memòria de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil
TRANSCRIPT
Nom: Olga Marsal Sendra
Centre: CET 10
Curs: 2012
Codi curs: M12FOB15
MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES DE MONITOR/A D’ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL
Pàgina 1
ÍNDEX
Pàgina
1. Introducció ................................................................................................... 2
2. Contextualització (Marc i lloc de l’activitat)
2.1. Qui organitza l’activitat ..................................................................... 3
2.2. Medi ................................................................................................... 4
2.3. Participants ........................................................................................ 5-8
2.4. Equip de monitors
2.4.1. Organigrama .............................................................................. 9
2.4.2. Funcions del director de lleure/coordinador ........................... 10
2.4.3. Funcions dels monitors de lleure .............................................. 11
2.5. Lloc de l’activitat ............................................................................... 12
2.6. Preparació ......................................................................................... 13
3. Marc pedagògic concret de l’activitat on es realitzen les pràctiques
3.1. Objectius educatius generals ............................................................. 14
3.2. Objectius educatius concrets ............................................................. 15
3.3. Programa de l’activitat
3.4. Planning .............................................................................................. 16-19
3.5. Descripció ........................................................................................... 20-21
4. Acció educativa concreta
4.1. Preparació .......................................................................................... 22-23
4.2. Realització .......................................................................................... 24-26
4.3. Avaluació ............................................................................................ 27
5. Avaluació global del període de pràctiques
5.1. Valoració del grup d’infants .............................................................. 28
5.2. Valoració de l’equip de monitors ...................................................... 28
5.3. Valoració del medi, infraestructures, recursos ................................ 29
5.4. Valoració dels objectius ..................................................................... 29
6. Conclusions personals .................................................................................. 30
1. INTRODUCCIÓ
Per iniciar aquesta memòria en relació a les pràctiques d’activitats de lleure infantil i
juvenil em presentaré:
Em dic Olga Marsal Sendra, tinc 30 anys i he cursat el curs de monitor/a d’activitats de
lleure infantil i juvenil codi: M12FOB15 al centre formatiu CET 10, ubicat a la Rambla
Guipúscoa, núm. 23-25 de Barcelona. El curs intensiu es va iniciar el 29 de juny de 2012 i
seguidament vaig començar les pràctiques pel mateix centre a “l’Escola d’Estiu Casas”
des del dia 10 al 27 de juliol, un total de 125 hores. Les 26 hores restants les vaig cursar
al l’Escola “La Rambleta del Clot” del dia 3 al 7 de setembre.
Però cal ressaltar el motiu que m’ha portat a dur a terme aquest curs:
En primer lloc per continuar la formació educativa que estic cursant actualment, que és
Educació infantil, i com he pogut comprovar són dues línies educatives que van
totalment lligades, una de caràcter més enfocat a l’educació en el lleure i l’altra més
rígida i establerta per un currículum però amb objectius, valors i continguts clarament
similars.
En segon lloc, per poder partir de punts de vista diversos davant d’un grup d’infants i per
aconseguir que aquests adquireixin un desenvolupament integral: tant cognitiu, motriu,
social i afectiu en relació a sí mateixos i al seu entorn immediat, al mateix temps que
obtinguin: autonomia, empatia, treball en equip, autoestima, valors i felicitat per
descobrir, experimentar, manipular, expressar i compartir experiències i vivències.
I per finalitzar aquesta breu introducció, us presentaré les activitats en les quals he
format part durant les meves pràctiques a CET10 ja que les vacances d’estiu signifiquen
en l’àmbit del lleure un temps que permet als nens gaudir de dies de diversió, i són per
tant els casals qui fomenten durant aquest període que els nens aconsegueixin divertir-
se a la vegada que inicien un procés educatiu mitjançant un conjunt de jocs i tallers. I
possiblement aquest sigui l’objectiu primordial pels monitors que organitzem les
activitats de lleure.
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.1. QUI ORGANITZA L’ACTIVITAT
L’entitat que organitza aquesta activitat de lleure és CET10 (Col·lectiu d’ Esports per a
Tothom). Aquesta entitat neix a partir de la unió d’un grup de persones del sector de
l’educació, de la cultura, del lleure i de l’esport amb una llarga experiència en tasques
tan diferenciades com són la docència, la coordinació-direcció tècnica específica i les
organitzacions en general. Una de les grans característiques d’ aquesta associació és la
metodologia que s’imparteix en ella. El Col·lectiu d’Esport per a Tothom treballa en el
camp lúdico- esportiu i creatiu amb una ànima cooperativa, coeducativa i associativa.
Les relacions amb les persones, el respecte i la comunicació amb aquestes, és un dels
trets que caracteritza l’entitat ja que el factor humà és implícit en les propostes. Totes
les activitats estan pensades amb la clara intenció de fomentar i posar en pràctica el
caràcter associatiu i cooperatiu i tot el que això comporta. Aquestes són alguns dels seus
objectius generals:
Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un factor de desenvolupament humà.
Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un mitjà de benestar, recreació i salut.
Utilitzar l’esport, l’activitat física i el lleure com a vehicle d’integració social
sense cap mena de discriminació.
Promoure l’intercanvi social i cultural mitjançant les activitats físiques,
esportives i de lleure.
Organitzar i promoure actes, trobades esportives i de lleure.
Fomentar i promoure, la formació i difusió de l’esport i del lleure, com a
resposta a noves tendències i necessitats socials.
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.2. MEDI
L’escola Casas es troba situada a la ciutat de Barcelona, en el nucli antic del barri del
Clot, pertanyent al Districte de Sant Martí, un barri amb una gran tradició comercial i
associativa
Les instal·lacions de l'escola ocupen una illa de cases limitada per la Gran Via, els carrers
de Sant Joan de Malta, la Rambla del Poble Nou i la Plaça Valentí Almirall, on hi ha la Seu
del Districte de Sant Martí.
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.3. PARTICIPANTS
El casal estava dirigit a tots els infants des d’infantil (P3,P4 i P5) fins a primària
(1er,2n,3er,4art, 5è i 6è) un total d’uns 60 nens/es. Però les activitats estaven
diferenciades per cadascun dels grups, els d’infantil i els de primària. Gairebé tots o la
majoria ja es coneixien entre ells ja o bé són companys durant el curs escolar o bé fan
activitats extraescolars amb CET10.
En el meu cas vaig estar amb el grup d’infantil que eren un total de 32 nens/es:
CICLE TOTAL D’ALUMNES
CICLE INFANTIL
MONITOR ENCARREGAT
DEL GRUP
P3 12 nens/es - Eli Ruiz
- Olga Marsal (monitora en pràctiques)
P4 11 nens/es - Lluisa Jovellar
- Luisi
P5 9 nens/es - Ariadna (monitora rotativa d’Anglès)
Però amb el grup amb el qual vaig estar realitzant les pràctiques i compartint cada
minut del casal va ser el grup de P3. Aquest grup d’infants es caracteritza per ser un
conjunt de 12 nens/es molt participatiu i que gaudeixen de les activitats que s’hi
proposen en el transcurs del casal amb molt entusiasme, energia i ganes d’aprendre i
experimentar.
Tot i així si tenim en compte la seva edat, 3 anys, podem comprovar que es troben en
l’etapa pre-operacional (del 2 als 7 anys) segons la teoria del desenvolupament de la
intel·ligència evolutiva de Piaget, en aquesta etapa comprovem que els nens/es fan una
continua representació de la realitat que ells veuen en el dia a dia, i ho reflecteixen a
través del:
- Llenguatge oral
- El Dibuix
- El Joc simbòlic
Però el que si que tots ells mostraven era la forma en que pensen, alguns més que altres
però tots dintre aquestes característiques:
- Segueixen sent egocèntrics i tenen dificultat per sentir empatia i posar-se en
el lloc dels seus companys.
- Animistes (creuen que els elements que no són éssers vius cobren vida)
- Artificialistes (creuen que tot ho ha creat l’ésser humà, ex: el sol l’ha encès el
pare amb un llumí)
- Contínuament estan posant a prova les seves accions per veure la causa-
efecte.
- Analògics (associació emocional).
I per altra banda, tenien les següents aptituds:
- Tenen més autonomia, tot i que encara els hi falta l’ajuda dels adults en
moltes situacions.
- Van desenvolupant la personalitat.
- Dominen més el seu cos, la parla.
- S’agrupen en grups reduïts en activitats lliures.
- Saber expressar les seves angoixes i patiments.
- Mostrar interès davant les activitats.
A continuació us presento aquest grup de nens i nenes de P3:
- L’Àlex: un nen de caràcter molt fort i entreveies que li havien implantat poques
limitacions, cosa que provocava les diverses rebequeries i estats d’alteració o mal
comportament davant d’alguna activitat que no volgués realitzar.
- La Maya: una nena molt desperta, intuïtiva. De molt bona resposta davant de
totes les activitats i molt protectora del seu germà bessó.
- L’Axel: és el germà bessó de la Maya, un nen més tranquil i molt acostumat que la
seva germana li resolgui totes les situacions cosa que fa que s’impliqui menys i
amb menys atenció, en definitiva no evoluciona al mateix nivell.
- El Roger: un nen molt versàtil, atenia les peticions dels seus companys i sabia
combinar les amistats amb els seus moment de joc individual, tenia molt clars els
seus interessos.
- El Biel: un nen de caràcter molt bondadós però que es deixava influenciar per la
resta de companys, i acabava actuant o jugant als jocs que li proposaven la resta
d’iguals.
- L’Axel: un nen espavilat, positiu i que acceptava les normes de les activitats,
qualsevol activitat portada a terme al casal la divertia al màxim.
- La Bianca: una nena molt tranquil·la, però amb el caràcter suficient per aconseguir
el que es proposava. Molt pròxima i atenta en tots els tallers que duia a terme.
- La Mar: Una nena molt oberta a les propostes i les activitats, participativa i creient,
no donava promulgava cap tipus de discussió en els jocs i posava moltes ganes i
interès.
- L’Iker: un nen més reservat a causa dels problemes auditius que havia tingut fins al
moment, al portar aparell auditiu el nen quan li interessava participava i quan no
intentava escabollir-se de les activitats. Era un nen el qual necessitava una atenció
més personalitzada sobretot a les activitats externes al centre com eren les de
platja i/o piscina ja que al treure-l’hi l’aparell necessitava una persona al costat.
Vam treballar molt la comunicació i la socialització amb els iguals, al mateix temps
que li proposàvem i animàvem perquè per sí mateix es desenvolupes davant de
situacions socials.
- La Sara: Una nena amb molta ànima, empenta i caràcter, amb uns anys més
intentarà ser la líder del grup ja que feia els seus intents, tot i que en aquesta edat
molts dels nens no accepten les ordres dels iguals.
- El Mario: un nen més inestable, de molt caràcter i que li resultava molt complicat
respondre positivament davant dels càstigs per mala conducta, normalment era
participatiu però massa autoritari i acabava provocant situacions conflictives.
- La Marta: una nena molt dolça, simpàtica, molt participativa. Responsable i atent
en totes les activitats que es portaven a terme.
Totes aquestes són les principals característiques de cadascun dels infants que
formaven part del grup de P3, i que com a grup cadascun d’ells aportava a la unitat
conjunta de curiositat, experimentació i descoberta continua ja des de les activitats
proposades com al joc lliure que realitzaven. En aquesta edat metafòricament són com
esponges i tots els coneixements que els hi puguem facilitar els assimilen amb una
facilitat fascinant, és per aquest motiu que la diversió i l’educació van unides durant el
transcurs del de tot el casal d’estiu.
CET 10
Laura
DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS
Albert Domingo
MONITORS
CICLE INFANTIL (P3,P4 i P5)
Lluisa Jovellar Luisi Eli Ruiz
CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è)
Sergio
Fernández Maria
Ariadna (monitora d'Anglès)
MONITORS DE PRÀCTIQUES
CICLE INFANTIL (P3,P4 i P5)
Olga Marsal
CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è)
Sergi Sánchez
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.4.1. Equip de monitors: Organigrama
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.4.2. Equip de monitors: Funcions dels components de l’organigrama
DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS: Albert Domingo
Les funcions del director/coordinador d’aquest casal eren les següents:
Responsabilitat màxima de l’activitat que es portava a terme.
Elaboració i gestió del Projecte Educatiu amb els corresponents objectis,
avaluació d’aquests.
Elaboració de la memòria.
Elaboració del pressupost de l’activitat.
Coordinar els recursos tant humans com materials per poder realitzar el casal
amb resultats de valoració favorables.
Suport tècnic a monitors/es i altres professionals que hi puguin participar
com era el cuiner.
Programar i dirigir les reunions setmanalment i valorar els resultats, així com
també organitzar el calendari de la pròxima setmana amb la resta de
monitor/es.
FUNCIONS DELS MONITORS: Lluisa Jovellar, Luisi, Sergio Fernández, Eli Ruiz,
Ariadna, Maria.
Les funcions dels monitors estaven relacionades directament amb el transcurs
del casal, de forma directa, atenció personalitzada amb cadascun d’ells per
aconseguir que tots traguessin el millor de sí mateixos i de l’experiència tot
divertint-se i aprenent. Les funcions eren les següents:
Dimensió d'ètica professional, saber prendre part en el projecte educatiu i tot el
que això comporta.
Dimensió relacional, ser personalment present i saber elaborar les
Potenciar les relacions i resoldre els conflictes.
Dimensió d'organització i d'estructura, emmarcar les situacions i ajudar a
organitzar-se.
Dimensió d'animació de les activitats.
FUNCIONS DELS MONITORS
Funcions de funcionament
Establir un marc normatiu.
Aplicar les normes.
Arbitrar els conflictes i les situacions d’incompliment.
Funcions d’organització
Establir un marc organitzatiu.
Regular el funcionament de les activitats portades a terme.
Analitzar el funcionament de les activitats.
Funcions d’animació del grup com a unitat
Facilitar les comunicacions entre els infants.
Afavorir a la cooperació, participació i associació.
Possibilitar l’anàlisi i la regulació del grup.
Funció d’animació de les activitats
Motivar el grup.
Ajudar al grup a centrar les noves opcions d’activitat.
Ajudar al grup a organitzar-se.
Funcions de relació personal
Aportar seguretat
Proximitat amb els infants.
Crear vincles amb els infants
Pàgina 12
Menjador Pati de l’escola Entrada a l’escola
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.5. LLOC DE L’ACTIVITAT
Les instal·lacions de l’escola Casas s'organitzen en tres edificis d'estils arquitectònics ben
diferenciats a més d'una àmplia zona d'esbarjo a l'aire lliure. Per les seves
característiques dos d'aquests edificis figuren en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic-
Artístic de la ciutat de Barcelona.
A l'edifici antic es troben totes les aules comuns: biblioteca, aula d'expressió plàstica,
sala de música i sala d'informàtica, els menjadors, la infermeria i la cuina.
Aquest centre, és ideal per aquesta activitat i ens proporcionava tots aquests grans
espais per poder portar a terme les diferents activitats programades, i al mateix temps
ens proporcionava espais per dies que per pluja o circumstàncies adverses les activitats
s’haguessin de fer dintre de les aules.
Espais: pati extern amb font, Pista de fútbol i bàsquet, aula audiovisual, serveis,
menjador,cuina, aula del material, aula del descans.
El menjador és un dels espais en el qual molts dels alumnes s’hi quedaven a dinar, ja que
un dels serveis que s’oferia era la de menjador escolar durant el casal i per tant facilitava
l’estructuració de les famílies per aquests dies d’estiu que les seves necessitats són
proporcionar als seus fills un gran estiu de diversió educativa.
Adjunto fotografies que faran l’explicació més visual:
Pàgina 13
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT
2.6. PREPARACIÓ
Per preparar l’activitat de casal d’estiu el director de lleure convoca una reunió fixa cada
divendres de cada setmana a primera hora del mati i amb uns objectius predeterminats
anteriorment pel mateix director. En aquesta reunió hi conten tots els monitors,
monitors en pràctiques, pre-monitors i voluntaris.
El director és qui dirigeix aquesta reunió i al mateix temps qui proposa, comunica, rep
informació dels successos de les activitats portades a terme i finalment qui valora de
forma general la setmana.
Per altra banda els monitors són qui exposen els resultats de les activitats, les
valoracions pròpies davant d’aquestes i els conflictes tant en recursos materials com
tangibles ja que són ells qui proposen cadascuna de les activitats i animen a que tots els
infants hi participin.
Entre tots programen les activitats proposades per la setmana següent, els recursos
materials necessaris, els espais que necessitaran, les sortides que es realitzaran i com
s’organitzaran (transports públics, a peu) i finalment després de la posada en comú és
realitza la nota informativa que es col·loca a l’entrada del centre per informar als pares
del que necessiten portar els seus fills la setmana següent.
Punts que és valoraven i seguíem en aquestes reunions:
- Les activitats realitzades han tingut èxit i acceptació per part dels infants.
- Els recursos materials i humans han estat els adequats.
- S’han pogut realitzar totes les activitats.
- Punts a tenir en compte si alguna no ha funcionat (el perquè)
- Calendari per les activitats i sortides per la setmana següent.
- Fil conductor o centre d’interès que és treballarà durant la setmana.
- Càlcul dels recursos que es necessitaran la setmana següent i organització
d’aquests.
- Posada en comú d’opinions o idees per millorar com a equip.
En definitiva aquestes reunions són de gran importància pel bon funcionament i ens
aportar tota aquella informació que ens ajuda a saber si hem aconseguit els objectius o
metes, el resultats i sobretot poder realitzar una valoració a posteriori per prendre
decisions i fer les millores necessàries en el cas que fos necessari.
3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITAT
3.1. OBJECTIUS EDUCATIUS GENERALS
- Crear un entorn on a través del joc s’afavoreixi el desenvolupament integral del
nen/a.
- Fomentar valors útils per la persona i la convivència amb els altres.
- Afavorir l’acceptació i compliment d’unes normes bàsiques de convivència.
- Respectar el dret a la diferència i la diversitat.
- Promoure el respecte pel nostre entorn.
- Estimular l’expressió de sentiments.
- Potenciar l’assoliment de noves habilitats.
- Descobrir noves formes d’entreteniment a través del joc, l’expressió i la
convivència.
3.2. OBJECTIUS EDUCATIUS CONCRETS
Tallers.
- Progressar en el domini d’habilitats manuals com el dibuix, la pintura, etc.
- Utilitzar la imaginació i la creativitat.
- Descobrir noves destreses.
- Responsabilitzar-se de la feina individual.
- Compartir materials i espais.
- Aprendre a tenir cura dels materials utilitzats.
Jocs d’expressió.
- Conèixer el propi cos.
- Saber moure’s i adaptar-se a l’espai.
- Utilitzar la imaginació i la creativitat.
- Utilitzar el cos com a mitjà d’expressió.
- Expressar allò que se sent.
- Prendre consciència del temps i del ritme.
- Adquirir seguretat personal.
Pàgina 15
3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITAT
Jocs motrius
- Millorar destreses motrius com córrer, saltar, etc. i psicomotrius com la
coordinació, la punteria, ...
- Respectar les regles del joc.
- Valorar el joc com element de diversió.
- Col·laborar amb el grup per aconseguir un objectiu.
A les estones d’àpats.
- Adquirir hàbits d’higiene abans, durant i després dels àpats.
- Col·laborar en les tasques pròpies del menjador (parar i desparar taula, servir...)
- Aprendre a menjar poc a poc, mastegant i empassant els aliments.
- Mantenir una dieta equilibrada.
- Aprendre a seure correctament.
Pàgina 16
4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES
4.1. PLANNING
LA MAR DE DIVERTIT
CET10
JUN
Y
2012
Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29
MIS
SA
TG
E
DIN
S
AM
PO
LLA
BENVINGUDA
I DECORACIÓ DEL CASAL
Sortida
Piscina
Creueta del coll
Mural . Taller-
Decoració ampolla
Gimcana
Jocs d’aigua
JUL
IOL
201
2
Dilluns 2 Dimarts 3 Dimecres 4 Dijous 5 Divendres 6
LES
PE
TJA
DE
S
DE
LA
TO
RT
UG
A
Taller- Tortuga
. Taller- Tortuga
Sortida
CRAM
Sortida
Piscina
Bac de roda
Taller- Tortuga
Dilluns 9 Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12 Divendres 13
AV
EN
TU
RA
PIR
AT
A
Taller- Pirata Taller- Pirata
Pirates
desembarquem
Al Parc del Clot
Sortida
Piscina
Can Maresme
Jocs d’aigua
Dilluns 16 Dimarts 17 Dimecres 18 Dijous 19 Divendres 20
CE
RQ
UE
M E
L
TR
ES
OR
Taller- Movil
Sortida
Piscina
Bac de roda
Taller- movil
Sortida
Bassa sant Oleguer
Jocs d’aigua
Dilluns 23 Dimarts 24 Dimecres 25 Dijous 26 Divendres 27
BR
UIX
OLA
MÀ
GIIC
A
Joc de pistes
Sortida Piscina
Creueta del coll
Taller- postal Taller postal
Festa comiat Jocs d’aigua
Pàgina 17
GRUPS: P3 -P4-P5 Setmana 1: UN MISSATGE DINS L’AMPOLLA Setmana 2: LES PETJADES DE LA TORTUGA
HORARI Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29
9:00 a
10:00
BEVINGUDA
JOCS DE PRESENTACIÓ
SORTIDA PISCINA
CREUETA DEL COLL
MURAL .
TALLER DECORACIÓ AMPOLLA
TALLER DECORACIÓ AMPOLLA
10:00 a
11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI
11:00 a 11:45
MURAL
SORTIDAPISCINA CREUETA DEL
COLL MURAL
JOCS DIRIGITS
GIMCANA
JOCS D’AIGUA
11:45 a
12:45
JOCS
DIRIGITS.
SORTIDA
PISCINA
CREUETA
DEL COLL
TALLER
DECORACIÓ
AMPOLLA
TALLER
DECORACIÓ
AMPOLLA
GIMCANA
JOCS D’AIGUA
12:45 a
13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA
13:00 a
14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI
14:00 DINEM
14:30 a
15:15
aprox
SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS
PETITS RELAXACIÓ.
15:45
a 16:45 DIBUIX LLIURE JOCS DIRIGITS LUDOTECA
FEM UNA
MEDUSA MANDALA
16:45 a
17:00
RECOLLIM I MARXEM
HORARI Dilluns 2 Dimarts 3 Dimecres 4 Dijous 5 Divendres 6
9:00 a
10:00
JOCS
PRESENTACI
Ó
TALLER
TORTUGA
SORTIDA
CRAM
SORTIDA
PISCINA BAC DE
RODA
TALLER
TORTUGA
10:00 a
11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI
11:00 a
11:45
TALLER
TORTUGA
TALLER
TORTUGA
SORTIDA
CRAM
SORTIDA
PISCINA
BAC DE RODA.
JOCS D’AIGUA
11:45 a
12:45
JOCS DIRIJITS
TALLER
TORTUGA
SORTIDA
CRAM
.SORTIDA
PISCINA BAC DE
RODA
JOCS D’AIGUA
12:45 a
13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA
13:00 a
14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI
14:00 DINEM
14:30 a
15:30
aprox.
SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT.
15:45 a
16:45
PIMTEM
LUDOTEC
A
SORTIDA CRAM
DIBUIX LLIURE
TALLER
RELAXACIÓ
16:45 a
17:00 RECOLLIM I MARXEM
Pàgina 18
Setmana 3: UNA AVENTURA PIRATA Setmana 4: CERQUEM EL TRESOR
HORARI Dilluns 9 Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12 Divendres 13
9:00 a 10:00
CONTE I
CANÇO
DELS PIRATES
TALLER
PIRATA
ENS DISFRASSEM
DE PIRATES
SORTIDA
PISCINA
CEM
MARESME
PINTEM
10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI
11:00 a 11:45
TALLER
PIRATA
TALLER
PIRATA
CONQUESTA DEL
PARC DEL CLOT
SORTIDA
PISCINA
CEM
MARESME
JOCS
D’AIGUA
11:45 a 12:45
JOC
BUSQUEM
EL TRESOR
DEL
PIRATA
BALLEM
CONQUESTA DEL
PARC DEL CLOT
SORTIDA
PISCINA
CEM
MARESME
JOCS
D’AIGUA
12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA
13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI
14:00 DINEM
14:30 a 15:30
aprox.
SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS
PETITS RELAXACIÓ
15:45 a 16:45
LUDOTECA
DIBUIX
LLIURE
JOCS
DIRIJITS
MANDALA
JOCS
DIRIJITS
16:45 a 17:00
RECOLLIM I MARXEM
HORARI Dilluns 16 Dimarts 17 Dimecres 18 Dijous 19 Divendres 20
9:00 a 10:00
BUSQUEM EL
TRESOR
L’AIGUA
SORTIDA
PISCINA
BAC DE RODA
TALLER
MOVIL
SORTIDA
BASSA
SANT
OLEGUER
TALLER
MOVIL
10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI
11:00 a 11:45
TALLER
MOVIL
SORTIDA
PISCINA
BAC DE RODA
TALLER
MOVIL
SORTIDA
BASSA
SANT
OLEGUER
JOCS
D’AIGUA
11:45 a 12:45
JOCS
DIRIJITS
SORTIDA
PISCINA
BAC DE RODA
JOCS
DIRIJITS
SORTIDA
BASSA
SANT
OLEGUER
JOCS
D’AIGUA
12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA
13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI
14:00 DINEM
14:30 a 15:30
aprox.
SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS
PETITS RELAXACIÓ
15:45 a 16:45
LUDOTECA
DIBUIX LLIURE
FEM UN
POP
SORTIDA
BASSA
SANT
OLEGUER
LUDOTECA
16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM
Pàgina 19
GRUPS:P3-P4-P5 Setmana 5: LA BRUIXOLA MÀGICA
HORARI Dilluns 23 Dimarts 24 Dimecres 25 Dijous 26 Divendres 27
9:00 a 10:00
QUE ES UNA
BRUIXOLA
SORTIDA
PISCINA
CRUETA DEL COLL
TALLER
POSTAL
TALLER
POSTAL
FESTA
10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI
11:00 a 11:45
JOC DE
PISTES
SORTIDA
PISCINA
CREUETA DEL COLL
TALLER
POSTAL
SORTIDA
PARC DEL
CLOT
COMIAT
11:45 a 12:45
CANTEM I
BALLEM
SORTIDA
PISCINA
CREUETA DEL COLL
JOCS
DIRIJITS
SORTIDA
PARC DEL
CLOT
AMB
AIGUA
12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA
13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI
14:00 DINEM
14:30 a 15:30
aprox.
SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS PETITS RELAXACIÓ
15:45 a 16:45
JOCS
DIRIJITS
EXPLIQUEM
UN CONTE
LUDOTECA
DIBUIX
LLIURE
FESTA
COMIAT
16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM
Pàgina 20
4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES
4.2. DESCRIPCIÓ
El programa del casal d’estiu de l’escola Casas tenia un gran ventall d’activitats, tallers,
sortides, és a dir, una àmplia oferta d’experiències i vivències pels infants, a continuació us
adjunto la programació del que es va treballar al casal durant les cinc setmanes d’estiu:
EL CASAL D’ESTIU INFANTIL “LA MAR DE DIVERTIT”
Els nens/es d’educació infantil es trobaran a una illa, seran els protagonistes de diferents
aventures que els duran a gaudir de moltes aventures al llarg de les setmanes d’aquest juliol
i a descobrir l’art de viure!
ACTIVITATS PROGRAMADES
Setmana 1: del 25 al 29 de juny de 2012
UN MISSATGE DINS UNA AMPOLLA: el conte de la Maisa, la fada de l’aigua.
El primer que ens sobta al despertar és un coco que cau sobre el nostre cap. Obrim el coco i
de dins ens surt una fadeta... és la Maisa... que ens explica la seva història. Imaginació. El
gust per les coses maques i ben fetes... seran algunes de les aportacions d’aquesta fada de
l’aigua.
Sortida de matí a la piscina/ Sortida al parc: La Maisa ens convida a la súper gimcana
estiuenca amb jocs d’aigua/ Taller de decoració d’ampolles.
Setmana 2: del 2 al 6 de juliol de 2012
LES PETJADES DE LA TORTUGA.
Una tortugueta arriba fins nosaltres arrossegant-se per la sorra de la platja. Ens donarà a
conèixer les espècies que hi ha en el mar i ens mostrarà la manera en que ella regula les
seves emocions quan s’enfada amb la resta d’animals del fons marí.
Sortida de tot el dia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) del Prat de
Llobregat/Sortida de matí a la piscina /Taller de realització d’una tortuga marina per guardar
les nostres coses.
Pàgina 21
4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES
Setmana 3: del 9 al 13 de juliol de 2012.
UNA AVENTURA PIRATA.
Pirates a l’abordatge! Cantem i ballem tots plegats! Celebrem cada victòria! El que més ens
agrada treball tots plegats i sempre estem molt animats! Gaudir del treball en equip.
Sortida de matí a la piscina / Taller: crearem el nostre portallapis pirata.
Setmana 4: del 16 al 20 de juliol de 2012
CERQUEM EL TRESOR: trobem la fórmula de l’aigua!
Els pirates es van descuidar un mapa amb una ruta misteriosa que ens portarà a descobrir un
gran secret. Aquest és la importància de l’aigua, d’on ens arriba? Descobrirem el cicle de
l’aigua.
Sortida de tot el dia a la Bassa de St. Oleguer/Sortida de matí a la piscina/ Taller del mòbil del
cicle de l’aigua.
Setmana 5: del 23 al 27 de juliol de 2012
LA BRUIXOLA MÀGICA.
Orientació en l’espai i joc de proves (instruccions) per trobar peces d’un trencaclosques per
tal de fer la postal de l’estiu amb un marc de fotos.
Sortida de matí a la piscina/Sortida al parc: farem un divertit joc de pistes.
Pàgina 22
5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA
5.1. PREPARACIÓ
5.1.1. Destinataris
L’activitat concreta l’he portat a terme amb els infants anteriorment descrits de P3, un total
de 12 nens/es tots de 3 anys d’edat. He tingut en compte les seves capacitats, possibilitats,
interessos, necessitats, i principalment l’etapa madurativa en què es troben per poder
realitzar l’activitat amb una millor probabilitat d’èxit.
És un grup de nens molt actiu, amb ganes d’aprendre i mostres de curiositat constant, però
tot i la seva edat es van cohesionar com a unitat de grup aconseguint un molt bon ambient
per fer de l’activitat.
A nivell evolutiu i com he fet esment anteriorment és trobem a l’etapa Pre- operatòria dels 2
als 7 anys, i és una etapa en la qual cognitivament el infants realitzen funcions d’acomodació
i assimilació buscant un equilibri constantment sobre esquemes representatius. I part
important d’aquest pensament encara hi influeix l’egocentrisme que es manifesta en la parla
i que mostraven parlant de sí mateixos i no s’interessaven pel punt de vista dels seus
companys ni situar.-se en relació a ell, és a dir, no tenien un bon grau d’empatia.
5.1.2. Justificació
L’activitat que vaig portar a terme va sorgir del fet constatable de la importància que té la
naturalesa per tots els éssers vius i personalment considero que com a part que formem del
ecosistema l’hem de cuidar, respectar, conèixer i adaptar-nos a ell per sobreviure.
Partint d’aquesta base em van comentar al casal que aquella setmana el centre d’interès era:
“El cicle de l’Aigua”, i ja vaig tindre molt clar què treballaria l’aigua amb el grup d’infants per
fomentar la descoberta de l’entorn físic immediat, i res millor que l’aigua per poder
transmetre tota la informació a través d’un aprenentatge significatiu i constructivista vers el
medi ambient i la funció de l’aigua a través de l’experimentació, l’observació, la manipulació
i l’acció directa amb aquest element.
I principalment, transmetre el respecte vers la natura i el nostre entorn físic és un factor
important de treballar i un gran valor per inculcar ja de ben petits perquè estiguin motivats i
en prenguin consciència.
Pàgina 23
5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA
5.1.3. Objectius generals de l’activitat
Potenciar la seva capacitat creativa i física.
Tenir cura del entorn físic immediat.
Fomentar el treball en equip.
5.1.3. Objectius concrets d’activitats
Coordinar el moviment ull-mà.
Adquirir autonomia en el control del cos.
Adquirir les dimensions logicomatemàtiques espaciotemporals (ple/buit, dins/fora...)
Treballar la pinça fina de l’extremitat superior.
Conèixer l’aigua, la seva textura i els usos en la vida quotidiana.
Identificar el cicle de l’aigua.
Cooperar en equip.
Participar activament en l’activitat.
Recursos materials i humans
Per portar a terme la meva activitat vaig tenir un petit cop de mà en la part C de l’activitat
per poder proporcionar a tots els infants ajuda i tenir més coordinada l’activitat.
Els recursos materials que vaig necessitar són els següents:
- Un sobre
- Cartolina de color blanc (per dibuixar la gota d’aigua)
- Paper d’empaperar per fer el mural
- Colors de fusta per pintar
- Una galleda d’aigua gran.
- Dos recipients mitjans.
- Dues ampolles petites d’aigua retallades pel mig per facilitar agafar l’aigua.
Les instal·lacions que hem utilitzat:
- El pati per explicar la història.
- Sala adaptada per fer el mural.
- Pista de multi funcional externa de Bàsquet i Fútbol que tenia l’escola
Pàgina 24
5.1.4. Mitjans educatius
PAPER DEL MONITOR
En aquesta activitat el meu paper com a monitora era el següent:
- Paper d’introducció de l’activitat a través d’una petita història.
- Paper de guia de l’activitat.
- Paper motivador durant el procés de l’activitat.
- Paper d’ajuda i consulta per resoldre conflictes.
Aquesta activitat que vaig organitzar estava pensada per poder-la portar a terme fàcilment,
que s’adaptés a l’edat dels infants i que sobretot adquirissin els objectius que m’havia
proposat.
5.2. REALITZACIÓ
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
L’Activitat que vaig portar a terme va realitzar-se en tres dies consecutius, en els qual de
forma consecutiva es complementaven tant els coneixements com les diferents activitats
que la formaven, les tres parts van ser les següents:
a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia” (Dimecres 17 de juliol)
b) Mural representatiu de la història. (Dijous 18 de juliol)
c) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva. (Dijous 19 de juliol)
a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia”
Per començar a introduir l’activitat vaig explicar als nens la història del viatge de la goteta
Aia, el 17 després d’esmorzar al pati de l’escola d’estiu Casas, hora que ells ja s’han tret la
son de les orelles i estan més perceptius.
El viatge de la goteta Aia narra les aventures de la gota d’aigua que després de viure un
munt d’anys al mar va parlar amb les seves amigues i els hi va explicar el somni d’anar a
veure món, i totes ven animades van viatjar i viure moltes experiències: van conèixer els
núvols, la tempesta, la pluja, la terra i finalment
després de tantes aventures com entre tots teníem que ajudar a la Aia i les seves amigues a
tornar a casa proposant idees i recursos.
Pàgina 25
Al finalitzar la història vaig fer preguntes per pensar i perquè expressessin les seves opinions,
és a dir una dinàmica de grup a través de la història, algunes preguntes van ser:
- Vosaltres quan heu vist gotes d’aigua?
- Que la utilitzem només per veure?
- I les plantes també necessiten aigua per viure?
- D’on surt l’aigua?
Per aquesta narració em vaig ajudar d’una titella de paper en forma de gota i era
precisament la Goteta Aia.
b) Mural representatiu de la història.
L’endemà mateix de la història,vam tornar-la a explicar i comentar per veure si havien assolit
l’idea principal de la història. Seguidament vaig proposar-los realitzar un mural de tot el
viatge que havia fet la goteta Aia i amb molt d’entusiasme ens hi vam posar a realitzar
l’activitat a les 11 del mati.
Tot els infants pintaven, sense indicacions per part del monitor, podien utilitzar els colors
que desitgessin i sobretot pintar el que volguessin ells.
Vam dibuixar, pintar amb colors de fusta i entre tots vam fer un bonic mural, aquest és el
resultat:
Els recursos per poder realitzar l’activitat van ser:
- Paper d’empaperar.
- Colors de fusta.
Pàgina 26
b) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva.
El divendres dia 19 a les 12 del migdia que ja és una hora que fa més bona temperatura vam
realitzar la tercera part de l’activitat.
Abans d’iniciar l’activitat vaig exposar en què consistia l’activitat i quan tots els nens/es van tenir clar
com funcionava l’activitat la vam començar a portar a terme.
Primerament vam col·locar una galleda gran plena d’aigua i dos recipients buits a uns metres de
distància, seguidament vam fer dos grups iguals de nens, i cada grup havia de portar l’aigua als
recipients que representaven dos rius que estaven secs perquè no havia plogut. A l’aigua hi havia
l’Aia i les seves amigues de la història i l’havien de portar a casa.
Aquesta activitat fa que tots els infants per grups competeixin entre ells i al mateix temps cooperin
entre els companys d’un mateix grup, per altra banda és una activitat on han d’utilitzar habilitats:
- Coordinar ull-mà.
- Velocitat.
- Equilibri .
- Força per portar l’ampolla petita d’aigua plena.
- Cooperar entre ells per aconseguir millors resultats.
Però aquesta activitat ens proporciona que aportem als nens l’experiència amb l’element que és
l’aigua, la seva textura ....
Adjunto alguna fotografia de l’activitat:
Pàgina 27
5.3. AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT
L’activitat formada en les tres parts especificades anteriorment va resultar adequada pels
nen/es de P3, d’es d’un inici vaig tenir en compte les seves necessitats i interessos però a
partir del punt que iniciava cadascuna de les parts el principal factor o eina que utilitzava era
l’observació de cadascun d’ells per poder fer la valoració dinal de l’activitat i poder realitzar
l’avaluació dels resultats que havia aconseguit i si eren els que em vaig proposar amb els
objectius anteriors.
Els infants van mostrar participació, interès en la història, participació directa amb el mural
que se’ls hi va proposar i finalment molt entusiasme amb l’activitat més d’àmbit motriu com
era la de traslladar aigua de la part c. Tots ells van assolir els objectius, van mostrar
assoliment de coneixements del cicle de l’aigua, experimentar amb aquesta, cooperar en
equip i competir entre ells evitant conflictes majors que no fossin la mateixa activitat.
Entre ells comentaven que estaven contents i els hi agradava l’activitat, recordaven
perfectament la història i explicaven als companys el que ells mateixos havien captat.
Finalment vaig poder comprovar que tots ells tenien les aptituds i habilitats físiques que és
requerien i que sobretot han de tenir assolides en aquesta edat, el control i autonomia del
propi cos.
A part d’aquesta avaluació, m’avaluaré com a monitora, i a la monitora de reforç per l’ultima
part d’activitat ja que considero que l’activitat en conjunt tenia un fil conductor que com a
deure teníem que motivar i enganxar als infants per anar realitzant les activitats amb una
coherència i sentit, ja que els infants ho necessiten i reclamen per evolucionar i
desenvolupar-se, per tant va ser molt bo des d’un inici introduir el que treballaríem a través
d’una història, seguit per repassar els conceptes realitzant un mural i finalment realitzant
una tasca física, cooperativa i competitiva. Tot aquest procés es va poder dur a terme
perquè avant de proposar l’activitat aquesta va estar preparada, analitzada i programada
cosa que facilita plantejar una activitat més eloqüent.
Pàgina 28
6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES
6.1. VALORACIÓ DEL GRUP D’INFANTS
El grup d’infants que van participar al casal he de dir que els podria definir com a molt
entusiastes, participatius, amb interès i ganes d’aprendre i sobretot participar en qualsevol
de les activitats, tallers o excursions que realitzàvem cosa que feia que tot l’equip de
monitors que dúiem a terme les activitats del casal fos agradable.
Les ganes que tenien els infants les mostraven, es van arribar a cohesionar com a grup,
respectar, valorar-se, ajudar-se, compartir experiències en definitiva.
A fi de crear un ambient on cadascun dels participants del casal tingues les experiències i
vivències vam aconseguir uns molt bons resultats enfront als objectius del projecte
plantejats des d’un inici.
Aquest bon ambient és realment el record que amb il·lusió tindran per sempre cadascun
d’ells.
6.2. VALORACIÓ DE L’EQUIP DE MONITORS
Quan parlem de l’equip de monitors, estem parlant d’un grup de persones que busquem un
mateix objectiu: que els nens s’ho passin el millor possible educant-los. Parlant del nostre
grup de monitors crec que tots nosaltres buscàvem el mateix en els nostres grups de nens i
per aquest motiu la relació entre nosaltres va ser molt bona.
En tot moment va haver-hi comunicació, l’eina principal i molt important per poder treballar
en equip. Així com també una cohesió del grup de monitors, per poder dur a terme la nostra
tasca com a motivadors de les activitats i tenint en compte en cada instant que érem models
pels nen/es.
Un altre punt fort d’aquest equip de monitors ha estat el companyerisme i cooperació,
elements bàsics i que intentem mostrar als nens/es.
Pàgina 29
6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES
6.3. VALORACIÓ DEL MEDI, LA INFRAESTRUCTURA, EL MATERIAL I ELS RECURSOS
L’escola Casas té unes dimensions grans, amb espais molt adequats per portar a terme un
projecte de casal d’estiu com es va dur, ja que teníem els suficients espais per realitzar
cadascuna de les activitats, tallers, jocs i dinàmiques de grup.
Pel que fa al material en què comptàvem va ser abundant i en cap moment en va fer falta
cap recurs material i tots els tallers previstos van poder ser realitzats per tots els infants per
igual i els recursos necessaris.
6.3. VALORACIÓ DELS OBJECTIUS
Els objectius projecte del casal d’estiu programats per l’activitat que és va dur a terme en tot
moment s’han intentat aconseguir en les activitats plantejades.
Amb els tallers hem intentat fomentar la creativitat del nen/a. Amb el jocs hem intentat que
els nens coneguin la paraula “equip i company”. Amb les excursions hem intentat que tots
ells descobreixin l’entorn i s’hi relacionin.
Personalment, crec que tots els objectius es van tractar i vam fer que els aprenguessin a
conviure i saber respectar-se els uns amb els altres, en general, tot el seu voltant.
La nostra tasca tant a nivell d’equip com individualment com a monitors era aportar a
cadascun d’ells l’experiència de viure un casal d’estiu ple de felicitat, alegria, vivències
especials que aportaven coneixements i convivència.
Pàgina 30
7. CONCLUSIONS PERSONALS
L’experiència com a monitora de lleure durant les pràctiques al casal d’estiu ha estat molt
positiva i enriquidora. Una oportunitat a treballar, viure i realitzar una tasca que en un futur
tinc molt interès en realitzar i que aporta uns coneixements personals molt bons.
En aquestes pràctiques he pogut treballar al costat de companys monitors que m’han
transmès coneixements, experiència i consells per poder millorar la meva tasca. He pogut
transmetre valors importantíssims a tots els infants per adaptar-se a la societat actual i he
obtingut una resposta enèrgicament positiva per part de tots ells.
Hem creat entre tots, des dels infants fins a als monitors, cuiner i coordinador un petit vincle
d’amistat, formant així una petita família de casal d’estiu.
Aquesta experiència m’ha aportat seguretat, motivació i empenta per poder realitzar la tasca
tenint en compte els interessos dels infants, el que necessiten, el que els hi agrada i sobretot
respectar-nos entre tots.
En definitiva, no nomes han après els infants sinó que cada dia que passava eren ells qui
m’aportaven a mi molt més i a través d’aquesta vivència he compartit bones estones, hem
rigut, hem jugat, hem cantat i sobretot compartit experiències inoblidables.
Per finalitzar no podré oblidar mai el meu últim dia on tots, des dels mes grans, els més
tímids i els més nerviosos hem van demostrar el seu afecte i estima amb molts petons,
abraçades llarguíssimes i multitudinàries, dibuixos i missatges, en definitiva molt emotiu i
que va fer que em dónes compte de l’important que és realitzar aquesta tasca professional.