.1

– TIC 01 –– TIC 07 –

LA FOTOGRAFIADIGITAL (1)

2.

INTRODUCCIÓ

La fotografia digital ha representat un canvi de granrellevància en el camp de la fotografia. De les càmeresanalògiques (de pel·lícula), en què havia de portar-se elrodet a un laboratori per positivar-lo i imprimir-ne lescòpies, s’ha passat a la tecnologia digital en què tot elprocés pot ser fet pel propi usuari.

Els avantatges són molts: Menor cost, no haver de trans-portar rodets de pel·lícula, fer diverses fotografies de lamateixa escena sense preocupar-se del cost, podereliminar les fotografies que no interessin sense esperara tenir impresa la còpia, etc.

ÍNDEX

La fotografia digital ........................................ Pàg. 3Equip recomanable ........................................ Pàg. 4La càmera digital ........................................... Pàg. 5

La càmera compacta ............................ Pàg. 5La càmera reflex ................................... Pàg. 7Característiques comunes .................... Pàg. 10

Accessoris útils .............................................. Pàg. 16

.3

LA FOTOGRAFIA DIGITAL (1)

En els darrers anys hi ha hagut un canvi important per alsamants de la fotografia: De la captació d’imatges utilitzantuna pel·lícula que després ha de ser processada en unlaboratori per obtenir unes còpies en paper, hem passata la captació d’aquestes imatges fent servir un sistemadigital que després és descarregat a l’ordinador perobtenir les mateixes imatges, que poden ser conservadesa l’ordinador, i de les quals també poden obtenir-se’ncòpies en paper, mitjançant una impressora casolana, obé en un establiment de fotografia.

La diferència fonamental és que, en el cas de la fotografiaanalògica, ha de vigilar-se la quantitat i qualitat de lesfotografies, a causa del seu cost; en el cas de les digitals,és possible obtenir un cert nombre d’imatges del mateixobjecte, per triar la millor, i rebutjar (o no) la resta, totaixò sense cap cost afegit.

D’altra banda, les fotografies digitals poden ser mani-pulades per obtenir una qualitat superior, cosa que nopot fer-se amb una fotografia analògica (tret que siguimanipulada en un laboratori especial).

L’objectiu d’aquest taller no és el de relegar la fotografiaanalògica (hi ha encara molts fotògrafs favorables aaquest sistema), perquè ha complert bé amb la seva labordurant molts anys… i segueix complint-la. No obstant això,la fotografia digital guanya més adeptes a mesura quepassa el temps, atesos els molts avantatges que aportaaquest sistema, per la seva versatilitat.

4.

Equip recomanable

Mentre que la fotografia analògica tan sols precisa d’unacàmera (compacta o reflex) i un rodet de pel·lícula –jaque les còpies s’obtenen per procés en un laboratori (hiha aficionats que disposen d’equip de revelat, encara queel seu nombre és molt escàs)–, la fotografia digital pre-cisa, a més de la càmera, d’un cert equip mínim:

Una targeta de memòria (imprescindible)Un ordinadorUn programa de tractament d’imatges (opcional)Una impressora (opcional)

Com hem comentat, les còpies digitals en paper tambépoden obtenir-se a través d’un establiment de fotografia,per tractament de la targeta de memòria de la càmeraon estan impressionades les fotografies.

Després d’aquesta introducció, començarem a tractar,pas per pas, les diferents característiques de la fotografiadigital. Aquestes característiques són innombrables, perla qual cosa l’amplitud d’aquest taller no permetrà tractar-les totes, però sí les més usuals i importants per a l’afec-cionat a la fotografia.

.5

La càmera digital

Hi ha dos tipus de càmera digital:

Compacta (o d’objectiu fix)Reflex (o SRL)

En primer lloc tractarem de les característiques de cadatipus en particular, per després detenir-nos en les carac-terístiques comunes a tots dos.

La càmera compacta

La primera impressió que se’n té és la seva reduïdagrandària (la majoria de models caben en una butxaca).

Figura 1 – Càmeres compactes

6.

Les principals característiques d’aquestes càmeres són:

Objectiu fix. Les possibilitats són més limitadesque en les d’objectiu intercanviable. La lluminositat,la distància, l’enfocament, etc., no és possible regu-lar-les manualment a través de l’objectiu, sinó quela seva regulació s’efectua pel programari de lacàmera.

Pantalla. Normalment, la imatge es registra en unapantalla LCD per, posteriorment, efectuar lacaptura. És possible també realitzar el visionat através d’un petit visor (visor òptic). En tots doscasos, la imatge que resulti no s’ajusta exactamenta la imatge previsualitzada a causa de la paral·laxi,especialment si ha estat visualitzada pel visor òptic.A causa d’això, la imatge a prendre ha de realitzar-se amb una grandària lleugerament major alresultat que se n’espera. En qualsevol cas, lafotografia obtinguda es visiona en la pantalla LCD.

Zoom òptic i digital. Aquestes càmeres parteixend’una distància focal de 50 mm. (més endavanttractarem aquest concepte amb més detall), i noés possible disminuir-la per obtenir fotografies enformat de gran angular (per a objectes méspropers), sinó que, per obtenir-les, el fotògraf had’allunyar-se de l’objecte per obtenir el resultat queli vingui de gust. Sí que es poden, però, obtenirimatges més properes a més distància (distànciafocal menor), fins a un cert límit. A això se li diu«zoom òptic». Si es desitgen obtenir imatges mésproperes després d’aquest límit, comença a actuar

.7

el «zoom digital», però a costa d’una qualitatinferior, ja que la imatge tendeix a «pixel·litzar-se».

La càmera reflex

Aquest tipus de càmeres tenen més grandària que lescompactes, i el seu pes és superior. És el més utilitzatpels fotògrafs professionals. El preu de les reflex éstambé bastant més elevat que les compactes, però lesseves possibilitats són molt més variades i nombroses.Vegem les principals característiques privatives d’aquesttipus de càmeres:

Figura 2 – Càmera reflex

Objectiu intercanviable. Poden acoblar-s’hiobjectius de diferents distàncies focals, amb elsquals poden obtenir-se fotografies en diversosformats: Gran angular, teleobjectiu, «ull de peix»,etc., així com «macro» (obtenció de fotografiesnítides a molt curta distància de l’objecte). Tambéés possible acoblar-hi objectius de zoom variable,amb la qual cosa s’evita disposar de diversosobjectius, ja que un de sol disposa d’una amplitud

8.

de distàncies focals. No obstant això, els fotògrafsprofessionals prefereixen els de distància focal fixaper a fotografies de gran qualitat, ja que les lentsd’aquestes tenen més lluminositat que les multi-focals.

Mirall. Com sigui que la previsualització de l’objectes’efectua a través de l’objectiu, aquestes càmeresdisposen d’uns miralls per darrere de l’objectiu quedirigeixen la imatge cap al visor òptic, amb la qualcosa s’evita la paral·laxi i s’obté una fotografiaexacta a la visualitzada.

Figura 3 – Mirall de reflex

.9

Pantalla i visor. Normalment, la visualització del’objecte es realitza a través del visor òptic. Unavegada obtinguda la fotografia, es registra en lapantalla LCD. Aquesta pantalla, per regla generalno és vàlida per a previsualitzar l’objecte abansde la seva captura, encara que darrerament tambécomença a utilitzar-se com a previsualització. Engeneral, la utilitat d’aquesta pantalla radica enl’obtenció d’informació a través de «menús»(revisió de fotos, qualitat, configuració, etc.),característica de què també disposen les càmerescompactes.

Sabata per a flaix extern. Igual que les compactes,aquestes càmeres disposen d’un flaix integrat, quepot activar-se de forma manual o automàtica. Però,a més, les reflex disposen d’una sabata o encaixper instal·lar-hi un flaix addicional de més potència,ja que el que duu incorporat té poc abast (al voltantde tres metres).

Botó AF/M. S’utilitza per sincronitzar la manera decaptura (automàtica o manual) amb l’objectiu, a fique tots dos elements «parlin el mateix idioma».

Altres característiques. Les càmeres reflex tenenunes quantes característiques addicionals més queles diferencien de les compactes:

10.

Característiques comunes

Hi ha moltes característiques que són comunes a totsdos tipus de càmera. Entre elles, les més importants són:

Figura 4 – CCD (sensor de reflex)

CCD o sensor. Aquesta part ve a ser el cor d’unacàmera digital. Si l’objectiu n’és una part important,la veritat és que sense el CCD no seria possibleprendre una fotografia. Aquest element es potcomparar a la pel·lícula de les càmeres analò-giques. És el lloc on s’enregistren les imatges ques’han pres.

Es tracta d’un xip de silici que incorpora una matriude fotodíodes. Cadascun d’ells acumula una càr-rega segons la quantitat de llum que rep. Desprésque tot el xip s’hagi exposat a una imatge enfocadaper l’objectiu, es llegeixen les càrregues elèc-triques, fila per fila, i es digitalitzen.

.11

Seguidament s’esborren les càrregues i es llegeixla següent línia. Quan ha estat processada l’últimafila, la seva informació s’esborra perquè puguillegir-se la següent imatge, però abans enregistrala informació obtinguda a la targeta de memòria.

Cadascun d’aquests fotodíodes es denomina«píxel», i la informació que conté és de tipus digital(«1» o «0»). La resolució de la fotografia s’obtéen funció de la grandària del CCD o nombre depixels, i es mesura en «megapíxels» (milions depixels).

La bateria. Normalment, l’energia per alimentar lacàmera prové d’una bateria, bé de piles soltes (d’unsol ús o recarregables), o d’una bateria compacta.Aquesta última és la més comuna en les càmeresdigitals.

Aquestes bateries solen ser diferents per a cadamodel de càmera; fins i tot, dins de la mateixamarca, poden variar segons el model, tot tenint encompte les necessitats de cadascun (CCD, flaix,zoom, fotòmetre, etc.).

És recomanable disposar de dues bateries; unade connectada a la càmera i una altra de recanvi,especialment quan s’està de vacances, en previsióde l’esgotament d’una d’elles. Quan s’està absentde casa durant diversos dies, i la previsió és d’uti-litzar molt la càmera, també és aconsellable endur-se el carregador de bateries.

12.

Figura 5 – Targetes de memòria

La targeta de memòria. També és una peçaimprescindible de la càmera, perquè és on s’em-magatzemen les fotografies realitzades. El tipusde targeta depèn de la càmera: CF, MMC, SD,etc. Les més utilitzades són les SD, d’una capacitatmínima de 2 MB.

Cal parar atenció a les targetes SD d’altacapacitat… (4 MB o superior). Abans d’utilitzar-les, cal assegurar-se que són compatibles ambl’ordinador; els ordinadors amb tres o més anysd’antiguitat solen no ser capaços de llegir aquestestargetes. En aquest cas, les fotografies no podenser descarregades directament, sinó que precisend’un cable amb connexió expressa per serdescarregades des de la càmera.

.13

Igual que la bateria, és recomanable disposarsempre d’un mínim de dues targetes, davantl’eventualitat de fallada d’una d’elles, o que puguinomplir-se, depenent del nombre de fotografiesrealitzat.

El nombre de fotografies que poden emmagat-zemar-se en una targeta dependrà de la formacom s’obtinguin (en grandària i en qualitat), i tambéde la capacitat de la targeta.

La càmera indica sempre el nombre de fotografiesemmagatzemades a la targeta, així com el nombreorientatiu de l’espai lliure.

Modes preprogramats. Sense perjudici d’un mésgran detall en propers tallers, podem anticipar lesmaneres més comunes de fer fotografies en unacàmera digital, tant en una compacta com en unareflex:

Mode automàtic totalMode automàtic programatMode automàtic amb prioritat en l’obturacióMode automàtic amb prioritat en el dia-fragmaMode manual

14.

Figura 6 – Modes preprogramats

També existeixen els modes d’«apuntar i disparar»(Vari-Programs Digitals):

RetratPaisatgeMacroEsportsPaisatge nocturnRetrat nocturnEtc.

En triar una d’aquestes maneres, s’optimitzenautomàticament els ajustos per adaptar-los al’escena seleccionada, fent que la fotografiacreativa sigui més senzilla.

Depenent de la càmera, pot variar el nombre deVari-Programs.

.15

Muntura per a trípode. En general, la majoria decàmeres disposen d’una connexió o rosca peracoblar-hi un trípode.

Ha de tenir-se en compte el pes de la càmera enel moment de triar aquest accessori. No és elmateix un trípode per a una càmera compacta queper a una reflex. El d’aquest última ha de ser mésrobust, per evitar la caiguda de la càmera a causad’un pes superior al que ha de suportar el trípode.

Hi ha dos tipus bàsics d’aquest accessori:

1. Trípode: Pròpiament dit així, consta de trespotes, en general telescòpiques, amb unabase per fixar-hi la càmera; aquesta baseés mòbil, tant horitzontalment com ver-ticalment. El fet que les potes siguin teles-còpiques facilita l’altura a la qual es prefereixfotografiar. També poden obrir-se a volun-tat, per afermar l’estabilitat i corregir lespossibles irregularitats del terreny.

2. Monopeu: Igual que el trípode, però d’unasola pota. L’avantatge del monopeu és queel seu transport es més lleuger. Com ésevident, aquest tipus no es vàlid per a lesfotografies fetes amb disparador automàtic,perquè la seva estabilitat és nul·la.

16.

Accessoris útils

Són molts i molt variats els accessoris que poden utilitzar-se, i que poden ser acoblats a les càmeres digitals. Enrealitat, aquests accessoris no són privatius de la tec-nologia digital, sinó que també poden aplicar-se a lescàmeres analògiques.

Farem una breu descripció dels accessoris mésimportants dels quals un fotògraf pot disposar:

Objectius. Amb això ens referim a les càmeresreflex (amb objectius intercanviables), ja que lescompactes són d’objectiu fix.

Figura 7 – Objectiu zoom

Generalment, les càmeres reflex es venen ambun objectiu instal·lat (les de gamma molt alta esvenen sense ell, és a dir, únicament amb el cos).El lògic és que se’n pugui disposar de tres tipus:

.17

1. Normal, de 50 mm.2. Gran angular, de 28 mm. aprox.3. Teleobjectiu, de 135 mm. aprox.

Tot i això, pot disposar-se d’un objectiu zoom, quepugui anar de 28 mm. a 135 mm. o més, amb laqual cosa un sol objectiu és suficient.

Bateria addicional. Com ja hem apuntatanteriorment, és molt convenient disposar d’unmínim de dues bateries, i d’un carregador per aelles. En el cas de piles soltes, també cal disposard’un mínim de dos jocs. És recomanable queaquestes piles siguin recarregables, ja que lescàmeres tenen un consum elevat d’energia peralimentar el CCD, el flaix, el fotòmetre, etc.

Targeta de memòria. També hem comentat laconveniència de portar sempre, més d’una targeta.En ocasions, encara que no és freqüent, la ins-tal·lada pot sofrir avaria, amb la qual cosa no espodrien fer més fotos si només se’n té una.

La capacitat de la targeta ha de ser d’un mínim de2 GB; també les hi ha de 4, 8 i 16 GB. Ja hemcomentat anteriorment la possibilitat que les d’altacapacitat no puguin ser llegides per l’ordinador,per la qual cosa cal assegurar-se’n, abans decomprar-ne cap.

18.

També és recomanable no tenir les de major ca-pacitat. Pensem en casos d’avaria, pèrdua de latargeta, etc.; quantes més fotografies estiguinemmagatzemades a la targeta, més pèrdua n’hihaurà. El que sembla més prudent, doncs, és tenir-ne de 2 i 4 GB, però un mínim de dues o trestargetes.

Flaix extern. Aquest és també un accessori per acàmeres reflex, atès que les compactes nodisposen de sabata o encaix per acoblar-hi el flaix.

És recomanable que el flaix sigui electrònic, peraconseguir-ne el màxim aprofitament. Ha de tenir-se en compte que el flaix ha de ser adaptable a lamarca i al model de la càmera, ja que d’altramanera podria danyar-ne el circuit.

Figura 8 – Flaix electrònic

.19

Pot utilitzar-se també un altre tipus de flaix méssenzill, si no es tenen massa pretensions, encaraque la qualitat i l’abast del flaix puguin no ser gaireperfectes.

Filtres. Encara que, en general, les càmeresdisposen de sistemes que supleixen la funció delsfiltres, sempre és convenient disposar, almenys,d’un filtre de polaritat, adaptable a cada objectiude què es disposi. Aquests filtres eliminen elsreflexos del metall i del vidre, i enfosqueixen el celblau en angles rectes respecte del sol.

Accessoris de neteja. Un «kit (equip) de neteja»és també molt útil. Ha de disposar dels següentselements, com a mínim:

Pera d’aire amb raspall, per a la neteja delmirall i del CCD.Raspall o camussa per a la neteja de l’ob-jectiu.Líquid de neteja d’objectius.Líquid de neteja del cos de la càmera.

Figura 9 – Kit (equip) de neteja

20.

Aquests kits es venen en establiments de foto-grafia, i el seu cost no és gaire elevat. La utilitatdel seu ús compensa sobradament el seu cost.

Borsa o estoig de transport. És molt important eltransport segur de la càmera i els seus accessoris,per evitar cops que podrien danyar no només elcos de la càmera, sinó les seves parts interiors,que són molt sensibles.

Figura 10 – Borsa de transport

També evitarà la possibilitat d’entrada de pols,especialment en el camp i a la platja. Aquestabrutícia pot danyar sensiblement el *CCD i el mirall,la qual cosa determinaria un cost sensible en laseva reparació o neteja a fons.

.21

Trípode. És de molta utilitat quan es volen prendrefotografies nocturnes amb llarga exposició.Semblantment, és útil quan s’utilitza l’autodis-parador o quan es volen realitzar fotografiespanoràmiques compostes per diverses preses.

Figura 11 - Trípodes

Programari de retoc. Si es desitja fer retocs a lesfotografies realitzades, per tal de millorar la sevaqualitat, és possible i fàcil d’aconseguir un pro-grama de retoc per a ordinador. Hi ha programesgratuïts d’aquest tipus que poden obtenir-sedirectament d’Internet. Un dels millors programesgratuïts és el GIMP; és compatible amb el pro-grama Photoshop, i és fàcil de manipular.

22.

De totes maneres, els ordinadors actuals ja vénencarregats prèviament, quan se’ls adquireix, ambalgun d’aquests tipus de programa; tot i que sónsenzills, poden complir ben bé amb les exigènciesd’un fotògraf amateur.

Cable de descàrrega. Hi ha ordinadors que, perla seva antiguitat, no disposen de ranures perdescarregar les fotografies de la targeta, per laqual cosa s’ha d’acudir a un cable de connexiócàmera/ordinador, o bé a algun adaptador dedescàrrega de la targeta que s’utilitzi.

Normalment, les càmeres es venen amb aquestaccessori; no obstant això, alguns tipus de càmerano el subministren, i aleshores es fará necessariadquirir-ne algun.

.oOo.

.23

Anotaciones

24.

.25

26.

.27

Taller TIC 07LA FOTOGRAFIA DIGITAL (1)

PM:·Antonio GonzálezMaig 2011

EDITA: DELTA gent activaSant Cugat del Vallèswww.deltagentactiva.orgdelta.gentactiva@hotmail.com

Els tallers TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)i en conjunt l’AULA OBERTA D’ INFORMÀTICA, són una ideaoriginal de DELTA gent activa, disposen de Copyleft ypermeten la còpia sempre que se’n citi la font.

28.

Amb el suport de i la col·laboració de

Una realització de

per, per a i des de lala gent gran activa

deltagentactiva@gmail.comTel.: 93.514.98.99 - 675.488.408

Fax: 93.444.33.22Castellví, s/n - Casa de Cultura

08172 Sant Cugat del Vallès