llicència d’estudis retribuïda (modalitat b2) curs 2008-09 · 2010. 2. 19. · llicència...

Itineraris lectors. Una proposta de guies de lectura en l’educació secundària obligatòria

Llicència d’estudis. Marta Ormo Pàgina 1

ANNEX 2

GUIES DE LECTURA

SEGON CICLE ESO

Llicència d’estudis retribuïda (Modalitat B2)

Curs 2008-09

Marta Ormo Ruiz



� Itinerari verd: Miquel Strogoff , J. Verne. Castellnou Edicions. Kalafat, 14 (Lectura fàcil) → 4t ESO.

� Itinerari taronja: Negra nit , L. Bosch. Columna Jove,

218 → 4t ESO.

� Itinerari blau: Llàgrimes sobre Bagdad , G. Pasqual i Escrivà. Barcanova. Antaviana Nova, 127 → 3r ESO.



ITINERARI VERD 4t ESO

Miquel Strogoff. Jules Verne

Castellnou Edicions. Kalafat, 14. (Lectura Fàcil)



Havien d’arribar a Irkutsk abans de la sortida del sol, a les cinc; si no, amb la llum del dia els descobririen. Però, a dos quarts de dues de la matinada, el rai es va aturar del tot. Una barrera de gel els tallava el pas. El riu era més estret en aquella zona i després es tornava a eixamplar, de manera que podrien continuar navegant. Però no tenien eines per serrar el gel.

Capítol 21, pàg. 132



GuiaL: Miquel Strogoff. Jules Verne 1. ASPECTE TÈCNIC 1. Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans.

• TÍTOL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/A -------------------------------------------------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ---------------------------------------------------------------------------------------------- • lL·LUSTRADOR/A -------------------------------------------------------------------------------------------- • EDITORIAL ----------------------------------------------------------------------------------------------------- • COL·LECCIÓ --------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ----------------------------------------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES -------------------------------------------------------------------------------------

2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? Miquel Strogoff explica les aventures i desventures d’un correu del tsar anomenat Miquel Strogoff, el qual, en plena invasió tàrtara, ha de travessar Sibèria i superar tota mena d’obstacles per acomplir una important missió secreta. Strogoff surt de Moscou per iniciar l’arriscat viatge que l’ha de dur fins a Irkutsk. Té l’ordre d’entregar una carta al governador, que és germà del tsar, i avisar-lo que la ciutat corre perill. Però un traïdor, Ivan Ogareff, intentarà impedir que arribi a la seva destinació. (Castellnou Edicions. Kalafat, 14) 3. VOCABULARI 1. Busca en el diccionari el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.



SIGNIFICAT

Capítols 1 al 10

afluent especificar espia expulsar llisquessin mercaderies remor retrocedir trigaria torturar

Capítols 11 al 18

aconseguir delatés derrotar emocionat examinar indignar obstaculitzar resistir saqueig temptació transmissió



Capítols 19 al 25

alertar destrosses dissimular escalfor esquivar instruït rebutjar refugiat surar topada

2. Relaciona els següents mots amb els corresponents sinònims.

aiguamoll, botxí, entossudir-se, envair, estrebada, estrèpit, exhaust, exiliar, menyspreu, salpar

........................ entrar, ocupar, irrompre, assaltar, penetrar. ........................ llevar (àncora). // Partir, marxar, llevar àncores. ........................ entossar-se, obstinar-se, ficar la banya, botar, entestar-se, dur una cosa al cap, aferrar-se, proposar-se, ficar-se al barret, entercar-se... ........................ menyspreament, menyspreança, desdeny, indiferència, rebuig, miquel, rebuf, vilipendi. ........................ confinar, bandir, estranyar, desterrar, bandejar, relegar, deportar, allunyar, expatriar. ........................ occidor, matador, degollador, estiracordetes, esbirro, saig, sicari, galifardeu. // Cruel, sanguinari, despietat. ........................ aigüerol, toll, bordoi, pantà, mollal, mulladiu, bassal, patamoll, badina, pèlag, xipoll, mullader, entollada, enllacada, entollament, aigual, marjal. ........................ cansat, dèbil, malaltís, ferit, aixafat, esgotat, cansat, fatigat, debilitat, exsangüe, dessagnat, exànime.



........................ soroll, avalot, xivarri, cridòria, fragor. ........................ sotragada, collada, esforç, arrencada, embranzida, pitrada, estirada, estiregassada, bursada, estropada. 3. Per grups us distribuireu els capítols de la novel·la i buscareu al diccionari els mots

que apareixen en la part lateral del llibre. Cada grup apuntarà les definicions del diccionari i, després, les explicarà en veu alta a la resta de la classe.

4. Per grups confeccioneu un petit glossari amb tots aquells mots que heu après amb

la lectura del llibre.

GLOSSARI



5. Omple el quadre amb deu mots de la novel·la, corresponents a les següents definicions. Observa que tens la lletra inicial de cada mot.

carta, cavalcar, correu, invasió, missió, traïdor, troica, valent, venjança, viatge

I _ _ _ _ _ _ Acció d’envair; l’efecte. // Acció d’entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat. T _ _ _ _ _ _ Que traeix. // Dit de l’animal que fa alguna malesa quan hom menys ho espera. V _ _ _ _ _ _ _ Punició (dany, greuge, etc. ) que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. C _ _ _ _ Comunicació escrita adreçada a una persona absent, lletra. C _ _ _ _ _ Persona que té per ofici portar la correspondència d’un lloc a l’altre.. V _ _ _ _ _ Anada que hom fa per terra o per mar per transportar- se a un lloc notablement distant, a una altra ciutat, a un altre país. M _ _ _ _ _ Obra que s’encarrega a algú d’anar a acomplir. T _ _ _ _ _ Vehicle rus tirat per tres cavalls de front. V _ _ _ _ _ Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por; coratjós. C _ _ _ _ _ _ _ Algú, ésser portat sobre l’esquena d’un animal que dirigeix.



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA 1. A partir de la presentació que encapçala el llibre, els dibuixos dels personatges i

els títols dels capítols imagina l’argument de la novel·la que començaràs a llegir.

2. Observa el mapa que trobaràs abans del primer capítol i tria cinc llocs que creguis

que seran importants en el desenvolupament de la història. Comprova després si has encertat en la teva tria i apunta l’episodi que hi ha tingut lloc.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA Capítols 1 al 10 1. En quina situació s’inicia la novel·la?

2. Quina situació política presentava la Rússia dels tsars?

3. En quin bàndol lluitava Ivan Ogareff? Per què?

4. Quin ofici tenia Miquel Strogoff?

5. Quines accions havien protagonitzat els atacs dels tàrtars a la Sibèria Occidental?

6. Per què l’exèrcit tàrtar amenaçava l’Imperi rus en aquells moments?

7. Explica la venjança que havia planejat el traïdor Ivan Ogareff.

8. Per què necessiten la presència del protagonista en aquella situació política?



9. Qui era el responsable de l’expulsió d’Ivan Ogareff de l’exèrcit rus?

10. Anomena tres característiques que defineixen el protagonista de la novel·la.

11. Quina missió li va encomanar el tsar al protagonista?

12. Quines condicions li va posar el tsar a Miquel Strogoff en la seva missió?

13. Quants quilòmetres havia de fer el protagonista? I quant temps necessitaria per

fer-los?

14. Quina època de l’any era la millor per fer aquell viatge?

15. Quina identitat va adoptar el protagonista per fer aquell viatge? Per què?

16. Quins mitjans de transport hauria d’utilitzar Miquel Strogoff per realitzar aquell

viatge?

17. Per què pujaven inspectors de la policia al tren en què viatjava el protagonista?

18. Quins van ser els companys de viatge en el primer tren que va agafar el

protagonista?

19. On va passar la primera nit del viatge el protagonista?



20. Amb quin mitjà de transport havia de continuar el viatge Miquel Strogoff?

21. Quin nom tenia el vaixell que baixava pel riu Volga?

22. Quines ordres del tsar van ser comunicades a la població de Niznij Novgorod? I de

quina manera?

23. Amb quina finalitat van ser anunciades les ordres del tsar a Niznij Novgorod?

24. Per què Strogoff va poder continuar el seu viatge, des de Niznij?

25. Per què Strogoff va buscar la noia de Riga?

26. Com va poder passar la frontera la noia de Riga?

27. Quant va durar el viatge fins a Perm?

28. Anomena els personatges que també feien el viatge fins a Perm, juntament amb

els protagonistes.

29. Quina conversa va sentir Strogoff que el va deixar molt intranquil?



30. Quina notícia va comunicar el periodista francès al seu diari a París?

31. Quina història familiar va explicar Nàdia a Strogoff?

32. Per què Strogoff va comprar una troica?

33. A quina ciutat havien d’arribar abans d’endinsar-se en l’estepa siberiana?

34. Resumeix com van viure la tempesta als monts Urals els protagonistes de la

novel·la.

35. Enmig de la tempesta als Urals, Strogoff va ajudar uns personatges ja coneguts.

Qui eren i per què els va trobar?

36. Resumeix l’episodi en què Strogoff mostra la seva valentia i la seva força salvant la

seva companya de viatge, Nàdia.

37. Com era l’estepa siberiana?



38. Per quin motiu es va deixar pegar Strogoff per aquell home amb un sabre al cinturó?

39. Què els va succeir als protagonistes enmig del riu Irtix? Explica-ho resumidament.



Capítols 11 al 18 1. Enumera les característiques descrites en la novel·la d’Ivan Ogareff.

2. Quina va ser la sort del protagonista després de l’episodi al riu Irtix?

3. Quines identitats adoptà el traïdor Ivan al llarg de la novel·la?

4. En quina ciutat va trobar Strogoff la seva mare i va fer veure que no la coneixia?

5. Per quina raó van fer presonera la mare del protagonista?

6. Com va viure el protagonista aquell viatge amb cavall per l’estepa?

7. Quin problema va tenir Strogoff quan va creuar el riu Obi?

8. Quina notícia va enviar el periodista anglès el 6 d’agost a la ciutat de Kolyvan?

9. Quin tipus de relació tenen els dos periodistes que acostumen a aparèixer allà on

es troba el protagonista?



10. Què hi feien en un campament tàrtar Strogoff i els dos periodistes?

11. Qui era el cabdill dels tàrtars? Quina religió professava?

12. Amb quin senyal va demostrar l’emir Feofar que, després d’ell, Ogareff era el qui

més manava?

13. A què es dedicava Sangarra, la zíngara?

14. Després d’haver ocupat Omsk, quina decisió van prendre Feofar i Ogareff respecte

als seus exèrcits?

15. Amb quines condicions Ogareff va deixar lliures els periodistes europeus?

16. On es van trobar de nou Nàdia i Marfa amb Strogoff?

17. Com va descobrir Sangarra que Strogoff estava enmig dels presoners?

18. De quina manera va aconseguir Ogareff que Strogoff es descobrís entre els

presoners?

19. Què va fer Strogoff amb el knut que havia de torturar la seva mare?



20. Què li va prendre Ivan Ogareff a Strogoff quan estava presoner?

21. Quin record li va deixar Strogoff al traïdor Ogareff?

22. Explica el significat del títol del capítol 16: -Mira amb els ulls ben oberts, mira!

dintre del conjunt de la novel·la.

23. Quin fou el destí del protagonista en mans de l’emir Feofar?

24. Quina identitat va adoptar Ogareff quan va tenir la carta del tsar?

25. Qui va ajudar a escapar Strogoff del campament dels tàrtars?

26. Quina nit van fugir Nàdia i Strogoff?

27. Com va ajudar Nicolau Pigassof els protagonistes, en el seu camí cap a Irkutsk?

28. Com van trobar la ciutat de Krasnojarsk?

29. Com van travessar el riu Ienissei Strogoff, Nàdia i el seu amic Nicolau? Explica-ho.



Capítols 19 al 25 1. Quin senyal de desgràcia van veure els protagonistes, després d’haver travessat el

riu Ienissei?

2. Busca algun fragment en aquests capítols on es vegin les conseqüències dels

atacs dels tàrtars.

3. Explica què els va succeir als tres amics quan es van trobar amb l’avançada de

l’exèrcit d’Ogareff.

4. Explica el significat de la frase pronunciada per Strogoff: Vaig incomplir el meu deure

com a correu del tsar. (pàg. 123) en el conjunt de la història.

5. Quin fou el final de l’amic Nicolau?

6. En quina època de l’any Miquel i Nàdia van arribar al llac Baikal? I quin dia,

concretament?

7. Per què Miquel volia arribar a Irkutsk tot i que no tenia la carta?



8. Anomena els perills amb què es van enfrontar els protagonistes mentre baixaven amb aquell rai pel riu Angara.

9. Quin riu banya la ciutat d’Irkutsk?

10. Quina informació van proporcionar els dos periodistes a Strogoff, mentre baixaven

pel riu Angara?

11. Quants dies va durar el viatge amb rai pel riu Angara?

12. De quina manera van arribar Miquel i Nàdia a la ciutat d’Irkutsk?

13. Com s’havia preparat la ciutat d’Irkutsk per resistir els atacs dels tàrtars?

14. Qui era Wassili Fedor?

15. Quina tasca se li va encomanar al pare de la Nàdia a la ciutat d’Irkutsk?

16. Resumeix l’episodi on el traïdor Ogareff enganya el Gran Duc a la ciutat d’Irkutsk.



17. Quins esdeveniments van tenir lloc el dia 5 d’octubre a la ciutat d’Irkutsk? Explica’ls.

18. Quina porta havia d’obrir el traïdor perquè entressin els tàrtars?

19. Quan es va descobrir que Strogoff no havia perdut la vista?

20. Explica el motiu pel qual Strogoff no es va quedar cec quan el van torturar al

campament dels tàrtars.

21. Quin va ser el final del traïdor Ogareff?

22. Quin dia fou lliure la ciutat d’Irkutsk?

23. Explica com, finalment, va fracassar la invasió tàrtara.

24. Quin final va tenir la relació entre Miquel Strogoff i Nàdia?

25. Què va aconseguir Strogoff en aquell viatge ple d’obstacles?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Pensa en el contingut de la novel·la i digues si són certes o falses les següents

frases. V: veritat // F: fals

1. ................ Ivan Ogareff es va ajuntar amb l’emir Feofar i volia entrar a Irkutsk

per venjar-se del Gran Duc. 2. ................ Miquel havia caçat el seu primer ós als tretze anys i sabia guiar-se

pels senyals més petits sobre la neu. 3. ................ Strogoff havia de portar una carta al Gran Duc per avisar-lo dels

plans d’Ogareff. 4. ................ Strogoff es va canviar de nom i es va fer passar per un comerciant

d’Ekaterinburg. 5. ................ L’inspector de policia va demanar la documentació a la noia de Riga

i la va fer baixar del tren. 6. ................ El viatge amb tren del protagonista es va acabar a Niznij Novgorod. 7. ................ L’ordre del tsar volia evitar que Ogareff sortís de la província per

reunir-se amb l’exèrcit rus. 8. ................ Miquel i Nàdia es van fer passar per germans i amb els documents

de Miquel Strogoff van poder marxar de Niznij Novgorod. 9. ................ Nàdia era filla d’un exiliat que vivia a Irkutsk i la seva mare havia

mort a Riga. 10. ................ El Caucas va navegar 600 quilòmetres pel Volga i després havia de

navegar pel Kama. 11. ................ Strogoff va creuar la serralada dels Urals en una troica i enmig d’una

tempesta. 12. ................ Els periodistes europeus van coincidir amb el protagonista en el

viatge amb tren, amb vaixell i se’ls va trobar perduts als Urals. 13. ................ Ogareff va creuar la frontera disfressat de zíngar. 14. ................ Strogoff es va defensar de l’atac de fuet d’Ogareff i no va deixar que

li donessin els seus cavalls. 15. ................ Per no posar en perill la missió que havia d’acomplir, Strogoff no va

saludar la seva mare a Omsk. 16. ................ Els tàrtars van ferir el protagonista al riu Irtix i van fer presonera

Nàdia. 17. ................ Els tàrtars van fer presoner el protagonista al riu Obi. 18. ................ Strogoff, Nàdia i Marfa estaven presoners dels tàrtars en el mateix

campament.



19. ................ Feofar volia preparar a Tomsk una gran festa per celebrar les victòries dels seus exèrcits.

20. ................ Marfa no va delatar el seu fill i aquest es va quedar amagat enmig del miler de presoners del campament.

21. ................ Feofar va condemnar Strogoff a la ceguesa perquè això és el que va llegir en la pàgina de l’Alcorà.

22. ................ En el camí cap a Irkutsk van trobar Nicolau Pigassof que els va deixar pujar al seu carro i es van fer bons amics.

23. ................ Miquel, Nàdia i Nicolau no van poder creuar el riu Ienissei perquè no van trobar cap barca al moll.

24. ................ Miquel, Nàdia i Nicolau van quedar lliures dels tàrtars perquè els soldats estaven borratxos i ells van poder fugir.

25. ................ Els tàrtars van abandonar Nicolau, enterrat fins al coll, i els voltors el van atacar.

26. ................ Els protagonistes van haver de baixar pel riu Angara per arribar a Irkutsk.

27. ................ El petroli i els llops van ser la causa que Strogoff no arribés a portar la carta al Gran Duc.

28. ................ Ogareff es va guanyar la confiança del Gran Duc i va obrir la porta Bolxaia perquè entressin els soldats tàrtars.

29. ................ Ogareff va decidir que l’atac dels tàrtars a Irkutsk havia de tenir lloc el 5 d’octubre.

30. ................ Strogoff va enfonsar el punyal en el cor del traïdor i ,finalment, es va casar amb Nàdia.

2. Quin és el conflicte que ens presenta la novel·la en el primer capítol i que

desencadena tota la història?

3. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si

l’haguessis d’explicar a uns amics. Compara’l amb aquell que vas imaginar, abans de començar la novel·la.



5.2 TEMA 1. Resumeix en unes frases el tema de la novel·la que acabes de llegir.

2. La temàtica de la novel·la ha ofert d’altres obres a la literatura i també al cinema.

Digues el títol d’algun llibre i d’alguna pel·lícula que creguis que tracten el mateix tema.



5.3 PERSONATGES 1. Focalitza la teva atenció en el protagonista de la novel·la i fes-ne la caracterització

física i psicològica. Busca els fragments descriptius que el dibuixen com a personatge i escull aquells episodis que mostren el seu caràcter o algun tret de la seva personalitat.

2. La novel·la ens ofereix també un altre personatge masculí, el traïdor Ogareff, que

fa de contrapunt del protagonista. Busca les característiques més importants que el defineixen com a personatge.

3. Compara aquests dos personatges masculins i digues tres característiques

comunes i tres que els fan totalment oposats.

4. Explica com evoluciona la relació entre els dos protagonistes, Strogoff i Nàdia, al

llarg de la novel·la.

5. Compareu els dibuixos dels personatges que apareixen al començament del llibre

amb els fragments descriptius de la novel·la. Llegiu-los en veu alta entre tots els companys i companyes de la classe.



6. Quina funció creus que tenen els dos periodistes com a personatges? Quines sensacions t’han produït les seves actuacions mentre llegies la novel·la?

7. La relació entre els dos periodistes canvia a mesura que les seves vides es troben

en perill: Ni Jolivet ni Blount no entenien per què els havia deixat marxar. Però van decidir

comprar cavalls i seguir l’exèrcit. Ara ja no eren rivals, sinó socis i amics (pàg. 88). Busca algun altre fragment de la novel·la que reflecteixi aquesta evolució en la seva relació.

8. Verne separa molt clarament els personatges positius dels negatius. Classifica’ls

segons aquest criteri. POSITIUS:

NEGATIUS:

5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa aquesta novel·la? Busca en el llibre aquells

elements que la caracteritzen (mitjans de transport, costums ...).



2. Documenta’t sobre l’època històrica en què està emmarcada la novel·la i prepara una breu exposició oral sobre la mateixa.

3. Si ens fixem en el temps intern de la novel·la, ens trobem amb explícites i

constants referències temporals. Busca-les i anota-les perquè més endavant les necessitaràs en l’apartat d’escriptura creativa.

4. Segueix el viatge de Miquel Strogoff i digues quant temps va tardar des que va

sortir de Moscou fins que va arribar a Irkutsk.

5.5 ESPAI 1. En quins països succeeix aquesta història?

2. Recorda les ciutats que Miquel Strogoff coneix al llarg del seu viatge. Enumera-les

i busca aquell breu fragment descriptiu de cadascuna que has llegit en la novel·la. LES CIUTATS DE MIQUEL STROGOFF



3. Segurament has après molta geografia amb la lectura d’aquesta novel·la. Cita els rius i les muntanyes que hi apareixen i busca’ls en un mapa actual de Rússia i dels seus països veïns.

4. La majoria dels escenaris on se situen els episodis de la novel·la són exteriors. Per

què? Relaciona-ho amb el gènere narratiu en què inclourem aquesta novel·la.

5. Dibuixa l’itinerari que segueix el protagonista al llarg de la novel·la.



5.6 ESTRUCTURA 1. Entre diferents grups de la classe repartiu-vos els capítols de la novel·la i penseu

uns nous títols que sintetitzin el seu contingut. Imagineu també un títol diferent al llibre.

1 ________________________________________________________________ 2 ________________________________________________________________ 3 ________________________________________________________________ 4 ________________________________________________________________ 5 ________________________________________________________________ 6 ________________________________________________________________ 7 ________________________________________________________________ 8 ________________________________________________________________ 9 ________________________________________________________________ 10 _______________________________________________________________ 11 _______________________________________________________________ 12 _______________________________________________________________ 13 _______________________________________________________________ 14 _______________________________________________________________ 15 _______________________________________________________________ 16 _______________________________________________________________ 17 _______________________________________________________________ 18 _______________________________________________________________ 19 _______________________________________________________________ 20 _______________________________________________________________ 21 _______________________________________________________________ 22 _______________________________________________________________ 23 _______________________________________________________________ 24 _______________________________________________________________ 25 _______________________________________________________________

2. Busca els dos moments de la novel·la on apareix descrit el pla d’Ivan Ogareff i compara com estan narrades les mateixes idees.

3. Cita els diferents episodis que tenen lloc als rius i resumeix-los en unes frases.



4. Classifica els diferents capítols del llibre segons l’esquema clàssic: Presentació,

nus i desenllaç. Redacta un breu resum de cada apartat. Presentació Nus Desenllaç



5. Organitzeu la classe en grups per esquematitzar les escenes de cadascun dels capítols, com si fossin les imatges d’unes fotografies o les seqüències d’una pel·lícula. Després compartireu els diferents treballs en una sessió de classe i podreu tenir la globalitat de les escenes que composen la novel·la.

Escenes

CAPÍTOL .....

CAPÍTOL .....

CAPÍTOL .....

6. Tria els capítols que creguis més importants en el desenvolupament de la història.

Justifica la teva elecció.

7. Ara que ja has acabat la lectura del llibre, triaràs set fragments de la novel·la

representatius de la història que se’ns explica. Anota les pàgines i prepara’t per fer una sessió de lectura compartida a la classe. Després parleu sobre els fragments triats i escolliu entre tots els que cregueu més importants.



5.7 VEU NARRATIVA 1. Observa el tipus de narrador que ens explica la història: El pla d’Ogareff funcionava

com ho havia previst. Però ara havia d’anar de pressa, perquè les tropes russes estaven a punt d’arribar. (pàg. 143). Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta la veu narrativa d’aquesta novel·la. Busca altres exemples en el llibre d’aquest tipus de narrador.

2. Ara que ja has descobert el tipus de narrador que ens explica la història, anem a

canviar-lo. Reescriu les pàgines 23 i 24 del capítol 3 amb una veu narrativa que coincideixi amb el protagonista. Recorda quina persona gramatical hauràs d’utilitzar i els canvis gramaticals que necessitaràs fer en els possessius, pronoms personals ...



5.8 GÈNERE LITERARI D’aquesta llista de paraules, subratlla aquelles que creguis més adients al gènere narratiu en què podrem incloure la novel·la llegida.

� fantasia, ciència ficció � aventures, viatges � misteri, detectivesc, policíaca � terror � humor � narracions històriques � realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat,

temes psicològics, socials i polítics; guerres del món... Justifica els motius de la teva elecció.

5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. Identifica en la novel·la els següents tipus de fragments descriptius:

La ciutat que més t’ha agradat

El paisatge que t’agradaria conèixer en la realitat

La vida de la gent d’aquelles terres tan llunyanes

El personatge que t’agradaria fotografiar



2. Identifica alguns fragments on aparegui diàleg i copia aquell que més t’hagi sorprès.

3. Escriu set mots per a cadascun dels següents camps semàntics: la guerra, el

temps atmosfèric i els mitjans de transport. La guerra

El temps atmosfèric

Els mitjans de transport

4. Busca mots que pertanyin al camp semàntic del viatge i que corresponguin a les

següents categories gramaticals i tipus d’oracions:

Noms i adjectius

Verbs i adverbis

Oracions

predicatives

Oracions

atributives

5. Tria tres de les il·lustracions del llibre i identifica els paràgrafs que les representen.

Copia’ls tenint molta cura de l’ortografia i observant l’estil de l’autor.



6. Busca en el llibre els següents recursos literaris i explica el seu significat en funció

del fragment on apareguin. antítesi

comparació

enumeració

ironia

personificació



5.10 AUTOR 1. Jules Verne és un autor molt important dintre de la literatura europea i les seves

obres són llegides arreu del món i han estat traduïdes al llarg dels anys en molts idiomes diferents. Per grups busqueu la següent adreça: www.jverne.net i redacteu una fitxa d’autor amb les següents dades. Podeu buscar altres pàgines i afegir algun altre apartat que cregueu interessant o vulgueu destacar.

� Biografia de l’autor � Obres més importants � Premis rebuts � Autors/es contemporanis � Fragments d’algunes obres representatives � Altres dades interessants

2. Feu una cerca a la biblioteca i apunteu les obres de Verne que hi heu trobat i en

quines llengües estan traduïdes.



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA

1. Ara encetaràs el diari del viatge de Miquel Strogoff i aniràs apuntant les dates que

van apareixent en la novel·la, els diferents llocs que va visitant i els episodis que protagonitza.

DIARI DE VIATGE

DATA LLOCS EPISODIS

2. Redacta la biografia del protagonista amb la informació que ens proporciona la

novel·la.



3. En aquest llarg viatge Strogoff fa algun amic, com en Nicolau. Imagina un nou amic que pugui aparèixer en algun capítol de la novel·la i redacta la seva descripció. Fes-ne el seu dibuix, seguint l’estil dels que has trobat a l’inici del llibre.

4. Llegeix la notícia que Blount va enviar telegràficament a Londres: “6 d’agost.

Kolyvan. Tropes russes i tàrtares s’han enfrontat. Les tropes russes han estat rebutjades. Els tàrtars han entrat a la ciutat de Kolyvan.” (pàg. 79). Seguint aquest estil sintètic que exigia la comunicació telegràfica, redacta la notícia que Jolivet enviarà a París de l’episodi al llac Baikal i el riu Angara (capítol 21).



5. Posa’t a la pell d’un dels dos periodistes amics de Miquel Strogoff i envia una crònica al seu diari des de la ciutat d’Irkutsk, quan aquesta ja fou lliure.

6. Strogoff sempre fou fidel al tsar i a la missió que aquest li encomanà. Va suportar

tota classe de patiments físics i també de proves morals, com aquella que va haver de fingir que no coneixia la seva mare. Imagina què haguessis fet tu en aquella situació.



7. La novel·la ens explica el viatge de Miquel Strogoff per complir la missió que li encomanà el tsar de l’imperi rus. Imagina un nou capítol a la novel·la i pensa en quin moment de la història t’agradaria incloure’l.



8. Imagina una història diferent a la que acabes de llegir amb les següents paraules de la novel·la:

carta, cavalcar, correu, invasió, missió, traïdor, troica, valent, venjança, viatge

9. Compara l’argument de la novel·la que acabes de llegir amb la pel·lícula: “Miguel

Strogoff, el correo del zar“. Indica les diferències més importants.



7. OPINIÓ PERSONAL 1. Aquesta novel·la va ser publicada l’any 1876 i continua sent una lectura important

per als adolescents d’arreu del món. Pensa en els valors que creus que traspua que la continuen fent actual i universal.

2. Si fossis Strogoff, quin episodi t’hagués agradat viure i quin creus que no

haguessis pogut suportar? Per què?

3. Dóna la teva opinió sobre les tortures que apareixen en la novel·la.

4. Fes una llista amb les tres coses que creus que has après amb la lectura del llibre.

5. T’ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la.

Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.



6. A qui recomanaries la lectura d’aquesta novel·la? Justifica la teva resposta.

7. La lectura del llibre t’ha recordat alguna vivència o esdeveniment que coneixes?

Explica-la en veu alta a la resta de la classe.



SOLUCIONARI

3. VOCABULARI Exercici 2 envair: entrar, ocupar, irrompre, assaltar, penetrar salpar: llevar (àncora).// Partir, marxar, llevar àncores entossudir-se: entossar-se, obstinar-se, ficar la banya, botar, entestar-se, dur una cosa al cap, aferrar-se, proposar-se, ficar-se al barret, entercar-se... menyspreu: menyspreament, menyspreança, desdeny, indiferència, rebuig, miquel, rebuf, vilipendi. exiliar: confinar, bandir, estranyar, desterrar, bandejar, relegar, deportar, allunyar, expatriar. botxí: occidor, matador, degollador, estiracordetes, esbirro, saig, sicari, galifardeu. // Cruel, sanguinari, despietat. aiguamoll: aigüerol, toll, bordoi, pantà, mollal, mulladiu, bassal, patamoll, badina, pèlag, xipoll, mullader, entollada, enllacada, entollament, aigual, marjal. exhaust: cansat, dèbil, malaltís, ferit, aixafat, esgotat, cansat, fatigat, debilitat, exsangüe, dessagnat, exànime. estrèpit: soroll, avalot, xivarri, cridòria, fragor estrebada: sotragada, collada, esforç, arrencada, embranzida, pitrada, estirada, estiregassada, bursada, estropada. Exercici 5

U E R R O C

A T

I C A V A L C A R M R

N I T R O I C A

V E N J A N Ç A A S Ï

A T S D

S G I O

I E Ó R

Ó

V A L E N T



5.1 ARGUMENT Exercici 1

1. Veritat 2. Fals (tenia catorze anys, pàg. 20) 3. Veritat 4. Fals (comerciant d’Irkutsk, pàg. 24) 5. Veritat (pàg. 26) 6. Veritat (pàg. 27) 7. Fals (exèrcit tàrtar, pàg. 31) 8. Veritat (pàg. 33) 9. Veritat (pàg. 39) 10. Fals (500 km, pàg. 39) 11. Veritat (capítols 7 i 8) 12. Veritat 13. Veritat (pàg. 53) 14. Fals (pàg. 61) 15. Veritat (pàg. 68) 16. Veritat (pàg. 64) 17. Fals (el van fer presoner a l’estació de telègrafs, pàg. 80) 18. Veritat 19. Veritat (pàg. 91) 20. Fals (Strogoff es va descobrir abans que torturessin la seva mare, pàg. 95) 21. Veritat (pàg. 100) 22. Veritat 23. Fals (pàg. 114) 24. Fals (pàg. 120) 25. Veritat (pàg. 125) 26. Veritat (pàg. 128) 27. Fals (pàg. 131) 28. Fals (no va obrir mai cap porta) 29. Veritat (pàg. 144) 30. Veritat

IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 4: dsc.discovery.com/earth/slideshows/top-10-spe.



ITINERARI TARONJA 4t ESO

Negra nit. Lolita Bosch Columna Jove, 218

L’amistat entre dos nens fills dels dos bàndols opo sats de la

Guerra Civil i separats per l’exili.


Llicència d’estudis. Marta Ormo

Amb presses i desordre. Sense ser a temps de preparar res, deixant al darrere una vida: les seves cases, els seus estris, els llibres, els quadres, les fotografies, les joguines, la roba, els recordatoris, els animals, els llocs estimaTot es va quedar aquí, quan ells se n’anaren. I també escampat pels camins, perquè tot pesava massa. I en aquells dies en què els republicans fugien, el món va ser un caos. De sobte. Un desastre.


Llicència d’estudis. Marta Ormo

Amb presses i desordre. Sense ser a temps de preparar res, deixant al darrere una vida: les seves cases, els seus estris, els llibres, els quadres, les fotografies, les joguines, la roba, els recordatoris, els animals, els llocs estimats, la família, els amics... Tot es va quedar aquí, quan ells se n’anaren. I també escampat pels camins, perquè tot pesava massa. I en aquells dies en què els republicans fugien, el món va ser un caos. De sobte. Un desastre.

Primera part, capítol 2, pàg.


Pàgina 47

Amb presses i desordre. Sense ser a temps de preparar res, deixant al darrere una vida: les seves cases, els seus estris, els llibres, els quadres, les fotografies, les joguines, la roba, els recordatoris, els

Tot es va quedar aquí, quan ells se n’anaren. I també escampat pels camins, perquè tot pesava massa. I en aquells dies en què els republicans fugien, el món va ser un caos. De sobte. Un desastre.

Primera part, capítol 2, pàg. 38



GuiaL: Negra nit . Lolita Bosch 1. ASPECTE TÈCNIC 1- Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans. • TÍTOL --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ------------------------------------------------------------------------------------------------------ • lL·LUSTRADOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------- • EDITORIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • COL·LECCIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES ----------------------------------------------------------------------------------------------

2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? En acabar la guerra civil els republicans van patir molt. Alguns van poder exiliar-se, altres no van tenir tanta sort... però en Manel i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares no els deixen, ells es veuen cada dia per anar a banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. I uns documents secrets que cap dels dos no sap que existeixen i que amaga la família d’en Manel. Perquè en Julià, el pare d’en Pere, els vol recuperar costi el que costi... (Columna Jove, 218) 3. VOCABULARI 1. Busca en el diccionari el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.



SIGNIFICAT

Negra nit

amnistiat clandestines conspiració dictadura dràsticament engarjolaren esparracats il·legítima insurrecció represàlies

Prim

era part

amenaçats caos desgavell emmanillis entrebancar fressa insubmisos menysprear



penyora resignació

Segona part

afanyar afeccionar confiscar eixelebrada enuig esmunyia pertorbadora petjada recança ressentit



2. Relaciona els següents mots amb els corresponents sinònims.

absurd, agosarat, certesa, còlera, desconcertant, e scarrassant, escorcoll, remota, romania, salvar

........................ valent, gosat, ardit, audaç, aplomat, gallard, atrevit, arriscat, intrèpid, resolut, temerari. ........................ escorcollament, investigació, inspecció, escodriny, reconeixement. ........................ irritació, despit, furor, agitació, arravatament, alienament, rampell, enuig, excitació, indignació, ràbia. ........................ aturar-se, arrestar-se, restar, esperar, quedar-se, estar, raure, subsistir, eternitzar-se, parar-se. ........................ llunyà, distant. ........................ espaterrant, sorprenent, estrany, meravellós. ........................ esdernegar-se, atrafegar-se, afanyar-se, maldar, atiranyar, calquejar, pencar, fatigar-se, cansar-se, bregar. ........................ desenraonat, fora de lloc, sense cap ni peus, inexplicable, incomprensible, injustificat, impossible, inadmissible, inversemblant, irracional. ........................ alliberar, deslliurar, protegir, exceptuar, exculpar. ........................ certitud, convicció, evidència, convenciment, seguretat, veritat, fe, autenticitat, certificació, persuasió, prova, creença.



3. Omple el quadre amb deu mots de la novel·la, corresponents a les següents definicions. Observa que tens la lletra inicial de cada mot.

A _ _ _ _ _ _ Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual. B _ _ _ _ _ _ Facció, parcialitat, partit. D _ _ _ _ _ _ _ _ _ Escrit original o oficial que serveix de base, de prova o de suport d’alguna cosa.// Unitat d’informació corresponent a un contingut singular. E _ _ _ _ Expatriació, voluntària o forçosa, esp. per motius polítics. F _ _ _ _ _ _ _ Forma de nacionalisme totalitari, implantada a Itàlia per Mussolini. P _ _ _ _ _ _ Cosa que es posa en mans d’ algú com a garantia del pagament d’un deute, del compliment d’una obligació. P _ _ _ _ _ _ _ _ _ Etapa immediatament posterior a una guerra. R _ _ _ _ _ _ Fet de recordar una cosa passada; la cosa que hom recorda. R _ _ _ _ _ _ _ _ Acció de reprimir. // Acció empresa, i estat o situació consegüentment creats, per una persona o per un grup o una classe socials o polítics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o polítics, per tal de mantenir una situació determinada. S _ _ _ _ _ _ Fet de no parlar, de callar.



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA

1. Quan llegeixis el text de la coberta posterior, coneixeràs l’existència d’uns

documents secrets que restaran amagats al llarg de la novel·la. Imagina quin pot ser el seu contingut.

2. Abans de l’índex ens trobem una dedicatòria de l’autora a un personatge de la

seva família. Explica quin significat té dintre d’aquesta història.

3. A partir de la informació de la coberta del llibre i de la cita que l’encapçala, digues

quina temàtica creus que tractarà aquesta novel·la.

4. Parleu en grups sobre el tema en què ens situa aquest llibre. Escriu tres frases que

pensis que poden aparèixer després en la novel·la.

5. Abans de llegir el llibre, pensa i escriu dos camps semàntics que creguis que

podràs trobar en la novel·la. Imagina set mots per a cadascun d’ells.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA Negra nit 1. Busca i escriu la descripció que fa l’autora del general Franco.

2. Explica la sort i la dissort que van viure els republicans que van exiliar-se, segons

l’autora.

3. Descriu la imatge dels perdedors fugint cap a l’exili i la dels nens de l’exili, tal com

ens les dibuixa l’autora. Busca-les en algun reportatge o documental per comprovar la fidelitat de l’escena a la realitat d’aquells moments.

4. Explica el significat del títol del llibre, segons l’autora.

5. Quines conseqüències va tenir la mort del general Franco per al país?



6. Quina fou la història personal de l’àvia de l’autora, segons aquest primer apartat del llibre?

7. A partir de la informació del capítol que encapçala la novel·la: Negra nit, elabora un

esquema sobre la guerra civil amb les dates, els personatges històrics i els fets més importants que allí apareixen citats.



Carta a Pere Vinyals 1. En aquesta carta que escriu el protagonista de la novel·la al seu fill podem

descobrir els personatges que després apareixeran i alguns dels episodis crucials en el desenvolupament de la història. Busca’ls i escriu-los.

2. Quins sentiments va tenir Manel Vinyals quan va tornar a Catalunya, el març de

1976?



Primera part 1. Descriu l’escena amb què s’inicia la novel·la. En quin temps històric està situada?

2. Explica l’episodi del passat que acompanyà sempre la vida de la Lola i en Manel

fill. Recorda les últimes paraules del pare a la seva família.

3. Quin ofici tenia el Manel pare?

4. Què va fer el Manel pare dos dies abans que en Julià el detingués? Per què ho va

fer?

5. Per què no van poder fugir del país el Manel pare i la Lola? Explica-ho.

6. Per què van detenir el Manel pare?

7. Com era la relació que unia en Manel fill i en Pere? Què compartien?



8. Per què els van prohibir la seva amistat? Digues els motius que els van donar els respectius pares.

9. Cadascun dels dos personatges tenia una habilitat que el caracteritzava. Quina

era?

10. Recordes un dels valors més importants per a en Pere i tal com ell l’entén?

11. Amb quin objectiu la Lola va anar a casa del Julià?

12. Com reaccionà la dona del Julià quan la Lola va anar a casa seva ?

13. Quina actitud mostrà la Lola amb el Julià, quan el va trobar a l’Ajuntament?

Explica-ho.

14. De qui estava enamorat el Pere?

15. Malgrat les prohibicions familiars, els dos joves van continuar veient-se d’amagat

de les famílies. Quins secrets tenien tots dos i mai es van dir?



16. Com passaven els dos amics les tardes fredes de tardor i les tardes d’hivern?

17. En quina època de l’any feien les curses al riu?

18. Quina edat tenia el protagonista quan va començar la guerra? I quan va marxar a

l’exili?

19. Quines idees polítiques tenia en Manel, en aquells anys de postguerra? Explica-

les.

20. Quina acció perillosa va protagonitzar el Manel per reivindicar la seva lluita amb la

resistència? Quan la va fer?

21. Explica el significat d’aquest fragment dintre del conjunt de la història:

Fou un bon dia, aquell. Un dels pocs dies bonics que en Manel recordava des que s’havien endut el pare. Si més no, un dels pocs dies en què va tenir la sensació que l’estava compartint amb més gent que en Pere o la mare. Perquè n’hi havia molts, al poble, que els havia agradat trobar la bandera penjada al campanar i que havien somrigut en veure en Julià perdent el cap. I aquestes coses se senten. Així que aquell matí fou com si, per un moment, els perdedors que no s’havien pogut exiliar sabessin que no s’havien quedat tots sols. I és per això que, entre tantes desgràcies, tanta por i tant silenci, aquell dia fou un dia bonic. (pàg. 58)

22. Quines conseqüències econòmiques va tenir la dictadura franquista per a la família

d’en Manel Vinyals?



23. A qui li van donar la fusteria Vinyals? Per quina raó?

24. Enumera els motius pels quals la Lola va haver d’acceptar la proposta d’en Julià.

25. Resumeix la conversa que van tenir el Julià i la Lola el dia que l’alcalde la va cridar

al seu despatx. Com es va acabar?

26. Busca i copia els paràgrafs on es vegi com l’alcalde feixista va amenaçar la Lola.

27. Explica el significat d’aquestes paraules del Julià: Semblava content i alleugerit de

pensar que finalment la Lola havia entès que li convenia més tenir por que dignitat. (pàg. 62)

28. Quin tipus d’autoritat exercia l’alcalde Julià, en aquells temps de postguerra?

29. Per què tenia tant d’interès el Julià en trobar aquells papers amagats pel Manel

pare?

30. Com es va assabentar la Lola que ja era una vídua republicana?



31. Quina reacció va provocar en el protagonista l’escorcoll de la Guàrdia Civil a casa seva ?

32. Quins mitjans va utilitzar l’alcalde per fer parlar en Manel fill? Va tenir algun

resultat? Explica-ho.

33. Com se sentia en Melitó de ser l’amo de la fusteria Vinyals?

34. Com va col·laborar el protagonista amb la resistència? Quant de temps?

35. Quin nom tenia en Manel dintre de la resistència? Per què?

36. En Manel volia saber per què havien detingut el seu pare. A qui li va preguntar?

37. Explica l’episodi que provocà la fugida del protagonista cap a l’exili.

38. Descriu quins eren els sentiments i les sensacions amb què vivien els

protagonistes, en aquells temps de postguerra.



39. Anomena els objectes que es va emportar en Manel el capvespre de la seva fugida i aquells que hagués volgut endur-se.

40. Per què la Lola no va voler acompanyar el seu fill cap a l’exili? Explica-ho.



Segona part 1. Quina ideologia política tenia en Manel pare? Com la defineix l’autora?

2. Quin tipus de vida portava en Manel pare, abans de conèixer la Lola?

3. Com es van conèixer els pares d’en Manel fill?

4. Al cap de sis mesos, els pares del Manel es van casar. Descriu com va ser aquell

casament.

5. Quin favor li demanà el pare de la Lola al Manel, uns mesos abans de morir?

6. Explica la importància d’aquells documents que l’oncle amagava a casa seva.

7. Com va morir el sogre del Manel? Per què?

8. Per què la Lola no va rebre cap propietat dels seus pares?



9. Explica breument la història familiar del sogre del Manel.

10. Enumera les raons per les quals l’oncle del forner es va allistar a l’exèrcit de la

República.

11. L’oncle va treballar com a voluntari de l’exèrcit republicà. On el van destinar?

12. Per què va ser famós l’oncle a l’exèrcit de la república?

13. Qui va cuidar l’oncle quan aquest, ja vell, tornà a casa seva ?

14. Quin secret li confessà l’oncle al seu nebot, abans de morir?

15. Per què van anar a Barcelona el general andalús i la seva dona?

16. Per quin motiu l’oncle va robar una còpia d’aquells documents?

17. Qui sabia que l’oncle havia robat una còpia d’aquell cable confidencial?



18. On havia de guardar-se el document original? I les còpies?

19. Quin sentiment va acompanyar els últims anys de la vida de l’oncle forner?

20. On tenia amagats els documents l’oncle del forner?

21. Per què el Manel va fugir del poble aquell capvespre d’estiu?

22. Quants dies va estar la Lola tancada a casa, esperant que algú anés a acusar el

seu fill de la mort d’en Pere?

23. Com es va portar en Melitó amb la Lola? Explica-ho.

24. Com s’assabentà la Lola que en Pere estava viu?

25. Explica el significat d’aquest pensament de la Lola en relació a l’argument del

llibre: Tot el que recordava era que la seva família s’havia ensorrat provant de salvar-se. (pàg. 125)

26. A quin país es va exiliar el Manel Vinyals?

27. Per què no es van poder comunicar mai la Lola i el seu fill Manel?



28. Quants anys va viure sola la Lola en aquella casa tan gran dels afores del poble?

29. Què va fer la Lola quan es va morir el Julià?

30. On estava la Lola quan el seu fill va tornar a Catalunya?

31. Quan va escriure en Manel la carta al seu fill? Per què creus que va trigar tant?

32. Quina veritat li va explicar la Lola al seu fill, quan aquest tornà a Catalunya?

33. Explica com va ser el retrobament dels dos amics, trenta-tres anys després

d’aquella tarda a la vora del riu?

34. Explica el significat de la frase següent: I plora acompanyat d’en Pere, de qui en Manel

mai no havia dubtat que també era un home de paraula. (pàg. 133)

35. Què va passar la nit que en Julià va detenir en Manel?



36. Com van trobar el cos del Manel pare?

37. Què va retornar en Pere al seu amic Manel, trenta-tres anys després?

38. Quin secret van guardar durant tants anys aquells documents de paper groc i

envellits?

39. Qui escriu l’última carta de llibre?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si

l’haguessis d’explicar a uns amics.

2. Quin és el conflicte presentat en la novel·la que desencadena tota la història?



3. Pensa en el contingut de la novel·la i digues si són certes o falses les següents frases.

V: veritat // F: fals

1. ................ El protagonista tenia quinze anys quan van detenir el seu pare. 2. ................ Abans d’acabar la guerra, en Manel pare va ser detingut pel Julià

perquè amagava uns documents importants. 3. ................ Els pares del protagonista van voler fugir del país però no van poden

perquè les mestres de l’escola no els van voler donar el fill. 4. ................ En Pere volia anar a les Olimpíades i en Manel era molt bo jugant a

les dames. 5. ................ El Manel pare amagava uns documents secrets que li va confiar el

seu sogre i a aquest li havia confiat el seu oncle, abans de morir. 6. ................ Després de la guerra, els dos joves van deixar de ser amics, perquè

les seves famílies eren de bàndols oposats. 7. ................ La Lola va anar a trobar el Julià a l’Ajuntament perquè volia saber

què li havia passat al seu marit. 8. ................ L’escorcoll de la Guàrdia civil a casa del Manel va provocar que

aquest pengés una bandera republicana al campanar de l’església del poble. 9. ................ En Melitó estava orgullós de ser propietari de la fusteria i la seva

dona encara ho estava més. 10. ................ La Lola va decidir que el seu fill sortís del país perquè no volia que el

condemnessin per la mort del fill de l’alcalde. 11. ................ El destí del protagonista va canviar perquè un amic seu va morir una

tarda d’estiu. 12. ................ Manel s’enamorà de la Lola un dia que va baixar a la capital de la

comarca a comprar fusta. 13. ................ La Lola i el Manel van fer un casament de gent treballadora, sense

temps ni diners per fer massa xivarri. 14. ................ L’oncle del forner va robar una còpia d’aquells documents secrets

perquè creia que podien salvar la vida de la seva família, en cas d’un alçament feixista.

15. ................ Els documents secrets van restar amagats en un bagul de les golfes de casa del Manel durant la postguerra.

16. ................ Els documents secrets van passar per tres generacions fins que van decidir el destí d’un dels personatges.

17. ................ Les propietats de la família de la Lola van ser confiscades pel govern republicà per ser franquistes.

18. ................ Un cadet va enxampar l’oncle llegint una còpia d’aquells documents tan importants i anys més tard va ser confident del bàndol franquista.

19. ................ En Melitó va passar cada mes a la Lola un sobre per sota la porta, sense haver de dir res ni esperar-ne res a canvi.

20. ................ La Lola es quedà sola, sense fill ni marit, perquè estaven desapareguts en algun camp de refugiats.

21. ................ La Lola es va adonar que en Pere era viu quan la Maria va anar a casa seva a preguntar pel seu fill.



22. ................ Un desconegut de la resistència va dir a la Lola que el seu fill havia pogut creuar la frontera i que es quedaria a França.

23. ................ El protagonista va retornar a Catalunya, trenta-quatre anys després que la Lola hagués empès el seu fill a l’exili per evitar que el condemnessin per assassinat.

24. ................ Una nit de postguerra el Julià va detenir en Manel i el matà amb el fusell.

25. ................ El pare del Manel va ser enterrat al cementiri del poble, un cop mort el dictador Franco.

5.2 TEMA 1. Resumeix en una frase el tema de la novel·la que acabes de llegir.

2. La temàtica d’aquest llibre ha ofert a la literatura altres obres importants, que

potser coneixes o n’has sentit a parlar. Digues el títol de dues altres novel·les que tractin el mateix tema del que acabes de llegir.

5.3 PERSONATGES 1. Una característica de la novel·la és que apareixen poques descripcions dels

personatges i l’autora ens mostra com són mitjançant les seves actuacions en les diverses situacions del llibre. Busca algun episodi o fragment del llibre que mostri com són el protagonista i la Lola.



2. Focalitza la teva atenció en el protagonista de la novel·la i explica la seva evolució

des de la nit que van detenir el seu pare fins aquella que marxà cap a l’exili.

3. Explica com canvia l’actitud de la Lola al llarg de la novel·la.

4. Classifica els personatges de la novel·la en importants i secundaris i esquematitza

les seves relacions a partir de la figura del protagonista.



5. Havent llegit la novel·la, pensa quins valors positius traspuen alguns personatges del llibre i quins de negatius en reflecteixen d’altres.

Valors positius Valors negatius

6. Emplena el següent quadre amb els personatges més importants, la característica

que els distingeix a cadascun d’ells i afegeix un adjectiu que sintetitzi la seva personalitat.

PERSONATGES CARACTERÍSTICA ADJECTIU Manel

7. De tots els personatges que has conegut, tria aquell que, si no aparegués, la

novel·la seria diferent. Justifica la teva elecció.



8. Relaciona els personatges de la novel·la amb les paraules que pronuncien en algun moment:

Manel, Lola, amic desconegut de la resistència, Per e, sogre del Manel, Julià, Manel pare, oncle del forner

a) -Ho vas fer tu, allò de la bandera?

-Qui és vostè? -Un amic. Vas ser tu, Manel? -Sí, senyor. -I per què ho vas fer? -Pels meus pares.

............................................................................................. b) –Tu marxa, Manel! Jo me’n sortiré. I et prometo... mira’m bé, mira’m als ulls: et

prometo, fill meu, que ens tornarem a veure. ............................................................................................. c) – Som gent de paraula, nosaltres. Recorda-ho bé. ............................................................................................. d) – Això no és una broma, Lola. Això és un govern que ha guanyat una guerra. I aquí

els qui no compleixen les ordres estan en perill. T’hem provat d’avisar de moltes maneres. I ara t’ho diré clar perquè m’entenguis: volem els papers.

.............................................................................................

e) – Doncs necessito que em guardis uns papers sense dir-ho a ningú. I d’un sarró de forner que duia creuat al pit, en va treure una capsa de farina extra embolicada amb uns parracs de sac.

- Aquests documents són molt, molt importants, Manel.

................................................................................. ............ f) – Escolta’m bé, fill. –Li costava parlar, estava fent un esforç-. S’apropa una guerra

espantosa i cruel, diguin el que diguin els qui pensen que he perdut el cap.

............................................................................................. g) No et volia deixar al marge del riu, no ho volia fer. Vaig provar de reanimar-te, vaig

fer de tot, però no respiraves i vaig córrer a casa, pensant que eres mort i…

.............................................................................................



h) –És que així no em distrec, mare. – I si la mare no se n’acabava de convèncer, afegia- : Em vull preparar... Potser si s’acaben aquests temps que corren, podré anar a les Olimpíades del general Franco.

.............................................................................................

5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa la novel·la? Cita els esdeveniments polítics que

apareixen en el llibre.

2. Reflexiona sobre el temps intern de la novel·la i digues els tres moments històrics

que emmarquen els diferents esdeveniments narrats en el llibre.

3. Busca en la novel·la quatre referències explícites al pas del temps intern i copia-

les.

4. Pensa en els dos esdeveniments més importants de la novel·la i digues en quin

moment del dia van tenir lloc. Relaciona-ho amb el títol del llibre.

5. Busca en la novel·la alguns referents característics de l’època en què està

emmarcada aquesta història.



5.5 ESPAI 1. En quin país succeeix aquesta història? En quines terres concretament?

2. Cita els escenaris on estan situats els episodis que constitueixen la novel·la.

3. Anomena els diferents llocs on van estar amagats aquells documents secrets que

van canviar el destí de la família Vinyals.

5.6 ESTRUCTURA 1. Inventa un títol per a cada capítol de la novel·la que sintetitzi el seu contingut. Pots

imaginar també un títol per a la primera i la segona part.

PRIMERA PART 1 ________________________________________________________________ 2 ________________________________________________________________ 3 ________________________________________________________________ 4 ________________________________________________________________ 5 ________________________________________________________________ 6 ________________________________________________________________ 7 ________________________________________________________________ 8 ________________________________________________________________ 9 ________________________________________________________________ 10 _______________________________________________________________

SEGONA PART

11 _______________________________________________________________ 12 _______________________________________________________________ 13 _______________________________________________________________ 14 _______________________________________________________________



15 _______________________________________________________________ 16 _______________________________________________________________ 17 _______________________________________________________________ 18 _______________________________________________________________ 19 _______________________________________________________________ 20 _______________________________________________________________ 21 _______________________________________________________________ 22 _______________________________________________________________

2. Organitzeu la classe en grups per esquematitzar les escenes de cadascun dels

capítols, com si fossin les imatges d’unes fotografies o les seqüències d’una pel·lícula. Després compartireu els diferents treballs en una sessió de classe i podreu tenir la globalitat de les escenes que composen la novel·la.

Escenes

CAPÍTOL .....

CAPÍTOL .....

CAPÍTOL .....

3. Tria els dos capítols que creguis més importants en el desenvolupament de la

història. Justifica la teva elecció.



4. Emplena aquests quadres amb els esdeveniments que van tenir lloc en els tres moments històrics que apareixen en el llibre. Cita els capítols on apareixen.

ABANS GUERRA CIVIL

POSTGUERRA

1975

5. Un element a destacar de la novel·la és l’ordre amb què estan narrats els

esdeveniments de la història, per la qual cosa faràs aquests dos exercicis.

a) Ordena numèricament aquests esdeveniments de la novel·la, tal com els has llegit.

.......... Quan Manel va tornar a Catalunya, en Pere li va donar el tauler perquè hi descobrís els papers secrets que van portar a la mort el seu pare i van canviar el destí de la seva família. .......... El sogre del Manel donà aquells documents i explicà la seva història al seu gendre, el Manel pare, marit de la Lola. .......... Abans de morir, l’oncle del forner va dir on tenia amagats aquells documents i els donà a l’home de la seva neboda. .......... Poc després d’acabar la guerra civil, el Manel pare va canviar d’amagatall aquells documents i els va posar dintre del joc de dames al paller de can Font. .......... En Pere es va endur aquell joc de dames i el va guardar a casa seva fins que se’n va anar a viure a Madrid. .......... L’oncle del forner va robar una còpia d’aquells documents importants, mentre estava a l’exèrcit de la República.



.......... Tota la vida el Manel pare va guardar secretament aquells documents i va donar la seva vida per no revelar la seva existència. .......... Quan el Manel fill va desaparèixer, en Pere va buscar aquells documents que obsessionaven el seu pare i va creure que estaven amagats al tauler del joc de dames del paller de Can Font.

b) Ordena numèricament aquests esdeveniments de la novel·la, tal com van succeir en l’ordre cronològic.

.......... Quan Manel va tornar a Catalunya, en Pere li va donar el tauler perquè hi descobrís els papers secrets que van portar a la mort el seu pare i van canviar el destí de la seva família. .......... El sogre del Manel donà aquells documents i explicà la seva història al seu gendre, el Manel pare, marit de la Lola. .......... Abans de morir, l’oncle del forner va dir on tenia amagats aquells documents i els donà a l’home de la seva neboda. .......... Poc després d’acabar la guerra civil, el Manel pare va canviar d’amagatall aquells documents i els va posar dintre del joc de dames al paller de can Font. .......... En Pere es va endur aquell joc de dames i el va guardar a casa seva fins que se’n va anar a viure a Madrid. .......... L’oncle del forner va robar una còpia d’aquells documents importants, mentre estava a l’exèrcit de la República. .......... Tota la vida el Manel pare va guardar secretament aquells documents i va donar la seva vida per no revelar la seva existència. .......... Quan el Manel fill va desaparèixer, en Pere va buscar aquells documents que obsessionaven el seu pare i va creure que estaven amagats al tauler del joc de dames del paller de Can Font.

6. PARÀGRAFS DESPISTATS: Ara trobaràs diferents fragments del llibre

desordenats. Llegeix-los atentament i relaciona’ls per parelles perquè tinguin sentit.

1. Però no van poder marxar. Les mestres de l’escola no els van donar el fill. I prou que ho va provar la Lola. Va cridar, enfollida, que deixessin sortir en Manel, que se n’havien d’anar del país de seguida. I altres mares i pares també van cridar amb ella. Però les mestres van barrar l’escola amb els nens a dintre. No eren pas republicanes, elles. Tot i que durant tot aquell temps ho haguessin hagut de fer veure per por que la guerra no les havia enxampat al bàndol nacional.

2. Però de curses al riu, n’havien fet moltes! Des de la primavera fins a les tardes

fresques de tardor, sempre nedaven. Any rere any. Tota la vida d’abans i tres anys de postguerra. I en Pere sempre havia estat un nedador formidable. El pare a vegades li deia que el país cada cop estava més calmat i que de republicans que volguessin seguir molestant gairebé no en quedaven. I que potser sí, que podria nedar en competicions.



3. La resta fou qüestió de temps. De tots els anys que la Lola va seure sola en

aquella casa, esperant que algú tornés. Sense saber on eren els papers que en Julià, a mesura que passaven els anys, deixava de reclamar-li ni tampoc què deien. Sense saber com és que en Pere no havia mort al marge del riu, aquella tarda, però sense interès ni força per esbrinar-ho. Sola, en silenci, i sense saber, tampoc, què en sabien els altres, d’ ella i de la seva família, què se n’havia fet, del seu marit o del seu cos, on era el seu fill Manel, ni quants anys trigaria, encara tot allò a acabar.

4. La meva àvia ja havia fet 15 anys i recorda les fileres de gent marxant a peu i

aturant-se a beure un got de farinetes calentes que els preparaven la meva besàvia Lela i la seva germana Lola. S’aturaven un moment al davant de l’era de Sant Llorenç Savall i provaven de beure de seguida, perquè tenien pressa per marxar, amenaçats per la Llei de responsabilitats polítiques que no feia gaire que Franco havia signat, amb presses i desordre.

5. I això és més del que en Manel Vinyals, ciutadà mexicà, de 50 anys d’edat,

exiliat durant trenta-tres anys amb la convicció que havia deixat morir el seu millor amic, sense nacionalitat espanyola i sense saber ni una sola notícia de la seva família durant tot aquest temps, que per primer cop a la vida visita Madrid... és molt més del que pot escoltar.

6. I és clar que va pensar en els papers que en Julià volia, en marxar. Perquè

segur que amb aquells documents li hauria estat més fàcil fugir. Segur que haurien estat una penyora, la certesa que hi havia algú disposat a ajudar-lo. I segur que enduent-se’ls finalment hauria aconseguit allò que havia volgut fer el seu pare: evitar que aquells documents caiguessin en mans dels franquistes.

7. Així que quan finalment sortí del saló principal i va fer cap a la cuina, l’oncle,

sense adonar-se del tot del que feia, agafà una de les còpies d’aquell cable confidencial que el general andalús i el capità havien deixat al damunt de la taula principal, on s’havien assegut a discutir què calia fer mentre donaven una còpia a cadascun dels seus oficials, i se l’amagà a la jaqueta.

8. I la Lola la va seguir amb la mirada, sentint tristesa per aquella vaileta que

s’estava quedant sola en un poble que seguia perdent els seus homes. I aleshores la va veure arribar al capdavall del pati del darrere d’aquella casa tan gran i aturar-se un moment. I la Lola va pensar que potser necessitava agafar aire, reposar, sospirar. Però de sobte va veure que algú sortia del darrere dels arbres del marge, algú que esperava la Maria amagat.



A. I la meva àvia recorda que n’hi havia més, de gent que fugia, molta més gent de la que ella veia passar pel davant de l’era de Sant Llorenç Savall. Sortien del port de Barcelona amb vaixell, marxaven per la carretera de la costa a peu, en carro, damunt la gropa d’un ase, i alguns, molt pocs, en cotxe o en camió.

B. Volien que a Espanya hi hagués un govern feixista. I protegirien els nens, els

seus nens, els van dir des de l’altra banda de la tanca, aconseguint que es quedessin en un país on elles pensaven que les coses finalment serien com havien de ser i on els infants rebrien l’educació que havien de rebre. I és clar, ningú no hi va poder fer res, perquè no podien pas disparar contra l’escola, amb tots els nens del poble dins, per fer-ne miques la porta.

C. Sobretot si trobaven aquell caram de papers que en Manel els havia amagat.

Però a en Pere tant li feia, tot allò. Ell no era ni d’un bàndol ni de l’altre. No li agradaven les lluites. I tampoc no li havien interessat mai. Ni tan sols no hi jugava quan era un marrec i els nens del poble feien com si es matessin en sortir de l’escola. Ell tenia 11 anys quan havia començat la guerra, i mai no va entendre per què va servir.

D. Tant de bo se’ls hagués pogut endur! Però no sabia on eren, ni tan sols no

sabia on els havia de començar a buscar. Però el que sí que sabia és que no tenia temps. Se n’havia d’anar de seguida, per salvar-se ell i per salvar la mare. I se n’havia d’anar sol.

E. Aquelles còpies després es cremarien, i només en quedaria el document original a la delegació sevillana del govern, d’ on havien vingut aquell capità tan simpàtic i la seva dona. Però a Sevilla l’alçament nacional triomfà el primer dia, així que els franquistes de seguida aconseguiren quedar-se aquella única còpia confidencial.

F. I quan la Lola s’acostà més a la finestra per veure si era en Julià o el pare de la

Maria, que feia fer allò a aquella pobra nena que ja no li feia la mateixa pena que li havia fet uns quants segons enrere, va poder constatar, un moment abans de perdre el sentit i desmaiar-se, que el qui començà a caminar al costat de la Maria, allunyant-se de casa seva, era en Pere.

G. Trenta-sis. Trenta-sis anys més tard que en Julià s’endugués en Manel, el

general Franco va morir. El 20 de novembre de1975. Trenta-tres anys després que la Lola hagués empès el seu fill a l’exili per evitar que el condemnessin per l’assassinat d’en Pere. D’en Pere, que no havia mort i a qui la Lola mai més no va tornar a veure.

H. I en aquest moment la vida li rebenta per dins i plora el que no va poder plorar

pel seu pare, ni pel seu avi forner en ser assassinat al forn, ni per l’oncle del seu avi, ni per la mare Lola durant els darrers trenta-tres anys de silenci, ni per la seva àvia Anna, que va morir sense saber res del que els podia passar, als seus descendents. I plora acompanyat d’en Pere, de qui en Manel mai no havia dubtat que també era un home de paraula.



RESPOSTES 1.......... 2.......... 3.......... 4.......... 5........ 6.......... 7.......... 8 .........

5.7 VEU NARRATIVA 1. Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta la veu

narrativa d’aquesta novel·la. Busca exemples en el llibre que ho demostrin.

2. En aquesta novel·la ens trobem una veu narrativa que s’adreça directament al

lector/a i, de vegades, mostra certa complicitat: I començà exactament així, com

vosaltres ho esteu llegint ara (pàg. 18). Busca tres exemples d’aquesta veu narrativa en el llibre.

3. En la novel·la trobem bastants diàlegs on els personatges ens expliquen

directament la història. Tria aquell que t’hagi agradat més i copia’l, tenint molta cura de l’ortografia i observant l’estil de l’autora.



4. La veu narrativa se’ns presenta en tercera persona, però focalitza els diferents personatges que protagonitzen la història. Digues els capítols on es pot veure aquesta característica en la perspectiva narrativa.

5. Reescriu a la teva llibreta la primera pàgina del capítol 11 de la segona part amb

una veu narrativa que coincideixi amb el protagonista. Tingues en compte tots els canvis gramaticals que hauràs de fer en l’exercici: persona gramatical, temps verbal, possessius, pronoms personals...

6. Quan l’hagis reescrit amb un narrador en 1a persona, llegeix-lo en veu alta i

compara’l amb el del llibre. Has tingut una sensació molt diferent?


� fantasia, ciència ficció � aventures, viatges � misteri, detectivesc, policíaca � terror � humor � narracions històriques � realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat,

temes psicològics, socials i polítics; guerres del món... Justifica els motius de la teva elecció.



5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. L’autora mostra el seu estil des de les primeres pàgines de la novel·la. Una de les

característiques és l’ús de sintagmes preposicionals separats per punts, frases breus amb verbs el·líptics que donen una sensació de trencament, d’emfasitzar cadascun d’aquests períodes oracionals, a fi que el lector/a s’adoni de la importància de cadascun d’ells, que no n’oblidi cap.

I així se sembrà un camí de trastos vells, animals morts i maletes que els exiliats anaven deixant enrere. Amb gana i por. Bruts i cansats. Amb pressa. (pàg. 18) Per a ells i per a les seves famílies. A poc a poc. Lluny de casa. Durant més de trenta-sis anys. (pàg. 20)

Tota una vida. No, no només una. Sinó moltes. Les vides de molta, molta gent, escampades arreu del món. (pàg. 21)

Busca en la novel·la tres fragments on trobem aquest característica de l’estil de la novel·la.

2. Una altra de les característiques de l’estil de la novel·la és la repetició explícita de

paràgrafs o frases en diferents capítols. Aquesta repetició acompanya el lector i provoca una cadència en la lectura. Un exemple el tenim als capítols 3, 5 i 10:

- Fem una cursa? –cridà en Manel. - Espera, que comencem alhora. Un, dos... (pàg.43, 53, 74)

Si ho recordes, en trobem molts altres al llarg de la novel·la. Busca dos exemples d’aquest tret tan característic del seu estil.



3. L’autora escriu uns diàlegs que volen ser fidels a la realitat, tal com les persones

parlem i, moltes vegades, repetim paraules d’ altri que ens agraden o responen a les nostres idees. Això ho podem veure en aquest fragment:

-Però tot i que no sigui aquí, el teu pare encara lluita contra els franquistes. Pensa-hi bé. Fa anar més de cul en Julià que tots nosaltres. I això va fer sentir bé en Manel. I un dia, com de passada, va repetir aquella frase a la mare, com si l’hagués pensada ell: -Ja ho veus, mare. El pare fa anar més de cul en Julià que no pas la resta de coses que l’amoïnen. És com si encara hi estigués lluitant en contra... (pàg. 72)

Busca algun altre exemple d’aquest recurs utilitzat per l’autora en el llibre.

4. Una altra característica de l’estil és la utilització de períodes sintàctics coordinats

amb la conjunció copulativa i :

I l’endemà a la nit, en Manel s’aixecà del llit i pujà a les golfes provant de no fer soroll. I fou aleshores que el seu fill va sentir alguna fressa, però ho va confondre amb els mussols i per això va seguir dormint. I en Manel, cautelós, va agafar aquell paquet que havia tornat a amagar als baguls, va baixar les escales de puntetes, aguantant cada sospir i cada bocí d’aire, i va sortir de casa. (pàg. 40)

Podràs trobar-ne d’altres exemples a les pàgines 74, 77, 112 de la novel·la. Pensa en quin recurs literari està utilitzant l’autora i explica quin significat té. Relaciona-ho amb la sensació que t’ha provocat la seva lectura.

Busca algun altre exemple d’aquest tipus de recurs en la novel·la i apunta la pàgina.



5. T’hauràs adonat que el títol de la novel·la es va repetint en diferents fragments, com per exemple: Però en Julià i en Manel, captiu, ja s’allunyaven. Negra nit. Perquè

aquestes coses, quan va acabar la guerra, sempre es feien negra nit. (pàg. 34). Busca tres exemples d’aquest recurs en la novel·la.

6. Amb quina finalitat creus que l’autora repeteix el sintagma nominal del títol: Negra

nit en diferents fragments del llibre? Quina sensació t’ha provocat aquesta repetició?

7. Busca tres camps semàntics en la novel·la i escriu-ne deu mots de cadascun d’ells.



8. Llegeix atentament aquest fragment i identifica-hi els següents recursos literaris: enumeració, antítesi, hipèrbole. Explica el seu significat en aquest context i busca un altre exemple de cadascun en la novel·la. Amb presses i desordre. Sense ser a temps de preparar res, deixant al darrere una vida: les seves cases, els seus estris, els llibres, els quadres, les fotografies, les joguines, la roba, els recordatoris, els animals, els llocs estimats, la família, els amics... Tot es va quedar aquí, quan ells se n’anaren. I també escampat pels camins, perquè tot pesava massa. I en aquells dies en què els republicans fugien, el món va ser un caos. De sobte. Un desastre. Van ser moments de pànic, d’angoixa, d’haver de prendre una decisió que ningú no sabia prendre, en un no res, immediatament. Ara: marxem i ho perdem tot, o ens quedem i ens juguem la vida. I en Manel es va haver de quedar. Perquè el seu fill era a l’escola quan va entrar el primer tanc franquista al poble... (pàg. 38)

9. Llegeix aquest paràgraf i identifica un recurs literari. Explica quin significat té i

quina funció hi fa, dintre d’aquest context.

Sense saber on eren els papers que en Julià, a mesura que passaven els anys, deixava de reclamar-li ni tampoc què deien. Sense saber com és que en Pere no havia mort al marge del riu, aquella tarda, però sense interès ni força per esbrinar-ho. Sola, en silenci, i sense saber, tampoc, què en sabien els altres, d’ella i de la seva família, què se n’havia fet, del seu marit o del seu cos, on era el seu fill Manel, ni quants anys trigaria, encara, tot allò a acabar. (pàg. 124)



10. Busca en el llibre els següents recursos literaris i explica el seu significat en funció del fragment on apareguin.

paral·lelisme

comparació

ironia

metàfora

metonímia

perífrasi

personificació

símbol



5.10 AUTORA 1. Elabora una fitxa d’autora amb les següents dades. Pots consultar Internet, mirar si

té algun blog... AUTORA QUI ÉS? OBRES PREMIS LITERARIS CONTEMPORANIS FRAGMENTS PER LLEGIR



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA 1. Imagina una nova cita que pugui encapçalar aquest llibre.

2. Després de llegir les diferents interpretacions que l’autora ens va oferint del títol de

la novel·la, imagina com explicaries el significat de Negra nit. Recorda les paraules del llibre i deixa que s’entrellacin amb les teves vivències.

3. Recorda que el protagonista va fugir del país amb unes fotografies dels seus

pares, uns bitllets sense valor i uns documents d’identificació, per si aconseguia sortir d’Espanya. Intenta’t posar a la pell del Manel i imagina què t’enduries si haguessis de fugir del teu país per una situació política.

4. Rellegeix el final de la primera part quan en Manel creu que el seu amic s’ha

ofegat. Imagina què hauries fet si t’haguessis trobat en aquella situació.



5. Redacta la biografia del protagonista amb la informació que ens proporciona la

novel·la.



6. Imagina què hauria passat si la Lola no hagués pres aquella decisió una negra nit d’estiu: Has de sortir del país. Aquesta mateixa nit. Te n’has d’anar! Vés-te’n. (pàg. 76). A partir d’allò què decideixis escriuràs de nou el capítol 11, tal com el llegiríem segons la teva proposta argumental.



7. Si el fill li enviava cartes, no n’hi havia arribat cap. Els republicans gairebé mai no en van rebre, de cartes. I ella no sabia on escriure (pàg. 125). Ara escriuràs una carta a la Lola posant-te a la pell del protagonista on li explicaràs els anys viscuts a Mèxic.

Estimada mare,

8. Havent acabat la novel·la deixa que surin les imatges de la guerra que has

construït durant la seva lectura i explica aquelles que més t’hagin impressionat. Les imatges de la guerra

9. Possiblement t’han explicat alguna història de la teva família o d’alguna propera

viscuda durant la guerra civil espanyola. Resumeix-la per explicar-la en veu alta als companys i companyes de classe.



10. En la novel·la trobem dues cartes, una al començament i l’altra al final del llibre. Escriu una carta a l’autora del llibre explicant-li allò que més t’ha agradat, algun episodi que t’hagi impressionat o proposant-li els canvis que faries en el llibre. Pots enviar-li a la seva adreça electrònica: lolitabosch@ hotmail. com

Estimada Lolita Bosch,

11. Seguint l’estil de la novel·la, imagina unes frases que creguis que també podrien

repetir-se en diferents capítols.

12. El tema de la guerra civil ens ha ofert bones pel·lícules com “Las bicicletas son

para el verano” de Jaime Chábarri “Las largas vacaciones del 36” de Jaime Camino, “ Tierra y libertad” de Ken Loach i moltes d’altres. Pots mirar els tràilers a www.youtube.es. Busca cinc títols més sobre aquesta temàtica i entre tots els que porteu a classe decidireu quina pel·lícula voleu veure.



7. OPINIÓ PERSONAL 1. La decisió de la Lola només s’explica en aquell context de terror i de silenci en què

van viure els republicans que van restar a Espanya. Dóna la teva opinió sobre la decisió d’aquest personatge.

2. El protagonista va haver de fugir cap a l’exili una nit molt negra, empès per unes

circumstàncies absurdes, per una mentida de la realitat que li canvià el destí. Dóna la teva opinió sobre aquell fet que marcà per sempre la vida d’en Manel.

3. Aquells documents secrets que semblava que podien salvar la vida de la família

Vinyals van portar la desgràcia i la mort a aquells éssers, en aquells temps de guerra. Coneixes algun cas que t’hagin explicat o hagis llegit semblant a aquesta història?

4. Som gent de paraula, nosaltres. Recorda-ho bé. (pàg.33). Quin significat té aquesta

frase al llarg de la novel·la?



5. Actualment el valor de la paraula encara està vigent o et sembla que potser ha quedat antiquat? Parleu en grups a la classe i organitzeu un debat.

6. Dóna l’opinió sobre l’amistat entre en Manel i en Pere.

7. El país on vivim està organitzat per un sistema polític totalment diferent al que el

llibre ens presenta. Compara la forma de vida actual dels ciutadans amb la que els va tocar viure als personatges de la novel·la.

8. Aquesta novel·la està emmarcada en un dels períodes històrics més importants del

nostre passat més recent. Per entendre qui som i d’ on venim hem de conèixer els esdeveniments viscuts en el passat. Amb aquest objectiu us organitzareu per grups i buscareu:

� Informació sobre les condicions de vida dels exiliats a França � Informació sobre l’exili dels republicans a Mèxic � Informació sobre les condicions de vida dels republicans en la postguerra � Informació sobre la dictadura de Franco

Amb les diferents informacions confeccionareu uns pòsters sobre els diferents temes i fareu unes exposicions orals. 9. T’ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la.

Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.



SOLUCIONARI 3. VOCABULARI Exercici 2 agosarat : valent, gosat, ardit, audaç, aplomat, gallard, atrevit, arriscat, intrèpid, resolut, temerari. escorcoll: escorcollament, investigació, inspecció, escodriny, reconeixement. còlera: irritació, despit, furor, agitació, arravatament, alienament, rampell, enuig, excitació, indignació, ràbia. romania: aturar-se, arrestar-se, restar, esperar, quedar-se, estar, raure, subsistir, eternitzar-se, parar-se. remota: llunyà, distant. desconcertant: espaterrant, sorprenent, estrany, meravellós. escarrassant: esdernegar-se, atrafegar-se, afanyar-se, maldar, atiranyar, calquejar, pencar, fatigar-se, cansar-se, bregar. absurd: desenraonat, fora de lloc, sense cap ni peus, inexplicable, incomprensible, injustificat, impossible, inadmissible, inversemblant, irracional. salvar: alliberar, deslliurar, protegir, exceptuar, exculpar. certesa: certitud, convicció, evidència, convenciment, seguretat, veritat, fe, autenticitat, certificació, persuasió, prova, creença. Exercici 3 amistat, bàndols, documents, exili, feixisme, penyora, postguerra records, repressió, silenci P O S T G U E R R A E X M B À N D O L S I I Y O L S O C I T R U A A M T E N F T R E C O R D S I X I S I L E N C I M R E P R E S S I O



5.1 ARGUMENT

Exercici 3

1. Fals (tenia 14 anys, pàg. 32) 2. Fals ( va ser detingut a la postguerra) 3. Veritat (pàg. 39) 4. Fals ( a en Pere tant li feien les Olimpíades, pàg. 45) 5. Veritat 6. Fals (els dos joves van continuar sent amics) 7. Veritat (pàg. 51) 8. Veritat (pàg. 64) 9. Fals (estava avergonyit, pàg. 67) 10. Veritat (pàg. 76) 11. Fals (el seu amic no va morir aquella tarda) 12. Veritat (pàg. 84) 13. Veritat (pàg. 87) 14. Veritat (pàg. 107) 15. Fals (estaven amagats dintre del tauler de dames, pàg. 136) 16. Veritat 17. Fals (govern franquista i familia republicana, pàg. 93) 18. Veritat (pàg. 134) 19. Veritat (pàg. 118) 20. Fals (el marit estava mort i el fill a l’exili) 21. Veritat (pàg. 122) 22. Fals (de França havia d’agafar un vaixell cap a Amèrica, pàg. 124) 23. Fals (33 anys, pàg. 125) 24. Veritat (pàg. 134) 25. Fals (va ser enterrat a l’era de casa seva, pàg. 135)

5.3 PERSONATGES Exercici 8

a) amic desconegut de la resistència (pàg. 63, 65) b) Lola (pàg. 78) c) Manel pare (pàg. 33) d) Julià (pàg. 61) e) sogre del Manel (pàg. 89) f) oncle del forner (pàg. 99) g) Manel (pàg. 131) h) Pere (pàg. 45)



5.6 ESTRUCTURA Exercici 5 B (ordre cronològic dels esdeveniments) (1) L’oncle del forner va robar una còpia d’aquells documents importants, mentre

estava a l’exèrcit de la República. (2) Abans de morir, l’oncle del forner diu on té amagats aquells documents i els dóna a l’home de la seva neboda. (3) El sogre del Manel donà aquells documents i explicà la seva història al seu gendre, el Manel pare, marit de la Lola. (4) Poc després d’acabar la guerra civil, el Manel pare va canviar d’amagatall aquells documents i els va posar dintre del joc de dames al paller de can Font. (5) Tota la vida el Manel pare va guardar secretament aquells documents i va donar la seva vida per no revelar la seva existència. (6) Quan el Manel fill va desaparèixer, en Pere va buscar aquells documents que obsessionaven el seu pare i va creure que estaven amagats al tauler del joc de dames del paller de Can Font. (7) En Pere es va endur aquell joc de dames i el va guardar a casa seva fins que se’n va anar a viure a Madrid. (8) Quan Manel va tornar a Catalunya, en Pere li va donar el tauler perquè hi descobrís els papers secrets que van portar a la mort el seu pare i van canviar el destí d’aquella família. Exercici 6 1 B - 2 C - 3 G - 4 A - 5 H - 6 D - 7 E - 8 F IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 47: 1.bp.blogspot.com/.../s400/exili-3.jpg



ITINERARI BLAU 3r ESO

Llàgrimes sobre Bagdad, Gemma Pasqual i Escrivà Barcanova. Antaviana Nova, 127



La primavera del dos mil tres va ser la meva darrer a primavera, aquella que encara recordo com una nena, quan creia que la lluna era un formatge molt gros on es feien realitat tots els somnis. La meva única preocupació era ballar. Mentre els grans compraven generadors o acaparaven menjar, jo em capficava a a doptar una bona posició i mantenir-me amb elegància de puntete s. Volia ser ballarina, una nova Anna Pavlova, aquella gran estr ella de la qual tantes vegades em parlava la meva mestra. En homena tge d’ella, les alumnes de l’Escola de Música i Art de Bagdad v am preparar l’espectacle de la fi de curs, “El llac dels cignes ...

Capítol I, pàg. 13



GuiaL: Llàgrimes sobre Bagdad , Gemma Pasqual i Escrivà 1. ASPECTE TÈCNIC 1. Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans. • TÍTOL --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ------------------------------------------------------------------------------------------------------ • lL·LUSTRADOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------- • EDITORIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • COL·LECCIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES ---------------------------------------------------------------------------------------------- 2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? Bagdad, primavera del 2003. Mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una nena de tretze anys, representa la seva darrera funció: “El llac dels cignes”. La seva única preocupació és ballar; li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seva família, els pares, la Bibi i la seva germaneta petita, la Mawj, fins que un gran terrabastall canvia la seva confortable vida de soca-rel: la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure. L’ Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la resta de la seva família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les petites coses i descobrirà l’amor. Malgrat tot, no perdrà mai l’esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar. (Barcanova. Antaviana Nova, 127) 3. VOCABULARI Una manera d’ajudar-te en la comprensió del llibre és aprendre nou vocabulari, a mesura que avances en la lectura de la novel·la. Un camí per aconseguir-ho és el treball del diccionari.



1. Busca i escriu el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.

SIGNIFICAT

CA

PÍT

OL I

addicció albirar

genocidi inflació presagi

CA

PÍT

OL II

artefacte estoica

muetzí recer requisit

CA

PÍT

OL III

comminava

enaltit

hostatges

impune

vexada



CA

PÍT

OL IV

agresta

augurava congènita devastació petja

CA

PÍT

OL V

indemnitzava insolència miratge

objeccions ordir

CA

PÍT

OL V

I desficaci

dilema

eixordadora

premonició

vulnerables



CA

PÍT

OLV

II

bescanviar

cofurna estralls

precarietat

taciturnitat

CA

PÍT

OL V

III

arranjar corroborava

increpar taxativa

versemblant

CA

PÍT

OL

IX

anarquia fonamentalisme

ignomínia lucrar

segregar



CA

PÍT

OL X

agençant àvides

índole melangia

sospesar



2. Una altra forma d’aprendre nou vocabulari és treballar la sinonímia. Escriu els sinònims corresponents als següents mots de la novel·la i escull aquells que siguin adequats al context on els llegeixis.

SINÒNIMS

CA

PÍT

OLI

apaivagar caòtic expectants ostentar proporcionar

CA

PÍT

OL II

aguerrit

cobejat esbrinar esma esmorteït

CA

PÍT

OL III

alienes crepitar eufòria

incert sinistres



CA

PÍT

OL IV

abatuda

amarat

austera

clivellat deplorable

CA

PÍT

OL V

arraulir

esgotar-se

escorcollar

restriccions

ruïnosa

CA

PÍT

OL V

I amenaça aprensius

dràstica encanteri

recloses



CA

PÍT

OL V

II

atapeït bullícia ennuegada maror rescabalar-se

CA

PÍT

OL V

III

aglomerar commocionades desgavellada esbotzaran

incrèdula

CA

PÍT

OL IX

avesant cobdiciós entestar planyia reconfortar



CA

PÍT

OL X

alleugerit infernal mimetisme mísera regatejar

3. Busca el significat d’aquests mots en el llibre per completar el següent quadre. jarafiye – djinn – masbaha – abaya –istikans – hijab – mackhl – dibiss – baybum – margouf – arak petit rosari de plàstic amb el qual resen els musulmans mocador per cobrir el cap i el coll tradició oral palmera xarop de dàtils fosc i suau gotets de vidre en forma de vuit i amb les vores decorades amb motius

daurats peça de vestir que cobreix el cos licor fet de dàtils peix de riu fet a la brasa camamilla genis dolents i entremaliats que habiten en les coses, els arbres, les

pedres i els corrents d’aigua, i que són pertot arreu, fent bromes i molestant la gent.

4. Relaciona les següents paraules de la novel·la amb la seva corresponent definició

del diccionari. fonamentalisme - diàspora - imaginació - confortar - vestigi - refugiat - càbales - llàgrimes - consternació - embargament (I) .......................................... Allò que embarga, impediment./ Afectació de béns o de drets a l’execució ordenada per l’autoritat judicial, conseqüència d’una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal.



(II) .......................................... Interpretació mística de la Sagrada Escriptura entre els rabins jueus i entre certs cristians medievals; ciència oculta relacionada amb aquesta interpretació // Fig. Intriga. // pl. Càlculs, suposicions, que es fan per a endevinar alguna cosa. (III) .......................................... Aflicció profunda, aclaparament, produït per una desgràcia, una catàstrofe. (IV) .......................................... Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. (V) .......................................... Dispersió d’un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc originari; esp. aplicat a la dispersió dels jueus. // Unitat funcional de disseminació de les plantes, com per ex. els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare. (VI) .......................................... Facultat de formar imatges mentals, facultat de formar combinacions d’imatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat. // Facultat d’organitzar d’una manera nova, en forma d’imatges, els materials procedents de l’experiència perceptiva anterior. // Allò que hom imagina. (VII) .......................................... Sostenir en l’abatiment, el dolor, etc., donant força, coratge, esperança. (VIII) .......................................... Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc, ha deixat de la seva existència. // Part o òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que ha estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior. (IX) .......................................... Corrent que, en un sistema religiós, ataca qualsevol desviació d’allò considerat fonamental, essencial. (X) .......................................... Gota de líquid segregat per la glàndula lacrimal i difós entre l’ull i les parpelles.



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA 1. Observa detingudament la il·lustració de la coberta del llibre. Imagina quin tipus

d’història ens explicarà l’autora en aquesta novel·la.

2. Si llegeixes el text de la coberta posterior sabràs que la protagonista trobarà nous

amics en el camí. Imagina tres d’aquests personatges que podrien aparèixer en la novel·la.

3. A partir del títol i les cites que encapçalen el llibre, digues quina temàtica creus que

tractarà aquesta novel·la.

4. Parleu en grups sobre el tema en què ens situa aquest llibre. Escriu tres frases que

pensis que poden aparèixer en la novel·la.

5. Abans de llegir el llibre, pensa i escriu dos camps semàntics que creguis que

podràs trobar en la novel·la. Imagina deu mots per a cadascun d’ells.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA Capítols I i II 1. Digues en quina situació s’inicia la novel·la i són presentats els personatges

importants.

2. La protagonista somnia ser una gran ballarina. Quina estrella del ballet és el

referent de l’Erfan ?

3. Busca i escriu les paraules que va dir Anna Pavlova, abans de morir.

4. Qui és la protagonista de la novel·la? Explica com era la seva família.

5. Descriu la situació política del país, mentre coneixem la protagonista i la seva

família. Com els afectava en la seva vida?

6. Quina visita els esperava a casa seva? Resumeix el passat d’aquest personatge.

7. Quins trets caracteritzen l’àvia de la protagonista?



8. Anomena totes les coses que l’oncle Hakim censurava de la família del seu germà.

9. Resumeix les diferents opinions que tenen sobre la guerra el pare de l’Erfan i el

seu germà Hakim.

10. Què acostumava a succeir a les primaveres de l’Iraq, segons la visió de la

protagonista? Copia les paraules que reflecteixen aquesta idea.

11. Cita els noms amb què van batejar la guerra les diferents parts implicades.

12. Què va succeir la nit del 20 de març de 2003 a la ciutat de Bagdad? On estava la

protagonista?

13. En quina situació va quedar la ciutat de Bagdad, després dels primers atacs dels

invasors? Quina va ser la sort de l’Erfan i de la seva família?



14. Quan les tropes nord-americanes estaven molt a prop de Bagdad, el pare de l’Erfan va prendre un decisió molt important. Explica-la.

15. Quins objectes es van endur les dues germanes, quan van haver d’abandonar

casa seva?

16. Explica el significat d’aquests pensaments de la protagonista: Darrere la porta de la

meva habitació havia deixat la meva infantesa i la nena feliç i despreocupada que només tenia un somni: ser ballarina, la gran Pavlova iraquiana. (pàg. 43)

17. Quina era la religió de la protagonista? Busca dos símbols que apareguin en la

novel·la.



Capítols III i IV 1. On estava situat l’Hotel Palestine a la ciutat de Bagdad? En què es va convertir en

aquells moments de guerra?

2. L’home que governava el país amb mà de ferro des de feia quasi tres dècades era

omnipresent (pàg. 47). Busca i escriu els símbols que representen l’omnipresència del dictador Saddam a la ciutat de Bagdad.

3. Quin va ser l’espai vital de la protagonista i la seva família, quan van abandonar

casa seva?

4. A quines feines es dedicaven els pares de l’Erfan en aquella primavera bèl·lica de

2003?

5. Què opina la mare de l’Erfan sobre el seu país? Explica com es defensava dels

atacs dels periodistes occidentals.

6. Quina sensació els produïa als diferents personatges tot allò que veien des del pis

setzè de l’Hotel Palestine? Busca alguna frase del llibre que ho reflecteixi.



7. Descriu la imatge històrica de la caiguda de Saddam, tal com apareix en aquest capítol.

8. Quants dies va durar la guerra fins a la caiguda de la capital, Bagdad?

9. Explica el significat d’aquest pensament de la protagonista: Els iraquians i les

iraquianes som un poble digne (pàg. 60). Pots acompanyar-ho d’alguns exemples de la novel·la.

10. Quina era la preocupació més gran de Zouad i les seves filles, quan van haver

d’abandonar l’Hotel Palestine?

11. Per què Zouad i Erfan van resar una oració d’agraïment, davant de les runes de

casa seva?

12. L’endemà de l’entrada dels americans a Bagdad, la mare de l’Erfan va haver de

prendre dues decisions. Explica-les.



13. Com va tractar l’oncle Hakim a la família del seu germà, quan aquest estava desaparegut? Dóna la teva opinió sobre la seva conducta.

14. Quan van arribar a la nova casa, van conèixer la senyora Amal i el seu nét,

Murtada. Com els van ajudar en la seva nova vida en aquell barri de Bagdad?

15. Quins eren els pressentiments de la Zouad respecte a la sort del seu marit?

16. Explica el desenllaç de la desaparició del pare de l’Erfan.

17. Busca i escriu tres costums iraquians davant de la mort, tal com apareixen descrits

en la novel·la.



Capítols V i VI 1. Quina va ser l’actitud de la mare de l’Erfan, després de la mort del seu marit?

2. Les altres dones de la família van ajudar la Zouad a sortir d’aquell estat de dolor i

d’impotència davant de la mort de l’Issam. Explica-ho.

3. Com es reflecteix la tristesa en els ulls de cadascuna de les dones d’aquella

família? Busca-ho al text i copia-ho.

4. Resumeix el tipus de vida de l’ Erfan i la seva família en la postguerra. Compara-la

amb la que portava només feia uns mesos enrere.

5. Per què no podien tornar al poble de l’àvia per començar una nova vida? Resumeix

les paraules de la Bibi.

6. Enmig de l’adversitat i la pobresa, la mare de l’Erfan va guanyar una primera

batalla. Quina fou aquesta?



7. Quan va arribar l’octubre, l’Erfan i la seva germana van tornar a l’escola. Descriu quatre característiques d’aquella escola de Bagdad.

8. Quines eren les classes d’abans de la guerra que més enyorava la protagonista?

9. A causa de la inseguretat del país, anar cada dia a escola comportava un perill per

a la protagonista i la seva germana. Qui vetllava per la seva seguretat i com les va protegir, en un moment crucial de la història?

10. Explica breument l’episodi que és conseqüència de la inseguretat en què vivien els

personatges de la novel·la.

11. Quina conseqüència va tenir el segrest de l’Ali per a les dues germanes?

12. Què era l’operació Martell d’Acer?

13. Quin problema físic tenia el Murtada? Com ho vivia l’Erfan?



14. Quina transformació va viure l’Erfan quan va sentir “El llac dels cignes” de Txaikovski? Explica-la.

15. Quina conseqüència va tenir per a l’Erfan tornar a sentir Txaikovski? Digues el

referent literari que utilitza l’autora per explicar-ho.

16. Què simbolitzaven les sabatilles de color rosa per a la protagonista?

17. En el capítol VI va tornar a aparèixer l’oncle Hakim en les seves vides i tornà a

imposar les seves lleis en la vida de la família de la protagonista. Explica-les.



Capítols VII i VIII 1. Quina petita fortuna va rebre la família de l’Erfan, quan va arribar l’ hivern? En què

la van gastar?

2. Quin sentiment estava despertant en la protagonista respecte al seu amic

Murtada?

3. Quin problema es va presentar aquella nit en la família de l’Erfan? Com el va

solucionar la protagonista?

4. Qui eren els veïns de l’Erfan?

5. En aquell caòtic hospital de Bagdad, com van trobar un metge que atengués la

petita Mawj? Com van cridar la seva atenció?

6. Quina malaltia tenia la germana petita de l’Erfan? A què era deguda?

7. En la seva estada a l’hospital, a l’Erfan se li va encendre la llumeneta de les idees i

va aprofitar per ajudar el seu amic Murtada. Explica què va fer.



8. El senyor Xarif i la Rana eren els nostres àngels protectors. Explica el significat que prenen aquestes paraules en la vida de la família de l’Erfan.

9. Quin esdeveniment va succeir el 14 de desembre de 2003 i va omplir de joia el cor

d’aquelles famílies iraquianes?

10. Quines expectatives va crear aquell esdeveniment en la protagonista?

11. Quina relació va establir la família de l’Erfan amb en Xarif i la Rana?

12. Explica la proposició que li va fer el senyor Xarif a Zouad. Què et sembla?

13. Resumeix la incursió dels soldats a casa del senyor Xarif i quines conseqüències

va tenir en les seves vides.

14. L’oncle Hakim va visitar la família del seu germà, després de la batuda dels

soldats. Com va humiliar la Zouad, aquesta vegada?



15. Quins regals va portar l’oncle Hakim a les seves nebodes?

16. Quin consell li va donar la Bibi a la seva filla, respecte al seu futur?

17. Quin futur li esperava a la Zouad si decidia quedar-se a l’Iraq?



Capítols IX i X 1. Com van rebre el nou any l’Erfan i la seva família?

2. Anomena tots els convidats al sopar de cap d’any a casa del senyor Xarif.

3. Quin viatge havien d’emprendre el Murtada i la seva àvia?

4. Quin regal li va fer el doctor Joan al Murtada?

5. Quins motius van portar el doctor Joan a la ciutat de Bagdad? Enumera’ls.

6. Resumeix l’opinió de la Rana sobre la situació de la dona a l’Iraq, després de la

guerra.

7. Quina era l’opinió del senyor Xarif sobre la situació política al seu país?



8. Quin sentiment havia nascut entre l’Erfan i en Murtada? Com li demostrà aquest?

9. Per què van rebre la visita del senyor Xarif?

10. Amb qui va parlar el senyor Xarif, quan va visitar la casa dels seus veïns?

11. Quina fou la decisió de la mare de l’Erfan respecte a la proposició del senyor Xarif?

12. Com va reaccionar l’oncle Hakim, quan va assabentar-se del casament de la seva

cunyada?

13. Explica el significat de les següents frases: La vida és un viatge cap al futur. Venim del

passat i vivim el present. Però al meu país, estranyament, la sensació és totalment a l’inrevés. El futur és un pou negre, sense cap esperança, el present no és pot viure i tots enyorem el passat que s’assembla al futur que ens agradaria tornar a reviure. (pàg. 179)

14. On van anar totes les dones d’aquelles dues famílies per preparar el casament de

la Zouad i en Xarif?



15. Quin va ser el regal que va rebre l’Erfan aquella tarda al soc?

16. Explica el final d’aquesta història.

17. Copia la frase amb què es tanca la novel·la i recorda qui l’havia pronunciat

anteriorment. Quin significat té?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Pensa en el contingut de la novel·la i digues si són certes o falses les següents

frases: V: veritat // F: fals

1. ................ L’Erfan tenia catorze anys i volia ser la nova Pavlova iraquiana. 2. ................ L’oncle Hakim desaprovava la manera de viure de la dona del seu

germà. 3. ................ La Bibi inspirava seguretat a les seves nétes en aquells temps de

guerra. 4. ................ L’Erfan, filla de professors, vivia com una família europea al Bagdad

d’abans de la guerra. 5. ................ La nit del 20 de març del 2003 va començar l’operació Llibertat

Duradora. 6. ................ La Zouad es va fer guia del ministeri d’Informació. 7. ................ El terrat de l’Hotel Palestine servia de plató per retransmetre en

directe els bombardeigs de la capital iraquiana. 8. ................ El 8 d’abril els americans van enganxar una corda en un tanc i la van

passar pel coll de l’estàtua de Saddam. 9. ................ Els periodistes europeus van marxar de Bagdad i l’Issam estava

desaparegut. 10. ................ La mare de l’Erfan va demanar ajuda a l’oncle Hakim, mentre el seu

marit estava desaparegut. 11. ................ La protagonista va anar a viure a un barri de cases altes d’una de les

àrees més pobres de Bagdad. 12. ................ L’Amal i en Murtada van ajudar la família de l’Erfan en la seva nova

vida en aquell barri. 13. ................ Al darrere de la camioneta hi havia un sudari blanc que cobria les

restes de l’Issam. 14. ................ L’àvia de l’Erfan va perdre la seva casa i va ser trobada per Hakim. 15. ................ La Zouad era una supervivent i va trobar feina de traductora a l’Hotel

Palestine. 16. ................ El segrest de l’Ali va provocar que deixessin d’anar a escola les

protagonistes. 17. ................ L’Erfan va perdre una de les sabatilles en el jardí del veí. 18. ................ La mare de l’Erfan va deixar la feina perquè guanyava pocs dòlars. 19. ................ Xarif va portar la Mawj a l’hospital amb el seu cotxe. 20. ................ Xarif va oferir feina de traductora a la Zouad i aquesta va acceptar.



21. ................ Xarif li va proposar a la Zouad que es casés amb ell i així fugirien tots del país.

22. ................ L’oncle Hakim va cremar la màquina d’escriure, els llibres i tota la feina del pare.

23. ................ L’Erfan confiava plenament en les decisions de la seva mare i sempre li va fer costat.

24. ................ El doctor Joan va fer dos bons regals al Murtada. 25. ................ A l’hivern va millorar la situació de la dona a Bagdad. 26. ................ L’Erfan va enamorar-se del seu amic Murtada i aquest no ho va

saber. 27. ................ La samarreta del Barça va anar a parar a un amic del Murtada. 28. ................ Zouad va acceptar la proposta de matrimoni de Xarif i van posar

data de casament. 29. ................ Xarif i Zouad van visitar Hakim per comunicar-li la seva decisió de

casar-se. 30. ................ Totes les dones d’aquella nova família van fer una incursió al soc de

Bagdad. 2. Un cop hagis llegit la novel·la, hauràs de fer un exercici de síntesi i de

recapitulació sobre la història que ens ha explicat l’autora. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si l’haguessis d’explicar a uns amics.

3. Havent acabat la teva lectura, pensa en un esdeveniment de la novel·la que no

podem suprimir si no volem que canviï l’argument.



5.2 TEMA 1. Després d’haver llegit el llibre, pensa quina és la idea essencial que ens vol

transmetre l’autora en aquesta novel·la i resumeix-la en una o dues frases.

2. D’aquesta llista de temes, tria aquells que creguis que tracta la novel·la. Justifica la

teva elecció amb episodis del llibre. l’amor entre adolescents, la supervivència en temps de guerra, els somnis frustrats, el pas del temps, el fonamentalisme, el creixement de la protagonista, la lluita pel poder, la venjança, els règims dictatorials, les víctimes de les guerres.

3. Pensa en algun altre tema que creguis que apareix en la novel·la i escriu-lo.

4. La temàtica d’aquest llibre ha ofert a la literatura altres obres importants, que

potser coneixes o n’has sentit a parlar. Digues el títol de dues altres novel·les que tractin el mateix tema del que acabes de llegir.



5.3 PERSONATGES 1. L’autora ens ofereix un retrat de l’univers femení a través de la construcció dels

personatges que protagonitzen aquesta història. Una adolescent, la seva mare i la seva àvia ens mostren els seus somnis, les seves pors i la força de la seva relació que els empeny a sobreviure enmig dels caos i del terror. a) Començarem a focalitzar l’atenció en la protagonista: l’Erfan, una noia

imaginativa i somniadora, capaç de traspassar aquella realitat negra i tràgica a través del món màgic de la literatura. Aquest personatge mostra una evolució al llarg de la novel·la, la realitat la fa créixer sense concessions. Busca en el llibre alguns paràgrafs que demostrin aquest creixement de l’Erfan i explica-ho.

b) La mare de l’Erfan és una lluitadora, té estudis i una professió i, malgrat la

desesperança i la tragèdia, intentarà sobreposar-se i tirar endavant per les seves dues filles i per ella mateixa. Busca en el llibre alguns fragments que reflecteixin aquestes idees.

c) L’àvia és un personatge fort, pràctic, que entén les lleis naturals de la vida i la

mort, que sap distingir entre l’essencial i el superflu, que ofereix el seu seny i la seva força en els moments més difícils de la vida d’aquella família. Busca en la novel·la algun episodi que demostri aquests trets del seu caràcter.



2. Havent reflexionat sobre la personalitat d’aquestes dones de tres generacions diferents, compara la forma d’actuar dels dos personatges femenins que ajuden la protagonista a suportar la tragèdia de la guerra, que són els seus pilars i el seu mirall.

3. Si poguessis veure tots els personatges que has conegut en aquest llibre en un

quadre, cadascun d’ells destacaria per una característica física o algun element extern que el personalitzaria. Recorda aquests éssers de ficció que t’han acompanyat en la lectura i descriu allò que els caracteritza.

Erfan

Zouad

Issam

Bibi

Hakim

Amal

Murtada

Xarif

Rana

4. En aquesta novel·la podem distingir els personatges importants dels secundaris

d’una forma bastant evident. Classifica’ls en aquests dos grups i ordena’ls segons la importància que adquireixen en el desenvolupament de la història.

IMPORTANTS SECUNDARIS



5. Ara faràs un exercici de síntesi i escriuràs dos adjectius que resumeixin la personalitat dels personatges que acabes de conèixer.

6. D’una banda tenim els personatges que mouen els fils de la història i de l’altra les

diferents relacions que estableixen entre ells. Representa a través d’un esquema aquestes relacions que fan que avanci la història fins al seu desenllaç. Organitza-les prenent com a nucli central la protagonista.

RELACIONS PERSONATGES

7. Aquesta novel·la està emmarcada en un context històric real, que va tenir lloc fa

uns quants anys enrere a l’Iraq. Busca els personatges històrics reals que van ser protagonistes d’aquell episodi i que són esmentats en la novel·la.

8. La protagonista ens parla d’aquells personatges dels contes infantils que l’ajuden a

sobreviure enmig del terror i li permeten somniar en un món plaent que l’acompanya en el seu viatge cap a la lluna de formatge. Busca’ls en el llibre i escriu-los.

9. Els personatges masculins queden en un segon pla en la novel·la, serveixen per

fer avançar la història i queden esvaïts, a l’ombra de les dones. Quina característica els aglutina a tots ells, llevat de l’oncle Hakim?



10. D’altra banda, l’oncle Hakim és sinistre i malvat. Busca en la novel·la les diferents actuacions d’aquest personatge que confirmen aquests trets del seu caràcter.

11. Relaciona els següents personatges de la novel·la amb les paraules que

pronuncien cadascun d’ells.

Erfan, Zouad, Issam, la Bibi, l’oncle Hakim, la sen yora Amal, Ali, el senyor Xarif, el doctor Joan, la Rana

a) –Aquest vici sí, que em matarà. Si Al·là tingués pietat de mi i em deslliurés d’aquesta addicció! Tinc el pit inflat i quasi no puc respirar. Però m’agrada tant! No puc evitar-ho, és un dels pocs plaers dels quals encara puc gaudir a la meva edat. Maleït sigui el tabac! Maleït sigui el dia que vaig començar a fumar! I maleïda sigui aquesta guerra! ...................................................................................................................................... (capítol I) b) –L’aigua, l’agafem d’una aixeta que hi ha prop de casa meva. És el que hi ha. Hem de fer cua i tenir molta paciència, perquè goteja molt a poc a poc. L’assumpte de l’electricitat és més espinós. Els veïns han comprat un petit generador, però utilitzar-lo surt car. Deu dòlars per mes i un dòlar i mig cada dia pel combustible. ...................................................................................................................................... (capítol IV) c) –Des de fa menys d’una setmana, està terminantment prohibit que cap periodista surti al carrer sense la companyia d’un guia del ministeri d’Informació. Els necessiten, i per això el meu coneixement de l’anglès, l’italià i el francès em farà un guia molt cobejat. A més a més, tenim un bon cotxe. He arribat a un tracte amb una agència: treballaré per a ells a canvi d’una habitació a l’Hotel Palestine i uns bons calerons. ...................................................................................................................................... (capítol II) d) –Suposo que per tranquil·litzar la meva consciència. Em feia vergonya pertànyer a un món occidental cobdiciós, capaç d’utilitzar la mentida i la ignomínia amb l’únic objectiu de lucrar-se. Estava obsessionat a curar. Volia salvar-me d’un dolor profund intervenint en les cicatrius provocades per les bombes. ...................................................................................................................................... (capítol IX) e) Els iraquians som uns salvatges! –va esclatar .......................................................................................................................................-. Potser sóc jo la suïcida i porto una bomba amagada en els meus texans? Per l’amor



de Déu! Que no han vist que hi ha dues nenes? On són els seus fills ara? A l’escola o jugant al parc, segurs a les seves cases. I vostès? Se’n poden anar quan vulguin, no cal que pateixin. Els qui han de témer són els americans. Són ells els que tiren les bombes. Quines penques! (capítol III) f) –Tenia molt clar que havia d’obeir. Si et diuen “fes això o allò altre”, ho has de fer sense dir ni ase ni bèstia. Allò no és l’escola. Vam arribar en un garatge i em van embenar els ulls, em van tapar la boca amb un esparadrap i em van lligar les mans a l’esquena. Ben igual que a les pel·lícules! Feia calor i em costava respirar. Les benes començaven a fer-me mal i el cotó que hi havia a sota se m’havia ficat als ulls. Però vaig estar ben quiet, sense dir ni piu. ...................................................................................................................................... (capítol VI) g) –Veus el que et deia? No és només la seva manera de vestir, és la seva insolència. I saps per què passa, tot això? Jo t’ho diré: perquè treballa fora de casa. Que no guanyes prou diners per mantenir la teva família? ...................................................................................................................................... (capítol I) h) En aquest país, les dones no tenim futur, no podem sortir soles de casa. Cada vegada que vull sortir, el meu pare m’ha d’acompanyar. Em sento com si haguéssim retrocedit cinquanta anys, des que va començar l’ocupació. Una dona, una noia com ara jo que surt sola, s’arrisca que li passi qualsevol cosa, des de ser insultada fins a ser raptada. Una sortida s’ha de planificar almenys amb una hora d’antelació. En aquest estat d’absoluta anarquia cal aconseguir dos homes, preferentment grans, i fer els preparatius de seguretat. ...................................................................................................................................... (capítol IX) i) Encara no havia passat prou temps perquè entengués que les il·lusions ja no existien, que la meva antiga vida s’havia esvaït, com un somni preciós on tot és perfecte, on els nens i les nenes berenen, juguen, van al parc, riuen, es renten les dents, dormen en llits confortables, els pares els acotxen i els expliquen contes, i tenen por dels monstres que apareixen en els seus malsons, i no de les bombes quan estan desperts, un somni on apareixien el meu pare i la meva antiga casa. ...................................................................................................................................... (capítol VI) j) –Casa’t amb mi! Bé, no m’entenguis malament, jo sé que encara estimes l’Issam... Però si som marit i muller, podrem sortir tots plegats del país, com una família, i a més a més jo seria el teu home. Això et permetria deslliurar-te del teu cunyat. Podríeu venir amb mi a Barcelona, i una vegada allà demanaríem el divorci. Series lliure per sempre més. ...................................................................................................................................... (capítol VIII)



5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa la novel·la? Cita els esdeveniments polítics que

apareixen en el llibre.

2. En quin any, concretament ?

3. En quina estació de l’any comença aquesta història? Copia el paràgraf on

s’explicita.

4. Pensa en l’edat de la protagonista i en l’època de l’any en què s’inicia la novel·la.

Creus que hi ha relació entre aquestes dues dades? Raona la teva resposta.

5. Fixa’t en el temps intern de la novel·la a través de les referències temporals que

van situant l’acció del llibre. Busca tres moments de l’any i digues algun dels esdeveniments que van succeir.

6. Quant temps transcorre des que s’inicia la història fins al seu desenllaç?

7. Cita alguns dels referents del nostre temps que apareixen en la novel·la.



5.5 ESPAI 1. En quin país se situa la novel·la?

2. Quina és la ciutat protagonista on s’emmarca l’acció de la novel·la?

3. Cita altres ciutats iraquianes que apareixen esmentades en el llibre.

4. Si haguessis de viatjar a la ciutat de Bagdad, quins escenaris et serien coneguts

gràcies a les pàgines del llibre? Enumera’ls.

5. Llegeix la descripció que fa l’Erfan de la seva ciutat, al començament de la

novel·la:

Observava la meva meravellosa ciutat de contrastos. D’una banda, les àrees residencials riques del centre, amb edificis esplèndids, i de l’altra, els suburbis densament poblats. Aquella ciutat del trànsit caòtic, impregnada dels sorolls de les botzines, bulliciosa. La de les aromes d’essències i de perfum. El bressol de la civilització, un lloc màgic on vivien Aladí i el seu escuder Humo, el rei Harun al-Raixid, Sindbad el Mariner, Alí Babà i tot un seguit d’éssers fascinants que van ser immortalitzats per la bella Xahrazad... (pàg. 16)

I la que més endavant podem llegir:

Observava la meva ciutat des de la finestra. Una espessa fumaguera negra l’embolcallava. Bagdad era una cúpula tancada en el cel pel fum de les bombes i el petroli cremat a les rases de la ciutat, i per la pols que provocava una forta tempesta de sorra. Feia fred i molt de vent. Plovia fang. Un dels palaus presidencials tenia al bell mig de la façana de l’edifici un gran forat negre, provocat per algun míssil. Vam continuar el viatge. El ministeri de producció d’Armament havia quedat fet miques, polvoritzat, reduït a una muntanya de runa. A fora, enfront de la reixa que l’envoltava, hi havia dues trinxeres fetes amb sacs de sorra on hi havia dos soldats iraquians vestits amb pulcritud i amb els seus rifles muntats amb parapet, llestos per defensar el ministeri de l’enemic. Semblava que no s’adonaven que el ministeri ja era destruït, que Bagdad ja estava tocada de mort. (pàg. 45)

a) Busca en la novel·la un altre fragment descriptiu de la ciutat de Bagdad i

copia’l, tenint molta cura de la correcció ortogràfica.



b) Ara acompanyaràs l’Erfan en un altre viatge per la seva ciutat i descriuràs allò

que podeu observar des de la finestra.

6. Aquesta és una història d’interiors, de cases riques i cases pobres, de cases

enrunades i de refugis per protegir els personatges de les bombes i de la mort. Tria les diferents cases on viu l’Erfan i copia dos dels fragments descriptius que més t’hagin agradat.

7. Relaciona el tipus d’escenaris que predominen en l’obra i la temàtica de què

tracta.



5.6 ESTRUCTURA 1. Observa els capítols del llibre i t’adonaràs que només apareix la corresponent

numeració, però no tenim frases o sintagmes que els sintetitzin o els encapçalin. Imagina el títol que posaries a cadascun d’ells.

I ------------------------------------------------------------------------------------------------- II ------------------------------------------------------------------------------------------------ III------------------------------------------------------------------------------------------------ IV------------------------------------------------------------------------------------------------ V------------------------------------------------------------------------------------------------- VI------------------------------------------------------------------------------------------------ VII ---------------------------------------------------------------------------------------------- VIII --------------------------------------------------------------------------------------------- IX ----------------------------------------------------------------------------------------------- X ------------------------------------------------------------------------------------------------

2. L’autora utilitza una altra forma visual d’organitzar la informació dintre dels capítols.

Digues quina és i per què creus que és emprada?

3. Llegeix atentament aquests paràgrafs del llibre i digues a quin capítol pertany

cadascun d’ells:

a) CAPÍTOL ---------- Caminava de puntetes amb el vestit a la mà. Les dones reien en veure’m tan feliç. Feia molt de temps que no em veien ballar. De cop i volta, uns grans núvols negres van tapar el cel, llàgrimes sobre Bagdad. Un gran terrabastall em va fer caure a terra.

b) CAPÍTOL ---------- Des de la finestra de la planta setze era com si mirés, en el

televisor més gran del món, una pel·lícula bèl·lica, d’aquelles que no són aptes per a menors i que els pares no ens deixaven veure mai. Passaven els avions, els tancs, els canons antiaeris, les tropes que avançaven, les que es rendien... No tenia sensació de perill: ningú podia sortir de la pantalla.

c) CAPÍTOL ---------- No tenim poble! No tenim casa! Quan vaig mirar enrere vaig

poder veure que les flames consumien la meva estimada mackhla! –va afegir la bibi sanglotant desconsoladament. S’eixugava les llàgrimes amb l’abaya, la cigarreta ja se li havia consumit-. Encara sort que Hakim em va trobar, em pensava que no us tornaria a veure mai més. Que Al·là em doni paciència! De tant de plorar, la dissort em deixarà cega!

d) CAPÍTOL ---------- De cop i volta els llums es van apagar i la música de

Txaikovski va omplir tota la sala. Sonava tan forta que apaivagava els tambors



de guerra que ens amenaçaven. Vint nenes de sis a tretze anys dansàvem per espantar els núvols negres que atemorien Bagdad. Interpretàvem la darrera dansa mentre somniàvem una vida i un Iraq millors, lluny de bombes i míssils.

e) CAPÍTOL ---------- A penes faltaven dues hores per acabar l’any, unes hores

que es feien eternes, ja que el 2003 s’havia convertit en un tortuós camí molt difícil de recórrer. A les deu de la nit, tots ens vam asseure davant el televisor per mirar com la resta del món celebrava l’entrada a l’any nou. Tothom semblava feliç. Mentre observàvem els focs d’artifici de la pantalla, de fons sentíem explosions, trets, helicòpters i avions. A les dotze de la nit, aquests sorolls es van fer més intensos. Sense esma vam donar la benvinguda a un nou any, encara que no ho semblava. L’única alegria era que continuàvem vius, tot i que amb la incertesa de si ho seríem demà. Ens vam acomiadar del 2003 amb amargura.

f) CAPÍTOL ---------- Les tempestes de sorra ocre provinents del gran desert d’Aràbia van bufar amb força sobre Bagdad, van amagar la lluna de formatge i es van endur les sabatilles de ballarina, els llaços de color de rosa, els tutús, el masbaha de l’oncle i els cigarrets de l’àvia. I ens van portar els míssils, els bombardeigs, els rostres preocupats i el mal humor dels adults.

g) CAPÍTOL ---------- Bagdad era plena de referències a “Les mil i una nits”, aquell conte fantàstic que la bibi ens explicava una vegada i una altra. Ara tot me la recordava. En passar per una rotonda vam veure una espiral de gerres de ciment agrupades l’una al costat de l’altra i a sobre, Alí Babà, sense els lladres. Molts es pensaven que eren a les gerres, però havien aconseguit deslliurar-se’n i ara campaven per la ciutat enduent-se tot el que trobaven. Enfront de l’Hotel Palestine, un tanc nord-americà a penes deixava veure l’Aladí, que volava dalt de la seva catifa màgica, com a mi m’hauria agradat, enlairar-me fins a la lluna de formatge per tal de fugir d’aquell infern.

h) CAPÍTOL ---------- A les vuit del matí, el barri estava insòlitament silenciós. No

se sentien els crits dels nens i de les nenes que anaven cap a l’escola, perquè els pares van preferir que ens quedéssim a casa. El silenci, només el trencaven alguns gossos que bordaven ensumant el perill. Finalment va sonar el telèfon a casa de l’Ali. La veu anònima d’un home els demanava 50.000 dòlars si volien tornar a veure el seu fill amb vida. Eren molts més diners dels que podien aconseguir, malgrat que regentaven una petita botiga d’electrodomèstics on venien de tot, des de forns elèctrics coreans fins a tubs fluorescents, guanyaven el just per mantenir la seva extensa família.

i) CAPÍTOL ---------- La Rana a penes respirava, agafada a la bibi. Ningú gosava

mirar aquells homes que duien els rostres tapats amb passamuntanyes. No deixaven d’apuntar-nos amb aquella arma horrible, la mateixa amb la qual el meu pare va intentar defensar-nos un dia, feia molt de temps. Van posar la casa de cap avall i van trencar mobles, la vaixella, els llibres, les portes, tot. En tres ocasions van llançar l’Alcorà de l’àvia pels aires. Nosaltres restàvem en



silenci. L´únic que se sentia era la veu de la bibi resant. La Mawj s’ho mirava tot amb els seus grans ulls del color de l’atzabeja. Se sentien sorolls de trencadissa, les seves botes ressonaven per tota la casa. No sé si van passar minuts o hores, semblava una eternitat.

j) CAPÍTOL ---------- Doncs és una pena que no puguis treballar, els professors

necessitem molt de material. Ara es publiquen edicions pirates de llibres i revistes. Les impremtes locals posen als llibres un segell amb el seu logotip i l’adreça per promocionar els seus productes. Aquesta és l’única manera d’estar en contacte amb el món. De només un exemplar d’un llibre estranger que entri al país, els iraquians en podem produir centenars de còpies pirates. Jo conec una impremta d’aquestes. No paguen gaire però els fan falta traductors i traductores. I és una feina que podries fer a casa.

4. Organitzeu la classe en deu grups, tants com capítols té la novel·la. Us posareu a la pell d’algun d’aquells periodistes i esquematitzareu les escenes de cadascun dels capítols, com si fossin les imatges d’unes fotografies o les seqüències d’una pel·lícula.

Escenes CAPÍTOL I

escena de les alumnes de l’Escola de Música i Art de Bagdad Erfan asseguda al cotxe, escoltant històries de l’àvia i observant la ciutat

CAPÍTOL II

CAPÍTOL III

CAPÍTOL IV

CAPÍTOL V

CAPÍTOL VI

CAPÍTOL VII

CAPÍTOL VIII

CAPÍTOL IX

CAPÍTOL X



5. Després d’haver analitzat el contingut de la novel·la, classifica els capítols en: Presentació – Nus – Desenllaç. Redacta un breu resum de cada apartat i escriu un títol que sintetitzi el seu contingut.

PRESENTACIÓ

NUS

DESENLLAÇ

6. Tria els capítols que creguis més importants en el desenvolupament de la història.

Justifica la teva elecció, tenint en compte la seva importància en la comprensió de l’obra.

7. Una vegada ja has decidit quins són els capítols més importants, triaràs de

cadascun d’ells el fragment que creguis més representatiu per llegir-lo en veu alta a la resta de la classe. Aquesta sessió de lectura compartida t’ajudarà a copsar millor el sentit de l’obra, ja que podreu comentar els diferents fragments i el perquè de la vostra tria.



8. Imagina un nou capítol per a la novel·la. Pensa en quin moment l’inclouries i tingues molt en compte el final de l’anterior i el començament del següent, per mantenir la coherència de contingut.



5.7 VEU NARRATIVA 1. Quin tipus de narrador ens explica la història? En quina persona gramatical apareix

reflectit? Busca dos exemples de la novel·la i copia’ls.

2. Trobem una veu infantil que ens va explicant la història, que ens embolcalla el

sofriment i la por a través de referents literaris del món infantil que humanitzen la tragèdia que viurà la protagonista: Però no, la porta es va obrir ràpidament, com la cova

d’Alí Babà (pàg.72). Busca altres exemples d’aquest recurs utilitzat per l’autora.

3. Canvia el tipus de narrador de les dues primeres pàgines del llibre fins a la pàgina

16: La primavera del dos mil tres va ser la meva darrera primavera, aquella que encara recordo com una nena, quan creia que la lluna era un formatge molt gros on es feien realitat tots els somnis. La meva única preocupació era ballar... Escriu-les a la teva llibreta i observa tots els canvis gramaticals que has hagut de fer en l’exercici. (temps verbal, persona gramatical, possessius, pronoms personals febles…)




fantasia, ciència ficció aventures, viatges misteri, detectivesc, policíaca terror humor narracions històriques realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat, temes psicològics, socials i polítics; guerres del món...

Justifica els motius de la teva elecció.



5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. Anem a treballar aquest últim fragment de la novel·la:

El terror i la por s’han apoderat de tots. Hi ha enderrocs retorts, fonent-se, el fum es barreja amb la fetor de la carn socarrada. L’aigua cau en cascada sobre les flames ennegrint-ho tot, barrejant-ho tot amb bassals de sang. Fragments de vidre volen pels aires amb els trossos d’asfalt, i també les boles de granadura de colors, com una pedregada. Les restes d’una samarreta blaugrana jeuen al mig del carrer. Les dones ploren, amb les mans es fan palmellades al pit, al rostre, al cap, a les galtes, mecànicament, amunt i avall. Molta gent amb el dolor marcat a les cares. Una gran abaya amortalla el soc. Volo, em sento lleugera com un núvol. L’àvia resa amb els ulls eixuts. La Mawj resta paralitzada observant-me amb els seus grans ulls del color de l’atzabeja. La meva nova germana Rana xiscla, espantada. I la mare, dolça, m’acarona els cabells, amb els ulls plens de llàgrimes. La lluna de formatge ha sortit a il·luminar-me. La bella Xahrazad em saluda des de l’estora màgica d’Aladí. Que bé que s’hi està, una altra vegada, entre els braços del meu estimat pare i com m’agrada, la música. El teatre és a vessar. Ha vingut tota la meva família: el pare, la mare, la Mawj i l’àvia. Darrere seu, en una altra filera de butaques, hi ha el senyor Xarif, amb la Rana, la senyora Amal i el meu estimat Murtada. Sona la música. Aquesta serà la meva darrera funció. - Prepareu el meu vestit de cigne. (pàg. 183)

a) Quin temps verbal és el que predomina en tot el fragment?

b) Quin temps verbal apareix en el paràgraf anterior? I en la resta de la novel·la?

c) Explica quin sentit té aquest canvi de temps verbal. Relaciona-ho amb la

perspectiva narrativa i amb el desenllaç de la novel·la.

d) Quina sensació creus que produeix al lector aquest canvi de temps verbal?

Descriu-la.



e) Quins personatges apareixen esmentats per l’Erfan? Quina característica els uneix?

f) Quins símbols de la novel·la apareixen en aquest final?

g) Explica el significat de l’última frase de la novel·la en el conjunt de la història.

h) Explica el significat de la següent frase: Una gran abaya amortalla el soc. Quin

recurs literari és utilitzat per l’autora?

i) Busca una comparació i explica el seu significat dintre del text.

j) Busca una personificació i explica quin significat té dintre del text.

2. Quan llegeixis aquesta novel·la, t’adonaràs que l’autora utilitza un bon conjunt de

refranys i frases fetes que enriqueixen el vocabulari i constitueixen una característica del seu estil literari. Explica el significat de les següents i busca’n cinc més en el llibre.

Amb una mà davant i l’altra darrere (pàg.90)

Molta fressa i poca endreça! (pàg. 99)

Un camell enmig d’ases és un corredor veloç (pàg. 102)



Mai plou al gust de tothom (pàg. 117)

Quan es tanca una porta, sempre se n’obre una altra (pàg. 117)

Muts i a la gàbia (pàg. 118)

3. Llegeix amb atenció la cita que encapçala la novel·la i busca quin camp semàntic

hi podem trobar. Copia totes aquelles paraules que creguis que hi pertanyen.

4. Al llarg de la novel·la podem anar sentint els sons de la guerra que acompanyen la

vida d’aquells personatges que has conegut: l’esclafit de les bombes, l’udol de les

sirenes, el brunzit dels caces nord-americans, el crepitar de les metralladores o dels rifles. Focalitza la teva atenció en aquest tipus de vocabulari i omple el següent quadre amb exemples del llibre.

ELS SONS DE LA GUERRA

Sintagmes nominals Verbs Expressions



5. Busca en el llibre aquells mots i expressions relacionades amb els sentits de la vista i de l’oïda que ens permetin percebre la guerra amb més profunditat.

ELS COLORS DE LA GUERRA LES OLORS DE LA GUERRA

6. L’autora fa un ús del llenguatge no sexista molt evident mitjançant uns sintagmes

nominals que va repetint al llarg de la novel·la. Sabries trobar-los?

7. Observa els connectors temporals que enceten els episodis i marquen el pas del

temps. Busca’n deu exemples en la novel·la.

8. Explica el significat de les següents frases en sentit figurat i digues quin recurs

literari ha utilitzat l’autora.

La lluna era un formatge molt gros on es feien realitat tots els somnis. (pàg. 13)

Vint nenes de sis a tretze anys dansàvem per espantar els núvols negres que atemorien Bagdad. (pàg. 15)

Aquell era el cordó umbilical que ens unia amb la bibi... (pàg. 32)

L’ udol de les sirenes. (pàg. 34)



El foc havia deixat la seva marca per tot Bagdad i el cel semblava descendir sobre nosaltres amb el fum que cobria la nostra ciutat. (pàg. 46)

A fora el cel plorava. (pàg. 56)

Com l’au Fènix ens havíem de refer entre les cendres, la devastació i els morts. La vida continuava, la guerra s’havia acabat. (pàg. 61)

Era una casa vella més trista que l’ hivern. (pàg. 72)

Uns núvols negres van amagar el sol, una nova invasió de tristor infinita havia ocupat Bagdad. La mort ens va venir a visitar. (pàg. 78)

La tristesa es va instal·lar a la nostra llar. (pàg. 81)

El futur és un pou negre, sense cap esperança. (pàg.177)

9. Observa l’ estil de l’autora en la seva narració:

La mà dreta de Saddam, la famosa mà que alçava en les fotos, la que empunyava fusells apuntant cap al cel, la que signava penes de mort, la mà amb la qual saludava les grans multituds des dels balcons dels seus palaus, la mà de ferro amb la qual governava, jeia a terra, vexada per un nen que vestia una samarreta vermella del Liverpool. (pàg. 58) La guerra ens havia canviat a totes i això se’ns reflectia als ulls. Els de la Mawj, negres com l’atzabeja, presos del pànic dels primers bombardeigs. Els de la bibi, eixuts i secs de tant plorar. Els de la mare, entelats per la infinita tristesa. I els meus, sense la il·lusió pròpia d’una adolescent. (pàg. 87)

Busca un fragment de la novel·la que creguis que presenta la mateixa estructura sintàctica que aquests.



5.10 AUTORA 1. Elabora una fitxa d’autora amb les següents dades. AUTORA QUI ÉS? OBRES PREMIS CONTEMPORANIS FRAGMENTS PER LLEGIR



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA 1. Llegeix amb atenció les paraules que encapçalen la novel·la i, després de la seva

lectura, imagina la cita amb la qual iniciaries aquest llibre.

2. L’autora utilitza referents dels contes infantils per explicar-nos alguns episodis del

llibre, li serveixen de marc o de mirall per destil·lar certes sensacions, certes situacions. Fes una mica de memòria i pensa en algun episodi o en alguna situació de la novel·la que podries comparar amb algun personatge o història narrada en els contes infantils. Redacta-ho imitant l’estil de l’autora del llibre.

Ben igual que la Ventafocs va perdre la seva sabata de cristall, jo havia perdut la meva sabatilla. També com ella m’havia transformat i ja no era la princesa Odette sinó la pobra Erfan, que traginava cubells d’aigua, amb la cara bruta i les espardenyes estripades. (pàg. 114)

3. En el capítol V l’autora centra la seva atenció en el personatge femení de la Zouad.

Aquesta traductora pateix una profunda transformació després de la mort del seu marit i enmig de l’adversitat de la postguerra iraquiana. Aclaparada per la tristesa, en els primers moments, va ser capaç de sobreviure, de reaccionar i sortir a buscar feina en un país destruït per la guerra: Plantarem una altra palmera. No ploris...refarem la nostra vida, cercaré feina. (pàg. 91)

Imagina unes altres paraules de la mare de l’Erfan que demostrin aquesta capacitat de supervivència, la força del seu caràcter per continuar lluitant i vivint en el seu país.



4. La història d’aquests personatges va lligada a les cases on habiten: aquella casa de tres pisos de la urbanització, l’habitació de l’Hotel Palestine, la casa baixa del barri pobre, la casa del senyor Xarif. Imagina una altra casa on van anar les protagonistes i escriu l’episodi que allí hi van viure.

5. Llegeix atentament aquests fragments on apareix la sorra del desert que

acompanya la vida dels personatges. Busca un altre fragment del llibre on aparegui la sorra i escriu un petit paràgraf amb aquest element com a protagonista.

Les tempestes de sorra ocre provinents del gran desert d’Aràbia van bufar amb força sobre Bagdad, van amagar la lluna de formatge i es van endur les sabatilles de ballarina, els llaços de color de rosa, els tutús, el masbaha de l’oncle i els cigarrets de l’àvia. I ens van portar els míssils, els bombardeigs, els rostres preocupats i el mal humor dels adults. (pàg. 27) Les tempestes de sorra, feroces com la guerra, amagaven el sol i soterraven la lluna de formatge, embrutaven l’ambient i ho tenyien tot d’un color ocre molt característic del cel de Bagdad. (pàg. 38)



6. A la protagonista li agradaven les històries de Les mil i una nits, explicades per la bella Xahrazad: A la vora del riu Tigris hi ha una escultura de Xahrazad dreta narrant un nou conte al sultà, i aquest mirant-la sense poder- se creure la bellesa del seu relat. (pàg. 67)

Imagina aquest relat que Xahrazad explicava al sultà i, quan l’hagis escrit, explica’l als teus companys i companyes de la classe, en una sessió de narracions orals, que tant agraden a tothom. També pots buscar a la biblioteca el llibre de Les mil i una nits per llegir alguns d’aquests contes.

7. Imagina un altre final per a la novel·la, a partir d’aquest paràgraf: Caminava de

puntetes amb el vestit a la mà. Les dones reien en veure’m tan feliç. Feia molt de temps que no em veien ballar. De cop i volta, uns grans núvols negres van tapar el cel, llàgrimes sobre Bagdad. Un gran terrabastall em va fer caure a terra. (pàg. 183)



8. Continua aquesta història, tal com vulguis. Deixa lliure la teva imaginació, els teus records, les teves sensacions...

Temps era temps, a Bagdad hi havia una noia anomena da Erfan que volia dir “ballarina de la lluna”, a qui li agradaven les his tòries màgiques de la seva estimada Xahrazad, però va arribar un dia en què la sorra del desert va emmascarar tot el cel i uns grans núvols negres van enfosquir la vida d’aquells terrats i palmeres...



9. La gent apareixia i desapareixia de les nostres vides, però no dels nostres cors, on sempre els guardàvem un lloc (pàg. 107). De ben segur que l’esperit de l’Erfan haurà trobat un lloc en el teu cor, després d’haver llegit la novel·la. Escriu-li una carta explicant-li tot allò que has imaginat, que has sentit, aquelles vivències que t’ha fet recordar.

Estimada Erfan,

10. A partir de l’exposició que fa la Rana sobre la dona a l’Iraq, pensaràs sobre la

situació que tenim aquí les dones i redactaràs un article per a un diari local sobre aquest tema: La situació de la dona en la societat del segle XXI a Catalunya.



11. A partir de la informació del llibre, redacta un text instructiu sobre la conducta i les normes que han de respectar les dones iraquianes, després de la guerra.

Normes de vida per a les dones iraquianes

12. Observa quanta felicitat pot produir tenir la panxa plena en temps de guerra: Vam

sopar tots junts, asseguts i fent un rotlle a terra. El menú era suculent: un meló no gaire dolç, formatge salat, un Khubz, amanida de cogombres, iogurt i uns tomàquets ben col·locats sobre la safata abonyegada de la senyora Amal. I, és clar, unes pepsis i uns cigarrets per a l’àvia que ens va portar el Murtada. Amb la panxa ben plena, el futur s’albirava d’una manera ben diferent. (pàg. 96)

Imagina que pots acollir la família de l’Erfan a casa teva durant aquells temps de guerra. Elabora el menú del dinar de benvinguda amb què els rebries i els acolliries a Catalunya.

13. Els sorolls de la guerra s’oposen a la música de Txaikovski que tant agrada la

protagonista. Escolta tranquil·lament aquesta peça musical i busca a www.youtube.com algun fragment de l’obra “El llac dels cignes”. Si pots, t’aconsello que la vagis a veure, ara que ja coneixes l’argument i potser has imaginat com la ballava l’Erfan.

14. Aquest curs has estat treballant els gèneres periodístics, per la qual cosa et

posaràs a la pell d’algun dels periodistes que estaven cobrint la guerra a l’Iraq i començaràs a posar en marxa la teva imaginació, les teves idees i deixaràs que brollin les paraules. Hauràs de redactar una notícia sobre la caiguda de Saddam i un reportatge sobre la guerra. Pensa en un títol ben suggerent per a cadascun d’aquests escrits.



Redacta la notícia que acompanya aquestes imatges de la caiguda de Saddam.



A partir de la informació de la novel·la, redactaràs un petit reportatge sobre aquells dies de la guerra a la ciutat de Bagdad. Acompanya-ho de fotografies que il·lustrin el tema.



7. OPINIÓ 1. Al llarg de la novel·la, la protagonista va opinant sobre el poble iraquià: El poble

iraquià és un poble tradicionalment amable i hospitalari; tant, que fins i tot pot arribar a ser feixuc (pàg. 73) . Busca altres trets que defineixen el seu poble i compara’ls amb els que creguis que podrien caracteritzar el poble català.

2. Malgrat els riscos i els perills per anar a escola, l’Erfan i la seva germana petita van

tornar a anar-hi, amb uns condicions molt diferents. Compara l’escola de l’Erfan i el teu institut, centrant la teva atenció en cinc elements que apareixen en el llibre.

3. “La realitat era tan adversa que només el triomf de la imaginació podia fer

sobreviure la força de la vida enmig del terror de les bombes i de la pols de Bagdad”. Busca algun paràgraf del llibre que reflecteixi aquesta idea.

4. La protagonista i la seva família posseeixen uns valors importants com a persones.

Recorda alguns d’aquests valors que els ajuden a viure en aquells moments de la seva vida.



5. L’Erfan es va enamorar d’en Murtada, un jove amb una malformació congènita. Creus que hauria succeït el mateix si la protagonista no hagués viscut en aquells temps de guerra? Dóna la teva opinió i justifica-la.

6. La mare de l’Erfan era molt crítica amb aquella guerra, no creia que fos el camí per

alliberar el seu país de la dictadura de Saddam.

D’una banda, em sento bé perquè ja s’ha acabat el règim de Saddam; i de l’altra, em sento malament perquè aquesta gent ha entrat aquí per mitjà de la força i ara finançaran les despeses de la guerra amb el nostre petroli. És clar que ens agrada la llibertat, però la que nosaltres ens guanyem, no la que ens imposen per la força. El futur no és clar, el començament no ha sigut bo. Així que resulta impossible saber què passarà. Si vols que et digui la veritat, jo no li veig el final. Els iraquians i les iraquianes no volem començar de zero. Ja teníem un país i volem conservar-lo –li va confessar la mare, apesarada. (pàg. 59)

Creus que va tenir sentit aquella guerra que va destrossar un país, el va portar a la misèria i a l’endarreriment?

7. Creus que hi ha guerres que tenen alguna justificació? A partir de la lectura feu un

debat a la classe sobre la guerra. Penseu els arguments que podrien estar a favor i aquells que estan en contra.

8. La novel·la ens remet a uns fets històrics recents i que continuen d’actualitat a

l’Iraq i en el món occidental. Fes una cerca a Internet i compara els esdeveniments que apareixen citats en la novel·la amb aquells que trobis documentats en els diaris d’aquell moment.



9. En la novel·la apareixen esmentats organismes internacionals d’ajuda a la pau del món i als infants, com la Unicef, la Unesco, Metges del Món. Busca informació sobre aquestes institucions i valora la tasca que estan fent en molts països del món.

10. El llibre denuncia la situació de la dona a l’Iraq, després de la guerra. Què penses

sobre aquest fet?

11. Havent acabat la lectura, decideix quin episodi t’agradaria tornar a llegir perquè

t’ha emocionat i t’ha recordat alguna vivència de la teva biografia. Resumeix-lo.

12. T’ ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la

al web de l’editorial: www.barcanova.cat. Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.




SOLUCIONARI VOCABULARI Exercici 3 Masbaha petit rosari de plàstic amb el qual resen els musulmans Hijab mocador per cobrir el cap i el coll Jarafiye tradició oral Mackhl palmera Dibiss xarop de dàtils fosc i suau Istikans gotets de vidre en forma de vuit i amb les vores decorades amb motius

daurats Abaya peça de vestir que cobreix el cos Arak licor fet de dàtils Margouf peix de riu fet a la brasa Baybum camamilla Djinn genis dolents i entremaliats que habiten en les coses, els arbres, les

pedres i els corrents d’aigua, i que són pertot arreu, fent bromes i molestant la gent

Exercici 4 (I) embargament (II) càbales (III) consternació (IV) refugiat (V) diàspora (VI) imaginació (VII) confortar (VIII) vestigi (IX) fonamentalisme (X) llàgrimes 5.1 ARGUMENT Exercici 1 1. Fals (tenia tretze anys, pàg. 16) 2. Veritat (pàg. 23) 3. Veritat (pàg. 17) 4. Fals (era filla de traductors) 5. Veritat (pàg. 28) 6. Fals (el pare va ser guia) 7. Veritat (pàg. 46) 8. Fals (9 d’abril, pàg. 57) 9. Veritat (pàg. 63)



10. Veritat (pàg. 68) 11. Fals (cases baixes, pàg. 71) 12. Veritat (pàg. 75) 13. Veritat (pàg. 79) 14. Veritat (pàg. 91) 15. Fals (feina de cambrera, pàg. 95) 16. Veritat (pàg. 104) 17. Veritat (pàg. 113) 18. Fals (va deixar la feina perquè estava amenaçada pel seu cunyat, pàg. 116) 19. Veritat (pàg. 121) 20. Veritat (pàg. 133) 21. Veritat (pàg. 144) 22. Fals (la feina de la mare, pàg. 151) 23. Veritat (pàg. 155) 24. Veritat (pàg. 157) 25. Fals (pàg. 162) 26. Fals (pàg. 170) 27. Fals (pàg. 169) 28. Veritat (pàg. 175) 29. Fals (la Bibi i Xarif van visitar Hakim, pàg. 176) 30. Veritat (pàg. 178) 5.3 PERSONATGES Exercici 11 a) la Bibi (pàg. 20) b) la senyora Amal (pàg. 75) c) Issam (pàg. 40) d) doctor Joan (pàg. 160) e) Zouad (pàg. 52) f) Ali (pàg. 106) g) oncle Hakim (pàg. 23) h) Rana (pàg. 163) i) Erfan (pàg. 97) j) Xarif (pàg. 144) 5.6 ESTRUCTURA Exercici 3 a) capítol X (pàg. 183) b) capítol III (pàg. 49) c) capítol V (pàg. 91) d) capítol I (pàg. 15) e) capítol IX (pàg. 167)



f) capítol II (pàg. 27) g) capítol IV (pàg. 67) h) capítol VI (pàg. 105) i) capítol VIII (pàg. 148) j) capítol VII (pàg. 132)

IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 102: photobucket.com/.../desmesura/Degas01.jpg Fotografia pàg. 159: http://www.otraprensa.com/caida-de-bagdad/

Fotografia pàg. 166: : www.penwith.co.uk/.../degas_blue_dancers.jpg

com en un quadre de Degas, totes ens amuntegàvem darrere el gran teló... (capítol I, pàg. 14)

llicència d’estudis retribuïda (modalitat b2) curs 2008-09 · 2010. 2. 19. · llicència...

Documents