Mapa de patrimoni cultural La Torre de Claramunt

OPC

Novembre 2013

1

SUMARI

1. Introducció1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments

2. Metodologia2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció

3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme.

4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats

5. Bibliografia

2

1. Introducció

1.1. Presentació i crèdits

La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social.

L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació.

1.2. Agraïments

En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Altres institucions que han col·laborat directament i de bon grat en l’elaboració del Mapa han estat el Museu del Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.

Des de l’Ajuntament de La Torre de Claramunt es va poder comptar amb l’ajuda del Sr. Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt, de la Sra. Ana Madrid, regidora de cultura, i del Secretari de la Corporació, el Sr. Lluís Colau, que des del primer moment van posar tots els recursos necessaris a disposició del Mapa de Patrimoni, facilitant tot el possible la seva realització. Altres persones que des de l’Ajuntament han estat sempre disponibles han estat la Begonya Mediavila i la Fabiana Spik

A més de les persones vinculades a l’Ajuntament, molts habitants de La Torre de Claramunt s’han implicat de manera entusiasta, i s’ha pogut comptar amb una llista de voluntaris disposats a col·laborar en el treball de camp. La llista inicial, aviat es va anar ampliant amb veïns de diferents àrees del municipi. Tots ells han mostrat una voluntat inestimable durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural.

Tot i que són molts els implicats, cal agrair especialment la col·laboració a les següents persones:

- Geert van Heijningen i Jacqueline Brakel, de la Torre Nova - Mossèn Frederic - Sílvia Busquets, de Cal Manou - Montserrat Rius, de Cal Manou, vídua de Josep Mª Busquets - Josefina Soler, de Cal Muntades

3

- Manel Gómez, de les Pinedes de l’Armengol - Josep Terrida, de Vilanova d’Espoia - Dolors Ballo, de la Torre de Claramunt - Sra. Enriqueta, de la Torre de Claramunt - Emili de Febrer, de la Torre de Claramunt - Josep M. Bas, de la Torre de Claramunt - Xavier Bargalló, de Cal Pascual - Jordi Grau i Ramon Artigas, coordinadors de wikipedra - Ton Lloret,del Museu de Capellades - Rosa Junyent, del Museu Comarcal i de la Pell d’Igualada - Domingo Pasqual, de Vilanova d’Espoia - Isidre Calaf, de Vilanova d’Espoia - Sr. Mendarozqueta, director general de Virtisú, SL - Domènec Galtès, de Cal Vilaseca - Kristof Peters, de Cal Gramunt - Jordi Vila, de la granja de Cal Vila

2. Metodologia

2.1. Metodologia de treball

Els primers contactes entre les parts implicades en la realització del Mapa (tècnics, Ajuntament i Diputació) es van produir a finals del mes de juliol del 2013.

A primers d’agost va tenir lloc el treball de buidatge bibliogràfic dels estudis publicats sobre el terme, així com la presa de contacte amb diversos informants.

El treball de camp va ser iniciat a mitjans d’agost del 2013 i es va fer de forma sistemàtica durant el mes de setembre en col·laboració amb els informants i voluntaris. De manera paral·lela, a mida que el treball de camp s’anava fent, es duia a terme el bolcat de la informació a la base de dades.

A primers d’octubre ja es comptava amb la base definitiva de dades, que va ser consensuada pels serveis tècnics de l’Ajuntament i l’OPC.

Finalment, el mes d’octubre del 2013 ha tingut lloc la correcció de les dades i la redacció de la memòria que acompanya al mapa, donant per finalitzat aquest.

La realització del Mapa de Patrimoni Cultural s’ha estès al llarg de tres mesos i mig, durant els quals s’han dut a terme diferents treballs. Aquests poden ser dividits en diferents fases, que passem a detallar a continuació:

FASE DE DOCUMENTACIÓ PRÈVIA

1. Reunió i presa de contacte amb els tècnics de l’Ajuntament

4

2. Elaboració de les primeres llistes d’informants

3. Buidatge bibliogràfic i documental dels estudis publicats sobre el terme

4.Consulta de Fonts: arxius, Àrea de Cultura i Recerca (cartes arqueològiques ifitxes de patrimoni, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació etc..)

5. Obtenció de la planimetria corresponent del municipi i estudi i adaptació de lamateixa per poder situar els elements

6. Creació del primer llistat d’elements susceptibles de ser fitxats

6. Abocament de tota la informació extreta a les fitxes de la base de dades

TREBALL DE CAMP

8. Inici dels primers contactes amb informadors locals

9. Inici del treball de camp: localització sobre el terreny del elements

10. Contrastació de les dades obtingudes i correcció del primer llistat de fitxes

11. Elaboració del llistat definitiu de fitxes i redacció

12. Correcció de les fitxes

REDACCIÓ I MEMÒRIA

13. Redacció definitiva de les fitxes i organització de fotografies

14. Elaboració de la memòria

2.2.Fonts consultades i Bibliografia

Tot i no poder referir-nos a cap monografia de síntesi de la història de la vila, s’ha pogut fer una primera aproximació gràcies a alguns articles publicats sobre el municipi.

L’obra de referència ha estat la de (RIBA GABARRÓ, 1998) “La Torre de Claramunt” inclòs dins de l’obra Història de l’Anoia, vol.I, que ha estat utilitzat com a article de consulta general durant tota l’elaboració del Mapa.

D’altra banda, per tal de concretar en aspectes relacionats amb l’origen medieval del nucli de La Torre de Claramunt ha esdevingut de consulta ineludible l’apartat corresponent a La Pobla de Claramunt (castell de la qual depengué La Torre de Claramunt) dins l’obra Els Castells Catalans (CATALÀ, 1976).

5

Han estat de gran utilitat a l’hora de tractar informacions de caire geogràfic general (paisatge, xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum VI de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (RIBA: 1992); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE; MISERACHS: 1995); l’obra Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya (BOLÓS: 2004); l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines (1996) i el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll (1957). També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona: http://sct.uab.cat/sibhilla/en/content/fons-dhistòria-local-de-catalunya-0 En el camp del patrimoni arquitectònic s’ha pres com a punt de partida l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) corresponent a La Torre de Claramunt, consultable des de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Algunes monografies generals sobre l’evolució històrica i arquitectònica de la masia catalana, que s’han tingut presents a l’hora de contextualitzar les masies o cases de pagès del Mapa del Patrimoni, han estat: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985; GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA: 1980. Pel que fa a les esglésies del terme, la informació s’ha complementat amb la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XIX de la Catalunya Romànica, (JUNYENT, MAZCUÑAN, 1992). La informació sobre el patrimoni arqueològic i els jaciments del municipi s’ha obtingut a partir de la Carta Arqueològica (CC.AA), consultada també a partir de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una monografia fonamental a l’hora de tenir present el volum i la quantitat de patrimoni en pedra seca ha estat l’inventari de barraques de vinya publicat per ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l’Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Aquesta obra ha permès localitzar moltes de les barraques del terme i poder incloure-les dins del Mapa de Patrimoni. A més de la monografia esmentada s’ha procedit a la consulta de diverses pàgines web sobre la tipologia i característiques d’aquestes construccions. Destaca la web creada pel Consorci Observatori del Paisatge, que inclou un projecte d’inventari de barraques de pedra seca de Catalunya, amb una Aplicació SIG interactiva 2.0. anomenada Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/. que permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre aquestes construccions. El feedbak amb aquesta entitat ha estat constant al llarg de tota la realització del Mapa, i algunes de les barraques que eren desconegudes fins ara pel Consorci i que han estat descobertes durant la realització del Mapa, han estat incorporades a l’inventari Wikipedra.

6

El patrimoni industrial ha estat treballat a partir de la consulta de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) al Museu del Molí Paperer de Capellades. Pel que fa al patrimoni documental, els arxius inclosos dins la xarxa d’arxius de la Generalitat han estat consultats a través l’aplicatiu d’arxius en línia http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Altres arxius de caràcter eclesiàstic consultats han estat l’Arxiu Diocesà de Barcelona i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Igualment s’han tingut en compte els arxius nacionals com l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i l’Arxiu de la Memòria Històrica (AHM). De caràcter més local també s’han volgut tenir presents els arxius pertanyents a entitats locals, centres excursionistes, com és el cas del Centre Excursionista Catalunya (CEC) que compta amb un important arxiu fotogràfic dedicat a l’estudi de la Masia Catalana. En referència a tots aquells béns inventariats que estan relacionats amb el patrimoni immaterial, la cultura popular, tradicional i, en definitiva de caire etnològic, ha estat consultat l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), en el qual no s’ha trobat cap referència al municipi de La Torre de Claramunt. També ha estat consultada l’obra AMADES, J. (1952) Costumari Català. Vol I-V. Editorial Salvat. Barcelona. Tot i així, diverses llegendes es trobi bona part de la tradició remeiera local es pot trobar a l’obra dirigida per BARTROLÍ, (1989): La tradició remeiera a l’Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús. Aquestes informacions s’han complementat amb la consulta, tant d’obres generals com El Costumari de Joan Amades (1952) Pels goigs ha estat imprescindible acudir al llibre de referència de BISBAL; MIRET; MONCUNILL(2001): Els goigs a la comarca de l’Anoia. Respecte al patrimoni natural del municipi, han esdevingut de consulta obligada les següents pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: Per la consulta d’espais PEIN http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/pein/5_PEIN_Annexos.pdf Per la consulta d’arbres monumentals de Catalunya:

http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1eb639065e10cdb0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=cf0a7a547050e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cf0a7a547050e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Per la consulta del patrimoni geològic:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.64be942b6641a1214e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=118c1a22693d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=118c1a22693d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Per la consulta d’espais Xarxa 2000

Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits: http//mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura_2000 .jsp?

7

Altres fonts i bases de dades d’institucions consultades han estat:

Inventari de rellotges de sol, societat catalana de gnomònica http//www.gnomonica.cat/

Portal de Archivos Españoles PARES

http://pares.mcu.es/

Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN). Arxius en línia. http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic http://www.abev.net/arxiu.html Fons gràfic del Centre Excursionista Catalunya. Estudi de la masia catalana. http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afceccf/searchterm/Torre%20de%20Claramunt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

S’ha consultat també el “Registro de BIC” del Ministeri de Cultura, a fi d’esbrinar si hi havia conjunts declarats com a BCIN http://www.mcu.es/patrimonio/index.html

Sobre legislació referent al patrimoni cultural, i per temes relacionats amb la seva protecció, tant de caire estatal com autonòmic, s’ha consultat el recull editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 1995 i la web del Ministeri de Cultura http://www.mcu.es/patrimonio/index.html.

Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmica i social del municipi, hem emprat estadístiques extretes de les pàgines web de l’Institut d’Estadística de Catalunya http://www.idescat.net/

Inventari dels espais de protecció especials II. Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva setembre 2008. Annex. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Plans/Plans%20territorials/Territorials%20parcials/Aprovats/ptp%20de%20les%20Comarques%20Centrals/Documentacio%20i%20planols/AD_6b_Espais_Oberts_Annex.pdf

Per a una informació més detallada de les fonts utilitzades, s’adjunta una relació bibliogràfica general al final de la present memòria. Respecte a la planimetria, inicialment es va treballar sobre plànols del terme en paper obtinguts de l’ICC escala 1:5000. Aquests plànols van permetre organitzar el treball de camp i obtenir informació detallada del terreny.

8

La situació detallada i la localització UTM dels elements inclosos al Mapa es va fer mitjançant el sistema d’Informació Territorial Municipal SITMUN. Les coordenades han estat preses amb el sistema de referència ETRS89. 2.3. Explicació de la fitxa Per la realització el Mapa de Patrimoni Cultural, s’ha utilitzat el programa en MS ACCES 2003, amb una base de dades que duu incorporades un model de fitxes, que permeten ordenar i classificar la informació obtinguda. Els camps de la fitxa són molts i no es procedeix a comentar-los tots, però cal oferir alguns aclariments sobre alguns i els criteris que s’han triat en el cas d’aquest inventari: Número de fitxa. De l’1 en endavant. Malgrat que des del principi s’ha intentat ordenar les fitxes per blocs temàtics (zones d’interès natural, fons documentals, festes etc..), aquest ordre és molt difícil de mantenir, ja que s’obren i s’eliminen fitxes constantment a mida que avança l’inventari, per tant el número de fitxa és totalment aleatori. Codi. És el número de dos dígits que relaciona l’àmbit amb la tipologia d’elements. Es tracta d’una llista tancada que ja ve predeterminada. Àmbit. Defineix la tipologia d’elements. Apareix automàticament d’acord amb el codi entrat, i és també una llista tancada. Denominació. És el nom del bé fitxat. S’ha respectat sempre que ha estat possible el nom tradicional i popular, conservant la denominació amb el que la població local l’anomena. Només en alguns casos els noms respecten la nomenclatura donada per altres organismes (CCAA, l'IPA), malgrat no fossin els més coneguts per la gent. En el cas de que el bé tingués diversos noms, s’han volgut posar tots els noms. Lloc / adreça. En el cas d’aquest mapa, per situat els bens el terme s’ha pogut subdividit en diverses àrees geogràfiques. La majoria d’elles es troben relacionades amb els diversos nuclis de població existents al terme municipal, i la resta es relacionen amb accidents o característiques geogràfiques reconegudes. En total s’han determinat 15 àrees geogràfiques o llocs. A les àrees urbanes s’ha pogut donar l’adreça. Són els següents: Àrees urbanes Urbanització Pinedes de l’Armengol

La Serra Vilanova d’Espoia La Torre Alta La Torre Baixa Urbanització Ca l’Anton Urbanització El Xaró Urbanització El Pla de la Torre

Àrees rurals Muntanya de Cal Vilaseca Pla de Cal Vilaseca Pla de les Sitges Pla de la Garsa

9

Collet del Morei Coll de Frígols Riera de Carme A aquestes àrees s’ha d’afegir el general de Torre de Claramunt, que ha estat aplicat a un element que recorre tot el terme. Es tracta de la carrerada de La Torre de Claramunt (fitxa 255) Titularitat. Bé predeterminat entre pública i privada. Ref. Cadastral/Propietari i Adreça. S’indica la referència cadastral de l’element immoble. En cas d’elements amb més d’un propietaris s’esmenta únicament "diversos". En cas de patrimoni immaterial es deixa en blanc. En cas de patrimoni moble o documental ens mans de particulars, s’indica el nom i adreça del propietari, que en aquest cas són Fundacions o Entitats Públiques. Tipologia. Apareix automàticament segons el codi entrat Ús actual. S’utilitza una tipologia general predeterminada generada amb un desplegable Descripció. Descripció de l’element fitxat: Característiques arquitectòniques, festes, costums, goigs, contingut de les sèries documentals etc. Observacions. En aquest camp s’esmenten els aspectes complementaris de la descripció. Estat de conservació. Només hi ha tres opcions que ja venen predeterminades (bo, regular o dolent). Notes de Conservació: S’indica la patologia principal, restauracions i anys d’aquestes, etc. Any. Sempre que s’ha pogut identificar l’any s’ha especificat. Autor. Sempre que s’ha pogut identificar l’autor de l’obra s’ha indicat. Estil, època. En aquest camp s’ha utilitzat els llistat d’estils artístics i d’èpoques històriques predeterminats. Segle. En aquest camp s’han intentat sempre oferir una datació el més acurada possible, encabint el bé entre la cronologia més precisa. En el cas de restes en època prehistòrica es deixa en blanc i en el temps geològic s’inclou l’era i període. Emplaçament. S’explica bàsicament i de forma molt resumida, donada la limitació del camp, la forma d’arribar-hi o la descripció física del lloc. A partir de dades topogràfiques, cardinals, distàncies, etc. Fitxes associades. La relació entre les diferents fitxes s’han intentat ampliar al màxim, intentant que apareguin totes aquelles fitxes que poc o molt guarden algun tipus de relació, ja sigui històrics, geogràfica o de context.

10

Història. La informació històrica prèvia, serveix per documentar el bé fitxat. En alguns casos aquesta informació històrica és força detallada i precisa, com és el cas d’alguns elements patrimonials ja documentats en publicacions precedents. En d’altres ocasions no ha pogut ser així. En aquests casos, s’ha optat per establir una evolució històrica a partir de l’estudi de l’evolució arquitectònica de l’immoble o element, i s’ha procurat comptar amb la informació oral moltes vegades procedent dels propietaris. Bibliografia. Es concreten les referències bibliogràfiques que poden aportar notícies sobre el bé fitxat. En alguns casos es pot oferir la referència concreta quan existeix, i en d’altres s’ha optat una referència de caire general, en aquests casos, s’ha inclòs la seva referència web. Fotografies. En tots els casos s’ha intentat obtenir les tres fotografies de referència de totes les fitxes per intentar tenir una visió el més ampla possible del bé fitxat. Malgrat tot, en algun cas el qual l’element es pot apreciar a un sol cop d’ull, amb una o dues ja s’ha considerat suficient. 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció Els criteris generals de selecció es van anar perfilant durant el treball de camp, tot i que d’entrada partíem d’uns llistats previs elaborats durant la fase de documentació, consensuats en reunions amb el tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC) i els serveis tècnics de l'Ajuntament. La superfície del terme, abastable sense desplaçaments llargs, va permetre l’elaboració de rutes de camp en funció de la tipologia dels béns, amb l’objectiu de visitar tots i cadascun dels elements i obtenir una valoració del conjunt d’aquell tipus de bé cultural.

Aquest plantejament del treball de camp va permetre, des d’un principi, un seguit d’observacions que han estat utilitzades en l’establiment d’uns criteris generals d’intervenció i selecció. Aquestes observacions han estat les següents:

· Fort contrast entre l’arquitectura popular i tradicional dels nuclis històrics i l’arquitectura dels nous nuclis (urbanitzacions) apareguts en les darreres dècades del segle XX. Aquest contrast marca una línia molt clara entre allò tradicional i allò contemporani.

Mentre que els nuclis tradicionals mostren un urbanisme molt concentrat, organitzat en carrers irregulars, adaptats a la topografia i amb relacions molt estretes de veïnatge; els nous nuclis presenten característiques pròpies d’urbanitzacions modernes, amb un urbanisme planificat i dispers, en cases unifamiliars aïllades.

11

· Abundant presència de béns que poden ser qualificats d’arquitectura popular procedents de les activitats agrícoles tradicionals, especialment de construccions en pedra seca. · Arquitectura industrial en ús. Efectivament, una de les activitats econòmiques tradicionals del terme ha estat el de la fabricació de paper. Aquesta activitat és comuna en aquest sector de la comarca, però a diferència d’altres municipis veïns no ha deixat mostres del que podríem anomenar “arqueologia pre-industrial o industrial”. Aquest fet és degut a que aquesta activitat econòmica ha tingut continuïtat en el temps, i els vells molins paperers han continuat ocupats produint paper i adaptant-se als canvis de la producció. Això s’ha traduït en edificis i indústries en actiu, subjectes a canvis. És per aquest motiu que podem parlar d’arquitectura industrial, i no arqueologia industrial. ·L’arquitectura pre-industrial es concentra en les restes conservades d’antics forns de calç. En aquest cas, el treball de la calç va ser una importat activitat econòmica que es va concentrar en l’àrea de Vilanova d’Espoia i que es va mantenir fins a la dècada del 1950, però la tècnica de fabricació en aquestes dates continuava sent la mateixa que en períodes anteriors i és per aquest motiu que pot qualificar-se de pre-industrial. · Paisatge humanitzat en constant transformació. Aquesta observació ha estat present en considerar l’abast del patrimoni natural. És a dir, el territori de La Torre de Claramunt ha sofert en el darrer segle una transformació paisatgística considerable, fruit dels canvis d’orientació econòmica i productiva. Actualment, es tracta d’un paisatge on boscos i camps de conreu s’alternen de forma ordenada, però no cal perdre de vista que es tracta de boscos crescuts sobre antigues extensions de vinya. La presència de feixes i marges de pedra seca, així com de barraques de vinya al mig dels boscos són testimonis d’aquesta transformació. Aquests darrers anys, la presència de la vinya torna a ser abundant recuperant extenses àrees productives, però respectant les zones més muntanyoses.

Un cop diagnosticats aquests fets es va veure que resultava imprescindible objectivar uns criteris bàsics i clars que permetessin fitxar o descartar els elements detectats.

Interior del nucli de la Torre, amb un hàbitat concentrat

Interior de la urbanització del Xaró amb un hàbitat dispers

12

Aquests criteris han estat els següents: · Criteri arquitectònic/criteri històric. Al llarg de tot el treball de camp s’ha procurat l’equilibri entre aquests dos criteris, especialment en l’àmbit del patrimoni immoble, sobretot a l’hora d’incloure masos i edificis urbans. Amb algunes excepcions, el patrimoni immoble del terme és fonamentalment modern i contemporani. Masies i edificis urbans han estat ocupats de manera constant des dels seus orígens fins a l’actualitat i han sofert reformes que els han permès adaptar-se a modernes vivendes. És per aquest motiu que algunes masies i cases han estat incloses tenint present el seu valor històric, tot i que no presentessin elements arquitectònics propis dels períodes antics. Per altra banda, també s’han volgut tenir presents altres edificis o elements, que tot i no tenir una antiguitat històrica significativa conservaven característiques arquitectòniques singulars o tenien lligada alguna tradició al darrera. · Diversitat. Aquest criteri s’ha aplicat de forma estricta no deixant de banda cap element susceptible de ser fitxat. Cal tenir present que la troballa de béns amb possibilitats de ser fitxats podia oferir un ampli ventall de vies, i més treballant en un marc territorial tant intensament poblat des de temps antics, on s’havien dut a terme activitats agrícoles i industrials molt diverses.

· Individualitat. Tots els béns i elements fitxats han estat considerats en la seva estricta individualitat com a bens únics, mereixedors d’uns sola fitxa. En cap cas s’ha fet cap fitxa de conjunt que englobés per exemple tots els monuments, fonts o tots els goigs. Cada element arquitectònic, cada peça, s’ha considerat estrictament com a un. El cas més significatiu ha estat el del patrimoni procedent de l’activitat agrícola, que és especialment abundant: barraques de vinya i casetes agrícoles: · Esment a la nomenclatura i la numeració dels inventaris ja existents. Aquest criteri s’ha fet present de manera especial pel que fa a les barraques de vinya. Inicialment es comptava amb l’inventari de barraques de vinya publicat per ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l’Anoia. Carme. Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt.

Aquest inventari recull un total de 88 barraques de vinya en tot el terme i 3 elements de caràcter rural relacionats amb el conreu de la vinya. La voluntat ha estat la d’incloure totes les barraques que es troben recollides dins de l’inventari, independentment del seu estat de conservació. Aquest inventari va ser realitzar entre els anys 2001 i 2003, i la cerca de totes les barraques recollides a l’inventari ha estat entesa com a una revisió, per tal d’observar quin és el grau de destrucció o conservació d’aquest tipus de patrimoni. Aquesta guia ha estat complementada amb l’ajuda de la pàgina web creada pel Consorci Observatori del Paisatge, que inclou un projecte d’inventari de barraques de pedra seca de Catalunya, en una aplicació SIG interactiva 2.0 anomenada Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/. Aquesta pàgina, elaborada a partir del 2008, permet introduir i complementar informació sobre barraques de vinya. La pàgina permet fer una cerca per comarques i municipis de tot Catalunya. Un cop feta la cerca apareix el mapa del municipi i sobre aquest, s’assenyalen totes les barraques localitzades amb una petita fitxa que inclou planimetria i fotografia.

13

Hi ha barraques que apareixen als dos inventaris, i n’hi ha algunes que apareixen només en un, o només en l’altre. La suma dels dos inventaris, ofereix un recull molt complert del patrimoni format per les barraques de vinya del municipi. L’existència d’aquests dos inventaris ha posat sobre la taula la possibilitat d’integrar dins del Mapa tota la informació procedent dels dos llistats. A més a més dels dos inventaris ja existents, el treball de camp ha permès localitzar una desena de barraques noves que no apareixien en cap dels dos inventaris.

Amb aquest objectiu present, a l’hora de procedir a la identificació de les barraques, una opció pròpia del Mapa de Patrimoni hagués estat la denominació en funció de la seva localització geogràfica o el seu nom tradicional, però el volum tan important de barraques de vinya ha fet imprescindible atorgar un número a cadascuna per tenir-les identificades sense confusions. A més a més, tot i els intents, només ha estat possible identificar el nom d’una de les barraques, coneguda com la barraca de Cal Cosme (fitxa 157).

Tenint en compte aquests precedents, l’opció final a estat la d’atorgar un número identificatiu (del 1 al 106) a cada barraca, afegint a l’apartat d’observacions el codi de registre del Consorci de l’Observatori del Paisatge i el número identificatiu de l’obra de ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006), de tal manera que qualsevol barraca pugui ser localitzable en tots els inventaris.

· Excepcionalitat. Aquest criteri s’ha tingut present a l’hora de triar alguns béns entre molts existents. Ens referim al cas del que s’ha anomenat Casetes Agrícoles (fitxes 117, 121, 122, 123, 124, 125, 128) Les casetes agrícoles són un edifici habitual en el paisatge agrícola del terme de La Torre de Claramunt. Foren aixecades entre els 1920 i el 1945 entre els camps de conreu pels pagesos del terme, amb la finalitat de tenir un aixopluc per ells i per les eines durant els dies que treballaven aquells camps.

Normalment es tracta d’edificis molt senzills, que podem catalogar com d’arquitectura popular, i que podrien ser considerades com les successores de les barraques de vinya aixecades en pedra seca. A diferència de les barraques de vinya, els materials de construcció són molt variats i barregen pedra i maó, sovint units amb ciment pòrtland.

Aquest tipus de patrimoni no ha volgut ser ignorat, però s’han establert un seguit de criteris per tal de fer una selecció dels més representatius. S’han tingut en compte tres

Barraca anomenada de Cal Cosme

14

factors a l’hora de decidir si un element d’aquets havia de ser inclòs, o no, dins del Mapa:

- Que tinguessin algun element identificatiu: data de construcció, nom del

propietari, etc. - Que tinguessin algun element decoratiu significatiu - Que la seva mida o bona construcció fos excepcional entre la resta de

casetes.

A partir d’aquí s’ha procedit a la selecció d’algunes casetes agrícoles. Algunes que tot i tenir una bona mida o una bona construcció, però no suficient com per ser incloses dins del Mapa, s’ha optat per tenir-les present deixant testimoni dins de l’apartat d’elements no fitxats. Altres, degut al seu mal estat de conservació, o a l’excessiva heterogeneïtat dels materials, s’ha optat senzillament per obviar-los. · Criteri paisatgístic. Aquest criteri s’ha emprat sobretot dins de l’àmbit del patrimoni natural. El paisatge de La Torre de Claramunt és fruit de l’evolució històrica i econòmica del terme, i de com els seus habitants han fet ús de la terra i els seus recursos per viure. El paisatge actual combina boscos i terres de conreu de manera equilibrada, tot i la forta expansió urbanística dels darrers anys. Una mirada històrica del paisatge permet observar com el bosc ha ocupat bona part dels terrenys antigament ocupats per la vinya. Durant la realització del Mapa s’ha volgut tenir present tota aquesta varietat, incloent exemples de tota aquesta diversitat: nous boscos, plans de conreu, entorns de rius i torrents.

3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic El municipi de La Torre de Claramunt, de 15,01 km2, es troba situat a 12 km al SE d’Igualada. El terme confronta al nord amb el terme de la Pobla de Claramunt, i a ponent amb el terme de Carme. El límit amb aquests dos municipis ve marcat pel curs de la riera de Carme. Al NE el terme s’estén en una punta, que travessa el riu Anoia i ascendeix fins al Coll del Sabater, a la carena de la Serra Conillera (548 m), en confrontació amb els termes de la Pobla de Claramunt i de Capellades. Al SE el terme confronta amb Cabrera d’Anoia. A migdia limita amb el terme de Mediona ja dins la comarca de l’Alt Penedès. L’orografia del territori determina un relleu molt diferenciat. Per un costat, a la punta NE del terme, on ens trobem amb una alçada màxima de la Serra Conillera (548 m) i una mínima de 256, a nivell de riu Anoia. A partir del riu Anoia i el congost del riu, s’ascendeix a l’altiplà dels Plans de la Torre, i Vilanova d’Espoia, per on s’estén la resta del municipi, a una alçada que oscil·la entre els 330 m a nivell de la zona del Camaró, els 370 m de Pla de Cal Vilaseca, o els 448 del nucli de la Serra.

15

Les alçades màximes del municipi es donen a les zones muntanyoses de la perifèria de llevant i migdia, com són la Serra Conillera (548 m), el Turó de la Casa Blanca, al Coll de Mata (526,3 m), a les Pinedes de l’Armengol (584,4 m). A ponent del terme, l’alçada torna a baixar seguint el curs de la riera de Carme (295 m) (fitxa 32).

Pel que fa a la vegetació i paisatge, més de la meitat del terme és ocupat per boscos i camps de conreu. L’espècie boscana predominant és el pi blanc o pi d’Alep, seguida del pi pinyoner, el roure i l’alzina. Es tracta d’un bosc que ha crescut sobre antics espais desboscats pel conreu de la vinya, dins del qual es fàcil trobar marges de pedra seca i barraques. El creixement espontani d’aquests boscos és la causa d’un sotabosc molt abundant, on predominen el coscó, el romaní, el llentiscle i el garric. A les riberes dels dos corrents fluvials perennes hi abunden els estrats arboris dels Populus alba i Populus nigra, amb altres espècies com els canyars. Els plans de conreu també són abundants a les planúries (Pla de Cal Vilaseca (fitxa 54), Pla de la Garsa, Pla de les Sitges, Vall de Vilanova d’Espoia, etc.). Hi predominen els cereals (324 ha), seguits de la vinya, que ha prosperat força els darrers anys, replantant moltes zones tornades a guanyar a boscos i erms o a expenses del cereal. Altres conreus són els ametllers i les oliveres. Els regadius són repartits als esglaonats de les feixes properes als corrents del riu d’Agost, i als replans receptors de les aigües del recorregut del Rec Major de la Bassa de Capellades. A les zones muntanyoses i més elevades els boscos han ocupat el terreny (Muntanya de Cal Vilaseca (fitxa 55), Bosc del Collet de Morei, Bosc del Coll de Frígols, Bosc del Coll de Mata (fitxa 73), etc.) El principal curs fluvial del terme és el riu Anoia (fitxa 84), que travessa la punta NE del terme, en sentit NE-SE, just abans del congost de Capellades. Li segueix en importància la riera de Carme (fitxa 32) que ressegueix el límit de ponent i tramuntana

Bosc de Cal Vilaseca i camps de conreu als voltants. El bosc ocupa una superfície important del terme

16

del terme, servint d’element limítrof. Aquests dos cursos fluvials, han estat objecte d’un gran aprofitament hidràulic per part de la indústria paperera del terme, i una gran font de riquesa. El tercer curs fluvial en importància és el riu d’Agost (fitxa 29), que travessa al vall de la Torre Alta en sentit E-O, i aboca les seves aigües a la riera de Carme. Aquest curs fluvial depèn força de l’estacionalitat, i el seu aprofitament ha estat de caràcter agrícola. El riu d’Agost rep les aigües de torrents procedents de la vall d’Espoia, com són el torrent del Manou (fitxa 82), i el torrent de Mas d’En Ponç (fitxa 83), també molt dependents de la climatologia. Altres torrents més irregulars són el torrent de la Serra (fitxa 85), el torrent de l’Oriol, i el torrent del Camaró. A nivell paisatgístic, el curs dels principals rius i torrents crea al fons de les valls una vegetació pròpia de ribera, que contrasta amb l’entorn dels camps de cereal i vinya. Respecte a la climatologia del terme, per la situació del municipi i de la comarca de l’Anoia en general, ubicats a la Depressió Central, potser classificat com a mediterrani de transició, entre el continental més propi de la Segarra i el clima més suau i temperat del Penedès. La duresa del clima continental és present a les serres Pre-litorals que limiten la Conca d’ Òdena a ponent i al nord i que frenen la influència marina. Aquesta només arriba a la comarca aprofitant el curs del riu Anoia (congost de Capellades), evitant però, que es registrin els mínims tèrmics d’altres zones més al Nord com la Segarra. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 10 i 14 graus al mes de març i els 30 graus al pic del juliol i agost. Les precipitacions es mantenen sobre els 500 mm. La distribució anual de la precipitació es caracteritza per màxims equinoccials – majors a la tardor (35% del total) que a la primavera (26%) - , mentre que a l'estiu plou el 21%, gràcies a precipitacions de tipus convectiu. Com a totes les comarques interiors, el mínim pluviomètric es dóna a l'hivern. Els vents dominants són, amb una gran diferència respecte els altres: el ponent càlid i no gaire fort, el llevant que sol portar pluges perquè té per origen les baixes pressions mediterrànies, el vent fred segarrenc o del NW i la marinada que penetra per l'estret de Capellades.

3.2. Comunicacions La Torre de Claramunt, des del nucli urbà central, anomenat també la Torre Alta, es comunica per les carreteres BV-2133 i BV-2134 amb la C-244 d’Igualada a Sitges, prop de Capellades. La BV-2133 permet l’accés a les urbanitzacions del Xaró i del Camaró. Des d’aquesta mateixa C-244 surt un altre brancal: BV-2135, que du a Vilanova d’Espoia, i que té una continuació fins a la urbanització de les Pinedes de l’Armengol. També surt un altre brancal que porta a la Torre Baixa i a la urbanització de Ca l’Antón.

17

Amb tot, la principal via de comunicació que travessa el terme és la C-15 de Vilafranca a Manresa, que recorre el terme paral·lela al riu Anoia per la punta NE del terme. Un pont sobre el riu Anoia permet l’accés a aquesta variant des de la Torre Baixa. Des de la carretera de la Pobla de Claramunt a Carme i Miralles BV-2131, i travessant la riera de Carme al km 1,5, pel gual de l’indret dels antics molins dels Guarro i dels Costas, també es pot accedir al nucli de la Torre Alta.

3.3. La població i l’economia Anàlisi demogràfica Els nuclis de població històrics de La Torre de Claramunt van néixer a l’entorn de les dues esglésies del terme: Sant Joan de la Torre i Sant Salvador d’Espoia. Els primers fogatjaments de La Torre de Claramunt, corresponents als dos primers terços del segle XIV, s’integren en el conjunt més ampli del Castell de Claramunt, de qui formaven part. El primer fogatge individual és el del 1378, que especifica 20 focs per a La Torre de Claramunt i 5 focs per l’Espoia. En conjunt podia haver-hi un centenar d’habitants. El fogatge del 1479 fa omissió dels focs de la Torre i assigna un total de 6 a l’Espoia, però podríem pensar en una continuïtat del poblament al llarg del segle XV. Per contra, el segle XVI suposa un daltabaix en la població. El fogatge del 1515 atorga 8 focs a l’Espoia i només 5 a la Torre. El creixement demogràfic no tingué lloc fins al segle XVII. Al cens de Josep Aparici fet el 1708, consten 19 cases a la Torre i 10 cases a l’Espoia. En total caldria pensar en uns 310 habitants per a tot el terme. El creixement poblacional és molt més intens a partir del segle XVIII, tant per l’increment de paraires, com per la fundació de nous molins paperers.

Nuclis de La Torre Baixa i La Serra, fruit del creixement demogràfic i econòmic del segle XVIII

18

És en aquest segle quan té lloc l’aparició d’un nou nucli de població, a tocar del riu Anoia, del camí ral, i del mas Vidal. Es tracta del nucli de la Torre Baixa, format per treballadors dels molins. RIBA (1988: 299) És en aquest període quan es tenen més notícies dels masos dispersos: cal Camaró (fitxa 44), cal Cosme (fitxa 36), ca l’Ermità (fitxa 37), Cal Guillot (fitxa 33), Cal Morei (fitxa 256), Cal Pascual (fitxa 193), Cal Robert (fitxa 34), Cal Vilaseca (fitxa 39), i els masos de la Garsa, la Pollosa i cal Rossinyol (fitxa 40). Tot i que en la majoria dels casos el seu origen es pugui remuntar als primers moments de la repoblació medieval. Durant la primera meitat del segle XIX la població s’estabilitza. L’activitat econòmica principal continuava sent el aquest moment l’agricultura, però concentrada i especialitzada en la producció vitícola. A més a més, cal tenir present el pes considerable de la indústria paperera concentrada en els cursos fluvials de la riera de Carme (fitxa 32) i l’Anoia (fitxa 84). El cens del 1857 donava 794 habitants i el ritme ascendia fins els 883 el 1877 i els 905 el 1887. Aquesta tendència es va estroncar definitivament amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX, i la crisi de la indústria. Entre el 1887 i el 1900 es perdien 192 habitants. El nombre d’habitants es va mantenir durant la primera meitat del segle XX entorn als 750 habitants. La principal activitat econòmica continuava sent l’agricultura i la vinya, replantada amb peu americà, i la indústria paperera. Als voltants de l’Espoia cal afegir l’activitat dels forns de calç, aprofitant la presència d’aquest material al Serral dels Xaus. Els forns de calç proliferaven en els límits del bosc per tal de no haver de carregar la fusta. Un cop utilitzats uns quants anys, els forns s’abandonaven. La producció de calç era destinada a les adoberies d’Igualada i transportada en camions. A mitjans del segle XX, la nova regressió en les indústries papereres i la Guerra Civil (1936-1939) va fer minvar la població fins als 542 habitants el 1940. La recuperació demogràfica no arribaria fins a la dècada del 1960, de la mà de la creació de nous nuclis de població, aquest cop en forma d’urbanitzacions residencials. La primera fou la de Les Pinedes de l’Armengol, que amb 991 estatges ocupa la punta SO del terme fins a la serra d’Orpinell. La consulta de dades de l’IDESCAT permet observar aquest fort creixement demogràfic del municipi des del 1998, moment en que tenia 2.098 habitants, fins al 2012 en que la població és de 3.863. És a dir, pràcticament s’ha doblat en el període de 14 anys. Aquest fort creixement és fruit de l’aparició de noves urbanitzacions en aquest període i al pas de les vivendes de les Pinedes de l’Armengol de segones a primeres residències. Al costat de Capellades va créixer la urbanització de Ca l’Anton, amb 80 cases, i al costat de la ratlla termenal amb la Pobla de Claramunt, s’aixeca la urbanització del Xaró. Altra

19

urbanització ha estat la del Pla de la Torre. També s’ha de tenir present l’important creixement urbanístic a les afores del nucli de la Torre Alta.1

La densitat de població és de 257,2 h/km2, que es distribueix de manera molt diferent entre els diferents nuclis habitats. Per nuclis de població, el més poblat és el de la Torre Alta amb 1.524 habitants, les Pinedes de l’Armengol, que en dades del 2011 tenia 951 habitants. Li segueix la urbanització de Ca l’Anton, amb 303 habitants, el poble de Vilanova d’Espoia amb 135 i la Serra amb 38 habitants, la urbanització del Xaró amb 116 habitants, el nucli de la Torre Baixa amb 113 habitants, el Pla de la Torre amb 71 habitants. NUCLI HABITANTS ANY 2011 Torre Alta 1.524 Urb. Pinedes de l’Armengol 951 Urb.Ca l’Anton 303 Vilanova d’Espoia 135 Urb. El Xaró 116 Urb. La Torre Baixa 113 Urb. El Pla de la Torre 71 La Serra 38 Urb. El Camaró 90 Una dada important per entendre la idiosincràsia del municipi és el lloc d’origen dels seus habitants. Les dades que proporciona l’IDESCAT són les següents2:

1 Font: IDESCAT http://www.idescat.cat/emex/?id=082861#h200000000 2 Font: IDESCAT: http://www.idescat.cat/emex/?id=082861#h20

0500

10001500200025003000350040004500

1857

1887

1998

2000

2002

2005

2009

2011

2012

20

ORIGEN Població Catalunya 2.819 h Resta d’Espanya 835 h Estranger 209 h Total 3.863 Aquestes dades revelen com un terç de la població és nascuda fora del municipi. Les altres dues terceres parts ho són a Catalunya, però en un nombre significatiu ho són fora del municipi, la qual cosa ens indica un fort fenomen migratori. Aquest fenomen té dues fases: una important emigració que va tenir lloc de gent del municipi a altres veïns a les dècades del 1960 i 1970, i una segona fase immigratòria que va tenir lloc a les dècades del 1990 i 2000 amb el creixement de les urbanitzacions perifèriques, i la transformació d’aquestes en primeres residències. El resultat final és un municipi amb un percentatge altíssim de gent que no té les seves arrels al municipi, tot i trobar-se molt integrada social i culturalment al territori. Anàlisi econòmica

L’economia del terme compta amb un important sector primari basat en l’explotació agrícola, amb un fort impuls del sector vitivinícola, que ha recuperat bona part de les terres de cereal per a vinya. Aquesta forta expansió de la vinya ha tingut lloc en el decurs dels darrers vuit anys. L’activitat industrial es concentra en

polígons de llarga tradició al voltant del riu Anoia (fitxa 84) i les facilitats de comunicació que ofereix la C-15 i la C-

244. Destaquen les indústries papereres Virtisú, SL, que agrupen la tradició dels vells molins i de les indústries Batlle (fitxes 48, 49, 50). Aquesta indústria es troba actualment sense activitat econòmica, concentrant l’activitat paperera a l’entorn de la riera de Carme (fitxa 32). Altres zones industrials de més recent creació han estat el polígon industrial Serra Burés, i Pla de la Torre, que agrupen indústries i empreses de serveis a l’activitat industrial. Altra de les empreses destacades és la indústria Munich, localitzada entre els nuclis de Vilanova d’Espoia i La Serra, dedicada a la fabricació de calçat esportiu.

Molí de Cal Roio, que acull hores d’ara diverses empreses

21

La mobilitat laboral de la població és forta, amb dades de fins a un 40,6% de persones actives que treballen fora del municipi i es desplacen a diari (dades del 2001) 3 principalment a Capellades, la Pobla de Claramunt i Igualada i rodalies. Per sectors, les dades obtingudes són del 2001, quan la principal ocupació de la població es centrava en l’activitat industrial, seguida del sector serveis, la construcció i l’agricultura.4 Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 2001 23 590 140 454 1.207

3.4. Síntesi històrica Els primers ocupants del territori El territori de la Torre de Claramunt ha estat ocupat des de temps prehistòrics. Les empremtes més antigues han estat localitzades al costat dret de la riera de Carme, en unes petites coves penjades al cingle. Són les coves de la Guineu, del Mallorquí i de Noranta. Totes tres han estat incloses com ha jaciments arqueològics a la CC.AA i les restes localitzades es troben a l’Arxiu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. La Cova del Mallorquí (fitxa 9) i la Cova de la Guineu( fitxa 10) foren descobertes per Amador Romaní a començaments del segle XX. Tots dos jaciments han estat datats al Neolític final com a llocs d’enterrament col·lectiu. La Cova del Noranta (fitxa 11) va ser descoberta el 1971 i també seria un enterrament col·lectiu, però aquesta vegada de finals del bronze. Els enterraments d’aquestes coves podrien haver estat efectuats per grups familiars que compaginarien l’agricultura i la ramaderia, que podrien haver viscut en coves i cabanyes fetes en materials peribles que no han perdurat fins als nostres dies. A banda de l’ocupació prehistòrica del terme, l’ocupació antiga resulta evident en indrets més planers i més aptes per a l’agricultura. El jaciment més important del municipi és el Pla de les Sitges del Camaró (fitxa 13), que es complementa en el context històric i arqueològic amb altres jaciments del voltant, com són el Camaró II (fitxa 19), Mas el Camaró (fitxa 5) la Garsa (fitxa 12), els Frígols (fitxa 18) i l’Olivar d’en Francisquet (fitxa 7). Descobert a partir de la troballa d’Amador Romaní l’any 1906, es tracta d’un camp de sitges obertes al travertí, amb un fons de cabana retallat a la roca, algunes sepultures, dipòsits oberts a la roca i roderes també excavades a la roca.

3 Font: Idescat. http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=992 4

Font:Idescat:http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08286&V3=881&V4=408&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B

22

L’espectre cronològic d’aquests jaciments és ampli, i van des del període ibèric final, passant per un moment tardo-romà i un tercer moment alt-medieval. Aquesta abundància de jaciments ens indica l’establiment continu de grups humans en un període molt llarg, amb una intensa ocupació del territori i explotació dels plans agrícoles. El repoblament feudal Amb tot, el poblament actual és fruit de la reorganització territorial i geoestratègica que tingué lloc entre els segles X-XI, fruit de les repoblacions medievals. Al segle XII apareixen documentades les dues esglésies del terme: Sant Joan de la Torre (fitxa 2) i Sant Salvador d’Espoia (fitxa 1), que van donar lloc als dos nuclis històric de població. Durant aquests primers segles medievals la història del terme està vinculada a la del veí castell de La Pobla de Claramunt, del qual formava part. La Torre de Claramunt, tal i com el seu propi nom indica, fou inicialment una guàrdia erigida al segle XI en un indret estratègic amb l’objectiu de controlar el pas de la riera de Carme (fitxa 32) i el camí vers al Penedès. Els cavallers de Claramunt, durant els segles XI i XII residiren al castell de la Pobla de Claramunt, i en la torre devien tenir només un destacament avançat. L’any 1306 el castell de Claramunt fou venut al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i Berenguer de Claramunt, desposseït de la seva fortalesa, es va retirar a la Torre de Claramunt. El 1318 la fortalesa de la Torre també va passar a ser feu del vescomte de Cardona pel preu de 10.000 ducats, però Berenguer de Claramunt, convertit en tributari de la casa de Cardona fou autoritzat a continuar residint en ella. Una generació més tard, el 1344, Albert de Claramunt era casat amb Beatriu de Pallars, i constava com a castlà de la Torre de Claramunt i governador de la Conca d’Òdena, en nom del seu senyor Hug II de Cardona.

Restes de l’antiga via de comunicació que travessava el terme en període antic i alt-medeival i sitjes

23

La castlania de la Torre de Claramunt es succeeix de generació en generació al llarg dels segles XIV i XV passant a mans de Ramon de Claramunt, Lluís de Claramunt, Pau de Claramunt, Pau Lluís de Claramunt, Artal de Claramunt i Joan de Claramunt. Pel que fa a l’església parròquia de Sant Joan Baptista (fitxa 2), apareixen notícies d ela seva existència dels del 1197, arran d’una deixa feta per Ramon de Claramunt. La protecció exercida per la família va ser constant al llarg dels segles, fins al punt que el seu engrandiment, fet el 1700, fou pactat entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d’Espuny i Claramunt, llavors senyor del castell. Aquesta església fou el lloc habitual d’enterrament dels senyors del castell entre els segles XII i XVIII, independentment d’on haguessin mort. A nivell eclesiàstic fou sufragània de santa Maria de la Pobla de Claramunt fins l’any 1876. Respecte al poblament del terme, aquest s’organitza entorn al castell i l’església parroquial, presumiblement a partir del segle XII. El nombre de cases del nucli de la Torre de Claramunt (fitxa 21) aniria creixent a la falda de la muntanya, tot i que fins el segle XVIII no fou un nucli massa grans, mantenint un nombre de focs molt petit.

L’altra agrupació de poblament neix sobre un petit turó que domina la vall entre la Serra d’Espoia i el Coll de Matas. En aquest turó es tenen notícies de l’aixecament d’una església consagrada a Sant Salvador (fitxa 1) entre el 1130 i el 1150. Eclesiàsticament va ser també sufragània de La Pobla de Claramunt fins el 1867, però l’entorn de la vall, tot i que jurisdiccionalment en principi fou domini feudal del castell de Claramunt, a partir del segle XV va pertànyer als nobles de Camporrells, i per successió familiar als nobles de Foixà fins el 1811. El poble de Vilanova d’Espoia (fitxa 22) va néixer a redós de l’església parròquia, estenent-se per la falda del turó a mida que anava creixent. El seu nombre de d’habitants també fou molt petit fins als segle XVIII, moment en que l’expansió de la vinya va comportar un important augment demogràfic. L’entramat de carrers i edificis és fruit d’aquest període històric. A més de la vinya i el conreu de la terra, els habitants de Vilanova d’Espoia amb comptat sempre amb una important

Esglésies de Sant Salvador i Sant Joan, que es troben en l’orígen dels dos nuclis del terme

24

indústria de la calç, aprofitant els recursos naturals de la zona, que han compatibilitzat amb l’agricultura. A més dels dos nuclis nascuts entorn les parròquies, cal tenir present l’existència d’un hàbitat dispers. Entre les masies escampades hi consta les del Camaró (fitxa 44), cal Cosme (fitxa 36), ca l’Ermità (fitxa 37), Cal Guillot (fitxa 33), Cal Morei (fitxa 256), Cal Pascual (fitxa 193), Cal Robert (fitxa 34), Cal Vilaseca (fitxa 39), i els masos de la Garsa, la Pollosa i cal Rossinyol (fitxa 40). L’Edat Moderna Al segle XVI la línia del cognom Claramunt es continua mantenint dins de la família a través dels primogènits. D’aquest període destaca Miquel Joan de Claramunt, que el 1549 va fer una capbrevació de la Torre de Claramunt, i la figura del seu hereu Joan de Claramunt, que el 1561 feia un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura en la clau de la dovella del portal del pati del castell. Hom creu que és en aquesta època quan les dependències de l’antiga torre de defensa foren convertides en una residència castellera, l’estructura de la qual perdura fins als nostres dies. Joan de Claramunt, va rebre el 1566 de mans del seu senyor Ramon I d’Aragó i Folc de Cardona, la jurisdicció perpètua de la Torre de Claramunt. El rei Felip III, amb ocasió d’una visita reial feta a Barcelona el 1599, el va declarar noble. A partir d’aquesta data, ja entrats el segle XVII, el cognom familiar es perd en anar a parar la successió en la segona filla de Joan de Claramunt, Jerònima, El seu fill i hereu Ramon Espuny i Claramunt va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre (fitxa 3) va passar llavors a mans de la seva germana Maria d’Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert, que el 1704 actualitzava la capbrevació de les seves terres. El seu hereu Josep Antoni de Ribera i d’Espuny i Claramunt fou senyor dels castells de Florejacs, Rivert i la Torre. Seguidor de la causa de l’Arxiduc Carles d’Aústria, va ser un dels aristòcrates que

pertanyia al Consell de Cent els anys 1713-1714 i delegat de la Generalitat. El 1714, sota l’ocupació borbònica, fou acusat desterrat a Burgos, els seus béns confiscats i el seu títol anul·lat. La família vivia en aquests moments al seu palau del carrer escudellers de Barcelona. Els béns foren retornats el 1725, però no recuperà el títol de comte de Claramunt.

Castell de La Torre de Claramunt, que és l’evolució arquitectònica de l’antiga Torre medieval

25

Els béns foren finalment heretats per Maria de Ribera i Josa, casada amb Francesc Salvador de Bournonville, marquès de Rupit, que l’any 1763 va endegar una nova capbrevació. La seva filla i hereva, Isabel de Ribera i Josa s’havia casat el 1727 amb el fill dels marquesos de Sentmenat. Els segles XVIII i XIX Al llarg de tot el segle XVIII i XIX la successió del castell es manté dins la mateixa línia familiar, tot i que canviant els cognoms a cada generació per la gran abundància d’hereves. Entre els diversos títols acumulats destaquen els de Marquesos de Gironella i marquesos de Villa-Palma. Un dels trets característics del segle XVIII és la transformació dels antics molins hidràulics en molins paperers en el decurs del segle XVIII. A la Torre de Claramunt, la fabricació de paper havia començat ja en el segon terç del segle XVII, als molins de Joan Romaní, i al molí del Turó, a la vora de la riera de Carme. El floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII, de la mà de nissagues papereres. Segons una relació de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, datada el 1775, a la Torre de Claramunt hi funcionaven sis molins paperers. Els noms dels fabricats i de les produccions són les següents: Ramon Romaní, Joan Tornt, Francesc Almirall, Josep Pasqual, Antoni Miquel i Pere Rius; i Pau Guarro. La suma de la producció era ja de 7.600 raimes de paper de tina fets a mà. RIBA (1988: 306)

La concentració de molins a l’entorn del riu Anoia aprofitant el rec de la Bassa de Capellades i el pas del camí ral, van donar lloc al naixement d’un nou nucli habitat: La Torre Baixa (fitxa 24). Tot i l’aportació de la producció paperera, la gran riquesa i creixement demogràfic dels segles XVIII i XIX ve de mà de la producció agrària, concretament a partir de l’expansió del conreu de la vinya, aprofitant els bons preus del mercat. En aquest període, bona part del territori de la

Torre de Claramunt i de Vilanova d’Espoia, inclosos els turons més elevats són destinats a aquest conreu, amb la corresponent transformació paisatgística que això tingué. La major part del bosc fou talat i les terres s’ompliren de marges i barraques de pedra seca fins que l’arribada de la fil·loxera acabà amb les vinyes. Fruit d’aquesta prosperitat agrària és l’aparició d’un nou nucli de població anomenat La Serra (fitxa 23), per trobar-se als peus d’aquesta, enfront de Vilanova d’Espoia.

Conjunt de molins de Cal Batlle, cocentrats a tocar del riu Anoia

26

Els segles XX i XXI Entrats al segle XX, Josep Antoni de Febrer i Montforte, va residir al castell de la Torre de Claramunt i es casava el 1948 amb Margarida de los Rios i Magrinyà a l’església de Sant Joan de la Torre. Entre els anys 1951 i 1965 fou alcalde del municipi. Si algun fet és important en la segona meitat del segle XX és la transformació paisatgística del territori, amb el creixement de boscos sobre les antigues terres de vinya abandonades, especialment a les zones més abruptes, així com al important urbanització de les darreres dècades del segle, que van propiciar l’aparició de nous nuclis d’habitat com Les Pinedes de l’Armengol, a la dècada del 1960, i d’altres més recents com Ca l’Anton, el Pla de la Torre, o el Xaró, doblant la població resident en pocs anys. També l’aparició d’indústries concentrades en polígons com el de Serra Burés a la Torre Alta, i la transformació de les antigues indústries papereres en noves fàbriques. 3.5. Dades toponímiques La Torre Alta La Torre Alta (fitxa 21) és el nom que rep el nucli històric de la Torre de Claramunt. Aquest topònim apareix a partir del segle XVIII, per tal de diferenciar-lo de la Torre Baixa. El topònim de la Torre de Claramunt deriva de la torre fortificada situada a ponent del terme, segurament erigida al segle XI, amb l’objectiu de vigilar i controlar la vall de la riera de Carme i el camí vers al Penedès. La torre va ser una avançada del castell de Claramunt, però al segle XIV, els senyors de Claramunt van deixar el seu castell per instal·lar-se definitivament a la Torre. A la falda del castell (fitxa 3) i l’església de Sant Joan Baptista (fitxa 2) va créixer un petit assentament, que s’ha mantingut fins als nostres dies. La relació entre la fortificació i el municipi és molt estreta i es reflexa en la presència d’aquest element en l’escut municipal La Torre Baixa La Torre Baixa (fitxa 24), és el nom que rep el barri crescut seguint la línia del camí ral, a tocar del riu Anoia. Aquest indret, que devia formar part de les terres del mas Vidal o Cal Pascual (fitxa 193), va ser l’indret on a partir del segle XVIII va créixer un petit barri, segurament habitat pels treballadors dels molins paperers que van aparèixer a tocar del riu Anoia (fitxa 84) i del rec. El nom de Torre Baixa és degut segurament al fet de trobar-se en una cota inferior a l’altiplà que ocupa la resta del terme municipal.

27

Vilanova d’Espoia Com el seu nom indica es tracta d’un nucli de població nascut al segle XII a redós de l’església parròquia de Sant Salvador d’Espoia (fitxa 1) i de l’antic casal fortificat situat a tocar de l’església (IPA 6065). Es tractava, doncs, d’un assentament de nova creació. Espoia és el nom que rep la serra situada al nord del turó on va néixer la vila, i dóna nom a tota la vall i els entorns. A diferència de la Torre, Vilanova d’Espoia depenia dels senyors de Foixà. La Serra (fitxa 23) Aquest petit nucli va aparèixer al segle XVIII fruit de l’augment demogràfic. Originalment eren cases de petits parcers i rabassaires que conreaven les terres del mas d’en Ponç i del mas Martí, al terme de Mediona. El nom de La Serra ve donat per trobar-se al peu de la Serra de Coll de Mata. Pinedes de l’Armengol És el nom que rep la urbanització que s’estén a ponent del terme municipal. L’origen del nom es desconeix. La propietat de la muntanya havia estat ocupada pel conreu de la vinya. La pineda que creix en aquest moment va desenvolupar-se a partir de l’abandonament d’aquest conreu a partir de començaments del segle XX. El bosc originari devia ser un bosc mixt amb la presència d’alzines, pi i roures, com o demostra encara l’existència del roure de l’Armengol (fitxa 86). El topònim “Armengol” es remunta almenys a començaments del segle XX, potser en referència a un dels propietaris de la muntanya, ja que existeix el record de l’existència de la Font de l’Armengol com a una font antiga i de les més bones del terme, almenys des de la dècada del 1930. La muntanya va ser propietat de Josep Gustemps a la dècada del 1960, que va iniciar la parcel·lació i venda, així com la promoció immobiliària que va donar lloc a la urbanització actual. El centre social de la urbanització inclou una sala amb el nom de Josep Gustemps en memòria seva. El Camaró Aquest mas, d’origen medieval (fitxa 44) assenta sobre un antiga ocupació alt-medieval, al cim d’un turó estratègic que domina a llevant el congost de Capellades i el riu Anoia; i a ponent una plana de gran fertilitat agrícola. La seva presència a donat nom a la plana coneguda com a Plans del Camaró, a un torrent: Torrent del Camaró, i a una font: Font del Camaró (fitxa 87) Pla i Muntanya de Cal Vilaseca (fitxes 39, 54, 55) Aquesta planura agrícola rep el nom del veí mas de Cal Vilaseca (fitxa 39) , propietari de bona part de les terres d’aquest indret. El mas Vilaseca és una de les masies històriques del terme, amb orígens als segles XIII-XIV.

28

La Garsa Aquest era el nom d’una antiga masia del terme apareguda a les capbrevacions modernes dels senyors de la Torre de Claramunt. Actualment el mas de la Garsa no existeix, però ha donat nom a una planúria extensa, possiblement les seves antigues terres de conreu, al S-E del nucli de la Torre Alta. Actualment la plana es troba ocupada quasi exclusivament per la vinya. Collet de Morei Els accidents geogràfics del sector SE del terme conserven el nom relacionat amb un antic mas anomenat El Morei (fitxa 256): Clot del Morei, Collet del Morei, etc. Es tracta d’un antic mas d’orígens segurament medievals que es troba documentat des del segle XVIII i actualment en estat de ruïna, situat al cap del Clot del Morei. 3.6. Mapa general del terme

El terme Municipal s’ha dividit en diverses àrees geogràfiques: 9 nuclis de població i 7 àrees rurals, que es distribueixen de la següent manera:

29

El nombre d’elements fitxats a cada zona de referència és el següent: Urbanització Pinedes de l’Armengol: 5 elements La Serra: 6 elements Vilanova d’Espoia: 38 elements La Torre Alta: 36 elements La Torre Baixa: 16 elements Urbanització Ca l’Anton: 5 elements Muntanya de Cal Vilaseca: 1 element Pla de Cal Vilaseca: 11 elements Pla de les Sitges: 6 elements Plans de la Garsa: 2 elements Collet del Morei: 4 elements Coll de Frígols: 6 elements Riera de Carme: 8 elements Com es pot apreciar, els dos nuclis històrics de La Torre Alta i Vilanova d’Espoia concentren la major part dels béns. Amb tot, es tracta de dades només parcials, ja que el gran volum del patrimoni format per les barraques de vinya es troba repartit de manera molt uniforme per tot el territori. 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció El municipi de la torre de Claramunt només compta amb un element que gaudeix de la protecció BCIN. Es tracta del Castell de la Torre de Claramunt. Codi: (R.I.) - 51 - 0005745 - 00000 Data de declaració: 8-11-1988

30

3.8. Equipaments patrimonials del terme El centre compta amb dos centres socials, un al nucli de la Torre Alta i un altre al nucli de les Pinedes de l’Armengol: -Centre Social Font de l’Armengol C/Font de l’Armengol s/n (Pinedes de l’Armengol) -Centre social Sant Joan Baptista C/de l’església, s/n (La Torre de Claramunt) En tant que equipaments esportius i de lleure, compta amb diferents centres repartits per totes les àrees habitades: -Recinte Parc del Mil·lenni C/Espoia s/n (La Torre de Claramunt)

-Telecentre Recinte Torresport. C/Piscina s/n (La Torre de Claramunt) -Zona esportiva de Pinedes de l’Armengol c/Font de l’Armengol s/n (Pinedes de l’Armengol) -Camp de futbol C/Major, 37 (La Torre de Claramunt) -Pavelló poliesportiu de Vinçó c/Major s/n (La Torre de Claramunt) 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme. Visió general Patrimoni arqueològic La informació relativa al patrimoni arqueològic prové de la consulta de la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya (CC.AA), en la seva darrera revisió del 1991. La Carta Arqueològica inclou un total de 16 jaciments, identificats en la seva gran majoria a començaments del segle XX per A. Romaní, sobre tot pel que fa als relatius a tombes de caràcter antropomorf i sitges. Un petit grup de jaciments han estat identificats durant la dècada del 1980 i començaments del 1990, arran d’excavacions realitzades fruit dels moviments de terres d’aquest període, amb ocasió de la construcció del gasoducte Subirats-Òdena.

31

En línies generals, pel que respecta a la tipologia dels jaciments arqueològics, es pot parlar de dos grans grups. Per un costat un grup de jaciments localitzats geogràficament a l’extrem nord-oest del terme, a la cinglera sobre la riera de Carme. Es tracta de tres jaciments ubicats en coves, cronològicament situats en el neolític i calcolític: cova de la Guineu( fitxa 10), Cova del Mallorquí (fitxa 9) i Cova del Noranta (fitxa 11) Per altres costat, el grup de jaciments localitzats en l’àrea del Camaró, del Pla de les Sitges i Pla de la Garsa, amb alguna extensió vers el Pla de Cal Vilaseca. Aquest grup de jaciments aporta una informació excepcional sobre els orígens històrics del municipi. Tots ells són jaciments datats en període ibèric i alt medieval, i indiquen una ocupació important de tota aquesta àrea del municipi, que és al mateix temps un àrea planera i agrícolament molt fèrtil. L’ocupació vindria per part de poblacions ibèriques i per poblacions alt-medievals (segles I-IX). Tot i que no sabem si l’ocupació d’aquests indrets va ser continuada al llarg d’aquest segles, estaríem davant de la presència de comunitats humanes explotant unes planes agrícoles en un període anterior al procés de repoblació comtal i feudal del territori. De tots els jaciments, el de les Sitges del Pla del Camaró (fitxa 13) és sens dubte el més important, tant pel que fa la quantitat i qualitat de les restes del jaciment, com pel fet de que és un jaciment que es conserva in situ i a la vista, i a més a més és fàcilment accessible al peu de la BV-2133, oferint moltes possibilitats de cara a la seva difusió. La resta de jaciments com el de Cal Cosme (fitxa 6), el del Mas Rossinyol (fitxa 8), el dels Frígols (fitxa 18), el de la Garsa (fitxa 12), el del Mas del Camaró (fitxa 5), Sitges de Cal Pasqual (fitxa 14), Turó de la Torre Nova (fitxa 15), etc, es troben molt malmesos i no són visibles a simple vista. Cal tenir present que tots aquests jaciments foren identificats a començaments del segle XX, i alguns d’ells ja eren difícils d’identificar. A aquest fet s’afegeix la gran quantitat de moviment de terres agrícoles que ha tingut lloc aquestes darreres dècades degut a les noves plantacions de vinya. Com a nova incorporació, cal fer esment de dues fitxes: Cal Cubé (fitxa 41), i Mas el Morei (fitxa 256). Tots dos béns són restes d’antigues masies abandonades des d’almenys finals del segle XIX, segurament fruit de la crisi de la fil·loxera. Una d’elles: Cal Cubé, es troba inclosa dins del Catàleg de Masies (M09), i ocupada pel bosc. En el cas de la realització del Mapa, s’ha considerat que en cap dels dos casos es pot parlar d’edificis, ja que només es conserven algunes fileres del parament. En el cas de Cal Morei, comptem amb un mur d’uns quatre metres d’alçada, però la resta són només algunes fileres. Un cas similar podria haver estat el de Cal Llupià (fitxa 43), masia també abandonada des de començaments del segle XX, però en aquest cas es conserva tot el perímetre

32

exterior dels murs i es pot percebre l’estructura interior de la casa, i inclús la zona de treball amb tines.

Patrimoni en pedra seca Aquesta tipologia de patrimoni és una de les grans protagonistes en el conjunt general de patrimoni del terme, amb un total de 107 barraques. Les principals manifestacions que la representen són: les barraques de vinya, i els marges de paret seca, tant de camins com de feixes. La presència d’aquests elements és fruit del que fou una de les principals activitats econòmiques del municipi entre els segles XVIII i XIX: el conreu de la vinya. Aquesta datació no exclou que el conreu de la vinya i la construcció de paret seca no fos un fet practicat des del període medieval però, fou sens dubte a partir de mitjans del segle XVIII quan tingué lloc a tota la Catalunya Central, la dedicació massiva de les terres de conreu a la vinya, i per tant, la gran transformació paisatgística que això va comportar. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d’aiguardent va créixer, sobretot per ser exportada a Amèrica. A més d’aquest fet, és important recordar que al llarg del segle XVII i XVIII, s’endureix la política fiscal enfront la producció i comercialització d’alcohols a la Corona de Castella, mentre que a la Corona d’Aragó continuaven essent lliures tant en la producció com en la comercialització. Aquesta diferència enfront de l’economia castellana, va fer que els comerciants de països de l’Europa del nord observessin la viticultura catalana com a interessant. L’any 1714 en entrar en vigor el decret de Nova Planta, el conreu de la vinya a Catalunya va veure perillar els seus privilegis, ja que es corria el perill de que es creessin monopolis que arruïnessin als petits pagesos, però les protestes van fer que el 1746 les lleis que afavorien els monopolis van quedar abolides. Aquest fet, assenyala el moment en que la viticultura catalana entra en una autèntica febre d’or.

Masos Morei i Cal Cubé, inclosos com a jaciment arqueològic

33

El conreu de la vinya implica un esforç molt gran. La plantació de vinya es va fer sobre terres ja existents, però sobretot es farà guanyant terrenys al bosc, sobre noves terres fins ara marginals. Bona part de les terres de la Catalunya Central i l’Anoia són força muntanyoses i el bosc ocupava les terres més inclinades. Plantar vinya en aquests indrets volia dir talar el bosc, fer marges i feixes perquè la pluja no s’endugui la terra, i després plantar i cavar. La dificultat del transport i la llunyania de les vinyes va moure a molts pagesos a aixecar barraques de pedra seca a tocar de la plantació per guardar les eines, aixoplugar-se i fins i tot poder passar una nit. Com s’ha dit anteriorment, una de les grans característiques del paisatge del municipi de la Torre i del seu patrimoni són les restes d’aquesta activitat. A les zones més planes (Pla de Cal Vilaseca, Pla de la Garsa, entorn de Vilanova de l’Espoia i Pla del Camaró) la continuïtat de l’activitat agrícola i la introducció de maquinària ha acabat amb bona part dels marges i barraques de vinya, però les zones muntanyoses actualment ocupades pel bosc i als seus límits els testimonis són abundantíssims. Les barraques són planta circular, quadrangular o integrades al marge. Aquests tres models han servit de referència per tal de triar una barraca representativa de cada tipologia, normalment en bon estat de conservació. La resta de barraques han estat entrades com a element repetitiu i referenciades al seu model en funció de la planta que tinguessin. Els números triats han estat la barraca 038( fitxa 118) per a les barraques quadrangulars, la barraca 062 (fitxa 120) per a les barraques circulars, i la barraca 048 (fitxa 119) per a les barraques integrades a un marge. Amb tot, cal destacar una característica molt present en el conjunt de barraques de terme, que les diferència d’altres. Aquesta característica és present en les barraques aïllades, ja siguin quadrangulars o circulars. Es tracta de la presència de paravents, que suposen l’aixecament a banda i banda de la porta d’entrada de dos murs de pedra lleugerament corbats, i que creen un

espai el·líptic semitancat davant de la porta d’entrada de la barraca. Altra característica molt present també en les barraques aïllades, aquesta vegada de planta circular, és la presència d’una faixa o represa exterior que fa la funció de contrafort i reforça l’estructura de la barraca. La quantitat de barraques localitzades, fa que aquesta tipologia del patrimoni sigui la més nombrosa del municipi, tot i que el seu estat de conservació variï molt.

Exemple de barraca amb paravent

34

L’altra mostra d’aquesta tipologia és la dels marges en pedra seca. S’ha detectat dues varietats: les feixes i els marges de camins. Durant la realització del treball de camp es va poder detectar l’existència d’alguns marges, que per la seva longitud, la seva alçada i la seva bona conservació, valia la pena incorporar. En total han estat tres: dos d’ells discorren per dos camins paral·lels que travessen l’àrea del sector del Pla de les Sitges i el sector del Coll de Frígols, entre les carreteres BV-2133 i BV-2134. Són els marges del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols 1 i 2 (fitxes 76 i 78) i el Marge de pedra de la carena de la Muntanya de Cal Vilaseca, que tant podria correspondre’s a un camí com a un marge delimitador de terres de conreu (fitxa 253). S’ha volgut tenir present tres exemples d’aquesta varietat del patrimoni a fi de deixar testimoni d’un element que sovint passa desapercebut, però que és fruit del treball comunal del col·lectiu humà del terme, i de les seves activitats econòmiques i configuradores del territori i del paisatge.

Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l'escolament de l'aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l'erosió. Els marges són l'element més senzill i alhora el patrimoni més comú de la pedra seca.

La seva importància no és només de caràcter patrimonial ja que, en tant que elements integrats des de fa segles als paisatges, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Pel que fa les feixes, a l’igual que les

barraques, són especialment abundants en les zones boscoses i limítrofs entre el bosc i el camp de conreu. Dins del Mapa de patrimoni, s’ha optat per no incloure-les, però sí que s’han pogut localitzar algunes àrees on són especialment abundants i configuradores del paisatge, i que caldrà tenir present al capítol de recomanacions. Casetes agrícoles Un altre dels elements força abundant del paisatge agrícola són les casetes agrícoles repartides per tot el territori rural de la Torre de Claramunt, especialment a les planes agrícoles. Aquest tipus de construcció, pot ser considerat com a hereva tipologia de

Marges de pedra seca al mig del bosc

35

barraques de vinya aixecades en pedra seca. Les diferències fonamentals amb les barraques de vinya són les següents:

- El material constructiu sol ser la pedra, però no exclusivament, moltes vegades la pedra es barreja amb el maó, sobretot en les obertures, amb l’objectiu de reforçar-les. En ocasions és feta tota en maó. Quan intervé la pedra, no té perquè tractar-se de pedra seca, i el més habitual és la introducció del ciment pòrtland.

- La planta és sempre quadrangular - La coberta sol ser inclinada o a dues aigües i feta amb teula. - Cronològicament poden ser datades entre el 1925 i el 1945.

En total, han estat un nombre de set casetes agrícoles incloses dins del Mapa de patrimoni. Com s’ha explicat en l’apartat de metodologia, s’ha estat molt estricte amb aquest tipus de patrimoni, sense voler-lo deixar fora, s’ha fet complir als elements triats un condicionants específics: que continguessin la data o el nom del propietari, i que presentessin unes característiques constructives excepcionals. També s’ha tingut en compte un cert criteri territorial, de tal manera que no tots els elements inclosos estiguessin en una mateixa àrea geogràfica. S’han inclòs dues casetes al collet de Morei (fitxes 122 i 123), dues al Pla de cal Vilaseca (fitxes 121 i 125), una a l’àrea del Coll de Frígols (fitxa 117), una altra prop de Vilanova d’Espoia (fitxa 128) i una altra a tocar del nucli de La Serra (fitxa 124). Masies Les masies formen un gruix important del Mapa de Patrimoni. En total han estat setze les incloses dins Mapa: cal Morera (fitxa 35), cal Jaume Llorenç (fitxa 47), cal Torro (fitxa 38), cal Robert (fitxa 34), cal Camaró (fitxa 44), Mas Rossinyol (fitxa 40), Ca l’Ermità (fitxa 37), cal Cosme (fitxa 36), cal Gramunt (fitxa 42), cal Guillot (fitxa 42), cal Llupià (fitxa 46), Cal Manou de la Poiosa (fitxa 46), cal Muntades (fitxa 45), Cal Vilseca (fitxa 39). Totes aquestes es trobaven incloses dins del Catàleg de Masies de l’Ajuntament de La Torre de Claramunt, i s’han volgut afegir dues més: Cal Pasqual (fitxa 193), i El Manou Vell (fitxa 80). Totes dues són masies històriques d’origen medieval. El patrimoni procedent de les masies és de caràcter arquitectònic, ja que cap d’elles conserva elements significatius procedents del conreu de la vinya (celler amb botes, tines, etc), ni col·leccions d’estris agrícoles, ni fons documentals o fotogràfics importants. A nivell arquitectònic, les masies formen un conjunt divers per que fa a l’estat de conservació d’elements originals. Algunes d’elles, com és el cas de cal Guillot (fitxa

Mas Rossinyol, un dels més antics del terme

36

36), cal Jaume Llorenç (fitxa 47), cal Torro (fitxa 38), Cal Muntades (fitxa 45) o ca l’Ermità (fitxa 37), han sofert modificacions importants al llarg dels segles XIX i XX que les han convertit en vivendes contemporànies; mentre que d’altres, com és el cas de Cal Vilaseca (fitxa 39), Mas Rossinyol (fitxa 44) o Cal Camaró (fitxa 44), han sabut conservar els seus elements originals procedents del període baix-medieval i modern. A aquests dos grups cal afegir el de les masies que actualment es troben en procés de restauració com Cal Gramunt (fitxa 42) o Cal Robert (fitxa 34), que estan sent rehabilitades, però conservant els elements originals. Cases històriques urbanes Un altres gruix important del patrimoni immoble el formen les cases històriques que formen part de la xarxa urbana dels nuclis de La Torre Alta i Vilanova d’Espoia. Com es pot apreciar pel nombre de béns inclosos, són molt més abundants les que s’ubiquen al nucli de Vilanova d’Espoia que a La Torre Alta. Aquesta realitat pot ser atribuïda a una menor renovació del conjunt arquitectònic del nucli d’Espoia, que va mantenir la

seva població de manera més constant fins a finals de la dècada del 1960. Això va permetre conservar edificis com Cal Pascol (fitxa 60), la casa del carrer Major, 21 (fitxa 63), cal Torrescasana (fitxa 65), etc. Posteriorment, en el moment de renovar bona part de les cases es va emprar un criteri que ha propiciat la major conservació de la pedra vista i els elements originals. És el cas dels edificis de Cal Batista (fitxa 66), l’edifici de la SRC (fitxa 61), l’edifici de l’antic forn del carrer Major (fitxa 62).

Del nucli de La Torre Alta, només han estat inclosos els edificis de Cal Rodacinto (fitxa 27), cal Gironés (fitxa 28) i el casal de l’Ajuntament (fitxa 26). Un edifici excepcional dins d’aquest nucli és La Torre Nova (fitxa 192), que cal ser entesa com una casa senyorial, que al seu moment es trobava semi-aïllada, a les afores del nucli de La Torre Alta. La rehabilitació d’aquest edifici el converteix, hores d’ara, en un magnífic exemple de casal residencial amb característiques pròpies de l’eclecticisme. Patrimoni industrial El patrimoni industrial del municipi es concentra en el conjunt de molins paperers ubicats seguint els cursos del riu Anoia i la riera de Carme. Han estat sis els edificis inclosos: Cal Patera (fitxa 51), Cal Roio (fitxa 53), a la riera de Carme, els tres molins agrupats dins de l’antic conjunt de les antigues indústries Batlle (fitxes 49, 50, 51), i el

Cal Torrescasana, dins de Vilanova d’Espoia

37

molí en desús de ca l’Olivé (fitxa 52). Tots ells conserven característiques arquitectòniques dels edificis paperers, amb els finestrals oberts als pisos alts que permetien assecar el paper. Amb tot, el fet de que el treball del paper hagi estat una activitat que s’hagi mantingut fins als nostres dies, ha fet que els edificis hagin continuat tenint activitat i s’hagin anat envoltant de nous edificis i naus que en ocasions els amaguen Patrimoni pre-industrial El patrimoni pre-industrial es troba representat a l’àrea de Vilanova d’Espoia fruit del que fou una de les activitats econòmiques importants en la zona: La fabricació de calç. Les característiques de la pedra del sector i la forta demanda provinent de les adoberies d’Igualada i de la construcció van fer que tradicionalment la població de la zona combinés el treball al camp i a la vinya amb el treball als forns de calç de forma estacional. El màxim de la producció va tenir lloc entre les dècades del 1900 i 1950, moment en el qual van arriba a funcionar un total de sis forns de calç. L’herència

d’aquesta activitat es troben presents a les restes del Forn del Tino (fitxa 112), al Forn de la carretera d’Espoia (fitxa 115), al Forn de calç del Manou (fitxa 20), al Forn de calç nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), i al Forn de calç vell de Vilanova d’Espoia (fitxa 113). Del conjunt de forns identificats, els cinc primers encara es trobaven en funcionament a mitjans del segle XX. A aquests s’havia d’afegir el del Ginolés, en terme de Mediona, i el del Calciner, hores d’ara desaparegut.

Conjunts urbans de La Torre Alta i Vilanova d’Espoia Si bé la població del terme es distribueix en un total de nou nuclis residencials, històrica i patrimonialment destaquen els de La Torre Alta i el de Vilanova d’Espoia com els més importants. Els dos nuclis han sabut conservar l’originalitat del traçat urbà en els seus nuclis històrics. El de la Torre Alta (fitxa 21) està format per tres elements característics: el castell (fitxa 3), l’església de Sant Joan Baptista (fitxa 2), i l’entramat de cases que ocupa la falda de la muntanya del castell. És aquesta perspectiva la que identifica la imatge del conjunt i li atorga la seva pròpia personalitat. El nucli de Vilanova d’Espoia (fitxa 22) s’alça al llarg de la carena del turonet d’Espoia, amb la imatge de l’església parroquial de Sant Salvador (fitxa 1) i el conjunt de cases que estén al seu voltant. Aquesta visió, proporciona la imatge identificativa de la vall d’Espoia. Patrimoni moble

Restes del forn de calç de Cal Manou

38

Pel que fa al patrimoni moble, aquest es troba representat fonamentalment per un seguit fonts urbanes: font commemorativa de Mossèn Batlle (fitxa 58), font del Gaià (fitxa 206), font del Vidu (fitxa 207), les dues fonts de la Torre Baixa (fitxes 71 i 72), i la font del nucli de La Serra (fitxa 75). En tant que objectes, destaca el valor artístic i històric de la Pica Baptismal de l’església de Sant Joan Baptista (fitxa 197), ubicada a l’interior de la mateixa. Com a col·leccions només s’han pogut incloure dues: la col·lecció de Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia (fitxa 109), formada fonamentalment per les restes de troballes procedents dels jaciments arqueològics del municipi; i una col·lecció particular de premses de vi (fitxa 68) Patrimoni documental El patrimoni documental és ric i abundant en el cas del terme de La Torre de Claramunt, amb un total de nou fons inclosos. Està representat per tots els fons dipositats en arxius eclesiàstics, com són el Diocesà de Barcelona (fitxa 94) i l’episcopal de Vic (fitxa 108), així com els dos parroquials de Sant Salvador (fitxa 93) i el de Sant Joan (fitxa 95). També s’inclouen els fons de caràcter històric com el de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fitxa 98), el del Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona (fitxa 126) i el de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (fitxa 99). Amb tot, el fons més important des del punt de vista històric és el fons documental de Castell de La Torre de Claramunt (fitxa 92), que conserva documentació històrica del terme, i totes les baronies i altres béns de la família titular del castell. Patrimoni immaterial El patrimoni immaterial es troba present en un total de deu elements, que suposen un total de set manifestacions festives: Festes Majors de Vilanova d’Espoia (fitxes 102 i 103), les dues Festes Majors de La Torre de Claramunt (fitxes 105 i 105), i la Festa Major de la urbanització de Les Pinedes de l’Armengol (fitxa 101). Altres festivitats incloses han estat la Missa de Pelegrins (fitxa 198) i la Festa de Sant Isidre (fitxa 205), actualment desapareguda, però que fou important en els dos nuclis de La Torre Alta i Vilanova d’Espoia. També formen part de patrimoni immaterial els dos Goigs de Sant Salvador (fitxa 107) i el de Sant Joan (fitxa 96) i un element de tradició oral com és una Dita recollida a Vilanova d’Espoia (fitxa 245) Patrimoni natural El patrimoni natural és abundant i ric en tot el terme, i es troba representat pels conjunt de boscos i cursos fluvials que s’estenen per totes les àrees i que conforme un paisatge suau i harmoniós. Han estat un total de setze els elements inclosos com a patrimoni natural entre els quals destaquen quatre espais de bosc: Bosc de la muntanya de Cal

Pica baptismal de Sant Joan Baptista

39

Vilaseca (fitxa 55), Bosc de La Serra Conillera (fitxa 25), Bosc del Camaró (fitxa 79), i Bosc del Coll de Mata (fitxa 73). A excepció del bosc del Camaró i el de la Serra Conillera, es tracta de boscos que han crescut a sobre de les antigues feixes ocupades per la vinya, però per la importància de la seva superfície i per acollir una varietat vegetal prou significativa s’ha volgut que quedessin recollits. Com a zona d’interès també han estat catalogades les fonts de caràcter rural, ja fossin públiques o privades. En total han estat recollides quatre: La font de Frígols (fitxa 77), La Font del Camaró (fitxa 87), La font del Fible (fitxa 69) i La Font del Sabater (fitxa 70). En tant que cursos fluvials s’han inclòs aquells que es consideraven prou importants com per determinar la geografia i vegetació de l’entorn: el riu Anoia (fitxa 84), el riu d’Agost (fitxa 29), i la riera de Carme (fitxa 32). Com a torrents s’han inclòs un total de tres: el de la Serra (fitxa 85), el del Manou (fitxa 82) i el del Mas d’en Ponç (fitxa 83). La resta, com és el cas del Torrent del Camaró o el Torrent de l’Oriol, s’han considerat massa estacionals com per ser inclosos. A més a més, el seu curs es troba força perdut entre la massa boscosa.

Com a patrimoni natural s’ha volgut incloure també el Pla de cal Vilaseca o de les Escomes (fitxa 54), que configura una plana agrícola al peu de la Serra d’Espoia o Muntanya de cal Vilaseca. Aquesta plana ha estat considerada pel seu alt valor paisatgístic en un entorn rural que combina espais de cereal, vinya i masies històriques, sense la intervenció de carreteres asfaltades ni moderns nuclis urbanitzats. A més a més, s’ha pogut incloure un espècimen botànic prou significatiu: el roure de les Pinedes de l’Armengol (fitxa 86).

Bosc de la muntanya de Cal Vilaseca i roure de Ca l’Armengol

40

De manera gràfica l’anàlisi és el següent: Anàlisi per àmbits L’anàlisi dels béns inclosos dins del Mapa de patrimoni permeten afirmar que el patrimoni del terme de la Torre de Claramunt és majoritàriament de caràcter immoble. Del conjunt de les 260 fitxes, un total de 208 (80%) pertanyen al patrimoni immoble, 14 (5,3%) al patrimoni moble, 12 (4,6%) al patrimoni documental, 10 (3,8%) al patrimoni immaterial i 16 (6,1%) al patrimoni natural.

Anàlisi per tipologies Aquesta categoria de l’anàlisi permet conèixer amb més detall el patrimoni. Patrimoni immoble El conjunt de les fitxes catalogades com a patrimoni immoble és de 208, de les quals un total de 18 pertanyen a la tipologia del patrimoni arqueològic(8,6%), un total de 4 a la tipologia de Conjunts Arquitectònics (1,9%). Aquest darrer grup inclou principalment els conjunts urbans històrics (La Torre Alta, La Torre Baixa, La Serra i Vilanova d’Espoia). Els elements arquitectònics han estat en total 23, la qual cosa suposa un 11% del total immoble. Els béns que pertanyen a la categoria d’Obra Civil han estat un total de 13, i suposen un total del 6,25%.

41

La tipologia majoritària ha estat la dels edificis amb un total de 150 fitxes, i un 72,20% del patrimoni immoble.

El patrimoni immoble del terme, doncs, es troba majoritàriament format per edificis. Aixó és degut a la gran quantitat de barraques de vinya incorporades. El total de fitxes catalogades com a edificis és de 150, de les quals 107 són barraques de vinya, és a dir el 41,1% del total general del patrimoni és aquesta tipologia de construcció en pedra seca.

Patrimoni moble El patrimoni moble inclou un total 14 fitxes. D’aquest conjunt, un total de 9 béns (65%) pertanyen a la tipologia d’elements urbans i inclou fonamentalment les fonts públiques.

42

Un altre grup de 3 fitxes (21%) han estat catalogats com a objectes, i nomès 2 fitxes (14%) com a col·leccions.

Patrimoni documental El patrimoni documental es troba format per un total de 12 fitxes, de les quals 9 pertanyen a fons documentals (75%), la majoria dipositats en arxius fora del terme. Les altres 3 fitxes (25%) pertanyen a la tipologia de fons d’imatges.

43

Patrimoni immaterial El patrimoni immaterial es troba format per un total de 10 fitxes, que inclouen principalment les manifestacions festives dels nuclis de La Torre Alta, Vilanova d’Espoia i les Pinedes de l’Armengol. Aquestes festivitats suposen un total de 7 fitxes i un 70% del patrimoni immaterial. També cal fer esment dels goigs, que suposen 2 fitxes (20%) en la tipologia de Música i dansa. Finalment, una fitxa (10%) pertany a la tipologia de la tradició oral.

Patrimoni natural El patrimoni natural suposa un volum important del patrimoni del terme, esdevenint el segon àmbit més representat amb un total de 16 fitxes. La majoria del patrimoni natural ha estat inclós en la tipologia de zona d’interès, amb un total de 15 fitxes, representant un (93,75%). La resta pertany a la tipologia d’especímen botànic. En concret es tracta d’una fitxa: el Roure de les Pinedes de l’Armengol (fitxa 130), i suposa un 6,25% del total.

Anàlisis per estat de conservació

44

L’estat de conservació observat en el patrimoni del terme és majoritàriament bo. Del total dels 260 béns inclosos, un nombre de 221 es troba en bon estat de conservació (85%). Un total de 12 elements (4,7%) es troba en un estat regular, i un total de 27 (10,3%) es troba en estat dolent de conservació. Aquest estat dolent pertany fonamentalment a les barraques de vinya que es troben situades enmig del bosc i molt amenaçades per la vegetació i l’enderroc de part de les estructures.

Anàlisi per titulars La titpularitat del patrimoni del terme de La Torre de Claramunt és majoritàriament privada, amb un total de 209 béns, que suposen el 80,4% del patrimoni. L’altre 19,6%, és a dir, un total de 51 béns, són de titularitat pública. Aquests darrers, són fonamentalment els fons documentals i les col·leccions dipositades a arxius i museus, així com aquella part del patrimoni moble de caràcter urbà, com les fonts; o el patrimoni immaterial.

45

4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats

4.1. Elements fitxats Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica

N.Fitxa Ambit Codi Tipologia Denominacio

1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici SANT SALVADOR D'ESPOIA

2 Patrimoni immoble 1.1 Edifici SANT JOAN DE LA TORRE

3 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT

4 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic BARRACA DE MAS D'EN PONÇ

5 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic MAS EL CAMARÓ

6 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic JACIMENT DE CAL COSME

7 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic OLIVAR D'EN FRANCISQUET/EL CAMARÓ/FRÍGOLS

8 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic JACIMENT MAS ROSSINYOL

9 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic COVA DEL MALLORQUÍ/COVA DE CAL PATERA

10 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic COVA DE LA GUINEU

11 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic COVA SEPULCRAL DE NORANTA O MORANTA

12 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic LA GARSA

13 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic PLA DE LES SITGES DEL CAMARÓ

14 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic SITGES DE CAN PASQUAL

15 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic TURÓ DE LA TORRE NOVA

16 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic PEDRA DRETA DE CABRERA

17 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic NECROPOLIS AL PEU DE LA CARRETERA ENTRE LA POBLA I CAPELLADES

18 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic ELS FRÍGOLS

19 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic EL CAMARÓ II

20 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FORN DE CALÇ DEL MANOU

21 Patrimoni immoble 1.2 Conjunt arquitectònic LA TORRE ALTA

22 Patrimoni immoble 1.2 Conjunt arquitectònic VILANOVA D'ESPOIA

23 Patrimoni immoble 1.2 Conjunt arquitectònic LA SERRA

46

24 Patrimoni immoble 1.2 Conjunt arquitectònic LA TORRE BAIXA

25 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès BOSC DE LA SERRA CONILLERA

26 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASAL DE L'AJUNTAMENT

27 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL RODACINTO

28 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL GIRONÈS

29 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès RIU D'AGOST

30 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic PORTAL DEL C/CASTELL, 30

31 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil PONT DEL VIDU

32 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès RIERA DE CARME

33 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL GUILLOT

34 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL ROBERT

35 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAN MORERA

36 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL COSME

37 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CA L'ERMITÀ

38 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL TORRO

39 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL VILASECA

40 Patrimoni immoble 1.1 Edifici MAS ROSSINYOL

41 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic CAL CUBÉ

42 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL GRAMUNT

43 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL LLUPIÀ

44 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL CAMARÓ

45 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL MUNTADES

46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL MANOU DE POIOSA

47 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAN JAUME LLORENÇ

48 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CA L'ALMIRALL/MOLÍ DEL MIG/CAL BATLLE

49 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL TORTET/MOLÍ DE BAIX/CAL BATLLE

50 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL PERE JOAN/CAL BATLLE

51 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL PATERA

47

52 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL OLIVÉ/CAL RODA/CAL FEDERICO/CAL PAU VIDAL

53 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL ROIO/CAL COSTAS

54 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès PLA DE CAL VILASECA/PLA DE LES ESCOMES

55 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès BOSC DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA

56 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil ANTIC CAMÍ DE LA TORRE DE CLARAMUNT A CARME

57 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic RELLOTGE DE SOL DEL C/ DE BAIX, 20

58 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT COMMEMORATIVA A Mn BATLLE

59 Patrimoni immoble 1.1 Edifici L'ESCOLA VELLA

60 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAN PASCOL/CELLER D'EN CLAUDI

61 Patrimoni immoble 1.1 Edifici EDIFICI DE LA SOCIETAT REPUBLICANA CATALANA

62 Patrimoni immoble 1.1 Edifici EDIFICI DE L'ANTIC FORN DEL C/MAJOR

63 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASA DEL C/MAJOR, 21 (VILANOVA D'ESPOIA)

64 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic PORTAL DE CAL SABATER

65 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL TORRESCASANA

66 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL BATISTA

67 Patrimoni moble 2.1 Element urbà CORRONS DE PEDRA

68 Patrimoni moble 2.3 Col·lecció PREMSES DE VI

69 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès FONT DEL FIBLE

70 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès FONT DEL SABATER

71 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 191

72 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 135

73 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès BOSC DEL COLL DE MATA

74 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil CAMÍ DE MEDIONA/ DE MATACAVALLS

75 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT PÚBLICA DE LA SERRA

76 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS I

77 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès FONT DE FRÍGOLS

78 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS 2

79 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès BOSC DEL CAMARÓ

48

80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici EL MANOU VELL

81 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FITA DE TERME AMB CARME

82 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès TORRENT DEL MANOU

83 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès TORRENT DEL MAS D'EN PONÇ

84 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès RIU ANOIA

85 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès TORRENT DE LA SERRA

86 Patrimoni natural 5.2 Espècimen botànic ROURE DE LES PINEDES DE L'ARMENGOL

87 Patrimoni natural 5.1 Zona d'interès FONT DEL CAMARÓ

88 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil ANTIC PONT DE VILANOVA D'ESPOIA

89 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil PONT NOU DE VILANOVA D'ESPOIA

90 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil CAMÍ RAL

91 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil PONT DEL RAMAL DEL REC MAJOR

92 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DEL CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT

93 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT SALVADOR D'ESPOIA

94 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA

95 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT JOAN DE LA TORRE

96 Patrimoni immaterial 4.4 Música i dansa GOIGS DE SANT JOAN BAPTISTA

97 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'AJUNTAMENT DE LA TORRE DE CLARAMUNT

98 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ

99 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU COMARCAL DE 'ANOIA

100 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges

FONS FOTOGRÀFIC MONTSERRAT SAGARRA I ZACARINI

101 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTA MAJOR DE LES PINEDES D'ARMENGOL

102 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE VILANOVA D'ESPOIA

103 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE VILANOVA D'ESPOIA

104 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE LA TORRE DE CLARAMUNT

105 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE LA TORRE DE CLARAMUNT

106 Patrimoni moble 2.1 Element urbà MONUMENT DE LA C-244

49

107 Patrimoni immaterial 4.4 Música i dansa GOIGS DE SANT SALVADOR D'ESPOIA

108 Patrimoni documental 3.2 Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC

109 Patrimoni moble 2.3 Col·lecció COL·LECCIÓ DEL MUSEU DE LA PELL D'IGUALADA I COMARCAL DE L'ANOIA

110 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil CAMÍ DE LA SOLANA

111 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil PONT DE L'ANOIA

112 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FORN DE CALÇ DE COLL DE MATA / DEL TINO

113 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FORN DE CALÇ VELL DE VILANOVA D'ESPOIA

114 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FORN DE CALÇ NOU/FORN DE CAL PEP DE LA JANA

115 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FORN DE CALÇ DE LA CARRETERA D'ESPOIA

116 Patrimoni moble 2.2 Objecte CAMPANES DE SANT JOAN BAPTISTA

117 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLL DE FRÍGOLS

118 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 038

119 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 048

120 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 062

121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 1

122 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 1

123 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 2

124 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DE LA SERRA

125 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 2

126 Patrimoni documental 3.2 Fons documental FONS DOCUMENTAL GRÀFIC DEL SPAL

127 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil PONT DEL REC DE LA TORRE BAIXA

128 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CASETA AGRICOLA DE VILANOVA D'ESPOIA

129 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges

FONS FOTOGRÀFIC MUNICIPAL D'IGUALADA

130 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT DE L'ARMENGOL

131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 003

132 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 004

133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 005

134 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 006

50

135 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 007

136 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 008

137 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 009

138 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 010

139 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 011

140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 014

141 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 013

142 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 015

143 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 016

144 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 017

145 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 018

146 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 019

147 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 020

148 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 021

149 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 022

150 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 023

151 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 024

152 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 025

153 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 027

154 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 028

155 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 033

156 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 035

157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA DE CAL COSME

158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 037

159 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 039

160 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 040

161 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 041

162 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 042

51

163 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 043

164 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 044

165 Patrimoni immaterial 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 045

166 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 046

167 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 047

168 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 049

169 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 050

170 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 052

171 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 053

172 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 036

173 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 051

174 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 054

175 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 055

176 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 057

177 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 058

178 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 059

179 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 060

180 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 061

181 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 063

182 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 064

183 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 065

184 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 066

185 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 067

186 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 068

187 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 069

188 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 070

189 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 071

190 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 072

52

191 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 073

192 Patrimoni immoble 1.1 Edifici LA TORRE NOVA

193 Patrimoni immoble 1.1 Edifici CAL PASQUAL

194 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ESTRUCTURA DE REC

195 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil GUIXERA D'ESPOIA

196 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 074

197 Patrimoni moble 2.2 Objecte PICA BAPTISMAL

198 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva MISSA DE PELEGRINS

199 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic LLOSES SEPULCRALS

200 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic RELLOTGE DE SOL DE LA TORRE NOVA

201 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 075

202 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 076

203 Patrimoni moble 2.2 Objecte GEGANTS DE VILANOVA D'ESPOIA

204 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 056

205 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestació festiva FESTIVITAT DE SANT ISIDRE

206 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT DEL GAIÀ

207 Patrimoni moble 2.1 Element urbà FONT DEL VIDU

208 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil ANTIC CAMÍ DE LA TORRE A CAPELLADES

209 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges FONS GRÀFIC JAUME BAS CARRERAS

210 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT 1

211 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-ESPUNY 1

212 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 1

213 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 2

214 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 077

215 Patrimoni immaterial 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 012

216 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 034

217 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 001

218 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 002

53

219 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 078

220 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 079

221 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 080

222 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 030

223 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 081

224 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 082

225 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 031

226 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 032

227 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 083

228 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 084

229 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 085

230 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 086

231 Patrimoni moble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 087

232 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 088

233 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 089

234 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 090

235 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 091

236 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 092

237 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 093

238 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 094

239 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 095

240 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 096

241 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 097

242 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 098

243 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 099

244 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic ARCADA APUNTADA DE CAL MAS MARIMÓN

245 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral DITA POPULAR

246 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 029

54

247 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FITA DE TERME AMB CAPELLADES

248 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FITA DE TERME AMB LA POBLA DE CLARAMUNT

249 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 026

250 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 100

251 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 101

252 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 102

253 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic MARGE DE PEDRA DE LA CARENA DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA

254 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic FONT DE L'ESCOLA TORRESCASANA

255 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil CARRERADA DE LA TORRE DE CLARAMUNT

256 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment arqueològic MAS EL MOREI

257 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 103

258 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 104

259 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 105

260 Patrimoni immoble 1.1 Edifici BARRACA DE VINYA 106 Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica

Codi Ambit Tipologia Denominacio N.Fitxa

2.3 Patrimoni moble Col·lecció

COL·LECCIÓ DEL MUSEU DE LA PELL D'IGUALADA I COMARCAL DE L'ANOIA 109

2.3 Patrimoni moble Col·lecció PREMSES DE VI 68

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic LA SERRA 23

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic LA TORRE ALTA 21

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic LA TORRE BAIXA 24

1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic VILANOVA D'ESPOIA 22

Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 001 217

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 002 218

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 003 131

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 004 132

55

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 005 133

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 006 134

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 007 135

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 008 136

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 009 137

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 010 138

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 011 139

1.1 Patrimoni immaterial Edifici BARRACA DE VINYA 012 215

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 013 141

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 014 140

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 015 142

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 016 143

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 017 144

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 018 145

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 019 146

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 020 147

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 021 148

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 022 149

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 023 150

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 024 151

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 025 152

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 026 249

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 027 153

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 028 154

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 029 246

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 030 222

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 031 225

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 032 226

56

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 033 155

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 034 216

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 035 156

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 036 172

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 037 158

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 038 118

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 039 159

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 040 160

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 041 161

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 042 162

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 043 163

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 044 164

1.1 Patrimoni immaterial Edifici BARRACA DE VINYA 045 165

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 046 166

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 047 167

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 048 119

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 049 168

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 050 169

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 051 173

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 052 170

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 053 171

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 054 174

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 055 175

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 056 204

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 057 176

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 058 177

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 059 178

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 060 179

57

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 061 180

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 062 120

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 063 181

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 064 182

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 065 183

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 066 184

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 067 185

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 068 186

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 069 187

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 070 188

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 071 189

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 072 190

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 073 191

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 074 196

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 075 201

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 076 202

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 077 214

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 078 219

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 079 220

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 080 221

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 081 223

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 082 224

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 083 227

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 084 228

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 085 229

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 086 230

1.1 Patrimoni moble Edifici BARRACA DE VINYA 087 231

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 088 232

58

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 089 233

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 090 234

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 091 235

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 092 236

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 093 237

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 094 238

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 095 239

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 096 240

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 097 241

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 098 242

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 099 243

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 100 250

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 101 251

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 102 252

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 103 257

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 104 258

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 105 259

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA 106 260

1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA DE CAL COSME 157

1.1 Patrimoni immoble Edifici CA L'ALMIRALL/MOLÍ DEL MIG/CAL BATLLE 48

1.1 Patrimoni immoble Edifici CA L'ERMITÀ 37

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL BATISTA 66

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL CAMARÓ 44

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL COSME 36

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL GIRONÈS 28

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL GRAMUNT 42

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL GUILLOT 33

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL LLUPIÀ 43

59

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL MANOU DE POIOSA 46

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL MUNTADES 45

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL OLIVÉ/CAL RODA/CAL FEDERICO/CAL PAU VIDAL 52

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL PASQUAL 193

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL PATERA 51

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL PERE JOAN/CAL BATLLE 50

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL ROBERT 34

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL RODACINTO 27

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL ROIO/CAL COSTAS 53

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL TORRESCASANA 65

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL TORRO 38

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL TORTET/MOLÍ DE BAIX/CAL BATLLE 49

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL VILASECA 39

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAN JAUME LLORENÇ 47

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAN MORERA 35

1.1 Patrimoni immoble Edifici CAN PASCOL/CELLER D'EN CLAUDI 60

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASA DEL C/MAJOR, 21 (VILANOVA D'ESPOIA) 63

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASAL DE L'AJUNTAMENT 26

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DE LA SERRA 124

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRICOLA DE VILANOVA D'ESPOIA 128

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLL DE FRÍGOLS 117

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 1 122

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 2 123

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 1 121

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 2 125

1.1 Patrimoni immoble Edifici CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT 3

1.1 Patrimoni immoble Edifici EDIFICI DE LA SOCIETAT REPUBLICANA CATALANA 61

1.1 Patrimoni immoble Edifici EDIFICI DE L'ANTIC FORN DEL C/MAJOR 62

60

1.1 Patrimoni immoble Edifici EL MANOU VELL 80

1.1 Patrimoni immoble Edifici LA TORRE NOVA 192

1.1 Patrimoni immoble Edifici L'ESCOLA VELLA 59

1.1 Patrimoni immoble Edifici MAS ROSSINYOL 40

1.1 Patrimoni immoble Edifici SANT JOAN DE LA TORRE 2

1.1 Patrimoni immoble Edifici SANT SALVADOR D'ESPOIA 1

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicARCADA APUNTADA DE CAL MAS MARIMÓN 244

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT 1 210

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicESCUT DELS CLARAMUNT-ESPUNY 1 211

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 1 212

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 2 213

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic ESTRUCTURA DE REC 194

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFITA DE TERME AMB CAPELLADES 247

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FITA DE TERME AMB CARME 81

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFITA DE TERME AMB LA POBLA DE CLARAMUNT 248

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFONT DE L'ESCOLA TORRESCASANA 254

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFORN DE CALÇ DE COLL DE MATA / DEL TINO 112

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFORN DE CALÇ DE LA CARRETERA D'ESPOIA 115

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FORN DE CALÇ DEL MANOU 20

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFORN DE CALÇ NOU/FORN DE CAL PEP DE LA JANA 114

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicFORN DE CALÇ VELL DE VILANOVA D'ESPOIA 113

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic LLOSES SEPULCRALS 199

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

MARGE DE PEDRA DE LA CARENA DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA 253

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS 2 78

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS I 76

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic PORTAL DE CAL SABATER 64

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic PORTAL DEL C/CASTELL, 30 30

61

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicRELLOTGE DE SOL DE LA TORRE NOVA 200

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònicRELLOTGE DE SOL DEL C/ DE BAIX, 20 57

2.1 Patrimoni moble Element urbà CORRONS DE PEDRA 67

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT COMMEMORATIVA A Mn BATLLE 58

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT DE L'ARMENGOL 130

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT DEL GAIÀ 206

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT DEL VIDU 207

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT PÚBLICA DE LA SERRA 75

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 135 72

2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 191 71

2.1 Patrimoni moble Element urbà MONUMENT DE LA C-244 106

5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic ROURE DE LES PINEDES DE L'ARMENGOL 86

3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges

FONS FOTOGRÀFIC MONTSERRAT SAGARRA I ZACARINI 100

3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges FONS FOTOGRÀFIC MUNICIPAL D'IGUALADA 129

3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges FONS GRÀFIC JAUME BAS CARRERAS 209

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA 94

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'AJUNTAMENT DE LA TORRE DE CLARAMUNT 97

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU COMARCAL DE 'ANOIA 99

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ 98

3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC 108

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT JOAN DE LA TORRE 95

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT SALVADOR D'ESPOIA 93

3.2 Patrimoni documental Fons documental

FONS DOCUMENTAL DEL CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT 92

3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL GRÀFIC DEL SPAL 126

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic BARRACA DE MAS D'EN PONÇ 4

62

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic CAL CUBÉ 41

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic COVA DE LA GUINEU 10

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic COVA DEL MALLORQUÍ/COVA DE CAL PATERA 9

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic COVA SEPULCRAL DE NORANTA O MORANTA 11

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic EL CAMARÓ II 19

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic ELS FRÍGOLS 18

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic JACIMENT DE CAL COSME 6

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic JACIMENT MAS ROSSINYOL 8

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic LA GARSA 12

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic MAS EL CAMARÓ 5

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic MAS EL MOREI 256

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

NECROPOLIS AL PEU DE LA CARRETERA ENTRE LA POBLA I CAPELLADES 17

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

OLIVAR D'EN FRANCISQUET/EL CAMARÓ/FRÍGOLS 7

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic PEDRA DRETA DE CABRERA 16

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic PLA DE LES SITGES DEL CAMARÓ 13

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic SITGES DE CAN PASQUAL 14

1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic TURÓ DE LA TORRE NOVA 15

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR DE LES PINEDES D'ARMENGOL 101

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE LA TORRE DE CLARAMUNT 104

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE VILANOVA D'ESPOIA 102

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE LA TORRE DE CLARAMUNT 105

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE VILANOVA D'ESPOIA 103

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTIVITAT DE SANT ISIDRE 205

4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva MISSA DE PELEGRINS 198

4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GOIGS DE SANT JOAN BAPTISTA 96

4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GOIGS DE SANT SALVADOR D'ESPOIA 107

2.2 Patrimoni moble Objecte CAMPANES DE SANT JOAN BAPTISTA 116

63

2.2 Patrimoni moble Objecte GEGANTS DE VILANOVA D'ESPOIA 203

2.2 Patrimoni moble Objecte PICA BAPTISMAL 197

1.5 Patrimoni immoble Obra civil ANTIC CAMÍ DE LA TORRE A CAPELLADES 208

1.5 Patrimoni immoble Obra civil ANTIC CAMÍ DE LA TORRE DE CLARAMUNT A CARME 56

1.5 Patrimoni immoble Obra civil ANTIC PONT DE VILANOVA D'ESPOIA 88

1.5 Patrimoni immoble Obra civil CAMÍ DE LA SOLANA 110

1.5 Patrimoni immoble Obra civil CAMÍ DE MEDIONA/ DE MATACAVALLS 74

1.5 Patrimoni immoble Obra civil CAMÍ RAL 90

1.5 Patrimoni immoble Obra civil CARRERADA DE LA TORRE DE CLARAMUNT 255

1.5 Patrimoni immoble Obra civil GUIXERA D'ESPOIA 195

1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT DE L'ANOIA 111

1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT DEL RAMAL DEL REC MAJOR 91

1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT DEL REC DE LA TORRE BAIXA 127

1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT DEL VIDU 31

1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT NOU DE VILANOVA D'ESPOIA 89

4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral DITA POPULAR 245

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès BOSC DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA 55

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès BOSC DE LA SERRA CONILLERA 25

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès BOSC DEL CAMARÓ 79

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès BOSC DEL COLL DE MATA 73

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès FONT DE FRÍGOLS 77

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès FONT DEL CAMARÓ 87

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès FONT DEL FIBLE 69

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès FONT DEL SABATER 70

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès PLA DE CAL VILASECA/PLA DE LES ESCOMES 54

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès RIERA DE CARME 32

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès RIU ANOIA 84

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès RIU D'AGOST 29

64

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès TORRENT DE LA SERRA 85

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès TORRENT DEL MANOU 82

5.1 Patrimoni natural Zona d'interès TORRENT DEL MAS D'EN PONÇ 83 Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica

Denominacio N.Fitxa Codi Ambit Tipologia ANTIC CAMÍ DE LA TORRE A CAPELLADES 208 1.5 Patrimoni immoble Obra civil ANTIC CAMÍ DE LA TORRE DE CLARAMUNT A CARME 56 1.5 Patrimoni immoble Obra civil ANTIC PONT DE VILANOVA D'ESPOIA 88 1.5 Patrimoni immoble Obra civil ARCADA APUNTADA DE CAL MAS MARIMÓN 244 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

BARRACA DE MAS D'EN PONÇ 4 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

BARRACA DE VINYA 001 217 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 002 218 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 003 131 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 004 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 005 133 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 006 134 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 007 135 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 008 136 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 009 137 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 010 138 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 011 139 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 012 215 1.1 Patrimoni immaterial Edifici

BARRACA DE VINYA 013 141 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 014 140 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 015 142 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 016 143 1.1 Patrimoni immoble Edifici

65

BARRACA DE VINYA 017 144 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 018 145 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 019 146 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 020 147 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 021 148 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 022 149 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 023 150 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 024 151 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 025 152 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 026 249 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 027 153 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 028 154 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 029 246 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 030 222 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 031 225 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 032 226 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 033 155 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 034 216 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 035 156 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 036 172 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 037 158 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 038 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 039 159 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 040 160 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 041 161 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 042 162 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 043 163 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 044 164 1.1 Patrimoni immoble Edifici

66

BARRACA DE VINYA 045 165 1.1 Patrimoni immaterial Edifici

BARRACA DE VINYA 046 166 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 047 167 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 048 119 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 049 168 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 050 169 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 051 173 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 052 170 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 053 171 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 054 174 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 055 175 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 056 204 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 057 176 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 058 177 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 059 178 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 060 179 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 061 180 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 062 120 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 063 181 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 064 182 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 065 183 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 066 184 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 067 185 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 068 186 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 069 187 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 070 188 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 071 189 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 072 190 1.1 Patrimoni immoble Edifici

67

BARRACA DE VINYA 073 191 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 074 196 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 075 201 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 076 202 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 077 214 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 078 219 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 079 220 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 080 221 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 081 223 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 082 224 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 083 227 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 084 228 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 085 229 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 086 230 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 087 231 1.1 Patrimoni moble Edifici

BARRACA DE VINYA 088 232 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 089 233 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 090 234 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 091 235 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 092 236 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 093 237 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 094 238 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 095 239 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 096 240 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 097 241 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 098 242 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 099 243 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 100 250 1.1 Patrimoni immoble Edifici

68

BARRACA DE VINYA 101 251 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 102 252 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 103 257 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 104 258 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 105 259 1.1 Patrimoni immoble Edifici

BARRACA DE VINYA 106 260 1.1 Patrimoni immoble Edifici BARRACA DE VINYA DE CAL COSME 157 1.1 Patrimoni immoble Edifici BOSC DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA 55 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

BOSC DE LA SERRA CONILLERA 25 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

BOSC DEL CAMARÓ 79 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

BOSC DEL COLL DE MATA 73 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès CA L'ALMIRALL/MOLÍ DEL MIG/CAL BATLLE 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CA L'ERMITÀ 37 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL BATISTA 66 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL CAMARÓ 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL COSME 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL CUBÉ 41 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

CAL GIRONÈS 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL GRAMUNT 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL GUILLOT 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL LLUPIÀ 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL MANOU DE POIOSA 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL MUNTADES 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL OLIVÉ/CAL RODA/CAL FEDERICO/CAL PAU VIDAL 52 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL PASQUAL 193 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL PATERA 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL PERE JOAN/CAL BATLLE 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL ROBERT 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici

69

CAL RODACINTO 27 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL ROIO/CAL COSTAS 53 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL TORRESCASANA 65 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL TORRO 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici CAL TORTET/MOLÍ DE BAIX/CAL BATLLE 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAL VILASECA 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAMÍ DE LA SOLANA 110 1.5 Patrimoni immoble Obra civil CAMÍ DE MEDIONA/ DE MATACAVALLS 74 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

CAMÍ RAL 90 1.5 Patrimoni immoble Obra civil CAMPANES DE SANT JOAN BAPTISTA 116 2.2 Patrimoni moble Objecte

CAN JAUME LLORENÇ 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CAN MORERA 35 1.1 Patrimoni immoble Edifici CAN PASCOL/CELLER D'EN CLAUDI 60 1.1 Patrimoni immoble Edifici CARRERADA DE LA TORRE DE CLARAMUNT 255 1.5 Patrimoni immoble Obra civil CASA DEL C/MAJOR, 21 (VILANOVA D'ESPOIA) 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici

CASAL DE L'AJUNTAMENT 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DE LA SERRA 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRICOLA DE VILANOVA D'ESPOIA 128 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLL DE FRÍGOLS 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 1 122 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL COLLET DE MOREI 2 123 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 1 121 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASETA AGRÍCOLA DEL PLA DE CAL VILASECA 2 125 1.1 Patrimoni immoble Edifici CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici COL·LECCIÓ DEL MUSEU DE LA PELL D'IGUALADA I COMARCAL DE L'ANOIA 109 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

CORRONS DE PEDRA 67 2.1 Patrimoni moble Element urbà

COVA DE LA GUINEU 10 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

70

COVA DEL MALLORQUÍ/COVA DE CAL PATERA 9 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic COVA SEPULCRAL DE NORANTA O MORANTA 11 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

DITA POPULAR 245 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral EDIFICI DE LA SOCIETAT REPUBLICANA CATALANA 61 1.1 Patrimoni immoble Edifici EDIFICI DE L'ANTIC FORN DEL C/MAJOR 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici

EL CAMARÓ II 19 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

EL MANOU VELL 80 1.1 Patrimoni immoble Edifici

ELS FRÍGOLS 18 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

ESCUT DELS CLARAMUNT 1 210 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-ESPUNY 1 211 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 1 212 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic ESCUT DELS CLARAMUNT-RIBERA 2 213 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

ESTRUCTURA DE REC 194 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FESTA MAJOR DE LES PINEDES D'ARMENGOL 101 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE LA TORRE DE CLARAMUNT 104 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'ESTIU DE VILANOVA D'ESPOIA 102 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE LA TORRE DE CLARAMUNT 105 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FESTA MAJOR D'HIVERN DE VILANOVA D'ESPOIA 103 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva

FESTIVITAT DE SANT ISIDRE 205 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva FITA DE TERME AMB CAPELLADES 247 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

FITA DE TERME AMB CARME 81 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FITA DE TERME AMB LA POBLA DE CLARAMUNT 248 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA 94 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT JOAN DE LA TORRE 95 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'AJUNTAMENT DE LA TORRE DE CLARAMUNT 97 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU COMARCAL DE 'ANOIA 99 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ 98 3.2 Patrimoni documental Fons documental

71

FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC 108 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU PARROQUIAL DE SANT SALVADOR D'ESPOIA 93 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL DEL CASTELL DE LA TORRE DE CLARAMUNT 92 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS DOCUMENTAL GRÀFIC DEL SPAL 126 3.2 Patrimoni documental Fons documental FONS FOTOGRÀFIC MONTSERRAT SAGARRA I ZACARINI 100 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges FONS FOTOGRÀFIC MUNICIPAL D'IGUALADA 129 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges FONS GRÀFIC JAUME BAS CARRERAS 209 3.1 Patrimoni documental Fons d'imatges FONT COMMEMORATIVA A Mn BATLLE 58 2.1 Patrimoni moble Element urbà

FONT DE FRÍGOLS 77 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

FONT DE L'ARMENGOL 130 2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT DE L'ESCOLA TORRESCASANA 254 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

FONT DEL CAMARÓ 87 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

FONT DEL FIBLE 69 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

FONT DEL GAIÀ 206 2.1 Patrimoni moble Element urbà

FONT DEL SABATER 70 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

FONT DEL VIDU 207 2.1 Patrimoni moble Element urbà

FONT PÚBLICA DE LA SERRA 75 2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 135 72 2.1 Patrimoni moble Element urbà FONT PÚBLICA DE LA TORRE BAIXA, 191 71 2.1 Patrimoni moble Element urbà FORN DE CALÇ DE COLL DE MATA / DEL TINO 112 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FORN DE CALÇ DE LA CARRETERA D'ESPOIA 115 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

FORN DE CALÇ DEL MANOU 20 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FORN DE CALÇ NOU/FORN DE CAL PEP DE LA JANA 114 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic FORN DE CALÇ VELL DE VILANOVA D'ESPOIA 113 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic GEGANTS DE VILANOVA D'ESPOIA 203 2.2 Patrimoni moble Objecte

GOIGS DE SANT JOAN BAPTISTA 96 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa GOIGS DE SANT SALVADOR D'ESPOIA 107 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

72

GUIXERA D'ESPOIA 195 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

JACIMENT DE CAL COSME 6 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

JACIMENT MAS ROSSINYOL 8 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

LA GARSA 12 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

LA SERRA 23 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

LA TORRE ALTA 21 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

LA TORRE BAIXA 24 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

LA TORRE NOVA 192 1.1 Patrimoni immoble Edifici

L'ESCOLA VELLA 59 1.1 Patrimoni immoble Edifici

LLOSES SEPULCRALS 199 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic MARGE DE PEDRA DE LA CARENA DE LA MUNTANYA DE CAL VILASECA 253 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS 2 78 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic MARGE DEL CAMÍ DEL PLA DE LES SITGES AL COLL DE FRÍGOLS I 76 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

MAS EL CAMARÓ 5 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

MAS EL MOREI 256 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

MAS ROSSINYOL 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici

MISSA DE PELEGRINS 198 4.1 Patrimoni immaterial Manifestació festiva

MONUMENT DE LA C-244 106 2.1 Patrimoni moble Element urbà NECROPOLIS AL PEU DE LA CARRETERA ENTRE LA POBLA I CAPELLADES 17 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic OLIVAR D'EN FRANCISQUET/EL CAMARÓ/FRÍGOLS 7 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

PEDRA DRETA DE CABRERA 16 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

PICA BAPTISMAL 197 2.2 Patrimoni moble Objecte PLA DE CAL VILASECA/PLA DE LES ESCOMES 54 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès PLA DE LES SITGES DEL CAMARÓ 13 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

PONT DE L'ANOIA 111 1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT DEL RAMAL DEL REC MAJOR 91 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

73

PONT DEL REC DE LA TORRE BAIXA 127 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

PONT DEL VIDU 31 1.5 Patrimoni immoble Obra civil PONT NOU DE VILANOVA D'ESPOIA 89 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

PORTAL DE CAL SABATER 64 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

PORTAL DEL C/CASTELL, 30 30 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

PREMSES DE VI 68 2.3 Patrimoni moble Col·lecció RELLOTGE DE SOL DE LA TORRE NOVA 200 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic RELLOTGE DE SOL DEL C/ DE BAIX, 20 57 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

RIERA DE CARME 32 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

RIU ANOIA 84 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

RIU D'AGOST 29 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès ROURE DE LES PINEDES DE L'ARMENGOL 86 5.2 Patrimoni natural Espècimen botànic

SANT JOAN DE LA TORRE 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici

SANT SALVADOR D'ESPOIA 1 1.1 Patrimoni immoble Edifici

SITGES DE CAN PASQUAL 14 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

TORRENT DE LA SERRA 85 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

TORRENT DEL MANOU 82 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

TORRENT DEL MAS D'EN PONÇ 83 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès

TURÓ DE LA TORRE NOVA 15 1.4 Patrimoni immoble Jaciment arqueològic

VILANOVA D'ESPOIA 22 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

4.2. Elements no fitxats

ELEMENTS POC SIGNIFICATIUS Elements poc significatius o que en un moment donat van ser oberts o plantejats com a fitxa però que finalment han estat descartats com a tal:

Fons documental de l’arxiu centre documental de la memòria històrica

Dins Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno, figuren tres expedients:

74

Carta de Valls, Antonio sobre la situación política en la torre de Claramunt (Barcelona) PS-Madrid, 621,20 (1932-06-03)

Cartas del Antonio Valls sobre la situación política en La Torre de Claramunt (Barcelona) PS-MADRID, 548, 23 (1932-05-04/1936-03-25)

Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Anoia. Els prats de Rei-Veciana. PS-BARCELONA-GENERALITAT, 166,3 ( 1936-1939)

Fons gràfic del Centre Excursionista Catalunya. Existeix un conjunt de 6 fotografies que pertanyen al municipi de la torre de Claramunt. Les fotos es poden descarregar des del link: http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afceccf/searchterm/Torre%20de%20Claramunt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Absis i part posterior de l’església de Sant Salvador de Vilanova de l’Espoia (1997). Fons Germà Garcia Fernandez. AFCEC_Garcia_Romanic_3062

Interior de l’església de Sant Salvador de Vilanova de l’Espoia. (1997) Fons Germà Garcia Fernandez. AFCEC_Garcia_Romanic_3063

Pati del castell de la Torre de Claramunt amb un pou. (1922) Fons Jaume Biosca i Juvé. AFCEC_Biosca_G_121_2437

Església de Sant Joan Baptista de la torre de Claramunt amb un sacerdot i gent al davant. (1922) Fons Jaume Biosca i Juvé. AFCEC_Biosca_G_121_2434

La riera del Carme i al fons cases de la Torre de Claramunt (1922) Fons Jaume Biosca i Juvé. AFCEC_Biosca_G_121_2432

Façana i portal de l’església de Sant Salvador de l’Espoia. (1997) Fons Germà Garcia Fernandez. AFCEC_Garcia_Romanic_3060

La Torre de Claramunt amb el castell. (1922) Fons Jaume Biosca i Juvé. AFCEC_Biosca_G_121_2433

Pati del castell de la Torre de Claramunt amb un pou. (1922) Fons Jaume Biosca i Juvé. AFCEC_Biosca_G_121_2436

Portal de l’església de Sant Salvador de Vilanova de l’Espoia (1997) Fons Germà Garcia Fernandez. AFCEC_Garcia_Romanic_3061

Fornícula en el mur de l’església de Sant Salvador de Vilanova de l’Espoia. (1997)

Fons Germà Garcia Fernandez. AFCEC_Garcia_Romanic_3064

75

Jaciment paleontològic de la torbera del Pla de la Torre Jaciment paleontològic descobert al Pla de la Torre durant l’excavació d’un pou, on van ser localitzades dues peces que es corresponen a les restes d’un elefant antic. Les dues restes localitzades van ser traslladades al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Es tracta de les dues peces següents:

1. Vèrtebra-Mamífera-Proboscidea-Elephas Linné. És un fragment d’ullal d’elefant antic, corresponent a la defesa superior

2. Vèrtebra Mamífera-Porobscidea- Efefantida Palaeoloxodanantiquus. És una dent d’elefant antic corresponent al molar inferior. A la zona lateral s’observen diferents línies de creixement. La corona presenta unes làmines estretes i planes de plecs formades d’ivori. La relació entre la longitud i el nombre d’aquestes és molt útil per a la classificació de l’exemplar al qual pertanyia

La troballa d’aquests fòssils indica la presència durant el Pleistocè i Holocè d’una hàbitat terrestre assimilable a la sabana africana. La notícia sobre aquest jaciment prové a partir de les donacions del Sr. Amenós de les peces al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Es tracta d’una donació feta fa unes dècades i per tant no es conserven dades sobre les UTM ni detalls sobre la localització. Es tracta, doncs, de dues peces totalment descontextualitzades i no sabem si realment es tracta d’un jaciment o són dues peces

arrossegades per algun moviment de terres. A l’Institut paleontològic Miquel Cursafont

tampoc no hi consta la notícia sobre aquest jaciment. Les dues peces formen part de la col·lecció de material arqueològic del museu, i la informació que es pot extreure d’elles està dins d’aquesta fitxa. La manca de referència i d’UTM concretes fa impossible ubicar el lloc exacte de la troballa i no podem parlar de jaciment. Torrent del Camaró Es tracta d’un curs fluvial molt estacional. El seu curs discorre per un relleu molt accidental i molt emboscat, que fa difícil reconèixer el seu curs en molts indrets. L’únic tram reconegut es troba abans d’arribar a la Torre Baixa, just al peu de l’aqüeducte de la Torre Baixa. La seva estacionalitat tampoc no dóna peu a una vegetació pròpia de ribera. El torrent neix al peu del Coll de Frígols, i discorre en sentit nord envoltant el turó del Camaró girant desprès a llevant en direcció al Pla de la Torre i baixant fins a la Torre Baixa i desguassar a l’Anoia

Imatge del fragment d’elefant custodiada al Museu del Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

76

ELEMENTS DESAPAREGUTS

Torre de Can Mora, (IPA núm. 6059), Casa a l’hort del Marranxet (IPA núm. 6060), Can Mora /Cal Marranxet/Cal Ramonet ( IPA núm. 6058. Núm. Inventari del MMPC núm. 9) L’any 1489, Joan de Claramunt establí un molí a Arnau i Joan Mora, situat a la riba dreta de l’Anoia, un tros més amunt dels tres molins d’una concessió anterior feta ja a Ramon Mora el 1481, prop de l’hostal de la Torre Baixa. Sembla que no devia ser un indret gaire favorable per aprofitat les aigües del riu Anoia, ja que pràcticament no hi ha notícies del seu funcionament durant els segles XVI i XVIII. A mitjans del XVIII, tant per les bones relacions entre les famílies papereres dels Romaní, dels Guarro, dels Font i dels Tort, com per la prosperitat del negoci paperer, Ramon Romaní hi edificà un nou molí paperer. Popularment aquest molí fou conegut amb el diminutiu de Cal Ramonet, per haver estat el patronímic preferit dels Romaní, que habitaren el casal durant més d’un segle.

A la darreria del segle XVIII, els Tort encara edificarien un nou molí paperer, més enllà del molí de Dalt, que desprès arrendaren al fargaire Joan Marra, el qual per aquest motiu adquirí el renom de cal Marranxet. Els molins de Cal Ramonet foren arrendats entre el 1871 i 1892, a Cristòfol vila, que hi fabricà paper de fumar de la marca “Les tres circumstàncies”, premiat amb la medalla d’argent a les exposicions universals de Paris de 1878 i de Barcelona de 1888. El 1915 el molí fou adquirit per Pere Mora i Olivé, que ja el tenia en arrendament des del 1893. Entre el 1919 i 1926 estigué arrendat a Paregay S.A. de Barcelona. RIBA GABARRÓ (1988: 312)

Del 1915 al 1990 Pere Mora i Olivé i els seus descendents hi van fer paper i cartolines. ESTEVE-RIBAS (2008:64) Al 1936 Cal Ramonet comptava amb oratori on els treballadors de La Torre Baixa podien assistir a missa. Aquell any van desaparèixer les imatges de Sant Ramon i Santa Rosa, però fins al final es van conservar les pintures que decoraven les quatre parets i el sostre, amb escenes de la vida i miracles de sant Ramon Nonat, que foren pintades el 1802 per Josep Dessen.

La fàbrica va tancar el 1991. Al cap de poc va caure la teulada i finalment, per mesures de seguretat, es va optar per enderrocar el conjunt l’any 2010. Tenia la tipologia tradicional dels molins paperers: casa de planta rectangular amb sostre a dos aigües, de teules, i façana plena de petites finestretes fetes, originàriament, per penjar el paper per secar-lo.

Barraca de Vinya IPA 6715 Aquesta barraca de vinya es trobava situada dins del pati de la casa de Cal Muntades i va ser aixecada durant una sessió organitzada pel CECI sobre construccions en pedra

77

seca. L’artífex fou l’avi de Cal Muntades, que dominava aquesta tècnica constructiva i havia exercit de barracaire. Segons informació oral procedent de la família, la barraca va ser desmuntada aquests darrers anys. Caramelles de La Torre de Claramunt i Vilanova d’Espoia. Les caramelles es van celebrar a La Torre de Claramunt fins a la dècada del 1950. Les preparava i les organitzava en aquells anys Mossèn Àngel Arenes. Els diners que es recollien es guardaven i a l’estiu tot els caramellaires i el mossèn anaven un dia d’excursió a Calafell. Al marxar Mossèn Miquel es van deixar de fer. Ús d’herbes remeieres A la Torre de Claramunt per Pasqua es recollia flor de pi, flor de saüc i flor d’eucaliptus i es feia un remei contra els constipats. La Maria Lluïsa es feia servir pels marejos El Poniol es feia servir per fer Ratafia i pels marejos. Aquests costums formaven part de la tradició remeiera de La Torre de Claramunt, però actualment es troba desapareguda i és similar a la d’altres poblacions veïnes La Font Es tracta de l’antiga font pública de Vilanova d’Espoia, que es trobava ubicada al solar on actualment s’aixeca el camp de futbol del CEIP Torrescasana. Aquesta font recollia l’aigua del pou blanc, situat uns metres a ponent de la font, enmig dels camps de conreu. La font va ser el punt d’abastiment d’aigua de tots els veïns de Vilanova d’Espoia i de la Serra fins a la dècada del 1970, en que l’aigua va ser canalitzada a les cases. La construcció de l’escola la va fer desaparèixer. Els safareigs Al peu del torrent de la Serra, a l’alçada del nucli de Vilanova d’Espoia, i a l’altre costat de la font del Sabater, es trobaven antigament els safareigs de rentar la roba. Aquests safareigs eren freqüentats per les dones de Vilanova d’Espoia i s’omplien d’una deu que naixia al peu del torrent. Es tracta d’una lloses posades al peu del torrent cobertes per una teulada. Una mica més avall dels dos safareigs hi havia un altre que era per rentar la roba dels difunts. Aquest darrer s’omplia amb l’aigua sobrant dels dos anteriors. Actualment aquest indret es troba ple de vegetació i les estructures han caigut. Casal defensiu (IPA 6065) Es tractava d’un antic casal, datat entre els segles XV-XVI, que acollia al seu interior les restes d’una torre defensiva circular, que segurament hauria acompanyat a l’església de Sant Salvador d’Espoia, i hauria estat l’origen del poble de Vilanova d’Espoia. L’estat del casal amenaçava ruïna i va ser enderrocat a la dècada del 1990.

78

ELEMENTS FORA DEL TERME Mas Martí IPA 6055 El Mas Martí és un dels masos inclosos com a fitxa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA), amb el núm. 6055. Aquest mas pertany al terme de Sant Joan de Mediona, i no ha estat inclòs dins del Mapa. Aplec del Dilluns de Pasqua Els veïns de la Torre de Claramunt acostumaven a anar a l’aplec de Carme el dilluns de Pasqua. Aquesta manifestació festiva no ha estat inclosa dins del Mapa perquè tot i que era practicada pels veïns, el lloc de l’aplec era fora del municipi. ALTRES Conjunt de construccions de pedra seca IPA 30951 Aquest conjunt de construccions en pedra seca, són en realitat tres barraques de vinya localitzades al lloc conegut com el Pla de la Brossa, a l’àrea del Coll de Frígols. Aquestes barraques han estat incloses de manera individual i es corresponen a les següents fitxes:

- Barraca de vinya 064 (fitxa 182) - Barraca de vinya 038 (fitxa 118) - Barraca de vinya 063 (fitxa 181)

5. BIBLIOGRAFIA

AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya.

AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya.

AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.

ALMAGRO BASCH, M.(1948). “Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges” a Pirineos. Núm. 8. Saragossa.

ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid.

BATLLE I MAUERER, J. (1983) Resum del treball de restauració de l’església parroquial de Sant Salvador de l’aldea de Vilanova d’Espoia. Vilanova d’Espoia.

BISBAL I SENDRA M.A., MIRET T.,MONCUNILL C. (2001) Els goigs a la Comarca de l’Anoia. Fundació Salvador Vives Casajuana. Ed. Dalmau. 

BORRÀS I QUADRES, A. (1950) “Les vies romanes a la comarca d'Igualada”a Misce- llanea Aqualalensia./1 C.E.C.I., pp. 141-147.

BOSCH I FERRA, P. (1927) El castell i la Pobla de Claramunt. La Pobla de Claramunt. Obra inèdita de l’Arxiu parroquial de La Pobla de Claramunt.

BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona.

BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) “Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt” a Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14

BRASÓ I VAQUES, M. (1968) “La Torre de Claramunt” a Butlletí Círculo Catalán. Madrid.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi‐cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf 

CAÑELLAS, J. (1997) “Las orquideas de la Comarca de l’Anoia” a Miscel·lània Aqualatènsia/8. CECI. Pàg. 341-349.

ESTEVE FARRIOL, J. RIBAS CARDÚS, M. (2008) Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII. Col. Temes 2. Patrimoni Industrial. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Ed. Dalmau. Barcelona.

MARTÍNEZ, O. (2005) “El fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini” a Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005. Pàg. 24

MUNNÉ SELLARÉS (1983) “Els molins paperers de la comarca de l’Anoia. Introducció al seu estudi” a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213.

ENRICH I HOJA, J. (1973) “El Pla de les Sitges” a Igualada. Núm. 2028. Juny 1973.

ENRICH I HOJA, J . (1976 ) “Recuperación de la desaparecida “Pedra dreta de Cabrera””. Igualada, Periódico del Anoia.

ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l’Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

FLUVIÀ I ESCORSA, A. “El condado de Claramunt” a Diario de Barcelona (Barcelona, 30 març 1961)

GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l’Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) “La Torre de Claramunt” a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) “Els molins paperers de l’Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica” a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183.

MAS I DOMÉNECH, J. (1989) Notes històriques/Goigs en lloansa de Sant Joan Baptista. La Torre de Claramunt. Barcelona.

MERCADER I RIBA, J. COLOMER I PRESES, I. (1951) Los archivos de Igualada. CECI. Igualada

ORIOL, H. RUCABADO, R. (1911) La casa Guarro. Vilanova i la Geltrú.

PEDRAZA,X; CARMONA, P. “L’anoia de bat a bat. El menhir de Cabrera” ANOIA.

RIBA GABARRÓ, J. (1988) “La Torre de Claramunt” a Història de l’Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.

RIBA I GABARRÓ, J. (1986) “Arxiu senyorial de la Torre de Claramunt” a Estudis núm.3. Abril 1986. Pàg.55-56

RIBA I GABARRÓ (1990) “La família Guarro: de vinaters a paperers” a Miscel·lània Aqualatensia/6. CECI. pàg 173-179.

RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada

ROCA CATALÀ, P. (1976) “La Torre de Claramunt” a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.

ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) “Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions” a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203

ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) “Paletnologia de l’Alt Penedès. Bibliografia” a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.

ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) “Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis” a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95

SAMPERE I PUJOL (1999) “Amfibis i rèptils de la comarca de l’Anoia” a Miscel·lània Aqualatènsia/9. CECI. pàg.189-225.

SERRA I CIRÉS, J. (1968) “El fabuloso archivo del señor marqués” a El Eco de Sitges. Març 1968. Pàg.1

SERRA I GARCIA, J. (1983) “Dues coves sepulcrals a la comarca d’Anoia” a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81.

TORRAS I RIBÉ, J.M. (1991) La Comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers moderns (1494-1834). Consultat el 28/5/13 a http://www.cch.cat/pdf/torras_02.pdf

UDINA MARTORELL, F. (1948) Una manufactura de papel del siglo XVII y sus precedentes. Vilanova i la Geltrú.

VAELLO, J; MEJÍA, J; VICENTE, J. () “Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)” . Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castelar (2ª època). Pag.7.

VIDAL, L.M. (1911)"Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats" a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona

VIVES TORT, M. ( ) L’Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX. Cap. 10. Anàlisi històrica d’alguns camins. Pàg.711-772. Tèsi doctoral. Facultat de Geografia i història de la UB. Consultat el 31/08/13 http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/2604/11.MVT_CAP_10.pdf?sequence=12

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 825o.patrimonic@diba.catwww.diba.cat/opc