Tècniques i Tecnologies de les Arts

Curs 2010-11

Odile Moreno Sanchez

El meu treball al llarg d’aquest curs s’ha basat en utilitzar la figura animal com a canald’expressió. Totes les obres que he fet mantenen una estreta relació conceptual ambles fávules, contes infantils, on els personatges son animals i que son coneguts per lagran majoria.

Per aquest últim projecte he volgut fer un punt i apart en la línea de treball.

Potser no ha sigut molt prudent fer-ho a final de curs però he trobat que amb l’estiuper davant necessitava un nou plantejament.

Així doncs, per primer cop he treballat amb el cos humà.

El material escollit va ser la cera degut, a que a l’assignatura de foneria la hem treballatconstantment per a fer motlles que posteriorment serien fosos en bronze. La cera estractava d’un material transformable amb el que gaudia treballant.

En la foneria la cera tan sols es un material de transició , i sovint sentia pena per fondre lespeces de cera ja que l’acabat, la textura, i en general el caràcter que adoptaven emsemblava artísticament més interessant que el resultat final del bronze.

El procediment que vaig seguir va ser treure’m un motlle amb vena de guix dels meuspropis peus . Un cop secs vaig aplicar una capa de sabó a modo de desemmotllant ivaig aplicar la primera capa de cera omplint i buidant el motlle repetides vegades.Creant així una pel·lícula cada cop més gruixuda i amb diferents gammes de colors itransparències, depenent dels percentatges de cera, parafina i pigments que hi posés.

Només calia esperar a que la cera es refredés i enretirar les venes de guix. Feina queva resultar més difícil del que pensava, degut a que les venes de guix en algunes zonesestaven posades amb la veta horitzontal, que dificultava molt més que la fibra esseparés, que las que estaven posades verticalment.

En el peu esquerra va resultar impossible descobrir el dits perquè la vena havia estatposada d’una manera incorrecte.

El resultat va ser un únic peu de cera recobert per una capa fina de vena de guix quedonava un joc de textures, unes naturals per part de les arrugues de la pell, i altressintètiques pel tramat del teixit, amb un resultat interessant.

El significat de l’obra no és concret. La intenció de l’obra era donar-me peu, i mai mésben dit, a un nou diàleg a través del cos humà.

Tot i que els resultats no han estat els desitjats trobo que l’experiment m’ha despertatprou interès per seguir en aquesta línea un temps.

Personalment, aquest últim projecte que ha resultat imperfecte i encara per millorar,m’ha produït més satisfacció que d’altres que he obtingut el resultat esperat i nom’han aportat res més enllà del que ja sabia.