LLUM D'OLIbutlletí informatiu de

l'Agrupació Cultural de Porreres

2>*/>.¿*9«i x/w núm. 12 abril 1.981

\s<S>cP <<&*v ,>r^

<^.<^è-

ELS NOMS

¿&•'•'^^

RRERS

el dimoni de

sant felip i

altres herbes

LA NIT

* # *alcoholisme i

partforana

OTICIARI

l'aìuntament canviarà els noms dels carrers

A la se¿.aio extraordinaria ilei pa_s_sat dia 10 de març l 'Ajuntament dePorreres aprovà en el seu cinquepunt la proposta del Tinent de Bat_Ile Rafael Pioornell relativa a larotulació en la nostra llengua delsnoms dels carrers de la vila,quanIen possibilitats eoonòmiqueo ho

permetin i que també es retorninels noma antics i populars següents-C/. José Antonio Primo de Rivera

per CARRER DES POU FLORIT-C/. Conquistador per CARRER DES

VENT.-C/.Calvo Sotelo per CARRER D'EN

VEIET.-C/.Queipo de Llano per CARRER DE

L'ALMOINA-C/.Capitán Crespí de Valldaura

per CARRER NOU.-C/. General Goded per CAHHER DE

_ SA GALLA.

—U/ . General r ranco iter o.tiiuuwi i-un.--JOR.

Aizi mateix s'acordà canviar els Be^güentsi

-C/.Héroes del Baleares per ILLESBALEARS.-C/.In de Julio per REI JAUME I.

-C/.Dr.Magín Vaquer per MOLÍ D'ENNEGRE.

-C/.Francisco Rosselló per CARRER

DE SA COOPERATIVA.

-C/. General Mola per RECTOR LLOM

PART.

Com es pod veure es restituiexen

les denominacions populars correc-

tes i en els casos dubtosos com Ge-

neral Mola o 18 de Julio s'ha deci-

dit per noves denominacions que ens

semblen vàlides.Pel que sabem s'haseguit el criteri que nuggeriem alnostre particular estudi "Els Car-rers de Porreres" a la major part

dels noms i en el oas dels alternatius (Rei Jaume 1, Illes Balears,etc)

hi estam d'acord.Felicitam al nostre Ajuntament per

aquesta important decissió que ve-nia essent llargament demanada perdiversos estaments del poble.Es u-

na notícia aquesta que ens plau do_

nar i creim que la normalització

lingüística ha donat una passa prou

important pel que fa a la total re_

tolació en la nostra llengua delsrecons porrerencs i a la vegada es

reconcilia socialment i moralment

amb els noms populars usurpats en

motiu de la contenda del 36-39.

Esperem que aquest acord municipal

es realitzi sensa massa demora i,

cosa molt important,que la gent eo

menoi a utilitsar els noms propo-

sats al canvi,tant de manera im-

presa com oral amb tota naturali-

tat.Sols així aconseguirem resta-

blir la normalitat.

JOAN BARCELÓ

RECUPERACIÓ D'UNA

TRADICIÓL'ajustioiament de la Jaia Quaresma i

del Jai Camal dels llargs quaranta diesde -privació que es viuen a Porreres vatenir lloc el dijous dia 26 de març a laPlaca,va esser una agradable retrobadaamb el passat.No falta comentar gairebéel que és aquesta festa ja que l'Ajunta-œent a través de la seva Comissió deCultura en donà una explicació detalla-da i segurament haureu llegit aquest es-crit.. Sols ens resta felicitar als seusorganitzadors,actors i creadors i fer-lis arribar el reconeixement de que es-peram novament la serrada de la Jala il'esbutzasient del Jai a mitjan corema del'any que ve.

10 anys de l'agrupacióEnguany es compleixen els 10 anys que"la

nostra Entitat fou fundada,iniciant senseinterrupció una tasca dins el camp de lacultura,la llengua i la vida illenca en general i porrerenca en particular,amb unesfites prou clares,que fins avui i esperamque en la resta dels dies la mantenguin fidel als principis fundacionals.

Sembla evident que l'Agrupació Culturalde Porreres ha arribat a una maduresa,queha tornat gran i també que una efemèridescom aquesta no pod passar desapercebuda.A-nunciam que en el decurs dels propers me-sos celebrerem—diriem que convenientment-una sèrie d'actes conmemoratius a la vega-da que s'enllestiran uns quans treballs periodistics d'aquests 10 anys primers.

LLUM D'OLÌ butlletí informatiu de T A.C. P.n. T2 abril 8T

D.L. PK! 76/1979 {impíè» en offset)Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES .Carrer d« l'Almo!»»,6?, 1er •• E_ls articles publicats reflaxen únicament l'opinió d«ls

; seus autors.

EL NOSTRE PASSAT

algunes notes sobre el cadirat del cor

de l'església parroquial per Mari* BerceloY Crer pi"

Sobre els erri i rats fie corsmedieval s mal 1orquinu no . >o 'nsap rrassa COK«. Així i tot éssabut que a mi t.i Mn sepie XIVel mestre Antoni C'inirrodon enconfeccionava un per n la Seude Ciutat i probriblement tam-bé en devia tenir 1 'esglésiade Sr;nta EulrMía que era laprincipal església parroquialde Ciutat.També els dos prin-cipéis convents tingueren no-tables obres "ie eadirats: elde Sant Domingo cornencat el1376 i la comunitat de fran-ciscans el dia 13 d 'octubrede 1447 contractiva la con-fecció del cadirat del coran.b el mestre barceloní Ma-cià Bonafè que constaria de66 cadires a imatge del queconfeccionà anteriorment pera la parròquia du Santa Ma-ria lei War de la Ciutat Com-tal.

Aquest cadirat o'ha con-servat substancialment finsals nostres dies després depassar per diverses vicissi-tuds.L 'any 1611 fou traslla-dat del seu primer emplaça-ment cap fi 1 'absi s.Seguramentseria per aquestes datesquan es dividí: 41 cadiress'incorporarien al nou empla-

çament i ?4 es trasl 1 adariena la parròquia de Porreresde les quals en conservam ?2.

Com a característiquesmés notables d'aquest caiiratcal destacar que la part su-perior està treballada ambmotius fitomòrfics i zoomòr-flcs; en canvi els medallonslaterals solen portar majori-tàriament decoració de car^tc-ter bíblic,eclesiàstic o fa-bulístic.

Macià Bonafè s'especia-litzà en cadirats de cor,en-cara que no deixà de bandael treball de retaules,doncssabem que treballà a més delde Santa Icaria del luar i elde Sant Francesc de Ciutat,en el de Manresa (143í).Vic(1440) 5 el 1456 se li adju-dica el cadirat del cor baixde la Seu de Barcelona.

l'erulit porrerenc Joan FE-LIU recollint una opinió deJon.rp M'-' QUAWí ADO, com P;.rti datambé per Antoni FURIÒ,diuque segons la tradició aquestcadirat de Porreres va pert.*!-nyer als templari s encara quepossiblement se'ls confonguiamb els monjos de La Real jaque la seva construcció ésmolt posterior a l'extinciód'aquesta orde militar.Mésfiable sembla l'opinió del

P. Gaspar MTINAR i del P. Ga-briel T.LOMTART (del qual hemobtingut la major part d'a-questa informació),els qualss'inclinen per l'opció de quèles nostres cadires són partdel cadirat de S'int Francescja oue si comparam la cons-trucció i la decoració delcadirat d'anuest convent i elde la parròquia de Porreressembla segur que degueren for-mar oart d'una mateixa obrai que no són còpia un de 1'al-tre ho demostra el que no serepeteixen els temes.

BTBTTOCRAFLA:

FELIU.Juan: Noticias históri-cas sobre cl santuario de Mon-tesión de Porreras.(Noti cias•ampliativas sobre la Hi r.toriade Porreras).Felanitx,Ed. Ra-món Llull.1976. Pg. 194.

T.LOMFART.Gabriel: Misceláneade arquitectura y plastica sa-cra mallorquina (siglos XTII-XVI)."Analecta Sacra Tarraco-nensia" vol. XI.VI .Barcelona,1973. Pg,. fc3-114.

MUNAR,Gaspar: Història de Por-reres.Vol . II.Palma,GràfiquesMiramar,1979. Pg. 47.

PIFERRER,Pablo y QUADRALO.Jo-sé M*: Islas Baleares.Palma,1969. Pg. 51?.

A TOTS ELS SOCISif DIMECRES DIA 15 D'ABRIL (SETMANA SANTA)

A LES 9 DEL VESPRE :

JUNTA EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS PER FER LA .PROGRAMACIÓD'ACTIVITATS DEL TRISMESTRE.

LOCAL SOCIAL

t, ESPERAM LA TEVA PRESENCIA J

T T T T T T T T

Reoord.au 15 d'abril a les 9 del vespre!J.J.J.J.J.XJ.J. ' "

COL-LABOR ACIONS

el dimoni de sant feüp

i altres herbes

El dimoni encara està esflo*-rat.

Ben decidit a sicatritzar lesnafres d'en Berrufet, que potésser símbol de tantes cosas fo-tudes, o pal pas del temps, oper la negligència d'algú. Hamdecidit fer rifes, colectes, pr_esentacions i tot al que estiguia mà per poder dur a terme unacampanya multitudinària amb totsels que vulguin col·laborar amb«quest moviment que podria desemboçar en la conservació de tantsd'objectes i edificis porrerencscom tenim.

Sé, veig, comprenc que partimde zero per restaurar el cap deldimoni gros de Sant Felip, i ensatrevim a somniar... qui sap, qj.sap, amb objectes, eines, etc. iqualsevol futimesa que vengui amà. Somniar, somniar... i som-niar de despert perquè no fer unmuseu a Porreres i per Porreresde tot quant som i tenim, tantescoses com arrosseguem de calaixen calaix, de racó en racó, finsque al dairer el foc les se men-ja.

Podria ésser com he dit totd'una un moviment de masses, detothom, no de cap entitat parti-cular, perquè llavors les socie-tats més fluixes se senten subo£dinades a les més fortes. No un[(luseu Parroquial, llavors no hicabria lo profà i el que fos delclero regular o no diocessa, ¿comli enfonyam?. No convé de cap manera que caigui dins cap vertentpolítica, perquè uns i altressense excepció cerquen comandari figurar, els interessa més elpartit que la comunitat. Per ami això és un sacrilegi com 3u-des. Un poble se salvarà no perla quantitat de partits políticsque tengui. Se Salvarà per l'a-mor que tenguin no a un partitsinó al poble els que estan al'administració econòmica i política.

Amb l'experiència primera de lacolecta del dia de Sa fira, vé-rem que podem confiar i seguirendavant puix que el resultatfou positiu.

Aquesta experiència ens ense-nyà que no podem confiar, tantde bo sigui això un estímul pertots els que apreciam de veresel poble i les seves coses.

lisper que entre tots trobemla fórmula per resoldre favora-blement aquesta proposta.

Si algú diu qui és aquestper somniar tant fort, o quis'ha pensat ésser ell?, noméscontestaré que som un porrerencque estim molt Porreres, mésque a mi mateix i fa estona queho demostr, i vaig veient i co-neguent poc a poc qui estimamés casa seva.

Així, que el Dimoni seràrestaurat i quedarà a Sant Fe-lip de Porreres, perquè és dePorreres i ningú més que elsporrerencs coneixem les infer-nals fetxories mafitofèliques.Que per molt d'anys puguin els"Hermanos" guardar no la caras-se, del dimoni que poc val, si-nó tot el patrimoni invalora-ble que el poble durant tantsd'anys ha anat acumulant a tiavers dels felipneris.

Hi ha més beates a confessar:fent volar la miloca del meu pejnsament imaginatiu, i donant fildonant fil he allargat la vistai .ne som trobat com aquell quediu sense voler amb una rata pi-nyada, peludeta tota ella, per-què, si, era famella, i bé quese veia que criava, tenia el br¿gueret remogut i tot, amb aque-lles dentetes afilades qua enso-taría ametlles verdaretes, ambaquelles ales que pareixien bra-ços alats, i així me n'he iacoi_dat de quan érem nins els qui a-ra ja no ho som. Que aprop daisllums del carrer, els vespres j_ugàvem amb el sol ii la lluna nopoden dir pruna o als quatre caritons, amb una canya llarga mirà-

vem de tomar-ne qualcuna de ra-ta pinyada, i noltros no fumà->vern porros, però fèiem fumar ales ratys pinyades i fins i totqualque dragó.

Oh aquell temps! d'entreteni-ments innocents, sense malícia,que ens dedicàvem a cercar niusa tomar oronelles, a tocar bau-les i tirar tets.

A fer llieteres dins l'ordio la blatera perquè donava gustfer corregudes per dins els sembrats d'aquell caminoi de (ïlonti-Sion. Des del molí d'En Neyreatravessant l'immensitat oceàni-ca dins la mateixa desembocaduradel nostre riu porrerenc la po-ruga. Feia por pels infants atravessar el "lïlare Nostrum" profuncien l'imaginació que no en la re_alitat, sense saber nedar, ni te-nir a mà pastereta ni vapor. Eiamés que una odisea que acabavaa vegades amb la tràgica patina-da, amb la consequent culada dinsel bassiot.

Travessures de gent menuda qjeno fa mal més que amb allí)arriben a rubar ametllons i al-barcocs verds. La gent gent granarriba més enfora quan no amb lallengua.

I camina caminaràs més enda-vant te faràs cap a fflonti-Sioncorrent com a cans llabrers perla carretera vella per poder ti-rar la pedra a la Creu del revoltque és la darrera que hi ha quanpujam, ja que era advocada pera comanar infants petits, perquènomés els nins estaven a lïlonti-Sion, perquè les nines estavendepositadas a la Creu d'En Net.Quantes vegades escoltàvem laporta de la sacristia per si lessentíem plorinyar. Ara estam aun temps de "desenfreno". LLavorsens manteníem de fam i de menti-des, ara, de mentides i de "pianso". Certament que el "pienso"és una mentida, quan no un vene-no, el mal ós que aquesta mentidaaquest veneno és una font d'in-gressos de més caudal que no ar-rossega el riu Amazonas.

O per la dressera, butantbotant, amb afelagadures lleugeres, taiman bèstia,orat,per arribar més prest a iescadiretes, un reveli de socanuosa i brancarn escaramè liâtque l'enginy supos de caça-dors havien fet per poder es-perar a l'aguait còmodamentfent créixer tres o quatre a-planades talment asaeients,perquè la llarga espera delconill atrevit i dissortat norésultas tant molesta ni cans_ada.

Arribar primer a les cadi-retes era el triomf que supo-sava el premi de seure méstemps i poder clamar a totpulmó, som el primer!

La construcció de la novacarretera feu desaparèixerles cadiretes, aquell ullastred'un cop de destral. Serà sím-bol que el progrés i civilit-zació són una estrucadora deles tradicions, una arma des-tr uctora.

Q nu és possible guardarantigualies per donar pas al'adelantament?

Per fer grava hem d'esmico-lar un puig, però serà neces-sari fer desaparèixer cadire-tes i engronsant engronsantfer cruixir un puig enviant amal viatge, soca, relam i brajnques de l'arbre esponerós, vidaesdeveniment i Historia tan no_strada com el més càlid betecdel cor porrerenc, fflonti-Sionés Porreres i dir Porreres ésdir lïïonti-Sion.

Tanmateix, no és vera? quequan un té set el millor asl'aigua fresca de l'ull de lafont, a què sns agradi beurequalsevol potingue de proceder^cia estrangera per demés engi-nyosa per fer un perpaganda e—conomicament favorable per ellsen que hagin de fotre mitja hu-manitat.

Tanmateix no érn. vera? què ésmés bona l'ombra d'un tamarell,

mata, pi o sivina que sigui a lad'un paraigües de platja, de te-la, de fenàs, o de faies, és queno pot ésser que la set ardenta,embriagadora set de doblers, deperèixer, de voler esser, faci

passar una pala "Caterpillar" perfer una sembrada de sombrillas iparaigües i llieteres provocado-res i ... "Uiva España" i deaprés... democràcia, llibertat. Antesanàvem a la Ràpita amb el carroa nedar i descansàvem a 1 'ombrad'una sivina, nedàvem dins aiguaneta, tranquils "l'illa de lacalma" i anava malament.

Ara esquivant vidres i llau-nes per no acabar amb els peusmesells de talls per arribar auna aigua mig contaminada, veuremames alloure, i pagar uns durosper una ombra d'un carritx queper ventura han vengut a robara un pinar nostre. Ara va bé.

Hi ha més beates a confessar?Qui sap, entre l'herbatge atapiti humitatjat sempre pot sortir ibotar qualque granot.

Itlirarem si atalaiam qualquecosa i sinó ens fan callar lesautoritats anirem dient...

Fins demà.JAUME ROSSELLÓ VERGER

^^ ^^ X^ JC JC X Jl X

Barcelona,29 de març 8l - - - BenTO1"e rc»^~"cuiturai de p—de poesia deL^H^t^1^ Aposta» on hi han Un Gon,^±

al „eu ser^à Joan. ¿^^ * dedicatola que C fet-¿ii?**«™»ei 6 J*S £ 8qo (7fe:: Tma que s^ai S»..

pe, ^Tjfu^/llr mort^asi -^wVTVïïïïque es va -vaig trobar una còpia dins d^ ij *1" ^6^ escritMoltes fàcies í

Damià Barceló i CulleresP-S. Us adjunto un llibre rta- - -ita, i :;: xr^ îrirr r4-:1 —

i")*« -,e MailOTOS al fc oatr -MMtot«-

—

CARRERS PÛRRERESDes de fa rnolts de temps

l'Agrupació Cultural insis-teix sobre la necessitat delcanvi dels noms d'alguns ca-rrers de Porreres i la sevaretolació en la llengua demallorca. Els noms popularsque la gent dels pobles deMallorca dóna als seus car-rera, formen part del nostrepatrimoni cultural i, per a_ixò, es fa precís la normali_tzació, la qual, en aquest casconsisteix únicament en l'ofi^cialització .

Dauant la imminència delscanv/is, crec que una sèried'orientacions d'índole lin-guistica poden ser útils pera la comissió que se n'enca-rregui.

L'opuscle que l'any passatva publicar en Joan Barcelóés de molta utilitat i són a£ceptables gairebé les propos-tes que hi fa. La font de do-cumentació que va utilitzarés bona i, a més a més, va t_enir molt en compte, a l'horad'adoptar una o altra solucióel criteri de la sensibilitatde l'usuari.

En els casos en què un ca-rrer sigui designat de duesmaneres distintes i ambduesacceptables (nom popular/nomoficial adequat a la nostrarealitat cultural), sens dub-te, l'elecció ha d'afavorirla forma viva i, si es creuconvenient, el nom desplaçatpot passar a ésser el d'unaltre carrer que tengui el >nom oficial poc adient i man-qui de nom popular.

Fetes aquestes observacionspodem passar a veure quins sónels aspectes lingüístics a t_enir en compte:

a) En tots els casos s'hade retolar la placa amb lespreposicions i els articlesque la correcta sintaxi exi-geix. Així, si són inaccept_ables retolacions com "CarrerUent", "Carrer Bastard", t aníbé ho són "carrer 31 de De-sembre" i"Carrer Pare Holina"

La retolació correcte seria:"Carrer des Uent", "Carrerd'En Bestard", "Carrer del31 de Desembre" i "Carrer del'Pare IKlolina".

b) Els articles EL i ES, iles seves variants, no s'hand'usar de qualsevol manera;s'ha de respectar, en els to-pònims, l'us que en fa lallengua parlada. No hem d'es-criure "Carrer del Sol" ni"Carrer del Call", però tam-poc s'admetrà "Carrer de saCaritat" (deim "ses monges dela Caritat") ni "Carrer de saGlòria"; les formes correctesseran: "Carrer des Sol", "Ca-rrer des Call", "Carrer de laCaritat" i "Carrer de la Glò-ria".

c) La unió de la preposi-ció DE i la forma plena del'article ES admet dues solu-cions: DES i D'ES. Es evidentque en tots els rètols s'had'adoptar la mateixa i areeque la més convenient es laprimera (DES), és més senzilla(evita possibles escripturesincorrectes: DE'S) i de cadadia és més utilitzada. La unióde DE i EL només admet el re-sultat DEL.

d) L'article masculí pluralderivat de IPSE admet dues fo_rmes: ES i ETS. Per simplifi-car l'ús d'aquest article ifer-ne el paradigma d'abastmés general és convenient ut_ilitzar la forma ES.

Si aplicam aquestes nor-mes «la noms dels carrersque va proposar en Joan Ba£celó, el nom de tots els ca-rrers de Porreres hauria dequedar de la segUent manera:1. Carrer des Pou d'Amunt(actualment Santa Cruz).2. Carrer d'En Frau (Frau)3. Carrer del Reverend Agus-tí Font, Pvre. (Rvdo.AgustínFont, pbro.)4. Carrer d'En Nunyo Sanç(Ñuño Sanz)5. Carrer de l'Hospital (Ho_spital)

6. Carrer de la Caritat (Cari^dad)7. Carrer de sa Rectoria (R6£toria)8. Plaça d'En Lluc/Plaça deLluc (Antonio lYlaura) (1)9. Sa Plaça (Plaza de España)10. Avinguda del Bisbe Campins(Avenida del Obispo Campins)11. Carrer des Pou Florit ( j£só Antonio Primo de Rivera)12. Plaça de l'Església (pza.de la Iglesia)13. Carrer des Pont (SantiagoRamón y Cajal)14. Carrer d'En Sala i Uerd(Sala y Uerd)15. Carrer Nou (Capitán Cre_spi de Ualldaura)16. Carrer d'En Sala (Sala)17. Carrer dels lïlags/des [flags,dels Reis (flags. (Magos) (2)18. Carrer del Fr. Bonavent_ura Sitjar (Fray BuenaventuraSit jar)19. Carrer del Fr. JuniperSerra (Fray Junípero Serra)20. Carrer Tort (Costa y Liabera)21.Carrer de ses Fabriques.(José íflaría Quadrado)22. Placeta de Santa Catali-na Thomas Aplaza de Santa Ca-talina Thomas)23. Carrer de la Dama (Dama)24. Carrer de N 'Orell (Brell)25. Carrer del 31 de Desembre(31 de Diciembre)26. Carrer de la Trinitat(Trinidad)27. Carrer de la Donzella(Doncella)28. v. nota 3 (Cid)29. v, nota 3 (Gran Capitán)30. Carrer de Sant Jaume(San Jaime)31. Carrer d'En Bestard(Bestard)32. Carrer de sa Uileta (Ui-leta)33. Carrer de la Rosa (Rosa)34. Carrer ilei Pare Molina(Padre Molina)35. Carrer de sa Cooperativa(Francisco Rosselló)36. Carrer d'En Uellet (Cal-vo Sotelo) (4)

37.-Carrer d'En Roig de Lluís(Luís)38. Carrer des Call (Call)39. Carrer de l'Almoina (Ge-neral Queipo de Llano)40. C'-arreró de ses Pusses/Ca-rrer de ses Portasses (Porta-sas)41. Carrer d'En Ramon Llull(Ramón Llull)42. Carrer de sa Calla (Gene-ral Coded)43. Carrer de Vent (Conquis-tador )44. Carrer de sa Roca/Carrerde ses Roques (Roca)45. Carrer de sa Torre (Tor-re)46. Carrer d'En Monroi (dflon—roy)47. Carrer des Canonge Barc_elo (Canónigo Barceló)48. Carrer des Molins (Moli-nos)49. Carrer d'En Cerdà (Cerdà)50. Carrer de Passaratx (Pa_ssar aix)51. Carrer d'En Jaume II (3a_ime II)52. u. nota 3 (Héroes del Ba-leares)53. Carrer major (GeneralFranco)54. Carrer de sa Teulera (Du_lzura) (6)55. u. nota 3 (18 de Julio)56. u. nota 3 (Cristóbal Co-lón)57. Car rer de Ponent/Carrerde Porrer í (Poniente)58. Carrer de fflonti-Sion(iïlontesión)59. Carrer du rílosèn Cabrera(fílosén Cabrera)60. Carrer del Príncep (Prí_ncipe)61. Carrer des molí d 'En Ne-gre (Doc tor (ïlagín Vaquer )62. Carrer des Escul tors Mo-63. Carrer des General An-toni Barceló (General Barce-ló)

64. Carrer del R e w e r e n d Jau-me Pflulet, puré. (Rudo. JaimeMulet, pbro.)65. u. nota 3 i 6 (Generallïlola)66. Carrer des Parents (pa-rientes)

67. Car re r de Sant Roc (SanRoque)6B. C a r r e r de la Gloria (Glo-ria)69. Carrer de Sant Felip/Ca-rrer des C amp7G. Carrer des Sol (So l )71. Carrer de sa Lluna (Luna)72. Carrer de Sant Alonso Ro-dííguez (San Alonso Rodríguez)73. Carrer des Duzay (Duzay)74. u. nota 3 (Goya)75. u. nota 3 (Balmes)76. Carrer des Pou Rouât (LuisVives)77. Carrer des Horts (Huertos)78. Carrer d'En Joan Feliu(Juan Feliu)79. Plaça des Pou Nou.

NOTES:(1) En aquest cas s'hauriade saber si el nom ha de ferreferència a la família queuiu a la Plaça o al monestirde Lluc. Com era originària-ment?(2) Es un cas molt semblanta l'anterior. El nom fa re-ferència a la família o alsReis? Si fos el primer cas,seria admissible "Carrer desmagos".(3) Com que el nom oficialno és molt escaient i tutsaquests carrers no en tenencap de popular, seria convé—nient aprofitar-los per po-sar-hi noms que han estatdesplaçats d'altres carrersi que interessa mantenir onom que ualdria la pena in-troduir. Per exemple: "Ca-rrer del Rei en Jaume" (mi-llor que "Conquistador" ique "Jaume I"), "Carrer d'EnJaume III","Carrer del ReiEn Sanç", així tendríem totsel monarques del Regne demallorca,"carrer de MossènMiquel Costa i Llobera","Carrer de les Illes Balears"•Carrer des Agermanats", "Ca-rrer del Pare Ceruera", "Ca-rrer d'En Joanot Colom", atc.(4) Carrer d'En Vellet o Ca-rrer d'En Veiet? El parlarde Mallorca en algunes parajjles que s'escriuen amb LL hipronuncia una _i o fins i tot

en alguns pobles," no hi pro-dueix cap so. Que pronunciemi_ o pronunciem 11 depèn del'etimologia de cada paraula(del seu origen). La llengualiterària només admet l'es-criptura amb LL, però en elcas dels topònims podria ac-ceptar-se la grafia _!_. Noobstant altres topònims quepresenten el mateix fonemasempre s'han escrit amb LL,la qual cosa fa recomenableaquesta escriptura (per exs_mple: Consell, Cap Vermell,Cala Agulla).(5) Sembla millor "Carrer deses Portasses".(6) El raonament que fa enJoan Barceló al seu opuscleem sembla molt encertat(7) Dusay, Duzay, Dusai o Du-zai? Per determinar la corre£ta escriptura d'aquest lli-natge seria necessari saberquina és la seua etimologia.

JOAN MELI&

¿2F/-/£7

AMB E

la

:i_nit

PR

del

EC D

23

'£ PUBLICACIÓ 8

•

Sr. Director:La nit del 23 al 24 de fe_

brer nosaltres, com tots, p_atirem la vergonya dels fetsi l'angoixa de pensar que p_oguessin desaparèixer les no_stres Institucions democràti-ques i les llibertats del no_stre poble.

Però també, com capellans—cristians, patírem i patim lauergonya i l'angoixa de veureque la Jerarquia no ha donat,ens sembla, la resposta valerita, clara i puntual, que lagravetat del moment demanava.

Ens preocupa el que va pa_ssar, el veure que l'Esglésiava perdre una ocasió -n'haperdudes tantes!- de posar-seobertament al costat de lallibertat i del poble. Si lescoses haguessin sortit d'al-tra manera, ¿haguessin perdutl'ocasió de posar-se vora elpoder triomfant?.

Però ens preocupa encarames el futur. S'ha vist benclar que la malmesa democràcianostra, a l'hora de jugar-sel'existència, no pot comptaramb l'Església Jeràrquica,amb tot i ser un dels podersmés forts, per moral que si-gui, a l'hora de definir lanostra Història.

No ens podem snganyar: siels Bisbes arribaren tard ijugaren fluix, ¿és simplementperquè no els interessava?fflassa han demostrat que quancreuen que una cosa pot to-car els seus interessos (en-senyament, divorci...) sabenarribar molt abans de que e_ntri la llei a les Corts.

No ens podem enganyar: hipot haver qualque Bisbe dernocràtic de debò, el nostre,gràcies a Déu, n'és una bonaprova; però la Institució J_eràrquica no sempre es desma_rca eficaçment de les dictadjjres. També hi ha les excep-cions fins al martiri quetots coneixem.

Davant aquesta trista re_alitat, nosaltres, des de lanostra petitesa, voldríem fersaber :

1,— Que els Bisbes són unaveu, però no són l'única veu,ni tota la veu de l'Esglésiai, per desgràcia no són sem-pre," la veu més propera a 1 'E_vangeli.

2.- Que l'Església és unmedi de salvació i quan esconverteix en un fi, anant asalvar-se a ella mateixa, potarribar a ser un obstacle perles llibertats d'un Poble.

3,- Que l'Església, quanes mira a ella mateixa enlloc de mirar al Poble, cauen el mateix egoisme i partiidisne que ella, amb tota raó,critica en altres Institucions

4.- Que l'Evangeli és com-promís i risc i per tant laprudència, feta diplomàcia,és una jugada per conservarel poder.

5.-Que, perquè estimaml'Església ni més ni mancoque molts d'altres, però ambun amor crític que ens duu adir la veritat tal com la sen_tim, volem que els Bisbes sà-piguen que a nosaltres ens cblla seva, tal vegada, covardiao excessiva prudència.

6,- Que nosaltres, que també som Església i Poble, mal-grat els nostres defectes ilimitacions, volem lluitar,al costat de tants d'altres,per les llibertats del nostrePoble, com imperatiu del nos-tre ser cristià.

GRUP DE PREVERES DELS PRI-MERS DIMARTS.

4fr ACTIVITATS A REALITZAR DURANT LES PROPERES SETMANES

LES QUALS SERAN ANUNCIADES OPORTUNAMENT.

ggnu-rai onisme.- 1-3 de maig excursió al Castell d'Alaró, quedant a romandre allà

dalt.Hi ha altres possibilitats,pendents de confirmar.1? de maigrNa Foradada.

Finals de juny. Volta cüista a Mallorca.

Pintura. Xerrada,col·loqui i experimentació sobre la tècnica de 1'aquarel·la.

Cançó.Recital de cançó centroamericana i de cantautora,al looal social.

& ESCACS. A l'hora de sortir a llum aquestes notícies haurà començat el IX Torneig

Social d'Escacs de Porreres amb la participació de 10 jugadors: Cerdà,Gil,Gornals,

Barceló,Toledo,Palerm,Oliver,Sorell,Barceló LI. i Rosa Bauçà.Duració: 9 setmanes.

BORSALa publicació pollensina "EL GALL" té una cotització de Premsa Forana a la qual

el nostre "LLUM D'OLI" interessacela números 1 fins al 8,que ea compraran.P»r

altra banda ens interessa comprar exemplar« dels números 1,2,3 i 4 de "LLUM D'OLI"

Ofertes a l'equip de redacció.Preua intere«sants.

C A R N A V A L

El passat dia 21 de febrer ferem la Fee

ta de Carnaval,Carnestoltes o la particu

laj1 Rua dins un ambient de molts de dis-fresso», bauxa alegre i bulloaa.Darrera.el campanar de 1'Església,mùsica dels"Shark",coca i vi.Ens ha costat molt re-cuperar les festes dels darrers dies ipoc a poc,any a any ho anam aconseguint.

SA RUA

Dia 1 de març va tenir lloc a Ciutat lafesta de carnaval: SA RUA.Si lletgireu

els cartells que anunciaven aquesta fes-ta poguéreu observar que el nostre po-ble quedava convidat a participar-hi, juritament amb els altres pobles de l'illa}per aquest motiu,el diumenge horabaixavaren .partir de Porreres una vintena depersones disfrassades i un parell més BJÏ»se disfressar dispostes a participar a5A RUA i molt bé que va anar!... encaraque la desfilada resultas esser cansadadegut a la mala organització? i el tra-jecte massa curt per, tanta gent.A pesarde tot això,ens va Aparèixer una festa

molt positiva.A veure si l'any que ve la xifra de par_ticipants porrerencs es veu doblada al

menys.

L O C A L"Aprofitam aquestes quatre línies per

Comunicar a tots els socis que el mes pasBat durant tres dies es va emblanquinartot el looal,untar to*fcs ela mobles ifins i tot se varen posar les antiguescortines que hi havia a l'altre local,

»»

««

també varen ésser arreglades unes quan-tes rajoles que ballaven i altres des-

perfectes.I ara que tots esteim enterats,donam

les gràciela a Madò Apoloni Banyada pelseu treball,a Tomeu Blanch pels arreglosde les instal·lacions sanitàries i a To-ni Palerm,responsable del manteniment del'estatge.Ara,els que en» pertoca es re¿petar el noeti»,per desgràcia,desert lo—

loal.Oracies.

T E A T R E

El grup de teatre "PÀSSABA" de 1'Agru-

pació Cultural de Porreres està treba-llant en l'obra d'Alenxandre Ballester"Siau Benvingut" que segurament es re-

presentarà els dies 7,8 i 9 de maig alPrincipal Cinema.Pregam a totes aquelles persones inte-ressades en col·laborar en el muntatge

de l'obra, es posin en contacte amb EnCliment PiCornell.

PERQUÈ EL NOM DE "PASSARÀ" ?

Des d'un primer moment el grup de teatre de l'Agrupació va creure convenient

que el nom que els havia de representar,de qualque manera havia de mantenir una

relació directa amb la nostra vila.Tots sabeu que a l'escut de Porreres

apareix un fasser amb 2 ocells col·lo-cats un a cada banda,cone guts amb elnom de passares.Per això,donos,el nos-

tre nom.

'MARÇ* - *

* * * *DIA MUNDIAL DEL TEATRE

10 alcohol i sme 1 Part Forana

Basta entrar a qualsevol cafè depoble o anar un diumenge decapvespre

a un camp de futbol de la Part Forana

per donar—nos perfecta compte de que

l'alcoholisme no és, per desgracia,un problema exclusiu de Ciutat. Alspobles hi ha també malalts del beure.

Però passa que als pobles, llevatde qualque excepció, l'alcoholismeno es revesteix de les darreres for-

mes tràgiques que, de vegades, es ve-

uen a Ciutat: homes o dones que vande la banda, que criden pels carrers

o que romanen tirats a un banc de la

plaça. Als pobles quan qualque gat

arriba a donar aquests espectacles,

d'una forma o altra, el traginen a

Ciutat. Basta anar a la Clínica Men-

tal o als altres llocs per on recalen

els marginats per saber que aquesta

afirmació no és gens ni mica gratuï-

ta.Creim que l'alcoholisme als pobles

té dues caractéristiques que en po—

driem dir positivesi1»,- Molts estan encara en un grau

intermig. Pateixen una espècie d'al-coholisme intermitent. Tenen totesles traces de la personalitat alcohò-lica, amb totes les seves conseqüèn-

cies psíquiques i somàtiques, perònomés es carreguen els caps de set-

mana i les festes.2».- No han romput del tot, encara,'

amb el seu propi medi-ambent. Ens re-

ferim en concret a la família, a la

feina i als companys. Es veritat tam-

bé que aquesta condició pot ser una

espasa de dos talls. Per una banda

potser que aquest mateix ambient si-

gui per a ells el capdal inductor per

beure. Beuen per fugir dels problemesde la família o de la feina i també

perquè els companys els empenyen. Pe-

rò també és cert que, a l'hora de

l'estrnyer, de decidir—se a deixar de

beure, aquest mateix ambient —esposa,

fills, treball, amics— pot ser el

gran motiu que els dugui a fer l'es-forç. Massa bé sabem que als centres

de des-alcoholització el gran problè-

me és trobar motius perquè deixin de

beure.

Aquestes dues característiques fanque tota la feina de mentalització,de prevenció i de curació es podrien

realitzar molt millor als pobles quea Ciutat.

Per a això manca —i a aquí ve la

nostra proposta— que qualcú —Ajunta-

ments, Associacions de veinats, ClubsCulturals, Parròquies, metges, reli-

gioses...— hi prengui una mica d'inte-rès i comenci un petit CENTRE D'ORI-

ENTECIO I CONSULTA.

Només manca que qualcú s'ho propo-si seriosament. Qualcú que no cerqui

resultats espectaculars, que tenguiseny i discreció i molta paciència.A poc a poc s'aniria creant un clima

de confiança i la problemàtica, finsara amagada, començaria sortir.

Hi ha persones prou preparades perdonar una mà«

DELEGACIÓ DIOCESANA D'ACCIÓ SOCIAL

l'orgue.* Com informava darrerament "Semilla" s'estan fent gestions i estudis per part de

la comissió d'economia i patrimoni parroquial del Consell de la Parròquia pen-sant amb la possibilitat d'una restauració de l'orgue de l'església,que com se-gurament sabran té un gran valor històric i artístic,evident patrimoni culturalde Porreres i que malgrat el temps d'abandó relatiu és un dels orgues més valuo-ses i amb més possibilitats de Mallorca.

* L'Agrupació Cultural s'adhereix a aquesta iniciativa i promet tot el seu suportpossible als responsables.Sols amb l'ajud de tots els porrerencs aconseguirem po-

sar en funcionament i amb el màxim de possibilitats musicala «1 nostre inetruaient.

LLIÇÓ DE FUTBOL DEEl passat diumenge dia 15

de març, el nou camp esportiude Ses Forques fou escenaridel partit de futbol de l'any-com deien els cartells- en-tre socis fadrins i socis ca-sats de l'Agrupació Cultural.)ona massa de seguidors i se-guidores incondicionals quelogueren comprovar quanta qu_alitat hi ha entre els nostresassociats i l'esperit de llu_ita d'uns i altres defensantsis seus estats civils. Gua-nyaren, per "més experiència"els casats per dos gols a un,després d'acabar el primertemps amb l'empat inicial.

El partit -de futbol- vaesser de superioritat defen-siva per damunt l'ofensiva, iixo ho demostra que tots elsois foren marcats de "penal-y", certament molt justs, per_uè d'altra manera a lo millores xarxes.no haguessin vistilota. Els capitans respec-ius Joan Sorell i Joan Bar-eló permeteren l'alineació

de dotze! jugadors per banda,estones tretze!, i l'arbit

que fou el Batlle de Porreres)on Francesc Sastre, no va drres. Per cert que l'arbit terigué una bona actuació. Algunsdeien que ajudava un poc alscasats -que eren dels seus-i uns altres que era "casero"ï-msntres no ho diguessin permor del camp (?)-. La qUestióés que va seguir el joc totlo aprop que va poder i vaveure tot el que passava dinsl'àrea petita, i un poc més.Ua amonestar a uns quan juga-dors, però per sort s'haviaoblidat les targes. Així ma-teix a un li mostrà un rebutde contribució.

ACTUACIÓ UN A UN

Per part dels fadrins alirimer temps l'artífis de que10 anassin a les casetes ambJfia golejada d'escàndol fou¡I porter Climent Picornell

parant balons de tots colorsamb molta teatralitat, pares—cuda a la d'en Xim de S'l·lostalque es passà molt de temps perterra reclamant penals, enca-ra que va córrer molt. Una e_stona va haver de seure a lavorera. En Joan Sorell amb unafeina de motor a lo Stielike,distribuí joc i algunes "carí^cies"als contraris. En ToniServera marcà el gol fadrí,llançant un penal digne de Juanito (el del madriz). En JoanPastoret fou l'home més llui-tador i perillós. D'ell recor-dam un xut de fora l'àrea quesortí una mica desviat, peròn'hi va haver d'altres tambéde desviats... En Miquel Rarnonell a l'atac dugué molts pe-rills a la porteria contràriai a la defensa Rafel des Cam-pot no parava en contempla-cions, fossin contraris o delsseus, així com Biel Sorell queva fotre un parell d'entradesals seus antics companys moltfortes, una d'elles penal igol. En Pep Marí, mitja partd'atracador i l'altra a laporteria on fou golejat, i enTolo des lïlisser rebent taras-cades per dins la zona mitja.Els jovensts de Shark, AndreuFadrí, Jaume GUia II i Tomeu(dates compliren amb més solfaque els altres.

Dins el casats, reforçatsamb algunes incorporacions,

Miquel des Campot lliurà unasorda però efectiva feina —quan un fa el que pot no estàobligat a més-; Carles Escodaa la delantera fou sempre xmoltmarcat i fallà una clara oca-sió de gol, però va estar bé,provocant un penal. En Salva-dor Domínguez com a interior"d'snlace" no donà el braç atòrcer enfront dels contrarisque a lo millor l'haguessinagafat; en Jaume des lïlolí d'En Donzell, que debutava en

aquest; partit -a aquest al.lot1'afició li ha vengut de gran-

fou un extrem en punta afica—dia, en lilacià Lladó ordenadoB,defensiu, i d'atac, desdoblant-se -vetací l'altre motor- ver-tadera base dels casats. JoanBarceló, d'ariete, pegant perterra una partida de vegadesno tengué por als contraris,que no s'esforçaren molt enmarcar-lo. En Tomeu Puça mar-cà també un gol com a conse-qüència d'una "falta màxima"que li havien fet, encara quepareix i s'ha dit que haviatrevalat. En Biel Ballestercomplí a la perfecció com adefensa, trobant algún contr_ari la sabata del seu peu. Uninterior extern -un tal lïlor_ales- tenguó molt la pilotaperò la passà molt de copsmalament, quan no la va perdreel que no és difícil, malgratalgunes crítiques l'actuaciód'En Joan de Sa Benzinera foumolt voluntariosa com a extremcorrent la vorera i demostrantque els perns de la cama enc_ara aguanten. Marcà un gol depenal -el primer- En Joan Ui-nagre realitzà una bona feinatant ofensiva com defensiva.Ifinalment volem fer constarles intervencions apurades però amb eficàcia del porterTomeu Nebot, que aturà algunsxuts compromesos dels fadrinsquan intentaven ja al final

posar remei al desgavell.Al final del partit tothom

rabentat i després de dos diesencara quedaven conseqüènciesen el caminar. S'havia escrituna plana històrica amb tintaxina. La venjança serà "terri_ble" diuen. I és que segonsdiuen els més vells dels llocfeia més de vint anys que unequip de fradins porrerenc nohavia perdut un partit.

I Z.

H4 SORTIT EL

W/Oc/tf^Una -de les realitzacions més trascen-

dente que ha duit a terme l'AgrupacióCultural de Porreres és sens dubte 1'edi-

ció del seu primer llibre.Tot començà al'agost de 1980 quan convocarem una Mos-

tra de Poesia en motiu de l'anomenadaFESTA DE RESPOSTA DE MALLORCA AL DECRET

DE HOVA PLANTA.Sorprenia,en principi,la resposta masi_

va que donaren els poetes nacionals dels

Països Catalans a més de la qualitat dellurs poemes.Com que l'idea de publicar

aquestes obres s'havia gairebé anuncia-da decidirem publicar el llibre,amb 'l'in.

oentiu que si aquelles persones que nohavien tengut oportunitat de veure la

Mostra,ara la tendrien impresa-Desitjàvem,en principi,publicar el lli-

bre els mateixos dies de l'exposició,pe-rò aviat ens donarem compt-a que això noera possible,que un llibre no surt al carrer en qüestió de pocs alens.Així queuna vegada haver sortit de l'embull defestes j corregudes,preocupacions i altres

herbes enllestirem la tasca,p«r altra

banda,iniciada molt de temps abans,de

dur endavant l'edició.Gestions per tal

d'aconseguir subvencions amb caixes d'es

tal vis, Consell, institucions, etc. pressia

posts aab impremptes i una llarga fila

més de maldecaps capaços de desmoralit«aar a qualsevol.La cosa no anava bé i ç

pensà que un grup de persones tirassin

definitivament l'edició en marxa, mit ja;cant l'aportació d'una part proporció-^nal de la despesa total,que després dela liquidació definitiva del llibre uruvegada sortit al carrer i haver-se ve-nut tornarien a recuperar,si no tot,elmés possible.En definitiva,es constitu-ien en co-editors.Aquestes persones va-

ren ésser els porrerencs Joan Barceló

i Bauçà,Maria Barceló i Crespí,Joan

Gornals,Bartorneu Juan,Macià Lladó,Joan

Mèlia,Mateu Mora,Esteve Ribes i Joan

Sorell.També Dolors Aguiló,llicenciada

Joan Mas i Vives,autor de la presenta-

ció que encapçala el llibre,Obra Culttral Balear,Pere Rosselló,poeta que vacol·laborar en el muntatge, i Antoni

Serra,escritor.Una vegada haver assegurat la part

econòmica es tornaren fer gestions peí

a dotar al llibre de subvencions queabaratassin el preu de venda i final-ment l'AJUNTAMENT-DE PORRERES i la GAI

XA DE PENSIONS "LA CAIXA" ens donaren

sengles subvencions,que des d'aquí a-graïm.

L'impresió va anar a cura de la Im-

premta Roig,de Campos,i la coberta de

la portada la realitzà Andreu Terradesamb un diseny prou interessant i sobrí

tot estètic.Al passat dia 14 es presentava' al lo-

cal social el llibre,dedicat a JoanBarceló i Culleres,poeta que morí poc

després d'haver enviat la seva obraa la Mostra als 24 anys". Té 89 pàginesi hi publiquen poemes 43 poetes.Preu

de venda: 200 pessetes.

El llibre ja es troba a les llibre-

ries de la vila i a les més importante. de Mallorca i creim que s'ha donat

una important passa en el camp de l'¿dioió dins l'Agrupació Cultural,que

podria tenir continuïtat en el futur.

Cal agrair a Joan Mas i Vives,Pere

Rosselló i Joan Mèlia la gran respoii

saMlitat de l'edició i així ho f elm

des d'aquestes línies.