� de �1 13Steven Best (1955) Nord-americà, defensor dels drets dels animals, autor i professor de Filosofia. És d’Illinois i d’origen obrer. Des de molt jove, hagué de treballar a les fàbriques o com a conductor de camió per a pagar els seus estudis. El 1983, es llicencià amb honors en Filosofia a la Universitat d’Illinois, completà el màster el 1987 i es doctorà el 1993 a la Universitat de Texas-Austin. Des d’eixe any, és professor associat a la Universitat de Texas.Un reporter de The Chronicle of Higher Education el definí, el 2005, com a "una de les veus acadèmiques líders en drets dels animals”. Cofundà, el desembre de 2004, l’Oficina Nord-americana de Premsa d’Alliberament Animal(1), que actua per a una sèrie de grups de drets dels animals, inclòs l’ALF. És cofundador de l'Institut d'Estudis

Crítics sobre Animals (ICAS)(2) que abans era Centre d'Assumptes d'Alliberament Animal (CALA)(3). Ha treballat la filosofia nord-americana, el postmodernisme i la filosofia ambiental. És conegut per les seues nocions post-estructuralistes de la revolució, també en relació amb els drets dels animals i l'alliberament sexual. És editor, amb Anthony J. Nocella, de Terroristes o combatents de la llibertat? Reflexions sobre l'Alliberament dels Animals(4) i del text de l'ecologisme revolucionari Encetant una revolució: Veus en Defensa de la Terra(5). Amb Douglas Kellner, signà la Trilogia Teoria postmoderna: Interrogatoris crítics(6), El gir postmodern(7) i l’Aventura postmoderna: ciència, tecnologia i estudis culturals del tercer mil·lenni(8). També amb Nocella i Peter McLaren, coedità Repressió acadèmica: reflexions des del complex industrial acadèmic(9).El 2005, tot i que havia aclarit que no és activista de l’ALF, el Home Office britànic li aplicà les mesures antiterroristes adoptades a la llum dels atemptats de Londres de juliol de 2005. Anava a participar a un míting de celebració pel tancament de la granja de cria de cobais de Newchurch, com a fruit de la campanya de 6 anys de Save the Newchurch Guinea Pigs (SNGP). Intervingué directament Charles Clarke, secretari d’interior britànic, i no se li permeté l’entrada al país. Clarke fonamentà la decisió en una carta que remeté a Best amb data 24/08/2005, el mateix dia que es publicà la nova llista de causes per a la deportació o negació de permís d’entrada al país, mesura que el Govern Britànic anomenà “de lluita contra el terrorisme i l’extremisme”. Inclou aquelles persones que “escriuen, parlen, gestionen un lloc web, o usen les seues càtedres per a expressar opinions que fomenten, justifiquen o glorifiquen la violència en suport de creences particulars”.L’escrit fa referència a les respostes de Best publicades pel Daily Telegraph: “no som terroristes, però som una amenaça. Som una amenaça tant econòmica com filosòficament. El nostre poder no està en el dret a vot, sinó en la capacitat d’aturar la producció. Anem a violar la llei i anem a destruir propietats fins que guanyem”. També afirmà que “el moviment pels drets dels animals no vol ‘reformar’ la vivisecció. la vol esborrar de la faç de la terra”. La carta del secretari Clarke conclou que, en expressar aquests punts de vista, ”més enllà de les seues creences personals” consideren Best responsable “de fomentar, justificar o glorificar la violència terrorista i de tractar de provocar que altres cometen actes terroristes; fomentar les greus activitats delictives d’altres o tractar de provocar que altres cometen greus activitats delictives”.Best respongué acusant el Regne Unit de ser un estat policial i que, per tant, no estava sorprès. “Era només una qüestió de temps, sobretot després dels atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres. El clima a Gran Bretanya és totalment increïble. És molt feixista”.

Steven Best al centre, amb Rod Coronado (esquerra) i Gary Yourofsky (dreta).

� de �2 13(1) North American Animal Liberation Press Office."

(2) Institute for Critical Animal Studies.

(3) Center on Animal Liberation Affairs

(4) BEST, S. i NOCELLA, A. (Eds), Terrorists or Freedom Fighters?: Reflections on the Liberation of Animals, Nova York, Lantern Books, 2004.

(5) BEST, S. i NOCELLA, A. (Eds), Igniting a Revolution: Voices in Defense of the Earth, Oakland (California), AK Press, 2006.

(6) BEST, S. i KELLNER, D, Postmodern Theory: Critical Interrogations, Nova York, Guilford Press, 1991.

(7) BEST, S. i KELLNER, D, The Postmodern Turn, Nova York, Guilford Press, 1997.

(8) BEST, S. i KELLNER, D, The Postmodern Adventure: Science, Technology, and Cultural Studies at the Third Millennium, Nova York, Guilford Press, 1997.

(9) BEST, S., McLAREN, P. i NOCELLA, A. (Eds), Academic Repression. Reflections from the Academic Industrial Complex, Oakland (California), AK Press, 2006.

MANIFEST PER UN ABOLICIONISME D'ARREL: ALLIBERAMENT TOTAL, DE LA FORMA QUE CALGUI (Crítica d’Steven Best a Gary Francione) I. El moviment pels animals no humans es troba en una cruïlla crucial en què realment ara ha de triar o morir. A principis dels anys 1980, un nou moviment pels drets animals brillava amb un gran potencial; en només uns pocs anys, la llum va declinar a una negra corrupció: l'oportunisme i la burocràcia va apagar la promesa d'un canvi genuí. S'ha fet cada cop més obvi que gent com PETA i altres grups emularen la Human Society (HSUS) per a fer-se patracols corporatius i màquines dominants. Cada vegada més organitzats i compromesos, els grups pels drets dels animals sovint treballaven a favor, en lloc de en contra, de les indústries d'explotació a fi de regular, mai eliminar, l'holocaust dels animals no humans en curs. Per exemple, l’última dècada, PETA va pressionar McDonald’s, Burger King i KFC per a augmentar la mida de les gàbies i adoptar mètodes de matança “menys cruels i més rendibles”(1), mentre que HSUS impulsà una agressiva campanya a favor de la “carn humanitària” i els “ous sense gàbia”. Aquests grups, finalment, serveixen generalment els interessos de les explotacions corporatives i els principis dels campions capitalistes. Però, per una banda, PETA començà com a una organització de bases el 1980, continua defensant el Front d’Alliberament Animal (ALF) i promou el veganisme. De l’altra, HSUS ha estat un grup benestarista burocràtic des de la seua fundació el 1954, denuncia l’ALF permanentment i sempre es resigna a la cultura carnívora (tot just dóna un escàs suport al vegetarianisme). Si hom tinguera cap dubte, ja siga de la indústria o dels camps de la seua promoció i defensa, el president i cap executiu d’HSUS, Wayne Pacelle, els oferí tota la tranquil·litat que els poguera caldre a una aduladora entrevista de juliol de 2009 per Ràdio AgriTalk. Pràcticament, va demanar perdó per exercir com a vegà en a seua vida privada, i assegurà que les indústries de la carn, la vivisecció, la caça, zoos i circs no havien de témer res de l’HSUS, perquè el seu objectiu era promoure la “decència i pietat cap als animals”, no tancar les seues operacions(2). II. En resposta directa al desgraciat reformisme i oportunisme del benestarisme burocràtic, un nou moviment va sorgir per reconstruir la defensa dels animals no humans com la inequívoca lluita pels seus drets, no benestarisme; per una total abolició de l'esclavitud animal en comptes de la seva regulació; i pel veganisme, sense cap tipus productes “humanitaris” derivats d’animals. En un grau significatiu, el nou moviment vegà abolicionista ha estat format i definit pel treball de Gary Francione, professor de lleis de la Universitat Rugters. Començant a mitjans dels 1990, Francione va exposar la duplicitat dels "neobenestaristes" que usen el terme "drets animals”, però persegueixen polítiques benestaristes. Aquestes polítiques, argumenta Francione, són incoherents i dilueixen el significat dels drets; el benestarisme en qualsevol forma, insisteix, treballa en benefici de les indústries i contra l’augment, més que la disminució, de la demanda de productes derivats d'animals; això només agreuja, en comptes d'alleujar, l'especisme i la greu situació dels animals no humans en horrorosos sistemes d’explotació.

� de �3 13Francione va donar l’avís, va mobilitzar la insatisfacció creixent pel reformisme corporatiu i va provocar un moviment abolicionista vegà creixent. Més exactament, va reanimar el moviment vegà creat primer per Donald Watson el 1944 i sostingut per societats veganes, com al Regne Unit i EUA. Aquestes societats van mantenir l'àmplia visió política de Watson del veganisme, no simplement com una dieta, sinó com un compromís ètic i polític amb l'abolició de l'explotació d'animals no humans i de tots els sistemes d’opressió(3). Francione està casat amb els ideals pacifistes de l'antic Jainisme, del punt de vista vegà de Watson i la filosofia dels drets animals, primer desenvolupada sistemàticament per Tom Regan, combinant aquestes influències dins la nova matriu d'un abolicionisme vegà pacifista.Francione sempre parla com si ell hagués inventat el veganisme, i els i les seves seguidores aduladores com Roger Yates afirmen de bona fe que el "moviment dels drets dels animals" només va començar el 2006 amb l'ascendent influència del treball de Francione(4). Però, sobretot, Francione va tornar als ensenyaments originals de Watson, tot i que sovint en la forma diluïda que reté la visió ètica, que suma a l’opció d’alimentària els compromisos morals cap als animals no humans oprimits, però sense un compromís polític conseqüent amb el funcionament contra totes les formes d'opressió i explotació. La visió abolicionista cap a l'especisme va començar amb el moviment feminista-antiviviseccionista del segle XIX, i arrelà en Watson i les societats veganes emergents. Va guiar els moviments dels sabotejadors de caça al Regne Unit des dels anys 1960 fins al present, i va avançar de forma històricament transcendental el 1976, quan Ronnie Lee va fundar l’ALF.Francione també va avançar amb una crítica poderosa del benestarisme, i va portar la filosofia dels drets dels animals a un nou nivell. Ha estat, però, privat de visió política i incapaç de forjar un moviment de resistència genuí que pugui evolucionar més enllà de la posició marginada actualment, presa per menys d'un 1% de la població humana. En la interpretació religiosa, tèbia i apolítica de Francione, l'abolicionisme vegà roman en un elitista, blanc i eurocèntric estil de vida consumista, fàcilment organitzat pel capitalisme i les ideologies dominants. A més, Francione ha engendrat una mena de seguidors de culte, «franzombis», que repeteixen els seus fonamentalismes amb rígides, bel·licoses i maniquees postures; amb una devoció esclava al seu Mestre i la seva hostil manera de fer. Els i les franzombis calumnien als seus crítics amb un estil més proper a Maquiavel que a Jina.III. El guru i la seva disciplina vénen junts en una dansa de doctrina i dogma. Com els cristians fonamentalistes, Francione i les seus persones seguidores creuen que posseeixen la Veritat mentre tots els altres es debaten en l’error. Com Francione argüeix, literalment "no hi ha alternativa", només caos i ruïna, excepte la seva visió basada en l'obediència a la llei, la pau i l’educació i amb el focus en individus i hàbits de consum, institucions i imperatius de producció que provenen del capitalisme global. Per a ells el món és blanc i negre, les respostes són curtes i seques, i la complexitat es redueix a un llit de turments avivat per la seva lògica dialèctica.Segons la seva línia pacifista, la militància d'acció directa quan utilitza tàctiques com el sabotatge econòmic SEMPRE s'equivoquen i MAI són eficaços. Excusant-se a si mateixos de la feina d'analitzar les complexes i úniques situacions específiques, les i els franzombis creen "una veritat" pràctica a priori i l'apliquen mecànicament a cada acció que ha passat o passarà. La seva ignorància de la història és equiparada només per la seva rigidesa mental. Per més de tres dècades, a dotzenes de països arreu del món, en incomptables milers d'accions, persones alliberadores i sabotejadores han alliberat centenars de milers d'animals no humans captius; han tancat permanentment nombrosos vivers, granges de pells i centres de vivisecció i han convençut a un incomptable nombre d’individus de trobar feina lucrativa en carreres fora de l'explotació d'animals no humans, mentre inspiren la gent del món a unir-se al moviment per l'alliberament animal.En tot això, la gent franzombi no veuen valor o guany, i malgrat les operacions tancades per sempre, ells només poden repetir la declamació infundada que tota propietat danyada és reconstruïda i tots els animals no humans alliberats són “substituïts". Això pot passar en alguns casos, però a la llum de totes les operacions que tanquen per sempre, aquesta és clarament una declaració falsa; encara que els animals siguin substituïts i la propietat reconstruïda i restaurada, les despeses de les assegurances ja són prou per a debilitar i posar en perill la viabilitat, almenys, d’operacions petites i moderades. Mentre que les i els pacifistes dogmàtics s'amaguen sota el mantell de la ignorància i el desmentit, la pròpia explotació corporativa ha declarat l'eficàcia de les accions directes de l’ALF(5). Vilipendiant les tàctiques de sabotatge com a

� de �4 13"violentes" i assenyalant els atacs a la propietat com assalts a la gent, les i els franzombis adopten un discurs reaccionari i una posició opressora pròpia de l’FBI i del complex de mitjans estatals corporatius. Erosionen innecessàriament l'educació cap a l'oposició amb tàctiques il·legals (fins i tot els rescats oberts) com si fossin irreconciliablement oposades a les legals, en comptes de ser aspectes complementaris d'un procés revolucionari.Finalment, malgrat la mica de xerrameca sobre capitalisme, concordances d'opressió i aliances polítiques, Francione impulsa una visió simplista de "fes-te vegà/vegana“, llançada a un auditori abundant, privilegiat, occidental, sense intenció d'atraure la gent d'altres ètnies, famílies de classe obrera, persones pobre o els pobles de Xina i l’Índia (les nacions més poblades del món, ara en ràpida transició des de la dieta tradicional basada en vegetals fins a abraçar les dietes occidentals orientades al consum de "productes animals" incloent carn, llet i ous).Francione reforça el trist, elitista, classista, i racista estigma relacionat als activistes pels animals no humans des del començament del "proteccionisme animal”, al començament del segle XIX; aïlla el veganisme i els drets animals dels principals moviments progressius i socials. Incapaç d'articular una teoria estructural d'opressió, explotació i hegemonia ideològica, i reflectit en els dualismes occidentals, les construccions de falses oposicions com producció/consumisme, individual/social i psicològic/institucional, Francione exculpa la maquinària lògica i global del capitalisme per posar la càrrega sencera de culpa i responsabilitat en els consumidors individuals.Certament, els éssers humans han de prendre responsabilitats per transformar les seves vides personals, per exemple assumint l'imperatiu ecològic i ètic per fer-se vegans. Però pedagògica i políticament és també cabdal per a la ciutadania reconèixer el formidable poder de les forces estructurals en les seves vides i les formes en què les institucions polítiques i econòmiques arrelen uns obstacles profunds en l'ensenyament, l'aprenentatge i els canvis ètics i socials progressius. El canvi ètic i psicològic és una condició necessària, però no suficient de les transformacions socials a gran escala, necessàries per a crear una democràcia viable i cultures ecològiques.Internalitzant la ideologia capitalista de l'individualisme liberal, aquestes ofertes pseudoabolicionistes no són més que un reformisme banal i tebi que no és més eficaç que el benestarisme pel que fa al canvi de les relacions socials totals de dominació que el benestarisme i pel trencament les cadenes de l'opressió especista. Abans d'avançar en la formulació de Watson, Francione ofereix una versió regressiva i buida d'un ideal polític ètic oposat a totes les formes d'explotació i jerarquia.IV. Els i les franzombis eliminen la complexitat i l'ambigüitat del quadre social polític amb un tuf d'arrogància, dogma i condescendència. S'adhereixen a la convicció religiosa que qualsevol aproximació al veganisme, drets animals o abolicionisme fora del que Francione ha escrit en pedra, és falsa, reaccionària i benestarista. Despleguen amb promiscuïtat la frase "neobenestarista" per desacreditar altres persones i organitzacions del moviment, com els maccarthisme llançava l'epítet "comunista" i, després de l’11-S, el patrioterisme abusava del "terrorisme" per a desacreditar els i les seues oponents com a extremistes irracionals.En efecte, a la manera maccarthista, Francione, després de denunciar públicament suposades amenaces de mort de persones que recolzen l’acció directa il·legal, va fer acusacions imprudents i va donar els noms de totes les persones que va poder relacionar, remota i col·lateralment, amb complots terroristes, incloses declarades pacifistes. D’altra banda, Francione desqualifica rutinàriament com a "boges" o “insanes” les persones que se li oposen, com si el desacord amb els seus ensenyaments divins fora una prova de dany psicològic, normalitzant l’ús de dicotomies simples com sa/insà o racional/irracional i les seues implicacions discriminatòries. Incapaç de trobar les causes primordials de la dominació jeràrquica i la crisi ecològica, tot culpant als individus per sobre de les institucions, Francione està mal ubicat per trobar la naturalesa dels problemes que afligeixen els altres animals i el planeta, sense oferir solucions potencials i tàctiques viables. I així no aconseguim res, més enllà d'esperances vagues: una panacea pseudoliberal d'"educació vegana”. Aparentment limitat a la comunicació amb el seu grup per bloc i podcast, Francione i les seues persones seguidores estan privades de la política i dels elements més rudimentaris de la teoria i la pràctica de l'educació, un gran problema per a un acostament que prova de buscar el canvi a través de l'educació vegana. La seva perspectiva és completament il·lusòria, en la convicció que el veganisme és el principal vehicle i catalitzador per a la il·luminació individual i, per tant, del canvi social. Aquestes persones boxejadores pacifistes

� de �5 13tenen una fe, semblant a la de les cristianes, que d'alguna manera, algun dia, la seva polèmica insular i els seus febles intents d'"educació" transformaran l'ànima i els cors de la humanitat i així la societat canviarà per complet. Inconscients del llindar que estem a punt de creuar, promouen el canvi lentament incrementat, davant l'avaria ecològica ràpida i sistèmica.Increïblement, així com la crisi global i ecològica augmenta ràpidament, Francione ignora els esdeveniments més importants del moment: la superpoblació humana, la crisi d'espècies en extinció, la desforestació, el canvi climàtic global i el destructiu creixement d'imperatius inherents a l'economia capitalista. El model de la Teoria del Caos de la gent franzombi és usat per reforçar la seva al·lucinació col·lectiva que una "revolució vegana" és molt més aplicable al creixement exponencial del consum de carn a la Xina i l’Índia. Per cada persona que es faci vegana, milers de consumidores de carn apareixen en aquestes societats ràpidament industrialitzades i en qualsevol lloc del Brasil i Sud-àfrica. Eixa preocupació de la gent franzombi per "la substitució" d'animals no humans alliberats és la que eludeixen quan això s'aplica al seu propi acostament de la qüestió, que falla en adonar-se que per cada vegana convertida que ells celebren, els exèrcits de persones necròfagues contínuament neixen i s’aixequen.La visió de Francione és complaent, allunyada de la realitat i irrellevant per a la lluita complexa i massivament necessària per tal de prevenir una dissolució biològica accidental i una catàstrofe ecològica. L'estil de vida vegà-pacifista és un altre punt i final a l'esperança de creixement, totalment inadequada al canvi sense precedents d'un planeta en crisi. Si alguna vegada va ser progressista, la visió de Francione ara és clarament reaccionària. És un moviment pseudoabolicionista, un estil de vida vegà burgès; és una construcció unidimensional, una qüestió única, euro-cèntrica, blanca, elitista, consumista i capitalista que les veganes i les abolicionistes han de deixar ràpidament.On Francione busca l'abolició com a marca registrada i rebutja com a mer benestarisme qualsevol visió que no sigui la seva, aquest altre grup pretén fer volar les portes de la seva teologia de culte per tal de vigoritzar de nou el pensament, restaurar el sentit comú, situar el veganisme en el més ampli context polític i revitalitzar les possibilitats d'un canvi revolucionari. Les nostres opcions no estan confinades tampoc al benestarisme o al neobenestarisme i l'estil de vida de Francione. Hi ha altres camins, com la història revela i el futur requereix.V. Necessitem un concepte molt més ric i radical d’abolicionisme que delinei i revitalitzi la força i el poder del moviment antiesclavista humà del segle XIX, que va entrar en erupció als EUA (i per descomptat abans al Regne Unit). Contrària a la pàl·lida imitació de caricatura exposada per la gent franzombi, la versió de l'abolicionisme que promovem està molt més en acord amb el radicalisme, pluralisme aliances polítiques (imperfectes i no perennes com són) de l'abolicionisme del segle XIX. Però evitant la nostàlgia i els models polítics passats de moda, aquesta visió també s'identifica amb altres nombroses teories i moviments polítics contemporanis. Reconeixem la necessitat d'un canvi social radical i entenem que la lluita contra l'especisme, el capitalisme, l'estat i les jerarquies en totes les seves formes que ha de ser empresa per molts fronts simultàniament. Busquem revigoritzar un moviment venut per l’oportunisme corporatiu i paralitzat per pacifistes que simpatitzen amb la "humanitat" latent de l’opressió i demonitzen les ales militants de l'alliberament animal, una inversió perversa de lleialtats i sentiments desencertats manifestats en la Síndrome d'Estocolm evident en el manera de pensar del pacifisme fonamentalista(6).No podem aturar l'especisme i la guerra corporativa sobre els animals no-humans i el planeta només amb blocs, prospectes, tabloides i llibres de receptes. El capitalisme és inherentment destructiu i els canvis mai vénen només amb l'educació i la persuasió, no sense un moviment més poderós que els agents i institucions absolutament destructius. Com va insistir el teòric de pedagogia radical Paulo Freire, l'educació pot ser només una part d'un moviment molt més ampli i múltiple de resistència, lluita i canvi. Així, com a totes les revolucions prèvies, els animals no-humans i humans no aconseguiran l'alliberament perquè qui els oprimeix de sobte vegi la llum, però si perquè prou persones s’il·luminaran i aprendran com trencar les estructures de poder, per sacsejar-les fins que els nous ordres socials sorgeixin.No només desafiem el contingut de les posicions de Francione, sinó tota la forma i mètode de la seva visió. No podem progressar en la lluita per l'alliberament o l'esperança de ser políticament rellevants sense abandonar el dualisme lògic i dialèctic i totes les dicotomies i separacions falses. Així, necessitem educació i agitació, conducció i tàctiques de militància, resistència pacífica i confrontació i sabotatge i mitjans legals i il·legals per debilitar el capitalisme especista.

� de �6 13Necessitem més, no menys, educació vegana, d'una classe que trenca els enclavaments del privilegi blanc en el qual els i les franzombis sepulten l'abolicionisme i no tendeixen la mà a la gent pobre, les classes treballadores, les ciutats de d'interior, a nacions menys industrialitzades i, decisivament, els punts d'inflamació de crisi emergents en els gegants demogràfics que rebroten de la Xina i l’Índia. I malgrat una de les seves opcions falses imposades més persistents i insípides, aquelles persones que treballen d'incògnit per alliberar animals no humans poden i, realment, rescaten i “refugien” altres animals.Mentre nosaltres avalem l’ALF i l'ELF i defensem la importància del sabotatge econòmic, també reconeixem que la destrucció de la propietat és només la rereguarda i una forma de resistència menor que ha de cedir a un ampli moviment social. Encara queda com una important i de vegades aparentment única forma de resistència contra el sistema de propietat capitalista i mereix suport mentre simultàniament treballem per construir aliances polítiques a escala global i d'una manera àmplia sense precedents.La visió pluralista i contextualista central a la nostra posició, absorbeix el valor parcial i la validesa de l'abolicionisme vegà, però sense el dogmatisme debilitant, sense rebutjar tàctiques efectives simplement perquè no són conformes al codi antic o la utòpica idea que això només serveix per reforçar la opressió, i sense tranquil·litzar gent opressora dient-li que no té res a témer d'un moviment “d’oposició”(7). Abandona el fetitxisme únic i la complaença de classe i privilegi racial en favor de la diversitat, la solidaritat i els ponts amb els individus en desavantatge econòmic i políticament marginats. Només d'aquesta manera pot, la profunda importància del veganisme i els drets animals, ser reconeguda i respectada per la majoria social; només en aliança amb altres lluites el seu potencial revolucionari pot realitzar-se.A l’estil de vida consumista i privatitzada que promocionen els i les franzombis, de qualsevol manera, el veganisme és l’opi dels pobles, i la polèmica de Murray Bookchin contra l’”estil de vida anarquista apolític” pot ser aplicat fructíferament a l’estil de vida vaporós defensat per les persones franzombis i altres(8). Recolzem una forma d'abolició que defensa l'ús de tàctiques d'acció directa d'alta pressió, amb incursions il·legals, rescats i atacs de sabotatge; veiem el capitalisme com un sistema irracional, explotador i destructiu, i l'estat com una eina corrupta on la funció és avançar en els interessos econòmics i militars del sistema corporatiu de dominació i reprimir l'oposició a la seva agenda; com a una comprensible i àmplia crítica de la manera com les diferents formes d'opressió estan interrelacionades, veient els animals humans, animals no humans i l'alliberament de la Terra com a projectes inseparables i, així, promovent una aliança política anticapitalista amb altres drets, justícia i moviments d'alliberament que comparteixin l'objectiu comú de desmantellar tots els sistemes de dominació jeràrquics i reconstruir societats a través de la descentralització i els processos de democratització(9). VI. Formem aquest nou grup a partir de la necessitat d'una visió social radical del veganisme i els drets animals que transcendeixi el liberalisme burgès; la necessitat d'una esquerra global que renunciï a l'especisme i tots els altres prejudicis i demores antigues i formes d'opressió; la necessitat de cosmovisions post-jeràrquiques i democràtiques i societats ecològiques; i la necessitat d'un alliberament total i una transformació revolucionària.Oblideu el Francione…Hem d'enllaçar l'alliberament dels altres animals a l'alliberament de l'animal humà i de la Terra i construir un moviment revolucionari suficient per a vèncer l'hegemonia capitalista i refer la societat sense els imants de l'antropocentrisme, l'especisme, el patriarcat, el racisme, el classisme, l'estatisme, l'heterosexisme, l’ableïsme (discriminació de persones diverses funcional o psíquicament) i qualsevol altra perniciosa forma de dominació jeràrquica. La humanitat pot no arribar a tenir èxit en aquest esforç, però és el que hem d’emprendre. Aquesta no és la clàssica opció entre "civilització o barbàrie", sinó de revolució o col·lapse ecològic i extinció de masses.Tenim dos objectius. Primer, pretenem exposar els defectes fatals en la visió de Francione i proveir una alternativa positiva a la seva apolítica, unidimensional i simplista forma d’abolicionisme. Aquesta visió proporciona una major franquesa, diversitat i flexibilitat de tàctiques en contrast amb les opcions artificialment obligades i dogmàtiques que Francione deixa per la seva visió pacifista extrema. Ja que aquest model és més ric, multidimensional i molt més polític, s'obre a una aliança política amb altres grups i causes progressives i radicals.

� de �7 13I com promovem aliances polítiques, és cabdal que trobem camins, construïm ponts i formem concordances. I així el nostre segon i modest objectiu és simplement obrir un espai per a noves formes de pensament i lluita que giri en torn a l'ideal d'alliberament total i una nova ètica i política que transcendeixi l'humanisme -àmpliament definit- i apropi tots els éssers que senten i el món natural. Primer, i principalment, hem de forjar canals de comunicació amb les comunitats mediambientals i d'alliberament d'animals humans, representant una política del segle XXI. En aquest esforç, esperem fer d'aquest lloc i altres un magatzem ric d'informació i un mitjà valuós per a la discussió i el debat.Tendim la mà a tota la gent d'aquestes comunitats per contribuir en aquest esforç cabdal. Clarament, aquest ampli espectre de pensament i polítiques no estarà d'acord en tots els punts, però és més important enfocar-se en les similituds i els assumptes compartits, com prevenir l'impacte devastador del capitalisme en els mons socials, sensibles i naturals amb preocupacions mútues de pau, justícia, igualtat, democràcies, drets, autonomia i ecologia.(1) Per a una visió de PETA, vegi The Case for Controlled-Atmosphere Killing ( peta.org/cak/ ).

(2) Per a una transcripció de l’entrevista vegi http://www.cattlenetwork.com/Content.asp?contentid=327066 .

(3) Per a l’assaig seminal de Watson argüint una concepció del veganisme global y ètica vegi: http://www.ukveggie.com/vegan_news/vegan_news_1.pdf .

(4) Roger Yates, Three Years Young (http://human-nonhuman.blogspot.com/2008/12/three-years-young.html).

(5) Per exemple, Susan Paris, presidenta del front de la indústria de la vivisecció Americans for Medical Progress (AMP), admet que l’ALF ha tingut un gran impacte sobre la indústria de la vivisecció. Escriu: “a causa d’actes terroristes d’activistes pels animals com Coronado*, projectes d’investigació cabdals han estat rebutjats o abandonats. Cada vegada més, els escassos dòlars disponibles per a investigació es gasten en alta seguretat i el pagament d’elevades primes d’assegurances. Joves i prometedores persones científiques han rebutjat carreres d’investigació. Investigadores de primera categoria abandonen aquest camp. Més encara, l’agost de 1993, un informe del Congres sobre terrorisme contra empreses que utilitzen animals descriu l’efectivitat de les tàctiques de l’ALF: “Allà on els efectes directes, els col·laterals i els indirectes d’accidents que aquest es valoren conjuntament, l’ALF fa servir tàctiques de sabotatge econòmic que poden ser considerades d’èxit i els seus objectius realitzats, com a mínim sobre la instal·lació objectiu”. Les dues cites es troben a http://www.animalliberationfront.com/ALFront/ALFPrime.htm.

* Rodney Adam Coronado, nadiu americà del poble Pasqua Yaqui del sud d’Arizona, membre de l’ALF i de l’Earth Liberation Front-ELF.

(6) Per a un vívid i grotesc exemple de la Síndrome d’Estocolm i de la internalització del super-ego capitalista, vegi l’atac groller de Lee Hall a la militància d’acció directa (MDA, sigles en anglès), a la seua avorrida auto-publicació: HALL, L., Capers in the Churchyard: Animal Rights Advocacy in the Age of Terror, Nectar Bat Press, 2006. Per a una dissecció crítica de les múltiples fal·làcies, errors i de l’abismal treball becat de propaganda pacifista fet des d’aquest sector (que fàcilment es podria confondre amb un atac polític d’un grup del front de la indústria de la vivisecció o de l’FBI), vegi els assajos de Best i Miller llistats a la nota 7.

També vegi les devastadores crítiques de persones activistes del regne Unit, profundament implicades a les campanyes que Hall distorsiona i denuncia:

Presence of Malice: UK Activists Vs. Lee Hall (http://www.opednews.com/articles/Presence-of-Malice-UK-Act-by-Jason-Miller-090323-330.html), d’Steven Best, Joan Court, Jason Miller, Lynn Sawyer i Janet Tomlinson.

Lee Hall: Unplugged and Unmasked (http://www.animalliberationfront.com/ALFront/AgainstALF/LeeHall-Unplugged.htm), d’Alison Banville,

On the Practice of Pluralism: A Response to Lee Hall and the London Vegan Festival Controversy, de Lynn Sawyer.

(7) Sobre la importància del pluralisme i el mètode contextualista, vegi:

Pacifism or Animals: Which Do You Love More? A Critique of Lee Hall, Friends of Animals, and the Franciombe Effect in the New Abolitionist Movement, d’Steven Best i Jason Miller.

Averting the China Syndrome: Response to Our Critics and the Devotees of Fundamentalist Pacifism (http://dandelionsalad.wordpress.com/2009/02/24/averting-the-china-syndrome-response-to-our-critics-and-the-devotees-of-fundamentalist-pacifism-by-steve-best-jason-miller/).

(8) Murray Bookchin, Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm (http://dwardmac.pitzer.edu/ANARCHIST_ARCHIVES/bookchin/soclife.html).

(9) Sobre aliances polítiques en un marc de revolució total, vegi la introducció a BEST, S. i NOCELLA, A. (Eds), Igniting a Revolution: Voices in Defense of the Earth, Oakland (California), AK Press, 2006.

———

� de �8 13Original en anglès: Manifesto for Radical Abolitionism: Total Liberation By Any Means Necessary. 11/13/2009.I. The nonhuman animal advocacy movement is at a crucial crossroads where truly it is now do or die. In the early 1980s, a new animal rights movement glowed bright with potential; in just a few years, however, the light faded to black as corruption, opportunism, and bureaucracy snuffed out the promise of genuine change. As they evolved, it became increasingly obvious that People for the Ethical Treatment of Animals (PETA) and other groups emulated the Humane Society of the United States (HSUS) to become corporate behemoths and mainstream machines. Increasingly co-opted and compromised, animal rights groups frequently worked with, rather than against, the exploitation industries in order to regulate, not eliminate, the ongoing nonhuman animal holocaust.In the last decade, for instance, PETA pressured McDonalds, Burger King, and KFC to increase cage size and adopt "less cruel and more profitable" slaughter methods,[1] while HSUS aggressively campaigned for "humane meat" and "cage-free eggs." These groups ultimately serve corporate exploiters' interests and champion capitalist principles generally. But whereas PETA began as a grassroots organization in 1980, and continues to defend the Animal Liberation Front (ALF) and to promote veganism, HSUS has been a bureaucratic welfare group since its inception in 1954, it consistently denounces the ALF, and has always capitulated to carnivorous culture as it barely gives support even for vegetarianism.Lest anyone in either the industry or advocacy camps had any doubts, HSUS President and CEO Wayne Pacelle put them to rest in a sycophantic July 2009 interview on Agritalk radio. Pacelle virtually apologized for being vegan in his private life and assured the flesh, vivisection, hunting, zoo, and circus industries that they had nothing to fear from HSUS, as his goal is to promote "decency and mercy toward animals" and not to close their operations.[2]II. In direct response to the wretched reformism and opportunism of bureaucratic "welfarism," a new movement emerged to reconstruct nonhuman animal advocacy unequivocally as a struggle for animal rights, not "welfare"; for the total abolition of nonhuman animal slavery rather than its regulation; and for veganism, not "humane" animal-derived products of any kind. To a significant degree, the new vegan abolitionist movement has been shaped and defined by the work of Gary Francione, professor of law at Rutgers University. Beginning in the mid-1990s, Francione exposed the duplicity of "new welfarists" who use the term "animal rights" but pursue "welfarist" policies. These policies, Francione argues, are incoherent and dilute the meaning of rights; "welfarism" in any form, he insists, works to the benefit of industries and thus increases, rather than decreases, the demand for animal-derived products; it only aggravates, rather than alleviates, speciesism and the plight of nonhuman animals in horrific systems of exploitation.Francione tapped and mobilized growing dissatisfaction with corporate reformism and sparked a growing vegan abolitionist movement. More accurately, he revived a vegan movement first created by Donald Watson in 1944, and was sustained by vegan societies such as in the UK and US. These societies maintained Watson's broad and political vision of veganism not merely as a diet but rather as an ethical and political commitment to the abolition of nonhuman animal exploitation and, indeed, to all systems of oppression.[3] Francione wedded the pacifist ideals of ancient Jainism, Watson's vegan viewpoint, and the philosophy of animal rights first systematically developed in 1983 by Tom Regan, merging these influences in a new matrix of pacifist vegan abolitionism.Francione typically speaks as if he invented veganism, and sycophantic followers such as Roger Yates claim that a bona fide "animal rights movement" only began in 2006 with the ascendant influence of Francione's work.[4] But Francione mostly returned to Watson's original teachings, albeit often in diluted form that retains the ethical vision linking food choices to moral commitments to oppressed nonhuman animals, but without a consistent political commitment to working against all forms of oppression and exploitation. Abolitionist approaches toward speciesism began within the nineteenth century feminist-antivivisectionists, were deepened in Watson and emerging vegan societies, informed the hunt saboteur movements in the UK from the 1960s to the present, and were advanced in historically momentous ways in 1976 when Ronnie Lee founded the Animal Liberation Front.While Francione advanced a forceful critique of "welfarism" and took animal rights philosophy to a new level, he has nonetheless proved to be bereft of political vision and incapable of forging a

� de �9 13genuine resistance movement that can evolve beyond the marginalized position currently embraced by less than one percent of the human population. In Francione's religious, tepid, and apolitical rendering, vegan abolitionism remains an elitist, white, Eurocentric consumerist lifestyle easily co-opted by capitalism and dominant ideologies. Moreover, Francione has spawned a cult-like following - "Franciombes" - who parrot his fundamentalist, rigid, bellicose, and Manichean positions; with slavish devotion to their Master and his hostile manner, Franciombes defame his critics in a style more suited to Machiavelli than Jains.III. The Guru and his disciples come together in a dance of doctrine and dogma. Like Christian fundamentalists, Francione and his followers believe they possess the Truth while all others struggle in error. As Francione argues there is literally "no alternative," only chaos and ruin, except for their approach based on obedience to law, peaceful education, and focus on individuals and consumption habits over institutions and productive imperatives stemming from global capitalism. For them, the world is black and white, answers are cut and dry, and complexity is reduced to the Procrustean bed of either/or, rather than enlivened through the dialectical logic of both/and.According to the pacifist party line, militant direct action (MDA) tactics such as economic sabotage are ALWAYS wrong and NEVER effective. Excusing themselves from the work of analyzing the complexities and unique specific situations, Franciombes fashion a handy a priori "truth" and apply it mechanically to every action that has happened or will happen. Their ignorance of history is matched only by their mental rigidity. For over three decades, in dozens of countries throughout the world, in countless thousands of actions, liberators and saboteurs have freed hundreds of thousands of captive nonhuman animals; permanently shut down numerous breeders, "fur farmers," and vivisectors; and convinced countless numbers of individuals to find gainful employment in careers other than nonhuman animal exploitation, while inspiring people worldwide to join the animal liberation movement.In all this, Franciombes see no value or gain and, despite operations closed forever, they can only repeat the baseless claim that all damaged property is rebuilt and all liberated nonhuman animals are "replaced." This may happen in some cases, but in light of the many operations shut down for good, this clearly is a false claim; even when animals are replaced and property rebuilt and restored, rising insurance costs are enough to weaken and jeopardize the viability of small and moderate operations at least. Whereas dogmatic pacifists hide under the cover of ignorance and denial, corporate exploiters themselves have testified to the effectiveness of ALF actions.[5]By vilifying sabotage tactics as "violent," and by conflating attacks on property with assaults on people, Franciombes adopt the reactionary discourse and position of the FBI and the corporate-state-media complex. They needlessly and divisively pit education in opposition to illegal tactics (even open rescues), as if the two tactics were irreconcilably opposed rather than complimentary aspects of a revolutionary process.Despite some talk of capitalism, commonalities of oppression, and alliance politics, Francione ultimately pushes a simplistic, single-issue "go vegan" approach pitched to a white, affluent, privileged, Western audience, with no intent to engage people of color, working class families, the poor, or China and India - the world's most populous nations now in rapid transition from maintaining traditional plant-based diets to embracing Western diets rooted in consuming "animal products" including flesh, milk, and eggs.Francione thereby reinforces the dismal elitist, classist, and racist stigmas attached to activists for nonhuman animals since the beginning of "animal protectionism" in the early nineteenth century, and he further isolates veganism and animal rights from progressive movements and the social mainstream. Unable to articulate a structural theory of oppression, exploitation, and ideological hegemony, and mired in Western dualisms and the construction of false oppositions such as between production/consumption, individual/social, and psychological/institutional, Francione exculpates the logic and global machinery of capitalism to lay the entire burden of blame and responsibility on individual consumers.Certainly, humans do have agency and need to take responsibility for transforming their personal lives, such as by engaging the ecological and ethical imperative to go vegan. But politically and pedagogically it is also crucial for citizens to recognize the formidable power of the structural forces in their lives and the ways in which sedimented economic and political institutions pose profound obstacles to teaching, learning, and progressive ethical and social change. Psychological and ethical change is a necessary but not a sufficient condition of the large-scale social transformations needed for creating viable democratic and ecological cultures.

� de �10 13Internalizing the capitalist ideology of liberal individualism, this pseudo-abolitionist offers nothing but the most banal and tepid reformism which is no more effective in changing the overall social relations of domination than "welfarism" is in breaking the chains of speciesist oppression. Rather than advancing on Watson's formulation, Francione offers a regressive and hollow version of a rich ethical political ideal opposed to all forms of exploitation and hierarchy.IV. Franciombes eliminate complexity and ambiguity from the social-political picture, and reek of arrogance, dogma, and condescension. They cling to the religious conviction that any approach to veganism, animal rights, or abolitionism other than what Francione has set in stone is false, reactionary, and "welfarist." They promiscuously deploy the phrase "new welfarist" to discredit others in the movement, much as McCarthyites hurled the epithet of "communist" and post-9/11 patriots terrorize with the discourse of "terrorism" to discredit their opponents as irrational extremists.Indeed, in McCarthyist fashion, upon receiving alleged death threats from supporters of confrontational or illegal direct action, Francione made reckless accusations and named names of anyone (including avowed pacifists) remotely connected to such a devious terrorist plot. Moreover, Francione routinely brands his opponents as "mad" or "insane," as if disagreement with his divine teachings were evidence of psychological impairment and oblivious to the normalizing and ableist implications of crude dichotomies of sane/insane and rational/irrational.Unable to grasp the root causes of hierarchical domination and ecological crisis, blaming individuals over institutions, Francione is hardly positioned to grasp the nature of the problems afflicting other animals and the planet let alone to offer potential solutions and viable tactics. And thus we get nothing beyond the hopelessly vague, liberal pseudo-panacea of "vegan education." Apparently limited to blogging and podcasting to the choir, Francione & followers are bereft of politics, and, in fact, they lack even the most rudimentary elements of a theory and practice of education - more than a small problem for an approach seeking change through vegan education. Their outlook is utterly delusional in the conviction that veganism is the main vehicle and catalyst for individual enlightenment and, thereby, for social change. These pugilistic pacifists cling to a Christian-like faith that somehow, someday their insular polemics and feeble "education" efforts will transform the heart and soul of humanity and, thereby, change society as a whole. Oblivious to the threshold we are about to cross, they promote slow, incremental change amidst rapid, systemic ecological breakdown.Incredibly, as global ecological and social crises rapidly mount, Francione ignores the most crucial events of the day - human overpopulation, species extinction crisis, deforestation, global climate change, and the destructive growth imperatives inherent in the capitalist economy. The chaos theory model Franciombes use to buttress their collective hallucination of a "vegan revolution" is far more applicable to the exponential growth of flesh consumption in China and India. For every person who becomes vegan, a thousand flesh-eaters arise in these rapidly industrializing societies and elsewhere such as Brazil and South Africa. The Franciombe concern over "replacement" of liberated nonhuman animals seems to elude them as it applies to their own single-issue approach, which fails to realize that for every vegan convert they celebrate, armies of necrovores are continuously born and raised.Francione's approach is complacent, detached from reality, and irrelevant to the massive and complex struggle necessary to forestall biological meltdown and ecological catastrophe. Pacifist lifestyle veganism is another dead-end and groundless hope, totally inadequate to the unprecedented challenge of a planet in crisis. If once progressive, Francione's approach is now clearly reactionary. It is a pseudo-abolitionist movement, bourgeois lifestyle veganism; it is a one-dimensional, single-issue, Eurocentric, white, elitist, consumerist, capitalist construct that vegans and abolitionists need to shed quickly.Where Franciombes seek to trademark abolition and revile as mere "welfarism" any vision not their own, this group aims to blow the doors off their cultish theology in order to reinvigorate thinking, restore common sense, situate veganism in its broadest political context, and revitalize possibilities for revolutionary change. Our options are not confined to either the "welfarism" of HSUS or the pseudo-abolitionism and lifestyle veganism of Francione. There are other ways, such as history reveals and the future requires.V. We need a far richer and more radical concept of abolitionism that draws from and revitalizes the strength and power of the nineteenth century anti-human slavery movement that erupted in the US (and of course earlier in the UK). Unlike the pale imitation and caricature espoused by

� de �11 13Franciombes, the version of abolitionism we champion is far more in tune with the radicalism, pluralism, and alliance politics (imperfect and impermanent as it was) of nineteenth-century abolitionism. But eschewing nostalgia and outmoded political models, this approach also draws from numerous other contemporary theories and political movements. We recognize the need for radical social change and we understand that the fight against speciesism, capitalism, the state, and hierarchy in all forms will be waged on many different fronts simultaneously. We seek to reinvigorate a movement sold-out by corporate opportunists and paralyzed by pacifists who sympathize with the latent "humanity" of oppressors and demonize the militant wing of animal liberation, a perverse inversion of loyalties and misguided sentiments manifested in the Stockholm Syndrome mindset evident in the mindset of fundamentalist pacifists who enjoin activists to respect the humanity of murderous oppressors as they demonize and vilify militant liberationists[6]We cannot stop the speciesist and corporate war on nonhuman animals and the planet with blogging, leafleting, tabling, and recipe books alone. Capitalism is inherently destructive, and change will never come solely through education and persuasion, nor without a movement more powerful than the agents and institutions of omnicidal destruction. As radical pedagogy theorist Paulo Freire himself insisted - education can only be part of a much broader and multi-pronged movement of resistance, struggle, and change. Thus, like all priorl revolutions, human and nonhuman animals will not win liberation because oppressors suddenly see the light, but rather because enough people become enlightened and learn how to rock the structures of power, to shake them until new social arrangements emerge.It is not only the content of Francione's positions we challenge, but also the very form and method of his approach. We cannot progress in the struggle for liberation or hope to be politically relevant unless we abandon Francione's dualistic, either/or logic for a dialectical both/and logic, one that abandons all bogus dichotomies and false separations. Thus, we need education and agitation, mainstream and militant tactics, peaceful resistance and confrontation and sabotage, and aboveground/legal and underground/illegal means of weakening speciesist capitalism.We need more, not less, vegan education, of a kind that shatters the enclaves of white privilege in which Franciombes entomb abolitionism and reaches out to the poor, working classes, inner cities, less-industrialized nations, and, crucially, the emerging crisis flashpoints in the burgeoning population giants of China and India. And, despite one of his most persistent and vapid imposed false options, those who work underground to liberate nonhuman animals through raids can and do rescue other animals from “shelters."While we support the Animal Liberation Front and the Earth Liberation Front, and defend the importance of economic sabotage, we also recognize that property destruction is only a rear-guard and minor means of resistance that has to yield to a broad social movement.Still, it remains an important - sometimes seemingly the only - means of resistance against the capitalist property system, and merits support as we simultaneously work toward building political alliances on a global scale and in an unprecedentedly broad and inclusive way.The pluralist and contextualist approach central to our position absorbs the partial value and validity of vegan abolitionism, but without the debilitating dogmatism and disabling rejection of effective tactics simply because they do not conform to an ancient code or utopian ideal that only serves to strengthen oppression and to reassure oppressors they have nothing to fear from an "opposition" movement.[7] It abandons single-issue fetishism and the complacency of class and racial privilege in favor of diversity, solidarity, and bridge-building with those most economically disadvantaged and politically marginalized. Only in this way, can the profound importance of veganism and animal rights be recognized and respected by a social majority; only in alliance with other struggles can its revolutionary potential be realized.In the consumerist and privatized lifestyle form promoted by Franciombes, however, veganism is the opiate of the people, and Murray Bookchin's polemic against apolitical "lifestyle anarchism" can be fruitfully applied to the vaporous lifestyle veganism championed by Franciombes and others.[8]We endorse a form of abolition that (1) defends the use of high-pressure direct action tactics, along with illegal raids, rescues, and sabotage attacks; (2) views capitalism as an inherently irrational, exploitative, and destructive system, and sees the state as a corrupt tool whose function is to advance the economic and military interests of the corporate domination system and to repress opposition to its agenda; (3) has a broad, critical understanding of how different

� de �12 13forms of oppression are interrelated, seeing human animal, nonhuman animal, and earth liberation as inseparable projects; and, thus, (4) promotes an anti-capitalist alliance politics with other rights, justice, and liberation movements who share the common goal of dismantling all systems of hierarchical domination and rebuilding societies through decentralization and democratization processes.[9]VI. We form this new group out of the need for a radical social approach to veganism and animal rights that transcends bourgeois liberalism; the need for a global Left that renounces speciesism and all other ancient and lingering prejudices and forms of oppression; the need for post-hierarchical worldviews and democratic and ecological societies; and the need for total liberation and revolutionary transformation.Forget Francione ...We must link the liberation of other animals to human and Earth liberation, and build a revolutionary movement strong enough to vanquish capitalist hegemony and to remake society without the crushing loadstones of anthropocentrism, speciesism, patriarchy, racism, classism, statism, heterosexism, ableism, and every other pernicious form of hierarchical domination. Humanity may not succeed in this endeavor, but it is one that we must undertake. It is no longer the classical choice between "revolution or barbarism," but now that of revolution or ecological collapse and mass extinction.We have two goals. First, we aim to expose the fatal flaws in Francione's approach, and provide a positive alternative to his apolitical, one-dimensional, and single issue form of abolitionism. This approach provides a greater openness, diversity, and flexibility of tactics in contrast to the dogmatic and artificially constrained options Francione leaves open for his extreme pacifist approach. Since this alternative model is richer, multidimensional, and far more political, it opens to an alliance politics with other progressive and radical causes and groups.And as we promote alliance politics, it is crucial to find ways of building bridges and forming commonalities. And thus our second and quite modest goal is simply to open a space for new forms of thought and struggle that revolve around the ideal of total liberation and a new ethics and politics that transcend humanism - however broadly defined - and encompasses all sentient beings and the natural world. We must first and foremost forge channels of communication to link vegan and nonhuman animal liberation communities with human animal liberation and environmental communities, representing a politics for the 21st century. In this endeavor, we hope to make this site and possible others a rich storehouse of information and a valuable medium for discussion and debate.We reach out to any and all people from any of these communities to contribute to this crucial endeavor. Clearly, this broad spectrum of thought and politics will not agree on all points, but it is more important to focus on similarities and shared concerns, such as arise from the devastating impact of capitalism on social, sentient, and natural worlds with mutual concerns of peace, justice, equality, democracy, rights, autonomy, and ecology.To Join Our Extended Facebook Network:-Do a group search on Facebook for "Radical Abolitionism: Total Liberation by Any Means Necessary" and submit a request to join, or-Email camille@negotiationisover.com with the subject "Faceboook Radical Abolition Group"[1] For PETA's approach, see "The Case for Controlled-Atmosphere Killing" ( http://www.peta.org/cak/).

[2] For a transcript of the interview, see: http://www.cattlenetwork.com/C... .

[3] For Watson's seminal 1944 essay arguing for a broad ethical and political concept of veganism, see: http://www.ukveggie.com/vegan_... .

[4] Roger Yates, "Three Years Young” (http://human-nonhuman.blogspot.com/2008/12/three-years-young.html).

[5] Susan Paris, president of vivisection-industry front group Americans for Medical Progress, for example, admits the ALF has had a large impact on vivisectionists, writing, "Because of terrorist acts by animal activists like Coronado, crucial research projects have been delayed or scrapped. More and more of the scarce dollars available to research are spent on heightened security and higher insurance rates. Promising young scientists are rejecting careers in research. Top-notch researchers are getting out of the field." Moreover, the August 1993 Report to Congress on Animal Enterprise Terrorism describes the effectiveness of ALF tactics:, "Where the direct, collateral, and indirect effects of incidents such

� de �13 13as this are factored together, ALFs professed tactic of economic sabotage can be considered successful, and its objectives, at least towards the victimized facility, fulfilled." Both quotations cited at: http://www.animalliberationfro...

[6] For a vivid and grotesque example of the Stockholm Syndrome and the internalization of the capitalist superego, see Lee Hall's scurrilous attack on MDA in her self-published screed, Capers in the Churchyard: Animal Rights Advocacy in the Age of Terror (2006). For critical dissection of the multitude of fallacies, errors, and abysmal scholarship informing this pacifist propaganda tract (which one could easily mistake for a political attack from a vivisection industry front group or the FBI), see the essays by Best and Miller listed in note 7. Also see the devastating critiques from UK activists deeply involved in the campaigns Hall distorted and denounced: Steven Best, Jason Miller, Joan Court, Janet Tomlinson, and Lynn Sawyer, "Presence of Malice: UK Activists Vs. Lee Hall" (click here),Alison Banville, "Lee Hall: Unplugged and Unmasked" (click here); and Lynn Sawyer, "On the Practice of Pluralism: A Response to Lee Hall and the London Vegan Festival Controversy."

[7] On the importance of a pluralist and contextualist method, see Steven Best and Jason Miller, "Pacifism or Animals: Which Do You Love More? A Critique of Lee Hall, Friends of Animals, and the Franciombe Effect in the New Abolitionist Movement" (http://thomaspainescorner.wordpress.com/2009/02/07/pacifism-or-animals-which-do-you-love-more/), and "Averting the China Syndrome: Response to Our Critics and the Devotees of Fundamentalist Pacifism"

[8] See Murray Bookchin, "Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm" (click here).

[9] On alliance politics in a total revolution framework, see the Introduction to Steven Best and Anthony J. Nocella II (eds.), Igniting a Revolution: Voices in Defense of the Earth (2006, AK Press).

Dr. Steve Best is TPC's Senior Editor of Total Liberation. Associate professor of philosophy at UTEP, award-winning writer, noted speaker, public intellectual, and seasoned activist, Steven Best engages the issues of the day such as animal rights, ecological crisis, biotechnology, liberation politics, terrorism, mass media, globalization, and capitalist domination. Best has published 10 books, over 100 articles and reviews, spoken in over a dozen countries, interviewed with media throughout the world, appeared in numerous documentaries, and was voted by VegNews as one of the nations "25 Most Fascinating Vegetarians." He has come under fire for his uncompromising advocacy of "total liberation" (humans, animals, and the earth) and has been banned from the UK for the power of his thoughts. From the US to Norway, from Sweden to France, from Germany to South Africa, Best shows what philosophy means in a world in crisis.

Thomas Paine's Corner wants to periodically email you links to the most recent material and timeless classics available on our diverse and comprehensive site. If you would like to receive them, type "TPC subscription" in the subject line and send your email to willpowerful@hotmail.com

For the latest updates on the animal liberation movement, visit NAALPO at http://www.animalliberationpre...

If you have a Facebook account, don't forget to look up Thomas Paine's Corner's Facebook page via the "search" feature and become a fan.

And if you have a MySpace account, don't forget to friend Thomas Paine's Corner at www.myspace.com/anarchovegan

Watch the video at http://www.youtube.com/watch?v... and go vegan. Do it for your health, for nonhuman animals and for the Earth!

To support or undertake animal rights and liberation activism in the Kansas City area, visit Bite Club of KC at http://biteclubkc.wordpress.com/.