Luc i les seves aventures cogombràstiques

Un matí assolellat, un científic boig va aconseguir que un cogombre cobrés

vida i al matí següent, el científic boig va veure que el seu laboratori havia

explotat!, i com que va ser culpa dels cogombres, va decidir matar-los.

Mentre, els cogombres, en un jardí, van construir un poblet amb fulles i

trossos de tronc. Quan ja ho van acabar, van descobrir que dins la caseta tan

humil, hi vivia una nena amb els seus pares i un germanet d'un any.

Un dia d'estiu la nena que es deia Jessi va

veure un cogombre, i quan l'estava a punt de

menjar, va escoltar una veu que deia:

- Si us plau no em mengis!

- Qui parla? - va preguntar Jessi.

- Sóc el cogombre Luci. Jo l'únic que vull es

que siguis la meva amiga.

La Jessi, super, super emocionada va cridar:

- Siiiiiiiiiiii...!!!!!!!...es clar que sí. Voldràs

recórrer el món amb mi?

- No ho sé, ja t'ho diré mes endavant.

Aquella mateixa nit, la Jessi es va aixecar del llit per menjar-se un cogombre.

Però sense voler, es va menjar en Luc, el seu amic cogombre, i se'n va

tornar al llit...

Pel matí la Jessi va anar al concurs de gimnàstica rítmica. Mentrestant, al

jardí, tot el poblat de cogombres intentaven localitzar en Luc. Quan van

tornar del concurs, tots els cogombres del poblat van escoltar en Luc des de

dintre la panxa de Jessi dient:

- Auxili, auxili! Estic atrapat a la panxa de Jessi. Traieu-me!

Els cogombres, quan la Jessi es va quedar adormida, van lligar-li una mini

corda al nas i van agafar en Luc quan estava a punt de digerir-se.... i ho van

aconseguir!

Mentre, el científic boig va quedar amb la màfia per fer un tracte, però...

-En comptes de donar-li un milió, el mataran!

El poble de cogombres van córrer a la disco a celebrar-ho amb un pastís

enorme de xocolata i nata que mesurava un metre!

Per la nit Luc no podia dormir i va començar a comptar les aventures.

- A veure, quantes aventures he tingut? He fet explotar i enfadar un científic

boig; després he trobat un jardí on he trobat una noia guapa, molt guapa;

després se m'ha menjat i els meus companys m'han tret de dins l'estómac

quan tenia els peus desfets! Quin cap de setmana més mogudet, però al

final, en el fons, ha estat divertit.

Riiiiiiing... plof!

- Quin cop més fort m'he fet. Blup!

Genial m'ha sortit una oliva i me la tindre de petar uij,uij! És amb pinyol.

Jo avui havia quedat amb la Jessi.

- Toc, toc, toc...

- Si?

- Hola, fill meu. Sóc la mama! Si us plau em pots obrir?!

- Si, mama, ara vaig a obrir-te, és que vaig en calçotets!

Nyoc!

- Hola, mama.

- Fill encara vas amb calçotets!

- És igual.

- Què passa fill?

- Que, que,... que volia sortir amb la Jessi però, però,... però no puc perquè

m'ha sortit una oliva gran i fastigosa al nas ue,ue,ue...!

- La mare d'en Luc el va maquillar.

- Ja està fill.

- En serio?

- Si!

- Gràcies mama, ets la millor!

Va anar a la cita i...

- Ja, ja, ja...Luc, perquè t'has disfressat de pallasso?

- Per, per...

- Tens alguna cosa a dir-me Luc?

- Si! però no te n'enriguis de mi.

- Què és?

- M'ha sortit una enorme oliva amb pinyol!

- No passa res. Ah, sí. Jo també tinc alguna cosa a dir-te. M'ha sortit un gra

al front! ue,ue,ue...!

- No cal que ploris, jo et comprenc.

- Si? - diu Jessi.

- Si, tonteta! -diu en Luc.

- Adéu, Luc.

- Adéu, Jes.

De sobte, quan en Luc anava a casa seva, es va trobar amb un gra de

pol·len que havia deixat anar el senyor Estam.

- Què és això? - digué en Luc.

- Espera un moment, són les instruccions per treure's un gra i una oliva amb

pinyol a la vegada!!!

- !Que bé! Bé, si no hi ha més remei...

- Luc en arribar a casa va sentir el

telèfon:

Rrrinnggg!rrinnggg

- Si? - va contestar la Jessi.

- Hola, Jessi, quedem demà on

sempre?

- Si és clar!

- Adéu Jessi.

- Adéu Luc.

L'endemà van quedar on sempre i ara

veieu el que va passar:

- Hola, Luc.

- Hola, Jessi. T'he de dir una cosa molt difícil d'entendre.

- El què és Luc?!

- Doncs que vaig trobar el remei pels grans i els pinyols. Ui!, perdona vull dir

de les olives amb pinyols

- Ah, si?

- Si!

- Doncs, llavore'ns explica-m'ho.

- Doncs és que tu i jo...

- Què, tu i jo, què?!

- Bé, que ens hem de casar!

- Què?

- Et vols casar amb mi? - va preguntar en Luc.

I tot seguit la Jessi li va fer una bufetada i després va dir:

- Luc sóc massa petita, mai em casaré amb tu! Noooo!

Luc tot seguit va fer:

- e,ue,...mama, mama la Jessi m'ha pegat!

La Jessi va començar a cridar:

- Perdó, Luc. Si us plau Luc, perdona'm!

- Ho sento Jessi ue,ue, massa tard!

Mentrestant en un bar, els terroristes...

El científic boig va dir:

- Porteu els cogombres?

- No!

- Ara m'heu de pagar!

- I just després, els terroristes, van disparar tres cops al científic!

L'endemà al jardí, la Jessi i en Luc es van asseure i...

- Luc em vull casar amb tu, ara mateix!

- Val.

El Luc va començar a grunyir i...

- Jessi et vols casar amb mi?!

- Si! - va contestar Jessi!

Però...Què?! ¡¿Què és aixo?!

- Són els terroristes que volen matar els cogombres!

Luc i Jessi van córrer dins de casa, es van fer un peto i...

- Però, què es aixo?

La Jessi es va convertir en la cogombra més guapa del món i, de retruc, va

tornar la pau mundial. I els dos es van muntar a l'escúter d'en Luc i se'n van

anar a recórrer aventures junts pel món.

Encara hi ha gent de la Xina que sovint els veu al seu jardí!

FI