memoria anual d’activitat - gva.es2016... · memoria anual d’activitat 2016 servei de gestio de...

1

MEMORIA ANUAL D’ACTIVITAT

2016

SERVEI DE GESTIO DE DROGODEPENDÈNCIES I ALTRES

TRASTORNS ADDICTIUS

Memòria 2016 Servei de Gestió de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................... 5

1.1. MARC LEGISLATIU VIGENT D'INTERÈS ........................................ 5

1.2. XARXA VALENCIANA DE CENTRES I SERVEIS DE DROGODEPENDÈNCIES . 5

2. EL MARC DE L'ACTUACIÓ PREVENTIVA A LA COMUNITAT VALENCIANA ...... 8

2.1. PREVENCIÓ ESCOLAR DEL CONSUM DE DROGUES ........................... 14

a. Oferta de Programes i Materials de Prevenció .............................. 14

b. Cobertura Geogràfica ........................................................... 15

c. Cobertura Poblacional i de Centres Escolars ................................ 16

d. Tipologies d'Intervencions Preventives i Materials utilitzats .............. 17

e. Dades d'implementació i cobertura per etapa escolar ..................... 20

i. Etapa d'Infantil .................................................................. 20

ii. Etapa de Primària ............................................................... 22

iii. Etapa de Secundària .......................................................... 25

iv. Altres Etapes: Batxiller, Cicles Formatius i Formació Professional

Bàsica .................................................................................. 30

2.2. PREVENCIÓ FAMILIAR DEL CONSUM DE DROGUES ........................... 33

3.1. Programa Aprendre a Comunicar ........................................... 33

3.2. Curs virtual per a pares: "En família: aprofundint" ...................... 34

3.3. Escoles per a Pares ........................................................... 35

3.4. Activitats informatives i Formatives ....................................... 36

2.3. PREVENCIÓ LABORAL DEL CONSUM DE DROGUES ........................... 38

2.4. PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DEL CONSUM DE DROGUES ...................... 40

2.5. Prevenció selectiva del consum de drogues ................................. 43

Detecció i Intervenció sobre consum / tràfic de drogues en l'àmbit escolar 43

Evolució i dades d'implementació d'accions de prevenció selectiva impulsats

per les UPCCA ........................................................................ 44

2.6. PREVENCIÓ INDICADA DEL CONSUM DE DROGUES ........................... 51

2.8. DISTRIBUCIÓ DE MATERIALS PREVENTIUS .................................... 59

2.9. JORNADES I REUNIONS DE FORMACIÓ ......................................... 60

3.1. UNITATS DE CONDUCTES ADDICTIVES ..................................... 63

3.2 TRACTAMENT AMB AGONISTES OPIACIS .................................... 64

3.2.1. Anàlisi d'una mostra de pacients en tractament amb metadona

....................................................................................... 69


3

4. INDICADORS NOTIFICATS A L'OBSERVATORI ESPANYOL DE LA DROGA I LES

TOXICOMANIES (OEDT) ................................................................. 74

4.1. Indicador d'admissió a tractament ........................................ 74

.......................................................................................... 81

4.2 INDICADOR DE URGÈNCIES HOSPITALÀRIES ................................ 85

5.1. COMUNITATS TERAPÈUTIQUES (CT) ...................................... 88

Dades usuaris ......................................................................... 88

Ingrés segons substància ............................................................ 89

Edat i sexe ............................................................................ 89

Tractament ........................................................................... 90

Dades recurs ....................................................................... 93

5.2. CENTRES DE DIA (CD) ...................................................... 92

Dades usuaris ......................................................................... 92

Atesos segons substància ............................................................ 92

Edat i Sexe ............................................................................ 93

Tractament ........................................................................... 94

5.3.1. HABITATGES DE SUPORT AL TRACTAMENT (VAT) ............... 97

Dades usuaris ......................................................................... 97

Ingrés segons substància ............................................................ 97

Edat i Sexe ............................................................................ 97

Dades activitat ....................................................................... 98

Font: elaboració pròpia amb dades de l'SGDTA .................................. 99

Dades recurs .......................................................................... 99

5.3.2. HABITATGES DE SUPORT A LA INCORPORACIÓ SOCIAL (UVAD)

100

Dades usuaris ....................................................................... 100

Ingrés segons substància .......................................................... 100

Edat i Sexe .......................................................................... 100

Dades activitat ..................................................................... 101

Dades recurs ........................................................................ 102

5.4. DADES GENERALS ......................................................... 103

5.5. AUTOAJUDA ............................................................... 107

6. ATENCIONS ESPECIALS ........................................................ 108

6.1. CENTRES D'INTERVENCIÓ DE BAIXA EXIGÈNCIA (CIBE) ................. 108


4

Dades usuaris ..................................................................... 108

Dades activitat ................................................................... 110

6.2. Unitats de valoració i suport en drogodependències (UVAD) .......... 112

Dades usuaris ..................................................................... 112

Dades recurs ..................................................................... 116


5

1. INTRODUCCIÓ

1.1. MARC LEGISLATIU VIGENT D'INTERÈS

• Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat

Valenciana (DOCV nº.-7434, de 31.12.2014).

• Decret 59/1990, de 26 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual

s'estableixen les normes reguladores per als tractaments amb opiacis dirigits a persones que

depenen dels mateixos (DOCV nº.-1278, de 1990.04.04) .

• Decret 78/1999, d'1 de juny, del Govern Valencià, pel qual s'estableixen els criteris

bàsics per a l'acreditació dels programes de prevenció en drogodependències i altres trastorns

addictius, i es constitueix el Comitè Tècnic de Prevenció de les Drogodependències de la

Comunitat Valenciana. (DOCV nº.- 3514, de 10.06.1999).

• Decret 110/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es crea l'Observatori

Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. (DOCV nº.- 4022, de

15.06.2001).

• Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i autorització de

centres i serveis d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius, a

la Comunitat Valenciana. (DOCV nº.- 6351, de 09.09.2010).

• Ordre de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les

Unitats de Conductes Addictives, en determinades àrees de salut de la Comunitat Valenciana.

(DOCV nº.- 3092, de 03.10.97).

• Ordre 4/2015, de 3 de desembre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut

Pública, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions en matèria d'atenció i

prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius. (DOCV nº.- 7675, de

10.12.15).

• Reial Decret 75/1990, de 19 de gener, pel qual es regulen els tractaments amb opiacis

de persones dependents dels mateixos. (BOE nº.- 20, de 1990.01.23).

1.2. XARXA VALENCIANA DE CENTRES I SERVEIS DE DROGODEPENDÈNCIES

Actualment la xarxa valenciana de prevenció i assistència sociosanitària a les

drogodependències i altres trastorns addictius garanteix, una atenció gratuïta i integral.

Dins d'aquesta xarxa, les Unitats de Conductes Addictives (UCA) constitueixen els recursos

primaris d'atenció sanitària del malalt addicte, sent les responsables del tractament de les

conductes addictives, des de la seva entrada al sistema sanitari. Simultàniament a la creació

de la primera UCA, a la Comunitat Valenciana s'ha anat estructurant i consolidant una xarxa

complementària de prevenció i atenció sociosanitària que permet actuar sobre els factors de

risc associats als consums de drogues i, atendre les necessitats o problemàtiques específiques

del malalt drogodependent i els seus familiars.


6

[1] Per a facilitar la comprensió i evitar errors al lector no s’han traduït algunes de les unitats

de la Xarxa i les sigles que els identifiquen: Viviendas de Apoyo al Tratamiento

(VAT), Viviendas de Apoyo a la Incorporación Social (VAIS) i les Unidades de Valoración y

Apoyo a las Drogodependencias (UVAD)

Tal com es recull en el Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i

autorització de centres i serveis d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres

trastorns addictius, a la Comunitat Valenciana, els centres i serveis es classifiquen d'acord

amb els següents tipus:

• Unitats de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA): serveis

especialitzats de titularitat local que desenvolupen programes de prevenció amb l'objecte de

reduir o evitar l'ús i / o abús de drogues i altres conductes addictives, així com promoure

hàbits de vida saludables.

• Unitats de Conductes Addictives (UCA):unitats de suport als equips d'atenció primària

integrades en el sistema sanitari públic valencià, per a l'assistència en règim ambulatori dels

malalts drogodependents o amb altres trastorns addictius. Podran especialitzar-se en l'atenció

a un tipus d'addiccions concret sobre la base de les necessitats objectives d'atenció, com és el

cas de les Unitats d'Alcohologia (UA).

• Unitats de Desintoxicació Hospitalària (UDH): unitats d'atenció especialitzada que, en

règim d'internament hospitalari, tenen com a funció el diagnòstic físic i psíquic del pacient

per procedir a la seva desintoxicació total o parcial, per tal de contenir o estabilitzar els

símptomes per prosseguir el tractament de deshabituació després de l'alta hospitalària .

Xarx

a V

ale

ncia

na d

e D

rogodependèncie

s

Prevenció Unitats de prevenció comunitària en conductes addictives (UPCCA)

Assistència

Unitats d'alcohologia (UA)

Unitats de conductes addictives (UCA)

Unitats de desintoxicació hospitàlaria (UDH)

Reinserció

Comunitats terapèutiques (CT)

Centres de dia (CD)

Viviendas de apoyo al Tratamiento (VAT)

Viviendas de apoyo a la incorporación sociolaboral (VAIS)

Associacions d'alcohòlics rehabilitats

Ajuda al joc patològic

Atencions especials

Centres de intervención de baja exigencia (CIBE)

Unidades de valoración y apoyo en drogodependencias (UVAD)


7

• Centres d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE): centres que, en règim residencial o

ambulatori, realitzen intervencions sanitàries i socials per tal de disminuir els danys i riscos

associats al consum de drogues.

- Tipus I. CIBE d'intervenció social: realitzen en règim ambulatori intervencions de

caràcter social.

- Tipus II. CIBE d'atenció sociosanitària continuat: realitzen en règim residencial o

ambulatori, intervencions biopsicosocials.

• Comunitats Terapèutiques (CT): centres que, en règim residencial o semi residencial,

tenen com a funció la deshabituació i rehabilitació dels malalts drogodependents o amb altres

trastorns addictius, així com l'aprenentatge d'habilitats, actituds i valors per a la seva

incorporació social.

• Centres de Dia (CD): centres que, en règim ambulatori, desenvolupen programes de

suport al tractament i / o programes de reinserció sociolaboral per a persones

drogodependents o amb altres trastorns addictius, d'acord amb les necessitats pròpies de

l'evolució del seu procés.

- Tipus I. centres de dia de suport al tractament.

- Tipus II. Centres de Dia de reinserció.

• Habitatges de Suport al Tractament (VAT): recursos residencials supervisats per

personal tècnic, on es porta a terme una intervenció psicosocial i educativa dirigida a donar

suport al tractament durant tot el procés evolutiu del pacient.

• Habitatges de Suport a la Incorporació Sociolaboral (VAT): recursos residencials de

supervisió mitjana, realitzada per personal tècnic, on es realitza una intervenció

socioeducativa dirigida a donar suport al tractament en la fase de reintegració social i

laboral.

• Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD): serveis que donen suport

i assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius a òrgans

jurisdiccionals, forces d'ordre públic i persones que han comès delictes associats al consum de

drogues o com a conseqüència de la seva addicció, o que es troben detingudes en ocasió

d'aquests.


8

2. EL MARC DE L'ACTUACIÓ PREVENTIVA A LA COMUNITAT

VALENCIANA

Les Unitats de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) constitueixen els

recursos centrals de caràcter especialitzat encarregats de l'articulació i posada en marxa de

diferents estratègies d'intervenció per al desenvolupament de les polítiques de prevenció de

drogodependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana.

La promulgació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la

Comunitat Valenciana insta al Títol II, Art. 6 als municipis majors de 20.000 habitants a

disposar d'una UPCCA, dotant-les dels mitjans tècnics i humans necessaris, així com, a

l'elaboració, aprovació i execució d'un pla municipal sobre trastorns addictius. Això implica

que, durant l'any 2016 i a instància del propi Servei de Gestió de Drogodependències i Altres

Trastorns Addictius (SGDTA) posi en marxa el procediment d'autorització d'unitats de

prevenció i la posada en marxa de les mateixes en diferents entitats locals.

En 2016, la xarxa local de UPCCA ha comptat amb 78 serveis autoritzats i subvencionats,

aconseguint una cobertura geogràfica de 265 municipis (49.89% sobre el total de municipis

valencians) i una cobertura poblacional de 4.220.477 habitants (84.74% sobre el total d'

població valenciana).

65 65 65

52 52

58

0

10

20

30

40

50

60

70

2014 2015 2016

Gràfic 1. Nº de Municipis de 20.000 Habitants Sense i Amb Unitat de Prevenció de Conductes Addictives

Nº Total Municipis Majors Nº Total Municipis Menors


9

Tabla 1. Número de municipis cobertura per part de les UPCCA

Província

Nº municipis totals

Nº UPCCA

Cobertura municipal de las UPCCA

(Padrón municipal a 1 de gener de 2015.

INE)

Nº de municipis

Percentatge Nº de

habitants Percentatge

Castelló 135 9 23 17,04% 381.418 65,50%

València 266 39 180 67,67% 2.286.025 89,88%

Alacant 141 30 62 43,97% 1.553.034 83,72%

Total 542 78 265 48,89% 4.220.477 84,74%

Les UPCCA, com a principal servei de referència en matèria de prevenció de drogues i altres

trastorns addictius que poden tenir els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, disposen d'un

àmbit d'actuació local (és a dir un només municipi) o, si escau, mancomunat ( associacions

voluntàries de municipis que es constitueixen per gestionar i / o executar plans, realitzar

projectes i obres o prestar serveis de la seva competència) la qual cosa afavoreix la cobertura

de zones geogràfiques més àmplies.

Es resumeixen a continuació els principals processos que defineixen el marc d'actuació de les

UPCCA respecte a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública durant l'exercici 2016.

63 UPCCA MUNICIPALS

63 municipis

15 UPCCA MANCOMUNADES

202 municipis

Figura 1. Nombre de UPCCA i Municipis segons Àmbit de

Cobertura


10

Les UPCCA són subvencionades anualment a través de la corresponent Ordre de la Conselleria

de Sanitat Universal i Salut Pública. En 2016 aquestes unitats han estat subvencionades amb

un import de 2.234.160,00 € (Ordre 4/2015, de 3 de desembre, de la Conselleria de Sanitat

Universal i Salut Pública, per la qual es convoquen i s'aproven les bases reguladores de

subvencions en matèria d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns

addictius per a l'exercici 2016).

A la Taula 2 es recull la relació de les UPCCA, per províncies, relacionant-se els municipis on

s'estén la seva tasca preventiva i la població censada a cada un d'ells (dades extretes de

padró municipal INE 2016).

Autorització del Servei

(Decreto 132/2010 sobre registros y autorizacion

de centros)

Informe preceptiu i vinculant del Plan Muncipal

(Llei 10/2014 de Salut)

Aprovació Municipal del Pla

Sol·licitud de Subvenció

Realizació d'acció preventiva

Notificació de acció preventiva

Justificació de despesa i activitat

10 UPCCA

29 UPCCA

29 UPCCA

78 UPCCA

78 UPCCA

78 UPCCA

78 UPCCA

Figura 2. Processos de Relació UPCCA i SGDTA


11

Taula 2. Relació de UPCCA per província, municipi i població. 2016

Província Ajuntament Municipis inclosos Nº habitants

Castelló

(9)

Aj. Benicarló Benicarló 26.403

Aj. Borriana Borriana 34.708

Aj. Castelló Castelló 171.669

Aj. Onda Onda 24.963

Aj. Sogorb Sogorb 9.073

Aj. Vall d'Uixó Vall d'Uixó 31.819

Aj. Vila-real Vila-real 50.580

Aj. Vinaròs Vinaròs 28.190

Mancomunitat Espadà Millars

Aín, Alcúdia de Veo, Argelita, Ayódar, Fanzara, Fonts d'Aiòder, Espadella,

Ribesalbes, Suera, Tales, Toga, Torralba de la Pineda, Torrechiva,

Vallat i Villamalur

4.017

València

(39)

Aj. Alaquàs Alaquàs 29.838

Aj. Alboraia Alboraia 23.819

Aj. Aldaia Aldaia 31.120

Aj. Alfafar Alfafar 21.125

Aj. Algemesí Algemesí 27.633

Aj. Alzira Alzira 44.554

Aj. Burjassot Burjassot 37.546

Aj. Carcaixent Carcaixent 20.479

Aj. Catarroja catarroja 27.728

Aj. Xest Xest 8.459

Aj. Chiva Xiva 15.004

Aj. Cullera Cullera 22.236

Aj. Gandia Gandia 75.514

Aj. Manises Manises 30.807

Aj. Meliana Meliana, Vinalesa,

Bonrepòs i Mirambell, Foios

24.637

Aj. Mislata Mislata 42.988

Aj. Montcada Montcada 21.842

Aj. Paiporta Paiporta 25.084

Aj. Paterna Paterna 67.340

Aj. Picassent Picassent 20.427

Aj. Quart de Poblet Quart de Poblet 24.864

Aj. Requena Requena 20.621

Aj. Sagunt Sagunt 64.944

Aj. Cadira cadira 18.570

Aj. Sueca sueca 28.252

Aj. Torrent Torrent 80.107

Aj. València València 786.189

Aj. Xàtiva Xàtiva 28.973

Aj. Xeresa Xeresa 2.239

Aj. Xirivella Xirivella 28.963

Mancomunitat

Camp de Túria

Benaguasil, Benissanó, Bétera, Casinos, Gátova, L'Eliana, la Pobla de Vallbona, Llíria, Loriguilla, Marines,

Nàquera, Olocau, Riba-roja del Túria, Serra, Vilamarxant

147.269

Mancomunitat Canal de Navarrés

Anna, Bicorp, Xella, Estubeny, Navarrés

9.072

Mancomunitat la Safor

Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, Barx, Bellreguard, Beniarjó,

Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Castellonet de la

96.706


12


Província Ajuntament Municipis inclosos Nº habitants Conquesta, Daimús, Guardamar de

la Safor, Alqueria de la Comtessa, La Font d'En Carròs, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries,

Rafelcofer, Real de Gandia, Ròtova, Simat de la Valldigna, Tavernes de

la Valldigna, Vilallonga / Villalonga, Xeraco

Mancomunitat l'Horta Nord

Albalat dels Sorells, Albuixech, Emperador, Massalfassar,

Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals, El Puig de Santa Maria,

Rafelbunyol, Puçol

77.556

Mancomunitat Costera-Canal

Barxeta, Bolbaite, Cerdà, Enguera, Genovés, La Font de la Figuera, La Granja de la Costera, la Llosa de

Ranes, l'Alcúdia de Crespins, Llanera de Ranes, Llocnou d'en Fenollet,

Moixent / Moixent, Montesa, Novetlè / Novetlè, Quesa, Rotglà i Corberà,

Torrella, Vallada, Vallés

65.564

Mancomunitat Vall d'Albaida

Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta

d'Albaida, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Benissoda,

Benisuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, del Palomar, Fontanars dels Alforins, Guadasséquies, la Pobla del Duc, Llutxent, l'Olleria, Montaverner,

Montitxelvo / Montichelvo, Ontinyent, Otos, Pinet, Quatretonda,

Ràfol de Salem, Rugat, Salem, Sempere, Terreteig

88.956

Mancomunitat Ribera Alta

Alfarp, Alginet, Benifaió, Benimodo, Carlet, Catadau, Gavarda, la Pobla Llarga, l'Alcúdia, l'Ènova, Llombai,

Massalavés, Montroi / Montroy, Montserrat, Rafelguaraf, Sumacàrcer,

Tous, Turís, Villanueva de Castelló

98.394

Mancomunitat Interior Terra del Vi

Camporrobles, Caudete de les Fonts, Fuenterrobles, Sinarcas, Utiel, Venta

del Moro, Villagordo del Cabriel

17.853

Mancomunitat de la Serranía

Alcubles, Andilla, Bugarra, Calles, Xulilla, Gestalgar, Higueruelas, Llosa del Bisbe, Pedralba, Sot de Xera, el

Villar, la Yesa

11.441

Alacant

(30)

Aj. Albatera Albatera 11.780

Aj. Alcoi Alcoi / Alcoy 59.567

Aj. Alacant Alicante / Alacant 328.648

Aj. Almoradí Almoradí 19.955

Aj. Altea Altea 22.385

Aj. Aspe Aspe 20.482

Aj. Benidorm Benidorm 69.045

Aj. Benissa Benissa 11598

Aj. Crevillent Crevillent 28.465

Aj. Dénia Dénia 41.553

Aj. El Campello Campello 27.384

Aj. Elx Elx 227.659

Aj. Guardamar del Segura Guardamar del Segura 15.589

Aj. Ibi Ibi 23.321

Aj. Xàbia Jávea / Xàbia 27.681


13


Província Ajuntament Municipis inclosos Nº habitants

Aj. Novelda Novelda 26.146

Aj. Oriola Oriola 82.675

Aj. Pilar de la Horadada Pilar de la Horadada 21.629

Aj. Sant Joan d'Alacant Sant Joan d'Alacant 22.825

Aj. Santa Pola Santa Pola 31.657

Aj. Sant Vicent del Raspeig Sant Vicent del Raspeig /

Sant Vicent del Raspeig 56.302

Aj. Teulada Teulada 11.460

Aj. Torrevella Torrevella 88.447

Aj. Vila Joiosa Villajoyosa / La Vila Joiosa 33.878

Aj. Villena Villena 34.361

Mancomunitat Baix Segura Benejússer, Sant Isidre,

Rafal, Catral, Sant Fulgenci 29.150

Mancomunitat

Vall del Vinalopó Elda, Sax, Monòver, Petrer. 109.911

Mancomunitat Marina Alta

Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Castell de

Castells, del Ràfol d'Almúnia, el Verger, els Poblets,

La Vall de Laguar, Llíber, Murla, Orba, Parcent, Pedreguer, Sagra, Senija,

Sanet i Negrals, Tormos, Xaló

32.001

Mancomunitat de Pego, l'Atzúvia i Valls

Pego, Atzúvia, la Vall d'Ebo 11.212

Mancomunitat de la Vega Redován, Algorfa, Jacarilla,

Sant Miquel de les Salines 20.102

78 UPCCA 63 AJUNTAMENTS

15 MANCOMUNITATS 265 MUNICIPIS

4.220.477

HABITANTS

Font: Elaboració pròpia amb dades del Padró Municipal 2015 (INE)

Les dades que a continuació es presenten es corresponen amb l'activitat preventiva

desenvolupada per les 78 UPCCA durant l'any 2016, així com pel propi SGDTA, classificant la

informació en funció de les estratègies preventives i àmbits d'actuació definits en el camp de

la prevenció.


14

2.1. PREVENCIÓ ESCOLAR DEL CONSUM DE DROGUES

a. Oferta de Programes i Materials de Prevenció

El Servei de Gestió de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius impulsa anualment un

paquet de programes i materials de prevenció, amb la finalitat que les UPCCA disposen

d'eines preventives necessàries per desenvolupar la seua tasca en l'àmbit municipal. En

concret, per a l'àmbit escolar l'oferta de programes / activitats de prevenció escolar per al

curs escolar 2015-2016 preveu la utilització de materials acords a les diferents etapes

educatives (infantil, primària, secundària i altres cicles) tal com es reflecteix en la Taula 3.

Programes / Activitats de Prevenció Escolar impulsats pel Servei de Gestió de Drogodependències. Curs

escolar 2015- 2016.

Paral·lel a l'oferta, i sempre sota una acció conjunta i coordinada amb el SGDTA, les UPCCA

implementen programes i / o activitats preventives, en funció de les seues necessitats o

valoració de pertinència (Taula 4).

Taula 3. Programes / Activitats de Prevenció Escolar impulsats pel Servei de Gestió de Drogodependències. Curs escolar 2015- 2016

Cicle Educatiu Programes de Prevenció Materials Preventius

INFANTIL

Previndre per a viure

Cine y educación en valores

L'aventura de la vida Banco de herramientas

Contes per Conversar

PRIMÀRIA

Previndre per a viure


L'aventura de la vida

Brúixola

Prevenció Universal

Àmbit escolar

Àmbit familiar

Àmbit comunitari

Àmbit laboral

Prevenció Selectiva

Notificació PREVI

Notificació sense PREVI

Prevenció Inidcada

Infractors

Mesures Judicials

Comitè Tècnic de Prevenció

Accions subvencionades

Figura 3. Estructura temàtica de la Memòria segons

àmbits d'actuació


15

SECUNDÀRIA

Órdago


Programa 12-16

Banco de herramientas

Retomemos

Pasa la vida

Charlametraje

Todo sobre el alcohol

Exposición Itinerante: De qué van las drogas,de qué van los jóvenes

Familia Maduro

ALTRES CICLES (Batxillerat, Cicles Formatius i FPB)


Órdago

Taula 4. Accions de Prevenció Escolar promogudes per les UPCCA. Curs escolar 2015- 2016

cicle Educatiu Programes de Prevenció Activitats Preventives

INFANTIL En l'horta amb els meus amics

Activitats informatives

Activitats formatives

Activitats lúdico-preventives

PRIMÀRIA Construye tu mundo

SECUNDÀRIA

ALTRES CICLES (Batxillerat, Cicles Formatius i FPB)

b. Cobertura Geogràfica

Durant el curs escolar 2015-2016 el nombre de UPCCA que han desenvolupat accions de

prevenció escolar puja a 70 unitats, la qual cosa representa el 89.7% del total de serveis

autoritzats en aquest mateix any. El fet que no s'arribi a assolir una cobertura del 100%, es

relaciona amb quals 7 UPCCA hagin estat autoritzades a partir gener de 2016, centrant-se la

seva activitat durant aquest any en l'elaboració del Pla Municipal de Drogodependències i en

la coordinació amb el resta de serveis municipals. Així mateix, la UPCCA de Torrevella

autoritzada en anys anteriors no desenvolupa cap tipus d'activitat durant 2016

Taula 5. Cobertura Municipal en Prevenció Escolar promogudes per les UPCCA. Curs escolar 2015- 2016

UPCCA % Sobre Total municipi % Sobre Total

Alacant 27 90 51 90.7

Castelló 7 77.8 7 25.0

València 36 92.3 109 78.4

TOTAL 70 89.7% 165 74.7%

Per tant, l'activitat de prevenció escolar per part de les UPCCA es tradueix, a nivell

territorial, en el desenvolupament d'accions dirigides a l'alumnat en el 46% dels centres

escolars de la seva competència, ubicat als 165 municipis dins del seu àmbit de intervenció i

que compten amb col·legis.


16

2013- 2014 2014 -2015 2015-2016

185.055

195.462 187.212

Gràfic 2. Evolució Nº Escolars que han rebut alguna Acció de Prevenció

c. Cobertura Poblacional i de Centres Escolars

L'acció preventiva escolar portada a terme a la Comunitat Valenciana durant el curs escolar

2015-2016 s'ha desenvolupat sobre 187.212 alumnes. Això implica un descens sobre el nombre

d'escolars receptors d'alguna acció de prevenció del consum de drogues d'aproximadament un

± 4% respecte a l'any anterior (Gràfic 2).

Amb una tendència diferent a

l'observada en anys anteriors,

descendeix la intervenció preventiva en les etapes d'infantil, primària i altres cicles,

augmentant considerablement el nombre d'escolars en l'etapa de secundària i, per tant entre

12 i 16 anys, que reben alguna acció preventiva

D'acord amb aquestes dades, la cobertura a nivell poblacional (calculada sobre la població

escolar diana dels centres escolars ubicats en municipis amb presència de UPCCA) se situa en

un 32.3%, juntament amb 45.9% respecte a centres docents la qual cosa implica en ambdós

casos un descens respecte al curs escolar anterior.

0

20000

40000

60000

80000

100000

Gràfic 3. Evolució Nº Ecolars que han rebut alguna Acció de Prevenció per Cicle

Educatiu i Curs Escolar

2013-2014

2014-2015

2015-2016

Taula 6. Nº Escolars que han rebut alguna acció preventiva per Província. curs 2015-2016

Província Nº Alumnes

Alacant 80.636

Castelló 17.892

València 89.680

TOTAL 187.212


17

Taula 8. Nombre i Cobertura de Centres Escolars on s'ha realitzat alguna acció preventiva per Província

Província Nº Centres escolars % Sobre Total % Sobre Total

Centres 2014-2015

Alacant 303 85.8 61.3

Castelló 80 60.2 62.4

València 205 26.7 40.4

TOTAL 562 45.9% 48,3%

d. Tipologies d'Intervencions Preventives i Materials utilitzats

Les UPCCA desenvolupen la seva acció preventiva en l'àmbit escolar a través de programes o

mitjançant activitats de caràcter informatiu, formatiu o lúdic-preventiu en què els tècnics

utilitzen materials oferts des del Servei o eines elaborades pels propis tècnics. Tot i que la

diferència qualitativa entre els dos tipus d'intervenció preventiva està principalment subjecta

al nombre de sessions que es desenvolupen amb un mateix grup / aula d'escolars (els

programes compten amb un nombre definit de sessions a desenvolupar de manera longitudinal

durant el període escolar, mentre que , les activitats es defineixen com intervencions més

puntuals en el temps i per tant de menor intensitat quant a la seva durada), tal com es

desenvoluparà en els següents epígrafs, una primera aproximació a aquesta qüestió mostra la

següent distribució:

En el còmput global, tal com s'exposa en la següent taula, majoritàriament les accions

informatives i formatives són el recurs més utilitzat per les UPCCA en l'àmbit escolar. De fet,

al voltant d'un 63% de les mateixes han utilitzat / notificat aquestes tipologies d'intervenció.

Taula 7. Nombre i Cobertura d'Escolars que han rebut alguna acció preventiva per Etapa Escolar

Etapa Escolar Nº Alumnes

% Sobre Total

alumnat 2015-2016

% Sobre Total

alumnat 2014-2015

Infantil 9.444 7.9 14.3

Primària 72.821 34.2 41.1

Secundària 92.952 69.7 57.4

Batxiller 7.284 17.0

12.8 Cicles Formatius 2.091 3.3

FPB 2.620 33.9

187.212 32.3% 33.8%


18

Taula 9. Nombre de UPCCA segons Acció Preventiva Desenvolupada. Curs escolar 2015-2016

Acció Preventiva Nº d'UPCCA

Activitats formatives 44

Activitats informatives 43

Cine y Educación en Valores (impulsat des de SGDTA) 34

Banco de Herraminetas 25

Pasa la vida 23

Activitats lúdiques-preventives 23

Previndre per Viure 18

Preven-tic 15

Todo sobre el alcohol 14

Retomemos 12

Órdago 11

L'Aventura de la Vida 8

De qué van los jóvenes, de qué van las drogas 6

Charlametrage 4

Brúixola 2

Programa 12-16 2

Familia Maduro 2

Encara que a priori aquesta informació hauria de relacionar-se amb les taxes de cobertura

poblacional aconseguides, és a dir, a major nombre de UPCCA que utilitzen una tipologia

d'intervenció major nombre d'escolars receptors, no en tots els casos la relació resulta

directament proporcional. Si bé és cert que les intervencions preventives que durant el curs

escolar 2015-2016 aglutinen un major nombre d'escolars (Taula 10), en ordre d'importància

són: les activitats formatives (tallers), seguit del programa Cinema i Educació en Valors,

accions informatives (sessions o monogràfics) i aquelles que utilitzen com a base per al seu

desenvolupament el material Banc d'Eines, cal significar dos programes (Brúixola i Programa

12-16) que, tot i ser utilitzats tan sols per dues unitats de prevenció, obtenen una cobertura

elevada, la qual cosa es relaciona amb l'excel·lent planificació en la implementació de tots

dos programes.

Taula 10. Nº Alumnes Participants Segons Etapa Educativa i Tipologia de Programa i / o Activitat Desenvolupada. Curs escolar 2015-2016

Programa Preventiu Infantil Primària Secundària Altres Etapes Total

Cine y educación en valores 69 23.760 13.607 168 37.604

Brúixola

18.330

18.330

12-16

12.963 524 13.487

Previndre per a viure 786 8.360 72

9.218

Órdago

6.398 86 6.484

Construye tu mundo 560 1.613 2.057

4.230

Preven-tic

2.683 70 2.753


1.545

1.545

Prev-tec

572 231

803

Ludens

182 182


19

0

20

40

60

80

100

2013-2014 2014-2015 2015-2016

65.1 52.7 59

34.8 47.2 40.9

Gràfic 5. Evolució Cobertura Prevenció Escolar segons Tipología de Material Empleat. %. Curs

escolar 2015-2016.

Programa o Material UPCCA

Programa o Material SGDTA

Programa 43%

Activitat 57%

Gràfic 4. Distribució de la cobertura de prevenció escolar segons Tipologia d'Acció (Grans grups). %.

Curs escolar 2015-2016

I tu que penses

49 49

En l'Horta amb els meus Amics 30

30

Activitat Preventiva Infantil Primària Secundària Altres Etapes total

Activitats formatives 9.097 28.182 3.037 40.316

Activitats informatives 717 7.390 25.766 3.502 37.375

Banco de herramientas 6.551 7.466 6.971 186 21.174

Activitats lúdico-preventives 1.604 4.384 4.989 1.138 12.115

Pasa la vida

2.846 1.740 4.586

Retomemos

3.722 78 3.800

Exposición Itinerante

1.659 1.852 3.511


3.035 343 3.378

Charlametraje

265 81 346

família Madur

284 48 332

Durant el curs escolar 2015-2016:

El 43% dels alumnes

valencians que han rebut alguna

acció de prevenció escolar, ho ha

fet a través de programes, mentre

que, el 57% restant ha estat

receptor d'alguna activitat.

Un 18% de l'alumnat és

receptor d'accions preventives

dobles, és a dir, sessions incloses en

programes de prevenció i sessions

d'activitats dissenyades per les

UPCCA.

Els materials més utilitzats

per les UPCCA segueixen sent els

oferts des del Servei, Encara que un

40.9% de l'alumnat ha rebut sessions

preventives amb materials elaborats

pels propis tècnics de la unitat de

prevenció.

A la vista de totes les dades exposades, es confirma que, actualment, el major nombre

d'Unitats de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives desenvolupen les seves

intervencions en l'àmbit escolar a través d'activitats, aconseguint la major cobertura

d'escolars per mitjà d'aquestes fórmules metodològiques i mitjançant l'ús de materials oferts

des del SGDTA.


20

2013- 2014 2014 -2015 2015-2016

17.299 17.158

9.444

Gràfic 6. Evolució Nº de Escolares Participants en Accions de Prevenció. Etapa Infantil. Curs Escolar

2015-2016

e. Dades d'implementació i cobertura per etapa escolar

i. Etapa d'Infantil

Taula 11. Quadre Resum Prevenció Escolar. infantil

Nº Alumnes amb intervenció preventiva

9.444 alumnes

cobertura Poblacional 7.9% de cobertura sobre el total i alumnats en aquesta etapa

Característiques de la intervenció preventiva

86.2% reben acció a través d'activitat (2.4 sessions de mitjana)

13.8% rep acció a través de programa (6.7 sessions de mitjana)

9.24% rep més d'una acció preventiva

Programes, materials i / o activitats realitzades

Banc d'eines, Activitats lúdico-preventives, Previndre per a viure, Activitats informatives, Construeix el teu món, Cine i educació en valors

Temàtica principal treballada hàbits saludables

23 UPCCA 47 MUNICIPIS 91 CENTRES ESCOLARS

Durant els tres anys de l'etapa d'infantil, amb intervencions destinades a escolars d'entre 3 i 5

anys d'edat, els materials preventius més utilitzats són aquells que incideixen en el

desenvolupament d'hàbits saludables i d'habilitats afectives i socials (estratègies de prevenció

inespecífica ).

El nombre d'alumnes

d'educació infantil que

ha rebut alguna acció

de prevenció escolar

durant el curs 2015-

2016, ascendeix a 9.444

alumnes, la qual cosa

implica un descens en

la cobertura, respecte

al curs escolar anterior

al voltant d'un 45% i

conseqüentment, es

produeix un descens en

la utilització de tots els programes comparats a excepció del programa "l'aventura de la vida",

el qual, amb una participació de 761 alumnes d'infantil ha quintuplicat el seu nombre en el

present curs escolar, i les activitats lúdic- preventives que passen de 819 alumnes a 1.604.

Taula 12. Principals continguts treballats en les Activitats Preventives. Infantil. Curs escolar 2015-2016

activitat Preventiva

Banc d'Eines 75%

Activitats formatives i informatives 8%

Activitats lúdico-preventives 17%

Educació per a la salut 100% Educació per a la salut 100% Educació per a la salut 100%


21

En el 86% dels casos, l'alumnat d'infantil ha participat en alguna activitat preventiva, mentre

que el 14% restant ho ha fet en programes de prevenció. concretament, en les activitats

preventives, com a estratègies més utilitzades en aquest cicle, la mitjana de sessions per aula

per a l'aplicació de cada activitat és de 2.4 sessions, Utilitzant-se en el 75% dels casos el

material Banc d'eines, en el 17% Activitats lúdic-preventives i en el 8% restant Activitats

formatives i informatives, sent el contingut específic en aquests darrers dos casos tant Hàbits

saludables com Habilitats socials. En relació als programes, es destina a cada aula una

mitjana de 6.7 sessions sent els més utilitzats; Previndre per a viure (54%) i Construeix el teu

món (39%).

14%

86%

Gràfic 7. Distribució d'Alumnes Receptors segons Tipologia d'Intervenció (%). Infantil

Programa

Activitat

76%

8% 16%

Gràfic 8. Distribució d'Alumnes Receptors segons Activitats

Preventives (%). Infantil

Banco deHerramientas

Activitatsformatives iinformatives

5%

54%

39%

2%


Preventives (%). Infantil

Cine yeducaciónen valores

Prevenirpara vivir

Construyetu mundo


22

ii. Etapa de Primària

Amb una intervenció directa de 60 UPCCA en els sis cursos escolars que integren primària, un

total de 72.821 escolars entre 6 i 12 anys han estat receptors, durant el curs escolar 2015-

2016, d'alguna acció preventiva a l'aula.

Igual que en el cicle anterior, en la comparativa entre cursos escolars, baixa el nombre

d'alumnes receptors, tal com es reflecteix en el gràfic 11. Un descens d'un 16% de la

cobertura que s'acompanya d'una menor participació de l'alumnat en tots els programes i

materials confrontats, a excepció de les activitats informatives i formatives en les quals

augmenta el nombre de participants (+ 15%) i del programa Anterior-tec, el qual apareix

notificat per primera vegada en aquest curs escolar.

2013- 2014 2014 -2015 2015-2016

77.540

87.365

72.821

Gràfic 10. Evolució Nº d'Escolars Participants en Accions de Prevenció. Etapa Primària, Curs Escolar 2015-2016.

Taula 13. Quadre Resum Prevenció Escolar. Primària


72.821 alumnes

Cobertura Poblacional 34.2% de cobertura sobre el total i alumnats en aquesta etapa


65.7% rep acció a través de programa (7 sessions de mitjana)

34.3% reben acció a través d'activitat (2.7 sessions de mitjana)



Cinema i educació en valors, Brúixola, Activitats informatives i Formatives, Previndre per a viure, Banc d'eines

Temàtica principal treballada Hàbits saludables, Noves tecnologies, Drogues (Tabac i Alcohol),



23

Ara bé, fins i tot amb el descens en la cobertura de la població escolar de primària, l'anàlisi

de les dades mostra que la intervenció desenvolupada s'intensifica, amb un major ús de

programes enfront de les activitats més puntuals:

En el 66% dels casos, els alumnes han participat en algun programa preventiu, Sent

el més utilitzat Cinema i educació en valors, seguit del programa Brúixola i Previndre per a

Viure, amb una mitjana de 7 sessions per aula, programa i curs.

En el 34% dels casos, els alumnes participen en alguna activitat preventiva,

majoritàriament de tipus informatiu o formatiu amb una mitjana de 2.7 sessions per aula,

activitat i curs.

Des de qualsevol de les dues tipologies d'intervenció utilitzades, els continguts es relacionen

amb temàtiques d'educació per a la salut (valors, hàbits, habilitats), alhora que, a partir de

5è de primària i a través de sessions informatives i tallers s'introdueix la formació en els riscos

derivats del mal ús de les noves tecnologies i les drogues legals d'abús (tabac i alcohol). Cal

destacar que, la prevenció relacionada amb les tecnologies de la informació i comunicació es

converteix en la segona temàtica més treballada en les accions informatives i formatives fins i

tot per sobre de les drogues. Fet que probablement es relaciona amb la creixent demanda per

part dels centres escolars de començar, des d'edats molt primerenques, a formar els alumnes

en un ús adequats de les mateixes.

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

Gràfic 11. Evolució Nº d'Escolars Participants segons Programa/Activitat Preventiva. Etapa Primària. Curs Escolar 2015-2016






24

Programa

66%

Activitat

34%

Gràfic 12. Distribució d'Alumnes Receptors segons Tipologia d'Intervenció (%). Primària

Banco de Herramient

as 30%

Activitats formatives

i informative

s 51%

Activitats lúdico-

preventives 19%

Gràfic 13. Distribució d'Alumnes Receptors segons Activitats Preventives (%). Primària

44%

15%

34%

7%

Gràfic 14. Distribució d'Alumnes Receptors segons Programes Preventius

(%). Primària

Cine yeducación envalores

Prevenir paraVivir

Brújula

Altres


25

Taula 14. Principals continguts treballats en Activitats Preventives. Primària. Curs escolar 2015-2016

Activitats informatives i formatives Activitats lúdic-preventives

Educació per a la salut 39.49% Educació per a la salut 54.02%

Hàbits saludables el 54% Hàbits saludables el 56%

Habilitats socials el 38% Habilitats socials 40%

Violència 6% Violència 4%

Sexualitat 1% Sexualitat -

Noves tecnologies 32.68%

Mòbils 25%

Xarxes socials 25%

Internet 24%

Videojocs el 21%

Altres dispositius 4%

Substàncies psicoactives 27.83% Substàncies psicoactives 27.83%

Alcohol 49% Alcohol 49%

Tabac 51% Tabac 51%

iii. Etapa de Secundària

Tabla 15. Quadre Resum Prevenció Escolar. Secundària


92.952 alumnes

Cobertura Poblacional 69.7% de cobertura sobre el total i alumnats en aquesta etapa


67.2% rep acció a través d'activitat (2 sessions de mitjana)

32.8% reben acció a través de programa (3 sessions de mitjana)



Activitats informatives i formatives, cinema i educació en valors, Programa 12-16, Banc d'eines, Envit

Temàtica principal treballada Drogues, Educació per a la Salut, Noves tecnologies



26

Amb 92.952 escolars receptors, l'educació secundària és l'única etapa escolar on augmenta el

nombre de participants respecte l'any anterior (+ 21,4%). Amb una taxa de cobertura del

69.7% es pot afirmar que, ¾ parts dels alumnes entre 12 i 16 anys de centres escolars han

participat en accions preventives.

L'alumnat de secundària es converteix en la població diana per excel·lència de l'acció

preventiva, amb una implicació de 68 UPCCA i una gran variabilitat de programes i / o

activitats utilitzats.

Al contrari del que passava en l'etapa prèvia, el treball preventiu amb la població de

secundària es desenvolupa majoritàriament a través d'activitats amb una mitjana de 2

sessions per aula i curs. En el cas que la intervenció s'hagi realitzat a través d'un programa,

l'alumnat receptor (32.8%) participa a una mitjana de 3 sessions per aula i curs. A això cal

afegir que, 01:00 24.5% rep més d'una acció preventiva, és a dir ha participat en algun dels

programes, alhora que ha estat receptor d'alguna tipologia d'activitat, la qual cosa suposa una

mitjana de participació en 5 sessions preventives per alumne.

Tot i que s'han utilitzat la totalitat dels materials oferts des del SGDTA, són les activitats

dissenyades pels propis tècnics les més utilitzades i les que aglutinen un major nombre

d'alumnes, la qual cosa probablement estigui relacionat amb la manca de materials específics

per a cobrir les temàtiques més treballades.

Segons les notificacions registrades, la prevenció escolar de les UPCCA amb la població de

secundària a través d'activitats pròpies se centra en drogues d'abús (1 55.1% dels alumnes

participants en aquest tipus d'acció han rebut continguts relacionats amb aquesta temàtica).

De fet, tot i que es continua amb l'acció formativa i sensibilitzadora sobre tabac i alcohol

iniciada a primària, el treball sobre cànnabis i la resta de drogues és el que aconsegueix a un

major nombre d'escolars (62%), i no hi oferta per part del servei de materials específics sobre

aquestes drogues.

Respecte a la resta de temàtiques sobre les que s'incideix amb aquest tipus d'intervencions,

destacar dues dades:

2013- 2014 2014 -2015 2015-2016

77.619 76.527

92.952

Gràfic 15. Evolució Nº d'Escolars Participants en Accions de Prevenció. Etapa Secundària, Curs Escolar

2015-2016.


27

La prevenció del mal ús o abús de les tecnologies, tot i que continua sent objecte de

les sessions i tallers realitzats, arriba a una menor cobertura a secundària que a primària.

En la matèria més genèrica d'Educació per a la salut, puja considerablement la

realització d'activitats a l'aula relacionades amb la violència (21% en activitats formatives i

informatives, i 22% en activitats lúdic-preventives) i sexualitat (10% en activitats formatives i

informatives, i 16% en activitats lúdic-preventives).

Programa 33%

Activitat 67%

Gràfic 16. Distribució d'Alumnes Receptors segons Tipologia

d'Intervenció (%). Secundària

Activitats formatives i informatives

64%

Activitats lúdico-

preventives 7%

Banco de Herramienta

s 11%

Retomemos 6%


5%

Pasa la Vida 4%

Altres 3%

Gràfic 17. Distribució d'Alumnes Receptors segons Activitats Preventives (%). Secundària

Cine y educación en

valores 36%

Programa 12-16

34%

Órdago 17%

Preven-tic 7%

Altres 6%

Gràfic 18. Distribució d'Alumnes Receptors segons Programes Preventius (%). Secundària


28

Tabla 16 Distribució d'alumnes receptors d'algun programa o activitat preventiva. Curso escolar 2015-2016

SECUNDÀRIA

Programes/Materials Preventius

Cine y educación en valores 36%

Brúixola 34%

12-16 0.72%

Previndre per a viure 17%

Órdago 5%

Construye tu mundo 7%

Preven-tic 1%


Prev-tec 11%

Ludens 4%

I tu que penses 6%

En l'Horta amb els meus Amics 3%

Todo sobre el alcohol 5%

Charlametraje 0,42%

Familia Maduro 0,45%

Activitats formatives e informatives

64% Activitats lúdic-preventives 7%

Substàncies psicoactives 55,14% Substàncies psicoactives 56,71%


Tabac 17% Tabac 17%

Cànnabis 18% Cànnabis 20%

Cocaïna 8% Cocaïna 15%

Amfetamines 6% Amfetamines 4%

Speed 6% Speed 4%

Èxtasi 7% Èxtasi 4%

Tranquil·litzants 5% Tranquil·litzants 4%

Al·lucinògens 6% Al·lucinògens 4%

Altres substàncies 6% Altres substàncies 4%

Educació per a la salut 25,03% Educació per a la salut 40,86%

Hàbits saludables 38% Hàbits saludables 35%

Habilitats socials 30% Habilitats socials 27%

Violència 21% Violència 22%


29

Sexualitat 10% Sexualitat 16%

Noves tecnologies 19,66% Noves tecnologies 2,43%

Internet 25% Internet -

Videojocs 20% Videojocs -

Mòbils 24% Mòbils -

Xarxes socials 26% Xarxes socials -

Altres dispositius 5% Altres dispositius 100%

Joc 0,16% Joc -

Joc i tradicional 100% Joc i tradicional -

Joc tradicional - Joc tradicional -

Taula 17. Principals continguts treballats en les Activitats Preventives. Secundària. Curs escolar 2015-2016

Activitats formatives i informatives

Activitats lúdic-preventives

Substàncies psicoactives 55.14% substàncies psicoactives 56.71%

Alcohol el 21% Alcohol 25%

Tabac 17% Tabac 17%


Cocaïna 8% Cocaïna 15%

Amfetamines 6% Amfetamines 4%

Speed 6% Speed 4%

Èxtasi 7% Èxtasi 4%

Tranquil·litzants 5% Tranquil·litzants 4%

Al·lucinògens 6% Al·lucinògens 4%

Altres substàncies 6% Altres substàncies 4%


Hàbits saludables el 38% Hàbits saludables 35%


Violència el 21% Violència 22%

Sexualitat 10% Sexualitat 16%

Noves tecnologies 19.66% Noves tecnologies 2.43%



Mòbils 24% Mòbil -


Altres dispositius 5% Altres dispositius 100%

Joc 0,16% Noves tecnologies -

Joc i tradicional 100% Joc i tradicional -


30

iv. Altres Etapes: Batxiller, Cicles Formatius i Formació Professional Bàsica

L'epígraf "altres etapes" recull aquelles intervencions preventives dutes a terme en les etapes

educatives de Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional i els Programes de

Formació Bàsica, dirigides a alumnes amb edats compreses entre els 16 i 18 anys.

Sobre aquesta població i en el curs escolar 2015-2016 el nombre d'alumnes receptors d'algun

tipus d'acció preventiva ha estat de 11.995 joves, la qual cosa implica un lleuger descens

respecte a anys anteriors, tal com es mostra en el Gràfic 20.

Del conjunt global d'aquesta població, és en el subgrup d'alumnes que està cursant formació

professional bàsica sobre el qual es realitzen més accions de prevenció, aconseguint una

cobertura del

33.9% sobre la

població

destinaria

potencial.

Taula 18. Quadre Resum Prevenció Escolar. Altres Cicles


11.995 alumnes

Cobertura Poblacional

10.5% de cobertura sobre el total i alumnats en aquesta etapa

Batxiller: 17%

Cicles Formatius: 3.3%

FPB: 33.9%


93.1% rep acció a través d'activitat (2.3 sessions de mitjana)

6.9% reben acció a través de programa (2 sessions de mitjana)

9% rep més d'una acció preventiva


Activitats informatives o Formatives, Exposició Itinerant, Passa la Vida

activitats Lúdiques

Temàtica principal treballada


2013- 2014 2014 -2015 2015-2016

12.597

14.412

11.995

Gràfic 19. Evolució Nº d'Escolars Participants en Accions de Prevenció. Etapa Altres Cicles, Curs Escolar 2015-2016.


31

Activitats

formatives i

informatives 55%

Exposició

Itinerant

17%

Pasa la vida 16%

Altres 12%


Preventives (%). Altres Etapes

Programa 12-

16 48%

Cine y educación en

valores 16%

Ludens 17%

Órdago 8%

Preven-tic 6%

Altres 5%

Gràfic 22. Distribució d'Alumnes Receptors segons Programes Preventius (%). Altres Etapes

Igual que passava en l'etapa de secundària, tot i que amb una diferència més significativa, la

intervenció desenvolupada pels tècnics de les unitats de prevenció es realitza

fonamentalment a través d'activitats, tot i que en aquest cas la mitjana de sessions de

treball realitzades amb l'alumnat resulta similar independentment que s'utilitzi un programa

ja dissenyat o una activitat (2 sessions).

Cal destacar pel que fa als programes, la utilització del Programa 12-16, el qual, en la

comparativa amb el curs escolar anterior, augmenta el nombre de participants i els tallers

Ludens, no utilitzats fins al moment i que s'incorporen a la cartera d'accions implementades.

En tot cas, tornen a ser les activitats de tipus informatiu i formatiu, el recurs més utilitzat i

que arriba a un major nombre d'alumnes (92% de cobertura).

Programa 8%

Activitat 92%

Gràfic 20. Distribució d'Alumnes Receptors segons Tipologia d'Intervenció (%). Altres

Etapes, Curs Escolar 2015-2016


32

Del total d'alumnes que han rebut alguna activitat informativa o formativa, la meitat ha

estat sobre drogues en general (50.8%). Sobre aquest total, les drogues il·legals seguides del

cànnabis i alcohol són les substàncies amb major desenvolupament. El segueix en ordre

d'importància les tecnologies de la informació i temari específic sobre la prevenció del joc

en línia i tradicional, el qual cobra a nivell preventiu molta importància en aquestes edats.

Taula 19. Principals continguts treballats en les Activitats Preventives. Altres Etapes. Curs escolar 2015-2016

Activitats formatives i informatives Activitats lúdic-preventives

substàncies psicoactives 50,89% Substàncies psicoactives 91,54%


Tabac 9% Tabac 24%


Cocaïna 11% Cocaïna el 21%

Amfetamines 8% Amfetamines -

Speed 8% Speed -

Èxtasi 9% Èxtasi -

Tranquil·litzants 7% Tranquil·litzants -

Al·lucinògens 9% Al·lucinògens -

Altres substàncies 6% Altres substàncies -


Hàbits saludables 34% Hàbits saludables 33%


Violència 11% Violència -

Sexualitat 14% Sexualitat -

Noves tecnologies 11.65% Noves tecnologies -



Mòbils 24% Mòbil -


Altres dispositius 4% Altres dispositius -

Joc 16.06% Joc

Joc online 97% Joc online -

Joc tradicional 3% Joc tradicional -

9726

2209

4740

1643

324 525 446 737 59 219 44 51

6539

1852 1740 1138

524 343 186 182 168 86 81 78 70 49 48

02000400060008000

1000012000

Gràfic 23. Evolució Nº d'Escolars Participants segons Programa/Activitat Preventiva. Etapa Altres Cicles. Curs Escolar 2015-

2016




33

604

90

370

625

992

2012 2013 2014 2015 2016

Gràfic 25. Evolució Nº de Participants . Programa Aprendre a Comunicar

5686

6532

Gràfic 24. Evolució Nº de Pares/Mares Participants en Accions de Prevenció Familiar

2015 2016

2.2. PREVENCIÓ FAMILIAR DEL CONSUM DE DROGUES

Les accions de prevenció familiar persegueixen com a objectius principals la sensibilització

de pares i mares sobre la importància del seu paper com a agents de salut a través de la

millora de les seves habilitats educatives, sentit de competència i capacitat de resolució de

conflicte.

En aquest àmbit de treball, la cobertura total de l'acció desenvolupa per les 57 UPCCA que

notifiquen activitat ascendeix a 6.532 pares i mares, augmentant per tant el nombre de

pares participants respecte a l'any anterior (5.686), tal com es pot observar en el Gràfic 25

presentat a continuació *.

*Càlcul realitzat en base a una estimació de mitges de participants en Escola

per a pares.

3.1. Programa Aprendre a Comunicar

Programa dirigit a afavorir la comunicació entre

progenitors i fills / es, incrementar el vincle afectiu-

emocional i prevenir les drogodependències i altres

problemes de salut física, mental i social. Amb una

estructura de 9 sessions, el programa està dissenyat per

treballar amb grups reduïts i diferents possibilitats

d'aplicació, en funció del nivell de coneixement dels

pares.

Taula 20. Programes i Accions de Prevenció Familiar Implementats el 2015

Programes de Prevenció Familiar impulsats pel SGDTA

Aprendre a Comunicar

Curs Virtual per a Pares: "En Família: aprofundint"

Accions de Prevenció Familiar promoguts per les UPCCA

Escoles per a Pares

Accions informatiu-formatiu

Taula 21 .Evolució Nº de Municipis implementadors. Aprendre a Comunicar

Any Nº municipis

2014 11

2015 37

2016 35


34

604

90

370

625

992

2012 2013 2014 2015 2016

Gràfic 26. Evolució Nº de Participants. Programa: Aprender a Comunicar

Programa utilitzat per 4 UPCCA amb una cobertura de 35 municipis i 992 pares i mares

participants. Tal com es mostra en la comparativa interanual, tot i el lleuger descens en el

nombre de municipis, l'evolució del programa resulta positiva amb un augment gradual en el

nombre de pares i mares que reben formació a través de la seva participació en el programa.

3.2. Curs virtual per a pares: "En família: aprofundint"

A diferència d'anys anteriors en 2016 tan sols es convoca el curs en línia En Família:

Aprofundint, atès que es pretén donar l'opció a la població participants en anys anteriors de

disposar d'una formació més especialitzada.

Amb l'objectiu d'informar i formar pares i mares sobre els recursos i estratègies que poden

posar en marxa per prevenir conductes de risc social en el seu context familiar, el programa

En Família: Aprofundint ha comptat en el seu 3º edició amb 762 participants.

Centrat en el desenvolupament de temàtiques relacionades amb la intel·ligència emocional,

patrons d'oci juvenil associats al consum de substàncies, noves tecnologies, així com

conflictes i violència familiar, el programa ha comptat amb la major participació des del seu

inici i una excel·lent valoració per part de els participants (el 92% diu estar bastant o molt

satisfet amb haver participat en el curs, i la totalitat de participants aconsellaria a altres

pares participar-hi).

Taula 22. Comparació entre el nombre de municipis participants segons edició i província. Curs virtual "En família: aprofundint"

1a edició "Aprofundint" 2a edició "Aprofundint" 3a edició: "En família:

aprofundint"

2014 2015 2016

Alacant 33 municipis + Alacant

ciutat 41 municipis + Alacant

ciutat 35 municipis + Alacant

ciutat

Castelló 13 municipis + Castelló

ciutat 15 municipis + Castelló

ciutat 13 municipis + Castelló

ciutat

València 70 municipis + València

ciutat 78 municipis + València

ciutat 72 municipis + València

ciutat

Com. Valenciana 116 134 123

PERFIL DEL PARTICIPANT

Mares (85,8%).

Mitjana de 44,7 anys d'edat.

Amb dos fills (58,8%)

menors de 12 anys (50%).


35

3.3. Escoles per a Pares

Les escoles per a pares es defineixen com a espais de formació dirigits a pares i mares amb

l'objectiu de donar suport a la praxi educativa dels progenitors, així com, constituir un espai

per a l'intercanvi d'experiències.

Atès que l'Escola per a pares es concep amb un recurs amb caràcter temporal continuat, de

manera que els mateix pares i mares van durant l'any a les sessions programades, el càlcul

del nombre de participants s'ha realitzat a través de la mitjana d'assistència ala sessions

notificades per evitar la comptabilització de pares i mares repetits.

Es mostren per tant les dades de comparació interanuals a manera d'aproximació.

Amb una participació de 35 UPCCA, augmenta el nombre de municipis participants

(78 localitats en 2016, enfront de 54 el 2015),

Disminueix el nombre de participants (866 pares en total el 2016, enfront dels 4068

de 2015), com el nombre d'hores destinades a aquest tipus d'intervenció preventiva (450

hores en 2016 enfront de 902 en 2015)

Taula 23. Comparativa dades d'implementació. Escola per a pares 2014-2016

any Nº municipis Nº escoles Nº sessions Nº hores Nº pares Nº mares Nº fills

2014 54 54 863 1071 812 2331 160

2015 54 54 902 1558 601 3467 228

2016 78 35 450 1050 193 674 52

2013 90 2014 370 2015 625 2016 992

Com a aspectes a destacar respecte al funcionament de les escoles per a pares, la distribució

mostra una participació majoritària de mares (77,83%) i desenvolupament de continguts

relacionats amb Habilitats parentals (69.1%) i Educació per a la salut (44%), abordant en

menor mesura les temàtiques relacionats amb les diferents substàncies i estratègies per a la

detecció del consum (14.4%), així com aquells sobre la formació i prevenció del mal ús de les

noves tecnologies (12.2%).


36

3.4. Activitats informatives i Formatives

Com a complement a la intervenció preventiva realitzada a través de les Escoles per a pares i

els programes exposats anteriorment, les UPCCA realitzen, a petició de les pròpies famílies i /

o per iniciativa pròpia, accions preventives sota les modalitats d'activitats informatives

(sessions o xerrades) , activitats formatives (tallers, jornades) o activitats lúdico-preventives.

El 50% de UPCCA (130 municipis) han realitzat alguna de les 196 activitats posades en marxa

durant l'any 2016, en què han participat 3912 progenitors (76% mares i 24% pares) i 131 fills al

llarg de les 196 sessions realitzades. Tal com s'observa a la Taula 24, el nombre de municipis

en els quals es duen a terme aquest tipus d'activitats de prevenció familiar ha augmentat

considerablement respecte als anys anteriors (130 el 2016, davant de 82 i 84 municipis en

2015 i 2016, respectivament). Pel que fa al nombre de pares que participen en alguna

d'aquestes accions, s'observa un lleuger augment durant l'any 2016, aconseguint-se la xifra de

3912 participants, enfront dels 3631 registrats en 2015, i els 2932 comptabilitzats el 2014.

També puja de forma considerable el nombre de fills que participen en alguna sessió, passant

de 51 l'any 2015, a 131 el 2016. no obstant això, el nombre de sessions realitzades disminueix

notablement durant l'any 2016 (196 enfront de les 338 impartides el 2015), no existint

variació en la durada mitjana de les mateixes (2 hores).

Substàncies psicoactives

10% NN.TT.

9%

Habilitats Parentals

49%

Ed. per a la Salut 32%

Gràfic 27. Distribució Temàtiques Abordades en Escueles per a Pares. 2016


37

D'altra banda, en les sessions realitzades s'ha treballat com a temàtica principal les Habilitats

parentals (36%), seguit de Noves tecnologies (27%), Substàncies psicoactives (21%). Educació

per a la salut (13%) i, finalment, Joc (3%). Pel que fa a les sessions que han treballat

continguts relacionats amb el consum de substàncies psicoactives, s'observa que

fonamentalment la substància més abordades ha estat el cànnabis (25%), seguida de les

substàncies legals alcohol (23%) i tabac (18%) , i en menor mesura cocaïna (14%) i altres

sustanias (20%).

Taula 26 Distribució temàtiques abordades 2016

Temàtica 2016

Habilitats parentals 36%

Noves tecnologies 27%

Substàncies psicoactives el 21%

Educació per a la salut 13%

Joc 3%

Taula 24 .Comparativa dades d'Implementació Altres Accions. 2014-2016

2014 2015 2016

Nº municipis 84 82 130

Participants (pares i mares) 2932 3631 3912

Participants (fills) 101 51 131

Nº sessions 407 338 196

Durada mitja sessió 1 hora 2 hores 2 hores

Taula 25 Distribució Tipologia d'Activitats Realitzades 2016

Tipologia 2016

Activitats informatives 53%

Activitats Formatives 43%

Activitats Lúdic-Preventiva 5%


38

Municipal 66%

Empreses privades

17%

Associacions,

ONG´S, Fundacio

ns ... 17%

Gràfic 28. Distribució de Demandes d'Intervenció en Matèria de Prevenció

Laboral

0

100

200

300

400

500

600

2015 2016

Gràfic 29. Evolució Nº d'Accions i Participants en Prevenció Laboral 2016

Accions

Participants

2.3. PREVENCIÓ LABORAL DEL CONSUM DE DROGUES

Es consideren dins de la categoria d'accions de prevenció pròpies de l'àmbit laboral aquelles

realitzades directament en una empresa, organització o qualsevol altra institució, així com

l'assessorament, capacitació i / o intervenció de qualsevol individu sempre que es realitzi des

del seu rol de "treballador ". Matisar també que, les demandes que originen la intervenció en

l'àmbit laboral són notificades des de les tres categories disposades: àmbit municipal (en cas

que la demanda provingui d'algun servei, òrgan i / o unitat o treballador del sector públic;

educació, turisme , sanitat, protecció i seguretat ciutadana, serveis socials, administració,

ocupació, estudiants, joventut o altres), àmbit empresarial de titularitat privada o,

associacions, fundacions, organitzacions no governamentals, etc ...

L'any 2016 es comptabilitzen un total de 17 UPCCA amb intervenció en l'àmbit laboral i 29

accions preventives desenvolupades sobre 527 treballadors, provenint la demanda

d'intervenció en un 66% dels casos de l'àmbit municipal, un 17% d'empreses privades i en igual

percentatge de, associacions, organitzacions no governamentals i / o fundacions (Gràfic 28).

En relació a les modalitats d'intervenció utilitzades (Tabal 25), majoritàriament s'han

desenvolupat accions formatives i informatives (13 tallers i 10 accions, respectivament,

seguides d'accions d'assessorament (4 usuaris), seguides d'accions i, en menor nombre,

campanyes de sensibilització i plans de prevenció.

En la comparativa interanual, tot i que el nombre d'accions disminueix la participació

es manté més o menys estable amb 527 persones receptores d'alguna acció

preventiva com dels participants comptabilitzats.

Pel que fa a les tipologies i contingut de les accions desenvolupades destacar:

• 4 Accions d'assessorament dirigides a la resolució de consultes genèriques sobre

aspectes legals, socials, psicològics, etc ... relacionades amb les drogues i les conductes

addictives.


39

Taula 27. Dades d'Implementació. Accions d'Assessorament 2016

província Nº accions d'assessorament

població demandant Substància objecte

d'assessorament

Alacant 1 Associacions, ONG'S i Fundacions noves

Tecnologies

València 1 Associacions, ONG'S i Fundacions Alcohol

Castelló 2 Municipal i Associacions, ONG'S i

Fundacions Alcohol, tabac,

cocaïna,

• 10 Accions informatives dirigides a 190 treballadors i on les temàtiques més

treballades són les referides a cànnabis (20%), cocaïna i altres estimulants (20%) i alcohol

(17%).

Taula 28. Dades d'implementació. Accions informatives 2016

província Nº accions Nº sessions Nº participants

demandants Hores / Sessió

Alacant 4 4 60 municipal 2

València 6 7 130

Municipal, Associacions,

ONG'S i Fundacions

2,7

total 10 11 190

2,35

• 11 Accions formatives en les quals han participat 144 treballadors, xifra molt

superior respecte als 47 de l'any anterior. De manera específica, dins de l'àmbit municipal

s'han dut a terme 6 accions, dirigides a tractar tant el tabac, alcohol, cànnabis i drogues en

general. Des de les empreses privades, associacions, ONG i fundacions es demanen 5 accions

amb les mateixes temàtiques.

Taula 29. Dades d'implementació. Accions formatives. 2016

província Nº accions

Nº sessions

Nº participants

demandants Hores / sessió

temàtica abordada

Alacant 5 14 45

Empreses privades,

associacions, ONG'S i

Fundacions

3,4

Alcohol, tabac i

drogues en general

València 4 10 56 municipal 2,3

Alcohol, tabac,

cànnabis i drogues en

general

Castelló 2 2 43 municipal 2,5

Alcohol, tabac i

drogues en general

total 11 26 144 2,7


40

• 2 Campanyes d'informació procedent d'elles de l'àmbit municipal, sent la temàtica

abordada el tabac i una altra a iniciativa d'una empresa privada tenint com a temàtica les

drogues en general.

Taula 30. Dades d'implementació. Campanyes informatives. 2016

província Nº campanyes demandant Durada (dies) Nº participants temàtica abordada

Alacant 1 municipal 15 170 Tabac

València 1 empresa privada

90 15

Alcohol, tabac,

cànnabis i cocaïna

2.4. PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DEL CONSUM DE DROGUES

El treball preventiu impulsat des de les UPCCA en l'àmbit s'articula sobre 2 línies de treball,

cadascuna d'elles relacionada directament amb una tipologia d'intervenció.

Creences i actituds sobre la salut i les drogues:

S'inclouen les accions desenvolupades en el marc de campanyes informatives de caràcter

presencial o a través de mitjans de comunicació social.

Durant 2016, un total 51 UPCCA han portat a terme campanyes de sensibilització social en

municipis del seu àmbit de competència. Malgrat el descens en la cobertura territorial cal

assenyalar l'augment en el nombre de campanyes realitzades i població diana receptora de les

mateixes.

Taula 31. Dades d'Implementació. Campanyes informatives realitzades per les UPCCA. 2016

Província Nº Municipis Nº Campanyes població Directa Nº Medi Dies Durada

2014 152 224 463.778 44.07

2015 200 203 510.025 20,37

2016 117 215 594.106 37,72


41

La caracterització de les campanyes realitzades es correspon amb:

Segons objecte de la campanya: La distribució és la que es presenta a la següent

taula amb una realització majoritària de campanyes en què s'opta per informar o sensibilitzar

sobre les diferents substàncies d'abús en el seu conjunt.

Taula 32. Nombre de campanyes realitzades segons Objecte Temàtic. 2016

substàncies Nº campanyes

Alcohol 62

Tabac 33

cànnabis 1

noves Tecnologies 4

Totes les drogues 111

Total 215

Segons participació de la UPCCA: en un 81% dels casos (174 campanyes) la

participació de la UPCCA ha estat directa, encarregant els tècnics del recurs del disseny,

implementació i avaluació de l'acció. En el 19% restant (41 campanyes) la participació de la

UPCCA en el procés de posada en marxa de les campanyes ha estat notificada com indirecta.

Segons tipologia de modalitat de difusió principal utilitzada: majoritàriament les

UPCCA opten pel desenvolupament de campanyes presencials a través d'estands informatius i

la utilització d'altres recursos per millorar la difusió de la mateixa.

Taula 33. Nombre de campanyes realitzades segons Objecte Temàtic. 2016

substàncies Nº campanyes

Presencial + Una altra via 138

Només en línia 7

Només Ràdio 14

Només Web 3

Utilització d'altres recursos diferents als anteriors (butlletins, revistes ...)

16

Utilització de 3 o més recursos diferents al presencial 37

Total 215

Segons materials de difusió utilitzats i tipologia dels mateixos: majoritàriament, en

un 76,3% dels casos, les campanyes compten amb materials propis i adaptats als contesos

preventius a difondre, sent la tipologia de materials utilitzats, la combinació de cartelleria,

fullets, flyers i marxandatge (94%).

Prevenció en el temps lliure

Tal com assenyala la literatura científica, les variables relatives a l'ocupació del temps d'oci

es relacionen directament amb els hàbits de consum de drogues, constituint factors de risc a

treballar des de la prevenció. En aquesta línia, les UPCCA treballen a través de programes


42

d'oci i temps lliure, accions formatives de capacitació, accions lúdiques preventives dirigides

a la generació d'aficions saludables i accions específiques de reducció de riscos

Amb un desenvolupament en 35 UPCCA, 77 municipis i 48.446 receptors, les diferents

tipologies d'accions desenvolupades ofereixen una perspectiva general del tipus de treball

realitzat amb la població juvenil per a la promoció d'un oci allunyat del consum de drogues o,

si s'escau, minimitzar els riscos derivats dels consums.

Programes d'oci alternatiu: En aquesta mateixa categoria es diferencien aquells

programes dirigits a oferir, durant un període concret, activitats per al desenvolupament de

l'oci i temps lliure i serveis municipals adreçats a oferir un lloc d'oci alternatiu als joves.

Taula 35. Dades d'implementació prógrames d'óci alternatiu desenvólupat per les UPCCA. 2016

Nº municipis Nº hores destinades població directa

2015 19 3.543 40.654

2016 58 2.151 21.106

Formació d'agents vinculats al lleure / oci: en el present any s'inclou la formació de

92 monitors d'oci i temps lliure i 135 mediadors juvenils.

Activitats per al temps lliure: englobaria l'oferta de tallers lúdic-preventius durant el

cap de setmana (vídeo-fòrum, grafits, teatre, concursos), la promoció de l'esport a través

d'iniciatives com curses populars, dia de la bici, curses en festivitats patronals o la inclusió de

accions preventives relacionades amb l'oci en escoles d'estiu.

Taula 36. Dades d'implementació activitats d'óci i temps lliure desenvólupats per les UPCCA. 2016


2015 28 1.846 10.555

2016 18 638 17.959

Accions de reducció de riscos: aquestes intervencions, concentrades

majoritàriament durant les nits del cap de setmana o durant les festes municipals, aglutinen

propostes com la col·locació d'estands informatius en concerts i revetlles, des dels quals

sensibilitzar per al consum responsable de l'alcohol fonamentalment i en els quals es

promociona el consum de begudes saludables o iniciatives que, com el bus de la marxa,

facilita el trasllat col·lectiu a la zona d'oci i evitar els accidents a la carretera.

Taula 37. Dades d'implementació accións de reducció de riscós vinculades a l'óci i temps lliure desenvólupades per les UPCCA. 2016

Nº Municipis Nº hores destinades Població directa

2015 46 392 16.845

2016 13 123 9.154

Taula 34. Dades d'implementació de fórmació d'agents vinculats a l'óci i temps lliure desenvólupades per les UPCCA. 2016


2015 16 221 545

2016 3 147 227


43

2.5. Prevenció selectiva del consum de drogues

La prevenció selectiva dirigeix les seves accions a grups o col·lectius de població juvenil que

presenten factors de risc per al consum abusiu de substàncies, sent el seu objectiu

fonamental detectar i impedir que s'instaurin patrons de consum problemàtics (Fundació

Atenea, 2013).

Detecció i Intervenció sobre consum / tràfic de drogues en l'àmbit escolar

Les UPCCA treballen activament amb els centres escolars per a la detecció, actuació i

coordinació dels diferents recursos enfront del tràfic o consum de drogues per part d'alumnes

dins el context escolar.

Els mateixos centres escolars sota l'existència o sospita de consum o tràfic de drogues per

part d'algun alumne, notifica la situació a la unitat de prevenció posant-se en marxa a partir

d'aquí tot un procediment en el qual fonamentalment es desenvolupen les següents fases:

Reunió del professional de la UPCCA amb el tutor i / o orientador del centre per a

avaluació del cas.

Informació de la situació a la família de l'alumne i intervenció d'assessorament amb la

mateixes.

Sessions d'informació, assessorament i seguiment del alumnes sota consentiment per

part dels pares de l'alumne.

Possibilitat de realització de sessions conjuntes de treball pares-fill.

Possibilitat de canalització a altres dispositius en cas necessari.

Durant l'any 2016 es comptabilitzen 39 casos d'escolars amb consum / tràfic de drogues en

l'àmbit escolar. Tal com es mostra en el (Gràfic 30), en un 20.5% dels casos (8 alumnes) es

notifica aquesta situació a través del protocol Previ, desenvolupant-se la intervenció prevista

en el mateix. En el 79.5% restant (31 alumnes), els escolars són receptors d'intervenció

conjunta per part del centre escolar i la UPCCA, sense la prèvia notificació oficial a la

Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.


44

Considerant el cicle educatiu, que en el moment de detectar-se la situació està cursant

l'escolar, la distribució del total de casos es correspon amb; 29 alumnes de secundària

(74.4%), 1 alumne de Batxillerat (2.6%) i 9 alumnes cursant FPB (23.1%).

Taula 38. Cómparativa dades d'intervencións sóbre cónsum de drógues realitzades per les UPCCA amb i sense prótócól PREVI. 2016

cicle Educatiu AMB SENSE TOTAL

Secundària 7 22 29

Batxillerat 1 1

cicles Formatius

FPB 1 8 9

Total

8 casos amb intervenció i

notificació a través de protocol PREVI

31 casos amb intervenció i notificació

a través de protocol PREVI

39 casos

Evolució i dades d'implementació d'accions de prevenció selectiva

impulsats per les UPCCA

Al costat de les accions preventives selectives desenvolupades en l'àmbit escolar, les UPCCA

duen a terme intervencions sobre famílies i / o joves que es troben en situació de risc en

relació al consum de drogues i, per tant, tenen una probabilitat major de desenvolupar

problemes associats al consum de substàncies.

Les accions realitzades pels professionals de les 46 UPCCA que han notificat activitat en

aquest àmbit, s'han agrupat en dues categories:

Accions de prevenció selectiva adreçada a famílies amb problemes de consum de

drogues: Entre les intervencions notificades es troba la informació, orientació i

assessorament a familiars de joves consumidors; atenció precoç a primers consums a través

d'intervencions cognitiu-conductuals; i acompanyament a pares i mares amb fills adolescents

destinataris de les accions de prevenció selectiva.

20,5%

79,5%

Gràfic 30. Distribució d'intervencions sel·lectiva en àmbit escolar segons procediment utilitzat.

2016

Notificació através delprotocol PREVI


45

Taula 39. Dades d'implementació accións de prevenció selectiva amb famí lies realitzades per les UPCCA. 2016

Municipis

Perfil Famílies demandants

(Problemàtica Principal)

Nº pares

Nº fills

Nº sessions

Nº

sessions per

usuari

Hores per

sessió

drogues altres

València 24 13 12 272 222 595 2.19 1.45

Castelló 5 4 1 80 36 389 4.86 1.2

Alacant 17 14 3 354 269 990 2.79 1.26

Total 46 31 16 706 527 1974 3.28 1.30

Entre els 46 municipis que han implementat accions de prevenció selectiva amb famílies,

s'han atès a 706 pares, xifra inferior respecte als 933 pares atesos durant 2015 (Gràfic 31). No

obstant això, cal assenyalar que s'ha incrementat considerablement el nombre de fills atesos

passant de 446 el 2015, a 527 el 2016. No obstant això, disminueix el nombre d'intervencions

realitzades, amb una mitjana d'atenció per usuari de 3.28 sessions (7.56 sessions per usuari en

2015).

Pel que fa al perfil de les famílies ateses en funció de la demanda que origina la intervenció,

en el 71.3% dels casos es notifica com a problemàtica principal el consum de drogues, mentre

que el 28.7% restant manifesta un altre tipus de problemàtiques (desestructuració familiar,

violència intrafamiliar i de gènere, menors en situació de des protecció, malalties mentals,

problemes econòmics, atur, absentisme escolar, problemes de conducta, dèficit d'habilitats

de resolució de conflictes, etc ...), tenint un paper secundari el consum de substàncies.

0

200

400

600

800

1000

Nº Pares Nº Fills

933

446

706

527

Gràfic 31. Evolució accions de prevenció sel·lectiva amb families implementades des de les UPCCA. 2015-2016

2015 2016


46

Considerant la substància que motiva la intervenció amb la família, en el 48% dels casos es

notifica el cànnabis com a droga principal, al 23% l'alcohol i en el 19% patrons de policonsum

de diferents substàncies. Respecte a l'any anterior, cal ressaltar un lleuger augment de les

demandes rebudes per cànnabis mentre que disminueixen les consultes realitzades per

alcohol i cocaïna. Finalment, es pot observar que per primera vegada, comença a intervenir

en casos rebuts de noves tecnologies.

Accions de prevenció selectiva adreçada a joves en situació de risc: En aquesta

categoria s'inclouen les intervencions dirigides a proporcionar informació, orientació i

assessorament a joves en situació de risc, així com, aquelles amb una finalitat terapèutica de

tipus psicosocial.

Durant l'any 2016, el total de joves inclosos dins d'accions de prevenció selectiva se situa en

1849 usuaris, xifra que es manté estable respecte a la registrada l'any anterior (Gràfic 33).

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

2015 2016

Gràfic 32. Distribució de casos atesos en Prevenció Sel·lectiva Familiar segons problemàtica que origina la

demanda. 2015-2016

Problemàtica principal drogues Altre tipus de problemàtiques

Taula 40. Distribució d'atencións a famí lies ateses per próblemes relaciónats per Drógues segóns Substa ncia. 2016

Cànnabis 48%

Alcohol 23%

Policonsum 19%

Cocaïna 6%

Altres 5%

Taula 41. Dades d'Implementació Accions de prevenció selectiva amb Joves Realitzades per les UPCCA. 2016

Província Municipis Nº joves

menors 18 anys

Nº joves majors 18

anys Nº sessions Nº hores

València 97 932 145 1.797 1990


47

En una anàlisi per substància, el cànnabis continua encapçalant la llista de principals

substàncies responsables dels patrons de consum problemàtics d'aquest grup poblacional,

estant present en el 70.25% dels casos, percentatge considerablement superior al 51.09% i

57.28% registrats el 2014 i 2015, respectivament. A continuació, es troba l'alcohol, detectat

en el 18.23% reduint-se de manera notable en comparació amb el 24.43% de l'any anterior;

seguit del policonsum (9.09% dels casos) i, finalment, d'altres substàncies (2.43% dels casos)

(34).

Dins dels joves destinataris d'aquest tipus d'accions es diferencia entre dos grups:

1854

1849

Nº joves

Gràfic 33. Evolució de les accions de Prevenció Sel·lectiva amb joves implementades des de les UPCCA.

2015 2016

24%

57%

16%

3%

18,23%

70,25%

9,09% 2,43%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Alcohol Cànnabis Policonsum Altressubstàncies

Gràfic 34. Evolució de les intervencions segons substància dirigides a joves. Prevenció sel·lectiva.

2015 2016

Castelló 5 122 28 270 400.5

Alacant 19 513 129 916 1253

total 121 1547 302 2.983 3643.5


48

76%

17%

7%

Gràfic 36. Distribució d'usuaris menors atesos segons substància. Prevenció Sel·lectiva. 2016 (N=

1547)

cànnabis

alcohol

policonsum

41%

25%

20%

11%

4%

cànnabis alcohol policonsum cocaïna altressubstàncies

Gràfic 37. Distribució d'usuaris majors atesos segons substància. Prevenció Sel·lectiva. 2016 (N= 302)

- Segons l'edat dels usuaris

• Menors de 18 anys: El 2016 es registren 1547 menors usuaris receptors d'intervenció

de caràcter preventiu. En aquest subgrup de població les substàncies que principalment

motiven la intervenció són: el cànnabis (76%), seguida de l'alcohol (17%) i del policonsum

(7%).

• Majors de 18 anys: En aquest cas, el nombre de joves atesos ascendeix a 302, sent

les substàncies relacionades; el cànnabis (41%), seguida de l'alcohol (25%), el policonsum

(20%) i, finalment, la cocaïna (11%). El 4% restant correspon al percentatge de joves que

necessiten atenció en relació a altres substàncies.

<18 anys 84%

>18 anys 16%

Gràfic 35. Distribució d'usuaris menors atesos segons substància. Prevenció

Sel·lectiva. 2016 (N= 1547)


49

16.5% 82% 1.5%

Alcohol Cannabis Cocaína

Tot i que en el còmput global, el cànnabis i l'alcohol són les substàncies que generen més

volum d'intervenció, al 2016 la substància que ha generat major nombre d'intervencions en les

dues franges d'edat, és el cànnabis, a diferència d'anys anteriors que , en menors de 18 anys

la droga principal era el cànnabis, mentre que en el grup de majors d'edat la droga més

vinculada a les intervencions era l'alcohol.

- Segons siguin o no infractors per consum o tinença de substàncies a

la via pública i / o amb alguna mesura judicial imposada

Dins el grup de joves menors de 18 anys, les UPCCA participen en coordinació amb altres

recursos municipals en les accions d'intervenció dirigides a aquells que han comès algun tipus

d'infracció relacionada amb el consum de substàncies i / o aquells amb alguna mesura judicial

imposada.

Durant l'exercici 2016, el nombre de menors atesos va ser de 134, xifra lleugerament inferior

als 175 registrats el 2015 (Gràfic 38. Evolució del Nº de Menors Infractors per

Consum / Tinença Drogues a la Via Pública. Prevenció Selectiva. 2014-2016).

Pel que fa a la substància que va motivar les diferents infraccions, s'observa que en el 82.09%

dels casos va ser el cànnabis, al 16.42% l'alcohol i en el 1.49% restant la cocaïna (Gràfic 39.

Distribució Menors Infractors segons Substància. 2016 (N = 175)).

Pel que fa als menors amb alguna mesura judicial imposada, les UPCCA desenvolupen

intervencions complementàries en conjunt amb els equips de menors i mesures judicials.

Durant l'any 2016 el total de casos detectats amb aquestes característiques va ascendir a 142,

Taula 42. Dades d'Implementació Accions de prevenció selectiva amb Joves Infractors Realitzades per les UPCCA. 2015

província Nº joves Nº Sessions Nº hores

València 86 375 359

Castelló 23 29 32,5

Alacant 25 146 222

Total 134 550 591.5

Gràfic 38. Evolució del Nº de Menors Infractors per Consum / Tinença Drogues a la Via Pública. Prevenció Selectiva. 2014-

2016

Gràfic 39. Distribució Menors Infractors

segons Substància. 2016 (N = 175)

175

134

2015 2016


50

xifra també lleugerament inferior respecte als 176 de l'any anterior (Taula 43. Dades

d'Implementació Accions de prevenció selectiva amb Menors amb mesures judicials

Realitzades per les UPCCA. 201640)

En el 69% dels casos la mesura judicial imposada va ser la llibertat vigilada, amb intervencions

per part de les UPCCA de caràcter motivacional, entrenament en habilitats socials o en alguns

casos, sessions de caràcter més terapèutic dirigida a la prevenció de recaigudes i mediació

familiar.

69%

6%

6%

13%

6%

Gràfic 40. Distribució de mesures judiciales imposades a menors amb intervenció complementària des de les UPCCA.

Prevenció Sel·lectiva. 2016

Llibertat vigilada

Internament en règimobert

Prestacions en beneficia la comunitat

Tractament ambulatori

Realització de tasquessocio-educatives

Taula 43. Dades d'Implementació Accions de prevenció selectiva amb Menors amb mesures judicials Realitzades per les UPCCA. 2016

Província Nº menors Nº sessions Nº hores

València 102 408 420

Castelló 6 90 90

Alacant 34 131 151

total 142 629 661


51

20152016

1456

1359

Gràfic 43. Evolució Nº Usuaris Atesos. Gràfic 42. Prevenció Indicada. 2016

52,05 35,82 12,13

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Gràfic 43. Distribució de les demandes derivades a altres recursos (N=536).

Prevenció Indicada. 2016

Derivades a centres de tractament

Derivades a SS.SS

Derivades a altres

24,17 55,29 4,86 7,58 8,09

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Gràfico 44. Distribució de la demanda atesa directament segons substància. Prevenció

Indicada. 2016 (N = 1.359)

Alcohol Cànnabis

Tabac Cocaïna

Altres substàncies

2.6. PREVENCIÓ INDICADA DEL CONSUM DE DROGUES

La prevenció indicada, es dirigeix a un subgrup concret de la comunitat que presenta patrons

de consum instaurats i, per tant, identificats com a població d'alt risc. Les accions de

prevenció indicada realitzades des de les UPCCA es basen majoritàriament en actuacions

personalitzades o en petits grups.

Durant l'any 2016 s'han gestionat un total de 1.895 demandes des de 21 UPCCA amb un

total de 1.359 usuaris atesos. Pel que fa a les demandes el 28.3% d'aquestes demandes van

implicar una primera atenció a 536 usuaris i la posterior derivació a altres recursos

assistencials, mentre que el 71.7% restant (1.359 usuaris), van requerir de l'atenció i

intervenció per part del dispositiu de prevenció, tal com queda reflectit en els següents

Gràfics.

Ateses directam

ent 71,72%

Derivades 28,28%

Gráfico 41. Distribució de la gestió de la demanda. Prevenció Indicada. 2016


52

Sobre el total dels 1.359 usuaris atesos s'han realitzat un total de 4.708 intervencions, xifra

inferior respecte a les 6.775 intervencions realitzades l'any 2015, la qual cosa implica una

mitjana d'atenció de 3.46 sessions per usuari amb una durada mitjana d'1 hora i 7 minuts.

Aquest tipus d'accions es centren fonamentalment en el desenvolupament de teràpia

individual, de família o de parella. El perfil sociodemogràfic del destinatari d'aquest tipus

d'accions és majoritàriament home (64.9%), amb una edat mitjana de 229 anys i,

principalment, consumidor de cànnabis (49%) o alcohol (31%). Es manté per tant en ordre

d'importància el cànnabis, l'alcohol i el tabac com a principals substàncies que motiven la

intervenció, amb un augment respecte a l'any anterior del nombre d'intervencions sobre

usuaris consumidors d'alcohol.

Taula 44. Dades d'Implementació Accións de Prevenció Indicada Realitzades per les UPCCA. 2014-2016

Nº intervencions psico-socio-terapèutiques realitzades

2014 2015 2016

Nº intervencions alcohol 1.172 1.656 1.138

Nº intervencions tabac 382 463 229

Nº intervencions cànnabis 2.648 3.527 2.603

Nº intervencions cocaïna 445 739 357

Nº intervencions amfetamines, speed ... 38 1 28

Nº intervencions èxtasi 22 36 19

Nº intervencions tranquil·litzants, sedants 62 71 34

Nº intervencions al·lucinògens 3 3 7

Nº intervencions altres substàncies 130 279 293

total 4.902 6.775 4.708


53

2.7. COMITÈ TÈCNIC DE PREVENCIÓ DE LES

DROGODEPENDÈNCIES DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

ACREDITACIÓ DE PROGRAMES.

El Decret 78/1999, d'1 de juny, del Govern Valencià estableix els requisits mínims que han de

complir els programes de prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius,

com a garantia de qualitat i idoneïtat de les intervencions preventives en els diferents àmbits

i nivells . Així mateix, l'article 17 d'aquest mateix decret defineix el Comitè Tècnic de

Prevenció de les Drogodependències de la Comunitat Valenciana com a òrgan assessor de

caràcter tècnic, així com les seves funcions i composició.

En l'exercici de les seves funcions, els membres del Comitè Tècnic emeten les seves

valoracions tècniques sobre els programes de prevenció presentats per les diferents

institucions, ajuntaments o ONG, per a la seva acreditació o renovació de la mateixa segons

el cas. La relació de programes que van sol·licitar renovació o acreditació durant l'any 2016,

diferenciats per nivell de prevenció i àmbit al qual es dirigeix, es recull en la següent Taula

45. Programes Acreditats / Renovats durant l'Any 2016 pel Comitè Tècnic de Prevenció63. Tal

com s'observa els programes que sol·liciten acreditació en el present any són programes

referides a l'àmbit comunitari.

Taula 45. Programes Acreditats / Renovats durant l'Any 2016 pel Comitè Tècnic de Prevenció

Nom Programa

entitat Nivell i

àmbit de prevenció

Renovació / acreditació Final de vigència

Final de vigència

Drom Sastipén

Fundació secretariat

gitano

Prevenció universal

(comunitari) renovació 2017.12.31 2017.12.31

Si et passes

t'ho perds

Associació controla

club



PrevTec 3.1

Universitat de València



A llistat de programes anteriorment esmentats, hi afegim els 7 programes que actualment

compten amb la seva acreditació en vigència, aquests són:


54

Taula 46. Programes Acreditats i en Vigència el 2016

nom Programa entitat Nivell i àmbit de

prevenció acreditació

En plenes facultats

Fundació Salut i Comunitat Prevenció universal

(escolar)

vigència

2017.12.31

Faro Fundació Noray Projecte Home

Alacant Prevenció indicada

vigència

2017.12.31

Programa 12-16 Ajuntament d'Alacant Prevenció universal

(escolar)

vigència

2017.12.31

Órdago Fundació Edex Prevenció universal

(escolar) vigència indefinida

Prúixola Ajuntament d'Alacant Prevenció universal

(escolar) vigència indefinida

Previndre per Viure

Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció

Prevenció universal (escolar)

vigència indefinida


Fundació Edex Prevenció universal

(escolar)

vigència

indefinida

Tal com es reflecteix en el següent gràfic manté, respecte a l'any anterior, el nombre total de

programes acreditats i vigents.

Gràfic 45. Evolució Nº De Programes Acreditats i Vigents (2008-2016)

Finalitzat el procediment d'acreditació, les diferents entitats gestores o titulars dels

programes poden sol·licitar subvencions per al desenvolupament dels programes. Per a

l'exercici 2015 el Servei de Gestió de Drogodependències i Altres Trastorns Addictius ha

subvencionat 4 programes de prevenció, les dades d'implementació bàsics s'exposen a

continuació.

18

11

13

19

15

13

11 11 10

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


55

Drom Sastipén

Programa de prevenció universal de caràcter comunitari dirigit a donar resposta a les

necessitats de prevenció de drogodependències, així com, a les conductes de risc de la

població gitana a través de la defensa i difusió de valors culturals propis

Taula 47. Dades d'Implementació. Programa Drom Sastipén. 2016

Província Àrea d'actuació Tipologia Activitats Nº Participants

Accions de prevenció

Tallers i xerrades de prevenció de drogues a escolars

239

Tallers de desenvolupament personal a dones

140

Formació de mediadors en la prevenció de drogues

20

Activitats d'oci i temps lliure per a menors (Escola d'Estiu)

35

Accions d'assessorament i suport individual

Assessorament, derivació i seguiment 40

Castelló Accions de prevenció

Tallers i xerrades de prevenció de drogues a famílies

35

Activitats d'oci i temps lliure per a menors (Centre d'esplai RACO MÀGIC)

37

Tallers de prevenció amb joves 16

TOTAL 562 PERSONES ATESES

Si et Passes t'ho Perds

Campanyes de sensibilització de caràcter comunitari dirigides a la reducció de riscos

relacionats amb el consum d'alcohol i cocaïna, destinats a minimitzar els problemes i riscos

associats al consum de les mateixes en espais d'oci, com entorns de botellón, festes populars,

centres educatius, centres comercials, etc ...

S'inclouen com a accions principals associades a aquestes accions preventives:

Pla de mitjans: Disseny i producció de campanyes publicitàries de prevenció universal

adreçades a la difusió massiva dels missatges de les campanyes, amb l'objectiu de generar

una consciència crítica enfront del consum de drogues. A més dels mitjans generalistes, la

campanya es porta a terme en mitjans de comunicació especialitzats en cultura i oci juvenil.

Una de les principals activitats de la campanya publicitària és l'elaboració d'un espot de

televisió realitzat en col·laboració amb la Generalitat Valenciana.


56

Taula 48. Nombre d'Accions en Mitjans de Comunicació. 2016

campanyes Rodes de premsa Anuncis en premsa

Si et passes t'ho perds 4

3

Disseny i edició de suports informatius i promocionals com ara: fullets, díptics,

guies de consells pràctics, cartells, material de marxandatge, jocs, photocall, etc .. destinats

a transmetre els paraments de cadascuna de les edicions de la campanya.

Accions d'intervenció en espais d'oci (Discoteques, locals d'oci, festes populars,

concerts): ubicació d'estands informatius en espais d'oci que fan servir els joves per divertir-

se.

Taula 49. Nº d'Accions d'Intervenció en Espais d'Oci. 2016

18 (Algemesí, Castelló, Dénia i Onda)

5.519 núm fullets informatius repartits

3.520 beneficiaris

1.486 consultes ateses

997 qüestionaris emplenats

Activitats informatives en centres d'ensenyament, centres socials i centres juvenils:

aquestes activitats permeten realitzar una tasca de conscienciació destinada a retardar els

primers consums d'alcohol dels adolescents.

Taula 50. Nombre d'activitats informatives. 2016

7 (Algemesí, Gandia, Dolors, Gata de Gorgos, Dénia i Onda)

Accions de difusió a través d'Internet i xarxes socials: comunicació de campanyes a

través de les eines que proporcionen Internet (My Space i You Tube) i xarxes socials com

Facebook, Instagram i Twitter, com els nous espais que els joves fan servir per relacionar-se.

Taula 51. Nombre d'impacte en xarxes socials. 2016

TWITTER 2.028 tweets

Instagram 60 seguidors

45 publicacions

YOUTUBE 62.844 reproduccions

FACEBOOK

1.829 m'agrada

472 visualitzacions de publicacions per publicació

35.736 abast vídeos

17.818 persones arribades últims 28 dies


57

En Plenes Facultats

Programa de prevenció universal implementat en l'àmbit universitari (Universitat Jaume I de

Castelló, Universitat de València i Universitat d'Alacant) amb els objectius de:

Capacitar estudiants voluntaris per al desenvolupament d'accions de promoció de la

salut.

Proporcionar informació i assessorament sobre drogues i conductes de risc a la

població universitària.

Fomentar la participació i comunicació interactiva de la comunitat universitària a

través de l'ús de xarxes socials i pàgina web del projecte.

Programa de Prevenció Indicada per a Adolescents i les seves Famílies -

"FAR"

Programa dirigit a la intervenció preventiva de caràcter indicat en adolescents amb edats

compreses entre els 13 i 20 anys, residents a la província d'Alacant i amb un patró d'ús o abús

de qualsevol tipus de substàncies psicoactives excepte heroïna. S'inclou la intervenció

simultània amb els pares o tutors al seu càrrec.

Taula 52. Dades d'Implementació. Programa En Plenes Facultats. 2016

Àrea d'actuació tipologia activitats Nº participants

Captació de voluntaris Campanya de màrqueting 11.230 estudiants contactats

Capacitació de voluntaris com a agents de salut

Tallers Formatius 50 estudiants

Sensibilització de la població universitària

16 Campanyes informatives 111.419 estudiants

Pàgina web i xarxes socials

35.365 visitants a la pàgina web del projecte

937 seguidors del perfil de Facebook

744 seguidors a Twitter


58

Taula 53. Dades d'Implementació. Programa Far. 2016

Població Objectius específics Nº Participants Consecució d'objectius

Adolescents

Nivell personal: Implicar-se en

activitats saludables d'oci; fomentar

habilitats socials per millorar la

competència social i relació amb la

família

Consum de drogues: Posseir

coneixements sobre les drogues i

conductes de consum, desenvolupar

actituds crítiques i reduir / eliminar el

consum.

Nivell Social: Desenvolupar

habilitats d'afrontament i afavorir el

contacte amb no consumidors

Nivell Ocupacional: Afavorir la

inserció escolar / laboral, connectar els

adolescents amb els recursos de formació

/ ocupació, millorar el rendiment escolar

/ laboral, millorar l'actitud (motivar) cap

a l'escola / treball.

120 adolescents i famílies ateses

El 70.61% de valoracions són positives; El 83% aconsegueixen l'abstinència El 85% redueixen el consum inicial. - El 60% reprenguin relació d'amics / es no consumidors. El 50% reprenen el treball-estudis; El 60% inicien activitats laborals i / o formatives. El 25% siguin Altes Terapèutiques i / o Caps de Programa.

Famílies Realitzar canvis en les àrees marcades com a objectiu

El 71% de les famílies realitzen canvis en les àrees marcades


59

2.8. DISTRIBUCIÓ DE MATERIALS PREVENTIUS

Taula 54. Distribució de Materials a UPCCA. 2016

MATERIAL MATERIAL ALUMNES

MATERIAL PROFESSOR

MATERIAL FAMÍLIES

MATERIAL CONJUNT (PROFESSOR /

ALUMNES)

envit 964 29

PREVENIR PER VIURE 4414 153 148

BANC D'EINES 129

L'AVENTURA DE LA VIDA 2562 119 467 31

Reprenguem: ALCOHOL 92

CD ALCOHOL 22

PASSA LA VIDA 5

MIRAT 32

APRENDRE A COMUNICAR 56 361

MATERIAL DIVULGATIU

GUIA NO TE LA JUGUES 6

MATERIAL DIVULGATIU

GUIA MOBILI TZATE

4

MATERIAL DIVULGATIU

SÈRIE SÀVIES

746

MATERIAL DIVULGATIU

HAS DE SABER

(Famílies)

2522

TOTAL 8.784 910 2.989 179


60

2.9. JORNADES I REUNIONS DE FORMACIÓ

Realitzats des del Servei de Gestió de Drogodependències i Altres

Trastorns Addictius

Jornada Autonòmica: ADOLESCENTS VULNERABLES I CONSUM DE DROGUES: ESPAIS

DE TREBALL COMPARTIT.

- Data de celebració: 19 maig 2016

- població Diana: Alcaldes, regidors i tècnics de UPCCA

- Nº Assistents: 79

- Programa

- Ponència 1: Sra. Marian García Layunta. Subdirectora General d'Activitat

Assistencial integrada. "Unitats de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives: Anàlisi

d'activitat 2015".

- Ponència 2: Sra. Mª Jesús Álvarez Pascual. Tècnic Jurídic del Servei de Gestió de

Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. "Sanció-Prevenció: el paper dels ajuntaments

i UPCCA"

- Ponència 3: Sra. Mònica Añón Roig. Servei d'Innovació i Qualitat. Conselleria

d'Educació, Recerca, Cultura i Esports. "Models d'actuació davant el consum de drogues des

de l'escola: experiències i demandes".

- Ponència 3: Sra. Mª Jesús Mateu Aranda. Cap del Servei de Gestió de

Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. "Proposta de Treball per a la Construcció

d'un model d'intervenció en Matèria de Prevenció Selectiva".

- Torn obert de preguntes i propostes

- Cloenda: Il·lm. Sr. Director General d'Assistència Sanitària. Rafael Sotoca Covaleda

Jornada Compartida Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública amb

Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació: SALUT I EDUCACIÓ: UN BINOMI AMB EFECTES

MULTIPLICADORES.

- Data de celebració: 23 febrer 2016

- població Diana: Tècnics de UPCCA i Professionals de l'àmbit educatiu


- Programa

- Inauguració:

o Director general de Política Educativa. Jaume Fullana Mestre.


61

o Subdirectora general d'Activitat Assistencial integrada. Mariam García Layunta.

- Ponència 1: Sra. Mª Jesús Mateu Aranda. Cap del Servei de Gestió de

Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. "Recursos al servei dels centres docents:

Unitats de prevenció comunitària de conductes addictives "

- Ponència 2: Sra. Rosa banys, Universitat de València. "Les tecnologies al servei de

la prevenció: Prevenció-Tic i altres recursos educatius".

- Ponència 3: D. Mariano Chóliz Montañes. Universitat de València. "Prevenció

d'addiccions emergents: noves tecnologies"

o Cloenda: Josep LLuis Ribe Ros. Subdirector general d'Innovació Educativa

o Sra. Marian Garcia Layunta. Subdirectora General d'Activitat Assistencial Integrada

Reunió De Treball: PLANS MUNICIPALS DE DROGODEPENDÈNCIES. APLICACIONS

PRÀCTIQUES

- Data de celebració: 25 juny 2016 a València i 30 de juny a Alacant

- població Diana: Tècnics de UPCCA


- Programa

- Presentació de la reunió de treball.

- Pla Municipal de Drogodependències:

o Marc normatiu o Avaluació de necessitats o Objectius o Programes i Activitats o Coordinació institucional i participació social o temporalització o Sistema d'avaluació

- Resolució de dubtes.

- Tancament.

Curs de Formació: PROGRAMA DE PREVENCIÓ DEL "MAL ÚS, ABÚS I ADDICCIONS

TECNOLÒGIQUES PREV-TEC 3.1"

- Data de celebració: 4 octubre 2016 a València.

- població Diana: Tècnics UPCCA


Curs de Formació: PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE ADDICCIÓ AL JOC Ludens


62

- Data de celebració: 18 novembre 2016 a València.

- Població Diana: UPCCA


Amb la col·laboració del Servei de Gestió de Drogodependències i Altres Trastorns

Addictius

Jornada PMD Ajuntament de València: ADOLESCENTS VULNERABLES I CONSUM DE

DROGUES: ESPAIS DE TREBALL COMPARTIT.

- Data de celebració: 15 juny 2016

- població Diana: Tècnics de UPCCA


- programa

- inauguració:

o Sra. Maite Girau Meliá. Regidora de Sanitat, Salut i Esports. Ajuntament de València

o Sra. Maria Dolors Pérez Vilaplana. Cap Provincial de Trànsit de València. Ministeri de

l'Interior

o D nya. Carmen Montón Giménez. Consellera de Sanitat Universal i Salut

Pública.Generalitat Valenciana

o D. Juan Carlos Moragues Ferrer. Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana.

Secretària d'Estat d'Administracions Públicas.Ministerio d'Hisenda i Administracions Públiques

- Ponència 1: D. Francisco Javier Álvarez González. Catedràtic de Farmacologia.

Departament de Biologia Cel·lular i Farmacologia. Facultat de Medicina "Pacients amb

trastorns per ús de substàncies i conducció".

- Ponència 2: D. Juan Carlos González Luque. Sotsdirector Adjunt d'Investigació i

Intervenció. Direcció General de Trànsit. Ministeri de l'Interior. "Vigilància i control del

consum de substàncies psicoactives en conductors: Implicacions pràctiques".

- Ponència 3: Jose Manuel Oliver. Capità Cap del Subsector de València. Tinent Coronel

Cap del Sector de Trànsit. Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil. "Accions policials sobre

drogues, en la conducció".

- Ponència 3: D. José María Soriano Peiró. Intendent Cap del Gabinet d'Accidents

Policia Local de València "Accions a la ciutat de València".


63

3. ACTIVITAT ASSISTENCIAL EN MATÈRIA DE

DROGODEPENDÈNCIES

3.1. UNITATS DE CONDUCTES ADDICTIVES

Amb 38 unitats assistencials (33 UCA i 5 UA) en funcionament i reforçats durant els últims anys

els equips de professionals en algunes d'elles, en l'actualitat, totes UCA existents pertanyen

tant orgànica com funcionalment a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Les UCA s'ordenen i distribueixen territorialment en els diferents Departaments de Salut que

componen el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana.

Font: elaboració pròpia amb dades de l'SGDTA

Taula 1. Relació de UCA per província i departament de Salut

província nom recurs Dep. De Salut

Castelló (4)

UCA Vinaròs Vinaròs

UCA Castelló (Consorci Hospital Provincial. Castelló) Castelló

UCA Castelló (Centre Salut Sant Agustí) Castelló

UCA Vall d'Uixó la Plana

València (18)

UCA Sagunt (C. Salut Sagunt) Sagunt

UCA Massamagrell València Clínic-Malva-rosa

UCA València (C. Especialitats Pare Porta-Grau) València Clínic-Malva-rosa

UCA Paterna (C. Salut Paterna) València Arnau Vilanova-Llíria

UCA Moncada València Arnau Vilanova-Llíria

UCA València (C. Salut Nou Campanar) València-La Fe

UCA Manises (C. Salut Manises) Manises

UA València (C. Salut Trinitat) València-La Fe

UCA De Requena Requena

UCA Torrent València Hospital General

UCA València (C. Salut Guillem de Castro) València Hospital General

UCA València (Sant Isidre) València Hospital General

UCA València (C. Salut Sant Marcel·lí) València Dr. Peset

UCA Catarroja (C. Salut Catarroja) València-La Fe

UCA Alzira la Ribera

UCA Gandia (Centre Salut "Corea") Gandia

UA Gandia Gandia

UCA Xàtiva (C. Salut Antic Hospital) Xàtiva-Ontinyent

Alacant (16)

UCA Dénia (C. Salut Dènia) Dénia

UCA Alcoi (C. Salut Alcoi) Alcoi

UA Alcoi Alcoi

UCA La Vila-Joiosa Marina Baixa

UCA Benidorm Marina Baixa

UCA Alacant (C. Salut Santa Faç) Sant Joan

UA Alacant (Hospital Sant Joan) Sant Joan

UCA S. Vte Raspeig Alacant Hospital General

UCA Alacant (C. Espec. C / Girona) Alacant Hospital General

UCA Villena Elda

UCA Elda Elda

UCA Elx (C. Salut del Toscar) Elx Hospital General

UA Elx (C. Salut Altabix) Elx Hospital General

UCA Elx (Sant Fermí) Elx -Crevillent

UCA Oriola (C. Salut Oriola) Oriola

UCA Torrevieja Torrevella


64

3.2 TRACTAMENT AMB AGONISTES OPIACIS

Per a la realització dels tractaments amb agonistes opiacis, la Comunitat Valenciana compta

amb una xarxa composta per unitats i centres elaboradors, dispensadors i administradors,

estant subjecta la seva prescripció a l'atenció sanitària, des de les Unitats de Conductes

Addictives (UCA).

Aquesta xarxa d'unitats i centres es distribueix territorialment en les tres províncies, i està

composta per:

Centres prescriptors: són els centres autoritzats que pertanyen a la xarxa assistencial

sanitària o penitenciària. En total es disposa 39 Centres prescriptors:

- 33 Unitats de Conductes Addictives (indicades en l'apartat 3.1).

- 5 centres penitenciaris (CP): CP Castelló, CP Albocàsser, CP Picassent, CP Fontcalent

i CP Villena.

- 1 hospital psiquiàtric: Hospital Psiquiàtric Alacant.

Centres elaboradors / dispensadors: encarregats de l'elaboració de la solució extemporània

de clorhidrat de metadona, preparació en monodosi diàries individuals. Actualment hi ha 5

centres elaboradors i dispensadors:

- 3 laboratoris o centres encarregats de l'elaboració i distribució: Centre d'Elaboració i

Dispensació de Metadona ubicat al Port de València, Centre d'Elaboració i Dispensació de

Creu Roja d'Alacant i Creu Roja de Castelló.

- 2 centres penitenciaris en què s'elabora la solució: Establiment Penitenciari de

Picassent (València) i Centre Penitenciari Castelló II d'Albocàsser.

Punts d'administració: encarregats de subministrar el fàrmac als pacients. Se situen en

diferents municipis, per tal de facilitar l'accés als mateixos per part dels pacients. La

Comunitat Valenciana compta actualment amb 53 punts d'administració en 37 municipis

diferents (Taula 4).

A més dels punts d'administració, es disposa de quatre unitats mòbils, que són vehicles

adaptats per a la dispensació de clorhidrat de metadona, per tal de facilitar l'accés dels

pacients al fàrmac. Les quatre unitats mòbils recorren un total de 16 municipis de la

Comunitat Valenciana.

Pel que fa al nombre de pacients, cal assenyalar que es manté la tendència decreixent dels

darrers anys, com s'observa en el gràfic (Gràfic 1), atenent un total de 4.195 pacients a la fi

de 2015.

Memòria 2016

65

Gràfic 1. Evolució nº de pacients en tractament amb metadona


Respecte a la distribució d'aquests pacients, segons les unitats on reben el fàrmac (Taula 2),

esmentar que, al 86% dels pacients se'ls administra el fàrmac en entorns sanitaris i / o

centres penitenciaris mentre que des de les Unitats Mòbils es realitza una cobertura del

13%.

Taula 2. Nº de pacients atesos segons punt d'administració de metadona

Tipologia de Punts d'Administració Nº pacients %

UCA 1.827 43.55%

Hospitals Generals 669 19.95%

Hospitals Psiquiàtrics 9 0,21%

Direcció Territorial de Sanitat 698 16.64%

Centres Penitenciari 418 9.96%

Unitats Mòbils 574 13.68%


A nivell territorial tal com queda reflectit en la Taula 3 i en la Taula 4:

- La província de Castelló compta amb un centre acreditat per li elaboració i

dispensació de metadona al centre de Creu Roja Castelló, 3 UCA i 2 centres penitenciaris

amb funcions de prescripció i administració. Ressaltar que el centre penitenciari

d'Albocàsser elabora la seva pròpia metadona per als seus interns.

- A la província de València l'elaboració de metadona la realitza el centre d'elaboració

i dispensació de metadona del Port de València de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut

540 604 630

1.046 1.084

1.935

2.338

2.840

3.419

4.472

5.557

6.490 6.665

6.379 6.219

6.240 6.360

6.483 6.551

6.425

6.264

5.643

4.914

4.536 4.316 4.195

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Memòria 2016

66

Pública, per als pacients als quals se'ls ha prescrit el tractament en les UCA dels

Departaments de Salut de València-Clínic Malva-rosa, València-La Fe, València-Hospital

General, València-Hospital Dr Peset i Manises.

- El centre elaborador de Creu Roja de Castelló la realitza per als Departaments de

Sagunt, València-Arnau de Vilanova-Llíria, La Ribera, Gandia i Xàtiva-Ontiyent.

- El Centre Penitenciari de Picassent elabora la metadona per als seus pacients.

Pel que fa a la prescripció en aquesta província, es realitza en 16 UCA i el propi centre

penitenciari. Els pacients reben la medicació en 28 punts diferents (9 UCA, 3 hospitals, 1

centre especialitzat en drogodependències, 1 centre penitenciari, 3 unitats mòbils amb una

cobertura de 13 punts).

A la província d'Alacant, l'elaboració de metadona la realitza el centre de dispensació de

metadona Creu Roja Alacant. Elabora les dosis de tots els pacients als quals se'ls ha prescrit

el fàrmac en qualsevol centre prescriptor acreditat de la província d'Alacant. El fàrmac es

prescriu en 12 UCA, 2 centres penitenciaris i 1 centre hospitalari psiquiàtric. Els pacients

poden rebre la seva medicació en 20 punts diferents (11 UCA, 1 hospital psiquiàtric, 2

centres especialitzats en drogodependències, 4 unitats mòbils amb 4 punts de cobertura i 2

centres penitenciaris).

Taula 3. Nº de pacients atesos segons província

Província Nº de Centres segons tipologies acreditades Nº Pacients atesos

prescripció Elaboració Prescripció Administració Elaboració

Castelló 2 5 5 4 432

València 2 17 27 21 2.298

Alacant 1 16 20 12 1.465

Total 5 38 52 37 4.195


Memòria 2016

67

Taula 4. Centres i serveis que participen en els tractaments amb agonistes opiacis per províncies

elaboració prescripció Administrac

ió Nº

Pacients

CDM Creu Roja Castelló

UCA Vinaròs UCA Vinaròs 65

UCA Castelló Consorci UCA Castelló

Consorci 212

UCA Castelló Sant Agustí

UCA Castelló Sant Agustí

0

Centre Penitenciari de Castelló II

Centre Penitenciari de Castelló

II

25

UCA Vall d'Uixó UCA Vall d'Uixó

50

UCA Paterna UCA Paterna 68

UCA Moncada

Unitat Mòbil Paterna,

Montcada i Burjassot

108

UCA Alzira UCA Alzira 262

UCA Gandia

UCA Gandia 84

Unitat Mòbil La Safor (Sueca, Cullera, Gandia)

124

UCA Xàtiva UCA Xàtiva 83

UCA Sagunt UCA Sagunt 86

Centre Penitenciari d'Albocàsser Centre Penitenciari

d'Albocàsser

Centre Penitenciari d'Albocàsser

80

CDM Port València (Conselleria Sanitat i Salut Pública)

UCA Massamagrell UCA

Massamagrell

52

València (Pare Porta) CDM Port València

303

València (Nou Campanar)

Punt Hospital la

Fe 98

Memòria 2016

68


València (Guillem de Castro)

Punt Hospital

General de València

267

València (Sant Isidre)

València (Sant Marcel·lí)

Punt Hospital Peset

204

UCA Manises

UCA Requena UCA

Requena 19

UCA Torrent UCA Torrent 94

UCA Catarroja UCA

Catarroja 24

Unitat Mòbil Horta Sud (Picassent,

Silla, Massanasa, Catarroja, Alfafar,

Sedavçia, Benetússer)

116

Centre Penitenciari Picassent Centre Penitenciari

Picassent

Centre Penitenciari

Picassent 206

CDM Creu Roja Alacant

UCA Dénia UCA Dénia 85

UCA Alcoi UCA Alcoi 63

UCA Benidorm

UCA Benidorm

41

Unitat Mòbil Benidorm

30

UCA La Vila-Joiosa

UCA La Vila-Joiosa

63

CDM Creu Roja Alacant

395

UCA Alacant (Santa Faç)

UCA Alacant (Santa Faç)

53

Centre Penitenciari Fontcalent

Centre Penitenciari Fontcalent

40

Hospital Psiquiàtric Hospital

Psiquiàtric 9

UCA Elda UCA Elda 106

UCA Villena UCA Villena 69

Centre Penitenciari Villena

Centre Penitenciari

Villena 67

UCA Elx-Altabix

UCA Elx-Altabix

29

Unitat Mòbil Elx-Altabix

83

UCA Elx - El Toscar UCA Elx - El

Toscar 50

Memòria 2016

69


Unitat Mòbil Elx -El Toscar

71

UCA Oriola

UCA Oriola 48

Unitat Mòbil Oriola

42

UCA Torrevieja UCA

Torrevieja 121

UCA Alacant Campoamor

UCA Sant Vicent del Raspeig


3.2.1. Anàlisi d'una mostra de pacients en tractament amb metadona

Efectuat una anàlisi sobre una submostra de

pacients en tractament amb metadona (n = 4.195)

les dades obtingudes mostren la següent descripció:

Es tracta majoritàriament de subjectes homes

(78,7%), amb una edat mitjana de 40 anys.

En el 79,6% dels casos es tracta de pacient amb

tractaments previs fallits. En relació a aquesta

variable, una mica més d'un 20,34% no ha seguit cap

tractament amb anterioritat i la resta es tracta de

pacients amb tractaments previs en un interval d'1 a

10, tal com es reflecteix en la Taula 5 .

En referència als motius d'alta, la quarta part dels pacients abandonen el tractament,

encara que la majoria dels ells, passat algun temps tornen a sol·licitar-ho, d'aquí l'elevada

quantitat de tractaments anteriors realitzats vistos a la taula anterior. Es tracta de pacients

crònics que a més presenten un elevat grau de mobilitat. A més s'observa un alt nombre de

canvis en els programes realitzats i tipologies de centres visitats.

Taula 6. Motius d'alta en pacients en tractament amb metadona (submostra) Motius Alta %

Abandonament 25,37

Alta terapèutica 10,61

Ingressat a la presó 9,63

Canvi de programa 4,39

Ingressat a l'hospital o altres centres (CT) 1,46

No inicia el tractament 0,24

Derivació a una altra unitat de dispensació 20,98

Trasllat a una altra comunitat autònoma 5,85

Trasllat a una altra UCA 8,78

Taula 5. Nº de tractaments realitzats en pacients en

tractament amb metadona (submostra)

Nº de tractaments anteriors %

0 20,34

1 16,27

2 14,88

3 8,46

De 4 a 6 14,99

De 7 a 10 9,96

De 10 a 15 7,60

16 i més 7,49

Memòria 2016

70

Taula 6. Motius d'alta en pacients en tractament amb metadona (submostra) Motius Alta %

Interrupció temporal 4,27

Llibertat sortida presó 0,00

No consta 4,15

Defunció 4,27


Memòria 2016

71

3.3 UNITATS DE DESINTOXICACIÓ HOSPITALÀRIA

Dades usuaris

Amb una disponibilitat de 5 UDH distribuïdes per les 3 províncies i un total de 28 llits

públics, l'any 2016 s'han atès un total de 592 pacients.

Taula 7. Nombre total d'ingressos en UDH

Ingressos UDH

592

Com s'aprecia en el següent gràfic en aquest any 2016 canvia la tendència descendent dels

últims anys amb un augment d'activitat del 17,4% respecte l'any anterior probablement

relacionat amb l'augment de llits disponibles respecte a anys anteriors (+ 4 llits en l'Hospital

Clínic de València).

Gràfic 2. Evolució nombre de pacients atesos. UDH

Font: elaboració pròpia amb dades facilitades per les UDH

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

908

804 816 788

741 701

641

566 504

592

Memòria 2016

72

Del total de pacients atesos, en el 42,6% dels casos la desintoxicació es realitza per alcohol

(substància que disminueix com a droga principal que motiva la demanda d'ingrés

hospitalari) i la resta (52,2%) s'han desintoxicat per la seva dependència a qualsevol altra

substància psicoactiva, principalment opiacis (Taula 8. Distribució de pacients atesos en UDH

segons substància principal d'ingrés (%)2). Assenyalar la disminució del nombre d'atencions

realitzades a dependents a cocaïna (-5 punts percentuals) i l'augment dels ingressos per

psicofàrmacs, sent ateses 65 persones durant el 2016 per sol·licituds relacionades amb

l'addicció a aquestes drogues. Legals.

Taula 8. Distribució de pacients atesos en UDH segons substància principal d'ingrés (%)

substància 2015 2016

Alcohol 47,8 42,6

Cocaïna 13,6 8.6

Opiacis 26,5 25.7

Amfetamines 0,6 0,1

Cànnabis 1 0,7

Psicofàrmacs 4,4 9

Combinació drogues 1,5 13,1


Es manté la tendència pel que fa a la distribució per sexe. De les 592 desintoxicacions

hospitalàries efectuades, 416 s'han dut a terme en homes (70.2%) i 176 en dones (29.8%).

Gràfic 3. Distribució de pacients desintoxicats per sexe (%). UDH


30%

70%

Nº Total de Homes Nº Total de Dones

Memòria 2016

73

Dades recurs

El nombre total de centres hospitalaris valencians que disposen d'una unitat pública

especialitzada en drogodependències és de 5, tal com es detalla a continuació:

Taula 9. Distribució de UDH en hospitals públics (GV)

Recurs Entitat Localitat Nº de llits

Hospital Provincial de Castelló

Consorci Hospitalari Provincial de Castelló

Castelló 2

Hospital Clínic Universitari Conselleria de Sanitat (GV) València 8

Hospital Arnau de Vilanova Conselleria de Sanitat (GV) València 12

Hospital Sant Joan Alacant Conselleria de Sanitat (GV) Sant Joan d'Alacant

4

Hospital Torrevella Conselleria de Sanitat (GV) Torrevella 2

5 UDH 2 entitats 3 províncies 28 places


Memòria 2016

74

4. INDICADORS NOTIFICATS A L'OBSERVATORI ESPANYOL DE LA

DROGA I LES TOXICOMANIES (OEDT)

4.1. Indicador d'admissió a tractament L'indicador d'admissions a tractament és el que notifica el nombre de persones que sol·liciten "iniciar un tractament" en un any determinat i que són ateses en les Unitats de Conductes Addictives (UCA) prioritàriament. Aquest indicador constitueix la millor aproximació al nombre de persones ateses a la xarxa sanitària, així com, al tipus de substància per la qual es genera aquesta notificació, marcant en el temps una tendència de

les diferents substàncies addictives que afecten la població valenciana.

Durant l'any 2016, 54 centres de tractament ambulatori han notificat els casos d'inici de tractament que a continuació s'analitzaran (33 UCA, 5 UA -aquest any la unitat de alcohologia ubicada a l'Hospital de Sant Joan no ha realitzat les seves notificacions corresponents- , 6 centres de rehabilitació / reinserció social; 10 grups d'autoajuda -alcohólicos rehabilitados- i 1 unitat de tabac). Pràcticament el 95% d'aquestes notificacions s'han realitzat des de les Unitats de Conductes Addictives.

Aquests centres han rebut durant el 2016, 12.285 demandes a tractament, creixent un 2,8% respecte a l'any 2015.

Taula 10. Nombre total d'admissions a tractament

Admissions / Ingressos

12.285


Gràfic 4. Evolució del nombre de notificacions totals per any


12.778 12.712

12.442

12.578

13.678 13.529

14.016

13.207

12.013 12.322

12.449

11.956

12.285

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

75

El volum majoritari d'admissions en els recursos assistencials ambulatoris segueixen sent els tractaments per problemes relacionats amb l'alcohol i la cocaïna, els quals constitueixen més del 53% de les notificacions, seguits en ordre d'importància per cànnabis (13,9%), tabac

(12,7%) i heroïna (11,3%).

Gràfic 5. Distribució d'admissió a tractament segons substància (%)


Continuant amb l'anàlisi segons substàncies, esmentar que l'alcohol continua sent la substància que genera més demanda a tractament, però aquest any s'ha produït un descens en les notificacions (524 notificacions menys respecte al 2015, o sigui un 12% menys). Pel que fa al tabac tenim també 132 casos més (8,3%). Disminueix l'heroïna en una quantitat poc significativa (35 casos - un 2,5% -). Augmenten significativament les admissions a

tractament per cocaïna en 770 casos (un 35,6%). El cànnabis també disminueix en un 4,5%.

Ludopatia; 3,37%

Benzodiacepines; 1,01%

Alcohol; 30,89%

Cocaïna; 22,17%

Tabac; 12,74%

Cànnabis; 13,90%

Heroïna; 11,37%

Altres; 0,01%

Altres estimulants;

0,49%

Memòria 2016

76

Gràfic 6. Evolució freqüències de notificacions: principals substàncies


Gràfic 7. Evolució del nombre de notificacions per any: Alcohol.


Les notificacions per alcohol disminueixen respecte al 2015 (en un 12%) i és responsable del 31,2% del total de notificacions realitzades en 2016. En el 69% dels casos atesos es tracta d'una demanda de primer tractament. Segueixen augmentant les dones: un 24% el 2015 (23% el 2014) i 25% el 2016, en canvi disminueixen els homes: un 76% 2015 (77% el 2014) i un75% el 2016.

4.359

2.162

1.416

1.586

1.731

126

419

43

65

38

11

3.835

2.932

1.381

1.718

1.656

106

482

85

72

45

18

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

ALCOHOL

COCAÏNA

HEROÏNA

TABAC

CÀNNABIS

BENZODIACEPINES

LUDOPATIA

ALTRES

ANFETAMINES

INTERNET, MÒBIL, JOCS

ALTRES ESTIMULANTS

2016 2015

4.093

4.088 4.356

4.509

4.414

4.552

4.077 4.031

4.132 4.359

3.835

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

77

Gràfic 8. Evolució del nombre de notificacions per any: Heroïna


L'heroïna és la droga que augmenta de manera més significativa (9%). Es constata que, quan van a sol·licitar tractament, un 81% dels demandants, ja ha realitzat altres tractaments amb

anterioritat, dada lleugerament inferior a l'obtingut el 2014 (un 82%).

Gràfic 9. Evolució del nombre de notificacions per any: Cocaïna

1894

1892 1753

1644

1718

1416

1281

1265 1296

1.416

1.381

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

78


Amb una lleugera disminució - en 22 casos (al voltant de l'1%) - en les notificacions, la cocaïna és la segona droga que genera més demanda a tractament. El 51% dels pacients refereixen no haver realitzat cap altre tractament amb anterioritat, i el 22% d'ells compta amb un tractament psiquiàtric previ. Cal destacar el subgrup de consumidors de crack, amb un total de 139 casos (131 en 2014) i les notificacions referides al consum alcohol-cocaïna, que també disminueixen lleugerament (536 casos el 2014 i 514 el 2015).

Gràfic 10.Evolució del nombre de notificacions per any: Cànnabis


Disminueixen també les notificacions per cànnabis en 206 casos (11%), i és responsable del 14% del total de notificacions realitzades en 2015. En el 76% dels casos es tracta de sol·licitud de primer tractament. Subratllar que, en el 20% dels casos es tracta de joves

3.617 3.612

4.208

3.594 3.275

2.886

2.634 2.665

2.782

2.162

2.932

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

726 777

982

1168

1374 1547

1526

1829

1937

1.731

1.656

100

300

500

700

900

1100

1300

1500

1700

1900

2100

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

79

menors de 18 anys, i en un 45% de població amb edats compreses entre els 19 i 29 anys

d'edat.

Gràfic 11. Evolució del nombre de notificacions per any: Tabac


L'any 2016 es produeix una lleugera disminució en les notificacions rebudes per tabac (70 notificacions menys -4% menys-). És l'única droga en què el percentatge de dones admeses a

tractament és superior al dels homes (un 53% per a les dones i un 47% per als homes)

Gràfic 12. Evolució del nombre de notificacions per any: Benzodiazepines


El consum de benzodiazepines disminueix en un 15% respecte a l'any 2015. El percentatge de dones que van a tractament ambulatori segueix incrementant-(un 41% l'any 2014 i un 47% el 2015) i per tant, disminueix el dels homes (un 59% el 2014 i un 53% el 2015).

Paral·lel a les sol·licituds de demanda a tractament motivades per consum de droga, es troben les notificacions per patologies associades al joc (ludopaties). Aquestes,

1.894 1.892

1.753

1.644

1.718

1.416

1.281

1.265 1.296

1.416

1.381

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

141 128

133

145

131

145

104

138

115

126

106

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

80

constitueixen el 4% de les notificacions rebudes en les unitats assistencials ambulatòries.

Durant l'any 2016 es van registrar 63 notificacions més que l'any 2015 (Taula 2).

Taula 11. Evolució del nombre de notificacions per any: Ludopatia

any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Nº notificacio

ns

545 661 653 672 658 514 397 410 439 419 482


Amb un volum de notificacions molt inferior se situen les drogues de síntesi i altres estimulants amfetamínics, al·lucinògens, tranquil·litzants no benzodiacepínics, dissolvents volàtils o altres substàncies psicoactives, les quals es recullen en la categoria d'altres substàncies, amb un total de 130 demandes de tractament enfront de les 119 del 2015. També es recullen 45 notificacions d'admissió a tractament per Internet i mòbils, un 15,5%

més que l'any anterior (Taula 3).

Taula 12. Evolució del nombre de notificacions per any:

amfetamines, altres substàncies, estimulants i Internet, mòbil i

jocs

2013 2014 2015 2016

Amfetamines

65

Internet, mòbil jocs

38 45

Altres sutancias 32 31 43 40

Altres estimulants

66 61 11 90


4.1. Anàlisi de variables específiques

3.1.1. Edat i droga

Segons la distribució per edat, es manté la tendència observada en els darrers anys, amb un augment progressiu de les notificacions per part del grup d'adults, que representen el 84%

Memòria 2016

81

de les notificacions. Aquesta xifra suposa un 4% més respecte l'any anterior, tot i que l'edat mitjana de les persones que van iniciar tractament el 2016 és de 41 anys, pràcticament

igual que el 2015.

El segon grup més ampli que entra en contacte amb la xarxa són els joves (el 13%) seguit

dels menors, el 3%.

Gràfic 13. Distribució de les notificacions per grup d'edat


No obstant això, encara que els menors són el grup minoritari, la xifres absoluta de notificacions registrades és de 520 casos, (el 3,4% sobre el total de demanda a tractament), retrocedint el 0,6% respecte al 2015. No obstant això, és xifra triplica els registres des de 2013.

Cal destacar que, la mitjana d'edat dels menors de 18 anys que van a la xarxa de 16,5 anys, gairebé tres punts més que el 2015 (13,5 anys). Coincideix en aquest grup que, majoritàriament la droga que genera la demanda és el cànnabis, amb xifres superiors al 2013-2015. De fet el 88% de les demandes notificades en menors, la substància que motiva la sol·licitud són els derivats cannàbics (369 casos), sent també la droga que majoritàriament es troba a la base de les notificacions en el grup d'edat de 18 a 29 anys El segueixen en ordre d'importància per a aquest grup la ludopatia (3%) ", cocaïna (2%) i tabac

(1%).

Gràfic 14. Distribució de totes les notificacions de menors d'edat

Menors 3%

Jovens (18-29) 13%

Adults 84%

Memòria 2016

82


En relació a la població juvenil (18-29 anys), les demandes des d'aquest grup d'edat constitueix el 13% (1.578 casos) del total durant 2016, percentatge menor a l'obtingut l'any anterior (14,6%, 1662 casos). A més, destaca que més de la meitat dels joves que han entrat a la xarxa tenen entre 25 a 27 anys i l'edat mitjana del grup dels joves és de 19 anys,

gairebé un punt menys que el 2015. El 23% de 22 -24 i un 20% de 19-21 anys.

En línies generals és aquest ens grup on l'indicador concentra un major volum de notificacions, especialment en el cas del cànnabis, cocaïna i alcohol. S'aprecien notables diferències en 2015 i 2016. D'una banda, creixen els casos de cocaïna, ludopatia i tabac, a més es dispara l'entrada en el sistema de joves per addiccions a altres estimulants i altres,

Per contra, disminueixen en 50 casos els pacients ingressats per alcohol, per cànnabis, heroïna i en més de la meitat dels joves que ingressen a causa d'un trastorn relacionat amb

benzodiazepines.

Taula 13. Evolució de la distribució de substàncies entre població juvenil

SUBSTÀNCIES 2016 2015

TOTAL 1578 1662

Heroïna 81 82

Alcohol 171 221

Cocaïna 413 350

Cànnabis 667 779

Ludopatia 103 98

Tabac 86 85

Crack 18 19

Benzodiazepines 7 19

Altres 13 3

Alcohol 2%

Cocaïna 2%

Cànnabis 88%

Ludopatia 3%

Tabac 1% Altress

estimulants 0%

Altress 4%

Memòria 2016

83

estimulants

Altres 19 6


Els adults representen el grup majoritari de pacients que han entrat en el sistema durant 2016. Gairebé el 40% dels adults ho fan a causa de l'alcohol i gairebé una quarta part per la cocaïna. L'heroïna representa el 13% dels casos, pràcticament com l'any anterior. El cànnabis, ludopatia i crack són els tractaments que més han crescut entre aquest grup de

població.

Gràfic 15. Distribució de totes les notificacions d'adults


3.1.2. Edat d'inici de consum

L'anàlisi de l'edat d'inicide les persones que han iniciat tractament durant 2016 és de 19 anys. Resulten preocupants els 289 casos (2%) registrats de persones que afirmen haver iniciat a consumir drogues a l'edat de 10 anys i fins i tot menys. De la mateixa manera, el 20% assegura haver començat entre els 11 a 14 anys. No obstant això, la majoria (el 43%) ho ha fet entre els 15 a 18 anys. A partir dels 30 anys, la xifra es redueix al 8%.

Heroïna 13%

Alcohol 36%

Cocaïna 23%

Cànnabis 6%

Ludopatia 3%

Tabac 16%

Crack 1%

Benzodiacepines 1%

Altres estimulants

1%

Memòria 2016

84

Pel que fa a l'edat d'inici de cada substància i addicció, el cànnabis i el tabac són les que comencen a consumir els pacients menors d'edat. A partir dels 18 anys, s'inicia el consum d'alcohol, cocaïna i altres estimulants. Els joves de 25 i 30 anys comencen a patir trastorns

associats a la ludopatia i a prendre benzodiazepines.

Taula 14. Edat mitjana d'inici al consum segons substàncies

SUBSTÀNCIES %

Cànnabis 15,55

Tabac 16,38

Alcohol 18,67

Cocaïna 20,82

Altres estimulants 21

Crack 21,71

Heroïna 21,95

Altres 24,33

Ludopatia 25,11

Benzodiazepines 30,22

Gràfic 16. Distribució per grups d'edat de l'edat d'inici de consum

De 10 o menys anys

2%

De 11 a 14 anys 20%

De 15 a 18 anys 43%

De 19 a 21 anys 13%

De 22 a 25 anys

8%

De 26 a 30 anys 6% Més de 30

anys 8%

Memòria 2016

85


4.2 INDICADOR DE URGÈNCIES HOSPITALÀRIES

El indicador de Urgències Hospitalàries ofereix informació sobre els episodis de urgències

hospitalàries relacionades amb el consum no mèdic o no terapèutic de drogues psicoactives

per part de la ciutadania que acudeixen a les urgències dels hospitals valencians, alertant-

los davant de nous canvis en les substàncies i/o patrons de consum. Són mecanismes

d’alerta de nous tipus de urgències o canvis en les substàncies i/o patrons de consum.

Per a la seua obtenció, tal i com recomana la OMS (1971) “el indicador no estima una xifra

exacta, sinó que permet seguir les tendències evolutives”. Segons el protocol en vigor

establert per el Pla Nacional Sobre Drogues, es monitoritza un àrea geogràfica donada, en

aquest cas la Comunitat Valenciana, es monitoritzen els hospitals més rellevants ubicats en

dita àrea. Per a la Comunitat, la mostra d’hospitals sobre els que s’obté el indicador per a

2014 és la que es detalla en la Taula 15

Una setmana de cada mes, seleccionada aleatòriament a principi d’any per el Observatori

Espanyol de la Droga i les Toxicomanies, s’extrau la informació de cada hospital a través del

“Alta Hospitalària” (Informe de Urgències). En 2016, les freqüències trobades per a les 12

setmanes seleccionades ascendeix a 2.057 episodis (Taula 16), el que suposa per a una

estimació anual un total de 8.914 urgències relacionades amb el consum no mèdic o no

terapèutic de drogues psicoactives i, després de fer una estimació per al conjunt de la

població valenciana (estimació sobre SIP) 20.640 episodis de urgències relacionades amb

drogues.

Tabla 16. Distribució de freqüències estimades per a cada episodi de consum de drogues

Freqüències Trobades en 12

Setmanes “N” Estimació total

any “N” Estimació

sobre SIP

Alcohol

1038 4.498 10.415

Heroïna 87 377 873

Cànnabis 163 163 1.636

Benzodiacepines 191 706 1.927

Cocaïna 135 585 1.355

Tabla 15. Mostra d’ Hospitals Valencians Sel·leccionats

Hospital General de Castelló Hospital General Universitari València

Hospital Provincial de Castelló Hospital Peset València

Hospital de la Plana Vila-real Hospital General Universitari Alacant

Hospital Clínic Universitari València Hóspital d’Elx

Hospital La Fe de València

9 Hospitals

Memòria 2016

86

Altres estimulants 44 191 201

Múltiples drogues 182 789 2.067

Combinacions 121 524 1.234

Intents de suïcidi 15 65 181

Malalties físiques i psíquiques

74 321 692

TOTAL 2.057 8.853 20.640

Gràfic 17 Urgències Hospitalàries (Estimacions de les freqüències per a tota la població de la Comunitat Valenciana segons SIP)

La tendència ve marcada en els últims anys per un augment constant en les estimacions de les urgències per a tota la població de la Comunitat Valenciana, però aquesta canvia en 2016 on ens trobem que les xifres es redueixen considerablement apropant-se a les obtingudes en 2013, reduint en quasi 4.000 persones estimades la entrada en urgències.

21563

16954

18864

20567 21786

24110

20640

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Memòria 2016

87

Taula 17. Distribució de percentatges estimats per any i per a cada episodi de consum de drogues.

2010

”N” 2011 “N”

2012 “N”

2013 “N”

2014 “N”

2015 “N”

2016 “N” Comentaris

Alcohol 50,07 48,69 48,11 51,03 48,52 48,16 50,46

Els episodis pel Alcohol superen la meitat dels episodis totals

Heroïna 5,38 4,75 3,57 2,98 4,89 5,60 4,23

Encara que s’havia produït un creixement continuat, en 2016 es redueixen les xifres.

Cànnabis 8,84 6,41 6,08 10,01 10,34 11,70 7,92

Es redueix considerablement el nº d’episodis, amb nivells que només han estat més baixos en 2011 i 2012.

Benzodiacepines 9,27 11,64 10,45 9,38 4,66 3,30 9,29

Pujada considerable en la tendència, trencant amb els últims anys.

Cocaïna 7,07 7,07 6,03 5,47 4,94 5,01 6,56

Augmenten els casos, des de 2011 no hi havia tants episodis.

Múltiples drogues 2,76 2,20 2,99 4,35 4,25 3,93 2,14 Es redueix el percentatge de casos

Combinacions 9,03 4,51 3,52 4,20 6,88 5,68 8,85

Augmenta el número de casos, situant-se quasi en el seu màxim històric

Intents de suïcidi 6,32 10,27 12,37 8,54 11,45 12,16 5,88

Disminució molt notable, obtenint les dades més baixes al menys des de 2010

Altres estimulants 0,56 0,83 0,48 1,12 0,51 0,42 0,73 Els casos segueixen sent poc significatius

Malalties físiques i psíquiques

0,66 3,44 6,40 2,93 3,55 4,05 3,6 Tornen a disminuir el número de casos

Memòria 2016

88

5. ACTIVITAT TERAPÈUTICA COMPLEMENTÀRIA

Com a part integrant de la xarxa assistencial valenciana a un circuit terapèutic constituït

per centres i serveis l'activitat se centra en cobrir de forma integral el procés terapèutic del

malalt drogodependent en les fases de deshabituació i reinserció.

5.1. COMUNITATS TERAPÈUTIQUES (CT)

Les Comunitats Terapèutiques (CT) són centres que, en règim residencial o semi residencial,

tenen com a funció la deshabituació i rehabilitació dels malalts drogodependents o amb

altres trastorns addictius, així com l'aprenentatge d'habilitats, actituds i valors per a la seva

incorporació social.

Dades usuaris

Durant l'any 2016 s'han realitzat 940 sol·licituds en CT amb 537 ingressos. Això implica una

cobertura del 57,12% de la demanda existent. S'ha incrementat, per tant, en un 4,06% els

ingressos en Comunitat Terapèutica, respecte a 2015 (Taula 18).

El nombre total de pacients atesos el 2016 ha estat de 710, dels quals, 537 pacients van

ingressar el 2016 i 173 ho van fer en 2015 (Gràfic 18).


Gràfic 18.Evolució de nº de sol·licituds i ingressos a CT

653 657 702 559

753 834

957 940

432 464 487 385

484 512 516

537

0

200

400

600

800

1000

1200

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Sol·licituds

Ingressos

Taula 18. Sol·licituds - Ingressos en CT

Sol·licituds 2016 Ingressos 2016 Atesos 2016

940 537 710

Memòria 2016

89


Ingrés segons substància

Segons substància, i igual que en anys precedents, alcohol i cocaïna segueixen sent

les substàncies amb major prevalença de consum per part dels pacients atesos a les

Comunitats Terapèutiques. Tal com es mostra en el gràfic 19 ambdues drogues

concentren un 31,75% i 37,28% respectivament. El segueix en ordre d'importància,

cànnabis i opiacis.

Gràfic 19. Distribució d'usuaris segons substància consumida


Edat i sexe

En la distribució per edat i sexe de l'esmentat grup predomina el perfil de pacient baró 525

(73,94% de), amb una edat compresa entre els 41 i 50 anys d'edat (38%), seguides del rang

31-40 anys (34 %).

El 26,06% restant de pacients atesos a les CT, són dones amb un perfil d'edat

majoritàriament, entre 31 i 50 anys d'edat (Gràfic 20).

Alcohol 31,75%

Opiacids 11,17%

Cànnabis 11,46%

Sedants Hipnòtics

3,50%

Cocaïna 37,28%

Altres Estimulants

1,17%

Tabac 1,17%

Múltiples drogues 0,58%

Joc Patològic 1,94%

Memòria 2016

90

Gràfic 20. Distribució d'usuaris atesos en CT per edat i sexe

(Piràmide de població-%)


Tractament

El tractament que es realitza a les Comunitats Terapèutiques actua sobre les següents àrees:

Àrea sanitària (atenció a la patologia orgànica i psiquiàtrica), psicològica (prevenció de

recaigudes, control d'impulsos, entrenament en habilitats socials, extinció de conductes des

adaptatives), educatiu -ocupacional (normalitzar hàbits, formació ocupacional i pre laboral)

i social (orientació laboral, accés a recursos, seguiment judicial), l'enfocament metodològic

d'aquest tipus de recurs es basa en l'aplicació d'un pla de tractament individualitzat, amb

una orientació cognitiu -conductual com intervenció psicològica més utilitzada.

Atès que, la durada del tractament en les Comunitats Terapèutiques és de 6 mesos,

prorrogable en tres mesos més, l'estada mitjana dels pacients ingressats el 2016 se situa en

± 90 dies, i una rotació per plaça de 4,03 usuaris. Reduint l'estada mitjana dels pacients

ingressats respecte de l'any 2015 (94,4), la qual cosa repercuteix en increment de l'índex de

rotació respecte l'any anterior.

10,00%

35,00%

32,00%

23,00%

11,00%

34,00%

38,00%

17,00%

60,00% 40,00% 20,00% 0,00% 20,00% 40,00%

<= 30

31-40

41-50

>50

Homes

Dones

Taula 19. Estada mitjana i Índex de Rotació en CT

Nº de dies

Memòria 2016

91

L'índex de rotació per Comunitat Terapèutica en 2016 es mostra en el Gràfic 21, i en

comparació amb l'any 2015 les CT que han vist incrementat aquest índex han estat les CT

d'Amigó, Arribada II, Arquebisbe Miguel Roca I i II, i Bassa Blanca, a causa del increment del

nombre de pacients atesos en aquestes Comunitats Terapèutiques (Gràfic 21).

Gràfic 21. Índex rotació per centre 2016

Gràfic 22. Índex rotació per centre 2015-2016

4,2

3,7

4,2 4,16 4,5 3,9

3,5

CT AMIGÓ CT ArribadaI

CT ArribadaII

CTArzobispo

Miguel RocaValencia I

CTArzobispo

Miguel RocaValencia II

CT LosVientos

Balsa Blanca

90

Índex de Rotació

4,03

Memòria 2016

92


El nombre d'altes produïdes en les Comunitats Terapèutiques en l'exercici 2016 ha estat de

535 usuaris, per diferents motius, distribuint majoritàriament entre altes voluntàries (29%) i

altes terapèutiques (26%) (Gràfic 23).

Gràfic 23. Distribució de motius d'alta a CT


4,06 3,8

3,55 3,9 3,85

4,15

2,78

4,2

3,7

4,2 4,16 4,5

3,9 3,5

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

CT AMIGÓ CT Arribada I CT Arribada II CT ArzobispoMiguel RocaValencia I

CT ArzobispoMiguel RocaValencia II

CT LosVientos

Balsa Blanca

2015

2016

Alta automática por expirar

espirar estancia máxima

6%

Alta per expulsió

12%

Alta terapèutica 26%

Alta voluntària 29%

Derivació a altre recurs

4%

Exitus 0%

Altres 23%

Memòria 2016

93

Dades recurs

El nombre de Comunitats Terapèutiques que es troben autoritzades segons el Decret

132/2010 de la Generalitat Valenciana i que disposen de places contractades per la

Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública són 7. De titularitat pública són la

CT Els Vents, que disposa de 32 places.

Un total de 130 places contractades es troben en centres de titularitat privada,

gestionats per entitats sense finalitat de lucre, a més de 14 places a la Comunitat

Terapèutica Bassa Blanca, que són exclusivament per a dones, i disposa a més de 2

places per xiquets i xiquetes menors de 3 anys.


La dotació econòmica que destina la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

a la contractació de places assistencials en Comunitats Terapèutiques durant

l'exercici 2016 ha estat de 4.033.193,61 euros.

Taula 20. Distribució de CT a la Comunitat Valenciana

Recurs Entitat Localitat Nº Places

CT Amigó Fundació Amigó Castelló de la Plana

30

CT Arribada I Fundació Noray Alacant 30

CT Arribada II Fundació Noray Alacant 20

CT Arquebisbe Miguel Roca València I

Fundació Arquebisbe Miguel Roca

València 30

CT Arquebisbe Miguel Roca València II

Fundació Arquebisbe Miguel Roca

València 20

CT Els Vents grup Exter Mislata 32

CT Bassa Blanca Eulen.SSSA Enguera 14

7 recursos 5 entitats 5 localitats 178 (2 nens)


92

5.2. CENTRES DE DIA (CD)

Els Centres de Dia (CD) són centres que, en règim ambulatori, desenvolupen

programes de suport al tractament i / o programes de reinserció sociolaboral per a

persones drogodependents o amb altres trastorns addictius, d'acord amb les

necessitats pròpies de l'evolució del seu procés.

Dades usuaris

Durant l'exercici 2016 s'han realitzat 1.827 sol·licituds en CD, de les quals inicien

programa 1.481 pacients. Representant una taxa de cobertura del 81,10%. Tres

punts percentual menys que en l'exercici 2015 (84,15%). Incrementant-se, en un

8,8% les sol·licituds respecte de l'any 2015 (1.679).

El nombre total de pacients atesos el 2016 ha estat de 1.963, dels quals, 1.481

pacients van iniciar programa el 2016 i 482 ho van fer en 2015. Incrementant en un

4.35% dels pacients atesos respecte de l'any anterior (2015 = 1.881).

Taula 21. Dades Usuaris en CD

Sol·licituds 2016 Inicien programa 2016

Pacients atesos 2016

1.827 1.481 1.963

Gràfic 24. Evolució de Nº de Sol·licituds i Atesos en CD


Atesos segons substància

Les principals substàncies consumides continuen sent l'alcohol, cocaïna i cànnabis, representant

el 82,35% del total de pacients, mantenint estable el perfil toxicològic dels pacients, encara

que amb un lleuger augment de l'alcohol respecte a 2014 (2,13%) i una disminució del consum

de cànnabis (2,21%).

2118 1966

1763 1416 1382

1717 1679

1827

1620 1610 1422

1083 1178

1420 1413

1481

0

500

1000

1500

2000

2500

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Sol·licituds

Inicien programa


93



Edat i Sexe

Entre els pacients atesos durant 2016 en els centres de dia (1.963), un 79,62% són homes,

predominant els d'edats compreses entre els 41 i 50 anys (36%).

El 20,38% restant de pacients atesos en els CD són dones, amb un perfil d'edat majoritari d'entre

41 i 50 anys (39%).

Alcohol 38,78%

Opiáceos 10,16%

Cànnabis 10,24%

Sedantes Hipnóticos 1,64%

Cocaïna 33,33%

Altres Estimulants 1,00%

Tabac 0,52%

Disolvents Volàtils 0,12%

Múltiples drogues 0,12%



94

Gràfic 26. Distribució d'usuaris atesos en CD per edat i sexe



Tractament

Els centres de dia desenvolupen els seus respectius programes terapèutics a través de diferents

intervencions dirigides fonamentalment al suport a l'àrea de tractament i la millora de l'àrea

personal, social, ocupacional i estil de vida. A això s'uneix la intervenció amb familiars dels usuaris

com a mecanisme de suport al procés d'incorporació social de l'usuari.

Atès que la durada del tractament en aquest tipus de recursos és de 3 mesos, prorrogable en tres

mesos més, l'estada mitjana d'un usuari per plaça en un CD és de 63,69 dies amb una mitjana de

rotació de 3.77 persones per plaça i una taxa d'ocupació durant l'exercici del 95,81%.

El nombre d'usuaris que finalitzen programa durant l'exercici 2016 ascendeix a 1.455, és a dir un

74,12% del nombre total de pacients atesos. Durant el 2016 es van atendre 482 pacients que van

iniciar programa en el 2015. En referència als motius que fonamenten l'alta del pacient en el recurs,

l'alta terapèutica és de 37% seguida aquest any per l'alta voluntària (26%).

12,00%

31,00%

36,00%

21,00%

8,00%

26,00%

39,00%

27,00%

40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00%

≤30

31-40

41-50

>50

Hombres Mujeres

Taula 22. Estada mitjana i Índex de Rotació en CD

Nº de dies

63.69

Mitjana de Rotació

3,77


95

Gràfic 27. Distribució de motius d'alta


Dades recurs

El total de places públiques en centres de dia durant l'exercici 2016 ascendeix a 520, distribuïdes en

13 centres.

La dotació econòmica, que destina la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a la

contractació de places assistencials en CD durant l'exercici 2016 va ser de 1.286.431,99 € euros.

Alta automàtica per expirar

estància màxima.; 5%

Alta per expulsió; 1%

Alta terapèutica;

37%

Alta voluntària; 26%

Derivació a altre recurs; 7%

Exitus; 0%

Altres; 25%


96

Taula 23. Distribució de CD a la Comunitat Valenciana

Localitat Nº Centre Dia

Nom del centre

entitat places

Alacant 1 CD AEPA Alacant

UTE ARAE

50

Dénia 1 CD AEPA Dénia 30

Oriola 1 CD ACAD Oriola

30

Torrevella 1 CD Esperança i Vida

30

Alcoi 1 CD Alcoi 30

Castelló 2 CD Amigó UTE AMIGÓ-ARACA

40

CD Araca 40

Sagunt 1 CD Sagunt

UTE FUNDACIÓ ARQUEBISBE

MIGUEL ROCA -Fundació ADSIS

40

València 3 CD València 50

CD València I Arquebisbe Miguel Roca

50

CD València II Arquebisbe Miguel Roca

50

Gandia 1 CD Gandia Arquebisbe Miguel Roca

50

Ontinyent 1 CD Ontinyent 30

10 localitats 13 centres 3 entitats 520 places


Amb l'entrada en vigor del Decret 132/2010, del 3 de setembre del Consell, es distingeixen dues

tipologies d'Habitatges: Habitatges de Suport al Tractament i Habitatges de Suport a la Incorporació

Social


97

5.3.1. HABITATGES DE SUPORT AL TRACTAMENT (VAT)

Són recursos residencials on es porta a terme una intervenció psicosocial i educativa dirigida a donar

suport al tractament durant tot el procés evolutiu del pacient.

Dades usuaris

Durant l'exercici 2016 s'han realitzat 37 sol·licituds en VAT, de les quals van ingressar 19 pacients.

Representant una taxa de cobertura del 51,35%. Incrementant-se en una mica més de 10 punts

percentuals aquesta taxa.

El nombre total de pacients atesos el 2016 ha estat de 25, dels quals, 19 pacients van iniciar

programa el 2016 i 6 ho van fer en 2015. Incrementant en un 13% dels pacients atesos respecte de

l'any anterior (2015 = 22).

Taula 24. Sol·licituds - Ingressos en VAT

Sol·licituds 2016 Ingressats 2016 Pacients atesos 2016

37 19 25


En el cas de les VAT i, en l'anàlisi segons substàncies principals de consum, tres d'elles són les

responsables del 83,79% del total de sol·licituds realitzades, sent en ordre d'importància: alcohol,

cocaïna i cànnabis.



Edat i Sexe

En referència al sexe, durant l'any 2016 només s'han atès a homes. Sent de ressaltar que més d'un

terç dels pacients en VAT són menors de 30 anys.

Alcohol 37,84%

Opiacids 10,81%

Cànnabis 16,22% Cocaïna

29,73%



98

Gràfic 29. Distribució usuaris atesos en IVA per edat i sexe


Dades activitat

Atès que la durada del tractament en aquest tipus de recursos és de 6 mesos,

prorrogable en tres mesos més, l'estada mitjana dels pacients ingressats el 2016 se situa en 87 dies

per pacient, sent l'índex de rotació en les VAT arriba de 4,16.

L'increment de l'índex de rotació, passant de 3,66 (2015) a 4,16 (2016) dies ve donat per l'increment

en el nombre de pacients atesos.

El nombre d'altes produïdes en la VAT és de 19 usuaris, un 76% sobre el total de pacients atesos. El

42% de les mateixes són per alta terapèutica.

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00%

≤30

31-40

41-50

>50

28,00%

36,00%

16,00%

20,00%

Hombres atendidos

(pirámide de población- 0%)

Taula 25. Estada mitjana i Índex de Rotació en VAT

Nº de dies

87 dies

Índex de rotació

4.16


99

Gràfic 30. Distribució motius d'alta VAT


Dades recurs

En l'actualitat, hi ha 1 Habitatge de Suport al Tractament en règim de contracte, pertanyent a una

entitat sense ànim de lucre, amb un total de 6 places disponibles a la xarxa pública.

Taula 26. Distribució de VAT a la Comunitat Valenciana

Localitat Nº IVA Nom del Centre entitat places

Castelló 1 VAT Amigó Fundació Amigó 6

1 província 1 centre 1 entitat 6 places


La dotació econòmica per a les places públiques de la VAT, durant l'exercici 2016 va ser de

93.605,40 euros.

Alta per expulsió 16%



Derivació a altre recurs 21%


100

5.3.2. HABITATGES DE SUPORT A LA INCORPORACIÓ SOCIAL (VAIS)

És un recurs residencial on es realitza una intervenció socioeducativa dirigida a donar suport al

tractament i aconseguir la normalització i integració social plena de les persones amb problemes de

drogodependències i addiccions en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.

Dades usuaris

L'any 2016 s'han registrat 28 sol·licituds, efectuant-19 ingressos. El que suposa una cobertura del

67,85% de la demanda anual existent.

El nombre total de pacients atesos el 2016 ha estat de 25, dels quals, 19 pacients van ingressar el

2016 i 6 ho van fer en 2015.

Taula 27. Sol·licituds - Ingressos en VAT

sol·licituds 2016 ingressats 2016 Pacients atesos 2016

28 19 25


El patró de consum dels usuaris es relaciona majoritàriament amb la cocaïna, al 36,36% dels casos,

amb l'alcohol en el 23,64% i amb els opiacis en el 20%.

Gràfic 31. Distribució usuaris segons substància consumida

Edat i Sexe

Els pacients ingressats a la VAT han estat exclusivament homes, amb edats compreses,

majoritàriament, entre 31 i 40 anys (48%) i 41 i 50 anys (20%). No produint-cap ingrés de dones en

aquest exercici.

Alcohol 38,78%

Opiáceos 10,16%

Cannabis 10,24%

Sedantes Hipnóticos

1,64%

Cocaina 33,33% Otros

Estimulantes 1,00%

Tabaco 0,52%

Disolventes Volátiles

0,12%

Múltiples drogas 0,12%

Juego Patológico 4,08%


101

Gràfic 32. Distribució d'usuaris atesos en UVAD per edat i sexe



Dades activitat

A través de programes personalitzats i adaptats a les necessitats individuals, les UVAD constitueixen

un recurs idoni per a aquelles persones que no tenen un sistema de relacions i de vinculació amb

l'entorn i que han aconseguit una estabilització en el seu procés. Juntament amb la facilitació

d'allotjament es propicia el seguiment educatiu, social, psicològic i en cas necessari jurídic, l'usuari

de l'habitatge en pro de facilitar la seva última fase de tractament i la incorporació de la persona al

seu medi.

Atès que la durada del tractament en aquest tipus de recursos és de 3 mesos, prorrogable en tres

mesos més, l'estada mitjana dels usuaris s'ha situat en 87 dies i l'índex de rotació en 4,66.

Les altes produïdes en el 2016 han estat de 19 i destacant el Alta terapèutica en un 37%.

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00%

≤30

31-40

41-50

>50

20,00%

48,00%

20,00%

12,00%

Taula 28. Estada mitjana i Índex de Rotació en UVAD

Nº de Dies

77dies

Índex de rotació

4.16


102

Gràfic 33. Distribució de motius d'alta UVAD


Dades recurs

Tal com es recull en la següent taula, actualment a la Comunitat Valenciana es disposa de 6 places

públiques en un Habitatge de Suport a la Incorporació Social situada a la ciutat d'Alcoi. La dotació

econòmica de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a la UVAD ha ascendit, en

l'exercici 2016-56.731,36 euros.

Taula 29. Distribució de VAT a la Comunitat Valenciana

Localitat Nº VAT

Nom del Centre entitat places

Alcoi 1 UVAD Alcoi Fundació AEPA 6

Alta per expulsió 5%



Derivació a un altre recurs

11%

Uns altres 21%


103

5.4. DADES GENERALS

Totes les dades anteriorment analitzats, pertanyen a sol·licituds creades per la UCA que existeixen

a la Comunitat Valenciana. Actualment hi ha 33 UCA i 5 UA i cadascuna d'elles ha realitzats la

quantitat de sol·licituds que es mostra en la gràfica següent:

Gràfic 34. Nombre de sol·licituds per UCA


Un cop creada la sol·licitud d'ingrés a qualsevol dels recursos, el pacient entra en espera perquè se

li assigni el recurs. Per a l'any 2016 la mitjana d'espera per a l'accés als diferents recursos va ser la

següent:

64

52

21

55

25

50

46

63

165

34

111

55

145

88

24

146

93

47

131

51

155

98

206

20

137

48

106

82

127

46

35

30

148

57

200

97

78

C.ALC. ALICANTE

C.ALC. DE ALCOI

C.ALC. DE ELX

C.ALC. DE GANDIA

C.ALC. TRINITAT

C.C.A DE PATERNA-LA COMA

C.C.A. ALICANTE CAMPOAMOR

C.C.A. DE ALCOI

C.C.A. DE ALZIRA

C.C.A. DE BENIDORM

C.C.A. DE CAMPANAR

C.C.A. DE CATARROJA

C.C.A. DE CS H.PROVINCIAL

C.C.A. DE DENIA

C.C.A. DE ELDA

C.C.A. DE GANDIA

C.C.A. DE LA VALL D'UIXO

C.C.A. DE LA VILA JOIOSA

C.C.A. DE MANISES

C.C.A. DE MASSAMAGRELL

C.C.A. DE MONCADA

C.C.A. DE ORIHUELA

C.C.A. DE PADRE PORTA

C.C.A. DE REQUENA

C.C.A. DE SAGUNTO

C.C.A. DE SAN ISIDRO

C.C.A. DE SAN MARCELINO

C.C.A. DE STA. FAZ

C.C.A. DE TORRENT

C.C.A. DE TORREVIEJA

C.C.A. DE VILLENA

C.C.A. DE VINAROS

C.C.A. DE XATIVA

C.C.A. ELCHE SAN FERMIN

C.C.A. ELX TOSCAR

C.C.A. GUILLEM DE CASTRO

U.C.A. DE CASTELLON


104

Gràfic 35. Dies mitjans d'espera


No totes les sol·licituds que es creen i estan en espera d'ingressar en algun circuit terapèutic arriben

a entrar. Per diferents motius moltes d'elles són desestimades. Les quantitats de sol·licituds

desestimades són les següents

Gràfic 36. Nº d'desestimacions


Els diferents motius pels quals es desestima una sol·licitud són els següents.

55,35

13,46

25,53

35,18

75,77

20,79

87,83

18,39

CT

CD

VAIS

VAT

2016 2015

391

224

24

16

379

320

19

8

CT

CD

VAT

VAIS

2016 2015


105

Gràfic 37. Motius de desestimació


Com es pot observar la majoria de les desestimacions es produeixen a petició de l'interessat, (337,

el 46,41%) quan després d'acudir i sol·licitar el seu ingrés en algun centre, renúncia a aquesta

possibilitat.

0 50 100 150 200 250 300 350

A petició de l'interessat

Canvi de recurs

Exitus

Incompareixença

Altres

Problemes de salut

Problemes judicials

305

64

5

108

146

10

17

241

78

6

106

137

4

5

2014 2015


106

En la següent gràfica es mostra la quantitat d'usuaris atesos o que inicien programa de tractament

durant 2016, sent un total de 2.056.

Gràfic 38. Ingressats per centre


89

80

172

74

99

97

90

140

76

102

136

153

173

96

81

64

95

70

35

96

19

19

CD ACAD ORIHUELA

CD AEPA ALCOY

CD AEPA ALICANTE

CD AEPA DENIA

CD AMIGÓ

CD ARACA

CD ESPERANZA Y VIDA TORREVIEJA

CD Gandia ARZOBISPO M.R

CD ONTENIENTE

CD SAGUNTO ADSIS

CD VALENCIA ADSIS

CD Valencia I ARZOBISPO M.R.

CD Valencia II ARZOBISPO M.R

CT AMIGÓ

CT Arribada I

CT Arribada II

CT Arzobispo Miguel Roca Valencia1

CT Arzobispo Miguel Roca Valencia2

CT Balsa Blanca

CT Los Vientos

VAIS ALCOY

VAT AMIGÓ


107

5.5. AUTOAJUDA

El fenomen social de l'autoajuda, especialment en el tractament de l'alcoholisme se situa en un

primer nivell de recomanació per organismes internacionals i nacionals. Vinculat a les accions de

suport social, els grups d'autoajuda ofereixen una primera resposta immediata a les necessitats

d'orientació i informació que malalts i / o els familiars d'aquests puguin tenir enfront de la

problemàtica de l'alcoholisme.

Atesa la important tasca que aquests grups d'autoajuda realitzen, des del Servei de Gestió de Drogodependències s'ha subvencionat en l'exercici 2016-17 associacions d'alcohòlics rehabilitats per un import total de 100.000 euros.

Taula 30. Relació d'associacions d'alcohòlics rehabilitats

subvencionades en l'exercici 2016

Associació Alcohòlics Rehabilitats Elda, Petrer i Comarca (AAREP)

Associació Alcohòlics Rehabilitats d'Utiel (Aaru)

Associació Provincial Alacantina d'Ex-alcohòlics (APAEX BENIDORM)

Associació de Protecció i Ajuda a l'Ex-alcohòlic (APAEX ELX)

Associació de Protecció i Ajuda a l'Ex-alcohòlic (APAEX Torrevieja)

Associació de Protecció i Ajuda a l'Ex-alcohòlic (APAEX Villena)

Associació Alcohòlics Rehabilitats Albereda (ARACA)

Associació Alcohòlics Rehabilitats de la Mediterrània (ARME)

Associació Alcohòlics Rehabilitats Torrent i Comarca (ARTIC)

Associació Alcohòlics Rehabilitats l'Horta Nord

Associació Alcohòlics Rehabilitats Sant Jordi

Associació AREAV

Associació de la Safor de Prevenció i Informació Drogodependències (ASPID)

Associació Valenciana d'Ex-alcohòlics (AVEX)

Associació Villarealense d'Alcohòlics Rehabilitats (AVIAR)

Grup d'Alcohòlics Rehabilitats d'Alcoi (GARA)

Riu Sec


Aquestes associacions atenen més de 3.800 usuaris, desenvolupant les seves accions a través de

l'autoajuda. Des aquestes entitats es duen a terme teràpies individuals, grupals i familiars, tallers

de creixement personal (habilitats socials, assertivitat, ocupació del temps lliure, etc ...) tallers

terapèutics ocupacionals (jardineria, artesania, fusteria, etc ...) i activitats d'oci i convivència

(teatre, vídeo fòrum, sortides exteriors, etc.). Aquestes actuacions, es complementen amb els

serveis d'assessorament a les persones afectades per la malaltia alcohòlica i els seus familiars, a

més d'informar i orientar sobre els recursos existents per al tractament de la malaltia i la seva

reinserció sociolaboral i familiar.


108

0

100

200

300

400

500

600

Usuaris Nous

3158

2547

1934 2159

2459 2182 2255

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

6. ATENCIONS ESPECIALS

6.1. CENTRES D'INTERVENCIÓ DE BAIXA EXIGÈNCIA (CIBE)

Dades usuaris

Durant l'any 2016 el nombre d'usuaris nous atesos (aquells que han contactat per primera vegada en

l'any amb el recurs) ascendeix a 420. Si a aquesta xifra s'afegeix la resta de població atesa durant

l'exercici, el nombre total d'usuaris arriba als 2.255 pacients.

Taula 31. Nombre total d'usuaris en CIBE

Nous usuaris Usuaris atesos

420 2.255

S'aprecia un canvi de tendència respecte a anys anteriors en relació a l'acumulat anual d'usuaris

atesos, mantenint-se el volum d'usuaris nous.

Gràfic 39.Usuarios nous Gràfic 40. Usuaris atesos durant l'exercici


Pel que fa al perfil demogràfic i social dels usuaris atesos, es mantenen les característiques bàsiques observades l'any anterior; majoritàriament es tracta de subjectes homes (79%) d'uns 42 anys d'edat i sense domicili en el 45% dels casos.

Taula 32. Dades sociodemogràfiques bàsiques d'usuaris atesos en CIBE

any Sexe (%)

edat mitjana Sense domicili (%) H M

2011

78 22

39.4 39

2012 39 45

2013 41 53

2014 78 22 42 42

2015 79 21 42 45

2016 79 21 42 45


Pel que fa al perfil toxicològic ressaltar un canvi en la tendència observada. Si bé fins al moment al


109

crac apareixia com la substància amb major prevalença de consum, en el present any, l'alcohol es

notifica com a droga principal en la majoria d'usuaris d'aquests recursos, concretament en un 25,5%.

Aquest augment significatiu del 46,7% en la comparativa entre anys probablement es relacioni amb

la baixa disponibilitat econòmica d'aquests grups, encara més deteriorada en els últims anys de crisi

i la necessitat d'accedir a substàncies més barates. En tot cas considerar que, si aquest canvi en el

perfil toxicològic es manté en el temps, necessàriament hauran de replantejar-se les atencions

ofertades des dels CIBE per a la seva millor adaptació a les característiques pròpies de la malaltia

alcohòlica.

Gràfic 41. Comparativa perfil toxicològic. Nº usuaris atesos en CIBE

Gràfic 42. Comparativa perfil toxicològic. Distribució Nº usuaris atesos en CIBEs


Del conjunt de la població usuària d'aquest tipus de recursos sobre la qual es disposa d'informació,

el 64,5% està en contacte amb la xarxa assistencial de tractament específica de drogues o de salut

mental, mentre que el 35,5% restant no rep cap tipus de tractament en relació al seu problema

0

100

200

300

400

500

600

2015

2016

2015 2016

26,6% 24,17%

20,2% 18,76%

21,8% 25,54%

9,4% 10,38%

3,9% 4,12%

Crack (cocaïna base) Heroïna Alcohol Cocaïna Heroïna+Cocaïna


110

addictiu, cosa que justifica la necessitat de seguir intensificant les estratègies de "acostament" a

aquests col·lectius.

Gràfic 23. Distribució de la població al tractament


A la situació descrita, afegir un fet significatiu: es tracta d'una població amb elevades pràctiques de

risc tant en el consum de substàncies com en els seus comportaments sexuals la qual cosa porta a

situacions serològiques que arriben a assolir el 21,5% de seropositivitat en VIH , el 40% en VHC, el 5%

en VHB, o que, en un 28,5% dels casos no es disposa d'informació sobre la seva situació mèdica.

Dades activitat

Les actuacions realitzades sobre aquest col·lectiu de consumidors de risc en actiu se centren

fonamentalment en l'esfera biopsicosocial, intentant cobrir les seves necessitats més bàsiques i

fomentant les estratègies per a la seva captació i derivació a recursos més normalitzats.

A l'àrea d'intervenció biopsicosocial podem distingir tres subtipus d'intervencions:

Intervencions psicològiques: informació, escolta, accions de motivació de caràcter breu,

atenció a situacions de crisi, informes psicològics, etc ...

Intervencions socials: informació sobre prestacions, tramitació de documentació,

acompanyament a recursos, mediació familiar, derivació o contacte amb xarxa sociosanitària,

informes de seguiment, etc ...

Intervencions sanitàries: cures d'abscessos, ferides, vacunació, proves de detecció de

malalties, custòdia i dispensació de tractaments pautats per altres recursos assistencials, atenció a

sobredosi, etc ...

En el còmput global, des dels 5 CIBE finançats s'han realitzat un total de 63.698 intervencions.

Considerant que un dels objectius finals perseguits amb aquest tipus d'actuacions és la captació

d'usuaris i la seva derivació a altres recursos per al tractament dels seus problemes addictius i

patologia associada, inclosa la problemàtica sociofamiliar o sociolaboral, destacar la derivació al

sistema sanitari de 903, i al sistema social 763 pacients durant l'any 2015.

Sense tractament;

35,5

En tractamiento:

UCA; 40,1

En tractament: TMM; 17,0

En tractament psiquiàtric; 7,4


111

Taula 23. Tipologia i nombre d'intervencions bàsiques realitzades en CIBE

Tipologia Nombre

Informació i Intervencions psicològiques 21.636

Intervencions socials 13.166

Intervencions sanitàries

Cures 1.686

26.985

Intervencions sanitàries 18.462

Determinacions i tests 735

Tractaments directament observats

6.039

Atenció a sobredosi 7

Vacunes

tètanus 3

grip 34

VHA 6

VHB 13

Derivació a recursos

Sanitaris 903

1.911 De tipus social 763

De inserció laboral 231

Allotjament en pensions 14


Juntament amb les intervencions descrites es troba el conjunt de prestacions bàsiques dispensades

als usuaris, dirigides a cobrir les necessitats més elementals com alimentació, higiene, descans, etc.

Cal destacar l'augment en el nombre d'accions relacionades amb el subministrament d'aliments, les

quals passen a 2015 de 59.060 prestacions a 267.044 accions en 2016.

Taula 34. Tipologia i nombre de prestacions bàsiques realitzades en CIBE

Tipologia Nombre

Prestacions Bàsiques

Alimentació 221.354

267.044

Higiene personal 22.776

Bugaderia 6.584

Rober 3.034

Descans 13.296

Reducció de Danys

Repartiment de material

Kits de venopunció

61.763

101.128 Kits de sexe segur 21.293

Paper d'alumini 15.140

Tubs d'inhalació 2.932

Recollida de material

xeringues 17.886 17.886

Usuaris assistents a Tallers sociosanitaris 1.173


De la mateixa manera totes les estratègies de baixa exigència posades en marxa per disminuir els

danys relacionats amb el consum constitueixen un altre dels eixos d'atenció a aquests grups de

població, a través de les quals es facilita i augmenta la freqüència de contacte amb ells. Cal

destacar en aquesta àrea l'augment en el nombre d'accions realitzades dirigides a:

Subministrament als usuaris de paper d'alumini i tubs d'inhalació per a la utilització de la via

"inhalada" (18.072).


112

Repartiment de kits de venopunció (61.763), incidint en la importància de la recuperació del

material infectat, amb un índex de recuperació del 50%.

Repartiment de preservatius com a eina per a la prevenció en la transmissió de malalties

infectocontagioses per via sexual (21.293).

Finalment i paral·lel a l'activitat descrita destacar els 1.173 usuaris que ha assistit als 442 tallers

realitzats des dels CIBE.

Dades recurs

En l'actualitat, existeixen 5 Centres de Baixa Exigència amb una cobertura de la totalitat de les tres

províncies, corresponent-1 al tipus I (CIBE d'intervenció social) i els altres 4 autoritzats sota la

tipologia de CIBE d'atenció sociosanitària continuada (CIBE II ), tal com es reflecteix

en la Taula 3:

Taula 35. Distribució de CIBE a la Comunitat Valenciana

Recurs Entitat Localitat

CIBE II CASTELLÓ Fundació Salut i

Comunitat Castelló

CIBE II UMADA Fundació Salut i

Comunitat València

CIBE IIMARÍTIMO Comitè Ciutadà Anti-

Sida De La CV València

CIBE I Cereda Associació Metges del

Món -CV València

CIBE II CREU ROJA ALACANT Assemblea Provincial de Creu Roja. Alacant

Alacant

5 CIBE 4 entitats 3 províncies


A través de la línia pressupostària "centres i programes de reinserció social de drogodependents",

s'han subvencionat els CIBE, amb un import anual de 799.000,00 € (Resolució de 22 de desembre de

2015, de la Conselleria d'Sanitad Universal i Salut Pública , per la qual es convoquen i s'aproven les

bases reguladores de subvencions en matèria d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres

trastorns addictius per a l'exercici 2016).

6.2. Unitats de valoració i suport en drogodependències (UVAD)

Dades usuaris

L'actuació de les Unitats de Valoració i Suport en Drogodependències (UVAD) a través de l'elaboració

d'informes a fi d'oferir un servei d'assessorament, valoració i suport als òrgans judicials i al propi

subjecte afectat. Des d'aquests recursos s'han realitzat 220 informes a persones durant el 2016, sent

387 nous informes elaborats en l'any.

Taula 36. Nombre total d'usuaris en UVAD

Usuaris nous Usuaris atesos

220 387


113

En aquest exercici observem un creixement d'usuaris nous en 8 casos (3,1%), igual que aquells que ja

havien estat atesos amb anterioritat a 40 (8,83%).

Gràfic 44. Evolució nº usuaris en UVAD


El perfil sociodemogràfic d'aquest tipus d'usuaris manté una descripció similar en el temps, amb

lleugers canvis fonamentalment pel que fa a taxes d'atur. En línies generals parlem de:

De la mateixa manera, es manté un perfil estable respecte a les substàncies d'abús i / o

dependència relacionades amb els problemes juridicopenals presentats, amb la cocaïna droga més

usada per gairebé la meitat d'usuaris, seguida de cànnabis, alcohol i heroïna.

0

100

200

300

400

500

600

Usuaris Nous Usuaris Atesos

212

517

254

453

262

493

220

387 2013

2014

2015

2016

• Espanyols (87%),

• Homes (89%),

• Residents en els nuclis urbans grans (48%),

• Baix nivell d'estudis (més del 65% igual o inferior a l'ESO)

• Aturats (51%)


114

Gráfico 45. Distribució d'usuaris segons substància


L'activitat desenvolupada per aquest tipus de recursos es centra fonamentalment en la realització

d'informes pericials i assessorament legal entre el temps que suposa la informació orientació a

drogodependents amb problemes juridicopenals.

Gràfic 46. Distribució d'activitat realitzada a UVAD


Heroïna; 9,4%

Cocaïna; 45,1%

Cànnabis; 16,5%

Alcohol; 12,3%

Benzodiacepines; 0,2%

Amfetamines i derivats; 0,9%

Altres; 0,9%

Desconegut; 14,7%

Informació-Orientació;

33,6%

Assesorament legal; 30,4%

Informe situació judicial; 1,0%

Informe pericial; 20,0%

Informe de tractament per a

suspensió o sustitució de pena; 1,3%

Informe de seguiment; 1,3%

Ratificació; 12,2%


115

Tot i que els usuaris atesos són derivats majoritàriament pels advocats defensors (45%), els centres i

serveis específics per al tractament de les drogodependències (24,9%) o els òrgans jurisdiccionals

(14,8%), els que fan la demanda directament pels diferents òrgans judicials o penitenciaris (51,8%) o

els propis usuaris (34,4%)

Taula 37. Distribució d'usuaris atesos en UVAD segons òrgan de derivació i demandant

Derivat de % Demanda Iniciada per %

Advocats 44,9 Òrgans judicials o

penitenciaris 51,8

Centres de tractament de drogodependències

24,9 Propis usuaris 34,4

Òrgans jurisdiccionals 14,8 Advocat 11,3

Amics, familiars 10,4 Familiar 1,5

altres 4,1 Altres 1


El tipus de procediment més freqüent, continua sent el jurídic-penal (97,9%), tot i que es torna a

observar un canvi en la tipologia de delictes comesos: els delictes contra el patrimoni i contra la

salut pública apareixen amb una distribució més o menys homogènia com a principals acusacions

contra els usuaris atesos, cosa que implica en la comparativa un descens dels delictes relacionats

amb el tràfic de drogues. A això s'afegeix un augment de delictes contra les persones i contra la

seguretat del trànsit, concentrant el 17% de la demanda atesa.

Gráfic 47. Distribució dels principals delictes associats als casos atesos en UVAD (%)


2 5,8 4,5

11,2 21,4

34,3

53

33,8

19,1 15,0

2015 2016

Altres

Contra la Salut Pública

Contra el Patrimoni

Contra las Persones

Contra la Seguritat del Tràfic


116

Eximente

Completa; 1,1%

Atenuant; 62,1% Sense

circunstàncies; 15,8%

Pendent celebració J.O.; 21,1%

Destaca el tractament que des dels tribunals de justícia valencians es dóna als trastorns addictius

per substàncies tòxiques com a circumstància modificativa de la responsabilitat penal.

Majoritàriament i en els casos penals en els quals es procedeix aplicar aquest tipus de mesures, es

considera la drogodependència com a circumstància atenuant de la pena. Exemple d'això són les

dades obtingudes en l'exercici 2016.

Del total de casos atesos, en 95 d'ells s'ha

sol·licitat l'aplicació de circumstàncies

modificatives de responsabilitat penal. En aquest

grup:

- El 21,1% dels casos està encara pendents

del corresponent judici.

- El 15,8% no reunien les circumstàncies

modificatives de responsabilitat penal necessàries

- Al 62,1% se li han aplicat un atenuant per

drogoaddicció.


La suspensió de les penes privatives de llibertat condicionades a la realització d'un tractament de

desintoxicació i deshabituació per part del drogodependent, previst a l'article 87 del Codi Penal

també s'aplica en percentatges bastants elevats.

Del total d'informes emesos, en 92 casos s'ha sol·licitat l'aplicació de mesures alternatives a l'ingrés

a la presó.

- En el 68,5% dels casos era improcedent la seva aplicació.

- En el 30,4% la suspensió s'ha condicionat a tractament.

Dades recurs

Com a centres i serveis d'actuació en matèria de drogodependències actualment es disposa de 4 en

l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Taula 38. Distribució de UVAD a la Comunitat Valenciana

recurs Entitat Localitat

UVAD Associació de Prevenció, Assessorament, Tractament i

Investigació en Marginació i Drogues Castelló

UVAD Associació de Familiars per a la Lluita contra la Droga "Avant" València

UVAD Associació Provincial Alacantina Ajuda Drogodependent Alacant

UVAD Fundació ADSIS València

Actualment la Conselleria d'e Sanitat Universal i Salut Pública, finança a través de subvencions les 4

UVAD esmentades, amb una dotació en el present exercici de 2016 de 90.000 euros.

Gràfic 48. Circumstàncies modificatives de responsabilitat penal aplicades (N = 96)


117

7. SANCIONS

Des de la Direcció General d'Assistència Sanitària, Servei de Gestió de les Drogodependències i

Altres Trastorns Addictius, es va proposar a principis d'any (2016), a tots els ajuntaments amb una

població superior a 20.000 habitants i en les diferents mancomunitats en les que agrupen els

municipis d'inferior població, la realització de cursos formatius-informatius, sobre l'aplicació

pràctica de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat

Valenciana, i la normativa estatal aplicable en el camp de les drogodependències i altres trastorns

addictius, sobretot pel que fa a les infraccions i sancions per la venda, subministrament, consum,

publicitat i promoció de begudes alcohòliques i de productes del tabac.

Aquests cursos neixen amb l'objectiu d'informar a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat de la

diferent normativa que regula la matèria de drogodependències i facilitar-los alguns models, per

així fer més fàcil i efectiva la valuosa tasca que realitzen cada dia. A més, es pretenia facilitar la

coordinació i comunicació entre els ajuntaments i la Conselleria, per tal d'incrementar l'eficàcia i

l'eficiència i, també, evitar duplicitats entre les diferents administracions.

Per complir aquest últim objectiu, s'ha posat a disposició de tots els ajuntaments i dels membres de

les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat un correu electrònic ([email protected]), Mitjançant el qual

ens podem comunicar per tal de conèixer en cada moment l'estat de cada procediment, el nombre

total de procediments iniciats, el tipus d'infraccions i el tipus de sancions que s'imposen. Això

suposa una col·laboració per part de les diferents administracions per poder treballar en un objectiu

comú, com és, sancionar l'oferta i reduir la demanda a l'efecte de pal·liar al màxim les

conseqüències.

Després de 14 cursos realitzats al llarg i ample del territori valencià, arribant a un total de 241

municipis i un nombre de participants de gairebé 750 assistents, entre els quals trobàvem a

membres de Policia Local, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Autonòmica, Tècnics en prevenció

de drogodependències, tant d'Ajuntaments com de Mancomunitats, regidors de l'àrea corresponent i

alcaldes d'alguns dels municipis participants, la conclusió ha estat molt positiva, ja que la major

part dels assistents ens han demostrat la seva satisfacció en el curs i l'aplicació pràctica de les

matèries tractades en aquests.

A causa de la realització d'aquests cursos, el nombre de sancions tramitades per la Direcció General

d'Assistència Sanitària ha augmentat en un 60% respecte a l'any 2015, això sense tenir en compte les

infraccions sancionades directament pels ajuntaments, els quals són competents sempre que es

tracti d'infraccions lleus.

Cal destacar que del total de les infraccions tramitades per la Direcció General d'Assistència

Sanitària, el 30% és per vulneració de la Llei 42/2010, de 30 de desembre, per la qual es modifica la

Llei 28/2005, de 26 de desembre , de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la

venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac i el 70% restant és per

infracció de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat

Valenciana.

De les sancions tramitades per infracció a la Llei de Tabac, la més important pel que fa al nombre

de procediments tramitats, és per permetre fumar en llocs on la normativa ho prohibeix, tractant-

se d'infraccions greus, sancionades amb multa de 601 a 10.000 euros.


118

En segon lloc trobem la infracció lleu de fumar en llocs no permesos per la llei, imposant així una

sanció que pot anar de 30 fins als 600 euros. També hi ha altres expedients en què se sanciona la

venda de tabac en llocs no autoritzats o de una manera il·legal (la més habitual és la venda de

cigarrets per unitats soltes o sense complir la normativa de les màquines expenedores), la venda de

tabac a menors, o la manca de cartells anunciadors de la prohibició de venda de tabac a menors.

Pel que fa a les infraccions a la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la

Comunitat Valenciana, el 55% de les sancions són per venda i / o consum d'alcohol a la via pública,

el 28% per venda d'alcohol fora de l'horari permès i el 17% per a subministrament, gratuït o no,

d'alcohol a menors. La totalitat d'aquestes infraccions són lleus, sancionades segons preveu

l'esmentada norma amb multa de fins a 15.000 euros.

memoria anual d’activitat - gva.es2016... · memoria anual d’activitat 2016 servei de gestio de...

Documents