luz de la paz de belén | diciembre 2017 · beleneko ...el lema de la llum de la pau de betlem per...

El lema de la Llum de la pau de Betlem per enguany és “VIU EN TU” i ix del passatge epistolar: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi” (Ga 2,20) i té, com a novetat, una cançó marc: “Ell viu en tu” (“El rei lleó 2”).

Aquest lema fa referència a una veritat: la Llum de la Pau de Betlem ha de portar-la aquell qui se sent transformat, perquè sent que Crist viu en ell. Sense aquesta transformació interior no podríem creure que una simple llum puga canviar una societat necessitada d’això. Per tant, enguany, hem d’obrir les portes del cor a aquell que tot ho fa nou i tot ho transforma, i preparar-nos per a viure el naixement del que vol nàixer dins de tu.

Per facilitar eixa transformació, ens anem a fixar en “4 personatges” relacionats amb el naixement de Jesús i amb “l’espera” d’aquest naixement, que enquadrarem en cada setmana amb un significat concret: Sant Josep, estava en tot moment obert a la possibilitat de l’arribada del Messies, nosaltres hem d’estar alerta als senyals d’eixa arribada; el ruc, que porta la càrrega com l’hem de portar nosaltres en les nostres vides; l’hostatger nega l’ajuda o dóna el que li sobra perquè no afecte a la nostra vida, la primera suposaria negar-se a Déu i la segona “UTILITZAR” a Déu, per això hem de trencar els lligams de l’egoisme; i finalment Maria, el nostre model de Fe madura, disposada a “fer la voluntat de Déu” que és la postura de qui vol acollir a Jesús en el seu cor.

Viu en tu

NOTA: Aquests materials són una proposta àmplia que no necessita aplicar-se al 100%, permet que cada grup trie i decidisca el que utilitza cada setmana. Pot utilitzar només les oracions, o tan sols les cançons, o els contes i/o l’activitat, o una cosa diferent cada setmana, etc. Caldrà adaptar-la a la realitat concreta en cada cas i al temps de que es dispose.

Com sempre, es presenten 5 franges d’edat i es basen en lectures de cada setmana d’Advent i, per mitjà d’oracions, contes, activitats i cançons, intenten fer reflexionar a infants i joves sobre les claus que cada setmana els van a ajudar a viure l’Advent, preparar-se pel Nadal i, especialment, per l’arribada de la Llum de la Pau de Betlem.

LEMES I LECTURES

Primera setmana: “Estar alerta”. Sant Josep, estava en tot moment obert a la possibilitat de l’arribada del Messies, de complir la seua missió en la vida, nosaltres hem d’estar alerta als senyals d’eixa arribada i als senyals que ens ajuden a descobrir la nostra missió en la vida que és única i especial per cadascú de nosaltres.

Mc 13,33-37. “En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: – «Estigueu atents, vetleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, eixint de casa, deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetle. Igual heu de vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu ací a l’hora menys pensada: mireu que no vos trobe dormint. I això que vos dic

a vosaltres, ho dic a tots: Vetleu.”

Segona setmana: “Portar la càrrega”. El ruc, que porta la càrrega com l’hem de portar nosaltres en les nostres vides.

Mc 1,1-8.“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit açò: «Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: – «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat

només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant”.

Tercera setmana: “Saber rectificar errors” i “Fóra egoismes”. L’hostatger nega l’ajuda o, més aviat, dóna el que li sobra sense que afecte a la seua vida, la primera postura suposaria negar-se a Déu i la segona “UTILITZAR” a Déu, per açò hem de trencar els lligams de l’egoisme i hem de saber reconèixer que ens equivoquem i ser capaços de rectificar.

Is 61 1-2ª. 10-11“L’Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè el Senyor m’ha

ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors ferits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el

retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.Aclame el Senyor ple de goig, la meua ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema,

com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles, com la terra fa

créixer la brotada o el jardí fa nàixer la sembra”.

Quarta setmana: “Estar disponible”. Maria, el nostre model de Fe madura, disposada a “fer la voluntat de Déu” que és la postura de qui vol acollir a Jesús en el seu cor.

Lc 1, 26-38.

“En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una donzella, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la donzella era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: – «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: – «No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran “Fill-de-l’Altíssim”. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: – «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: – «L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això, el fruit sant que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè, a Déu, res no li és impossible.» Maria va respondre: – «Sóc l’esclava del Senyor: que es complisquen en

mi les teues paraules.» I l’àngel es va retirar”.

Materials per edats

LEMA i REFLEXIÓ FRANJA DE 6 A 8 ANYS LECTURA ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ

Sant Josep: “Estar alerta”

Mc 13,33-37 Per buscar-vos Senyor. Sara la pallassa. ¿Quin és el meu paper?

“Els caval lers” - Trobadorets https://youtu.be/VTH8t03YieA “Els caval lers” - Mainasons https://youtu.be/0_A8ssplr9w

El ruc: “Portar la càrrega” Mc 1,1-8 Vull caminar. Anna. Fruita per tots. “Somnis d’ Infant” - Tomàs Gonzàlez

https://youtu.be/07LrMpHNq1o L’Hostatger: Saber “rectif icar els errors”/“Fóra egoismes”.

Is 61 1-2ª. 10-11 Oferim la nostra ajuda. El gegant egoista. Tendir la mà.

“Colors del vent” - Pocahontas. https://youtu.be/Pgca2FJpP-4

Maria: “Estar disponible” Lc 1, 26-38 Tu digueres sí. La aventura de dir sí. “Nosaltres també diem

sí”

“El l v iu en tu” - El Rei Lleo 2 https://www.youtube.com/watch?v=C6O

AQZ9tlJ0 FRANJA DE 9 A 11 ANYS LECTURA ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ Sant Josep: “Estar alerta”

Mc 13,33-37 Temps d’Advent. El tren de les oportunitats. ¿M’ajudes?

“Fi l l de l lum”- Andreu Rifé https://youtu.be/KXp_7ErOHZc

El ruc: “Portar la càrrega” Mc 1,1-8 Vull caminar amb Vós. El ruc que caigué al pou. Si és bo per tu, és bo

per mi. “Bicic letes” - Blaumut

https://youtu.be/2Dv4bBSQ_7A L’Hostatger: “Saber rectif icar els errors”/ “Fóra egoismes”.

Is 61 1-2ª. 10-11

Senyor, perdoneu els meus errors. “L’excursió” ¿Què prefereixes? “Em dones força”- Sergio Dalma

https://youtu.be/c64MSvRRHnc

Maria: Estar “disponible” Lc 1, 26-38 Gràcies. Les sabates xicotetes. “Nosaltres també diem

sí”


AQZ9tlJ0 FRANJA DE 12 A 14 ANYS LECTURA ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ


Mc 13,33-37 “Vull estar alerta”. “Aprofitar les oportunitats” “Els Senyals”

“Cançó de fer camí” - Maria Mercè Marçal

https://youtu.be/GCct0sJVIkI El ruc: “Portar la càrrega” Mc 1,1-8 “No em pesa”. “Portant la càrrega” “Passar el riu” “Vida”- Lluis Llach

https://youtu.be/1FYZ8SlZMp4 L’Hostatger: “Saber rectif icar els errors”/“Fóra egoismes”.

Is 61 1-2ª. 10-11

“Feu-me instrument de la vostra pau”. “Un conte sobre l’egoisme” “Encistellar” “Crida’m”- Gemma Humet

https://youtu.be/iAiSsAy1kww

Maria: “Estar disponible” Lc 1, 26-38 “Ací estic Senyor”. “La fada dels desitjos” “Maria digué Sí, ¿i jo?”


AQZ9tlJ0

FRANJA DE 15 A 17 ANYS LECTURA ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ


Mc 13,33-37 “A Vós m’acull”. ¿Contestà Déu? ¿Què celebres?

“Motius” - El Diluvi. https://www.youtube.com/watch?v=gwUs

Q3rMUzU

El ruc: “Portar la càrrega” Mc 1,1-8

“Descansar en la vostra Pau”.

“L’home del costal” Et passem.

“ I tu, sols tu” - El Diluvi https://youtu.be/YDafHsyyTNk

L’Hostatger: “Saber rectif icar els errors”. “Fóra egoismes”.

Is 61 1-2ª. 10-11

“Que no siga jo sinó Vós.” “El ratocell” L’antídot. “Més igual s i avui plou”. Clara Peya

https://youtu.be/GML8IWNwL4s

Maria: “Estar disponible” Lc 1, 26-38 “Com Maria”. “Estar disponible no depèn

del temps lliure”. “Maria digué Si, ¿i jo?”


AQZ9tlJ0

FRANJA DE 18 A 21 ANYS LECTURA ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ


Mc 13,33-37

“Em pose a les vostres mans” “El pastisser” “¿Em trobes?”

“Obri els u l ls” - Els Catarres https://youtu.be/OkqJs1N3TW0

El ruc: “Portar la càrrega” Mc 1,1-8 “Fa anys vaig eixir de

mans vostres” “L’arbre dels problemes” “Poals d’arena” “Quant tots s’enlaira”- Txarango

https://youtu.be/ozaZ5826SjY

L’Hostatger: “Saber rectif icar els errors”. “Fóra egoismes”.

Is 61 1-2ª. 10-11 “Doneu-me un cor noble” “L’Hostatger” “A millorar”

“Puc ser jo”- Whiskyn's https://youtu.be/vN8dJGLLF-w

Maria: “Estar disponible” Lc 1, 26-38 “Que jo sàpiga escoltar”. “Ensenyaments de Rafiki” “Maria digué Sí, ¿i jo?”


AQZ9tlJ0

KRAALS I EQUIPS ASSOCIATIUS Lc 1, 26-38 Il·lumineu els nostres

passos. “Ensenyaments de Rafiki” “Maria digué Sí, ¿i jo?”


AQZ9tlJ0

De 6 a 8 anys

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”Setmana 1 | “Estar alerta”

Per buscar-vos Senyorn’hi ha prou amb estar atents a la llum del vostre amor.La vostra llum, Senyor, il·lumina a la gent que estima i viu repartint felicitat,embellint la terra,lluitant contra la fam,perquè, a Vós, Senyor, us trobem allà on hi ha amor.

ORACIÓ: “Per Buscar-Vos Senyor”

CONTE: “Sara la pallassa”

Sara tenia deu anys quan sa mare va donar a llum a la seua germaneta Virginia.El pare de Sara era doctor i passava molt temps fora de casa atenent als malalts.De vegades, Sara cuidava de la seua germana mentre sa mare feia les feines de la casaUn dia Virginia estava molt plorosa i Sara no sabia com fer-la callar. Va intentar consolar-la, li va ensenyar la seua joguina favorita, començà a llegir-li un conte però, res, Virginia seguia plorant.Llavors Sara va fer sorolls amb la boca com si fos el motor d’un cotxe antic i es va posar a donar voltes al davant de la seua germaneta i la menuda es va posar a riure i riure.Un dia, en classe, la professora va demanar que sortiren d’un a un al capdavant i que feren alguna cosa per a la resta de la classe. Alguns alumnes van cantar, uns altres van contar acudits, uns altres van parlar de la seua família, etc.; però quan li va tocar el torn a Sara ella va fer sorolls i gestos que li solia fer a la seua germana i tota la classe van riure molt.Quan Sara va ser major, son pare i sa mare volien que estudiés una carrera com metge o advocat o al-guna cosa així, però Sara ho tenia molt clar, ella volia ser pallassa.Sara va dir al pare i a la mare que els metges guareixen a les persones, els advocats les defensen, però els pallassos les fan riure.– Quan veig a la gent riure sóc la més feliç del món. No insistiu més, jo vull ser pallassa.

Reflexió

Hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats que se’ns presenten, i intentar descobrir quin és el nostre veritable paper en la vida.

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”Setmana 1 | “Estar alerta”

ACTIVITAT: “Quin és el meu paper?”

Els demanarem que apunten en un paper en què són ells els millors o molt bons. Després per torns sortiran a representar-ho en mímica. Quan hom reconega la seua destresa explicarà per què ell és bo en això i quin és el seu paper en aquesta activitat.

CANÇÓ:

“Els cavallers Trobadorets” - https://youtu.be/VTH8t03YieA

Nosaltres som els cavallersI el qui no diga resNo té dret a l’armadura.I el qui diga que noNo té dret a l’armasó.

Atenció cavallers,la mà dreta entra en acció...la mà esquerra entra en acció...el cap qui entra en acció...el culet entra en acció...tot el cos entra en acció...

Reflexió

Tots tenim en la nostra vida un paper important en cadascuna de les coses que realitzem.

“Els cavallers Mainasons” - https://youtu.be/0_A8ssplr9w

Som, som, som els cavallers, llers, llersI el que no digui resNo té dret a carmanyolaI el que digui que noNo té dret alçar el porró.

Atenció cavallers,la mà dreta entra en acció.la mà esquerra entra en acció...el cap qui entra en acció...el culet entra en acció...tot el cos entra en acció...

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”Setmana 2 | “portar la càrrega”

Reflexió

Senyor Jesús,vull caminar al vostre encontre;vull que nasqueu en la meua vida cada dia.Amb la vostra ajuda, tractaré de posar pau al meu voltant.Que els meus amics i familiars reconeguen, que vós sou la llum de Déu, que ve al món.

ORACIÓ: “Vull Caminar”

CONTE: “Anna”

Anna anava a cavall d’un ruc molt flac. Tan prim estava que no podia ni pujar un turonet del camí, ple de pols.Els pares d’Anna caminaven al darrere, cansats i desesperats de tanta lentitud.Llavors el ruc va girar el cap i els va dir: - Que abaixe Anna! Va, que no puc més! Déu ens va fer per treballar i per ajudar a les persones. No per estar mort de gana. Si no em doneu de menjar i de beure, no se si puje el turonet.Els pares d’Anna se’ns van adonar que no li estaven donant gairebé res de menjarAnna- tota trista- va mirar els pares i els va dir: - És veritat, el ruc té raó. Va treure els seus entrepans i va anar a per un poal d’aigua. Li va donar de menjar i beure al ruc, i així va poder arribar a dalt del turonet.- Gràcies, xiqueta bona! Ets un cel.

El mateix que els va passar als pares d’Anna ens passa a nosaltres dia a dia. És millor portar una càrrega a coll, resoldre-la i deixar-la en el passat, abans que carregar amb el dubte, la misèria i els errors d’aquesta càrrega en la nostra ment. No deixes coses sense resoldre en el passat, ja que et perseguiran en el futur.

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”Setmana 2 | “portar la càrrega”

En folis de colors es retallen fruites: Plàtans (Groc), Taronges (Taronja) i pomes (Verd). Les fruites reta-llades es peguen a la paret, a una altura considerable. Després dividim el gran grup en grups de 4-5 persones. El repte consisteix que recullen totes les fruites en un temps estipulat i dipositar-les en un bol per repartir-les entre gent famolenca. Per a això, en cada grup hi haurà un d’ells que serà el genet i els altres seran el “ruc”. Hi ha dues regles: el genet no pot tocar el terra en cap moment, i només pot recollir les fruites d’una en una.

ACTIVITAT: “Fruita Per A Tots”

CANÇÓ: “Somnis d’Infant” - https://youtu.be/07LrMpHNq1o

ReflexióÉs un joc cooperatiu, és a dir, tots els grups de genet i ruc han de col·laborar per recollir tota la fruita abans del temps estipulat, entenent que si no ho fan, hi haurà gent que es pot quedar amb fam.

Volem que als nens d’arreu del mónels hi arribi aquest senyal,que tinguin fe i ho aconseguiremel dia de demà.Unim-nos tots per fer aquest canten nom de l’amistat,alcem la veu i amb els nous companysjuguem a fer-nos grans.

Esborrem les fronteres, obrim les barreres,la Terra és la nostra llar.Donem pas a les eres,camins i dreceres,el temps està al nostre costat.

Si hi hagués un lloc on els infantspoguéssim governar,podríem tots ensenyar als més gransque ens cal unir les mans.Primer de tot treure la fam,les guerres i els soldats,donar-li al món l’oportunitatde viure sempre en pau.

Esborrar les fronteres, obrir les barreresla Terra és la nostra llar.Donar pas a les eres,camins i dreceres,el temps està al nostre costat.

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”SeTmana 3 | “Saber rectificar errors”| “Fora egoismes”

Pare Déu, volem ajuntar les nostres mans,per oferir-vos la nostra ajuda a altres infants,a qui més ho necessite.Amb les nostres mans obertesagafem les dels altres i us demanem:Ajudeu-nos a compartir amb qui més ho necessita.

ORACIÓ: “Oferim La Nostra Ajuda”

CONTE: “El Gegant Egoista”Totes les vesprades, en sortir de l’escola, els infants jugaven en el jardí d’un gran castell deshabitat i eren molt feliços.Un vespre, quan estaven jugant a l’amagatall van sentir una veu molt forta.-Què feu en el meu jardí?Tremolant de por, els infants van veure a un gegant molt enfadat. Havia decidit tornar a casa després d’haver viscut set anys amb el seu amic l’ogre.-He tornat al meu castell per tindre una mica de pau i de tranquil·litat. Fora del meu jardí! I que no torneu més!Els infants van fugir tan ràpid com van poder.-Aquest jardí és meu i de ningú més -remugava el gegant-. M’asseguraré que ningú més el faça servir.Molt aviat ja el tenia rodat per un mur molt alt i ple de punxes.En la gran porta de ferro que donava entrada al jardí el gegant va penjar un cartell que deia “PROPIETAT PRIVADA. Prohibit el pas”. . Tots els dies els infants aguaitaven la cara entre les reixes per contemplar el jardí que tant trobaven a faltar.Quan va arribar l’hivern, la neu va cobrir el sòl amb una espessa capa blanca i el gebre va pintar de plata els arbres. El vent del nord xiulava al voltant del castell del gegant i la calamarsa copejava els cristalls.Per fi, la primavera va arribar. La neu i el gebre van desaparèixer i les flors tintaren de colors la terra. Els arbres es van omplir de brots i els ocells van escampar les seues cançons pels camps, excepte en el jardí del gegant. Allí la neu i el gebre seguien gelant les branques nues dels arbres.-La primavera no ha volgut venir al meu jardí -es lamentava una vegada i una altra el gegant- El meu jardí és un desert, trist i fred.Un matí, el gegant es va quedar el llit, trist i abatut. Amb sorpresa va sentir el cant d’una merla. Va córrer a la finestra i es va omplir d’alegria. La neu i el gebre se n’havien anat, i tots els arbres apareixien plens de flors.En cada arbre havia pujat un infant. Havien entrat al jardí per un forat del mur i la primavera els hi havia seguit. Un infant, sols no havia aconseguit pujar a cap arbre i plorava amargament perquè era massa menut i no arribava ni tan sols a la branca més baixa de l’arbre més baixet.El gegant va sentir compassió per l’infant.-Què egoista he estat! Ara comprenc per què la primavera no volia vindre al meu jardí. Enderrocaré el mur i el convertiré en un parc per que hi gaudisquen els infants. Però abans he d’ajudar aquest infant a pujar a l’arbre.El gegant baixà les escales i va entrar al seu jardí, però quan els infants el van veure es van espantar tant que van tornar a escapar-se. Només va quedar el menut, que tenia els ulls plens de llàgrimes i no va poder veure apropar-se al gegant. Mentre l’hivern tornava al jardí, el gegant va prendre al menut en braços.-No plores -va murmurar amb dolçor-, col·locant al menut en l’arbre més proper.

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”SeTmana 3 | “Saber rectificar errors”| “Fora egoismes”

Immediatament l’arbre es va omplir de flors, el menut va envoltar amb els seus braços el coll del gegant i el va besar.Quan els altres infants van comprovar que el gegant s’havia tornat bo i amable, van tornar de seguida al jardí pel forat del mur i la primavera va entrar amb ells. El gegant reia feliç i prenia part en els seus jocs, que només interrompia per anar derrocant el mur amb un mall. Al capvespre, se’n va adonar que feia estona que no veia al menut.-On està el vostre amiguet? -va preguntar ansiós.Però els infants no ho sabien. Tots els dies, en sortir de l’escola, els infants anaven a jugar al bell jardí del gegant. I tots els dies el gegant els feia la mateixa pregunta: -Ha vingut hui el menut? També tots els dies, rebia la mateixa resposta:-No sabem on trobar-lo. L’única vegada que el vam veure va ser el dia en què vas enderrocar el mur.El gegant se sentia molt trist, perquè volia molt al menut. Només l’alegrava el veure jugar als altres infants.Els anys van passar i el gegant es va fer vell. Va arribar un moment en què ja no va poder jugar amb els infants.Un matí d’hivern estava abocat a la finestra del seu dormitori, quan de sobte va veure un arbre preciós en un racó del jardí. Les branques daurades estaven cobertes de delicades flors blanques i de fruits platejats, i sota l’arbre es trobava el menut.-Per fi has tornat! -va exclamar el gegant, ple d’alegria.Oblidant-se que tenia les cames molt febles, va córrer escales avall i va travessar el jardí. Però en arribar al costat del menut va enrogir de còlera.-Qui t’ha fet mal? Tens senyals de claus a les mans i en els peus! Per molt vell i feble que estic, mataré a les persones que t’hagen fet això.Llavors el menut va somriure dolçament i li va dir:-Calma. No t’enfades i vine amb mi.-Qui ets? -va murmurar el gegant, caient de genolls.-Fa molt de temps em vas deixar Jugar en el teu jardí -va respondre el menut-. Ara vull que vingues a jugar al meu, que es diu Paradís.Aquesta tarda, quan els infants van entrar en el jardí per jugar amb la neu, van trobar al gegant mort, pacíficament recolzat en un arbre, tot cobert de flors blanques.

Reflexió

Encara que el conte és una mica llarg, ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància d’acceptar els altres i ajudar a satisfer les seues necessitats. Sempre cal estar disposats a ajudar els altres, especialment al fet que siguen feliços.

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”

Es tracta d’un taller pel qual necessitarem: goma eva, tisores, pals de punxo de fusta i cola.Cadascú realitzarà la silueta de la seua mà i dins escriurà en què està ell disposat a tendir la mà i ajudar, igual que va fer l’hostatger.

Tu creus que pot ser teva cada terra i que la terra és morta i de tothom però cada arbre, roca i criatura té un cor, té una vida, té un nom.

Tu penses que només son persones les persones que són igual que tu però si d’un estranger el seu pas segueixes aprendràs coses que mai no has conegut.

Has sentit el llop plorar a la lluna cel amunt? O has vist el linx algun cop somrient? Pots cantar amb totes les veus de la mun-taya? O també pintar amb tots els colors del vent? O també pintar amb tots els colors del vent?

Correm enmig dels pins que el bosc ama-ga Tastem tots els fruits dolços dels conreus Gaudim de la riquesa que ens envolta Per un cop, no preguntis el seu preu.

El riu i la tempesta els meus germans són La garsa i la llúdria els meus amics i estem els uns als altres molt units tots en un cercle que no acaba ni te fi

Com d’alt aquest arbre creixerà? Si tu el talles cau i mai no ho sabràs...

ACTIVITAT: “Tendir La Mà”

CANÇÓ: “Colors del vent” - https://youtu.be/Pgca2FJpP-4

ReflexióCadascú ha de decidir si vol donar-ho tot o solament el que no li serveix com va fer l’hostatger.

Cap llop sentiràs plorar a la lluna cel amunt No importa si ets blanc o bru de pell. Cal cantar amb totes les veus de la muntanya i també pintar amb tots el colors del vent...

Tu a la terra pots seguir, i la terra pots tenir si tu pots pintar amb tots els colors del vent.

SeTmana 3 | “Saber rectificar errors”| “Fora egoismes”

Semana 1 | “Estar alerta” Semana 1 | “Estar alerta”Setmana 4 | “Estar disponible“

Maria, Déu et va escollir i et demanà que foresla mare del seu fill Jesús.Maria tu vas dir SíI Déu et va donar a Jesús com a fill.Maria eres bona, jo et mire i t’admire.

ORACIÓ: “Tu Digueres Si”

CONTE: “L’aventura De Dir Si” Alicia pensava que era molt millor dir a tot “no”, perquè així ningú t’espatllava les joguines, no ajudaves a ningú a fer més deures o no et renyia la mare per quedar-te més temps al parc. Un bon dia la mestra li va preguntar que per què estava sola en el pati i Alicia li va contestar que perquè quan li preguntaven si volia jugar al passa-la ella contestava que no. La mestra li va explicar que si volia passar-s’ho be provés a dir de tant en tant a alguna cosa que sí. Alicia va pensar en el que la seua mestra favorita li havia dit i quan un dia li van donar la carta per dema-nar autorització als seus pares per fer una excursió, va decidir que aquesta vegada sí que aniria.El dia de l’excursió la primera parada que van fer va ser per veure un mirador on es veia una gran casca-da d’aigua. Un mestre va preguntar:- Algun de vosaltres s’atreveix a baixar amb mi a veure la cascada de prop?La majoria dels infants van dir que no per por, ja que el camí tenia una mica de fang i era empinat. Alicia va pensar un minut sobre això i va aixecar la mà dient: - Sí, jo.El mestre se’n va anar amb els quatre alumnes que van voler anar i junts van arribar a poc a poc a la cascada. Alicia va mirar fascinada com l’aigua cristal·lina queia a grans dolls sobre un llac. Va tocar l’aigua i va sentir una meravellosa esgarrifança, va beure i la frescor de l’aigua li va llevar la set. Estaven fent unes fotos precioses entre els quatre infants quan de sobte van sentir uns grans passos darrere seu. Es van quedar en silenci i van sentir un poderós rugit:- Grruuuaaaahhhhhhhhh!Tots van contenir la respiració i de repent van veure com de darrere del mestre apareixia un petit ós marró. Tots es van quedar amb la boca oberta, però quina va ser la seua sorpresa quan van veure que l’ós en comptes d’espantar-se o intentar atacar-los es va gitar a l’herba i es va posar a dormir. En veure que no era perillós tots els infants van insistir al mestre per poder apropar-se una mica més i fer-li una foto. El mestre els va deixar però quan van arribar al costat de l’animal ningú es va atrevir a acariciar-ho. - Qui vol ser el primer? – Va preguntar el mestre-Alicia va tornar a pensar en la situació i front el dubte va pensar que tornaria a ser divertit dir que sí. I així ho va fer. El tacte de l’ós i la seua mirada d’ulls grans i negres serà quelcom que mai oblidarà. Va ser el dia més especial de la seua vida.

ReflexióQuan va arribar a casa i va explicar l’aventura als seus pares va pensar en totes les situacions en les quals a partir d’ara començaria a dir “sí” i a gaudir dels seus amics al pati..

Semana 1 | “Estar alerta”

ACTIVITAT: “Nosaltres També Diem Sí”

Igual que Maria va dir Sí a Déu, nosaltres també ho fem. Farem grups de 10 com a màxim perquè no es faça molt pesat. D’un en un hauran de dir-li alguna cosa al del costat dret, una afirmació sobre ell, i com que aquest joc consisteix en que diguem que Sí, no pot ser mentida, per la qual cosa el de la dreta farà tot el possible per complir aquesta afirmació. Exemples:- Tens les sabates canviades? al que li han fet la pregunta es canvia les sabates de presa i contesta: “sí”.-Tens els cordons descordats?-Saps parlar tota l’estona amb la llengua fora?-Estàs assegut al terra?-T’has canviat la jaqueta amb el del teu costat?

CANÇÓ: “Ell viu en tu” - https://www.youtube.com/watch?v=c6oaqz9tlj0

Ves que l’esperit és

vida anhela

ves amb la seva ombra al darrere

perquè l’hem cuida oh o oh el rei

ell viu en tu ell viu en miell és l’ànima viu aquí i allí

està en l’aigua i en la veritat

i en el teu record ell viu en tu!

ell viu en mi

ell viu en tuell viu en miell és l’ànima viu aquí i allí

!viu aquí i allí! està en l’aigua i en la veritat

en la teua mirada ell viu en tuell viu en tuell viu en tu

Setmana 4 | “Estar disponible“

De 9 a 11 anys

Setmana 1 | “Estar alerta”

Temps d’Adventtemps d’esperaDéu que s’apropa,Déu que ja arriba,esperança del poble,la vida nova.El Regne que naix,i tots esperen.

ORACIÓ: “Temps D’advent”

CONTE: “El Tren De Les Oportunitats”

Gabriel, era un xiquet que vivia en el centre d’un poble llunyà dels Andes. Un dia, després de molt de temps, va arribar de visita l’oncle Julià des de la Capital portant alguns regals pels seus nebots. Eixa ves-prada al berenar, Gabriel es va assabentar que el seu oncle tocava en una banda de música. Va obrir els ulls com si haguera vist un fantasma, es va emocionar tant que va demanar als seus pares que el deixaren anar amb el seu oncle a la capital. Julià estava de vacances i va voler provar sort tocant en el grup però la mare es va oposar rotundament perquè anaven a començar les classes. L’oncle necessitava un guitarrista al grup i li va prometre a la seua germana que tornaria prompte al seu nebot si li donaven permís per a viatjar.Eixa nit hi havia lluna plena i el paisatge i la frescor de la nit van fer eixir de la casa per un moment a Gabriel i el seu oncle, mentre conversaven. De sobte van prestar atenció al pas del tren que a la llunyania parava cada cert temps arreplegant molts passatgers que feien turisme en les comarques. L’oncle li va dir a Gabriel: “Mira el tren que està passant. Observa a tota eixa gent que puja i baixa. La vida és així, com un tren ple d’oportunitats. Si no les prens tu, un altre vindrà i les prendrà per tu. Per alguns, les oportunitats passen una sola vegada en la vida i per altres amb una mica de sort tal vegada les tinguen més seguit, però seria desafortunat desaprofitar el moment en què aquestes es presenten. Aquesta és una oportunitat per tu. Sense haver de descuidar els teus estudis, si t’organitzes be, pots ser un gran músic, perquè les casualitats no existeixen, recorda-ho”. Els pares de Gabriel escoltaven la conversa sense que Gabriel i el seu oncle ho saberen. L’endemà els pares van deixar anar a Gabriel amb els seu oncle, doncs van com-prendre que tal vegada estarien desaprofitant l’oportunitat de la seua vida.

Anem a treballar el sentit del servei, com sant Josep que va estar en tot moment al servei dels altres i va acceptar i assumir el seu paper, però sense ell i la seua paciència res haguera sigut igual, el també va jugar un paper molt important en l’arribada de Jesús.Per a això anem a plantejar al grup dues situacions a resoldre entre tots, cadascú d’ells haurà de tenir un paper fonamental i sense el qual no es podrà realitzar res.

- Heu de creuar tots d’un costat fins l’altre utilitzant tan sol fulls de diaris. Tan sols dos del grup poden xafar fora, altres dos han de moure els papers i solament un donar indicacions, la feinar de la resta és d’ajuda purament.

ACTIVITAT: “M’ajudes?”


CANÇÓ: “Fill de llum” (Andreu Rifé) - https://youtu.be/KXp_7ErOHZc

Quan sento que tot s’ha acabat,que no sé aixecar el cap,que no tinc forces per continuar cap endavant,

quan sento que m’he fet petit,que ja no crec en mi,que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,dient que guanyar-me el destí no-més dependria de mi,i et vaig prometre prendre el rep-te a partir d’aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.

Quan sento que no queda respel que sempre he lluitat,i cau cada desig que m’ajudava a avançar,

quan sento que res té sentit,que el món està girat,que no sé com posar un peu a terra i recomençar,

torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Reflexió

Sense l’ajuda de cadascun de nosaltres, les coses no poden funcionar bé. Tots tenim un paper i cal trobar-lo.

- Deureu intentar estar tots dempeus en el menor nombre de cadires possibles, però solament un pot estar amb un peu al terra, solament dos amb un peu en el respatler i solament cinc amb un peu en cada cadi-ra, la resta hauran de romandre en la seua cadira corresponent.

Jesús, ja saps,vull caminar amb Vós per un camí d’alegria,amb la meua família i els meus amics.De vegades no us trobe pel camí dels meus dies.Hi ha obstacles que m’impedeixen veure’t.Problemes en el col·legi,alguna discussió a casa…Però amb la vostra ajuda vaig a canviar eixos obstaclesi vaig a donar felicitat.

ORACIÓ: “Vull Caminar Amb Vós”

CONTE: “El Ruc Que Caigué Al Pou”Un dia, el ruc d’un home de la vila va caure a un pou. El pobre animal va estar bramant amb amargor durant hores, mentre el seu amo buscava inútilment una solució. Van passar un parell de dies, i al final, desesperat l’home al no trobar remei per aquella desgràcia, va pensar que, com el pou estava quasi sec i el ruc era ja molt vell, realment no valia la pena traure’l, sinó que era millor enterrar-lo allí. Va demanar ajuda a uns vilatans veïns que vingueren a ajudar-lo. Cadascun va agarrar una pala i van començar a tirar terra al pou, enmig d’una gran desolació.El ruc se n’adonà de seguida del que estava passant i va bramar llavors amb major amargor. Al cap de poc, van deixar d’escoltar-se els gemecs llastimosos. Els llauradors van pensar que el pobre ruc devia estar ja asfixiat i cobert de terra. Llavors, l’amo va aguaitar dins del pou, amb una mirada trista i temorosa, i va veure una cosa que el deixà sorprès. A cada palada que li tiraven, el ruc feia una cosa molt intel·ligent: es sacsejava la terra i trepitjava sobre ella. Havia pujat ja més de dos metres i estava prou amunt. Ho feia tot en complet silenci i concentrat en la seua tasca. Els vilatans es van omplir d’ànim i van seguir tirant terra, fins que el ruc va arribar a la superfície, va donar un salt i va eixir trotant pacíficament.

ACTIVITAT: “Si és bo per tu, és bo per mi”Dividim el gran grup en grups de quatre. Per torns, un dels quatre puja a collibè d’un altre, mentre tant els dos que queden li fan al genet coses agradables, pessigolles, massatges, li poden passar una ploma per la cara... però solament durant el temps en què estiga pujat a collibè de l’altre o fins a un màxim de dos minuts. Si el que fa de cavallet no aguanta, pot parar el joc en qualsevol moment, però llavors canviaran les parelles i el que feia de genet ja no podrà repetir l’experiència. El joc acaba quan tots els membres del grup hagen sigut ja cavallets i genets.

ReflexióPortar una vida difícil és una cosa que a qualsevol li pot passar. La vida, a voltes, sembla que ens tanca com en el fons d’un pou, i que fins i tot ens tira terra al damunt. Davant d’això, hi ha maneres de reaccio-nar intel·ligents com les d’aquell ruc, que del que semblava la seua condemna va saber fer la seua taula de salvació; i altres estils que són més be el contrari, propis de persones que no saben traure’n partit als seus propis recursos i que, en canvi, dominen el que podria anomenar-se l’art d’amargar-se la vida.

Setmana 2 | “portar la càrrega”

CANÇÓ: “Bicicletes” (Blaumut) - https://youtu.be/2Dv4bBSQ_7A

A la línia recta bicicletes sense llum,Un satèl·lit que comença on perdo el cap.Un camí fet d’herba,els teus llavis són de vidre congelat. Vaig descalç i penso imatges ceguesde les platges que només podria veure sota el llit. Deixa’t de paraules,Ara penja des d’un arbreAquesta llum de contra hivern.Només digues que penses,Llum de contra hivern. Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.Vols gelat de menta?Les finestres semblen de paper mullat. Tant soroll que falta l’aire,he perdut la brúixola i el nord que dec haver guardat per aquí. Deixa’t de paraules,Ara penja des d’un arbreAquesta llum de contra hivern.Només digues que penses,Llum de contra hivern.

ReflexióL’objectiu de l’activitat és que entenguen que, encara que els coste, han d’aguantar la càrrega el màxim possible perquè és bo pel company que estan carregant.


Senyor, jo sé que la vostra bondat dura sempre,Perdoneu els meus errors i no us en recordeu més d’ells.Vós sou bo i recte.A tots guieu i ensenyeu el be;als que són humils i us demanen ajudaels porteu amb amor pels vostres camins, i als que guarden la vostra Paraula, els anomenes joiosos.

ORACIÓ: “Senyor Perdoneu Els Meus Errors”

CONTE: “L’excursió”Susana era una xiqueta llesta i tímida. Però com que no veia molt bé, portava ulleres des que podia re-cordar; i també des que podia recordar, alguns dels seus companys de classe es ficaven amb ella i es burlaven de les seues ulleres de grans cristalls; va ser l’insuportable Lluis el que va començar a dir-li Quatre Ulls, i com era un xic molt popular en la classe, tothom va acabar coneixent-la per Susana Quatre Ulls. Ella feia com que no li importava, però realment no li agradava gens.Cert dia van fer una excursió amb el col·legi per a visitar unes coves molt famoses. Tots caminaven en fila índia, quan Lluis va relliscar i va ficar el peu en un forat. En caure només es va poder agarrar a Susana, que just caminava al seu costat, i tots dos van relliscar durant una bona estona fins que van anar a parar a una gran caverna. Estava molt fosc, i sols es veia un raig de llum procedent del sostre de la caverna, molts metres per damunt, i algunes arrels, pals i troncs que haurien caigut per aquella obertura. Van cridar fort a tot pulmó, però ningú va acudir. Encongits i morts de fred, van passar una nit fosquíssima dins de la cova.Al matí següent, seguien sense haver-los trobat, i tan sols el xicotet raig de llum els va deixar veure alguna cosa. Lluis va aprofitar per cridar amb més força i tractar de cercar alguna eixida, però no va aconseguir res en hores, i va començar a sentir por. Havia de ser migdia, perquè llavors Susana va veure que el raig entrava recte, directament fins al terra. Ràpidament va anar cap al raig i prenent uns pals, i fent una lupa amb les seues ulleres, va convertir aquell raig diminut en una xicoteta flama que va encendre el pal i feu una torxa. Lluis, sorprès i emocionat, va agafar més branques i junts van començar a explorar la cova. Van tardar prou de temps i van cremar unes quantes branques, però finalment van trobar una eixida. Entre abraçades i crits d’alegria, Lluis li va donar mil gràcies a Susana. Ell sabia que no li agradava gens que l’anomenés “Quatre Ulls”, i ara es penedia d’haver-la cridat així, sobretot després que gràcies a aquelles ulleres hagueren pogut eixir d’allí...Així que quan per fi van veure a tots els que els cercaven, inclosa la policia, i els periodistes que els van abordar amb preguntes, Lluis es va avançar i va dir:- Quina sort he tingut! No podia tenir millor companya d’aventures que Susana Raig Làser!Així va començar a explicar la història, i des d’aquell dia, no va haver-hi cap altre “quatre ulls” en aquell col·legi. Això sí, no preguntes pels “Raig Làser”, perquè hi ha uns quants.

ReflexióCal rebutjar les burles i valorar a tothom.


CANÇÓ: “Em Dones Força” (Sergio Dalma con la Escolanía de Montserrat) - https://youtu.be/c64MSvRRHnc

Quan estic trist i els ànims tinc per terra, Quan no he previst que el cor em tracti així,Jo vull sentir la força que tu em dónes I que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles, Em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento. Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles, Em dónes força per creuar l’oceà. Vull sentir la força que tu em dónes I que estem junts tota l’eternitat.

Em dónes força per superar els obstacles, Em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento. Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles, Em dónes força per creuar l’oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento. Em dónes força per sempre et vull amb mi Em dónes força per sempre et vull amb mi

Dividim els participants en grups d’uns sis membres, cada grup seurà en cercle, separat de la resta. A cada cercle se li dóna una llista de deu valors; el repte és ordenar-los segons la importància que cada objecte tinga per a ells, un 10 per a l’objecte menys important i un 1 per al més important. El grup sen-cer ha d’estar d’acord en l’ordre; si dos o més persones no estan d’acord, ho han de debatre i arribar al consens. La llista d’objectes és la següent:

Una casa, un cotxe, una televisió, un pastís de xocolata, un germà major, un avi, un fulard scout, unes sabatilles esportives, una mascota, una cullera.

ACTIVITAT: “Què Prefereixes?”

ReflexióL’objectiu és que discutisquen i s’ adonen de les coses que veritablement són importants i quines fan falta de debò per ser feliç, igual que Jesús, que no tenia la majoria de les coses de la llista, i encara així era feliç.



ORACIÓ: “Gràcies”

Gràcies Jesús,perquè us vàreu fer xiquet com nosaltres,vau voler ser un gran regal per totes les persones.Gràcies, Déu Pare,perquè ens heu enviat el vostre fill Jesús, perquè siga el nostre amic.Gràcies Maria per voler ser la mare de Jesús i la nostra mare.

CONTE: “Les Sabates Xicotetes” de María Luisa Martínez RoblesAnna i Alexandre van sempre junts al col·legi. Viuen al camp i han de caminar prou fins poder divisar l’escola al lluny. Són germans i es porten molt bé, tot i que a voltes s’enfaden però no és el normal.De camí al col·legi parlen de moltes coses. Altres companys van amb cotxe però ells tenen la sort de viure prop i així parlen, persegueixen sargantanes i cerquen esquirols…Alexandre sempre va saltant i corrent, pujant i baixant, no té peresa per res.Un dia tornant del col·legi tan content com sempre, sense adonar-se, fica el peu en un forat que hi havia al terra i cau. Es trenca el turmell per diversos llocs.Roman a casa diversos dies. Anna jugava amb Alexandre, li portava les fitxes que els seus companys havien fet en classe. Les feia amb ell. Va arribar el moment de tornar al col·legi. Una altra vegada les sargantanes i els esquirols del camí. Ja no era igual, Alexandre anava més a poc a poc, sense córrer perquè encara li dolia.Alexandre se’n va adonar que Anna anava amb unes sabates antigues però no va dir res.Tots els dies anava amb les mateixes sabates. Els seus amics preguntaven a Anna el motiu del canvi, abans sempre portava les esportives amb llum que li havien portat els Reis. Ella dissimulava i els explicava, si insistien molt, que eixes sabates li agradaven.Alexandre veia que Anna caminava a poc a poc i quan van arribar al col·legi s’adonà que seia perquè estava cansada.Ell no podia córrer com abans però Anna estava rara.Un dia Alexandre va dir:-Anna…– Dis-me Alex.– Tu i jo ens volem molt.– Clar, quines coses tens.– A més tenim molta confiança l’un amb l’altre-– Ho dubtes?– No, però últimament ja no corres i te’n puges pertot arreu quan anem al col·legi. Estàs cansada i jo crec que et passa alguna cosa i no m’ho has explicat.– Està bé, no se te’n escapa una, és que em fan mal les sabates.– Doncs posa-te’n unes altres! En tens moltes.– No, vull posar-me aquests, per anar al teu pas, per entendre’t millor i no córrer i saltar sinó anar a poc a poc per comprendre millor el que et passa.Alexandre es va quedar sense parla, la seua germana era capaç d’anar amb les sabates xicotetes en lloc de les seues esportives noves, per entendre millor les dificultats que tenia.Des de llavors ell va comprendre l’important que és posar-se en lloc dels altres per entendre els seus problemes.


ReflexióHem de ser comprensius i generosos. No mirar per nosaltres mateixos sinó pel bé dels altres. Així com-prendrem que és millor donar que rebre.Hem d’estar disposats a conèixer i complir el que Déu ens demane per mitjà dels altres.

Igual que Maria va dir Sí a Déu, nosaltres també ho fem. Farem grups de quinze com a màxim perquè no es faça molt pesat. D’un en un hauran de dir-li alguna cosa al del costat dret, una afirmació sobre ell, i com que aquest joc consisteix en que diguem que Sí, no pot ser mentida, per la qual cosa el de la dreta farà tot el possible per complir aquesta afirmació. Exemples:- Tens les sabates canviades? al que li han fet la pregunta es canvia les sabates de presa i contesta: “sí”.-Tens els cordons descordats?-Saps parlar tota l’estona amb la llengua fora?-Estàs assegut damunt d’algú?-T’has canviat la jaqueta amb el del teu costat?-Estàs amb els ulls tapats?-Has fet donat un bes a tots en la galta?

ACTIVITAT: “Nosaltres També Diem Sí”

Semana 4 | “Estar disponible“



vida anhela





i en el teu record ell viu en tu! ell viu en mi




De 12 a 14 anys


Senyor, vull estar atent i sempre a puntper adonar-me’n quan vós em crideu.

Hi ha moltes distraccions en el camí,moltes coses abellidores que em distrauen.Senyor, feu que us veja, feu que us senta,

feu que el meu cor vos acullga perquè jo puga ser millor.

Senyor, vull estar atent i sempre a punt per adonar-me’n quan Vós em crideu.

Amén.

ORACIÓ: “Vull Estar Alerta”

CONTE: “Aprofitar Les Oportunitats”En un xicotet poble es va deslligar una tempesta tal que el riu es va desbordar i ho va inundar tot per complet. Els habitants escapaven com podien, però el sacerdot, que sempre havia estat un home de molta fe, romania en l’entrada de la parròquia resant a Déu perquè el tragués d’allí. En eixe moment, passava per allí un home conduint una camioneta que li va dir:- Pare, vinga, que l’aigua segueix pujant!- No et preocupes, fill- va respondre el sacerdot- , Déu em salvarà. El nivell de l’aigua seguia creixent i el sacerdot, amb l’aigua fins a la cintura, continuava resant. Va passar llavors una barca de rems amb diverses persones, que li van insistir que pugés. El sacerdot va respondre amb fermesa:- Aneu vosaltres, no us preocupeu més per mi, que Déu em salvarà. La barca es va allunyar, la tempesta no parava i l’aigua seguia pujant; tant, que el sacerdot va haver de pujar al sostre de la parròquia. Quan l’aigua era a punt de cobrir-ho tot, es va apropar al sacerdot un helicòpter des d’on li van fer senyals perquè s’agafés a la corda de rescat, però aquest es va negar:- Jo sóc un home de fe!- va cridar a l’helicòpter- Déu em salvarà! No obstant això, l’aigua continuava caient i el sacerdot va acabar per ofegar-se i va arribar a les portes del cel. Quan es va trobar cara a cara amb Déu, va aprofitar per recriminar-li que l’haguera deixat morir d’eixa manera.- Senyor meu- li va dir el sacerdot amb tristesa-, per què em vas abandonar?- Però de quin abandó em parles?- li va respondre Déu-. Et vaig enviar una camioneta, et vaig enviar una barca i et vaig enviar un helicòpter!


ACTIVITAT: “Els senyals”Es fan equips de quatre a set persones i es dóna a cada persona un pot-sit on tindrà anotat: un color, una peça de roba o un complement (roig, vaquer, botes, ulleres, coleta, etc.) Tots seuen en cercle mirant cap al centre i per equips. Comença un qualsevol alçant-se i anant a “tocar el cap” de tres companys que “tinguen/porten” el que té anotat en el paperet el que s’ha alçat, de qualsevol equip que no siga el seu.Els altres equips han d’endevinar què posava en el seu pot-sit, el que ho endevine guanya un punt i si no ho endevina ningú el punt és per a l’equip que ha jugat. Repeteixen la jugada cada equip i, al final, guanyarà el que més punts haja obtingut.

ReflexióAquesta breu història ens il·lustra sobre la importància d’aprofitar les oportunitats que se’ns presenten, per això cal estar alerta, a punt, per descobrir-les i no deixar-les passar.

ReflexióPer a poder descobrir la nostra missió en la vida i aprofitar les oportunitats que se’ns presenten, cal estar atents als senyals que ocorren contínuament al nostre al voltant.

CANÇÓ: “Cançó De Fer Camí” (Maria Mercè Marçal)- https://youtu.be/GCct0sJVIkI

Vols venir a la meva barca?—Hi ha violetes, a desdir!Anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança—i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços—i serem quatre, serem cinc!—i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Sí, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tomba-da.Juntes farem la nostra nit

ORACIÓ: “No em pesa”

No em pesa, Senyor, ser diferent.Ni em pesa sentir dificultats.Em pesa no veure en vos la meua diferència.Em pesa no veure la vostra creu en els meus problemes.

No em pesa portar la càrrega que em toca,ni em pesa acceptar que a voltes està fosc;em pesa no veure’t quan m’ajudes,em pesa no veure la vostra llum en la tenebra.

Senyor, doneu-me força per convertir la meua càrrega en lleugeresasabent que sou vós el que la porta.

CONTE: “Portant la càrrega”

Una vegada, dos monjos, el mestre i el seu alumne, anaven de visita a un altre monestir. Al igual que tots els monjos, durant el trajecte cap al lloc, els dos van parlar poc i van caminar molt. El tercer dia de travessia, els dos monjos van arribar a un riu de corrents ràpides, i van veure que una dona amb un bell vestit estava asseguda a la seua riba. Quan la dona els va veure, s’aixecà immediatament i va córrer cap a ells amb molt entusiasme.“Per favor”, li va pregar al mestre que clarament era la persona a càrrec, “podria ajudar-me a creuar el riu? És que he de trobar-me amb el meu estimat i no vull arruïnar el meu millor vestit.” Aquesta actitud va sorprendre a l’alumne ja que el seu mestre era un home consagrat, per la qual cosa el contacte amb una dona seria considerat impur. Sense tenir temps de respondre, i per a sorpresa seua, el mestre va acceptar portar a la dona. Així ho va fer, portant la dona a coll, travessant les fortes corrents i obrint-se pas fins a deixar-la, agraïda i plena de satisfacció a l’altre costat del riu. Els dos monjos, van continuar el seu camí en silenci fins que, passats tres dies del fet, l’alumne no va poder aguantar-se més i li preguntà:“Mestre… Per què vas portar a la dona a coll quan travessarem el riu?” El mestre el va mirar amb un lleu somriure i li va dir: “Benvolgut alumne meu, Has après molt, però encara et falta saviesa,.”“La dona va ser-ne una càrrega en la meua esquena tan sols tres minuts, però per la teua ment ja ho és per tres dies.”

ReflexióEl mateix que els va passar als monjos ens passa a nosaltres dia a dia. És millor portar una càrrega a coll, resoldre-la i deixar-la en el passat, abans que carregar amb el dubte, la misèria i els errors d’aqueixa càrrega en la nostra ment. No deixes coses sense resoldre en el passat, ja que et perseguiran en el futur…


ACTIVITAT: “Passar el riu”Fan equips de 5/7 persones. Han de creuar un riu i hi ha 3/5 (A,B,C,D,I) persones de l’equip que no poden banyar-se. Les normes són les següents: les persones que poden caminar pel riu (1 i 2) poden anar soles o portant a un company, però cap pot creuar dues vegades seguides.

SOLUCIÓ1+A van2+B van1 torna2 torna1+C van2+D van1 torna2 torna1+I van2 va

ReflexióMoltes vegades hem de carregar els problemes o dificultats per aconseguir les nostres metes, però també carreguem amb les dificultats dels nostres companys, però amb l’ajuda i suport de tots podem traure’ls endavant.



CANÇÓ: “Vida” (Lluis Llach) - https://youtu.be/1FYZ8SlZMp4

Potser em deixin les parauleso potser em deixeu vosaltreso només els anys em posina mercè d’alguna onada,a mercè d’alguna onada.Mentre tot això m’arriba,que a la força ha d’arribar-me,potser tingui temps encarade robar-li a la vidai així omplir el meu bagatge.Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,de vegades veig encaraels meus ulls d’infant que busquen,més enllà del glaç del vidre,un color a la tramuntana.M’han dit les veus assenyadesque és inútil el cansar-me;però a mi un somni mai no em cansa,i malgrat la meva barbasóc infant en la mirada.De vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,si em faig vell en les paraulesper favor tanqueu la portai fugiu de l’enyorançad’una veu que ja s’apaga.Que a mi no m’ha de fer pena,que a mi no em farà cap penai aniré de branca en brancaper sentir allò que cantennous ocells del meu paisatge.Que a mi no m’ha de fer pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,si la mort ve a buscar-meté permís per entrar a casa,però que sàpiga des d’araque mai no podré estimar-la.I si amb ella he d’anar-me’n,i si amb ella he d’anar-me’ntot allò que de mi quedi,siguin cucs o sigui cendrao un acord del meu viatge,vull que tinguin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les parauleso potser em deixeu vosaltreso només els anys em portina mercè d’alguna onada,a mercè d’alguna onada.Mentre tot això m’arriba... vida, vida!Mentre tot això m’arriba... vida, vida!Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

ORACIÓ: “Feu-me instrument de la vostra Pau”

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! On hi ha odi, que jo hi porte amor. On hi ha ofensa, que jo hi porte el perdó. On hi ha discòrdia, que jo hi porte unió. On hi ha dubte, que jo hi porte la fe. On hi ha error, que jo hi porte la veritat. On hi ha desesperació, que jo hi porte l’esperança. On hi ha tenebra, que jo hi porte la llum. Oh Mestre, feu que jo no cerque tant: ser consolat, com consolar; ser comprès, com comprendre; ser estimat, com estimar. Perquè és donant que es rep; perdonant que s’és perdonat; morint que es ressuscita a la vida eterna.

CONTE: “Un conte sobre l’egoisme” (Pedro Pablo Sacristán)

Temps era temps anava un xiquet pel bosc cercant fruita, i tant va cercar i va cercar que va caure la nit i es va perdre. Va estar pegant voltes molta estona, fins que al lluny va escoltar un gran xivarri. Es va apropar i va descobrir que el soroll venia d’una xicoteta caseta on brillava una llum, i pensà en apropar-se per preguntar si podia passar la nit amb aquella gent. Va tocar diverses vegades, però com ningú li obria la porta i seguia havent-hi un soroll enorme, va decidir entrar. A l’instant, es va fer un gran silenci, i es va trobar amb milers d’ulls que el miraven espantats: gots, espills, quadres, cadires... tot en aquella casa estava viu! i el miraven! - Bona nit - va dir el xiquet.I de nou va començar un xivarri enorme de respostes i d’alegria:- Uff, quina por - va sentir que deien alguns- Bah, és només un xiquet- va escoltar a al seu darrera. I el molest soroll de veus va seguir per una bona estona....- Silenci!!! - va cridar fart de tant soroll el xiquet - on estic?I novament van respondre tots alhora.- Calleu, per favor!! - va suplicar. - Tu, la taula, per favor, contesta, qui mana ací? i per què esteu tots vius?- Ací manava eixa vareta màgica que està al costat dels teus peus, però ja no li queda gens de màgia, la va repartir entre tots.Efectivament, una xicoteta vareta als seus peus era l’únic objecte que no semblava estar viu. Comprenent que aquell era l’origen de tal desordre, va pensar en tractar d’arreglar-lo.- I no us fa vergonya ser tan egoistes? per què no li retorneu una miqueta de la seua màgia?

Setmana 3 | “Saber rectificar errors”| “Fora egoismes”

ACTIVITAT: “Encistellar”

Material: 2 poals i 2 pilotes que capien al poal.

Es fan dos equips i es col·loquen en dues files. De cada equip se’n tria un que serà “la cistella” de l’altre equip i es col·loca a 2/3m davant la fila de l’equip contrari subjectant el poal en les dos mans, com si fos una cistella a l’altura del pit, més o menys. Els que estan en la fila aniran “encistellant” la pilota en el poal, amb l’ajuda del “cistella” que haurà de fer tot el possible perquè la pilota entre en el poal. Si entra la pilota, l’equip que ha “encistellat” s’anota un punt.

Un xicotet murmuri egoista començava a omplir l’habitació, quan el vell espill va murmurar, “val, d’acord”, i fent una gota daurada amb un dels seus ulls, la va deixar caure sobre la vareta, que va començar a tossir una mica.- Està viva! - es va alegrar un llibre. I també li va donar la seua goteta daurada de màgia.I així, tots anaren cedint part de la seua màgia a la vareta, que va recuperar un aspecte brillant i divertit, adornat amb centenars de colors. I plena d’alegria va anar a posar-se en la mà del xiquet, que al mo-ment es va cobrir amb un núvol d’estels per aparèixer vestit de mag. I així va ser com aquell xiquet es va convertir en el mag del bosc, i amb alegria i saviesa va seguir animant a tots a compartir el que tenien”.

ReflexióPer molt que ens agrade o ens servisca una cosa, sempre cal pensar que tots tenen dret a ella i, per tant, hem de compartir-la Hem d’estar sempre disposats a rectificar els nostres errors.

ReflexióHem de centrar els nostres esforços a ajudar als altres posant els seus interessos per davant dels nostres i ajudar-los a rectificar en cas d’error.


CANÇÓ: “Crida’m” (Gemma Humet) - https://youtu.be/iAiSsAy1kww

Crida’m, si veus que estic distret, no hi ha res més important que fer-te sempre costat però has de fer-m’ho saber.

Crida’m, quan es trenquin els frens i a tota velocitat vagis contra la paret, junts l’esmicolarem.

No sé quan durarà aquest túnel tan llarg i fosc, però la llum del final ens farà guanyadors.

Quan arribi el moment de tornar a caure a terra haurà valgut la pena, sols per tú.

Crida’m, quan s’apropi el fracàs, l’èxit és tan avorrit si no ensopegues abansal costat d’un amic.

Crida’m, si creus que no ets capaç, com pots dubtar tant de tu si quan em mires als ulls tot és cert, res no és fals.

La ciutat vol dormir, la funció s’ha acabat per avui. L’argument de demà el duus escrit a dins.

Quan arribi el moment de tornar a caure a terra haurà valgut la pena, sols per tu.



Senyor, m’esteu cridant.i em fa por de dir-vos que sí.Em cerqueu i pareix que m’amaguei realment no se què voleu de mi.

No hauria de dubtar, hauria de fer com Maria,i, dins de les meues possibilitats, saber que dir-vos sí, és tenir-vos al meu costat.Ajudeu-me a estar sempre apunt per fer la vostra voluntat.

Senyor, doneu-me forces per no fugir d’eixa responsabilitat.Estic disposat, Senyor.

ORACIÓ: “Ací estic Senyor”

CONTE: “La fada dels desitjos” (Adaptació del conte)Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Maria que vivia en una casa de camp molt coqueta. Du-rant les vacances d’estiu, a Maria li encantava corretejar descalça entre les flors i sentir les cosconelles de l’herba fresca sota els peus. Després solia asseure’s a l’ombra d’un ametler a berenar mentre observava el fràgil vol de les papallones, i quan acabava, s’endinsava en la lectura d’algun llibre sobre princeses i gripaus encantats que tant li agradaven. La seua mare, entretant, s’encarregava de fer totes les faenes de la llar: netejava, cuinava, donava de menjar a les gallines, estenia la roba al terrat… La pobra no descansava en tota la jornada!Una d’eixes vesprades a l’ombra del seu arbre favorit, Maria va veure com la seua mare eixia de l’estable espentant un carro carregat de llenya per l’hivern i va sentir vertadera llàstima i sense adonar-se, va excla-mar en veu alta:– La meua mare es passa el dia treballant i això no és just… M’agradaria ser una fada que pogués concedir-li tot el que ella volgués!En acabar de pronunciar aquestes paraules, una estranya veu va sonar a la seua esquena. – Si així ho vols, així serà!Maria es va sobresaltar i en girar-se va veure a una anciana de cabell color cendra i somriure bondadós.– Qui és vostè, senyora?– Benvolguda xiqueta, crec que he de dir-te alguna cosa que possiblement canvie la teua vida i la de la teua benvolguda mare: tens un do especial del que no eres conscient; tu eres una fada dels desitjos! – De debò creu que jo sóc un fada dels desitjos?La velleta va insistir:– Per descomptat!La menuda es va emocionar moltíssim i va eixir corrent cap a la casa a la recerca de la seua mare. I la va trobar amuntegant un a un els troncs a la llar.– Mare, mare!– Què vols, filla?– Vaig a fer-te una pregunta però vull que sigues sincera amb mi… Tens algun desig especial que vols que es complisca?La seua mare es va quedar pensativa durant uns segons i va contestar el primer que se li va ocórrer.– Ai, doncs la veritat és que sí! El meu desig és que vages al forn a comprar una barra de pa per sopar.– Molt bé, desig concedit!


Maria, molt contenta, va anar al forn i va tornar en un tres i no res.– Ací la tens, mare… I mira encara està calent! Estava acabat d’eixir del forn!– Oh, filla meua, quina meravella!… Has fet que el meu desig es complisca!La xiqueta estava tan entusiasmada que va començar a donar salts de felicitat i li va insistir a sa mare que li digués un altre desig.– Demana’m un altre, el que tu vulgues!– Un altre? Deixa’m que pense… Ja està! És quasi l’hora del sopar. Desitge que abans de les vuit la taula estiga parada Una cosa menys que hauria de fer!…– Genial, desig concedit!Maria va eixir a tota virolla a cercar el tapet de quadres rojos que sa mare guardava a l’armari del rebost de la cuina i en un parell de minuts va col·locar els plats, els gots i les culleres per la sopa. Seguidament, va doblegar els tovallons i va posar un ram de margarides al centre. Sa mare no s’ho podia creure el que estava veient!– Maria, estimada, que ben disposat està tot! Com és possible que hui es complisca tot el que demane?Maria va somriure d’orella a orella Se sentia tan, tan feliç!… Es va apropar a sa mare i en veu molt baixeta li va dir a cau d’orella:– Vaig a contar-te un secret! Una anciana bona m’ha dit hui que, en realitat, sóc una fada com les dels contes. Una fada dels desitjos! Tu tranquil·la que a partir d’ara ací estic jo per fer que tots els teus somnis es complisquen.La dona es va sentir molt commoguda per la tendresa de la seua filla i li va fer una abraçada plena d’amor.

ReflexióLa nostra disposició cap a les necessitats i desitjos dels altre són com una vareta màgica i pot transformar les seues vides.

ACTIVITAT: “Maria digué Sí, ¿i jo?””Igual que Maria va dir Sí a Déu en resposta a l’anunci de l’àngel, nosaltres també ho anem a fer en aquest joc i guanyarà l’equip que haja dit major nombre de SIES. Es fan equips de 5/6 persones i es col·loquen els participants en cercle per equips. El director del joc va fent preguntes als membres de cada equip. Tenen 30 segons per contestar SENSE MENTIR. Si contesten SI guanyaran un punt i si contesten NO, no guanyaran cap. En eixos 30s’’ poden fer el que consideren necessari per poder respondre que SI.

EXEMPLES DE PREGUNTES:- Porteu les sabates a l’inrevés?- Porteu una peça de roba que no és vostra?- Tan sols toquen en els peus el terra la meitat de l’equip?- Esteu tots pujats dalt d’alguna cosa o d’algú?- Esteu tots tombats al terra?- 3 persones de l’equip estan fent el pi, encara que siga amb ajuda?- Podeu fer 50 flexions entre tots en 30 seg?- Sou capaços de fer posar-se de genolls a dues persones cadascú?- Esteu col·locats per ordre d’edats?- Podeu col·locar-vos per nombre de sabata? (els que porten el mateix nombre es posen un al costat

de l’altre)- Teniu els ulls tapats amb alguna cosa?




vida anhela









De 15 a 17 anys

A vós m’acull, Senyor, protegiu-me.En vós pose la meua confiança com un xiquet en braços de sa mare, ajudeu-me.A vós òbric els meus projectes i els plans d’aquest dia, acompanyeu-meVos oferisc el que sóc i el que tinc, acolliu-ho.A vós que sou el Déu de la vida, vos demane força i anims.El meu cor us estima i, ple de goig exulta en vós.

Beneïu-me, Senyor, guieu-me pel camí just;com un gran escut, defenseu-me, sigueu la meua fortalesa.Ajudeu-me a descobrir el meu camí mentre vaig vivint el dia d’avui.

ORACIÓ: “A vós m’acull”

CONTE: “Contestà déu?”Un home es va perdre en el desert. I més tard comentant la seua experiència als seus amics, els va explicar com absolutament desesperat, s’havia posat de genolls i havia implorat l’ajuda de Déu. “I va contestar Déu a la teua pregària?”, li van preguntar. “Oh, no! Abans que pogués fer-ho, va aparèixer un explorador i em va indicar el camí”

ReflexióÉs important estar atents als senyals de les manifestacions de Déu per a descobrir la seua acció en les nostres vides.

Es repartirà a cada participant un pos-it on hi haurà anotat algun tipus de celebració, aniversari, nadal, comunió, any nou, etc… els participants aniran eixint d’un en un de l’habitació i pegant-se el pos-it en el front. En entrar de nou, la resta el rebrà com si d’eixa celebració es tractés, la persona que isca haurà d’endevinar quina celebració és.

ACTIVITAT: “Què celebres?”

ReflexióEl temps d’Advent és el temps d’espera i preparació per naixement del Fill de Déu i hem d’estar alerta als senyals que ens indiquen el camí per ser millors persones i ser-ne capaços d’acceptar la missió que Déu ens ha encomanat com va fer Sant Josep.


CANÇÓ: “Motius” (El Diluvi) - https://www.youtube.com/watch?v=gwUsQ3rMUzU

Per estimar a qui vindrà,

per passar la nit en blanc, per a despertar,

per a deixar de ser, per a seguir amant, per tirar endavant,

per a no deixar-se véncer.

Motius que em porten cap a llocs absurds i inhòspits.

Motius amb motius per sentir-nos vius.

Perquè m’impulsen i li donen sentit a l’existència

que em rosega per dins.

Motius per seguir, motius per tenir motius.

Motius per a estar dispost a lluitar, per cridar amb motius.


Motius per a estar dispost a lluitar, per cridar amb motius.

Per construir, per a aconseguir antigues llibertats,

per a somniar, per a tornar a ser

un poble amb dignitat, per a seguir lluitant,

per a tornar a véncer.


Motius que em porten cap a llocs absurds i inhòspits.

Motius amb motius per la terra on vius.


Motius per a estar dispost a llu

ORACIÓ: “Descansar en la vostra Pau”

Senyor, feu-me instrument de la vostra Paraulaperquè dòcilment la faça vida.Que no fuja de la meua creu i dels meus problemes.Que la vostra mirada il·lumine el meu camí.Que la càrrega em siga lleu i la meua voluntat forta.Senyor, feu que sàpiga escollir el treballfront a la mandra i la comoditat.Que la meua ànima només descanse en la vostra Pau. Amén.

CONTE: “L’home del costal” de P. José de Jesús Aguilar

Tots veien a En Pere com un personatge rar. Deien que s’havia tornat boig perquè el seu comportament es va fer estrany. S’havia enamorat de la brossa. Deixà de netejar sa casa, conservà en ella tot de deixalles i coses q ue no aprofitaven i va anar acumulant material orgànic i inorgànic. Prompte, l’olor a podrit va omplir tota la llar i va allunyar els visitants. Primer va ajuntar la brossa al pati; després, al bany, a la cuina, al saló, al menjador i fins i tot al seu dormitori. El llit s’havia convertit en niu de papers i en refugi de panderoles.

Després la brutícia va anar cobrint el seu cos. Mai més es va llavar les mans ni va permetre que l’aigua el toqués. El pitjor va venir després. No conforme amb la brossa de la casa, va eixir al carrer i va començar a arreplegar i a guardar la que trobava al seu pas. Al principi només va necessitar un xicotet costal, però a poc a poc en va necessitar un cada vegada major. Així va ser com va rebre el sobrenom de “L’Home del costal”. El gran recipient va arribar a triplicar-se en grandària i això va obligar a En Pere a fer un esforç esgotador, caminar més a poc a poc, arrossegar els peus, encorbar el cos i experimentar dolor en els muscles. No obstant això, tal cansament semblava no importar-li.

La càrrega va anar fent-se major, provocant petjades sagnants a l’esquena i butllofes en els peus. Les mans d’En Pere es van omplir de ferides i la seua boca de set. Va arribar el dia en què els seus genolls es van doblegar i el van fer caure. Va voler alçar-se però la càrrega li ho va impedir. No obstant això, va co-mençar a arrossegar-se per tallar la brossa que creixia i creixia. Com el pes l’obligava a col·locar la seua cara en el llot del camí, el seu rostre va anar desfigurant-se. En els seus genolls van aparèixer blaures, però ell seguia insistint a portar la pesada càrrega. Va continuar arrossegant-se fins que un dia no va poder més i es va quedar immòbil, amb la càrrega al coll. Un grup de persones va envoltar al caigut i es compadia d’ell. Amb l’enorme costal sobre les seues esquenes, En Pere va començar a maleir la seua sort i a blas-femar contra la vida. Llavors va cridar: “Per què he de portar aquesta pesada càrrega?” Tots van guardar silenci, menys un xiquet que es va apropar a ell i va contestar a la seua pregunta. Li va dir: “Portes eixa càrrega, perquè tu així ho has volgut. Si vols ser lliure i tornar a caminar sense fatiga, simplement deixa ací eixe costal. Les teues mans, la teua ment i el teu cor es van lligar a la seua pesada càrrega, però pots soltar-la en qualsevol moment. Més encara, si desitges viure més tranquil i amb menys càrregues, torna a ta casa i endreça-la”. L’home es va aixecar i va anar a netejar sa casa. Va necessitar de molts camions per arreplegar el gegantesc costal i tota la brossa acumulada a la seua llar, però mai més va tornar a ser “L’Home del costal”.

Setmana 2 |“portar la càrrega”

Col·loquem una corda lligada pels dos extrems, a una alçada de 1,5 metres del nivell del sòl. Els participants es posen tots a un costat de la corda. L’activitat consisteix en que tots els membres han de passar a l’altre costat de la corda, passant per sobre d’esta i solament amb l’ajuda dels seus companys.

ACTIVITAT: “Et passem”

ReflexióMoltes persones s’assemblen a eixe personatge. Atabalen la seua ment, cor i esperit amb càrregues negatives, rancors, enveges i desitjos de venjança. No comprenen que és millor rebutjar quotidianament les pesades càrregues i no esperar a que afecten o facen mal al cor. No comprenen que el pecat és també una càrrega i acumulen els seus mals. Jesús digué: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugat, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera”. L’únic jou que Jesús ens demana portar és l’amor, i amb eixa càrrega es camina més lleugerament.

ReflexióMoltes vegades s’ha de carregar amb els problemes o dificultats per aconseguir les nostres metes, però també carreguem amb les dificultats dels nostres companys, però amb l’ajuda i suport de tots podem traure’ls endavant.

CANÇÓ: “I tu, sols tu” (El Diluvi) - https://youtu.be/YDafHsyyTNk

Seràs aquella que vas voler ser,seràs la tres voltes rebel,seràs un puny alçat al venti tu, sols tu,faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,vas eixir amb l’alegria de qui no té por,de qui sap que el demà,de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,seràs la tres voltes rebel,seràs un puny alçat al venti tu, sols tu,

faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,no deixaràs que ningú t’ature mai,seràs l’estel que guiarà,seràs l’estel que guiarà la llibertat.


Ets la forta tempesta d’abril,un oasi amarg per als teus ene-mics,

eres la forta tempesta d’abril,el sol que esclata les flors,un oasi amarg per als teus enemics,l’espurna que brilla a la nit.



No vull ser jo el primer, sinó vós, Senyor.Vull dir tu, en compte de jo;Vull dir nosaltres en compte de jo;Vull pensar, per a tu i no per a mi;Vull donar en comptes de tenir;Vull compartir i no guardar;Si m’equivoque, rectificari si no ho sé, preguntar.Senyor, feu-me ser pels altres.

ORACIÓ: “Que no siga jo sinó Vós”

CONTE: “La ratocell” de Pedro Pablo Sacristán

Hi havia una vegada un rat penat per al qual eixir a caçar insectes era un esforç terrible. Era tan còmode, que un dia per casualitat va veure a l’altre costat d’una finestra un ocell dins la seua gàbia, i en observar que tenia aigua i menjar sense haver de fer cap esforç, va decidir que ell també volia ser la mascota d’un infant.Va començar a matinar, alçant-se quan encara era de nit per anar a algun parc i deixar-se veure per algun xiquet que l’adoptés com a mascota. Però com les ratapenades són bastant lletges, la veritat, poc cas li feien. Llavors, va decidir millorar el seu aspecte. Es fabricà un bec, es va pegar un munt de plomes al voltant del cos, i es va fer amb un diminut xiulet, amb el qual va aconseguir que els seus cants de ratocell foren una mica menys horribles. I així, i amb molta sort, es va trobar amb un xiquet bastant miop i que quasi mai portava les seues ulleres, a qui no li va importar el ridícul aspecte d’aquell ocell negre i xicotet.La ratapinyada era feliç a la seua gàbia, dins d’una casa còmoda i escalfadora, on es sentia la reina de totes les ratapinyades, i la més llesta. Però aquella sensació va durar tant com la seua fam, doncs quan va voler menjar alguna cosa, allí no hi havia ni mosquits ni insectes, sinó abundant alpiste i altres cereals pels que la ratapinyada sentia el major dels fàstics. Tant, que estava decidida a morir de fam abans que provar aquell menjar d’ocells. Però el seu nou amo, en notar que començava a aprimar, va decidir que no anava a deixar morir de fam al seu ocellet, i amb una xeringa i una cullera, va aconseguir que l’aquella fóra la primera ratapinyada a donar-se una fartada d’alpiste...Alguns dies després, el ratocell va aconseguir escapar d’aquella gàbia i tornar a casa. Estava tan aver-gonyit que no va explicar a ningú el que li havia ocorregut, però no va poder evitar que tots comentaren el molt que s’esforçava ara quan eixia de caça, i el dur i resistent que s’havia tornat, sense que des de llavors tornaren a preocupar-li les molèsties o incomoditats de la vida en llibertat.

ReflexióRes s’aconsegueix sense esforç, res se supera sense esforç i podem considerar que les coses valen tant com ens costa arribar a aconseguir-les.


El monitor demana dos voluntaris i els fa eixir de l’espai de joc. A continuació col·loca una taula en el centre i dues cadires enfrontades que seran els llocs on seuran els voluntaris quan tornen. En el centre de la taula es col·loca una taronja i a cada costat de la taula una fotocòpia del text.A continuació s’explica al grup que van a assistir a un experiment on s’observa la comunicació i l’empatia a l’hora de resoldre els conflictes. Els diu que quan entren els voluntaris cadascun s’asseurà en el seu lloc a la taula i llegirà en silenci el text que té davant d’ell on se’ls explica que han d’aconseguir un antídot contingut en la taronja per poder salvar als seus essers estimats.El tutor llig al grup els dos textos, on s’observa que un dels voluntaris, necessita únicament la pell de la taronja i l’altre la polpa, amb la qual cosa no hi ha major problema per compartir-la. A continuació es demana al grup que guarde silenci mentre es desenvolupa la dinàmica i es fa entrar als voluntaris asseient-los cara a cara en la taula i indicant-los que han de llegir el text que tenen al davant on se li explica el que han de fer. Una vegada llegit han de començar a discutir.

ACTIVITAT: “L’antídot”

TEXTO A: Finalment i tal com molts havien profetitzat, s’ha produït la catàstrofe nuclear. Estem en el temut “dia després”. Tots els aliments estan contaminats, les ciutats destruïdes, tot ordre establert està desarticulat. Tu i els teus us heu salvat, però desgraciadament el teu fill està en perill de mort. L’únic antídot que pot salvar-lo és aquesta taronja que tens davant. És urgent que li salves la vida. Necessites tot l’antídot que pugues extraure de la seua pell i no tindrà cap efecte la meitat. No eres l’única persona que ha arribat fins a ací cercant la taronja. Has d’utilitzar totes les teues habilitats verbals per a aconseguir salvar al teu fill.

TEXTO B: Finalment i tal com molts havien profetitzat, s’ha produït la catàstrofe nuclear. Estem en el temut “dia després”. Tots els aliments estan contaminats, les ciutats destruïdes, tot ordre establert està desarticulat. Tu i els teus us heu salvat, però desgraciadament la teua parella està en perill de mort. L’únic antídot que pot salvar-la és aquesta taronja que tens davant, És urgent que li salves la vida. Necessites tot l’antídot que pugues extraure de la seua polpa, i no tindrà cap efecte la meitat. No eres l’única persona que ha arribat fins a ací cercant la taronja. Has d’utilitzar totes les teues habilitats verbals per a aconseguir salvar a la teua parella.

ReflexióEs tracta d’analitzar i valorar la importància d’una bona informació a l’hora de valorar un conflicte, de valorar i conèixer les necessitats de l’altra part implicada i de fomentar una comunicació fluïda i clara, així com tenir paciència per escoltar oblidant-nos del nostre exclusiu interès.



Ha arribat el dia en que per fi ens veurem un altre cop.Després de tant temps no sé si puc reconéixer el teu look nou.Texans negres i el batec del cor, batec al cap, batec al coll,batecs i m’ho nota la gent.Bategues tu, batego jo, batec a la planta dels peus,batec a la punta dels peus.

Mentre em cordo botes negres, per variar, em sento jo.Et demano de quedar més tard...no sé...tinc molta por!I ens trobem abans de temps, i em mires tu i et miro joi ens mirem fixes a l’aparador.I et veig tan bé, i em veus, no ho sé, torna el batec més intens,torna el batec més intens.

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,et descobreixen millor...M’és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,però no marxis, si us plau...

Impossible explicar-te el que ha passat en tant de temps.Els minuts semblen segons, les hores passen com si res.Mentre parles, records a la pell, records de quan?, records de què?Records de tantíssims moments.Records sincers, pintats d’oblit, records que encara em fan sentir., records que encara em fan sentir.

Que no vull que arribi l’hora de marxar, vols anar a sopar.Potser podem fer una pizza, però millor per emportar.I em dius “nem a casa meva” i jo no sé què fer, jo no sé què dir.Els nervis em cremen per dins.I et dic que sí, faig com si res, batec cada cop més intens, batec cada cop més intens...

Fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,et descobreixen millor...M’és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,però no marxis, si us plau...

Ens mirem, hi ha tantes coses a parlar, però decidim callar.I el que passa a partir d’ara serà difícil d’explicar.I la lluna ens farà sostre en una nit d’ombres gegants,i tinc por que ara t’adormis i que et creguis que has somiat....

Perquè fa tant temps que no et veig que els meus ulls et descobreixen de nou,et descobreixen millor...M’és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau,però no marxis, si us plau...

CANÇÓ: “Més igual si avui plou” (Clara Peya) - https://youtu.be/GML8IWNwL4s

ORACIÓ: “Com Maria”

Senyor, doneu-me un cor net,Senyor, doneu-me un cor misericordiós, Senyor, doneu-me un cor ple de pau, Com el de Maria.

Verge Mare de Jesús,que portares al món al qui és la llum,concediu-me estimar Jesús,i poder dir-li sempre eixe SI que tu digueres. Amén.

CONTE: “Estar disponible no depèn del temps lliure”El savi indi Narada era un devot del Senyor Hari. Tan gran era la seua devoció que un dia va sentir la temptació de pensar que no hi havia ningú a tot el món que estimés a Déu més que ell. El Senyor llegí en el seu cor i li digué: “Narada, ves a la ciutat que hi ha a la vora del Ganges i cerca a un devot meu que viu allí. Et vindrà bé viure en la seua companyia”. Així ho va fer Narada, i es va trobar amb un camperol que tots els dies s’alçava molt matí, pronunciava el nom de Hari una sola vegada, agafava el seu forcat i marxava al camp, on treballava tota la jornada. A la nit, just abans de gitar-se, pronunciava una altra vegada el nom de Hari. I Narada va pensar: “Com pot ser un devot de Déu aquest trompellot, que es passa el dia capficat en les seues ocupacions terrenals?”. Llavors el Senyor li va dir a Narada: “Pren una lletera, ompli-la de llet fins a dalt i passeja’t amb ella per la ciutat. Després torna ací sense haver-ne vessat ni una sola gota”. Narada va fer el que se li havia ordenat. “Quantes vegades t’has en recordat de mi mentre passejaves per la ciutat?”, li va preguntar el Senyor. “Ni una sola vegada, Senyor”, va respondre Narada. “Com podia fer-ho si havia d’estar pendent de la lletera?”. I el Senyor li va dir: “Eixa lletera ha absorbit la teua atenció de tal manera que m’has oblidat per complet. Però fixa’t en eixe camperol, que, malgrat haver de cuidar de tota una família, se’n recorda de mi dues vegades al dia”.

ReflexióCaldria fer referència al vell refrany que diu que “voler és poder”, no hem de cercar justificació en els nostres quefers diaris i en les nostres múltiples ocupacions, hi ha prou en voler i segur que trobem la manera.


ACTIVITAT: “Maria digué Si, ¿i jo?”

Igual que Maria digué Sí a Déu davant l’anunci de l’àngel, nosaltres també ho anem a fer en aquest joc i guanyarà l’equip que haja dit major nombre de SIES. Es fan equips de 5/6 persones i es col·loquen els participants en cercle per equips. El director del joc va fent preguntes als membres de cada equip que tenen, en principi 30 segons per a contestar SEN-SE MENTIR. Si contesten SI guanyaran un punt i si contesten NO, no en guanyaran cap. En eixos 30 segons poden fer el que consideren necessari per a poder dir que SI.

EXEMPLES DE PREGUNTES:- Porteu les sabates a l’inrevés?- Porteu una peça de roba que no és vostra?- Has demanat perdó hui a algú?- Esteu tots pujats damunt d’alguna cosa o algú?- Li heu dit alguna cosa agradable hui, almenys a dues persones?- Sou capaços de dir els set Sagraments?- Aneu a fer hui dos favors sense que us els demanen en el que queda de dia?- 3 persones de l’equip estan fent el pi, encara que siga amb ajuda?- Podeu fer 50 flexions entre tots en 30 seg?- Sou capaços de fer posar-se de genolls a dues persones cadascú?- Esteu col·locats per ordre d’edats?- Podeu col·locar-vos per nombre de sabata? (els que porten el mateix nombre es posen un al cos-tat de l’altre)- Teniu els ulls tapats amb alguna cosa?



vida anhela










De 18 a 21 anys

ORACIÓ: “Em pose a les vostres mans” (Charles de Foucauld)

Pare, em pose en les vostres mans,feu de mi el que vulgueu,siga el que siga, vos done gràcies.Estic disposat a tot,ho accepte tot,sempre que la vostra voluntat es complisca en mi,i en totes les vostres criatures.No desitge altra cosa, Pare.Pose la meua ànima, a les vostres mansus la done amb tot l’amorque sóc capaç,perquè vos estime.I necessite donar-me,posar-me en les vostres mans sense mesura,amb una infinita confiança,perquè Vós sou el meu Pare.

CONTE: “El pastisser”A Ernest li encantaven els dolços que feia la seua mare que era una gran cuinera. El que millor se li donava era la pastisseria.-Algun dia seré un gran pastisser, mare -va dir Ernest a la seua mare un matí de diumenge-. Et dedicaré tots els premis que aconseguisca amb els meus dolços. I crearé un postres amb el teu nom que es farà famós per tot el mon.-Gràcies fill, però això et va a ser un poc difícil -va dir la mamà d’Ernest, mentre li mirava les mans. -Algun dia seré capaç d’emprar les meues mans robòtiques com si foren mans de debò -va dir Ernest, mentre trepitjava l’accelerador que li permetia moure la seua cadira de rodes.Ernest havia nascut sense mans i sense peus, però un inventor molt afamat havia creat per ell uns peus i unes mans robòtiques que funcionaven amb el pensament gràcies a un xip que li havia implantat en el cer-vell. Però l’invent encara no funcionava del tot. Ernest encara no podia caminar, però sí que havia après a trepitjar l’accelerador de la cadira de rodes, un altre disseny del seu amic l’inventor.Al cap d’una estona, la mare d’Ernest s’estava preparant per anar a fer una passejada. -Ernest, vols vindre amb mi? Fa un dia preciós -va preguntar sa mare.-Em quedaré a casa, mare, tinc tasca del col·legi encara per acabar -va dir Ernest.Ernest feia les seues tasques en ordinador, perquè escriure era encara molt difícil per ell amb les mans robòtiques. Però la veritat és que Ernest havia acabat ja totes les seues tasques. El que volia ell, era quedar-se sol a casa per preparar-li una sorpresa a sa mare. Quan ella se’n anà, Ernest va anar a la cuina. -Li vaig a preparar a ma mare un bescuit de xuclar-se els dits -va dir Ernest, de camí a la cuina.Amb molt esforç, Ernest va traure els utensilis dels armaris usant els accessoris de la seua cadira de rodes i de les seues mans robòtiques. El seu amic inventor havia col·locat extensions telescòpiques en les mans perquè arribés a qualsevol lloc i havia instal·lat un elevador en la cadira que s’activava amb un peu per-què pogués arribar més alt.


Però tot i què algun que altre atuell va caure al terra. Ernest no es va desanimar. Va arreplegar els trossos i va seguir amb la seua tasca. El procés va ser-ne dificultós: li va caure farina, també una mica de sucre i se li van trencar uns quants ous i va vessar llet. I en batre la mescla, la meitat se li va eixir del recipient.Sense perdre l’ànim, Ernest va abocar el contingut en un motle i el va ficar al forn. Quan la sa mare va arribar a casa, un deliciós aroma a bescuit recent fet ho envaïa tot.

Quan la mare d’Ernest va arribar a la cuina i va veure a Ernest allí, va dir:-Fill, però què has fet?-He tingut algunes dificultats amb els utensilis i els ingredients, però acabaré d’arreplegar-ho de seguida.-No, fill, no és pel desastre, és pel que hi ha al forn. Ho has fet tu sol?-Sí, mare, tot i que he tingut dificultats i ho he posat tot fet un fàstic.-No és això, estimat, això tan sols són coses. A la pròxima vegada ho faràs millor, estic convençuda.-No em vas a renyir?-Per ser valent i fer el necessari per perseguir el teu somni? Això mai, Ernest. L’inventor va aprofitar la gesta d’Ernest per millorar els braços robòtics i per reprogramar algunes funcions del xip.L’aspirant a pastisser està cada vegada més prop d’aconseguir el seu somni, tot i que encara li queda molt per practicar. Si segueix així, segur que algun dia ho aconseguirà.

ReflexióÉs important en la nostra vida dedicar-nos a fons a destriar la nostra vocació i perseguir la seua consecució amb totes les nostres forces i amb l’ajuda de Déu.

ACTIVITAT: “Em trobes?”Es divideix en grups de 5, u d’ells s’embena els ulls, els altres quatre es reparteixen per diferents punts en un espai, la persona amb els ulls embenats haurà de passar per cadascun d’eixos punts, la manera d’arribar a ells és cridar-los, cada membre del grup per torns anirà cridant a la persona amb els ulls embenats i està haurà d’arribar a cadascun d’ells. Una vegada arribe, en cada punt el reben de dife-rent manera, un li farà una abraçada, altre li banyarà la cara, altre li donarà a menjar una xocolatina i l’altre li xisclarà. Una vegada finalitzat la persona haurà d’intentar endevinar qui era qui i descriure com es va sentir amb les diferents rebudes.

ReflexióLa millor manera de mostrar l’amor de Déu en nosaltres és donant un testimoniatge de vida, és a dir, sent bon exemple pels demés, i demostrant l’alegria de celebrar el tan esperat moment, El naixement de Jesús! Per això és important estar atent als senyals que ho indiquen.


CANÇÓ: “Obri els ulls” (Els Catarres) - https://youtu.be/OkqJs1N3TW0

Obre els ulls els sentits i veuràs aquesta terra nostra.

Aquest cel aquest mar el riu clar i aquesta arbreda fosca.

I poblets i ciutats i els camins curulls de llum i

d’ombra.

Pots comptar amb la nostra gent que t’ajudarà un cop més.

Mira com la tarda daura les planes. Mira com la nit besa el matí.

Canten ocells a dalt dels arbres i esclaten als ceps dolços raïms:

és la terra on vivim.

Aquest far aquest port

una costa amb pedra i blanca sorra. I les fonts i els turons

i muntanyes boscos valls i coves...

És la casa on viu el cor: més ençà de l’horitzó.

Mira com la tarda daura les planes. Mira com la nit besa el matí.

Canten ocells a dalt dels arbres i esclaten als ceps dolços raïms:

és la terra on vivim.

Som llum som foc per ajudar qui ens envolta dóna i res

no perdràs. I nit foscor

quan hi somiem a la vora vine i dóna’m la mà. Obre els ulls!

.


ORACIÓ: “Fa anys vaig eixir de mans vostres”

Senyor:Sóc un trasto, però vos estime;Vos estime terriblement, bojament,que és l’única manera que tinc jo d’estimar,perquè només sóc un pallasso! Ja fa anys que vaig eixir de mans vostresple de talents i dons,equipat amb tot el necessariper viure i ser-ne feliç–el vostre amor, la vostra caixa de cabals,els vostres projectes,les vostres sorpreses i regals de Pare–.Aviat, potser, arribe eldia en què torne a vos...

CONTE: “L’arbre dels problemes” (Jorge Bucay)

El fuster que havia contractat per ajudar-me a reparar la meua vella granja, acabava de finalitzar el seu primer dia de dur treball. Al matí la seua caladora elèctrica s’havia avariat, i li havia fet perdre una hora del seu treball, i ara en acabar, el seu vell camió es negava a arrancar.Mentre jo l’acompanyava a sa casa, va romandre en silenci.En arribar, em va convidar a conèixer a la seua família.Mentre ens dirigíem a la porta, es va parar breument enfront d’un xicotet arbre, tocant les puntes de les branques amb les mans.Ja dins de casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seua bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos fillets i besà a la seua esposa.Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.Quan passem prop de l’arbre, vaig sentir curiositat, i li vaig preguntar sobre el que havia observat que havia fet quan entràvem.- “Aquest és el meu arbre dels problemes”, em va contestar.- “Sé que jo no puc evitar tenir problemes en el treball, però hi ha alguna cosa que és segura: els proble-mes no pertanyen ni a ma casa, ni a la meua esposa, ni als meus fills. Així que, simplement, els penge en l’arbre cada nit quan arribe. Després, al matí els arreplegue altra vegada. El més divertit és que... quan isc al matí a arreplegar-los, ni de bon tros en trobe tants com els que recordava haver deixat la nit anterior.”

ReflexióHem de plantejar-nos amb quina actitud portem la càrrega que ens ha tocat, si ens amarga l’existència a nosaltres o als que ens envolten o si som capaços de portar una vida plena i feliç acceptant-la com Jesús acceptà la seua creu.


CANÇÓ: “Quan tot s’enlaira” (Txarango) - https://youtu.be/ozaZ5826SjY

Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules, vaig flotant entremig dels records. I flotant buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten a un món indecís.

Però jo mai, mai, mai, mai seré feliç, com ho he estat aquesta nit, però jo mai, mai, mai, mai...

Quan tot s’enlaira toco els somnis de puntetes junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny, més lluny.

Vaig flirtejant amb la por, navegant entre dubtes vaig somiant amb la teva escalfor. I somiant que tu remes amb mi fins aquella incertesa es fon quan se’ns creuen els camins.

ACTIVITAT: “Poals d’arena”El joc consisteix a dividir als participants per parelles per fer una carrera en un circuit que hauran de repetir varies vegades. Les parelles hauran d’estar lligades pel turmell i hauran de portar un poal xicotet amb 4 dits d’arena durant la carrera, cada vegada que arriben al punt de meta se’ls dobla la quantitat d’arena, de manera que els siga més difícil, així de manera progressiva. En cas que els siga impossible poden unir-se a altres parelles per poder transportar els poals més plens, en aquest cas, guanyaria més d’una parella, se’ls explica que han d’aconseguir repetir fins a portar el poal ple del tot, encara que una parella ho haja aconseguit, la resta ha de seguir fins aconseguir-ho. Si alguna parella que ho haja aconseguit s’ofereix, pot ajudar.

ReflexióUna vegada acabada l’activitat s’avalua el fet d’haver de transportar una càrrega d’un lloc a un altre, que de vegades serà més difícil que altres, i que les condicions o les eines tampoc són les més adients però que amb ajuda dels altres, tots poden arribar a la meta.


ORACIÓ: “Doneu-me un cor noble”

Oh Crist, per poder servir-vos millor,doneu-me un cor nobleun cor fortper aspirar als alts idealsi no per opcions mediocres.Un cor generós en el treball,veient en ell no una imposiciósinó una missió que em confieu.Un cor gran per al sofriment,sent soldat valent front la meua pròpia creui sensible cireneu per la creu dels altres.Un cor gran envers el món,sent comprensiu amb les seues fragilitatsperò immune a les seues màximes i seduccions.Un cor gran per les persones,lleial i atent envers totesperò especialment servicial i delicatamb els menuts i humils.Un cor mai centrat en mi,sempre recolzat en vós,feliç de servir-vos i servir els meus germans,oh, Senyor meu!tots els dies de la meua vida.Amén.

CONTE: “L’hostatger”

Fa uns centenars d’anys va viure un hostatger que sempre oferia als erudits, els savis i els mestres un lloc net en el qual allotjar-se i un menjar calent que portar-se a la boca. Ja de més major, va sentir la necessitat d’estudiar espiritualitat i submergir-se en la meditació i l’oració. Llavors va decidir passar-li la posada al seu fill per poder aconseguir el que ell concebia com una vida més espiritual.El seu fill tenia una ment més de negocis que caritativa, i a mesura que passava el temps es feia cada vegada més evident que no anava a seguir els passos compassius de son pare.Un dels cabalistes més grans d’aquella generació va anar cercar al vell hostatger fins a trobar-lo i li va pre-guntar sobre el canvi sobtat en l’administració de la posada. L’hostatger va explicar: “He cuidat d’aquesta hostatgeria durant dècades, tal com mon pare havia fet abans de mi. Però ara, a la meua edat, em preo-cupa el meu propi desenvolupament espiritual i vull prendre’m temps per connectar amb el Creador abans que el meu temps s’acabe en aquest món”.A això va respondre el cabaliste: “Quan les persones venien a la teua posada tu les convidaves a passar, les alimentaves i els oferies un lloc respectable en el qual descansar del seu viatge. Aquesta, amic meu, era la teua missió en aquest món. Quan arribes a dalt, ningú et preguntarà per què no vas memoritzar els textos antics o vas aconseguir la grandesa espiritual”.

Setmana 2 | “portar la càrrega” Setmana 3 | “Saber rectificar errors”| “Fora egoismes”

ACTIVITAT: “A millorar”

Els participants escriuen, cadascú, en una fulla el seu nom, la dobleguen i la fiquen en una borsa.A continuació cada persona traurà un paper amb el nom d’una altra persona escrit en ell. Ningú ha de desvetllar quin nom hi ha escrit en el seu paper.En el paperet, redacta una “nota de reparació” posant les coses que creu que eixa persona hauria de millorar i torna a ficar la fulla doblegada en la borsa.

Després es tornen a barrejar tots els paperets, i es tria un portaveu perquè els llitja en veu alta. El portaveu els anirà traient un d’arrere altre i llegint-los. Després de llegir el paper, ha d’eixir a arreplegar-lo qui crega que és l’al·ludit, fins que isca el que és de debò, que ha d’agafar la fulla i asseure’s de nou. Tots poden opinar.

“Tu vas venir a aquest món per ajudar-nos a tots a fer el nostre treball. I ja que ens vas permetre fer millor el nostre treball, tu reps totes les benediccions, l’energia i la connexió amb el Creador, de l’estudi i el treball espiritual que nosaltres realitzem. Per tu, cent anys d’estudi no revelaran tanta bondat ni llum com una nit de l’atenció que vas donar a aquests savis”.L’hostatger va agrair al cabaliste l’ensenyament i va tornar a treballar en la posada. Va conrear en el seu fill un respecte per l’espiritualitat, així com un gran ensenyament.

ReflexióTots i cadascú de nosaltres tenim una tasca específica en aquest món. Si complim aquesta tasca, revelem el màxim de llum per nosaltres mateixos i per món. No tothom està destinat a ser un erudit o un guia espiritual. Cada persona ha de trobar el seu lloc, la seua peça única del trencaclosques, en la que fa i dóna el millor d’ella.

ReflexióUna vegada que cadascun tinga un paper en la seua mà, preguntarem com ens hem sentit després de l’activitat. És important descobrir els “defectes” com a coses “a millorar” i acceptar el que veuen els altres en nosaltres.


CANÇÓ: “Puc ser jo” (Whiskyn’s) - https://youtu.be/vN8dJGLLF-w

Els ulls delaten que et fa figa el cor,que ets al fons, que no pots.Que algú ha obert la ferida un altre cop,que el dolor va calant més fons poc a poc.

Que t’han pansit la il·lusió.Però no has de tenir cap porque jo sóc aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.Puc provar d’espantar tots els teus mal sons.Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,i si no, puc cantar-te a cau d’orella una cançó.

Sempre pacient a l’ ombra del teu cort’he esperat sense cap condició.I avui que ens necessitem tots dos,saps molt bé que aquí em tens,que no em moc, com sempre sóc a prop.

Si no et queda cap racód’esperança, puc ser joqui et tregui d’aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.Puc provar d’espantar tots els teus mal sons.Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,i si no, puc cantar-te a cau d’orella una cançó.


ORACIÓ: “Que jo sàpiga escoltar”

Senyor, així com Maria va saber acollir l’anunci de l’àngel, permeteu-me que jo sàpiga escoltar i acceptar el que hui voleu dir-me a la meua pregària, perquè el meu anhel és que la veritat del vostre Evangeli impregne la meua manera de veure, pensar i d’actuar. Amén.

CONTE: “Ensenyaments de Rafiki”

Rafiki és un encreuament entre mandril (si s’ha de jutjar per la seua cara) i babuí (si s’ha de jutjar per la seua cua), que apareix en la pel·lícula animada de Disney, “El Rei León” la trama del qual, basada en la tragèdia “Hamlet” de William Shakespeare, gira entorn d’un jove lleó de la sabana africana anome-nat Simba, que aprèn quin és el seu lloc en el “Cicle de la vida” lluitant contra diversos obstacles fins a convertir-se en el legítim rei.

Rafiki, que viu en un arbre (un baobab), és ancià, savi i es comporta com un xaman. Dóna consells im-portants a Simba quan intenta determinar la seua destinació. El seu nom significa “amic” en Swahili. Els ensenyaments de Rafiki estan plenes de saviesa:

Rafiki: Canviar és bo…

Simba: Sí, però no és fàcil… Se el que he de fer però si retorne, hauré d’enfrontar-me al passat i porte tant temps fugint d’ell…

Rafiki: Oh si! El passat pot doldre però tal com jo ho veig, pots o fugir d’ell o aprendre... Bé, què vas a fer

ReflexióEn la vida res succeeix com desitjàvem, com suposàvem, ni com ho teníem previst. Hem d’acceptar que no controlem el que ens passa. No obstant això, sí que podem controlar el que decidim fer amb això i la manera en què el volem viure, ací naix la necessitat d’estar disposat a dir Si.

Setmana 4 “Estar disponible“

ACTIVITAT: “Maria digué Sí, i jo?””


EXEMPLES DE PREGUNTES:- Porteu les sabates a l’inrevés?- Porteu una peça de roba que no és vostra?- Has demanat perdó hui a algú?- Esteu tots pujats damunt d’alguna cosa o algú?- Li heu dit alguna cosa agradable hui, almenys a dues persones?- Sou capaços de dir els set Sagraments?- Aneu a fer hui dos favors sense que us els demanen en el que queda de dia?- 3 persones de l’equip estan fent el pi, encara que siga amb ajuda?- Podeu fer 50 flexions entre tots en 30 seg?- Sou capaços de fer posar-se de genolls a dues persones cadascú?- Esteu col·locats per ordre d’edats?- Podeu col·locar-vos per nombre de sabata? (els que porten el mateix nombre es posen un al cos-tat de l’altre)- Teniu els ulls tapats amb alguna cosa?





vida anhela









22 anys cap endavant

ORACIÓ: “: Il·lumineu els nostres passos”

Senyor,Som pobres i esperem els vostres dons; som éssers de fràgil fang i esperem l’Alfarer; som esclaus i esperem al Llibertador; som pelegrins i esperem a qui és la Meta; som pecadores i esperem a qui és la Gràcia.Desperteu en nosaltres, Senyor, l’amor a la veritat; susciteu en nosaltres l’esperit d’oració i de conversió i feu que isquem pelegrins a la trobada del que és el Nadal. Concediu-nos, Senyor, arribar a la nit santa de Nadal amb un cor renovat i ple de fe, esperança i caritat.Il·lumineu els nostres passos i feu que la vostra Llum siga la nostra llum. Guieu-nos pel camí que condueix a Betlem, per contemplar allí al vostre Fill estimat i experimentar la seua presència. Vos ho demanem per Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna pels segles dels segles.Amén.

CONTE: “Ensenyaments de Rafiki”

Rafiki és un encreuament entre mandril (si s’ha de jutjar per la seua cara) i babuí (si s’ha de jutjar per la seua cua), que apareix en la pel·lícula animada de Disney, “El Rei León” la trama del qual, basada en la tragèdia “Hamlet” de William Shakespeare, gira entorn d’un jove lleó de la sabana africana anome-nat Simba, que aprèn quin és el seu lloc en el “Cicle de la vida” lluitant contra diversos obstacles fins a convertir-se en el legítim rei.

Rafiki, que viu en un arbre (un baobab), és ancià, savi i es comporta com un xaman. Dóna consells im-portants a Simba quan intenta determinar la seua destinació. El seu nom significa “amic” en Swahili. Els ensenyaments de Rafiki estan plenes de saviesa:

Rafiki: Canviar és bo…

Simba: Sí, però no és fàcil… Se el que he de fer però si retorne, hauré d’enfrontar-me al passat i porte tant temps fugint d’ell…

Rafiki: Oh si! El passat pot doldre però tal com jo ho veig, pots o fugir d’ell o aprendre... Bé, què vas a fer

ReflexióEn la vida res succeeix com desitjàvem, com suposàvem, ni com ho teníem previst. Hem d’acceptar que no controlem el que ens passa. No obstant això, sí que podem controlar el que decidim fer amb això i la manera en què el volem viure, ací naix la necessitat d’estar disposat a dir Si.



vida anhela









ACTIVITAT: “Maria digué Sí, i jo?””


EXEMPLES DE PREGUNTES:- Trobes, almenys, una estoneta al dia per a dedicar-li a Déu?- Has demanat perdó hui a algú?- Estàs confirmat o penses fer-ho en breu?- Li has dit alguna cosa agradable hui, almenys a dues persones?- Perdones i oblides les ofenses que reps?- Vas a fer hui dos favors sense que te’ls demanen en el que queda de dia?- T’has confessat en l’últim any? - Exerceixes algun voluntariat?- Creus que la teua actitud és respectuosa amb el medi ambient i la naturalesa en general?

luz de la paz de belén | diciembre 2017 · beleneko ...el lema de la llum de la pau de betlem per...

Documents