El Betlem de Tirisiti és un espectacle tradicional

de la ciutat d’Alcoi que gestiona el seu Ajuntament i

representa la Companyia de Teatre La Dependent,

amb escenografia d'Alejandro Soler.

valencià

valencià - castellano - english - français

www.betlemdetirisiti.com

gestió / informació:

www.alcoi.org/centrecultural

Ajuntament d’Alcoi

foto

s: P

aco

Gra

u

Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de meitat del segle XIX.

El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n'afegeix també d'altres heterogenis on s'hi reflecteixen costums locals o fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot fins i tot reconèixer. S'ha fet evident que el Betlem té els arrels ben assentats en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.

Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta". Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a dotar-les d'una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic.

Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser siga l'esdeveniment més singular i antic encara viu, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb un element significatiu del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han precedit.

Seu:

A L C O I

Premi Infantil i Juvenil ASSITEJ 2006de Teatre

Las representaciones del Betlem de Tirisiti se celebran en la ciudad de Alcoy desde hace más de cien años y son herederas, quizás casi únicas, de una larga tradición mediterránea de teatros de títeres, en formato pequeño y temática con elementos populares y religiosos. Este sustrato tan particular cuaja en el marco de la industrializada sociedad alcoyana de la mitad del siglo XIX.

El belén, que reúne elementos argumentales conocidos, añade también otros elementos heterogéneos donde se reflejan las costumbres locales o los hechos singulares protagonizados por personajes tipificados u otros que el público puede incluso reconocer. Es evidente que el Belén tiene las raíces bien asentadas en la estima popular y, por ello, el nivel de exigencia respecto a su conservación y difusión, crecen cada nueva temporada. El público se cuenta por millares y la demanda siempre supera la oferta de las Navidades anteriores, obligando a anticipar las representaciones hasta los primeros días de diciembre.

Respecto a la técnica, cabe destacar que los títeres son del tipo llamado "de pie y varilla". Ello quiere decir que los muñecos, montados sobre varillas verticales, corren por el escenario por dentro de unas guías practicadas entre los diversos elementos escénicos. Los manipuladores, desde abajo y al abrigo de las miradas del público, imprimen los diversos movimientos longitudinales, transversales y oscilaciones de las figuras, y llegan a dotarlas de una notable agilidad. Precisamente esta manipulación característica, casi desaparecida a favor de otras como el hilo, el guante o el teatro negro, es uno de los factores que aportan mayor interés al belén, como lo es también la vocalización de los personajes mediante el uso de una lengüeta metálica, el significativo bilingüismo y el papel del narrador que estimula la participación del público.

Como consideración final, haremos hincapié en el gran valor histórico y antropológico del Betlem de Tirisiti de Alcoy. Quizás sea el acontecimiento más singular y antiguo aún vivo, de este formato, en el Estado Español. Estamos ante uno de los elementos significativo del bagaje cultural colectivo. En el caso del Tirisiti, podemos hablar de un trasplante vigoroso desde otra época que nos acerca a la sociedad de antaño y a las generaciones que nos han precedido.

For over one hundred years the puppet performance known as the Betlem de Tirisiti have been held in Alcoi and constitute what is perhaps a unique example of the Mediterranean tradition of puppet theatre created on a small scale and reflecting popular and religious themes. The Alcoi version is imbued with the influence of the social and industrial realities of 19th Century Alcoi.

The Betlem portrays a series of well-known storylines and incorporates local colour and lore by portraying specific characters and events in such a manner which can easily be identified by the audience. The representation has become enormously popular and quality is demanded in the overall concept. Each year more resources and coverage are devoted to it and each year numbers swell as thousands flock to see it. Each Christmas audience records are broken and show organisers are forced to bring forward the beginning of the performance season to the first few days of December.

As for the performance technique, the puppets are of the "upright rod variety"; in other words the figurines are held up by rods which in turn run up and down grooves set into the floor of the stage set. The puppeteers, below the stage and unseen by the public, control their movements across the stage in all directions as well as any oscillating movements; they skilfully bestow extraordinary agility on their puppets. It is precisely this puppetry technique that particularly draws our interest as it is very rare today indeed. We tend to find more of the following genres of puppetry: the string variety, glove puppets and shadow puppets. Other rare and distinctive features are the vocalisation by way of a metal tongue-bit in the puppets, the bilingual character of the storyline and the active role of the narrator which stimulates audience participation.

As a final consideration, we must not forget the significant historical and anthropological value of Alcoi's Betlem de Tirisiti. It may be the oldest surviving puppet show in the Spanish state. It constitutes an outstanding and singular testimony to an array of elements representing a collective cultural heritage. The Tirisiti puppet performance is a transplant from another era which is very much alive and kicking, bringing us closer to the society and generations of the past.

Les représentations de la Crèche de Tirisiti ont lieu dans la ville d'Alcoi depuis plus de cent ans et sont héritières, peut-être même uniques, d'une longue tradition méditerranéenne de théâtres de marionnettes, de petits formats et thématiques avec des éléments populaires et religieux. Ce support si particulier fonctionne dans le cadre de la société

eindustrialisée d'Alcoi de la moitié du XIX siècle.

La crèche, qui réunit des éléments argumentaires connus, ajoute également d'autres éléments hétérogènes où se reflètent les coutumes locales ou des faits singuliers joués par des personnages typifiés, ou d'autres que le public peut même reconnaître. Il est évident que la Crèche trouve ses racines bien ancrées dans l'estime populaire et, pour cela, le niveau d'exigence en ce qui concerne sa conservation et sa diffusion, croît à chaque nouvelle saison. Le public se compte par milliards et la demande dépasse toujours l'offre des Noëls précédents, obligeant à anticiper les représentations aux premiers jours de décembre.

En ce qui concerne la technique, il faut remarquer que les marionnettes sont celles que l'on nomme "debout et baguette". Cela signifie que les marionnettes, montées sur des baguettes verticales, se déplacent sur la scène grâce à des guides installées entre les différents éléments scéniques. Les manipulateurs, depuis la partie du bas et à l'abri du regard du public, effectuent les différents mouvements longitudinaux, transversaux et les oscillations des personnages, parvenant à les doter d'une agilité remarquable. Précisément, cette manipulation caractéristique, presque disparue à faveur d'autres comme le fil, le gant ou le théâtre noir, est un des facteurs qui apporte le plus d'intérêt à la crèche, de la même façon que la vocalisation des personnages à travers l'utilisation d'une languette métallique, le bilinguisme significatif et le rôle du narrateur qui stimule la participation du public.

En considération finale, nous soulignerons la grande valeur historique et anthropologique de la Crèche de Tirisiti d'Alcoi. Peut-être il représente un des évènements les plus singuliers et anciens encore existant, de ce format, dans l'Etat Espagnol. Nous sommes face à des éléments significatifs du bagage culturel collectif. Dans le cas du Tirisiti, nous pouvons parler d'une greffe vigoureuse depuis une autre époque qui nous rapproche de la société ancienne et des générations qui nous ont précédées.

castellano english français