Programes Sòcrates Erasmus Sèneca

XV Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris de la Xarxa d'Universitats “Joan Lluís Vives”

UOC. Centre de Suport del Barcelonès Av. Drassanes, 3-5 - Barcelona

Amb la col·laboració dels Departaments de Filologia Catalana, Espanyola, Francesa i Romànica

PROJECTE MINERVA III

2 de juny de 2006

Presentació de: Lidia Lozano, Eric Martin, Irene Vives i Manel Tost

Cada any, el nombre d’estudiants que vénen a les Universitats catalanes des de la resta de l’Estat (programa Sèneca), d’arreu d’Europa (programa Sòcrates Erasmus) i d’altres llocs del món (programes de mobilitat) creix de forma notable. Tot indica, a més, que el nombre d’aquestes visites tendirà a augmentar en un futur immediat, donada l’atracció creixent de Barcelona i Catalunya arreu d’Europa i del món, d’una banda, i també per l’increment de la mobilitat estudiantil general, de l’altra. I els nous programes (elaborats per la Unió Europea de cara a 2007-2013) d’educació i formació al llarg de la vida [ILLP, en les sigles angleses] reforçaran encara més aquesta tendència.Molts dels estudiants que vénen, si no la gran majoria, tenen un desconeixement gairebé total de la llengua del país. I això representa, a més, un dels frens per a l’augment dels efectius de joves que podrien estudiar a casa nostra.

1. Marc general

1.1

PRO

GRAM

ES D

’INTE

RCAN

VIS

Es dóna també la circumstància que s’han desenvolupat últimament tot un seguit d’estudis sobre nous enfocaments en l’ensenyament-aprenentatge de les llengües veïnes (romà-niques en especial), basats en la intercomprensió, és a dir, l’accés a més d’una llengua romànica a la vegada, la qual cosa pot representar un notable aŀlicient pels estudiants que vénen a Catalunya, on ja es gaudeix d’un bilingüisme actiu com no es dóna gairebé enlloc.

D’altra banda, les anomenades tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen ara noves maneres de fer en l’ensenyament de les llengües, molt especialment en el tractament de l’oralitat, que ha estat sovint molt ignorada en els mètodes clàssics. I, precisament, aquestes tecnologies poden ser de gran utilitat en un tipus de material lleuger i polivalent que es descriu aquí.

1.2

LES

TIC

De tot això va néixer la proposta de concebre i elaborar nous materials didàctics que trenquessin amb metodologies avui obsoletes i que facilitessin l’accés al català en el marc d’uns ensenyaments plurilingües i pluriculturals des de la perspec-tiva de la intercomprensió en llengües romàniques.

Aquest és l’origen del projecte Minerva que s’inscriu en la línia d’actuacions de diferents grups de l’ICE de la UAB que treballen sobre la didàctica de les llengües veïnes. A tall d’exemple es poden citar:

Galatea, Ariadna, Galanet, Minerva, Itinerari romànics.

Els productes d’aquests projectes (Sòcrates Lingua, la majoria d’ells) són a l’abast del gran públic. Altres estan penjats a Internet, com Galanet i Itineraris romànics. Alguns d’ells (els que han estat coordinats per l’ICE de la UAB, inclouen el català com a llengua de treball (Ariadna, Minerva, Itineraris romànics), la qual cosa és poc freqüent.

1.3

ELS

PRO

JECT

ES D

’INTE

RCOM

PREN

SIÓ

Direcció Promoció i Ensenyament de les llengües

D:\modulo2_gato\modulo4.htm

Unió llatina és una organització intergovernamental en la qual participen 34 països de llengües neollatines que és, a més, un del pocs (si no l’únic) organisme internacional on el català figura entre les llengües de treballs oficials (donada la presència d’Andorra en el seu si).

D:\modulo1_isla\modulo1.htm

D:\modulo3_pizza\modulo3.htm

D:\modulo4_zorro\modulo4.htm

D:\modulo5_massamba\modulo5.htm

Adreces: http://www.u-grenoble3.fr/galatea – http://galanet.free.fr – http://dpel.unilat.org

Recursos complementaris per desenvolupar l’estudidel català

Una aplicació en línia per a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de la intercomprensió entre llengües veïnes

Una aproximació progressivaa la riquesa cultural catalana

Un aparell didàcticcomplet per a la comprensió oral i escrita

Uns documents multimèdia de tipus divers

Una tipologia textual variada en la qual el discurs acadèmic és sempre present

Un ampli aprofitament de les funcionalitats que ofereixen avui dia les TIC

’

2. Característiques principals

3. Estructura dels mòduls

Cada mòdul consta de tres documents que constitueixen tres maneres diferents de generar l’aprenentatge:

a) Una curta ficció, interpretada per alumnes de l’Institut del Teatre, sobre temes propis del públic (universitari) al qual va dirigit aquest material. I amb una forta càrrega afectiva. Es tracta principalment de textos dialogats en els quals els actes de parla més corrents són nombrosos.

b) Un document (que anomenem “acadèmic”), sovint autèntic (és a dir, elaborat amb finalitats altres que les purament didàctiques, encara que pertanyi també a l’àmbit educatiu (una conversa amb un professor de filosofia, la presentació d’un laboratori de recerca, una exposició sobre el carnaval a Catalunya des del punt de vista antropològic…). Com és de suposar, aquest document correspon generalment a la modalitat expositiva i/o argumentativa.

3.1

TIP

OLOG

IA D

E DO

CUM

ENTS

Acompanyen aquests dos tipus de documents, els corresponents aparells didàctics, enfocats a la comprensió fina (oral i escrita), després d’haver-ne elucidat els problemes de comprensió global.

Aquest aparell aborda qüestions lingüístiques diverses (fonològiques i fonètiques, lexicals, gramaticals i pragma-discursives), segment de text per segment, a través d’un seguit d’activitats que pretenen ser les més variades possibles dins dels límits imposats pel suport informàtic.Pel que fa concretament a la comprensió oral, el material utilitza els recursos específics següents:

• Subtitulació en català (que es pot activa o desactivar)• L’audició lenta dels documents (subtitulada o sense subtitular)• Activitats orals específiques (segmentació, discrimi-nació fonètica, entre altres)

3.2

APA

RELL

DID

ÀCTI

C

L’aparell didàctic és específic per cadascuna de les llengües romàniques del projecte (és a dir, que les activitats corresponen als problemes específics que la comprensió del català planteja al locutor de la llengua concernida).

També s’hi integren “quadres panromànics”, quan la seva consulta pot ser útil o significativa.

3.3

EL

JOC

INTE

RACT

IU

El tercer document desencadenant d’aprenentatge està constituït per un joc informàtic, tot en català, que pretenem que compleixi dues funcions principals:

a) Es tracta, en primer lloc, que serveixi per a avaluar de forma implícita (és a dir, sense plantejar-ho de manera formal) els coneixements assolits en les pràctiques dels documents anteriors del mòdul.

b) Per altra banda, ha de servir també per abordar qüestions en relació amb la riquesa cultural de Catalunya presentada de manera succinta: riquesa museística, paisatgística (Catalunya des de l’aire o des del mar), arquitectònica (romànic, gòtic, modernisme…), literària, etc.

Aquest joc ––que canvia a cada mòdul– obliga l’aprenent a resoldre qüestions pragmalingüístiques (de comprensió oral i escrita) sense recórrer a la seva llengua materna.

3.4

REC

URSO

S CO

MPL

EMEN

TARI

S

Per tal de poder anar més lluny que la simple comprensió dels documents que conté cada mòdul i també per sistematitzar els seus coneixements de la llengua catalana, l’utilitzador d’aquesta aplicació té la possibilitat d’accedir a recursos complementaris com són:

a) Un apèndix gramatical (breu descripció de la gramàtica del català des del vessant CLE), amb exemples i activitats;

b) El vocabulari més freqüent utilitzat als mòduls de referència;

c) Una base de dades d’actes de parla plurilingüe il·lustrada;

d) Una selecció de recursos fonètics;

e) Activitats d’aprenentatge complementàries.

ES FR IT PT RO

4. Mostres de materials

Documents multimèdiaEs poden activar en qualsevolordre

Joc Documentacadèmic

Ficció dialogada

4.1 CARÀTULA D’ENTRADA

4.2 LA FICCIÓ

Una breu història, interpretada per alumnes de l’Institut del Teatre, sobre temes del jovent i amb una certa càrrega afectiva i relacionat temàticament amb el document acadèmic següent. Es tracta d’un text en el qual els actes de parla més corrents són nombrosos.

ES FR IT PT RO

Subtítols activats

Inici

Enrere

Activitats DL

Dicció lenta

4.3 EL DOCUMENT ACADÈMIC

DL

Dicció lenta

Subtítols activats

IniciDocument acadèmic autèntic, de caràcter expositiu i/o argumentatiu. En l’ocurrència, es tracta d’una entrevista amb un professor de filosofia. L’explotació didàctica es fa a través d’activitats sobre el text oral i la transcripció ulterior.

4.4 EL JOC INTERACTIU

JOC informàtic, tot en català, que compleix dues funcions princi-pals:

• Es tracta, en primer lloc, que serveixi per a avaluar de forma implícita (és a dir, sense plantejar-ho de manera formal) els coneixements assolits en les pràctiques dels documents anteriors del mòdul.• Per altra banda, ha de servir també per abordar qüestions en relació amb la riquesa cultural de Catalunya presentada de manera succinta: riquesa museística, paisatgística (Catalunya des de l’aire o des del mar), arquitectònica (romànic, gòtic, modernisme…), històrica, literària, etc.

4.5 Mostres d’activitats (1)

Identificació de l’activitat

Consigna pedagògica

Anar enrere Comprovació Tornar a l’índex Reproducció sonora

Cert / Fals

ES FR IT PT RO

ACTIVITATde

COMPRENSIÓ GLOBAL

4.5 Mostres d’activitats (2)

ACTIVITAT DERECONSTRUCCIÓ

DE FRASES

Identificació de l’activitat

Consigna pedagògica

Emplenar espais

Anar enrere Comprovació Tornar a l’índex Reproducció sonora

ES FR IT PT RO

4.5 Mostres d’activitats (3)

ACTIVITAT DE SEGMENTACIÓ

ORAL

Identificació de l’activitat

Consigna pedagògica

Transcriure

Anar enrere Comprovació Tornar a l’índex Reproducció sonora

ES FR IT PT RO

4.5 Mostres d’activitats (4)

ACTIVITAT DE

CONCEPTUALITZACIÓGRAMATICAL

Identificació de l’activitat

Consigna pedagògica

Transcriure

Anar enrere Comprovació Tornar a l’índex

ES FR IT PT RO