/flflî LLOREflÇ DE/ CRRDR//RRDESEMBRE DE 1993 * N° 200

Centenari

Antoni Riera Mel is presenta el que dins poc temps se-rà el Llibre del Centenari, un recull de treballs fet perllorencins i professors d'universitat sobre el que ha es-tat aquest segle a Sant Llorenç. (Pag. 17)

lODAINYiaMR©ILLES BALEARS

api-:.-., " ii'. ^T^ *

vt%V/-XJ

Mn. Calmés

Guillem Pont ens parla,aquest mes, de la figurade Ramon Llull, un delspersonatges més impor-tants de la nostra història,l'obra del qual enamoràSalvador Galmés, qui de-dicà la vida al seu estudii a la seva trascripció..

(Pag. 4)

Carta als Reis

Editorial sobre el que voldríem per al poble aquest any de 1994 (Pag. 2)

Ma Aa Mimar

Ignasi Umbert entrevista la presi-denta d'Unió Mallorquina i ex-consellera de Cultura. (Pag. 20)

I també...

Un repàs al que ha estat l'any 93,Jaume Ballester Carde, el POOT,Antoni Pastor, el suplement lite-rari, el pont del futbol...

Editorial pàg 2 (242)

Els ReisFlor de Card

Si la impremta, els encarregats de la distribució i el repartidorcompleixen puntualment amb la seva tasca, cosa que normalmentsol passar, quan fengueu aquesta revista a les mans faltarà poctemps perquè arribin els Reis d'Orient carregats de regals per a lagent de bona voluntat. I com que volem de suposar que nosaltreshem f et bonda -almanco en l'aspecte social-, ja que l'Ajuntamentens fa més poc cas del que desitjaríem, aprofitarem l'ocasió perfer-los arribar les nostres peticions de cara a l'any que ve; si algunlector vol afegir el seu nom a la cana per adherir-se a les de-mandes, té el nostre consentiment per fer-ho, que per ventura sisom molts els qui ho sol.licitam arribarem a qualque mercè.

Una de les coses que voldríem és que les aixetes rajassin aiguamunicipal, ja que són molts els llorencins que l'han de pagar propde deu vegades més cara del que importaria. Si la nostra Corpora-ció, en aquest sentit, cobras una mica de sensibilitat envers elsveïnats, la gran majoria de la gent n 'estaria ben contenta.

També ens agradaria que les pluvials i l'asfalt del barri de l'es-cola estassin enllestits com més prest millor, ja que amb les plugesde l'hivern els allots arriben a casevafets un desastre.

Dia 18 d'aquest mes de gener f ara quatre anys que la plaça No-va es troba en el llastimós estat actual. Seria massa demanar quedurant l'any que començam la deixassin així com prometeren ? Sensdubte seria un dels bons regals que ens podrien dur SSMM.

I, ja que en parlam i el demanar no fa preu, no podrien rentaruna mica la cara al poble? Estam d'acord en que els zones cos-taneres són molt importants perquè d'allà ens arriben les divises,i que havien de menester un bon pla d'embelliment. Però, ara queja el tenen, no us pareix que nosaltres també en tenim dret?

Posats a demanar impossibles, també volem que les arques mu-nicipals estiguin més sanejades, per tal que els creditors del'Ajuntament no hagin d'esperar anys per cobrar els deutes pen-dents. Però, si no fos massa molèstia, ens agradaria que aquestareducció del dèficit no es traduís en un augment dels imposts, jaque les butxaques dels llorencins no estan per segons quinesalegries.

Com que els més petits no tenen dret a vot solen ser els mésperjudicats a l'hora de rebre serveis municipals. Per a ells de-manaríem un -almanco- parc infantil, i, si és possible, una bonapiscina, que els pobres se senten marginats quan es comparen ambqualsevol dels pobles de la contrada.

Tot plegat, però, si és massa, ho podríem resumir en una solapetició: que els dirigents locals es preocupin un poc més del nostrepoble, que se sensibilitzin amb les necessitats dels llorencins iintentin posar remei a les múltiples mancances que té.

Si pot ser.

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Desembre de 1993. Número 200Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació Cultural Flor de CardCIF: G07606185Imprimeix: Tirrena S.A. (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès PortadaDe cap a cap d'any 3Jaume Ballester Carde 6Tal dia com avui 23índex del 93 24Estampes llorencines 28

Guillem Pont Gent de la nostra gent . 4PSM E1POOT 7

Mancances culturals 7Sol, i de dol Batec 8R. Rosselló Història 10Ignasi Umbert Cròniques vilatanes 11

Maria Antònia Munar 20Secretaria

Coordinadora Son Reus 12Jaume Galmés Oratori de Nadal 14P. Santandreu Literatura infantil 15Abbè Rovira Rampells prohibits 15Xavier Morell Viatge a l'estació Z 16A. Mascaró Tres poemes 16Antoni Riera Centenari 17Xesc Umbert El temps 22Guillem Soler Antoni Pastor 23Maria Galmés índex del 93 24

Si lleu... 26Demografia 26Comptabilitat

Isabel Nicolau DistribucióF. Santandreu Fotografia

Rcordatori pàg3(243) %f

De cap a cap d'any .Tosep Cortes

GenerCrec que no m'equivocaria si afir-

mas que el fet més destacable durantel mes de gener fou la moguda popu-lar per mor dels preus de l'aigua po-table que volia posar l'Ajuntament.Flor de Card va alçar la llebre i elsmembres de l'oposició, encapçalatspel PSM, forçaren Melcior Mascaró arenunciar a la concessió, i l 'Ajunta-ment a autoritzar la connexió imme-diada del clavegueram.

FebrerDins l'àmbit local, cal remarcar la

presentació pública del Grup FilatèlicGent Cardassana, presidit per EduardPerales. Dins aquest any ja ha fet di-verses exposicions sobre temes mono-gràfics.

Rafel Duran va estrenar La nit justabam dels boscos, de Bernard-MarieKoltès, un monòleg a càrrec de MingoRàfols que fou molt ben acollit per lacrítica.

Març

Els llorencins poguérem veure perprimera vegada un paisà nostre al Par-lament de les Illes Balears i al ConsellInsular de Mallorca: n 'Antoni Sansó,del Partit Socialista de Mallorca, va

ocupar l'escó que havia deixat en Se-bastià Serra.

També és de destacar la creació del'associació juvenil Lleure a lloure,que està duent un ritme d'activitatsrealment considerable.

Josep Cortès i Ignasi Umbert pre-sentaren, a través de Jacint Planas iSantmartí, el seu llibre sobre el C.D.Cardassar.

MaigDurant aquest mes es va esdevenir

la pèrdua d'un entranyable col·labora-dor de Flor de Card, Francesc ClapésMidollo, que va morir a la seva ciutatadoptiva, Béjar, a Salamanca.

JunyMes d'eleccions. A Sant Llorenç

guanyà amb molt avantatge el PartitPopular (1303 vots), seguit del PSOE(553), el PSM (374) i UM (242). Laresta de partits no aconseguí resultatsremarcables, exceptuant la debacle delCDS, que de cada deu vots de les an-teriors eleccions en va perdre nou.

SetembreDurant aquest mes en Joan Domen-

ge va llegir la seva tesi doctoral sobreEl procés de construcció de la cate-dral de Mallorca segons els Llibresd'Obra. Dels inicis a les obres del Mi-rador (1306-1398). És, així, el quartdoctor llorencí, -i s'afegig al grupformat per .Salvador Galmés, AntoniRiera i Bartomeu Domenge.

OctubrePer segona vegada durant l'any els

llorencins s'hagueren de moure per ferrectificar uns preus abusius, aquest picreferits al nou cadastre. Els terrenysconfrontants amb el camí del Purgatorihavien estat valorats a uns preus moltsuperiors als de la costa, però aconse-guiren que fossin rebaixats en aproxi-madament dues terceres parts.

NovembreAquest mes Flor de Card tornà ser

notícia, ja que obsequià els seus subs-criptors amb una història de la parrò-quia de Son Garrió que havia escritMn. Jordi Pascual.

Margalida Fullana, continuant la se-va espectacular carrera ciclista, vaguanyar el Campionat dels Països Ca-t a l . i ' i ^ í l 'ovalada ;i Montini ' •

DesembreA m i ' gauche un a n \ i mi.: Jo r e t í a s

sobre la data inicialment programada,a la fi el dia de sant Esteve es vapoder presentar el "Conjunt d'estudissobre cent anys d'autonomia munici-pal", conegut ja com el llibre del Cen-tenari.

Antoni Riera Xaret, autor del prò-leg, i coordinador de l'obra, fou l 'en-carregat de protagonitzar l'acte, queva comptar amb l'assistència d 'unnombrós públic interessat.

Josep Cortès

Gent de la nostra gent pàg 4 (244)

Mn. Salvador Galmés (ü)

.~ VjXiAtÄ»».: • :

iv«ï* «c¿ •:*••••<.

Mentre sopàvem, després de la sevaconferència del Centenari, amb elmestre Gabriel Janer Manila, aquestassenyalà les diferències que es plate-gen en l'anàlisi de tota obra segons laperspectiva del temps-espai concret.

Així i referit a Salvador Galmés, enla dècada dels setanta, després de laforta repressió, en tots els sentits, dela dictadura, s'imposava la seva facetade novel·lista, car el seu fort ruralis-me a la força havia de xocar violenta-ment amb la manera de pensar de lesclasses dirigents i clericals -i més es-sent capellà-. Llavors sorgeix el Salva-dor Galmés que, segurament per nopoder conrar la novel·la a píer i en lli-bertat es dedica a la tasca lul·liana; endefinitiva el Mn. Galmés de la Setma-na Cultural i publicacions derivades.

Mentre que la perspectiva dels vui-tanta és diferent, llavors és necessariun Salvador Galmés consciensciat pelproblema de la nació i de la llengua isorgeix el que és sobretot lui.lista, lapersonalitat intel.lectual i compromesaque també conrava la narrativa. ElSalvador Galmés com a treballador dela cultura de Mallorca de Pere Rosselió Bover.

La conversa, distendida, agradosa isobre mantells, restà arxivada, finsque, per casualitat, la vista es desplaçàsobre una carta al director del diari,signada per Antoni Amorós, on esqueixava del poc cas que fan els mit-jans de comunicació a la figura de Ra-mon Llull en ocasió del dia de la sevafesta, el 27 de novembre de cada any.

Les neurones treballen i hom pensaque tal vegada allò que més agradariaa Mn. Salvador Galmés, ara i aquí,

seria que féssim una mica de cas (mi-ca pel que té de limitat i parcial) a lapersonalitat que captivà la seva vida:

"LA GLORIOSA I MAGNAFIGURA DE RAMON LLULL"

Quan anava a l'Institut de Manacor,record que un dia determinat -deviaésser el 27 de novembre- se solia pen-jar, a un racó del pati, un quadre decolorins on hi havia un homonet ambllarga barba blanca. Era el dia del

Gent de la- nostra gent pàg 5 (245)%?

Beat i fèiem festa. N'estic ben segurque ens contaven coses de la vida imiracles del patró del col·legi. Peròtambé és cert que les explicacions, enel meu cas, foren bastant eixorques.Gairebé no vaig passar de saber queera un "home molt important".

Haurien de passar alguns anys per-què el conegués una mica més a fonsi encara més perquè pogués intuir ladèria captivadora que provocà en Sal-vador Galmés.

Les valoracions que fa Galmés de lapersonalitat i l'obra de Llull -seguintPere Rosselló- es poden resumir-se enles següents:

Saviesa i santedat ("gran geni i gransant")

Dinamisme("un misteri d'energiesvessades a doll seguit")

Universalitat ("primera figura de to-ta l'état medieval")

Mediterraneïtat ("l'essència bullentde sa ànima meridional")

Catalanitat ("el reeiximent d'un lè-xic genuïnament vernacular per a l'ex-pressió de conceptes universalíssims")

i Caràcter de precursor ("un idealmassa primerenc per a l'època")

Per aproximar-nos a la vida de Llullens haurem de situar al segle XIII. Ala Península, era temps de Reconques-ta. El Mediterrani era ben diferent,amb una altra dinàmica comercial i depoder. Mallorca resultava un punt clauen la vida marítima, fet que precisa-ment possibilità la conquesta per Jau-me I (1229).

Segons sembla, Ramon Llull neix al'entorn de l'any 1235, fill d'un delsprimers repobladors i de certa edat.Rep, per tant, una educació cortesanai segueix la cort de Jaume I, amb totel que suposa de clima trovadoresc(recordi's que els trovadors fan poesiacortesana mentre els joglars fan poesiade carrer). Jaume I nomenà Llull pre-ceptor del seu fill Jaume II, qui des-prés el nomenaria Senescal (una menade primer ministre). Per la influència

que té cal recordar que Jaume I teniabones relacions amb sant Lluís, rei deFrança i amb Alfonso X "El Sabio",que era gendre seu.

La seva vida es presenta en vàriesetapes diferenciades:

a.- L'època dels plaers (des del neixa-ment fins a la conversió (1265).

Sembla que portava una vida moltmundana -també escriu poesia cavalle-resca- i que, als trenta anys, donà untomb a la seva vida. Una espècie d'e-namorament envers la llengua. Com sipercebes un buit personal o tingués eldesig de reparar una falta immensa. !tot enfocat cap a un Déu que se lipresenta com a cosa fantasmagòrica.

b.- Època de meditació (de 1265 a1267)

Posa en mans de la seva família totsels seus béns i, abans de res, escriu"Doctrina pueril" amb la intenció deno deixar abandonada l'educació delseu fill (com a cosa important cal as-senyalar que Llull ja apunta la necessi-tat de que sigui educat en llenguavulgar).

Estudia llatí. Va al monestir de LaReal, a La Sorbona a concilis... i esdesplaça a Randa -la muntanya màgi-ca- on viu retirat i en meditació.

A l'any 1275 escriu "El llibre decontemplació" on mostra la seva àm-plia cultura.Funda a Miramar el col·legi de mon-

jos menors, amb la finalitat d'estudiarllengües orientals per tal de poder ex-plicar les idees cristianes a l'Islam.Esboça "El llibre de Blanquerna"

c.- Època d'acció (1287-1307)On tresca, lluita, predica i escriu,

però..."la cristiandat no li féu gairecas, resultava massa avançat"

Mor a l'entorn de 1316, i Galméses decanta per l'opinió de que morí alllit i de vellesa, en contra de les ver-sions que assenyalen que morí màrtir.

Quant al seu caràcter assenyalen

que era home d'amor (mai resta indi-ferent davant les coses), un tant irrita-ble i col.lèric, home d'impuls quecreu resultat de l'esforç i d'una ves-sant espiritual i home ple d'imagina-ció, espontaneïtat, desordenat i d'acciófebril. Acció que fonamenta en una fi-losofia.

Antoni Amorós a la carta al direc-tor, assenyala que en "Amic i Amat"i malgrat ésser dos-cents anys ante-rior, no és ni mica inferior a San Juande la Cruz.

Salvador Galmés el compara ambEscot i Bacon per la seva originalitat,i a "Ramon Llull plasmador del nostreidioma" el compara amb Chaucer, Ca-moens, Dant i Cervantes, malgrat elgran avançament de Llull en el temps.

Això, òbviament, no pretén ni tansols ésser una aproximació a RamonLlull. L'únic que es pretén és desper-tar en algun lector una mica de curio-sitat.

I és que el tenim tan abandonat alnostre Llull!

Texte: Guillem PontDibuix de Galmés: Josep Cortès

Nadal

Quatre metles fan un quern.Mirau si jo sé comptar!Ell me podrien llogarper pastoret de Betlem!

A Nadal, metles torradesi qualque glopet de vi:això és que m'alegra a mi,però ve clares vegades.

Alegra't panxeta,que Nadal ja ve:menjarem carnetai arrosset també.

Cançoner popular

Necrològica pagó (246) \ J, r-,

TJaume Ballester Riera "Carde"

Jaume Ballester Riera va néixer aSant Llorenç en plena Guerra Civil, el10 de novembre de 1937. De petit jasentia una forta afecció per l'art, iaprofitava totes les ocasions que se lipresentaven per practicar-ne qualsevoldels seus aspectes que tenia a l'abast:tant li era fer escultures d'arena a laplatja, sobretot cares, com dur-se'n unllapis i dibuixar el que veia mentreguardava les cabres de la família.

En haver acabat el servei mulitar,als voltants de l'any seixanta, va ferunes proves a l'empresa publicitàriade ca'n Matas, les quals li obriren lesportes de la professió que més li agra-dava, el dibuix a tinta xinesa, i l'obli-garen a canviar de domicili per anar aviure a Ciutat. Com que aleshores hihavia dos dibuixants més amb el nomde Jaume, a ti de no crear confusions

va agafar el pseudònim de Carde, enrecordança del seu poble, el qual el vaacompanyar durant tota la seva vida.

En aquesta empresa hi va treballardevers dotze anys i s'encarregà, bàsi-cament, dels anuncis de cases comer-cials que es projectaven en els cine-mes en el temps del descans, i tambédels cartells de les pel·lícules ques'estrenarien en breve.

Després de deixar la casa Matas vatreballar a les impremtes Alfa i laUnión, on es va especialitzar en lesil·lustracions de calendaris, camisetesper als souvenirs, invitacions de no-ces, menús de restaurants i hotels,bosses publicitàries, etc., al temps quecomençà a dibuixar pel seu compte re-trats i llocs típics de Mallorca, elsquals comercialitzava mitjançant cò-pies impreses numerades i signades. Adarreries dels anys setanta va deixar eltreball a les impremtes per dedicar-seexclussivament a fer feina pel seucompte, sempre dins el món de la tin-ta xinesa i el tipus d'il·lustracions quehem esmentat abans.

-:--

Autora rat de Jaunie Ballester

Fa un parell d'anys va començar ainvestigar la pintura a l 'oli, i de fetestava preparant la que havia de ser laseva primera exposició, al Casino deMallorca, però la mort el va sorpren-dre l'onze de desembre d'enguany idissortadament no hi va ser a temps.Descansi en pau.

Josep Cortès

i xçût

^El pou de Sa Cova, a Montuïri, dibuix, de Jaume Ballester

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant LJorenç

Opinió pàg 7 (247)

El POOT, un debat no acabatEl Pla d'Ordenació de l'Oferta Tu-

rística ha aixecat una gran expectaciói ha rebut un munt d'al. legacions detots els sectors turístics, ajuntaments,partits polítics, etc. Això ens fa pensarque la seva aprovació definitiva estàencara molt enfora.

Des del PSM-Nacionalistes de Ma-llorca pensam que les Illes Balears hanesgotat una part del seu model turístici que cal fer un canvi profund dinsaquest model.

Sens dubte, el POOT era una de lesesperances i a la vegada una seriosaaposta de futur per a les nostres Illes,però tenim la impressió que no hi hahagut la valentia suficient per fer frontamb coratge a aquests nous reptes queel turisme ens demana.

El POOT que s'ha exposat al públicno és ni molt manco suficient per po-der planificar i assolir un model turís-tic i un desenvolupament económico-ambiental equilibrat, durador i queserveixi d'herència a generacions fu-tures com a patrimoni estable. Himanca una ordenació veraç i restricti-va del sòl urbà i urbanitzable quequeda per construir encara.

La realitat i el resultat d'aquestPOOT és que com més turistes ven-guin i com més habitatges es cons-trueixin, millor.

De fet, el POOT sembla fet per iper als motors de la construcció, o al-manco defensa tots els seus interessosen perjudici del turisme en general idef sector hoteler en particular, ja quela seva oferta es veurà minvada de re-cursos i qualitat turística.

Un dels factors limitants més im-portant per el creixement turístic és elrecurs d'aigua potable. De tothom ésconeguda i comprovada la seva escas-sesa a Mallorca precisament per la ne-cessitat de consum turístico-urbanísticactual, amb mancances d'abastiment iamb una qualitat tan deficient, que laconverteix en no potable a vàries zo-nes turístiques.

Per a més inri, el POOT obliga pera totes les edificacions aïllades de deuo més habitatges de nova construcció,la dotació de piscina i proposa lacreació de 14 nous camps de golf.

Tot això sense determinar cap tipusde mesura per a l'estalvi d'aigua, nitan sols l'obligació de fer aljubs perrecollir l'aigua de pluja, ni la reuti-lització d'aigües depurades...

Una de les característiques mésgreus i preocupants de les nostres zo-nes turístiques és la mescla desorde-nada i superposada d'usos, sense ordreni control. El factor més important ique més necessita d'ordenació és l'o-ferta complementària i comercial. Noté cap sentit que el POOT no ho con-templi, i que ni tan sols limiti ni facirehabilitar l'oferta complementària icomercial existent.

El POOT predica, en teoria, com aobjectiu important, l'augment de laqualitat turística, però s'oblida percomplet dels temes ambientals, compoden ésser els de trànsit urbà, re-nous, tractament de residus sòlids,eliminació de fems, reciclatge, etc.aspectes que valoren molt els turistesde països més sensibilitzats a l'horad'elegir el seu destí vacacional i queprecisament figuren en les recerquesambientals que realitzen anualment elsTT.OO. més importants.

Una eficaç i veraç ordenació de l'o-ferta turística global ha de consistir,inicialment, en reflexionar sobre elque tenim i com ho han obtingut, perpoder millorar el que ja no es pot eli-minar i evitar tot el que pugui reper-cutir negativament.

El turisme s'ha de veure com a pa-trimoni social durador, com a motorde la nostra economia i, a la vegada,com a baricentre articulador dels al-tres sectors i, al mateix temps, com auna economia basada en recursos es-cassos susceptibles d'alternatives.

Manquen en aquest POOT les me-sures polítiques administratives que

Hai-|i->ri«a«it> A+ U«Ibui-*rwcrofMHsm ov minorem

afavoreixen una decidida evolució capa un turisme de més qualitat cultural ieconòmica, de manera que es dedueixiuna limitació al creixement simple-ment quantitatiu.

Mancancesculturals

Degut a les mancances d'activitatsorganitzades per la regidoría de cultu-ra del nostre Ajuntament, el PSM-Na-cionalistes de Mallorca, ha trobat ne-cessari organitzar un debat obert peromplir aquest desert en què es troba lacomunitat llorencina. Hem pensat quela millor solució, dins les nostres pos-sibilitats econòmiques, era de convidardiversos pensadors i intel·lectuals ma-llorquins que ens explicassin els temesque més ens poden interessar. Volemcrear una dinàmica; ens agradaria queel fet de viure dins un grup humà nofos només residir en el mateix poble,sinó que es traduís en un contacte, encompartir els mateixos interessos icercar, a partir d'ideologies diferents,solucions als problemes que ens afec-ten de més a prop.

Així, el PSM ha organitzat uns ac-tes que durem a terme a partir del'any vinent. Un dia cada mes tenim lacita a Sant Llorenç, a la casa de cultu-ra ca ses monges, a les 20'30 hores.

Iniciarem aquestes xerrades amb untema actual: Damià Pons ens parlaràdel pes que té el nacionalisme a Ma-llorca, una alternativa als grans partitscentralistes, una opció renovadora.

Més endavant us anirem informantde les altres activitats. Tractarem laliteratura, l'ecologisme, l'art, etc.

Batec pàg 8 (248)

Miquel Jaume

A partir del 23 de desembre i finspassat Sant Apponi, tots els llorencinsque ho desitgin podeu visitar-la. Nos-altres no podem comentar gaire cosesd'aquesta exposició perquè a horesd'ara no hem pogut visitar-la, perquèencara no estava oberta, però això sí,aquesta vegada ens hem assabentatpels cartells que anunciaven aquestaexposició. En tantes festes no hi haexcusa per fer la passadeta i veure lespintures d'en Miquel Jaume.

Curset de guitarra

Dia devuit d'aquest mes de desem-bre va començar el curs d'iniciació ala guitarra que, organitzat pel grupLleure a LLoure, es durà a terme a cases Monges fins a finals del mes defebrer.

Són dos els grups que reben classesde mans de n'Eugeni Canyelles, cone-gut dels llorencins sobretot per la sevavinculació amb el conjunt Sis Som.N'Eugeni ja havia impartit altres cur-sos a Sant Llorenç. Es veu que vaagradar i, per tant, ara torna per lavila.

Esperam que n'aprenguin molt!

Supermercat SPAR

Aquest mes s'ha obert un nou esta-bliment comercial a Sant Llorenç. Estracta del supermercat SPAR, que s'u-bica al final del carrer de sant Miquel.

Esperem que els vagi molt bé!

Sant Llorençno participa a Baleart

fira tan important per a les Balears, ia la qual hi passa nombrós públic. Ésuna llàstima que el nostre Ajuntamentencara no hi hagi participat cap vega-da, i tampoc no ha informat ningú,que nosaltres sapiguem. Per ventura siho sabien algú participaria o tambéaniríem a visitar-la.

Serà un altre any.

Nadal cultural

Ens ha arribat a la nostra redaccióla invitació de part del delegat de l'A-juntament a Son Garrió, Mateu Pui-gròs, per assistir als actes que anual-ment s'organitzen sota el lema de Na-dal Cultural. El programa és divers ihi inclou des d'un concert de la bandade música a una taula rodona que, desdel punt de vista dels ponents, semblamolt interessant.

SON)CAßßk5

'03

lOADALC(JLTURALN

Del 3 a 12 de desembre, la Conse-lleria de Comerç i Indústria del Go-vern Balear va ésser l'encarregada de Acampadadur a terme aquesta fira artesanal alPolígon de Llevant de Ciutat. Moltsde municipis i també artesans pel seupropi compte participaren en aquesta

Consideram que, així mateix, elprograma que s'ha fet, en temps decrisi, no caldria que fos tan luxós, nitan ben editat, ja que amb un simplefoli, el qual sortiria molt millor econò-micament parlant, ja n'hi hauria prou.

Bones festes!

De dia cinc a dia set de desembre,el grup llorencí Lleure a Lloure va

organitzar una acampada al castelld'Alaró.

S'ho varen passar molt bé perquè hiva haver un bon clima i un bon am-bient. A poc a poc, la tropa lleurea-llourana es va consolidant. Ens varendir que havien arribat rebentants peròque havia resultat una experiènciamagnífica.

Endavant amb les activitats!

Perruqueria Marga

Na Margalida Sureda acaba d'inau-gurar al carrer del puig una nova per-ruqueria. Na Margalida ha estudiat perCiutat una temporada i ara es decideixa emprendre el seu camí professional.

Li desitjam molt d'èxit.

Tornejos

Aquests darrers mesos s'han disputata la vila diferents tornejos d'esportsminoritaris. Entre ells cal destacar elde dards, del bar el Pibe i el de futbo-lí, del bar can Neula.

Totes dues competicions comptarenamb un elevat nombre de participantsi importants premis per als guanya-dors.

S'ho passaren d'allò més bé i cele-braren la clausura amb un sopar de pi-nyol vermell. Coratge per als orga-nitzadors i que no siguin els darrers.

Cardassar HI

En el número anterior de la revista,donàvem part de la mala situació quetravessava l'equip granoter. Aquestmes, dissortadament, hem de continu-ar parlant de mals moments esportius.Només cal mirar els darrers resultatsper comprovar que l'equip no es trobaen un moment òptim, de forma. Repas-sem-los:

Batec pàg 9 (249)

21-11-93 Badia-Cardassar 2-228-11-93 Cardassar-Pollença 0-105-12-93 Esporles-Cardassar 2-108-12-93 Cardassar-R. la Victoria 0-109-12-93 Eivissa-Cardassar 1-019-12-93 Cardassar-Ferriolense 0-7

Aquests són els resultats de les sisdarreres jornades. Sobre tots ellsdestaca el 0-7 sofert a la jornada 18.Tan severa derrota fou comentari obli-gat dins tots els bars del poble. Moltpoca gent recordava un resultat tanescandalós. L'afeccionat comença apassar massa pena, i alguns ja veuenl'equip a Regional-Preferent. Altres esmostren més optimistes i comentenque "Val més perdre un partit de 0-7,que 7 partits de 1-0".

Actualment es troba en zona de des-cens, ja que aquest any perden la cate-goria tres equips tenint en compte queels representats de 2a-B aconsegueixinmantenir la categoria, cosa que semblaforça difícil.

Esperem que els torrons els siguinde profit i que l'equip aconsegueixiarribat als objectius traçats.

Bàsquet

Hem tingut ocasió de parlar amb naMaria Aurora Santandreu, qui ens ha.comentat una mica com va l'afeccióbasquista per Sant Llorenç.

Les jugadores femenines s'organit-

zen entorn de dos equips (l'A i el B).Duen com a nom el del col.legi llo-rencí Mestre Guillem Galmés.

El president és en Guillem Llodrà,pare de na Gatalina, jugadora tambéd'un dels equips. Ja tenen equipatge,banderes, i tot el material necessari,encara que no seria de més si una em-presa llorencina els ajudas econòmica-ment (esponsorització).

Ara han acabat mija lliga i han que-dat terceres en la posició. Tenen coma delegades les nostres companyesAina Maria Estelrich i Cati RossellóPolida. Ens han dit que tenen moltad'animació i ens demanen que encaras'engrandeixi més el seu club de fans.

Biel Servera "Porreta"

En Biel, jugador actualment a les fi-les del Manacor, ha estat seleccionatper format part de l'equip Balear sub23 per disputar el "Torneo Islas delMediterráneo". El primer partit es dis-putarà a Sicília davant la selecció deSardenya. Molta sort en aquesta novaexperiència.

Caça

Diumenge dia 12 de desembre esdisputà a la/mea Mina Gran d'Escor-ca el XXè Campionat de Balears decaça menor amb ca.

La competició durà tot el matí i hiparticiparen 35 caçadors de les dife-rents associacions.

Un llorencí, n'Anioni Adrover,aconseguí la 2a posició amb un petitmarge de desavantatge en relació alprimer classificat. N'Antoni aconseguí4 perdius i el primer classificat 5.

Enhorabona.

VaguesUniversitat/Batxiller

També en aquest mes passat, unasèrie de manifestacions han afectat di-versos escolars llorencins.

A la Universitat la vaga es va realit-zar a la japonesa: protestaren per lapujada de taxes fent més feina, tot tan-cant-se a la biblioteca.

Al batxiller, tothom va secundar-la,almenys als grups que hi assisteixenl'horabaixa.

EL GRUP "SOL, I DE DOL"US DESITJA BONES FESTES

I QUE L'ANY QUE VEENS DUGUI GERMANOR

TelèfonsAjuntament 56 90 03Policia municipal .56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02SonDureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46S.M.O.E. 569549Ca Ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA 5541 11Grua 55 03 44

Història pàg 10 (250)i

Capítols sobre els vestits (i ü)

Item per obviar al gran abús què'sté de portar los dols volents aquellsreduhir a una via mediocre e rahona-ble, statuexen e ordenen que d'ací al-gú no puxe aportar de pare, mare emuller més avant de XV dies lo capiròal cap e altres XV dies la gramalla ecapirò al coli e après lobe a llur piere per hun mes la barba. E si és donalo vel o beatilla negre al cap XV dies,a d'ací avant blanch; lo pare e maredel fili e de la filla hagen a portar lomateix dol; de jermà e jermana, sogree sogra lo capirò al cap vuyt dies e al-tres vuyt dies la gramalla e la donavuyt dies sols lo vel o beatilla negra;de tots los altres parenteschs se puxenportar tres dies capirò al cap e grama-lla altres tres dies, e après lobe tantcom volran, la qual loba sols toch enterra...

Item ordenen que les gramalles ros-seguen solament tres dies e no mésavant ço és lo die de la mort del perqui se haurà de portar lo dol, lo die dela sepultura e lo die del exir a missa eaprès hagen ésser redonides...

ítem statuexen e ordenen que d'acíavant per los dits tres anys no's pus-quen fer dauradures excepto les xapesde les mules e les que fins ací són fe-tes se haien de arribar a vendre per totlo mes de setembre prop venidor eaquell passat si no eren venudes no'spusquen vendre...

(ARM Suplicacions 42 fs. 145v-148)

Notes històriques

dret de patronat del benefici de l'es-glésia de Sant Llorenç de Bellver, fun-dat per Pere de Puig Pardines, sota in-vocació de Sant Llorenç, i sabent estàobligat amb molts censáis, ara assignaal beneficiat que ara és i per temps se-rà, aquests censáis: dues quarteres deblat que fa Antoni .Gual ciutadà sobrela seva possessió que té al pla de SantJordi de Ciutat. Més quatre quarteresque fa Joan Cammar de Montuïri so-bre dues cases del terme. Més sisquarteres de blat que fa Antoni Gela-bert de Sineu spbre la possessió deManresa (Llorito). (ARM Arnau Car-bonell C-243 f. 87v)

1514.- Jaume Vives, que té posses-sions en el terme de Manacor, ven aJaume Vinyavella, mercader, la llanade les ovelles de les possessions de laTorre i la Blanquera al preu que val-drà a la plaça. Ara ha rebut 125 lliu-res. (ARM Damià Mora M-728 f.65v)

Dibuix del notari Pere Mor anta,any 1495 (ARM M-438)

1501, 26 maig.- Bernat Domengeciutadà de Mallorca, sabent que té el

"S" majúscula del segon llibre de manuals dels notaris Joan Castell l PereMoranta, any 1463 (ARM M-438)

Opinió pàg 11 (251) If

Cròniques vilatanes

El POOT

El dimarts dia 7 l'Ajuntament vaconvocar ple extraordinari per discutirel Pla d'Ordenació de l'Oferta Turísti-ca (POOT). Era un tema prou interes-sant no tan sols de cara al futur de lanostra illa, sinó també pel que supo-sarà per al nostre municipi. Aquestavegada els regidors foren puntuals iels escassísims assistens no haguerend'esperar gens. A les dotze en punt elbatle i els regidors estaven asseguts allloc de costum..., i a las dotze i cincel Pla ja estava llest per a sentència.El regidor del PSM, prèviament, ha-via fet tota una sèrie d'al. legacions ala comissió no sé si de turisme o d'ur-banisme, les quals, segons digueren,s'havien discutit i per tant no caliaparlar-ne més. Ningú no va fer capobjecció a les propostes d'en ToniSansó, tant la dreta com l'esquerra hiestaven d'acord i no hi va haver votsparticulars, ni esmenes a fer, en Tonija els havia fet la feina. Cinc minuteisi les faves foren cuites i cap a cercarsopes s'ha dit! Un projecte que afectasobremanera el nostre futur i que permolts d'ajuntaments i altres entitatshan sigut necesàries hores i hores peranalitzar-lo, el nostre Ajuntament tansols va haver de menester cinc minu-tets curts. Sembla que el tema és prouseriós com perquè a les propostes d'enToni Sansó s'hi haguessin afegit lesdels atres grups polítics amb repren-sentació municipal, i el silenci del re-gidor de turisme i el d'urbanisme nosón admissibles en un tema com a-quest. Tant en Mateu Puigròs com enMiquel Galmés, responsables d'aques-

tes dues àrees, no es podien agotzonardarrera les propostes del PSM. Unavegada més, en Toni Sansó va aconse-guir dur-se'n l'aigua al seu molí.

Els assistents que no havien tingutla sort que els fos entregada una còpiade les al·legacions del PSM no es te-meren de res, per mor del silenci dela resta de l'oposició i el de l'equip degovern. Semblava com si el tema fosnomés de tràmit i no ho pagava per-dre-hi massa temps, malgrat en ToniSansó els recordas que amb lo que co-braven podien perdre els cinc minuteisque va nesessitar per sol.lidiar que laseva proposta constas en acta.

Un hivern a Mallorca

Un any mes l'associació hoteleraBadia de Cala M i l K n organitza el pro-grama de música clàssica Un hivern aMallorca, patrocinat per la Conselleriade Turisme a través d'IBATUR.

Durant aquest passat mes de desem-bre dos grups llorencins han sigui elsprincipals prolagonistes dels actes: eldiumenge dia 5 a l'hotel Caslell deMar i el 18 a l'holel Hipocampo, elgrup Brass quintet va donar senglesconcerts, i el dia 12 a l'hotel SabinaPlaya i el dilluns de Nadal a l'hotelHipocampo, ho va fer el grup de cla-rinets LLevant, dues formacions inte-grades dins la banda de música local.Les quatre actuacions es poden comp-tar per èxits totals, i l'acceptació de lamúsica ha sigut unànime, amb nom-brosos hisses a tots els concerts. I ésque és una vertadera delícia escoltar lamúsica interpretada per aquets dosgrups, que fan semblar fàcil la músicaque interpreten, i tant els és tocarpeces de Beethoven com de Miller,Verdi, Bizet o qualsevol altre. Lo dit,una vertadera delícia escoltar-los.

Pel proper mes de gener tornaremtenir ocasió de gaudir un cop més dela seva música.

C.D.Cardassar

El nostre equip, que havia començatla temporada molt bé, a poc a poc haanat empitjorant de manera que causaalarma entre els afeccionats. Les le-sions dels principals pilars de la plan-tilla -Luis Torreblanca, Gabriel Mo-rey, Galletero i Tomás Riera-, algunesdesicions arbitrals .desencertades i unavertadera mala sort en diversos partitshan anat minant la moral de l'equip, iaquella il.lusió de principis de tem-porada s'ha convertit en desànim. Elsresultats, com no podia ser d'altra ma-nera, s'han reflectit en el seu rendi-ment, i els cinc negatius amb què jacompta el casiller del Cardassar pesencom una llosa fins al punt que el futurde l'equip dins la categoria es veubastant dubtós.

La golejada soferta dins el Maleterel passat dia 19 contra el Ferriolense-un equip de les mateixes característi-ques que el nostre i amb tan sols unparell de punts més que el Cardassar-per un rotunt i en certa manera injust0-7, fou un cop molt mal de pair, en-cara que l'actuació arbitral fos desen-certada i que es jugàs quasi tota lasegona part amb nou jugadors. Algunsgols fets en clarfssim fora de joc i unparell de pilotes al pal de l'equip vi-sitant feren possible que el resultatfinal fos un dels més amplis soferts acasa en tota la història del Club. Niels més vells de la vila recorden unresultat com aquest, i és que set golssón molts de gols, i més avui en dia,que fer un gol costa més que fer unmollo de collir figues.

Esperem pel bé del nostre Clubque les coses canviïn i es pugi remun-tar aquesta ratxa de mala sort. perquèsinó ens podem començar a < niadarde la Tercera Divisió, i m . , , N Déusap quan hi podrem tornar.

Ignasi Umbert i Roig

Index de 1993 pàg 12 (252) ìf(Ve de la pàg. 25)

NNadal a Son GarrióNarradors de la nit, Els

OòperaOratori de Nadal

Parròquia, 80 aniversariPassió malhauradaPuigròs, Mateu (entr)POOTPOOT

Quartet de LlevantQuintet Brass

Ramis SINEV, JoanRampells prohibitsResidus sòlidsRobatorisRodoreda, MercèRua de Son GarrióRum-rum

Sansó, Antoni (entr.)Sentència sobre el PressupostSon Reus

TTelevisióTòfol, EnTren, ElTrenta anys i un diaTrobades empressarialsTurisme

Vaig passar tota la nit...Viatge...

Bassa 20Santandreu 101

SintagmaGal més

RossellóGalmésCalafatUmbertPSM

UmbertUmbert

GalmésRodoreda

129254

1631486

234247

3957

12775

Josep Cortès i Maria GalmésNOTA

Si hi ha algú interessat en enquadernar les revistes de1993 i vol que nosaltres ens en cuidem, es pot posar encontacte amb na Maria Galmés.

CIAL

INSTAL·LACIONS SANITÀRIESC/. Nou, 37 * Sant Llorenç * Tel. 83 82 99

Viatges

CerdàRoviraMoranoG. CivilSantandreuBassaBorino

CortèsPSMGreenpeace

VoltorVarisPSMDuranAPFMUmbert

1732551221939433

197

54231.73

4913485

128204

71

UltramillorAgència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

_i

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOG RAFIA

ELS OFEREIX LES MILLORS MARQUES ENRELLOTJERIA

SEIKO * LOTUS * LETUAL * TORNELLILORUS * CASIO

IMMERSIÓi com a novetat per als més joves

NAF * NAF * WATCH

Carrer Major, 47SANT LLORENÇTelèfon 838351

Suplement literari pàg 13 (253)*?

imn D'ORDesembre 1993

Coordina: Jaume Calmés

La Verge de la magranaSandro Botticelli

—

Suplement literarierari Pàg 14 (254) tf

dei

El Poeta: Benefactores muntanyes,que vostre silenci abassegador emprotegesqui. Dolces muntanyes, aco-lliu el meu esperit. Constants munta-nyes, el vostre silenci m'imposa; vosadmir, car viviu sempre en la pau, latan necessària pau. Aviat, ben aviat,els estels de Nadal coronaran vostrescims, i àngels invisibles pregonaranper les vostres valls el naixement delNin, i repicaran les campanes pels vi-latges: Al·leluia, al·leluia! La gent escongregarà a les Matines, i feliç a-quell que estreni amor sota les neulesde paper que penjaran del sostre del'església mentre entonarà el seu càn-tic aterrador la Sibil.la.

L'Àngel: La pau vos duc de mésenllà les muntanyes, i he escoltat, ohPoeta, el teu desig que voldria fos vercom humil és l'ànima dels benaurats.

L'Amor: Que el meu mantell s'es-tengui sobre els caps dels qui vera-ment s'estimen, que regni la Concòr-dia en llurs cors.

El Poeta: En una nit com aquesta,el vi correrà a doll de les botelles ales copes, i la sang del Crist ens pu-jarà al cervell. Que tot canti i que esmeravellin els homes, que tot canti!

L'Àngel: Pau a la terra i als homesque estimen el Senyor.

L'Amor: Que la nit vessi tendresapels quatre costats i tu, Àngel, custo-dia el Poeta per a que avui canti ambla resta dels humans.

El Poeta: Prou vos he escoltat, Àn-gel i Amor, però el pit encara se'mmarfon d'enyorança, d'aquells meusdies d'infant en què el Salvador espassejava descalç per l'església, ideien els Dotze Sermons i jo, pacient,

Oratori de Nadal(a 3 veus)

els aguantava. Què s'ha fet de l'antigafe, d'aquelles nits de joia en què enca-ra no coneixia els plaers de la carn...?

L'Àngel: Desperta, desperta't, Poe-ta: deixa'ls en pau, els dies ja escoláisi reviu: anit tornarà la primavera alteu cor. Prou et vaig voler protegirquan vagaves pel món forassenyat, pe-rò aleshores no era fàcil agafar-te: laFollia se t'enduia lluny de nosaltres,esperits benefactors. Ja en aquell viat-ge tan lluny de la terra paterna ja va-

Per a Rosario

cil.laves i sí, tens raó, aleshores éscom si t'haguéssim abandonat.

El Poeta: Sí, així pensava jo lla-vors, tot seguint els rastres d'un col-lega foll i perdut en el temps. SenseAmor vivia, sense Amor estic. Quanem deslliurareu, esperits tutel.lars?

L'Amor: Ai, Poeta, és que no sapsquejo som allà on la gent no m'hi es-pera, que apárese a la impensada tal-ment un raig de sol a les darreries del'hivern?

L'Àngel: Escolta aquestes paraules,ten-les en compte, oh entristat Poeta.

El Poeta: Si em plany tant és per-què tene motius per a fer-ho, mes enço tens raó, Amor: mai de mai nohauria d'esperar-te, d'ansiar-te, d'an-helar-te...

L'Amor: Prou: Ara t'equivoques,tu pots anhelar-me tant com vulguis,però pensa que no sempre podré cor-respondre't.

El Poeta: Record amb nostàlgiaaquell villancet de Mestre Ramis,cantat per una joveníssima soprano:"Aquesta Nit de Nadal anem tots aMatines, un brot de murta a la mà, elsomriure als llavis i la mirada lluentad'alegria. " Àngel, quan tes ales feienfremir l'arpa, tu alegraves el meu cor:aleshores, adolescent, jo albiraval'Amor en somnis...

L'Àngel: No ens oblidis mai, Poe-ta, a mi i a Amor, car vivim sempremolt a prop teu: jo a la teva espatla

L'Amor: i jo en el teu cor.El Poeta: Joia a vosaltres, esperits,

joia a vosaltres, homes: Jesús és nat!Glòria in excelsis Deo!

Jaume Calmés

Suplement literari pàg 15 (255) |j, g...¥

De literatura infantil

Ja fa un bon grapat d'anys que Pu-blicacions de l'Abadia de Montserratcomençà l'edició de la seva col·leccióLlibres del Sol i de la Lluna. Els tex-tos que es publiquen als Llibres delSol són adaptacions d'autors clàssics opopulars, com Ramon Llull, Perrault0 una rondalla mallorquina. En canvi,les obres dels Llibres de la Lluna sóncreacions d'autors actuals. Així, a-questa col.leccio presenta una sèried'atractius que cal esmentar: s'hi in-clouen tant autors antics i coneguts,com escriptors d'avui dia que mane-gen bé l'ofici de la paraula, a la qualafegeixen en aquestes creacions sevesla màgia més especial i la subtilesamés endolcida per oferir-la als infants;es presenten molt consistents i dura-dors; les il·lustracions són molt nítides1 ben aconseguides, i s'hi suma l'avan-tatge d'oferir-nos la feina d'il.lustra-dors dels Països Catalans; el preu -quesempre cal pensar-hi- és molt raona-ble, car no sobrepassa mai les set-cen-tes pessetes; i l'empresa és prou sòlidacom per garantir-ne la difusió pertotarreu. Em sembla que són textos ade-

Rampells prohibits

Hi ha per tu una cistella de fruites promeses plenafilagarses d'esperances vanes seran per tu el mantelli en estranyes solituds mortalsdormiran niguls de rei.

Soldats de la tempesta mai caiguts en flor serenaesperen l'amor d'una donzella i de la sort el cantellsón ells els qui cercaran portalsd'antics passejos perduts.

Ancorades forces en planys inerts de la balenaque antuvi permeteren mansuetes raons d'encant en ellhauran trencat llurs càntics moralsvirtuts dels petits pecats.

quats per a infants a partir de set ovuit anys.

Avui, breument, apuntarem dosmots sobre El conill, de Josep Carner(publicat a Llibres del Sol) i Margali-da, perla fina de Ma Antònia Oliver(aparegut a Llibres de la Lluna). Totsdos llibres utilitzen les fórmules intro-ductòries i d'acabament pròpies delconte popular ("Una vegada era un co-nill.", "Això era i no era, bon viatgefa la cadernera."). Sembla impossibleque tot i la distància que separa lacreació de Carner i la de Ma AntòniaOliver (El conill va ser publicat perprimera vegada el 1904 dins el llibreDeu rondalles de Jesús infant, iMargalida, perla fina, el 1984), veimcom tots dos autors fan servir la ma-teixa tècnica. Però, si bé en aquestaspecte coincideixen, en molts altresprenen solucions ben diferents.

8

go«/u.fi.fi<<

El conte de Carner ve a explicar unfragment de la vida de Jesucrist i, pertant, s'inscriu dins la doctrina cristia-na. Ara bé, em sembla que el fet mésdestacable és el llenguatge emprat, rici preciosista com el del Carner poeta,però adaptat als lectors petits. Lesil·lustracions són d'Irene Bordoy, quemostra predilecció pels detalls, lesfigures arrodonides, i les expressionssempre bondadoses dels personatgesque crea.

En el conte de Ma Antònia Oliverno podem deixar tampoc de bandaMaria Rius, la il·lustradora. En pri-mer lloc, perquè de fet al llibre se'nspresenten com a coautores. Segona-ment, perquè no s'ha d'oblidar que lafeina del dibuixant és tan importantcom la de l'escriptor: la imatge no eslimita a una adaptació del text que espresenta, sinó que significa una rein-venció del conte, una recreació de lasituació, una plasmació gràfica dellloc, ambients, fesomies, èpoques,etc... Per una banda, el que m'haagradat més de Margalida, perla finaha estat el fet que es jugui amb el nomde la protagonista, Margalida, i queens conti la història d'una flor quecomençava a viure, precisament unamargalida. Per l'altra, crec que ésmagnífica la forma com les autoresexpliquen l'aparició de l'arc de santMartí: en resulta de l'amistat entre enRaig de Llum i en Nigulet-Nigulot.Vegem-ho:

"Què me 'n direu ? Quan aquells doses donaren la mà, amb la claror del'un l la pluja de l'altre es va fer unArc iris: la cosa més preciosa ques'hagi vist mai. "

Tots dos llibres poden, ben bé, serun bon regal pels Reis.

Pere J. Santandreu Brunet

VIAT

Suplement literari pàg 16 (256)

-

VIATGE A L'ESTACIÓ ZCapítol X: Sam

L'escenari elegit és un carrer qualsevol de la mevaciutat. Malauradament, crec que si es canviés d'esce-nari les variacions serien mínimes. Llesta la cadirad'espectador, em dispôs a observar.

Ha augmentat el nombre de jovenetes que portenescrit al ventre, amb rotulador vermell gruixat, pa-raules com "puta", 'guaira* i altres variacions delvocable.

La gent, com sempre, es treu els ulls abans desortir al carrer i se'ls guarda dins la butxeca, igno-rant que si s'avorreixen poden botar i anar a fer unavolta sense que el seu propietari/a se n'adoni. L'altredia vaig trobar-me'n un d'esclafat i us ben assegurque és una de les coses més fastigoses que he vistmai. Vaig vomitar-hi l'entrepà de formatge damunt.

Acaba de passar Ami, caminava amb una personaque mutava contínuament de sexe i aspecte, supósque cercava l'acompanyant ideal. M'ha alegrat veu-re-la i quasi m'ha temptat cridar-la però no m'hasemblat bona idea.

Un jove amb aspecte premeditadament desalinyat,caminava vacil·lant mentre rovegava un xiclet. Elque ell no sap és que li han venut una il·lusió embo

licada en un trosset de paper de colors. De fet totesles fàbriques només es dediquen a produir envoltoris.La vertadera empresa és la "Corporació Nexus" queés la que fabrica les il·lusions a partir dels somnismorts de la gent. Des de fa uns anys tenen un excésde matèria prima descomunalment bestial. Aquest ésel millor negoci, vendre a una persona allò mateixque ella t'ha regalat. El secret està en que aquestapersona no se n'adoni, tampoc no són tan taramba-nes. Si no vaig errat, a les fàbriques, s'utilitza unsofisticat aparell hipnotizador col·lectiu.

Un policia presenta una ordre de violació a unaadolescent que porta una samarreta amb la banderaanglesa. Treu la senyal de "Policia trch»IUi4, nomdcnin", deixant-la damunt la voravia. Col·loca lajove cara a la paret i li llegeix els seus drets: "Tédret a deixar-se penetrar. Qualsevol cosa que diguio qualsevol tipus de resistència pot ser utilitzat encontra seu. Com pot comprovar utilís un preservatiu,segons indica la llei". L'agent es mostra amable total'estona, fins i tot es va permetre fer algun comentariquan li baixava els calçons : "Mira !, aquestes braguesamb corets vermells són morussimes, li'n compraréunes a la meva filla". Ella es limitava a suplicar-li"No, per favor, pel cul no". El policia no li fa cas icontesta amb un sec "per favor, separi les cames". Ajutjar pels crits, no crec que l'al.Iota s'ho

passas gaire bé. Un cop acabat, l'agent l'ajuda a in-corporar-se i li entrega un justificant. Ella marxamurmurant alguna cosa imperceptible.

Just davant l'edifici "Roma" hi ha dos homes quees barallen. El més reforçat fer d'un cop de puny lacara del veïnat del 5è-C. Tota la gent de l'edificiaplaudeix apassionadament des dels balcons.

A la terrassa del bar una parella que feia mitja ho-ra que parlava, mor d'un atac de comunicació direc-te. A la taula de la dreta comenten que no s'ha de ju-gar amb les paraules, després passen aquestes coses.

Al pis que hi ha davant el meu, una al.Iota,visiblement preocupada, intentava borrar-se la pa-raula "Violació" que duu escrita al ventre amb ro-tulador vermell gruixat. No vull evitar fixar-me ambella. D'uns setze anyets, una mica baixeta, ni grassani magra, una llarga cabellera negra, una boqueta pe-tita, un nas bufó, ulls verds, uns pits tendres i per-fectes i un entrecuix generós (l'únic que portava erenun parell de calcetinsblancs). Vaig quedar-me obser-vant-la una bona estona, fascinat i embadalit. No vaaconseguir llevar-se la paraula i va quedar-li un ven-tre vermellíssim d'irritació.

Hauria de llevar-me aquestes ulleres tan estranyesque vaig trobar pels fems, sinó crec que em tornarémés boig del que ja estic.

Xavier Morell. Juliol 93

ELS EFECTES DEL TEMPS

He de dir que em sento envellir,encara que el meu cos sia jovei conservi un cert aspecte adolescental somriure, a les maneres.

Ho sé, quan em miro al mirall,és dins el fons de la meva mirada0 quan parlo, o penso en mi mateix.Les primeres arrugues són sempre interiors.

Tantes velles paraules han perdut el sentit1 quants de gestos han tornat cansats,tants il.lustres personatges han tornat estranys;inclus aquell que habita el meu cos.

No és deixar somnis pels calaixosni dormir-se melangiosament al record:envellir és cobrar una estranya lucidesasovint dolorida i cruel damunt els homes.

És un aprendre a viure nu i desemparatdavant el temps tan breu que ens pertocaper aquesta sempre estranya humanitatque encara és ferma part del meu pit.

Potser sia que les coses canvieni sento una mica d'enyorançade pesades glòries, dels vells tempsque sempre penso que m'agradaria tornar.

Sovint no sé si els records són meusi em demano si he canviat tant.Potser no només sia jo el que canvia,és que el temps inexorablement ha pesat.

Després de tot, el temps no és tan sols una il.lusió.

Ella és, potser, el foc que em crema,el desig que m'esbrina totes les horesi tanmateix som massa feble per tenir-lam'agradaria ser fort i besar-laencara que fos a costa de la meva vida.

Per un bes que potser no arribi maidono sentit a les hores, i als dies:no puc desitjar res més que tenir-lai això em fa fort i feble a la vegada.No soc més que la ficció que ella fa de mi.

Tendrament penso en ella perquè sols ellaem vivifica, quina esclavitud més volguda.Per ella som, per ella esdevinc al món,ella em fa realitat i alhora m'és negatsom simplement desig d'ella,... si som.

Passa lentament la nit.Gots buits i encens cremat.On abans poblava tanta genthi rest jo, insomne i cansat.

passa lentament el tempsentre els intervals de la meva miradadesfet al tacte dels ditsnomés resten dues paraules

t'estimo

Centenari pàgl7(257)\ tf

El dia 26 de desembre, tal com estenia previst des de l'estiu, va tenirlloc la presentació del llibre integratpel "Conjunt d'estudis sobre centanys d'autonomia municipal " que hanelaborat diversos llorencins i algunsprofessors de la Universitat de lesIlles Balears. En realitat, emperò, mésque el llibre, el que es va presentarfou en esbós bastant avançat del queserà el llibre una vegada estigui im-près, cosa que confiam sigui possibledins el primer trimestre de 1994.

L'acte, al qual assistiren la majoriadels autors -només hi van faltar Mi-quel Grimait, Raquel Rodríguez, PerePuttana i Jerònia Mesquida- fou pro-tagonitzat per Antoni Riera, autor delpròleg i disseny ador del primer índex,provisional. Reproduí'm un extracte deles paraules del conferenciant:

Ens hem reunit avui, en plenes fes-tes nadalenques, per a presentar un lli-bre d'investigació, fruit de l'esforçconjunt d'un ampli equip d'experts endiverses disciplines científiques, resul-tat de la tasca coordinada d'un grup deprofessionals de formació, provinençai edat molt distintes

La preparació d'aquest llibre es re-munta a quatre anys enrera, a l'agostde 1989, quan en Josep Cortès -perso-na d'un entusiasme contagiós- em varecordar la imminència de l'aniversaride la constitució del primer Ajunta-ment llorençí.

El 3 de juliol de 1892 va constituir,sens dubte, una de les dates més im-portants del nostre passat col·lectiu;mereixia, doncs, ser recordada de for-ma adient, amb el relleu i la participa-ció socials adequats, procurant que enquedas constància impresa, ja que lespersones passen i els escrits queden.

L'Ajuntament, presidit per Barto-meu Pont, va acceptar el projecte decelebrar l'efemèride amb la publicaciód'un llibre específic, i en va encarre-gar la coordinació científica a qui usparla i la tècnica a Josep Cortès.

Es tractava de convertir la segrega-ció de Sant Llorenç i el devenir ulte-

rior del poble en un tema de reflexióconjunta i interdisciplinar, en el puntde convergència d'un conjunt de tre-balls de recerca, per tal de redactaruna obra planera, a l'abast de qualse-vol lector interessat, i alhora precisa,redactada amb un alt rigor científic.

L'obra inicialment es va estructuraren catorze capítols:

1. La lluita per l'autonomiamunicipal

2. El medi físic3. Els homes i les dones4. La sanitat5. L'evolució urbanística6. L'economia i la societat7. L'evolució política8. L'Església9. L'ensenyament10. La cultura popular11. La cultura escrita12. La producció artística13. Les perspectives de futur14. Una cronologia

Després de definir el contingut delllibre, vam contactar amb les personesque crèiem que podien assumir la re-dacció dels diversos capítols de l'obra.Ben prest van aparèixer, .tanmateix,els problemes: uns quants del recerca-dors seleccionats no van poder accep-tar l'encàrrec; uns altres suggerirenuna redefinició temàtica de la sevarespectiva participació, modificacióque vam acceptar. Per altra part, coma mi, des de Barcelona, em resultavaforça complicat mantenir una supervi-sió efectiva de l'avenç dels treballs,

vaig optar per canalitzar les relacionsamb l'equip d'investigadors de Ma-llorca a través d'Isabel Moll, profes-sora de la Universitat balear, amb quimantenia vincles més estrets i sovinte-jats. Va ser ella la qui va suggerir queel llibre podria ser coeditat per l'Ajun-tament de Sant Llorenç i la Univerti-tat. Per totes aquestes raons, l'estruc-tura definitiva de l'obra no coincideixplenament amb el projecte inicial. Elscanvis han implicat, a la vegada, fo-rats temàtics i aportacions enriquido-res.

Després d'aquesta breu descripciódels avatars de la gestació del llibre,passaré a resumir cada un dels estudisque l'integren.

Isabel Moll posa de manifest, alseu capítol, que la segregació de SantLlorenç de Manacor és el resultat d'unllarg procés, l'origen del qual es re-munta a començaments del segle XIX,procés que avença durant els curts pe-ríodes dels governs lliberals i quequeda bloquejat quan els conservadorsrecuperen el poder a nivell d'Estat,cosa que succeeix molt sovint.

Els partidaris de la separació deManacor van ser un conjunt d'arren-dataris de terra, de pagesos i de petitspropietaris, vinculats laboralment totsells, encara que amb un grau divers, ales grans possessions. La resistència lavan encapçalar els grans propietaris,cap dels quals vivia a la vila.

La consecució de l'autonomia muni-cipal va contribuir a accelerar el canvieconòmic i social que, des de feia va-

Centenari pàg 18 (258) ifries décades, es produïa al nostre ter-me, els aspectes més visibles del qualvan ser:

l'establiment de la majoria deles grans possessions

la transformació dels arrenda-taris en petits propietaris rurals.

Miquel Grimait ens recorda que elterme resultant de la segregació coin-cideix gairebé exactament amb la con-ca hidrológica del torrent de ca n'A-mer, circumstància que ha provocat,entre altres coses, que el terme dispo-sés d'uns vuit quilòmetres de costa,d'un futur tutístic imprevist pels repar-tidors, obsessionats per la qualitat deles terres, i que els llorencins i carrio-ners hagin hagut de mantenir unes re-lacions complexes amb el seu torrent,que de tant en tant altera bruscamentel ritme de la seva vida; cada genera-ció ha viscut diverses torrentades.

El mateix Miquel Grimait i RaquelRodríguez han estudiat detingudamentla toponímia local, els noms que elsmembres de la comunitat llorencina icarrionera han donat als diversos in-drets del territori comú.

Pere Salvà, després de reconstruirl'evolució de la població llorencinaamb la precisió estadística que avuicaracteritza els estudis de demografia,ha demostrat que, entre 1950 i 1965,aquella va passar, com a molts d'altrespobles de l'illa, d'un estadi caracterit-zat per unes taxes altes de natalitat ide mortalitat, per l'emigració i per lapreponderància de la població jove,trets propis d'una societat rural pocdesenvolupada, a un altre estadi, lescaracterístiques definidores del qualsón una caiguda de la natalitat i de lamortalitat, la immigració i el predomi-ni de la gent d'edat, capteniments tí-pics de les col·lectivitats urbanesavançades.

Jerònia Mesquida, estudiant les de-funcions al nostre poble, ha arribat aresultats pràcticament idèntics. Fins a

la dècada dels anys trenta, les malal-ties infeccioses, com a conseqüènciad'unes condicions higièniques defi-cients, van constituir el principalflagell de la població. Del 1950 ençà,

van actuar els consistoris que han re-git, durant aquests darrers cent anys,la nostra vila. Ha individual tambéelsestaments socials que han controlatefectivament, des de la seva creació,

El públic omplí la sala dles malalties cardiovascular*, els tu-mors i els accidents de trànsit s'hanconvertit en els principals factors demortalitat, com correspon auna socie-tat avançada i sobrealimentada.

Jaume Salas ha aportat el seu sabertècnic i el seu domini del llenguatgegràfic a l'anàlisi de l'origen i delposterior desenvolupament dels diver-sos nuclis de concentració poblacionalexistents dintre del nostre terme: SantLlorenç, Son Garrió, Cala Millor, SaComa i S'Illot.

El creixement urbanístic va avançar,a la nostra circumscripció, a un ritmepausat fins a la dècada dels anys 60,quan, a la demanda de llits creada perun turisme de masses, es va respondreamb una política urbanística especula-tiva i desordenada, les seqüeles de laqual -un teixit urbà massa atapeït, lamanca de serveis i la degradació delmedi natural- han començat a ser cor-regides recentment, com a conseqüèn-cia de la primera caiguda brusca de lademanda turística.

L'aportació de Pere Sales ha con-sistit en examinar el marc legal en què

'exposicions de Sa Nostra

l 'Ajuntament llorençi, tot començantpels principals propietaris rurals iacabant per persones benestants, enri-quides per la indústria i el turisme.

Pere Fullana s'ha interrogat sobreel paper que ha jugat l'Església al nos-tre poble, ha reconstruït amb pondera-ció i equanimitat notables el pas -lent-d'una clerecia poderosa, que gaudiad'un control ideològic ferm sobre elsseus feligresos i les autoritats locals, auna nova Església menys intervencio-nista i més respectuosa amb les perso-nes i les institucions.

Aquest procés de secularització so-cial no ha estat exempt de tensions,com ho demostren els incidents quevan esclatar el 1936 entre el consistorii la clerecia locals i les represàliessubsegüents, durant els primers anysde la postguerra.

Guillem Pont ha centrat la seva a-tenció en l'escola, una institució d'ungran impacte social, el control de laqual s'han disputat sempre els podersfàctics, polítics, ideóle gics, econòm-ics. Ha analitzat el canvi pedagògic, eltrànsit del pobre i rutinari ensenya-

Centenari Pàg 19(259)\ $fment tradicional a l'actual renovacióde la praxis docent. Ha reconstruïttambé, amb força precisió, els diver-sos mecanismes de transmissió no re-glada i informal del saber.

A la població de Sant Llorenç, finsben entrat el segle actual, van predo-minar les persones analfabetes, ambun bagatge de coneixements, emperò,ben considerables, que cada generaciótransmetia a la següent per via oral.Gabriel Janer ha estudiat dues de lesmodalitats més genuïnes d'aquesta cul-tura popular: les rondalles i les llegen-des, dos gèneres que van tenir al nos-tre poble alguns conreadors ben quali-ficats, com ho demostra la figurad'Antoni Garrit, que va proporcionarni més ni manco que 27 rondalles amossèn Antoni Maria Alcover.

Aquesta preponderància de la litera-tura oral no va significar, tanmateix,l'absència total de literatura escrita. ASant Llorenç ha nascut un petit con-junt d'escriptors, l'obra d'alguns delsquals és coneguda i apreciada arreudels Països Catalans i fins i tot al'estranger.

Aquest es el cas de mossèn Salva-dor Galmés, un dels millors prosistesmallorquins del segle XX. Pere Ros-selló, bon coneixedor de la seva obra,ha posat de manifest la constant vincu-lació de Galmés amb contrades del lle-vant mallorquí, la gent i el paisatge deles quals va reflectir amb passió i sim-patia. La narrativa de Galmés consti-tueix una obra de consulta obligadaper a qualsevol historiador que vulguisaber com era i com vivia la gent llo-rencina del darrer quart del segle XIXi de les primeres dècades de l'actual.

Pere Roselló s'ha ocupat també delpaper de dinamització cultural i dedesvetllament polític desenvolupat, del1972 ençà, per la revista Flor deCard", on han fet el seu aprenentatgeuna bona part dels llorencins que avuies dediquen a escriure.

Joan Domenge ha estudiat la pro-

ducció artística generada al nostrepoble, tot enquadrant-la en el seucontext sòcio-economie i cultural. Elconreu de les diverses modalitats deproducció artística constitueix unfenomem recent, fruit del canvi socialprovocat, des dels anys seixanta, pelturisme. La manca de recursos econò-mics i el baix nivell cultural de lamajoria de la població no afavorienl'interès per una activitat humana tansecundària.

La creativitat artística, durant ladarrera dècada, coneix, en canvi, alnostre poble, una autèntica eclosió.Avui, mentres que una generació depintors, integrada, entre altres perMiquel Rosselló, Antònia Tous i An-tònia Girart, cerquen nous camins dinsdel camp del figurativisme, dos artis-tes de menys de trenta-cinc anys, Gui-llem Nadal i Joan Ramis, desenvolu-pen una obra experimental, cosmopo-lita i perfectament aliniada amb elscorrents més actuals de l'art contem-porani. La seva producció és valoradadintre i fora de les fronteres de l'Estatespanyol.

El treball del ceramista Pepe Dagni-no i del director teatral Rafel Durandemostren també el bon moment perquè passa l'art al nostre poble.

L'obra es tanca amb una detalladacronologia dels principals fets polítics,socials i culturals esdevinguts al pobledurant els darrers cent anys, confec-cionada per Josep Cortès, a partir dela consulta de la documentació inèditaconservada als arxius locals.

L'obra dista de ser completa i, finsi tot, equilibrada; no és més que unprimer intent d'anàlisi multidisciplinarde cent anys de convivència d'una co-munitat del Llevant de Mallorca, inse-rits, això sí, en el context illenc iestatal. Més que una monografia reixi-da d'història local, és un conjunt d'es-tudis previs que aporten informació deprimera mà i blibliogràfica, que pre-para el terreny a una futura síntesiinterpretativa. Alguns aspectes impor-

tants del nostre passat comú, com l'es-tabliment de les grans possessions il'accés a la propietat de la terra perpart d'antics jornalers, l'impacte eco-nòmic i social, directe i induït, delturisme damunt la comunitat llorenci-na, encara que apareixen al llibre, nohi ocupen el lloc que els pertoca enfunció de la seva magnitud objectiva.Altres temàtiques més puntuals tampocno hi apareixen o hi surten d'un formaescadussera: la gestió de les granspossessions, les rotes i els roters, elstallers de brodats, l'obertura de lesvies de comunicació i la renovaciódels sistemes de transport col·lectiu, lamedecina popular i científica, elssistemes alimentaris, els mecanismesde control de la natalitat, el paper dela dona i dels infants a la societattradicional i a l'actual, els glossadors,l'anàlisi detinguda i crítica de la pro-ducció escrita de les darreres genera-cions de llorencins, el retrat precís iviu dels principals polítics locals...Bastants d'aquest buits són imputablesa un dèficit de coordinació de l'obra;altres es deuen, en canvi, a la mancad'estudis de base. Esperem que moltsd'aquest buits siguin tancats prest pertreballs específics i que aquesta prime-ra obra, amb tots els seus defectes iles seves virtuts, que també les té,servesqui per demostrar, si és que en-cara fes falta fer-ho, la utilitat de lestasques col·lectives i multidisciplinarsaixí com per a esperonar recerques fu-tures.

Us puc assegurar que tots els quihem participat en la redacció d'aquestllibre hem après molt, i l'experiència,malgrat alguns moments de dificultatsi de sostsobre, ens ha resultat forçapositiva.

Puc vaticinar també que qualsevollector, llorencí o de fora poble, ques'hi endinsi augmentarà el seu conei-xement del nostre passat immediat, ipodrà establir comparacions fonamen-tades amb la trajectòria seguida pa-ral·lelament per altres comunitats demagnitud parescuda.

Antoni Riera Melis

Entrevista pàg 20 (260) %f

Maria Antonia Mimar

En molt poc temps he tinguí ocasiód'escoltar la Sra. Maria Antònia Mu-nar parlant del projecte d'Unió Ma-llorquina; les tertúlies de ca 's Metge,a Son Servera, han sigut el lloc on laPresidenta d'UM ha exposat aquestprojecte .

Maria Antònia Munar va començarla seva tasca política a les files de laUCD, a les primeres eleccions demo-cràtiques del nostre país, essent elegi-da bailesa del seu poble, Costix, càr-rec per al qual ha sigut reelegida entotes les convocatòries electorals quehi ha hagut fins ara. De llavors ençàla seva dedicació a la política ha estattotal, ocupant durant molts d'anys laConselleria de Cultura, des d'on vaimpulsar de manera ferma el procésde normalització lingüística. Actual-ment, a més de bailesa del seu poble,és diputada del Parlament Balear iPresidenta d'Unió Mallorquina. -

El partit que ella representa hadefensat darrerament diversos temesd'actualitat, com són les possiblesrestriccions del comsum d'aigua, lesmesures governamentals per posar so-lució als incendis provocats aquestestiu a ¡a nostra illa, el futur hospitald'Inca o la postura crítica al POOT.Tot això ha marcat un clar posiciona-ment nacionalista del partit que presi-deix, el que podríem dir una posturaplenament mallorquinista, de defensaexclusiva dels interessos propis deMallorca.

A la Sra. Munar jo li demanariaque fés un repàs ràpid a aquesta ac-tualitat política, per recordar quineshan estat les postures d'Unió Ma-llorquina en els tenies que he esmen-

tat abans: aigua, incendis, Estatutd'Autonomia, llei de consells insu-lars, hospital d'Inca, Pla d'Ordena-ció de l'Oferta Turística, etc.

Hauríem de començar per dir queUnió Mallorquina defensa el mallor-quinisme polític i tot el que això signi-fica. El nostre partit considera que lesdecisions polítiques o econòmiquesque afecten o impliquen la nostra Co-munitat s'han de prendre des d'aquí.És per això que recentment hem mani-festat el nostre desacord amb la deci-sió presa pels partits PP i PSOE d'ins-tai.lar un segon hospital a Ciutat encomptes de construir-lo a Inca. Elnostre partit considera que no hem demostrar debilitat davant de reindivica-cions justes i que hem de lluitar fer-mament pels nostres interessos. Enaquest sentit, Unió Mallorquina consi-dera que encara que els doblers per ala construcció d'un segon hospital aMallorca siguin estatals, les decisionss'han de prendre a la nostra ComunitatAutònoma i no tolerar imposicions deMadrid, perquè els usuaris del futurhospital som els mallorquins i nosal-tres som els únics que sabem el queens convé.

El mateix ha passat amb altres te-mes que també es financien amb do-blers del Govern d'aquí i els doblersde Madrid. Un exemple claríssim és eltema de l'aigua. L'aigua és un bé es-càs, un bé que ens pot afectar de caraal futur de la nostra economia d'unaforma molt important. Hem de pensarque nosaltres vivim del turisme i queno vendrà cap turista si tenim restric-cions d'aigua, i en canvi ningú no hapres cap mesura sobre aquest tema.Perquè Unió Mallorquina diu no altransvasement de l'aigua de Sa Mari-neta cap a Ciutat, aquesta postura nosignifica que no estiguem d'acord quesigui molt important que els ciutadansde Palma tenguin aigua; el que suc-ceeix és que ens pareix absurd que

l'aigua de Sa Marineta hagi d'arribara Ciutat, perquè una vegada hi hagiarribat en la mateixa quantitat resultaque es perd per les canonades. Per ai-xò nosaltres proposam que el que s'hade fer és que l'aigua de Sa Costeraque es perd arribi a Palma.

Sra. Munar, davant l'actual crisieconòmica, quin projecte pot pre-sentar qualsevol partit, nacionalistao centralista? Té Unió Mallorquinacap recepta màgica per combatreaquesta situació?

Receptes màgiques no en té ningú,però solucions n'hi ha per tot, i UnióMallorquina el que plateja són possi-bles solucions per la problemàtica es-pecífica de la nostra Comunitat. Nos-altres més que ningú, com a mallor-quins, som molt conscients de quinaés la problemàtica econòmica de lanostra Comunitat Autònoma. L'econo-mia balear dels darrers anys s'ha de-dicat a fer doblers fàcils i ha aban-donat les indústries productives tradi-cionals del calçat, les sabates, la biju-teria, els embotits, etc. Avui en dia,enmig de la crisi actual, ens hem do-nat compte que el futur no està enl'especulació, i és una la política quehem de dur a terme.

El futur econòmic del nostre paíspassa per la modernització de l'econo-mia i l'increment de la pròpia produc-ció en uns nivells òptims de competiti-vitat. Per això és necessari un inventa-ri real dels nostres recursos i un con-trol òptim d'aquests, ja siguin natu-rals, industrials, comercials o de qual-sevol tipus. L'equilibri econòmic delnostre país serà el resultat d'una polí-tica competitiva i agressiva basant-nosen el màxim aprofitament dels nostresrecursos, mentre que l'explotació sen-se mesura del nostre patrimoni nomésens durà a una dependència exterior.

Unió mallorquina ha estat el partitimpulsor a la nostra Comunitat Autò-noma d'un acord entre totes les forces

Entrevista pàg 2l (261)• íf

»V&tfírW-•%> .ÁÍtiiA

*M«räv'<)í".(<>t7WSÜ*

;i$Ejjjjitä$.

l·'íimV " "• "<*••"

t*.>*»* fMstí« ífcÌ.Y Sater'

> 5 i

.#*%.^•"

...ÍÍÍÍA-^

S pi,«S!-!í-<«,

t?'C'1Pvâ»*í:»!« KM*!*.«^^ íiíi-w/'í-íi, •> : , * {;•*••p -> ¡.A ..vtx,;, •'•J«t4< <*»

íaltiXiïjií·'í" jpp

íffcJí'I M.

M#/ ? '•ffcSÍ&rí '.¿ -V" :i >.». . •

i >¿' - ..•• .51. (.inrgf!;&£»!•>« j. f ^ Vjjfes Cutías

^:.:; j: «^a'c^F;

MX1

pol i t iques autonòmiques per tal d 'evi-tar que un diputat elegit democràtica-ment per un partit de t e rmina l tengui lapossibilitai de ter var ia r l ' e q u i l i b r iparlameniari.

Al marge d'aquest pacte, el seupartit ha demostrat recentment queno està disposat a donar suport atrànsfugues, i t'a un parell de setma-nes el secretari general d'Unió Ma-llorquina, Antoni Pascual, va dimi-tir de la comissió de turisme perquèel PP volia elegir com a president aJaume Peralta, el trànsfuga delPSOE. El pacte, que ha estat suhs-crit pel PSOE i el PSM i rebutjatpel PP, quina efectivitat tendra?

Aquest pacte té la força que els di-ferents partits li vulguin donar i estàclar que hi ha partils que són parlida-ris d'acabar amb el transfuguisme,menlre que n ' h i ha d'altres que no.Una mostra clara de la seva força ésl'actitud d 'Antoni Pascual a que vostèfa referència. Unió Mallorquina creuque el transfuguisme, juntament amb

la corrupció són les tares de la nostrademocràcia actual. Creim que cada diael ciutadà està menys convincili d 'ha-ver d'emeire un vot i de pensar a quiha de votar, i el motiu que produeixaquest desànim és precisamenl el felque un moment deierminat es voti unsenyor i que després aquest senyorvoti una idea contrària al seu volani.Els polílics hem d'erradicar aqueslmal que desprestigia la classe políticaamb aclituts dignes i honesles com laque en el seu moment va prendre elnostre diputal Antoni Pascual. Nomésamb proves com aquestes els votanlspoden lornar il.lusionar-se amh unprojecte de Govern.

Fa molts pocs dies la Conselleriade Turisme va presentar el POOT,un projecte llargament esperat, qui-na és la postura d'Unió Mallorquinadavant aquest Pla?

Unió Mallorquina considera que elPOOT, amb la darrera redacció haquedat a mínims, ja que no dóna so-lucions als problemes que avui té el

sector turístic, i només comtemplal'ordenació del futur i tan sols ambl'aspecte urbanístic, que si bé és im-portam no és suficienl per poder fertroni a la problemàlica creada en elpassal per un creixement salvatge idesordenat. L'ordenació del nosiremotor econòmic més important no espot limitar a una ordenació urbanísti-ca, sinó que també ha d'entrar a fonsen tots els problemes que de forma di-recta afecten al funcionament del tu-risme. Per altra banda, la manca d'unclar suport econòmic al Pla fa que lapossibilitat de dur-lo a lerme sia llu-nyana. Per això Unió Mallorquina hapreparat un Pla alternaliu que reculll'esperii que inicialmenl tenia elPOOT, i que el tracia de manera igua-litària tol el sector, sia hoteler o resi-dencial, sempre teninl en compte elsrecursos nalurals de què disposam. enespecial el problema de l'aigua.

Ja per acabar aquesta conversa, lidemanaria, per què després de launificació de l'antiga Unió Mallor-quina, Convergència Balear i UnióIndependent de Mallorca no s'ha in-tegrat l'antiga Unió Mallorquina enel equip de govern de l'ajuntamentde Sant Llorenç?

Perquè els interessos dels mililanlsd ' U n i ó Mallorquina no són d'osieniarcàrrecs, sinó de cercar solucions perla problemàtica dels ajuntaments o anivel l de la Comunitat Autònoma, quees redueixen a la problemàtica eco-nòmica. La propera legislatura no espresentaran aquests tipus de complica-cions, ja que es farà una llista únicaen la qual s'integraran tots els mem-bres d 'Unió Mallorquina de Sani Llo-renç.

Amb la Sra. Mimar, Presidentad'Unió Mallorquina, hem parlat demoltes altres questions, de problemesque afecten a la nostra Comunitat, dela política mallorquina, que sens dub-te ella n 'és i de segur serà una de lesprim 'ipal s protagonistes.

Ignasi Umhert i Roig

El temps de novembre pàg 22 (262)

Resum comparatiu del mes de novembre Pluia en el terme

Ca1 n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

1992

Temperatura màxima 25Temperatura mínima 6Temperatura mitja 11 '9Temp. max. mitja 19*9Temp. min. mitja 8'2Boires 11Tempestes 2CalabruixadesPluja (l/m2) 7Dies de cel serè 17Dies de cel cobert 5Dies de cel nuvolat 8GeladesPols d'Africà

1993

222

13'418'78'9

55'3911102

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)Son Sureda (Ca'n TomeiOSon CostesSon Cardaix

Des d'on ha bufat el vent

67'35442

66'855'3

417996

100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 U 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

NSEO

VENTS

-(-ii-f-J-LfrflfrlflP nu m1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1040 PRESSIÓ

80

60

40

20

PLUJA

H 1 1 h1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

4035302520151

TEMPERAT

i i i ¡ um m m nnnunTiM-5-H—2—3—4—5—6—7—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Esports/Aniversaris pàg 23 (263) íf

Antoni Pastor Tal dia com avui

Aquest mes farem sa xerrada ambso mister d'es primer equip, en ToniPastor.

Toni, fes-mos un poc sa històriade sa teva vida dins es futbol.

Vaig començar an es sis anys amhs'Olímpic i hi vaig estar fins an esdevuit; després he jugat amb el Mana-cor durant tres temporades, amb elMallorca, tres més, dos anys amb elBadia i es darrer una altra vegada ambel Manacor. Posteriorment em vaigdedicar a entrenar els juvenils delManacor i, la temporada passada, elPortocristo.

Després d'un començament moltbo ara estam amb negatius. A quècreus que és degut?

A que s'equip no ha rendit d'acordamb ses seves possibilitats. Si tenguésun rendiment alt estaria a sa part altade sa taula, però sense aquest rendi-ment és molt difícil, ja que no hi haun equilibri entre es gols que encaixai es que marca.

Si havies de destacar una línia des'equip quant a rendiment, quinaseria?

Jo destacaria sa defensa, però nocom a línia sinó com a bloc.

Mos costa molt fer un gol, i aixòque cream moltes ocasions. Que himanca, sa sort o un poc més de pre-cisió final?

Crec que hi manca un jugador quedecideixi, ja que tant en Nando comen Morey són bons jugadors, però nogolejadors decisius.

Hem perdut quatre punts en esdarrer minut i dins canostra. Enquè hem fallat?

Es que més em va molestar va ser

es del Constància, per manca de con-centració. Ets altres són coses d'esfutbol.

Quant an ets àrbitres, mos inflena targetes, començant per tu. Què o-pines, en general, de ses seves quali-tats?

Crec que són àrbitres de tercera, icom que dins es futbol de tercera esnivell és molt baix... Però n'hi ha quesón millors que ets altres.

Què me'n dius del Cardassar coma club? Té una organització seriosa?

No sé si és gràcies an es directius oan es poble, però és un d'es pocsclubs que funcionen. Quant a lo espor-tiu crec que ha agafat una postura unpoc còmoda, ja que ets objectius po-drien ser més alts.

Hi vols afegir res més?Deman a sa gent un poc de confian-

ça, ja que s'esforç que se fa amb sosjugadors d'es poble és important, en-cara que es resultats no siguin tanbons com voldríem.

Guillem Soler

ARA FA 20 ANYS

* Que el Club Card va organitzar elI Concurs de Betlems. Va continuardurant alguns anys, però avui ja nose'n parla.

ARA FA 15 ANYS

* Que es va inaugurar la gasolineradel Pou Vell. De llavors ençà, tempo-rades amb més virulència que d'altres,els veïnats demanen el seu trasllat alsafores del poble.

* Que es va celebrar el Referèndumsobre la Constitució. A Sant Llorençes donaren els següents resultats:Vots a favor 1985Vots en contra 34

i Abstencions

ARA FA 10 ANYS

1023

* Que es va canviar el mobiliari delsaló d'actes de l'Ajuntament, essentbatle en Bartomeu Brunet.

* Que Guillem Pont va presentar elseu primer llibre: Jaume Fornaris iTaltavull, mestre, editat per l'Institutde Ciències de l'Educació.

* Que Joan Miró va morir.

ARA FA 5 ANYS

* Que Rafel Duran va estrenar laseva primera obra, Zòmit, a l'Audito-rium de Ciutat.

Josep Cortès

Index del 93

SECCIONS FIXESBÀSQUET

Aulí/Sard 19,43,67,91,

BATEC Sol8, 32, 50, 78, 98, 124, 148, 168, 194,

CRÒNICA INFORMAL6, 58, 115, 178,

CRÒNIQUES VILATANES102, 132, 152, 180,

f

'

DEMOGRAFIA18, 42, 66, 90, 110, 138, 158, 186, 214,

EDITORIALEl preu de l'aiguaL'oposicióLes contribucionsEls femsEl plet del PSOELes eleccions generalsLes aigüesEl funcionament municipalEl cadastreLes aigües netesCarta als Reis

ELECCIONSPer defensar-te a Madrid SansóEls resultats CortèsLes valoracions DiversosComentari PS MAgraïment PP

EL TEMPS16, 40, 64, 84, 104. 137, 156, 184, 185, 213,

ESPIPELLADES3, 35, 47, 103, 139, 160, 163,

ESTAMPES LLORENCINESLa unitat sanitàriaL'estacióEl pont del futbol

FUTBOLFrancesc UmbertJulián VelascoAntoni Pastor

100, 233

, i de dol224, 248

Cortes202, 222

Umbert195, 251

Calmés238, 266

222467094

114142162190218242

95118120126131

Umbert236, 262

Cortès205, 235

Cortes206240268'

Soler171200263

GENT DE LA NOSTRA GENTPere MesquidaOnofre LlinàsAntoni GenovartL'amo en Pep ComísFrancesc ClapésPare Miquel PascualRafel DuranMn. Jordi PascualGuillem NadalSalvador Calmés (II)

HISTÒRIANoticiari del segle XV 15EsclausNotes històriquesEsclaus del Regne de MallorcaDos idòlatresCapítols sobre els vestits

•POESIA

Jardí FloritPassa, passeja...Ser àgil com...La flor nocturnaMussetVicent Andrés EstellésHermann HesseH istiaLes roses, la marRenaixençaLouise LabeJa m'havia retiratLa mussa àriaInventari d'oratgesOvidi en tankasCançó d'anar a escolaEl bé de la memòriaTres poemes

PORTADESAiguaAiguaCascsMascotaEleccionsPersianaEspiresSense títolCardàssic parcSumariSumari

pàg 24 (264)\ £zfa"••%f

2-

Pont4

24487296

116 146L 1 \J j 1 \J

164192220í. í\j244

Rosselló, 37, 63, 83, 109, 136

136, 159159, 250187, 215

215239, 250

•

•

Llompart 28Llompart 28Calmés 39Calmés 43Calmés 60, 88Calmés 92Calmés 106Calmés 106Calmés 150López 150Calmés 198Carbó 212Calmés 228Comila 229Rosselló 230Llompart 27Aguiló 123Mascaró 256

•

Cortès 1Cortès 21Soler 45Escola 69Cortès 93Cortès 113Soler 141Ramis 161Cortès 189Cortès 217Cortès 241

1 Index del 93

LA DARRERA RONDALLA

SI LLEU...18,42,66,90, 110, 138, 158,

TAL DIA COM AVUI10, 29, 65, 92, 105, 131, 157,

ARTICLESA

A prop de totsAigüesAigües, La canalització de lesAigua potable, quan?Al Cel ens vegemAnell, L'Anticonceptius

BBallester, JaumeBé i el mal de la cabra

CCala PetitaCala PetitaDe cap a cap d'anyCardassar (llibre)CardassarCaricaturaCarta a unh infantCatecisme, El nouCentenari (llibre)Centre MusicalCentre Musical (aniversari)Clapés, FrancescCol.legi Punta de n'AmerComa, Platja de SaConfirmacióCoses a dirCreient, no practicantCrònica de la pestaCuinaCultura popular

DDevaluacióDiari valenciàDiguem prouDomenge, Joan (tesi)

Umbert31,62, 82, 108

Calmés186, 214, 238, 266

Cortès183, 209, 237, 263

•

Sancho 201PSM 34Cortès 23PSM 150Cortès 191Santandreu 126Lleure... 112

Cortès 246Duran 174

Cladera 133Janer 208Cortès 243Cortès 68Cortès 99Trencapinyons 76Cerdà 237Umbert 38Riera 257Directiva 225Umbert 77Font 117Alumnes 1 1 1Sansó 155Bassa 53Santandreu 232Sardà 77López 155Caldentey 91Melis 12

Umbert 182Calmés 176PSM 179Bosch 188

Droga, La punyetera

EEcologiaEducació vialEsplendor de la Veritat, LEstació ZEstatut d'AutonomiaEstimem la natura

FFems PSMFestes, El perquè d'unesFilatèlia (presentació)Filatèlia (informació)Futbolet (torneig)

IIl.lusióIlla amant, L'Imposts, Prou d'ITB

•J

Journey to...

LLiteratura infantilLlenguaLlengua (manifest)Lleure, Borinos...Lleure a lloure (creació)Lleure a lloure (logotip)Lleure a lloure (informació)Lleure a lloure (reunió)

pàg 25 (265) \

Sardà

SiouxSMOEUmbert

i

IL

6f

1542Ç

21ÍMorell 230, 25íSolerGrau

11, 30BorinoPeralesPeralesFemenias

-Cerdà

4420:

, 67, 8í1812í61n:

19ÇSantandreu 21SansóUmbert

.

Carrick

8l

5'

7(

Sant. 229, 25íIECFilologiaPontSancho

Lleure a lloure no va tenir vacancesLleure a lloure (polèmica)Llompart, testimoni de llibertatLlompart s'ha mort, EnLlompart, Una anècdotaLlompart, record personal

MMallorca i els mallorquinsMancances culturalsMeteorologia (baixes pressions)Meteorologia (màximes)Meteorologia (resum del 92)Miró, JoanMostra internacionalMunar, Maria Antònia (entr.)Música, El nostre patrimoni

SansóMelis

is:i:

21<5<8

1(X12!17(19(2(2(

Santandreu 2"Gal més

CaldenteyPSMUmbertUmbertUmbert

2*

8(24"4

[Tr

Santandreu 14^DomengeUmbertDomenge

1526(I4(

(Continua a la pàg. 12

Si lleu.../Demografia pàg 26 (266)

MOTS CREUATS

I 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 II 12

Horitzontals: 1.- Nafra feta per es-croxament de la pell. 2.- Estar asse-gut. Símbol del sobre. Unitat monetà-ria d'Itàlia. 3.- Vestit que usaven elsantics romans. Símbol de l'alumini.Terminació verbal. 4.- La segona. Noaregat. Consonant. 5.- Tornar a deixaruna nansa calada després d'haver-netret el peix. Allò que hom diu, esp.sentència, opinió. 6.- Símbol del iode.Nom comú dels fosfats d'urani. Alrev. nom de lletra. 7'.- Fals, no autèn-tic. Cinc-cents. No vestit. Al rev.ventet suau. 8.- No acabada. Símboldel nitrogen. 9.- Candela gran de ce-ra. Nom de lletra. Instrument agríco-la. 10.- lovriF. Esdevenir madur.Consonant. 11.- Es diu d'aquell qui vade poble en poble, guanyant-se la vidavenent. Dany material o moral. 12.-Símbol del carboni, lloc de moltes ro-ques. Part de les mandíbules delsocells revestida d'una benia còrnia.

Verticals: 1.- Convertir en ester.2.- D'ell. Nom de lletra. Que, en unsol i mateix sentit s'aplica a diferentscoses. 3.- Dit de l'animal que viu encaus fets a terra, com el conill. Cinc-cents. 4.- Espel.lir l'orina. Fer créi-xer, la copa d'un arbre, en alt mésque en ample. 5.- Acció de recalar. Elqui té el domini d'alguna cosa. 6.-Consonant. La Vall d'.... El qui bada.7.- Cara del dau marcada amb unpunt. Instrument de cirurgia. Adjectiunumeral. 8.- Consonant. Símbol de laplata. Malmetre. Mil. 9.- Mirada rà-

pida. Coure treballat en planxa. 10.-Al rev. símbol de l'iridi. Símbol deltitani. Vocal. Natural de l'Aràbia.11.- Altar. Riu català. Consonant. Alrev. article. 12.- Posar en un racó.Cent.

Solucions

Horitzontals: 1.- Escorxadura. 2.-Seure. S. Lira. 3.-Tunica. Al. Ar. 4.-E. Inaregat. R. 5.- Recalar. Dita. 6.-I. Uranita. E. 7.- Fui. D. Nu. Aro.8.- Inacabada. N. 9.- Ciri. A. Arada.10.- aV. Madurar. R. 11.- Rodamón.Mal. 12.- C. Rocam. Bec.

Verticals: 1.- Esterificar. 2.- Seu.E. Univoc. 3.- Cunicular. D. 4.- Ori-nar. Cimar. 5.- Recalada. Amo. 6.- S.Aran. Badoc. 7.- As. Erina. Una. 8.-D. Ag. Tudar. M. 9.- Ulada. Aram.10.- Ri. Ti. A. Arab. 11.- Ara. Ter.D. Le. 12.- Arraconar. C.

BROU DE LLETRES

ABEXZMKLLD0AIU

ALLEBREAGMAILI

SBEIDJLNULRT0T

ECABRAL0ILUNPG

DEALCZLBNISMGB

FTQBEIAIENARBH

GRSEHNVDU0R0JY

HAGXFRACIC0zIN

IKMPSQcR0PZTEE

JLN0PMEFPEBGRR

RATATLNPKCJNDP

DGRLJTIGBGZHGI

Dins aquest brou de lletres hi troba-reu els noms de deu mamífers.

Solució

Ase, balena, cabra, cavall, be, lle-bre, guineu, porc, conill i rata.

Demografia

Requadre a disposició dels lectors

DEFUNCIONS

En Miquel Mascaró Sureda, viudo,mor a Son Garrió dia 8 de novembre.Tenia 84 anys. Que el vegem en elCel.

Na Maria Mascaró Soler, viuda de86 anys, mor el dia 2 de desembre aSant Llorenç. Descansi en pau.

El dia 14 i també a Sant Llorençmor na Bàrbara Salas Galmés, viuda,a l'edat de 88 anys. Al Cel sia.

Dia 20, en Julià Santandreu Duran,carrioner, casat, mor a l'edat de 90anys. Descansi en pau.

Na Margalida Sureda Rumer, viuda,mor a Sant Llorenç el dia 26, als 87anys d'edat. Al Cel la vegem.

MATRIMONIS

En Jaume Jaume Estelrich i naMagdalena Mascaró Mel is es casarenel dia 27 de novembre a l'església deSon Garrió. Enhorabona.

N'Albert Lluís Blasco Clar i na Yo-landa Leontina Camand Pujol ferenl'esclafit el dia 4 a Sant Llorenç.Enhorabona.

També el dia 4 i també a Sant Llo-renç es casaren en José Antonie) Gó-mez Bosch i na Maria Magdalena Pe-relló Femenias. Salut.

En Juan Luís García Vflchez i naMaria Genovart Mascaró es casaren eldia 4 a Son Garrió. Enhorabona.

Dia 18 es casaren a Sant Llorenç enJoan Blanquer Sureda i na ImmaculadaGonzález Porte. Salut.

Maria Galmés

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA

-Centre Coordinador-

Llistat de biblioteques de la xarxa del C.I.M. a Sant Llorenç i als pobles veïnats:

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL MOSSÈN SALVADOR GALMÉSC/. Clavell, 5

Sant Llorenç des CardassarTel. 569083

BIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPAL DE SON CARRIOC/. Major, 4Son Garrió

Tel. 569619

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL D'ARTÀNa Batlessa

ArtàTel. 835267

BIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPAL DE MANACORC/. Muntaner, 12

ManacorTel. 849102

BIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPAL DE CALA MILLORC/. Molins, 23

Cala MillorTel. 586261

CONSELL INSULAR DE MALLORCA 113>ir

Estampes llorencines pàg 28 (268)

El pont del futbol

Sembla mentida que un camí tan transitat es trobi en unestat tan lamentable. Potser es puguin comptar per milersles persones que setmanalment travessen el pont per anarals entrenaments, a jugar a tennis, a veure els diversospartits dels dissabtes i diumenges, a treballar o, simple-ment, a passejar pels voltants del camí de Calicant, i siencara ho hem tengut cap desgràcia no ho podem atribuirmés que a la sort.

D'ençà que arreglaren el pont Vúnka protecció que téel tros de camí són uns grups provisonáls de quatre blocs,sense fonaments, units per un simple tub que, com es potcomprovar a les fotografies, més que protegir representenuna amenaça evident pels que s'hi atraquen, a part de serestèticament horrorosos.

Ran del pont, entre l'arrambador metàl·lic i el comença-ment dels blocs, hi ha una bocí d'empedrat que de cadavegada s'estreny més i que al meu veure resulta perillosfs-sim, ja que no disposa de cap casta de passamà o paretque eviti caure a l'escaló de devers tres metres que hi havora el torrent.

Segons m'han dit, a hores d'ara els pilars de les foto-grafies han caigut dins el sembrat, cosa que no deu haverfet gaire gràcia al propietari del bocí.

.Josep Cortès