable, tenint en
compte conjuntament l’impacte visual i la viabilitat d’execució, essent l’alternativa d’ordenació
desenvolupada en el Pla especial d’infraestructures de telecomunicacions del cim del Montgròs
que es presenta per a aprovació provisional.
2.3.3.2 AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA
Donat que l’alternativa d’ordenació adoptada és la desenvolupada posteriorment a l’aprovació
inicial, i no la considerada a l’ISA, la taula següent resumeix la valoració ambiental del pla
respecte els objectius ambientals adoptats:
13
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
ASPECTES AMBIENTALS
RELLEVANTS DEL TERRITORI
OBJECTIUS
AMBIENTALS SEGONS
IMPORTÀNCIA
RELATIVA
DETERMINACIONS DEL PLA
ARTICLES
NORMATIUS
RELACIONATS
GRAU DE
COMPLIMENT DE
L’OBJECTIU
(SI/NO/PARCIAL)
L’àmbit del present Pla Especial
ocupa una superfície
aproximada de 4,4 ha incloent,
a banda de les torres, els sectors
adjacents coberts per
formacions forestals
principalment de pi blanc i un
sotabosc molt desenvolupat
Disminuir el consum
i la pèrdua de sòl,
així com minimitzar
l’afecció del risc
d’erosió existent
La proposta concentra totes les antenes i
instal·lacions actuals i futures en dos edificis;
així passem d’ocupar una superfície
aproximada de 4.500 m2 actualment, a una
superfície futura d’aproximadament 1.600 m2.
La possibilitat d’aprofitar alguns dels elements
existents, ampliant-los, redueix l’impacte sobre
la topografia i els moviments de terres.
Article 16.7
Article 20 Sí
A nivell atmosfèric no hi ha una
incidència destacable de
l’activitat a nivell acústic,
lumínic o de partícules en
suspensió.
Prevenir la
contaminació
atmosfèrica,
acústica i lluminosa
A nivell de contaminació lumínica la proposta
no planteja enllumenat exterior, únicament hi
haurà les balises obligatòries per aviació civil
situades a les antenes. La baixa afluència de
vehicles (només pel manteniment puntual de
les instal·lacions) i la baixa emissió sonora de
les instal·lacions fa preveure que es complirà
perfectament amb la capacitat acústica del
medi
Article 28 Sí
El consum energètic del global
de les instal·lacions està al
voltant dels 120 kW tot i que
algunes companyies volen
ampliar els equips actuals i
adequar les seves instal·lacions.
Fomentar
l’ecoeficiència i
l’estalvi de recursos
Malgrat que hi ha un augment de consum (en
tant que es preveu ampliació de les
instal·lacions), aquestes seran de major
eficiència des del punt de vista energètic.
Article 24 Sí
14
L’àmbit d’aquest pla especial
està situat en un entorn amb uns
valors naturals importants.
Conservar i millorar
la diversitat
ecològica de l’àmbit
Tot el SNU es localitza en l’espai del Parc del
Garraf i s’allibera de qualsevol edificació.
Únicament es localitzen les instal·lacions en sòl
urbà, i per tant s’allibera molt sòl d’espai amb
més valor ambiental.
Article 16.7
Article 17
Article 21
Article 22
Article 23
Article 28
Sí
El Garraf i el seu Parc es situen a
la part meridional de la
Serralada Litoral i es
caracteritzen per la proximitat al
mar i la roca calcària que, junt
amb la intensa activitat humana,
han creat un paisatge únic a
Catalunya amb formes
càrstiques i una vegetació
pròpia.
Conservar i millorar
la qualitat
paisatgística de
l’àmbit
S’unifiquen les 8 torres actuals en dues
úniques torres de les existents, que creixeran
en alçada per donar cabuda a les diferents
companyies. Pel que fa a les instal·lacions
auxiliars, es conserven dues casetes
d'instal∙lacions que es tractaran exteriorment
amb criteris homogenis per tal d'integrar‐les
en l'entorn i millorar l'impacte paisatgístic. A
banda, s’inclouran diverses determinacions
normatives de protecció paisatgística.
Article 16
Article 24
Article 28
Article 29
Sí
Els residus que es generen
actualment a la zona del pla
especial són molt escassos ja
que les instal·lacions
pràcticament no requereixen
manteniment, ni la presència de
personal en continu.
Fomentar
l’ecoeficiència i
l’estalvi de recursos
En fase d’obres s’haurà de respectar el que
marca la legislació vigent amb especial atenció
al Reial Decret 105/2008.
En fase d’explotació podem dir que l’activitat
d’unes torres de telecomunicacions com la
d’aquest pla especial no genera pràcticament
residus. Tot i això, a les noves instal·lacions es
disposarà d’un espai reservat per situar els
contenidors per recollir els residus que es
generin.
Sí
15
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
S’estableix que el risc més
significatiu de la zona d’actuació
és el d’incendi forestal.
Preservació del risc
d’incendi forestal
Per reduir el perill d’incendi es proposa la
creació d’una franja perimetral de baixa
combustibilitat. La nova proposta concentra tot
en dues casetes auxiliars, i que eliminarà els
cables aeris d’electricitat.
Article 16.7 Sí
17
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
2.3.3.3 GRAU D’INCORPORACIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA EN QUANT A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Al març de 2011, el promotor del pla va presentar a l’òrgan ambiental un avanç de l’instrument de
planejament junt amb l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, sol·licitant així l’emissió del
document de referència.
En base a l’avanç de pla i a l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, l’òrgan ambiental va
emetre, amb data de 25/05/2011, el document de referència, que determina l’abast de l’informe
de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifica les
administracions públiques afectades i el públic interessat. A continuació es resumeixen les
principals determinacions del document de referència pel que fa a l’avaluació ambiental i als
continguts del’ISA així com la manera i grau en que han estat incorporades:.
Les determinacions del document de referència han estat incorporades en l’ISA, tal i com es
demostra a la taula següent:
18
DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL GRAU D’INCORPORACIÓ
Es recorda que el contingut mínim de l’ISA haurà de donar compliment a allò
establert en l’article 100 del Reglament de la Llei d’urbanisme tenint en
compte les consideracions que s’efectuen en el present document de
referència.
L’ISA s’adapta a l’estructura indicada a l’article 100 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme.
Caldrà determinar el volum d’aigües demandades arran del
desenvolupament del pla especial i justificar la suficiència de les dotacions
existents atenent l’increment del consum. A més, caldrà definir més
detalladament la xarxa d’abastament existent i prevista. Així mateix, caldrà
realitzar una estimació del volum d’aigües residuals que es generaran així
com la justificació del seu tractament i la seva destinació final, tot aportant
informació sobre la xarxa de sanejament existent i prevista.
A l’apartat 5.2 de l’ISA es justifiquen aquests càlculs, i es referencien els
apèndix de la documentació del Pla Especial en els que s’amplia la informació
corresponent al vector aigua.
Caldrà aportar informació relativa a la sensibilitat i capacitat acústica de
l’àmbit d’estudi així com l’impacte acústic existent i el i el previst arran del
desenvolupament de la present proposta.
Es justifica aquest element a l’apartat 5.3. de l’ISA del Pla Especial.
Caldrà aportar informació relativa al consum energètic de l’àmbit del Pla
especial així com de si hi haurà un increment de la mobilitat generada i l’ús
de vehicles.
En els apartats 5.3 i 5.4 de l’ISA s’aporta la informació relativa als consums
energètics i es justifica que la generació de nou trànsit serà mínima.
Caldrà descriure la qualitat estructural de l’hàbitat existent per tal de
delimitar aquelles àrees de major valor ecològic, i especificar aquelles
espècies arbòries amb major interès. Pel que fa a les espècies de flora,
caldrà tenir en compte les espècies protegides que hi pugui haver a la zona.
Tal com es descriu a l’apartat 5.5. de l’ISA, es justifica la compatibilitat de la
proposta amb el manteniment, i fins i tot millora, de la qualitat dels espais de
valor ecològic d’aquest àmbit. Aquests elements queden descrits en l’apartat
2.1.5. de l’ISA.
19
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL GRAU D’INCORPORACIÓ
Caldrà realitzar una descripció més acurada sobre la fauna present,
analitzant la possible presència de les espècies protegides a més de les
especies nidificants que es poden trobar a l’espai natural i que puguin tenir
incidència a l’àmbit.
Es realitzat aquesta anàlisi a l’apartat 2.1.5 de l’ISA.
Caldrà realitzar una descripció de qualitat paisatgística de l’àmbit a partir
dels valors paisatgístic existents (històrics, productius, ecològics, estètics,
etc) així com descriure els impactes paisatgístics. Així mateix, atenent
l’aparent visibilitat de la infraestructura, caldrà realitzar un anàlisi de
visibilitat de l’àmbit a partir dels miradors naturals existents i delimitar
aquelles zones més fràgils i susceptibles de perdre qualitat paisatgística.
S’aprofundeix en l’anàlisi en l’apartat 2.1.6 de l’ISA i es realitzen anàlisis a
partir de muntatges fotogràfics de l’estat actual de i de la situació plantejada
pel Pla Especial (apartat 5.6. de l’ISA). El vector paisatge s’analitza també en
detall en l’apèndix 3 (Estudi arquitectònic) i a l’apèndix 11 (estudi d’impacte i
integració paisatgística).
En aquest sentit, es considera convenient localitzar gràficament les àrees
amb un major risc d’erosió per tal de poder establir un tractament forestal
adequat.
S’identifiquen aquestes àrees i es preveu la revegetació d’aquests espais.
Incorporar els objectius ambientals i els indicadors que planteja el
document de referència:
- 1: Disminuir el consum i la pèrdua de sòl, així com minimitzar l’afectació
del risc d’erosió.
- 2: Conservar i millorar la diversitat ecològica de l’àmbit.
-3: Conservar i millorar la qualitat paisatgística de l’àmbit
-4: Preservació del risc d’incendi forestal
-5: Fomentar l’eco-eficiència i l’estalvi de recursos
S’inclouen aquests objectius i en la seva valoració s’inclou el càlcul dels
indicadors indicats.
20
DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL GRAU D’INCORPORACIÓ
-6: Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa.
Demana que s’avaluïn les alternatives plantejades en relació al compliment
dels objectius in criteris ambientals exposats en el present document de
referència, tot fent especial èmfasi a l’increment del risc d’erosió i pèrdua de
sòl, la biodiversitat i la qualitat paisatgística, així com avaluar els efectes
derivats de les activitats previstes la construcció de l’edificació, la
rehabilitació de camins etc.
En la justificació de les alternatives, aquestes s’analitzen en base als objectius
ambientals indicats pel Document de Referència (apartat 3.1. de l’ISA)
Caldrà avaluar els possibles efectes ambientals que pugui suposar la
reducció de superfície del Pla Especial de protecció del medi físic i el
paisatge del Garraf en la seva modificació de límits
S’avaluen aquests efectes a l’apartat 4 de l’ISA.
Limitar l’edificació a l’estricament necessària o ajustar i dimensionar la
construcció a les mínimes i imprescindibles per al desenvolupament de
l’activitat sol·licitada, evitant així majors afeccions al medi.
Tal com es descriu en la memòria del Pla Especial es proposa la concentració
de les instal·lacions en dues úniques torres, mantenint dues casetes
d'instal∙lacions existents a les quals s’aplicaran mesures d’integració
paisatgística.
21
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
3 INFORMACIÓ PÚBLICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
3.1 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’INFORMACIÓ PÚBLICA
Les consultes al públic i a les administracions afectades s’han realitzat a les fases següents:
Avanç del pla:
Informació pública de l’avanç de pla durant 30 dies
Consultes de l’òrgan ambiental a les administracions afectades i al públic
interessat en referència a l’abast de l’avaluació
Aprovació inicial
Informació pública de l’avanç de pla durant 45 dies
L’objectiu d’aquest capítol és valorar com s’han pres en consideració els resultat de les consultes.
És per això que els apartats següents es centren en les aportacions rebudes i en la valoració de la
integració d’aquestes en el pla i en l’avaluació ambiental.
La resposta als informes rebuts i al·legacions es detalla en els apartats posteriors, A continuació es
detallen els processos de consulta realitzats, a banda dels preceptius períodes d’informació
pública de 30 dies en fase d’avanç i de 45 en fase d’aprovació inicial.
Altres processos de participació ciutadana
DATA TIPUS PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Abans de l’inici de la redacció
Es crea una marca i un logotip que identifiqui les actuacions de
comunicació, participació, i les conclusions referents al Pla Especial
del Cim del Montgròs. El Consell Comarcal del Garraf utilitza tots els
mitjans de comunicació que té al seu abast per a difondre a tota la
ciutadania la informació sobre el Pla Especial del Cim del Montgròs. Es
crea una adreça de correu electrònic especifica per recollir els
suggeriments i les propostes, i es posa a disposició el Registre General
del Consell per adreçar els suggeriments i propostes.
Fase de participació prèvia
Debat ciutadà: S’organitza una Jornada de Presentació amb l’objectiu
de facilitar una participació oberta i promoure la participació de la
ciutadania. Els resultats i conclusions d’aquest procés s’incorporen al
document de criteris i objectius del Pla Especial.
Instal·lació d’una Oficina del PLA ESPECIAL a les dependències del
Consell Comarcal, que funciona com a centre d’informació i difusió del
procés. En ella es pot consultar tota la informació de l’avanç del Pla
Especial, així com deixar-ne comentaris i suggeriments.
Aprovació inicial
Jornada de presentació pública: Presentació del Pla de manera
divulgativa i entenedora per a facilitar la fase d’al·legacions a aquesta
aprovació inicial.
Al·legacions: es recullen les al·legacions i es dona resposta
individualitzada a les al·legacions presentades a partir de l’informe
22
tècnic elaborat per l’equip redactor
Posterior a l’aprovació inicial
Jornada d’informació sobre els aspectes més rellevants que hagin
generat la participació ciutadana i donar a conèixer el document
definitiu.
3.2 APORTACIONS I AL·LEGACIONS REALITZADES AL PLA
L’objectiu d’aquest apartat és avaluar el grau de consideració d’aquelles aportacions al pla que
tinguin implicacions en l’avaluació ambiental i que les hagin efectuades les administracions
afectades. Així, s’esmenten a mode de resum les aportacions de caire ambiental recollides en els
informes dels òrgans del Departament de Territori i Sostenibilitat i d’altres administracions
afectades, emesos en les fases d’avanç de pla, aprovació inicial i, si s’escau, en la proposta de
memòria ambiental, i s’avalua la seva incorporació en el pla.
3.2.1 APORTACIONS DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES
Es detallen, per a cada fase de la tramitació del pla, les aportacions de caire ambiental recollides
en els informes preceptius de les administracions afectades, i com aquest les ha incorporades.
Avanç de pla Les principals aportacions de les administracions afectades van ser recollides pel Document de
referència. En l’apartat 2.3.3.3 de la present Memòria Ambiental es justifica com s’ha donat
compliment a aquestes determinacions.
Aprovació inicial
Aportacions dels òrgans del DTiS i grau d’incorporació. Fase d’aprovació inicial
ÒRGANS DEL DMAH
APORTACIONS INCORPORACIÓ EN EL PLA
Departament de Territori i Sostenibilitat (OTAAA)
La recuperació edafològica de l’enderroc
d’estructures existents haurà d’assentar les
bases per a una efectiva recolonització de la
biota autòctona dels entorns.
L’enderroc de les estructures
existents (torres i edificacions
adjacents) implica una posterior
recuperació ambiental de la zona
amb l’adequació del terreny a
l’orografia original.
23
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
Caldrà tenir en compte que la recol·lecció,
tallada o desarrelament del Margalló esta
regulat per l’article 3.1 de l’Ordre de 5 de
novembre de 1984, sobre protecció de plantes
de flora autòctona amenaçada de Catalunya.
En els entorns dels espais d’actuació hauran de
tenir la funció de mantenir i potenciar les
formacions de màquia de garric i margalló i de
minimització de l’impacte paisatgístic de les
instal·lacions. I al mateix temps, caldrà tenir
especial atenció als exemplars de pi existent a
l’àmbit nord, per tal de minimitzar l’impacte
visual de la nova instal·lació, caldrà conservar-
ne el màxim d’exemplars.
S’incorpora a l’ISA i s’integra la
necessitat de conservació dels
individus de Margalló a l’article
28 de la normativa del Pla
Especial.
Caldrà incorporar les prescripcions de l’informe
de l’Agència Catalana de l’Aigua.
S’han incorporat les
prescripcions, tot i que no es fan
prescripcions directes i l’informe
és favorable.
Caldrà sol·licitar informe a la resta
d’administracions públiques afectades i públic
interessat identificats en el document de
referència emès per aquesta oficina.
S’ha sol·licitat informe a les
administracions públiques
identificades en el document de
referència emès per l’Oficina
Territorial d’Acció i Avaluació
Ambiental.
Caldrà preveure en l’ISA que el futur projecte
s’haurà de sotmetre a una avaluació d’impacte
ambiental, si així ho decideix l’òrgan ambiental
en el cas a cas, pel fet que pugui afectar
directament o indirectament els espais de la
Xarxa Natura 2000.
S’incorpora a l’ISA i a l’article 26
de la normativa del Pla Especial.
Agència Catalana de l’Aigua
Les obres que s’hagin de realitzar en zona de
domini públic hidràulic caldrà que tinguin
l’autorització expressa d’aquest organisme, fora
dels casos en què l’informe exclogui
expressament aquesta necessitat.
No existeixen a l’àmbit del Pla
Especial, zones de domini públic
hidràulic.
Caldrà que els documents tinguin en compte el
Pla Director d’Abastament
Tal com es detalla a l’apèndix 10
de disponibilitat de serveis, es
garanteix el cabal d’abastament,
tenint en compte que aquest serà
mínim.
Es farà una descripció de la xarxa actual
(incloent concessió d’aigües, etc) i de les noves
propostes de planejament.
A la Memòria d’ordenació del Pla
Especial es fa una descripció de
la xarxa i de les propostes que es
fan en el marc del Pla Especial.
Caldrà determinar les necessitats d’aigua del Tant en la memòria, en l’apèndix
24
planejament, tant en sòl urbà no consolidat,
com en sòl urbanitzable (volum anual i cabal
continu) Es tindran en compte les dotacions del
Pla hidrològic corresponent
10 com en l’ISA es fa càlcul de les
necessitats d’aigua, la qual serà
mínima.
Caldrà justificar el grau de de suficiència de
l’actual infraestructura en alta, incloent un
balanç d’aigua, amb els consums anuals
actuals i els previstos. En cas de problemes en
l’abastament, definició i justificació
d’alternatives viables.
En l’apèndix 10 es justifica la
disponibilitat de serveis.
Caldrà que els projectes de nous edificis i
construccions incorporin sistemes d’estalvi
d’aigua, caldrà que els projectes dels nous
edificis i construccions incorporin sistemes
d’estalvi d’aigua. En aquest sentit caldrà que
compleixi amb els amb el que estableix
l’ordenança tipus sobre estalvi d’aigua de la
DIBA.
Tal com es detalla a la memòria el
consum d’aigua serà mínim , tot i
això s’inclou com a determinació,
a la present memòria ambiental,
pels projectes dels edificis, que
aquests incloguin les mesures
d’estalvi d’aigua que es
determinen a l’ordenança tipus
de la DIBA.
Caldrà que es faci una especificació de la
separació de les aigües: residuals,
domèstiques, industrials i pluvials
S’especifica a l’article 24.3 de la
normativa del Pla Especial.
Anàlisi de la infraestructura actual de
sanejament, justificació del grau de suficiència
d’aquests envers el nou creixement planificat i
previsions d’actuació. Definició de com es
resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de
com i on es retornaran al medi. Caldrà justificar
que el que el retorn de pluvials no originarà
afeccions a tercers.
En la memòria i en l’ISA es
descriu com es portarà a terme el
sanejament de les aigües, el
volum de les quals serà mínim.
Aportacions de caire ambiental procedents d'altres administracions afectades. Fase d’aprovació inicial
ADMINISTRACIÓ APORTACIONS INCORPORACIÓ EN EL PLA
Diputació de Barcelona
En referència al vial d’accés al futur centre de
telecomunicacions, es tracta d’una pista de
la xarxa rodada del Parc del Garraf i per tant
el corresponent projecte d’arranjament haurà
de complir les determinacions establertes al
capítol XI de la modificació del Pla especial
del Garraf i s’haurà de sotmetre a l’informe
previ que preveu l’art. 80.
S’incorpora aquesta
determinació a l’article 24 de la
normativa del Pla Especial.
Direcció general de protecció civil
Es considera imprescindible que durant les
tasques de realització del projecte s’asseguri
la possibilitat d’accés dels vehicles de cossos
operatius la zona en cas que es produeixi una
emergència.
S’inclouen a la memòria del Pla
Especial i es concreten els
procediments a l’article 12 de la
normativa.
25
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
Secretaria de Estado de Telecomunicaciones y para la sociedad de l información
Es recorda que des del punt de vista de la
salut, s’han de considerar les limitacions del
Reial Decret mencionat, Reial Decret
1066/2001 de 28 de setembre, que
estableix els nivells d’exposició a camps
electromagnètics d’acord amb la
Recomanació del Consell de Ministres de
Sanitat de la Unió Europea de 12 de juliol de
1999.
S’incorporen les modificacions
indicades en l’informe en base al
Marc normatiu vigent. No
s’establiran restriccions
absolutes en la ubicació de les
infraestructures de
Telecomunicacions sinó que es
fomentaran i facilitaran les
condicions per instal·lar-se a
l’àmbit desitjat.
El Pla inclourà a la normativa
especificacions que hauran
d’acomplir els operadors actuals
que no disposin de llicències,
quan les renovin o sol·licitin
obres majors per garantir el
màxim respecte mediambiental a
l’entorn d’acord amb la seva
condició d’espai protegit. Es
preveurà règim sancionador per
part de l’Administració en cas
d’incompliment per part de les
companyies.
La menció a la millor tecnologia possible
entra en contradicció amb l’establert a
l’article 3 de la Llei General de
Telecomunicacions
El Pla Especial regula la
implantació d’instal·lacions de
telecomunicacions sense
imposar solucions tecnològiques
concretes, itineraris o ubicacions
concretes en les que instal·lar les
infraestructures, tal com disposa
l’article 34.3 de la Llei 9/2014,
de 9 de maig, de
telecomunicacions.
En referència a l’impacte visual, es pot
consultar les mesures establertes en el
Código de Buenas Prácticas de la Federación
Española de Municipios y la Asociación de
Empresas de electrónica, tecnologías de la
información y telecomunicaciones de
España.
Les especificacions per a la
reducció de l’impacte visual de
les instal·lacions tindran com a
punt de partida el ‘Código de
Buenas Prácticas’ subscrit per la
Federación Española de
Municipios y Provincias de la
Asociación de Empresas de
electrónica, tecnologías de la
información y
telecomunicaciones de España
(AETIC).
Centre de telecomunicacions i Tecnologies de la informació
En referència a l’impacte paisatgístic, no està
acreditat l’elevat impacte visual i paisatgístic
de les torres actuals, ni tampoc les solucions
que el pla proposa vinguin a reduir-lo. Més
aviat la proposta del pla suposa un impacte
visual i paisatgístic major.
S’adjunten les justificacions
necessàries que argumenten que
la proposta del Pla Especial té un
impacte paisatgístic inferior que
l’existent actualment. Aquesta
anàlisi ha estat validada pels
26
organismes d’avaluació
ambiental (OTAAA), i hauran de
ser reforçats en el marc de
l’Estudi d’Impacte Ambiental que
haurà d’acompanyar als
projectes de les instal·lacions
tècniques.
El pla, en l’apartat 3 de l’informe de
sostenibilitat no fa un anàlisi d’alternatives
d’emplaçament tal i com determina l’article
69.2 de la LU, si no que només es considera i
es valora la nova proposta concreta sense
comparació amb altres alternatives.
En l’apartat 2.3.3.1 de la present
memòria ambiental s’amplia
l’anàlisi d’alternatives d’acord
amb estudi d’impacte i integració
paisatgística realitzat.
En l’apartat 5 de l’informe de sostenibilitat
ambiental justifica que la nostra construcció
comporta una millora en l’eficiència
energètica ja que permetrà fer més amb
menys consum. Això ve donat perquè es
concentren els equips en un sol edifici i
perquè aquests són nous i tenen una millor
eficiència.
Cal tenir-hi present que els equips de
comunicacions generaran importants
quantitats de calor que cal evacuar de la sala
i de l’edifici. Ni el pla ni el projecte
constructiu tenen cap consideració al
respecte.
Hi ha dos factors que augmenten la
complexitat d’aquest aspecte: en primer lloc,
la concentració d’equips en un sol edifici
comporta alhora la concentració de la
generació de calor fet que en dificultarà de
manera important la seva evacuació, molt
més de com s’està fent actualment amb una
raonable dispersió d’equips. En segon lloc, el
soterrament, de l’edifici es una restricció molt
gran alhora d’evacuar la calor.
En aquest sentit, l’afirmació que
es realitza es basa en que els
equips més nous seran més
eficients des del punt de vista
ambiental. No obstant, en tant
que és un aspecte a integrar en
els projectes d’instal·lacions, i en
tant que aquests hauran d’anar
acompanyats d’un Estudi
d’Impacte Ambiental,serà el
marc en el que s’haurà de
justificar i valorar l’eficiència
energètica de les noves
instal·lacions.
Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat
No efectua aportacions en tant que l’ISA ja
incorpora els aspectes relatius al vector de
medi natural.
-
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona
Cal concretar la qualificació dels terrenys
destinats al sistema de serveis tècnics, i
completar el document amb la justificació
quantitativa que acrediti que la superfície de
sòl que efectivament manté la qualificació de
parc urbà (clau PU), garanteix el compliment
dels estàndards legals mínims d’espais
lliures que corresponen al sector Califòrnia
d’acord amb l’aprofitament urbanístic que li
S’ha incorporat a la memòria i als
plànols d’ordenació, i s’han
modificat les superfícies d’acord
amb la nova zonificació.
27
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
és reconegut.
Cal completar el Pla especial amb un estudi
de les diverses alternatives tal com determina
l’article 69 del TRLLU; amb la justificació de
la localització de la torre en el territori que es
consideri més adequada; amb un estudi
d’impacte i integració paisatgística que
aporti les solucions que vagin encaminades a
reduir l’impacte; i pel que fa a la construcció
soterrada caldrà precisar les condicions
d’edificació.
En l’apartat 2.3.3.1 de la present
memòria ambiental s’amplia
l’anàlisi d’alternatives d’acord
amb estudi d’impacte i integració
paisatgística realitzat.
Donat que a l’alternativa
finalment desenvolupada
s’admeten edificacions en planta
baixa i no només soterrades,
s’han modificat les condicions
d’edificació de les construccions.
Cal eliminar de l’article 16 de la normativa la
possibilitat de què siguin diverses Torres de
Telecomunicacions, en coherència amb la
memòria i la resta del document.
S'ha eliminat la possibilitat
d'implantar més de dues torres
de telecomunicacions en la
normativa en coherència amb la
memòria i la resta del document.
Pel que fa a l’ajust entre els límits dels termes
municipals de Canyelles i Sant Pere de Ribes
i el límit del Parc natural cal o bé contemplar
els límits vigents o bé supeditar l’aprovació
del Pla especial a la finalització del
procediment d’atermenament entre els
municipis.
S'ha ajustat els límits dels
termes municipals i del Parc
natural d'acord amb el
procediment d'atermenament
aprovat pels municipis de
Canyelles i Sant Pere de Ribes.
Per últim, caldrà corregir les errades
materials assenyalades en la part de
valoració de l’expedient d’aquest acord.
S'ha corregit les errades
materials assenyalades en la part
de valoració de l'expedient de
l'acord: la part de Canyelles és
sòl urbanitzable enlloc d'urbà; la
part de Sant Pere de Ribes és
zona d'especial protecció enlloc
de sistema; el planejament vigent
a St. Pere de Ribes és la revisió
del PGOUM (i no POUM), així com
l'actualització del marc legal
vigent de referència.
28
3.2.2 APORTACIONS DERIVADES DEL PROCÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIÓ PÚBLICA
A continuació es detallen les aportacions, amb incidència ambiental del públic a les diferents
fases de tramitació del pla documents, i com aquest les ha incorporades.
FASE DE
TRAMITACIÓ
PERSONA
/ENTITAT
/ÒRGAN
APORTACIONS AL PLA INCORPORACIÓ EN EL PLA
Aprovació inicial Tradia
Telecom
A més, dels fotomuntatges
mostrats no es desprèn que
l’impacte visual d’una sola torre
sigui menor. També s’hauria
d’incloure el desmantellament
de les 3 línies d’alta tensió
existents prop de l’àmbit per no
crear un greuge comparatiu
entre diferents infraestructures
Es considera que l’impacte visual
de dues úniques Torres, és molt
menor i queda més integrat que
la diversitat i disposició de les
torres i instal·lacions actuals.
Pel que fa a les línees aèries de
les xarxes de serveis existents
dins de l’àmbit de projecte es
soterren. La línea de mitja tensió
més propera a l’àmbit es troba a
una distància de 500 metres i no
es troba en la línea de la carena.
Per tant no s’hi preveu cap
actuació.
La construcció de l’edifici per
sota de la cota rasant encareix
el projecte i no redueix
l’impacte ambiental i visual. Es
poden analitzar altres
integracions del edificis
existents sense haver
d’enderrocar-los. Es poden
revestir per exemple amb pedra
de la zona o crear pantalles
vegetals. L’edifici soterrat por
crear problemes de sanejament
i manteniment dels equips de
telecomunicacions.
L’alternativa d’ordenació
desenvolupada en el Pla especial
per a aprovació provisional
preveu l’aprofitament de dues de
les edificacions existents on es
concentraran els serveis
auxiliars, de forma que
s’admeten edificacions en planta
baixa i no només soterrades.
L’estudi recollit a l’apèndix 2
s’inclou com informació però les
condicions tècniques (cobertura
de senyal) quedaran garantides
en la redacció del projecte
constructiu de la Torre de
Telecomunicacions. Per tant
l’apèndix 2 es mantindrà al Pla
especificant que és únicament
informació de partida i de base.
El Pla únicament establirà
directrius generals per a
l’emplaçament de les torres i
l’alçada màxima, d’acord amb
les consultes realitzades a totes
les companyies que emeten en
l’actualitat.
No es preveu cap actuació per a
minimitzar els nivells sonors
que generarà la concentració
d’equips
29
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
Grup
d'Acció
Cultural de
Ribes
Que aprofitant la redacció d’un
projecte:es col·loqui un plafó al
mirador del cim, tot indicant
noms i cims més propers, així
com es reservi un espai per el
pessebre i un llibre de
signatures
Tot i que els aspectes demanats
afecten exclusivament al projecte
executiu de la torre que inclou
l’arranjament del cim,
s’indicaran a la memòria del Pla
30
4 CONCLUSIONS
4.1 INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS EN PLA
A nivell general es considera que els elements ambientals han estat tinguts especialment en
compte a l’hora de plantejar els criteris d’ordenació i de regulació del Pla Especial.
En aquest sentit, la proposta es basa en integrar uns criteris de racionalització d’una activitat que
actualment suposa un impacte sobre el territori en que es localitza, derivat principalment de la
manca d’un instrument que permeti ordenar i regular la manera en que s’implanten aquestes
activitats.
En aquest sentit, es considera que el Pla Especial suposa una bona eina per dotar de coherència i
racionalitat el desenvolupament futur d’aquest espai. A continuació es detallen, a manera de
síntesi, les principals apostes de millora de la sostenibilitat del Pla i els principals impactes a nivell
genèric.
Principals apostes de sostenibilitat
El progressiu procés d’unificació de les instal·lacions en el menor número de suports
possibles té una repercussió directa en la millora paisatgística de l’entorn.
Aquest procés d’alliberament d’espai, redunda en benefici de la millora de les condicions
dels espais de valor ecològic identificats a l’entorn, especialment pel que fa als individus de
margalló que es localitzen en aquest àmbit.
Es permet una millora en els accessos, minimitzant l’afectació sobre la matriu existent en
aquest àmbit.
Es prenen en consideració i s’integren en el projecte la prevenció respecte al risc d’incendi i
respecte al risc d’erosió.
Àrees d’atenció
En tant que molts dels impactes deriven directament de la manera en que s’executin els
projectes de les noves torres de telecomunicacions, caldrà analitzar en detall i justificar
adequadament la viabilitat ambiental del projecte en l’Estudi d’Impacte ambiental que es
requereix a la normativa del Pla Especial.
4.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN DEL PLA
Tenint en compte el contingut del present pla especial, les determinacions faran referència
principalment als projectes de les instal·lacions de telecomunicacions i als estudis d’impacte
ambiental que els acompanyin. Aquests projectes hauran de donar compliment, a banda dels
31
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
requeriment que es deriven de la normativa que els hi és d’aplicació, a les següents
determinacions:
Els projectes hauran d’incloure les mesures d’estalvi d’aigua que es determinen a
l’ordenança tipus de la DIBA.
Els projectes integraran les mesures necessàries per a garantir la màxima eficiència
energètica de les edificacions i instal·lacions que es prevegin. Es fomentarà l’ús d’energies
renovables en detriment de les convencionals.
S’analitzarà amb detall l’emplaçament concret de les noves instal·lacions, i s’escollirà
aquell indret en que es minimitzi l’impacte sobre la matriu ambiental del territori i el seu
impacte paisatgístic.
Es conservaran les espècies arbòries i arbustives amb major interès natural, essent
especialment rellevant en aquest àmbit la presència del margalló.
L’Estudi d’impacte ambiental inclourà un anàlisi específic que analitzi l’impacte paisatgístic
de les noves instal·lacions, que justifiqui que la nova infraestructura no produeix un impacte
negatiu sobre el paisatge
Es garantirà el compliment amb els nivells sonors establerts en la zona de sensibilitat
acústica en la qual s’inclou l’àmbit d’actuació i es preveuran les millors tecnologies per
minimitzar la contaminació lluminosa.
4.3 PLA DE SEGUIMENT
4.3.1 MODALITAT DE SEGUIMENT
Per dur a terme el seguiment de l’aplicació de les mesures correctores que es plantegen en aquest
Pla, es proposa a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental un Programa de Vigilància Ambiental (PVA).
La finalitat principal del PVA és establir un sistema que garanteixi l’acompliment de les indicacions
i mesures correctores i protectores contingudes en el Pla, o bé les que puguin sorgir en període
d’execució. S’hauran de comprovar la valoració dels impactes ambientals identificats i avaluar les
mesures correctores plantejades per modificar-les si cal. Donat que en el transcurs de l’execució
del Pla poden sortir imprevistos, o es poden fer modificacions en fase d’obra, resulta important
detectar els impactes no previstos, per tal de definir i dissenyar les noves mesures correctores que
faci falta adoptar. En resum, el PVA garanteix que el desenvolupament del Pla es fa d’acord amb el
que s’ha planejat respecte als aspectes mediambientals, i en el cas de qu s’hagi de fer alguna
modificació, aquesta tingui les garanties mediambientals mínimes.
El PVA serà executat per una assistència tècnica ambiental, que consistirà en un tècnic superior
amb experiència mediambiental contrastada L’assistència tècnica ambiental consisteix en la
vigilància i control de la qualitat ambiental de l’obra, a través de l’activitat desenvolupada. Li
correspondran les següents funcions associades al desenvolupament del PVA:
32
L’execució dels sistemes de control proposats.
La recollida, emmagatzematge i tractament dels resultats dels controls.
L’anàlisi dels resultats i la verificació de l’acompliment dels objectius de qualitat ambiental
exigits.
La identificació dels impactes ambientals que es produeixin i avaluar la seva magnitud.
Valorar l’eficàcia de les mesures correctores i protectores realitzades.
La proposta de canvis en el PVA o de mesures correctores si fa falta.
El PVA constarà de dues fases: Prèvia a l’obra i la d’execució de les obres.
En els informes que es generin fruït d’aquest Pla de Vigilància Ambiental s’haurà de justificar el
seguiment amb els indicadors ambientals que es proposaven el Document de Referència, per tal
de justificar que l’evolució del Pla s’adequa als objectius ambientals identificats a l’Informe de
sostenibilitat ambiental:
INDICADOR ACTUAL PROPOSTA
Superfície de sòl amb índex
d’erosió alt 2.700 m2
A reduir amb vegetació de
talussos
Superfície ocupada en
pendents superiors al 20%: 2.700 m2
A reduir amb mesures
d’integració topogràfica.
Superfície mitjana d’ocupació
territorialment contínua de
l’hàbitat per part d’edificis
4.600 m2 1.600 m2
Superfície d’hàbitats d’interès
comunitari present 44.178 m2 44.178 m2
Superfície conca visual
ocupada i/o transformada 6.000 m2 1.600 m2
Quantitat de CO2 a
l’atmosfera (Increment
/reducció t CO2/any)
SD SD
33
MEMÒRIA AMBIENTAL
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL
MONTGRÒS
4.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ
A nivell de la present memòria ambiental únicament es considera necessari esmentar que el
present equip redactor únicament s’ha responsabilitzat d’aquesta fase, fet que pot dificultar la
redacció de la documentació, en no haver estat presents en totes les fases de redacció del
projecte. No obstant, a partir del contacte amb l’equip redactor i la documentació de que s’ha
disposat es considera que s’ha vist atenuada aquesta dificultat, i que s’ha pogut realitzar una
síntesi de tot el procediment d’avaluació ambiental del Pla Especial.
Direcció dels treballs:
Tècnic redactor:
Nacho Guilera Vella
Col·legiat núm. 1756 pel
Col·legi de Geògrafs de Catalunya
Barcelona, 25 de gener de 2017
34
