Premi a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Barcelona

La Clínica d’Atenció Integral al Viatger d’Assistència Sanitària

Renovació de la flota de vehicles del SUD

Registre de Tumors

Dr. Joaquim Bellmunt a Boston

Quina opinió tenen els metges d’Assistència Sanitària sobre els serveis de l’Hospital de Barcelona?

ClubA

ssis

tènc

iaR

evis

ta d

’info

rmac

ió d

’Ass

istè

ncia

San

itàr

iaM

aig

2013

. Nº4

9

P U N T D E V I S T A

N O T Í C I E S B R E U S

En repassar el tancament de l’exercici 2012, podem constatar amb or-gull que, malgrat les serioses dificultats que planteja un entorn tan complex com a conseqüència de la ja llarga crisi econòmica, el nostre Grup pot fer un balanç positiu. S’han incorporat noves prestacions als assegurats, s’han millorat en la mesura del possible els honoraris mè-dics, s’han mantingut les inversions orientades a mantenir en òptimes condicions els instruments de treball dels professionals i d’atenció als assegurats, i s’ha fet un esforç comercial per oferir nous productes amb gran acceptació per part dels assegurats.

Tot això és conseqüència de la fidelitat a uns principis que es basen en l’esperit de servei als assegurats, la ferma voluntat de donar feina i remunerar el millor possible als professionals i la qualitat de l’assis-tència que oferim als nostres assegurats com a element estratègic de la nostra política.

La nostra és una empresa de metges i, com a tal, som sensibles a les millores en els mètodes de diagnòstic com l’ecobroncoscòpia o l’eco-endoscòpia digestiva per als càncers de pulmó i digestius, respecti-vament. O la incorporació a Biopat del mètode OSNA com a suport a la cirurgia del càncer de mama. O a la nova tècnica de congelació d’òvuls aplicada a Gravida que s’afegeix als seus excel·lents resultats. O l’accés que ofereix l’Hospital de Barcelona a la cirurgia complexa del càncer, entre altres millores que s’han anat introduint en els úl-tims mesos. També la recerca d’una fórmula d’atenció adequada a les persones grans amb patologia crònica que s’ha concretat en el Progra-ma d’Atenció al Pacient Pluripatològic d’Assistència (PAPPA) i que, en el segon any de funcionament, presenta resultats encoratjadors.

Especial atenció mereix la posada en marxa de la Clínica d’Atenció Integral al Viatger (CAIVAS) nou servei amb molt bona acollida entre els as-segurats i, tot i que no constitueix una millora mèdica en si mateixa, la renovació de la flota de cotxes del SUD repercuteix directament en el manteniment de l’alt estàndard de qualitat assistencial que caracteritza aquest servei.

Els resultats de l’enquesta del COMB, que ens situa en primer lloc de l’acceptació dels professionals, no és res més que el reflex de tot el que hem esmentat: la nostra particular ma-nera d’entendre l’aten-ció sanitària, una gestió honesta, prudent i ri-gorosa i la fidelitat als principis comentats anteriorment.

Exactament com el nostre propi nom in-

dica.

Assistència: innovant en un entornde crisi

Dr.

Igna

cio

Orc

ePr

esid

ent

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria

M A I G 2 0 1 3

www.asc.es

AssistènciaSanitària

AssistènciaSanitària

El trasplantament d’Endoteli Corneal Les xifres de l’Hospital de Barcelona 2012

El trasplantament de còrnia o queratoplàstia és una tècnica quirúrgica àmpliament utilitzada pels oftalmòlegs des de fa més de 100 anys per restaurar la visió en pacients afectats de malalties corneals. La tècnica clàssica consisteix a trepanar de forma circular la còrnia malalta en tot el seu espessor i substituir-la per un teixit corneal del mateix diàmetre obtingut d’un donant sa. Aquesta tècnica, anomenada queratoplàstia penetrant, ha estat utilitzada amb notable èxit durant decennis gairebé sense modificacions fins a la dècada del 2000, en què va aparèixer la que-ratoplàstia lamel·lar anterior profunda (DALK, en anglès) que consisteix a extreure únicament la porció més externa de la còrnia del pacient, afectada per cicatrius d’origen herpètic, queratocon, etc., substituint-la per teixit corneal procedent d’un donant sa, deixant “in situ” la capa més interna o endoteli. Atès que aquesta capa endotelial és l’única suscepti-ble de ser rebutjada, s’evitava la possibilitat de rebuig i les complicacions derivades de la utilització de corticoides -glaucoma, cataractes, etc.-, utilitzats en la prevenció. La queratoplàstia penetrant tradicional queda-va únicament reservada per a aquells pacients el problema dels quals es localitzava en la capa més profunda o endoteli corneal.

En els últims tres anys noves tècniques han tornat a revolucionar la ci-rurgia corneal. Són els anomenats trasplantaments endotelials (DSAEK i DMEK). D’un teixit corneal procedent del Banc d’Ulls, se separa l’endo-teli corneal de la resta de les capes corneals introduint-lo en la cambra anterior d’un pacient afectat de Distròfia endotelial de Fuchs o altres disfuncions de les cèl·lules endotelials de la còrnia. El procediment es realitza a través d’una incisió de només 3 mm, adherint el teixit endo-telial a la cara interna de la còrnia, per la resta sana, mitjançant una bombolla d’aire que es manté durant 48 hores a l’interior de l’ull.

En la tècnica anomenada DMEK (Descemet Membrane Endotelial Keratoplasty), la còrnia donant es divideix literalment en dues porcions: l’anterior pot ser utilitzada en una queratoplàstia anterior profunda (DALK) i la posterior al trasplantament endotelial (DMEK), de manera que amb una única còrnia donant es poden trasplantar dos pacients, sempre que un pacient pateixi una alteració de les capes anteriors i l’altre una patologia posterior o endotelial.

En qualsevol cas, els pacients amb opacitats de la còrnia degudes a pro-blemes endotelials com en el cas de l’esmentada Distròfia de Fuchs, de l’edema corneal després de la cirurgia de la cataracta o del rebuig d’un empelt penetrant de còrnia practicat amb anterioritat, poden beneficiar-se actualment d’una cirurgia molt més ràpida i segura, que necessita únicament d’un punt de sutura i amb moltes menys complicacions que la tradicional “queratoplàstia penetrant”.

Les xifres d’activitat posen de manifest que l’Hospital de Barcelona es transforma. Aug-menta el nombre de casos atesos en el conjunt d’hospitalització i ambulatoris en un 2% respecte a l’any anterior, si bé aquest increment es compon d’un creixement d’un 8% de l’activitat ambulatòria i d’una disminució d’un 4% de l’hospitalització convencional. Així, l’ambulatòria representa ja un 52% del total de l’activitat i la cirurgia sense ingrés un 64% de la cirurgia programada.

D’aquesta manera es va configurant un hospital més petit pel que fa a la instal·lació de llits ocupats per pacients greus, i unes àrees d’activitat ambulatòria que van creixent per absorbir tant l’activitat que “s’ambulatoritza” com la derivada del creixement vege-tatiu de la nova activitat que acudeix al centre.

Els serveis d’Urgències (SUH) i el SUD mantenen un nivell d’activitat estable amb la particularitat, pròpia del nostre sistema, de la funció de filtre que el SUD exerceix per a l’activitat del SUH, especialment destacable durant les epidèmies.

A C T UA L I T A T A C T UA L I T A TD

r. T.

Mar

tí H

ugue

t O

ftalm

òleg

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria

Trasplantament endotelial (DESEK) practicat a un pacient amb distròfia endotelial de Fuchs a través d’una incisió temporal superior que necessita un únic punt de sutura.

Queratoplàstia lamel·lar anterior profunda (DALK) practicada a un pacient portador de lents de contacte que va presentar una cicatriu de la superfície corneal després d’una infecció causada per pseudomona.

E VOLUCIÓ DEL T I PUS DE CI RU RGI A 2000-2012

Ambulatòria

Amb ingrés

Urgent

I NGRE S SOS HOSPI TALAR I S 2012

Ambulatoris hospital de dia

Cirurgia ambulatòria

Programats

Urgents

C A SOS ATE SOS 2012

9.0008.0007.0006.0005.0004.0003.0002.0001.000

0

2000 2005 2012

3.63

7

8.11

3

1.65

1

6.04

7

5.96

2

1.86

9

8.65

0

4.87

8

1.60

3

Total cirurgia

Taxa substitució

13.401

27,1%

13.878

50,4%

15.131

63,9%

Ingressos hospitalarisVisites UrgènciesVisites SUDTOTAL

30.20546.26167.286143.752

E VOLUCIÓ DEL S I NGR E S SOS

2010 20112012

28.385 29.650 30.205

TOTAL30.205

23%

29%25%

23%7.032

8.6567.515

7.002

M’han demanat l’opinió sobre el bloc quirúrgic i, pensant-hi i pensant-hi, he arribat a la conclusió d’expres-sar-ho amb quatre característiques: complicitat, implicació, empatia i corresponsabilitat; tot i que, crec que aquestes qualitats podrien ser aplica-des perfectament a totes i cadascuna de les persones que hi treballen.

Posaré uns exemples del que vull dir.

Complicitat amb el personal d’infermeria, auxiliar, portalliteres i tot el personal sanitari que té la voluntat que les coses surtin bé, que a tothom ens llueixi la feina. Et fan sentir que el que fem en els quiròfans i als nostres pacients és important. De sobte, un programa s’allarga o apareix un imprevist i veus de reüll un moviment de gent al teu voltant, ni tan sols t’adones del que passa i les coses segueixen fluint. Teniu tot el meu agraïment.

Implicació del personal de Secretaria... quina capacitat de treball! Enmig d’un entrar i sortir de gent, cadascú amb les seves necessi-tats i exigències, telèfons sonant, programes quirúrgics continus… sempre hi ha espai per a una cirurgia més, sempre hi ha un minut per donar un cop de mà, sempre un somriure. Teniu tota la meva admiració.

Empatia del personal de la Unitat de Cirurgia Ambulatòria (UCA) per gestionar amb amabilitat, afecte i eficiència en un lloc complex on la meitat de la gent està nerviosa i espantada, i l’altra meitat té dolor postquirúrgic, i per fer que tot sembli una bassa d’oli, com si fos fàcil! Teniu tot el meu afecte.

Corresponsabilitat per part d’una pila de persones que fan que tot això rutlli: personal d’esterilització, personal de neteja, manteni-ment,… tots tan importants com els primers i que d’una manera discreta, eficient i cordial no només compleixen amb la seva respon-sabilitat, sinó que, a més, fan molt més fàcil la nostra. Teniu tot el meu respecte.

La meva opinió... fàcil!... sóc afortunat de poder treballar enmig de tota aquesta gent!

Com a especialista en Oncologia, una part important del meu contacte diari amb l’Hospital radica en l’Hospital de Dia d’Oncologia. Des de la seva creació ha constituït una eina d’indubtable rellevància en el tractament dels pacients oncològics.

És ben conegut que la major part dels tractaments antineoplàstics, sigui quimioteràpia o agents biològics, requereixen, per diferents motius, l’administració dins l’àmbit hospitalari. Fa uns quants anys era necessari ingressar els pacients per rebre els tractaments; actual-ment, el fet que en sigui possible l’administració en règim ambulato-ri suposa una millora evident en el confort i la qualitat de vida dels pacients.

Posteriorment, aquests tractaments s’administraven en d’altres cen-tres ambulatòriament, la qual cosa va significar un avenç significatiu.

Com a metge especialista en pediatria que es dedica a l’assistència primària puc dir que les relacions amb l’Hos-pital de Barcelona sempre han estat fluides, fàcils i positives.

Després de molts anys de col·laboració, sempre hi he trobat suport en tot allò que pertoca a la interrelació entre l’assistència

primària i l’hospitalària. És ben sabut que la pràctica ambulatòria de vegades ha estat menys valorada per ser considerada de segona línia, mentre que l’hospitalària, amb una major sofisticació tecnològica i d’infraestructures, manté un reconeixement superior. La distància hu-mana, les diferents realitats a nivell de patologies i la manca d’agilitat de comunicació, sovint han estat una dificultat d’intercomunicació entre nosaltres i els pediatres hospitalaris.

Les sessions conjuntes quinzenals impartides per diferents especialis-tes pediàtrics a l’Hospital de Barcelona són l’ocasió d’augmentar els nostres lligams personals, al mateix temps que esdevenen una forma-ció continuada molt valuosa que ens ajuda a unificar el concepte de salut a nivell hospitalari i ambulatori.

Per això considero bàsica la interrelació entre aquests dos nivells as-sistencials, que ha de ser, des del meu parer, freqüent i basada en una confiança recíproca. Així, d’una banda, donem més confiança als nostres pacients ja que treballem seguint les mateixes guies clíniques i protocols sanitaris; i, d’una altra, ells perceben que tenim el mateix concepte de salut integral.

Dra

. Inm

a Pu

igD

octo

ra e

n M

edic

ina,

Ped

iatr

a.Es

peci

alis

ta d

el q

uadr

e m

èdic

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria.

Dr.

Enri

que

Gal

lard

oO

ncòl

eg.

Espe

cial

ista

del

qua

dre

mèd

ic d

’Ass

istè

ncia

San

itàri

a.Quina opinió tenen els metges d’Assistència Sanitària sobre els serveis de l’Hospital de Barcelona?

Dr.

Jord

i Pal

au G

onzá

lez

Trau

mat

òleg

espe

cial

ista

en

ciru

rgia

de

la m

à i l

’extr

emita

t sup

erio

r.Es

peci

alis

ta d

el q

uadr

e m

èdic

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria.

P U N T D E V I S T A

Atès que l’Hospital de Barcelona constitueix el lloc de referència per als assegurats d’Assistència Sanitària, el fet de poder disposar d’aquest espai dins de l’hospital contribueix a la seva seguretat pel que fa a enfortir el lligam amb l’Hospital. Finalment, i no per això és menys important, vull aprofitar aquestes línies per ressaltar l’alta qualitat assistencial amb relació a les estructures d’organització i, òbviament, a la capacitat i esforç de les persones a càrrec de l’Hospi-tal de Dia, tant d’Infermeria com el personal administratiu.

N O T Í C I E S B R E U S N O T Í C I E S B R E U S

Premi a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Barcelona

Renovació de la flota de vehicles del SUDEl passat 5 d’abril es va fer lliurament dels 25 vehicles del SUD. Es tracta del model Auris de Toyota, de baix consum i dotat amb la tecnologia adequada a les necessitats dels metges que atenen el servei.

La Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Barcelona rep el Premi a l’Excel·lència Professional 2012.

Al juny de 2012, ASC va posar en marxa una nova prestació als assegurats, la Clínica d’Atenció Integral al Viatger d’Assistència Sanitària, coneguda pel seu acrònim CAIVAS. Des de llavors fins al 31 de març de 2013, s’han atès 380 assegurats que sol·licitaven orientació al respecte. Disposa d’una pàgina web www.clinicadelviatger.com on es pot obtenir informació addicional.

La Clínica d’Atenció Integral al Viatger d’Assistència Sanitària

Dr. Joaquim Bellmunt a BostonEl Dr. Joaquim Bellmunt, oncòleg del Quadre Facultatiu d’Assistèn-cia Sanitària, ha estat contractat pel Dana Farber Cancer Institut de Boston com a director del “Bladder Cancer Center”, on desenvoluparà estudis de genòmica predictius de resposta a nous tractaments. Continuarà vinculat a les nostres institucions on el seu equip desenvolupa una labor encomiable.

Registre de TumorsRegistre de Tumors. Des de l’any 2004, dins de les accions del Programa d’atenció al càncer d’ASC, es registren els tumors incidents que ocorren en el nostre àmbit. Des d’aleshores fins a final de 2012 s’han recollit 7.596 tumors amb la distribució que es mostra a la taula adjunta.

Localització per grans grups

Total general 2.537 2.587 2.474 7.596

Cap i CollCòlon i RecteDigestiuMamaMelanoma maligneNeoplàsia d’origen desconegutOvariRespiratoriSarcomaSNCTumors ginecològicsTumors líquidsTumors urològicsUllsAltres

83410293431236643

287375592

143571

21

77414286446385153

291284094

130632

23

110400263447316336

284274286

104568

112

2701.224842

1.32492

18013286292

137272377

1.7715

16

2004/2006 2007/2009 2010/2012 Total general