mas i hereu inauguren les columnes de puig i...
TRANSCRIPT
núm. 192
MARÇ11ANY XVII
www.lamarinadigital.orgla marina
>> Les Arenes obriràel dia 25 de març
L’antiga plaça de braus obrirà lesportes com un gran centre comer-cial el proper 25 de març, desprésde 34 anys d’inactivitat. La gransuperfície, de més de 100.000metres quadrats, conté 6 plantesper a comerços i oci i 4 plantessoterrànies, i ha costat uns 200milions d’euros. La singularitat delrecinte ha atret grans marques,com ara Mercadona, Veritas,Tous, FNAC, Desigual o CalvinKlein. L’oferta d’oci la completen12 sales de cinema, un gimnàs, elmuseu del rock i diversos restau-rants. Un dels grans atractius seràl’espectacular cúpula de vidre, de27 metres d’alçada, llogat perFlaquè Internacional, que ho dedi-carà a organitzar esdeveniments.
Mas i Hereu inauguren lescolumnes de Puig i Cadafalch
En un matí carregat de simbolisme, el president de laGeneralitat de Catalunya, Artur Mas, i l’alcalde deBarcelona, Jordi Hereu, van presidir l’acte on es presenta-ven les quatre columnes de l’arquitecte Josep Puig iCadafalch, que després de més de 80 anys del seu ende-rrocament tornen a erigir-se a l’avinguda Reina Maria
Cristina. El president de la Generalitat va assegurar durantl’acte que “la història ha demostrat que ens poden treuremoltes coses però n’hi ha una que no ens han pogut treuremai, que és la força de creure en nosaltres mateixos”. Perla seva banda, Hereu va proposar l’escenari com a empla-çament per a la celebració dels actes de la Diada.
JORDI BEDMAR
Fa només uns dies es podiallegir als diaris un cas refe-rent al retall pressupostari
dels centres educatius que donavala campanada. I és que a un insti -tut de Badalona els educadorsestaven fent a la vegada de comp-tables, establint equilibris entrequants llums es podien encendrealhora, per tal d’adaptar-se a lareducció pressupostària. Aquestasituació rocambolesca ha portatunes setmanes després que lacomunitat educativa al completclami contra la retallada, ja que elsector de l’educació és un delsque més està patint la crisi econò-mica, així com canvis continussubjectes al govern de torn. Labaixada del sou dels professors (ide tots els funcionaris), els canvisconstants en el programa educatiui les variacions al calendari fanimpossible que alumnes i profes -sors tinguin la sensació d’estabili-tat tan necessària per poder des -envolupar la seva tasca: ensenyari aprendre. La darrera novetat que ens arribaés que la setmana blanca es que-darà així, en singular, perquènomés se’n celebrarà una. El pri-mer any d’aplicació de la reforma,el nou govern de la Generalitat jaanuncia que arxivarà el tema,davant el fracàs de la iniciativa.Fracàs en sentit econòmic, ja queuna de les finalitats era promoureel turisme d’hivern, tant a casalscom a estacions d’esquí. La situa-ció, però, ha fet que molts pareses decantessin per deixar els nensals seus avis, una alternativa moltmés econòmica. I ara això es con-sidera un fracàs. Però la qüestióés: ¿els canvis al calendari esco -lar han de respondre a motiuseconòmics?, ¿o haurien d’anar enpro d’una millora en les rendibili -tats dels alumnes? Uns alumnesque, no ho oblidem, tenen un delsnivells més baixos d’Europa. Mésque l’empeny per millorar la situa-ció, la sensació que transmetenaquestes variacions constants sóninestabilitat i poca serietat.Esperem que deixin aviat de can-viar constantment d’opinió.
mirades // la marina // Març 20112
Editorialmirada crítica
Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: [email protected] o per correu a:
c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona
Els veïns de Mare de Déu de Port, a l’alçada del 397, es llevaven el 22de febrer amb una imatge bastant desagradable: un sofà ple d’escombra-ries a la vorera; sort que els serveis de neteja van retirar-lo ràpidament.
N.BALDRICH Els canvis enl’educació
la marinaTel. [email protected]
C.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona
Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes
Coordinació TècnicaNoèlia Baldrich
Cap de redaccióYaiza García Mínguez
Col.laboradorsEva Albiol, Ramon Anglés,Noelia Baldrich,Yaiza GarcíaMínguez, Jordi Gispert,Imma Gil, Ana T. Herrera,Asensi Jaraba, IsabelJiménez, Yolanda Jordana,Ana Montoro, Esther Pardo,Sara Torremocha, M. JesúsValderas.
MaquetacióYaiza García Mínguez
CorreccióVanesa Alsina
PublicitatErnest MilletAMCL 93 296 50 07
ImpressióImprintsa
Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94
Amb el suport de:
Edita:
associació mitjanscomunicació local
tema del mes // la marina // Març 2011 3
“Volem estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona”
Barcelona arrossega més de dos mils anys d’història. Actualment, la ciutat com-tal sosté el 21,5 de la població de Catalunya, i és capdavantera en tot l’estat encultura i economia. La seva ubicació és idònia pel desenvolupament de la vidahumana i disposa d’un ric hinterland que ho facilita. Aquestes circumstànciesfavorables la fan desitjada i vulnerable. És una ciutat admirada i estimada quegenera benestar i riquesa però, alhora, genera també desigualtats, problemes
mediambientals i greuges. Per garantir els drets, les llibertats i béns de Barcelona
davant l’hipotètic greuge provinent de l’ajuntament, neix el 2003 un organismeque vetlla perquè no es conculquin aquests drets: és la Sindicatura de Greuges.
La Sindicatura de Greuges vetllaperquè no es conculquin els nos-tres drets per part de
l’Ajuntament de Barcelona. MariaAssumpció Vilà Planas és la síndicades de maig de 2009.
NOELIA BALDRICHLa Sindicatura de Greuges pertanyal mateix ajuntament; és suficien-ment independent per controlarl’activitat municipal?Es busca persones totalment indepen-dents des del punt de vista polític. I, apartir d’aquí, hem d’actuar amb rigoro-sitat i independència. Al marge de lesordenances i del que dicti la llei, tambéexisteix un sentit d’equitat que nosal-tres fem servir.Com s’hi pot fer arribar una queixa?Per telèfon i demanant una entrevistapersonal, per internet o per carta.Sempre la persona s’ha ha d’identifi -car. Un cop formalitzada la queixa,valorem si la podem acceptar a tràmit.La majoria s’accepten.Quines són les més freqüents?Aquest any han estat les referents al’habitatge i serveis socials. La implan-tació de les lleis socials és molt ambi-ciosa, la ciutadania té unes expectati -ves que no sempre es poden complir.Val a dir que el 2010 l’Ajuntament nova retallar cap pressupost, però nosempre ha pogut donar resposta ràpi-da en solucions que la ciutadaniaespera.En la memòria 2010 diuen que unaaltra política d’habitatge és possi-ble...Sí, és el cas de les famílies que hanocupat pisos de protecció social. Nodefensem els ocupes, però pensemque una família que tingui fills menorsde cap manera es pot quedar al carrer,i tampoc està clar en el reglament quese’ls pugui castigar sense un pis deprotecció perquè anteriorment n’haginocupat un. Quan hi ha menors s’ha devalorar per què els prendran les criatu-res immediatament. Estem treballantamb el Consorci de l’Habitatge. Quan
una dona es troba al carrer amb tresfills menors, què fa doncs? Un cop depeu i entra en un pis. Valorem-ho,mirem que és un tema d’emergènciasocial i donem-li un pis tal com tocapels menors que té.Quin valor i efectes pràctics tenenles seves resolucions?Ens escolten. En molts casos en quèhem intervingut s’ha resolt per la pres-sió que nosaltres hem fet.Actuen també d’ofici, sense una
queixa prèvia?Sí. En 12 ocasions des de maig del2010 hem actuat d’ofici. Tipificaria les queixes segon dis-tricte?Aquí la diversitat és enorme, hi hamoltíssima activitat. Vaig assistir alConsell del Districte, que presentavenel projecte de la muntanya de Montjuïci em va impressionar la magnitud delprojecte. Com a tots els grans porjec-tes, no tothom hi estarà d’acord. En
obres de gran envergadura sempre hiha detractors.Li han arribat queixes al projecte dela muntanya de Montjuïc?No en tinc constància.Si li entren queixes sobre la mun-tanya, ho investigaran?Sí, sí. És clarEls col·lectius en risc d’exclusiósón els qui han de suportar mésgreuges?Sí. Estem fent molta divulgació enoenegès i entitats pels col·lectius mésfebles, com els sense sostre. Són per-sones amb moltes necessitats socials,i grans, i no saben com utilitzar elsrecursos.Arriben queixes sobre discrimina-ció de gènere?El 90% de les queixes que ens arribenper serveis socials són dones, perquè
en moltes ocasions les dones són elpal de paller de la família i, per tant,qui més pateix el greuge que se lipugui presentar. Encara la dona estàdiscriminada.Casos com el de la nena maltracta-da Alba evidencien la mala coordi-nació de les institucions a l’hora deprotegir un infant.Són faltes que l’Administració té. Hiestem treballant conjuntament amb elSíndic de Greuges. L’infant encaraestà més desprotegit i l’Administrció hiha d’actuar amb molta contundència.
Sants-Montjuïc és el districteque resol una llicència d’activi-tat en menys temps, 192 diesde mitjana per un total de 245sol·licituds des de gener fins ajuny de 2010. A Sarrià, la mitja-na per una llicència va superarels 1.000 dies
La síndica Maria Assumpció Vilà durant l’entrevista a Alternativa Barcelona.
N.BALDRICH
Síndica de Greuges:Rda. de Sant Pau, 45T. 934 132 [email protected]
opinió // la marina // Març 20114
la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.
carte
s@la
mar
inad
igita
l.org
Oriol Granados La Marina @
Treballo com a docent de ciències en un centre. Tincuna sèrie d’alumnes que ens fan les classes impossi -ble, i ja no sabem com actuar amb ells. Un d’ells ja té18 anys i ve al col·legi perquè s’avorreix a casa seva(així, tal qual ho diu ell). I el centre no ens ajuda enabsolut. ¿S’hi pot fer alguna cosa?
La possibilitat de poder actuar davant el comportamentdels alumnes, el règim de sancions, s’ha d’establir a lesnormes d’organització i funcionament del mateix centre.Les mesures a adoptar han de respectar, en tot cas, l’ex -pedient previst a la Llei d’Educació, que regula els tràmitsa seguir. Aquesta llei preveu com a faltes algunes con-ductes que poden coincidir amb les que ens descriuen.Són -i es consideren com a greus- les següents:Injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexa-cions o humiliacions a altres membres de la comunitateducativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinen-ces i els actes que atemptin greument contra llur intimitato llur integritat personal.
He servit d’avalista per al lloguer d'un local, i ara esvol dissoldre perquè el senyor que tenia el negoci, untaller mecànic, està en un centre de desintoxicació.La propietària del local no el vol dissoldre llevat quejo li pagui un seguit de desperfectes i dos mesos delloguer. ¿Estic obligat a fer-ho?
En matèria d’arrendaments de local de negoci, les partspoden pactar diferents clàusules sense que l’aplicació dela Llei d’Arrendaments Urbans sigui imperativa -és a dirobligatòria-, a diferència del que succeeix en els arrenda -ments d’habitatge. En virtut d’aquesta facultat de disposi -ció de les parts de l’arrendament, cal veure el contracteen qüestió per saber si existeix alguna clàusula que puguialterar la norma general en referència o bé a la durada obé a la possibilitat de resoldre el contracte -que és con -cretament el que ens demanen. En tot cas, el que sí queés cert és que l’avalista -repeteixo per regla general- res-pon de les rendes pendents d’abonament -no necessària -ment dels desperfectes si no ho diu el contracte o l’avalsignat.
L’advocatrespon
L’avocat Toni Pons, deldespatx d’advocats PonsAdvocalia, respondrà ales vostres preguntes,que podeu enviar a
La gent opina: Esteu d’acord que es limiti la velocitat a 110 km/h?
AliciaLópez
Dependenta
“Estic d’acord amb la nova mesura,perquè la gent, ara per ara, ésinconscient i incívica. Al meu enten-dre, per això el Govern actua comactua, tot i que sigui molt trist quehagi de ser així”.
DoloresCortés
Dependenta
“No hi estic d’acord. Jo no sócconductora, però penso que hi haaltres mesures que es podenprendre abans que reduir la velo-citat. En resum, em sembla unaestupidesa”.
RicardAmador
Farmacèutic
“No hi estic gens d’acord, i nosé què pretenen amb la mesura.A més, penso que anar a aques -ta velocitat durant tanta estonapot generar esgotament, i potser perillós per al conductor”.
TeresaVallicrosa
Actriu
“En principi sí que hi estic d’acord,però no disposo de la suficient infor-mació com per saber si és unamesura correcta. Tot i que suposoque la persona que ho ha deciditdeu estar ben assessorada”.
Per als lectors de La Marina, la primera consulta al despatx d’advocats Antoni Pons és gratuïta. 93 457 00 00
Carles Martín La Marina @
La llibertat d’expressióVoldria fer ressò d’una notícia que està mobilitzant tota laComunitat Valenciana (País Valencià). ACPV (Acció Cultural delPaís Valencià), gran difusor i defensor de la nostra cultura des defa més de 25 anys i responsable que s’emeti TV3, va rebre unacarta del Consell de la Generalitat Valenciana on posava una datalímit (20 de març) per pagar dues multes desorbitades, de tres-cents mil euros cadascuna, per negar-se a tancar els repetidorsde TV3. Hi ha sentències al respecte a favor d’ACPV, però resultaque el Consell està per sobre de la justícia. Si aquestes sancionsno s'abonen, passaran a embargar tots els béns i propietats d'a-questa associació. Diverses organitzacions ja estan preparantmobilitzacions: ACPV, Antifeixistes del PV, Ca Revolta,#Anonymus, etc. Opino que ens trobem davant un clar exempledel que significa la llibertat d’expressió en aquest país, amb
aquesta mostra de com es pot atacar una associació sense ànimde lucre, tan sols perquè difereix de la forma de pensar delsgovernants.Camps, per corrupció: quaranta i tants mil euros.ACPV per defensar la cultura i la llibertat d'expressió: sis-centsmil euros.Visca la democràcia!
Davant dels qui recorren a la islamofòbia per restar simpaties ales revolucions democràtiques del món àrab, voldria insistir enuna sèrie d’obvietats sovint oblidades: que l’Islam i la democràciasón perfectament compatibles, com ho proven els 400 milions demusulmans que s’organitzen en sistemes democràtics. Que lademocràcia cristiana, als governs d’Alemanya o Catalunya, és tanlegítima com la democràcia musulmana, que governa Turquia oIndonèsia. Que els opositors Germans Musulmans d’Egipte il’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadura iel terrorisme i per assolir la democràcia. Que el poble egipci itunisià (musulmà o no) mereix viure en democràcia, més encaraquan se l’ha guanyada a pols i sense esperar que el dictador morial llit. Que la pau entre els pobles es construeix entre demòcra-tes, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Israel iels EUA.
Marc Jamal L’Hospitalet de Llobregat @
Redacció i fotografia: EVA ALBIOL
Cal que es suspengui la contractaciódel projecte del PAAC a Montjuïc La modificació del Pla General Metropolità (PGM) es troba enperíode d’aprovació. Una vegada ho sigui, serà l’eina urbanísticaque permetrà determinar i regular els usos a què es destini el sòlde la muntanya. De moment, però, no s’han resolt les nombrosesal·legacions presentades. Tanmateix, sense haver finalitzat aquestprocés i sense haver requalificat el sòl on es vol construir -avuiencara zona verda-, es resol favorablement la contractació perrealitzar el projecte bàsic i executiu per un cost no intranscendentde quasi 400.000 euros. L’execució d’aquest projecte, com qual-sevol altre a Montjuïc, està condicionat i subjecte a la modificaciódel PGM. Però, per sobre de tot, en actitud prepotent, ha estatacordat pel govern municipal amb el suport d’ERC, un acord on laraó i la lògica -alienes en aquest discurs polític- ha degut sermotivat per interessos que el ciutadà desconeix i, sols en oca-sions, intueix. Amb l’acord polític al qual s’ha arribat, Barcelonapodrà presumir, de moment, de disposar del projecte bàsic i exe-cutiu més car del món per a la construcció d’un parc d’acollidad’animals de companyia. Sumen més de 800.000 euros, els d’ara,i els més de 400.000 euros del frustrat projecte anterior aCollserola. Un veritable rècord Guinness a exportar al món. Quèdiferent seria si es tractés d’administrar els béns propis, però, enaquest cas, són els aliens. I no parlem de les contradiccions quecomporta construir aquest equipament en un punt del parc deMontjuïc, actualment zona verda, amb un reconegut alt contingutde valors naturals. És del tot necessari que es suspengui aquestcontracte i es respectin el temps i els continguts de les al·lega-cions.
opinió // la marina // Març 2011 5
S etmana blanca sí o setmana blanca no, aquesta és la qüestió?Com si d’un debat sense matisos es tractés, amb l’arribada dela primera setmana blanca del calendari escolar els responsa-
bles d’ensenyament del nou govern de la Generalitat ja han anunciatque serà la primera i la darrera. També sembla que té els dies comp-tats l’eliminació de la jornada intensiva d’estiu, així com el programad’ordinadors a les aules.Lamentem que, un cop més, l’educació esdevingui una arma de con-frontació entre partits, un instrument per escenificar noves formes degovernar. No és possible determinar si l ’aplicació de la setmana blan-ca és una mesura encertada o no, per la senzilla raó que només tenimla referència d’un curs. Sembla raonable una aplicació més continua-da i una anàlisi acurada dels efectes posit ius i negatius de la mesu-ra.L’educació del país ha de ser una aposta estratègica de tota la comu-nitat. Tot indicava que la signatura del Pacte Nacional per a l ’educa-ció havia permès superar les velles diferències més enllà de la legiti-mitat de les propostes de cada formació política. Les darreres deci-sions, no obstant això, auguren un escenari de conflicte. Cal superarels enfrontaments purament polítics, més basats en els interessospolítics que ens els interessos dels propis ciutadans. L’educació prenespecial rellevància en un context de crisi, ja que esdevé una de lesprincipals fórmules per sortir-se’n.
El Jardí
XAVIER SANZ PERIODISTA
Educació o política?
la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
Escric aquestes línies dies abans de l’entrega dels Oscars i m’arriscoa pronosticar la victòria al millor actor i millor actriu per al britànicColin Firth i la israeliana Natalie Portman.
Ell, en el personatge del Rei Jordi VI d’El discurs del rei, que després del’abdicació del seu germà Eduard ha de fer front a les regnes del govern bri -tànic en plena Segona Guerra Mundial. Llastrat per un angoixant tartamu-deig, que amb l’ajuda de la seva esposa Isabel i d’un excèntric logopedaaustralià -notable Geoffrey Rush-, aconsegueix millorar la seva deficiènciaoral i el recolzament del seu poble. Ella, pel treballat paper de la reina dels cignes d’El cigne negre. Portentóstreball de la nena-dona de Beautiful Girls o reina Amidala de les darreresentregues de la saga gal·làctica. Natalie borda, al film del sempre creatiuDarren Aronofsky, aquest personatge amb clars i obscurs obsessionat perla dansa i per una mare possessiva i autoritària. Un tortuós recorregut espi -ritual i mental per tal d’aconseguir el paper i el paral·lelisme entre l’obra deTxaikovski i la vida personal de la ballarina, que busca la perfecció i quedadestruïda per aquesta. Durant més de 10 mesos va estar Natalie assajant iaprenent ballet clàssic i aquesta exactitud es trasllada a la pantalla deforma explícita en relacionar el treball físic i l'emocional al mateix temps.Aposto per ambdós. No és una aposta difícil, no he de vanagloriar-me siencerto ni fuetejar-me si fallo. Passi el que passi als Oscars, els dos paperssón de gran categoria, a l'alçada dels dos egregis personatges que inter -preten.
L’Acomodador
JUAN BIBIAN CINEASTA
Reialesa
A quest mes de febrer sortia als diaris la donació d’una esculturad’Apel·les Fenosa (Barcelona 1899-París 1988) anomenadaMonument als màrtirs d’Oradur, a la vila de Gernika. L’obra
s’instal·larà en un parc i commemora l’assassinat de gairebé tots elsveïns d’aquest poble francès pels nazis.Doncs bé, he de confessar que jo no tenia ni idea de l’existència d’a-quest escultor que té la seva fundació al Vendrell (Tarragona). Estracta de la residència del segle XVI que l’artista va adquirir i remode-lar, convertida en museu i centre de documentació.Però fa uns dies, gràcies a La Vanguardia, vaig topar una altra vega-da amb aquest personatge. L’article tractava de l’idil·l i recentmentdescobert amb la Coco Chanel, que el va mantenir una temporada aParís. Finalment, l’Apel·les la va deixar per, entre d’altres coses, l’a-dicció de la couturier a la morfina.El mateix diari informa que gràcies a la documentació i fotos inèditesque aporta la Fundació Chanel de París, a partir del 18 d’aquest mesde març s’inaugurarà una exposició a la seu del Vendrell, basada enaquesta relació. Figures tan rellevants com ara la de Cocteau o Picasso van formarpart de la quotidianitat d’aquesta parella de creadors. De ben segurque mereix la pena donar-li una ullada.Més informació a:http://www.fundaciofenosa.org/main.php?idi=C&secc=1
La Crònica
ANA T. HERRERA CRONISTA
Apel·les Fenosa
Començo amb el peu esquerre. Faig un pagament amb un bitllet de 50euros i em donen el canvi amb dos bitllets de 20 falsos! He decidit com-prar un retolador per detectar-los, com a les botigues. Això ja és massa,
perquè l’estafador va ser un taxista, i deixo clar que no representa tot el gremi.Ai... Fa uns dies, parlant del 8 de març, Dia Internacional de la DonaTreballadora, un amic em va comentar que la versió que coneixem no és deltot certa. Ostres, quin disgust! (“Parleu més baix, si us plau, que no puc aca-bar la columna”, demano a dues amiguetes que fan un cafè a la cuina de casa,i en sentir-les em despisten. Oh, quines dones més xerraires!). Com anavendient, lectures històriques comenten que el 8 de març es va fixar com a DiaInternacional de la Dona Treballadora. Sembla que Clara Zetkin va ser una deles representants per acordar tan admirable onomàstica, commemorant lestreballadores assassinades (cremades) pels patrons a la fàbrica Cotton, deNova York. Altres fonts històriques apunten a les vagues de 13 setmanes endemanda de millores salarials, també a Nova York, així com a dones russesque s’amotinen per manca d’aliments, i són igualment procedents per fixar ladata. Deixant de banda la històrica, la reivindicació es va estendre al llarg delplaneta. Moviments feministes enarboren la bandera pels successos mésseriosos sobre les dones oprimides. Potser tenim ara altres versions. La qües -tió és que moltes dones han lluitat per canviar. A totes elles, i a tots els homesque acompanyen les lluites, gràcies. I no ens quedem a la primera capa de l’e-pidermis, que encara queda molt per fer, i la lluita no consta només de poderportar tanga, que això ho sento molt sovint.
La Columna Grega
MÍRYAM REYES COLUMNISTA
El Dia de la Dona
salut // la marina // Març 20116
CECILIA MARTÍN MUÑOZDiplomada en NaturopatIa i MedicinaTradicional Xinesa
La medicina naturista entén les al·lèr-gies estacionals com una respostaexcessiva de l'organisme davant una
substància teòricament innòcua per aaquest, com ara el pol·len d'algunes flors,plantes o arbres. Quan tenim un organis-me sobrecarregat de toxines, aquesta res-posta excessiva es produeix amb majorfreqüència.Fer una neteja anual, abans de la primave-ra, dels nostres principals òrgans de nete-ja (emuntoris), com són el fetge, els ron-yons i el còlon, ens ajudarà a depurar elnostre organisme i a disminuir els símpto-mes al·lèrgics. Sobretot és important depurar el nostrefetge, que a la primavera es troba al seu
període anual d'activació, i al qual portemsobrecarregant durant tot l'hivern amb elsexcessos en l'alimentació i la falta de movi-ment físic.Això s'inclou dins el concepte de "preven-ció", element importantíssim de la medici-na naturista. De la mateixa manera queperiòdicament canviem el filtre de l'oli delnostre cotxe per tal d'evitar que es facimalbé, és important fer una depuracióanual del fetge per tal d'evitar que la nostrasalut es deteriori. Cal tenir en compte quela ira (agressivitat, irritabilitat, ràbia...) habi-tual, com a emoció del fetge, també pot serun símptoma que l'òrgan necessita unaposada a punt. Per més informació:Centre de Salut Natural (Gran Vía C.C.216, local 2). Tel.: 686 795 [email protected]
La nostra proposta
COM A PREVENCIÓ (Dos mesosabans de la primavera)
Oligoelements:- Manganès (Mn): 1 ampolla endejuni, 3 cops a la setmana (dilluns,dimecres i divendres).- Sofre (S): 1 ampolla a la nit abansd’anar a dormir, 3 cops per setma-na.Plantes medicinals: Dent de lleó,carxofera, desmòdium, ortosifon,cua de cavall; hauríem de prendredues infusions diàries, abans dedinar i de sopar, d’una o vàries deles plantes anteriors. Ajuden adepurar el fetge i els ronyons.Vitamina C natural, en dosis eleva-des (1-2 grams/dia): Actua com aantioxidant i redueix els nivells d’his-tamina, hormona que regula la res -posta al·lèrgica. Podem prendre 1 comprimit d’1 gram al matí amb
l’esmorzar.Homeopatia: Per a al·lèrgies alpol·len. Pollens 30ch: 1 tubodosi ala setmana.
QUAN JA TENIM SÍMPTOMESOligoelements: Continuar amb Mndiàriament, excepte diumenges; iSofre a cada dia a la nit. També hiafegirem fòsfor (P): 1 ampolla diàriadurant les crisis, allunyades delmenjar.Plantes medicinals: Sol d’or (heli-crisum italicum) i groseller negre eninfusió o extracte d’hidroalcohòlic 2cops al dia, ajuden a disminuir elssímptomes.Vitamina C: 1 comprimit d’1 gramcada dia amb l’esmorzar.Homeopatia: Per a al·lèrgies alpol·len podem utilitzar Pollens 30ch(4 cops al dia) i Histaminum 15ch(durant els símptomes aguts, de 3 a6 cops al dia).
apunts
Al·lèrgies i medicina natural
DRA. INMA GIL
El passat 17 de gener, i sota ellema La importància del pa enuna alimentació saludable, la
SEMFYC (Societat Espanyola deMedicina Familiar i Comunitària) i lacampanya Pa cada dia, van iniciar, val-gui la redundància, una campanya diri-gida als metges per promocionar elconsum del pa entre els pacients, ate-sos els beneficis d’aquest aliment.Tot i que el pa és un aliment bàsic a ladieta mediterrània, el seu consum haanat disminuint notablement durant elsúltims anys, principalment a Espanya.L’objectiu de la campanya és recordarals metges de família que han de sen-sibilitzar els pacients sobre la importàn-cia de no prescindir del pa. Moltes per-sones, pensant que aquest alimentengreixa o que no té valor nutricional,han optat per reduir el seu consum, ofins i tot eliminar-lo de la dieta, augmen-tant el risc de desequilibri alimentari.Per tal de promocionar-ne el consum,s’ha editat un tríptic que podeu recollirals centres de salut, o descarregar-lo através del següent enllaç: http: / /www.pancadadia .es/webdi -rectcms/webcmsgeneral/webcmsmana-ger/empresas/empresa187/ActividadesCientifica/I-187-10-2.pdf.En el tríptic s’exposen les raons per lesquals el pa no ha de ser apartat de ladieta. Entre d’altres, el seu gran valornutricional com a font de nutrientsessencials per a l’organisme amb elshidrats de carboni, vitamines (especial-ment les del grup B) i minerals, com arael fòsfor i el calci, encarregats de la for-
mació d’ossos i dents, o el seleni, cinc,ferro, magnesi i potassi. A més, és unaliment que pràcticament no contégreixos i aporta fibra. També recordaque els experts en nutrició recomanenun consum diari de pa d'entre 200 i 250grams, i que el 50-60% de les caloriesque ingerim diàriament han de provenirdels hidrats de carboni; i, finalment,que no existeix cap fonament científicque justifiqui l'exclusió del pa de l'ali-mentació habitual de la població ambla finalitat d'evitar l'obesitat o el sobre-pès. És per això que fins i tot en dietesd'aprimament es recomana no prescin-dir d’una ingesta diària de 100 gramsde pa.
PAN (Plaer,Aliment i Nutrició)
actualitat // la marina // Març 2011 7
>> Obres a Mare deDéu de PortEl passat dia 7 de març es vancomençar les obres de millora delpaviment del carrer Mare de Déude Port, al tram comprès entre elcarrer Foc i Alts Forns, que s’a-llargaran durant deu dies. Acausa d’aquests treballs, el 12 demarç el trànsit en aquest tram esveurà limitat a un sol carril de cir-culació, ja que s’estaran duent aterme les obres d’asfaltatge.
>> La Casa de laPremsa, nou museu
Des que va abandonar el PalauGüell, el Museu de les ArtsEscèniques de l’Institut del Teatreva dipositar els seus fons en unescaixes, on porten des del 1989.Ara, l’Ajuntament s’ha compro-mès a iniciar un tràmit per cedirdurant cinquanta anys la Casa dela Premsa per tal que es conver-teixi en la seu del citat museu.L’edifici, situat a la falda de lamuntanya de Montjuïc, és obra del’arquitecte Pere Domènech iRoure, fill de Lluís DomènechMuntaner, i va ser un dels recin-tes de l’Exposició de 1929. Ara, laCasa de la Premsa s’haurà derehabilitar de manera íntegra. El fons documental, bibliogràfic imuseístic que atresora l’Institutdel Teatre és d’una rellevànciasingular. La seva biblioteca estàconsiderada com una de les mésdestacades d’Europa en la sevaespecialitat i la segona del mónsobre el Segle d’Or. Posseeix125.000 volums i uns 5.000manuscrits.
breuREDACCIÓ ACTUALITAT
El proper 9 d’abril es celebrarà elDinar Solidari contral’Alzheimer que, per segona
vegada, organitza la comunitat por-tuària de Barcelona. Un esdeveni-ment que el 2009 va aplegar més de200 persones i va comptar amb lapresència de l’expresident PasqualMaragall. De la mateixa manera quea la primera edició, els fons que esrecaptin es donaran a la FundacióPasqual Maragall per a la investiga-ció de l’Alzehimer. Enguany l’actesera amenitzat amb l’actuació endirecte del grup d’havaneres Port Bo,un grup de jazz i una soprano. Desd’aquestes ratlles es fa una crida atots els veïns i veïnes de Barcelonaperquè acompanyin la famíliaMaragall en aquest Dinar Solidaricontra l’Alzheimer.
II Dinar Solidari contra l’Alzheimer
Dissabte 9 d’abril per a la Fundació Pasqual Maragall al Poliesportiu del Port (Zal).
Tiquets: tel. 600 651 825 o als punts de venda tintoreria Mari i joieria Ramon Carné
Pasqual Maragall adreçant-se als participants en el Dinar Solidari el 2009
Sega indeguda a l’EsparverRAMÓN ANGLÈS
Quin desengany vaig tenir quanvaig fer una passejada ambuns amics estudiosos de les
herbes remeieres vinguts de fora deBarcelona per ensenyar-los el camíde l’Esparver, per tal que tinguessinconstància d'allò que encara resta enaquest bocí de muntanya de Montjuïc,entre la Bàscula i el cementiri: unaquarantena d’herbes remeieres. Eldesengany que ens vàrem portar vaser molt gran en veure tot repelat peruna sega feta en un mes de generquan les plantes solament tenien uns10 o 12 cm i no hi ha cap perill d'incen-di que ho justifiqui. Han segat elimi-nant tot per on podien passar lamàquina, com aquell que va al barberi només li afaiten la meitat de la cara.No tallen, no, els matolls que fa mésde tres anys que no s'han tocat!Segurament, perquè haurien d’aixe-car el cul del seient del tractor i és méscòmode fer malbé tot el que trobenper davant justificant així que ja han
fet la feina. En una trobada, GarcíaBravo ens havia promès que no estocaria res fins al moment preceptiu,cosa que no ha complert. A García, lidemanaria que fes una volta perveure el treball -si és que es vol diraixí el que han fet- o les maleses quefan els seus subordinats. Ah! Que
consti que no ha complert la paraulaque em va donar que solament essegaria un cop l’any, o sigui juliol-agost, per por d'algun incendi. Però,senyor meu, en el mes de gener? Unamica de formalitat. Espero que ho tin -gui en compte per a les properesvegades. Gràcies.
actualitat // la marina // Març 20118
>> Aigua regeneradaper a Montjuïc
Ja han finalitzat les obres desti-nades a transportar aigua rege -nerada de la Depuradora del Pratfins al Viver Tres Pins, deBarcelona. L’aigua estarà desti-nada a regar els espais verds i elsequipaments esportius deMontjuïc, a la neteja viària i delclavegueram, així com a diferentsusos industrials de la ZonaFranca. La construcció de lacanonada que transportarà ellíquid, que fa més de 3 quilòme-tres, ha trigat 20 mesos a efec -tuar-se i ha comportat una despe -sa d’1,9 milions d’euros.
breuLa Unió d’Entitats farà un sorteigper garantir la qualitat de les festes
YAIZA GARCÍA MÍNGUEZ
Per tal de contrarestar el retallpressupostari que aquest anypatiran les Bacanals de la
Marina, la Unió d’Entitats ha decidittirar endavant un sorteig per recaptardiners. Les butlletes només valen 2euros, i amb la seva venda es garan-tirà que la qualitat de les festes no esvegi afectada per la crisi, així com lagratuïtat de les Bacanals.El número premiat coincidirà amb eldel sorteig de la ONCE del 26 dejuny. El premi són 3.000 euros perrealitzar el viatge que més vulgui elguanyador. Des de convidar tota la
família a les Canàries fins a anar-se’n sol a l’altra punta del món. O,fins i tot, si així es prefereix, l’afortu -nat es podrà quedar amb els dinerssense invertir-ho en cap viatge.Gemma Charines, de la UE, va expli-car que es demanarà la col·laboracióde les associacions, entitats i comer-ços del barri per tal de vendre elscupons. “Busquem la col·laboracióveïnal, ja que no és habitual la gra -tuïtat total de les festes i és una cosaque s’ha de valorar”, va acabar dientCharines.
El nou parc de bombers delpasseig Josep Carner dona-rà servei al Port, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. 3.000metres quadrats amb unaorganització que prioritzal’eficàcia i la velocitat opera-tiva, i la intervenció del grupespecial de submarinistes.La dotació serà de 21 efec-tius per torn amb un total de14 vehicles. El cost, 6,42milions, ha estat finançatpel Port i l’Ajuntament.
Bombers de Barcelona estrenael nou parc de Montjuïc
N.BALDRICH
publicitat // la marina // Març 2011 9
cultura // la marina // Març 201110
Un, dos, tres... acció!La setmana cultural de Can Clos, destinada al cinema
Molta acció estan vivint els alumnes de l’escola Can Clos submergint-seen el món del setè art. Enguany el centre dedica la setmana cultural alcinema, amb la novetat que el projecte es prolongarà més enllà d’una set -mana, fins que s’hagin assolit els coneixements que envolten aquestapassionant món. El projecte és transversal, amb la participació de totsels alumnes d’infantil i primària, i interdisciplinari, de manera que entotes les matèries s’aborda el cinema des de diferents perspectives.
Guió, tècniques de rodatge, assaig, Story board o doblatge són algunsdel processos que els alumnes estan aprenent, així com a utilitzar elmaterial cinematogràfic de què disposen: 4 càmeres amb trípodes, pan-talles PDI i càmeres digitals, entre d’altres. Per conèixer el cinema en 3Dhan realitzat una sortida a l’IMAX. Com la setmana cultural ha coinciditamb el carnaval, a l’entrada de l’escola un figurat Carnestoltes fa dedirector de cinema i és ell qui s’encarrega de donar “acció”.
ESCOLA CAN CLOS
Edició: AMCL Redacció: Noelia Baldrich, Yaiza García, Ana Montoro, Ana Teresa HerreraAmb el suport de: Regidoria d’acció Social i Ciutadania de l’Ajuntamnet de Barcelona i Institut Català de la Dona
El 8 de març al districte de Sants-Montjuïc
Agendad’actes amb
motiu del Diade la Dona
>> A la MarinaDivendres 11 de marçTaller de risoteràpiaEl taller del riure és una einade creixement personal moltpotent, que ens farà viureexperiències enriquidores iaugmentar l’autoestima.Lloc: Sala Pepita CasanellasHora: 18.00Cal fer inscripció prèvia.
Divendres 11 de marçReunió de TaperSexReunió entretinguda i divertidaon les assessores eròtiquesens informaran dels productesmés exclusius i divertits delmercat.Lloc: Sala Pepita CasanellasHora: 20.00Cal fer inscripció prèvia.
Dimarts 15 de marçConnexions íntimesConcert en directe de la can-tautora Alicia Martel.Organitza: U.E. la MarinaLloc: Sala Pepita CasanellasHora: 20.00
>> Resta del districteDissabte 12 de marçJornada de la DonaDurant tota la jornada es rea-litzaran activitats: esmorzar,espectacle infantil, festival decurtmetratges, etc.Lloc: Centre Cívic El Sortidor Hora: De 10 a 22.30
Dijous 17 de marçCia. Pepa Planes presenta:‘L’atzar’Lloc: Casinet d’HostafrancsHora: 18.30
Divendres 18 de marçAcció-taller: ‘La doble jorna-da laboral’Per tal de fer visibles les des-igualtats de gènere.Organitza: L’Escletxa Lloc: Centre Social de SantsHora: 18.00
Dimarts 29 de marçCinefòrum: ‘Madame Curie’de Mervyn LeroyAmb la Dra. Lluïsa BertranOrganitza: Col·lectiu d’Artistesde SantsLloc: AV de Badal, Brasil i laBordetaHora: 19.00
El Dia de laD o n a ,durant el
transcurs de lafesta, es va ferl’entrega del llibreDones del nostrebarri, retalls plensde vida a les 25dones protagonis-tes de les històries que formenaquesta obra i que està dedicada alGrup de Dones Font de la Guatlla.Aquest volum aplega la vida de 25dones del barri, dones senzilles.Les seves històries, fins ara anòni-mes, han estat recopilades i corre-gides per tres dones pertanyentsal Grup de Dones, que han estatles responsables de donar formaals relats.
TRATOS MALOS TRATOS
Que bonic, el mes de Maria, maigper a més senyes, amb totes lesnenes que donen les gràcies a
Déu per pertànyer al gènere més deli-cat i servil de la creació. Quin temps! Afortunadament, des que la donapensa i actua tenim un nou mes percelebrar-nos a nosaltres mateixes. Ésel mes de març i el dia 8 commemoremel Dia de la Dona Treballadora.El Centre d’Informació i Recursos per ales dones (CIRD), servei que depèn dela Regidoria de Dones i Joventut del’Ajuntament, ha programat per a la pri-mera quinzena del mes un seguit d’ac-tivitats impossible de reproduir-les enaquest espai però en farem un repàsperquè en prengueu nota:Al Pati Llimona del carrer Regomir, el 3de març s’haurà inaugurat Una mirada,un moment, un sentiment, amb imat-ges captades per quinze dones, sòciesde l’Agrupació Fotogràfica deCatalunya.
El 14 de març, de la guanyadora d’unGoya al millor director novell PatriciaFerreira, es presenta Señora de, ambel testimoni de tres generacions dedones de diferent procedència, alCentre Cívic Sagrada Familia del carrerProvença, 480.D’una altra directora de cinema, LuciaPuenzo, guanyadora de premis en unabona quantitat de festivals, podremveure XXY, el 15 de març. És la histò-ria d’una adolescent intersexual, i estàdins del cicle de cinema del CCSagrada Família.Al matí de l’11 de març, té lloc una mos-tra d’artesania: Fem pinya per lesdones!, a la plaça Vázquez Montalbándel Raval, organitzat per RAVALDONA.A qui li agradi la poesia, també el 14 demarç hi ha el recital Veu de Dona. Unamanera poètica de reivindicació a laCasa de Menorca. Carrer Diputació,215.La Xarxa de biblioteques de Barcelona
Març, mes de ladona treballadora
El Dia Internacional de la Donacomplirà el dimarts 8 de març elseu primer centenari, un segle
de la primera sortida al carrer per rei-vindicar els drets de les dones.Aquesta fita va sorgir com a idea el1910, després d’una reunió aCopenhage de la InternacionalSocialista, que va proclamar aquestdia com a homenatge al moviment deles dones en pro dels seus drets i peraconseguir el sufragi femení univer-sal. Però no va ser fins a l’any 1911quan es va celebrar a diferents païsosel Dia Internacional de la Dona. A Espanya, celebrem el 80 aniversaridel vot femení gràcies a l’esforç de lafeminista Clara Campoamor, i per aixòla Fàbrica Nacional de la Moneda havolgut fer una col·lecció especial pertal de commemorar aquest dia amb laseva cara en unes monedes de 20euros de plata.Amb motiu del Dia Internacional de laDona, es fan un munt d’activitats, desde l’àmbit polític, sindical, empresa-rial, feminista i social. Tothom volposar l’accent en la igualtat de gènere.
Les dones feministes, i les que no hosón tant, ens reunim per fer xerrades,actes de sensibilització, de reivindica-ció, però cada vegada més ens reu-nim per celebrar-ho amb dinar, sopar,sortides culturals, intercanvis o festes.Les dones tenim dret a organitzar iescollir els actes que més ens agra-din, ja que som prou conscients de larealitat que ens envolta, però tambésom conscients que la podem canviar.És per això que les dones de laMarina van apostar des de fa tresanys per fer un espai de festa dedones, on totes les dones puguin rela-xar-se, escoltar música i ballar; endefinitiva, passar-s’ho bé, amb majús-cula.Aquest any, les dones de la Marinavan celebrar el Dia Internacional de laDona amb una festa a la BàsculaMusical a partir de les 23 hores, i pernomés 3 euros van poder gaudir d’unmoment inoblidable on els problemesno van tenir cabuda. Va ser la terceraedició d’aquesta festa organitzada pelCentre Cultural Estrelles Altes i OnaNova.
El Dia de la Donafa 100 anys!
Quiero sembrar la vidade versos y poemas de amoren este mundo de iday en todos los rayos del solen todas las sombras oscurasque ahogan hasta el corazón.
Quiero ponerle alas a los airesde versos y poemas de amorque lo respiren los hombresantes de causar dolor.
No sé si será el demonioo será hambre o satisfacciónpara entrar dentro del misteriopara matar sin pasión.
No se respeta la vidano se respeta el amorno se respeta la heridala que da tanto dolor.
Tratos, malos tratostratos que se creen dueñostratos con cuatro besosy un puñado de engaños.
Respeta la vidaya que no respetas ni el dolorcoge el camino de idaque aún te brinda ese favor.
Ponle luz a tus pasos ciegospara ver el resplandorpara sentir en los caminosque en la vida existe el amor.
Siembra enjambres de versosy ponle poemas de amorpon en tus labios besosy a tu senda ponle flor.Julio Aranda
ha programat Ser Dona al Sud a la seudels seus establiments. Entre d’altres,el 9 de març està prevista la xerradaLa Mutilació Genital Femenina a l'Àfri-ca: Prevenció i Atenció a la bibliotecaSant Antoni del carrer Comte Borrell,44-46.Amb aquest recull us volem animar aassistir-hi no només per la celebraciófestiva, sinó per la quantitat i qualitatdels esdeveniments programats.Per informar-vos-en millor:http://www.agendadonesbarcelo-na.org.
La història de lesdones de Font dela Guatlla
Estrella, Clara, Devora, Noelia i Jessica a la biblioteca de la presó i la Lorenaamb el seu fill; algunes d'elles viuen la maternitat a la presó.
La consellera de Justícia, PilarFernández, visita la presó Wad-Ras
agenda // la marina // Març 2011 12
AG
END
A
Ma
rç 2
011
>> Temps de barriPatis obertsSi necessiteu un espai on jugar, podeu venir alspatis de les escoles del barri
CEIP SeatPg. de la Zona Franca, 171-173Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h
CEIP Enric GranadosPg. de la Zona Franca, 98 (entrada pel c. Foc)Divendres de 17.30 a 19.30 h i dissabtes de 16 a 20 h
>> Balls per a la gent granDilluns 7 i 21 de marçBalls de salóHora: 17 a 20Lloc: Sala Pepita Casanellas (Pg. Zona Franca, 185-219)
>> Sortida culturalDissabte 19 de marçMonestir Sant BenetMil anys d’història d’un monestir és una visitamedieval pels espais monumentals, partint del’església, fins a travessar la mil·lenària cripta,l’entorn suggeridor del claustre i el celler i lesgaleries del migdia.Hora: 9 amb transport públicLloc: Casa del Rellotge (Pg. Zona Franca, 116)Preu: 4,5 eurosCal fer inscripció prèvia
>> ExposicióDurant tot el mes de marçEls nostres paisatgesOrganitza: Club de Fotografia Casa delRellotgeLloc: Sala d’exposicions Casa del Rellotge (Pg. ZonaFranca, 116)
>> Cursos de benestar personalTots els dijousExercici de reflexologia creatiuHora: De 18.30 a 19.30Lloc: Centre cultural Àncora (Sant Eloi, 5-7)Preu: 1 euro
Segon diumenge de cada mesReiki, dansa salvatge i relaxacióHora: De 18.30 a 19.30Lloc: Centre cultural Àncora (Sant Eloi, 5-7)Preu: 3 eurosContacte: Rosa, 93 298 94 91
>> Matinals per a tota la famíliaDiumenge 13 de marçHi havia una vegada una cançóEspectacle d’històries i cançons a càrrec dela Cia. Ja hi som 2Imagina un drac, una nina, una joguina, la imagi-nació és per fer-nos volar, sentir, somniar.Hora: 12 Lloc: Sala Pepita Casanellas (Pg. Zona Franca,185-219. Preu d’entrada: 2 eurosPer a tota la família
Diumenge 27 de marçGongEspectacle de teatre musical amb titelles acàrrec de la Cia. GongAquest conte musical es basa en les emocions isentiments que viu la dragona Mina-li al ser isentir-se diferent dels altres dracs.Hora: 12 Lloc: Sala Pepita Casanellas (Pg. Zona Franca,185-219. Preu d’entrada: 2 eurosEdat recomanada: A partir de 3 anys
>> Divendres en escenaDivendres 18 de marçHip-hop al carrerEspectacle de dansa a càrrec de la Cia.BrodasEspectacle lúdic i dinàmic que narra la història ievolució del hip-hop com a cultura posant l’ac-cent sobretot en la dansa.Hora: 20Lloc: Sala Pepita Casanellas (Pg. Zona Franca,185-219). Preu d’entrada: 2 eurosEspectacle dirigit a públic de 12 a 18 anys.
>> Activitats a la bibliotecaDimarts 1 de marçLa claqueta: Road moviesProjecció de la pel·lícula ‘Guantanamera’(Tomás G. Alea i Juan Carlos Tabío, 1995)Ponència a càrrec de de Pere Vall, redactor encap de la revista ‘Fotogramas’.Hora: 19Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C. AmnistiaInternacional, 10).
Del 1 al 6 de marçExposició fotogràficaA càrrec del Club Social Ments Obertes deSants-MontjuïcHora: 19Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C. AmnistiaInternacional, 10).
Del 7 al 19 de marçExposició: Barri el PolvoríCom a part del cicle ‘Parlem dels barris de laMarina’, aquesta exposició fotogràfica enspermetrà conèixer millor el present i el passatdel barri el PolvoríHora: 18Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C. AmnistiaInternacional, 10).
Dilluns 21 de marçParlem amb... Maria BarbalLa reunió del Club de Lectura d’aquest messerà especial, ja que comptarem amb la pre-sència de l'escriptora Maria Barbal, que ensparlarà de la seva última novel·la, ‘La pressadel temps’. Aquesta sessió està oberta per alpúblic en generalHora: 19.30Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C. AmnistiaInternacional, 10).
Dimecres 23 de marçContes per als més petitsSac de rondalles: Contes del celA càrrec de Raquel de Manuel Mur.Hora: 18Lloc: Biblioteca Francesc Candel (C. AmnistiaInternacional, 10).
ANA TERESA HERRERA
La idea que ens arriba de l’arquitectu-ra soviètica ve donada per la icono-grafia cinematogràfica occidental,
sobretot la creada a Hollywood que, fona-mentalment, venia de l’intent de desacre-ditar tot el que es generava. Així, tot eragris i els edificis ruïnosos. El que era sor-prenent i modern quedava a l’altre costatdel teló d’acer. Afortunadament, a CaixaForum podemcorregir uns quans punts de vista al des-cobrir-nos un dels períodes arquitectònicsen particular, i artístics en general, mésapassionants. Immerescudament desco-neguts, els seus creadors es van encarre-gar de portar-ho a terme al llarg de tot elpaís. Tot un moviment artístic i transgres-sor en funció d’una nova idea igualitària,que va conduir la revolució que va canviarel món, perquè extraordinàriament elsreceptors de la seva obra van ser els tre-balladors. La mostra comprèn el període que vadesde la Revolució Russa de 1917 fins ala formació de la URSS, i el seu coneixe-ment ens arriba a través de les fotografiesde l’època, provinents del Museu Estatald’Arquitectura Sxússev, juxtaposadesamb fotografies del seu estat actual, rea-litzades pel fotògraf Richard Pare elsúltims quinze anys. Malauradament, acausa de la mala qualitat dels materials, elmal estat d’aquestes és molt freqüent.El nou Estat soviètic va buscar noves for-mes d’expressió i van intervenir d’unamanera directa els principals artistes rus-sos d’avantguarda en un període de granactivitat que necessitava nous tipus d’edi-ficis. Cases-comuna, equipaments espor-tius per al proletariat, enormes fàbriques icentrals elèctriques són redissenyats perfer front als ambiciosos plans d’industria-lització que inclourien la incorporaciómassiva de la dona a la feina. Malèvitx, elLissitzki, Popova o Ródtxenk són alguns
exemples de constructivisme a la històriade l’art. Un moviment artístic sorgit aRússia el 1917, basat en el cubisme irelacionat amb l’enginyeria i l’arquitectu-ra.Entre les més de 230 obres que inclou hifiguren els treballs arquitectònics deKonstantín Melnikov, el pavelló del qual al’Exposició Universal de París de 1925 vaser considerat l’edifici més progressistade l’exhibició. Com a exemple, a la salatrobem la maqueta de casa seva (1927),al centre històric de Moscou, consistenten dues torres cilíndriques i finestreshexagonals. El suís Le Corbusier va inter-canviar experiències amb els russos i vaprojectar el que seria la Unió Central deCooperatives de Consum (1929-36).Tanmateix, el Mausoleu de Lennin (1924-30) de Sxússev, una innovadora estructu-ra de Xúkhov convertida en torre de radio-difusió (1922) o la casa-comuna (1930)
de Ginzburg i Pasternak apareixen com amostra de l’ambiciós projecte constructiu.Com a part de l’exhibició, provinent de lacol·lecció Costakis del Museu Estatal d’ArtContemporani de Tessalònica, un altregrup d’obra plàstica formada per pintures,dibuixos i escultures, van ser realitzadesentre el 1915 i el 1932. Seguint major-ment el cànon constructivista, Klutsis o elLissitzki, entre d’altres, són els represen-tants de l’avantguarda.Tot aquest muntatge forma part dels actesde l’Any Dual 2011 d’Espanya a Rússia ide Rússia a Espanya, i es podrà veure aCaixaForum Barcelona (av. de FrancescFerrer i Guàrdia, 6-8) fins al 17 d’abril de2011.
cultura // la marina // Març 2011 13
Programa de lectura pera persones amb discapacitat visual
La Biblioteca FrancescCandel, en col·laboració ambl’Institut Municipal dePersones amb Discapacitatdel districte de Sants-Montjuïc, posa a disposiciódels seus usuaris amb disca-pacitat visual un nou progra-ma de lectura. Des d’ara, lespersones amb discapacitatvisual usuàries de la bibliote-ca podran gaudir de tot elfons bibliogràfic i de les nos -tres instal·lacions, a travésd’un servei de lectura oralque realitzaran els nostresvoluntaris. D’aquesta manera, prèviacita i de forma regular, lespersones interessadespodran gaudir d’un espai a labiblioteca on un voluntari lle-girà en veu alta les lecturesque hauran escollit. Si esteu interessats/des enaquest servei, poseu-vos encontacte amb la BibliotecaFrancesc Candel. Si el con-tacte es fa per escrit, ésimportant oferir un telèfon decontacte i l’adreça del domi-cili.
Les dades de contacte de labiblioteca són les següents:
Correu electrònic: b.barcelo [email protected]
Telèfon: 93 332 53 75
El farCreant avantguarda. Artistesrussos fan la revolucióA CaixaForum, l’exposició Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia1915-1935 ens apropa a un dels períodes més innovadors i revolucionaris dela història de l’art del segle XX com a representació del socialisme soviètic
Imatge del club esportiu Dinamode Kíev, creats per promoure unamà d’obra sana i productiva.
A sota, dibuix de la col·leccióCostakis d’Art Contemporani deTesalònica, on estan representatsels artistes i les tendències de l’a-vantguarda russa de les tres pri-meres dècades del segle XX.
cultura // la marina // Març 2011 14
Certamen LiterariFrancesc Candel 2011Ja està convocada una
nova edició del CertamenLiterari Francesc Candel.
Del 8 de març al 8 d’abril totaquell qui ho desitgi pot pre-sentar el seu treball a qualsevolde les tres biblioteques del dis-tricte Sants-Montjuïc:Biblioteca Francesc Candel(Amnistia Internacional, 8-10),Biblioteca Vapor Vell (JoanGüell, 14-22) i BibliotecaFrancesc Boix (Blai, 34) o alCentre Cívic de la Casa delRellotge (Pg. Zona Franca,116), dins l’horari de cada cen-tre.
Les tres modalitats: t
Relat curtEl tema és lliure, però integratdins dels paràmetres de lanarrativa, realista o de ficció. Se n’estableixen dues catego-ries: Juvenil: Entre 14 i 18 anys.L’extensió màxima ha de ser de 5fulls.Adult: A partir de 19 anys.L’extensió màxima ha de ser de 10fulls.
PoesiaEl tema és lliure. Es presentarà unúnic poema, el qual tindrà una exten-sió màxima de 50 versos o línies.
Reportatge periodístic Aquesta modalitat neix inspirada en
l’obra d’en Francesc Candel, que vatenir el seu eix en la narració d’expe -riències humanes reals. El tema atractar és lliure i ha de basar-se enfets reals. L’extensió màxima ha deser de 10 fulls.Els guanyadors seran premiats ambun trofeu, un llibre electrònic i unpremi per valor de 300 euros enmaterial bibliogràfic. Els finalistesseran premiats amb un trofeu i un lli -bre electrònic.Consulteu les bases a www.bcn.cat/sants-montjuic
esports // la marina // Març 2011 15
Montjuïc viurà la Volta del centenari
JORDI GISPERT
Fa ja més de 100 anys d’aquellaprimera etapa. Va ser el 6 degener de 1911 a la plaça de l’a-
leshores encara poble de Sarrià. Laindústria i les idees renaixentistesdonaven un nou impuls a unaCatalunya emmirallada per les parau-les d’Enric Prat de la Riba i de ValentíAlmirall i per teories sobre els beneficisde l’esport que arribaven no només auna burgesia diferenciada i elitista, sinótambé a les masses obreres que a poca poc anaven millorant les seves con-dicions de vida. S’acabava de crear el Reial ClubNàutic de Barcelona. Feia ja més de 10anys que el futbol omplia els diumen-ges als pobles, als barris i a les places.Començava a néixer una forta passiópel muntanyisme amb la creació dediversos clubs i també per la natació,amb el CN Barcelona com a primer iprincipal referent. L’atletisme eixampla-va els seus seguidors d’ençà de la cre-ació del Club Gimnàstic de Tarragonal’any 1889, i el ciclisme tot just comen-çava a fer-se popular. Va ser el ClubEsportiu Barcelona que va decidirdonar-li un impuls definitiu amb l’orga-nització d’aquesta primera Volta, que
va comptar amb 34 participants i ambnomés 3 etapes: Barcelona-Tarragona,Tarragona-Lleida (111 km) i Lleida-Barcelona (157 km). Les bicicletes erenencara primàries, la roba improvisada, iles carreteres, moltes sense asfaltar,recordaven més a una actual cursa deBTT que no pas a una prova en líniacom les que coneixem avui dia.Sebastià Masdéu arribava el 8 degener al Velòdrom de Sants amb unamitjana de 23 quilòmetres per hora is’erigia en vencedor d’una cursa queencara no podia enllaçar amb Gironaperquè no hi havia camins amb condi-cions. 100 anys més tard, la Volta recor-da aquells primers passos; recorda les
aturades per la Primera Guerra Mundiali per la Guerra Civil Espanyola; recordaels ciclistes que hi han fet història, comMariano Cañardo (amb 7 triomfs), EddyMerckx o Miquel Poblet, i malgrat lespenúries econòmiques, recorda elsencara més difícils temps de postgue-rra per tornar-se a alçar un any mésamb força i consolidar-se no com unacosa del passat, sinó com una cursaque evoluciona, creix i contagia la pas-sió pel ciclisme a dia d’avui. La seva91a edició, la del centenari, començaràel dilluns 21 de març a Lloret de Mar, iacabarà el diumenge 27 de març amb4 voltes per un recorregut urbà habilitata la ciutat de Barcelona que deixarà
enrere punts emblemàtics com elmonument a Colom, el Parc de laCiutadella, l’Arc de Triomf, l’Estació deFrança, el Moll de la Fusta o el Pla dePalau. Montjuïc també hi prendrà part,recuperant la històrica pujada a la Fontdel Gat. La muntanya veurà desfilar192 corredors i 24 equips. N’hi haurà18 de professionals, entre els quals elMovistar de Xavier Tondo (subcampiódel 2010), el Katusha de JoaquimRodríguez (vencedor l’any passat) ol’Euskaltel Euskadi de SamuelSánchez i Igor Anton. Cal confirmar la participació de corre-dors de nivell que ara és més factibled’ençà del canvi de dates d’una Voltaque, en passar de maig a març, es con-verteix en una cita important per simateixa, a més d’un test de preparacióde cara al Giro i el Tour. D’altres corre-dors catalans, com ara Josep Jufré oXavier Florencio, miraran, dins el paperno de lideratge en què els situen elsseus equips, d’assolir algun triomf d’e-tapa que recompensi el seu dur treball.Tots ells hauran d’afrontar circuits pla-ners, com el de la capital; ports emble-màtics, com el de Pal, a Andorra, on laVolta torna després d’un any de pausa,i també pedalades llargues com la queel cinquè dia els durà del Vendrell aTarragona després de 205 quilòmetres.L’antiga capital romana veurà passar laprova 20 anys després de la darreravegada, l’any 1991, en què el navarrèsMiguel Indurain començava una exito-sa trajectòria que el duria a guanyar 5Tours i 2 Giros, i ho feia amb victòria ala Rambla Nova, després d’una intensacontrarrellotge individual.
Sortida de la 1a etapa de la Volta des de la pl. de Sarrià (6 de gener de 1911).
La pujada a la Font del Gatserà un dels grans atractius del’arribada d’aquesta 91a edicióde la 3a carrera per etapesmés antiga del món del ciclis-me que, des del 1922, organit-za la Unió Esportiva de Sants
publicitat // la marina // Març 201116