fini lloreflÇ de/ cardfl//ar -...
TRANSCRIPT
- --
/fini LLOREflÇ DE/ CARDfl//AR
BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * NOVEMBRE DE 1983 * N? 87
Editorial FLOR DE CARD -2- (202)
NO, NO ÉS AIXÒ SRS.
Quan va néixer Flor de Card, ara fa dotze a-nys, ja ho féu amb el desig i l'esperança delcanvi de les estructures socials. Pareixia quela situació no es podia allargar gaire, que elGeneral havia de morir i que l'Administració,entesa en termes casolans i locals, havia decanviar com també ho havia de fer, malgratfos a molt petites dosis, la mentalitat indivi-dual.
I tots anàrem plegats -era el cim del ClubCard- perquè en el fons tots desitjàvem elcanvi i perquè tots enteniem que el canvi erasinònim de democràcia.
Les primeres eleccions democràtiques, ambl'amplitud d'opcions, dispersaren la unitat, pe-rò l'avinentesa d 'un batle socialista -un delseslògans que portaven els del PSOE era"Cent anys d'honradesa"- augmentà una efí-mera esperança que ben prest es dissolgué so-ta l'excusa de les concessions obligades perun poder en minoria. La cosa certa és que se-guien, sinó els mateixos fets, si' la mateixamanera de dur-los a terme. Semblava quetrobassen excuses perquè hi hagués raons deprivilegi -duros i/o amistats-, perquè no totsels llorencins, en definitiva, fossin iguals~pe7a l'administració local.
I arribaren unes altres eleccions locals ("Co-mo debe ser", "Anam per feina", "Ara mésque mai", "Por el cambio"... recordau?) i l'es-perança en el canvi real, amb la "normalitza-ció" (?) tornà renéixer; si hi ha canvi de per-sones hi ha possibilitats de que canviih les si-tuacions. Però...
Arriben els petits detalls que ens fan veurealtra vegada que no convé enfilar esperancessi no es vol assaborir l'amargor de la decep-ció. Detalls com són, per exemple:
* Això que podriém anomenar "affaire Obra-dor" on, segons tots els indicis, s'acomodala llei i l'administració de tota una comuni-tat a la voluntat d'una persona. Alguns pot-ser diran que aixf el poble hi guanya... peròpotser quan es fan parts triades, a la llargao a la curta, la comunitat sempre hi perd.
* Les discussions entorn els sous dels regi-dors on semblava que cadascú defensava al-tra cosa que no l'interès públic.
* La poca decisió a l'hora d'errprendre deter-minades accions socials: canalitzacions, ter-cera edat, seguretat ciutadana,... que con-trasta amb la rapidesa d'altres accions en-llestides en un sant-i-amèn.
* Les lleugeres i ximples opinions que adesi-ara, diven, amolla el batle a rotlada de ca-fè menyspreant aconseguiments socials fo-namentals, com el mateix SMOE.
I potser no cal dir res més. Detalls que d'al-tra banda no desmereixen en res cap de lesrealitzacions fetes, ni que poden demostrarla més minima mala voluntat. Potser fins itot en gran mesura són f ru i t d 'un passat jallunyà i per ventura, si s'analitzàs particular-ment cada acció, es trobarien raons lògiquesi humanes que la justificarien.
Més que un critica o un retret és un reconei-xement de la saviesa popular, d'aquella raóque també tenen aquells perennes desencan-tats: homonets vells que a força de sopegar ide veure esclats amollen les seves radicalsopinions: !'De la política, si no n'has de viure,fes-te'n enfora", "Tots hi van per la mateixacosa", "Tanmateix no canviarà res"... i tot unenfilall d'acudits que, adesiara i maldamentno volguem, es fan presents a la pantalla delpensament.
De la llengua FLOR DE CARD -3- (203)
PROGRAMA DE NORMALITZACIÓ LINGUISTICA
Elaborat per la Comissió de Cultura i basat en laproposta del CDS-PSOE.
Les mesures esmentades en aquesta proposta d'us dela llengua catalana en els àmbits de competènciad'aquest Ajuntament, s'ajusten a l'enunciat delsarticles tercers de 1;.Constitució i de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears.
PRINCIPIS GENERALS
1.- El català i el castellà són les llengües ofici-als d'aquest Consistori.
2.- Tot ciutadà té dret a usar la seva llengua enles relacions orals o escrites amb l'administració.Aixi mateix, sempre que ho sol·liciti, serà serviti informat en castellà.
3.- En tots els casos que s'adoptin solucionsbilingües, el català hi ha de constar en primerlloc sempre, en lletra rodona i el castellà enlletra cursiva.
4.- La data de començament d'aplicació d'aquestprograma serà el primer de gener de 1984.
ÀMBIT MUNICIPAL i ADMINISTRATIU
1.- Els ròtuls dels serveis municipals, negociats,delegacions, arxius, fitxers, cartells, timbres degoma seran en llengua catalana.
2.- Serà redactada en llengua catalana la docu-mentació adreçada per l'Ajuntament als organismes,entitats o ciutadans en particular que estiguindins l'àmbit de la llengua catalana, és a dir, Pa-ís Valencià, Catalunya i Balears, sempre queaquests no manifestin el desig de que sigui en cas-tellà.
3.- Seran redactades en català i en castellà:
a) Les convocatòries de sessions i ordes del dia.b) Els expedients, plànols, padrons, censos, etc.c) Els documents que emanin de la secció decomptabilitat.d) Els edictes, bàndols i avisos als ciutadans.e) Les actes dels plens i de les permanents.
4.- Seran redactades indistintament en català o encastellà les propostes de les Comissions Informa-tives.
5.- Els impresos i datadors seran bilingües.
RETO-LACIO EXTERIOR
1.- Tots els topònims del poble tendrán com a únicaforma oficial la tradicional en llengua catalana.
2.- Els rètols urbans i interurbans destinats a in-formar els transeünts i els conductors d'automòbilsseran redactats en llengua catalana.
3.- Es rotularan en llengua catalana les plaquesdels carrers que encara no hi estan. S'informaràpuntualment dels canvis als veïns del carrer, a laComunitat Autònoma, al Consell Insular de Mallorca,a la Telefònica, a Correus i a totes les empresesque puguin utilitzar els noms dels carrers (Edito-res de plànols, guies, etc.)
FUNCIONARIS
1.- El fet d'aprovar un programa de normalitzaciólingüística pressuposa que els funcionaris han deconèixer el català oral i escrit, per la qual cosal'Ajuntament crearà un servei d'assessorament i en-senyament per als funcionaris que ho precisin.
2.- En la contractació o admissió de nous funciona-ris serà necessari un bon coneixament oral i escritd'ambdues llengües, el català i el castellà.
ALTRES
1,- L'Ajuntament informarà dels seus propòsits denormalització lingüística als ciutadans i a les en-titats del municipi, per tal de demanar-los quecol·laborin amb les retolacions, anuncis, impresos,etc. Aiximateix, s'arbitrarà un sistema de compen-sació econòmica per a aquelles empreses que canviïnels rètols del castellà al català.
2.- La realització d'aquestes propostes de norma-lització lingüística requereix tres requisits:
a) Un suport pressupostari suficient.b) La col·laboració de tots els regidors.c) La predisposició favorable delsfuncionaris.
Amb l'aprovació del programa de norma-lització lingüística reprodui't en aquestamateixa plana, l 'Ajuntament ha donat unagran passa de cara a recuperar l'ús de lanostra llengua en tots els camps de la vi-da quotidiana.
Decisions com aquesta ens fan renéixerl'esperança de que el català continui' es-sent una eina viva de comunicació entreels habitants dels Paisos Catalans.
En l'esperança de que desenvolupeu al mà-xim tots els punts del programa, rebeu debon cor la meva més entusiasta enhorabo-na.
Josep Cortès
Entrevista FLOR DE CARD -4- (204)
Texte: Josep CortèsFotografies: Felip Forteza
Com que. no ¿oiço-iameni e£i qui. van de.cap-ó de. ttií>ta ¿on e.tí, qui. te.ne.n m¿ó co-4e¿ que. dit, aquest me¿ ke.m e.ntfLe.v¿¿ta¿en Tornea Meó-fie "Bove-t", membre de£ CPSa ta Com^64^o' PeAmane.nt, cap de £a com-òó--á-to' ¿n^oimoxtxcva d'h judo, aù Ne.ceAAJ.tatA¿ poitave.u de. t' oposició.
T'agracia aque¿¿ tnuttit de. ¿a potittca,efe?
És clar que si'. A jo sempre m'ha agradat es-tar aficat en coses d'aquestes. Lo que passaés que sa feina que feim no se veu gaire, però feim moltes reunions i xerram entre nol-tros ...
T'e6petaveó a-txò o una attfia co¿a?
No. Jo m'esperava això, però com que pensà-vem guanyar, temem altres idees.
Voti, dÀA con^xcàueu guanya*.?
Si
I te. va de.ce.pc4.onan. mott u neÂuttat?No. Com que jo anava de segon, ja no ésigual que si anàs de cap de llista. A més, novaig pendre part en ses negociacions.
Aquest ajuntame.nt no en deu ¿e*, cap a¿on e.ndsiít, e.h.?
No, jo crec que ha fet coses positives.
Com ¿í, ona...
En principi va voler fer veure que hi haviaun canvi i va fer es carrers nets. A ses fes-tes va cercar sa col·laboració de tots es gru-pos, que també és positiu, encara que es gas-to hagi estat un poc desproporcionat...
¿Te poAe-íx que. kan anat a ¿eA co¿e¿ deco/ia a ¿a ga¿eA¿a?
No. També ha fet feina a llarg plac amb lode sa depuradora, que un dia pot arribar aSant Llorenç i a Son Carrió, es projectesd'asfaltar carrers, sa delegació a CalaMillor...
Idò poji on ka úaflfat!?
Crec que en sa poca participació i confiançaque ha donat a s'oposició. Si no digués queno a totes ses coses que proposam haguéssimpogut arribar a un enteniment millor.Hi va haver un temps que pareixia que se vo-lia acostar, però últimament se veu que no.
¿Que. kaQuú¿>¿u fiet votino*, ¿,-i haguéó.ó-óuguanyat?
És mal de dir... es programes eren molt igualsi tots anàvem a lo mateix, però a lo millorho haguéssim fet d'una altra manera i ha-guéssim donat més participació a sa gent.
¿Te poAe¿x que. e.n aquest d¿¿tanc<iame.ntni. han ¿n^tuLt ¿eó d¿veAge.n(ú.eApedonati,?
A lo millor su No vull dir divergències ambso batle, però si' amb altres membres d'esgrup de govern.
Po/ie-tx que. quan un giup uta e.n e¿ podeAno té, e¿ maíe-¿xo.á ptante.jame.nt¿ que. quane¿ta a ¿'opo¿¿c¿ó. ¿Que. ki. d¿u!> tu?
Pot ésser, perquè moltes coses se veuend'una altra manera. S'oposició ha de pressio-nar perquè se perfeccioni es programa d'esgovern.
Sx!, peAò no patex,x to ¿eix que. a>ia 4'ex¿-ge¿x-¿n une¿> co¿e¿ que. ¿'hagu¿¿¿-Ln pogutiesi -i no ¿e. ¿eten quan atgun* membteó de¿>'opo*>4-CA.ó e¿tave.n e.n u goveAn.
Crec que no era igual. Llavors pràcticamentno hi havia oposició i ells se podien equivo-car sense que ningú de darrera els ho digués.Ara no és igual, i crec que és millor que hihagi oposició, perquè aixi' van més alerta.
A ve.gade¿ ha¿> dit que. no ¿ ' nav¿a de. xeA-nan. de to d' entêta.,
FLOR DE CARD -5- (205)
Si', perquè cada vegada que noltros deim unacosa mos diven que es de s 'Ajuntament pas-sat també ho feien, i jo crec que si semprehem de tocar lo d'enrera aturam ses iniciati-ves de s'oposició. Actualment hi ha uns con-dicionaments que llavors no hi eren.
Com peA exemple to d'e-ó Secte&Mx.. Fa de.-ue/Ló tfie¿ any* en dagaeten an di -íetceta4. ana. no en vole.u an a£íte que. també ko¿í,. Com ¿'e.x.pLLca a-txõ?
Si' però el varen tenir molt poc temps, i amés, llavonses estàvem sense i ara no.
Ve. mott poques hote¿. ..
Però se'n duu sa feina a ca-seva i està moltaprop per si l'hem de menester. Tots ets in-formes que li hem demanat els ha fets i duusa feina més o manco al dia.
Pe.Qo.Yit a an attfie. comtat, ¿què. tAobzA de.•ó'aó-óampío de. S'E4-tant/o£?
Jo crec que si els han deixat fer tot això ésperquè hi ha hagut unes compensacions tantper s'Escola com p'es futbol. Crec que ell havist que si s'Ajuntament volia sa zona verdal'havia d'expropiar i se n'ha aprofitat un poc.A lo de sa delegació no ho veig malament deltot perquè a la llarga noltros també en sorti-rem beneficiats. Pensa que si haguéssim fetes jardins noltros, hauríem d'haver manllevates dobbers i haguéssim hagut de pagar uns in-teressos.
S/t, peto te.ndA4.ejtn un quoAtó gto4 en e-6cenilo de. Cala MWion. Jo pen¿ que. ¿'ob-j'e.ct4.u de. ¿'A.juntame.nt ha d'&á-óet au.gme.n-toA e¿ paít-tmofu. mu.n¿C4.pa£, no d-¿¿m¿na-¿i-to.
3o també ho trob, però s'ha fet una bona in-versió dins es terme.
Punt i. apait. ¿Ç)aè t 'han de. duA e¿ te¿ó?
No crec que me duguin res.
I ¿¿ te. deÂ.x.oAí>4.n tA-LoA, que. e.¿A demana-t¿e¿ p'e¿ poble.?
No ho sé... A lo millor que hi hagués un pocmés d'enteniment entre tots.
Te. pate¿x que. ox.xò ¿0 po¿¿¿bte.?
Així' com s'han posat ses coses és molt difícil.
1 d'o ho deixatem anat. PoAlw de. da/io-ó.
Hi ha hagut renou amb això de ses pagues.Han volgut canviar completament es siste-ma de distribució d'es sous i noltros no hi es-
tam d'acord, sobretot amb lo que s'ha posates segon batle i en lo de ses presidències decomissions. S'han posat ses pagues més altesperquè ells en tenen i noltros no.
NatutLaune.nt 4<z vo&tna piopobta età mèoe.quÂ.Libnada ¿ no anava a a^avoi-in e¿> vo¿>-&io¿>, no ¿ó vet?
Crec que sí, i a més s'hagués pogut negociari ells no ho volgueren. A sa Comissió d'Hisen-da, a sa qual jo hi prenc part, varen dir quees batle ho volia així i així se faria. Tambéhavíem quedat que no en faríem acta i que jopassaria sa nostra proposta an es batle per aque ell decidís, però a darrera hora se refe-ren i acordaren que en farien i que llevarien1250 pessetes an en Tomeu Carbó i les dona-rien a n'Antoni Cuc.
Ve. tote¿ manetes, u> ¿e* de. que. pa¿>&a¿> ¿>apfiopo-íita d'e¿ batte, í. no ¿a vo&tna ha ¿eique. tu poAt4.cutaAme.nt en . ¿ot-kóó-ó-òá bene-l4.C4.at. Eo anà maneta agtadab£e de petdte4e¿ votación, ¿no éó uet?
No, perquè noltros som companyeros i no mi-ram mil o dues mil pessetes, sinó es fet ensí. Sa proposta de s'Alcaldia no mos anava béi jo la negociava en nom de tots.
N'h¿ ha que. d¿ve.n que. a tu t'ut4.LLtze.nuna mica -i que. it ¿an ¿et de. -co de. boumeníte¿ e.ll¿ ¿e que.de.n doAAeAo. 4a batte-ta. . .
3o crec que no és així, lo que passa és que josom es representant d'es grup a sa Perma-nent i a lo millor m'he mogut més que ets al-tres. Últimament mos repartim un poc méssa feina. .../...
FLOR DE CARD -é- (206)
/
¿I ¿<L pnovàvejn de. donan, un poc d1ate.aniaa ¿>'aí>í,umpto x.eAnant d'u ¿utun d'u CVS?
Actualment està un poc aturat, però divenque d'aquf a vuit anys té molt per a fer.
Ido conatge.! Te. pane.ix que. hi ha. ¿¿oc peA.tanto de. pantufa de. ce.ntn.e.1
Jo crec que no. Seria millor que només n 'hihagués un, però pens que n'hi ha molts quevolen estar davant. A nivell local es grup semanten i procurarem no defraudar es simpa-titzants que té.
¿Coni>ideA.u que. danne.na u pantiÂA hi had'haveA. un¿ gnupA que. e.¿¿> aí>t>u¿onÁ.nl
Si'. Jo crec que és bo que els tenguin. Sempreés una ajuda es poder consultar ses cosesamb gent de defora.
Au, anà ú &'hona de. ^eA-mot, un poc ¿ap-ULota. ¿Que. tn.obu de. i>a RzviAta?
Fa una temporada que pareixia que haviaperdut un poc de força i que tirava molt decap an es govern, però actualment pareixque vol tornar a puesto. Crec que no hauriade ser una revista d 'un partit, sinó d'es po-ble.
Vo¿ din. això que. cne.uí, que. ú una n.e.vit,-ta de. pantitl
Hi ha hagut moments que m'ho he pensat.S'han posat moltes coses d'es PSM i d'esseus simpatitzant i això fa que sembli d'espartit, i no ho hauria de ser. Sa gent hauriade dir ses coses aixi' com son.
¿I com ú, que. e¿¿> a¿tnu no hi. ucnA.ue.nl
No ho sé. A lo millor és que noltros no hi es-tam tan fets an això d'escriure i no som tanintel·lectuals. Es d'es PSM ho són més.
Sa gnan majonia d'u qui. ¿an ^e.ina a ¿ane.\}-u>ta ¿on obne.nt>...
Si', però són gent més jove que ja s'ha pujataixi'.
I 4a ComÍAAÍó d'Ajuda an u Ne.cu¿ita¿¿,com campal
Darrerament està un poc aturada perquèhem hagut de menester certificats de totacasta, sol·licituds per enviar an es Consell In-sular i molts de papers, però crec que ani-rem fent feina. Ara tene un projecte per duran es pròxim Plenari sobre una ajuda p'esmés necessitats per aquestes festes de Capd'Any. Reuniré sa comissió i en parlarem.
Aba»t6 d' acaban., ¿que. te. pan.e.ÍK í>i e.n ¿e/tun any de. AU e.¿e.ccion¿ tonnàvem 6eA unaa¿tna tauta no do na?
Seria molt interessant.
Te. paneÀ-x. que. u vo&tn.o¿> &'hi ave.ndn.ie.nl
3o crec que si'. Sempre sortirien coses noves.
Au idb, &i vote deApotnican quantne. qua¿cú,ana ú ¿>'hona.
No. Ja està bé aixi' com està.
BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO
BANESTOLa mayor empresa bancària de Españaa su servicio.
^sss^Cardassar, 17
CA'S SERVERICardassar, 25 * SANT LLORENÇ
Espipelladcs FLOR DE CARD -7- (207)
Per culpa d'una proposta d'urgència que es bâtie va presentar an esdarrer ple, a partir d'es primer de gêner de l'any que ve ja no comp-tarem amb sa valuosa col·laboració d'es Secretari de s 'Ajuntament.És una llàstima perquè me consta que era un entusiasta lector deFlor de Card -se feia pujar sa revista de sa Biblioteca i, amorosa-ment, li deia "el Tebeo"-.Se veu que encara deu esser un poc al.lotell!
Per seguir es darrers corrents de sa moda burocràtico-mutatòria, apa£tir d'ara es cap de redacció farà de comptable, es distribuïdors de tresorers, es redactors de mecanògrafs, s'entrevistador de dibuixant, ... iaixi'.Per sa seva banda, a s'Ajuntament, gran defensor de ses innovacionscostumistes, s'ordenança farà d'administrativa i s'oposició serà sa quecomandarà.Voltros vos ne reis, però p'entura ses coses anirien millor!
Una nota p'es col·leccionistes de records.Es punt que s'ha discutit més temps i es que ha despertat més entusi-asme entre es membres d'es Consistori d'ençà de ses eleccions, ha es-tat es que feia referència a sa paga d'es regidors.Vos pareix que això deu voler dir qualque cosa?
Mirau si és important s'Ajuntament de Sant Llorenç, que tot ^d'unaque va haver acordat demanar an en Canyelles que reconsidéras sadecisió d'urbanitzar Es Trenc, s'Unió Mallorquina s'ha posat a favord'es socialistes i pareix que no l'urbanitzaran.I voltros vos pensàveu que p'es pobles no pintaven res!És qui ho té fotut és es batle, que votà en contra de sa proposta iara n'Albertf està a favor.¿Què és que no se deven entendre o que no n'havien parlat?
En es ple que discutiren lo de sa paga d'es regidors, un membre de samajoria -En Falera- va dir que s'oposició no anava gaire de feina, opi-nió que fou ràpidament contestada per sa part contrària -en boca d'EnTomeu Carbó- dient que encara en feien més que ells.Jo, que som un homo que no li agrada gens fer contrari, per evitar inú-tils enfrontaments, donaria sa raó a tots dos.¿No vos pareix una mesura encertada?
A partir d'aquest mes anirem publicant uns fascicles sobre-sa bande-ra i s'escut de ses Balears, originals de Ramon Rosselló, i els envia-rem amb sa revista en forma de separataEn haver acabat publicarem un llibre que serà sa continuació d'esque, sobre aquest mateix tema, ja va treure a llum en Ramon l'any1981.Esperam que siguin d'es vostro interés.
Amb una humilitat que els ennobleix, es regidors de AP i UM recone-gueren públicament que es seus coneixaments linguistics eren més avi-at escassos, particularitat, d'altra banda, que pogueren comprovar per-fectament ets assistents an es darrer ple.Per ventura amb so programa de normalització lingüistica, quan els ar-ribi s'hora de deixar ses cadires públiques, es seu vocabulari estaràmés net de forasterismes de lo que hi està ara.Aixi' sia.
Josep Cortès
Col·laboració FLOR DE CARD -8- (208)
VIATGE A LA VALL D'ARAN, LOURDES IANDORRA
Asseguts en un còmode autocar, desprésd'un agradable i tranquil viatge amb vaixell,iniciam un recorregut de molts quilòmetres.Divisam a la nostra dreta la serralada deMontserrat, fantàstica i molt característica,d'origen calcari, com les estalagmites deles nostres famoses coves. Alberguen el fa-mós monestir d'aquest mateix nom, centrereligiós i espiritual de Catalunya, que custo-dia la Verge Moreneta, tan venerada i ado-rada.
Arribàrem a Tremp, bonic poble lleidatà, onvàrem dinar, per primera vegada, amb elsnostres companys d'excursió. Passant perPont de Suert, típic poble pirenenc ., abastàrem a través del túnel de Viella de sisquilòmetres i mig, la Vall d'Aran, originadaper un accident geològic inexplicable, se-gons els tècnics. És un lloc bellíssim, d'al-tes muntanyes i valies estretes, regades perrius, afluents, rierols i cascades, que es des-vien en totes direccions. Veim molts depoblets, formats per unes quantes cases en-torn d'una petita església romànica; la mésantiga és del segle XI. Tot d'arquitecturaaranesa, de sostres molt inclinats de pissar-ra i parets de pedres grises del pais.
El que ens va cridar molt l'atenció va ésserl'extensa gamma de colors que ofereix elpaisatge. Els seus arbres i arbusts,,en monles fulles, agafen uns matisos molt bonieque abracen tota l'escala de vermells,ocres, marrons i grocs, que amb contrast art»els verds intensos dels pins i avets, originenel bell, meravellós i famós autumne aranès.
Viella, la capital, és una hermosa ciutat an-tiga d'importants valors històrics, com l'es-glésia de Sant Miquel, de transició del romà-nic al gòtic (segle XIII), on s'hi venera unimportant Crist, talla del segle XII en fustaben conservada i policromada.
Molt interessant és la visita a Bregueres deLuchon, poble francès que compta amb her-moses places, avingudes i chalets enrevol-tats d'esponerosos arbres i preciosos jardins,amb gran varietat de flors. Ens va cridarl'atenció la netedat que es veia pertot ar-reu. També hi ha aigües termals.
El capvespre ens trasladarem a Baqueira Be-ret, l'estació d'esquf que cal visitar en plehivern, quan tot està cobert de neu. Allà hi
vérem el chalet de S.M. el Rei, senzill i nogaire diferent dels demés, com tot lo d'a-quest gran monarca. L'únic que el distingeixés el petit espai pla que es veu vora la ca-sa, i que és per a l'helicòpter.
A Lourdes, la ciutat que fa un segle no exis-tia, ha sorgit, gràcies a les aparicions de laVerge, un nucli de 18.000 habitants, ambtres espaioses i magnífiques esglésies super-posades, aixecades a continuació de la Gru-ta Miraculosa. Jo no sé dir el que passa aLourdes. La primera vegada que hi vaiganar, cap allà l'any 35, ja em va passar elmateix. Un es troba canviat, com si fos unaltre, es respira un aire diferent i et vénenganes d'ésser millor, de desfer-te de les be-neitures i misèries humanes. És difícil d'ex-plicar... Potser l'ambient... O la fe que esnota a les pàl·lides fesomies d'aquells ma-lalts que esperen, a ses lliteres, la benedic-ció del Santíssim... O les devotes oracionsdels milers de pelegrins, a la gruta... O l'e-norme quantitat de ciris que crepiten... Oels cants religiosos que mai no acaben... Hiha quelcom de sobrenatural dins tot això.
Ens sap greu deixar Lourdes, però el camíha de continuar. Tornam per Foix, on visi-tam l'impressionant castell medieval. AlPas de la Casa, últim poble francès, sentimde bell nou l'aire fresc procedent de les al-tes muntanyes. Després de pujar molt, arri-bam al Port de Valira, de 2.407 mts., peranar davallant ja cap a Andorra.
Fundada per Carlemagne, es regeix encarapel règim de condomini, heretat del mónfeudal. Està governada per dos co-prínceps:el bisbe d'Urgell i el president de la Repú-blica Francesa. Els seus súbdits no paguenimposts directes ni fan el servei militar. Lapropietat privada és reduida i tenen moltaimportància els béns comunals.
Visitàrem diferents pobles, llocs antics desemblant arcaic, molt interessants, sempreenrevoltats de corrents d'aigua. D'entreells, el de Ondino, que guarda la Verge delmateix nom, és el més antic de la regió. LaVerge té un gran valor històric, és petita iestà protegida per una forta barrera i uneficaç sistema d'alarma.
Després de deixar Andorra, a la Seu d'Ur-gell, a la duana, amb les maletes plenes
Batec FLOR DE CARD -9- (209)
d'objectes comprats vénen els mals de cap:¿Amagar o mostrar? Cadascú s'arregla aixi'com pot, però generalment solen declarar.
En el camí de tornada cap a Barcelona con-templam el gran Valira, el Segre el Pantàd'Oliana, etc. Arribam de nit. A un restau-rant de Montjuich celebram el comiat, ala-bats d'haver conviscut duran't sis dies ambpersones tan agradables.
Bàrbara Ferrer
MES DE SETEMBRE
El mes passat vàrem ometre involuntària-ment el naixement de Damià Arnau Pont iPons, fill de Guillem i Caterina, ocorregutel dia 5.
D'altra banda, per manca d'espai (el Batecva haver de sortir amb lletra petita), no và-rem deixar constància dels actes de les Fes-tes de la Mare de Déu Trobada, els mésdestacats dels quals són els següents:
6.- Inauguració de l'Exposició de Pintura al'Ajuntament.
7.- Partit de basket i vetlada per la Bandade Música de Sant Llorenç.
8.- Festa Infantil, futbol, Missa solemne,ball de bot i amollada de coets i de la tra-ca.
9.- Jocs organitzats pel Card Infantil i Fes-ta Blanca.
10.- Tirada al colom, maratón, repartimentde premis dels concursos de pintura i narra-ció curta de l'Ajuntament i obra de teatre.
11.- Cicloturistada, jocs infantils, curses ci-clistes i exhibició de pel·lícules.
MES D'OCTUBRE
2.- Xocolatada a Sa Rectoria per als corre-dors i altra gent que participà a les festesde la Mare de Déu Trobada.
Neix Bàrbara Vicens Esteva, filla deGabriel i Aina Maria.
3.- Primer dia complet d'escola.
7.- Naixement de M^ Àngela i M^ CristinaParra Genovart, filles d'Antoni i Joana Ma-ria.
8.- Planter de pins i torrada a Ses Sitgesorganitzada pel Card Infantil.
9.- Matrimoni de Miquel Galmés Galmés iCaterina Llull Barceló, a Son Garrió.
12.- Fill de Gabriel i Joana Maria, neixMarc Alcover Riera, a Sa Coma.
Desè aniversari d'una torrentada.
15.- Card en Festa i la Banda de Músicavan a la Festa de la Beata, a Ciutat.
Defunció, a Sant Llorenç, de BernatRiera Sureda, casat, de 71 anys.
Se celebra el matrimoni entre Juan Tor-res López i María Soledad Santander Bar-rasate González, a Son Garrió.
17.- Comença la feina la nova ordenançade l'Ajuntament, Na Maria Francisca Forte-za Truyols.
18.- Ahir, avui i demà, es paga el "retorial".
28.- Exàmens a l 'Ajuntament per a la con-tractació temporal d'un auxiliar administra-tiu. Els aprova l'única aspirant presentada,Na Maria Artigues Mascaró.
Mor Bartomeu Pascual Juan, 81 anys,casat.
31.- Neix Sebastià Massanet Puigròs, f i l l dePere i Elisabet, a Sant Llorenç.
I per acabar, només apuntar que ja fanmatances a les totes.
Maria Galmés i P. J. Llull
JOIERIAFEMENIAS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Crònica informal FLOR DE CARD -10- (210)
ELS INTERESSOS CREATS(o Una nit de trons i llamps)
Tragicomèdia en un acte
l'escena /lep-te^enia i'e.ntftada d'un Ajun-tament un ¿>et de, novembre quatí>e.vo¿. E¿-ta piino, dt geni que. x¿u.x¿ue/a a cau.d' ofiçJULa. amb v-òó/cb£e neAvM.o-ó-íiai peAquè.un de.tí> peAAonatgeA pnA.ncA.pati, de. ¿a tie.-pn.Ui.nta.cAo encara no na comparegui.Pelota, una tempestuosa n¿í p/ie¿ag.¿a ne-g/ie¿ e-ádevetwjTieniò.
ESPECTADOR.- I es secretari que no compa-reixerà avui?ESPECTADOR.- No ho sé. Se deu haver fetpor d'es trons.ESPECTADOR.- D'es d'aqui'dedins o d'es dedefora?CORO D'ESPECTADORS.- 3a, ja, ja.
A ¿a. {¡-L <LÜ ¿e.cA&toA.'i, tot atfioptttat,intna en escena ¿ e.i púbLic. e¿ d-tA-ége-txcap a £eó ¿eve4 ¿oc.a2¿tat&.
BATLE.- S'aixeca sa sessió. Perdó, se co-mença sa sessió.CORO D'ESPECTADORS.- 3a, ja, ja.SECRETARI.- Xep-a-xep-a-xep-a-xep.BATLE.- Si m'ho permeteu, sortiré cinc mi-nuts amb so secretari per aclarir un parellde punts foscs.
SuAien.
ESPECTADOR.- Això és que se deu haverfus qualque fluorescent i ara van a arre-glar-lo.
A£ cap de T 2 m¿nutí> tornin compatè-cxeA -i¿'ajeuen.
SECRETARI.- Xep-a-xep-a-xep-a-xep. Totalingressos de ses festes 625.400'-Total gastos 2.594.900'-Quebres 1.969.500'-REGIDOR MESTRE.- Noltros trobam quesón massa cares i que mos ho havien d'haverconsultat abans.BATLE (aliant ¿e¿ ce££e¿ <L amb e£ capba/cx).- L'any passat també se feren1.700.000 pessetes de quebres i no se va fertanta festa...REGIDOR MESTRE (adop-íaní un pot>atd'ejmpi.pame.nt).- Enguany no hem de coleardamunt lo que feren l'any passat!REGIDOR BAUÇA.- Se va consultar amb saComissió de festes...BATLE.- I a més, és ver que se va gastar
més que l'any passat, però sa vida també hapujat.REGIDOR VAQUER.- Meiam, què discutim,si han estat cares o si no vos varen consul-tar?REGIDOR MESTRE,- Més que res que nos'hagi consultat.REGIDOR SANSÓ.- Potser que s'hagi fallatper una banda, però s'ha comptat amb sesentitats d'es poble.CORO DE REGIDORS.- Si no ha de tornarpassar, ho aprovam per unanimitat.BATLE.- Passem a un altne punt. Sa Bandade Música demana que s'aprovi es programad'actuacions per l'any 84. N'hi ha devuit.REGIDOR SANSÓ.- I què mos han de costar?BATLE.- 30.000 pts. cada una. Es total són540.000 pessetes.REGIDOR BAUÇA.- Si', però d'aquestes30.000 n'hi ha 6.000 que són per a un profes-sor de música, lo que no el tenim.
E£ó e-ipeciado/Ló, u¿ó¿b£emen-£ ¿mpieAAí.o-nat¿ pçji ta x.¿^at zum-zame-tgen.
BATLE.- Ho deixam damunt sa taula i ja enparlarem a un altre ple?CORO DE REGIDORS.- Si', si', si'!!!BATLE.- Hi ha un escrit d'en Mateu Xaretque demana per posar un tren que vagi deCala Bona fins a Son Moro. Ja ho va dema-nar fa un parell d'anys.REGIDOR SANSÓ.- Entre ases, bicicletes icotxos jo no sé si mos hi quebrà!CORO D'ESPECTADORS.- Ja, ja, ja.BATLE.- A Son Servera és més estret i lihan donat permís...REGIDOR SANSÓ.- A jo m'és igual si el po-sen, però trob que s'Ajuntament s'hauria dereservar es dret de canviar s'itinerari si undia fa nosa a sa circulació.CORO DE REGIDORS.- D'acord, d'acord,d'acord!!!
FLOR DE CARD -11- (211)
BATLE.- Per s'assumpto aquell de passarn'Aina a administrativa per accés directe,pareix que tots es requisits estan bé. Hi haningú que s'oposi?
En eJL dono de. ie.g¿doi¿t an alça tu ce.-Ue¿, l'altie. toiç la boca, an teXcexiejne.no. eJL cap de. dienta, a e^queAia, unaltie. alça lu e¿patle¿, ge¿t¿ que. ¿>óncon¿>¿deA.at¿> pat bautte, com un t><Lte.ncÁ.ó¿> ¿unanime. ie.colzame.nt de. la piopo&ta.
BATLE.- Queda aprovat. Anem a un altrepunt: ses pagues d'es consejáis.
Elf, ne.QA.doii, alean eJt cap, paie.n le¿oie.lte¿, -ó' a¿>¿>e.ue.n b¿ a la cadila ¿ e¿dÁApo¿e.n a escoltai.
REGIDOR PONT.- 3o propos que se deixi da-munt sa taula fins que s'hagi discutit bé asa Comissió d'Hisenda.REGIDOR VAQUER.- Jo trob que en podemparlar ara.REGIDOR PONT.- Jo trob que no.BATLE.- Res, res, votarem. Ho deixam da-munt sa taula?
Et ¿e-cietaií. agafa papeA i. botÍQia{¡ -icomença a anomenar ie.g-idoi¿>:
SR. SANSÓ.- AbstencióSR. UMBERT.- Si.SR. ORDINAS.- No.SR. HUMBERT.- Si.SR. MESTRE.- Si.SR. MASCARÓ.- No.SR. PUIGRÖS.- Si.SR. VAQUER.- No.SR. PONT.- Si.SR. BAUÇA.- No.SR. BATLE.- Si. Què he dit? Si? M'he equi-vocat. Volia dir no, però és igual, ja estàdit: Si. (R-tu i. acota eA. capì
Et& ie.g¿doi¿ de.1 CPS-PS0E adoptan unaexpie¿&<ió de. jocosa ¿>oipie¿a; at&d'AP-UM, lle-vat dal batte.,d' e¿pataiiame.nt.El batte., tomant adoptai t' expie¿¿«ió¿eA¿o¿>a que. e.1 caiactaiitza, continua.BATLE.-Ara ve lo d'en Miquel Calmés i lod'en Miquel Adrover. Secretari, vols llegirs'informe d'es primer?SECRETARI.- Xep-a-xep ha fet feina mésde dos anys xep-a-xep no ha estat mai asse-gurat xep-a-xep p'entura existeix fraudexep-a-xep juri'dicament s'entén que té con-tracte indefinit.REGIDOR V A Q U E R (tie.u un caiamull de.papeAA ¿, adoptant un to de. ve,u a lo
piagata -lle.g¿u don ManueÂ.-, e¿ dÁApo&aa ¿nteAvínir).- A s'acta d'es ple de dia talde s'any tal diu que se'l contractava per 6mesos prorrogables, i en aquest altra per 3més, aixi' que s'informe d'es secretari no es-tà bé.
Et .í>e.ci&tai¿ toma viune.ll -c acota e.1cap.
BATLE.- Si s'informe és incomplet jo dema-naria que se completas i que en parlàssim aun altre ple.REGIDOR SANSÓ (adoptant un geAt d'm-pie.nyaduia t pe.gant un cop damunt e.1biaA de. la cadmia) .- Ja està bé! Tot lo queno vos cau bé ho deixau per un altre dia.Vull que consti en acta que no estic d'acorden què se perllongui més aquest assumpto!REGIDOR BAUÇA (¿en¿ la m¿£j'a) .- El po-driem fer la setmana que ve, ja que hi hahagut un altre punt que "per equivocació" haquedat damunt sa taula...CORO D'ESPECTADORS.- Ja, ja, ja.REGIDOR PONT [matant cap al ie.gj.doiSattóo') -Hi ha d'altres persones que no estanreglamentades...REGIDOR SANSÓ.- Si'. Mumare. Sabia queen parlaries. Però no deu ésser culpa mevasi fa un parell d'anys que està sense regla-mentar, eh?REGIDOR PONT.- No. Supòs que deu ésserd'es secretari...REGIDOR SANSÓ.- Idò s'Ajuntament no hade tenir ningú més sense papers.BATLE (¿m-itant e.n Pe.cej> Balba) .- A l -lots, no vos baralleu. Ho deixam damunt sataula?CORO DE REGIDORS.- Si', s f, si'.
(Aqu/c t'apuntado i ie.p una adveAt~e.nc¿adet cap at •• ie.dacci.0 e.n izlacAó a lattaíQoiÁM. de. la plana, ¿, a cop de. lla-p¿ó, bóta una paitada de. puntA} .
BATLE.- Hi ha una proposta d'urgència des'Alcaldia que demana que es secretari se'nvagi de s'ajuntament dia 15 de desembre.SECRETARI.- Jo demanaria si se podria arri-bar fins a cap d'any, per acabar de solucio-nar un parell d'assumptos pendents.ESPECTADOR.- Vés a sebre quins sónaquests assumptos pendents!ESPECTADOR.- Deu voler cobrar sa pagadoble!CORO DE REGIDORS.- O.K. Per cap d'any!
Cau, ieAA.Qnadame.nt, e.1 te.ló.
FI
Ajuntament FLOR DE CARD -12- (212)
Al ple celebrat el 1 ¿f de novembre es pogue-ren comprovar una partida de coses que jase sospitaven ferm:
* Que el secretari no para gaire atenció alsacords, ja que n'hi feren rectificar quatreo cinc de l'acta del ple anterior.
* Que, en tocant a S'Estanyol, AP, UM,CDS, i PSOE estan ben d'acord.
* Que en Falera i en Tomeu.Carbó no es po-den veure ni pintats, i que si un està ambel bâtie l'altre no hi estarà.
* Que, en l'assumpte dels sous, tothom miraper ell (exceptuant en Tomeu Mestre, quedefensava una postura contrària als seusinteressos particulars).
Els punts més importants, al meu veure,que es tocaren, foren dos:
S'Estanyol Els fets que el poble coneix so-bre les relacions entre els urbanitzadors il 'Ajuntament són els següents:
* N'Obrador regala un milió de pessetes alCardassar i paga l'asfaltat de l'Escola.
* Es construeix un edifici d'apartaments sense permis oficial de la Conselleria d'Orde^nació del Territori.
* Es fa un jardi' de més de mitja quarteradasobre una zona verda i es pretén que, talcom sembla que s'havia acordat de parau-la amb l 'Ajuntament passat, el Consistoripagui les despeses d'expropiació i les d'o-bres.
* No s'han entregat els 2.000 metres (10%de l'aprofitament mig del total edifica-ble) a l 'Ajuntament.
Davant tot això l'Alcaldia fa la següent pro-posta: que s'oblidi lo dels permissos, lo deljardi'sobre la zona verda i lo del 10%, a can-vi de la construcció per part de S'Estanyold'unes oficines de l 'Ajuntament al polèmicsolar que està vora el Bahia del Este.
La proposta comptà amb el vot favorablede tots els regidors, exceptuant n'AntoniSansó, que es va abstenir.
Els sous dels regidors Hi havia dues propos-tes:
* La de la Comissió d'Hisenda que valoravamés les presidències de comissió i la figu-ra del segon batle;
* I la del CDS-PSOE, que augmentava la pa-ga als membres de la Permanent i la baixa-va al segon batle.
Per 6 vots a favor i 5 en contra quedà apro-vada la proposta de la Comissió d'Hisenda.Per l'any 1983 els sous mensuals dels mem-bres del Consistori seran els següents:
BatleSrs. Mascaró i VaquerSr. MestreSr. SansóSrs. Ordinas i BauçàSr. HumbertSr. PontSrs. Puigròs i Umbert
70.000'-25.000'-16.000'-14.250'-13.000'-10.500'-8.750'-7.500'-
Josep Cortès
* MATERIAL FOTOGRÀFIC
* ARTICLES DE LABORATORI
General Mola. 11-E(Baix de'a Ço«)
Tel. 55 40 78 MANACOR
PUESTA A PUNTO
DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO
SOLER - PONT
C. Nou, 35 'S: 56 9310 Sant Llorenç
Gratitud
La revista de Flor de Card del mes de no-vembre de 1981 posava un article sobre elsvellets de Sant Llorenç, de quan anaven ala porxada de Can Bulla a prendre el sol oa passar el capvespre d'hivern, i demanavaa les Autoritats i a l'Il.lustrissim Ajunta-ment i Autoritats Religioses que cercassmun lloc del poble, oh poguessin estar i pas-sar alegrement els darrers anys de la sevavida, que ells bé s'ho mereixen.
Avui, gràcies a Déu, l'han trobat. El Sr.Rector D. Joan Font els ha cedit una salade la Casa Parroquial de Sa Rectoria, elshan acomodat aquesta sala, els han adornatamb quadres les parets, han posat cadiresenrevoltant, els han preparat una camillaamb un bon braser amb foc per calentar-sel'hivern, els han regalat una televisió i allàpassen les hores del dia recordant elstemps passats. Gràcies al Senyor Rector,d'aquesta gran idea que ha tenguda amb elsvellets, gràcies a l'Il·lustríssim Ajuntamentque també ha volgut col·laborar amb aques-ta gran obra de la tercera edat, perquèpuguin llegir els diaris de Mallorca. Allà es-tan entretenguts.
Gràcies també a aquelles persones que sedesviuen per ells, per anar a fer neta la sa-la allà a on habiten, i que a més es preocu-pen de dur-los el braser de foc fet. Déuvos ho pagarà.
Recordem que nosaltres joves hi hauràtemps que també tornarem vells i estaremcontents que ho facin amb nosaltres. I aca-bam dient uns versos.
Amor que amb Amor se paga,ja no hi ha paga millor.Si voleu ésser pagat,pagau Amor amb Amor.
Santuari del CastañarNovembre 1983
Germà Francesc Clapés
Ricadi* d'cspìrcs -13- (213)
Si no et respecten, alerta, que pot esserben bé que sigui per culpa teva. El respec-te, com l'amor, com l'amistat, no es potimposar: s'ha de merèixer.
***La veritat sovint és trista. Però éstrist no tenir dallons d'enfrontar-la.
mes
La fe ulls clucs és un gran consol. Jo pre-feresc el conyac.
Qui paga. Malament, moltes vegades, peròaquest no és el meu problema.
-*•*•*
La dignitat i la feina ben feta són un bonpatrimoni. Però cercau-vos més avals, siheu de menester dobbers.
***Mira-te'l, su-allà, enferretonat al seglepassat amb caparrudesa de somera algeri-na, farcit de dobbers dubtosamentguanyats, de compromissos ben segur incon-fessables, d'interessos amb reginyols debrutor, i COMANDA, DÉU MEU, COMAN-DA!!!
Un home informat és un home amb possibi-litats de defensar-se. A més informació,més força. Malgrat la informació et fur t ila son, moltes nits.
Avui en dia sols una cosa temen els pode-rosos: les. respostes segures, enraonades,precises i 'amb ressonància. Apa, compra'tun megàfon.
*•*-*
Quants de disguts hem de passar els ciuta-dans de llesca prima, quasi sempre, perpassar una mica de gust...!
Un que roba un xot o mitja dotzena de ga-llines, és un puta lladre desgraciat i fill deset pares. El qui roba un bon grapat de mi-lions, és un pressumpte infractor de la lleique està en llibertat provissional mentremiren d'agombolar el malintès.
Biel Florit Ferrer• Estiu 83
Historia de la Ciència FLOR DE CARD -14- (21*)
QUl'níCS COM hARFFRAT j «AMBRY ,DUHAhSl. , fjeR&NANW ... DescOBRÍRervJMOUS P' eus* WTS % x suRSTÃwcíe^ NOVICS :CUJR » HANôAMBS,} Acíp fAKTÀRÌC ... jFRierruey PESCDBRV u oxiGew .MENUO' AWRT K M6RB1X UDRt> CA-V6NDÍSH i Que DSCDßfcC u' HÏRC&GN IIA COMPOÍCCVO' PB t,'AÌSUA , A MßS PÊpensRHiNAfc LA MUSSA D€ IA TCRKA.
6MP6RO BU OkU\ RCALMeiJT RevOuJÙOMÀLA «SütHÍcA UÀ esseR ew (AVOÎM'SR : exvucÀSfVKSFKClÒRiAHeMT LA TEORÌA De LA CDHIWiTitíjOUKTTftKENT AMIS &UVTOM OS HOß«€AÜ, iOCft (AMOHEMOATÜRÍV 1 COMENTA u'AvrtíMTÍCA tN-ve^TÍGAQ'O «OAKT^TATiVA .MORv' OÜ100TÏWAT «NTCnPJ DC (A R. «AWOÊiA .
R A l ' EÉ L É M E N T A I R E
D E C H I M I E ,PKKSI.NTÉ DANS UN ORDRE NOUVEAU
n D 'APRÍS LES D É C O U V E R T E : ; MODERNES!
Avec laurei :
/V AI. LArniiìtH, ,ìt fActtdimìt ,-ìtt.Ï.Í-H.YI, Jt la Aitine KV,I/» <^< MJ,tu,i, J.,.V«.i.frJ J'slgntuliu't dt l'.irti (/ SUrL·i',1 , J«/.( X'.*l¿ /Í-'IJ/* ./C Latriti , Jt l'infìllnl ,tt/;../.«»,•../.'/., .ï.»«/, /j,),..,,,,,, ¿, *«/r,, ,í,«,j V, l'/i,/jj.-l,,/m , ll.ultu Mv,,/itjh,
A I' A R 1 ï .Um C u c H i T , Lìbiiirc, me f¿ h..i.'l Vf|x.i«í
M. D C C. L X X X 1 x.Jaw ¿í Plìv.ltgt ¿t I .latimi, J,j Jt,.,.„ ;, .1, /j
KAVÍO.IIÍ«
(ChalturVÑMCÍF>lbcUtVßi%*[MilUf. J l t.,,« <<!,,!„
ÌA.I i,,*!,..,«,,„.An rn>»ii,4l.*„ ..„I.i'.r. 4,1-,, ,„,i.
K,i™ti,S»(.
ttSÄfe?
iilr dr N moJr r f .Cu inlbn.niil.]..kfl 4u E,l ¡KlUim
,.., ...«*<,, ft'llUdttil TnuiKii^iH.^•j/4lui. yRjtfail Kuariquc..
it|*nl.lrWBlc..j
It.lWmlh
M,.c„„
M^^U* , Uu J" Iv N FfU
•!- rliu'AlMlt . 'CTI«£ i n . . ,,.,..<.*
ßwwN i AMB LA «VA «ISTORIA. NMVRAL. >X UÍNNBO , dut XOeA (M SÖT6NA P«CLASS îFfcAcfc?, pe uà PIAMOS A IA UCOADAQue INTRODUÍ et. MeTooe cfemiFfcP(N^ t.' ESTUPI t)€ LA ̂ ÍSTORÍ A UATÜftAL jSON eu cCciMTÍFits MO^ «^euiVA^rts t>\MjAauesT «^wP t>6 UBS cièwoEî rti> VOL-TATS D6L S66U5 JHBL .
FAL&l/e^A ,(PienoUi««. ^UÁUWU*)
VOeKWÊR, DOMÀ- CCU&RÈKjXtA A UK T6C«(8JDAHUNr 6\S FeWOKENS QUE DeTCKHÍNeWU TORMACl'o' P£ U'escOR.CA THRRejTRff jTAMftc^ Assei*nA ces «iAses i>e uvGeoswòsìA i es coNvjeRn' ew eu PUMOA*DOfò DE IA MÍMERAUDfríA fAODeRNA.
''OÜS^TO
FLOR DE CARD -15- (215)
as fewo Mews SUSCTRÍCS i HAWÃTÍCSes COM6TX6M t»ES OG C ANTÍfrUÍTAT ,P6RÒ NO fOREN esWOlATS SisreMATÍCAHeMTPiVs HOLTS D'Awvs pesPRes. UM DeisPRÍH6Í?S Fou CriLß6RT , 5L «WAL DÍ6U6HOS LA TCRRA 65 PODIA CONSÍD6RKR,COK UM &RAM IMí.̂ .
UV)
MÍTJAiÇANT HLS / S8US 6STVDÍS , DU FÄY ftKRiß*A LA COWCUJSVO' 06 (Sue HÍ H AVÍA DaeSCLAK6S D' 6UEC.TRÍCÍTAT J AL MATTSlX TîMPSAPARA&U6 L'ecec-moscos'i i L̂A «ÍOTEUAD6 L£yt)6lJ . 6POCA COttTSMPORAMlA,
qe, fi^^AKiu PRAMKM'M .$A)E>V.cwTiRtf Airees 'cose¿',4,;;^VX^^ ,'-¿mJeWTÄ ^"fARAUAUpS.,i * , .v i ^*
/ » - 1 ,
* >••:• v-iúâT c-T3
.r« M;:"' V- r\^~Jï*>'•••'»*»*/ÏÍ^^*^',— >., ..r l;^.^^^
DORAWT LA S660UA MejTW peu S6&LE SZfit;ecs Fijics FÊRCM MOCÎS D'ESTUDÎS QUAN-TfWTfUS JAMUMT ELS IÇNÒKENS eÙÈCCK(cS£ HA&N6TÍCS j £15 M6S JHWfTAlSfTS DEUSQOAU SON ecs oe COULOM& , due oescoâRÎLA U.6I oeu seo MATCÍX KTOM •
F.r,9^
v,
F.K Q-a'
K = Î-iO1 tf-*»*CUL«'
41 J);*£*uxM
Gì. IHETSer ITAUÍA 6AUV>W4l I 6L ÎEU /
AMÌC ALE^AWDRO VOQA j dl>6 CDMSTRUlLA PRIMERA PfLA ELècT«vCA , TAM66PORMQÍ PART D'A«uesT &RAPAT OH PiONBRS
6«^d65 AU &OALS AUüt u'CU6CTRÍCÍTAT
W MOUTS POCS S6CKCTS.
(3*)
Contarclla FLOR DE CARD -16- (216)
Havia estudiat tot el capvespre i ja veia be-llumes. Pensava fer la làmina de perspectivaaxonomètrica que hauria d'entregar al profes-sor de dibuix, i quan ja estava amb l'escairei el cartabò en marxa, pegà bot de la cadiraper fer quatre estiraments.
-Ala, Jaume! Deixa d'estudiar i vés a feruna volta. No veus que has estat tot lo diatancat, home?
-Teniu raó, ma mare.I dit i fet, agafà portal i sorti' al carrer. Afora feia un fred que pelava; era diumenge ino es veia una ànima. Començà a caminar rà-pidament i en dos segons ja havia voltat totel poble.
-Quin avorriment!La baixa temperatura i el passeig li haviencalmat els nervis, però no tenia ganes d'anara fer el dibuix. Dubtava, sense saber molt bécap a on partir. Sobtadament, un cartell devius colors li cridà l'atenció. Un goril·la moltgros, negre i pelut, estava desafiant imajestuós damunt un alt edifici. Amb unamà tenia amarrada una dona morta de porque feia esforços per desferrar-se, i a l'al-tra, un avió que pareixia de joquina,comparat amb el tamany del mostre.
-Aquesta deu esser bona!Totes les preocupacions escolars varen des-aparèixer, fascinat per l'eterna imatge de laBella i la Bèstia, i com un somnàmbul, emba-dalit, comprà l'entrada que el duria màgica-ment al món de la fantasia. Aquella històriaromàntica i poè-tica de King Kongli agradà profun-dament, i quan alfinal es mor l'ammal, senti' uncert malestar iun esgarrifamenta la gargamella.Tornant a ca se-va, dins el cer-vell revivia les inquietes imatgesviscudes abans, ila seva imagina-ció s'inventavamil històries delpersonatge.Al dilluns, el professor explicavamonòtonamentels problemes deldia: "..a continu-ación, trazáis labisectriz del án-gulo A. La pro-
longais hasta cortar en B a la vertical dibuja-da anteriormente. Por este punto..."En Jaume naufragava completament. Feia lopossible per prestar l'atenció deguda i no po-dia. De prompte, es mirà les mans i va veu-re amb sorpresa que s'havien convertit engarres. Tot el seu cos estava ple d'un pèl ne-gre i fort com si fos d'espart. Intentà cridari li sorti' de dins la boca un brogit horrible igreu:
-Grrrrrrr...!Tots els alumnes s'aixecaren de cop cap a laporta. El professor, blanc com la paret, s'a-magà davall la taula. Tothqm cridava:
-És en King Kong! És en King Kong!Sense comprendre res, en Jaume s'enfilà a lafinestra. Tenia una agilitat nova, animal.Mirà als vidres i quedà astorat. El seu rostreera una màscara horrorosa, la boca immensa,les dents llargues i afilades, els ulls vidriososmiraven al.lucinats, amb instint malèvol. Elpati de l'institut estava inundat d'alumnes iprofessors, amb les cares plenes de terror icuriositat al mateix temps. El director no sa-bia què fer; aquell extrany ser era una ame-naça per a la comunitat estudiantil i per alpoble. Lo millor seria abatir-lo. Un dels por-ters, que havia estat guàrdia civil, es vaoferir.El simi escalà la paret de la façana i quanja arribava a la teulada, el bidell apuntà l'es-copeta i disparà certerament. Senti' un granesclafit que li espanyava el cor, mentres el
cap li donava voj^tes ple de cal-freds, i tot lo quel'enrevoltava girava ràpidament enespiral. No hi ha-via sorolls ni llum,era un buidor to-tal.
-Jaume! Aixe-ca't que has d'a-nar a l'institut.Estic cansada de cr_idar-te.Serà la darrera vegada quevas al cine el vespre!En Jaume obri' elsulls penosament i,posant el cap baixla dutxa, es pre-parà per a la ru-tina diària.
M.V.Sebastián
FLOR DE CARD -17- (217)
gruo/
muro
SERVICIO PERMANENTE
Tno. 537092
CLINICA VETERINARIA
IT. 554265
Hernán Cortés, 3MANACOR
HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 1V30a1'30
Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)
Tel. 58 1579FELANITX
HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1
TTI 1 1 1 1 1 1 I I
plancha y pintura
talleres
SON TORRENS
T. 537307 MURO
Fontaneria y electricidad
ORDINAS FEBRER
Mayor, 22 - Tel. 56Q1OOSAN LORENZO
X' %-* H^fcr^r.0^^^^^1 a£?
pollos Vfc"*"31 ast«^*^^L
jfr J(t A^0 Calle Sureda, 1
*#ro c^x Tel 570624
ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS
Calle Mayor. 71Teléfono 56 92 11
Òt?*&!Ì®&
SA GRUTA
BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS
Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso
Si lleu... FLOR DE CARD -18- (218)
910 MOTS CREUATS
HORITZONTALS.- l.-Déu egipci. 2.- Peça de roba llarga, llargafolgada, oberta de davant, sense mànigues que es porta tiradaa les espatlles cobrint el vestit. 3.- Passa llarga, ¿f.- Nota musical. Instrument agricola per obrir solcs a la terra. 5.- Gos.Monja professa que serveix la comunitat enles feines do mes-tiques. Vocal. 6.- Mineral que consisteix , com el quars, en si-lice però és me bla, meyns dens i conté una quantitat variabled'aigua. Que consta de dues parts. 7.- Olor agradable. Al. rev.afirmació. 8.- Pertanyent a Iberia natural d'Iberia. En nú-meros romans , cent. 9.- Cara del dau marcada amb un punt.Consonant. 10.- Si'mbol de l'alumini.
VERTICALS.- 1.- Si'mbol del cobalt. 2.- Raïm despullat delsgrans. 3.- Nom de lletra. Pertanyent als aris. ^.- Nom de la lletra K. Femella del llop. 5.-Tros de corda lligat al musell, a les moralles, d' una bèstia, per a menar-la. Taula de l'altarsobre la qual es diu la missa. 6.- Tancar (algú) entre parets. En números romans, cinquanta.7.- Sentència antiga. Consonant. 8.- Pertanyent o relatiu a Adam. 9.- És la primera vocal.Pronom. 10.- Si'mbol de Terbi.
SOPA DE LLETRES
C AO BS AT SA EI DLL LO FB EE MR Z
R N.0 RL VA RU DI P
M E XS LR AC M
EN
E R BE V OA B AR Q A0 T ZR AM L1 RA D UG S OS A TD O E
LCT
A K E S P R I
A R MC L AM T RE O AF G GH R AA I LA L LB T T
EL
S O UU C Q
IR
RA
Mirau si dins aquest em -bolic de lletres hi troba -reu els cognoms de poetes en llengua catalana.
FUGA DE VOCALS
S_ _ST_M_S, P_T S_R Q_ N_ S_G_S _ST_M_T;
R , S D S, S G R Q S R S C RR SP ST.
MARIA GALMËS
ENDEVINALLA
Jo duc es barret vermelli no som republicài sense haver après de músicade lo millor sé cantar.
SOLUCIONS
Personatge profundamententerat dels assumptesmunicipals.
ONiaaw z3(tf)atfAitf onnc
oujiooaar•ließ un : tf-ntfNIA30N3
'isodS3aao3 svaas ano arras ¿S3iao is '«awíitfWIiSS SinOIS ON 300 3S 10d 'S3WI1S3 IS
SltfOOA 30 tfOíU
3S I
M q uij n
3 tf
tf atf
a
T1
00Q
\J
1
M
«
3
tí
\t
d
tf
W
S
3
W
1
tf
W
tf
a
Wa io a wn W 1 fïu d U
n w 33 a
W 3
0
0nwM
iinwyU
0wyw iw
Sitfíi3ao siow
n i
aI 0aw
0
3 0
ti
Q
tí
A
d
d
tí
I
W
3
ü
S3ai311
S
W
x
A
aN
30
3 tf
y3g0
nn
I T1
3 tf
1
n w sü
a w 3
tfdOS
Esports——— j Miquel SuredaJ'
Arribats pràcticament a mitja lliga, el Car-dassar se troba en una situació privilegiadade sa classificació, i dos positius. En BernatGelabert ha sabut agafar es ritme d'aqueixaPrimera Preferent, encara que quan comen-çaren no pareixia gaire fàcil, però gràcies as'esforç d'es nous integrants de sa plantilla,podem dir ben bé que pot tractar de tu a tua qualsevol de sa se"a categoria.
Amb un tres a u favorable desarborava al'Esporles, un equip que va venir a jugar i adeixar jugar. Després d'una primera partmolt igualada, va esser a sa segona quan seva conseguir es triomf, que encara haguéspogut ésser més clar.
Quan anàrem a Capdepera, abans de comen-çar es partit n'hi havia que havien perdut escoratge, ja que sembla que enguany l'Escolarté moltes possibilitats de jugar sa lligueta.Així i tot duguérem un més que merescutempat.
Es darrer partit dins ca-nostra va esser und'es més grisos quant a resultat, ja que per-dérem un punt davant un Espanya que va de-mostrar que es lloc que ocupa a sa classifi-cació no té cap relació amb so joc que prac-tica. A sa primera mitja part va dominar escentre d'es camp i va arribar amb facilitat asa porteria, encara que no fos massa peri-llós. Sa segona va ésser més nivellada es pri-mer quart, però llavors el Cardassar es vallançar a s'atac per veure si resoldria es par-tit an es seu favor. Quan tenia sa porteriacontrària agobiada i amb un porter pictòricde facultats, mos varen sorprendre amb uncontratac que, si no hagués estat per sa fus-ta, hagués suposat es dos punts. En aquestaocasió es resultat va ésser just i cadascúse'n va dur lo seu.
Per mostrar un poc s "eufòria futbolística quehi ha enguany, hem fet de veure en FrancescUmbert, president de sa Comissió Deportivai manteniment del Cardassar, que no dubtagens a s'hora de considerar que s'equip d'en-guany és molt millor que es de l'any passat,amb s'avantatge de que hi ha més llorencins.
-¿Que te pareix que jugarem sa lligueta?
-Si mantenim sa moral actual, maldament en-cara sigui prest per dir-ho, la jugarem.
-I es pressupost, ¿com va?
-No m'agrada gaire xerrar d'aquest tema,però el duim bastant ajustat a sa realitat,encara que tenguem es handicap de sa cam-panya anterior i hi hagi un petit dèficit.
FLOR DE CARD -19- (219)
Tallam sa conversa per mor de s'espai, per-què en Paco, quan li moven el Cardassar noacabaria mai de xerrar. Que se complesquinses esperances i a sa pròxima ja en parlaremmés.
En Bernat Gelabert, s'entrenador, mos co-menta es partit jugat contra el CADE de Pe-guera. ,
-¿Comptaves des d'un principi que el Cardas-sar duria aquesta campanya? I
-Sempre hi he confiat completament. El Car-dassar d'enguany té sa gran base de jugadorsconstituida per gent d'es poble, que van a to-tes i que dins es camp no donen cap balónper perdut, que és en lo 'que se basa s'eficà-cia d'es futbol modern.
-Comenta-mos es partit contra el CADE.
-Perquè es que no hi eren se facin una idea,tractaré primer d'ambientar-los en ses cir-cumstàncies climatològiques. Varen haver deregar es camp i així i tot encara hi va haverpols de tant de vent que feia. Venia a ratxesi no deixava jugar bé. Començàrem intentantdominar es balón, però an es vent s'hi vaafegir s'arbitre de torn, que va tolerar tots'antifutbol que vos pogueu imaginar. Bastadir que si avançàrem quinze vegades, totesquinze varen alçar es jugador, i no va treuretargetes fins que es partit va estar pràctica-ment acabat.Aixi' i tot vàrem tenir tantes oportunitatscom es contraris per travessar sa porteria, ies dos gols que mos feren, en circumstànciesnormals, no haguessin entrat.. No pareix verque amb un públic tan correcte es jugadorsse portassin tan malament.
-¿Te pareix que el Cardassar té possibilitatsd'acabar entre es cinc primers?
-Ho sé ben cert. Com t'he dit abans, teneuna absoluta confiança en sa plantilla actual,i crec que únicament ses lesions mos ho po-den impedir.
-I de cara a canviar jugadors durant es par-tit, pareix que no t'acabes de decidir.
-Dins es públic cadascú s'estima més veure auns jugadors que an ets altres, i }o els he deveure a tots, amb s'avantatge de sebre encada moment com se troben. I pensa quetant si fan canvis com si no, sempre fan loque creuen millor per s'equip.
Moltes gràcies a s'entrenador per haver-seoferit tan cordialment per aquest relat-col.lequi.
Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (220)
EL CARRER
El trec-a-trec de les màquines de cosir és unso que, els de la meva generació, tenim per-fectament emmagatzemat en els primerscompartiments de l'inconscient quan no delrecord. De la mateixa manera que hi tenimels compassos del bolero, algun passatge derondalla o l'olor de les llamugues... per exem-ple.
Potser d'entre totes és aquesta, idò, l'estam-pa més llorencina. Les "Singers" -o "Alfàs"-,el rodet de fil , el covo de canya que resguar-da la roba immaculada, el setrill d'oli a l'a-bast per posar la gota en el lloc i moment a-dient, les cadires de corda, que arribaven a a-gafar el lògic vogueig propiciat per la forçadels muscles de la cama sobre el pedal... Elcarrer polsós, l'estaca d'ullastre a la paret,els dintells de mares granat i absent de f inu-ra, les fesomies, la parla...
Eren elements que constituién un marc pecu-liar de relació, on els estats anímics, les cu-rolles, els anhels, la manera d'ésser... erenfàcilment exterioritzats, comunicats als al-tres. El marc, l'ambient convidava a fer-hoaixi'. Era Sant Llorenç, ahir.
De tots aquests elements m'interessa desta-car el carrer. Ahir espai obert a la convi-vència, un habitacle veí de la vivenda -comho és la cuina, la cambra o el menjador-, onla gent s'hi arreplegava per parlar o per tre-ballar, de dia o de vetlada, però sempre ple-gats amb altres. Funció que ha perdut defini-tivament al convertir-se en simple espai depas dels vehicles motoritzats.
Una experiència que visqueren, entre d'altres(D'esquerra a dreta) na Joana Maria Riera"Tendra", n'Aina Maria Fuster "Fuster", naMiquela Pont "Tendra", na Maria Ferrer "Fer-rer", na Franciscà Nadal "Molidaigua" -dre-ta-, i na Magdalena Mesquida "Carbona" ique no podran viure les seves nétes.
Ah! La fotografia és d'abans del Moviment ila feren en el carrer d'Artà, just davant CaNa Bet "Grassa".
(Fotografia cedida per madò Joana Maria Rie-ra "Tendra)
Guillem Pom