memÒria 2013 versiÓ per imprimirresidus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/... · 6.1.4 mapa...

1

Memòria Agència de Residus de Catalunya 2013

Agència de Residus de Catalunya · Memòria 2013 2


Sumari

1. Presentació i balanç 9

2. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) 15 2.1 Objectius 16 2.2. Organigrama (a 31 de desembre del 2012) 16 2.3 Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció 17 2.4 Personal 18 2.5 L’equip de l’Agència 19 2.6 Sistema de gestió ambiental: EMAS 20

3. 20 anys de la Llei 6/1993 reguladora de residus a Catalunya 21 3.1 Accions realitzades 22

3.1.1 Accions departamentals 23 3.1.2 Accions institucionals 23

3.2 Llibre commemoratiu 24

4. La nova planificació de residus 2013-2020 25 4.1 Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-

2020 (PRECAT20) 26

4.2 Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT20)

26

5. La prevenció dels residus 27

5.1 Projecte Setmana Europea de la Prevenció de Residus 28 5.1.1 Eines de comunicació de la Setmana 31 5.1.2 Actes de difusió i sensibilització 32 5.1.3 Avaluació i impacte 34

5.2 El disseny per al reciclatge i la prevenció 35 5.2.1 Premi Disseny per al Reciclatge 2013 35 5.2.2 Exposició Premi Disseny per al Reciclatge 40 5.2.3 ECODISCAT 2012-2015 42 5.2.4 Altres 42

5.3 Actuacions transversals 43 5.3.1 Reutilització 43 5.3.2 Plans Locals de Prevenció (PLP) 43 5.3.3 Calculadora de la Prevenció 43 5.3.4 Altres 44

5.4 Projectes per fluxos de residus 44 5.4.1 Malbaratament alimentari 44 5.4.2 Bosses de plàstic d’un sol ús (BPNU) 46 5.4.3 Residus tèxtils i de calçat 47

5.5 Compra Reciclat 48 5.6 Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP) 49 5.7 Estudis de minimització de residus perillosos 50


6. La recollida selectiva, la valorització i el tractament de residus 51

6.1 Residus municipals 52 6.1.1 Generació de residus municipals 52 6.1.2 Recollida selectiva 53

6.1.2.1 La recollida selectiva de la fracció orgànica i de la fracció vegetal 54 6.1.2.2 La recollida selectiva de paper i cartró 61 6.1.2.3 La recollida selectiva d’envasos lleugers 61 6.1.2.4 La recollida selectiva de vidre 62 6.1.2.5 La recollida selectiva a les deixalleries 63

6.1.3 Infraestructures de tractament de residus municipals 64 6.1.3.1 Plantes de valorització 64

6.1.3.1.1 Plantes de valorització de la fracció orgànica 64 6.1.3.1.2 Plantes de valorització d’envasos, paper i cartró i vidre 65 6.1.3.1.3 Plantes de transferència 65 6.1.3.1.4 Plantes de tractament de la fracció resta 66

6.1.3.2 Disposició final 67 6.1.3.2.1 Obres en dipòsits controlats públics i altres serveis o actuacions 68

6.1.4 Mapa de les infraestructures de gestió de residus municipals 71 6.2 Residus industrials 72

6.2.1 Els serveis públics 72 6.2.1.1 Centre de tractament i reciclatge de frigorífics 72 6.2.1.2 Planta de regeneració d’olis minerals 73 6.2.1.3 Servei públic de deposició de residus especials 73

6.2.2 Servei de gestió de residus especials incinerables 73 6.2.3 Servei de gestió de piles i làmpades fluorescents 73 6.2.4 Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials 73 6.2.5 Valorització d’escòries 77 6.2.6 Subproductes 77 6.2.7 Altres actuacions diferents fluxos de residus 78 6.2.8 Mapa de les infraestructures de gestió de residus industrials 79

6.3 Residus de la construcció i la demolició 80 6.3.1 Instal·lacions 80 6.3.2 Seguiment de les instal·lacions 80 6.3.3 Dades de generació i gestió 80 6.3.4 Mapa de les infraestructures de gestió dels residus de la construcció i la demolició de Catalunya

82

6.4 Dejeccions ramaderes 83 6.4.1 Plans de gestió de dejeccions ramaderes 83 6.4.2 Comissió interdepartamental de Nitrats i Dejeccions ramaderes 83 6.4.3 Pla pilot de millora de la gestió territorial de les dejeccions ramaderes a la comarca d’Osona

83

6.4.4 Col·laboració amb les organitzacions sindicals JARC i UNIÓ DE PAGESOS 84 6.5 Residus agroindustrials i llots de depuradora 84

6.5.1 Vies de gestió 84 6.5.2 Gestors de residus orgànics per a aplicació al sòl 85

6.6 Sòls contaminats 86


6.6.1 Informes preliminars de situació (IPS) i informes de situació (IS) 86 6.6.2 Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl 86 6.6.3 Situació acumulada a 2013 dels emplaçaments segons les fases del procés de gestió de la contaminació del sòl

87

6.6.4 Distribució de les activitats causant de la contaminació del sòl 87 6.6.5 Distribució dels principals contaminants detectats en els emplaçaments potencialment contaminats

87

6.6.6 Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats 88 6.6.7 Seguiment dels convenis de col·laboració 88 6.6.8 Mapa distribució geogràfica dels expedients en avaluació 88

6.7 Altres actuacions de descontaminació (Flix) 89 6.8 Residus sanitaris 89 6.9 Els subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH)

89

6.10 Residus i canvi climàtic 91

7. L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor 93 7.1 Residus d’envasos 94

7.1.1 Sistemes integrats de gestió de residus 94 7.1.2 Tràmits empreses envasadores 95

7.2 Vehicles fora d’ús (VFU) 96 7.3 Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) 97 7.4 Pneumàtics fora d’ús (PFU) 98 7.5 Olis minerals usats 99 7.6 Residus de piles i acumuladors 99

8. Instruments econòmics i fiscals 101 8.1 Subvencions 102

8.1.1 Residus municipals 105 8.1.2 Residus industrials 105 8.1.3 Residus de la construcció i demolició 105

8.2 Cànons de residus 107 8.2.1 Residus municipals 107 8.2.2 Residus de la construcció i la demolició 108

8.3 Certificats i convenis per a desgravacions fiscals 109

9. Activitat en l’àmbit de l’Estat Espanyol 111 9.1 Comissió de coordinació en matèria de residus de la LRSC 112 9.2 Grups de Treball (en el marc de la Comissió de seguiment de la LRSC) 112 9.3 Aportació de dades al MAGRAMA 113 9.4 Altres 114

10. Activitat internacional 115

10.1 SCP/RAC 116 10.2 Cooperació al desenvolupament 117

10.2.1 Projecte a Bolívia 117 10.2.2 Projecte Mancomunitat de Municipis Valle Alto 118


10.2.3 Projecte RCD Bogotà 118 10.3 Relacions internacionals 119

10.3.1 Activitats a Catalunya 119 10.3.2 Activitats fora de Catalunya 121 10.3.3 Visites de delegacions estrangeres 122 10.3.4 Col·laboració amb l’Association of Cities and Regions for Recycling and sustainable Resource management (ACR+)

123

10.4 Projectes internacionals 123 10.4.1 Projecte EWWR 123 10.4.2 Club EPR (Extended Producer Responsability) 124 10.4.3 Projecte Agrochepack 125 10.4.4 Projecte ENPI-SCOW 125 10.4.5 Projecte Futur Agrari 125 10.4.6 Altres 126

11. La recerca i la innovació 127

11.1 Projecte per a la determinació dels criteris de final de condició de residus per al compost i el bioestabilitzat

128

11.2 Projecte R4R 128 11.3 Experiència prova pilot SDDR a Cadaqués 128 11.4 Projecte Compoball 129 11.5 Projecte Remembrane 130

12. La informació, la comunicació i la participació 131 12.1 La informació 132

12.1.1 L’atenció ciutadana 132 12.1.2 El web de l’ARC i altres portals 132

12.1.2.1 El web de l’ARC 132 12.1.2.2 El web del SCP/RAC 133 12.1.2.3 Web Xarxa Compra Reciclat 133

12.1.3 Web recull de l’activitat educativa a Catalunya en matèria de residus 134 12.1.4 El web Residu, on vas? 135

12.1.4.1 Estadístiques visites 135 12.1.4.2 Aplicació mòbil “Residus” 135 12.1.4.3 Aplicació mòbil “Envàs, on vas? El joc” 135

12.2 La comunicació 136 12.2.1 Actes, jornades i cursos 136

12.2.1.1 Organitzades per l’ARC 136 12.2.1.2 Participades per l’ARC 140

12.2.2 Les campanyes de comunicació 144 12.2.2.1 Campanya per fomentar la correcta separació dels residus de piles i acumuladors

144

12.2.2.2 Campanya per fomentar la recollida selectiva dels residus d'aparells elèctrics i electrònics

144

12.2.2.3 Campanya "Separar bé els residus és un joc de nens" 144 12.2.2.4 Campanyes desenvolupades pels ens locals de Catalunya 145

12.2.3 Les eines de comunicació i sensibilització 147


12.2.4 Convenis amb els Sistemes integrats de gestió 147 12.3 La participació 148

12.3.1 Web 2.0 i xarxes socials 148 12.4 Pla Editorial 2013 149

13. Els serveis 151 13.1 Inspecció de les activitats de residus 152 13.2 Serveis jurídics 152

13.2.1 El control legal 152 13.2.2 Altres serveis jurídics 153

13.3 Laboratori 157 13.4 L’avaluació tècnica de projectes 159

13.4.1 En l’àmbit de la gestió de residus municipals 159 13.4.2 En l’àmbit de la gestió de dejeccions ramaderes 159 13.4.3 En l’àmbit de la gestió d’activitats industrials 159

13.5 Sistemes d’informació 161

14. Activitat econòmica 165 14.1 Els pressupostos 166 14.2 Informe de l’auditoria de comptes anual 167 14.3 Activitat contractual 168

15. Annexos 169 Annex 1. Dades estadístiques de residus municipals a Catalunya 171 Annex 2. Recollida selectiva neta i bruta de les comarques de Catalunya 172 Annex 3. Instal·lacions per a la gestió de residus municipals, industrials i de la construcció

a Catalunya 173

1

Presentació i balanç



Presentació del Conseller Em plau presentar-vos l’Informe anual de l’Agència de Residus de Catalunya corresponent a l’any 2013, l’any del vintè aniversari de la promulgació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. 20 anys després podem afirmar que aquesta llei va significar un canvi en la gestió dels residus a Catalunya i va posar els fonaments per al desenvolupament d’una política de residus avançada i en la línia dels països europeus que més esforços han fet en aquesta matèria. En paraules del qui fou el gran impulsor d’aquesta llei i primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Albert Vilalta “Catalunya fa un nou pas endavant d’una importància que només sabrem valorar quan observem, amb la perspectiva del temps, el progrés que aquest text legal ens permetrà disposar”. I avui tenim ja aquesta perspectiva i podem parlar de model català d’èxit. Cada vegada estem més convençuts que els residus són, han de ser, una font de recursos, d’economia i de llocs de treball i que la seva correcta gestió comporta també un estalvi de recursos naturals i de reducció dels impactes que genera al medi. A la Catalunya d’avui duem a terme una gestió de residus consolidada, imprescindible no només per a la protecció i millora del nostre entorn i de les condicions de vida dels ciutadans, sinó també per la contribució en la lluita contra el malbaratament de recursos de tot tipus (materials i energètics) i en la lluita contra el canvi climàtic i específicament en la reducció de gasos amb efecte hivernacle. El sector de la gestió dels residus és, per altra banda, un factor clau de competitivitat. És coneguda arreu la

tecnologia i l’experiència desenvolupada a Catalunya en la gestió i el tractament de residus i és notable el seu el seu impacte en la creació de llocs de treball, en l’impuls a l’economia verda i singularment en la internacionalització de bona part de l’empresariat català. Des del Govern de la Generalitat continuarem al costat de les empreses catalanes, per tal que puguin aprofitar la feina feta aquests anys i ampliar el seu camp d’acció a escala internacional. L’exercici 2013 consolida la tendència dels darrers exercicis de minva de la generació de residus. Cal destacar que el nivell de conscienciació ciutadana sobre la necessitat de generar menys residus segueix creixent, i que les empreses cada cop veuen en la minimització dels residus generats una oportunitat per reduir costos i aprofitar millor els recursos. De ben segur que l’actual crisi econòmica ha tingut també el seu efecte en aquestes



variables, però ara ja estem en condicions de deixar enrere aquest cicle i ens encaminem cap a noves perspectives de creixement. L’any 2013 representa també l’inici d’una nova etapa. L’Agència de Residus de Catalunya ha dut a terme un procés de re-pensament per adaptar-se a les noves realitats i ho ha fet mitjançat la creació d’un nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20), que durant l’any 2014 viurà un procés de participació pública, previ a veure la llum de manera definitiva. Aquesta nova eina incorpora conceptes clau en els temps actuals com són la prevenció i la reutilització, maximitzar la valorització material i la valorització energètica i limitar tant com sigui possible la disposició final. Les circumstàncies ens exigien ser capaços de prendre decisions valentes i positives, amb sentit comú, racionalitzant i optimitzant els esforços i els recursos i aquest nous programa ho fa, amb la vocació de convertir la conjuntura actual en una oportunitat de millora, sense deixar de mantenir i incrementar el nivell d’aprofitament dels residus. Pel que fa a les infraestructures de residus, un nou pla en sintonia amb els objectius del PRECAT20 també és a punt de veure la llum. S’imposa un nou dimensionament de les infraestructures de residus. El nou Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT20), aposta per l’optimització de les instal·lacions, prioritzant la prevenció, la preparació per a la reutilització, i la valorització per sobre de la disposició, així com la contenció dels costos d’inversió i especialment d’operació. En definitiva, hem de ser capaços, i de ben segur ho serem de posar en valor l’experiència acumulada durant aquests 20 anys per seguir avançant en la construcció d’un país cada vegada

més pròsper, que al segle XXI vol dir, irrenunciablement, més sostenible i més saludable. Us animo a consultar aquesta memòria d’activitats de l’Agència de Residus de Catalunya, en la qual hi trobareu detallades les actuacions dutes a terme i els resultats assolits durant l’any 2013, l’any de la commemoració del 20è aniversari de l’aprovació de la Llei de residus. Santi Vila i Vicente Conseller de Territori i Sostenibilitat



Balanç del director Benvinguts a l’Informe anual de l’Agència de Residus de Catalunya 2013. Un informe balanç d’un any de celebració, doncs el 2013 ha estat l’any del 20è aniversari de la promulgació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i evidentment a l’ARC ho hem celebrat. Voldria fer en aquest punt un reconeixement sincer a aquells que, des de l’inici de Generalitat en període democràtic, s’han encarregat de gestionar, sovint sense els recursos però sempre amb coneixements, els residus del país abans de la promulgació de la llei l’any 93. Això no obstant, La llei reguladora de residus va ser una norma pionera que va modernitzar la gestió dels residus, no només des de l’estructura de l’administració, sinó també per part del món empresarial i la mateixa societat. Així, la trajectòria de l’actual Agència de Residus de Catalunya (abans Junta de Residus) durant aquests 20 anys i els resultats assolits des d’aleshores, avalen de forma indiscutible que ha estat fidel a la comanda que li fou feta l’any 1993 i que, conjuntament amb els ens locals, les empreses i les associacions de tota mena, ha posat Catalunya com a referent a Europa en la matèria. Deia a l’inici que a l’ARC hem celebrat aquesta efemèride com es mereixia. Efectivament durant l’any 2013 hem dut a terme un seguit d’actes i actuacions de diversa índole (les trobareu detallades al capítol 3 d’aquest informe anual). M’agradaria, destacar-ne algunes, especialment la que va comptar amb la participació entusiasta dels treballadors de l’Agència, que són qui cada dia, amb la seva professionalitat, donen sentit a la nostra feina. L’experiència 20 anys, 20 departaments, 20 accions, va servir per apropar la feina dels diversos departaments als altres, esdevenint una acció de comunicació interna de gran impacte. També és digne de destacar

l’acte institucional de commemoració de l’aniversari, que tingué lloc al Palau de la Generalitat el dia 15 de juliol i que, sota la presidència del conseller de Territori i Sostenibilitat, va tenir l’honor de comptar amb una ponència magistral a càrrec de Miquel Roca i Junyent i, de manera especialment emocionant, de l’estimat Albert Vilalta, primer conseller de Medi Ambient, impulsor de la Llei de residus i artífex d’això que avui coneixem en matèria de gestió de residus. Per últim, voldria destacar també l’elaboració del llibre De residu a recurs, 20 anys de gestió de residus a Catalunya. Aquest compta amb textos escrits per tots i cada un dels actors que, al llarg d’aquests vint anys, han contribuït a l’èxit de la gestió dels residus al nostre país, i esdevé un veritable reflex del progrés aconseguit en aquests 20 anys. Les dades que presenta l’informe anual de 2013 confirmen la tendència observada els últims anys. La generació de residus municipals ha estat de 3.588.822,35 de tones, dada que



continua la davallada, concretament del 3,94 %, passant a una generació per càpita d’1,30 kg/hab/dia (per 1,35 de l’any 2012), o el que és el mateix, 475,11 kg/hab/any (la mitjana europea segons dades d’Eurostat era de 499 kg/hab/any l’any 2011). Aquestes dades encara reflecteixen canvi de la conjuntura econòmica, però crec que també confirmen una tendència positiva en el camp de la prevenció, fruit en bona part de la tasca realitzada des de l’ARC. En el camp dels residus industrials, les empreses han declarat 3.565.000 tones de residus (per 3.633.526 t l’any 2012). Per tant, segueix també la tendència a la baixa, de la mateixa manera que amb els residus de la construcció, que lògicament presenten una davallada respecte de l’any anterior (2,3 milions de tones el 2013 per 2,5 milions de tones el 2012). Els efectes de l’actual cicle econòmic, són evidents. Els resultats aconseguits en valorització van també lleugerament a la baixa, per bé que es mantenen en números notables. Els residus industrials valoritzats han estat de l’ordre de 70%, mentre que els residus de la construcció s’han valoritzat en gairebé un 41%. Pel que fa a les xifres de recollida selectiva dels residus municipals, hem d’estar raonablement satisfets donades les circumstàncies adverses. Si bé és cert que els nivells globals de recollida selectiva se situen prop del 38%, podem identificar diverses causes que van des del canvi de pautes de consum fins a factors cada vegada més presents als nostres carrers, com ara la sostracció de materials dels contenidors, especialment notable en el cas del paper, cartró i metalls. També hem de reconèixer, però, un cert relaxament en els hàbits ciutadans envers la recollida selectiva. Són xifres, en tot cas, que empenyen a seguir treballant encara més en els diversos àmbits, tant en el de la consciencia ciutadana i la comunicació com en el de la vigilància

i la col·laboració amb els cossos de seguretat. M’agradaria destacar especialment que l’any 2013, a més de ser l’any de celebració del 20è aniversari de la Llei de residus, ha estat també l’any d’elaboració del nou Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20), un únic programa que ha de substituir els tres programes de gestió de residus anteriors (PROGREMIC, PROGRIC i PROGROC), a fi efecte de superar l’enfocament clàssic lligat a l’origen dels residus i per tal de donar resposta a la multiplicitat d’interaccions entre àmbits, especialment entre els residus municipals i industrials. L’Agència de Residus de Catalunya, s’ha abocat en la redacció del document de programa i la fase inicial de la seva avaluació ambiental. Partint de l’anàlisi dels anteriors programes i després d’un notable debat intern, amb la participació de tota l’organització, hem elaborat un document capaç d’enfrontar amb rigor els reptes de futur des d’una perspectiva realista i independent, plenament adaptada a la conjuntura econòmica i social del país els propers anys. Un procés de participació pública que es durà a terme durant el 2014 acabarà d’enriquir el text amb les aportacions de la resta d’actors -la ciutadania, les administracions, els sectors empresarials, les entitats- que hauran de contribuir al desplegament d’aquest PRECAT20. En paral·lel al PRECAT20, també hem elaborat el nou Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020- PINFRECAT20. Aquest ha estat concebut amb l’objectiu d’acabar la xarxa d’instal·lacions del país cercant la màxima optimització i el consens i col·laboració de tots els actors implicats. Crec especialment rellevant incidir en conceptes clau com l’impuls a l’ús eficient dels residus i l’economia



circular. No en va, el nou programa es diu “de prevenció i gestió de residus i recursos”. Prevenció, residu com a recurs, veure oportunitats allà on abans hi veiem problemes, són conceptes que cada vegada més marcaran el present i que, en un país com el nostre, escàs en matèries primeres, esdevindran cabdals per a la sostenibilitat ambiental, però també i molt especialment, econòmica. Així doncs, us animo a fer una ullada aquest Informe anual, fruit de la feina d’un gran equip de professionals, que dia a dia posen els seus coneixements al servei d’una Catalunya cada dia més sostenible mediambiental i econòmicament més pròspera. Josep Maria Tost i Borràs Director de l’Agència de Residus de Catalunya

L’Agència de Residus de Catalunya


2.1 Objectius L’Agència de Residus de Catalunya, d'ara endavant ARC, és una entitat de dret públic, regulada per l’article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana. L’ARC té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial, en relació als residus municipals, als residus industrials, als residus de la construcció i demolició, i

als excedents de les dejeccions ramaderes. Queden exclosos de la seva competència els residus radioactius, els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’explotació de pedreres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos.

2.2. Organigrama (a 31 de desembre del 2012) Direcció Josep Maria Tost i Borràs

Adjunt a Direcció Francesc Giró i Fontanals

Departament de Processos i Sistemes Carles Martin i Garriga

SCP/RAC Enrique de Villamore i Martin

Departament d’Administració Lidia Ruiz i Ortiña

Àrea Econòmica i de Serveis Generals Elena Grifoll i Fàbregues

Departament de Gestió Financera Anna Valls i Canudas

Departament de Recursos

Humans i Serveis Generals Ana Garcia Solano Departament d’Inspecció i

Control Oriol Roselló i Molinari

Departament Tècnic Enric Elias i Cao

Àrea Industrial

Ramón Oliva i Tarré Departament de Gestió i Sòls Contaminats

Josep Anton Domènech i Paituví

Laboratori Helena Sala i Fortuny

Departament de Control Legal Marta Cervantes Aragón



Àrea d’Informació i Participació

Departament d’Atenció Ciutadana Beatriu Sanchez i Rodríguez

Jordi Macarro i Canal Departament de Comunicació Alba Pellicer i Navarrete

Àrea Jurídica Departament d’Actuació Administrativa

Teresa Lahuerta i Gonzalvo

Natàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria de Contractació

Carme Pérez Tardio

Departament de Disposició i Control

Marti Madorell i Arbolí

Departament de Gestió de Matèria Orgànica

Àrea Municipal Josep Simó i Cabré

Teresa Guerrero i Bertran

Departament de Recollida Selectiva i Envasos

Jordi Picas i Contreras

Oficina Tècnica del Pla Territorial

Daniel Vilaró i Casalinas

Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge

Departament de Prevenció Alfred Vara i Blanco

Pilar Chiva i Rodriguez Departament de Foment del Reciclatge

Maria Vidal i Tarrason 2.3 Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Hble. Conseller Sr. Santi Vila i Vicente Secretari General Sr. Pau Villòria i Sistach Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat Sr. Josep Enric Llebot

Directora General de Qualitat Ambiental Sra. Maria Assumpta Farran i Poca



AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Director Sr. Josep Maria Tost i Borràs

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Gerent Sr. Joan Pinyol i Ribas

DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ Subdirector General de Política Industrial Sr. Jordi Carbonell i Pastor

DEPARTAMENT DE SALUT Secretari de Salut Pública Sr. Antoni Mateu i Serra

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL

Director General d’Agricultura i Ramaderia Sr. Miquel Molins i Elizalde

FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA (Ajuntament de Sant Celoni) Alcalde Il·lm. Sr. Joan Castaño Augé

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES

(Ajuntament d’Alpicat) Alcalde Il·lm. Sr. Pau Cabré i Roure (Fins al CD núm. 131 (03/04/13) Il·lm. Sr. Juli Gendrau Farguell, alcalde de Berga) SUPLENT: Sr. Francesc Canalias i Farrés

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS Sr. Dionís Oña i Martín SUPLENT: Sra. Marta González Rabanal

FOMENT DEL TREBALL NACIONAL Directora Departament de Medi Ambient Sra. Alba Cabañas Varales

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Vicepresidenta de Medi Ambient Sra. Assumpta Escarp i Gibert

UNIÓ DE PAGESOS Sr. Antoni Aresté i Bas SUPLENTS: Sr. Josep Carles Vicente i Perelló Sra. Roser Costa Busquets

ACITRE

Gerent Sr. Carles Ruiz Feltrer (fins al CD núm. 131 (03/04/2013) Sr. Jorge Torrens Wolthaus)

ECOLOGISTES EN ACCIÓ / DEPANA / GREENPEACE

Sr. Vicenç Vilana Bonet

La Secretaria del Consell de Direcció és assumida per la Sra. Teresa Lahuerta, directora de l’Àrea Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya

2.4 Personal L'ARC té un equip humà format per 193 persones que dia rere dia treballen per millorar en l’eficàcia i l’eficiència dels seus serveis tècnics i administratius, per al desenvolupament i prestació d’un serveis de qualitat, amb els valors de la nova cultura dels residus com a referents.



Taula 1. Distribució plantilla PER GÈNERE 2013 % Homes 62 32,12

Dones 131 67,88

PER CATEGORIA 2013 % Total 193 100

Altres 3 1,55

VII 27 13,98 PER EDAT 2013 % VI 10 5,18 de 18 a 24 anys 0 0 V 104 53,89 de 25 a 29 anys 2 1,04

IV 2 1,04 de 30 a 34 anys 16 8,29

III 37 19,17 de 35 a 39 anys 44 22,8

II 8 4,15 de 40 a 44 anys 48 24,86

I 2 1,04 de 45 a 49 anys 45 23,32

Total plantilla 193 100 de 50 a 54 anys 23 11,92

>de 55 anys 15 7,77

Total 193 100

2.5 L’equip de l’Agència DIRECCIÓ • Andreu Gandia, Josep • Giró Fontanals, Francesc •Lacarta Camats, Elvira • Ruiz Company, Isabel •Tost Borràs, Josep Maria • DEPARTAMENT DE PROCESSOS I SISTEMES • Carrion Gonzalez, Natalia M. • Galofre Placed, Juan Carlos • Gómez Blazquez, Angel • Llena Oller, Antonio • Lopez Garcia, Esperança • Martin Garriga, Carles • Vega Soria, Lluis • Vilademunt Vilamitjana, Joan • CAR-SCP • Barril Fuster, Gema • Cherif, Meryem • Culcasi, Francesca • De Villamore Martin, Enrique • Gallo Sallent, Federico • Garcia Noguera, Roger • Ibáñez de Arolas, Anna •López Blanch, Maria • Mazo Urbaneja, Dafne• ÀREA ECONÒMICA I DE SERVEIS GENERALS •Adin Carreras, Joaquim • Belmonte Fernandez, M.José • Burgos Corral, Irene • Collado Tirado, Elsa • Cozar Garrido, Alicia • Del Rio Puiggros, Neus• Fisas Saloni, Cristina • Garcia Alfonso, Maria Àngels • Garcia Solano, Ana • Grifoll Fabregues, Elena • Herrera Valls, M.Eugenia • Invernon Ramos, Gema • Julian Perez, Miguel• Lopez Porcel, Susana • Lopez Gundin, Maria Carmen • Manich Casacuberta, Adriana • Marsal Campo, Anna • Masip Perello, M.Antonia • Mendez Arrebola, Pilar •Perez Prado, Ana Maria • Ribas Cabre, Pilar • Romero Fajardo, Purificacion • Ruiz Gayoso, Eva • Ruiz Ortiña, Lidia • Serrano Estupiña, Daniel • Sole Verdes, Judith • Tomas Ortiz, Ferran • Tresserra Parera, Maria Asunción •Valls Canudas, Anna • Vidal Ruiz, Anna • Zapata Duque, Purificació • Zuil Escobar, Iolanda • ÀREA INDUSTRIAL • Agset Lopez, Patricia •Alonso Bague, Angel • Amoros Gazquez, Silvia • Bartoll Navas, Juan • Blanco Ojeda, Dolors • Bodego Escaja, Raquel • Boget Llucia, Nuria• Bou Termens, Jordi • Cabedo Tio, Marta • Caldes Casas, Jordi • Carles Rullo, Elisa • Cervantes Aragon, Marta • Cid Segura, Josep Miquel• Ciercoles Mayolas, Angels • Creus Vidal, Marta • Domenech Paituvi, Josep Antoni • Duran Batidor, Lourdes • Echeverria Padilla, Sonai• Elias Cao, Enric • Estadella Vilamitjana, Anna • Fabregó Bou, Laura • Felius Muñoz, Jordi • Ferrandiz Gabriel, Josep Manel • Ferrer Visa, Noemi • Fortuny Baste, Isidre • Gonzalez Hernandez, Hector • Huerta Huerta, Angel • Latres Simo, Sergi • Lopez De Mantaras Rey, Laura •Lopez-Pinto Bosch, Magdalena • Lozano Casademont, Marta • Marquez Bargallo, Eduard • Martorano Gomis, Ricard • Mejon Artigas, M.José •Minguell Bascuñana, Jorge • Molina Armingol, Esther • Monfa Obach, Esther • Mont Marti, Monica •



Montane Borràs, Lorda • Oliva Tarre, Ramon • Olles Padilla, Marta • Parello Carricondo, Sonia • Pradell Azcoitia, Josep Maria •Prats Rosell, Ignasi Lluis • Puy Baron, Salvador David • Quintana Martinez, Jose Luis • Rampone Gallo, Giorgio • Realp Campalans, Elisenda• Riba Perez, Jordi • Riba Santos, Marta • Riera Torralba, Silvia • Rosello Molinari, Oriol • Sala Fortuny, Helena •Santos Amboage, M.Antonia • Sitja Palomeras, Ariadna • Subirana Asturias, Josep Miquel • Subirats Farre, Ricard • Tomas Ramos, Jesus • Tora Estelles, Miriam •Torres Baulenas, Guillem • Torres Ros, Josep Maria • Vila Estrader, Eulàlia • Vilanova Arbos, Javier• ÀREA D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIO • Algueró Galceran, Anna • Bonafonte Miquel, Elena • Comas Torres, Naiara • De Agustin De Oro, Ana Maria • Delgado Clos, Xavier • Duran Ferrer, Maria Vinyet • Escoriza Guijarro, Carmen • Genis Palou, Albert• Gimenez Verdu, Esther • Guzman Gallegos, Pau • Huerta Pena, Cristina • Llopart Sanchez, David • Macarro Canal, Jordi • Malet Obrado, Nuria • Marti Bover, Mireia • Navarro Montserrat, Oriol • Ortiz Lopez, Rafaela • Pellicer Navarrete, Alba • Rojo Rodes, Lidia • Rusiñol Alvarez, Sandra • Sanchez Rodriguez, Beatriz • Servera Santiago, Silvia • Sommer, Gisela • Subiras Tur, Gemma • Vilas Barbe, Teresa • ÀREA JURÍDICA • Arnal Arasa, Eva •Benach Pascual, Rosa • Comas Esteva, Natalia • Costa Vilamajo, Viviana • Del Barrio Machin, Sandra • Diaz Serrano, Susana • Ferrol Flix, Mar • Garcia Quintana, Miriam • Grimalt Vigo, Miquela Elisabeth • Lahuerta Gonzalvo, Teresa • Nebot Garcia, M.Mar • Nuñez Fernandez, Ana Belen • Perez Tardio, Carmen •Pons Parrilla, Maria • ÀREA MUNICIPAL • Balague Farre, Marc • Batllo Figols, Gloria• Chiesa Ventura, Ariadna • Corderas Barrera, Mireia •Cros Manzanares, Montserrat • Ferrer Basora, Ferran • Galabert Barral, Jordi • Garcia Ruiz, Albert • Gonzalez Cuesta, Mireia • Guerrero Bertran, Teresa• Iglesias Farran, Noemi • Jubero Domenech, Marta • Madorell Arboli, Marti • Montaña De La Cruz, Carme • Ortega Sanchez, Esther • Picas Contreras, Jordi • Pous Alo, Maria Dolors • Rufas Blanco, M.Teresa• San Sebastian Martinez, Nora • Sendra Foyo, Neus • Simo Cabre, Josep • Soler Garces, Montserrat • Sorribes Amenos, Rosa • Terrafeta Aban, Montserrat • Vilaró Casalinas, Daniel • Vinyes Guix, Elisabet · ÀREA DE PREVENCIÓ I FOMENT DEL RECICLATGE • Bagaria Ribo, Elena • Chiva Rodriguez, Pilar • Escoriza Guijarro, Cristina • Gallart Parramon, Neus • Gallego Peire, Belen • Mateo Rodriguez, Ignasi • Morcillo Ripoll, Yolanda • Padros Tremoleda, Mireia • Vara Blanco, Alfredo Jose • Ventura Penalva, Montserrat• Vidal Tarrason, Maria 2.6 Sistema de gestió ambiental L’ARC té implantat a les oficines de Dr. Roux, 80 de Barcelona i al Laboratori de Montmeló des de desembre de 2008 el sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental EMAS. El gener de 2014 s’ha procedit a realitzar la segona auditoria periòdica corresponent a l’exercici 2013, amb criteris EMAS III, amb resultat satisfactori. L’ARC també disposa des del maig de 2013 per aquests dos mateixos centres, de l’estat “Actuant” dins del Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

20 anys de la Llei 6/1993


La llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus va significar un canvi en la gestió dels residus a Catalunya, que va comportar el desenvolupament d’una política de residus avançada i en la línia dels països europeus que més esforços han fet en aquesta matèria. L’any 2013 l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha celebrat els 20 anys de l’aprovació de la llei de residus, i per això s’han impulsat un conjunt d’iniciatives per a commemorar-ho.

3.1 Accions realitzades

3.1.1 Accions departamentals

A nivell intern cada departament va proposar una activitat commemorativa de caire intern o extern, però oberta a la participació de tot el personal. Taula 2. Activitats internes celebració 20 anys de la llei de residus

Activitat

Descripció

Departament organitzador

CONCURS DE FOTOGRAFIA

Concurs de fotografia sobre qualsevol tema relacionat amb residus.

Departament de Recollida Selectiva i Envasos

EXPOSICIÓ RECULL DOCUMENTAL ABOCADORS INCONTROLATS

Exposició documental fotogràfica dels abocadors incontrolats a Catalunya al llarg dels 20 anys.

Departament de Disposició i Control

COMPOSTARC

Jornada sobre la gestió de la FORM

Departament de Gestió de Matèria Orgànica

MERCAT VIRTUAL INTERCANVI

Espai virtual a la intranet de l’ARC on es troben els productes que es volen intercanviar

Oficina Tècnica del Pla Territorial

L’ARC VISTA PER LA INDÚSTRIA

Enquesta dirigida a gestors i productors de residus per conèixer la seva opinió envers a l’Agència de Residus

Departament de Gestió de Sòls Contaminats

EXPOSICIÓ EVOLUCIÓ EN EL TEMPS D’UN DIPÒSIT CONTROLAT

Exposició documental fotogràfica de l’evolució en el temps de l’activitat del dipòsit controlat, amb l’exemple del dipòsit d’Hostalets de Pierola

Departament Tècnic

LA FEINA D’INSPECCIÓ

Sessions informatives per grups, per compartir amb la resta del personal de l’ARC la feina de preparació d’una inspecció

Departament d’Inspecció i Control

AUCA APLICACIÓ NORMATIVA DELS RESIDUS. RESTAURACIÓ

Representació en una auca de com s'aplica la normativa en el procés de restauració d'un espai degradat

Departament de Control Legal



VISITA EL LABORATORI

Visites al laboratori en grups de 20 persones

Laboratori

RECEPTARC: 20 receptes d’aprofitament amb restes de menjar

Edició d’un receptari que contingui 20 receptes de reaprofitament, fetes pel personal de l’àrea jurídica. Entrega per Nadal

Departament d’Actuació Administrativa i Assessoria de Contractació

BANDERES TIBETANES. PENSEM EN COLORS

Utilitzant la simbologia de les banderes tibetanes, es convida als treballadors a escriure missatges i pensaments positius en les banderes, que es penjaran al menjador durant tot l’any.

Departament de Recursos Humans

INTERCANVI DE LLIBRES

Parada d'intercanvi de llibres durant la Diada de Sant Jordi

Departament d’Administració

TALLER DE SABÓ I PA SUCAT AMB OLI

Taller de reciclatge d'oli: elaboració de sabó artesanalment i tast d'olis del territori sucant pa

Departament de Gestió Financera

MERCAT D’INTERCANVI

Espai d’intercanvi de materials en bon estat, sense intercanvi monetari

Departament de Foment del Reciclatge

ECOSÀPIENS

Joc de preguntes i respostes sobre residus i reciclatge.

Departament de Prevenció

JORNADA SOBRE LA INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DELS RESIDUS MUNICIPALS (Projecte R4R)

Acte de divulgació a ens locals i persones de l’ARC interessades de les tasques relatives a l’obtenció de dades de residus municipals i al projecte R4R. Workshop amb relació a les dades estadístiques de residus municipals. Acció dins del projecte R4R

Departament d’Atenció Ciutadana

L’ARC DE CAP A PEUS

Recull audiovisual accions de celebració 20 anys

Departament de Comunicació

TALLER SOBRE CONSUM I PRODUCCIÓ SOSTENIBLE

Taller de Consum i producció sostenibles basat en la metodologia del CAR/PN continguda en el Manual "Educar en consum i producció sostenible".

CAR/PN

CLEAN UP DAY

Trobada lúdica a La Mola, en dissabte, dirigida treballadors i família per netejar l'entorn.

Departament de Processos i Sistemes

ACTE DE NADAL

Celebració final amb tots els treballadors i treballadores de l’ARC

Direcció

3.1.2 Accions institucionals

El 15 de juliol va tenir lloc al Palau de la Generalitat, l’acte institucional commemoratiu de la llei 6/1993. L’acte, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va comptar amb l’assistència de Consellers, Alcaldes, empreses, associacions, entitats ambientals i personal de l’Agència de Residus de Catalunya.



Durant l’acte, el Conseller va agrair la feina dels seus predecessors, així com a tots els directors que ha tingut l’Agència de Residus de Catalunya i tots els seus treballadors i va encoratjar a seguir treballant per no donar passes enrere “per avançar en la construcció d’una Catalunya més sostenible”. La ponència magistral va anar a càrrec del senyor Miquel Roca i Junyent. També van intervenir el Conseller de Territori i Sostenibilitat, el Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat i el Director de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquesta commemoració es va comptar amb la presència del 1er Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Hble. Sr. Albert Vilalta, així com també la de tots els ex consellers de Medi Ambient i els gerents i directors de l’ARC dels darrers 20 anys. 3.2 Llibre commemoratiu Transcorreguts 20 anys de la Llei 6/93, l’ARC ha volgut fer un llibre homenatge a la mateixa, als seus impulsors, a la gestió avançada que va promoure, i a la seva contribució a la modernització del país. Aquest llibre està fet amb les aportacions de tothom, seguint l’esperit que va marcar la llei, i constitueix un recull molt exhaustiu a tall de petites pinzellades que permet comprovar com hem avançat a Catalunya en aquest camp i, alhora, ens esperona a tots plegats a continuar treballant en

aquesta direcció perquè, si bé s’han assolit algunes fites importants, encara tenim molta feina per fer. “De residu a recurs, 20 anys de gestió de residus a Catalunya”, ha comptat amb la col·laboració i l’opinió d’aquells actors més representatius que en aquests anys han dedicat esforç a fer possible una gestió de residus moderna i que ara és un mirall per a molts països del món. La presentació del llibre va tenir lloc el dia 4 de novembre de 2013, a la Sala Cotxeres del Palau Robert, en un acte presidit pel secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. També es va comptar amb la presència de l’editor del llibre, Ramon Balasch.

La nova planificació de residus 2013-2020


4.1 Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) En el marc de les tasques d’elaboració del Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (Precat20), que ha de substituir els tres programes de gestió de residus anteriors (PROGREMIC, PROGRIC i PROGROC), l’Agència de Residus de Catalunya, amb el suport extern de l’Institut Cerdà, ha abordat durant aquest any la redacció del document de programa i la fase inicial de la seva avaluació ambiental. El procés d’elaboració ha partit dels balanços de les anteriors etapes de planificació i s’ha fonamentat en una tasca interna de debat, amb la participació de tota l’Agència, amb l’objectiu d’aconseguir una proposta focalitzada en abordar les problemàtiques en profunditat i en avançar en els reptes de futur des d’una perspectiva realista i independent. En el marc d’aquest procés d’elaboració, durant 2013 s’han portat a terme 40 reunions tècniques internes, bé

monogràfiques per fluxos de residus o bé vinculades a aspectes transversals, de les quals s’han obtingut els principals objectius i les actuacions que han format part del cos més rellevant del programa. Paral·lelament, s’han portat a terme treballs tant d’identificació de les tendències i objectius globals, com per exemple l’impuls a l’ús eficient dels residus i l’economia circular, com de definició d’objectius quantitatius, d’acord amb les referències europees i les perspectives de les polítiques de gestió pròpies. Finalment, el document inicial del Precat20, estructurat provisionalment en 10 objectius estratègics i 141 actuacions, ha estat preparat per ser sotmès al Consell de direcció en les primeres dates de 2014 i, posteriorment, iniciar els processos de participació pública per buscar el màxim consens possible amb la resta d’actors -la ciutadania, les administracions, els sectors empresarials, les entitats- que hauran de contribuir al desplegament d’aquest Precat20.

4.2 Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT20) L’any 2013 s’ha fet el balanç de final de període del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de Residus Municipals de Catalunya 2005 – 2012. Partint d’aquest balanç de la planificació desenvolupada, s’ha dut a terme la redacció del nou Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya que ha de cobrir el termini 2013-2020.

Aquest nou Pla, també anomenat PINFRECAT20, suposa el relleu i la reformulació de l’anterior Pla, i es desenvolupa en consonància amb el PRECAT20 d’acord amb l’adaptació de la planificació al context general en el que es troba Catalunya, tant en termes normatius com pel que fa a les complexes condicions d’entorn socioeconòmic i financer.

Ambdós documents són consultables al web de l’ARC en aquest enllaç.

La prevenció de residus


5.1 Projecte Setmana Europea de la Prevenció de Residus Del 16 al 24 de novembre de 2013 es va celebrar l’edició catalana de la V Setmana Europea de la Prevenció de Residus, sota el patrocini de Janez Potočnik, comissari europeu de medi ambient.

Aquest mateix any el Programa LIFE ha aprovat un nou Projecte EWWR European Week for Waste Reduction (EWWR+) del qual l’ARC n’és de nou sòcia. En el nou projecte, amb una durada fins al 2017, l’Agència té la responsabilitat, no només de promoure la Setmana a Catalunya, sinó d’organitzar l’European Clean Up Day a Catalunya, de dur a terme, cada any, dos seminaris online (webinars) per difondre bones pràctiques en prevenció de residus i de col·laborar activament en l’elaboració, l’edició i test de material comunicatiu específic en prevenció de residus per a diferents àmbits sectorials

(administració i associacions, institucions educatives, empreses i ciutadania).

En la cinquena edició de la Setmana, la participació europea disminueix lleugerament respecte el nombre de regions i països participants, essent actualment 34 organitzadors en 19 estats europeus. Per contra, a l’Estat Espanyol s’incrementa amb una comunitat autònoma més, passant a ser 6 regions organitzadores: Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Navarra i País Basc i la incorporació de les Illes Balears (la qual n’havia estat organitzadora l’any 2009).

A nivell europeu, i pel que fa al nombre d’activitats organitzades durant la Setmana a Europa, s’ha incrementat en un 18% respecte la darrera edició, assolint la xifra de 12.682 activitats (cursos, tallers, mercats, campanyes, concursos...).

Taula 3. Llistat indicadors comparatius de les diferents edicions de la Setmana a Europa

INDICADORS 2009 2010 2011 2012 2013

Accions a Europa 2.673 4.346 7.035 10.793 12.682

Regions EWWR (organitzadors) 20 32 34 35 34

Països EWWR participants 14 27 32 27 19

A Catalunya, s’han realitzat 777 activitats organitzades per 167 responsables de projectes en 33 comarques. L’impacte comunicatiu d’aquesta campanya ha tingut un abast de 221 articles en 178 mitjans de comunicació, tant en premsa digital com escrita, ràdio i televisió.

Taula 4. Llistat d’indicadors comparatius de les diferents edicions de la Setmana a Catalunya

INDICADORS 2009 2010 2011 2012 2013

Accions a Catalunya 168 266 504 554 777

Responsables de Projectes 69 81 119 128 167

Comarques amb accions 21 25 26 30 33



Distribució geogràfica per regions i activitats dels organitzadors

de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2013.

Distribució geogràfica de les activitats participants

a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2013

a Catalunya per comarques



El primer dia de la Setmana, 16 de novembre de 2013, es va promocionar com el Dia Temàtic de la Reutilització (Prevention Thematic Day) amb accions comunes, per tal de quantificar la reducció de residus.

A Catalunya, s’ha aconseguit la celebració de 209 accions en el marc del Dia de la Reutilització organitzades de la mà de 113 responsables d’accions, i evitant la generació de 38,5 tones de residus.

Taula 5. Quantificació de residus reduïts i nivell de participació pel Dia Temàtic de la Prevenció

Dia temàtic de la prevenció (PTD) Reutilització 16/11/2013

PTD Registrades 04/11/2013 209

PTD Responsables accions (enviat material) 113

Quantitat de residus evitats (kg) 38.500

Nombre de persones 17.945

A més, s’ha promocionat la realització d’Operacions de Neteja (European Clean Up Day) a Catalunya aconseguint la celebració de 16 operacions de neteja promogudes per associacions, administracions públiques i escoles. La quantitat de residus recollits en aquestes actuacions ha estat de 13 tones.

Taula 6. Quantificació de residus recollits i nivell de participació del European Clean Up Day

European Clean Up Day 23 i 24/11/2013

ECUD Realitzats realment 24/11/2013 16

Quantitat de residus recollits (kg) 13.000

Nombre de participants directes 695



5.1.1 Eines de comunicació de la Setmana S’han millorat els accessos i l’estructura del web de l’ARC sobre la Setmana. També s’ha millorat l’operativa del software informàtic per facilitar la inscripció digital de les activitats i la seva posterior valoració, així com el mapa amb l’agenda d’activitats catalanes en versió digital per facilitar la ràpida consulta interactiva, la localització geogràfica de les activitats emprant la plataforma “Google Maps” i la possibilitat de difondre les activitats a través de les xarxes socials (#ewwrcat). També s’han traduït al català i al castellà els materials de comunicació comuns i s’han difós a tots els organitzadors de la Setmana, com ara:

a. Laysman Report de balanç i síntesi del Projecte LIFE INF/F/000185.

b. Newsletters (juliol i novembre de 2013) del projecte per difondre bones pràctiques en prevenció de residus distribuïdes entre diferents col·lectius catalans.

c. Pòster de reutilització personalitzable pel PTD 2013

d. 6 Fitxes temàtiques sobre accions de reutilització pel PTD 2013

Cal apuntar que també s’ha ampliat i reorganitzat, en funció de l’àrea temàtica, l’oferta de nous recursos del Catàleg de Bones pràctiques de Prevenció de Residus de l’ARC assolint la xifra de 55 fitxes temàtiques 70 vídeos i amb la filmació de 10 activitats catalanes de l’edició 2013 de la Setmana.

Mostra dels elements comunicatius de projecte LIFE INF/B/000459

Taula 7. Activitats enregistrades durant la Setmana 2013

N NOM ENTITAT AREA

1 4rt Mercat d'Intercanvi a les escoles - Mercats intercanvi / segona mà

Ajuntament de Vic Reutilització

2 GRATIFIRA - Mercats intercanvi / segona mà REPARATÓ -

Ajuntament de Viladecans Reutilització



3 ON The Garage - Mercats intercanvi / segona mà

MERCATS DE 2 MÀ BARCELONA

Reutilització

4 projecte escola impremta - Conferencia

arts gràfiques orient Reutilització

5 Acció DESEMBRUTA al Daró - Clean Up Day

Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, Funació per a la Prevenció i Consum Responsable i Consorci de les Gavarres

ECUD

6 Caçadors de Trastets - Clean Up Day Javier Ruiz Rojas ECUD

7 PROJECTE “MOBLES SOLIDARIS” - Activitat diversa

Ajuntament de Valls Reutilització

8 A la UPC reduïm els residus i reutilitzem els recursos. - Activitat diversa

Universitat Politècnica de Catalunya

Reutilització

9 PONT SOLIDARI: Reutilització de recursos per entitats socials - Acció Comuna 3: Reparació i Reutilització

FUNDACIO BANC DE RECURSOS

Reutilització

10 Taller infinitloop - Taller de prevenció, reutilització o reparació

TARPUNA SCCL Reutilització

Finalment, s’han editat 4 vídeos resum del projecte, un recopilatori sobre l’acció de les escoles a la setmana, i tres resums de l’edició 2013: un de l’European Clean Up Day, un altre del Prevention Thematic Day i un darrer global resum de tota l’acció 2013. Aquests vídeos es projecten en tots els actes de difusió on es té ocasió de presentar el projecte i estan disponibles en el canal youtube de l’Agència de Residus de Catalunya (@residuscat).

5.1.2 Actes de difusió i

sensibilització

Organització d’un Cicle de Seminaris de preparació de la Setmana arreu de Catalunya.

- 2 seminaris presencials, coorganitzats amb la col·laboració d’altres entitats com ara la Diputació de Barcelona, Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), Àrea Metropolitana de Barcelona i Consorci de Residus del Vallès Occidental, i

- 1 seminari online (webinar) a nivell internacional: EWWR + Webinars Trainning sessions i pretén donar a conèixer bones pràctiques de tot Europa. L’objectiu va ser la presentació d’experiències d’èxit per part dels seus responsables, a fi de motivar la participació. La participació va ser de 191 persones.

Taula 8. Dades del Seminari online (EWWR+ Webinars Training sessions)

Webinar Training Sessions 2013

Data celebració 10/10/2013 Participants 75 Registrats 108 Ponents 8 Percentatge Participació estrangera 30 Qüestionaris rebuts 12



Participació als IV Premis Europeus de

Prevenció de Residus versió online (5 juny 2013)

Aquests premis van ser creats amb l’objectiu de distingir les millors actuacions de prevenció realitzades en el marc de la Setmana 2012. Durant el 2013, s’ha fet la selecció,

valoració tècnica i elaboració dels informes tècnics dels candidats catalans, a raó d’un candidat màxim per cada categoria de responsable de projecte, per a participar en la tercera edició dels Premis Europeus. Els 5 candidats catalans seleccionats per l’ARC van ser els següents:

Taula 9. Nominats Catalans al IV Premi Europeu de Prevenció de Residus CATEGORIA ENTITAT PROJECTE

Administració Ajuntament de Navàs Reutilització de Butlletes Electorals per crear blocs de notes

Associacions Associació Espai Ambiental De menjar no en llencem ni mica!

Institucions educatives

l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues del Llobregat

Paper Alumini Zero

Empresa Taurus Electrodomèstics Ecodisseny de l’embalatge de la Batedora BAPI 7.0 Capsule

Altres Parc Zoològic de Barcelona El Zoo millora la Terra

El veredicte del jurat, format per experts internacionals de la matèria va ser distingir 5 organitzacions entre els 74 candidats presentats. El Parc Zoològic de Barcelona va rebre el Premi de la categoria Altres del Jurat en aquesta quarta edició del Premi, i l’Associació Espai Ambiental va quedar finalista de la categoria Associacions.

Actuació al Zoo de Barcelona Premi EWWR



9 actes d’exposició i difusió de bones pràctiques catalanes en prevenció de residus en (congressos, jornades, cursos o reunions) a Catalunya i dues intervencions a la resta de l’estat espanyol (Madrid i Canàries), amb més de 902 participants directes.

Reunions puntuals de presentació de la Setmana a la Diputació de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’Ajuntament de Barcelona, amb els responsables de l’Agenda 21 i d’Escoles Verdes, el COAMB, entre d’altres.

La difusió a través de correu electrònic a una base de dades de més de 10.577 actors potencialment interessats en la mateixa (Administracions

públiques, associacions, empreses i centres d’ensenyament).

Publicació de 7 notes de premsa durant tot l’any en relació a les actuacions de la Setmana (seminaris de preparació, nominats i premiats, actes de novembre...).

Difusió a les xarxes socials. A Twitter s’han utilitzat els hashtags #ewwr i #ewwrcat.

5.1.3 Avaluació i impacte

S’ha treballat per assegurar el major impacte i difusió en els mitjans de comunicació. Durant l’edició de l’any 2013, s’han publicat 221 articles en 178 mitjans de comunicació (radio i televisió, premsa digital, premsa escrita i webs corporatives, blocs, intranets...).

Taula 10. Impacte a mitjans de comunicació de les accions de difusió de la Setmana

TIPOLOGIA MITJANS INSERCIONS % MITJANS ABAST

DIGITAL Diaris online, Newsletter digitals

42 24% 62 1.717.998

PRESS Diaris, revistes en paper

15 8% 24 528.942

RADIO Radio 3 2% 3 nd.

TV Televisió 4 4% 4 nd.

WEB Web, xarxes socials, intranet, blogs

114 64% 128 60.379

TOTAL 178 100% 221 Alhora s’han recopilat 85 enquestes dels responsable de projecte, no podent-se destacar resultats significativament diferents respecte edicions anteriors, i enguany s’ha col·laborat en la difusió d’una enquesta a la ciutadania de tot Europa.



5.2 El disseny per al reciclatge i la prevenció 5.2.1 Premi Disseny per al Reciclatge 2013 El Premi Disseny per al Reciclatge se celebra cada 2 anys des de l’any 2001. L’any 2013 va tenir lloc la seva setena i darrera edició, ja que a partir de l’any 2015 esdevindrà el Premi Catalunya d’Ecodisseny. Les bases del Premi Disseny per al Reciclatge 2013 es van establir a la resolució TES/2876/2012, de 27 de novembre, per la qual es convocava el Premi Disseny per al Reciclatge 2013, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6282, del 28 de desembre de 2012. El Premi distingeix els productes, els projectes, les estratègies i els materials que en el seu disseny integren criteris de prevenció de residus, ús de material reciclat o una millora de la seva reciclabilitat. El premi s’estructura en les quatre categories següents: A. Productes. Producte comercialitzat, fabricat i/o distribuït a Catalunya, dissenyat per millorar la prevenció de residus, la seva reciclabilitat i/o que incorpori material reciclat. Pot presentar-s’hi la societat que fabrica o distribueix el producte a Catalunya o el seu dissenyador professional. B. Projectes. Projecte de disseny d’un producte, no produït ni comercialitzat, dissenyat per millorar la prevenció de residus, la seva reciclabilitat i/o que incorpori material reciclat. Pot presentar-s’hi qualsevol persona física o persona jurídica privada.

C. Estratègies. Iniciativa, política, procés o sistema, implantat o executat a Catalunya, que integri l’ús o el foment de productes dissenyats per millorar la prevenció de residus, la seva reciclabilitat i/o que incorporin material reciclat. Pot presentar-s’hi qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. D. Materials. Material dissenyat per millorar la prevenció de residus, la seva reciclabilitat i/o que incorpori material reciclat, i que es fabriqui o distribueixi a Catalunya i/o estigui en fase avançada de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). Pot presentar-s’hi la societat que fabrica o distribueix el material o l’entitat que desenvolupa l’R+D+I.



Durant el primer trimestre de 2013 es van realitzar accions de difusió del Premi:

El Taller Repienzza, que va ser un taller lúdic coorganitzat amb l’ADIFAD (Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny) i amenitzat per la xarxa d’ecodissenyadors O2Spain, que feia reflexionar als assistents sobre com fer més sostenible el cicle de vida del menjar ràpid (07/02/2013, Auditori del FAD, Barcelona).

La jornada Materbrunch, coorganitzada amb el centre de materials MATER, del FAD, on es van mostrar materials innovadors i eficients en recursos (26/02/2013, sala del Mater, Barcelona)

Un cicle de píndoles formatives sobre ecodisseny i materials reciclats, que es va impartir amb la col·laboració de l’empresa ZICLA, especialista en innovació en materials reciclats. Aquestes píndoles tenien una durada de 3 hores i consistien en una introducció sobre Ecodisseny amb diversos exemples de productes ecodissenyats fabricats amb materials reciclats, i una part de taller per als alumnes. Es va realitzar a les següents escoles de disseny:

Taula 11. Píndoles de prevenció de residus DATA ESCOLA LOCALITAT

20/02/2013 ELISAVA Barcelona

25/02/2013 Escola Municipal d'Art Gaspar Camps Igualada

26/02/2013 Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol Lleida

01/03/2013 Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET) Terrassa

14/02/2013 Escola Superior de Disseny ESDI Barcelona

07/03/2013 Institut Narcís Monturiol Barcelona



11/03/2013 Escola Politècnica Superior d'Enginyeria (EPSEVG) Vilanova i la Geltrú

12/03/2013 Escola Superior de Disseny - IED Barcelona

20/02/2013 Escola Superior de Disseny i Art Llotja Barcelona

Cal dir que a l’ Escola Superior de Disseny i Art Llotja, atenent a les seves peticions, enlloc d’organitzar una píndola es va fer una sessió formativa sobre la gestió de residus i el mercat del reciclatge, sense la col·laboració de Zicla. Durant el primer trimestre de 2013 també es va posar a punt l’aplicatiu per a la presentació de candidatures al Premi. El període de presentació de candidatures va ser de l’1 de febrer de 2013 fins el dia 15 de març de 2013. Es van rebre 172 candidatures, de les quals es van seleccionar 108, que van passar a la segona etapa de valoració. El jurat del Premi estava format per representants de set entitats de Catalunya vinculades al món del disseny i del medi ambient:

Agència de Residus de Catalunya. Departament de Territori i

Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD)

Associació de Dissenyadors Professionals (ADP)

Barcelona Centre de Disseny (BCD) Grup d’Anàlisi i Gestió Ambiental,

del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili

Eco Intelligent Growth (EIG) Les 108 candidatures seleccionades es van recollir en el Catàleg del Premi, i estaven repartides entre les quatre categories de la manera següent:

Taula 12. Candidatures

CATEGORIA Premiats Mencionats Altres seleccionats TOTAL

A. Productes 1 3 38 42

B. Projectes 1 2 40 43

C. Estratègies 1 3 12 16

D. Materials 1 1 5 7

Total de candidatures 4 9 95 108

L’acte de lliurament va ser el 15 d’octubre de 2013 a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i fou presidit pel secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat. En aquest acte es van donar a conèixer els guanyadors de les quatre categories d’aquest Premi i es va lliurar el Catàleg i es va inaugurar l’exposició que mostra les candidatures guardonades.



Els guanyadors d’aquesta edició del Premi han estat: Productes: Premi a “Urbikes”, d’Edse

Inventiva SL. Són bicicletes urbanes dissenyades per a un ús compartit i amb un baix manteniment. Es tracta d’un producte de llarga vida, de baix manteniment i fàcil reparabilitat, fabricat amb components monomaterials que faciliten la seva reciclabilitat, i que a més aposta per un model de mobilitat sostenible.

Projectes: Premi per al “Ganivet nova sèrie 900-ARCOS”, presentat per Inèdit Innovació SL i realitzat conjuntament amb ARCOS, ENISA USC I ICTA. S’ha premiat l’esforç d’innovació en un producte madur, amb la integració d’estratègies de desmaterialització, l’ús de material reciclat i la incorporació d’informació ambiental en la comunicació del producte, i per la transformació empresarial que ha representat.

Estratègies: Guardó al “Sistema AIGUA10

BEURE”, presentat per Empordaigua SL. Estratègia per servir 'aigua de l'aixeta purificada mitjançant una tecnologia de membranes a establiments d’hosteleria i restauració. Es premia la reducció de residus d’envasos en el sector de begudes, amb la consegüent reducció d’impactes ambientals associats al consum i transport d’ampolles, i per la bona estratègia de comunicació que l’acompanya.



Materials: Premi per a “Green Rubber”, presentat per ZICLA i realitzat conjuntament amb Microeurope KFT. Es tracta de copolímers termoplàstics que incorporen pols de cautxú de pneumàtics fora d'ús (cautxú micronitzat) obtingut mitjançat la tecnologia de raig d'aigua. S’ha aconseguit reciclar un residu de difícil valorització material convertint-lo en un producte de valor afegit mitjançant una nova tecnologia.

A banda dels premiats, el jurat va atorgar una sèrie de mencions especials:

Productes: “Mobiliari urbà Aalb”,

presentat per Grisverd i dissenyat per Nutcreatives, pel seu disseny ben resolt, senzill i contemporani, robust, de llarga vida i fàcil manteniment, i per la incorporació de material reciclat post-consum. “Snipe 100– sabata 100% compostable”, presentada per Ernesto Segarra, amb disseny vinculat a l’empresa Franquiz Comercial 21 SL, per ser un element quotidià dissenyat per retornar els materials al seu cicle biològic natural, la qual cosa marca una nova tendència en productes de consum. “Butaca Boost”, presentada per Grassoler SA i dissenyada per Jordi Millà, per ser una cadira desmaterialitzada respecte d’una cadira convencional, dissenyada per facilitar la seva reciclabilitat i el seu manteniment.

Projectes: “Furnfinder”, presentat per Elena Cañas i realitzat amb Pablo Gutiérrez, Lluís Marfany i Mireia Garrido, per utilitzar les noves tecnologies per fer més accessible per a tothom la reutilització de mobles, tot facilitant la seva geolocalització, i per allargar la vida útil dels mobles, evitant la generació de residus. “Compots testos biodegradables”, presentat per Andreu Goy Marquès, pel canvi de material en un producte convencional, tot permetent la seva integració en el cicle orgànic de manera natural i evitant la generació de residus, i utilitzar un material biològic que no competeix amb la producció d’aliments, ja que

procedeix de residus del processat de patates.

Estratègies: “Programa Reutilitza”, presentat per Tecnologia per a tothom (TXT), per fomentar la reutilització d’equips informàtics, allargant la seva vida útil, i a la vegada formar i sensibilitzar els estudiants en aquesta estratègia. “Greening Books”, presentada per Leitat i realitzat conjuntament amb El Tinter i Simpple, per la millora del comportament ambiental del sector editorial, la generació de guies de bones pràctiques per al sector i la comunicació ambiental als usuaris de publicacions. “Infinitloop”, presentat per Dídac Ferrer i realitzat conjuntament amb les entitats Tarpuna SCCL, Pare Manel, Estel Tàpia, Nou Xamfrà i els professionals Míriam Suso, Maria Beltran i Víctor Doménech, per l’originalitat de la proposta, per fer reutilitzable un element tradicionalment d’un sol ús, tot aportant-li valor emocional i social, i per fomentar la transparència al llarg de la cadena de valor.

Materials: “Ús de residus de les indústries tèxtil i de l’adoberia per a la tintura de teixits”, presentat per Leitat, per la valorització material d’un residu d’origen animal en un producte de valor afegit, amb una reducció directa de l’impacte ambiental del procés global.



El 19 de novembre de 2013 es va organitzar l’acte “Making of ... Premi Disseny per al Reciclatge 2013”, coorganitzat amb l’ADIFAD a la seva nova seu, el Disseny Hub Barcelona. En aquest acte dissenyadors i fabricants dels productes guardonats amb el Premi van presentar els detalls dels seus productes. En acabar l’acte, els assistents van poder gaudir d’una visita guiada de l’exposició sobre el Premi, ubicada al mateix recinte.

5.2.2 Exposició Premi Disseny per al Reciclatge L’exposició Premi Disseny per al Reciclatge 2013 es va dissenyar de bon començament perquè fos itinerant. El 20 d’octubre de 2013 va començar la seva itinerància, i durant aquest any va estar exposada a les ubicacions següents: Taula 13. Exposició DXR 2013

DATES LLOC LOCALITAT

15 d’octubre Museu Nacional d’Art de Catalunya Barcelona

16-19 octubre Agència de Residus de Catalunya Barcelona

22-26 octubre Municipàlia, Fira de Lleida Lleida

28 octubre - 12 novembre Agència de Residus de Catalunya Barcelona

13 novembre - 6 gener 2014 Disseny Hub Barcelona Barcelona

L’ARC ofereix visites guiades a l’exposició. Durant 2013 es van fer 1 visita guiada, el 14 de novembre de 2013, per als assistents de la XI Jornada de Prevenció que ho van desitjar. Es va acompanyar als assistents fins a les instal·lacions del Disseny Hub Barcelona.



També, durant els primers mesos de l’any 2013 l’exposició Premi Disseny per al Reciclatge 2011 va continuar la seva itinerància fins a l’octubre, data en que es va lliurar la nova edició del Premi. Aquesta altra exposició va estar exposada durant 2013 a les ubicacions següents: Taula 14. Exposició DXR 2011

DATES LLOC LOCALITAT

26 novembre’12 - 11 gener’13 LEITAT Terrassa

11 gener’13 - 8 febrer’13 Escola Superior de Disseny ESDI Sabadell

8 febrer’13 - 22 març’13 Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG)

Vilanova i la Geltrú

22 març’13 - 15 abril’13 Centre comercial Badalona Magic Badalona

15 abril’13 - 10 maig’13 Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida

Lleida

13 maig’13 - 7 juny’13 Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)

Barcelona

11 juny’13 - 28 juny’13 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Barcelona

1 juliol’13 - 19 juliol’13 Elisava Barcelona

22 juliol’13 - 4 agost’13 Estadi Olímpic, Mundials de Natació Barcelona

5 agost’13 - 25 agost’13 Centre comercial Diagonal Mar Barcelona

26 agost’13 - 30 setembre’13 Centre de Recursos per Emprenedors i Ciutadans

Barcelona

30 setembre’13 - 31 octubre’13 Parc Esportiu del Llobregat Cornellà de Llobregat



5.2.3 ECODISCAT 2012-2015 L’ARC participa activament en el Programa Català d’Ecodisseny (Ecodiscat 2012-2015), coordinat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) de la Generalitat de Catalunya i aprovat l’any 2012. Aquest programa estableix les línies d’actuació del Departament de Territori i Sostenibilitat per promoure l’ecodisseny a Catalunya. Totes les actuacions de l’ARC de promoció del mercat del reciclatge formen part d’aquest programa. Dins d’aquest marc, es destaquen les següents actuacions: El 18/03/2013 es va participar en una

reunió de seguiment, on es va presentar els resultats del “Mapa de la ecoinnovació als sectors econòmics de Catalunya”, realitzat per Inèdit per encàrrec del Dept. TES.

El 2/07/2013 l’ARC va tenir una ponència en la jornada “Programa català d'ecodisseny, eina de competitivitat i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, que va organitzar TES al Parc Tecnològic del Vallès.

El 9/07/2013 es va crear, per acord de Govern, la Comissió Interdepartamental d’Ecodisseny, adscrita a TES, que té com a funcions coordinar l’actuació de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de l’ecodisseny; definir les actuacions interdepartamentals prioritàries en matèria d’ecodisseny; i donar suport

al Dept. TES en l’aplicació, seguiment i avaluació de les actuacions del Programa Català d’Ecodisseny (Ecodiscat 2012-2015). L’ARC té un vocal en aquesta Comissió.

El 13/11/2013 va tenir lloc la primera reunió de la Comissió Interdepartamental d’Ecodisseny, en la qual es va constituir la comissió, es va presentar l’Estratègia Catalana d’Ecodisseny i l’ecodisseny en el marc de la RIS3CAT. L’ARC participa activament també en l’elaboració de la nova Estratègia Catalana d’Ecodisseny.

5.2.4 Altres Durant 2013 es va continuar amb la col·laboració amb el BCD Barcelona Centre de Disseny, per tal que exemples d’empreses que promouen l’eficiència de recursos estigui present en els seus actes. Durant 2013 el BCD va organitzar l’Ecodesign Day (18/06/2013), i dos econetworks (el primer el 15/05/2013 sobre les sinèrgies entre l’EMAS i l’ecodisseny; i el segon el 18/12/2013 sobre les oportunitats i reptes d’emprendre en l’àmbit de l’eco). L’ARC ha participat com a jurat en els Premi FIT-Storming, un premi sobre Ecodisseny organitzat per la Fundació i Treball (FIT), de Sant Adrià del Besòs, adreçat a estudiants de disseny de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 8 de novembre de 2013 va tenir lloc la reunió del jurat del Premi, i el



dia 20 de novembre va ser l’acte de lliurament del Premi. També s’ha iniciat el projecte “Ecodisseny d’envasos al sector de menjar ràpid de Catalunya”. Durant l’any 2013 es van iniciar els contactes amb les associacions del sector que poden col·laborar en el projecte (Associació de Cadenes de Restauració Moderna, FEHRCAREM;

Packaging Cluster, Gremi de restauració de Barcelona). També es va iniciar l’anàlisi del sector per obtenir les seves dades més rellevants a nivell econòmic i ambiental, i es van identificar les empreses dels sector de menjar ràpid que són possibles participants en el projecte.

5.3 Actuacions transversals 5.3.1 Reutilització A finals del 2012 es va encarregar la realització d’una Diagnosi de la Reutilització i Preparació per la Reutilització (R i PxR) a Catalunya, amb l’objectiu de conèixer per fluxos tant la quantitat de residus que actualment s’està evitant, com el potencial de residus que es podrien arribar a evitar, tot establint les prioritats d’actuació. Dins el contingut d’aquesta diagnosi es preveia elaborar un inventari de les actuacions de R i PxR a Catalunya (mercats d’intercanvi i de segona mà, webs virtuals, deixalleries amb activitats de R i PxR, etc...), una estimació de la quantitat de residus que es reutilitzen i una estimació del potencial de reutilització dels residus que generem, tot establint una metodologia de càlcul de la reutilització (taula de conversió, enquestes, etc..), així com un recull de propostes d’actuació. Durant el 2013 s’ha fet el seguiment de la seva elaboració (aprovació enquestes, revisió d’esborranys parcials, etc...), que ha consistit en la recerca d’actuacions mitjançant l’enviament d’un qüestionari als ens locals, la recerca a través d’internet i el contacte amb AERESS i altres associacions; la quantificació s’ha fet mitjançant l’enviament d’enquestes a empreses recuperadores, l’anàlisi de les dades de composició de les entrades a les deixalleries, dels espais d’intercanvi municipals, d’una mostra de mercats d’intercanvi o segona mà i també l’anàlisi d’espais virtuals d’intercanvi.

5.3.2 Plans Locals de Prevenció (PLP) El març de 2013, l’AMB va adjudicar la redacció de 4 PLP: El Prat de Llobregat, Pallejà, Sant Just Desvern i Castelldefels. A més, el 12 de juny l’Ajuntament de Vandellòs va aprovar pel Ple el seu PLP i al novembre de 2103 ho va fer l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Amb aquests nous PLP, Catalunya té ja 30 PLP que cobreixen el 37% de la població. 5.3.3 Calculadora de la prevenció La Calculadora de la Prevenció és una eina d’ajut per l’elaboració i seguiment de Plans Locals de Prevenció. Consta de tres elements: la Guia metodològica pel càlcul dels potencials i objectius de prevenció dels residus municipal (continuïtat de la Guia per la Elaboració dels Plans Locals de Prevenció), el recull d’experiències, i l’eina de càlcul.



El seu objectiu es facilitar l’elaboració de Plans Locals de Prevenció (PLP), tot establint una metodologia homogènia i consensuada pel càlcul dels potencials i objectius de prevenció. Això farà possible la comparativa entre plans i propostes realitzades pels diferents municipis per tal d’avançar conjuntament cap a l’objectiu de la reducció dels residus municipals, de forma coordinada entre administracions. Per tal de facilitar l’ús de la calculadora, a finals del 2012 es va encarregar el desenvolupament d’un aplicatiu web a partir de la primera versió 1.0 (Excel) que donés lloc a una eina dinàmica, amigable i de fàcil ús de cara als usuaris. Aquesta versió 2.0 ha de permetre l’accés on line a diverses dades estadístiques de l’IDESCAT necessàries per la definició dels plans, la carrega dades oficials de residus municipals específiques, i també la consulta on line a les 340 fitxes d’experiències de prevenció. Durant el 2013, s’ha fet el seguiment del seu desenvolupament, lliurant-se el juliol de 2013 el primer esborrany del manual de l’usuari.

5.3.4 Altres Grup de Treball de Consum

Responsable Local i Prevenció de Residus El febrer de 2012, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat crea, en Assemblea General, el Pla Estratègic de la Xarxa 2011 – 2015, el qual crea una estructura de treball organitzada entorn d’un conjunt de 6 Grups de Treball, un dels quals es configura cap al Consum Responsable Local i la Prevenció de Residus. L’Agència de Residus és convidada a formar-ne part des del seu origen i participa en les accions que tenen lloc l’any 2013.

Participació a la Comissió Interdepartamental del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya (2009-2013) Al llarg del 2013, s’ha continuat col·laborant amb aquesta Comissió que coordina el Departament de Benestar Social i Família.

5.4 Projectes per fluxos de residus 5.4.1 Malbaratament alimentari Participació en els grups de treball de

la Taula de Distribució Solidària d’Alimentaris de Catalunya

Al llarg de l’any 2013, l’ARC ha continuat participant i col·laborant en els 3 grups de treball resultants de la creació de la Taula de Distribució Solidària d’Aliments de Catalunya. En concret, treball realitzat pel Grup de

Distribució d’Aliments ha donat com a principals resultats: el Document de Requisits dels Servei de Distribució Gratuïta d’Aliments, el mapa dels Serveis de Distribució Gratuïta d’Aliments, i la Guia de practiques correctes d’higiene per l’aprofitament segur del menjar en els sectors de la restauració i comerç minorista (ACSA).



El Grup de Captació d’Aliments ha donat com a principal resultat un document d’objectius i productes per l’increment de la captació d’aliments. Finalment, el Grup de Treball sobre el Fons de la UE ha donat com principal resultat les cartes a la FEGA i a la Delegació de la Generalitat del Govern de Catalunya a la UE, traslladant la preocupació en relació al nou Reglament del Fons d’ajut europeu a les persones necessitades.

En el marc d’aquesta Taula, també cal destacar la col·laboració de l’ARC en el desplegament de la pàgina web de malbaratament alimentari del Departament d’Ensenyament i l’elaboració d’un seguit d’eines de comunicació (vídeo, mòdul d’autoconeixement, unitats didàctiques d’Educació Primària i Secundària, decàleg de bones practiques i recursos pedagògics, etc...).

Publicació dels resultats del projecte

pilot de recuperació d’aliments frescos del Taller Baix Camp (Reus) El 17 d’octubre es van fer públics els resultats del primer any de funcionament del programa de Gestió Alimentària de Taller Baix Camp de Reus, escollit l'any 2012 per l’ARC com a projecte pilot per estudiar la seva aplicabilitat en altres territoris. Els resultats han superat amb escreix les expectatives pel que fa a la reducció de l'impacte ambiental i la prevenció del malbaratament alimentari: al llarg del primer any de funcionament del programa s’han recuperat el 79% de les 173,71 tones d’aliments recollides, convertint-se en residu només el 21% restant, i que s’ha traduït en el repartiment de 137,43 tones d’aliments no comercialitzables però aptes per al consum a unes 3.600 persones amb pocs recursos econòmics. D’aquesta manera, a més de l’evident benefici social de la iniciativa, s’estima que els residus evitats representen un 44,2% dels

residus comercials reduïts, un dels objectius prioritaris del nou PRECAT20. En total, s’han recollit aliments de 18 punts de recollida dels establiments Simply, Carrefour, Bon Preu, Mercat del Camp, Consum, Suma, Fleca Can Vicenç, Caprabo, Komkal, Crusvi, Lidl i Banc d’Aliments. A més, s’hi ha afegit un productor primari, Germans Crussells, que ha fet donació de producció no comercialitzables per qüestions estètiques o de mida.

Nou apartat sobre malbaratament

alimentari a la web de l’ARC

El 25 d’octubre de 2013, es va fer pública la nova pàgina web sobre malbaratament alimentari de l’ARC. L’Agència de Residus de Catalunya treballa en la prevenció de residus orgànics fa temps, i col·labora de forma sistemàtica amb els diferents agents implicats en la lluita contra el malbaratament d’aliments. D'altra banda, cada vegada més entitats, amb qui l'ARC col·labora de forma habitual, s’han incorporat a aquesta lluita, de manera que es fa necessari agrupar en un espai web informació, publicacions, projectes, recursos, etc. sobre el que la pròpia Agència i altres agents estan duent a terme per prevenir el malbaratament d’aliments. Aquest nou apartat constitueix, doncs, un bon recull de referència sobre recursos i bones pràctiques en matèria de malbaratament alimentari.



Participació en el Pacte contra el malbaratament alimentari de l’AECOC Des de principis del 2013, l’Agència de Residus de Catalunya està participant en el pacte de l’AECOC “La alimentación no tiene desperdicio. Aprovéchala”. L’AECOC és una de les majors associacions empresarials i la única en què fabricants i distribuïdors treballen conjuntament per a la millora del sector a fi d’aportar major valor al consumidor. L’acord es materialitza a través de dos comitès: el de redistribució i el de prevenció. Al llarg del 2013, tant el comitè de redistribució com el de prevenció s’ha reunit 4 vegades, donant com a principals resultats la realització d’una enquesta sobre malbaratament alimentaria a les 200 empreses adherides al Pacte, i al “I Punto de Encuentro AECOC para el desperdicio alimentario”.

Col·laboració amb la Fundació Banc

dels Aliments de Barcelona En relació a la subvenció directa dinerària atorgada a la Fundació Privada Banc dels Aliments de Barcelona, en data 28 de desembre de 2012, per un import màxim de 50.000€ per l’anualitat 2012, en data 19 de juny de 2013 es va informar favorablement sobre el pagament de la totalitat de la subvenció.

Per a donar continuïtat i manteniment al projecte, l’any 2013 la Fundació Privada Banc dels Aliments va presentar una sol·licitud de subvenció directa amb l’objectiu de continuar desenvolupant accions de recaptació d’aliments que evitin la seva destrucció i també aquelles relacionades amb la comunicació i sensibilització de la prevenció de la generació de residus agroalimentaris i la lluita contra la fam.

En data 30 de desembre de 2013 es va atorgar a la Fundació Privada Banc dels Aliments de Barcelona una subvenció directa dinerària per un import màxim de 50.000€ per l’anualitat 2013.

5.4.2 Bosses de plàstic d’un sol ús (BPNU) Pacte per la Bossa

Aquest Pacte, signat el 28 de juliol de 2009 entre l’Agència de Residus i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i Espanya, estableix el marc de col·laboració entre l’Administració catalana i les organitzacions sectorials amb l’objectiu de reduir el consum bosses amb nanses d’un sol ús en un 50% l’any 2012, respecte dels valors de consum de 2007. El 21 de febrer de 2013 es va organitzar la 7a sessió de la Comissió Tècnica del Pacte per la bossa en la que es va presentar el nou estudi de consum de bosses 2011. Posteriorment, en data 16 de maig de 2013 es va signar la 2º addenda del Pacte per la bossa, que finalitza el 31 de desembre de 2014.

Estudi d’avaluació del consum de bosses a Catalunya l’any 2011 L’estudi revela que el 2011 es varen consumir a Catalunya mil milions de BPNU menys que el 2007, fet que suposa una reducció del consum per càpita d’una mica més del 45%, en línia amb els objectius de reducció del Govern. L’any 2011 es van consumir 26 milions de bosses a la setmana, mentre que el 2007 el consum era de 45 milions d’unitats setmanals. O el que és el mateix, cada llar va consumir 465 bosses i fa cinc anys n’eren 911. Els resultats de l’estudi mostren que, de mitjana, cada català consumeix al llarg de



l’any 179 bosses de plàstic, 148 menys que el 2007. Aquesta reducció indica que les mesures implementades en el marc del Pacte per la Bossa estan donant resultat. Així, la implantació en gran nombre d’establiments associats i de gran superfície de mesures de prevenció pel que fa a la distribució gratuïta de bosses de plàstic, així com la major oferta de productes alternatius per a transportar la compra (bosses reutilitzables, compostables, etc.) estan incidint en els hàbits de consum de la ciutadania. Actualment, el Pacte per la Bossa compta amb 66 entitats adherides que apliquen alguna de les mesures de reducció proposades al Pacte.

Estudi d’avaluació del consum de bosses a Catalunya l’any 2012 Al llarg del segon semestre de l’any s’ha realitzat el quart estudi sobre el consum de bosses de plàstic a Catalunya. Aquest estudi ha de determinar l’evolució del consum de bosses de plàstic amb nanses d’un sòl ús al 2012 respecte els valors de 2007, aplicant la mateixa metodologia utilitzada per l’estudi del consum de bosses de 2007. Les dades definitives d’aquest estudi es presentaran el primer trimestre de 2014 però les dades provisionals apunten a una correcta tendència de cara a assolir l’objectiu de reducció del 50% marcat en el Pacte.

Presentació de l’estudi de l’ACR+ “Bosses de plàstic: inventari dels instruments polítics “ El 23 de juliol es varen presentar els resultats de l'informe Bosses de plàstic: inventari dels instruments polítics, a càrrec de Jean-Pierre Hannequart, president de l'Associació de Ciutats i Regions pel Reciclatge i

la Gestió Sostenible dels Recursos (ACR+), autors de l'informe. Es tracta d'una revisió a fons de totes les polítiques i pràctiques aplicades en relació amb les bosses de plàstic d'un sol ús. L'informe dóna una visió general de les diverses opcions polítiques i instruments existents per mitigar els efectes negatius de l'ús generalitzat de les bosses de plàstic d'un sol ús, incloent-hi els arguments que justifiquen les decisions particulars, a nivell internacional. S'hi mostren les mesures dutes a terme per reduir aquestes bosses a la Unió Europea, Europa no UE, l' Àfrica i la resta del món. S'estima que l'any 2010 es van usar a la UE 98,6 mil milions de bosses de plàstic amb nansa, un 89% de les quals eren d'un sol ús, la majoria no biodegradables, dada que representa 198 bosses per persona. D'acord amb aquestes estimacions, només un petit percentatge de bosses (6,6%) són reciclades, davant del 50% de bosses llençades als abocadors o incinerades sense recuperació d'energia. En l'àmbit de la UE, un 4,6% del total es van llençar en abocadors; això suposa 4,5 mil milions de bosses de plàstic amb nanses, 4 mil milions de les quals eren d'un sol ús. El problema és encara més greu en països amb vies de desenvolupament, amb deficients pràctiques de gestió dels residus sòlids, especialment en països en què els residus són freqüentment abocats o abandonats dins o a tocar de rius o del mar.

5.4.3 Residus tèxtils i de calçat

El Pacte per la Roba

El 13 de setembre de 2011 es va signar el Protocol de Col·laboració entre l’ARC, la Cooperativa Roba Amiga i la Societat Industrial de Diseño Textil, S.A. (Inditex) amb l’objectiu d’establir el marc de col·laboració per al



desenvolupament d’un model de gestió integral de residus tèxtils generats a Catalunya mitjançant actuacions per a fomentar la recollida, la reutilització i el reciclatge dels residus tèxtils.

Paral·lelament a aquest Protocol, Inditex i Roba Amiga va signar un conveni de col·laboració específic que regula, entre d’altres, els termes i condicions sota els quals Inditex finança el desenvolupament i execució del Projecte Roba Amiga.

El 18 d’abril de 2013 es va fer una visita a la nova planta de Roba Amiga a Sant Esteve de Sesrovires, planificada i construïda en el marc del Pacte. A aquesta visita va precedir una reunió a les instal·lacions de l’ARC amb les principals empreses de reinserció laboral.

5.5 Promoció del mercat del Reciclatge Consolidació Xarxa Compra Reciclat

(XCR)

A data 31 de desembre de 2013, la XCR compta amb 140 demandants, 126 oferents i 641 productes en el Catàleg.

Arrel de la diagnosi sobre la XCR elaborada l’any 2012, s’ha iniciat un procés intern de redisseny de la xarxa, per ampliar el seu abast i dotar-la de noves eines per ser més efectiva i eficaç en la seva funció. També s’ha iniciat un procés d’actualització de la base de dades d’entitats i productes.

Activitats de difusió Pel que fa a la promoció del mercat del reciclatge, aquest any s’ha continuat gestionant i fent difusió de la Xarxa Compra Reciclat (XCR) (http://xcr.arc.cat), un espai virtual d’oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables, amb el propòsit de crear un nucli de connexió entre agents i dinamitzar el mercat d’aquests productes.

Durant 2013 la XCR ha estat present a les fires de Construmat (Barcelona, 21-24 maig) i a Municipàlia (Lleida, 22-25 octubre); s’ha presentat en la 16th Conference of the European Roundtable on Sustainable Consumption and Production (ERSCP)(Istambul, Turquia, 4-7 juny); ha participat com a ponent a un dels webinars organitzats per Procura+ Sustainable Procurement Campaign, de l’ICLEI (10 setembre); i ha participat en el curs de Compra Verda Pública organitzat per la Diputació de Barcelona (24 d’octubre).



En data 12 de febrer de 2013, es va emetre el Reportatge “Comprar reciclat, estalviar emissions” dins el Programa El Medi Ambient de TV3, on es fa difusió de la XCR i de l’estalvi d’emissions que suposa l’ús de materials reciclats.

Col·lecció de fitxes sobre la petjada

de carboni de producte Al llarg de l’any 2013, s’han elaborat 4 informes de petjada de carboni, seguint la metodologia PAS 2050:2011

del British Standard Institute, dels 4 productes guardonats en els Premis DxR 2011, dins la categoria de productes. En concret, els productes analitzats han estat la “Plataforma bus” de ZICLA, el “Boc’n roll” de Marcadiferencia, la “Tanca de sèrie plana” d’Onadis i el “carro de neteja viària” d’ESDI-corp. CLD. A partir dels resultats obtinguts s’ha treballat en l’elaboració d’una fitxa per a cadascun dels anteriors productes i també del “Compostador COMBOX” de l’empresa Compostadores i el “Separador de carril bici” de ZICLA, productes analitzats l’any anterior, amb l’objectiu d’elaborar una col·lecció de fitxes per tal de conscienciar sobre l’estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que suposa l’ús de material reciclat enlloc de material verge per a la fabricació d’un producte. Un cop tancats els continguts, el 2014 es treballarà en la maquetació i es penjaran les fitxes a la pàgina web de l’ARC.

5.6 Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)

Segons el Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar un Pla Empresarial de Prevenció amb l’objectiu de minimitzar aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus d’envàs: industrial, comercial o domèstic. Per detectar quines empreses han de fer un Pla de Prevenció, prèviament han d’haver fet la Declaració Anual d’Envasos (DAE).

Els plans es poden presentar a nivell particular o bé a través d’un SIG o sector empresarial determinat. La vigència dels Plans de Prevenció és de 3 anys, durant els quals cal enviar un informe de seguiment de Pla per cada any. Dels 505 plans empresarials de prevenció individuals vigents, l’any 2013 s’han aprovat 63 nous plans 2013-2015, i també s’ha informat sobre la renovació de 94 que havien finalitzat la seva vigència. Pel que fa als Plans de Prevenció sectorials, dels 14 plans vigents, l’any 2013 se n’ha renovat un.



Durant l’any 2013 s’han implementat millores a l’SDR per optimitzar i agilitzar la presentació dels PEPs i poder-los vincular a les Declaracions Anuals d’Envasos (DAE). Algunes de les mesures més habituals que apliquen les empreses per reduir la quantitat d’envasos posats al mercat són les següents:

Foment de l’ús d’envasos

reutilitzables i/o reciclables. Millorar les propietats de l’envàs

tant pel que fa al material com el

pes per tal d’afavorir el seu posterior reciclatge o reutilització.

Fomentar l’ús d’envasos de format més gran per reduir la relació entre continent i contingut.

Augmentar la proporció de producte distribuït a granel sobre el producte distribuït en envasos d’un sol ús.

Incorporació de matèries secundàries en els envasos, procedents del reciclatge de residus.

5.7 Estudis de minimització de residus perillosos

D’acord amb el Reial Decret 952/1997 i la Llei 22/2011, determinats productors de residus perillosos estan obligats a elaborar i presentar cada quatre anys un estudi que valori les possibilitats de reducció, en quantitat o en perillositat, de tots els residus perillosos que generen. Aquest estudi pot englobar mesures relacionades amb canvis de procés o de productes, reciclatge intern de materials, adopció de bones pràctiques, etc. La realització dels estudis per part dels productors es pot fer mitjançant un software d’ajuda específic que pot obtenir-se des del lloc web de l’Agència. Durant l’any 2013, s’ha realitzat una revisió en profunditat i una actualització d’aquest software i s’ha avançat en les gestions per a la tramitació en línia de l’obligació i, en particular, per a la seva inclusió en el catàleg de tràmits disponibles a les oficines de gestió empresarial. Els estudis rebuts són informatitzats i inclosos en la base de dades general, als efectes de control, de millora de la gestió i de planificació. Tots els estudis són valorats individualment mitjançant paràmetres de compliment i contrastant, si és el cas, amb estudis

anteriors o amb altres documents relacionats. Durant l’any 2013, aquesta tasca d’informatització i valoració s’ha fet sobre 2.308 estudis rebuts. Les mesures de reducció vigents corresponen a aquests estudis i a aquells que es troben vigents i que han estat presentats en anys anteriors. Complementàriament a la gestió dels estudis rebuts s’ha realitzat una tasca de control i d’assessorament en el marc de la qual s’han enviat o rebut 555 comunicacions (490 trucades, 54 cartes i 11 visites).

2 Instruments econòmics i fiscals

La recollida selectiva, la

valorització i el tractament dels

residus

La recollida selectiva, la valorització i el tractament de residus


6.1 Residus municipals 6.1.1. Generació de residus municipals L’any 2013 es van generar a Catalunya 3.588.822,35 tones de residus municipals, xifra que suposa un 3,94 % menys que l’any anterior, s’ha de tenir en compte que la població a Catalunya ha fet un descens del 0,23%. Gràfic 1 . Evolució RM total Catalunya

La ràtio de generació per càpita de residus per persona i dia el 2013 continua davallant. El 2013 la generació de residus municipals se situa a 1,30 kg/hab/dia. Gràfic 2. Evolució del rati de generació per càpita de RM



6.1.2. Recollida selectiva L’any 2013 a Catalunya s’han recollit selectivament 1.361.815,86 tones brutes de residus, unes 95.949 tones menys que l’any 2012. No obstant això, l’índex de recollida selectiva bruta se situa en el 37,95 % del total de residus generats, que suposa un descens de 1,10 punts respecte a l’any anterior. Aquesta davallada es pot explicar per múltiples factors, entre d’altres, una disminució del consum degut al context econòmic, els robatoris en contenidors i deixalleries i cert relaxament dels hàbits de la població. Gràfic 3. Evolució recollida selectiva de residus municipals

Gràfic 4. Distribució de la recollida selectiva de residus municipals 2013



6.1.2.1 La recollida selectiva de la fracció orgànica i de la fracció vegetal La recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) està consolidada a Catalunya i el nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM ha continuat el seu increment, de forma que a finals de l’any 2013 un total de 740 municipis tenen implantada la recollida selectiva de la FORM. En aquest sentit és de destacar que La Val d’Aran al 2013 ha començat la recollida selectiva de la fracció orgànica. La Val d’Aran era l’únic

territori de Catalunya que no tenia implantada la recollida de la FORM en cap dels seus municipis. En aquest 2013 s’ha iniciat el seu desplegament als municipis de Vielha (nucli), Bossòst i Les, els tres nuclis de població més importants de la Val d’Aran i on hi viu el 50% de la població, aproximadament. El Director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el síndic d’Aran, Carles Barrera, van presentar aquest projecte públicament al setembre de 2013.

Gràfic 5. Evolució de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM

Els ens locals són els que escullen els sistemes que consideren més apropiats a les seves necessitats. Així, a Catalunya estan funcionant diversos sistemes de recollida de la FORM. L’Agència de Residus de Catalunya realitza el seguiment dels resultats que s’obtenen i publica els mateixos per tal que serveixin de referent per a la optimització del funcionament d’aquesta recollida selectiva.

La majoria de municipis han desplegat totalment la recollida selectiva de la FORM, prestant el servei de recollida selectiva de la FORM a tota la població, però uns quants encara disposen d’implantació parcial ( a una part del municipi i/o només a grans productors). S’estima que més de 7, 1 milions d’habitants a Catalunya disposen del servei de recollida selectiva de la FORM.

1 10 19 2964

81 105 116167

259

345

422474

576

700725 730 740

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Municipis nous Acumulat municipis



Taula 15. Tipus d’implantació Implantació de la FORM Nº municipis Implantació total 701 Implantació parcial 39

Municipis sense implantació 208 A finals de 2013 hi havia 208 municipis que encara no havien iniciat la recollida selectiva de la FORM; la majoria són municipis de mida petita i de molt poca població (83 % menys de 1.000 habitants), molts dels quals estan gestionant una part de la FORM via l’autocompostatge. Taula 16. Nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM per demarcació i per mida Població (habitants) Demarcació <5.000 5.000 i 50.000 >50.000 Total

Barcelona 128 112 19 259

Lleida 165 15 1 181

Girona 103 31 1 135

Tarragona 94 15 2 113 Terres de l’Ebre 42 10 0 52

Total 532 185 23 740 Taula 17. Nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM segons el model de recollida selectiva de la FORM domiciliària implantat Tipus de municipi per població Model recollida selectiva Nº municipis Rural Semiurbà Urbà Àrea Vorera (AV) 614 445 149 20

Porta a Porta (PAP) 87 70 17 0

Mixte (AV i PAP) 30 13 14 3

Implantació Grans Productors 9 4 5 0 Total 740 532 185 23



Autocompostatge de la FORM i de restes vegetals L’autocompostatge es considera també una via de gestió molt adequada per a la FORM. Consisteix en aprofitar les restes de cuina i jardí que es generen per fer compost, ja sigui en les mateixes llars (compostatge individual) o en espais comunitaris (compostatge col·lectiu). Generalment els usuaris utilitzen per fer autocompostatge uns compostadors de fusta o de plàstic.

A Catalunya més de 428 municipis fomenten l’autocompostatge com a via

de gestió de la FORM, amb més de 24.000 compostadors en funcionament. En uns casos com a via de gestió complementària a l’actual sistema de recollida selectiva de la FORM però en altres casos, especialment en municipis rurals i disseminats, com a via de gestió exclusiva de la FORM i fracció vegetal, és a dir, com a alternativa al servei de recollida. Un total de 68 municipis aplica bonificació en la seva taxa d’escombraries per tots aquells habitatges que facin autocompostatge.

Taula 18. Nombre de compostadors individuals i comunitaris segons si la via de gestió és exclusiva o complementària al servei de recollida municipal de la FORM a 2013 Autocompostatge Exclusiu Complementari a la RS de FORM Total Individual 4.130 19.131 23.261

Comunitari 349 443 792

Total 4.479 19.574 24.053 Plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM (PDFORM) La Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/93, reguladora de residus i Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus aprovades per unanimitat al Parlament l’estiu de 2008, fixa l’obligatorietat de tots els municipis catalans, independentment del seu número d’habitants, a recollir selectivament la matèria orgànica, d’acord a un Pla de desplegament de la recollida selectiva de la FORM. Com a resultat d’aquesta obligació, els municipis de Catalunya planifiquen la recollida selectiva al seu territori, ja sigui a nivell municipal o en agrupacions supramunicipals, de forma que a l’ARC es disposa de 298 plans de desplegament que inclouen els 947 municipis.

Al llarg del 2013 des de l’ARC s’ha realitzat el control i seguiment d’aquests Plans aprovats mitjançant un programa informàtic específic, que simplifica tant les declaracions de les dades com el seguiment i anàlisis de les mateixes. D’altra banda, permet identificar els municipis que no despleguen la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament, tot i disposar en el seu àmbit territorial d’una instal·lació de tractament, ja que aquests hauran de pagar un cànon addicional per tona en el destí final dels seus residus, d’acord amb la normativa vigent. Quantitat de la RS de la FORM Durant l’any 2013 la quantitat recollida ha estat de gairebé de 374.000 tones/any. Aquesta recollida es va efectuar mitjançant els 406 circuits de recollida selectiva de la FORM, tant municipals com supramunicipals i va ser transportada pel seu tractament de valorització a les



plantes de tractament biològic de Catalunya. Cadascuna de les instal·lacions controla les entrades que rep i les sortides que produeix i fa servir un sistema informàtic centralitzat, que posa a disposició l’ARC, de forma que tots els agents implicats disposen de la informació, simplificant els procediments i evitant duplicitats.

S’estima que la quantitat de FORM gestionada mitjançant autocompostatge, partint del nombre d’autocompostadors declarats pels ens locals en els Plans de Desplegament de la Recollida Selectiva de la FORM (PDFORM), és de 5.857 tones.

Gràfic 6. Evolució de la recollida selectiva de la FORM

Taula 19. Quantitat de recollida selectiva de FORM per demarcació Demarcació Tn FORM Barcelona 273.570

Girona 34.579

Lleida 18.775

Tarragona 34.063

Terres de l’Ebre 12.838

TOTAL 373.825 Cada habitant va contribuir a la recollida selectiva de FORM amb 141,1 gr de FORM de mitjana diària. Analitzant aquest indicador en els municipis que tenen el servei de recollida selectiva de la FORM totalment implantat, es comprova que els municipis que tenen implantat el model de recollida selectiva porta a porta

recullen de mitjana una mica més del doble de quantitat de FORM per habitant que els que tenen implantat el model amb contenidors als carrers. Taula 20. Recollida selectiva de la FORM segons model

Models

gr FORM/hab.

dia Porta a Porta 290

Àrea Vorera (contenidors) 134 El mateix indicador per tipologia de municipi indica que, en els municipis rurals, els habitants contribueixen aportant més quantitat de FORM al sistema de recollida selectiva.



Taula 21. Quantitat de recollida selectiva de FORM per tipus de municipi

Tipus municipi gr FORM/hab.dia Rural 177

Semi urbà 152 Urbà 129

El contingut dels plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM, els resultats del servei de caracterització i la informació de les plantes de tractament serveixen per identificar els models de recollida més eficaços i aquelles actuacions que milloren els resultats de la recollida selectiva de FORM, de forma que permet la seva optimització i facilita la seva valorització. D’acord amb aquestes dades, sembla prou evident que el model de recollida és un dels factors que més incideix en aquests resultats.

Qualitat de la FORM Mitjançant la determinació de la quantitat i tipologia de materials impropis (plàstics, tèxtils, metalls, etc.) que es troben en els circuits de recollida, a través del Servei de caracterització de la FORM, s’efectua el seguiment de la qualitat de la recollida selectiva de FORM.

L’any 2013 s’han continuat efectuant els treballs de caracterització de la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya. El continu creixement del nombre de municipis que han implantat la recollida selectiva de la FORM ha comportat un increment natural de les necessitats de caracterització de la FORM. L’any 2013 s’han efectuat un total de 1.602 caracteritzacions de FORM, a partir de les quals s’ha determinat la mitjana ponderada d’impropis a Catalunya, que ha resultat del 14,19%, el que permet constatar una lleugera millora de la qualitat respecte l’any 2012 (14,7%).

Taula 22. Caracteritzacions de FORM a 2013

Demarcació Tn brutes % impropis (ponderat)

Barcelona 273.570 13,89% Girona 34.579 8,17%

Lleida 18.775 9,23%

Tarragona 34.063 21,99% Terres de l’Ebre 12.838 23,32% Catalunya 373.825 14,19%

Els butlletins de caracteritzacions de la FORM estan disponibles a la web de l’ARC, de forma que els ens locals, plantes de tractament i qualsevol persona o empresa pot conèixer, fer un seguiment dels resultats de la qualitat de la FORM als municipis i si s’escau emprendre mesures correctores necessàries per a disminuir els materials impropis dins la FORM i incrementar la seva qualitat (campanyes de reforç, canvis en el sistemes de

recollida, en el model de contenidors, etc.). Efectuant l’anàlisi detallada de la qualitat de la FORM, s’aprecia que les recollides porta a porta (PaP) són les que presenten, de mitjana, un nivell d’impropis molt inferior (6%) en comparació de les recollides fetes en àrea vorera (15%). També cal destacar que les recollides en àmbit rural són les que presenten major



qualitat (9,97%) en relació amb els municipis d’àmbit semiurbà (12,14%) i d’àmbit urbà (16,13%). Gràfic 7. Impropis FORM 2013 (mitjana aritmètica)

Taula 23. Qualitat de la FORM 2013 (en termes de % d’impropis) per model de recollida selectiva de la FORM (mitjana ponderada)

Models Rec. Sel. FORM % Impropis

Porta a Porta 6,00%

Àrea Vorera (contenidors) 15,04%

Taula 24. Qualitat de la FORM 2013 per tipologia de municipis (mitjana ponderada)

Tipologia de municipi % Impropis

2013 Rural 9,97%

Semiurbà 12,14%

Urbà 16,73 %

Taula 25. Quantitat d’impropis de les plantes receptores de FORM 2013

PLANTES RECEPTORES DE LA FORM RECOLLIDA % Impropis AGROSCA, SL 9,06 ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE COMPOSTATGE 15,25 ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE COMPOSTATGE 17,17 ECOPARC 4 DELS HOSTALETS DE PIEROLA (EXPLOTADOR ECOPARC DE CAN MATA)

12,78

PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOADELLA I LES ESCAULES 0,68 PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOTARELL (I) 22,93 PLANTA DE COMPOSTATGE DE JORBA 10,81 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LA SEU D'URGELL 8,01 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA 9,33 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MALLA 0,84 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MANRESA 9,69 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MAS DE BARBERANS 26,26 PLANTA DE COMPOSTATGE DE MONTOLIU DE LLEIDA 9,60 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 18,17 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT PERE DE RIBES 13,50 PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANTA COLOMA DE FARNERS 7,27 PLANTA DE COMPOSTATGE DE TÀRREGA 9,06 PLANTA DE COMPOSTATGE DE TREMP 9,64 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC D'OLOT 5,96 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE GRANOLLERS 9,62



PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ 13,05 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TERRASSA 15,11 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TORRELLES DE LLOBREGAT 8,46 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BALAGUER 9,94 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BERGA 5,41 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES 6,65 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LES LLOSSES 5,98 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MATARÓ 10,54 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VALLS 5,33 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIC 6,42% PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIELHA E MIJARAN 2,28% SUBMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I SUBSTRATS, SL 1,61% Mitjana aritmètica Catalunya (Impropis FORM 2013) 9,89% Mitjana ponderada Catalunya (Impropis FORM 2013) 14,19%

Fracció vegetal Són els residus orgànics d’origen vegetal, susceptibles de degradar-se biològicament. Podem diferenciar-la en dues tipologies: Fracció vegetal de mida petita

nollenyosa com gespa, fullaraca, ramsde flors... Al ser un material que no necessita trituració i al disposar d’unes característiques similars a la fracció orgànica de residus municipals (FORM), a efectes de la seva gestió s’assimila a la FORM i es recullen conjuntament les dues fraccions.

Fracció vegetal de mida gran i llenyosa

(poda), generada en l’esporga d’arbres o arbustos. Aquesta poda requereix d’una recollida específica i diferenciada de la recollida selectiva de la FORM i una trituració, que en redueix la seva mida, i així permet optimitzar el seu transport i facilitar-ne la seva valorització mitjançant compostatge.

La fracció vegetal (FV) s’estima que pot representar més d’un 5% en pes dels residus municipals. Però en volum podria representar més d’un 30 %, atesa la baixa densitat de la poda quan no està triturada. Els ens locals durant el 2013 han generat més de 100.000 t de poda. Aquest recollida l’han efectuat mitjançant sistemes porta a porta, en punts específics de la via pública o aportació en àrees centralitzades. La gestió d’aquesta fracció principalment es realitza en plantes de compostatge, encara que també hi ha una part que es valoritza com a combustible en calderes i plantes de biomassa.

Restes vegetals. Ajuntament de Figueres



6.1.2.2 La recollida selectiva de paper i cartró La recollida selectiva bruta del paper i cartró ha disminuït un 17% respecte l’any anterior i s’han recollit un total de 262.427 tones. Aquesta disminució de les quantitats de paper i cartró recollit selectivament s’atribueix per una banda a la davallada dels consum per part del ciutadans degut a la disminució de la població i a la conjuntura econòmica. Per altra banda, també s’han de tenir en compte l’importat disminució atribuïble als furts de materials que es produeixen als municipis de Catalunya. Estudis recents quantifiquen aquestes pèrdues al voltant del 40% del

total dels residus de paper i cartró generats a l’àmbit municipal. Tanmateix, s’ha continuat impulsant la recollida selectiva de paper i cartró a l’àmbit municipal prorrogant a l’any 2013 els convenis de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agrupació per la Recollida Selectiva del Paper i Cartró de Catalunya (ARSPCC) i el Gremi de Recuperació de Catalunya.

Gràfic 8. Recollida selectiva de paper i cartró

6.1.2.3 La recollida selectiva d’envasos lleugers La recollida selectiva bruta d’envasos lleugers va disminuir un 5,76% respecte l’any anterior i es van recollir un total de 127.574 tones Aquesta disminució de les quantitats d’envasos lleugers recollit selectivament, com en el cas de la recollida selectiva de paper i cartró, també es poden atribuir a

una davallada del consum de productes envasats per part del ciutadans ajudat per una reducció de la població a Catalunya. La participació ciutadana en la recollida selectiva d’envasos lleugers continua sent primordial a nivell quantitatiu, aconseguint 14,3 kg per habitant i any, situant-se dos



punts per sobre de la mitjana de la resta de Comunitats Autònomes. En referència a la qualitat del material dipositat als contenidors i sistema porta a porta de recollida selectiva d’envasos lleugers, es va continuar treballant per aconseguir una disminució del percentatge d’impropis (materials que no són envasos lleugers). Així doncs a nivell qualitatiu, els ciutadans de Catalunya també ha fet un esforç per reduir el percentatge d’impropis de la fracció

d’envasos lleugers recollits selectivament disminuït un 0,4% respecte l’any anterior per situant-se a un percentatge del 28,7%.

Les campanyes de comunicació i educació ambiental, ja siguin dirigides a l’àmbit local o les enfocades a nivell de tota Catalunya han tingut una gran repercussió mediàtica fent especial incidència amb els materials impropis. La nova campanya "Separar bé els residus és un joc de nens", va prendre el relleu a la campanya "Envàs on vas"

Gràfic 9. Recollida selectiva d’envasos

Papereres recollida selectiva paper/cartró i envasos Durant el 2013 s’ha continuat amb el lliurament de papereres de cartró a escoles, Ens Locals, administracions, etc. per potenciar la recollida selectiva de paper/cartró i envasos en les seves instal·lacions. Així s’han rebut 210 peticions que han suposat un repartiment de 11.225 papereres blaves de recollida de paper i cartró i 4.743 de grogues per la recollida dels envasos.

6.1.2.4 La recollida selectiva de vidre La recollida selectiva bruta de vidre va disminuir un 6,49% respecte l’any anterior i es varen recollir un total de 158.240 tones. Els darrers cinc anys hi ha una tendència a la baixa en la recollida selectiva d’envasos de vidre degut a la conjuntura econòmica del moment, notant-se una disminució del consum de producte envasat en vidre. Tanmateix, s’ha treballat en la distribució de contenidors específics per incrementar la recollides selectives d’envasos de vidre en el canal d’Hosteleria, restauració i càterings, on es generen grans quantitats.



Gràfic 10. Recollida selectiva de vidre

6.1.2.5 La recollida selectiva a les deixalleries Actualment a Catalunya hi ha un total de 459 deixalleries en funcionament repartides entre: 308 deixalleries, 74 minideixalleries i 77 deixalleries mòbils. A aquestes instal·lacions cal afegir una minideixalleria en fase de construcció. Durant el 2013 s’han posat en funcionament dues noves deixalleries: a Port de la Selva i a La Canonja. La recollida selectiva a les deixalleries de Catalunya ha estat de 289.685 tones, un 5% menys respecte a l’any 2012, que s’explica per la situació econòmica actual i l’elevat nombre de robatoris en aquest tipus d’instal·lacions.

Durant el 2013:

S’han fet informes per a la Llicència

Ambiental o informes Preceptius d’algunes deixalleries en servei i s’ha donat d’alta com a gestors de residus a 3 deixalleries i minideixalleries.

S’han donat d’alta com a gestores de residus 2 deixalleries i s’ha fet la modificació de les fiances de dues deixalleries.

S’ha continuat l’estudi de recerca d’informació de l’estat de les deixalleries en funcionament a Catalunya amb visites per verificar el seu estat i el funcionament, així com donar assessorament als titulars.

S’ha col·laborat amb els Ens locals per donar compliment a la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de control ambiental de les activitats donant assessorament i participant en els informes preceptius pels tràmits de la llicència ambiental.

Ha estat vigent l’Acord Marc per a la gestió de residus especials municipals procedents de les deixalleries que permet assegurar el tractament d’aquests residus i equilibrar la despesa en la recollida i tractament a tots els ens Locals de Catalunya.

En total s’han gestionat 2.453 t de residus especials en petites quantitats mitjançant les vuit empreses (ECOCAT, FCC Ámbito, TRADEBE, SAICA NATUR, GRIÑÓ ECOLÓGIC, BEFESA, J.P. GARCIA,



TMA Grupo Sánchez) adjudicatàries de l’Acord Marc.

Els Ens Locals que s’han contractat

directament el servei sota l’Acord Marc es rescabalen el seu cost a través del retorn del cànon atès que perceben 700€/t gestionada més l’aportació econòmica d’Ecoembes

previst en aplicació a l’apartat X del Conveni vigent.

S’ha instal·lat un compactador d’envasos a la deixalleria de Tàrrega, i dues caixes a la deixalleria de Tremp. S’han efectuat millores a la deixalleria de Sant Llorenç de Morunys per a la transferència de fraccions recollides selectivament.

6.1.3 Infraestructures de tractament de residus municipals 6.1.3.1 Plantes de valorització 6.1.3.1.1 Plantes de valorització de la fracció orgànica La fracció orgànica de residus municipals (FORM) procedent de la recollida selectiva es porta a instal·lacions de tractament biològic, on es valoritza. Existeixen dues tipologies principals de plantes de valorització de FORM: les plantes de compostatge i les plantes de digestió anaeròbia. En les plantes de compostatge, la FORM es sotmet a un procés aerobi (amb presencia d’oxigen) fins a obtenir un compost, i en les plantes de digestió anaeròbica aquesta fracció es sotmet a un procés anaeròbic (en absència d’oxigen) per a obtenir un biogàs que s’aprofita energèticament, i un digest que posteriorment es composta, obtenint finalment també un compost. La FORM recollida a Catalunya es tractada a les Plantes de Tractament Biològic. Actualment hi ha en funcionament a Catalunya 4 plantes que combinen el procés de digestió anaeròbia amb posterior compostatge, i 17 plantes a les que la FORM es tracta amb procés de compostatge. Durant l’any 2013, s’ha efectuat un seguiment específic de les plantes de compostatge i digestió anaeròbica de la FORM, que ha donat com a conseqüència la implementació de millores, tant en la gestió d’explotació, com en l’equipament, de forma que l’impacte ambiental es minimitzi i l’eficàcia del tractament augmenti.

Planta de digestió i compostatge de Granollers

Planta de tractament de FORM de Manresa

Planta de compostatge de la Seu d’Urgell



Les tasques de seguiment consisteixen, principalment, en la realització de visites a les instal·lacions i el seguiment de les dades mensuals de producció que els responsables de les instal·lacions introdueixen al Sistema Documental de Residus de l’ARC. S’han desenvolupat fitxes tècniques de cadascuna de les plantes per a registrar totes les variables que s’obtinguin en el seguiment tècnic de les instal·lacions. Al llarg de l’any 2013 s’ha iniciat un seguiment especial de la qualitat del compost obtingut a les plantes de tractament biològic, coordinant des de l’ARC el mostreig i caracterització del compost produït a totes les instal·lacions. En aquesta línia, s’ha encarregat un estudi específic a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) sobre les “Metodologies emprades per a la caracterització de compost” amb l’objectiu d’obtenir la màxima informació que faciliti l’anàlisi de la qualitat del compost i els paràmetres més adients per a aquesta finalitat. S’està treballant de forma especial l’estudi de les metodologies analítiques per poder avaluar amb la màxima precisió la maduresa i l’estabilitat del compost. D’altra banda, també s’ha treballat amb especial èmfasi, tal i com s’explicita més endavant, el seguiment i assessorament per tal que les instal·lacions s’adaptin per poder esser registrades al Registre SANDACH, al Registre de Gestors, i posteriorment puguin realitzar el registre del compost al Registro de Fertilizantes y Afines. Plantes petites de compostatge Aquest darrer 2013, des de l’ARC s’ha participat activament en el disseny de les plantes de compostatge de petit format de Boadella i Sort, així com en les comissions de seguiment d’ambos projectes en la seva globalitat. És tracta de projectes de plantes lligades a una recollida que permeti obtenir una FORM de molta qualitat. Les plantes estan dissenyades amb tecnologia senzilla i es

prescindeix de les maquinaries de neteja d’impropis, d’aquesta forma s’optimitza la inversió per plantes de capacitat petita d’entre 350 i 1.000 tones de FORM a l’any, s’ajusta al cost d’explotació i s’obté un compost d’alta qualitat, reduint-se també el transport i el seu cost.

Disseny de la planta de Sort

6.1.3.1.2 Plantes de valorització d’envasos, paper i cartró i vidre A finals de l’any 2013, la planta de transferència d’envasos lleugers de Montoliu de Lleida on descarregaven la recollida selectiva d’aquesta fracció les comarques de la zona Oest de Catalunya, s’ha reconvertit a una planta de triatge d’envasos lleugers sense necessitat de fer una transferència a d’altres instal·lacions de selecció.

6.1.3.1.3. Plantes de transferència

Al febrer de 2013 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va inaugurar la planta de transferència de residus municipals de l’Alt Camp, situada al polígon industrial Palau del Reig de Dalt, a la ciutat de Valls. Es tracta d’una instal·lació destinada a la transferència



dels residus que funciona com a pas intermedi entre la recollida dels materials i el trasllat a un gestor adequat. A la planta de transferència de Valls se seleccionarà i traslladarà la fracció resta i orgànica dels residus municipals de la següent manera:

Transferència de FORM (fracció

orgànica de recollida selectiva) comuna per als municipis integrants del Consell Comarcal de l’Alt Camp més l’Ajuntament de Valls. La destinació serà la planta de compostatge de Botarell.

Transferència de RESTA (fracció resta

de recollida selectiva) per als municipis integrants del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Destinats a la planta de tractament mecànic – biològic de Botarell.

Transferència de RESTA (fracció resta

de recollida selectiva) per a l’Ajuntament de Valls. Es durà a la planta de valorització energètica de Tarragona.

La inversió a la planta de Valls ha estat de 1.535.119 €, finançats íntegrament per l’Agència de Residus de Catalunya

Planta de transferència de l’Alt Camp Altres actuacions en plantes de transferència:

Continuació de l’adquisició d’equips pel centre de transferència de residus municipals a Vielha Mijaran

Dos tancats per recollida selectiva de paper/cartró i envasos a la planta de transferència Poboleda

Àrea de transferència de Lloret de Mar (integrada a la Planta de Tractament de Fracció Resta de Lloret de Mar)

6.1.3.1.4. Plantes de tractament de la fracció resta Referent a les plantes que es troben en servei, la davallada en la generació de fracció resta ha fet que algunes hagin quedat amb un excedent de capacitat. Per aquest motiu, l’ARC ha promogut durant l’any 2013 diferents acords per tal d’ampliar l’àmbit de gestió d’algunes d’aquestes instal·lacions. En aquest sentit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va inaugurar el centre de tractament de residus de Lloret de Mar. Fins ara estava en fase de proves, tractant residus provinents de la comarca de la Selva, i es preveu que estigui a ple rendiment al llarg de 2014, quan s’hi destinarà la major part de la fracció resta –la que no es recull de manera selectiva- generada al Gironès i al Baix Empordà. En aquest sentit també es va signar un conveni entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament de Lloret de Mar, els Consells Comarcals del Baix Empordà, el Gironès, i la Selva, i el Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius per tal de facilitar l’entrada de la fracció resta en aquesta nova planta i així optimitzar la seva capacitat. Aquesta instal·lació és la primera de tractament mecànic i biològic de la fracció resta –de tractament previ a la disposició a dipòsit controlat- de tota la demarcació de Girona. El centre presenta un molt alt grau d’automatització en els seus processos tecnològics. El centre de tractament de Lloret de Mar el componen una planta de tractament de fracció



resta, una àrea de tractament de voluminosos i una altra de transferència de residus recollits selectivament. Ha estat promogut per l’ajuntament de Lloret de Mar i finançat íntegrament per l’Agència de Residus de Catalunya amb un import de 42’3 milions d’euros.

Centre de tractament de fracció resta de

Lloret de Mar

A banda del centre de Lloret de Mar, les plantes que han mantingut activitats de posta en marxa han estat la de Mataró, que ha desenvolupat els processos de digestió anaeròbia, I també ha finalitzat definitivament el procés de proves del Centre de Tractament de Residus de Vacarisses, al Vallès Occidental. Les obres del Centre de Tractament d’Orís, a la comarca d’Osona, han iniciat amb empenta, un cop superats tots els tràmits i ajustos de projecte, preveient que es pugui finalitzar la construcció a finals de 2014. També s’han desenvolupat part de les actuacions previstes del projecte de millores i interconnexió de les plantes de tractament del Centre de Tractament de Botarell, al Baix Camp. Continuació de l’adquisició d’equips per a les instal·lacions de pretractament ubicades al dipòsit de residus de Clariana del Cardener. Es tracta d’una instal·lació pionera a Catalunya per al tractament de la Resta, FORM i altres residus orgànics (fracció vegetal, fems i fangs d’EDAR).

Instal·lacions de pretractament de la fracció resta, FORM i altres residus orgànics ubicades al dipòsit controlat de Clariana de Cardener

Finalment pel que fa a projectes en tràmit, s’ha finalitzat amb els estudis de replanteig dels projectes dels Centres de Tractament de Residus municipals de Pedret i Marzà (Alt Empordà) i de Montoliu de Lleida (Segrià). Un cop aprovats els nous projectes, es preveu poder consolidar la seva tramitació durant el 2014. Així mateix s’està en fase d’acabament de la Planta de pretractament al dipòsit de residus de Bellver de Cerdanya amb l’adquisició del trommel. 6.1.3.2. Disposició final Tot i la moratòria de tramitació de nous dipòsits controlats i/o ampliacions, s’ha procedit a executar fases d’ampliació de dipòsits controlats que ja comptaven amb autorització ambiental per aquestes ampliacions. Durant el 2013 el Conseller de Territori i Sostenibilitat ha inaugurat dues noves ampliacions de dipòsits controlats:

L’ampliació del dipòsit controlat de l’Espluga de Francolí. Es tracta d’una obra promoguda pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i finançada íntegrament per l’Agència de Residus de Catalunya per un import de 277.258€. La instal·lació, que dóna servei a una població de més de 21.000 habitants, ha ampliat la capacitat gràcies a la construcció d’un nou



vas de deposició de més de 31.000 m3 amb totes les mesures d’impermeabilització i drenatge de lixiviats previstes per la normativa. L’ampliació que s’hi ha fet permetrà allargar-ne la vida útil uns 5 anys més.

Vista aèria de la nova ampliació del dipòsit controlat de la Conca de Barberà L’ampliació de la capacitat del

dipòsit controlat de residus de Mas de Barberans, amb la construcció d’un nou vas, una obra necessària per continuar donant servei als municipis del Montsià i del Baix Ebre. El vas disposa de dues cel·les, amb una capacitat útil total de 413.818 m3 i s’estima que tindrà un temps de vida útil d’entre 10 i 15 anys. L’Agència de Residus de Catalunya ha finançat íntegrament l’obra, que ha tingut un cost de 2,1 milions d’€ sense IVA, i donarà servei a uns 155.000 habitants.

Nova cel·la d’abocament al dipòsit controlat del Montsià

6.1.3.2.1 Obres en dipòsit controlats públics i altres serveis o actuacions - Inici ampliació del dipòsit de Tremp

(Pallars Jussà). La capacitat útil de disposició autoritzada de l’ampliació d’aquest dipòsit és de 584.314m3 i la seva ocupació de superfície en planta 38.811 m2. Aquest dipòsit dóna servei a les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Vall d’Aran i Pallars Jussà (35.124 habitants) que l’any passat van generar 13.580 t de fracció resta. Però el que ara s’ha contractat i s’està construint és només una primera fase de l’ampliació autoritzada. Aquesta primera fase inclou dues cel·les amb les capes d’impermeabilització i drenatge corresponents per admetre la disposició de residus. La seva capacitat útil és de 137.500 m3 i s’estima un temps de vida útil de 7,2 anys. Altres millores realitzades a la instal·lació han estat. La reposició de la tanca perimetral, instal·lació d’hidrants i d’una estació meteorològica i un dipòsit de lixiviats. El cost total Redacció de projecte i Direcció d’Obra i de l’obra, ha estat de 1.778.955 euros finançats als 100% per l’Agència de Residus de Catalunya.



Obres d’ampliació dipòsit controlat

de Tremp

- Buidatge urgent de bassa i tractament dels lixiviats del dipòsit controlat de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Jussà. Les imatges representen el flux de tractament de lixiviats en aquest dipòsit de Castellnou de Seana que disposa d’una planta compacta d’última generació finançada per l’ARC): bassa de lixiviats, planta compacta, reactor de tractament, equipaments i panel de control i finalment la sortida d’aigua tractada.

Redacció de projectes i altres estudis:

- Acabament del projecte i documentació de licitació de les actuacions per a la gestió integral de residus a la Val d’Aran.

- Acabament del projecte per a tramitació ambiental de l’ampliació del dipòsit de Borges Blanques (Garrigues) i adquisició dels terrenys

- Acabament Projecte constructiu de l’ampliació del dipòsit de Tremp (Pallars Jussà)

- Assessorament Consell Comarcal Alt Urgell per a la integració dels serveis de recollida i tractament de residus que realitzen les 2 mancomunitats de la comarca

- Continuació de l’adquisició d’equips pel centre de transferència de residus municipals a Vielha e Mijaran.

Gestió Biogàs en dipòsits públics:

Tal i com prescriu el Real Decret 1481/2001 tots aquests dipòsits tenen un sistema de combustió del biogàs per a minimitzar l’emissió a l’atmosfera i, a més, algun d’ells que ja genera més quantitat de biogàs disposa de sistemes pels seu aprofitament energètic. Els resultats en tots aquest dipòsits dels sistemes esmentats són:

- Aproximadament 38 milions de

metres cúbics de biogàs (cremats o valoritzats) que s’ha evitat emetre a l’atmosfera. La qual cosa equival aproximadament a un estalvi d’emissió de 200.000 tones equivalents de CO2.



- Aproximadament 47 milions de Kw h d’energia generada a partir de la valorització del biogàs.

Torxa per a la combustió del biogàs

Motor per a la valorització del biogàs

Microturbines per a la valorització del biogàs

Clausura d’abocadors:

- Actuació a Planes d’Hostoles

S’ha realitzat una actuació de neteja i sanejament a l’entrada del municipi de Planes d’Hostoles, per la Via Verda de Girona a Olot, per deixar-lo en condicions adequades d’imatge i seguretat, d’acord amb la petició del propi Ajuntament. Aquesta actuació té un cost d’ 11.891,06€, IVA inclòs.



6.1.4 Mapa de les infraestructures de gestió de residus municipals



6.2 Residus industrials 6.2.1 Els serveis públics El Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, és la norma que regula el servei públic de tractament de diversos tipus de residus especials. Des del 2008 tots els residus que es tracten als serveis públics de valorització de residus ja disposen de la normativa específica que estableix les responsabilitats dels productors. Per aquest motiu, el Decret legislatiu 1/2009 preveu la supressió d’aquests serveis públics un cop s’extingeixin els contractes de concessió vigents. En aquest sentit al setembre de 2013 va finalitzar el servei públic de tractament d’olis minerals. Els serveis públics que resten vigents són el de tractament de frigorífics i altres aparells amb CFC, així com la disposició de residus especials en dipòsit controlat.

6.2.1.1 Centre de tractament i reciclatge de frigorífics El servei públic de tractament d’equips que contenen CFC (clorofluorocarburs) s’ofereix al Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics del Pont de Vilomara. L’empresa concessionària de l’explotació de la planta és FCC Ámbito. Al centre s’extrauen els gasos expansors i refrigerants —clorofuorocarburs (CFC), hidroclorofluorocarburs (HCFC), hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC)—, que contenen les neveres i els equips d’aire condicionat i, per tant, se n’eviten els efectes sobre la capa d’ozó i la contribució a l’escalfament global que tindrien si s’alliberessin incontroladament. El 2013 es van recollir i tractar 78.507 unitats de frigorífics i congeladors procedents de Catalunya. Aquests resultats representen una disminució del 4,8% respecte a les entrades de l’any anterior. Les entrades de Catalunya es van complementar amb la recepció i

tractament de 7.421 unitats de fora de Catalunya. Els efectes de la crisi econòmica, que en els anys anteriors s’havia fet palès amb un augment sostingut de la proporció de frigorífics sense motor rebuts a la planta, s’han intensificat el 2013 amb l’increment d’unitats rebudes a les quals prèviament se’ls ha extret la xapa metàl·lica. El 2013 les unitats incomplertes rebudes al Centre han estat el 18% del total de les entrades, tres punts més que l’any anterior i quinze punts més que el 2007. Pel que fa als aires condicionats, el 2013 se’n van gestionar 5.633 unitats procedents de Catalunya, pràcticament el doble de les unitats rebudes el 2012. Aquest increment s’explica parcialment pel decomís de 1.623 equips d’aire condicionat per part de la Unitat de Vigilància Duanera de Tarragona, que van ser tractats al Centre. Gràfic 11. Frigorífics i congeladors

Gràfic 12. Aires condicionats



6.2.1.2 Planta de regeneració d’olis minerals El 9 de setembre de 2013 va finalitzar el contracte d’explotació entre l’ARC i CATOR i, tal com preveu el Decret legislatiu 1/2009, va finalitzar el servei públic de tractament d’olis minerals, que s’havia estat prestant durant 20 anys a la Planta de regeneració d’olis d’Alcover. La planta de regeneració d’olis d’Alcover continua desenvolupant la seva activitat, ara en règim de lliure competència. Durant 2013 i fins a la finalització del servei públic, a la planta de tractament d’Alcover es van tractar 18.714t procedents de Catalunya i 7.244t recollides fora de Catalunya. 6.2.1.3 Servei públic de deposició de residus especials El 2013 es van dipositar 68.682 tones de residus especials al dipòsit controlat de Can Palà (Castellolí), gestionat per l’empresa Atlas Gestión Medioambiental, SA. Això ha representat 470 tones menys de residus que l’any 2012 (el que representa una disminució d’un 0,7%). 6.2.2 Servei de gestió de residus especials incinerables El 2013, es van gestionar un total de 43.253 tones de residus especials incinerables, quantitat que representa una disminució del 10% respecte a l’any anterior. Del total de residus gestionats, 4.172 tones es van destinar a valorització energètica i la resta es va incinerar. A la planta de Constantí es van tractar 41.520 tones i la disponibilitat va ser de 8.148 h, el 93% del total.

6.2.3 Servei de gestió de piles i làmpades fluorescents La planta de tractament de piles i làmpades fluorescents del Pont de Vilomara i Rocafort, propietat de l’ARC, s’explota en règim de dret de superfície. El 2013 s’hi van tractar 591 t de làmpades, un 4% més que l’any anterior, i 717 t de piles, un 2,7% més que el 2012. 6.2.4 Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials El Registre de productors de residus industrials És el registre on es recullen les dades d'identificació dels productors de residus industrials de l'àmbit territorial de Catalunya. En aquest registre, cada empresa té assignat un codi de productor identificador que s'utilitza per formalitzar qualsevol documentació de gestió de residus. En la base de dades de l’ARC amb 31 de desembre del 2013 consten 49.646 centres productors de residus, 17.927 dels quals correspon a empreses productores de residus industrials, amb obligatorietat de fer la declaració anual de residus (el Registre de productors inclou indústries, depuradores i gestors). Durant l’any 2013 s’han donat d’alta en la base de dades 1.123 codis de productor. Alhora s’ha fet una gestió per tal de donar de baixa aquelles activitats de les quals ja no es rep informació. D’aquests, 355 centres han estat inscrits en el Registre de productors de Residus Industrials, 768 corresponen a centres productors de residus perillosos amb una activitat de comerç o serveis.



Gràfic 13. Empreses inscrites al Registre de Productors de residus industrials

El Registre general de gestors de residus de Catalunya El Registre general de gestors de residus de Catalunya, va ser creat per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, i es regula pel Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de residus de Catalunya. L'Agència de Residus de Catalunya és l'organisme que inscriu al Registre General de Gestors de Residus a les empreses gestores autoritzades a tractar residus.

Al final del 2013 al Registre general de gestors de residus de Catalunya hi havia inscrites 1.005 empreses. Declaració anual de residus industrials de Catalunya, DARI La DARI és el document on es recullen les dades dels residus produïts per cada centre de producció industrial en el període d’un any natural. Les empreses que han de formalitzar la declaració de residus 2013 són un total de 13.579 productors, que corresponen fonamentalment a les indústries i depuradores inscrites en el registre de productors de residus (els gestors també estan inscrits en el Registre de Productors i presenten la declaració de gestors). El nombre de productors que han formalitzat la declaració anual de residus industrials 2013 a data 6 de juny de 2014 és de 14.400. Aquest número inclou les declaracions d’indústries, depuradores i algun gestor.

Taula 26. DARI 2013

Declaració 2013 Total empreses Simplificada 6.786 Ordinària 7.614

Total 14.400 Resultats de gestió dels residus de les indústries 2013 (dades corresponents al primer tancament de juny de 2014) Les dades extretes de la DARI 2013 situen la generació de residus de l’activitat industrial en 3,6 milions de tones. Gràfic 14. Relació entre nombre de declaracions presentades per les indústries i quantitat de residus declarats

Gràfic 15. Indicador de mitjana de tones/empresa anuals

Les activitats industrials que generen més residus són les del sector agroalimentari, metal·lúrgic, indústries químiques i del paper.



Gràfic 16. Generació de residus segons els tipus d’activitat industrial a partir de la informació declarada a la DARI 2013

La via de gestió principal dels residus de l’activitat industrial és la valorització. Representa el 78,5 % de la gestió.

Gràfic 17. Gestió dels residus de l’activitat industrial a partir de la informació declarada a la DARI 2013

Resultats de gestió dels residus de les depuradores 2013 (dades corresponents al tancament de juny de 2014) Les estacions de depuració d’aigües residuals declaren 514 Milers de tones al 2013.

Gràfic 18. Evolució dels residus de depuradora declarats.

Gràfic 19. Gestió dels residus de les depuradores segons tractament a 2013

Declaració anual de residus industrials per gestors DARIG D’acord amb el que estableix el Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, s’ha fet



el seguiment de les estadístiques anuals dels gestors que hi havia inscrits al Registre de gestors de Catalunya a 2012. El 2013 s’ha elaborat l’informe anual sobre gestors amb les dades de tractament de residus de cada gestor La declaració anual de gestors (DARIG) és el document on es recullen les dades dels residus gestionats i els residus produïts per cada gestor de residus en el període d’un any natural. Aquesta declaració es demana a tots els gestors de residus inscrits al Registre tant per comprovar la correcta gestió de residus de cada instal·lació segons l’autorització de què disposen, així com per obtenir dades de la gestió dels diferents residus. La declaració aporta informació sobre les entrades i sortides de residus per cada tractament que realitzen les diferents instal·lacions de gestió. La DARIG, es realitza en un 92% dels casos per via telemàtica a través del Sistema Documental de Residus (SDR) i en aquest cas, a més, per als gestors que tracten vehicles fora d’ús, incorpora la informació específica que aquests han d’aportar per al compliment del Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre la gestió de vehicles al final de la vida útil. Transport de residus El total de transportistes de residus industrials i vehicles inscrits a data 31 de desembre de 2013 era de 2.947 i 1.9751, respectivament. Taula 27. Registre de transportistes de residus industrials de Catalunya. Expedients Altes 490 Baixes 88 Modificacions 1216

Trasllat de residus entre CCAA Durant l’any 2013 s’han rebut unes 10.899 notificacions prèvies de trasllat de residus

entre CCAA. D’aquestes unes 7.278 eren d’exportació i la resta (3.621) d’importació. Fitxa d’acceptació - Productors El Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, defineix la fitxa d’acceptació (FA) com l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residus, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i l’empresa gestora escollida. El 2013 s’han validat 4.223 fitxes, de les quals el 79% s’han tramitat via SDR. Pel que fa a les fitxes d’acceptació de residus sanitaris, se n’han validat al llarg del 2013 un total de 2.564, totes en format paper. Fitxa de destinació La fitxa de destinació (FD) és el document que ha de subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el seu destinatari i que té per objecte el reconeixement de l’aptitud d’un residu per ser aplicat en un determinat sòl, per a ús agrícola o en profit de l’ecologia Total fitxes destinació 2013: 546 fitxes · 280 són de vinasses y subproductes de vinificació · 248 de oliasses · 18 s’han tramitat a matèria orgànica Transfronterers Durant l’any 2013 s’han rebut 90 expedients de transport transfronterer, 56 expedients d’exportació i 34 d’importació. Dels expedients d’importació 27 procedien de França, 3 de Portugal, 3 de Malta i 1 de Bèlgica. Valorització energètica Durant l’any 2013 s’han rebut 7 sol·licituds per declarar com a valoritzable energèticament un residu i totes s’han resolt favorablement. Inventari d’aparells amb PCB/PCT En aplicació dels Reials Decrets 1378/1999 i 228/2006, durant l’any 2013 s’han



actualitzat les dades del inventari de PCB de Catalunya a partir de les declaracions anuals subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB amb dades de 2012. A desembre del 2013, a l’inventari hi consten 1.130 empreses posseïdores d’equips amb PCB, de les quals 109 es troben actives. Aquestes empreses disposen de 1.897 aparells encara en funcionament, d’un total de 13.398 aparells inventariats. Durant l’any 2013 s’han processat les declaracions presentades per les empreses actives, i s’ha adequat la seva situació d’inventari a les informacions subministrades. Addicionalment s’ha realitzat una tasca de control i d’assessorament, en el marc de la qual s’han enviat o rebut 194 comunicacions. D’acord amb la informació disponible (veure figura), el cens d’aparells sotmesos a inventari està pràcticament estabilitzat, alhora que es visualitza un decrement progressiu i sostingut en el nombre d’aparells actius, derivat del compliment dels terminis d’eliminació o descontaminació dels aparells i de la finalització de la seva vida útil. Gràfic 20. Evolució de l’inventari de PCB

6.2.5 Valorització d’escòries Les dues normatives que regeixen les escòries a Catalunya són:

Ordre de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d’escòries

Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d’escòries siderúrgiques.

Durant el 2013 s’ha fet el seguiment de les aplicacions i de les analítiques de les escòries valoritzables siderúrgiques i d’incineradores de RSU: TRARGISA, SIRUSA, RUSC VALORITZACIÓ, RECICLAJES SAN ADRIAN, UTE-TEM TERSA, CELSA, FUNOSA, ADEC i Tractament i Valorització de Fangs. S’ha donat resposta a les sol·licituds d’informació d’altres departaments (Inspecció i Control, Control Legal) sobre possibles irregularitats en l’aplicació d’escòries. També s’ha fet el seguiment de l’aplicació escòries urbanització INCASÒL a Abrera. I la presa de mostra de les escòries i estudi tècnic de l’UPC 6.2.6 Subproductes Recepció de 69 sol·licituds de gestió de residus com a subproductes, anàlisi i elaboració d’un informe tècnic per cada sol·licitud rebuda, i sol·licituds d’informació complementària i informes d’al·legacions i recursos d’alçada, si s’escau. 28 d’aquestes sol·licituds han estat desfavorables i 38 favorables. Implantació de la tramitació electrònica per a la simplificació del tràmit a través de la FUE (Finestreta Única Empresarial). Signatura del nou Conveni (encàrrec de gestió) amb el Consell de Cambres de Catalunya per a la promoció de la figura del subproducte per a l’any 2013. Enviament dels butlletins electrònics de la Borsa de Subproductes de Catalunya (febrer, maig i novembre de 2013) a 10.000 productors.



6.2.7 Altres actuacions diferents fluxos residus Brossa marina Durant el 2013 s’ha treballat en els següents temes: Col·laboració amb Ports de la Generalitat en l’assessorament per a la gestió dels residus produïts a les seves instal·lacions. Seguiment de la gestió actual de les embarcacions fora d’ús a Catalunya amb l’objectiu de crear noves línies de treball per a la valorització d’aquests tipus de residus. Projecte de valorització de les xarxes de pesca. Reunions amb els implicats: Ports de la Generalitat i empreses gestores de residus. Presentació del projecte de valorització de xarxes de pesca al Workshop organitzat per la ONG WFO (Waste Free Oceans) a Brussel·les el dia 5.12.2013. Participació en el procés de consulta pública sobre la escombraria marina (Marine Litter) organitzat per la Comissió europea. Olis vegetals Pel que fa als olis vegetals, s’ha participat, donat suport i fet el seguiment del projecte LIFE EDUCO (de l’Oli al Biodièsel), sobre la transformació dels olis vegetals usats recollits pels escolars catalans en biodièsel. Realització d’una carta de suport per part de l’ARC al projecte i enviament als municipis participants en el projecte.

Plàstics reciclats Des de l’Agència s’ha col·laborat amb el Centre Català del Plàstic per a l’actualització de l’apartat de la web de l’ARC referent als plàstics reciclats. Assessorament i seguiment de l’estudi.



6.2.8 Mapa de les infraestructures de gestió de residus industrials



6.3 Residus de la construcció i la demolició 6.3.1 Instal·lacions Durant l’any 2013 l’Agència de Residus de Catalunya ha informat favorablement la planta de reciclatge de El Perelló (Baix Ebre) i la planta de selecció i transferència de Preixana (Urgell). A més, durant l’any 2013 han estat inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya la planta de reciclatge de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), les plantes de selecció i transferència de Les Preses (Garrotxa) i El Pont de Suert (Alta Ribagorça) i la planta de transferència d’Igualada (Anoia).

Taula 28. Instal·lacions autoritzades per a la correcta gestió dels residus de la construcció

Estat Dipòsits

controlats Plantes de triatge i/o

transvasament Plantes de reciclatge

En funcionament 55 26 46

6.3.2 Seguiment de les instal·lacions Dins del contracte pel servei de control de les instal·lacions de gestió dels residus de la construcció a Catalunya (dipòsits, plantes de triatge i plantes de valorització) s’han realitzat 588 visites de control, que sempre han inclòs recomanacions per a la gestió i, en algun cas puntual, han generat requeriments de l’ARC per a la correcció de mancances. Inici serveis de control i assessorament als ens locals per a la gestió correcta de RCDs. Per l’altra part l’ARC ha continuat amb la metodologia seguida durant els darrers anys, enviant requeriments als ajuntaments i encoratjant-los a resoldre les situacions irregulars. S’han fet visites d’inspecció a alguns dels indrets afectats per tal de comprovar si l’ajuntament havia pres algun tipus de mesures per impedir que es produïssin més situacions irregulars.

S’han rebut 9 denúncies. 2 dels mossos, 4 dels agents rurals, 3 del Seprona i 1 denúncia s’ha iniciat des del Departament de Disposició i control. D’aquestes denúncies, 2 estan pendents i en fase de tràmit amb els respectius ens locals, 3 s’han traslladat al Departament de Control legal, ja que després de 2 requeriments els ajuntaments no han donat cap resposta i s’han resolt 5. 6.3.3 Dades de generació i gestió Els gestors de residus de la construcció presenten la declaració anual de residus de gestors (DARIG) a partir de la informació de les declaracions es calcula la generació de residus de la construcció de Catalunya. L’any 2013 s’han generat 2,3 milions de tones de residus de la construcció, continuant amb la tendència de davallada d’aquest tipus de residus.



Gràfic 21. Evolució de la gestió dels residus de la construcció i demolició a Catalunya (entrades de residus a les instal·lacions de gestió)

La gestió dels residus de la construcció i demolició a 2013 es situa en un 41% de valorització material, mentre que la deposició ha representat el 59%. Cal destacar que la valorització incrementa de forma molt important a partir de l’any 2009, fet que coincideix amb la implantació del cànon de deposició de residus de la construcció, mentre que des de l’any 2010 ha anat disminuint tant en percentatge com en valor absolut, fet que pot venir influenciat per la suspensió temporal d’aquest cànon i a la baixada de tarifes d’abocador, al mateix temps que s’ha reduït el consum d’àrids reciclats vinculats a algunes obres emblemàtiques (ampliació port de Barcelona, Línia 9 del metro). Gràfic 22. Evolució de la gestió de residus de la construcció



6.3.4 Mapa de les infraestructures de gestió dels residus de la construcció i la demolició de Catalunya



6.4 Dejeccions ramaderes 6.4.1 Plans de gestió de dejeccions ramaderes La gestió de les dejeccions generades per les explotacions ramaderes és essencialment una gestió agrària i a Catalunya es realitza mitjançant plans de gestió específics que ha d’elaborar i seguir cada explotació ramadera. Aquests plans són valorats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i quan la disponibilitat de parcel·les per a realitzar una correcta gestió agrícola és insuficient, requereix el tractament dels excedents fora del marc agrari mitjançant gestors de residus, com ara plantes de compostatge i instal·lacions d’assecatge tèrmic i cogeneració, situació en la qual intervé l’Agència de Residus. Per tant, durant l’any 2013 en els procés d’intervenció administrativa que regula la llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, des de l’Agència de Residus de Catalunya s’ha informat tècnicament sobre la valoració de la gestió de les dejeccions ramaderes fora del marc d’explotacions ramaderes incloses en plans de gestió col·lectius i individuals.

Es va continuar amb la revisió i actualització de les dades relatives a la gestió fora del marc agrari, formalitzada a través de contractes entre les granges i els gestors de residus orgànics autoritzats per al tractament de dejeccions ramaderes. Aquest any 2013 la intervenció de l’Agència de Residus s’ha focalitzat en les quantitats de dejeccions ramaderes realment tractades pels gestors de residus, per tal de fer-ne el seguiment i la notificació al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, per tal que verifiqui les propostes de gestió fora del marc que consten als plans de gestió, atès que pot tenir incidència en l’aplicació agrària.

6.4.2 Comissió interdepartamental de Nitrats i Dejeccions ramaderes S’ha continuat amb l’activitat de la Comissió Interdepartamental de Nitrats i Dejeccions ramaderes, constituïda el 6 de novembre de 2012, d’acord amb la publicació del Decret 145/20125, de la que formen part la direcció general de Qualitat Ambiental, de la direcció general d’Indústria, de la direcció general de Coordinació Interdepartamental, de l’Agència de Residus de Catalunya, de l’Agència Catalana de l’Aigua, de l’Institut Català de l’Energia, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. L’objectiu de la Comissió és elaborar, definir i coordinar les estratègies i polítiques del Govern de la Generalitat en la qüestió de la gestió de la matèria orgànica i fertilització, i vetllar especialment per la valorització de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants, de manera que aquestes assegurin la protecció de les aigües subterrànies, els sòls i la salut de les persones. Durant aquest any 2013, s’ha constituït el Grup tècnic de Treball de Plantes de tractament de purins, que té la funció d’analitzar la situació de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes que perdran la seva viabilitat econòmica arrel dels canvis en la normativa energètica i van anunciar el seu tancament. En el marc del grup de treball s’analitza la situació actual de les explotacions i es proposen les actuacions a dur a terme per a resoldre aquesta problemàtica, traslladant les conclusions tècniques a la Comissió Interdepartamental. 6.4.3 Pla pilot de millora de la gestió territorial de les dejeccions ramaderes a la comarca d’Osona Durant l’any 2013 s’ha concretat la intervenció de les explotacions d’Osona Nord en la prova pilot per a la millora de la



gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització. L’objectiu principal és crear un centre de gestió territorial integrat per el màxim nombre d’explotacions dels municipis escollits, i la màxima superfície agrícola d’aquests municipis, per a gestionar de forma integral i territorial les dejeccions i el tractament dels excedents. L’àmbit de gestió abasta les explotacions ramaderes ubicades als municipis de Torelló, Sant Pere de Torelló, Sant Vicens de Torelló, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sora, Orís, Vidrà i Santa Maria de Besora, tots ells municipis del nord de la comarca d’Osona, amb una clara coherència territorial. La prova consisteix en 4 fases, que es relacionen a continuació:

- Diagnosi i adhesió d’explotacions - Redistribució de les dejeccions en les terres disponibles - Identificació d’excedents i tractament de les dejeccions - Inici i consolidació del centre de gestió

La previsió és que durant l’any 2014 es pugui formalitzar el Protocol de col·laboració entre el DAAM, el DTES, l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a l’inici de la prova. 6.4.4 Col·laboració amb les organitzacions sindicals JARC i UNIÓ DE PAGESOS Durant l’any 2013 s’ha continuat amb les tasques iniciades amb els convenis establerts amb els sindicats agraris Unió de Pagesos (UdP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) per al desenvolupament de tasques de divulgació al sector agrari-ramader amb l’objectiu de millorar la gestió dels residus. En concret amb el JARC s’ha estat treballant en el l’elaboració de tríptics

informatius i fitxes descriptives sobre els residus generats en el sector ramader, agrari i d’indústries agroalimentàries, on es descriu el tipus de residus generats i les vies de gestió més adequades. Amb la Unió de Pagesos s’han iniciat els treballs de col·laboració per a donar a conèixer i difondre l’ús del compost de dejeccions ramaderes, de FORM i de residus orgànics industrials en el sector agrícola. 6.5 Residus agro-industrials i llots de depuradora 6.5.1 Vies de gestió

- L’aplicació agrària és una via de valorització dels residus orgànics de bona qualitat (d’indústries agroalimentàries i fangs de depuradora). L’Agència de residus efectua l’autorització, control i seguiment, amb la coordinació necessària amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. La valoració de la gestió agrícola de residus orgànics implica l’avaluació de la idoneïtat d’aquests residus per a ser utilitzats en agricultura, que es pot dur a terme a través de gestors autoritzats o com una gestió en origen per part del propi productor, o bé a partir del seu tractament en instal·lacions de compostatge i/o digestió anaeròbia de gestors autoritzats. Aquesta valoració de l’aptitud del residu es realitza amb l’anàlisi de les característiques del residu (estudi de la seva procedència, el seu valor agronòmic, la seva innocuïtat, constància i estabilitat) –anàlisis agronòmics i de metalls pesants, etc-. Quan aquest residu orgànic es preveu aplicar-se directament en sòls agrícoles, es



realitza un pla d’adobat que inclou la caracterització del sòl, les dades de les parcel·les i cultius i la justificació de les dosis d’aplicació (criteri nitrogen, fòsfor, etc). Pel que fa a la aplicació directa de residus orgànics en parcel·les agrícoles, s’han revisat les declaracions mensuals lliurades pels gestors autoritzats i s’ha informat dels expedients oberts degut a incidències detectades en la gestió, on s’ha avaluat el pla d’adobat i els criteris d’aplicació.

- Una altra via de valorització dels residus orgànics és la restauració o aplicació en activitats extractives i terrenys marginals, com a adobs orgànics per millorar la qualitat dels sòls o substrats emprats en la restauració, cosa que suposa un gran benefici ecològic i mediambiental. L’ARC avalua les propostes d’aquesta gestió conjuntament amb la Secció de restauració d’activitats extractives de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Degut a l’interès existent sobre la restauració en dipòsits de runes utilitzant llots de depuradora urbana i bioestabilitzat, al llarg de l’any 2013 s’ha continuat la tasca de col·laboració amb el centre públic de recerca CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) amb l’objectiu d’establir els criteris tècnics d’aplicació d’aquests residus com a esmena orgànica en la rehabilitació d’aquestes zones, que consisteix bàsicament en determinar la dosis d’aplicació en relació al volum de sòl a rehabilitar, valorar l’aptitud d’aquests residus com a esmena, les pautes a tenir en compte en el maneig, etc. D’altra banda, també el CREAF ha realitzat l’assessorament i seguiment tècnic d’aquelles sol·licituds concretes per

utilitzar aquests residus en restauració de sòls.

- L’ARC participa també en els processos tècnics de gestió de residus orgànics, com ara els efluents de cellers i almàsseres (que inclou les oliasses i les vinasses) o la utilització de subproductes orgànics en la fabricació de fertilitzants.

- En referència al compost, en el marc del conveni establert amb la Unió de Pagesos esmentat a l’apartat 6.4.4, s’està treballant per tal de donar a conèixer i difondre l’ús del compost de dejeccions ramaderes, de FORM i de residus orgànics industrials en el sector agrícola. En aquest context es van realitzar visites als agricultors del Baix Llobregat per intercanviar experiències en l’ús del compost, idees, propostes, etc.

6.5.2 Gestors de residus orgànics per a aplicació al sòl A l’any 2013 consten al registre de gestors de residus 13 gestors autoritzats per a l’activitat de gestionar residus orgànics en parcel·les agrícoles. L’autorització i inscripció al registre d’aquests gestors de residus per a la gestió agrícola consisteix en valorar la solvència tècnica de l’empresa per a realitzar aquesta gestió i en concret, els coneixements agronòmics, l’equip tècnic encarregat de la gestió agrícola, els criteris que s’han tingut en compte en la confecció dels plans d’adobat de les finques amb aquests residus (anàlisi del residu, del sòl, criteris de dosificació, necessitats del cultiu, prescripcions normatives, etc. ) així com la maquinaria d’aplicació. Tenint en compte que les autoritzacions d’aquests gestors es concedeixen per un període inicial susceptible de pròrrogues successives d’acord amb els terminis establerts, s’ha prorrogat l’autorització per



a 5 gestors, un cop revisats els expedients i la gestió realitzada durant els anys anteriors, s’ha tramitat la baixa d’1 gestor d’acord amb la seva sol·licitud i estan en

revisió 2 expedients en els quals es van detectar mancances en la gestió per acabar d’avaluar la seva solvència tècnica.

6.6 Sòls contaminats 6.6.1 Informes preliminars de situació (IPS) i informes de situació (IS) El Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, indica que, entre d’altres, els titulars de les activitats potencialment contaminants del sòl (APC) han de presentar l’informe preliminar de situació (IPS) i els informes de situació (IS), segons escaigui. El 2013, l’ARC ha rebut 382 informes més, cosa que suposa un total de 8.815 informes relacionats amb el RD 9/2005. 6.6.2 Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl Els informes complementaris són els que avaluen les actuacions d’investigació que permeten caracteritzar i determinar la contaminació d’un sòl i definir l’abast i les tasques de recuperació necessàries basant-se en el risc que comporta. Les dades de 2013 són les següents:

Taula 29. Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl

Informes d’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació d’emplaçaments potencialment contaminats i contaminats

283

Expedients arxivats perquè s’han donat per finalitzades les actuacions d’investigació, de millora ambiental o de descontaminació del sòl

97

Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats 39 Resolucions de declaració de sòl contaminat 3

Resolucions d’aprovació de projecte de recuperació d’un sòl contaminat 6

Resolucions de desclassificació de sòl contaminat 4

Sol·licituds d’aprovació de projecte de recuperació voluntària del sòl 9

Resolucions d’aprovació del projecte de recuperació voluntària del sòl 12



6.6.3 Situació acumulada a 2013 dels emplaçaments segons les fases del procés de gestió de la contaminació del sòl Durant el 2013 es van identificar 39 nous emplaçaments potencialment contaminats, el que suposa un total de 1.159 emplaçaments inventariats a Catalunya. Es van finalitzar actuacions d’investigació i/o recuperació en 97 emplaçaments, el que sumat a les anteriorment realitzades suposa un 71% ja finalitzades. En un 19% dels restants, s’estan realitzant actuacions d’investigació i en un 10% actuacions de recuperació o millora ambiental.

Gràfic 23. Etapes de la gestió dels emplaçaments: situació 2013

6.6.4 Distribució de les activitats causant de la contaminació del sòl L’origen dels emplaçaments potencialment contaminants a Catalunya és divers. Tres grans sectors són els majoritaris (91%), (1) els d’origen industrial, (2) els emplaçaments comercials i (3) els emplaçaments històrics relacionats amb antics abocadors de residus d’origen municipal on també hi ha, en alguns d’ells, presència de residus d’origen industrial.

Gràfic 24. Origen de la contaminació de sòls: principals tipus d’activitats

6.6.5 Distribució dels principals contaminants detectats en els emplaçaments potencialment contaminats Tres grups de contaminants químics són presents en els emplaçaments potencialment contaminants en un 73%, (1) els TPH (hidrocarburs totals del petroli), (2) els metalls pesants i (3) els BTEX.

Gràfic 25. Principals contaminants en emplaçaments potencialment contaminats



6.6.6 Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats A l’emplaçament de l’antiga empresa Hightex, a Òdena, s’han continuat fent actuacions de control de les aigües impactades per la contaminació residual present al sòl i que són retingudes a les rases de captació. Igualment, per part de grups de recerca, es continuen fent actuacions sobre les aigües subterrànies relacionades amb el tractament d’aquestes per oxidació química, hidròlisi alcalina i biodegradació. 6.6.7 Seguiment dels convenis de col·laboració L’ARC ha participat en el seguiment de l’acord voluntari entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per preservar i millorar el medi ambient.

L’ARC ha participat en la Mesa tècnica del conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per al seguiment mediambiental d’un conjunt d’infraestructures en el delta del riu Llobregat. 6.6.8 Mapa distribució geogràfica dels expedients en avaluació La distribució geogràfica dels expedients de contaminació del sòl en avaluació en data 31 de desembre de 2013 per comarca queda recollida en el mapa adjunt. Les comarques amb un nombre més elevat d’expedients són, per ordre, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Tarragonès i el Baix Llobregat.



6.7 Altres actuacions de descontaminació (Flix) Durant l’any 2013 s’ha realitzat tasques de seguiment de l’activitat d’eliminació de la contaminació química dels residus depositats en l’embassament de Flix consistent en les següents etapes : retirada del sediments contaminats del riu Ebre, processament dels sediments i, quan aquests compleixen criteris d’admissió en un dipòsit controlat de classe II, el seu enviament al dipòsit. Les operacions d’extracció i tractament van començar al mes de març de 2013 i fins el 31 de desembre de 2013 s’han processat 343.000 t. 6.8 Residus sanitaris Recollida i tractament Els residus sanitaris de grup III s’han esterilitzat en tres plantes que disposen d’una capacitat de 7.452 t/any (el que representa una disminució d’un 1,9% de la capacitat autoritzada respecte l’any anterior). Els residus sanitaris del grup IV que tenen caràcter citostàtic es recullen mitjançant 4 centres de recollida i transferència amb una capacitat autoritzada total de 1.778 t/any (el que representa un increment del 82,9% respecte l’any 2012.) i posteriorment s’eliminen mitjançant l’operació d’incineració com a residus perillosos. Col·laboració amb altres administracions Col·laboració a nivell tècnic amb l’Agència de protecció de la Salut, com també amb el personal tècnic i sanitari dels centres Assessorament Assessorament a gestors i altres actors implicats (usuaris, personal i serveis sanitaris, ajuntaments, etc.) referent a la gestió i codificació dels residus , com també a la normativa d’aplicació Altres

Participació en el “Grupo de trabajo para la realización de la Guía de prevención y gestión de residuos sanitarios y veterinarios” a nivell estatal. S’ha realitzat la primera Reunió del Grup de Treball el 28/11/2013

6.9 Els subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH) Els subproductes animals i els productes derivats no destinats a consum humà (en endavant SANDACH) estan regulats per la normativa europea Reglament (CE) 1069/2009 i pel Reglament (UE) 142/2011, i el Real Decreto 1528/2012.

A nivell català es disposa del Decret 15/2010 de distribució de competències en matèria SANDACH.

Tots els operadors que gestionen SANDACH s'han de registrar i/o disposar de la corresponent autorització. En funció del tipus d'activitat, la normativa estableix els requeriments a complir per a cada tipus d'operador. En base a les competències atribuïdes a l’ARC en matèria de SANDACH, han de sol·licitar la seva inscripció en el registre a l’ARC (article 23 del Reglament (CE) 1069/2009) els següents operadors:

Intermediari (sense instal·lacions) i

distribuïdors de productes derivats de material de categoria 2 (art.23.1)

Transportistes de subproductes animals i productes derivats de categoria 1 i 2 (art. 23.1).

Plantes oleoquímiques (art. 23.1)

Igualment, resten sotmesos al règim d’autorització de SANDACH (article 24 del Reglament (CE) 1069/2009):

Plantes de transformació de

categoria 1 i 2 (art. 24.1.a).



Plantes d’incineració i coincineració (art. 24.1.b i art. 24.1.c).

Plantes que fabriquen combustible a partir de subproductes animals o productes derivats (art.24.1.d).

Fàbrica d’adobs i esmenes del sòl d’origen orgànic provinent de material de categoria 2 (art. 24.1.f).

Plantes de compostatge (art.24.1.g). Plantes de biogàs (art.24.1.g). Plantes tècniques de subproductes

animals i productes derivats de categoria 2. Establiment que realitza activitats intermèdies i que emmagatzema subproductes animals de categoria 2 (art. 24.1.h).

Establiment que emmagatzema subproductes de categoria 1 i 2 (art. 24.1.h, art. 24.1.i).

Magatzem de productes derivats de categoria 1 i 2 (art. 24.1.j).

Atès que les competències afecten diferents departaments dins de l’Agència de Residus de Catalunya, i per poder treballar d’una manera transversal, l’any 2012 es va crear un Grup de Treball i una Comissió interna específica per als temes SANDACH.

Aquest Grup de Treball i Comissió Tècnica, durant el 2013 ha realitzat les següents tasques:

Establir criteris i realitzar el seguiment pel que fa a l’autorització/registre d’establiments SANDACH.

Avaluació de temes que afecten al dia a dia de la gestió del SANDACH.

Jornades de formació per a tècnics i inspectors de l’ARC (febrer 2013)

Redacció i signatura del “Programa de control dels establiments SANDACH per al període 2012-2015 de l’ARC”, que inclou la definició del procediment per a l’autorització i registre d’establiments SANDACH

Consultes a la Comisión Nacional i al MAGRAMA sobre temes SANDACH.

Enviament d’un escrit informatiu a les activitats afectades per la

normativa SANDACH per a que tramitin la seva inscripció al registre SANDACH.

Proposta de revisió del Decret 15/2010 de distribució de competències en matèria SANDACH.

Revisió dels documents de control dels moviments SANDACH.

Altres temes tècnics: preparats biodinàmics, mètode d’hidrolització de cadàvers, relació de codis de residus CER amb categories SANDACH.

Durant l’any 2013, s’han inscrit al Registre SANDACH:

1 planta de compostatge de dejeccions ramaderes

1 planta de compostatge de FORM 1 planta tècnica de tractament de

dejeccions ramaderes (purins) 5 intermediaris sense instal·lacions 1 planta de transformació 1 laboratori 4 magatzems de productes derivats 4 plantes de compostatge 2 incineradores 194 transportistes

També durant el 2013, s’ha assessorat i elaborat material (exemple guia APPCC per a plantes de tractament biològic) per tal que aquests establiments iniciessin els tràmits de registre SANDACH.



6.10. Residus i canvi climàtic L’any 2013 ha estat el primer en què a nivell de les dades estadístiques de residus s’ha incorporat un nou paràmetre que és el Càlcul de la petjada de carboni en els residus municipals. El càlcul es va realitzar sobre les dades dels anys 2011 i 2012. La gestió dels residus municipals (transport i tractament) contribueix a les emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH), altrament conegudes com petjada de carboni i expressades en unitats de CO2 equivalent (CO2eq). No obstant, el sector també pot suposar una via de reducció de les emissions de GEH gràcies a la valorització material i energètica dels residus. L’eina de càlcul CO2ZW desenvolupada per Sostenipra (Universitat Autònoma de Barcelona) permet calcular la petjada de carboni de la gestió dels residus i és útil com a suport informat i rigorós per a una presa de decisions amb criteris ambientals en la gestió dels residus. Els principals aspectes metodològics d’aquesta eina són:

Visió Anàlisi de Cicle de Vida (impactes directes i indirectes)

Inclusió dels crèdits de la valorització energètica i material (d’acord amb recomanacions Comissió Europea 2011, ISO 14040, ISO 14069)

Adaptació a les dades locals Factors emissió del tractament de

residus basats en IPCC Emissions futures dipòsit controlat

Resultats destacables:

Tal com s’ha esmentat l’estudi ha comparat les dades amb les de l’any 2011. Així al 2012 la petjada de carboni per habitant han estat de

104 kg de CO2 equivalent/habitant · any, mentre que a 2011 van ser de 119 kg de CO2 equivalent/habitant · any, el que representa un 12,6% menys.

Les emissions evitades totals l’any

2012, que representen 769.167 t CO2 equivalent/any, equivalen a les emissions de 400.000 cotxes que circulen 10.000 km a l'any o a les de 195.000 neveres funcionant ininterrompudament durant 10 anys.

Resultats de la petjada de carboni

per comarca (2012):

Les comarques que assoleixen alts

valors de recollida selectiva i tracten prèviament la fracció resta abans de la seva disposició final presenten una petjada de carboni menor, davant les comarques que tenen uns índex de recollida selectiva baixos i/o no tracten prèviament la fracció resta sinó que la destinen directament a abocador.



.

L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor


7.1 Residus d’envasos 7.1.1 Sistemes integrats de gestió de residus ECOEMBES, Sistema integrat de gestió d’envasos lleugers Durant el mes de juliol de 2013, es va signar la resolució de renovació de l’autorització de Ecoembalajes España,SA per actuar com a sistema integrat de gestió d’envasos i residus d’envasos a Catalunya pel període 2013-2018. Durant aquest mes de juliol també es va signar el conveni entre l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes on s’estableixen les condicions econòmiques que aquest Sistema Integrat de Gestió d’envasos (SIG) ha de pagar als Ens Locals que realitzin la recollida selectiva d’envasos de paper i cartró i d’envasos lleugers (plàstic, metalls i brics) recollits mitjançant els serveis de recollida de residus municipals. Aquest conveni, que té vigència fins l’any 2018, recull tots els conceptes que Ecoembes ha de finançar perquè les empreses productores d’envasos tenen la responsabilitat amb les despeses de recollida i tractament dels productes que posen en el mercat, un cop aquests esdevenen residus. El conveni preveu les despeses derivades de la recollida selectiva dels diversos tipus d’envasos, de la seva posterior selecció, de les estacions de transferència i transport, de la gestió dels envasos que contenen residus especials en els punts d’aportació (deixalleries o punts verds). El conveni també promou i finança la realització de campanyes d’informació i sensibilització ambiental desenvolupades pels propis ens locals, i les campanyes institucionals i altres actuacions destinades a fomentar la recollida selectiva dels envasos. En la negociació del conveni hi van participar representants de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC),

l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i s’han aconseguit prorrogar les condicions econòmiques bàsiques de l’anterior conveni (2008-2013). Les actuals condicions s’ajustaran a partir del 2016 amb la finalitat de millorar la qualitat del material amb destinació a les plantes de triatge d’envasos lleugers. SIGFITO, Sistema integrat de gestió d’envasos fitosanitaris i d’altres envasos d’àmbit agrícola Durant el mes de maig de 2013, es va signar la renovació d’autorització de la societat Sigfito Agroenvases,SL com a sistema integrat de gestió d’envasos de productes fitosanitaris i d’altres envasos d’àmbit agrícola a Catalunya, corresponent al període 2013-2018. S’ha incorporat a la nova autorització la possibilitat de gestionar d’altres d’envasos d’àmbit agrícola (adobs, fortificants, llavors, fertilitzats, etc...) donant resposta a les demandes procedents dels agricultors de gestionar conjuntament tots els envasos generats pel sector agrícola. Els punts d’agrupament d’aquests envasos repartits per tota Catalunya s’ha incrementat fins un total de 346, dels quals són mes nombrosos a la demarcació de Lleida amb 163 punts d’agrupament i a la demarcació de Tarragona amb 110 punts d’agrupament. Aquests punts són principalment cooperatives agràries i punts de venda de productes envasats d’àmbit agrícola. Amb aquest increment de punts d’agrupament d’envasos a Catalunya s’ha aconseguit incrementar les quantitats recollides fins arribar als 293.179 Kg. Aquestes recollides selectives representen un percentatge de recollida del 51% respecte els envasos fitosanitaris i d’àmbit agrícola posats al mercat en territori català.



L’aplicació del Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s’estableix el marc d’actuació per aconseguir un us sostenible dels productes fitosanitaris ha permès incrementar també la qualitat degut a l’obligatorietat de l’aplicador de fer un triple esbandit als envasos fitosanitaris. ECOVIDRIO, Sistema integrat de gestió d’envasos de vidre Durant el 2013 s’ha dut a terme la revisió de l’autorització d’ECOVIDRIO com a Sistema integrat de gestió atès que la vigència del Conveni finalitzava el mes de juliol. Es va realitzar un estudi dels costos reals de la recollida selectiva del vidre que va fer allargar el Conveni fins que es van ultimar les negociacions a principis del 2014. Amb tot els Ens locals adherits al Conveni de col·laboració entre aquesta societat i l’Agència de Residus de Catalunya han estat de 98, comptant tant les adhesions individuals d’Ajuntaments com les conjuntes a mitjançant Consells Comarcals, Consorcis, etc., que suposen la totalitat de municipis de Catalunya. Aquest Conveni destaca per l’impuls que se li vol donar a la recollida selectiva del vidre d’origen comercial. A nivell econòmic per a l’exercici 2012 ECOVIDRIO ha destinat uns 300.000€ aproximadament a la compra de bujols i contenidors per a reforçar la recollida en el canal HORECA (Hosteleria, Restauració i Càtering). SIGRE, Sistema Integrat de Gestió d’envasos del sector farmacèutic

La recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent mitjançant el Sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector farmacèutic (SIGRE), la qual es va iniciar l’any 2001. S’organitza mitjançant contenidors ubicats a prop de 3.089 farmàcies de Catalunya.

Taula 30. Farmàcies col·laboradores a Catalunya

Demarcació Nombre de

farmàcies Quantitat recollida

(tn) Barcelona 2.253 547

Girona 325 47

Lleida 192 39

Tarragona 319 64

TOTAL 3.089 697

Durant l’any 2013 s'han recollit 697 tn de medicaments, que suposa un lleuger increment del 0.8% respecte l’any anterior, i tot apunta a la estabilització de la recollida selectiva d’aquesta fracció. 7.1.2 Tràmits empreses envasadores Declaració Anual d’Envasos (DAE) L'article 15 del Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desenvolupament i l'execució de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos estableix la informació que els agents econòmics hauran de subministrar a les administracions públiques. Aquest article preveu que, abans del 31 de març de cada any, els envasadors informin als òrgans competents de la comunitat autònoma on estiguin domiciliats de la quantitat total d'envasos i productes envasats posats al mercat nacional durant l'any anterior, indicant aquells envasos que siguin reutilitzables. Per tal de facilitar que els envasadors puguin subministrar aquesta informació còmodament i ràpida, l'Agència de Residus de Catalunya ha elaborat la Declaració anual d'envasos (DAE).

Les empreses que en la DAE superin les quantitats llindar d’envasos posats al mercat nacional que marca el Reial decret 782/1998 hauran d’elaborar un Pla Empresarial de Prevenció amb l’objectiu de minimitzar aquests residus.



L’any 2013 es van presentar 1.132 declaracions corresponents a les dades de l’any 2012. En els últims anys el número d’empreses que han presentat la declaració d’envasos ha augmentat. Enguany totes les declaracions han estat presentades telemàticament Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos

Les comunicacions d’implantació dels Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos reutilitzables, per part de les empreses envasadores, ha continuat incrementant-se. En el marc de la normativa d’envasos i residus d’envasos les empreses envasadores poden optar per comercialitzar els seus productes mitjançant envasos reutilitzables en detriment dels envasos d’un sol ús.

La implantació de Sistemes de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos afavoreix la reutilització dels envasos allargant la seva vida útil, fomentant la prevenció en la generació de residus d’envasos tot garantint el seu control i la seva traçabilitat

Degut a la voluntat de les empreses envasadores per recuperar els seus envasos una vegada buits per tornar-los a reutilitzar, el SDDR s’ha consolidat a l’àmbit industrial, arribant a superar el centenar d’empreses que han notificat la seva implantació voluntària a Catalunya. 7.2 Vehicles fora d’ús (VFU) Declaració anual de gestors de VFU S’ha realitzat el control i seguiment de les dades del 2012 a partir de la DARIG, annex específic pels gestors de VFU. Sol·licitud, recepció i tractament de les dades estadístiques anuals dels 140 gestors de VFU, d’acord amb el RD 1383/2002. Elaboració de l’Informe anual sobre la gestió de VFU 2012, a Catalunya es van gestionar 95.873 vehicles (que els hi és

d’aplicació el RD) corresponents a 94.428,97 t. Certificats de destrucció i col·laboració amb altres administracions Supressió de l’enviament dels certificats de destrucció a partir de l’1 de gener de 2013. D’acord amb la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, la qual estableix a l’article 22 el dret dels ciutadans a no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar, i havent considerat el notable estalvi econòmic i ambiental que pot suposar, tant pels gestors com per la pròpia administració, la supressió de l’enviament dels certificats de destrucció dels vehicles fora d’ús (en paper) a l’Agència de Residus de Catalunya, i avalats per la normativa vigent, a partir del dia 1 de Gener de 2013 no s’ ha rebut cap original en paper dels certificats de destrucció dels vehicles fora d’ús a l’ARC. Instal·lacions de VFU Treball transversal entre diferents departaments de l’ARC per l’actualització i l’adequació dels gestors de VFU (CAT).

Visita instal·lacions de VFU Visita conjunta de l’ARC i la Direcció Genera de Trànsit (DGT) a les instal·lacions de gestió (descontaminació i desballestament) de vehicles i vehicles industrials i a una instal·lació de de Fragmentació, en data 02/05/2013. Informes capacitats superades Control i seguiment de les capacitats dels gestors de VFU autoritzats a partir de l’informe anual (10/05/2013). S’han realitzat 10 informes individualitzats dels gestors que han sobrepassat la seva capacitat de tractament de VFU de l’any 2011 (03/09/13)



Assessorament Assessorament a gestors i altres actors implicats (usuaris, DGT, cossos de seguretat, ajuntaments, AETRAC, Gremi de Recuperació, etc.) referent al reciclatge i la recuperació dels VFU, com també a la normativa d’aplicació.

7.3 Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Implantació d’un nou aplicatiu informàtic per homogeneïtzar, ordenar i arxivar, analitzar i tractar la informació reflectida en els informes anuals que han d’enviar els SIG de RAEE, piles i acumuladors, Pneumàtics fora d’ús i olis industrials usats a l’administració. Seguiment del projecte i proves de funcionament de l’aplicatiu. Seguiment sistemes individuals de gestió de RAEE Seguiment i informe tècnic per l’autorització dels sistemes individuals que presentin les empreses per respondre a les seves obligacions com a productors. S’han realitzat 6 informes tècnics valorant les sol·licituds presentades per ESAOTE, NOVOVENT, MICROKEY, INDO, ADAGIO i la sol·licitud de renovació d’ILUMINACIÓN DISANO. Seguiment dels sistemes individuals (10 SIND) autoritzats (compliment de les obligacions, informe anual, consultes, etc.). Seguiment sistemes integrats de gestió de RAEE S’ha realitzat el seguiment dels incompliments del Conveni i de l’autorització per part dels SIG, proposant , si s’esqueia, l’obertura d’expedient sancionador. S’han revisat els informes anuals, s’ha enviat requeriments d’informació complementària i s’ha sol·licitat l’obertura

d’un expedient sancionador per incompliments. Seguiment conveni marc ARC- Sistemes Integrats de Gestió Organització i participació en les comissions de seguiment establertes pel Conveni Marc S’han realitzat 4 comissions de seguiment del Conveni. Impuls i seguiment de les adhesions dels ens locals al nou conveni. S’han adherit 127 ens locals (municipals i supramunicipals), dels quals 110 ho han fet al llarg del 2013 i al resta al 2012. S’ha iniciat la realització d’un estudi de la situació actual de les deixalleries en quan a temes de seguretat (robatoris) i detecció de millores en la gestió dels RAEE en aquestes instal·acions, que finalitzarà al 2014.

S’ha realitzat una campanya de comunicació en ràdio i TV sobre la recollida selectiva de RAEE que ha anat acompanyada d’una acció promocional a les botigues amb sorteig de vals de descompte entre els consumidors que portessin un RAEE en comprar un AEE equivalent. S’ha supervisat la campanya i l’acció promocional. S’ha assessorat a les associacions ACE i ANGED per tal d’incentivar la participació de les botigues en aquesta promoció.

Seguiment de les tasques realitzades per la Oficina de Coordinació Logística (OFIRAEE) constituïda pels SIG autoritzats. Assessorament continuat. S’han recollit les queixes rebudes de les deixalleries pel retard a les recollides de frigorífics a l’estiu i s’ha fet informe tècnic proposant l’obertura d’expedient sancionador contra el SIG implicat. Seguiment del conveni de col·laboració entre l’ACE (Associació i Gremi de Comerciants d’Electrodomèstics) i els SIG ECOLEC i ECOTIC. Recolzament i seguiment de la plataforma impulsada per FECE pel control dels RAEE recollits a la distribució. L’ARC vetlla



perquè en la mateixa participin tots aquells gestors de RAEE i tots els SIG de RAEE autoritzats a Catalunya. S’han realitzat diverses reunions amb els SIG, el Gremi de Recuperadors, ACE i FECE per tal d’impulsar aquest projecte.

Seguiment de free riders L’any 2013, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ha presentat 5 denúncies d’empreses sobre incompliment de les obligacions del Reial Decret i s’ha tramitat també una denúncia que ens va arribar a finals de 2012. En aquest sentit, s’han enviat els corresponents requeriments per tal d’informar a les empreses sobre l’incompliment de les seves obligacions i s’han iniciat expedients sancionadors en aquells casos que l’empresa no ha regularitzat la seva situació. També han entrat al registre de l’ARC 9 denúncies per part dels SIG i s’ha fet el seguiment de 8 denúncies anteriors que estaven en tràmit. Les denúncies presentades han estat per incompliment de les obligacions establertes en el Reial Decret, per incompliment del contracte amb el SIG o bé, per baixa voluntària sense motius. Reutilització i preparació per a la reutilització

Impuls i seguiment d’un grup de treball sobre reutilització. Celebració d’una jornada de treball sobre preparació per la reutilització el dia 18 de març, promoguda per la Càtedra RELEC i coorganitzada amb l’ARC.

Recolzament del projecte CORE-TIC de la direcció general d’Empresa i Ocupació per a la reutilització i reciclatge dels equips informàtics de la Generalitat de Catalunya. S’han celebrat diverses reunions, s’ha impulsat que els SIG de RAEE financessin una part de la prova pilot, en concret les millores en l’aplicatiu sobre reutilització d’equips informàtics desenvolupat per la UPC i que ha estat utilitzat en el projecte.

Gestors de residus

Seguiment dels projectes WEEE label i WEEE trace, impulsats pels SIG amb la implicació dels gestors.

S’ha enviat als 38 gestors inscrits al Registre amb l’activitat Tractament de RAEE, un qüestionari enviat pel MAGRAMA, s’han recopilat les respostes rebudes, s’han elaborat taules globals i s’han tramès al MAGRAMA.

Seguiment de la subvenció de la Fundación Biodiversidad (MAGRAMA) en el marc del Programa Emplea Verde del Fons Social Europeu., atorgada al projecte:“Creació de llocs de treball a partir de la millora de la gestió dels RAEE”, presentat pel Gremi de Recuperació de Catalunya (cofinançament: 3.000€).

7.4 Pneumàtics fora d’ús (PFU)

Realització dels informes tècnics per a la renovació de les autoritzacions dels SIG de PFU: SIGNUS i TNU per al període 2013-2018.

Seguiment dels informes anuals del SIG amb les dades de pneumàtics posats en el mercat, PFU recollits i compliment dels objectius previstos al RD 1619/2005. Preparació de l’informe sobre l’incompliment dels objectius del RD 1619/2005 per part dels SIG.

Seguiment de adjudicacions concursos de recollida i valorització convocats pels SIG.

Seguiment dels plans empresarials de Prevenció dels dos SIG autoritzats (SIGNUS i TNU).

Seguiment dels free riders (productors que no compleixen les obligacions del RD 1619/2005 sobre la gestió dels neumàtics fora d’ús), realització d’informes tècnics i seguiment dels expedients sancionadors.

Informar als SIG sobre l'estat final de les denúncies presentades.

Resposta a les queixes i incidències de les deixalleries i altres (tallers, etc.) en relació a la recollida dels PFU per part dels SIG.



Seguiment trucades i assessorament a les empreses, gestors i particulars sobre la gestió dels PFU. Coordinació, seguiment i difusió projectes I+D+i per a la promoció de noves vies de valorització material pels PFU alternatives al dipòsit (bàsicament en diferents aplicacions en el sector de la construcció). Incentivar l’augment de la valorització dels residus que gestionen els SIG.

7.5 Olis minerals usats Seguiment dels informes anuals dels SIG d’olis (SIGAUS i SIGPI) amb les dades d’olis posats en el mercat, olis usats recollits i compliment dels objectius que marca el RD 679/2006 pel que es regula la gestió dels olis industrials usats.

Realització de l’informe tècnic per a la renovació de l’autorització del SIG SIGAUS per al període 2014-2019.

Seguiment dels plans empresarials de Prevenció dels dos SIG autoritzats.

Seguiment de la finalització del servei públic de tractament d’olis industrials usats i resposta a les consultes sobre la gestió de l’oli usat una vegada acabat aquest.

Seguiment dels free riders (productors que no compleixen les obligacions del RD 679/2006), realització d’informes tècnics i seguiment dels expedients sancionadors..

Seguiment trucades i assessorament tècnic a gestors i altres actors (usuaris,..) implicats en la gestió dels olis usats. 7.6 Residus de piles i acumuladors Seguiment Sistemes Integrats de Gestió

Seguiment del compliment de les obligacions per part dels SIGs autoritzats (4 Sistemes Integrats autoritzats, 1 d’ells en tràmits de desistiment d’autorització i 1 en tràmits d’autorització). Seguiment requeriments i realització informes tècnics

corresponents. S’ha revisat la sol·licitud de renúncia a l’autorització per part d’ECO-RAEE i s’ha realitzat informes tècnics corresponents. S’han fet informe tècnic de les al·legacions presentades per ECOLEC proposant la seva autorització.

Seguiment de free riders

L’any 2013 s’han presentat 3 denúncies sobre l’incompliment de les obligacions del Reial Decret 106/2008, i s’ha fet el seguiment d’una denúncia anteriorment pendent. Un cop enviats els requeriments corresponents, s’han iniciat expedients sancionadors en aquells casos que l’empresa no ha regularitzat la seva situació.

Seguiment conveni marc entre l’ARC i els SIG

S’han celebrat 5 comissions de seguiment del Conveni Marc.

Hi ha 214 ens locals (municipals i supramunicipals) adherits al Conveni, dels quals 37 han tramitat la seva adhesió al llarg del 2013.

Seguiment de les tasques realitzades per la Oficina de Coordinació Logística (OFIPILAS) constituïda pels SIG autoritzats. Assessorament continuat i seguiment pel correcte funcionament del servei de recollida i reciclatge de piles, acumuladors i bateries de les deixalleries i distribució

Realització d’una enquesta sobre la situació actual de la gestió de piles a Catalunya, des del punt de vista de la ciutadania.

S’ha realitzat una campanya de comunicació en ràdio, premsa, OPIS, contenidors de piles de carrer i TV sobre la recollida selectiva de piles amb el finançament del SIG i s’ha realitzat el post-test corresponent.

Seguiment productors bateries d’automoció

Seguiment i autorització dels sistemes individuals de gestió de bateries d’automoció (20 SIND).

Seguiment de l’Acord Voluntari per a la gestió de les bateries de plom àcid.



Reunió del grup de treball sobre la gestió de les bateries del vehicle elèctric el 17/07/2013 per presentar la proposta d’estudi realitzat per l’IREC (Institut de recerca de l’Energia de Catalunya) sobre la valorització de les bateries de VE. Reunions prèvies amb l’IREC i l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) per a la realització del document.

Assistència a la jornada sobre el projecte europeu SOBAMAT (estat de l’art sobre les bateries ió-Li) a València (19/12/2013

Instruments econòmics i fiscals


8.1 Subvencions L’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb els objectius dels programes, té entre les seves finalitats donar suport als ens locals, a les entitats sense ànim de lucre i a les empreses. En aquest sentit un dels seus eixos són les línies d’ajut per a diferents actuacions, determinades depenent de la disponibilitat pressupostària.

Taula 31. Subvencions justificades durant el 2013 (convocatòries)

SUBVENCIONS

ANYS

IMPORTS JUSTIFICATS

Per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals

2010-2013

87.756,73 €

Per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a RM i punts d'abocament incontrolat de RC

2010

439.395,38 €

Per a projectes de prevenció de residus municipals

2009-2010

78.657,16 €

Premis a Disseny per al Reciclatge 2013

2013

12.000,00 €

Per a la gestió dels residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant.

2011-2012

3.200,00 €

Per al foment de la Recerca mediambiental per al reciclatge de residus de la construcció i de la demolició i per a la seva aplicació

2010

26.073,48 €

Per a la redacció dels plans de gestió de residus de la construcció i demolició i del seu seguiment

2010-2011

3.000,00 €

Per a la investigació i la recuperació de sòls de la seva propietat afectats per contaminacions

2010

37.094,25 €

Per la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ens locals de Catalunya

2010-2012

1.666.431,93 €

Per a l'execució de projectes de minimització de residus

2006-2010

304.289,82 €

TOTAL

2.657.898,75 €



Taula 32. Subvencions directes

Subvencions directes capítols IV i VII Any Resolució

Imports Justificats 2013

Subvenció al Conselh Generau d'Aran per a l'assessorament i posada en marxa del servei integrat de recollida de residus

2011

41.095,40 €

Subvenció a l’Ajuntament de Constantí per a l'enllumenat públic del municipi

2012

64.122,43 €

Subvenció al Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolívia en matèria de residus

2012

70.000,00 €

Subvenció a la Fundació Privada del Banc d'aliments de Barcelona per a la comunicació, prevenció i generació de residus alimentaris.

2012

50.000,00 €

Subvenció al Consell Comarcal del Pla d'Urgell per a realitzar actuacions en la planta de tractament de lixiviats

2006

9.036,17 €

Subvenció al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per al finançament del Centre de Tractament de Residus Municipals

2009

32.594,40 €

Subvenció al Consell Comarcal de la Garrotxa per a l'establiment i el finançament del Centre de Tractament i Gestió Integral de Residus Municipals

2010

130.000,00 €

Subvenció a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a la remodelació de la planta de triatge de Molins de Rei

2010

47.527,53 €

Subvenció al Consorci per a la gestió de residus d'Osona per al finançament de la planta de tractament de la fracció Resta

2010

67.553,25 €

Subvenció al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per a la realització d'una prova pilot de la gestió descentralitzada de la Form

2011

35.504,17 €

Subvenció a la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i Garraf per a la millora de la planta de compostatge de Sant Pere de Ribes

2011

50.000,00 €

Subvenció al Consell Comarcal de la Garrotxa per al finançament l'adequació de les noves instal·lacions de la planta de compostatge de la Garrotxa

2011

49.991,14 €

Subvenció al Consorci de residus del Baix Camp per a la millora i interconnexió del conjunt d'instal·lacions del Centre de Tractament de Residus Municipals

2011

51.551,30 €

Subvenció al Consell Comarcal del Solsonès per a la construcció de les instal·lacions del dipòsit controlat de Clariana de Cardener

2012

250.228,72 €

Subvenció al Consorci de l'Ecoparc 4 per al finançament i la posta en marxa de l'Ecoparc 4

2012

2.362.540,15 €



Subvenció al Consell Comarcal del Pallars Jussà per a l'execució de la 1ª Fase del vas del dipòsit controlat de Tremp

2012

636.935,56 €

Subvenció al Consell Comarcal de la Cerdanya per a l'adquisició equips de pretractament de residus municipals

2012

108.779,00 €

Subvenció al Consell Comarcal del Pallars Jussà per a la instal·lació d' una planta de transferència d'envasos deixalleria de Tremp

2012

50.000,00 €

Subvenció al Consell Comarcal de les Garrigues per a la redacció del projecte d'ampliació del dipòsit controlat de Borges Blanques

2012

50.000,00 €

Subvenció al Consorci de residus del Montsià per al finançament de la 1a Fase del Centre de Tractament de residus municipals de Mas Barberans

2012

1.298.266,47 €

Subvenció al Consorci Urbanístic de Cerdanyola del Vallès per a la realització d'un estudi per a determinar actuacions de remediació del dipòsit de Can Planas

2012

123.451,77 €

Subvenció al Consell Comarcal de la Conca Barberà per a les millores de procés de la planta de compostatge de l'Espluga de Francolí

2012

51.476,00 €

Subvenció al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per a les millores del procés de la planta de compostatge de Boadella i les Escaules

2012

51.272,00 €

Subvenció al Consorci de residus del Vallès Oriental per a les millores de procés de la planta de tractament biològic de Granollers

2012

41.886,40 €

Subvenció a l'Ajuntament de Lloret de Mar per al finançament de les instal·lacions de nova acutació recollides en la Pla d'Acció de la comarca de la Selva del Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de gestió de residus municipals

2013

2.822.678,64 €

Subvenció al Consell Comarcal del Pla d’Urgell costos financers anualitat 2007-2008

2013

360.860,00 €

Subvenció a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per al rebliment del dipòsit d'extracció d'argiles Elena

2013

525.213,60 €

Subvenció al Consorci de residus del Vallès Occidental per al finançament del Centre de tractament de residus municipals del Vallès Occidental

2013

6.858.800,00 €

Subvenció al Consorci de l'Ecoparc 4 per al finançament i la posta en marxa de l'Ecoparc 4

2013

2.336.061,05 €



Subvenció al Consell Comarcal de la Selva per al finançament de la planta de compostatge de Santa Coloma de Farners

2013

709.838,04 €

Subvenció al Consorci de Residus del Maresme per al finançament de la planta de tractament de Resta i millores a la planta incineradora de Mataró

2013

8.666.023,92 €

Subvenció al Consorci de residus del Baix Camp per al finançament de la planta de tractament de fracció Resta

2013

2.380.852,62 €

Subvenció al Consorci de residus del Montsià per al finançament de la 1a Fase del Centre de Tractament de residus municipals de Mas de Barberans

2013

1.257.345,57 €

TOTAL 31.641.485,30 € 8.1.1 Residus municipals Durant el 2013 es va resoldre la convocatòria d’ajuts per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals (FORM), amb un pressupost de 2 milions d’euros, a càrrec de la partida pressupostària del Fons de gestió de residus, per a projectes de nova implantació, millores de la recollida i d’autocompostage. Es van presentar a la convocatòria un total de 214 projectes, per un total import de 4.870.307 euros. L’import sol·licitat es tracta d’un import molt superior a les disponibilitats pressupostàries.

Per a la valoració de totes les actuacions sol·licitades pels ens locals, s’ha tingut en compte els objectius del projecte, la descripció i dimensionament, i la seva viabilitat tècnica i organitzativa. Es van resoldre favorablement 49 projectes de nova implantació de la recollida selectiva d’orgànica i d’autocompostatge com a via de gestió exclusiva de la FORM per un import de 929.709 euros i 31 projectes de millora de la recollida selectiva i d’implantació d’autocompostage com a via complementària a la recollida, per un import d’un milió d’euros.

Aquests projectes caldrà que els ens locals els executin i justifiquin abans de 24 mesos de la data d’atorgament. 8.1.2 Residus industrials Aquest 2013 no s’ha obert cap convocatòria d'ajuts per a projectes de minimització de residus ni per a impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes donada la conjuntura econòmica i la necessària priorització dels recursos disponibles. 8.1.3 Residus de la construcció i demolició En data 4 de gener de 2013, es va publicar al DOGC, la Resolució TES/2910/2012, de 17 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per a la utilització d’àrid reciclat de residus de la construcció amb marcatge CE en obres promogudes pels ens locals i empreses públiques municipals de Catalunya. La seva tramitació es realitza a través de la plataforma eaCat. S’estableix com una subvenció en espècie i es van presentar 130 sol·licituds per un import de



4.431.642,37 € i per resolució del director de l’Agència de Residus de Catalunya de data 17 de juny de 2013, es van atorgar 102 subvencions per un import de 2.000.000,00 €. S’han denegat 28 sol·licituds per diversos motius. Pel que fa a les convocatòries anteriors, l’estat de justificació dels ajuts atorgats és el següent:

- RESOLUCIÓ MAH/3805/2009, de 15 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria d'ajuts per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ens locals de Catalunya, i per l'establiment de procediments de gestió i controls dels residus de la construcció en municipis de menys de 500 habitants, i se'n publiquen les bases.

Taula 33

Sol·licituds Import Atorgats/des 55 1.626.315,49€ Justificats/des 38 1.210.270,87€

- RESOLUCIÓ TES/964/2011, de 28 de març per la qual es fa pública la convocatòria d'ajuts per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ens locals de Catalunya.

Taula 34

Sol·licituds Import Atorgats/des 59 1.500.000,00€ Justificats/des 42 1.077.637,55€

- RESOLUCIÓ TES/441/2012, de 28 de

febrer per la qual es fa pública la convocatòria d'ajuts per a la utilització d'àrid reciclat dels residus de la construcció amb marcatge CE en obres promogudes pels ens locals i empreses públiques municipals de Catalunya.

Taula 35 Sol·licituds Import Atorgats/des 70 1.999.999,98€ Justificats/des 30 765.400,98€

- RESOLUCIÓ DE CONVOCATÒRIA

MAH/1825/2010, de 27 d'abril, per a la gestió dels residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, en quantitats inferiors a una tona i recollides en origen.

Taula 36

Sol·licituds Import Atorgats/des 6 6.400,00€ Justificats/des 4 4.000,00€

- Amiant 2011 – RESOLUCIÓ DE

CONVOCATÒRIA TES/963/2011, de 27 de març d'ajuts per a la gestió dels residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant recollides en origen.

Taula 37 Sol·licituds Import Atorgats/des 46 68.706,97€ Justificats/des 36 54.136,25€



8.2 Cànons de residus En termes de gestió s’ha de destacar l’aplicació dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, impostos ecològics regulats per la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

8.2.1 Residus municipals

La Llei 8/2008, del 10 de juliol, regula els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, que inclou el cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals i el cànon sobre la incineració dels residus municipals. El cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener de 2004 i grava la destinació d’aquests residus a les instal·lacions de deposició del rebuig, de titularitat tant pública com privada, situades a Catalunya. El tipus de gravamen general vigent l’any 2013 ha estat de dotze amb quaranta euros per tona de rebuig i de vint-i-u amb seixanta euros per tona en el cas dels residus procedents dels ens locals que no hagin iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes previstos a la Llei. El cànon sobre la incineració de residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener de 2009 i grava els residus que es destinen a instal·lacions d’incineració. El tipus de gravamen general vigent l’any 2013 ha estat de cinc amb setanta euros per tona i de setze euros i mig per tona en el cas dels residus procedents dels ens locals que no hagin iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes previstos a la Llei. Els subjectes passius en concepte de contribuents són els ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tenen competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb independència de la

modalitat de gestió del servei i els productors de residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida. Els subjectes passius substituts dels contribuents són les persones titulars de les instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals i estan obligats a complir les obligacions formals establertes per llei. La recaptació La recaptació dels cànons s’afecta al Fons de Gestió de residus, adscrit a l’Agència de Residus de Catalunya i integrat de manera diferenciada en el seu pressupost. La recaptació d’aquests cànons corresponent a l’any 2013 ha estat de 22.207.552€ La gestió del retorn La Junta de Govern per als Residus Municipals administra els recursos procedents d’aquests cànons i ha d’aprovar, cada any, els criteris que determinen la distribució dels recursos procedents dels cànons. Els beneficiaris dels fons procedents dels cànons són els ens locals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per a la prestació de serveis i per dur a terme inversions destinades a la gestió de residus municipals. Aquests s’han de donar d’alta en un registre que en actualment consta de 291 beneficiaris. La Junta de Govern per als Residus Municipals ha aprovat el 2013 el pagament del retorn del cànon 2012 segons el següent detall:



Taula 38. Distribució de la recaptació aprovada per la Junta de Govern dels residus municipals

Ingrés cànon CÀNON SOBRE LA DEPOSICIÓ 20.010.953 € 85,5% CÀNON SOBRE LA INCINERACIÓ 3.395.265 € 14,5% TOTAL RECAPTAT 23.406.218 € 100,0%

Retorn cànon de residus municipals Distribució recaptació

Euros % s/ total ingrés Tractament de la FORM (gestió) 12.722.244 € 54,4% Caracteritzacions i analítiques 545.306 € 2,3% Optimització i millores de procés de plantes 1.000.000 € 4,3% Reducc. Reb. Dipòsit controlat 846.858 € 3,6% Reducc. Reb. Valorització energètica 322.280 € 1,4% Tractament de la fracció vegetal 44.456 € 0,2% Subtotal Tractament FORM 15.481.143 € 66,1% Recollida selectiva FORM 4.167.694 € 17,8% Recollida selectiva del paper i cartró 193.995 € 0,8% Gestió residus especials a les deixalleries 797.461 € 3,4% Autocompostatge 134.800 € 0,6% Foment de la bossa compostable 27.240 € 0,1% Despeses de gestió ARC 936.249 € 4,0% Subtotal Recollides i Altres 6.257.439 € 26,7% SUBTOTAL 21.738.583 € 92,9% Romanent 1.667.635 € 7,1% TOTAL DISPONIBLE RETORNAR 23.406.218 € 100,0%

8.2.2 Residus de la construcció i la demolició La Llei 8/2008, del 10 de juliol, regula el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. El cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció va entrar en vigor l’1 de gener de 2009 i actualment es troba en suspensió fins el 31 de desembre de 2015. Aquest cànon grava els residus

de la construcció que es destinen a instal·lacions de deposició controlada. Els subjectes passius en concepte de contribuents són les persones productores de residus de la construcció. Els subjectes passius substituts dels contribuents són les persones titulars de les instal·lacions de dipòsit controlat i estan obligats a complir les obligacions formals establertes per llei.



La recaptació La recaptació d’aquest cànon s’afecta al Fons de Gestió de residus, adscrit a l’Agència de Residus de Catalunya i integrat de manera diferenciada en el seu pressupost . La gestió del retorn La Junta de Govern per als Residus de la Construcció administra els recursos procedents del cànon i ha d’aprovar, cada any, els criteris que determinen la distribució dels recursos procedents del cànon. La recaptació del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció s’ha de destinar a les actuacions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió dels residus de la construcció, i també a la promoció i recerca d’aplicacions dels materials recuperats, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern dels Residus de la Construcció. Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus procedents del cànon sobre la deposició dels residus de la construcció són les persones físiques o jurídiques que porten a terme les accions de prevenció i les operacions de valorització material dels residus en el marc dels programes de gestió de residus corresponents.

8.3 Certificats i convenis per a desgravacions fiscals S’han revisat al llarg de 2013 un total de 488 sol·licituds de certificació, de les quals 227 eren del vector residu. D’aquestes s’han informat 99 favorablement, 110 parcialment favorables i 15 es van informar desfavorablement. Resten 3 expedient pendents de resoldre.

Activitat en l’àmbit de l’Estat espanyol


L’Agència de Residus de Catalunya desenvolupa els darrers anys una intensa activitat amb l’Estat en tot allò que fa referència al desplegament de noves normatives i objectius de coordinació comuna entre comunitats autònomes. 9.1 Comissió de coordinació en matèria de residus de la LRSC Aquesta comissió va ser creada per la Llei estatal 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. A l’article 13 es crea la comissió de coordinació en matèria de residus. A les reunions de la comissió de coordinació hi assisteix el Director de l’ARC.

9.2 Grups de Treball (en el marc de la Comissió de seguiment de la LRSC) La Llei 22/2011 de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, a l’article 13.4 estableix que «la Comisión de Coordinación en materia de residuos podrá crear grupos de trabajo especializados que servirán de apoyo para el cumplimiento de las funciones que le encomienda esta Ley. En estos grupos podrán participar técnicos o expertos en la materia de que se trate, procedentes del sector público, del sector privado y de la sociedad civil». En virtut d’aquest article els grups de treball creats són: Grup de treball sobre RAEE Grup de treball sobre sòls contaminats Grup de treball sobre residus orgànics Grup de treball sobre normativa Grup de treball sobre residus perillosos Grup de treball sobre simplificació, estandardització i tramitació electrònica Grup de treball sobre garanties financeres Grup de treball sobre subproductes

Alguns d’aquests grups es van reunir durant el 2013. D’entre tots cal destacar els acords i les línies de treball que s’expliquen a continuació. Col·laboració amb el MAGRAMA i altres institucions

Participació en la transposició de la nova directiva de RAEE

Participació com a representants de l’ARC en el Grup de Treball de RAEE de la Comisión Técnica en matèria de residus, gestionada pel MAGRAMA, encarregat de treballar l’aplicació de la Ley 22/2011 i la transposició de la nova Directiva WEEE a Real Decret estatal. Grup sobre Residus Orgànics S’ha participat en el Grupo de Trabajo de Residuos orgánicos constituït a partir de la Comisión de Coordinación en Materia de Residuos del MAGRAMA Durant l’any 2013, s’ha treballat en els següents temes: o Decálogo para la valorización, mediante la operación R10, del material bioestabilizado o Proyecto de orden sobre utilización de lodos de depuración en el sector agrario o Planificación de los trabajos de elaboración de una guía técnica para el uso agrícola del Digerido/Digestato Així mateix, en relació amb el “Decálogo para la utilización del material bioestabilizado”, es va participar activament en la sessió de audiencia als sectors afectats, que va tenir lloc al Ministeri el 16 de maig de 2013, de conformitat amb el compromís de funcionament de la Comisión de Residuos i en la que van participar diversos representants de Catalunya, tant experts en anàlisi de compost, com explotadors i titulars de plantes de compostatge i digestió anaeròbia.



Grup treball RAEE Assistència a la reunió celebrada els dies 22 i 23 d’abril de 2013 al MAGRAMA per debatre i treballar el nou RD de RAEE.

Grup treball subproductes Assistència a la reunió celebrada el dia 13 de febrer de 2013 al MAGRAMA per treballar el nou procediment de declaració de subproducte.

Grup de treball sobre simplificació, estandardització i tramitació electrònica Participació en aquest grup amb la finalitat estandarditzar i consensuar els documents que han de formar part dels diferents registres que contempla la Llei i per altra part ha col·laborat en el desenvolupament d’un nou Reial Decret sobre trasllats de residus entre CCAA. 9.3 Aportació de dades al MAGRAMA Els estats membres tenen diverses obligacions d’informació referent a la gestió de residus a la Unió Europea. Els dos tipus principals d’informes són:

a) Informació sobre estadística de residus

b) Informes anuals (o bianuals) sobre la gestió i el tractament de residus. Aquests informes els elaboren els organismes estadístics oficials de cada estat membre i els envien a Eurostat.

A l’Estat espanyol, l’ens responsable d’aportar aquesta informació a la Unió Europea és l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La generació de residus s’informa a escala de tot l’Estat espanyol segons la classificació per tipus d’activitat CNAE, o agrupacions de CNAE, i les dades s’obtenen a partir d’enquestes i processos estadístics que efectua l’INE. Regulació estadística de residus:

Reglament (CE) núm. 2150/2002 del Parlament i del Consell, de 25 de novembre de 2002, relatiu a les estadístiques sobre residus. Normativa revisada el 2010: Reglament (CE) núm. 849/2010 de la Comissió, de 27 de setembre, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 2150/2002 del Parlament i del Consell, relatiu a les estadístiques sobre residus. Informes d’implementació i assoliment d’objectius de gestió de residus Informes de compliment d’objectius de gestió de determinats fluxos de residus especificats a directives de residus concretes. Els estats membres han d’enviar aquests informes directament a la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea. L’Agència de Residus de Catalunya facilita aquesta informació corresponent a Catalunya al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el qual recopila les dades de totes les comunitats autònomes per informar la Unió Europea. Els fluxos de residus següents necessiten informes de compliment per part dels estats: piles, vehicles fora d’ús, residus d’envasos, residus d’aparells elèctrics i electrònics, etc. El 2013, l’Agència de Residus va facilitar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient la informació següent: - Qüestionaris sobre el compliment de diferents Directives:

Directiva sobre envasos i residus d’envasos Directiva sobre residus de aparells elèctrics i electrònics Directiva sobre residus Directiva sobre dipòsits de residus Directiva sobre piles Directiva sobre vehicles fora d’ús



- Consulta sobre la utilització de llots i consulta sobre l’eficiència energètica de les plantes d’incineració / valorització energètica. - Informe sobre la gestió de residus municipals.

- En compliment de l’article 35.1 de la llei 22/2011, l’ARC va trametre al MAGRAMA la informació (determinada a l’annex XI) de l’inventari de sols contaminats de Catalunya corresponent a l’any 2012.

9.4 Altres Participació en ASOBIOCOM (Asociación española de plásticos biodegradables y compostables) L’ARC és una entitat adherida i que assessora als membres en aspectes relatius a la gestió dels residus, especialment en els beneficis de l’ús dels plàstics biodegradables i compostables en la gestió dels residus orgànics. ASOBIOCOM pretén promoure l’ús dels plàstics biodegradables i compostables. És una via de foment de l’ús dels plàstics biodegradables per a millorar la gestió els residus orgànics i per a estar informat sobre els avanços tecnològics dels plàstics biodegradables i compostables i les aplicacions industrials. Durant l’any 2013 l’ARC ha intercanviat informació tècnica i ha participat en diferents reunions, conferencies i esdeveniments promoguts per l’associació.

En matèria de residus orgànics, s’han realitzat reunions tècniques, vídeo conferencies i visites a plantes per tal de impulsar la recollida selectiva de FORM i la diferenciació entre compost i bioestabilitzat en altres comunitats autònomes i amb el MAGRAMA. Participació al Fòrum sobre gestió ambientals sostenible de RAEE organitzat per ITU-UNEP-UNU-CEDARE a Madrid el 16 de setembre de 2013, presentant el model

de gestió de RAEE a Catalunya, amb un centenar d’assistents de diversos països. Participació a l’AULA RAEE, organitzada per la FECE (Federació d’empreses de comerç d’electrodomèstics) a Barcelona, el 25 de setembre de 2013. Aquesta jornada adreçada a les cadenes de distribució mitjanes de Catalunya va comptar amb la presencia d’una trentena d’assistents, i l’ARC els va presentar les obligacions de les botigues de venda d’electrodomèstics pel que fa a la gestió de RAEE i el règim sancionador de que poden ser objecte. Participació com a ponents al V Encuentro de la Recuperación, 24/10/2013: “Nuevos horizontes para la gestión de los RAEE’s”, “La lucha contra el intrusismo en el sector de la recuperación”,amb uns 150 assistents, principalment gestors de residus. L’ARC va presentar els principals reptes de la gestió de RAEE a Catalunya.

Assistència (10/12/2013) a la jornada organitzada pel MAGRAMA a Madrid de presentació del projecte MARNOBA sobre caracterització de Marine Litter. Elaboració d’informes de dades sobre residus per l’IDESCAT i l’Institut Nacional d’Estadística, en el marc de col·laboració establert.

.

Activitat internacional


10.1 SCP/RAC El Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenibles (en anglès SCP/RAC) és un centre de cooperació internacional amb els països Mediterranis en matèria de desenvolupament i innovació del sector productiu i la societat civil a partir de models de consum i producció més sostenibles (CPS). El Centre desenvolupa la seva funció en el marc del Pla d’Acció per la Mediterrània (PAM), organització pertanyent al Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA). Són membres del PAM els 21 països que envolten la conca Mediterrània.

El SCP/RAC va establir-se l’any 1996, a través d’un acord de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient d’Espanya (actual MAGRAMA) i la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat). L’establiment del Centre es basa en una decisió acordada per les Parts Contractants del Conveni de Barcelona per la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, conveni internacional que constitueix el marc legal dins el qual opera el PAM. A partir de l’any 2009, el Conveni d’Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COPs) s’afegeix al marc d’actuació del SCP/RAC donat que el centre és designat per les Parts Contractants de la esmentada convenció com a centre regional per la seva aplicació. Des d’aquell moment, aquest tipus de contaminants s’introdueixen com a prioritat en gran part de les activitats del SCP/RAC. El 2013, les principals fites assolides pel SCP/RAC han estat les següents:

Posada en marxa del programa

multi-component SWITCH-Med, que promou el canvi cap a models de consum i producció més sostenibles a la Mediterrània. En el marc de la component política que compta amb 1 milió d’euros de finançament de la Comissió Europea (CE), el centre va realitzar el primer

esborrany del pla d’acció en CPS pel Mediterrani i va rebre la missió per Decisió formal de les Parts Contractants del Conveni de Barcelona de desenvolupar el Pla d’Acció en CPS pel Mediterrani.

Aprovació de la segona component del programa SWITCH-Med que s’iniciarà l’any 2014 i que comptarà amb aproximadament 7,5 milions d’euros de finançament per part de la CE per un període de 4 anys. Les activitats que es duran a terme són: desenvolupament d’un programa de formació i suport per emprenedors verds i per la societat civil, disseny e implementació d’activitats pilots en CPS i desenvolupament i gestió de la plataforma de Networking del Programa, incloent la pàgina web de SWITCH-Med.

Preparació del projecte “Med ReSCP: Post Rio+20 promoció de models de consum i producció més sostenibles – amb èmfasis a l’eficiència de recursos- a la regió Mediterrània” i entrega al secretariat de la Unió pel Mediterrani (UpM) per a que sigui etiquetat com a projecte UpM a la reunió d’Alts Funcionaris dels 43 països de l’UpM que es celebrarà l’any 2014.

Reforç del programa d’impuls de l’emprenedoria verda a la Mediterrània mitjançant la co-organització i suport de diferents programes de formació per a emprenedors verds i la publicació dels informes d’anàlisis de la situació de l’empreneduria verda a Tunísia, Turquia i Itàlia en les versions angleses i franceses a la web del centre.

Suport tècnic al Programa pel control de la contaminació al Mediterrani (MEDPOL) en la preparació del Pla Regional sobre



Deixalles Maries a la Mediterrània aprovat per les Parts Contractants del Conveni de Barcelona durant la 18ª Conferència de les Parts celebrada a Paris del 3 al 6 de Desembre de 2013

Suport tècnic a la Universitat de Malta en la introducció de criteris verds als seus processos de compra mitjançant la definició de polítiques i del pla d’acció.

Revalidació per 2 anys del mandat del SCP/RAC com a centre regional del Conveni d’Estocolm per part de les Parts Contractants del Conveni d’Estocolm durant la seva VI Conferència celebrada a Ginebra (Suïssa) del 28 de Maig al 10 de Juny.

Celebració de la 9ª Reunió de Punts Focals “Millorant la integració del CPS en el marc de governança del Conveni de Barcelona i el PAM” del SCP/RAC del 18 al 20 de Juny a Barcelona, amb la participació de 18 dels 21 països mediterranis. Durant la reunió es va aprovar el pla de treball del SCP/RAC pel 2014-2015.

Actualització del nom del centre per Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenibles (en anglès SCP/RAC) per decisió de les Parts Contractants del Conveni de Barcelona durant la 18ª Conferència de les Parts celebrada a Paris del 3 al 6 de Desembre de 2013.

10.2 Cooperació al desenvolupament 10.2.1 Projecte a Bolívia En el marc del conveni de cooperació al desenvolupament que l’Agència de Residus de Catalunya té amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Ministeri de Medi Ambient i Aigua de Bolívia, durant 2013

s’ha continuat amb el recolzament al govern de Bolívia en matèria d’enfortiment institucional i formació en gestió de residus, i en implementació de la recollida selectiva i el compostatge a nivell municipal. En aquest sentit, s’ha continuat amb el suport a l’elaboració de la llei de gestió integral de residus que es troba en procés de tramitació, en la redacció i impressió de nous manuals tècnics i materials educatius, i la seva difusió als tècnics municipals mitjançant 8 seminaris, també s’han efectuat reunions tècniques per tècnics municipals sobre plantes de valorització de residus amb participació d’experts catalans. Com a part de les actuacions del mateix conveni, s’ha seguit treballant en l’assistència tècnica i en donacions per equipaments i infraestructura, particularment en l’àmbit de la recollida selectiva, el compostatge i l’educació ambiental a varis municipis de Bolívia. Als municipis de Tiquipaya i de El Alto s’ha consolidat la primera fase de la construcció de plantes de compostatge semi-mecanitzades incloent la fabricació local dels equips, la recollida selectiva i campanya comunicativa. Al municipi de Vinto s’han consolidat 3 punts de compostatge comunitari amb educació a les escoles i a la població i s’ha iniciat la construcció d’una planta de compostatge. Al municipi de Sucre s’ha implantat la recollida porta a porta de material reciclable per part d’un col·lectiu formalitzat de recuperadors i s’han realitzat les infraestructures corresponents a les millores a l’abocador (basses de captació de lixiviats i captadors de biogàs) i a la planta de compostatge. Així mateix, s’ha comptat amb la visita del Director de l’ARC i del Director de l’Agència Catalana de Cooperació que han pogut visitar els projectes i avaluar la feina feta. Aprofitant la seva visita s’ha inaugurat la planta de compostatge del municipi de El Alto.



10.2.2 Projecte Mancomunitat de Municipis Valle Alto Per últim, al llarg de 2013 l’ARC ha participat en un projecte d’assistència tècnica per a la millora de la gestió de residus a la Mancomunitat de municipis del Valle Alto de Cochabamba; projecte finançat per la Diputació de Barcelona i realitzat per part d’un consorci integrat per: Fundació ENT, Mancomunitat La Plana, TGA.S.L i l’Agència de Residus de Catalunya. L’actuació té com a objectiu la millora de la gestió dels residus als municipis del Valle Alto de Cochabamba, fent especial èmfasi en la gestió mancomunada dels residus i en la gestió de la matèria orgànica mitjançant el compostatge.

10.2.3 Projecte RCD Bogotà El marc del conveni de cooperació de l’Agència de Residus de Catalunya amb la ciutat de Bogotà té com objectiu la col·laboració amb l’Alcaldia de Bogotà per plantejar un model i projecte sostenible per la correctes gestió dels residus en general i en particular el de RCDs de l’esmentat municipi amb una població de més 7 milions d’habitants. El Pla Bogotà Humana identifica els factors prioritaris d’intervenció que permetin superar les condicions de segregació e iniquitat social i l’aposta per l’enfortiment de la gestió pública per orientar i recolzar les aspiracions col·lectives de la ciutadania. Un dels projectes prioritaris d’aquest programa es el Pla Escombros Cero, l’objectiu del qual és dissenyar e implementar un model eficient i sostenible de gestió de runes a la ciutat, fomentant una major recuperació e incorporació al procés constructiu de la ciutat i la construcció de plantes de reciclatge. L’ARC, juntament amb la col·laboració de la Gestora de Runes de Catalunya, la Fundació ENT i l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, té per objectiu

prestar assistència tècnica a l’Alcaldia de Bogotà per la implementació del programa Escombros Cero. Aquest projecte ha comptat amb el finançament de la Diputació de Barcelona dins de la convocatòria de subvencions per projectes de cooperació al desenvolupament per l’any 2012, s’ha executat amb els estudis realitzats al propi municipi de Bogotà i les visites dels responsables de l’Alcaldia de Bogotà a Barcelona. Durant l’estada d’aquesta Delegació a Barcelona, l’ARC ha organitzat diferents visites a instal·lacions de gestió de residus, responsables de la gestió de residus de diferents ens locals i empreses relacionades amb el sector dels residus.

Dins el projecte, es plantegen diferents objectius:

Garantir la correcta gestió dels residus

Reduir els abocaments il·legals Evitar els punts crítics de la runa

domiciliària Potenciar el reciclatge

En aquest projecte es contempla la participació de l’actual servei de “las zorras” i los “volqueteros”, que s’estima donen ingressos a més de 15.000 famílies, i que actualment combinen el transport de runa i les fraccions reciclables dels residus municipals.

Els representants de l’Alcaldia Mayor de Bogotà van visitar Catalunya del 16 al 21 de setembre de 2013. Durant aquests dies van fer diverses visites a diferents tipus d’instal·lacions de gestió de residus, ens locals i empreses, per aprofundir en el model de gestió per implementar a Bogotà



10.3 Relacions internacionals L’Agència de Residus de Catalunya duu a terme una activitat internacional constant d’una banda per tal d’exportar el model català de gestió de residus i, de l’altra, prendre idees dels darrers avenços en matèria de gestió de residus i sostenibilitat en general que esdevenen arreu del món. 10.3.1 Activitats a Catalunya Congrés AquaConsoil 16, 17, 18 i 19/04/2013 CCIB Barcelona va acollir el principal congrés europeu en gestió de sòls i aigües contaminats amb l’assistència de més de 700 experts de tots el món que van tractar diversos temes sobre la gestió d’aigües en zones àrides i la captura i emmagatzematge de CO2, entre d’altres. El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot va inaugurar aquesta 12a edició de l’AquaConsoil. Josep Maria Tost, director de l'ARC va presentar les dues sessions especials incloses en el primer dia del Congrès AquaConsoil 2013. Reunió d’experts per a revisar el Pla Regional de Gestió de Deixalles Marines 17 de maig Seu de l’ARC Les instal·lacions de l’Agència de Residus de Catalunya van acollir la reunió d’experts designats pels Governs per revisar el Pla Regional de Gestió de Deixalles Marines en el Marc de l’Article 15 del Protocol LBS. Aquests experts pertanyien al CAR/PN i a MEDPOL, respectivament Centre Regional i Programa del Pla d’Acció per a la Mediterrània, de Nacions Unides. Presentació projecte Compoball 24 de maig Torrelles de Llobregat

L’empresa catalana IRIS ha coordinat el projecte Compoball, que ha desenvolupat tècnicament la UPC, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i l’Associació de Plantes de Compostatge de Catalunya Aquesta tecnologia permet fabricar un adob de qualitat, gràcies a la monitorització del procés d’elaboració El sistema es va presentar a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat el passat 27 de març amb l’assistència del Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. Conferència Internacional de presentació del projecte SCOW 12/6/ 2013 Casa del Mar En aquest acte, dirigit a tècnics i polítics i altres experts del sector de la gestió dels residus, es va presentar el projecte i els seus primers resultats. També es va fer un anàlisi detallat dels aspectes clau a considerar en el desenvolupament d’aquest tipus de gestió de residus orgànics: qualitat de la recollida, estratègies per obtenir la màxima acceptació i participació dels agents involucrats, qualitat del compost i estratègies de marketing, etc. També es presentaran alguns casos d’èxit i estratègies generals per a la gestió de bioresidus. Van participar ponents de gran renom i experiència en la gestió dels bioresidus a nivell internacional. Presentació de l’estudi d’ACR+ sobre les accions mundials en matèria de reducció de bosses de plàstic 23 de juliol de 2013 Seu de l’ARC El president de l’Associació de Ciutats i Regions pel Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos (ACR+), Jean-Pierre Hannequart, va presentar, juntament amb el director de l’ARC, l’informe Bosses de plàstic: inventari dels instruments polítics, elaborat per aquesta



associació, una revisió a fons de totes les polítiques i pràctiques aplicades en relació amb les bosses de plàstic d’un sol ús. L’informe dóna una visió general de les diverses opcions polítiques i instruments existents per mitigar els efectes negatius de l'ús generalitzat de les bosses de plàstic d'un sol ús, incloent-hi els arguments que justifiquen les decisions particulars, a nivell internacional. S’hi mostren les mesures dutes a terme per reduir aquestes bosses a la Unió Europea, Europa no UE, l’ Àfrica i la resta del món. Jornada sobre L’estadística de la recollida selectiva: Eina bàsica per mesurar l’assoliment dels objectius del reciclatge a Catalunya en el marc del Projecte R4R (Regions per al Reciclatge). Casa del Mar, 22 d’octubre La jornada va presentar els objectius de reciclatge, els resultats de gestió de residus municipals 2012 així com els treballs desenvolupats en el projecte R4R. També es van organitzar grups de treball entre els participants: un per comparar els resultats 2012 de recollida selectiva dels ens locals de Catalunya i la seva importància per a l'avaluació de l'assoliment d'objectius de reciclatge, un altre per debatre quins són els instruments tècnics i legals que permeten millorar els resultats, i un tercer per discutir sobre diferents instruments econòmics aplicables. Assemblea General ACR+ 15 de novembre Palau Robert El director de l’ARC va fer la benvinguda a aquesta assemblea general, alhora que va aprofitar per a presentar la candidatura de l’ARC a la presidència d’aquesta associació, de referència en el món dels residus i la gestió dels recursos. Tost va dedicar paraules d'agraïment al president fundador de l’ACR+, el Sr. Jean-Pierre Hannequart, que ha portat a l’ACR+ a ser una de les associacions més conegudes i de prestigi a nivell Europeu.

III Congrés Reinnova 28 i 29 de novembre Fira de Sabadell Organitzat pel Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i l’Agència de Residus de Catalunya, amb la col·laboració de l’Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos i la Fundació Fòrum Ambiental. Aquesta edició va està centrada en el debat en les noves perspectives del sector, que també ha notat els efectes de la crisi, però que, per contra, ha estat un important generador de llocs de treball en l’àmbit de l’economia verda al nostre país i disposa d’un potencial i posicionament tecnològic dels més avançats a nivell mundial. El dia 27 va tenir lloc també I Trobada d’ens locals i gestió dels residus, amb la participació de representants d’entitats i administracions de tot l’Estat espanyol. La trobada va permetre participar en diferents tallers, com el de fiscalitat ambiental en l’àmbit dels residus o el d’aplicacions TIC pels sistemes de recollida (Smart Waste). El director de l’ARC Josep Maria Tost, va participar juntament amb María José Delgado Alfaro, Subdirectora General de Residus del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Gobierno de España i el senyor Carles Conill, Gerent de la AMB en la Sessió dedicada a “La situació actual del sector. El camí a seguir cap al 2020”. Signatura d’un Protocol de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la Secretaria de Estado do Desenvolvimiento Econômico e Sustentável do Governo de Santa Catarina (Brasil). 29 de novembre de 2013 Sabadell L’Agència de Residus de Catalunya, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i l’Estat brasiler de Santa Catarina van acordar la realització de



diverses edicions del Congrés REINNOVA al Brasil amb la signatura d’un protocol que tindrà una durada de 6 anys. L’acord representa una oportunitat de col·laboració en projectes d’innovació per a les empreses del sector, a més d’intercanvi d’expertesa. Jornada “La nova programació financera de la UE (2014-2020). Oportunitats per a les empreses del sector del medi ambient de Catalunya” 4 de desembre de 2013 Organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb ACC10. En aquesta jornada es van donar a conèixer les oportunitats que ofereix aquesta nova programació financera de la UE per al període 2014-2020, de forma particularment orientada a les petites i mitjanes empreses i institucions del sector del medi ambient de Catalunya. 10.3.2 Activitats fora de Catalunya Congrés IV Seminari Internacional d’Enginyeria i Salut Pública 18-22 de març Bello Horizonte, Estat de Minas Gerais, Brasil L’ARC va participar en aquest congrés organitzat per FUNASA (Fundação Nacional de Saúde) i en concret va presentar la ponència “El model de gestió de Catalunya. Residu és Recurs” mitjançant la qual es va exposar el model de gestió de residus català. Congrés VI Congreso Interamericano de Residuos 23-24 de maig Lima , Perú L’ARC va participar en aquest congrés organitzat per AIDIS (Asociación Interamericana de Ingeniería Sanitaria y Ambiental) i va presentar les ponències “El modelo de gestión de residuos de Catalunya. Residuo és recurso” i “Técnicas de caracterización y remediación de suelos contaminados a consecuéncia de un mal manejo de residuos” mitjançant les

quals es va exposar el model de gestió de residus català i l’experiència en el camp dels sòls contaminats respectivament. Participació de l'ARC a l'European roundtable on sustainable consumption and production ERSCP-EMSU 5 de juny de 2013 L’Agència de Residus de Catalunya va participar la European Roundtable on Sustainable Consumption and Production (Taula Rodona Europea en Consum i Producció Sostenible), celebrada a Istambul (Turquia) amb el títol “Ponts per a un futur més sostenible: unint continents i societats”. L’ARC va presentar la seva línia de treball en la promoció del mercat del reciclatge a través del Premi Disseny per al Reciclatge i la Xarxa Compra Reciclat. Així mateix, l’ARC també va participar en el seminari “Ampliant les pràctiques de producció sostenible en la regió mediterrània: lliçons apreses i possibles oportunitats de col·laboració”, organitzat en el marc del projecte SWITCH-MED, com a esdeveniment paral·lel en aquesta conferència. Visita institucional a les actuacions de cooperació de l’Agència a Bolívia Del 3 al 7 de juny Josep Maria Tost, director de l’ARC va visitar Bolívia juntament amb Carles Llorens, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). La delegació catalana va comprovar l’estat d’execució dels projectes, recolzats tècnicament per l’ARC i finançats conjuntament per l’ACCD, l’ARC i les administracions bolivianes. S’ha pogut visitar el projecte d’una planta de compostatge i la clausura de l’abocador de Villa Ingenio, ambdues coses a l’àrea de La Paz-El Alto, així com el projecte de millora d’un dipòsit controlat i una planta de compostatge a Sucre, i finalment, els projectes relacionats amb recollida selectiva i el tractament de residus orgànics a l’àrea de Cochabamba, bàsicament a Vinto i en especial a Tiquipaya, on el director de



l’ARC ha inaugurat una planta de compostatge. El director de l’ARC es va entrevistar amb el Ministre de Medi Ambient i Aigua, amb diversos viceministres i amb alcaldes i responsables dels municipis on es desenvolupen alguns dels projectes a què l’ARC està donant suport. Visita a Xile per participar en el EIMA2013 Encuentro Iberoamericano sobre Desarrollo Sostenible 9 de juliol Universidad de los Andes - Santiago de Xile El Director de l’Agència de Residus va participar a EIMA2013, Encuentro Iberoamericano sobre Desarrollo Sostenible, en el debat “Modelos de Gestión de Residuos”. Signatura d’un protocol de col·laboració amb l'Estat brasiler de Minas Gerais per a l'intercanvi d'experiències i transferència de tecnologia en matèria de medi ambient 11 de juliol El secretari general de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, van signar ahir a la ciutat brasilera de Belo Horizonte un protocol de col·laboració amb el secretari d’Estat de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de Minas Gerais (Brasil), Adriano Magalhães, la secretària de Desenvolupament Econòmic, Dorothea Werneck, i la presidenta de la Fundació Estatal de Medi Ambient (Ceam), Zuleika Estela Chiacchio, per intensificar la cooperació i estructurar el desenvolupament humà en base al desenvolupament sostenible. Entre d’altres qüestions, el protocol pretén impulsar actuacions en l’àmbit de la cooperació tècnica, científica i innovació tecnològica en diverses àrees vinculades amb transferència de tecnologia i intercanvi d’experiències en el camp del medi ambient, i en especial en la gestió dels residus sòlids.

Congrés XV Congreso Bolivariano de Ingeniería Sanitaria y Ambiental 20-22 de novembre Cochabamba, Bolívia L’ARC va participar en aquest congrés organitzat per AIDIS (Asociación Interamericana de Ingeniería Sanitaria y Ambiental) i va presentar les ponències “El modelo de gestión de residuos de Catalunya. Residuo és recurso” i “Técnicas de caracterización y remediación de suelos contaminados a consecuéncia de un mal manejo de residuos” mitjançant les quals es va exposar el model de gestió de residus català i l’experiència en el camp dels sòls contaminats respectivament. Presentació del projecte de valorització de xarxes de pesca al Workshop sobre escombraria marina (Marine Litter) 5 de desembre Brussel·les Organitzat per l’ONG WFO (Waste Free Oceans). 10.3.3 Visites de delegacions estrangeres Durant el 2013, i com va sent habitual cada any, l’ARC ha rebut visites de delegacions estrangeres interessades en conèixer el model català de gestió de residus. Aquestes visites són rebudes pel director Josep Maria Tost, que els dóna la benvinguda institucional, i tot seguit personal tècnic especialitzat els ofereixen una explicació sobre el model de gestió de residus de Catalunya. Durant l’estada de les delegacions, és habitual visitar algunes instal·lacions de tractament de residus del nostre país. Visita d’una delegació de membres del Gremi de Propietaris de Maquinària “Excavació i Tècniques de VOLOS-Grècia” 17 d’abril de 2013 Seu de l’ARC Visita d’una delegació de Lianyungang (Xina) acompanyats per Tradebe 17 d’abril Seu de l’ARC



Visita d’una delegació grega del sector de la construcció 17 d’abril Seu de l’ARC Presentació sobre Xarxa Compra Reciclat i productes reciclats (dins del projecte Leonardo da Vinci – formació) L’ARC rep la visita d’una delegació de la ciutat xinesa de Pu’er 31 de maig de 2013 Seu de l’ARC La trobada va ser propiciada conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’empresa Inagua. Visita d’ una delegació de municipis de l’estat xilè 10 de setembre de 2013 Seu de l’ARC Visita d'una delegació colombiana de Bogotà. 16 de setembre Seu de l’ARC La delegació va ser rebuda pel director de l’ARC i per un representant de la Diputació de Barcelona. Personal tècnic de l’ARC, de la Gestora de Runes i de la Fundació ENT els van oferir una explicació sobre el funcionament de la gestió dels residus a Catalunya. Visita d’ una delegació equatoriana i la Fundació Empresa i Clima 31 d’octubre Seu de l’ARC

10.3.4 Col·laboració amb l’Association of Cities and Regions for Recycling and sustainable Resource management (ACR+) El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, va ser escollit nou president de l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la gestió sostenible dels Recursos (ACR+), el 15 de novembre de 2013, en el marc de la

19ena Assemblea General de l’associació. L’ACR+ és una xarxa internacional de ciutats i regions que comparteixen l'objectiu de promoure el consum responsable de recursos i la gestió sostenible de residus urbans a través de la prevenció en l'origen, reutilització i reciclatge, amb seu a Brussel·les. Entre d’altres actuacions, l’ACR+ impulsa la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’Assemblea General de l’associació va elegir Tost com a successor del seu president fundador, el belga Jean-Pierre Hannequart. El nou president es va comprometre a impulsar el Club EPR (Extended Producer Responsibility), l’Observatori Europeu de Residus, i el projecte R4R, a més de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, projecte en el que l’ARC hi ha participat des d’un principi, i del que és sòcia a través de l’actual projecte LIFE+. A més, va proposat la creació d'un grup de treball de prospectiva sobre el futur de la gestió de residus, un think-tank amb capacitat d'anàlisi i de proposta relacionat amb les anteriors línies estratègiques. Des dels inicis de l’ACR+, el 1994, l’ARC havia ocupat la seva vicepresidència, mantenint-se en tot moment com un membre molt actiu.

Participació en la creació i desenvolupament del CLUB EPR (Extended Producer Responsability) com a cofundadors, promogut per l’ACR+, que te per objectiu l’intercanvi d’informació entre països de la UE sobre la situació actual de les polítiques de responsabilitat ampliada del productor, així com el plantejament de noves normatives en aquest sentit. 10. 4 Projectes internacionals

10.4.1 Projecte EWWR La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR, segons les sigles en anglès)



és un projecte cofinançat pel programa LIFE+ de la Comissió Europea. Integra cinc socis i es va establir per a un període de quatre anys, tot i que la Setmana s’ha convertit en un esdeveniment que es repeteix cada any. Es va llançar el 2009, ja amb el suport del programa LIFE+, i amb el pas dels anys es va perfeccionant i va ampliant el seu abast.

Gràfics 26 i 27. Evolució de nombre de països participants i accions organitzades a l’EWWR

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa que promou la implementació d’accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus al llarg d’una setmana. Arriba a un ampli sector de públics (administracions públiques, empreses privades, societat civil i ciutadans) i els encoratja a participar-hi. Els objectius de l’EWWR són:

Sensibilitzar sobre les estratègies de

prevenció de residus, reutilització de productes i reciclatge i les polítiques de la Unió Europea i dels seus estats membres en aquesta matèria.

Fer públiques les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus, reutilització de productes i reciclatge.

Mobilitzar i animar el públic i els grups objectiu a concentrar-se en quatre temes d’acció.

Reforçar les capacitats dels socis proporcionant-los eines de

comunicació i de formació adaptades a les seves necessitats.

Avaluar l’impacte de les accions de comunicació a partir de canvis concrets en el comportament de les persones a l’hora de consumir i gestionar els residus.

Les funcions de l’EWWR són: Coordinació d’accions de

sensibilització durant una setmana de l’any.

Desenvolupament d’eines de comunicació específiques per a cada grup objectiu per a escoles, empreses, administracions i associacions, i ciutadans.

Desenvolupament i promoció del Dia Temàtic de la Prevenció centrat en un tema concret de prevenció de residus cada any.

Desenvolupament i test del concepte d’una jornada de neteja a Europa o Clean Up Day: «Let’s Clean Up Europe».

10.4.2 Club EPR (Extended Producer Responsability) El dia 19 de setembre, l’Agència de Residus va participar en la Conferència internacional del club EPR (Responsabilitat ampliada del productor), que es va celebrar a Brusel·les, organitzada pel Club EPR de l'ACR+ i Brussels Environment. La conferència va tractar sobre la Responsabilitat ampliada del productor des de diferents perspectives. L’Agència de residus va prendre part el 2012 en la creació i desenvolupament d’aquest club, que té com a objectiu l’intercanvi d’informació entre països de la UE sobre la situació actual de les polítiques de responsabilitat ampliada del productor, així com el plantejament de noves normatives en aquest sentit.

El 10 de desembre de 2013 va tenir lloc una reunió per planificar l’any 2014 i la



implicació del Club en Raw Materials Commitment dins l’European Innovation Partnership (EIP) on Raw Materials.

10.4.3 Projecte Agrochepack

A l’any 2013 va concloure el projecte Agrochepak contribuint al disseny i l’optimització dels sistemes integrats de gestió d’envasos de productes fitosanitaris i d’altres envasos de consum agrícola per incrementar la recollida selectiva i per millorar la protecció mediambiental en l’àmbit de diferents regions de la conca Mediterrània com França, Espanya i Catalunya (amb sistemes de gestió d’envasos) i Grècia, Itàlia i Xipre (sense sistema de gestió d’envasos). Es van estudiar els sistemes de gestió d’envasos d’àmbit agrícola existents i es van analitzar per determinar-ne els punts febles i definir la viabilitat de possibles millores. Tanmateix, a Grècia, Xipre i Itàlia s'han implementat projectes pilot de gestió d'aquests residus d’envasos a escala d'un municipi per analitzar el seu funcionament. Des de Catalunya, el projecte el va liderar tècnicament la Universitat de Lleida (UdL), amb la participació de la Federació de cooperatives agràries de Catalunya, agricultors, distribuïdors, punts de recollida, fabricants, sistema integrat de gestió (Sigfito), empreses gestores de residus, administracions publiques com el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya amb el cofinançament de fons europeus de desenvolupament Regional (Programa Med 2007-2013). 10.4.4 Projecte ENPI-SCOW El projecte europeu liderat per BCNecologia SCOW- Selective collection of the organic waste in tourist areas and

valorisation in farm composting plants, té com a objectiu principal desenvolupar sistemes de recollida i reciclatge de biorresidus de baix cost, tecnologia senzilla i alta qualitat, en territoris que combinin zones turístiques i activitat agrícola. Aquest projecte de tres anys de durada (fins al 31/12/2015) està finançat pel Programa ENPI CBCMED (Cross-Border Cooperation within the European Neighbourhood and Partnership Instrument-ENPI-, Mediterranean Sea Basin Joint Operational Programme) i va esser atorgat el dia 31/12/2012 amb Grant Identification Number 4/166 of 21/01/2013, amb un règim de cofinançament per part del parteneriat del 10%. Durant el 2013, l’Agencia de Residus de Catalunya ha analitzat les diferencies alternatives de gestió en plantes petites, per tal de determinar la que més s’ajusta a aquest model i ha posat les bases per a establir les vies de col·laboració per a impulsar aquest model durant l’any 2014. 10.4.5 Projecte Futur Agrari

L’Agència de Residus de Catalunya ha participat com a soci en el projecte Life12 ENV/ES/000647 futur agrari FUTUR AGRARI és un projecte liderat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que posa en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de dejeccions ramaderes en zones de Catalunya que tenen una elevada concentració ramadera i designades com a zones vulnerables. Els resultats obtinguts contribuiran a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles buscant la



compatibilitat amb el desenvolupament de l'activitat agrària i forestal. És un projecte amb finalitat demostrativa i va dirigit principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, la mateixa administració i el sector en general. El projecte contempla vaires actuacions d’optimització de la fertilització, extracció de nutrients excedentaris i reducció a origen i tractament dels purins.

Concretament, pel que fa a la reducció a origen i tractament dels purins, a les granges de producció porcina es faran pràctiques que ajudaran a reduir la generació de purins a partir de tres actuacions diferents:

Fent una acurada gestió de l'aigua es reduirà el volum de dejeccions ramaderes generat.

Ajustant les dietes a les necessitats dels animals es reduirà l'excreció de nitrogen, fòsfor, coure i zenc.

Adoptant sistemes de tractament de separació sòlid-líquid es millorarà la gestió dels purins.

http://www.futuragrari.cat/ 10.4.6 Altres

Participació en la reunió anual del projecte europeu Procura+. Procura+ és una campanya europea que té com a objectiu donar suport a les administracions públiques i locals de tot Europa en l'aplicació de pràctiques sostenibles de compra i publicació d'exemples de bones pràctiques.

La campanya Procura+ va ser fundada en el 2004 per ICLEI - Governs Locals per la Sostenibilitat. L'objectiu de Procura+ és generar una massa crítica d'administracions públiques compromeses amb l'aplicació de criteris ambientals i socials a les seves polítiques de contractació i compra, per tal de produir un autèntic canvi en el mercat per suministrar productes i serveis de qualitat a preus raonables.

La recerca i la innovació


11.1 Projecte per a la determinació dels criteris de final de condició de residus per al compost i el bioestabilitzat L’Agència de Residus, durant el 2013, ha participat en els treballs tècnics del projecte europeu “Joint Research Centre Institute for Prospective Technological Studies” (JRC IPTS) de la Comissió Europea, per a la determinació dels criteris de final de condició de residus per al compost i el bioestabilitzat. S’ha preparat documentació tècnica per traslladar-la al Grup de Treball. 11.2 Projecte R4R

L’ARC participa en el Projecte Europeu R4R (Regions per al Reciclatge), que es desenvolupa en el marc Interreg IVC i compta amb finançament de la Comissió Europea per Catalunya, per tres anys, de 100.000 €. 13 organismes participants del projecte col·laboren per a trobar metodologies i indicadors per a poder avaluar i comparar els actuacions i resultats de reciclatge dels ens locals de diversos nivells regionals d’Europa i crear una xarxa d’intercanvi de bones pràctiques de reciclatge. Els objectius bàsics del projecte R4R són: Donar a les autoritats locals la

possibilitat de comparar les actuacions per afavorit la recollida selectiva i el reciclatge tenint en compte els objectius europeus fixats.

Establir un mètode comú europeu per recollir i presentar les dades de residus.

Al finalitzar el projecte es proporcionarà a les autoritats locals i regionals una aplicació en línia que recull dades i informacions sobre la gestió de residus de diferents regions i municipis, que permetrà comparar els resultats de reciclatge i relacionar-los amb els instruments aplicats i factors externs condicionants. Les principals accions realitzades a 2013 han estat:

Una Conferència internacional i

reunió de treball a Odense, Dinamarca on es donà difusió al Projecte R4R i s’acordà el disseny i continguts de la aplicació en línia.

Anàlisi en grups de treball de dades regionals sobre reciclatge de diversos tipus de residus i identificació de bones pràctiques aplicades per cada participant.

La jornada “L’estadística de la recollida selectiva: eina bàsica per mesurar l’assoliment dels objectius del reciclatge a Catalunya”, celebrada a l’Octubre de 2013 a Barcelona, on es va donar difusió al Projecte R4R entre els ens locals de Catalunya

Una Conferència internacional i reunió de treball a Tallinn, Estònia, on es va presentar l’aplicació en línia a ens locals.

11.3 Experiència prova pilot SDDR a Cadaqués Del 15 d’abril i el 30 de juny es va realitzar una prova pilot del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos de beguda d’un sòl ús (SDDR) al municipi de Cadaqués. De manera temporal, el municipi empordanès es va convertir en el primer



de la Mediterrània a disposar d’un sistema de retorn d’envasos per a begudes d’un sol ús. Aquest projecte va ser impulsat per la Fundació Privada Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, i l’entitat sense ànim de lucre Retorna, i amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, encarregada del seguiment i valoració.

Funcionament

El sistema va funcionar de la següent manera: quan els consumidors compraven una beguda en una ampolla de plàstic de menys de 3 litres i/o una llauna de suc, refresc i/o cervesa, deixaven un dipòsit de cinc cèntims. En retornar l’envàs buit a qualsevol dels 10 establiments col·laboradors del municipi, recuperaven aquesta quantitat. El retorn dels envasos es va fer manualment en els petits comerços i de forma automàtica en els supermercats. El sistema va conviure amb la recollida

en el contenidor groc, on s’hi seguien dipositant la resta d’envasos i embolcalls. Resultats

En xifres globals, durant els mesos de la prova els 10 establiments col·laboradors varen vendre 105.901 envasos de begudes subjectes a dipòsit i es van retornar 81.183 envasos, que equivalen a un 76,66% de les vendes. Si es pren el mes de juny com a referència aquest percentatge es va incrementar fins el 82,03%, arribant fins a un 91,23% la darrera setmana de juny. Pel municipi de Cadaqués la recollida selectiva d’envasos lleugers es va multiplicar per cinc, passant d’un 12% a un 66% durant aquest període.

11.4 Projecte Compoball

El mes de gener de l’any 2013 va finalitzar el projecte CompoBall consistent en 3 anys de R+D+i, per a assolir la monitorització del procés de compostatge de residus. El projecte Compoball, liderat des de Catalunya per l’empresa IRIS, dedicada a recerca i investigació, ha estat impulsat setze empreses, entitats i associacions d’arreu d’Europa. La UPC s’ha responsabilitzat del desenvolupament tècnic de Compoball, en estreta col·laboració amb IRIS i amb l’Institut Superior Tècnic de Lisboa. L’Agència de Residus de Catalunya ha pres part com a socis català del projecte, juntament amb l’Associació de Plantes de Compostatge de Catalunya, COMPOSTCAT.



Divendres 25 de gener es va presentar el sistema pilot a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, en una sessió en què es va demostrar el funcionament del sistema de sensors Compoball.

Aquesta tecnologia representa un avenç rellevant en el sector del reciclatge de la matèria orgànica i del compostatge, i el dota d’una eina intel·ligent i sense fils que permet controlar els paràmetres clau durant el procés de compostatge, com són la temperatura i la humitat, amb l’objectiu final d’aconseguir un adob d’alta qualitat. A més de recollir les dades del l’estat del compost, Compoball també les emmagatzema i l’operari les pot consultar a distància sense necessitat d’estar in situ a les instal·lacions. Per tant, la innovació de la pionera tecnologia Compoball rau en la possibilitat de controlar l’estat del compost a distància, des d’una pàgina web, facilitant la presa de decisions a l’operari per obtenir un adob d’alta qualitat. 11.5 Projecte Remembrane L’Agència de Residus està participant en un projecte de R+D+i dins del programa LIFE+, i es va engegar al setembre de 2012 i tindrà un desenvolupament fins a l'any

2015, amb el nom de Remembrane. La Unió Europea, del pressupost total d'1,9 milions d'euros, atorga una subvenció de 950.383 euros a repartir en funció del grau de participació a tots els integrants del consorci. Aquest consorci està format per Aqualia (coordinador), LEITAT Centre Tecnològic especialitzat en R+D+i que exerceix, en aquest cas, com a gestor administratiu del projecte, TECNOMA, enginyeria de medi ambient del grup TYPSA, l'AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA i AMBICAT empresa amb experiència en el tractament d'aigües, de procés, potables i residuals, en particular, la gestió de membranes. El projecte busca perllongar la vida útil de les membranes usades en el tractament d'aigües residuals i/o aigües salobres en altres aplicacions de valor afegit. El projecte Remembrane s'enquadra dins de l'activitat innovadora a l'àrea de la Sostenibilitat de la UE i suposa un pas en la cerca d'una major eficiència en els processos, reducció del consum d'energia i emissions, ús d'aigües residuals i residus com a recursos.

S'espera que els resultats del Remembrane permetin la implantació de sistemes de reutilització d'aigua per osmosi amb menor cost. Aquesta reutilització de les membranes suposarà un estalvi, no només per la reducció de costos, sinó també per l'eliminació de residus i per la millora de l'eficiència total del procés de desalació i de reutilització d'aigües Aquest 2013 s’han realitzat les tasques de definició de l’entorn legal, proposta de diagrama de flux de la futura planta de recuperació de membranes i estudi dels processos de regeneració de membranes de desolació a nivell de l’estat de l’art i de laboratori.

La informació, la comunicació i la participació


12.1 La informació 12.1.1 L’atenció ciutadana Durant l’any 2013 s’han atès un total de 14.886 sol·licituds d’informació per via telefònica, 2.373 respostes de correu electrònic sobre l’àmbit dels residus, i s’han atès 900 visites presencials relacionades amb els procediments administratius, i la gestió i el tractament tant de residus industrials com municipals.

Taula 39. Atenció telefònica Residus Industrials 12.107 Residus Municipals 706

Residus Construcció i Demolició

243

Altres 1.830

TOTAL 14.886

Taula 40. Atenció per correu electrònic

Residus Industrials 1.254 Residus Municipals 556


18

Altres 545

TOTAL 2.373

Taula 41. Documents tramesos (fax, cartes, etc.)

Residus Industrials 55 Residus Municipals 3


0

Altres 2

TOTAL 60

12.1.2 El web de l’ARC i altres portals 12.1.2.1 El web de l’ARC El web corporatiu de l’Agència de Residus de Catalunya, adaptat en imatge i estil als portals de la Generalitat, ofereix tota la informació i els serveis als ciutadans amb la màxima claredat possible i és una eina fonamental per a l’increment de la presència a Internet i la transmissió de la nostra imatge corporativa. Els objectius assolits són:

Presentar i difondre l’activitat de

l’Agència de Residus de Catalunya.

Oferir d’una manera atractiva, fàcil i integrada l’accés a una sèrie de recursos i serveis.

Difondre la identitat corporativa de l’ARC i posicionar-la.

Afegir, de manera accessible i senzilla, recursos que incorporin valor.

La pàgina web de l’ARC està gestionada per un equip de persones (el Grup Web) que treballa i vetlla per la seva actualització i per la seva millora constant, tant des del vessant tècnic com comunicatiu. Les seves funcions bàsiques són planificar, dissenyar i integrar continguts al web. El nombre de visites i de pàgines visitades ha augmentat un 16% respecte a l’any passat. Se supera les visites en un 6% respecte al 2011 i un 60% en pàgines visitades del mateix any.



Taula 42. Visites a www.arc.cat

2012 2013 % variació Visites 492.726 569.256 15,53%

Promig diari de visites 1.346 1.559 15,82% Pàgines visitades 3.701.120 4.206.387 13,65%

Promig diari de pàgines visitades 10.112 11.524 13,96%

Visites: Una visita és una sèrie d’accions que comencen quan es visualitza la seva primera pàgina des del servidor i acaba quan el visitant abandona el web o roman inactiu superant el límit de temps d’inactivitat. Pàgines visitades: Accés a qualsevol arxiu classificat com a pàgina.

12.1.2.2 El web del SCP/RAC La web del SCP/RAC és la plataforma de comunicació que el centre utilitza per donar a conèixer i difondre les activitats que porta a terme així com altres notícies d’interès en l’àmbit del consum i la producció sostenible al Mediterrani. Durant l’any 2013 les visites han augmentat al voltant d’un 64% en el nombre de visites respecte a l’any anterior. Això representa que en dos anys quasi s’han triplicat les visites.

Taula 43. Visites a www.cprac.org


Promig diari de visites 291 478 64,26%

Promig durada de les visites (min) 4 4 0%

HITS 3.829.446 3.073.489 -19,74%

12.1.2.3 Web Xarxa Compra Reciclat A nivell intern, s’ha continuat treballant en el funcionament de la web: servei de consultes i assessorament personalitzat, gestió d’altes i baixes, seguiment de les gestions en curs, recerca activa de nous adherits, manteniment de continguts i actualització, publicació de notícies i d’informació sobre activitats relacionades, etc.

Aquest any 2013 també s’ha desenvolupat un treball d’actualització de la base de dades, tant de les entitats adherides com dels productes del catàleg. A més a més, s’han penjat un total de 12 notícies en l’àmbit de la promoció del mercat dels productes reciclats, com ara la presència de la XCR a fires, diferents convocatòries de Premis, organització de



tallers i jornades relacionats amb la prevenció de residus i en l’ús eficient dels recursos, etc. Pel què fa al nombre de visites, l’any 2013 és el 5è any que es comptabilitzen les estadístiques d’aquest site, 61.430. Pel què fa a la seva durada, és bastant alta (entre 11 i 12 minuts) i la mitjana de visites diàries és de 168.

Taula 44. Visites a xcr.arc.cat


Promig diari de visites 84 168 100,00%

Promig durada de les visites (min) 6 11,5 91,67%

HITS 748.230 889.969 18,94% 12.1.3 Web recull de l’activitat educativa a Catalunya en matèria de residus Aquesta aplicació web és un instrument que permet conèixer quines activitats d’educació ambiental en temàtica de residus s’estan desenvolupant arreu de Catalunya. Es va dur a terme la tasca de millora, actualització de continguts i atenció de les demandes dels usuaris:

1. Actualització de dades 2. Manteniment anual 3. Manteniment informàtic 4. Difusió de l’aplicació

Taula 45. Visites al Recull d’Activitats

2012 2013 % variació Visites 3.625 2.590 -28,55%

Promig diari de visites 10 7 -30,00% Promig durada de les visites (min) 2 1,5 -25,00%



12.1.4 El web Residu, on vas? Aquesta és una portal web on el ciutadà pot trobar informació pràctica sobre la recollida selectiva i el reciclatge, de manera fàcil i amena. L’objectiu és facilitar la informació sobre on s’han de dipositar els residus i en què es transformen, a través de fitxes molt visuals. Aquest portal permet resoldre els dubtes i, també, trobar consells pràctics sobre prevenció. Aquest site es va publicar al 2011 sota el domini “vullreciclar.cat” (coincidint amb la presentació de la campanya “Els nostres residus, la nostra responsabilitat”). A finals del 2012, quan va sortir la campanya “Envàs, on vas?”, es va crear el domini “envasonvas.cat” (però que realment el que feia era redireccionar cap al domini original “vullreciclar.cat”). Finalment al setembre del 2013 es va decidir crear el

domini “residuonvas.cat”, coincidint amb la campanya que és la que actualment hi ha. 12.1.4.1 Estadístiques visites

Durant el llançament de la campanya “Envàs, on vas?” al desembre de 2012, el nombre de visites al web passa a quasi 1.000 visites en el seu primer dia. Al setembre del 2013 torna un pic d’entrades que coincideix amb la campanya per fomentar la recollida selectiva dels residus d'aparells elèctrics i electrònics . I finalment un altre pic al desembre que també coincideix amb la Campanya "Separar bé els residus és un joc de nens".

Taula 46. Visites a residuonvas.cat

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Visites 153.096 9.965 8.058 5.913 3.879 2.033 1.398 1.341 10.502 1.920 2.257 4.206

Promig diari

4.939 356 260 197 125 68 45 43 350 62 75 136

12.1.4.2 Aplicació mòbil “Residus”

Android: 2.376 instal·lacions actuals d'un total de 8.111.

iOS (Apple només informa del total d'instal·lacions): 15.100 instal·lacions totals.

12.1.4.3 Aplicació mòbil “Envàs, on vas? El joc”

Android: 444 instal·lacions actuals d'un total de 2.175.

iOS (Apple únicament informa del total d'instal·lacions: 1.360 instal·lacions totals.



12.2 La comunicació La comunicació és una estratègia fonamental de les organitzacions, enteses com una xarxa de relacions entre persones que comparteixen coneixement. El repte de la gestió de la comunicació és fer arribar la informació adequada als públics desitjats a través dels canals més efectius, fomentar la comunicació entre persones i gestionar el coneixement. Totes les unitats de l’ARC treballen per un objectiu comú, clar i definit, que és la prevenció de residus, la seva màxima valorització i la seva gestió correcta i els seus tractaments finals. Per assolir aquest objectiu s’aglutina l’expertesa per donar-la a conèixer als diferents sectors de la societat per mitjà de la tasca de comunicació. Les actuacions comunicatives, per la seva rellevància, han de ser transversals, ja que el nivell d’acceptació i d’èxit del model català de gestió de residus depèn, en part, del fet d’aconseguir transmetre missatges a la ciutadania: conscienciar de la necessitat d’un canvi d’hàbits, transmetre els impactes associats a la generació i la gestió dels residus, conscienciar de la necessitat de disposar d’infraestructures en el territori, etc. 12.2.1 Actes, jornades i cursos 12.2.1.1 Organitzades per l’ARC

Presentació de la guia “Un consum + responsable dels aliments” Dia: 5 de febrer de 2013 Lloc: Palau Robert

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, va presentar el passat 5 de febrer al Palau Robert la guia Un consum + responsable dels aliments, un conjunt de propostes per prevenir i evitar el malbaratament alimentari. La guia és un resum de la Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de l’ARC.

Jornada ComunicARC Dia: 08/04/2013 Lloc: Mercat de les flors, Barcelona El 8 d'abril va tenir lloc la tercera edició de la jornada sobre comunicació i participació: ComunicARC. Enguany centrada en l'impacte de la campanya "Envàs, on vas?" i la importància de les campanyes de comunicació en el foment de la recollida selectiva. El públic de la jornada va ser, especialment, ens locals, entitats ambientals, empreses consultores i d'educació ambiental i agències de comunicació. Durant la jornada es van donar a conèixer les dades quantitatives i qualitatives de l’estudi postcampanya, i servirà per a reflexionar sobre la comunicació i el seu paper en el sector mediambiental.

89a Jornada tècnica: Fertilitzants, residus i subproductes. Marc de referència 8 de Maig de 2013, de 17h a 19h Auditori, Cambra de Comerç de Barcelona. L’objectiu de la jornada va ser repassar el marc normatiu d’adobs i el paper dels residus en l’elaboració d’aquests productes.

Signatura de la pròrroga del Pacte per la bossa 16 de maig



El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i els representants de les associacions adherides al Pacte per la Bossa van signar una pròrroga (fins al 2014) del document de compromís de reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a Catalunya. D’aquesta manera, tant la Generalitat com el sector refermen l’objectiu compartit de seguir avançant en la prevenció d’aquest tipus de residus.

Cinquena edició de la Jornada CompostARC 22 i 23 de maig de 2013

L’edició del 2013 es va enfocar en el cicle integral de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM), amb l’objectiu de fer una trobada amb el sector i alhora aconseguir el màxim intercanvi d’informació entre els ponents i els assistents. Durant el primer dia es van abordar els aspectes relacionats amb la prevenció i la gestió en origen i també es van presentar resultats sobre la situació actual de la recollida de la FORM. El segon dia, la jornada es va centrar en el tractament biològic de la fracció orgànica i en el compost obtingut , destacant les principals actuacions realitzades en les instal•lacions de compostatge i de biodigestió per a millorar el desenvolupament del

procés biològic, així com per donar compliment als aspectes sanitaris.

8ª Jornada "La gestió de residus com a subproductes" 30 de maig de 2013 El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, va inaugurar la vuitena jornada "La gestió dels residus com a subproductes", organitzada per l’ARC i el Consell de Cambres de Catalunya. La jornada, amb una assistència de 170 persones va estar estructurada en dos blocs: Durant la primera part de la jornada, Josep Maria Tost va fer una introducció sobre la figura del subproducte i posteriorment, el Consell de Cambres de Catalunya va fer una explicació sobre el funcionament de la Borsa de Subproductes de Catalunya. En el segon bloc de la jornada, a través de tres espais d'intercanvi, 120 persones de diferents sectors industrials (oferents i demandants de subproductes) van participar en una trobada d'interacció, sinèrgia i contacte entre empreses que volen gestionar com a subproducte i empreses que volen incorporar residus com a matèries primeres en els seus processos productius.



VII Fòrum de les Comunitats Autònomes sobre sòls contaminats: “Presente y futuro de la contaminación del suelo” 13 de juny TES - Barcelona Aquest fòrum ha estat concebut com un espai d'intercanvi de coneixements sobre la contaminació del sòl entre els tècnics de les diferents administracions, central i autonòmiques. L’objectiu és compartir les diferents línies de treball i problemàtiques associades a la gestió de la contaminació del sòl des del punt de vista de l’administració, de les empreses (i les conseqüències de la crisi), de les consultores ambientals i dels despatx d’advocats. Participants: MAGRAMA, IGME, IHOBE, CCAA (Andalusia, Aragó, Astúries, Cantabria, Castella i Lleó, Castella la Manxa, Catalunya, Extremadura, Galicia, Illes Balears, La Rioja, Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc), CEOE, AECAS, ASINCA-TECNIBERIA, ACITRE, URÍA MENÉNDEZ, MENÉNDEZ ASOCIADOS, BAKER&MCKENZIE, ROCA JUNYENT, ACUAMED.

Roda de premsa de presentació de les dades de recollida selectiva d’ECOEMBES 2 de juliol de 2013 Seu de l’ARC La seu de l’ARC va acollir la presentació de les dades de recollida selectiva d’ECOEMBES per l’any 2012, que va anar a càrrec del seu director general, Òscar Martín i del director de l’ARC, Josep Maria Tost.

Roda de premsa de presentació de les dades estadístiques de residus municipals de Catalunya 2012 15 de juliol Seu de l’ARC En aquest acte, el director de l’ARC, Josep Maria Tost, va presentar els resultats globals de residus municipals de Catalunya. Seguidament va procedir a atendre els mitjans de comunicació presents.

La Generalitat i ECOEMBES signen un conveni per als propers 5 anys que regula les condicions per finançar la recollida i selecció dels residus municipals 22 de juliol El conseller de Territori i Sostenibilitat, i president de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Santi Vila, i el director general d’ECOEMBES, Óscar Martín, van signar aquest conveni que estableix les condicions econòmiques que aquest Sistema Integrat de Gestió de Residus (SIG) ha de pagar als ens locals per fer la recollida selectiva i la selecció dels envasos de paper i cartró i dels envasos lleugers (plàstic, metalls i brics) que recullen els ens locals a través del servei de recollida de residus implantat a cada municipi, fins l’any 2018. El conveni també promou i finança la realització de campanyes d’informació i sensibilització ambiental desenvolupades pels propis ens locals, i les campanyes institucionals i altres actuacions destinades a fomentar la recollida selectiva dels envasos.

Presentació de les Dades Estadístiques de residus Municipals al territori (Barcelona, Girona, Tarragona i terres de l’Ebre i Lleida i Alt Pirineu) 18 al 29 d’octubre



Les dades estadístiques de residus municipals del 2012 les va presentar el director de l’ARC Josep Maria Tost, mitjançant rodes de premsa per tot el territori català.

Presentació de l’estudi de la petjada de CO2 i els residus municipals Casa del Mar, 22 d’octubre El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), Salvador Samitier, van presentar una nova valoració de la gestió dels residus municipals basada en el seu impacte en el canvi climàtic. L’estudi, elaborat per Inèdit en col·laboració amb l’ARC i l’OCCC, utilitza una eina de càlcul desenvolupada pel grup de recerca SosteniPrA (Universitat Autònoma de Barcelona), que permet calcular la petjada de carboni de la gestió de residus municipals i és útil com a suport per a una presa de decisions amb criteris ambientals en la gestió de residus.

Presentació del nou Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020 24 d’octubre Fira Municipàlia El director de l’ARC va presentar a l’estand de la Generalitat de la Fira Municipalia, el nou pla Territorial Sectorial d’infraestructures de Residus Municipals de Catalunya 2013-2020.

Jornada sobre dejeccions ramaderes Palau Robert, 12 de novembre El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el director general

d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, van participar en la Jornada sobre Dejeccions Ramaderes, organitzada per l’“Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos”(ISR), al Palau Robert de Barcelona el passat 12 de novembre. Tost va destacar que, tot i que s'han fet passos per a l'ordenament a través de la legislació, el sector ha d'assumir la problemàtica de l’excés de nitrats en el subsòl com a repte propi i com a oportunitat. En aquest sentit, en els processos d'intervenció administrativa regulats per la llei, durant l'any 2012 l'Agència de Residus de Catalunya ha informat tècnicament sobre la valoració de la gestió de les dejeccions ramaderes fora del marc d'explotacions ramaderes incloses en plans de gestió col·lectius i individuals.

11ª Jornada de Prevenció de Residus 14 de novembre L’Auditori L’Agència de Residus de Catalunya, celebra aquest any l’11ª Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a l’Economia circular. Es van abordar perspectives de futur des d’una dimensió climàtica i econòmica i es va debatre sobre la transició cap a una economia circular. Enguany la Jornada de Prevenció ha estat organitzada conjuntament entre l’Agència de



Residus (ARC) i l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible de Recursos (ACR+) i ha tingut un marcat caràcter internacional al coincidir amb l’Assemblea General de l’ACR+ que va tenir lloc l’endemà, dia 15 de novembre.

Van participar ponents d’Escòcia, Anglaterra, Alemanya, de la regió Flamenca i Valona, de Catalunya i va tenir una única moderadora tan pel que fa a les taules rodones com a les presentacions. El número d’assistents va ser d’aproximadament 200 persones. La difusió de la Jornada es va fer a través de múltiples canals entre els quals es va incorpora el Twitter (hashtag #11JPR), el qual va tenir 304 piulades. En acabar la Jornada, els assistents van poder gaudir d’una visita guiada de l’exposició sobre el Premi DxR 2013, ubicada al recinte Disseny Hub Barcelona.

Jornada “El rol de l’escola en la lluita contra el malbaratament alimentari

21 de novembre Mercabarna Organitzada per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentaria, l'Agència de Salut Pública, l'Agència de Residus de Catalunya i el Departament d'Ensenyament, i celebrada en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, L’objectiu va ser la presentació a la comunitat educativa, a les famílies, i als tècnics municipals les eines de què disposen per impulsar noves accions a les escoles de cicle infantil, primària i secundària per reduir el malbaratament alimentari.

12.2.1.2 Participades per l’ARC

Presentació de la guia “Aprofitem

el menjar” 14 de gener Mon Sant Benet. Sant Fruitós del Bages. Organitzen UAB i la Fundació Alícia. L’acte va comptar amb la presència del director de la Fundació Alícia, Toni Massanés; la directora de l’Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge de l'Agència de Residus de Catalunya, Pilar Chiva; el vicerector de Relacions Institucionals de la UAB, Manel Sabés; el Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. És una guia per a la reducció del malbaratament alimentari en el sector de l’hostaleria, la restauració i el càtering”, una eina útil, amb mesures concretes per fer més eficients els establiments de restauració mitjançant un millor aprofitament dels aliments.

Presentació de la Guia “Plans Locals de Prevenció” 6 de febrer Brussel·les



Commemoració del 1r Aniversari de l’Associació Barcelona Forum District 17 d’abril CCIB Barcelona

Rfesta 21 d’abril Passeig de Sant Joan. Barcelona L’ARC participa amb un estand fent difusió de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (exposició, banderola, projecció de vídeo i jocs online i de taula).

Seminari AMBIENS sobre residus voluminosos 25 d’abril Òdena

Visita per a conèixer el sistema de recollida de l’Aeroport de Barcelona 29 d’abril Aeroport de Barcelona

89a Jornada tècnica: Fertilitzants, residus i subproductes. Marc de referència. 8 de maig Cambra de Comerç de Barcelona Organitzada pel Consell de Cambres de Catalunya

Construmat 2013 21- 24 de maig de 2013 Recinte de Gran Via de Fira de Barcelona En el marc de la Fira Construmat, la Xarxa Compra Reciclat va ser present amb un espai dins l’estand del Departament de Territori i Sostenibilitat. La XCR va difondre, fonamentalment, amb el missatge que els productes reciclats estalvien emissions de CO2.

Posada en servei del nou servei de vending a càrrec de CIALVEN 12 de juny de 2013

Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge El director de l’ARC va assistir a la posada en servei de les primeres màquines de retorn d’envasos dels hospitals de gestió pública catalans. Aquest sistema pretén recuperar la major part dels envasos que es dispensen en les expenedores de begudes del recinte.

Jornada “El malbaratament alimentari i la seguretat alimentària” 17 de juny Barcelona La jornada va permetre la recopilació i posta en comú d’idees, iniciatives i propostes de les diferents entitats involucrades en el malbaratament dels aliments. A més, es van aprofitar les sinèrgies creades durant la sessió amb la finalitat de que no es perdin en la teòrica de l’aplicabilitat.

Cimera sobre “Estadísticas de residuos. ¿Dónde estamos? ¿Dónde queremos estar?” 19 de juny de 2013 ISR Madrid

Jornada “Programa català d’ecodisseny, eina de competitivitat i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica” 2 de juliol Parc Tecnològic del Vallès

Presentació del primer projecte de recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) a la Val d’Aran 16 de setembre Seu del Conselh Generau d’Aran El director de l’ARC, Josep Maria Tost, i el síndic d’Aran, Carles Barrera, van presentar el primer



projecte de recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) a la Val d’Aran.

Obertura de la Jornada de Treball Aula RAEE: Reciclar, obligació, oportunitat 26 de setembre 2013 Museu Melció Colet – Barcelona

Presentació dels resultats de la prova pilot SDDR a Cadaqués 14 d’octubre Barcelona Organitza la Fundació RETORNA

Roda de Premsa de valoració del primer any de funcionament del programa de gestió alimentària de Reus com a projecte pilot de l’ARC 16 d’octubre Ajuntament de Reus

2n Marketplace ambiental del Projecte TANDEM 18 d’octubre Universitat Rovira i Virgili. Tarragona

Inauguració de la Fira Solidària, de Segona Mà i el Reciclatge 20 d’octubre de 2013 Castellvell del Camp

Participació al “V Encuentro de la Recuperación” 24 d’octubre Palau de Congressos de Lleida Taula de debat: “Contra l’intrusisme en el sector de la recuperació”, en el marc del “V Encuentro de la recuperación” organitzat pel Gremi de Recuperació de Catalunya.

Presència de la Xarxa Compra Reciclat a la Fira Municipàlia 2013 22 al 25 d’octubre Fira de Lleida

Jornada sobre la recollida porta a porta i la prevenció de residus municipals a Catalunya 7 de novembre Sant Vicenç de Morunys. En el decurs de la jornada es va presentar un estudi comparatiu del balanç econòmic de la recollida selectiva porta a porta (PAP) i de la recollida mitjançant el sistema amb contenidors.

Sessió informativa sobre les novetats en la gestió dels Residus Municipals de la comissió de medi ambient de la FMC 13 de novembre Seu de la Federació de Municipis de Catalunya. Els temes tractats van ser:

• El Programa General de Gestió de Residus a Catalunya, i Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals • Futur cànon de residus municipals

Jornada Prevenció MAGRAMA

18 de novembre Madrid

III Fòrum estratègia catalana Residu Zero 19 de novembre Sala d’actes edifici Vèrtex UPC - Barcelona Organitzat per l’Estratègia Catalana Residu Zero, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest III Fòrum representa un marc molt oportú per avaluar les bondats i els dèficits d’aquests nous plans institucionals, així com per debatre i formular noves idees de les administracions i la voluntat de la ciutadania en la mateixa direcció d’aquelles regions i ciutats del món que estan



treballant per assolir l’objectiu que s’anomena “Residu i emissió Zero”.

Lliurament del Premi FIT Storming 20 de novembre Fundació i Treball – Sant Adrià del Besós

Sessió CEC (Comunicació Estratègica Consensuada) “Gestió i tractament de residus a Catalunya 2020” 22 de novembre Sabadell Organitzada per l’Associació Catalana d’Instal·lacions de Residus Especials (ACITRE) i l’ARC, amb l’assessorament del Gabinet Uribe. La jornada va consistir en una sessió de treball en la que van participar uns 50 professionals del sector procedents de diferents àmbits: administracions públiques, indústries, universitats, agents socials i econòmics, i organitzacions de defensa del medi ambient. L’objectiu va ser recollir opinions, propostes i suggeriments que permetin dissenyar les línies mestres de la gestió de residus a Catalunya en l’horitzó de 2020. Els resultats es van agrupar en les següents conclusions estratègiques: (1) harmonització i aplicació efectiva de la normativa, (2) establir un procés evolutiu envers el residu – recurs, (3) major responsabilització i comportament ètic per part de tots els agents, (4) accions específiques de sensibilització, conscienciació i educació, i (5) més col·laboració entre administració, empreses, gestors i universitat.

Jornada “L’economia verda, l’economia del segle XXI” 9 de desembre Hospital de Sant Pau – Barcelona

3r Seminario sobre compostaje doméstico y comunitario 12 de desembre de 2013 Madrid Organitzat por l’Asociación Composta en Red. L’ARC va participar en la taula rodona Gestión de los residuos orgánicos y políticas públicas autonómicas en favor del compostaje

Lliurament dels Premis Residu’Art 2012 (Edició del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya – DrapArt) 13 de desembre CCCIB Cada any l'associació Drap Art, que treballa l'art a partir del reciclatge, convoca un concurs de creacions plàstiques i més disciplines, amb les modalitats d'intervenció a l'espai públic, exposició col·lectiva de reciclatge artístic, mercat d'art, disseny i artesania de materials reciclats, i espectacles, performances i projeccions relacionades. La convocatòria de cada any se sol tancar al setembre i la mostra es fa al desembre a Barcelona.

Trobada empresarial d’ecodisseny VI – Ecoemprenedoria 18 de desembre Disseny Hub Barcelona

Presentació dels Ecopunts Garby 18 de desembre Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Feliu de Codines, Aquest sistema vol sensibilitzar la ciutadania envers el reciclatge i per això la màquina compactadora disposa de plafons informatius sobre el tema. La màquina accepta envasos de plàstic tipus PET i llaunes i els comptabilitza al moment. Un cop fet això, l'usuari prem el botó verd i



la màquina imprimeix un rebut amb els EcoPunts aconseguits, que es poder bescanviar a comerços locals o propers adherits a l'ecosistema GARBY, que ofereixen descomptes, promocions o ofertes. Els comerços adherits apareixen a la pàgina web de GARBY i rebran publicitat a totes les publicacions, entrevistes o altres.

El pop del reciclatge al Saló de la Infància Del 27/12 fins el 04/01/2014 Fira de Barcelona Un any més, el Pop del reciclatge ha estat present al Festival de la Infància. Una edició plena d’esport, tallers educatius, activitats lúdiques i iniciatives solidàries. Ideal per arribar als més petits, majoritàriament dels 4 als 14 anys. On hi participen diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, així com empreses i institucions líders.

12.2.2 Les campanyes de comunicació 12.2.2.1 Campanya per fomentar la correcta separació dels residus de piles i acumuladors Els objectius d’aquesta campanya són similars als plantejats per la coneguda campanya Envàs, on vas? En aquella ocasió era aconseguir la disminució d’impropis els contenidors d’envasos lleugers i paper i cartró, en l’actual és l’augment de la recollida selectiva de piles i acumuladors, oferint informació sobre com fer-ho. L’èxit de la campanya precedent, va fer palès que la creativitat escollida era un vehicle efectiu per fer arribar el missatge a la ciutadania. És per això que s’ha apostat per una campanya continuista, alhora que planteja un nou repte creatiu:

aconseguir, una altra vegada, l’efecte sorpresa, mantenint el to i els aspectes formals que van caracteritzar la campanya anterior. La campanya se centra en tres missatges fonamentals: per una banda, en la correcta separació de les piles, per una altra, on portar-les un cop esgotades i per últim no acumular-les a les cases. La difusió de la campanya de piles i acumuladors va ser a través de televisió, ràdio, cinemes, premsa escrita, opis publicitaris i internet, i s’allargà durant quatre setmanes. 12.2.2.2 Campanya per fomentar la recollida selectiva dels residus d'aparells elèctrics i electrònics Aquesta campanya, elaborada en coordinació amb la Direcció General de Difusió Corporativa i els Sistemes Integrats de Gestió, té com a objectiu sensibilitzar, crear complicitat per fomentar la participació i generar un canvi d'actitud. Per fer-ho, s'ha tornat a comptar amb la participaciò del trio The Mamzelles, protagonista de l'exitosa campanya de separació d'envasos lleugers i de vidre Envàs, on vas i de la continuació dirigida al foment de la recollida de piles. Entre les accions de la campanya, s'incorpora una promoció amb un sorteig on hi poden participar els ciutadans que lliurin un aparell elèctric o electrònic vell quan en comprin un de nou en una botiga adherida. 12.2.2.3 Campanya "Separar bé els residus és un joc de nens" Aquesta campanya pretén transmetre el missatge que la separació no és un procés complicat i que fins i tot els més petits ho poden fer bé. De fet, tot i que la campanya s’adreça a tota la població, busca arribar en bona part al públic infantil, que és el prescriptor en matèria de separació de residus a gran part de les



llars. Es treballa amb la premissa que si els nens i nenes interioritzen que s’ha de ciclar, és més fàcil que el seu entorn també ho faci, i que, d’aquesta manera, les generacions futures ajudaran a incrementar la quantitat i la qualitat del reciclatge. La campanya, finançada íntegrament pels Sistemes de Gestió Integrats (SIG) ECOEMBES i ECOVIDRIO, la protagonitza aquest cop el comunicador Òscar Dalmau, personatge referent en programes emesos en horari familiar. El format és de concurs televisiu, on els nens han d’encertar on es dipositen diferents tipus de residus. Es va difondre a través de la televisió, el cinema, la ràdio, els mitjans gràfics i internet durant 4 setmanes. Complementàriament, es va repartir en cinemes i ludoteques de centres comercials un joc de taula per a totes les edats per donar les respostes als dubtes de forma didàctica i divertida. També oferia consultar el web www.residuonvas.cat, i l’aplicació per a mòbil ”Residus”, que, a més d’informar on es dipositen els diferents residus, explica quins processos segueixen

un cop recollits i en com sovint queden transformats en nous productes. 12.2.2.4 Campanyes desenvolupades pels ens locals de Catalunya Des de l’ARC s’ha continuat impulsant i assessorant les campanyes dels ens locals de Catalunya adherits als convenis amb Ecoembes i Ecovidrio, per a fomentar la recollida selectiva d’envasos de plàstic, llaunes i brics, els envasos de paper i cartró i els envasos de vidre finançades per aquests Sistemes Integrats. El Grup de Treball de Comunicació d’aquests convenis, es reuneix periòdicament per coordinar aquestes campanyes de comunicació. Està format per representants de l’ARC, dels Sistemes Integrats (Ecoembes i Ecovidrio), de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un total de 79 ens locals desenvolupen aquestes campanyes amb un pressupost global de 3.200.000€ (import que correspon als pressupostos acumulats de diferents anys).

Taula 47. Ens locals que desenvolupen campanyes de comunicació

Ajuntament de Tarragona Consell Comarcal del Pla de l'Estany Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana Consorci Mediambiental de La Selva

Consell Comarcal d'Osona Ajuntament de Mataró

Consell Comarcal del Baix Camp Ajuntament de Premià de Dalt

Consell Comarcal del Tarragonès Ajuntament de Vila-seca

Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental

Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Ajuntament de Barberà del Vallès (AMB) Ajuntament de Vilanova del Camí

Ajuntament de Sant Adrià del Besòs (AMB) Consell Comarcal de l'Urgell

Mancomunitat La Plana Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (AMB)

Consorci del Bages per a la gestió de residus

Consell Comarcal de la Segarra

Ajuntament de Santa Coloma de Farners Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Ajuntament de Santa Perpètua Consell Comarcal del Maresme



Ajuntament de Torredembarra Consell Comarcal del Segrià

Ajuntament de l'Arboç Consell Comarcal de La Noguera

Ajuntament de Mediona Ajuntament de Tordera

Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Consell Comarcal del Gironès

Mancomunitat Penedès-Garraf Ajuntament de Corbera de Llobregat

Consell Comarcal de l'Alt Camp Consell Comarcal del Pla de l'Urgell

Ajuntament de Cadaqués Consell Comarcal del Baix Penedès

Ajuntament de Rubí Consell Comarcal del Baix Llobregat

Ajuntament de Lleida Consell Comarcal Anoia

Consell Comarcal de les Garrigues Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires

Consorci per a la Gestió dels Residus de la Comarca del Baix Ebre

Ajuntament de Vilassar de Mar

Ajuntament de Terrassa Ajuntament d'Argentona

Ajuntament d'Esparreguera Consorci per a la gestió de residus del Vallès Oriental

Consell Comarcal del Solsonès Ajuntament de Sitges

Consell Comarcal del Baix Empordà (2 campanyes)

Ajuntament de Sant Cugat (AMB)

Ajuntament de Gelida Ajuntament de Cunit (2 campanyes)

Consell Comarcal del Ripollès Ajuntament de Lliça d'Amunt

Consell Comarcal del Baix Camp Consorci de Residus del Montsià

Ajuntament de Vic Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (AMB)

Ajuntament de Valls Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Consorci Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta Consell Comarcal de la Cerdanya

Ajuntament d'Igualada Ajuntament de Mollerussa

Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Consell Comarcal del Baix Llobregat (Castellví de Rosanes)

Ajuntament de Gavà (AMB)

Consell Comarcal del Pallars Sobirà Consell Comarcal de l'Alt Empordà (2 campanyes)

Ajuntament de Martorell Ajuntament de Calella

Ajuntament de Reus Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça

Ajuntament de Cambrils



12.2.3 Les eines de comunicació i sensibilització

Taula 48. Eines de comunicació i sensibilització

EINA SORTIDES USUARIS

L’inflable, per reciclar saltant

122

16.000

El pop del reciclatge

17

7.000

Exposició ORGÀNICA

8

-

Dóna la volta, del residu al recurs

12

-

Experiències d’autocompostatge a Catalunya

6

-

Premi Disseny per al Reciclatge

17

-

12.2.4 Convenis amb els Sistemes integrats de gestió Envasos lleugers (Ecoembes i Ecovidrio)

El 23 de juliol del 2013 es va signar un nou conveni entre l’ARC i Ecoembes per els propers 5 anys. En la negociació del conveni hi han participat representants de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Àrea Metropolitana de



Barcelona (AMB), aconseguint prorrogar les condicions econòmiques bàsiques de l’anterior conveni (2008-2013). Per altra banda, l’ARC i Ecovidrio també estan negociant un nou conveni que se signarà en el 2014. L’aspecte més destacable d’aquest any és la realització de la campanya “Separar bé, un joc de nens” al desembre del 2013 finançada per Ecoembes i Ecovidrio. Piles El setembre del 2013 es va realitzar la campanya per fomentar la correcta separació dels residus de piles i acumuladors. RAEES El novembre-desembre del 2013 es va realitzar la campanya per fomentar la recollida selectiva dels residus d’aparells elèctrics i electrònics. 12.3 La participació 12.3.1 Web 2.0 i xarxes socials L’actual escenari de gran connectivitat entre persones i la gestió de la informació generada afavoreix que s’avanci cap a formes d’intel·ligència col·lectiva que estan canviant les organitzacions. Ja fa uns anys que estem vivint un canvi de paradigma comunicatiu i un canvi en la concepció d’Internet, basada en el poder de les relacions generades i, en definitiva, en el poder dels seus usuaris: la comunicació interactiva. La web social o 2.0 obre noves possibilitats comunicatives, que busquen ressaltar el paper dels ciutadans. Les xarxes socials faciliten la participació i la implicació de la ciutadania i, a més, complementen els canals de comunicació bidireccional de l’Administració. Al mateix temps que el web corporatiu, serveixen per oferir informació actualitzada i per proporcionar

respostes als usuaris, compartir, escoltar i conversar d’igual a igual amb la ciutadania. L’usuari i consumidor, en la seva dimensió ciutadana i social, ha evolucionat: és un «ciutadà-productor», ja no vol només escoltar el que l’Administració li diu, sinó que vol tenir veu pròpia, manifestar-la i que l’Administració l’escolti. Twitter L’ARC continua tenint presència a Twitter (usuari @residuscat). Twitter, com a plataforma de micromissatgeria, permet publicar missatges de text curts (fins a 140 caràcters) i és una eina idònia per comunicar nous serveis, per referenciar informacions diverses (agenda, noves publicacions, actualitats, etc.) i per retransmetre esdeveniments, però també és una eina per dialogar i col·laborar. Durant l’any 2013 el compte @residuscat ha augmentat en 771 usuaris: ha passat de 386 seguidors (gener 2013) a 1157 (desembre 2013).

Youtube

Al gener de 2013 es va obrir el canal residuscat. Youtube és una xarxa social per pujar i compartir vídeos entre els usuaris. És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla.

El canal de l’ARC va creixent dia a dia, amb vídeos de diverses temàtiques, agrupats en llistes de reproducció sobre els principals temes: prevenció, reutilització, sensibilització, recollida selectiva, instal·lacions de gestió, malbaratament alimentari, etc.

A finals d’any té un total de 70 usuaris subscrit al canal residuscat.



12.4 Pla Editorial

L’activitat editorial de l’ARC respon a una necessitat de comunicació i esdevé una eina per expressar i difondre continguts d’interès públic sobre la gestió dels residus a Catalunya.

Durant el 2013 s’han elaborat els materials següents:

Taula 49. Pla Editorial 2013 TÍTOL TIPUS TIRATGE

Investigació i recuperació de sòls i aqüífers contaminats: el cas de Hightex DIGITAL

Butlletí de la Borsa de Subproductes de Catalunya DIGITAL Memòria anual 2012 DIGITAL

Un consum + responsable dels aliments (cat/cast/anglès) DIGITAL I PAPER 1.000 unitats

Guia plans locals de prevenció (castellà/anglès) DIGITAL

Guia pagament per generació (anglès) DIGITAL

Guia ràpida per l'usuari "Calculadora de prevenció" DIGITAL

Materials diversos (fitxes didàctiques) prevenció malbaratament alimentari amb Ensenyament i ACSA DIGITAL

Fulletó Premis Disseny per al Reciclatge 2013 DIGITAL I PAPER 1.000 unitats

6 fitxes Productes reciclats i estalvi de CO2 DIGITAL

Catàleg Premi Disseny per al reciclatge 2013 DIGITAL I PAPER 2.500 unitats

20 fitxes Casos pràctics de prevenció DIGITAL

19 vídeos casos pràctics de prevenció DIGITAL

Opuscle “La fracció vegetal” DIGITAL I PAPER 1.000 unitats

Opuscle “El compost” DIGITAL I PAPER

1.000 unitats

Opuscle FORM DIGITAL I PAPER

1.000 unitats

Llibre “De residu a recurs. 20 anys de gestió de residus a Catalunya”. ISBN 978-84-941840-0-0

PAPER 300 unitats català 200 unitats castellà

Material escolar (jocs inclosos a la campanya “"Separar bé els residus és un joc de nens") PAPER 32.000 unitats

Els serveis


13.1 Inspecció de les activitats de residus

La inspecció té com a missió exercir un cert control sobre l’activitat dels productors, els gestors i els transportistes de residus per tal de contribuir a la correcta gestió dels residus conforme al marc legal vigent. Així mateix, s’ocupa d’actuar davant la presentació de denúncies i altres tipus de demandes presentades per ciutadans, empreses i organismes diversos. Atenció de denúncies i visites d’inspecció Els ciutadans han presentat 53 denúncies que han donat peu a 42 inspeccions. Afegint a aquestes denúncies les que han presentat els Mossos d’Esquadra, els Agents Rurals, la Guàrdia Civil, la Policia Local i altres administracions (ajuntaments, ...) el departament d’inspecció ha atès 249 denúncies, el que ha comportat efectuar 114 inspeccions, tramitar 176 requeriments i proposar la incoació de 46 expedients sancionadors. Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 639 inspeccions, que s’han complementat amb 959 visites de control fetes per empreses especialitzades contractades amb aquesta finalitat. D’entre aquestes instal·lacions, i degut a la seva especial rellevància, els dipòsits controlats han tingut un atenció prioritària, amb 130 inspeccions i 331 vistes de control de l’empresa contractada per l’ARC, així com el mostreig de tots els piezòmetres de control de la qualitat de les aigües subterrànies del seu entorn, els lixiviats i el biogàs que generen. Per una altra banda, s’han fet 377 visites d’inspecció d’ofici, que prioritàriament, s’han dirigit a les activitats de gestió de residus que no tenen l’autorització o la llicència necessària per desenvolupar la seva activitat. Controls de transport Juntament amb els Mossos d’Esquadra, s’ha efectuat durant deu dies, controls de transport de residus en 16 punts de la

xarxa viària de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat 249 vehicles. Atenció d’emergències L’ARC, en col·laboració amb el Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT), també actua de manera immediata en casos d’emergència causats pels residus. Fruit d’aquesta col·laboració s’ha donat servei les 24 hores dels 365 dies de l’any, mitjançant torns de guàrdia d’una setmana per part de tècnics inspectors de l’ARC. El 2013 s’han rebut 78 avisos que han donat lloc a 37 actuacions del personal de guàrdia. A partir de totes aquestes actuacions d’inspecció s’han obert 10 expedients, dels quals se n’han derivat 5 requeriments i la proposta d’incoació d’1 expedient sancionador. Així doncs globalment, s’han instruït un total de 1.125 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han fet 1.239 visites d’inspecció. 13.2 Serveis jurídics 13.2.1 El control legal El Departament de Control Legal realitza la tramitació de denúncies externes interposades pels diferents cossos de seguretat com són Mossos d’Esquadra, SEPRONA Guàrdia Civil, Agents Rurals, així com les interposades per particulars, entitats ecologistes, o altres administracions. Igualment la tramitació dels informes d’inspecció emesos pel Departament d’Inspecció i Control de l’ARC, i els informes d’altres departaments de l’ARC que posin en relleu altres irregularitats en la gestió de residus, com són el Departament d’Atenció Ciutadana (no-presentació de declaracions de residus), el Departament de Prevenció (incompliment de les autoritzacions dels sistemes integrats de

Els serveis


gestió de residus), el Departament de Disposició i Control (incompliments de requeriments adreçats als ajuntaments), el Departament d’Assessoria i Contractació (incompliments en l’autorització ambiental), el Departament d’Envasos (incompliments de la Llei d’envasos), o el Departament de Gestió i Sòls Contaminats (contaminació del sòl), entre d’altres.

Entre les tramitacions de les diferents denúncies i informes hi ha la redacció de requeriments i la redacció i tramitació d’advertiments necessaris davant de les irregularitats detectades en la gestió dels residus. La instrucció i la resolució dels expedients sancionadors incoats a conseqüència de l’incompliment de la normativa de residus continguda tant en la normativa autonòmica indicada al text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, com en la normativa estatal, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. L’any 2013, fruit de la interposició de denúncies dels Cossos de Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, SEPRONA

Guàrdia Civil, entitats ecologistes, particulars, ajuntaments, altres departaments de la Generalitat, i dels mateixos informes de les diferents unitats de l’ARC, s’han derivat les actuacions següents:

Taula 50. Actuacions control legal

Advertiments 116 Requeriments 145

Inicis d’expedients sancionadors

306

Propostes de resolució d’expedients sancionadors

280

Resolucions d’expedients sancionadors

302

D’altra banda, en compliment del Decret 9/2005, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, així com per complir la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, s’han fet les actuacions següents:

Taula 51. Actuacions sòls contaminats

Inicis de declaració de sòls contaminats 0 Resolucions de declaració de sòls contaminats 3 Resolucions d’aprovació de projectes de recuperació ambiental de sòls declarats contaminats

6

Resolucions de desclassificació de sòls declarats contaminats

4

Resolucions d’aprovació de projectes de recuperació voluntària de sòls afectats per contaminació

12

13.2.2 Altres serveis jurídics L’Assessoria jurídica de l’ARC duu a terme la tasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a

petició d’empreses i de la ciutadania. Tramita també diversos tipus d’expedients i realitza els requeriments que siguin

Els serveis


pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Contractació S’han tramitat 16 plecs administratius per a la contractació d’obres, subministres i serveis per a l’ARC i 5 informes jurídics referents a pròrrogues i/o modificacions de contractes gestionats per l’ARC. Recursos d’alçada S’han emès 57 resolucions de recursos d’alçada d’expedients sancionadors, 1 resolució de recurs de reposició d’expedients sancionadors, i 1 resolució de recurs d’alçada d’expedient de declaració de sòl contaminat. Registre general de gestors El Registre general és l’instrument que facilita les activitats de gestió de residus i en dona publicitat. Són objecte d’inscripció al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya les activitats d’emmagatzematge i tractament de residus. Durant l’any 2013, s’han tramitat els següents expedients respecte aquest registre. Taula 52. Registre general de gestors de residus de Catalunya. Expedients Altes 91 Baixa 30 Modificacions 140 Autoritzacions de gestió de residus orgànics per a la seva aplicació al sòl

3

Altres tramitacions Taula 53. Altres tramitacions Emmagatzematge de residus especials Resolucions 27 Expedients de gestió de residus com a subproducte Resolucions 123 Escòries valoritzables Resolucions 1 Laboratoris Resolucions 3 Trasllat de residus entre Comunitats Autònomes Resolucions 18 Autorització SANDACH (Subproductes animals no destinats a consum humà) Resolucions 6

Actuació administrativa Subvencions directes - Resolució d’atorgament d’una

subvenció directa dinerària a la Fundació Privada Banc dels Aliments, de data 30 de desembre de 2013, per un import màxim de cinquanta mil euros (50.000€), per l’anualitat 2013, corresponent al 62.5% del pressupost aprovat per a la continuïtat i el manteniment d’accions de recaptació d’aliments que evitin la seva destrucció i també aquelles relacionades amb la comunicació i la sensibilització de la prevenció de la generació de residus agroalimentaris i la lluita contra la fam.

Convenis - Protocol de col·laboració entre

l’Agència de Residus de Catalunya i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat per establir el marc d’actuació del cos d’agents rurals en les seves funcions de vigilància en el medi natural en matèria de residus establint els corresponents procediments

Els serveis


normalitzats aplicables a les actuacions de vigilància, inspecció i control que realitzen ambdues parts. Data de la signatura: 24.1.2013.

- Conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut Català del Sòl, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Ports de la Generalitat, Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, Aeroports de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de l’Habitatge de Catalunya, Agència de Residus de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya, per a l’organització i coordinació de la participació de la Generalitat de Catalunya en salons i fires de l’any 2013. Data de la signatura: 29.4.2013. Import: 35.000,00 €.

- Segona addenda al Pacte per la bossa entre l’ Agència de Residus de Catalunya, Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats, Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats, Confederació de Comerç de Catalunya, Confederació Espanyola de Comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya i Associació Espanyola de Fabricants de Bosses de Plàstic, per establir un marc de col·laboració amb la finalitat ambiental de corregir l’ús excessiu i innecessari de bosses de nanses d’un sol ús i aconseguir-ne un consum sostenible.

Data de la signatura: 16.5.2013.

- Conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembalajes España, SA per regular els compromisos de l’Agència de Residus de Catalunya, dels ens locals que s’hi adhereixin voluntàriament i d’Ecoembes, pel que fa al funcionament del sistema integrat gestionat per Ecoembes en l’àmbit territorial de Catalunya, amb la finalitat de garantir el compliment de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos, i la resta de normativa en la matèria. Data de la signatura: 22.7.2013.

- Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agrupació per a la Recollida Selectiva del Paper i Cartró de Catalunya per promoure la col·laboració entre les administracions públiques i les empreses recicladores i recuperadores per fomentar la recollida selectiva, amb la finalitat d’obtenir un marc estable per a la comercialització d’aquest material, així com una xarxa de punts de descàrrega a tot el territori de Catalunya. Data de la signatura: 24.10.2013.

- Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, el Gremi de Recuperació de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques per promoure la col·laboració entre les administracions públiques i les empreses recicladores i

Els serveis


recuperadores de paper adherides al present Conveni, per fomentar la recollida selectiva, amb la finalitat d’obtenir un marc estable per a la comercialització d’aquest material, així com una xarxa de punts de descàrrega a tot el territori de Catalunya. Data de la signatura: 24.10.2013.

- Addenda al Conveni de col·laboració Agència de Residus de Catalunya i Ecoembalajes España, SA per regular els compromisos de l’Agència de Residus de Catalunya, dels ens locals que s’hi adhereixin voluntàriament i d’Ecoembes, pel que fa al funcionament del sistema integrat gestionat per Ecoembes a l’àmbit territorial de Catalunya, amb la finalitat de garantir el compliment de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos, i la resta de normativa en la matèria. Data de la signatura: 4.10.2013.

- Conveni d’encàrrec de gestió entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya amb la finalitat d’establir les condicions de prestació del servei de borsa de subproductes i el foment de la figura del subproducte. Data de la signatura: 6.12.2013 Import: 60.500,00 €.

- Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Mancomunitat d’Incineració dels Residus ,signat el 12 de novembre de 2010, per al finançament de l’adequació de la planta de valorització energètica del Camp de Tarragona a la Directiva marc dels residus 2008/98/CE i a les

condicions de l’autorització ambiental vigent. Data de la signatura: 18.12.2013.

- Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana, signat l’ 1 de febrer de 2012, per a la realització d’obres de millora en la planta de compostatge de FORM de Malla. Data de la signatura: 18.12.2013.

- Addenda al conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’Ajuntament de Lloret de Mar, signat el 20 de desembre de 2012, per al finançament del procés de posta en marxa del centre de tractament de residus municipals de Lloret de Mar. Data de la signatura: 18.12.2013.

- Addenda al conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal del Pallars Jussà, signat el 14 de maig de 2012, per al finançament de la primera fase del projecte d’ampliació del dipòsit de residus municipals de Tremp. Data de la signatura: 30.11.2013.

- Addenda al conveni de col·laboració Agència de Residus de Calalunya i el Conselh Generau d’Aran, signat el 14 de febrer de 2012, per a l’arranjament de la planta de transferència i canviar el sentit de la boca de la tolva i dels intercanviadors de contenidors per millorar la maniobra dels vehicles. Data de la signatura: 26.11.2013.

- Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’Ajuntament de Constantí. per al

Els serveis


sosteniment de els despeses d’enllumenat públic de Constantí per a l’any 2013. Data de signatura: 26.11.2013. Import: 64.122,00€

- Addenda al conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal del Solsonès, signat el 14 de febrer de 2012, per a la construcció de les instal·lacions de pretractament de residus municipals al dipòsit de Clariana de Cardener. Data de signatura: 11.11.2013

- Addenda al conveni de col·laboració entre l’ Agència de Residus de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Ajuntament de Boadella i les Escaules, l’Ajuntament de Biure, l’Ajuntament de Darnius, l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys i l’Ajuntament de Terrades, signat l’1 de febrer de 2012, per a la realització del projecte pilot de gestió descentralitzada de la FORM. Data de signatura: 06.03.2013.

- Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per al condicionament i la Gestió del complex de tractament de Residus de Solius, l’Ajuntament de Lloret de Mar, els Consells Comarcals del Baix Empordà, Gironès i la Selva per a la integració de la gestió de la fracció resta i la form de l’àmbit territorial de les tres comarques. Data de signatura: 13.12.2013

- Protocol de col·laboració entre l’ Agència de Residus de Catalunya, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la Secretaria de estado do

Desenvolvimiento Econômico e sustentável do governo do Estado de Santa Catarina (Brasil) per a procedir a reforçar la cooperació en l’àmbit dels sector de la gestió i tractament dels residus municipals. Data de signatura: 29.11.2013

- Protocol de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència de Residus de Catalunya, Secretaria d’Estat de Desenvolupament Econòmic de Mines Gerais, Secretaria d’Estat de Medi ambient i Desenvolupament Sostenible i Fundació Estatal del Medi Ambient per a establir el marc general de cooperació entre les Parts, amb la finalitat d’impulsar actuacions en l’àmbit de la cooperació tècnica, científica i innovació tecnològica en diverses àrees vinculades amb transferència de tecnologia i intercanvi d’experiències en el camp de medi ambient, i en especial en la gestió dels residus sòlids. Data de signatura: 11.07.2013.

13.3 Laboratori El principal objectiu del laboratori es donar servei analític als diferents departaments de l’ARC garantint que els resultats que proporciona estan avalats per un sistema d’assegurament de la qualitat. Per altre part, el laboratori esporàdicament treballa sota oferta econòmica per clients externs de l’ ARC El laboratori disposa de l’acreditació segons norma ISO 17025, de la certificació de gestió ambiental segons el reglament EMAS i la certificació ISO 14001. Així mateix el laboratori està adherit al Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Els serveis


Les anàlisis realitzades durant l’any han estat les següents:

- Mostres entrades 630 - Determinacions analítiques 17.000

S’ha superat en un 15 % l’objectiu previst pel 2013 ja que estava fixat en 550 mostres. Com en anys anteriors, el laboratori ha participat en varis exercicis d’intercomparació amb d’altres laboratoris organitzats per diferents entitats nacionals i internacionals, ja que és una manera d’avaluar la competència tècnica del laboratori i una exigència d’ENAC. S’han analitzat mostres d’aigües residuals, dissolvents, olis, sols contaminats i residus sòlids. En conjunt s’ha participat en 8 exercicis, s’han intercomparat un total de 116 paràmetres analítics i els resultats obtinguts han estat satisfactoris en un 96 %. El laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya des de l’any 2000 està acreditat per ENAC per a l’anàlisi fisicoquímica de residus, sota els criteris de la norma ISO 17025 (Acreditació nº 201/LE462). A finals de gener de 2013 es va passar satisfactòriament l’auditoria de seguiment d’ENAC i es va aprofitar per a l’ampliació de l’abast tècnic acreditat en les següents determinacions:

En mostres aquoses:

- pH i conductivitat amb un nou instrument. - Cianurs mitjançant l’analitzador de flux continu.

En residus de líquids orgànics i mostres sòlides:

- Karl Fischer amb un nou valorador.

En residus càrnics (greixos i farines):

- GTH (Glicerol triheptanoat)

Durant l’any 2013 s’han realitzar els estudis experimentals i de càlcul de les validacions necessàries per a seguir ampliant l’abast tècnic en:

En residus sòlids i sols , sota el concepte “d’analits lixiviats” segons l’assaig de lixiviació EN 12457/4:

- Anàlisi de mercuri per descomposició tèrmica i amalgama

- Anàlisi de fluorur per electrometria - Anàlisi de l’índex de fenol per flux

continu. - Anàlisi de TOC amb el nou

analitzador.

En aigües continentals no tractades i aigües residuals(inclou piezòmetres i lixiviats de dipòsits controlats:

- Anàlisi de TOC amb el nou

instrument.

En residus líquids orgànics (tipus olis etc..): - Determinació del punt

d’inflamació amb el nou equip.

En residus i sòls : - Determinació del punt

d’inflamació amb el nou equip. - Anàlisi de mercuri per

descomposició tèrmica i amalgama.

S’aprofitarà la propera auditoria de re-avaluació, prevista pel setembre de 2014, per ampliar aquestes noves acreditacions. L’objectiu és seguir mantenint l’acreditació d’ENAC, ja que és la manera de garantir i demostrar la competència tècnica del laboratori amb el reconeixement internacional dels assaigs realitzats i acreditats. El laboratori gestiona el seguiment i control dels laboratoris externs reconeguts per l’ ARC per a l’anàlisi físico-química del residus.

Els serveis


Durant 2013 no s’ha acreditat cap nou laboratori, però es va renovar per tercera vegada l’acreditació d’un dels laboratoris per un nou període de cinc anys. També com en anys anteriors i com a seguiment dels laboratoris reconeguts, el laboratori amb la col·laboració externa del laboratori MAT CONTROL de la UAB ha gestionat i organitzat un conjunt d’exercicis d’ intercomparació d’obligada participació pels laboratoris acreditats. Aquests exercicis consisteixen en la participació en uns circuits d’anàlisi de mostres diferents, on el nostre laboratori participa també com un laboratori més. En el laboratori també es dediquen tasques i esforços en els temes de seguretat i prevenció millorant les deficiències que poden anar sorgint. Atès la situació econòmica actual, durant aquest any no s’ha procedit a l’adquisició de cap nou equip, però si s’han realitzat les actuacions de manteniment preventiu i correctiu d’aquells instruments analítics que s’ha considerat necessari. 13.4 L’avaluació tècnica de projectes 13.4.1 En l’àmbit de la gestió dels Residus municipals Durant el 2013 es van donar d’alta en el Registre de gestors de residus de Catalunya 5 instal·lacions de tractament biològic de la FORM. D’acord amb el procés d’intervenció administrativa que regula la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental, des del Departament de Gestió de Matèria Orgànica (DGMO) es van realitzar 11 informes tècnics d’avaluació ambiental, canvis no substancial, controls i proves. En aquests informes tècnics es on s’estableixen les condicions que han de seguir la instal·lació per poder garantir un

correcte funcionament d’aquesta sense incidència en el medi ambient.

Informes tècnics per a tramitacions ambientals diferents referents a algun dels 21 dipòsits controlats públics de Catalunya, entre ells:

- Informes de suficiència i tècnics respecte de canvis substancials o no substancials d’autoritzacions

- Informes per a la revisió d’autoritzacions

- Informes de control inicial, de control periòdic, de control específic o de control complementari

- Fitxes tècniques per alta en el registre de gestors

13.4.2 En l’àmbit de la gestió de les dejeccions ramaderes Durant el 2013 es van donar d’alta en el Registre de gestors de residus de Catalunya 1 instal·lació de tractament de dejeccions ramaderes. D’acord amb el procés d’intervenció administrativa que regula la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental, des del Departament de Gestió de Matèria Orgànica (DGMO) es van realitzar 3 informes tècnics d’avaluació ambiental, canvis no substancial i controls. En aquests informes tècnics es on s’estableixen les condicions que han de seguir la instal·lació per poder garantir un correcte funcionament d’aquesta sense incidència en el medi ambient. 13.4.3 En l’àmbit de la gestió d’activitats industrials L’entrada en vigor de la Llei 5/2013, d’11 de juny, ha comportat la necessitat de presentar un informe base de la qualitat del subsòl per part de les activitats subjectes a la llei que compleixin determinades condicions.

Els serveis


Des del departament de Gestió i Sòls contaminats, durant l’any 2013 s’han redactat un total de 7 informes, de noves activitats (4), revisions d’autoritzacions (2) i canvis substancials (1). Des del Departament Tècnic, durant l’any 2013 s’han elaborat un total de 935 informes tècnics sobre projectes, avaluacions ambientals, adequacions,

canvis no substancials i controls. D’aquests 418 informes corresponen a gestors de residus. L’evolució del nombre d’empreses inscrites en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya (2000-2013) tendeix a mantenir-se constant (amb una davallada que pràcticament poc considerar-se un “zero tècnic”).

Gràfic 28. Informes IIAA, PCAA i Llei 9/2011, any 2013 distribució per demarcacions

Gràfic 29. Informes IIAA, PCAA i Llei 9/2011, any 2013 distribució per activitats

Els serveis


Gràfic 30. Registre general de Gestors de Residus de Catalunya

13.5 Sistemes d’informació Durant l’any 2013 cal destacar la realització de les següents actuacions:

A l’apartat de Maquinari, cal

ressaltar la substitució del Sistema d’Alimentació Ininterrompuda (SAI), la millora de la disponibilitat i consolidació de la infraestructura tecnològica amb la substitució de la unitat de Backup i l’actualització del seu programari (HP Data Protector), l’actualització del programari de virtualització VMWARE, la supressió del balancejador (F5) i la implementació d’un programari opensource proactiu de visualització d’alarmes i avisos (ZABBIX). Per últim, destacar la renovació del parc de portàtils de l’equip d’inspecció i el trasllat de les oficines de SCP-RAC del C/Milanesat al C/Anglí.

Pel que fa al Sistema de Telecomunicacions s’ha realitzat el canvi de l’operadora de telefonia mòbil, passant de l’empresa Movistar a l’empresa Vodafone, així com l’adequació de la xarxa WIFI a la seu de l’Agència al C/Dr.Roux.

Dins de l’Entorn de Seguretat cal destacar el projecte de securització dels terminals mòbils amb

l’adquisició i implementació de la solució Mobile Security de Trend Micro (TMS) i la realització amb èxit d’un Disaster Recovery Plan amb l’objectiu de verificar la robustesa dels procediments de còpia i recuperació de les mateixes.

Referent al projecte estratègic d’Administració Electrònica (AE) a l’Agència i atesa la necessitat de disposar d’una plataforma de signatura electrònica corporativa a l’ARC, s’ha seleccionat i adquirit una eina que ofereix serveis de signatura de documents, validació de signatures i certificats i disposa d’un servei de portasignatures electrònica que facilita la gestió del procés de signatura de múltiples documents provinents de diferents aplicacions i sistemes de l’ARC.

S’han seguit incorporant millores en els Serveis Web de l’Agència amb la compartició dels serveis oferts per la Plataforma de l’Oficina Virtual de Tràmits facilitant la navegació dels visitants. Aquesta implementació ha comportat una reorganització de l’apartat de Consultes i Tràmits i migració de continguts (canals, articles, documents). També cal ressaltar la implementació a la pàgina Home de l’ARC del plugin de Twitter que permet la visualització de

440 469522

566 585 604 639 670711

757812

950939 934

0

200

400

600

800

1000

Els serveis


les darreres 5 piulades que s’han fet des de l’ARC.

A l’entorn d’Anàlisi de Dades (Business Intelligence - BI), que permet un ús més eficient i de millor qualitat de les dades que disposa l’ARC de manera que es faciliti una presa de decisions àgil i adequada, s’han seguit ampliant el projectes en aquest entorn (Fracció Orgànica FORM, Residus Especials en Petites Quantitats REPQ i Envasos), així com s’ha realitzat la integració d’aquests projectes BI amb una eina de representació de dades territorials sobre mapes.

Dins l’àrea d’Anàlisi de Processos de negoci de l’ARC (disseny, anàlisi, optimització i gestió), s’ha seguit analitzant els processos més crítics de l’ARC, amb eines BPA (Business Process Analysis) com per exemple la gestió de les subvencions, projectes de prevenció o el procés d’inscripció al Registre de Gestors.

Un aspecte fonamental aquest any han estat els Projectes d’Integració, tant en l’àmbit intern com extern. En el context intern cal ressaltar la implementació de la Plataforma d’Integració de l’ARC (PIARC) que permetrà la interconnexió de les diferents aplicacions de l’ARC de forma àgil i eficient. En el context extern, es poden destacar 2 iniciatives: les millores en la integració del Portal EACAT (Ens Locals) amb el BackOffice de l’ARC, incloent la incorporació en aquest Portal del tràmit de la sol·licitud del cànon i les millores en la integració dels Serveis Web relacionats amb el servei de mapes corporatiu.

Dins del Sistema Documental de l’ARC, que integra l’Extranet de l’ARC (Sistema Documental de Residus–SDR) i el Sistema de Gestió d’Expedients (SDEXP), s’han seguit afegint noves funcionalitats i millores, podent-se ressaltar les següents:

- Després de la posada en

producció l’any 2012 del mòdul per a la presentació en línia dels Plans Empresarials de Prevenció d’Envasos (PEP), l’any 2013 s’han afegit nous automatismes i incorporat més informes a aquest mòdul.

- S’han adaptat nous

requeriments i millorat els sistemes d’automatització de les dades disponibles a l’ARC per al mòdul del Retorn del Cànon, destacant-se la modificació de la fórmula de càlcul pel concepte de “Recollida selectiva de la FORM” o la inclusió de nous conceptes: “Autocompostadors amb via complementària” o “Impuls i Comercialització del Compost de Qualitat”.

- S’ha implementat un nou mòdul de “Comunicació prèvia de l’activitat de transport de Residus”, per facilitar l’alta o inscripció, la modificació i la baixa en el Registre de Transportistes, podent des del sistema, descarregar la carta d’acreditació signada digitalment per l’ARC i els documents que s’han de portar en els vehicles.

- S’ha posat en producció, a través d’una prova pilot, un nou mòdul per a la presentació en línia dels informes anuals de gestió de diferents Sistemes Integrats de Gestió (SIG), corresponents a RAEES, Piles i Acumuladors, PFU, Olis i Envasos.

En l’apartat d’aplicacions

corporatives de l’Agència, a més del manteniment evolutiu de totes les aplicacions, es poden destacar les següents actuacions:

Els serveis


- S’han seguit millorant les funcionalitats del Sistema de Gestió Administrativa (SGA), destacant dins de la tramitació genèrica d’expedients de l’ARC: la implementació d’un mòdul d’escaneig i generació de documents pdf, dins de l’entorn de tramitació dels expedients de contractació: la generació automàtica de documentació a partir de plantilles i dins de l’entorn pressupostari i de despesa i de subvencions: la millora de la generació de reports i llistats.

- S’ha implementat l’aplicatiu de simulació per a la aplicació del nou conveni de l’ARC i ECOEMBES per a la recollida en contenidor específic del monomaterial de paper-cartró i d’envasos lleugers.

Dins del Sistema de Denúncies i

Sancions (DIS) cal ressaltar l’ampliació de l’abast a altres unitats internes de l’ARC (Departament de Disposició i Control) o a l’accés d’informació de l’estat de l’expedient a d’altres organismes externs a través de mecanismes automàtics (WebServices) com és el cas del Cos dels Mossos d’Esquadra, així com la implementació de noves funcionalitats (Contenciós Administratiu i seguiment dels requeriments i multes coercitives).

Els serveis


L’activitat econòmica


14.1 Els pressupostos El pressupost de l’exercici 2012 va ser prorrogat per l’exercici 2013 amb una dotació pressupostària de 79,1 milions d’euros, un 20,9% menys que l’any 2012.

Aquests recursos, procedents de transferències de la Generalitat en la seva majoria, i de la fiscalitat ambiental que li correspon per llei, li han permès donar suport als ens locals, entitats, empreses i organitzacions per a avançar en la millora

de la gestió dels residus que es generen a Catalunya.

Durant l’exercici 2013, en prorrogar-se el pressupost 2012 s’han mantingut les mesures establertes al Decret Llei 3/2010 de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa pública, fet que s’ha concretat en uns ingressos per transferències de la Generalitat inicialment prorrogades a favor de l’ARC de 47,5 milions d’euros.

Taula 54. Pressupost 2013

PRESSUPOST PRORROGAT

Ingressos (€) CAPÍTOL III Ingressos propis 30.875.992,36

CAPÍTOL IV Transferències corrents 11.260.242,85

CAPÍTOL V Ingressos patrimonials 700.000,00

Ingressos d'explotació 42.836.235,21

CAPÍTOL VII Transferències de capital 36.288.000,00

CAPÍTOL IX Variació Passius financers 0,00

Ingressos de capital 36.288.000,00

Total ingressos 79.124.235,21

Despeses (€) Operacions corrents

CAPÍTOL I Remuneracions del personal 9.200.000,00

CAPÍTOL II Despeses de béns corrents i serveis 7.939.593,02

CAPÍTOL III Despeses financeres 46.728,11

CAPÍTOL IV Transferències corrents 25.649.914,08

Total operacions corrents 42.836.235,21

Operacions de capital

CAPÍTOL VI Inversions reals 805.000,00

CAPÍTOL VII Transferències de capital 35.483.000,00

CAPÍTOL IX Variació Passius financers 0,00

Total operacions de capital 36.288.000,00

Total despeses 79.124.235,21



14.2 L’informe de l’auditoria de comptes anual



14.3 Activitat contractual Durant el 2013 no hi ha hagut activitat contractual de l’Agència de Residus de Catalunya per l’execució d’obres i projectes d’obres.

Annexos


Annex 1. Dades estadístiques de residus municipals a Catalunya Annex 2. Recollida selectiva neta i bruta de les comarques de Catalunya Annex 3. Instal·lacions per a la gestió de residus municipals, industrials i de la construcció a Catalunya

Annexos


Annexos


Annex 3. Instal·lacions per a la gestió de residus municipals, industrials i de la construcció a Catalunya 0 ESTADÍSTICA RESUM

TIPUS DE RESIDU Funcionament Proves Construcció Tràmit Total

RESIDUS INDUSTRIALS 937 24 - - 961

RESIDUS MUNICIPALS 560 - 3 8 571

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

127 - 3 5 135

TOTAL INSTAL·LACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS

1.624 24 6 13 1.667

Annexos


1 GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS 1.1 Estadística en funció de tipus d’instal·lació, territori i estat. 1.1.a Gestió a l’origen (totes les instal·lacions estan en funcionament)

Tipus d’instal·lacions ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Aplicació agrícola funciona 1 1 - - - 2

Disposició funciona 3 3 1 - 3 10

Incineració funciona 2 1 - 2 1 6

Tractament físico-químic funciona - - - - 1 1

Total d’instal·lacions funciona 6 5 1 2 5 19

Annexos


1.1.b Gestió a tercers

Tipus d’instal·lacions ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Aplicació agrícola funciona 10 5 7 - - 22

proves - - - - - - TOTAL 10 5 7 - - 22

Compostatge funciona 21 7 16 3 1 48

proves 1 - 1 - - 2

TOTAL 22 7 17 3 1 50

Digestió Anaeròbia funciona 2 3 8 - - 13

proves - - 1 - - 1

TOTAL 2 3 9 - - 14

Valorització funciona 499 69 47 64 25 704

proves 15 - 2 - 1 18

TOTAL 514 69 49 64 26 722

Valorització energètica funciona 2 1 - 1 1 5

proves - - - - - -

TOTAL 2 1 - 1 1 5

Disposició funciona 10 5 3 1 2 21

proves - - - - - - TOTAL 10 5 3 1 2 21

Incineració funciona 5 2 - 4 - 11

proves - 1 - - - 1 TOTAL 5 3 - 4 - 12

Tractament físico-químic funciona 3 - - 1 - 4

proves - - - - - - TOTAL 3 - - 1 - 4

Tractament funciona 10 2 4 2 - 18

proves - - - - - -

TOTAL 10 2 4 2 - 18

Centre de Tractament de Residus

Funciona 4 - 2 1 - 7

proves - - - - - -

TOTAL 4 - 2 1 - 7

Recollida i transferència funciona 47 5 5 7 1 65

proves 2 - - - - 2 TOTAL 49 5 5 7 1 67


proves 18 1 4 - 1 24

TOTAL 631 100 96 84 31 942

Annexos


1.2 Estadística en funció de l’estat, tipus d’instal·lació i residu gestionat. 1.2.a Gestió a l’origen Tipus d’instal·lacions / Residu gestionat FUNCIONA PROVES Total

Aplicació agrícola / de residus orgànics 2 - 2

Disposició 10 - 10 genèric 9 - 9

de llots de depuradora 1 - 1

Incineració 6 - 6 de residus carnis 1 - 1

de residus especials 5 - 5

Tractament físico-químic 1 - 1

TOTAL 19 - 19 1.2.b Gestió a tercers Tipus d’instal·lacions / Residu gestionat FUNCIONA PROVES Total

Aplicació agrícola / de residus orgànics 22 - 22

Centre de recollida i transferència 65 2 67 genèric 26 2 28

de residus carnis 2 - 2

de fems 1 - 1

de ferralla 4 - 4

de residus municipals 1 - 1

d’olis minerals 1 - 1

de plàstics 1 - 1


de residus sanitaris 1 - 1

de tòners 3 - 3

Centre de tractament de residus 7 - 7

Compostatge de residus orgànics 48 2 50

Digestió anaeròbia de residus orgànics 13 1 14

Annexos


1.2.b Gestió a tercers (continuació) Tipus d’instal·lacions / Residu gestionat FUNCIONA PROVES Total

Disposició 21 - 21 genèric 14 - 14

de residus municipals 6 - 6


Incineració 11 1 12 genèric 10 1 11


Tractament 18 - 18 genèric 2 - 2


de llots de depuradora 6 - 6

de purins 2 - 2


de residus orgànics 1 - 1

de residus sanitaris 3 - 3

Tractament físico-químic 4 - 4 de medicaments 1 - 1


Valorització 704 18 722 genèric 254 3 257

de residus alimentaris 16 1 17

de bidons 11 - 11

de cables 3 - 3


de CDR (Combustibles Derivats dels Residus) 1 - 1

de dissolvents 6 - 6

d’escòries 1 - 1

de ferralla 111 6 117

de frigorífics 1 - 1

de fusta 54 - 54

de metalls 16 - 16

d’olis minerals 1 - 1

de paper i cartró 23 2 25

de residus de pell 2 - 2

de pinyolada 5 - 5

de plàstics 57 - 57

de pneumàtics 9 - 9


de residus orgànics 4 1 5

de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) 2 - 2

de sorres de foneria 1 - 1

de residus tèxtils 8 4 12

de tòners 18 - 18

de vehicles fora d’ús 85 1 86

de vidre 7 - 7

Valorització energètica 5 - 5 genèric 4 - 4


TOTAL 918 24 942

Annexos


1.3 Llistat abreujat 1.3.a Gestió a l’origen Aplicació agrícola de residus orgànics

Instal·lacions en funcionament

E-729.00 FIGUERES DE SERVEIS, SA Figueres Alt Empordà

E-685.99 PEINAJE DEL RIO LLOBREGAT, SA Sant Fruitós de Bages Bages

TOTAL INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT: 2

Dipòsit controlat


E-280.96 UNIÓN INDUSTRIAL PAPELERA, SA Pobla de Claramunt Anoia

E-39.91 PAVIMENTS MATA, SA Abrera Baix Llobregat

E-40.91 TORRASPAPEL, SA Sant Joan les Fonts Garrotxa

E-07.87 TORRASPAPEL, SA Sant Julià de Ramis Gironès

E-78.94 ASOCIACIÓN NUCLEAR ASCÓ-VANDELLÒS II Ascó Ribera d’Ebre

E-12.88 ERCROS INDUSTRIAL, SA (AJUNTAMENT DE FLIX) Flix Ribera d’Ebre

E-08.89 ADOBINVE, SL Móra d’Ebre Ribera d’Ebre

E-238.96 ALIER, SA Rosselló Segrià

E-30.90 MOSAICOS PLANAS, SA Santa Coloma de Farners

Selva


Dipòsit controlat de llots de depuradora


E-521.98 JUAN ROMANÍ ESTEVE, SA Pobla de Claramunt Anoia


Incineració de residus carnis


E-713.00 ZOETIS MANUFACTURING & RESEARCH SPAIN, SL Vall de Bianya Garrotxa


Annexos


1.3.a Gestió a l’origen (continuació)

Incineració de residus especials


E-58.93 SOLVIN SPAIN, SL Martorell Baix Llobregat

E-436.97 ERCROS INDUSTRIAL, SA Flix Ribera d’Ebre

E-1258.11 REPSOL QUÍMICA, SA Pobla de Mafumet Tarragonès

E-1249.11 BASF ESPAÑOLA, SL Tarragona Tarragonès

E-48.92 OXIRIS CHEMICALS, SA Sant Celoni Vallès Oriental


Tractament físico-químic


E-1450.13 UTE EBRE FLIX FLIX Ribera d'Ebre


Annexos


1.3.b Gestió a tercers

Aplicació agrícola de residus orgànics Instal·lacions en funcionament

E-272.96 ADOBS ORGÀNICS, S.L. Manresa Bages

E-1354.12 EFIENERGIA, SL Manresa Bages

E-1041.08 NARCÍS ORIOL REGENCÓS Forallac Baix Empordà

E-1129.09 ABORGÀNICS TÉCNICA AMBIENTAL, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-547.98 AQUALOGY MEDIO AMBIENTE, SA Barcelona Barcelonès

E-903.05 EDAFO GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Barcelona Barcelonès

E-826.03 INTRAVAL, SL Barcelona Barcelonès

E-1282.11 EMPRESA MIXTA D'AIGÜES DE LA COSTA BRAVA,SA Girona Gironès

E-273.96 BURÉS PROFESIONAL, SA Vilablareix Gironès

E-1181.10 CUBAS MALGRAT, SL Malgrat de Mar Maresme

E-543.98 FERTILITZANTS VOLTREGÀ, S.A. (FERVOSA) Masies de Voltregà Osona

E-573.98 GESTORA D'ORGÀNICS, S.L. Sant Martí d'Albars Osona

E-542.98 NIUCOMPOST, S.L. Mollerussa Pla d'Urgell

E-769.02 FELMAG, S.C.P Palau d'Anglesola Pla d'Urgell

E-783.02 CENTRE D'INTEGRACIÓ ORGÀNICA, SL Almacelles Segrià

E-1103.09 FINCA SANT VICENÇ, SL Lleida Segrià

E-617.99 LAB. D'ANÀLISIS I CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ AMB., S.L.(LAICCONA) Lleida Segrià

E-277.96 MUNS AGROINDUSTRIAL, S.L. Lleida Segrià

E-649.99 COMPOST SEGRIÀ, S.A. Vilanova De Segrià Segrià

E-733.00 ALBERT TULSÀ, S.L. Riudellots De La Selva Selva

E-682.99 AGROQUÍMICS SALVI, SL Vilobí d'Onyar Selva

E-1346.12 ROSA MARIA COLL ORTIZ (ADOBA) Sant Cugat Del Vallès Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència Instal·lacions en funcionament

E-1254.11 SERSALL 95, SL Castelló d'Empúries Alt Empordà

E-73.94 FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS,SA Igualada Anoia

E-82.94 LLORENS ISBERT, S.L. Igualada Anoia

E-932.06 TOT RESIDUS INDUSTRIALS, SL Igualada Anoia

E-1400.13 UTE TRIATGE D'ENVASOS DE LA ZONA CENTRE II Igualada Anoia

E-1351.12 SUCESORES DE ESTEBAN CARMONA PANIAGUA, SCP Masquefa Anoia E-1040.08 CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ (ENTITAT

EXPLOTADORA SERVITRANSFER, SL) Forallac Baix Empordà

E-1401.13 INITIAL TEXTILES E HIGIENE, SL Gavà Baix Llobregat

E-1179.10 RECUPERACIONES PEZ, SL Gavà Baix Llobregat

E-1380.13 AENA Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1126.09 TRATAMIENTO INDUSTRIAL DE RESIDUOS SÓLIDOS, SA (TIRSSA) Viladecans Baix Llobregat

E-1030.08 SERVICADES, SCCL Barcelona Barcelonès

Annexos


E-806.03 GELABERT SERVICIOS Y MANTENIMIENTOS, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1132.09 DIEGO ESPI SARABIA Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-1419.13 L'ARCA DEL MARESME E.I., SLL (EXPLOT. PL. DE TRANSV. DE LA MANC. RSU ALT MARESME)

Malgrat de Mar Maresme

E-1159.10 SURFAQUIM, SL Centelles Osona

E-1312.12 ANABEL ORMO MARTÍN Lleida Segrià

E-999.07 GRIÑÓ ECOLÒGIC, SA Torrefarrera Segrià

E-1201.10 A.J. RUZ, SL Sils Selva

E-785.02 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA, SL (SIRCAT) Polinyà Vallès Occidental

E-1327.12 CANNON HYGIENE, SA Rubí Vallès Occidental

E-81.94 TECNOLOGÍA MEDIO-AMBIENTE GRUPO F. SANCHEZ, S.L. Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-102.95 ECO-EQUIP, S.A.M. Terrassa Vallès Occidental

E-83.94 RECICLATGES TAMAYO, S.L. Garriga Vallès Oriental

E-1009.07 ECOLOGÍA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS, SL Roca del Vallès Vallès Oriental

E-1356.12 SAICA NATUR NORESTE, SL Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental


Instal·lacions en proves

E-1452.13 FEMAREC, SCCL Barcelona Barcelonès

E-1454.14 BIOTRAN GESTIÓN DE RESIDUOS, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

TOTAL INSTAL·LACIONS EN PROVES: 2

Centre de recollida i transferència d’olis minerals Instal·lacions en funcionament

E-712.00 CISTERNAS DEL VALLÈS, SA (CISVASA) Barberà del Vallès Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència de fems Instal·lacions en funcionament

E-877.04 ABONOS NATURALES ARNAU, SCP Ulldecona Montsià


Centre de recollida i transferència de ferralla Instal·lacions en funcionament

E-938.06 RECICLATGES MONTALPI, SL Martorell Baix Llobregat

E-1285.11 DESBALLESTAMENTS VELA, SL Balenyà Osona

E-1287.11 RECICLAJES ALAR, SCP Alcoletge Segrià

E-1235.11 CINTAS METÁLICAS, SA Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental


Annexos


Centre de recollida i transferència de plàstics Instal·lacions en funcionament

E-1395.13 ANTONI ESCOLA SOLÉ Manresa Bages


Centre de recollida i transferència de residus carnis Instal·lacions en funcionament

E-580.98 COMERCIAL CAMIL CAMPS, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-571.98 SALVADOR CAMPS, SL Parets del Vallès Vallès Oriental


Centre de recollida i transferència de residus especials Instal·lacions en funcionament

E-1145.09 SIRCAT, SL Alcover Alt Camp

E-1185.10 ECOGESTVAL, SL Olèrdola Alt Penedès

E-44.92 MAC DERMID ESPAÑOLA, S.A. Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat

E-847.04 CATALANA DE RESIDUS, SL Arboç Baix Penedès

E-1075.08 DRUCK CHEMIE IBÉRICA, SL Arboç Baix Penedès

E-1117.09 TERMINALES PORTUARIAS, SL Barcelona Barcelonès

E-637.99 TERMINALES QUÍMICOS, S.A. (TERQUIMSA) Barcelona Barcelonès

E-801.02 FER-VET, S.C. Quart Gironès

E-1218.11 TALLERS GIRONA, SL Sarrià de Ter Gironès

E-1280.11 CONTENET, SCP Avellanes i Santa Linya Noguera

E-1394.13 SERVICIOS GENÉTICOS PORCINOS, SA Masies de Roda Osona

E-1267.11 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Vic Osona

E-779.02 VETERPACK, S.L. Alcarràs Segrià

E-1088.09 RINNEN GMBH CO Constantí Tarragonès

E-866.04 SAFETY KLEEN ESPAÑA, SA Tarragona Tarragonès

E-1259.11 TERMINALES PORTUARIAS, SL Tarragona Tarragonès

E-754.01 TERMINALES QUÍMICOS, S.A. (TERQUIMSA) Tarragona Tarragonès

E-1234.11 CEGA MULTIDISTRIBUCIÓN, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-470.98 GESTIÓ DE RESIDUS ESPECIALS DE CATALUNYA, S.A. (GRECAT) Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-41.91 SAFETY KLEEN ESPAÑA, S.A. Palau-Solità i Plegamans

Vallès Occidental

E-386.97 IBERTREDI MEDIOAMBIENTAL, S.A. Rubí Vallès Occidental

E-1186.10 TRACTAMENT I DIPÒSIT ECOLÒGIC INDUSTRIAL, SA Sabadell Vallès Occidental

E-778.02 TERRASSA NETA, S.A. Terrassa Vallès Occidental

E-870.04 GESTIÓN DE RESIDUOS CONTAMINANTES, SL Granollers Vallès Oriental

E-526.98 FCC ÁMBITO, SA Montmeló Vallès Oriental

Annexos



Centre de recollida i transferència de residus municipals Instal·lacions en funcionament

E-1357.13 ROS ROCA, SA SANT ADRIÀ DE BESÒS Barcelonès


Centre de recollida i transferència de residus sanitaris Instal·lacions en funcionament

E-131.05 CONSENUR, SA Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència de tòners Instal·lacions en funcionament

E-878.04 BIOTONER CATALUNYA & R SISTEMAS ECOLÓGICOS, SC Barcelona Barcelonès

E-1067.08 JORDI ROMEA SERRA Vic Osona

E-920.06 INFOR-CONSUM, SL Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental


Centre de tractament de residus Instal·lacions en funcionament

E-1219.11 ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) Hostalets de Pierola Anoia

E-1187.10 CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE LA CONCA DE BARBERÀ Espluga de Francolí

Conca de Barberà

E-1352.12 CENTRE INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RES. DEL MARESME (UTE TEM) Mataró Maresme

E-1449.13 CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ Tremp Pallars Jussà

E-1405.13 CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ (UTE SEGRIA) Montoliu de Lleida Segrià

E-1281.11 UTE CTR VALLÈS Vacarisses Vallès Occidental

E-1420.13 ECOPARC DEL BESOS, SA (ECOPARC 2) Montcada i Reixac Vallès Occidental


Compostatge de residus orgànics Instal·lacions en funcionament

E-533.98 BURÉS PROFESIONAL, SA Castelló d'Empúries Alt Empordà

E-1063.08 DILIGENTER, SL Piera Anoia

E-707.00 PROINTRAVAL, S.L. Jorba Anoia

E-1138.09 AIGÜES DE MANRESA, SA Manresa Bages

E-1418.13 CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS Manresa Bages

E-505.98 SERVEIS COMARCALS MEDIAMBIENTALS, S.A. (SECOMSA) Botarell Baix Camp

E-849.04 EDAFO GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Camarles Baix Ebre

Annexos


E-1384.13 TRANSPORTS I EXCAVACIONS J.PLAJA, SL Castell-Platja d'Aro Baix Empordà

E-951.06 TERRES VEGETALS EMPORDÀ, SL Palafrugell Baix Empordà

E-1283.11 METROCOMPOST, SL Torrelles de Llobregat Baix Llobregat

E-607.99 BURÉS, S.A. Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-888.05 FRUITCAMP, SL Banyeres del Penedès Baix Penedès

E-875.04 AGROVIVER, SL Viver i Serrateix Berguedà

E-1435.13 MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL PENEDÈS GARRAF Sant Pere de Ribes Garraf

E-992.07 RAMADERS DE JUNCOSA, SCCL Juncosa Garrigues

E-1137.09 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Olot Garrotxa

E-1195.10 XURRI TERRES VEGETALS, SL Cassà de la Selva Gironès

E-224.96 BURÉS PROFESIONAL, SA Vilablareix Gironès

E-1149.10 EXCAVACIONS I JARDINERIA JACARANDA, SL Mataró Maresme

E-1302.12 RECICLATGE VEGETAL VIÑALS, SL Arenys de Munt Maresme

E-857.04 SUARI RECTO, MANEL Cabrils Maresme

E-1152.10 GRANJA OMS, SCP Vallfogona de Balaguer Noguera

E-1290.11 RAMADERIA BERNAUS, SCP Montgai Noguera

E-1309.12 INNOFERTI, SL Menàrguens Noguera

E-1338.12 ADOBS DE PONENT, SL Bellcaire d'Urgell Noguera

E-353.97 SERVICIOS TRANSLOGÍSTICOS Y AFINES, SL Balaguer Noguera

E-376.97 INFERIN, S.L. Sentiu de Sió Noguera

E-867.04 INDUFECO, SL Camarasa Noguera

E-977.07 JOSEP MARIA GUÀRDIA PIJUAN Foradada Noguera

E-104.95 FERTILITZANTS VOLTREGÀ, S.A. (FERVOSA) Manlleu Osona

E-1359.13 RAMON D'ABADAL I DE LACAMBRA Gurb Osona

E-184.96 SUBMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I SUBSTRATS, SL Centelles Osona

E-741.00 PLANTA COMPOSTATGE FUMANYA, S.L. Sant Martí d'Albars Osona

E-776.02 ABONOS ORGÁNICOS BOIX, S.L. Tavèrnoles Osona

E-1080.08 FERTIPOAL, SL Poal Pla d'Urgell

E-1107.09 AGRUPACIÓ RAMADERA DEL PLA D'URGELL, SL (ARPLA, SL) Torregrossa Pla d'Urgell

E-914.05 NAT COMPO, SL Bellvís Pla d'Urgell

E-711.00 COMPOST SEGRIÀ, S.A. Alguaire Segrià

E-871.04 GRIÑÓ ECOLÒGIC, SA Alguaire Segrià

E-1340.12 EMPRESA MIXTA D'AIGÜES DE LA COSTA BRAVA, SA (EMACBSA) Blanes Selva

E-850.04 AGENCIA CATALANA DE L'AIGUA (EXPLOTADOR U.T.E.NETAIGUA-BFI) Vila-Seca Tarragonès

E-782.02 FERESP, S.L. Puigverd d'Agramunt Urgell

E-886.05 CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS URBANS DE L'URGELL Tàrrega Urgell

E-1010.07 PUNT VERD SERVEIS, SAT Sentmenat Vallès Occidental

E-740.00 GESTIÓN DE PRODUCTOS ORGÁNICOS, SA (GPO) Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-853.04 POU MASUET, JOAN Llinars del Vallès Vallès Oriental

E-971.07 TERRA-JARDÍ ARRIBAS PARDO, SCP Lliçà d'Amunt Vallès Oriental

E-976.07 EXPLOTACIONS CAN QUIMET, SCP Bigues i Riells Vallès Oriental


Annexos



E-1232.11 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA (EXP.UTE HPSA-CONSTRUCCIÓN Y SIST.MEDIOAMB., SA-SIST.TRATAM.AGUA,SA)

Teià Maresme

E-1214.11 APENSOL, SL Olius Solsonès


Digestió anaeròbia de residus orgànics


E-771.02 TRACTAMENTS DE JUNEDA, SA Juneda Garrigues

E-882.04 VALORITZACIONS AGRORAMADERES LES GARRIGUES, SL Juneda Garrigues

E-1124.09 PORGAS 2010, SL Cassà de la Selva Gironès

E-1057.08 AGRÍCOLA MONTARGULL, SA Artesa de Segre Noguera

E-1161.10 ENERGISAT NATURA, SL Os de Balaguer Noguera

E-1305.12 SELECCIÓ DESEURAS,SL Sant Bartomeu del Grau Osona

E-1095.09 SAT SAN MER Vilademuls Pla de l'Estany

E-1087.09 REIG PASTOR, SCP Torregrossa Pla d'Urgell

E-1256.11 SOCIETAT ANÒNIMA DE VALORITZACIONS AGRORAMADERES, SA (SAVA) Miralcamp Pla d'Urgell

E-965.07 PORGAPORCS, SL Vila-Sana Pla d'Urgell

E-1369.13 SVENDBORG PV VII, SLU Torres de Segre Segrià

E-1288.11 AGROPECUÀRIA MAS BES, SL Vilobí d'Onyar Selva E-1115.09 CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS DEL VALLÈS

OCCIDENTAL (EXPLOTADOR CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA) Terrassa Vallès

Occidental



E-1416.13 BIOENERGÍA ALMENAR, SL Almenar Segrià


Dipòsit controlat Instal·lacions en funcionament

E-32.90 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Hostalets de Pierola Anoia

E-1073.08 TRATESA TRACTAMENT TÈCNIC D'ESCOMBRARIES, SAU Pujalt Anoia

E-1388.13 CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS Manresa Bages

E-42.91 CONTENEDORES REUS, S.A. (CORSA) Reus Baix Camp E-814.03 RECUPERACIÓ DE PEDRERES, SL Cruïlles, Monells i Sant

Sadurní de l'Heura Baix Empordà

E-760.01 TRACTAMENT I VALORITZACIÓ DE FANGS, SL Ponts Noguera

E-1343.12 UTE EBRE FLIX Flix Ribera d'Ebre

E-868.04 GESTIÓ I RECUPERACIÓ DE TERRENYS, SA Tivissa Ribera d'Ebre

E-1250.11 AJ. DE LLORET DE MAR (EXPLOTADOR GBI SERVEIS, SA) Lloret de Mar Selva E-1222.11 GESTORA RUNES CONSTRUCCIÓ, SA - SERVIAL OBRES I SERVEIS,

SL - AMBIENT 2006, SL (UTE VALLSALLENT) Castellar del Vallès Vallès

Occidental

E-1012.07 PUIGFEL, SA Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

Annexos


E-477.98 GRUPO FSM VERTISPANIA, SL Rubí Vallès Occidental

E-14.88 TRACTAMENT TÈCNIC D'ESCOMBRARIES, S.A. (TRATESA) Vacarisses Vallès Occidental

E-51.93 CESPA GR, GESTIÓN DE RESIDUOS, S.A. Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental


Dipòsit controlat de residus especials Instal·lacions en funcionament

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Castellolí Anoia


Dipòsit controlat de residus municipals Instal·lacions en funcionament

E-1242.11 CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ Pedret I Marzà Alt Empordà

E-1237.11 CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ Berga Berguedà

E-1188.10 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Beuda Garrotxa

E-1177.10 CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY Banyoles Pla de l'Estany

E-1264.11 CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL (EXPLOTADOR FCC, SA) Castellnou de Seana Pla d'Urgell

E-1398.13 CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA (EXPLOTADOR GBI SERVEIS, SAU) Cervera Segarra


Incineració Instal·lacions en funcionament

E-1345.12 MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS I GARRAF Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-941.06 RESIDENCIA CANINA FONT GALI, SL Piera Anoia

E-982.07 JARDÍ MORTUORI DEL BAIX CAMP, SL Riudoms Baix Camp

E-1404.13 TRACTAMENT I SELECCIÓ DE RESIDUS, SA (TERSA) Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-1445.13 TRARGISA Girona Gironès

E-1102.09 INCINERACIONS ECOLÒGIQUES, SL Riudarenes Selva

E-64.94 SERVEIS D'INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS, S.A. (SIRUSA) Tarragona Tarragonès

E-1293.11 DOMINGO LÓPEZ RAMÍREZ Vilallonga del Camp Tarragonès

E-919.05 INNOVET-98, SL Polinyà Vallès Occidental

E-564.98 SEIACO, S.A. Canovelles Vallès Oriental



E-1261.11 INCINECO, SC Albons Baix Empordà


Incineració de residus especials Instal·lacions en funcionament

Annexos


E-466.97 GESTIÓ DE RESIDUS ESPECIALS DE CATALUNYA, SA (GRECAT) Constantí Tarragonès


Tractament Instal·lacions en funcionament

E-1217.11 PEINAJE DEL RIO LLOBREGAT, SA Sant Fruitós de Bages Bages

E-993.07 INVESTIGACIÓN Y VALORIZACIÓN DE RESIDUOS, SL Sant Feliu de Buixalleu Selva


Tractament de llots de depuradora


E-803.02 TRACTAMENT METROPOLITÀ DE FANGS, S.L. Barcelona Barcelonès

E-923.06 CONSELL COMARCAL D'OSONA (EXPLOTADOR DEPURADORES OSONA, SL) Vic Osona

E-915.05 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA (EXPLOT. UTE OMS SACEDE, SA-SEARSA) Cornellà del Terri Pla de l'Estany

E-766.02 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA (EXPLOTADOR ACCIONA AGUA, SAU) Sant Cugat del Vallès

Vallès Occidental

E-794.02 OHL MEDIO AMBIENTE, INIMA, SAU Granollers Vallès Oriental

E-894.05 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA (EXPLOTADOR OMS-SACEDE, SA) Montornès del Vallès Vallès Oriental


Tractament de purins Instal·lacions en funcionament

E-622.99 DESIMPACTE DE PURINS VOLTREGÀ, SA Masies De Voltregà Osona

E-620.99 DESIMPACTE DE PURINS ALCARRÀS, SA Alcarràs Segrià


Tractament de residus carnis Instal·lacions en funcionament

E-68.94 GREIXOS I FARINES DE CARN, SA (GREFACSA) Térmens Noguera

E-873.04 PET FOOD INGREDIENTS, SL Ribera d'Ondara Segarra

E-241.96 ECHEVARRÍA HERMANOS, C.B. Lleida Segrià


Tractament de residus especials Instal·lacions en funcionament

E-855.04 REPSOL PETROLEO, SA Constantí Tarragonès


Tractament de residus orgànics Instal·lacions en funcionament

E-956.06 INGENIERÍA Y TRATAMIENTOS DE VALORIZACIÓN, SL (INTRAVAL) Jorba Anoia

Annexos



Tractament de residus sanitaris Instal·lacions en funcionament

E-62.94 CONSENUR, SL Constantí Tarragonès

E-1279.11 TECNOLOGÍA MEDIO AMBIENTE GRUPO F. SÁNCHEZ, SL Terrassa Vallès Occidental

E-63.94 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental


Tractament físico-químic de medicaments


E-66.94 TRACTAMENT DE SUBPRODUCTES INDUSTRIALS, SL Caldes de Montbui Vallès Oriental


Tractament físico-químic de residus especials Instal·lacions en funcionament

E-21.89 SITA SPE IBÉRICA, SLU Martorell Baix Llobregat

E-49.92 ECOLÓGICA IBÉRICA Y MEDITERRANEA, S.A. Barcelona Barcelonès

E-03.85 TRATAMIENTOS Y RECUPERACIONES INDUSTRIALES, S.A. (TRISA) Constantí Tarragonès


Valorització Instal·lacions en funcionament

E-1276.11 BERCONTRES, SA Valls Alt Camp

E-591.99 HAINAN, SL Avinyonet de Puigventós Alt Empordà

E-1108.09 SERVEIS FORESTALS MAÇANET DE CABRENYS, SL Castelló d’Empúries Alt Empordà

E-1239.11 CONESA Y SOLER, SL Figueres Alt Empordà

E-449.97 ÁNGEL MORENO RECHES Pont De Molins Alt Empordà

E-384.97 FERROS PERICH, S.L. Santa Llogaia d’Àlguema Alt Empordà

E-473.98 TRANS-GRUES FONT, S.L. Santa Llogaia d’Àlguema Alt Empordà

E-1334.12 FERRALLES I METALLS VILAMALLA, SL Vilamalla Alt Empordà

E-898.05 SERVICENTRE GUITART, SL Vila-Sacra Alt Empordà

E-1122.09 CONDOR REVERSE LOGISTICS, SL Avinyonet del Penedès Alt Penedès

E-1084.09 GREEN POWER REVOLUTION, SL Cabanyes Alt Penedès

E-467.98 CARLOS CASINO, S.L. Olèrdola Alt Penedès

E-1300.12 CONTENIDORS PENEDÈS, SL Olèrdola Alt Penedès

E-1364.13 PALETS REDMA, SL Sant Martí Sarroca Alt Penedès

E-854.04 INGENIERÍA Y TRATAMIENTOS DE VALORIZACIÓN, SL (INTRAVAL) Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-1049.08 KOERNER, SL Santa Margarida i els Alt Penedès

Annexos


Monjos

E-1165.10 UNILAND CEMENTERA, SA Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès

E-1061.08 DEIXALLES I TRANSPORTS ÀNGEL PLAZAS, SA Subirats Alt Penedès

E-1391.13 GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS M. REQUENA, SL Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-1121.09 MARÍA SOCORRO FERNÁNDEZ BOUZAS Seu d’Urgell Alt Urgell

E-644.99 RECUPERACIONS RAMON VALLÈS, S.C.P. Seu d’Urgell Alt Urgell

E-656.99 TRANS DIEMA, S.L. Igualada Anoia

E-1270.11 RODUSA RECICLAJES & AUTOMOCIÓN, SL Masquefa Anoia

E-1392.13 ENGINTRECH, SL Òdena Anoia

E-834.03 JOAN VALLÈS SORIANO Òdena Anoia

E-588.98 RECUPERACIÓN MORAGREGA, SL Piera Anoia

E-407.97 RECICLATGES SABATÉ, SL Pobla de Claramunt Anoia

E-942.06 CENTRE DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL, SL Torre de Claramunt Anoia

E-1295.11 FRAGNOR, SL Vallbona d'Anoia Anoia

E-1200.10 RECISABA, SL Vilanova del Camí Anoia

E-1284.11 DESFERRES CATALUNYA, SL Artés Bages

E-800.02 DESFERRES CATALUNYA, SL Artés Bages

E-1291.11 ARTES ASSISTÈNCIA I LOGÍSTICA, SL Avinyó Bages

E-447.97 CONTAINERS DEL BAGES, S.L. Manresa Bages

E-91.95 GERMANS ESCALA, C.B. Manresa Bages

E-211.96 JOANA MARIA TORT ALTIMIRAS Manresa Bages

E-383.97 RESIDUS DEL BAGES, S.L. Manresa Bages

E-92.95 GERMANS IGLESIAS RECUPERADORS, S.L. Moià Bages

E-1001.07 LORENZO RECUPERADORS, SCP Navarcles Bages

E-380.97 JOAN CUNILL BOIXADER Navàs Bages

E-926.06 CONTAINERS DEL BERGUEDÀ, SL Sallent Bages

E-223.96 HERMANOS PRATGINESTÓS, S.A. Sant Fruitós de Bages Bages

E-441.97 RECUPERACIONS PUIG, SL Sant Fruitós de Bages Bages

E-858.04 RECICLATGES PELEGRI, SL Sant Vicenç de Castellet Bages

E-1134.09 UNIÓN BERMEO, SL Santpedor Bages

E-402.97 HIERROS Y DESGUACES CASANOVAS, S.L. Reus Baix Camp

E-1294.11 HIERROS Y DESGUACES CUENCA, SL Reus Baix Camp

E-751.01 JOSEP TARDIU GRAU Reus Baix Camp

E-406.97 FERIMET, SL Selva del Camp Baix Camp

E-1174.10 PLANTA RECUPERADORA 22, SL Camarles Baix Ebre

E-1194.10 FORNÓS CONTENIDORS, SL Deltebre Baix Ebre

E-385.97 RECICLATGE FORÉS, S.L. Tortosa Baix Ebre

E-1118.09 SFERA GARDEN, SL Calonge Baix Empordà

E-576.98 PERE CABRERA I NAVARRO Gualta Baix Empordà

E-565.98 RECUTRANS, S.L. Palafrugell Baix Empordà

E-677.99 MARTÍ VIÑALS SALAMÓ Palamós Baix Empordà

E-1434.13 MUGADAS, SLU Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà

E-595.99 HIERROS Y METALES J. MORENO, S.L. Abrera Baix Llobregat

Annexos


E-1278.11 METROCOMPOST, SL Castelldefels Baix Llobregat

E-1032.08 FENOPLEX, SL Castellví de Rosanes Baix Llobregat

E-1127.09 CONTENIDORS ESPARREGUERA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-316.96 RECICLAJES EPA, S.L. Esparreguera Baix Llobregat

E-1068.08 SAICA NATUR NORESTE, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-531.98 FERRALLES MARTORELL, S.A. Martorell Baix Llobregat

E-1315.12 RECULL B, SL Martorell Baix Llobregat

E-94.95 FERROMOLINS, S.L. Molins de Rei Baix Llobregat

E-1253.11 HIERROS ESCUDERO, SL Molins de Rei Baix Llobregat

E-508.98 RECICLAJES Y CONTAINERS ESCUDERO, SL Molins de Rei Baix Llobregat

E-630.99 J. MATA TRANSPORT I GESTIÓ DE RESIDUS, SL Pallejà Baix Llobregat

E-437.97 CARGO FEMAR, S.L. Papiol Baix Llobregat

E-825.03 REFEINSA CATALUNYA, SL Papiol Baix Llobregat

E-1166.10 GESTORA DE RUNES DEL LLOBREGAT, SA Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1272.11 RECUPERACIONES Y RECICLAJES VALLIRANA, SL Sant Andreu de La Barca Baix Llobregat

E-1427.13 CHATARRAS Y METALES SANT BOI, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-191.96 RECUPERACIÓN DE PAPELES HERMANOS FERNÁNDEZ, S.A. Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-639.99 RECUPERACIONES SANT ESTEVE, S.L. Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-301.96 RECUPERADOS DEL ANOIA, S.L. Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1263.11 CHATARRAS DEL DUERO, SLU Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-535.98 FCC ÁMBITO, SA Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-1399.13 ALBERTO CARRASCO ESCODA Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-1190.10 ADEC GLOBAL, SL Vallirana Baix Llobregat

E-838.03 REDELCA, SL Vallirana Baix Llobregat

E-1189.10 DANA RECICLAJES, SL Arboç Baix Penedès

E-1094.09 JAIME LOPEZ-GOICOECHEA, SA Arboç Baix Penedès

E-1313.12 METALES HEJIDA, SL Arboç Baix Penedès

E-1005.07 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Arboç Baix Penedès

E-263.96 JOAQUÍN DOMINGO VALERO Badalona Barcelonès

E-979.07 RECICLAJES RODILLA, SL Badalona Barcelonès

E-958.06 RECUPERACIONES VENTURA, SL Badalona Barcelonès

E-1379.13 SCRAPCENTER, SL Badalona Barcelonès

E-790.02 CENTRE DE TRIATGE BARCELONA, SA Barcelona Barcelonès

E-174.96 CESPA, GESTIÓN DE RESIDUOS, S.A. Barcelona Barcelonès

E-1039.08 DESTRUCCIÓN CONFIDENCIAL DE DOCUMENTACIÓN, SA Barcelona Barcelonès

E-177.96 FEMAREC, S.C.C.L. Barcelona Barcelonès

E-186.96 MANUEL VILLANOVA BARBERÁN Barcelona Barcelonès

E-185.96 RECUPERACIÓN PARA RECICLAJE TABUENCA, SL Barcelona Barcelonès

E-84.94 SAICA NATUR NORESTE, SL Barcelona Barcelonès

E-994.07 SERVICIOS FLOTANTES OTTO SCHWANDT, SL Barcelona Barcelonès E-1044.08 COOPERATIVA DE USUARIOS DEL SERVICIO DE LIMPIEZA

PÚBLICA DOMICILIARIA DE BARCELONA Hospitalet de Llobregat

Barcelonès

E-1320.12 MÁXIMO SEGURA MEDINA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

Annexos


E-1230.11 METALLS ALCOLEA, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1382.13 ORFELIN SIERRA CUEVAS Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1381.13 RECUPERACIONES BARRENA MARTÍN, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1021.08 SAMPER I VALLS, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-440.97 CHATARRAS GIL, S.L. Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-753.01 CONTAINERS DEL BERGUEDÀ, S.L. Berga Berguedà

E-1182.10 JOSÉ ANTONIO TORRENTE HERRERA Cercs Berguedà

E-1029.08 CLAUDI ROCA, SL Gironella Berguedà

E-1255.11 SERNFRAN CERDANYA, SL Puigcerdà Cerdanya

E-1022.08 SERNFRAN CERDANYA, SL Puigcerdà Cerdanya

E-416.97 RECUPERACIÓN DE MATERIALES SÓLIDOS, S.L. (REMASOL) Vilaverd Conca de Barberà

E-1013.07 COMERCIAL EUROCUBELLES, SL Cubelles Garraf

E-360.97 JUAN RAMÍREZ E HIJOS, C.B. Sant Pere de Ribes Garraf

E-1365.13 MALACITANA DE CATALIZADORES, SL Sant Pere de Ribes Garraf

E-998.07 UNILAND CEMENTERA, SA Sitges Garraf

E-880.04 JOSEP GIRALT COSTA Vilanova i la Geltrú Garraf

E-839.03 RECICLATGES GONZÁLEZ, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-1396.13 RECISABA, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-666.99 FERROS PEDRÓS, S.L. Juneda Garrigues

E-288.96 SOLÉ RECUPERACIONS, SL Olot Garrotxa

E-348.97 RECUPERACIONS INDUSTRIALS MARTí PUIG, S.L. Preses Garrotxa

E-1196.10 RECUPERACIONS INDUSTRIALS MARTÍ PUIG, SL Preses Garrotxa

E-1347.12 RESET CU, SL Vall d'en Bas Garrotxa

E-809.03 GERMANS CAÑET XIRGU, SL Cassà de La Selva Gironès

E-1289.11 SAICA NATUR NORESTE, SL Celrà Gironès

E-865.04 TÈCNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONÈS, SL Celrà Gironès

E-367.97 ECO-GIRONINA DE DIPÒSITS, S.L. Girona Gironès

E-231.96 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS, SL Llagostera Gironès

E-497.98 FERIMET, SL Salt Gironès

E-966.07 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA, SL (SIRCAT) Sant Gregori Gironès

E-181.96 RECUPERACIONS AULADELL, S.A. Sarrià de Ter Gironès

E-884.05 L'ARCA DEL MARESME EMPRESA INSERCIÓ, SLL Argentona Maresme

E-1342.12 GOMEZ BAREA, SA Cabrera de Mar Maresme

E-434.97 ENRIQUE LORENZO PONS Malgrat de Mar Maresme

E-264.96 RECUPERACIONES AMPURDÁN, S.L. Malgrat de Mar Maresme

E-399.97 ANTONI SERRA CAMPOY Mataró Maresme E-183.95 CONS. PER AL TRACTAMENT DE RSU DEL MARESME (EXPLOT. UTE

TRATAMIENTOS ECOLÓGICOS DEL MARESME (TEM)) Mataró Maresme

E-881.04 RECICLATGES I SERVEIS CAN SERRA, SL Mataró Maresme

E-164.96 CASA NUALART, S.L. Pineda de Mar Maresme

E-1192.10 JUAN FARRÉ PUBILL Pineda de Mar Maresme

E-491.98 RECUPERACIONES LÓPEZ, C.B. Premià de Mar Maresme

Annexos


E-721.00 CASA NUALART, S.L. Tordera Maresme

E-483.98 RECUPERACIONES Y SERVICIOS J. MORENO, SL Vilassar de Mar Maresme

E-1026.08 CONTENIDORS BAIX-MONT, SL Amposta Montsià

E-312.96 HERMANOS PELLICÉ, S.L. Amposta Montsià

E-1402.13 JOAN MALAGON CASTRO Amposta Montsià

E-810.03 KANARS, SL Sant Carles de la Ràpita Montsià

E-1303.12 RECUPERACIONS ULLDECONA, SL Ulldecona Montsià

E-861.04 RECUPERACIONS CORBELLA, SL Balaguer Noguera

E-1007.07 RECUPERACIONS LA NOGUERA, SL Camarasa Noguera

E-1240.11 FUNDACIÓ HUMANITÀRIA PEL TERCER I QUART MÓN DOCTOR TRUETA Gurb Osona

E-246.96 RECUPERACIONS MUNTADA, S.L. Gurb Osona

E-354.97 J. COROMINAS -F. COROMINAS, S.C.P. Manlleu Osona

E-209.96 RECICLATGES JOSEP MARIA VILALTA, SL Manlleu Osona

E-1058.08 MATÈRIES TÈXTILS COLOMER, SL Masies de Roda Osona

E-1207.10 DESFERRES CATALUNYA, SL Masies de Voltregà Osona

E-1028.08 DESFERRES CATALUNYA, SL Masies de Voltregà Osona

E-153.96 ALICIA SURIÑACH FONT Sant Quirze de Besora Osona

E-807.03 MAT RECUPERATS RIFÀ, S.L. Santa Eugènia de Berga Osona

E-612.99 EKO-LÓGICA MEDIOAMBIENTAL, SL Taradell Osona

E-285.96 ÀNGEL CODINA, SL Torelló Osona

E-700.00 ÀRIDS I TRANSPORTS CAMPRUBÍ, S.L. Torelló Osona

E-906.05 T.C. TORELLÓ, SA Torelló Osona

E-1018.07 CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS D'OSONA Vic Osona

E-830.03 JAIME DURAN, SA Vic Osona

E-1027.08 BALLESTES CALMET, SL Tremp Pallars Jussà

E-1175.10 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Palau d’Anglesola Pla d'Urgell

E-459.97 RECUPERACIONS ROMEU, S.L. Alamús Segrià

E-1411.13 CARLOS UBAL JIMÉNEZ Alcarràs Segrià

E-1403.13 BEATRIZ MARTÍNEZ MOYA Lleida Segrià

E-668.99 DESGUACES Y CHATARRAS PEDRÓS, S.A. Lleida Segrià

E-172.96 FELIPE VILELLA E HIJOS, S.L. Lleida Segrià

E-1353.12 J. VILELLA FELIP, SL Lleida Segrià

E-357.97 J.VILELLA FELIP,S.L. Lleida Segrià

E-1273.11 JESÚS JIMÉNEZ JIMÉNEZ Lleida Segrià

E-587.98 LAJO Y RODRÍGUEZ, S.A. (LYRSA) Lleida Segrià

E-1231.11 GRIÑÓ ECOLÒGIC, SA Montoliu de Lleida Segrià

E-1109.09 EXCAVACIONS CASANOVAS, SL Rosselló Segrià

E-173.96 RECUPERACIONS VILALTA ROCA, S.L. Amer Selva

E-233.96 TÈXTIL MASSANES, S.L. (TEXMA) Massanes Selva

E-876.04 SERVEIS MUNICIPALS DE RIUDARENES, SA (SEMURSA) Riudarenes Selva

E-1226.11 RECUPERACIONES MASNOU, SL Sant Feliu de Buixalleu Selva

E-553.98 A.J. RUZ, SL Sils Selva

E-442.97 ECOGEOR, SL Sils Selva

Annexos


E-983.07 FERRALLES I METALLS SILS, SL Sils Selva

E-1428.13 ECOGIRONINA DE DIPÒSITS, SL Vilobí d’Onyar Selva

E-413.97 RAMON COLELL BADIA-JOSEP COLELL BADIA, C.B. Olius Solsonès

E-352.97 MAGI CIVIT ALEMANY Catllar Tarragonès

E-1042.08 GRIÑÓ ECOLÓGIC, SA Constantí Tarragonès

E-387.97 ALTADILL PERAFORT, SL Perafort Tarragonès

E-1292.11 CEMENTOS ESFERA, SA Tarragona Tarragonès

E-1275.11 INTEGRACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS, SL Tarragona Tarragonès

E-844.04 HIZAMETAL, SL Vespella de Gaià Tarragonès

E-57.93 SAICA NATUR NORESTE, SL Vilallonga del Camp Tarragonès

E-325.96 HIERROS ALTADILL, S.L. Gandesa Terra Alta

E-1307.12 RECICLATGES CELMA, SL Gandesa Terra Alta

E-629.99 LLOSES DE RECUPERACIONS, SL Tàrrega Urgell

E-1206.10 COMERCIO IMEX 2010, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-193.96 FCC ÁMBITO, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-278.96 GERMANS CABALLOL, S.L. Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-863.04 GESTORA CATALANA DE RESIDUOS, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1120.09 J. SÁNCHEZ RECUPERACIONES 2007, SL Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-122.95 JUAN PICANYOL ROSELL Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-179.96 FCC ÁMBITO, SA Castellbisbal Vallès Occidental

E-345.97 FRANCISCO ALBERICH, S.A. Castellbisbal Vallès Occidental

E-1198.10 FUNDACIÓ ENGRUNES Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1178.10 LAFARGE CEMENTOS, SA Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1318.12 REMES RECYCLING, SL Polinyà Vallès Occidental

E-1215.11 RECUPERACIÓ INTEGRAL DE CATALUNYA, SL Rubí Vallès Occidental

E-1245.11 RECUPERACIÓN Y RECICLAJE DE RESIDUOS, SL Rubí Vallès Occidental

E-1304.12 RECYMET SYSTEMS, SL Rubí Vallès Occidental

E-1205.10 RODUHER RECICLAJES,SL Rubí Vallès Occidental

E-1211.10 VEOLIA WATER SYSTEMS IBÉRICA, SL Rubí Vallès Occidental

E-152.96 GESTIÓ DEL PAPER SABADELL, SL Sabadell Vallès Occidental

E-1296.12 INTRASER 2000, SL Sabadell Vallès Occidental

E-475.98 PLANTA INTERCOMARCAL DEL RECICLATGE, S.A. Sabadell Vallès Occidental

Annexos


E-1011.07 JORGE MUÑOZ LEÓN Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-1423.13 PROPUESTA AMBIENTAL, SL Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-1015.07 OPTIMA ENVIRONMENTAL SERVICES, SL Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-1233.11 RECUPERACIONES DE METALES DIVERSOS CATALUNYA, SL Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-1171.10 ECOTRANS VALLES, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-836.03 FRANCH-GALLARDO, SA Sentmenat Vallès Occidental

E-1277.11 CHESA ENAJENACIONES FÉRRICAS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-574.98 ELYMET SALAS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-660.99 FONT GRAU, S.L. Terrassa Vallès Occidental

E-1387.13 GESTIÓ DE RESIDUS PALOMAR, SL Terrassa Vallès Occidental

E-95.95 MERCA OCASION LES FONTS, S.L. Terrassa Vallès Occidental

E-1111.09 PAPELES ALLENDE, SL Terrassa Vallès Occidental

E-126.95 PAPELES SALMERÓN, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1123.09 TMA GRUP F. SÀNCHEZ, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1106.09 EXPLOTACIÓ CAN QUIMET, SCP Bigues i Riells Vallès Oriental

E-1112.09 GESTIÓ DE RESIDUS ROCHE, SL Canovelles Vallès Oriental

E-1023.08 APROFITAMENT ASSESSORAMENT AMBIENTAL, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-287.96 PRATGIR RECICLATGES, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-1020.08 RUSC VALORITZACIÓ, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-1110.09 TECNOCATALANA DE RUNES, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-1429.13 A3 APROFITAMENT ASSESSORAMENT AMBIENTAL, SL Granollers Vallès Oriental

E-791.02 FERRALLES BATLLE, SLU Granollers Vallès Oriental

E-1377.13 RECICLAJES RODILLA, SL Granollers Vallès Oriental

E-1430.13 RECUPERACIONES PRIETO, SL Granollers Vallès Oriental

E-227.96 SEBASTIÁN LLORENS, S.L. Granollers Vallès Oriental

E-1050.08 ECOGESTIÓ DEL VALLÈS, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1204.10 FISUBER OIL GROUP, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1238.11 GESTORA COMERCIAL CATALANA, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-978.07 TRANSPORTS I SERVEIS J. CIRERA, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-481.98 LEFA, S.A. Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-468.98 MERCA-OCASIONES Y SERVICIOS, S.C.P. Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-1314.12 PENINSOUL, SL Roca del Vallès Vallès Oriental

E-247.96 JOSEP MONTASELL PARERA Sant Celoni Vallès Oriental

E-203.96 RECUPERACIONS MASNOU, S.L. Sant Celoni Vallès Oriental

E-96.95 VILAR VITA SANS, SL Sant Fost de Vallès Oriental

Annexos


Campsentelles

E-916.05 RECOLLIDA, ELIMINACIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS, SL (RET) Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental

E-1202.10 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental



E-1393.13 FERROS VALLBONA, SL Vallbona d’Anoia Anoia

E-1441.13 CONTAINERS I SERVEIS MARTORELL, SL Martorell Baix Llobregat

E-1433.13 GERFOR, SL Sant Carles de la Ràpita Montsià


Valorització d’escòries Instal·lacions en funcionament

E-901.05 RECICLAJES SAN ADRIÁN, SL Sant Adrià de Besòs Barcelonès


Valorització d’olis minerals Instal·lacions en funcionament

E-56.93 CATOR, SA Alcover Alt Camp


Valorització de bidons Instal·lacions en funcionament

E-60.94 SERVIDRUM IBÉRICA, SL Cambrils Baix Camp

E-129.95 ARTESANOS DE ENVASES RECICLADOS CALVO, S.L. Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-1131.09 ABICONT INDUSTRIAL, SL Viladecans Baix Llobregat

E-945.06 BIDONES J.P. GARCÍA, SL Fogars de la Selva Selva

E-1268.11 NCG IBERIA RECONDITIONING, SL Tarragona Tarragonès

E-134.95 CLEMENTE SILVENTE, S.L. Rubí Vallès Occidental

E-869.04 BIDONES ROMA, SA Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-61.94 BIDONS EGARA, S.L. Viladecavalls Vallès Occidental

E-148.96 JOSÉ CLEMENTE GUEVARA Canovelles Vallès Oriental

E-267.96 PLÁSTICOS CANOVELLAS, S.L. Canovelles Vallès Oriental

E-74.94 REENVAS, S.A. Granollers Vallès Oriental


Valorització de cables Instal·lacions en funcionament

E-502.98 BARONICH, S.L. Manresa Bages

E-1440.13 BARTRY RECYCLING, SL Tona Osona

Annexos


E-487.98 TRITURADOS DE CABLES DEL GAIÀ, S.L. Vespella de Gaià Tarragonès


Valorització de CDR (Combustibles Derivats dels Residus) Instal·lacions en funcionament

E-843.04 PRONATUR ENERGY 2011, SL Montornès del Vallès Vallès Oriental


Valorització de dissolvents Instal·lacions en funcionament

E-31.90 VALLS QUÍMICA, S.A. Valls Alt Camp

E-1183.10 BIOIBÉRICA, SA Palafolls Maresme

E-599.99 APLICACIONES PULIDO INDUSTRIAL, S.L. Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-04.86 DISTILLER, S.A. Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-47.92 ECOLOGÍA QUÍMICA, S.A. Gualba Vallès Oriental

E-10.88 BEFESA GESTIÓN DE RESIDUOS INDUSTRIALES, SL Montornès del Vallès Vallès Oriental


Valorització de ferralla Instal·lacions en funcionament

E-281.96 FRAGMENTADORA, S.A. Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-963.07 CHATARRAS M. REQUENA, SL Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-418.97 FERIMET, SL Manresa Bages

E-259.96 RECICLATGES TORRES, SL Manresa Bages

E-377.97 RICARD ESCUDÉ JIMÉNEZ Reus Baix Camp

E-748.01 VEHÍCULOS Y DESGUACES TARZÁN, S.L. Reus Baix Camp

E-1330.12 RECICLATGES EBRE SUD, SL Tortosa Baix Ebre

E-1425.13 HIERROS Y METALES VITORIA, SA Abrera Baix Llobregat

E-189.96 CHATARRAS VÁZQUEZ, SL Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-479.98 INOXIDABLES COMAS, SL Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-194.96 JAIME DURAN, S.A. Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-930.06 BARRENA MARTÍN, SCP Esparreguera Baix Llobregat

E-552.98 RECICLAJES ESPARREGUERA, S.L. Esparreguera Baix Llobregat

E-390.97 ANTONI CARTAÑA COPONS Esplugues de Llobregat Baix Llobregat

E-330.96 AUSON VERD, S.L. Gavà Baix Llobregat

E-168.96 DEIXALLES GARZA 2, S.L. Gavà Baix Llobregat

E-302.96 VIUDA DE LAURO CLARIANA, S.L. Molins de Rei Baix Llobregat

E-169.96 CHATARRAS R. GARCÍA, S.A. Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-829.03 GERMANEXPORT, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-243.96 PROCESOS METALÚRGICOS, S.L. Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

Annexos


E-311.96 RECUPERACIONES LINARES, S.L. Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-742.00 VIUDA DE LAURO CLARIANA, S.L. Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-824.03 METALES BAIX LLOBREGAT 2000, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1341.12 RECUPERADOS DEL ANOIA, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1335.12 CHATARRAS DEL DUERO, SLU Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-439.97 IBERINOX 88, S.A. Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-342.97 AMÈLIA GÓMEZ, S.L. Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-391.97 RECUPERADORA SAN JUAN, S.L. Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-1008.07 OSCAR VERGES, SL Sant Just Desvern Baix Llobregat

E-1372.13 SANTIAGO RUBIO JURADO Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-1348.12 OLESA DE METALES, SL Viladecans Baix Llobregat

E-1368.13 RECICLAJE DE VEHÍCULOS Y MAQUINARIA LA COMETA, SL Vendrell Baix Penedès

E-579.98 FERIMET, SL Badalona Barcelonès

E-347.97 RAMON MOYA URBAN Badalona Barcelonès

E-812.03 ALUMINIS GIRALT, S.L. Barcelona Barcelonès

E-165.96 CHATARRAS JOAN SÁNCHEZ, S.A. Barcelona Barcelonès

E-1086.09 FERIMET, SL Barcelona Barcelonès

E-1227.11 HIERROS Y METALES LL. MOLINA, SL Barcelona Barcelonès

E-204.96 JAIME DURAN, S.A. Barcelona Barcelonès

E-1257.11 JAIME PIEDRA, SL Barcelona Barcelonès

E-307.96 JORGE BERTRAN, S.A. Barcelona Barcelonès

E-688.00 NTR RECICLAJE DE METALES SANTS-LES CORTS, S.L. Barcelona Barcelonès

E-378.97 RECU.HI.ME, SL Barcelona Barcelonès

E-955.06 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Barcelona Barcelonès

E-1125.09 ANALLOYS, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-244.96 BRIZ Y BARRENA, S.C.P. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-315.96 CÁNDIDO GUDIÑO ELIJAS Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-166.96 COMERCIAL RIBA FARRÉ, S.A. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-788.02 METANJOR, S.L. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-161.96 RIMETAL, S.A. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1361.13 SCRAPCENTER, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-548.98 SUCESORES DE ESTEBAN CARMONA PANIAGUA, S.C.P. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-743.00 VIUDA DE LAURO CLARIANA, S.L. Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-1363.13 MOHAMED BADI Puigcerdà Cerdanya

E-710.00 GRUPO COMPONENTES VILANOVA, S.L. Vilanova i la Geltrú Garraf

E-310.96 FÀBREGA & SOBRERROCA, RECUPERACIONS INDUSTRIALS, S.L. Preses Garrotxa

E-520.98 JOAN RAMOS CASELLAS Sant Julià de Ramis Gironès

Annexos


E-1447.13 SCRAPCENTER, SL Malgrat de Mar Maresme

E-1362.13 SCRAPCENTER, SL Mataró Maresme

E-245.96 RECICLATGES D'OSONA, S.L. Gurb Osona

E-305.96 REDORTA, S.L. Manlleu Osona

E-1247.11 LA FARGA LACAMBRA, SAU Masies de Voltregà Osona

E-451.97 FERRALLES DE LLEIDA, S.L. Granyanella Segarra

E-509.98 CHATARRAS Y DESGUACES MARQUINA, S.A. Lleida Segrià

E-1332.12 CHATARRAS Y METALES TORREFARRERA, SL Torrefarrera Segrià

E-1299.12 NÚRIA LORENZO PONS Blanes Selva

E-1358.13 RECUPERACIONES PRASE, SL Blanes Selva

E-1317.12 NÚRIA LORENZO PONS Riudellots de la Selva Selva

E-559.98 JAIME RAMOS SIMARRO Sils Selva

E-1244.11 BRATAR MEDITERRÁNEA DE RECICLAJE, SL Tarragona Tarragonès

E-289.96 JUAN PÉREZ HIERROS Y METALES, S.A. Tarragona Tarragonès

E-1350.12 FERRALLES DE LLEIDA, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-831.03 HIERROS Y METALES CARSA, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-365.97 LAJO Y RODRIGUEZ, S.A. Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1147.09 METALMAR RECUPERACIONES, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1004.07 RAFAEL GARCIA GARCIA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-764.02 VIUDA DE LAURO CLARIANA, S.L. Castellbisbal Vallès Occidental

E-503.98 GESTORA COMERCIAL CATALANA, S.L. Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-645.99 CHATARRAS UCHER, SL Palau-Solità i Plegamans

Vallès Occidental

E-611.99 HIERROS ALBALADEJO, S.L. Polinyà Vallès Occidental

E-478.98 JUAN CAÑIZARES, S.L. Polinyà Vallès Occidental

E-196.96 METALES CASINO, S.L. Ripollet Vallès Occidental

E-1424.13 METALES CASINO, SL Ripollet Vallès Occidental

E-490.98 MEXTAL COMERCIAL, S.L. Ripollet Vallès Occidental

E-370.97 RECUPERACIONES HNOS. CARRILLO E HIJOS, SL Ripollet Vallès Occidental

E-260.96 CHATARRAS ESCALONA, S.C.P. Rubí Vallès Occidental

E-443.97 CHATARRAS MARTÍN ROMERO, SL Rubí Vallès Occidental

E-499.98 JOAN CASALS CREUS Rubí Vallès Occidental

E-107.95 MORGAR RECUPERACIONES, S.A. Rubí Vallès Occidental

E-500.98 S.F. RECYMET SYSTEMS, S.L. Rubí Vallès

Annexos


Occidental

E-1448.13 SIRCAT, SL Rubí Vallès Occidental

E-343.97 FERIMET, SL Sabadell Vallès Occidental

E-304.96 JOSÉ LUIS SÀNCHEZ ABELLAN Sabadell Vallès Occidental

E-1113.09 GESTIÓN DE RESIDUOS OBULCO, SL Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-1439.13 RECUPERACIONES HERMANOS VILLANOVA, SL Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-717.00 JORDI PUIG SUCARRATS Terrassa Vallès Occidental

E-420.97 RECUPERACIÓN DE METALES ALAGÓN, S.L. Terrassa Vallès Occidental

E-435.97 INVERSIONES ASOCIADAS GENERALES, S.A. Ullastrell Vallès Occidental

E-856.04 ALEACIONES, PREALEACIONES Y DESOXIDANTES, SL (A.P.D.) Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-1437.13 SCRAPCENTER, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-253.96 FERIMET, S.L. Granollers Vallès Oriental

E-190.96 EMILIO TOVILLAS, S.L. Llagosta Vallès Oriental

E-344.97 FRANCISCO ALBERICH, S.A. Llagosta Vallès Oriental

E-396.97 PEDRO INGLÉS VIDAL Lliçà d'Amunt Vallès Oriental

E-767.02 GRUPAL ART, S.L. Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-935.06 MUNDOMET, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1169.10 UVE 2003, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1457.14 CHATARRAS MOLICAL, SL Martorelles Vallès Oriental

E-1079.08 ANTONIO TORNER CASELLAS Montornès del Vallès Vallès Oriental

E-697.00 FERROS CRISTOBAL, S.A. Parets del Vallès Vallès Oriental

E-957.06 TYR METALES, SL Roca del Vallès Vallès Oriental



E-1451.13 RESIDUAL PARK, SL Granada Alt Penedès

E-1191.10 THORIAN METALS, SL Sant Salvador de Guardiola Bages

E-1456.14 MEXTAL COMERCIAL, SL Gavà Baix Llobregat

E-1431.13 RECICLATGES DURCO, SL Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-1458.14 ENRIC LORENZO PONS, SL Palafolls Maresme

E-1410.13 ARCELORMITTAL ZARAGOZA, SA Parets del Vallès Vallès Oriental


Valorització de frigorífics Instal·lacions en funcionament

E-950.06 ARC (EXPLOTADOR TPA, TÉCNICAS DE PROTECCION AMBIENTAL, SA)

Pont de Vilomara i Rocafort Bages


Valorització de fusta

Annexos



E-648.99 MAGÍ CIVIT ALEMANY Figuerola del Camp Alt Camp

E-1151.10 CARPE SERVICIOS LOGÍSTICOS, SL Pla de Santa Maria Alt Camp

E-296.96 EMBALATGES ALT CAMP, SL Pla de Santa Maria Alt Camp

E-1360.13 EMBALAJES MENDOZA, SL Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-731.00 PALETS PENEDÈS, S.L. Torrelavit Alt Penedès

E-427.97 TRANSFORMADORA DE PALETS, S.L. (TRANSPAL) Masquefa Anoia

E-647.99 JAUME ESCAYOLA I CIÓ Artés Bages

E-239.96 SERRADORA BOIX, S.L. Gaià Bages

E-872.04 TRANSFORMACIÓN EUROPEA DE RESIDUOS, SL Moià Bages

E-462.97 COMPRA VENTA PALETS USADOS Y RECICLAJE, S.L. Reus Baix Camp

E-234.96 DOMÈNECH CODORNIU, S.L Tortosa Baix Ebre

E-1422.13 A&C PALETS, SL Molins De Rei Baix Llobregat

E-424.97 F.J. SANGÜESA Y TALÓN, S.C.P. Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-258.96 PALETS BADIA VIÑAS, S.A. Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-653.99 AURELI MARRUGAT PONS Arboç Baix Penedès

E-594.99 ECO-GREEN PALET, S.L. Barcelona Barcelonès

E-1324.12 PALETS MONTBLANC, SL Montblanc Conca de Barberà

E-1323.12 JPL TRAEX, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-902.05 ECOLIGNOR, SL Maià de Montcal Garrotxa

E-463.97 FUSTES MOLAS, S.L. Bescanó Gironès

E-969.07 ALAMEDA-TORRENT, SL Cassà de la Selva Gironès

E-981.07 LLUÍS BURJONS PORTET Pineda de Mar Maresme

E-1407.13 MATEU ESPELT VILAMITJANA Sant Boi de Lluçanès Osona

E-369.97 COMPANYIA ESPECIAL DE RECUPERACIONS I RECONDICIONAMENTS, SL Sant Pere de Torelló Osona

E-593.99 TRANSPORTS SENTFORES, S.L. Vic Osona

E-936.06 PALETS PLA D'URGELL, SL Ivars d’Urgell Pla d'Urgell

E-1333.12 FARRATGES DEL PLA, SL Linyola Pla d'Urgell

E-1176.10 EMBALATGES SANTACREU, SL Mollerussa Pla d'Urgell

E-634.99 EDUARD DOMÈNECH I TRÀFACH Amer Selva

E-1349.12 CASAS RECUPERACIÓ DE PALETS, SA Brunyola Selva

E-1014.07 CASAS RECUPERACIÓ DE PALETS, SA Brunyola Selva

E-1426.13 RECUPALET RABASSA, SL Fogars de la Selva Selva

E-845.04 RECUPALET RABASSA, SL Fogars de la Selva Selva

E-1376.13 RECUPERACIÓN DE PALETS SIOSMI, SL Massanes Selva

E-765.02 COMEPAL, S.A. Pallaresos Tarragonès

E-545.98 TRANSPORTES PRATS, S.A. Tarragona Tarragonès

E-1271.11 JESÚS GARCÍA GUIJARRO Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-946.06 TECNOLOGÍAS DEL MEDIO AMBIENTE, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-811.03 SERVIPALETS, SL Polinyà Vallès Occidental

E-250.96 SERVIPALETS, SL Polinyà Vallès Occidental

Annexos


E-538.98 TECNOLOGÍA Y MEDIO AMBIENTE GRUPO F.SÁNCHEZ, S.L. Rubí Vallès Occidental

E-917.05 AMPAL, SCP Sentmenat Vallès Occidental

E-517.98 EMBALAJES MONTE, S.L. Sentmenat Vallès Occidental

E-928.06 PALESTOK DEL VALLÉS, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-997.07 MANIPULADOS DE ACCESORIOS Y PALETS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-973.07 TRIDEFUS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1048.08 SERVIPALET CARLOTA, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-895.05 TECNOLOGÍAS DEL MEDIO AMBIENTE, SA (TECMASA) Llinars del Vallès Vallès Oriental

E-417.97 RECUPALET CODINA, S.A. Montmeló Vallès Oriental

E-890.05 REGESPAL, SL Montornès del Vallès Vallès Oriental

E-654.99 RECUPALETS DE MONTCADA, S.L. Parets del Vallès Vallès Oriental

E-655.99 TOMÁS MUELAS CONEJERO Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental

E-927.06 PALETS COLOMINA, SCP Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental

E-471.98 RECICLATGES DE FUSTA MOAR, SL Vilalba Sasserra Vallès Oriental


Valorització de metalls Instal·lacions en funcionament

E-52.93 S.A. LIPMES Manresa Bages

E-275.96 TRATAMIENTOS DE RESIDUOS FOTOGRÁFICOS, S.L. Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-346.97 REGENCO, S.L. Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-167.96 URGIL, S.A. Sant Just Desvern Baix Llobregat

E-606.99 SERVICIO DE RECUPERACIÓN BIOTUR, S.L. Barcelona Barcelonès

E-975.07 ALUMINIS GIRALT, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-361.97 RGR METALES, S.L. Premià de Dalt Maresme

E-135.96 ALUMINIO SALA, S.A (ALUMINSA) Teià Maresme

E-46.92 KEMIRA IBÉRICA, S.A. Flix Ribera d'Ebre

E-726.00 ALUMINIO SALA, S.A. Seròs Segrià

E-1053.08 DEPURWODA, SL Sant Feliu de Buixalleu Selva

E-106.95 EXIDE TECHNOLOGIES RECYCLING, SL Sant Julià de Llor i Bonmatí Selva

E-539.98 METALES DEL MEDITERRÁNEO, S.L. Tarragona Tarragonès

E-158.96 LAYRE, S.L. Rubí Vallès Occidental

E-79.94 BEFESA ALUMINIO, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-43.92 INDUSTRIAS QUÍMICAS DEL VALLÉS, S.A. Mollet del Vallès Vallès Oriental


Valorització de paper i cartró

Annexos



E-1386.13 RECUPERACIÓN DE PAPELES HERMANOS FERNÁNDEZ, SA Olèrdola Alt Penedès

E-1246.11 CONCILIADOR DE INVERSIONES, SL Sant Quintí de Mediona Alt Penedès

E-1260.11 PAPERS CATALUNYA, SL Vallbona d’Anoia Anoia

E-964.07 JOAQUIM BORRÀS MAYOL Papiol Baix Llobregat

E-797.02 RÚA PAPEL GESTION, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-101.95 RECUPERACIONES BARCELONA, SL Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-157.96 SAICA NATUR NORESTE, SL Badalona Barcelonès

E-127.95 FRANCISCO CUBEL AGUIRRE Barcelona Barcelonès

E-180.96 PAPELES VELA, S.A. Barcelona Barcelonès

E-149.96 UNIÓN DE TRAPEROS PARA EL RECICLAJE Y SERVICIOS, S.L. (UTRESE) Barcelona Barcelonès

E-1389.13 ARA VINC SERVEI URGENT A DOMICILI, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-176.96 RAMON SERRA JÚLIA, SL Cabrera de Mar Maresme

E-1446.13 RECOLLIDA I RECICLATGE, SL Gurb Osona

E-937.06 RECOLLIDA I RECICLATGE, SL Gurb Osona

E-308.96 ALIER, S.A. Rosselló Segrià

E-582.98 STORA ENSO BARCELONA, SA Castellbisbal Vallès Occidental

E-188.96 BOJ SERVEIS DE RECICLATGE, SL Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-85.94 RECUPERACIONES FONT, S.A. Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1099.09 IRMASOL, SA Polinyà Vallès Occidental

E-318.96 MIGUEL HERRANDO I VILLAGRASA Rubí Vallès Occidental

E-1199.10 IRMASOL, SA Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-1370.13 NIVELL I QUALITAT, SL Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-123.95 POLYLIB GESTIÓN Y TRATAMIENTO PLÁSTICO, SA Llagosta Vallès Oriental



E-1412.13 RECUPERACIONES EL VILAR, SL Palafolls Maresme

E-1453.13 XAVIER AGUILAR PEDREROL, SL Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental


Valorització de pinyolada Instal·lacions en funcionament

E-359.97 ORUJO, SA Tortosa Baix Ebre

E-1003.07 SANSA DE L'EBRE, SA Tortosa Baix Ebre

E-192.96 GENERAL D'OLIS I DERIVATS,SL Borges Blanques Garrigues

E-214.96 SECADEROS ECOLÓGICOS DE CATALUNYA, SA Galera Montsià

E-255.96 ACEITES ESCODA, C.B. Ginestar Ribera d'Ebre

Annexos



Valorització de plàstics Instal·lacions en funcionament

E-205.96 PLÁSTICOS RALLO, S.L. Cabra del Camp Alt Camp

E-949.06 CARLOS ORTIN, SL Valls Alt Camp

E-1025.08 KNAUF MIRET, SL Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-293.96 ANTONI ESCOLÀ SOLÉ Manresa Bages

E-237.96 ANVIPLAS, S.L. Navarcles Bages

E-453.97 SANFEPLAST, S.A. Sant Feliu Sasserra Bages

E-438.97 PLÁSTICOS GÜELL, S.L. Esparreguera Baix Llobregat

E-295.96 ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA Gavà Baix Llobregat

E-151.96 FERRÉ RECICLADOS, SL Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-534.98 MECAMOPLAST, S.L. Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-1090.09 POLIESPOR, SA Arboç Baix Penedès

E-501.98 INDUSTRIAL DE LA GRANZA PLÁSTICA, SL (INGRAPLA) Barcelona Barcelonès

E-303.96 ALREPLAST, S.L. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-445.97 TARRACOPLAST, S.L. Sénia Montsià

E-798.02 RECUPERACIONES DE PLÁSTICOS BARCELONA, SL Balaguer Noguera

E-544.98 CARLES BATLLE RIFA Manlleu Osona

E-990.07 VISOPLAST, SL Sant Quirze de Besora Osona

E-770.02 JORDI PONS BOSCH Almacelles Segrià

E-1046.08 RIBERPET, SA Hostalric Selva

E-808.03 LASENTIU, SL Maçanet de la Selva Selva

E-309.96 TERRAPLAST, S.A. Tarragona Tarragonès

E-291.96 RAVAGO PLÁSTICOS, S.A. Vilallonga del Camp Tarragonès

E-1130.09 TERRALTA RECYCLING, SA Gandesa Terra Alta

E-124.95 MANIPULADOS ESCRIBÀ, S.A. Bellpuig Urgell

E-1098.09 RECICLAJES Y TRANSFORMACIÓN DEL PLÁSTICO LA COMELLA, S.L. Tàrrega Urgell

E-1203.10 PLÁSTICOS CALLES, SL Castellbisbal Vallès Occidental

E-90.95 SUMINCO, S.A. Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-229.96 PLÁSTICOS MOMPEÁN, S.L. Palau-Solità i Plegamans

Vallès Occidental

E-248.96 PLÀSTICS GERMANS SALAET, S.L. (PLAGESA) Palau-Solità i Plegamans

Vallès Occidental

E-1081.08 ELENPLAST, SA Rubí Vallès Occidental

E-613.99 G-INREPLAST-3, S.A. Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-486.98 INDUSTRIAS EXTRUSIONADORAS DE PLÁSTICOS RECICLADOS, S.L.

Santa Perpètua de Mogoda

Vallès Occidental

E-452.97 AP-3, S.L. Sentmenat Vallès Occidental

Annexos


E-1038.08 ECOPLAS 2000, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-974.07 REPLACA, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1060.08 TRISOMAT, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1072.08 DERIVADOS DEL POLIURETANO, SA Terrassa Vallès Occidental

E-199.96 MONÓMEROS DEL VALLÉS, S.L. Terrassa Vallès Occidental

E-368.97 GRAINPLAST, S.L. Canovelles Vallès Oriental

E-286.96 VIELPA, S.A. Canovelles Vallès Oriental

E-1093.09 MOREL DUX, SL Garriga Vallès Oriental

E-1052.08 PINDEX, SA Granollers Vallès Oriental

E-1128.09 POLYLIB GESTIÓN Y TRATAMIENTO PLÁSTICO, SA Llagosta Vallès Oriental

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-80.94 FOREC, S.A. Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-948.06 PLÁSTICOS CÁNOVAS, SCP Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1180.10 RECUPERACIÓ VILAPLÀSTIC, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-859.04 WURSI, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1096.09 RESER ECOLÓGICO, SL Llinars del Vallès Vallès Oriental

E-458.97 ECOPLAST MONTMELÓ, S.L. Montmeló Vallès Oriental

E-89.95 REYTRAPLAST, S.A. Montornès del Vallès Vallès Oriental

E-962.07 ALIANPLAST SERVEIS, SL Parets del Vallès Vallès Oriental

E-292.96 FUMOSO INDUSTRIAL, SA Parets del Vallès Vallès Oriental

E-536.98 WURSI, S.L. Parets del Vallès Vallès Oriental

E-864.04 TECNI-PLASPER, SL Roca del Vallès Vallès Oriental

E-136.96 MAVINIL, SA Sant Celoni Vallès Oriental

E-1105.09 VITAPLAST, SL Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental


Valorització de pneumàtics Instal·lacions en funcionament

E-1432.13 JORDI FONS MARTÍNEZ Alcover Alt Camp

E-1390.13 INTERNITCO COMERÇ, SL Manresa Bages

E-1150.10 ALFREDO MESALLES, SA Pont de Vilomara i Rocafort Bages

E-1160.10 INTERNITCO COMERÇ, SL Sallent Bages

E-121.95 ALFREDO MESALLES, S.A. Gavà Baix Llobregat

E-728.00 ALFREDO MESALLES, S.A. Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-557.98 RECICLATGES ARBECA, S.L. Arbeca Garrigues

E-837.03 INTERNITCO COMERÇ, SL Banyoles Pla de l'Estany

E-846.04 GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL DE NEUMÁTICOS, SL (GMN, SL) Maials Segrià


Valorització de residus alimentaris

Annexos



E-431.97 COLOMA MESTRES CERVELLÓ Figuerola del Camp Alt Camp

E-139.96 RECICLAJE DE ACEITES Y GRASAS, SL Reus Baix Camp

E-1154.10 HERMANOS MELICH, CB Roquetes Baix Ebre

E-105.95 OLISEFI, S.A. Tortosa Baix Ebre

E-1328.12 RESIDUOS ALTERNATIVOS DE CATALUÑA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-1116.09 S.A.N.D.R.A., SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1408.13 RECOGIDA DE ACEITES Y GRASAS MARESME, SL Teià Maresme

E-694.00 FARINES OSONA, S.L. Manlleu Osona

E-71.94 PROMIC, S.A. Masies de Voltregà Osona

E-1059.08 PROMIC, SA Masies de Voltregà Osona

E-1378.13 AGRORAMBAL, SL Miralcamp Pla d'Urgell

E-627.99 SERVEIS MEDIAMBIENTALS DE CATALUNYA, S.L. Constantí Tarragonès

E-1266.11 ACEITES Y GRASAS PARA BIODIESEL, SL Vila-Seca Tarragonès

E-216.96 COPIRAL, S.L. Agramunt Urgell

E-1251.11 IGCAR CHEMICALS, SL Rubí Vallès Occidental

E-72.94 SYSFEED, SLU Franqueses del Vallès Vallès Oriental



E-1355.12 BIOBALSARENY, SL Balsareny Bages


Valorització de residus carnis Instal·lacions en funcionament

E-581.98 ANTONIO VALLS POL, SL Òdena Anoia

E-133.95 PROGRASA, SL Barcelona Barcelonès


Valorització de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Instal·lacions en funcionament

E-860.04 ELECTRORECYCLING, SA Pont de Vilomara i Rocafort Bages

E-1336.12 ASOCIACIÓN RETO A LA ESPERANZA Ripollet Vallès Occidental


Valorització de residus de pell Instal·lacions en funcionament

E-217.96 COSEUFIL, SL Vic Osona

E-1339.12 TRUMPLER ESPAÑOLA, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental


Valorització de residus especials Instal·lacions en funcionament

Annexos


E-525.98 UTE URBASER, SA, FCC ÁMBITO, SA, RECYPILAS, SA (UTE VILOMARA)

Pont de Vilomara i Rocafort Bages

E-1262.11 BARCELONESA DE DROGAS Y PRODUCTOS QUÍMICOS, SA Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-918.05 AMBIOMA CONSULT, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-410.97 ASFALTOS ESPAÑOLES, S.A. Tarragona Tarragonès

E-411.97 REPSOL PETRÓLEO, S.A. Vila-Seca Tarragonès

E-704.00 KAL Y SOL IBERIA, S.A. Martorelles Vallès Oriental


Valorització de residus de residus orgànics Instal·lacions en funcionament

E-1316.12 TERRES VEGETALS CASTELLÓ, SA Castelló d’Empúries Alt Empordà

E-455.97 CADES PENEDÈS, S.A. Avinyonet Del Penedès Alt Penedès

E-953.06 FERTILITZANTS VOLTREGÀ, SA (FERVOSA) Manlleu Osona

E-100.95 RECICLADO DE ACEITES ÁCIDOS, S.L. Constantí Tarragonès



E-1436.13 MAKASSAR PV IV, SL Torregrossa Pla d'Urgell


Valorització de residus de residus tèxtils Instal·lacions en funcionament

E-827.03 JOSEP VALLÉS COLOM Òdena Anoia

E-103.95 VILÀ-PLANELLA, S.L. Sant Joan les Fonts Garrotxa

E-716.00 ERNEST SALELLAS PORTUS Arenys de Mar Maresme

E-457.97 TRANSACCIONES TEXTILES ILTEX, S.L. Mataró Maresme

E-735.00 BUGADERIA INDUSTRIAL BARBERÀ, S.L. Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-650.99 GRASITEX, S.A. Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-592.99 COSTA ECOTEXTIL, S.C.P. Sentmenat Vallès Occidental

E-1397.13 FUNDACIÓN PUEBLO PARA PUEBLO Ametlla del Vallès Vallès Oriental



E-1442.13 ROBA AMIGA EMPRESA D'INSERCIÓ, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1385.13 FORMACIÓ I TREBALL, FUNDACIÓ PRIVADA Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-1344.12 CENTRAL AGRICOLA BOVI, SL Torre-Serona Segrià

E-893.05 RETALLS I DRAPS 2000, SL Sabadell Vallès Occidental


Valorització de residus de sorres de foneria Instal·lacions en funcionament

E-615.99 APLIFUN, SA Granollers Vallès Oriental

Annexos



Valorització de residus de tòners


E-885.05 JOSEP DOMINGO RIBÉ Valls Alt Camp

E-925.06 ESSAIGE, SL Vilafant Alt Empordà

E-1077.08 RECYCLING MANRESA, SL Manresa Bages

E-1144.09 KARTUTX ECOLÒGIC, SL Tortosa Baix Ebre

E-641.99 EYBA EQUIP 2000, S.L. Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1055.08 BARCELONA RECICLA, SL Barcelona Barcelonès

E-908.05 ECOLIDER, SL Barcelona Barcelonès

E-638.99 SISTEMES ECOLÒGICS DE RECICLATS OFIMÀTICS, S.L. Barcelona Barcelonès

E-929.06 GTA SISTEMAS, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-140.96 CARTTONER SISTEMAS, S.L. Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-907.05 RECYCLING SYSTEM OLOT, SLL Castellfollit de la Roca Garrotxa

E-799.02 TONER 2000 TASA, S.L. Ponts Noguera

E-763.02 M.Y B. SISTEMAS, S.L. Vic Osona

E-780.02 RECOIN OSONA, S.C. Vic Osona

E-960.07 FUNDACIÓ MAP Ripoll Ripollès

E-777.02 ZURZAL RECICLAJES, S.L. Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

E-931.06 FRANCESC MIRET RODRIGO Sabadell Vallès Occidental

E-537.98 PRODUCTOS Y MEDIOS DE IMPRESIÓN, S.A. Llagosta Vallès Oriental


Valorització de vehicles fora d’ús Instal·lacions en funcionament

E-444.97 MERCACARS, S.C.P. Valls Alt Camp

E-433.97 GRUPO AUTOGRUAS NADAL, SL Jonquera Alt Empordà

E-691.00 DESBALLESTAMENTS POT, S.C. Llers Alt Empordà

E-1146.09 FRANCISCO GABARRE FLORES Vilafant Alt Empordà

E-556.98 DESGUACES F. BENEDÍ, SL Avinyonet del Penedès Alt Penedès

E-683.99 RECAMBIOS MOJAR, S.L. Olèrdola Alt Penedès

E-1119.09 RECYCLE CAR, SL Olèrdola Alt Penedès

E-274.96 AUTOREC, S.L. Hostalets de Pierola Anoia

E-519.98 AUTOREC, S.L. Hostalets de Pierola Anoia

E-1306.12 JJ MOTOR GO, SL Òdena Anoia

E-623.99 MARCELO SOLER, S.A. Manresa Bages

E-474.98 DESGUACES DEL BAGES, S.L. Sant Fruitós de Bages Bages

E-913.05 MARCEL SOLER, SA Sant Salvador de Guardiola Bages

E-558.98 GALLARDO GALLARDO, C.B. Reus Baix Camp

E-518.98 JOAN MAS MIQUEL Reus Baix Camp

E-1037.08 FÉLIX SECUNDINO MORLA Riudoms Baix Camp

Annexos


E-1031.08 FERROS MODES, SL Riudoms Baix Camp E-952.06 GRUAS Y TALLER JOSÉ Y JOSÉ LUIS, SL Vandellòs i

l’Hospitalet de L'infant Baix Camp

E-514.98 FRANCISCO PÉREZ QUERÓ Vinyols i els Arcs Baix Camp

E-1319.12 NAVID ASHIQ BEGUM Aldea Baix Ebre

E-1184.10 MONFORT APROFITAMENT I RECICLATGE DE VEHICLES, SL Deltebre Baix Ebre

E-1064.08 GRUES FONT GARATGE, SL Bellcaire d’Empordà Baix Empordà

E-1085.09 DESBALLESTAMENTS, SL Mont-Ras Baix Empordà

E-984.07 ASSISTÈNCIA COSTA BRAVA, SLL Palafrugell Baix Empordà

E-495.98 DESGUACES ESPARREGUERA, S.L. Esparreguera Baix Llobregat

E-774.02 RECICLATGE DE FERRALLES I METALLS J.J. MERCÈ, S.L. Esparreguera Baix Llobregat

E-1252.11 DESCONTAMINACIÓN GINMAR, SL Martorell Baix Llobregat

E-1409.13 EUGENIO RODRÍGUEZ MORENO Molins de Rei Baix Llobregat

E-1136.09 A4 DESGUACES BARCELONA, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-1209.10 HASSAN ESSAHRAOUY Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-1153.10 PLANTA RECUPERADORA 22, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-899.05 AUTO-GRUAS SANT JORDI, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1062.08 DESGUACE J. FERNÁNDEZ, SL Viladecans Baix Llobregat

E-1104.09 DESGUACE RUIZ-LÓPEZ, SL Viladecans Baix Llobregat

E-940.06 RECUPERACIONES Y SERVICIOS VIGRELA, SL Bellvei Baix Penedès

E-954.06 AUTORECICLAJE Y GRUAS ROLDÁN, SCP Santa Oliva Baix Penedès

E-944.06 BOTÀNICA SERVEIS D'AUTOMOCIÓ, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1216.11 RECICLAJES 55, SCP Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-404.97 DESGUACES CÉSAR S.L. Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-586.98 DESGUACE LA ROCA, S.L. Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-703.00 MONTSERRAT ALEJOS RUBIO Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-911.05 DESBALLESTAMENT AUTOGARRIGUES, SL Borges Blanques Garrigues

E-686.99 INTER-CAR BAS, SL Vall d'En Bas Garrotxa

E-1321.12 FRANCISCO MILLÁN, SC Fornells de la Selva Gironès

E-426.97 MODELAUTO CASH, S.L. Quart Gironès

E-970.07 DESGUACES AUTO-ROCAFONDA DE SÁNCHEZ E HIJOS, SL Mataró Maresme

E-577.98 RECICLATGES ESCOLANO, S.L. Mataró Maresme

E-670.99 RECUPERAUTO PALAFOLLS, S.L. Palafolls Maresme

E-1034.08 DESGUACES TAEDA, SL Balaguer Noguera

E-912.05 JOSEP BABOT PONS Vallfogona de Balaguer Noguera

E-560.98 JORDI ROQUET GOMIS Manlleu Osona

E-382.97 AUTO DESBALLESTAMENTS LA GLEVA, SL Masies de Voltregà Osona

E-1241.11 AUTODESBALLESTAMENTS OSONA, SL Santa Eugènia de Berga Osona

E-750.01 DESBALLESTAMENTS POL, S.L. Seva Osona

E-602.99 ESTEBAN FERNÁNDEZ PUERTAS Mollerussa Pla d'Urgell

E-883.05 RECANVIS MONTSERRAT, SL Móra la Nova Ribera d'Ebre

Annexos


E-1089.09 ASISTENCIA Y SUMINISTROS MECÁNICOS, SA (ASYSUMSA) Lleida Segrià

E-646.99 DESGUACES GUALDA, S.L. Lleida Segrià

E-968.07 SOCIEDAD COOPERATIVA RETO A LA ESPERANZA Lleida Segrià

E-1331.12 TALLERS I RECANVIS DE L'AUTOMÒBIL, SL Lleida Segrià

E-669.99 DESGUACES ABELLÓ-GONZALEZ, S.R.L. Soses Segrià

E-1417.13 NESPRU CAR, SLU Riudellots de la Selva Selva

E-892.05 FINALCAR, SCP Constantí Tarragonès

E-1208.10 AUTOMOCIÓ LA CANONJA, SL Tarragona Tarragonès

E-1310.12 GRUAS DAVID TARRAGONA, SA Tarragona Tarragonès

E-1036.08 DESGUACES FONTANET, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-995.07 MANUEL CARQUEJEIDA GARCIA (DESGUACES CARQUEIJEDA GARCIA) Barberà del Vallès

Vallès Occidental

E-852.04 DOMINGO GARCIA GONZALEZ Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-652.99 ALFREDO BIENVENIDO CRESPO Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-401.97 AUTO DESBALLESTAMENT POLINYÀ, SL Polinyà Vallès Occidental

E-430.97 ESTEBAN MIR MORATÓ Ripollet Vallès Occidental

E-1371.13 ECOAUTO DEL VALLÉS, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1074.08 MARIA LUISA GAY DOCE Sentmenat Vallès Occidental

E-674.99 ANTONIO CUADRA DÍAZ Terrassa Vallès Occidental

E-671.99 AUTODESGUACES DEL VALLÈS, S.C.P. Terrassa Vallès Occidental

E-673.99 JOSÉ LÓPEZ LÓPEZ Terrassa Vallès Occidental

E-1092.09 LUIS ALONSO AGUIRRE Terrassa Vallès Occidental

E-393.97 MAFER TERRASENSE, S.L. Terrassa Vallès Occidental

E-672.99 PEDRO VILALTELLA SERRET Terrassa Vallès Occidental

E-842.03 ALFONSO RODRÍGUEZ PONCE Bigues i Riells Vallès Oriental

E-603.99 DESGUACES TRECE, S.L. Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-448.97 TAMAYO AUTODESGUACES, SL Garriga Vallès Oriental

E-933.06 PONS DESBALLESTAMENT, SL Lliçà d'Amunt Vallès Oriental

E-551.98 DESGUACES DE AUTOMÓVILES, S.L. Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-512.98 GRUES SANT CELONI, SL Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental



E-1443.13 DESGUACES Y GRUAS LATORRE, SL Ripollet Vallès Occidental


Annexos


Valorització de residus de vidre Instal·lacions en funcionament

E-398.97 MARIA NUTÓ, S.A. Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-119.95 DANIEL ROSAS, S.A. Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1156.10 RECUPERADORA DE VIDRIO BARCELONA, S.A. Montblanc Conca de Barberà

E-1140.09 SANTOS JORGE, SA Montblanc Conca de Barberà

E-132.95 RECUPERADORA DE VIDRIO BARCELONA, S.A. (REVIBASA) Castellbisbal Vallès Occidental

E-198.96 RECUPERACIÓN DE VIDRIO POLICART, SL Rubí Vallès Occidental

E-572.98 SANTOS JORGE, S.A. Mollet del Vallès Vallès Oriental


Valorització energètica Instal·lacions en funcionament

E-1269.11 CEMENTOS MOLINS INDUSTRIAL, SA Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-1091.09 DERIVADOS CÁLCICOS, SA Girona Gironès

E-1066.08 CEMEX ESPAÑA, SA Alcanar Montsià

E-1297.12 PALWASTE RECYCLING, SL Castellbisbal Vallès Occidental


Valorització energètica de residus especials Instal·lacions en funcionament

E-817.03 TARRAGONA POWER, SL Tarragona Tarragonès


Annexos


2 GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS 2.1 Estadística en funció de tipus d’instal·lació, territori i estat. Tipus d’instal·lació ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Plantes de tractament biològic de la FORM

funciona 11 4 5 2 1 23

construc. - - - - - 1

tràmit 1 1 - - - 1

TOTAL 12 5 5 2 1 25

Plantes de tractament mecànic - biològic de la RESTA

funciona 6 - - 1 - 7

construc. 1 1 - - - 2

tràmit - 1 1 - - 2

TOTAL 7 2 1 1 - 11

Plantes de triatge funciona 2 - - - - 2

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 2 - - - - 2

Plantes de triatge d’envasos lleugers

funciona 9 2 1 1 - 13

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 9 2 1 1 - 13

Plantes de transvasament funciona 13 5 5 1 1 25

construc. - - - - - -

tràmit - - - - 1 1

TOTAL 13 5 5 1 2 26

Incineradores funciona 2 1 - 1 - 4

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 2 1 - 1 - 4

Dipòsits controlats funciona 6 5 11 1 2 25

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 6 5 11 1 2 25

Annexos


Tipus d’instal·lació ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Deixalleries funciona 166 55 35 30 22 308

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 166 55 35 30 22 308

Deixalleries mòbils funciona 42 11 9 16 1 79

construc. - - - - - -

tràmit 3 - 1 - - 4

TOTAL 45 11 10 16 1 83

Mini deixalleries funciona 31 30 6 6 1 74

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -

TOTAL 31 30 6 6 1 74 Total d’instal·lacions funciona 288 112 72 59 28 559

construc. 2 - - - - 2

tràmit 3 4 1 - 1 9

TOTAL 293 116 73 59 29 570

Annexos


2.2 Llistat abreujat.

Plantes de tractament biològic de la FORM Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOADELLA I LES ESCAULES [COMP] Alt Empordà

PLANTA DE COMPOSTATGE DE LA SEU D'URGELL [COMP] Alt Urgell

ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE COMPOSTATGE [D_AN + COMP]

AMB (abans EMSHTR)

ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE COMPOSTATGE [D_AN + COMP]

AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS [COMP] AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TORRELLES DE LLOBREGAT [COMP] AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE COMPOSTATGE DE JORBA [COMP] Anoia

PLANTA DE COMPOSTATGE DE MANRESA [COMP] Bages

PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOTARELL (I) [COMP] Baix Camp

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ [COMP] Conca de Barberà

PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANT PERE DE RIBES [COMP] Garraf

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC D'OLOT [COMP] Garrotxa

PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA [COMP] Gironès

PLANTA DE COMPOSTATGE DE MAS DE BARBERANS [COMP] Montsià

SUBMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I SUBSTRATS, SL [COMP] Osona

PLANTA DE COMPOSTATGE DE MALLA [COMP] Osona

PLANTA DE COMPOSTATGE DE TREMP [COMP] Pallars Jussà

AGROSCA, SL [COMP] Segrià

PLANTA DE COMPOSTATGE DE MONTOLIU DE LLEIDA [COMP] Segrià

PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANTA COLOMA DE FARNERS [COMP] Selva

PLANTA DE COMPOSTATGE DE TÀRREGA [COMP] Urgell

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TERRASSA [D_AN + COMP] Vallès Occidental

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE GRANOLLERS [D_AN + COMP] Vallès Oriental


Instal·lacions en construcció

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC D'ORÍS [COMP] Osona

TOTAL INSTAL·LACIONS EN CONSTRUCCIÓ: 1

Instal·lacions en tràmit

PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE PEDRET I MARZÀ [COMP] Alt Empordà

TOTAL INSTAL·LACIONS EN TRÀMIT: 1

[COMP] : COMPOSTATGE // [D_AN + COMP]: DIGESTIÓ ANAEROBIA + COMPOSTATGE

Annexos


Plantes de tractament mecànic – biològic de la RESTA Instal·lacions en funcionament

ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA [EST] AMB (abans EMSHTR)

ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA [EST] AMB (abans EMSHTR)

ECOPARC 3 (SANT ADRIÀ DE BESÒS) - PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA [D_AN] AMB (abans EMSHTR)

ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC [EST] Anoia

PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE BOTARELL [D_AN + EST] Baix Camp

PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE MATARÓ [D_AN + EST] Maresme

PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE VACARISSES [EST] Vallès Occidental



PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC D'ORÍS [EST] Osona

PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE LLORET DE MAR [EST] Selva



PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE PEDRET I MARZÀ [EST] Alt Empordà

PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE MONTOLIU DE LLEIDA [EST] Segrià


[EST] : ESTABILITZACIÓ AERÒBICA // [D_AN]: DIGESTIÓ ANAEROBIA // [D_AN + EST]: DIGESTIÓ ANAEROBIA + ESTABILITZACIÓ AERÒBICA

Plantes de triatge Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE TRIATGE DE MOLINS DE REI AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRIATGE DE VOLUMINOSOS DE GAVÀ AMB (abans EMSHTR)


Plantes de triatge d’envasos lleugers Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE GAVÀ-VILADECANS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSFERÈNCIA D'ENVASOS LLEUGERS D'IGUALADA Anoia

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS D'HOSTALETS DE PIEROLA Anoia

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE BERGA Berguedà

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ Gironès

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA Gironès

Annexos


PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS I DE PAPER I CARTRÓ DE MALLA Osona PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS, PAPER/CARTRÓ I TRANSF. DE R. MUNICIPALS DE VIC Osona

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CONSTANTÍ Tarragonès

PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental


Plantes de transvasament Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VALLS [FORM] Alt Camp

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES [FORM] Alt Empordà

PLANTA DE TRANSVASAMENT D'ORGANYÀ Alt Urgell

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILALLER Alta Ribagorça

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILADECANS AMB (abans EMSHTR)

CENTRAL DE RECOLLIDA PNEUMÀTICA DE RM DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS AMB (abans EMSHTR)

ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC [FORM] Anoia PLANTA DE TRANSVASAMENT D'IGUALADA Anoia

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE L'ALDEA Baix Ebre

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE FORALLAC Baix Empordà

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BERGA [FORM] Berguedà

PLANTA DE TRANSVASAMENT D'OLOT Garrotxa

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MALGRAT DE MAR [FORM] Maresme

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MATARÓ [FORM] Maresme

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BALAGUER [FORM] Noguera

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SEVA Osona

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIC [FORM] Osona

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SORT Pallars Sobirà

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LES LLOSSES [FORM] Ripollès

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LLORET DE MAR [FORM] Selva

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIELHA E MIJARAN [FORM] Val d'Aran

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE TERRASSA Vallès Occidental

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE GRANOLLERS Vallès Oriental

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental



PLANTA DE TRANSVASAMENT DE TIVISSA Ribera d’Ebre


[FORM] : PLANTES QUE TRANSVASEN FORM

Incineradores Instal·lacions en funcionament

Annexos


INCINERADORA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS AMB (abans EMSHTR)

INCINERADORA DE GIRONA Gironès

INCINERADORA DE MATARÓ Maresme

INCINERADORA DE TARRAGONA Tarragonès


Dipòsits controlats Instal·lacions en funcionament

DIPÒSIT CONTROLAT DE PEDRET I MARZÀ Alt Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTFERRER I CASTELLBÒ (BENAVARRE) Alt Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT D'HOSTALETS DE PIEROLA (CAN MATA) Anoia

DIPÒSIT CONTROLAT DE MANRESA (II) Bages

DIPÒSIT CONTROLAT DE BERGA Berguedà

DIPÒSIT CONTROLAT DE BELLVER DE CERDANYA Cerdanya

DIPÒSIT CONTROLAT DE LA CONCA DE BARBERÀ Conca de Barberà

DIPÒSIT CONTROLAT DE BORGES BLANQUES Garrigues

DIPÒSIT CONTROLAT DE LA GRANADELLA Garrigues

DIPÒSIT CONTROLAT DE BEUDA Garrotxa

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) Gironès

DIPÒSIT CONTROLAT DE MAS DE BARBERANS Montsià

DIPÒSIT CONTROLAT DE BALAGUER Noguera

DIPÒSIT CONTROLAT D'ORÍS Osona

DIPÒSIT CONTROLAT DE TREMP (II) Pallars Jussà

DIPÒSIT CONTROLAT DE BANYOLES (PUIGPALTER) Pla de l'Estany

DIPÒSIT CONTROLAT DE CASTELLNOU DE SEANA Pla d'Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT DE TIVISSA Ribera d'Ebre

DIPÒSIT CONTROLAT DE CERVERA Segarra

DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR Selva

DIPÒSIT CONTROLAT DE CLARIANA DE CARDENER Solsonès

DIPÒSIT CONTROLAT DE TÀRREGA Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT DE VACARISSES Vallès Occidental

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental


Deixalleries Instal·lacions en funcionament

DEIXALLERIA D'ALCOVER Alt Camp

DEIXALLERIA DEL PLA DE SANTA MARIA Alt Camp

DEIXALLERIA DE VALLS Alt Camp

DEIXALLERIA DE CADAQUÉS Alt Empordà

DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (I) Alt Empordà

DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (II) Alt Empordà

Annexos


DEIXALLERIA DE L'ESCALA (II) Alt Empordà

DEIXALLERIA DE FIGUERES Alt Empordà

DEIXALLERIA DE LA JONQUERA Alt Empordà

DEIXALLERIA DE LLANÇÀ Alt Empordà

DEIXALLERIA DE NAVATA Alt Empordà

DEIXALLERIA DE PEDRET I MARZÀ Alt Empordà

DEIXALLERIA DEL PORT DE LA SELVA Alt Empordà

DEIXALLERIA DE ROSES Alt Empordà

DEIXALLERIA DE VILAFANT Alt Empordà

DEIXALLERIA DE GELIDA Alt Penedès

DEIXALLERIA D'OLÈRDOLA (I) (DALMAR) Alt Penedès

DEIXALLERIA D'OLÈRDOLA (II) (POLÍGON SANT PERE) Alt Penedès

DEIXALLERIA D'OLESA DE BONESVALLS Alt Penedès

DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ D'HORTONS Alt Penedès

DEIXALLERIA DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES Alt Penedès

DEIXALLERIA DE SANT SADURNÍ D'ANOIA Alt Penedès

DEIXALLERIA DE SANTA MARGARIDA I MONJOS Alt Penedès

DEIXALLERIA DE SUBIRATS Alt Penedès

DEIXALLERIA DE TORRELAVIT Alt Penedès

DEIXALLERIA TRES TERMES (TORRELLES DE FOIX) Alt Penedès

DEIXALLERIA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

DEIXALLERIA DE FONT-RUBÍ/VILOBÍ DEL PENEDÈS Alt Penedès

DEIXALLERIA D'OLIANA (I) Alt Urgell

DEIXALLERIA DE LA SEU D'URGELL Alt Urgell

DEIXALLERIA DE VILALLER Alta Ribagorça

DEIXALLERIA DE BADALONA (I) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BADALONA (II) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BADIA DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARBERÀ DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (COLLSEROLA) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (MONTJUÏC) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (VALLBONA) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (VALL D'HEBRON) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (LES CORTS-PEDRALBES) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BARCELONA (FÓRUM) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE BEGUES AMB (abans EMSHTR)

Annexos


DEIXALLERIA DE CASTELLBISBAL AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE CASTELLDEFELS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (UAB) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT/SANT JOAN DESPÍ AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE GAVÀ AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA D'HOSPITALET DE LLOBREGAT (I) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE MOLINS DE REI AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE MONTCADA I REIXAC AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE PALLEJÀ AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DEL PAPIOL AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DEL PRAT DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE RIPOLLET AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT ANDREU DE LA BARCA AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT BOI DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (II) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT JUST DESVERN AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANT VICENÇ DELS HORTS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE TIANA AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE TORRELLES DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

Annexos


DEIXALLERIA DE VILADECANS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA DE CALAF Anoia

DEIXALLERIA DE CAPELLADES Anoia

DEIXALLERIA DELS HOSTALETS DE PIEROLA Anoia

DEIXALLERIA D'IGUALADA Anoia

DEIXALLERIA DE LA LLACUNA Anoia

DEIXALLERIA DE MASQUEFA Anoia

DEIXALLERIA DE PIERA Anoia

DEIXALLERIA DE LA POBLA DE CLARAMUNT Anoia

DEIXALLERIA DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI Anoia

DEIXALLERIA DE LA TORRE DE CLARAMUNT Anoia

DEIXALLERIA DE VILANOVA DEL CAMÍ (II) Anoia

DEIXALLERIA D'ARTÉS Bages

DEIXALLERIA D'AVINYÓ Bages

DEIXALLERIA DE BALSARENY Bages

DEIXALLERIA DE CARDONA Bages

DEIXALLERIA DE CASTELLBELL I EL VILAR Bages

DEIXALLERIA DE MANRESA Bages

DEIXALLERIA DE MOIÀ Bages

DEIXALLERIA DE NAVARCLES Bages

DEIXALLERIA DE NAVÀS Bages

DEIXALLERIA DE SALLENT Bages

DEIXALLERIA DE SANT FRUITÓS DE BAGES Bages

DEIXALLERIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA Bages

DEIXALLERIA DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA Bages

DEIXALLERIA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET Bages

DEIXALLERIA DE SANTPEDOR Bages

DEIXALLERIA DE SÚRIA Bages

DEIXALLERIA DE BOTARELL Baix Camp

DEIXALLERIA DE CAMBRILS Baix Camp

DEIXALLERIA DE CASTELLVELL DEL CAMP Baix Camp

DEIXALLERIA DE MONT-ROIG DEL CAMP Baix Camp

DEIXALLERIA DE MONT-ROIG DEL CAMP (II)MIAMI PLATJA Baix Camp

DEIXALLERIA DE REUS CENTRAL Baix Camp

DEIXALLERIA DE REUS SUD Baix Camp

DEIXALLERIA DE RIUDOMS Baix Camp

DEIXALLERIA DE LA SELVA DEL CAMP Baix Camp

DEIXALLERIA DE VANDELLÒS Baix Camp

DEIXALLERIA DE L'HOSPITALET DE L'INFANT Baix Camp

DEIXALLERIA DE L'ALDEA Baix Ebre

DEIXALLERIA DE L'AMETLLA DE MAR Baix Ebre

DEIXALLERIA DE L'AMPOLLA Baix Ebre

DEIXALLERIA DE CAMARLES Baix Ebre

DEIXALLERIA DE DELTEBRE Baix Ebre

Annexos


DEIXALLERIA DEL PERELLÓ Baix Ebre

DEIXALLERIA DE ROQUETES Baix Ebre

DEIXALLERIA DE TORTOSA Baix Ebre

DEIXALLERIA DE BEGUR Baix Empordà

DEIXALLERIA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ Baix Empordà

DEIXALLERIA DE CALONGE Baix Empordà

DEIXALLERIA DE CASTELL-PLATJA D'ARO Baix Empordà

DEIXALLERIA DE PALAFRUGELL Baix Empordà

DEIXALLERIA DE PALAMÓS Baix Empordà

DEIXALLERIA DE PALS Baix Empordà

DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Baix Empordà

DEIXALLERIA DE SANTA CRISTINA D'ARO Baix Empordà

DEIXALLERIA DE TORROELLA DE MONTGRÍ Baix Empordà

DEIXALLERIA D'ABRERA Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE CERVELLÓ Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE COLLBATÓ Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE CORBERA DE LLOBREGAT Baix Llobregat

DEIXALLERIA D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE MARTORELL Baix Llobregat

DEIXALLERIA D'OLESA DE MONTSERRAT Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE SANT ESTEVE SESROVIRES Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE VALLIRANA Baix Llobregat

DEIXALLERIA DE BELLVEI Baix Penedès

DEIXALLERIA DE CUNIT (I) Baix Penedès

DEIXALLERIA DE CUNIT (II) Baix Penedès

DEIXALLERIA DE BERGA (BERGUEDÀ CENTRE) Berguedà

DEIXALLERIA DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (ALT BERGUEDÀ) Berguedà

DEIXALLERIA DE PUIG-REIG (BAIX BERGUEDÀ) Berguedà

DEIXALLERIA DE PUIGCERDÀ Cerdanya

DEIXALLERIA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Conca de Barberà

DEIXALLERIA DE MONTBLANC Conca de Barberà

DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE QUERALT Conca de Barberà

DEIXALLERIA DE CANYELLES Garraf

DEIXALLERIA DE CUBELLES Garraf

DEIXALLERIA D'OLIVELLA Garraf

DEIXALLERIA DE SANT PERE DE RIBES Garraf

DEIXALLERIA DE SITGES Garraf

DEIXALLERIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ Garraf

DEIXALLERIA DE LES BORGES BLANQUES Garrigues

DEIXALLERIA DE JUNEDA Garrigues

DEIXALLERIA DE BESALÚ Garrotxa

DEIXALLERIA D'OLOT (I) Garrotxa

DEIXALLERIA D'OLOT (II) Garrotxa

DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE PALLEROLS Garrotxa

DEIXALLERIA DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa

Annexos


DEIXALLERIA DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

DEIXALLERIA DE CELRÀ Gironès

DEIXALLERIA DE GIRONA Gironès

DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA Gironès

DEIXALLERIA DE SALT Gironès

DEIXALLERIA DE SANT GREGORI Gironès

DEIXALLERIA DE SANT JORDI DESVALLS Gironès

DEIXALLERIA DE SARRIÀ DE TER Gironès

DEIXALLERIA D'ARENYS DE MUNT I D'ARENYS DE MAR Maresme

DEIXALLERIA D'ARGENTONA Maresme

DEIXALLERIA DE CABRILS Maresme

DEIXALLERIA DE CALELLA Maresme

DEIXALLERIA DE CANET DE MAR Maresme

DEIXALLERIA DE MALGRAT DE MAR Maresme

DEIXALLERIA DE MATARÓ (I) Maresme

DEIXALLERIA DE MATARÓ (II) Maresme

DEIXALLERIA DE PINEDA DE MAR (II) Maresme

DEIXALLERIA DE PREMIÀ DE DALT Maresme

DEIXALLERIA DE SANT ANDREU DE LLAVANERES (DE LES 3 VILES) Maresme

DEIXALLERIA DE SANT POL DE MAR Maresme

DEIXALLERIA DEL MASNOU-ALELLA-TEIÀ Maresme

DEIXALLERIA DE TORDERA Maresme

DEIXALLERIA D'ALCANAR Montsià

DEIXALLERIA D'AMPOSTA Montsià

DEIXALLERIA DE FREGINALS Montsià

DEIXALLERIA DE LA GALERA Montsià

DEIXALLERIA DE GODALL Montsià

DEIXALLERIA DE MAS DE BARBERANS Montsià

DEIXALLERIA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Montsià

DEIXALLERIA DE SANT JAUME D'ENVEJA Montsià

DEIXALLERIA DE SANTA BÀRBARA Montsià

DEIXALLERIA DE LA SÉNIA Montsià

DEIXALLERIA D'ULLDECONA Montsià

DEIXALLERIA D'ARTESA DE SEGRE Noguera

DEIXALLERIA DE BALAGUER Noguera

DEIXALLERIA DE CENTELLES Osona

DEIXALLERIA DE MALLA Osona

DEIXALLERIA DE MANLLEU Osona

DEIXALLERIA DE LES MASIES DE VOLTREGÀ Osona

DEIXALLERIA DE PRATS DE LLUÇANÈS Osona

DEIXALLERIA DE TARADELL Osona

DEIXALLERIA DE TORELLÓ Osona

DEIXALLERIA DE VIC Osona

DEIXALLERIA D'ISONA I CONCA DELLÀ Pallars Jussà

DEIXALLERIA DE LA POBLA DE SEGUR Pallars Jussà

Annexos


DEIXALLERIA DE TREMP Pallars Jussà

DEIXALLERIA D'ESTERRI D'ÀNEU Pallars Sobirà

DEIXALLERIA DE SORT Pallars Sobirà

DEIXALLERIA DE BANYOLES Pla de l'Estany

DEIXALLERIA DE CASTELLNOU DE SEANA Pla d'Urgell

DEIXALLERIA DE MOLLERUSSA Pla d'Urgell

DEIXALLERIA DE CORNUDELLA DE MONTSANT Priorat

DEIXALLERIA DE FALSET Priorat

DEIXALLERIA D'ASCÓ Ribera d'Ebre

DEIXALLERIA DE FLIX Ribera d'Ebre

DEIXALLERIA DE MÓRA D'EBRE Ribera d'Ebre

DEIXALLERIA DE CAMPRODON Ripollès

DEIXALLERIA DE RIPOLL Ripollès

DEIXALLERIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Ripollès

DEIXALLERIA DE CERVERA (I) Segarra

DEIXALLERIA DE CERVERA (II) Segarra

DEIXALLERIA DE GUISSONA Segarra

DEIXALLERIA D'ALCARRÀS Segrià

DEIXALLERIA D'ALCOLETGE Segrià

DEIXALLERIA D'ALGUAIRE Segrià

DEIXALLERIA D'ALMACELLES Segrià

DEIXALLERIA D'ALPICAT Segrià

DEIXALLERIA DE LLEIDA Segrià

DEIXALLERIA DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

DEIXALLERIA DE TORREFARRERA Segrià

DEIXALLERIA D'ANGLÈS Selva

DEIXALLERIA D'ARBÚCIES Selva

DEIXALLERIA DE BLANES Selva

DEIXALLERIA DE BREDA Selva

DEIXALLERIA DE CALDES DE MALAVELLA Selva

DEIXALLERIA DE LA CELLERA DE TER Selva

DEIXALLERIA DE FOGARS DE LA SELVA Selva

DEIXALLERIA DE LLORET DE MAR (II) Selva

DEIXALLERIA DE MAÇANET DE LA SELVA Selva

DEIXALLERIA DE RIUDELLOTS Selva

DEIXALLERIA DE SANT HILARI SACALM Selva

DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (I) Selva

DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (II) Selva

DEIXALLERIA DE TOSSA DE MAR Selva

DEIXALLERIA DE VIDRERES Selva

DEIXALLERIA DE VILOBÍ D'ONYAR Selva

DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Solsonès

DEIXALLERIA DE SOLSONA Solsonès

DEIXALLERIA DEL CATLLAR Tarragonès

DEIXALLERIA DE CONSTANTÍ Tarragonès

Annexos


DEIXALLERIA DEL MORELL Tarragonès

DEIXALLERIA DE RODA DE BARÀ Tarragonès

DEIXALLERIA DE SALOU Tarragonès

DEIXALLERIA DE TARRAGONA Tarragonès

DEIXALLERIA DE TORREDEMBARRA Tarragonès

DEIXALLERIA DE VILA-SECA Tarragonès

DEIXALLERIA D'AGRAMUNT Urgell

DEIXALLERIA D'ANGLESOLA Urgell

DEIXALLERIA DE BELLPUIG Urgell

DEIXALLERIA DE TÀRREGA Urgell

DEIXALLERIA DE VERDÚ Urgell

DEIXALLERIA DE BOSSÒST Val d'Aran

DEIXALLERIA DE NAUT ARAN Val d'Aran

DEIXALLERIA DE VIELHA E MIJARAN Val d'Aran

DEIXALLERIA DE CASTELLAR DEL VALLÈS Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE MATADEPERA Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE POLINYÀ Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE RELLINARS Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE RUBÍ Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE RUBÍ (II) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SABADELL (I) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SABADELL (II) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SABADELL (III) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ SAVALL Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE SENTMENAT Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE TERRASSA (I) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE TERRASSA (II) (CAN CASANOVAS) Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE VACARISSES Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE VILADECAVALLS Vallès Occidental

DEIXALLERIA D'AIGUAFREDA Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE L'AMETLLA DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE BIGUES I RIELLS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE CALDES DE MONTBUÍ Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE CANOVELLES Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE CARDEDEU Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE CASTELLTERÇOL Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LA GARRIGA Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE GRANOLLERS (I) Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE GRANOLLERS (II) Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LA LLAGOSTA Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LLIÇÀ D'AMUNT (I) Vallès Oriental

Annexos


DEIXALLERIA DE LLIÇÀ D'AMUNT (II) Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LLIÇÀ DE VALL Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LLINARS DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE MARTORELLES Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE MONTMELÓ Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE PARETS DEL VALLÈS Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE LA ROCA Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE SANT PERE / SANT ANTONI DE VILAMAJOR Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE SANT CELONI Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE CODINES Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA Vallès Oriental

DEIXALLERIA DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental


Deixalleries (mini) Instal·lacions en funcionament

MINIDEIXALLERIA D'AGULLANA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE L'ARMENTERA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE BIURE Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE BORRASSÀ Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE CABANELLES Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE CAPMANY Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE CISTELLA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE FORTIÀ Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE LLADÓ Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE LLERS Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA D'ORDIS Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE PALAU-SAVERDERA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE PAU Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE PERALADA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE SIURANA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE VILABERTRAN Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE VILAJUÏGA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE VILAMALLA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE VILA-SACRA Alt Empordà

MINIDEIXALLERIA DE BADIA DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (EL CLOT) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU) AMB (abans

Annexos


EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (HORTA-GUINARDÓ) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (GRÀCIA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (EL POBLE SEC) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SAGRADA FAMÍLIA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (TABUENCA - ESTABLIMENT COL·LABORADOR) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (CAN BASILIO - ESTABLIMENT COL·LABORADOR) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (FOLCH I TORRES) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT MARTÍ DE PROVENÇALS) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (FORT PIENC) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (BACARDÍ) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (DE LES ROQUETES) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (TURÓ DE LA PEIRA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (HORTA-CARMEL) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (CIUTAT MERIDIANA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (LES CORTS) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (POBLE NOU) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (LA BORDETA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU NORD) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (BARCELONETA) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (ZOO) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE SANT BOI DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET (CAN CALVET) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET (RAVAL) AMB (abans EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE VILADECANS AMB (abans

Annexos


EMSHTR)

MINIDEIXALLERIA DE CAMBRILS (I) Baix Camp

MINIDEIXALLERIA DE CAMBRILS (II) Baix Camp

MINIDEIXALLERIA DE BELLCAIRE D'EMPORDÀ Baix Empordà

MINIDEIXALLERIA DE GUALTA Baix Empordà

MINIDEIXALLERIA DE LA TALLADA D'EMPORDÀ Baix Empordà

MINIDEIXALLERIA DE BARBERÀ DE LA CONCA Conca de Barberà

MINIDEIXALLERIA DEL SARRAL Conca de Barberà

MINIDEIXALLERIA DE VILAVERD Conca de Barberà

MINIDEIXALLERIA DE VIMBODÍ I POBLET Conca de Barberà

MINIDEIXALLERIA DE MADREMANYA Gironès

MINIDEIXALLERIA DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA Gironès

MINIDEIXALLERIA DE CANET DE MAR Maresme

MINIDEIXALLERIA DE MASDENVERGE Montsià

MINIDEIXALLERIA DE CORBINS Segrià

MINIDEIXALLERIA DE LLEIDA (DE L'ESTACIÓ) Segrià

MINIDEIXALLERIA DE LLEIDA (DE BORDETA) Segrià

MINIDEIXALLERIA DE LLEIDA (DE LA MARIOLA) Segrià

MINIDEIXALLERIA D'AMER Selva

MINIDEIXALLERIA DE RIELLS I VIABREA Selva

MINIDEIXALLERIA DE SILS Selva

MINIDEIXALLERIA DE CASTELLSERÀ Urgell

MINIDEIXALLERIA DE PREIXANA Urgell


Deixalleries (mòbil) Instal·lacions en funcionament

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VALLS Alt Camp

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT CAMP (I) Alt Camp

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT CAMP (II) Alt Camp

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE FIGUERES Alt Empordà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ Alt Empordà

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS-GARRAF Alt Penedès

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES DE L'URGELLET Alt Urgell

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (I) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (II) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (III) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (IV) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (V) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AMB (I) AMB (abans EMSHTR)

Annexos


DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AMB (II) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AMB (III) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AMB (IV) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AMB (V) AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET AMB (abans EMSHTR)

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT D'IGUALADA Anoia

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT MASQUEFA Anoia

DEIXALLERIA MÒBIL DE CASTELLGALÍ Bages

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (I) Bages

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (II) Bages

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (III) Bages

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE REUS Baix Camp

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP Baix Camp

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE Baix Ebre

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ (I) Baix Empordà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ (II) Baix Empordà

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D'ARO Baix Empordà

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT Baix Llobregat

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MARTORELL Baix Llobregat

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS Baix Penedès

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ Berguedà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (I) Conca de Barberà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (II) Conca de Barberà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA (I) Garrotxa

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA (II) Garrotxa

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA (I) Gironès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA (II) Gironès

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS Gironès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CALELLA Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT PREMIÀ DE MAR,PREMIÀ DE DALT I VILASSAR DE DALT Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT DE SERVEIS ALELLA/MASNOU/TEIÀ Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILASSAR DE MAR Maresme

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA Noguera

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL VOLUNTÀRIA LA PLANA Osona

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL VOLUNTÀRIA LA PLANA (II) Osona

Annexos


DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA Osona

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL D'OSONA (I) Osona

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL D'OSONA (II) Osona

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ Pallars Sobirà

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL (I) Pla d'Urgell

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL (II) Pla d'Urgell

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PRIORAT Priorat

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS Ripollès

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Segarra

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (I) Segrià

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (II) Segrià

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (III) Segrià

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (I) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (II) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (III) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (IV) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA (I) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA (II) Tarragonès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ (II) Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SABADELL Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI PER A LA GESTIO DE RESIDUS DEL VALLÈS OCCIDENTAL Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA Vallès Occidental

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental



DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOM. INTERMUNIC. GESTIÓ RSU DE L'ALT URGELL MERIDIONAL Alt Urgell

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA (II) Vallès Occidental


Annexos


3 GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 3.1 Estadística en funció de tipus d’instal·lació, territori i estat.

Tipus d’instal·lació ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Dipòsits controlats funciona 19 11 14 7 4 55

construc. - - - - - -

tràmit 1 - - - - 1

TOTAL 20 11 14 7 4 56

Plantes de reciclatge funciona 14 15 10 3 4 46

construc. 1 1 - - - 2

tràmit - 1 - 1 - 2

TOTAL 15 17 10 4 4 50

Plantes de trasvasament funciona 11 2 2 - - 15

construc. - - - - - -

tràmit 2 - - - - 2

TOTAL 13 2 2 - - 17

Plantes de triatge funciona 6 1 2 - 2 11

construc. 1 - - - - 1

tràmit - - - - - -

TOTAL 7 1 2 - 2 12


construc. 2 1 - - - 3

tràmit 3 1 - 1 - 5

TOTAL 55 31 28 11 10 135

Annexos


3.2 Llistat abreujat. Dipòsits controlats Instal·lacions en funcionament

DIPÒSIT CONTROLAT DE VALLS Alt Camp

DIPÒSIT CONTROLAT D'AVINYONET DE PUIGVENTÓS Alt Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT DE PERALADA Alt Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT DE SUBIRATS Alt Penedès

DIPÒSIT CONTROLAT D'OLÈRDOLA Alt Penedès

DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTFERRER I CASTELLBÒ (BENAVARRE) Alt Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT DE BADALONA AMB (abans EMSHTR)

DIPÒSIT CONTROLAT DEL PAPIOL (PEDRERA SÍLVIA AMPLIACIÓ) AMB (abans EMSHTR)

DIPÒSIT CONTROLAT DE PUJALT Anoia

DIPÒSIT CONTROLAT DE CALLÚS Bages

DIPÒSIT CONTROLAT DE SALLENT Bages

DIPÒSIT CONTROLAT DE CARDONA Bages

DIPÒSIT CONTROLAT DE VINYOLS I ELS ARCS Baix Camp

DIPÒSIT CONTROLAT DE BOTARELL Baix Camp

DIPÒSIT CONTROLAT DE TORTOSA Baix Ebre

DIPÒSIT CONTROLAT D'ALBONS Baix Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT D'ULLÀ (II) Baix Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA CRISTINA D'ARO Baix Empordà

DIPÒSIT CONTROLAT D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

DIPÒSIT CONTROLAT DE CERCS (II) Berguedà

DIPÒSIT CONTROLAT D'AVIÀ Berguedà

DIPÒSIT CONTROLAT DE PRULLANS Cerdanya

DIPÒSIT CONTROLAT DE PONTILS Conca de Barberà

DIPÒSIT CONTROLAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Garraf

DIPÒSIT CONTROLAT DE LES BORGES BLANQUES Garrigues

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa

DIPÒSIT CONTROLAT DE GIRONA Gironès

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JULIÀ DE RAMIS Gironès

DIPÒSIT CONTROLAT DE DOSRIUS Maresme

DIPÒSIT CONTROLAT D'AMPOSTA Montsià

DIPÒSIT CONTROLAT DE BALAGUER Noguera

DIPÒSIT CONTROLAT DE PONTS Noguera

DIPÒSIT CONTROLAT DE MANLLEU Osona

DIPÒSIT CONTROLAT DE SEVA Osona

DIPÒSIT CONTROLAT DE TREMP Pallars Jussà

DIPÒSIT CONTROLAT DE SORT Pallars Sobirà

DIPÒSIT CONTROLAT DE MIRALCAMP Pla d'Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT DE FALSET Priorat

DIPÒSIT CONTROLAT DE VINEBRE Ribera d'Ebre

Annexos


DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Ripollès

DIPÒSIT CONTROLAT DE CERVERA Segarra

PLANTA DE RECICLATGE DE VILANOVA DE LA BARCA Segrià

DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

DIPÒSIT CONTROLAT DE TORREFARRERA Segrià

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR Selva

DIPÒSIT CONTROLAT DE BRUNYOLA Selva

DIPÒSIT CONTROLAT DE TARRAGONA (LA CAPELLANA) Tarragonès

DIPÒSIT CONTROLAT DE TARRAGONA (LA BUDALLERA) Tarragonès

DIPÒSIT CONTROLAT DE GANDESA Terra Alta

DIPÒSIT CONTROLAT DE TÀRREGA Urgell

DIPÒSIT CONTROLAT DE BOSSÒST Val d'Aran

DIPÒSIT CONTROLAT DE CASTELLAR DE VALLÈS Vallès Occidental

DIPÒSIT CONTROLAT DE RUBÍ Vallès Occidental

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Vallès Oriental

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI Vallès Oriental



DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS - PAPIOL AMB (abans EMSHTR)


Plantes de reciclatge Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE RECICLATGE DE VALLS Alt Camp

PLANTA DE RECICLATGE DE FORTIÀ Alt Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE PERALADA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Alt Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DEL FAR D'EMPORDÀ Alt Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE RECICLATGE DE RIPOLLET AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE RECICLATGE DE BARCELONA AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE RECICLATGE DEL PRAT DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE RECICLATGE AL PORT DE BARCELONA AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE RECICLATGE DE PUJALT (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Anoia

PLANTA DE RECICLATGE DE FONOLLOSA Bages

PLANTA DE RECICLATGE DE CALLÚS Bages

PLANTA DE RECICLATGE DE CAMARLES Baix Ebre

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Baix Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE FORALLAC Baix Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE SANTA CRISTINA D'ARO (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Baix Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE REGENCÓS Baix Empordà

Annexos


PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JAUME DELS DOMENYS Baix Penedès

PLANTA DE RECICLATGE DE PUIGGRÒS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Garrigues

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT FERRIOL Garrotxa

PLANTA DE RECICLATGE DE CAMPLLONG Gironès

PLANTA DE RECICLATGE DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT ANDREU SALOU Gironès

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JULIÀ DE RAMIS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Gironès

PLANTA DE RECICLATGE D'ARENYS DE MUNT Maresme

PLANTA DE RECICLATGE D'ULLDECONA Montsià

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Montsià

PLANTA DE RECICLATGE DE PONTS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Noguera

PLANTA DE RECICLATGE DE CALLDETENES Osona

PLANTA DE RECICLATGE DE CASTELL DE MUR Pallars Jussà

PLANTA DE RECICLATGE DE PORQUERES Pla de l'Estany

PLANTA DE RECICLATGE DE MIRALCAMP (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Pla d'Urgell

PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JOAN DE LES ABADESSES (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Ripollès

PLANTA DE RECICLATGE DE SANAÜJA Segarra

PLANTA DE RECICLATGE DE GUISSONA Segarra

PLANTA DE RECICLATGE DE MONTOLIU DE LLEIDA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Segrià

PLANTA DE RECICLATGE DE ROSSELLÓ Segrià

PLANTA DE RECICLATGE D'ARBÚCIES Selva

PLANTA DE RECICLATGE DE TORREDEMBARRA Tarragonès

PLANTA DE RECICLATGE DE GANDESA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Terra Alta

PLANTA DE RECICLATGE D'AGRAMUNT Urgell

PLANTA DE RECICLATGE DE BOSSÒST (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Val d'Aran

PLANTA DE RECICLATGE DE VILADECAVALLS Vallès Occidental

PLANTA DE RECICLATGE DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS Vallès Oriental

PLANTA DE RECICLATGE DE MONTMELÓ Vallès Oriental

PLANTA DE RECICLATGE DE LA GARRIGA (I) Vallès Oriental



PLANTA DE RECICLATGE DE LA TALLADA D'EMPORDÀ Baix Empordà

PLANTA DE RECICLATGE DE LA GARRIGA (II) Vallès Oriental



PLANTA DE RECICLATGE DE VINYOLS I ELS ARCS Baix Camp

PLANTA DE RECICLATGE DE TOSSA DE MAR Selva


Plantes de transvasament Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE TRANSVASAMENT DEL PONT DE SUERT Alta Ribagorça

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE RIPOLLET AMB (abans EMSHTR)

Annexos


PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILADECANS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA (III) AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT D'IGUALADA Anoia

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LES PRESES Garrotxa

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

PLANTA DE TRANSVASAMENT D'ARENYS DE MUNT Maresme

PLANTA DE TRANSVASAMENT D'OLIUS Solsonès

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE RUBÍ (I) Vallès Occidental

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SABADELL Vallès Occidental

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS (II) Vallès Occidental

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE GRANOLLERS Vallès Oriental



PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA (II) AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Maresme


Plantes de triatge Instal·lacions en funcionament

PLANTA DE TRIATGE DE CASTELLBISBAL AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRIATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS AMB (abans EMSHTR)

PLANTA DE TRIATGE DE PONT DE VILOMARA I ROCAFORT Bages

PLANTA DE TRIATGE DE DELTEBRE Baix Ebre

PLANTA DE TRIATGE DE ROQUETES Baix Ebre

PLANTA DE TRIATGE D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

PLANTA DE TRIATGE D'OLOT Garrotxa

PLANTA DE TRIATGE DE CABRERA DE MAR Maresme

PLANTA DE TRIATGE DE PINEDA DE MAR Maresme

PLANTA DE TRIATGE D'ALCARRÀS Segrià

PLANTA DE TRIATGE DE LLEIDA Segrià



PLANTA DE TRIATGE DE MARTORELL Baix Llobregat


Annexos
