experiÈncies musicals col·lectivesexperiÈncies musicals col lectives jaume ferrer piÑol...

EXPERIÈNCIESMUSICALS

COL·LECTIVESUN ESPAI PER APRENDRE A VIURE I

CONVIURE

JAUME FERRER PIÑOL

LLICENCIA D’ESTUDIS. CURS 2007-2008

SUPERVISIÓ: ISABEL GÓMEZ ALEMANY

EXPERIÈNCIES MUSICALS COL LECTIVES

JAUME FERRER PIÑOL Llicència d’Estudis. Curs 2007-2008 pàg. 2

AGRAÏMENTS

La present recerca no hauria estat possible sense tota la gent que m’ha acompanyat en

aquesta aventura.

La gent que m’ha acompanyat abans de començar, quan tot era un possible projecte, fins

que la recerca ha resultat una realitat.

A tots ells vull agrair de tot cor el seu suport, les seves opinions, el seu consell, la seva

crítica.

En primer lloc a la meva supervisora Dra. Isabel Gómez, per creure amb mi, per les seves

valuoses aportacions, i pel rigor amb que m’ha fet treballar.

Als mestres i personal no docent de les dues escoles que m’han acollit, el CEIP Mercè

Rodoreda i el CEIP Tanit de Sta. Coloma de Gramenet i que m’han ajudat en la part

pràctica de la recerca, fent les observacions pertinents, i les seves valoracions, acceptant de

ser entrevistats.

Als alumnes que han participat, veritables protagonistes perquè sense ells ho hauria estat

possible portar a terme la recerca.

A les persones entrevistades per la seva col·laboració.

A en Quelo per ser el meu substitut tan entusiasta i ben predisposat a col·laborar.

A l’Ester Bonal per la seva generositat i el seu entusiasme per compartir experiències.

A Xavier Ambrós coordinador LIC de Sta. Coloma de Gramenet per la seva ajuda inicial.

Als membres del CRP de Sta. Coloma de Gramenet i en especial a la seva directora

Manuela pel seu suport logístic.

Als professors de la UB del Servei de Recerca pels seus consells i puntualitzacions sobre

temes de recerca.

Als meus companys del CEIP Jaume Salvatella per l’enveja que els he donat.

A totes aquelles persones que m’han encoratjant i m`han preguntat com va la llicència?

A la gent de la Coral Allegro pel seu suport emocional.

A en Jordi Baldrich pels seus consells i la seva paciència.



A l’Iñaki Arregui per creure amb mi.

A la Silvia per ser qui és.

I als que m’hagi pogut oblidar.

A tots moltes gràcies .

Barcelona, Setembre de 2008.



INDEX

1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................... 61.1.-Antecedents del tema objecte de l’estudi................................................................ 61.2.-Presentació del tema............................................................................................... 91.3.-Objectius i resultats proposats.............................................................................. 101.4.-Fases del treball.................................................................................................... 11

2. MARC TEÒRIC PSICOPEDAGÒGIC.......................................................... 122.1. SOCIOCONSTRUCTIVISME............................................................................. 142.2. EDUCACIÓ EN VALORS................................................................................... 152.3. APRENENTATGE COOPERATIU. APRENENTATGE ENTRE IGUALS...... 162.4. EDUCACIÓ INTERCULTURAL........................................................................ 202.5. EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL..................................................................... 202.6. ESCOLA INCLUSIVA. COMUNITAT D’APRENENTATGE.......................... 24

3. REFERENTS TEÒRICS DE LA PEDAGOGIA MUSICAL................... 283.1.CONTRIBUCIONS DE L’EDUCACIÓ MUSICAL AL DESENVOLUPAMENT

HUMÀ ............................................................................................................................ 283.1.1. Desenvolupament cognitiu............................................................................ 283.1.2. Desenvolupament social.............................................................................. 313.1.3. Desenvolupament afectiu-emocional............................................................ 333.1.4. Desenvolupament sociocultural.................................................................... 343.1.5. Les Actituds................................................................................................... 35

3.2. TENDÈNCIES EN RELACIÓ A L’EDUCACIÓ MUSICAL............................. 353.2.1. Welch. l’ensenyament basat en la interacció............................................... 363.2.2. La teoria de piaget en l’ Educacio musical.................................................... 373.2.3. Música i context social. Desculturització...................................................... 40

4. REFERENTS DE PRÀCTIQUES.....................................................................414.1. TIPUS D’EXPERIÈNCIES MUSICALS COL·LECTIVES................................ 414.2. EXPERIENCIES QUE HAN ORIENTAT EL TREBALL................................ 46

4.2.1. Cooperative Learning.ced.............................................................................. 464.2.2. El projecte Xamfrà. Diversita’t..................................................................... 484.2.3. Creative Partnerships..................................................................................... 544.2.4 Centre de les Arts........................................................................................... 554.2.5. Programa MUSE. FYME.............................................................................. 564.2.6. El documental: “Esto es Ritmo.”................................................................... 574.2.7. Anàlisi del documental:“ESTO ES RITMO”................................................ 61

4.3. LES ENTREVISTES ALS EXPERTS................................................................. 664.3.1. L’opinió dels experts..................................................................................... 86

5. EXPERIÈNCIA DESENVOLUPADA ALS CENTRES........................... 92

5.1.-Objectius................................................................................................................925.2.- Pla de treball ....................................................................................................... 925.3.- Metodologia de recerca........................................................................................ 955.4.- Context: Centres amb diversitat cultural.............................................................. 975.5- Descripció dels recursos utilitzats......................................................................... 996. RESULTATS OBTINGUTS. ANÀLISI DE DADES............................ 1026.1.- RESULTATS CEIP MERCÈ RODOREDA................................................. 102



6.1.1. Resultats entrevistes inicials del CEIP Mercè Rodoreda......................... 1026.1.2. Resultats entrevistes finals del CEIP Mercè Rodoreda............................. 111 6.1.3. Entrevistes mestres CEIP Mercè Rodoreda................................................1176.1.4. Resultats de les observacions d’aula fetes pels Mestres ............................. 1206.1.5..Valoracions del Concert per cicles...............................................................122

6.2.- RESULTATS CEIP TANIT........................................................................... 1246.2.1. Resultats entrevistes inicials del CEIP Tanit............................................. 1246.2.2. Resultats entrevistes finals del CEIP Tanit ............................................... 1346.2.3. Resultats Entrevistes mestres CEIP Tanit................................................. 1436.2.4. Resultats de les observacions d’aula fetes pels Mestres.............................. 1476.2.5 Valoracions del Concert per cicles .............................................................. 150

6.3.- RESULTATS GLOBALS DE L’EXPERIÈNCIA............................................ 1516.3.1. Resultats globals entrevistes inicials........................................................... 1516.3.2. Resultats globals entrevistes finals............................................................ 1666.3.3. Resultats globals de les observacions d’aula fetes pels Mestres................ 177

7. DISCUSSIÓ. CONCLUSIONS. VALORACIONS.................................. 1837.1. Conclusions de la investigació............................................................................ 183

7.1.1. Conclusions de les entrevistes als alumnes..................................................1837.1.2. Conclusions dels mestres participants..........................................................187

7.2. Acceptació o rebuig de la hipòtesi i resposta a les preguntes de la investigació.1897.3. Conclusions Generals...........................................................................................1927.4 Aportacions i futures investigacions.................................................................... 194

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRAFIQUES........................................................ 2059. ANNEXES............................................................................................................ 209 9.1.ENTREVISTES..................................................................................................210 9.1.1. Entrevistes inicials dels alumnes del CEIP Mercè Rodoreda.....................210 9.1.2. Entrevistes finals dels alumnes del CEIP Mercè Rodoreda........................231 9.1.3. Entrevistes inicials dels alumnes del CEIP Tanit....................................... 252 9.1.4. Entrevistes finals dels alumnes del CEIP Tanit..........................................274 9.2.- GUIONS PER ENTREVISTES I PRESENTACIONS I PAUTA D'OBSERVACIÓ...........322

9.2.1 . Guio entrevista inicial dels alumnes..........................................................3239.2.2. Guio entrevista final dels alumnes............................................................3249.2.3. Guió d’entrevista als mestres......................................................................3269.2.4. Guió Pauta d'Observació…………………………………………………..3279.2.5.Guio de les valoracions del concert pels cicles..........................................328

9.3.- DOCUMENTS.................................................................................................3299.3.1. Document per a les escoles de presentació de la recerca..........................3299.3.2. Text de presentació a CANTANIA .............................................................331



1. INTRODUCCIO

La música viene de dentro, la música es aquello que unifica”

(Se-Ma-Ts’ien.Filosofo chino)

Estic content i orgullós de ser mestre.

Vull compartir amb vosaltres el que he aprés.

A traves de la música es poden aconseguir altres objectius que els purament musicals. La

música es doncs una eina per educar.

Cal transversalitat amb altres matèries.

Cal contagiar la passió per la música.

L’educació son processos que vas passant per anar creixent i desenvolupant-se, no només

adquirint coneixements de continguts, sinó també socials i emocionals.

Els processos de reflexió també ens fan avançar. Es difícil veure i mesurar els processos

educatius, cal molt temps i la nostra influencia en els alumnes no es veu, però no per això

hem de seguir incidint, i ser “impactes educatius”.

Albert Baiot (director IES Josep Brugulat de Banyoles)

No sé si es gaire comú començar la introducció d’una llicència d’estudis amb les paraules

d’un altre mestre que ni conec ni em coneix, ni es amic meu, ni tan sols he llegit, però si

que vaig escriure les seves paraules pronunciades a l’ESMUC el Novembre del 2007 i ara

que vaig a presentar la meva recerca li prenc i us les dono, perquè les subscric plenament i

m’hi sento plenament identificat.

1.1 Antecedents del tema objecte d’estudi .

Els canvis socials arriben a l’escola: immigració amb diferents cultures i llengües, l’avanç

constant i veloç de les TIC, canvis en l’estructura familiar, la violència en general, de

gènere en particular, el racisme, i la preocupació per la manca de motivació i inadaptació

de cada cop mes alumnes.

L’escola ha de donar resposta, qüestionant-se el perquè del que es fa i el com:



Responent amb noves metodologies, amb tècniques variades i creatives, i creant situacions

d’aprenentatge i materials curriculars que afavoreixin la qualitat de l’ensenyament.

Si volem una major cohesió social, i una actitud responsable i participativa de les noies i

els nois envers la comunitat escolar i l'àmbit local cal, entre d'altres, la conscienciació per

la pertinença social i comunitària, el coneixement dels valors en què es fonamenta la

societat democràtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el

desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar,

el treball en equip, l'ús del diàleg en la resolució de conflictes, el plantejament crític dels

hàbits de consum dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en comú.

Aprendre a conviure és quelcom absolutament necessari per a poder desenvolupar-se com

a persona, que és la darrera finalitat de l’educació. Quan parlem d’Escola sense exclusions

(Escola Inclusiva) parlem també de valors i d’aprendre a conviure. A conviure s’hi aprèn

convivint. Es un aprenentatge que s’adquireix amb la pràctica quotidiana, mes enllà de tota

teoria. Els Valors també s’aprenen vivint-los. Aprendre a conviure implica tenir en compte

l'enriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial, el diàleg

intergeneracional i valorar les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la

seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la

humanitat.

Crec que bona part dels conflictes sorgeixen per desconeixement de quins són els

interessos i les necessitats dels altres. Només una actitud de respecte cap a la diferència,i la

creació d’espais de diàleg, permetran una bona entesa entre els diferents persones que

formen la comunitat educativa. Aquesta competència fa possible comprendre la realitat

social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat

plural.

Entre les habilitats que tenen relació amb aquesta competència destaquen:

Conèixer-se i valorar-se (autoconeixement i autoestima); saber comunicar-se en distints

contextos; expressar les pròpies idees i escoltar les alienes (assertivitat); ser capaç de

Posar-se en lloc d'altri (empatia); prendre decisions en els distints nivells de la vida

comunitària; valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents

col·lectius (respecte als altres i les seves diferencies), en particular, entre homes i dones;



practicar el diàleg i la negociació per arribar acords com a forma de resoldre els conflictes,

tant en l'àmbit individual com en el social (habilitats socials).

Entendre que no tota posició personal és ètica, si no està basada en el respecte a principis o

valors universals com els que conté la Declaració dels Drets Humans.

També formen part d'aquesta competència aquelles habilitats socials que permeten saber

que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivència, resoldre'ls amb

actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia emprant, tant els coneixements

sobre la societat com una escala de valors construïda per mitjà de la reflexió crítica i el

diàleg en el marc dels patrons culturals bàsics de cada regió, país o comunitat.

La interacció, és la que realment ens modela, perquè és la relació amb el altre la que ens

situa, la que ens fa descobrir el que sentim i ens ajuda a conèixer qui som. La interacció és

la base de la relació educativa. El que es realment important és la relació interpersonal,

però aquesta només serà educativa si els alumnes col·laboren en projectes comuns i

s’ajuden entre ells, perquè són conscients d’aquestes metes comunes. Tota educació ha de

ajudar a crear aquells hàbits que facin possible viure en societat. La majoria dels valors

estan molt directament relacionats amb la convivència: Desenvolupar el respecte als altres i

les seves diferències, aprendre a dialogar, aprendre a cooperar, aprendre a conviure i a ser

solidaris. Són l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquests valors els que ens portarà a una

vida mes pacifica, de mes satisfacció i benestar per a tots.

Com diu David Duran professor del Departament de Psicologia de l’Educació de la UAB i

coordinador del grup de treball de l’ ICE ” Aprenentatge entre iguals”:

“Una escola per a tots, una escola inclusiva, on tothom es senti valorat, on es creï el

sentiment de Comunitat, ha d’ésser una escola basada en la Cooperació en tots i entre tots

els seus estaments”(Duran 2003).

La meva experiència professional com a mestre té dues parts, la primera com a mestre

tutor durant vint cursos en dues escoles diferents i capdavanteres com han estat l’escola

Gregal al barri del Besòs, escola autogestionària i cooperativa, model d’autogestió entre

tota la comunitat educatives i el CEIP Rosselló Pòrcel de Sta. Coloma de Gramenet, escola

pionera en la immersió lingüística i en la metodologia de treball per Racons des d’Infantil

fins al final de la Primària, i la segona part mes recent els vuit cursos de mestre especialista

de música al CEIP Jaume Salvatella. Durant els vuit cursos com a mestre especialista de



música al CEIP Jaume Salvatella de Santa Coloma de Gramenet. he portat a terme

experiències que transcendeixen els de l’aula de música i formen part de l’escola: els

Concerts de Nadal i final de curs, la Coral de l’escola, la Tamborinada de Carnaval. (que és

un taller de percussió amb els alumnes de 6è); les cantates: de Cantània i de Sta. Coloma.

Els darrers cursos he format part del grup de treball d’especialistes de música de Sta.

Coloma. Preparació de la cantata “la ciutat i la lluna”. Durant el curs 2006-07 vaig portar a

terme una experiència anomenada “Aula de Música Multicultural” al CEIP Jaume

Salvatella que va comptar amb el suport de Isabel Gómez professora del Departament de

Psicologia de la UAB ,i de Mercè Vilar del Departament d’Expressió Musical de la UAB i

el vist i plau de la Inspectora de Sta. Coloma de Gramenet Sra. Lina Casanovas .

1.2 Presentació del tema

Les Experiències Musicals Col·lectives són un espai per aprendre a conviure i per millorar

la convivència i la cohesió social a l’escola.

L’estudi, pretén demostrar el efectes positius i de canvi que poden potenciar Les

Experiències Musicals Col·lectives, i la millora de la convivència escolar.

També mostrar l’eficàcia d’aquestes experiències en grups heterogenis i les millores en la

convivència i el rendiment escolar. Es vol aprofundir i investigar l’estat actual dels

coneixements sobre el tema, per poder reafirmar-nos en la pràctica quotidiana de l’escola.

També mostrar com en les activitats relacionades especialment amb la interpretació

musical, es desenvolupen capacitats i habilitats com la perseverança, la responsabilitat,

l’autocrítica i l’autoestima. Com la música contribueix també a la competència social i

ciutadana, i de com la participació en activitats musicals de distinta índole, especialment

les relacionades amb la interpretació i creació col·lectiva que requereixen d’un treball

cooperatiu, col·laboren en l’adquisició d’habilitats per relacionar-se amb els altres.

Amb el projecte presentat volia observar diferents realitats escolars, i reflexionar sobre

aquells elements bàsics que afavoreixen la convivència en l’àmbit educatiu: l’educació

socioemocional, les habilitats socials, l’aprenentatge dels valors. Per això calia aprofundir

en els conceptes teòrics per entendre millor la nostra pràctica. Avançar en la Cultura de la

Diversitat, entesa no com un dèficit, sinó com un valor a viure en una escola Inclusiva.

Per què l’educació musical?



L’educació musical és per a l’escola una eina socialitzadora i educativa molt potent.

Permet treballar amb la diversitat de tota mena d’alumnes, fomentar l’autoestima,

promoure valors com la responsabilitat individual dintre d’un projecte cooperatiu, i

desenvolupar les habilitats socials.

Per què la metodologia cooperativa i participativa?

Perquè fomenta la interacció i la comunicació entre alumnes diversos, permet valorar la

diversitat i millorar l’aprenentatge en grups heterogenis. Es complementa perfectament

amb els objectius de l’educació musical. Ens acosta a l’escola inclusiva.

El projecte recull les dades d’una experiència que paral·lelament s’ha dut a terme en dues

escoles d’Educació primària de Sta. Coloma de Gramenet, on la diversitat social i cultural

és una realitat. Amb les observacions d’aquestes experiències i reflexions de mestres i

alumnes, he volgut que els alumnes no fossin només els objectes d’estudi, sinó els

veritables protagonistes del projecte.

1.3. Objectius i resultats proposats

El punt de partida de tota recerca és el plantejament del problema

Mostrar i intentar demostrar com amb les Experiències Musicals Col·lectives es pot

aprendre a viure i conviure a l’escola, és el principal objectiu de la recerca.

El present projecte pretén fer un estudi de com amb experiències musicals col·lectives en

grups heterogenis, d’alumnes procedents de diferents cultures, s’afavoreix la Convivència i

la cohesió social a les nostres escoles. Així, dons, les inquietuds, preguntes o certeses que

donen forma a la recerca com a guies per a l’acció es poden concretar en:

1. Les EMC (Experiències Musicals Col·lectives) afavoreixen la interacció educativa,

es a dir les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa?

2. Les EMC fomenten l’aprenentatge de Valors? Quins?

3. Les EMC afavoreixen l’educació socioemocional (autoestima, empatia)?

4. Les EMC fan avançar en la Cultura de la diversitat?

5. Les EMC ens porten cap a una escola Inclusiva?

6. Les EMC milloren les Habilitats socials?



1.4. Fases del treball

L’estudi s’ha dut a terme en dos CEIP d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona

seguint el disseny proposat en el projecte inicial que contemplava la realització de quatre

fases per a la consecució de la recerca.

Primera fase: Setembre – desembre: formulació teòrica

En aquesta fase inicial del projecte s’han revisat aspectes teòrics mitjançant una

recerca bibliogràfica àmplia en relació a l’objecte d’estudi que han servit per clarificar

i aportar un cos teòric relacionat amb el tema que ens ocupa.

Segona fase: Gener –Abril: treball de camp

L’objectiu ha estat desenvolupar el treball de camp per tal de recollir la informació,

mitjançant tècniques apropiades, i organitzar-la. El mètode d’estudi ha estat qualitatiu,

basat en la investigació-acció i, per tant, en la comprensió i la interpretació dels fets des del

punt de vista dels propis implicats.

Tercera fase: Abril – Maig: Anàlisi i interpretació de la informació

S’ha fet tota l’anàlisi i la interpretació. El primer per tal de construir les categories o unitats

d’anàlisi que permeten visualitzar la informació de les narratives. I el segon per interpretar

les dades recollides i construir coneixement. L’anàlisi s’ha anat contrastant al llarg del

procés amb el marc teòric seleccionat

Quarta fase: Juny - setembre: Elaboració del document final

S’ha redactat la memòria, afegint unes reflexions adreçades al Professorat.



2. MARC TEORIC PSICOPEDAGÒGIC

A continuació es presentaran els elements teòrics psicopedagògics que han influït més en

l’elaboració de la recerca. Anant de les propostes del Nou currículum amb les seves

competències, passant pel sociocontructivisme, l’aprenentatge de valors, l’aprenentatge

cooperatiu, l’educació intercultural, l’educació socioemocional i l’anomenada escola

inclusiva, tots ells, elements teòrics que estan en primer ordre del dia en l’actualitat

educativa.

La recerca que es planteja s’inscriu en els postulats que proposa i defensa el NOU

CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA que ha sortit a la llum durant el present curs

escolar 2007-08– Decret 142/2007 DOGC núm. 4915

El desenvolupament de les competències bàsiques implica la capacitat d'utilitzar els

coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva. Per avançar en l'assoliment

de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i

d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents:

- Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

- Aprendre a pensar i comunicar.

- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

- Aprendre a conviure i habitar el món.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i

ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la

pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament

d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en

equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú,

afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

Aprendre a conviure implica tenir en compte l'enriquiment que proporcionen les relacions

socials i, en especial, el diàleg intergeneracional i valorar les aportacions, manifestacions i



produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai, com a part

del patrimoni cultural de la humanitat.

Si volem una major cohesió social, i una actitud responsable i participativa de les noies i

els nois envers la comunitat escolar i l'àmbit local cal, entre d'altres,la conscienciació per la

pertinença social i comunitària, el coneixement dels valors en què es fonamenta la societat

democràtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupament

d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip,

l'ús del diàleg en la resolució de conflictes, el plantejament crític dels hàbits de consum

dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en comú.

Competència social i ciutadana:

Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar,

conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural,

Entre les habilitats que tenen relació amb aquesta competència destaquen:

conèixer-se i valorar-se (autoconeixement i autoestima); saber comunicar-se en distints

contextos; expressar les pròpies idees i escoltar les alienes (assertivitat); ser capaç de

posar-se en lloc d'altri (empatia); prendre decisions en els distints nivells de la vida

comunitària; valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents

col·lectius (respecte als altres i les seves diferencies), en particular, entre homes i dones;

practicar el diàleg i la negociació per arribar acords com a forma de resoldre els conflictes,

tant en l'àmbit individual com en el social (habilitats socials).

Entendre que no tota posició personal és ètica, si no està basada en el respecte a principis o

valors universals com els que conté la Declaració dels Drets Humans.

També formen part d'aquesta competència aquelles habilitats socials que permeten saber

que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivència, resoldre'ls amb

actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia emprant, tant els coneixements

sobre la societat com una escala de valors construïda per mitjà de la reflexió crítica i el

diàleg en el marc dels patrons culturals bàsics de cada regió, país o comunitat.



2.1. SOCIOCONSTRUCTIVISME

Des de la perspectiva de l’aprenentatge el treball realitzat s’inscriu en el marc de referència

de les Teories socioculturals i constructivistes ja que conceben el fet d’aprendre com una

construcció personal mediada per la interacció amb altres actors de l’acte educatiu.

Ensenyar i aprendre esdevé un procés de comunicació social entre aquests actors, en el

qual es produeix una construcció conjunta que comporta la negociació de significats i el

traspàs progressiu del control i de la responsabilitat del procés d’aprenentatge del

professorat a l’alumnat.

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 ja en

trobem referències quan parla de les Competències transversals i dins aquestes de Les

competències comunicatives: “Atès que les persones van construint el seu pensament en

les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i saber

comunicar esdevé una competència clau per a l'aprenentatge.”

Piagetians de Psicologia social de l’Escola de Ginebra

Posen l’accent Sociocognitiu (les activitats grupals aporten coneixement, la interacció

entre iguals com una condició necessària per al desequilibri cognitiu.)

FIZ (1993)ens parla de la superioritat del treball col·lectiu sobre l’individual. Treballar

amb els altres constitueix una situació privilegiada per al desenvolupament cognitiu. El

progrés individual després de la interacció social. Els progressos obtinguts en el treball

col·lectius es mantenen en situacions individuals.

La font del progrés és l’existència del conflicte sociocognitiu, que neix de l’oposició de

respostes diferents i contradictòries i que activa emocionalment el subjectes, prenent

consciencia de diferents punts de vista que poden ser utilitzat per construir una nova

solució.

Leo Vigotsky (1998). Teoria sociocultural. Constructivisme social

Els nens aprenen a través de les experiències socials de les que participen i comencen a

construir les seves pròpies hipòtesis a partir del que se’ls proposa.



Zona de Desenvolupament Proper (ZDP). Espai entre allò que el subjecte es capaç de fer

sol i allò que pot fer amb ajuda dels altres. Parlem doncs del que s’anomena Aprenentatge

significatiu.

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 trobem

quan fa referència a les competències bàsiques que cal desenvolupar:

“Aquestes competències no es poden desenvolupar si no és omplint de significat, de

contingut significatiu per als infants, la seva exercitació en les activitats escolars i fent-los

útils en la resolució de les situacions que planteja el món físic i social.”

Les situacions d’Interacció social (activitat conjunta entre persones) comporta el

desenvolupament individual de les capacitats psicològiques humanes.

2.2. EDUCACIÓ EN VALORS

Kohlberg. Interacció entre iguals.

Respecte a l'educació en valors i actituds ens movem en uns pressupòsits teòrics sobre

educació que podem caracteritzar com una concepció constructivista i interaccionista de

l'ensenyança i de l'aprenentatge.

El treball es fonamenta en la teoria del desenvolupament cognitiu de KOHLBERG (1969)

que subratlla el paper actiu del propi nen en la construcció dels seus valors i que considera

bàsica la interacció entre iguals per desenvolupar la empatia i la participació en un

col·lectiu.

En contraste con el enfoque tradicional en los que el profesor es la fuente de toda autoridad en laclase, y la educación es vista como un proceso didáctico de instrucción y inculcación moral, cuyaintención es llevar al niño a respetar la autoridad y acatar la disciplina, las teorías del desarrollocognitivo subrayan el papel activo del niño en la construcción de la moralidad. Se considera que lainteracción entre iguales es una oportunidad para desarrollar la comprensión del punto de vista delotro y para participar en la toma de decisiones grupales.

(Kohlberg,1969).y (Piaget,1974)


quan fa referència a les competències bàsiques que cal desenvolupar i en concret a la

competència d'autonomia i iniciativa personal que:

Aquesta competència, en l'àmbit de les competències bàsiques, es refereix,d'una banda, a

l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals

interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i



l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de

calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de

satisfacció immediata, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos.

En la mesura que l'autonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres persones,

aquesta competència obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i

treballar en equip: posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees d'altri, dialogar i

negociar, l'assertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les pròpies

decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible.

Una altra dimensió important d'aquesta competència, molt relacionada amb aquesta vessant

més social, està constituïda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge

de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'empatia, l'esperit de superació, les

habilitats per al diàleg i la cooperació, l'organització de temps i tasques, la capacitat

d'afirmar i defensar drets o l'assumpció de riscos.

2.3.APRENENTATGE COOPERATIU. APRENENTATGE

ENTRE IGUALS

L'aprenentatge cooperatiu i les distintes tècniques que a partir d'ell es poden operativitzar,

ha centrat un altre dels punts fonamentals de reflexió donada la importància que la

interacció social té com a potencial d'aprenentatge en aquesta concepció educativa.

Son diversos els autors que ens parlen de la importància que pot tenir l’aprenentatge

Cooperatiu per a l’atenció a la diversitat. De com la diversitat lluny de ser un element

advers i negatiu per a l’educació, pot esdevenir un factor positiu que juga a favor de la

tasca docent. Es una metodologia que treu profit de l’heterogeneïtat. També ens mostren

com la interacció entre alumnes que es dona en l’aprenentatge cooperatiu ajuda al

desenvolupament personal, al desenvolupament cognitiu, als aprenentatges en general i al

significatiu en particular. I no oblidem el desenvolupament emocional, com la millora de

l’autoestima, i el desenvolupament social que ajuda a desenvolupar valors com la

col·laboració, el respecte als altres, el diàleg, la tolerància i la solidaritat. També afavoreix

el procés de socialització, i la millora de les habilitats i competències socials.

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 quan

parla de la Competència artística i cultural diu que aquesta requereix posar en

funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis



artístics i, en la mesura que les activitats culturals i artístiques suposen en moltes ocasions

un treball col·lectiu, disposar d'habilitats de cooperació, i tenir consciència de la

importància de donar suporti apreciar les iniciatives i contribucions d'altri en la consecució

del resultat final.

Podem afirmar que en el que s’anomena APRENENTATGE ENTRE IGUALS no hi ha un

marc teòric unitari. Però no obstant els seus defensors coincideixen en el fons dels seus

arguments. Entre alguns autors de casa nostra destaquem la aportació de MONEREO I

DURAN (2001)

L’aprenentatge cooperatiu és un potent recurs d’atenció a la diversitat. Es una metodologia que treuprofit de l’heterogeneïtat. La diversitat de tota mena és vista com quelcom positiu que juga a favor dela tasca docent. Potencia les habilitats psicosocials i d’interacció (respecte als altres, acceptació depunts de vista, comunicació, negociació, autoestima,...)fonamentats en valors com la col·laboració,l’ajuda mútues i la solidaritat.(Slavin,1980) La potenciació de les interaccions entre els alumnes, quefacilita el treball cooperatiu, és un motor per a l’aprenentatge significatiu.

Monereo i Duran (2001)

DURAN (2003) parla de la importància de les interaccions entre alumnes i de l’aula com a

comunitat d’aprenentatge.

Les interaccions educatives entre alumnes, l’aprenentatge entre iguals, és un recurs útil per a la tascadocent del professorat. Els mètodes d’aprenentatge cooperatiu, permeten concebre l’aula com unacomunitat d’aprenentatge on les ajudes pedagògiques es proporcionen entre tots els seus membres,sota la dinamització i supervisió del professorat. Darreres Investigacions mostren que la interaccióentre iguals pot incidir en el procés de socialització, adquisició de competències socials ,controld’agressivitat, mes tolerància, i millora acadèmica.

Coll, 2001 en Duran, (2003)

També fa esment en que aquestes relacions entre iguals poden ajudar a adquirir habilitats i

actituds socials en contextos de diversitat.

L’establiment de relacions cooperatives entre iguals en contextos escolars es mostra summamentrellevant en tant, no solament que mecanisme de desenvolupament i aprenentatge, sinó, com aestratègia instruccional que permet celebrar la diversitat i adquirir habilitats i actituds socials bàsiquesper al funcionament democràtic i funcionals per a la societat del coneixement.

Duran (2003)

Uns dels autors mes reconeguts internacionalment son JOHNSON I JOHNSON (1992) que

estipulen cinc condicions perquè funcioni l’aprenentatge Cooperatiu.

1. Interdependència positiva(positive interdepence). L’èxit de cada membre està unit

al de la resta de l’equip i viceversa.

2. Interaccions cara a cara (face to face promotive interaction). Maximització de les

oportunitats d’interacció que permetin dinàmiques interpersonals d’ajut, assistència,

suport, encoratjament i reforç entre els membres de l’equip (de 2 a 4 membres)



3. Responsabilitat individual (individual accountability). Tracta d’evitar el principal

inconvenient del treball en grup, la difusió de responsabilitats.

4. Habilitats socials (social interpersonal skills). Les habilitats necessàries per la

cooperació(comunicació apropiada, resolució constructiva de conflictes, acceptació dels

punts de vista dels altres..) han de ser ensenyades deliberadament per poder-les practicar.

5. Autoreflexió de grup (grup processing). Els membres de l’equip destinen un temps

per reflexionar conjuntament sobre el procés de treball

Quan es fan activitats, experiències i projectes col·lectius considerem important reconèixer

que s’ha aconseguit alguna fita col·lectiva i mostrar-ho públicament davant el grup, això fa

que el grup es cohesioni socialment, que el motivi per continuar aprenent.

JOHNSON I JOHNSON(1992) també parlen de la seva importància...

[...] Las celebraciones, tanto del grupo como de toda la clase, son importantes para alentar a losalumnos a perseverar en su empeño por aprender. Los sentimientos de haber logrado algo, de serapreciado y respetado, fomentan la dedicación al estudio, al entusiasmo por trabajar en gruposcooperativos. El hecho de ser reconocido por haberse esforzado en aprender y por contribuir alaprendizaje de sus compañeros es un incentivo mucho mayor que las buenas notas o los premiostangibles. El empeño firme, perseverante y duradero en aprender viene más del corazón que delcerebro.

Johnson i Johnson(1992)

La interacció entre alumnes i les relacions interpersonals s’han d’ensenyar i aprendre. Cal

triar quines classes de relacions volem afavorir : Aprendre a conèixer-se millor, saber-se

comunicar i resoldre conflictes dialogant, acceptar-se i ajudar-se. Aquestes habilitats

socials no es poden explicar, cal treballar-les des de la vivència i la pràctica educativa.

Aquests autors ens mostren quins tipus de relacions interpersonals cal fomentar per

treballar junts de forma cooperativa i com ensenyar-les.

[...] No nacemos sabiendo como interactuar correctamente con los demás. La capacidad de establecerbuenas relaciones interpersonales y grupales no aparece como por arte de magia cuando lanecesitamos. El docente debe enseñar las prácticas o destrezas sociales requeridas para colaborar unoscon otros

¿Para trabajar juntos en forma cooperativa que practicas interpersonales y grupalesva a enseñarles y como se las va a enseñar?.

- Conocerse y confiar unos con otros

- Comunicarse con precisión y claridad

- Aceptarse y apoyarse unos a otros

- Resolver los conflictos en forma constructiva.

Johnson i Johnson(1992)



JOHNSON I JOHNSON (1992) confirmen la importància de la reflexió final de tot el

grup. Fer reflexionar als alumnes sobre la necessitat d’aprendre junts. El debat i la reflexió

final de tot el grup són necessaris. Cal que el grup visqui les experiències, però també es

molt important per interioritzar-les i destriar el mes positiu, que desprès el mestre faci

reflexionar els protagonistes.

Hem dit que la interacció entre alumnes que es dona en l’aprenentatge cooperatiu ajuda al

desenvolupament personal,social i de valors

GARAIGORDOBIL (2005) que ha estat premiada amb el Premio Nacional de Educación

pels seus estudis sobre la conducta prosocial, analitza els efectes de la cooperació en el

desenvolupament personal i social....

El poder de la cooperación para estimular el desarrollo social y moral fue reconocido desde Dewey aprincipios de siglo, y más recientemente las teorías de la psicología social han estudiado los efectos dela cooperación en las relaciones interpersonales habiendo liderado el uso de estrategias de juego yaprendizaje cooperativo.

Garaigordobil,(2005)

Aquesta autora coincideix plenament amb JOHNSON I JOHNSON (1992) quan fa

referència als objectius que han de tenir tots els participants en un projecte comú, aquests

objectius passen de ser individuals a col·lectius i alhora a l’inrevés de col·lectius a

individuals, perquè només si el grup te èxit com a tal, els individus en tindran com a ells

mateixos. I aquest es un dels punts forts de l’Aprenentatge Cooperatiu, i que fa que hi hagi

mes cohesió grupal i social.

GARAIGORDOBIL,(2005) també ha estudiat el que altres autors confirmen sobre les

avantatges de l’Aprenentatge Cooperatiu:

La reducció de conflictes i la millora del clima d’aula i les relacions interpersonals,

l’empatia que es dona en les experiències, la millora de l’autoestima, la tolerància i millor

acceptació cap a la diversitat, i un increment de les habilitats socials.

Sherif(1961) analizo el papel de la interacción cooperativa en la reducción de conflictos intergrupos.

Debido a actividades cooperativas hubo experiencias emocionales empáticas.(Lanzetta y Englis,1989).

Otros estudios recientes (Fernandez,1998) confirman una mejora de la autoestima en niñosprovenientes de familias multiproblematicas.

Mayor aceptación y tolerancia hacia los “diferentes”.(Diaz- Aguado y Andrés,1999)

Incremento de la interacción interracial y de diferentes culturas.

Incremento de la interacción entre niños con retraso académico, e intelectual.

Mejora del clima del aula y de las relaciones interpersonales.



Aumento de la cohesión grupal.

Mayor habilidad para resolver conflictos.

Mayor incremento de las habilidades sociales.(Dyson, 2001)


Afirma també que la interacció entre alumnes que es dona en l’aprenentatge cooperatiu

ajuda al desenvolupament personal: tant en el desenvolupament cognitiu: en nens de

diferents característiques, millorant l’actitud cap l’aprenentatge, estimulant la motivació,

augmentant la memòria, millorant la capacitat per assumir la responsabilitat del seu propi

aprenentatge... com el desenvolupament emocional: millorant l’autoestima i estimulant

l’empatia.

2.4. EDUCACIÓ INTERCULTURAL

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 quan

parla de la Competència comunicativa lingüística i audiovisual trobem:

Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de la comunicació suposa poder comunicar-se

en diverses llengües amb distint nivell de domini i formalització -especialment en

l'escriptura-, amb la qual cosa, s'afavoreix l'accés a noves i més variades fonts

d'informació, comunicació i aprenentatge. El coneixement d'altres llengües i cultures dóna,

a més, una major obertura cap a l'altre que és clau per al desenvolupament d'una societat

solidària i que s'enriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

La competència comunicativa també és imprescindible per adoptar decisions i cohesionar

els grups humans; acceptar i realitzar crítiques constructives; posar-se en el lloc d'altri de

manera empàtica; respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític;

desenvolupar l'autoestima i la confiança en un mateix o mateixa; treballar en grup de

manera cooperativa. Comunicar-se i conversar són accions que suposen habilitats per a

establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb l'entorn, i apropar-se

a noves cultures, que adquireixen consideració i respecte en la mesura en què es coneixen.

Per això, la competència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de

conviure i de resoldre conflictes.

2.5. EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL

Gardner: Teoria de les intel·ligències múltiples.



En l’apartat socioemocional tenim en compte l’existència de diferents intel·ligències

GARDNER,(1994) amb la seva teoria de les intel·ligències múltiples, entre les quals hi ha

la intel·ligència musical, la intrapersonal que és la que permet de comprendre’s i treballar

amb un mateix, la interpersonal que permet comprendre i treballar amb els altres, i la

cineticocorporal que treballa tota la part psicomotriu.

GARDNER,(1994) parla de la importància que té per un bon desenvolupament de la

persona sentir-se útil per la comunitat,saber trobar el nostre lloc en la comunitat escolar:

” la principal contribució que el sistema educatiu pot fer per al desenvolupament dels

alumnes és fer possible que cadascú trobi una parcel·la on les seves facultats personals

puguin aprofitar-se plenament, on se sentin satisfets i preparats.” Gardner(1994)

ARMSTRONG (2006) deixeble de GARDNER, i de la seva teoria de les intel·ligències

múltiples, ha posat en pràctica a l’escola aquesta teoria. Ens parla de l’ajuda que pot

suposar aquesta teoria per millorar la tasca dels docents, que alhora hauran de reflexionar

sobre els mètodes, materials i tècniques que utilitzen.

La teoria de las IM proporciona a todos los profesores unmodo de reflexionar sobre sus mejores métodos docentes y entender por que motivo estos metodosfuncionan(o por que funcionan bien para algunos estudiantres, pero no para otros). Y tambien ayuda alos profesores a aumentar su repertorio docente e incluir una gama más amplia de métodos, materialesy técnicas para llegar a un grupo más numeroso y diverso de alumnos.

Armstrong (2006)

El mateix autor fa un llistat d’estratègies, tècniques i materials per ensenyar a través de lesIM.

Pel que fa a la Intel·ligència intrapersonal:

Relacions personals. Períodes d’un minut de reflexió. Activitats d’autoestima. Sessions per a establir objectius. Sentiment a l’aula.......

Pel que fa a la Intel·ligència interpersonal:

Grups de cooperació. Interacció interpersonal. Ensenyar als companys. Tutoria entre iguals. Mediació en conflictes. Compartir amb els companys/es. Implicacions a la comunitat.



Pel que fa a la Intel·ligència musical

Conceptes musicals.Posar música gravada.Cantar, tararejar o xiular.Cantar en grup.Crítica musical.Tocar instruments de percussió.Música de fons.Crear noves melodies per conceptes.

Escoltar les imatges musicals internes. Música segons l’estat d’ànim. “Supermemòria” musical.

Pel que fa a la Intel·ligència cineticocorporal:

Activitats manuals de tot tipus.Exercicis de consciència física.Mapes corporals.Objectes per a manipular.Conceptes cinètics.Activitats d’educació física.Exercici de relaxació física.Respostes corporals.Al teatre a la classe. Moviment creatiu.Pensament manual.Mim.Jocs de competició i de cooperació.Utilització d’imatges cinètiques.Materials i experiències tàctils

Totes aquestes estratègies i tècniques tenen lloc en les Experiències musicals col·lectives.

La teoria de les IM deixa clar que hi ha múltiples maneres d’aprendre.

Goleman: Intel·ligència social i emocional

GOLEMAN partint de la teoria de GADNER(1993) desenvolupa el concepte

d’intel·ligència emocional, que atorga a les emocions un paper central en el conjunt

d’aptituds necessàries per viure. Fa referència a la música com a eina d’expressió de

sentiments i emocions que pot ajudar a la comunicació humana: " La musica esdevé un

vehicle d’expressió i recepció d’emocions. Afavoreix la relació entre les dues

intel·ligències, la emocional i la racional, i només en la conjunció de totes dues es possible

la seva pràctica i exercici en el si de la comunicació humana.” Goleman,(2000)



Carpena: Educació Socioemocional a primària

CARPENA(2001) ens parla de la importància de les emocions i els sentiments per

conviure,per integrar valors, i per desenvolupar les habilitats socials

En els centres cerebrals primitius de l’emoció s’hi troben les habilitats necessàries per governar-nos anosaltres mateixos així com per desenvolupar les aptituds socials. Els sentiments, les emocions sónnecessaris per sobreviure i per conviure amb altres persones. Integrem valors quan els vivimemocionalment.

Carpena (2001)

Per aquestsa autora l’autoconeixement i l’autoestima són objecte d’interès prioritari:

Per tenir persones amb mes empatia, que sàpiguen acceptar millor als altres i les seves

diferències cal que tinguem persones que en primer lloc s’acceptin millor a elles mateixes,

que tinguin una imatge positiva del seu propi ser.

[...] el que sentim sobre nosaltres mateixos influeix en els nostres pensaments i les nostres conductes.Les persones que millor s’accepten a elles mateixes és mes probable que acceptin millor els altres(Dela Fuente,1999).Tenir una imatge positiva sembla que és una de les variables que més escorrelacionen amb l’empatia i la conducta prosocial.

L’ autoestima no es té o es deixa de tenir per que si, cal un aprenentatge al llarg de la vida, cal anar-ladesenvolupant, i per això s’han de fomentar unes condicions que són les mateixes que ja han anatsortint en anteriors teories i autors:

Conèixer-se a un mateix.

Participar i sentir-se reconegut en un grup.

Acceptar-se i respectar-se a un mateix.

[...] l’autoestima es va construint i desenvolupant al llarg de la nostra vida. intervenen les condicionssegüents:

-El sentiment de participació i de pertinença a un grup.

-l’acceptació de la pròpia identitat. Respecte per un mateix. Autonomia personal.

-Sentir-se competent, útil, vàlid, eficaç. Percepció interna del nostre rol.

Tot això significa Conèixer-se bé a un mateix. Tenir confiança en un mateix i en els altres.

Carpena (2001)

Com diu HOFFMAN (1981) l’empatia o capacitat de posar-se al lloc de l’altre, és una

important mediadora de les relacions interpersonals, motivadora de la conducta prosocial.

CARPENA (2001) diu que l’augment de l’assertivitat en la comunicació afavoreix el

desenvolupament de les habilitats socials, crea vincles, afavoreix la participació dels

alumnes en els seus propis processos i repercuteix en el manteniment de bons nivells

d’autoestima.



En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 quan es

parla de Les competències personals trobem:

La competència personal està vinculada al desenvolupament i a l'afirmació de la identitat

personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, però també en actituds

d'obertura, flexibilitat i de compromís vers les altres persones.

Implica, així mateix, el desenvolupament de les competències emocionals, adreçades a un

mateix (com per exemple, el coneixement de les pròpies emocions i les d'altri, la regulació

emocional i l'autoestima) i adreçades a les altres persones (l'empatia, l'assertivitat,

l'escolta, el diàleg,l'animació de grups,la presa de decisions i la resolució de conflictes,

entre d'altres).

Garaigordobil: Conducta prosocial

GARAIGORDOBIL,(2005) ens diu que cal crear situacions d’aprenentatge que fomentin

l’educació dels valors, i el desenvolupament d’ habilitats socials que ajudin als alumnes a

conviure, ajudar-se i saber resoldre conflictes.

El desenvolupament de la conducta prosocial depèn de molts factors interrelacionats com

l’escola, la família,el context sociocultural, el desenvolupament socioemocional...però per

l’autora aquestes conductes prosocials es poden potenciar i ajudar a desenvolupar amb

programes educatius adequats: “Se pueden distinguir dos tipos de conductas sociales

positivas, la conducta de ayuda que se realiza para beneficiar a otro, y la conducta de

cooperación como un intercambio social que ocurre cuando dos o mas personas

coordinan sus acciones para obtener un beneficio común., dan y reciben ayuda para

contribuir a fines comunes.”

Según Eisenberg y Mussen(1989), el desarrollo de la conducta prosocial es un asunto

complejo que depende de multitud de factores interrelacionados, como son la cultura, el

contexto familiar, el ámbito escolar, factores cognitivos, afectivos, de sociabilidad, etc…no

obstante los estudios que evalúan los efectos de programas de entrenamiento de la

conducta prosocial (Coll,1984, Garaigordobil,2001) confirman la eficacia de las

intervenciones dirigidas a potenciar este tipo de conductas.


2.6. ESCOLA INCLUSIVA. COMUNITATS D’APRENENTATGE.



Entre les teories que poden haver influenciat aquest treball, caldria anomenar la que fa una

defensa ideològica alhora que pedagògica de la no exclusió, segregació i marginació d’una

part de l’alumnat que no segueix o pot arribar a distorsionar al conjunt de la comunitat

educativa. Que defensen aquells teòrics que estan a favor de l’ escola inclusiva?

En que ens pot ajudar a nosaltres en la nostra tasca docent?

PUJOLÀS(2003) defensa la inclusió de tot l’alumnat per a aprendre a ser i a conviure

[...] En aquest cas es tracta de donar a conèixer i fer créixer en les alumnes una “forma de vida”basada en els valors de la convivència, l’acceptació i el respecte a les diferencies i la cooperació. I peraprendre a viure i conviure, malgrat les diferències, els nois i noies han d’aprendre junts, en un mateixcentre i en una mateixa aula, tal com postula una educació inclusiva.

La inclusió té alguna cosa a veure amb la qualitat de l’educació, i amb el dret a la igualtatd’oportunitats.I tan una cosa i l’altra tenen a veure i molt amb l’atenció a la diversitat.

Per aprendre a ser i a conviure cal viure-ho en una escola inclusiva, és a dir per a tothom. Compodríem ensenyar a ser solidaris i a conviure en una escola de la qual se n’han exclòs uns quants? o arespectar les diferencies en una escola que no admet els diferents?

Pujolàs(2003)

STAINBACK,(2001) en els seus postulats de l’escola inclusiva afirma que l’escola ha de

celebrar la diversitat. A l’escola s’ha de poder gaudir tot aprenent: a l’escola tothom s’hi ha

de trobar bé i segur. No a la Cultura de l’esforç com a sinònim de sofriment.

Cal potenciar escoles amb sentit de comunitat d’aprenentatge amb un fort sentit de

identitat i de pertinença a un lloc, a una comunitat compromesa amb els valors de la

justícia, de la solidaritat i del respecte als altres. Tots els membres son dignes de

consideració i estima, perquè tots son valuosos. Cada membre té la responsabilitat de

ajudar i compartir.

L’escola ha d’estar basada en una política d’igualtat. L’escola ha de comptar amb

professors que facilitin l’aprenentatge. Ha de canviar el rol tradicional del mestre. L’escola

ha de preparar per a la cooperació i no per a la competició.

Segons STAINBACK,(2001): “Les utopies i els somnis són necessaris per tirar endavant.

Així ha anat canviant el món. L’educació que donem als estudiants demà no pot ser millor

que la que somiem avui.”

I les condicions que fan possible una escola per a tothom són les següents:

Resituar l’escola al seu lloc, com una comunitat d’aprenentatge al servei d’una comunitat.

Enfortir la xarxa social equival a construir el centre com a comunitat. Per transformar els

centres escolars despersonalitzats en una comunitat cal afavorir la interdependència



positiva entre totes les persones relacionades amb el centre. Tothom ha de poder palpar que

el seu treball beneficia la resta de la comunitat i que el treball dels altres el beneficia a ell;

tothom s’ha de sentir membre actiu de la comunitat i treballar en equip per assolir l’èxit de

tots.

L’escola dins una comunitat. L’escola podrà ser inclusiva, oberta a tothom, si no compta

nomes amb els mestres i la col·laboració esporàdica d’alguns pares, sinó que de forma

institucionalitzada i organitzada disposa de la col·laboració, de les famílies, altres serveis

educatius de la comunitat(centre obert, ludoteca, biblioteca...), serveis socials,

mèdics,voluntaris...

Plantejar una base curricular realment comuna. En la qual puguin treballar el mateix, a

diferents nivells, i junts, alumnes diferents.

Cal comunicar amb claredat allò que volem que els alumnes aprenguin. Cal doncs que els

objectius del que volem aconseguir estiguin clars i ben definits.

Cal que els alumnes sàpiguen anticipar-se a l’acció, preveure que passarà, planificar les

accions. Aquesta capacitat cal ensenyar-la. La participació dels alumnes en les activitats de

coavaluació, autoavaluació, són instruments eficaços perquè els alumnes facin seus els

aprenentatges que els hi proposem i es sentin inclosos en la vida escolar.

Pel que veiem els postulats de l’escola inclusiva s’enllacen perfectament amb els de

l’Aprenentatge cooperatiu.

Així coincideixen en que cal organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre

junts alumnes diferents; en que l’alumne assolirà el seu objectiu si, i només si, els altres

també aconsegueixen el seu, que és comú a tots (interdependència positiva); en que els

membres d’un mateix grup s’han d’ajudar per superar-se a si mateixos, per aconseguir allò

que s’han proposat(interaccions cara a cara); i en que cadascú ha de contribuir amb la

seva aportació a l’èxit final del grup (responsabilitat individual).

Segons Piaget (1969)la cooperació entre els nens es tan important com la intervenció dels

adults.

En les situacions d’aprenentatge cooperatiu els estudiants, d’una banda experimenten

sentiments de pertinença, d’acceptació i de suport i s’hi poden ensenyar, i practicar, les

habilitats i els rols socials que es necessiten per mantenir unes relacions interpersonals



positives;i, d’altre banda es fan mes sensibles a les conductes que els altres esperen d’ells i

aprenen les habilitats necessàries per respondre a aquestes expectatives. A més, en fer-se

mútuament responsables de la conducta social apropiada, es fan seus una sèrie de valors

molt importants per un sa desenvolupament social, amb un balanç general de confiança

mes que de desconfiança en les altres persones i amb la capacitat de veure les situacions i

els problemes des de més d’una perspectiva.



3. REFERENTS TEORICS DE LA PEDAGOGIAMUSICALA continuació es presenten alguns estudis que evidencien els beneficis de la música en

general, i en concret de les experiències musicals col·lectives en el desenvolupament de les

persones.

La informació extreta d’aquests estudis ens permet afirmar que la música, és una activitat

vital i indispensable per desenvolupament de les persones.

3.1. CONTRIBUCIONS DE L’EDUCACIÓ MUSICAL ALDESENVOLUPAMENT HUMÀ La educación musical és en su naturaleza, esencialmemte humana, y sirve para despertar ydesarrollar las facultades humanas

(Edgar Willens,1981)

Dels darrers estudis d’autors com SWANWICK(1991) HARGREAVES(1998);

WELCH(1998), es pot concloure que la música pot ser adquirida per totes les persones,

(quants creuen encara que només uns quants estan dotats per aprendre’n) simplement per

mitjà d’un contacte natural amb la música, la qual cosa demostra que les habilitats

musicals no són exclusives de persones amb algun tipus de talent especial o que han rebut

una instrucció especifica. Es per això que cal considerar l’educació musical com un

component essencial en l’ensenyament general, per tal que es desenvolupin les capacitats i

les aptituds personals.

3.1.1. Desenvolupament cognitiu

Des del punt de vista intel·lectual,com activitat de desenvolupament cognitiu: com a

estímul per a l’atenció, la memòria, la creativitat, la comunicació i el desenvolupament del

llenguatge.


que “l’estudi de la música contribueix a estructurar el pensament, a conèixer, explicar i

comprendre el món, i possibilita la reflexió crítica i el raonament fonamentat”.

La música com a llenguatge, una eina d’expressió i comunicació.



La música té èxit en els alumnes quan els propicia vivències, els facilita l’expressió i la

comunicació, i els serveix per anar coneixent l’entorn. ¨La seva motivació és mes gran si

experimenten la sensació d’estar actius, si es senten creatius i participatius. Cal que la

música els serveixi per coneixes a ells mateixos, i a l’altre, i per compartir experiències

amb les persones del seu voltant.

Segons MALAGARRIGA(2002):”La música és un llenguatge present en totes les

comunitats humanes, de les mes primitives a les mes cultes, de les mes joves a les mes

grans, que desenvolupa una funció d’expressió i comunicació en la qual hi ha la petjada

personal o del grup que la crea i la interpreta i, alhora, la de la cultura del grup al qual

pertany.”

GÓMEZ(1990) ens parla de com el llenguatge, i entre ells el musical, ens ajuden a

comunicar-nos i expressar-nos i per tant de la importància educativa del seu aprenentatge.

[...] Un llenguatge implica la totalitat de l’individu que es comunica per expressar emocions,sentiments, estats d’ànim, conflictes, etc. que vivència relacions afectives amb els demes i amb elmedi i que transmet i elabora idees, coneixements i respostes crítiques i individualitzades. Elsindividus es serveixen de diferents llenguatges (plàstic, musical,verbal, corporal, matemàtic) per aaquests objectius, amb finalitats artístiques i científiques; d’aquí la importància educativa del seuaprenentatge. Aquest posa en joc diverses funcions: motòrica, perceptiva o cognitiva(processosmentals d’anàlisi i síntesi, pensament deductiu, memòria....) Gómez (1990)

VILAR (2001) en la seva Tesi doctoral també ens parla de la música com un llenguatge

equiparable a la d’altres sistemes de llenguatge emprats per l’home: ”La música es

considerada un llenguatge i esdevé un instrument d’expressió individual i de comunicació

entre els components d’una societat en el qual conflueixen tres valors fundamentals:

percepció, expressió i comunicació,que li confereixen una dimensió equiparables a la

d’altres sistemes de llenguatge emprats per l’home.”

Alguns autors com PIERRET(1984), ens parlen de l’importància que tenen les

experiències musicals col·lectives per l’expressió, la comunicació, la participació i la

socialització.

[...] La importancia de los intercambios musicales e interculturales. La música por sí sola, significaidentidad, testimonio, es símbolo y mensaje, es una forma de comunicación y comunión entre lagente, más allá de las barreras de los credos, razas e ideologías. La música es libertad espiritual.Podemos no ser capaces de comprender una manifestación cultural o musical, pero nada nos impidesentir su impacto sobre nosotros mismos y gozarla plenamente.

Florencia Pierret,(1984)

La música com a llenguatge verbal corporal i musical



El ritme és una conseqüència d’un us particular del llenguatge verbal, amb el qual es troba

íntimament relacionat. Poesia i cançons on el ritme apareix com un element bàsic en el

qual paraula i ritme musical es troben íntimament relacionats.

Cal destacar la importància que té pel desenvolupament del llenguatge verbal i musical el

tractament de la cançó i de la Veu. La unanimitat sobre el valor educatiu de la cançó es

total entre els pedagogs musicals, des dels considerats clàssics fins els mes actuals.

Segons MANEVEAU(1977) el cant és el gest musical més immediat, el que no exigeix cap

instrument, l’únic que esta a l’abast de tothom, en una prolongació del llenguatge. Es, però,

mes complex del que sembla, perquè posa en joc l’escolta d’un objecte sonor exterior(el

model a reproduir), la posada en funcionament de les cordes vocals, l’audició interior i

exterior del so produït, i la seva comparació amb el model per mitjà de la memòria….és en

aquest gest musical on l’home s’implica al màxim. El seu cos subministra tot el necessari

per a l’existència del so: aire, llengüetes, caixa de ressonància. Tot el seu esser hi esta

implicat.

Afirmem l’ importància de la cançó i el cant a les aules multiculturals. Olga

GONZÁLEZ(1999) ens diu a l’article Música més enllà de l’aula... que “el text de les

cançons ajuda a desenvolupar la parla i a conèixer altres llengües.”

El cant ajuda a parlar i utilitzar l’aparell fonador, la respiració, l’articulació, la

pronunciació, el ritme... Fer sons amb la veu: onomatopeies de coses, animals, instruments,

sons de la natura, del carrer. Fer expressions emocionals com plorar, cridar, roncar, besar.

El treball amb la veu és una font de satisfacció. Es una de les manifestacions més genuïnes

de les persones. Amb la veu expressem qui som, el nostre interior, l’esser. Els intervals

segons siguin de 2ª, 3ª,4ª, etc... o majors o menors ens produeixen sensacions diferents. Els

modes menors introversió, els modes majors extraversió. Les melodies ascendents són

mes exteriors, les descendents més interiors.

El llenguatge corporal també ajuda al desenvolupament. La dansa, el moviment, els gestos

són formes d’expressió i comunicació no verbal que poden servir molt per comunicar-se

entre nens que no parlen el mateix idioma.

Per DALCROZE (1919) existeix també una relació evident entre la música i el moviment,

pel fet que ambdós es basen en relacions espacials i temporals; en tant que factor musical

relacionat estretament amb el decurs del temps, el ritme té una clara interrelació amb el



moviment, amb el qual comparteix aquest paràmetre. Això ens porta a la Rítmica i a la

Dansa.

3.1.2. Desenvolupament Social

La música com a activitat de gran valor pel desenvolupament i l’adaptació social del nen.

la música estimula la comunicació i la cooperació entre iguals, la relació amb els altres. la

interacció. l’adaptació socioemocional. millora i potencia les habilitats socials. THAYER

GASTÓN deia:”La música propicia l’establiment i/o el restabliment de les Relacions

interpersonals, necessitat bàsica entre els alumnes.”

La cooperació i el treball per projectes : el fet de compartir una experiència en un espai i un

temps determinats, i molt especialment quan es tracta d’una vivència lúdica, facilita la

percepció del grup i genera cohesió, molt necessària per el treball en equip i la

convivència. Son el que anomenem Experiències Musicals Col·lectives.

En les activitats grupals, tothom es pot sentir útil i necessari, participa en la dinàmica del

grup i es pot sentir valorat. Aquest procés ajuda a augmentar l’autoestima.

La dinàmica del grup pot potenciar la vivència de persones que participen d’una activitat,

facilita l’aprenentatge, i la percepció de formar-ne part ens pot donar més seguretat i servir

per als nostres processos de creació identitària.

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 entre els

objectius de l’àrea d’educació artística de l’educació primària trobem que cal el

desenvolupament de les capacitats següents:

“Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant

conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de

comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i

compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.”

El llenguatge musical és l’únic que permet la vivència de la simultaneïtat: en un mateix

moment podem fer coses diferents( ritmes, melodies, instruments diferents,) al servei d’un

mateix objectiu. La música com a llenguatge universal serveix per comunicar-se. Es crea

una energia entre la gent. Es dona una comunicació profunda. Ens saltem les traves

culturals. Podem expressar coses no conscients. Ressaltem la importància de les emocions i



sensacions. Aquestes poden ser individuals, però també col·lectives (aquestes tenen molta

força), són les vivències en grup.

L’educació musical donades les característiques pròpies de la música, posseeix una qualitat destacableque podem aprofitar: afavoreix el treball en grup cooperatiu. Aquesta mena de treball exigeix alsmembres del grup una relació d’interdependència,. Això fa que surtin les habilitats especifiques decada alumne en benefici del grup Alsina,1997

VILAR(2001) comenta la importància que té cantar en grup en el desenvolupament social

dels alumnes

[...] Finalment, no podem oblidar el factor socialitzador que el cant comú proporciona. Cantar engrup, la formula mes utilitzada a l’escola, representa aportar l’esforç individual, integrar cada individuamb les seves aptituds I els seus defectes, per a l’obtenció d’un plaer personal i un resultat estèticcompartit amb el grup;només per aquest fet la cançó esdevé un factor educatiu de primer ordre.

Vilar(2001)

També afirma que a les classes de música, el treball col·lectiu esdevé un objectiu de primer

ordre.

[...] A les classes de música, el treball col·lectiu esdevé alhora la formula mes habitual per aldesenvolupament d’un gran nombre d’activitats I un objectiu de primer ordre.

Un gran nombre d’activitats es realitzen col·lectivament i és mitjançant aquesta realització en grupque assoleixen la seva dimensió educativa més significativa. Desde la interpretació de cançons, al’uníson, a veus, o amb algun acompanyament rítmic o ritmico-melodic, fins el desxiframent d’unapartitura per a un conjunt vocal i/o instrumental, entre moltes altres situacions, totes són ocasionsinsubstituïbles per descobrir, des de la pràctica musical individual, el plaer de compartir-la amb laresta del grup. A més de l’execució musical personal, l’exigència d’integrar la pròpia interpretació alconjunt, respectant l’equilibri de les veus, acomodant el ritme individual al col·lectiu, cercant unobjectiu comú(el de fer música en grup i disfrutar del resultat), esdevenen factors tan importants comla mateixa interpretació musical. Vilar(2001)


en referència al desenvolupament social: “ La pràctica musical en grup permet involucrar-

se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relació personal, assumir

responsabilitats i potenciar actituds de participació i respecte. La música contribueix

també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de

distinta índole, especialment les relacionades amb la interpretació i creació col·lectiva que

requereixen d’un treball cooperatiu, col·labora en l’adquisició d’habilitats per relacionar-

se amb els altres.

LÓPEZ QUINTÁS ens defineix molt bé l’harmonia que es crea entre les persones queexperimenten la música col·lectivament, la interdependència positiva, la interrelació, lasolidaritat ,de com l’èxit individual depèn de l’èxit col·lectiu.

[...]Todo en la música es relación. Dos sonidos tomados aparte no tienen valor estético. Dos sonidosrelacionados forman un intervalo expresivo. Con él comienza la música. Eso mismo sucede con elritmo, que consta de sonidos ordenados en el tiempo. El orden, la interrelación es el origen del edificiosorprendente de la música. [...] Pero todavía gana mayor madurez nuestra forma de



pensar cuando al oir atentamente una obra musical descubrimos que en ella se supera de hecho laescisión entre la independencia y la solidaridad. Cada voz en una obra polifónica goza de totalindependencia respecto a las otras. Ninguna puede inmiscuirse en ella. Pero, cuando empieza a cantar–que es una actividad creativa y por tanto dual, abierta, relacional– presta suma atención a las otras,atempera su volumen y su ritmo al de ellas, aviva la sensibilidad para crear un tejido sonoroperfectamente armónico y equilibrado. Cuando se adopta una actitud creativa, nadie intenta dominar anadie, sobresalir sobre nadie, bloquear a nadie. Al contrario, se esfuerza por resaltar sus cualidades ysu modo de realizarlas, porque de la brillantez de cada elemento depende el éxito del conjunto. Unainterpretación justa vincula la máxima independencia y la máxima solidaridad.

Conferencia pronunciada por A. López Quintás en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas

D’un seminari organitzat per l’Associació d’ensenyants de música de Catalunya, fet a la

UB i titolat “Si repensem l’educació... pensem en la música.” cal destacar les següents

intervencions:

Assumpció Malagarriga (Cap dels serveis educatius de L’Auditori de Barcelona) ens diu”Sabem que els humans la necessitem-la música- però no sabem per què. Es considera quela música crea sentiment de grup i alhora toca l’ànima dels individus. És art i busca labellesa.”Joan Fradera (Gerent del Consell Català de la Música) corrobora:”La música té l’avantatge de crear dinàmiques de grup i que a més això després es potmostrar i apropar a la societat. Això no succeeix amb la resta de matèries, cal fer-hovaler.”

3.1.3. Desenvolupament afectiu-emocional

La música aporta una millora de l’autoestima, de la empatia, de la timidesa i un millor

control de la agressivitat. La música és el llenguatge de les emocions, les sensacions i les

vivències. Un dels Objectius generals i bàsics de l’educació musical és:

Sensibilitzar els individus cap el fet sonor i la música: amb vivències que van des del

descans o relaxament fins a l’estimulació i el moviment. A partir de les vivències enriquir i

desvetllar el món de les sensacions i emocions; el motriu i l’intel·lectual com relacionar,

intuir, classificar...

L’expressió musical es basa en els sentiments, i no fa falta un complex conjunt de signes

per entendre’s.

VILAR(2001) parla del valor educatiu que té la interacció de la música amb les emocions.

La qüestió del significat de la música, no es pot desvincular de la interacció de la música amb laemotivitat humana. Es indubtable la estreta relació de la música amb les emocions mes intimes de lapersona humana, i en conseqüència, cal valorar aquesta perspectiva en la seva consideració comelement educatiu.

Vilar (2001)



El llenguatge de les emocions és més universal. Rebem diferents sensacions ( alegria,

amor, ira, por, tristesa) sense necessitat d’entendre cap idioma.

L’avantatge del llenguatge musical és que no és verbal, no cal interpretació amb paraules.

Els llenguatges verbals requereixen acords i codis prèviament establerts. L’aprenentatge

musical és vivencial, envaeix els sentits. A través dels sentits quan escoltem música rebem

informació sense saber-ho. Aprendre sense ser ensenyat. Son els aprenentatges bàsics de la

vida que queden per sempre.

La música arriba directament a l’emoció, sense cap anàlisi prèvia. Podem canviar d’estat

d’ànim cantant una cançó. Es necessari experimentar per sentir.

MALAGARRIGA(2002) diu: “Els alumnes necessiten la guia del mestre per aprofitar les

capacitats musicals dels quals estan dotats. Cal que la música s’aprengui a partir de la

comunicació i la vivència,que sigui en tot moment un element d’expressió i descoberta i

faciliti un creixement personal constant.”

3.1.4. Desenvolupament Sociocultural

En el Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 trobem:

”La música és un mitjà per conformar la nostra identitat personal i col·lectiva, alhora que

un punt de connexió entre cultures que permet el coneixement i l’enriquiment mutu. El

contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix

la comprensió de les aportacions de les diferents cultures i la valoració dels altres i dels

trets de la societat en què es viu.”

L’ importància de l’educació intercultural en la música. La música, que primer és un art i

després un llenguatge, és una base que invita al diàleg entre cultures.

Quan escoltem música reben informació sense saber-ho. A través de la música ens

apropem al coneixement del món, geogràfic, cultural, social. Ens apropem a la manera

d’entendre el mon que té cada cultura, ens permet ampliar els nostres referents. Ens serveix

d’exemple de com les cultures són permeables, es relacionen i s’influeixen, i sobretot

s’enriqueixen sempre i quan no es produeixi el domini d’una sobre l’altra.

En l’article titulat “La Música como educación multicultural” de Jack Dobbs del llibre deHemsy de Gainza(1990) l’autor ens parla de la educació multicultural dient:

[...]¿Que parte desempeña la música en esa educación? Si creeemos que la música está esencialmentevinculada con la vida, la música no puede ser separada de esta,porque la música es bàsica para vivir.



Sus elementos estan presentes en todos los niños. Y desde ellos la música, la música logra reaspuestasen varios niveles, cualquiera sea su base cultural e independientemente, de sus dotes intelectuales odel deficit mental o fisico que pudieran sufrir. La música no constituye un lenguaje internacional, peroes un medio universal de expresión de los más profundos sentimientos y aspiraciones que pertenece atoda la humanidad.

Hemsy de Gainza(1990)

Cal destacar la importància de tractar els Eixos transversals a partir de la musica on entrem

en altres àmbits (socials, llengua, mates, plàstica, exp. Corporal...) D’això se’n parlarà més

endavant quan parlem dels projectes comuns i la Transversalitat.

3.1.5. Les Actituds

“Dime algo y lo olvidaré. Enséñame algo y lo recordaré. Pero hazme participe de algo y lo

aprenderé.” (Proverbio chino)

Podem afirmar que la música aporta moltes coses positives, però entre elles, cal destacar el

foment i la potenciació d’actituds bàsiques en l’educació de qualsevol persona.

MALAGARRIGA(2002) ens parla d’això en la seva interessant Tesi doctoral.

Les actituds esdevenen imprescindibles, remarquem les següents:

Implicació, Cooperació, Iniciativa, Interès, Gaudi, Recreació, Respecte i Participació.

Tota aquesta activitat ha de permetre experimentar sensacions positives, crear conductes departicipació i seguretat, hàbits d’escolta, d’interès i respecte que tinguin el seu origen en les vivènciespositives que es reben en tots els processos compartits d’experiències i aprenentatges.

Cal estimular actituds d’implicació, interès, respecte, il·lusió i comunicació, sense les quals tot eltreball esdevindria faltat d’interès i allunyat de la sensibilitat de l’alumne. Aquestes actituds, s’han depoder viure de manera individual, de cada nen i també s’han de reflectir en el col·lectiu. Han de sorgircom a conseqüència de les activitats i les vivències compartides dins i fora de l’aula.

Malagarriga (2002)

3.2. TENDÈNCIES EN RELACIÓ A L’EDUCACIÓ MUSICAL

Segons HEMSY de GAYNZA(1997), les propostes metodològiques dels clàssics

(KODALY, ORFF, MARTENOT, WILLEMS...) basades en els principis de

l’ensenyament actiu, estan mes basades en la pràctica de l’ensenyament que en teories de

desenvolupament psicològic. Han orientat i continuen orientant la pràctica educativa de

molts professors. No obstant la seva vigència, les preocupacions de les dues darreres

dècades del segle XX no s’han centrat tant ens els aspectes tècnics i didàctics del procés

d’ensenyament–aprenentatge, sinó en els aspectes contextuals dels processos educatius,



com per exemple l’impacte dels medis i de la tecnologia, el sentit sociopolític de la música

en la societat actual, el pluralisme cultural, etc ...

Com enfocar l’educació musical obligatòria al segle XXI ?:

Segons SWANWICK(1991) hi ha tres maneres de concebre-la:

Teoria dels valors tradicionals: cal acostar els alumnes a la música de qualitat, han de tenir

nocions de notació musical, dels instruments i les agrupacions musicals mes corrents, dels

compositors mes importants i les seves obres, i a ser possible estudiar algun instrument.

KODALY en seria l’ exemple paradigmàtic.

Teoria centrada en el nen: pren com a punt de partida fonamental l’estimulació de la

capacitat creativa de l’Infant, la improvisació i el desenvolupament de la imaginació

musical. ORFF i mes tard THOMAS, PAYNTER i SCHAFER en serien els representants.

El rol del professor canvia i en lloc d’ensenyar o informar, assessora, aconsella,

acompanya..

Teoria basada en la rellevància social de la música: té com a punt de partida la pluralitat

d’estímuls musicals diferents que rep el nen des de l’entorn. Alguns educadors proposen

ajudar a trobar en la música d’arrel afroamericana, (de ritmes tradició harmònica europea) i

en les possibilitats que s’obren en la utilització de sons sintetitzats, les bases de la seva

educació musical, a partir de músiques que els son properes i que els interessen.

L’educador diu SWANWICK, no pot ignorar aquesta cultura folclorico-electronica

transmesa oralment i rebuda auditivament, en la qual estem immersos en la vida quotidiana

i que ha esdevingut un referent importantissim per a una àmplia majoria de joves.

SWANWICK matisa que cal saber aprofitar les idees mes poderoses i fecundes de

cadascuna d’aquestes teories, trobant formules imaginatives per tal de traslladar a les

diverses concrecions del currículum tant els valors de les tradicions musicals, com la

creativitat individual, com la rellevància social de la música, qüestions que totes elles han

esdevingut imprescindibles per al disseny de projectes vàlids per al futur.

3.2.1. Welch. L’ensenyament basat en la interacció

Segons WELCH,(1998), el desenvolupament de les capacitats i el comportament musical

en el nen es el producte d’una interacció complexa entre els factor següents:

La predisposició biològica. Les capacitats de l’ espècie per a comportaments musicals.



Les experiències particulars de l’entorn que en mes o menys mesura conformen que aquest

potencial es materialitzi.

L’entorn sociocultural.

Aquests dos aspectes(la naturalesa humana i l’entorn cultural) s’interaccionen a partir de

les experiències, les oportunitats, les tasques musicals, i són bàsiques la motivació i

l’interès .Aquesta interacció dona lloc a la maduració en que cada individu pren el seu

itinerari individual i es creen els camins socials.

L’actuació de l’educador és bàsica. Ell és qui ha de posar la cultura l’abast del nen a fi que

progressivament se’n vagi apropiant i construeixi el seu propi coneixement amb l’ajuda de

l’educador.

En la línia de VIGOTSKI(1979) per crear situacions d’ensenyament i aprenentatge basades

en la interacció en les quals els elements bàsics de la cultura musical i la pròpia recerca i

experimentació facilitin l’avenç individual i col·lectiu, cal tenir en compte el nivell de

desenvolupament real de l’alumne, la seva capacitat per resoldre problemes, amb la

finalitat d’adaptar les tasques que han de facilitar els aprenentatges a la seva realitat.

Considera que els aprenentatges es produeixen en la ZDP(zona de desenvolupament

proper); en aquest espai on l’influencia del medi pot facilitar l’evolució de l’alumne i el

seu creixement.

El nen necessita de l’ajuda de l’adult, però també pot ser la del company. En el camp de la

música fer es fa imprescindible ja que sense pràctica no es possible el seu domini, però

també és important parlar del que es fa. En els darrers anys, i en el camp de l’educació

musical, va prenent terreny una educació centrada en el nen la qual es atesa per l’educador

no tant amb l’ intenció d’ensenyar o informar sinó amb la d’estimular, aconsellar, ajudar i

preguntar per facilitar l’avenç i l’evolució.(Interacció educativa).

En aquest procés les activitats de l’alumne es basen en la descoberta i l’exploració i

impliquen l’expressió, el sentiment i el compromís personal.

3.2.2. La teoria de Piaget en l’ Educació musical

El següents autors ens diuen que per adquirir els diferents conceptes musicals (fort-fluix;

greu-agut; ràpid-lent; llarg-curt; crescendo-decrecendo, etc...) és necessària

l’experimentació i la vivència de la música però no només de manera repetitiva i imitativa,



que seria el primer pas, sinó actuant creativament sobre els propis sons produïts,

experimentant amb els sons, creant sons musicals que desprès ha d’aprendre que tenen un

nom i una grafia. Cal que aprengui que aquestes percepcions tenen nom i es poden

classificar i organitzar,es així com interioritzarà els conceptes musicals que el poden

portar a estudis posteriors o a conèixer mes a fons la complexitat de la música.

[...] La inteligencia musical se desarrolla a medida que el individuo interactúa con la música, vinculaesas acciones dentro de un marco conceptual y las incorpora dentro de un sistema de símbolos. El plande estudios musicales de la escuela primaria se apoya, demasiado a menudo, en la audición y laejecución recreativa como medios para adquirir conocimiento musical. Tales métodos serian paraPiaget meras copias de una inexistente realidad musical. Para adquirir conocimiento musical, en elsentido piagetiano, un niño debe actuar creativamente sobre su propio ambiente sonoro.”

Hemsy de gainza, 1999

DONALDSON neo-construccionista ,ens recorda que:”el niño construye la experiencia del

aprendizaje en su propio estilo, lo cual refleja su forma de pensar.

La metodologia proposada per SEGARRA es fonamenta en un enfocament constructivista

del procés d’aprenentatge. Es vetlla especialment que els aprenentatges siguin significatius

i que es facin sempre des de la pràctica i la vivència musicals.

SCHAFER(1975) defensa que el mestre de música no ha d’ensenyar música, sinó fer-la

amb els seus alumnes, amb tot el que això pot comportar de riscos i satisfaccions: “El

pedagogo musical de la segunda mitad del siglo XX no enseña pedagogia, y ni siquiera

enseña música, sino HACE MÚSICA con sus alumnos asumiendo así tanto las

satisfacciones como los riesgos de su libertad al mismo tiempo que gratifica i se gratifica.

Schafer proyecta la imagen del maestro seguro de si mismo –no porque todo lo sabe, sino

porque no le asusta cuestionar y cuestionarse- capaz de aprender de sus alumnos.

BOWMAN (1982) fa esment a l’ importància que té el coneixement que fem a través de

l’art, més que el coneixement sobre el mateix art. La vivència a través de les experiències

artístiques fan adquirir noves maneres de coneixement: “ Lo que es más significativo

acerca de nuestra experiencia con el arte, no es lo que conocemos sobre él, sino lo que

subsecuentemente conocemos a través de él. El conocimiento es orientación. Nuestra

personalidad se define en relación con aquello que vivenciamos. Así, los contextos de la

percepción corporal y colmada de sentimientos que se derivan de las experiencias con las

artes expresivas constituyen instancias primarias de crecimiento cognoscitivo, la

adquisición de nuevos modos de conocimiento.



AKOSCHKY(2002), afirma que la musica crea un espai per compartir, per fer i escoltar,

per conèixer i per disfrutar. Els continguts es desenvolupen amb l’escolta sonora i musical,

el cant i altres sons fets amb la veu. També són importants els materials i objectes

instruments per a produir sons.

PFLEDERER(1984),ens parla aquesta autora de que l’educació musical elemental ha de

tenir per base la percepció i la experimentació dels sons, la vivència de diferents qualitats

del so. Es així com el nen va adquirint els conceptes musicals i no a l’inrevés com sovint es

planteja, es a dir de la teoria a la practica. Cal que l’educació musical elemental estigui

basada en la creació de sons, passant des de la percepció a l’experimentació i a la reflexió

del que es fa per adquirir els conceptes musicals.

Los programas musicales de nivel elemental deberían apoyarse sobre la conciencia del niño y la creación desonidos musicales, y trasladarse gradualmente desde la percepción a la reflexión cognoscitiva de ,loselementos musicales, en tanto dichos elementos funcionan en la experiencia musical del niño. Al comienzo,los conceptos musicales básicos se desarrollan a través del oído y a través de la experimentación, con sonidosy mediante movimiento. El niño escucha, crea y siente aquello que posteriormente verá anotado. La notaciónmusical es el recurso que el hombre tiene para escribir sonidos musicales: el sonido viene primero.

La formación de conceptos implica clasificar y organizar las percepciones en conceptos significativosque proporcionaran las claves para los estudios posteriores y el goce de las complejidades de lamúsica. Mientras el niño interactúa con los sonidos a través del movimiento, vocalizando yexperimentando, debería ser guiado para tomar decisiones acerca de su timbre, intensidad, altura yduración. Es aquí cuando el dar una denominación a los hechos musicales se vuelve importante, yaque el nombre ayuda a clarificar el pensamiento acerca de la música. Se le puede pedir que clasifiqueo califique todos los sonidos de acuerdo a una dimensión: fuerte-suave, rápido-lento, alto-bajo,ascendente-descendente”… Pflederer,(1984)

HEMSY DE GAINZA(1999),pedagoga musical de gran transcendència també fa

referència a la interpretació piagetiana en l’educació musical. La percepció, la imitació i la

improvisació són tres experiències musicals per les quals han de passar els alumnes per

adquirir un creixement musical i personal.

[...] Es especialmente importante que las experiencias musicales de la primera infancia aprovechen eldesarrollo natural del niño. El ritmo del crecimiento musical va de la percepción a la imitación y a laimprovisación. Todos los niños pequeños deberían ser alentados para que improvisaran fragmentosmelódicos y rítmicos

La imitación desempeña un papel importante para la adquisición de símbolos durante el periodo finalde la etapa sensorio-motriz y la preoperativa. En la educación musical se le ha dado muchaimportancia, ya sea al aprender una canción, al improvisar con una frase rítmica, o al captar a travésde un maestro artista la intención expresiva de una sonata para piano de Beethoven. La secuencia enel uso de la imitación en la instrucción musical sería la siguiente: imitar y explorar la imitación(porejemplo imitar y repetir; imitar y elaborar; imitar e iniciar).

Un programa secuencial de experiencias proporciona los mejores medios para alentar, estimular yguiar el crecimiento musical. Una interpretación piagetiana de un programa de estudios semejantesería el de una serie de encuentros con ideas o situaciones en las cuales el niño se va acomodandosucesivamente. La enseñanza conceptual en la música organiza el material en una forma quesimplifica el entorno musical y capacita al niño para construir sobre este en situaciones prácticasposteriores.” Hemsy de Gainza,(1999)



3.2.3. Música i context social. Desculturització

BLACKING(1994)JORQUERA(2000). La idea que el context social determina

absolutament el significat i el valor de la musica es troba recollida en molts autors. Segons

BLACKING(1994): ” Hi ha tanta música al món que es raonable suposar que la música,

com la llengua i possiblement la religió, es un tret específic de l’home.”

VILAR(2001) ens expressa la importància del context social a l’educació: ”Per si mateixa,

una determinada combinació sonora no té un valor expressiu, sinó que aquest s’assoleix

quan es produeix en un context que li dóna un significat que es pot compartir amb altres

persones. La importància del context esdevé particularment important en el moment

d’abordar una educació musical bàsica per a tothom.”

IMBERTY(2000) adverteix de les possibles repercussions del fet que molts nens i joves,

en les societats actuals, viuen immersos en una experiència sonora en que conviuen tot

tipus d’estils musicals (clàssica, popular, comercial nacional e internacional, tradicional de

llocs molt diversos, etc...).Es pregunta si això no pot conduir a un procés de desculturació

que impedeixi finalment l’accés i el reconeixement de les diverses cultures, i dificulti

també la comunicació i la comprensió de l’entorn musical mes immediat.



4. REFERENTS DE PRÀCTIQUES

4.1. TIPUS D’EXPERIÈNCIES MUSICALS COL·LECTIVES

L’EDUCACIÓ DE L’OÏDA. LES AUDICIONS.

Dins del que s’anomena Experiències Musicals col·lectives, també voldria incloure una de

les altres formes de participació en l’activitat musical com són les Audicions musicals.

La percepció i l’escolta són elements bàsics per fer música, sense ells podem afirmar que

no hi ha un bon aprenentatge musical. Ensenyant a saber escoltar i no només a sentir,

treballem capacitats com la memòria, l’oïda interior, la capacitat d’anàlisi, la comparació,

la identificació…. Sense oblidar els aspectes afectius i emocionals que pot provocar

l’escolta atenta.

Cal destacar els treballs realitzats per GUARDIET(2000), AMOROS(2006)... en anteriors

llicencies d’estudi on han tractat a fons la importància de les Audicions en l’educació

musical obligatòria.

[...] Les obres musicals que s’escolten (Audicions). L’escolta és el procediment més bàsic, elprimordial, el que ens ha de permetre accedir a tot aquest important bagatge cultural. Qualsevolproposta didàctica musical, no pot obviar la riquesa de recursos que aquestes obres ens ofereixen perla consecució d’aprenentatges molt diversos. En aquest sentit, cal que l’escolta vagi acompanyadad’altres conductes, activitats d’interacció amb la música, que permeten no solament el familiaritzar-s’hi i disfrutar-la, sinó també entrar progressivament en el coneixement i domini dels elements queformen la música (Guardiet,2000). L’audició d’obres musicals alimenta la creativitat, la imaginaciómusical, i el coneixement d’estratègies per combinar els sons amb sentit estètic, i alhora ens permetcontemplar quantitat d’estratègies compositives sentint-ne el resultat estètic i expressiu.

Malagarriga (2002)

L’educació de l’oïda: Memorització i audició interior. Autors com WILLEMS i

HARGREAVES reafirmen la necessitat d’exercitar la escolta interna de la música que,

juntament amb la memòria es troba estretament relacionada amb la capacitat que un oient

generi expectatives enfront d’una obra musical, una de les actituds mes freqüentment

detectada durant una audició. El nivell de desenvolupament de la capacitar d’audició

interior acostuma a ser indicativa del nivell de maduresa i de concentració auditiva assolida

per un individu.



LA CREACIÓ MUSICAL.

Tal com hem anat veient al llarg de l’exposició teòrica, entre les Experiències musicals

col·lectives, n`hi ha que tenen una vessant de percepció, unes altres de imitació,

d’interpretació, però no hauríem d’oblidar la vessant de la creació musical.

Quan experimentem amb la música en col·lectivitat a mes de la percepció i la imitació, cal

fer un pas mes endavant que és la creativitat.

Tota experiència creativa és terapèutica. Som singulars, podem crear alguna cosa a la vida.

HEMSY DE GAINZA(1999), ens comenta al respecte: “Para adquirir conocimiento

musical, en el sentido piagetiano, un niño debe actuar creativamente sobre su propio

ambiente sonoro. Los programas musicales de nivel elemental deberían apoyarse sobre la

conciencia del niño y la creación de sonidos musicales, y trasladarse gradualmente desde

la percepción a la reflexión cognoscitiva de ,los elementos musicales, en tanto dichos

elementos funcionan en la experiencia musical del niño.

Cal crear doncs sons musicals, no només percebre’ls, sinó fer reflexionar als alumnes sobre

l’experiència sonora que estan protagonitzant.

GARAIGORDOBIL(2004), ens diu que per tenir creativitat cal però que s’interaccioninuna sèrie de recursos i/o capacitats que cal també haver conreat i potenciat, com laintel·ligència, coneixement, personalitat, motivació, sistema de valors i ambientsociocultural

Algunos autores afirman que la creatividad radica en la inteligencia (guildford), otros en lapersonalidad en el sistema de valores que el hombre tenga (Catell), otros de la combinación de losdos, y estudios más recientes (Sternberg y Lubart, 1991) proponen que la creatividad implica losrecursos de diferentes fuentes como son: inteligencia, conocimiento, personalidad, motivación,ambiente sociocultural…produciéndose la actividad creativa por efecto de la interacción de lasdistintas fuentes.


La mateixa autora també fa esment en que hi ha factors i activitats que obstaculitzen la

creativitat, que no ajuden a fomentar-la, enfront d’altres que l’estimulen. A continuació

veiem les actituds que fomenten la creativitat enfront de les que la frenen:

Autoestima, autoconfiança, seguretat........................Inseguretat.

Motivació, diversió, plaer..........................................Avorriment.

Tolerància en situacions noves..................................Por a l’error.

Reflexió i anàlisi........................................................Impulsivitat i absència del dubte.

Empatia, flexibitat....................................................Intolerància, pensament únic.



Capacitat de cooperar i compartir........................... Competitivitat, individualisme.

Visió oberta del món, estímul................................. Escàs interès cultural, dogmàtic.

Aquestes actituds són les que es fomenten quan fem experiències musicals col·lectives.

La incorporació de la creativitat en els currículums d’educació musical no és pas una idea

nova. els pedagogs considerats clàssics (DALCROZE, MARTENOT, WILLEMS, KODALY,

ORFF) ja la consideraven una peça clau per l’aprenentatge de la música.


també referències sobre la Creativitat:

Cicle inicialCONTINGUTS.Interpretar i crearComposició individual i col·lectiva de produccions musicals i coreografies.Valoració de l’atenció i el respecte en les interpretacions i produccions artístiquespròpies i dels altres.CRITERIS D’AVALUACIÓEmprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los ambconfiança, satisfacció i respecteCicle mitjàCONTINGUTSCercar, elaborar i valorar concepcions al voltant de les manifestacions artístiques iculturals i dels contextos de producció artística.Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn.CRITERIS D’AVALUACIÓAvançar amb confiança i satisfacció i respecte en els processos de creació i produccióartística.Cicle superiorCONTINGUTSElaboració de produccions a partir de la percepció sensorial, la imaginació, lesexperiències, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessarisi avançant amb confiança i amb satisfacció en el procés de producció.Interpretar i crearElaboració de produccions musicals, escenogràfiques i audiovisuals a partir de lapercepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i lesemocions, tot preveient recursos necessaris i avançant amb confiança i satisfacció enel procés de producció.

En canvi a la LOGSE (1988) es prioritzava la imitació i el reconeixement, per sobre de la

creativitat, el joc sonor i la improvisació. ( Malagarriga, 2002. 76)

La invenció és un sinònim de la creativitat. SCHAFER(1994) assenyala la importància

d’escoltar els paisatges sonors del món que ens envolta com si es tractés d’una verdadera

composició musical. La percepció i la invenció son dos elements centrals, imprescindibles



i complementaris. La sensibilitat als sons i la percepció de les seves varietats acústiques

son veritablement les bases de l’educació musical. S’ha d’aprendre a estar quiets/callats

per utilitzar les nostres oïdes.

BURNS(1998) defensa que el propòsit de compondre a classe és promoure experiències

musicals tot manipulant els elements de la música i no pretendre crear obres mestres ni

descobrir genis de la música.

[...] La creativitat es imprescindible per a una bona educació musical. El paper de l’educador ésimprescindible, cal que escolti i observi que fa el nen partint de la seva activitat i producció. També laconversa i la reflexió. El pensament musical conjuntament amb les sensacions i la sensibilitat facilitenla capacitat de crear. Les creacions s’han de poder interpretar fent que altres les escoltin. L’educadorha de motivar els nens i crear un entorn de confiança i seguretat

Malagarriga(2002)

MALAGARRIGA(2002) fa referència a les produccions i creacions pròpies de nens imestres, com una de les tres formes de participació en l’activitat musical, tant importantcom les altres dues que son les cançons que es canten i s’interpreten amb instruments,i lesobres musicals que s’escolten (Audicions).

[...] Aquests materials seran el centre de l’activitat musical i expressaran les diferents maneres de fer iparticipar en la música. En compartir activitats de producció musical amb els nens cal afavorir que elssons que el nen improvisa tinguin continuïtat i li permetin crear estructures. Es tracta de desenvoluparla capacitat de seguir una idea, uns sons, uns ritmes, i donar-los continuïtat desenvolupant el discursmusical en el temps.A partir d’aquesta successió de sons s’aniran contrastant diferents qualitatsmusicals, es crearan ritmes diversos, sorgiren melodies, s’alternarà el so amb silencis i la música aniràdesenvolupant-se creant el seu propi discurs

. Malagarriga(2002)

PAYNTER(1999) afirma que no només cal experimentar, sinó que el què creem ha de tenir

una estructura musical i que els alumnes han de sentir que han fet quelcom complet i ben

elaborat: “ Incluso si la actividad es corta o de caracter fundamentalmente experimental,

debe tener como objetivo hacer piezas de musica y no solo explorar posibilidades. Se trata

en el fondo de crear estructuras musicales y, siempre que sea posible, los estudiantes

deben poder sentir que han hecho algo que está completo en si”.

ELS PROJECTES COMUNS. LA TRANSVERSALITAT.

Crec en la importància de fer projectes en comú, projectes on les experiències musicals

col·lectives siguin el fil conductor i l’aglutinador de l’escola com a comunitat educativa. A

través d’aquests projectes (que han de reunir certes característiques perquè funcionin)

podem motivar per realitzar experiències que poden ajudar a sentir-se reconeguts pels

altres, a comunicar-se i expressar-se.



La cooperació i el treball per projectes: el fet de compartir una experiència en un espai i un

temps determinats, i molt especialment quan es tracta d’una vivència lúdica, facilita la

percepció del grup i genera cohesió, molt necessària per el treball en equip i la

convivència. Son el que anomenem Experiències Musicals Col·lectives.

[...] un proyecto que reúna determinadas características, puede ser un enorme motivador para que lagente se acerque a la música, permitiéndole realizarla en forma activa, ayudando a compartir nuevasexperiencias y brindando la posibilidad de sentirse reconocido por sus semejantes...[...].creo quemuchas veces debemos pensar en todo esto,( lo que puede significar la ed. Musical) pero por sobretodas las cosas deberíamos pensar que estamos permitiendo a un ser humano, con sus propiascaracterísticas, adquirir ciertos conocimientos y habilidades para comunicarse con sus semejantes. yque en la tarea de la música, con todo el enorme aspecto emocional que la misma conlleva, debemoslograr que ese ser humano pueda comprometerse física, mental y emocionalmente con la música y enese proceso de aprendizaje.los proyectos pueden ser – a mi entender – una de las formas más sencillas,directas y efectivas de permitir sentir a un conglomerado de seres humanos (casi sin importar suedad), participar de esa experiencia apasionante y temeraria que es el hacer música juntos.y losproyectos no son sólo para la música. los proyectos son para la música viva.

Humberto lópez (.educador musical, director de coros, organista y cantante. bachiller en música sacrapor la facultad evangélica de teología).


també referències sobre aquest tema: “la música comparteix continguts amb altres

matèries i caldria aprofitar aquesta transversalitat per a promoure projectes comuns i

poder treballar, per exemple,l’expressió corporal amb educació física.”

En l’Annex 1 a propòsit de les Competències Bàsiques:

La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de lespersones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui imprescindiblecentrar el currículum en les competències bàsiques per aconseguir, en primer lloc,integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements.En segon lloc, centrar-se en les competències afavoreix que l'alumnat integri els seusaprenentatges, posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los demanera efectiva en diferents situacions i contextos.

L'eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d'una bonacoordinació de les activitats escolars de totes les àrees curriculars. I per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i de les aules: l'articulació dels diferents àmbitsd'organització del professorat com els cicles i cursos; la participació de 'alumnat en ladinàmica del centre i en el propi procés d'aprenentatge; la complementació del treballindividual i el treball cooperatiu;

Ester BONAL en entrevista ens diu: ”En el IES MIQUEL TARADELL la música es va

convertir en l’eix central, pal de paller de l’institut .En un projecte comú, consensuat per

tot el claustre es feia viure i conviure als alumnes. (Mediterrània). Totes les matèries

estaven interrelacionades per un mateix fi, que es culminava en una exposició i un

espectacle”.



Els projectes comuns són una forma de rentabilitzar els recursos humans que es tenen, i

també de plantejar activitats conjuntes o coordinades entre els tutors i els especialistes que

siguin atractives i motivadores.

Albert Baiot (director IES Josep Brugulat de Banyoles) afirma que “A traves de la música

es poden aconseguir altres objectius que els purament musicals. La música es doncs una

eina per educar. Cal transversalitat amb altres matèries. Cal contagiar la passió per la

música.”

4.2. EXPERIENCIES QUE HAN ORIENTAT EL TREBALL DE

RECERCA.

4.2.1. COOPERATIVE LEARNING MUSIC

CEDFA (The Center for education devolopment in fine arts)(Centre pel desenvolupoament

d’educadors en belles arts) 1999. cercat al google.www.http:/twaggone.tea.state.tx.us

Aquesta primera experiència és una de les poques que s’han trobat sobre l’aprenentatge

cooperatiu en música, i es fa en un centre del USA. Aquests autors ens parlen de que

l’Aprenentatge Cooperatiu en música:

- millora el rendiment acadèmic- aporta més coneixement de la matèria-afavoreix una autoestima mes alta-millora les habilitats socials

Cal tenir en compte perquè funcioni :

Fer les tasques en petits grups- Instruccions clares perquè cada individu entengui la seva feina.- Fer grups heterogenis- Tasques no competitives- S’han d’acabar les feines- Confiança entre ells per acabar la feina- Accés fàcil als recursos- Temps suficient per acabar- Responsabilitat individual- Reflexió durant i després de la tasca.

TECNIQUES DE MOTIVACIÓ INTRINSEQUES DE MÚSICA:

1. Incorporar les experiències personals dels alumnes, la vida més enllà de les

aules.(aportar cançons dels seus països, música que escoltin, instruments que

toquin...)



2. Parlar del perquè es fan les activitats de classe. Relacionar les activitats musicals

amb altres matèries.

3. Proporcionar oportunitats per a col·laborar entre alumnes, participar en activitats

grupals, fomentar la comunicació interpersonal i l’aprenentatge entre iguals.

4. Que els alumnes mostrin a la comunitat el com i el perquè de la música. Que

s’impliquin.

5. Promoure el pensament creatiu.

6. Experimentar nous materials, noves activitats de resultats imprevisibles. Prendre

riscos acadèmics.

7. Implicar els alumnes en la planificació de l’aprenentatge fent preguntes com :

Quines activitats us van agradar mes? Qu8e vam Aprendre?com utilitzar activitats

similars per aprendre un altre contingut, habilitat o tècnica?

8. Que els alumnes prenguin la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Crear

ambients que donin suport a diferents formes d’aprenentatge.

9. Afavorir la confiança dels alumnes per encarar-se cada cop en experiències

d’aprenentatge mes difícils.

10. Practicar l’avaluació constructiva. Animar als alumnes a autoreflexionar i buscar

els millors camins per millorar les severs actuacions.

11. Documentar el creixement del coneixement dels alumnes(diaris, treballs...)

12. Organitzar actuacions a l’aula, l’escola i la comunitat.

4.2.2. EL PROJECTE XAMFRÀ. DIVERSITA’T.

COM APRENDRE A CONVIURE EN LA DIVERSITAT

Ester i Dolors Bonal han estat les creadores del PROJECTE XAMFRÀ. Centre artístic de

discriminació positiva. A on nens de diferents entorns i extractes socioculturals participen

activa i realment en un projecte comú al barri de Ciutat vella.

Ester Bonal, i les germanes Casas,.van publicar l’any 2004 DIVERSITA’T. Barcelona:

Fundació Bofill (amb 2 cds).

Tan el llibre com el que es fa en el projecte Xamfrà, han estat dos referents

importantíssims alhora de desenvolupar la meva recerca. Les seves idees i reflexions

extretes de la seva pràctica musical en contextos multiculturals són el que a continuació

m’interessaria destacar.



La proposta que es presenta parteix de l’experiència en pedagogia musical desenvolupada

en contextos de diversitat per les autores, i vol, a més d’oferir orientacions i criteris,

remarcar que és tan important la manera de fer les coses com les coses que es fan.

Aprendre a conviure en la diversitat ha de ser un punt de partida i, alhora, una fita en

qualsevol procés educatiu. Aquesta afirmació es posa cada vegada més en evidència, en

l’àmbit escolar i pren una força especial en contextos multiculturals. Per això cal disposar

de metodologies i recursos adients.

La música és un llenguatge que es transmet a través de les emocions i que tothom entén.

Les diferències culturals no són l’únic factor de diversitat, i d’això, des dels àmbits

educatius, en sabem un munt: hi ha diferències socioeconòmiques, físiques, de gènere,

d’edat, familiars, geogràfiques, personals... que són importantíssimes. Cada persona és un

món i, des de sempre, cada alumne que hem tingut a classe, cada nen o nena que ha passat

per l’agrupament, per l’esplai o pel casal és diferent.

Parlar de diversitat és parlar de diversitats: de les múltiples diversitats que trobem en els

grups de nens i nenes, d’adolescents o de joves amb els quals treballem, i que van més

enllà del lloc on van néixer o d’on van venir els seus pares i les seves mares. És per això

que no podem dissociar el treball per a la convivència intercultural del treball per a la

convivència en la diversitat; en qualsevol diversitat. Per treballar la convivència en la

diversitat no és tan important fer una cançó d’aquí o d’allà, que parli d’això o d’allò, com

plantejar-la d’una forma adequada i posar èmfasi en determinades qüestions.

LA DIMENSIÓ VIVENCIAL

La música, al ser un llenguatge tan ric, possibilita un aprenentatge vivencial perquè entra a

tots els racons i envaeix els sentits, deixant en un segon terme actituds i creences, que

deixen de tenir la força habitual, o desapareixen momentàniament. De vegades canviem

d’estat d’ànim cantant una cançó, ens posem contents, o deixem de pensar en allò que ens

preocupava. Ja se sap... qui canta els mals espanta.

Les experiències vivencials i lúdiques que ens proporcionen les activitats relacionades amb

la música, per tant, són molt útils a l’hora de plantejar la modificació dels prejudicis i el

contacte i el coneixement dels altres des d’una perspectiva de les emocions i els

sentiments.



LA DIMENSIÓ GRUPAL

El llenguatge musical és l’únic que permet la vivència de la simultaneïtat: quan aprenem

una cançó o la cantem, o quan aprenem els passos d’una dansa, hem de tenir en compte

que aquest aprenentatge es produeix dins un grup. En un mateix moment podem estar

picant cadascú un ritme diferent, o tocant cadascú una melodia diferent, de forma

simultània i el que en resulta, la música, ens proporciona un gaudi estètic i una vivència

compartits. I això és el què distingeix la música i la dansa de la resta d’expressions

artístiques. Sovint, després de ballar una estona, ara amb aquesta, ara amb aquell,

descobrim que hi ha persones que no havíem vist, o amb les que no ens havíem donat la

mà, i ens sorprenem, fins i tot ens alegrem d’aquest descobriment.

La dinàmica del grup pot potenciar la vivència de persones que participen d’una activitat,

facilita l’aprenentatge, i la percepció de formar-ne part ens pot donar seguretat i servir per

als nostres processos de creació identitària. Si tenim en compte aquests elements, podem

aprofitar al màxim una activitat musical.

LA DIMENSIÓ CULTURAL I SOCIOCULTURAL

Com qualsevol acte fruit de la creació humana, la música té una important dimensió

cultural. Tant si analitzem la música popular i tradicional de qualsevol zona com si parlem

de la creació d’un compositor, mai no podem entendre-la independentment d’una cultura. I

no hem d’entendre les cultures com a objectes estàtics i acabats. Com la música, són

dinàmiques, sotmeses a influències, fruit de fusions i mestissatges. Però en la mateixa

mesura que la música és fruit i reflex d’una determinada cultura, també ho és d’unes

determinades condicions socials, i no es pot analitzar amb independència de la classe social

que l’ha generat o a la que s’adreça. Històricament, com en l’actualitat, cada classe o grup

social ha tingut les seves formes d’expressió musicals.

La música ens apropa a la manera d’entendre el món que té cada cultura i cada grup social

i ens permet ampliar els nostres referents. Però també ens serveix d’exemple de com les

cultures (i dins d’elles els diferents grups socioculturals) són permeables, es relacionen i

s’influeixen i, sobretot, s’enriqueixen; sempre, és clar, la relació entre elles sigui en un pla

d’igualtat i que no es produeixi una relació desigual ni el domini d’una sobre l’altra.

COM PENSEM L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT A PARTIR DE LA MÚSICA?

Les matèries primeres:



El llenguatge verbal: qualsevol cançó ens permet entrar en l’univers de la llengua i la

paraula d’una manera atractiva.

El llenguatge musical: darrere de qualsevol activitat de música hi ha explícit o implícit un

treball del propi llenguatge musical (encara que no haguem estudiat mai música!).

El llenguatge corporal: la dansa i el moviment són també formes d’expressió i

comunicació no verbals.

Els recursos i les metodologies:

L’aprenentatge vivencial: la percepció i l’expressió. La realització d’activitats de música

ens proporciona experiències vivencials amb càrrega afectiva que ens permeten acostar-nos

als altres, acceptar-los i conèixe’ls millor a través de la identificació afectiva i l’empatia.

En aquestes experiències, cadascú pot expressar-se i fer sentir la seva veu.

Les dinàmiques grupals: les dinàmiques inherents al funcionament de qualsevol grup ens

donen l’oportunitat de treballar la relació dintre del grup i entre diferents grups, tant a

nivell individual com col·lectiu.

La transversalitat: els centres d’interès, els eixos transversals, poden ser molt fàcilment

conduïts a través d’una activitat musical. La contextualització d’activitats concretes en

projectes educatius més amplis afavoreix els aprenentatges significatius.

La cooperació i el treball per projectes: el fet de compartir una experiència en un espai i

un temps determinats, i molt especialment quan es tracta d’una vivència lúdica, facilita la

percepció del grup i genera cohesió, molt necessària per al treball en equip i la

convivència.

El gaudi estètic: el plaer personal que ens proporcionen les coses boniques esperona les

actituds de superació i esforç i n’és, alhora, la recompensa.

L’adopció d’actituds flexibles: A partir d’algunes activitats podem fomentar actituds

flexibles per adaptar-nos als canvis, allunyant-nos dels estereotips.

La comparació: comparant estructures musicals, temàtiques, ritmes... entre músiques

diferents podem adonar-nos, a més de les diferències que hi ha, de les semblances que hi

trobem, i de l’enriquiment de la interacció.



Els debats i la reflexió crítica: a partir d’una activitat podem generar un procés de reflexió

i aprofundiment sobre temes concrets que ens interessi treballar, fomentant les actituds

crítiques i la capacitat de reflexió.

La recerca temàtica: una activitat ens pot conduir a investigar, ja sigui des de la nostra

realitat immediata (entorns familiars, grups primaris...) o a través d’altres mitjans (noves

tecnologies, treball de camp...) per ampliar el coneixement d’un determinat tema o d’una

determinada realitat.

La improvisació i la creació: a partir dels materials que proposem i utilitzant-los com a

referents podem manipular-los i crear-ne de nous.

ORIENTACIONS BÀSIQUES

La música, en la seva condició de llenguatge que es transmet a través de les emocions,

s’inclou en el grup de llenguatges anomenats estètics. Si nosaltres parem esment, a l’hora

de cantar o tocar una cançó, quan toquem o ballem una dansa... farem que cada noi/a, al

seu ritme, també en vagin tenint. No cal que cantem o ballem com el o la millor, però sí

que cal mantenir una actitud de formació continuada cada vegada que ho fem.

Sovint és qüestió de parar atenció en aspectes que ens passen inadvertits (Per què ens

agrada tant aquest/a cantant? Què fa amb la veu? Com i quan respira? Respecta les frases

poètiques quan canta?, etc.). Si mirem amb atenció els moviments dels balladors, els

braços i el cos dels percussionistes, si escoltem amb atenció...podeu ben creure que n’

aprendrem molt.

Són aquestes capacitats de mirar i escoltar, que es cultiven a través de la música i les

danses, les eines que ens ajudaran a compartir vivències que ens portaran a adoptar una

actitud oberta vers el nostre entorn i els nostres semblants. La manera com ensenyem una

cançó, una dansa, una peça instrumental..., com plantegem una audició..., pot ser tant o

més important que la peça que hem triat perquè tracta d’un tema determinat (sobre el qual

volem parlar), és originària d’una cultura allunyada de la nostra, es canta o toca per una

funció social determinada, etc.

El propi procés didàctic, moltes vegades, ens crea les condicions de treball adients; és

l’artífex que ens porta a la vivència i a la presa de consciència col·lectives. Aquests

processos tenen, sovint, punts de contacte amb costums, funcions de la música en altres

societats o grups socials; altres vegades impliquen el contacte físic entre els membres del



grup, la comunicació no verbal, el somriure o, per què no, la vergonya compartits, la

necessitat de ser “més d’un”, etc.

LA VEU I EL COS-MOVIMENT

Si volem ensenyar una cançó, podem col·locar el grup en “formació coral tradicional”,

però també en rotllana, en dues files encarades, en petits grups, etc.

Hi ha cançons que tenen diàlegs, expliquen històries, tenen un fragment més o menys llarg

que sempre es repeteix igual (responsos, tornades...), fan “preguntes i respostes” musicals,

es canten o cantaven per treballar, es poden cantar a cànon, etc. En cada cas podrem jugar

amb la disposició espacial del grup, afegir- hi moviment, percussió corporal, solistes o

petits grups, etc. De manera semblant, a l’hora d’ensenyar una dansa, la disposició del grup

en l’espai voldrà facilitar el contacte i l’aprenentatge i serà diversa segons les peculiaritats

de la dansa, així com serà divers l’acostament als diferents elements musicals i cinètics de

la dansa (cantant la melodia, partint dels moviments i les seves seqüències, tant individuals

com grupals, presentant el moviment de peus amb les mans o els dits –de manera que

s’aprèn a “escala”, hi ha menys dispersió inicial, ens fatiguem menys de veu i cos,...– etc.).

Aquesta diversitat en la manera de presentar i executar les cançons i danses esdevé un

element molt útil per a la motivació dels nois i les noies, per mantenir-los despert l’interès,

per observar capacitats, caràcters... Per poder ajudar allà on pensem que ho necessiten. Cal

tenir en compte, però, que qualsevol d’aquests recursos ha d’ésser una eina que potenciï

l’expressivitat i el gust dels nois i les noies i que els ajudi a gaudir de cantar o ballar

plegats (prescindirem, doncs, de recursos que comportin una dificultat afegida i excessiva

per als nois i les noies, o que potser són adients per a una melodia, però no ho són gens per

a una altra).

Una rotllana ens “col·loca” a tots en un mateix espai social, el semicercle permet una bona

observació per a l’aprenent i per a l’educador/a, les files encarades, les parelles... faciliten

la comunicació visual entre els i les participants, etc.

El fet d’acompanyar una cançó de feina amb un obstinat rítmic (sempre es repeteix igual)

que imita el so de l’eina de treball, les petites dramatitzacions gestuals... ajuden nois i noies

a “viure la sensació” de l’esforç, de la calor,... de l’ambient, del context on se situa la

cançó, alhora que els fa sentir membres actius del grup.



El fet d’afegir un “canvi de parella” en una dansa, buscar danses que ha d’executar tot el

grup conjuntament per poder-les ballar, aprendre danses de “trio” per trencar la tendència

al rebuig a aparellar-se, pautar el procés d’aprenentatge de manera que es vagin vencent

recels de manera progressiva i amb la màxima naturalitat ajudarà nois i noies, entre moltes

altres coses, a compartir-la i a gaudir-ne.

ELS INSTRUMENTS

Per al treball de conjunt instrumental cal que les peces i els arranjaments vagin d’acord

amb les capacitats de nois i noies (apreciació, comprensió, habilitat tècnica, coordinació...).

És preferible que les peces puguin donar peu a improvisar, puguin relacionar-se amb el

cant, la dramatització, el moviment o la dansa. La tria del repertori hauria de fer-se sempre

segons els objectius que es pretenen treballar d’acord amb el gust personal.

ESCOLTAR

A les audicions, la “interactivitat” s’ha de posar de manifest perquè la percepció i el nivell

d’apreciació de nois i noies millorin. Aquesta interactivitat s’aconseguirà de diferents

maneres, a vegades “acompanyant” el que escolten amb percussió corporal, amb

instruments, cantant suaument... Sempre han de ser pinzellades en que la participació

implica la no desconnexió i el manteniment de l’interès.

El moviment, a vegades dansa, a vegades coreografia d’un passatge, implica harmonia

corporal, dispo- sició lliure o organitzada a l’espai, vivència integral d’allò que rebem a

través de l’orella. Altres vegades, les circumstàncies que envolten la composició de la peça

que escoltem, el tema de què tracta la cançó, la història a la qual pertany (si és un fragment

d’una òpera, poema èpic, conte...) faran de la narració i discussió la millor manera

d’interaccionar amb els oients.

EL PROCÉS DIDÀCTIC

El procés ha de tenir com a punt de partida l’aproximació a elements que conté la peça.

L’aproximació pot fer-se a través de la percussió corporal, amb la veu, amb el moviment,

el joc, la dansa, instruments convencionals o elements sonors, l’audició, etc.

Tots els participants poden fer diferents papers, de manera que els rols s’intercanvien i la

peça s’aprèn amb més profunditat. També pot ser molt positiu el fet d’incloure

suggeriments dels participants.



L’anàlisi i la reflexió ajudarà a nois i noies a prendre consciència dels temes sobre els quals

s’ha treballat a través de la peça, tant pel que fa a l’educació en valors com pel que fa a

educació musical (desenvolupar-los un vocabulari bàsic ens facilitarà els processos

posteriors i permetrà anar-ne abordant de més complexos - que l’evolució anirà requerint).

A l’hora de cantar i tocar cal establir uns codis i senyals de direcció, a través de la direcció

formal, tocant un instrument, amb el moviment, etc...El plantejament detallat

d’aprenentatge de cada cançó, dansa, audició... ha de ser singular per a cadascuna. En

trobareu alguns exemples al llarg d’aquesta publicació, però ha de ser a través de la vostra

experiència personal, posant en pràctica recursos d’aquí i d’allà i inventant-ne de nous que

se us aniran acudint..., que anireu fent el vostre propi “banc” d’idees i recursos.

4.2.3. CREATIVE PARTNERSHIPS

Els creative partnerschips d’Anglaterra del ministeri de cultura, arts council , departament

d’educació reben els diners de les loteries.

Per aconseguir èxit escolar acadèmic en l’ensenyament obligatori en entorns difícils, de

nivells socioculturals baixos, s`han fet uns projectes anomenats creative partnerships, on es

posa en contacte artistes amb contextos escolars, no per millorar només les competències

artístiques, sinó per fer unes escoles creatives i aconseguir una aproximació diferent de

com els mestres encaren el fet d’ensenyar i aconseguir que els alumnes aprenguin.

Volen aconseguir que les escoles siguin mes creatives. (veure web) www.creative-

partnerships.com

4.2.4. CENTRE DE LES ARTS..

El Centre de les Arts, amb un doble compromís educatiu i cultural, té com a missió garantir

la participació de tots els ciutadans en la producció i en la recepció –a través de les

propostes artístiques i dissenyades o impulsades pels mateixos centres- i esdevenir un

instrument de primer ordre per tal de democratitzar l’accés a la cultura en la línia dels

compromisos contrets per l’Ajuntament de L’Hospitalet, en el marc de l’Agenda 21 de la

cultura.1

1 Aquest document situa la cultura –desenvolupada a escala internacional des de l’esfera locali entesa com a dret col·lectiu de participació- com a element essencial per donar resposta a



Can Trinxet ha de portar a terme aquesta funció tenint en compte els elements següents:

1. En primer lloc un triple punt de vista sobre l’art i la cultura en general:

• Són eines per al canvi continuat de les societats i dels seus membresindividuals.

• Són matèries políticament força neutrals que configuren un escenari en el qualpràcticament tothom pot confluir.

• Són forces independents en la societat. No haurien de ser observadesexclusivament des del punt de vista del seu impacte econòmic o social.

2. Com en qualsevol programa de desenvolupament cultural, i seguint les directriusdel document In from the margins del Consell d’Europa (1998), cal posar l’èmfasi enquatre principis genèrics que han d’inspirar tota l’actuació portada a terme al Centre de lesArts:

• Identitat; un element suficientment connectat amb la descentralització i ambl’àmbit d’acció de les comunitats locals.

• Diversitat, el clar contrapunt al primer element, cada vegada més present aescala local. La diversitat cultural és font d’innovació i de creativitat, i és tan necessària al’espècie humana com la biodiversitat als éssers vius.

• Creativitat; element fonamental –que s’expressa alhora des de la identitat i ladiversitat- que permet a les persones i a les societats créixer i avançar; i que té en lacreativitat artística una de les seves expressions genuïnes.

• Participació; la participació –activa- i la construcció de públics culturals és undels elements de l’exercici de la ciutadania plena.

3. El Centre de les Arts ja està esdevenint un instrument important de la políticacultural local, interactuant amb:

o Els centres educatius de règim general, implicant-los en activitats departicipació i pràctica artística i desenvolupant-hi activitats

o La xarxa d'equipaments culturals públics, i més concretament els queoperen en els àmbits de la difusió artística i l’acció cultural de proximitat.

o Les associacions i les entitats culturals, i en especial les que operen en elsàmbits dels grups artístics amateurs -grups de teatre amateur, corals, conjuntsinstrumentals-.

o La Casa de la Música Popular, com a espai de formació, creació, producciói difusió de les músiques populars.

necessitats emergents de cohesió, inclusió i identitat. L’Ajuntament Ple de L’Hospitalet es vaadherir a l’Agenda 21 de la Cultura el 29 d’octubre de 2004



4.2.5. PROGRAMA MUSE. FYME

“Reconciliar al mundo es demasiado ambicioso, pero al menos se puede formar a las

personas para sr respetuosas hacia las diferencias, que son lo único que nos permite

aprender: Si todos fueramos iguales, no podríamos ofrecernos nada unos a otros. Por eso

no debemos temernos. Tener miedo nos vuelve enemigos.” (Yehudi Menuhin)

Aquest programa de la Fundacion Yehudi Menuhin España (FYME) que pren per titol

“Las Artes por la convivencia. Trabajando para la Interculturalidad” té com a finalitat el

desenvolupament de valors de convivencia i tolerancia que serveixin per afavorir la

integració social i cultural, aixi com prevenir la violencia, la xenofobia y marginació, tot

això a través de les arts. El fonamental no és l’aprenentatg de l’art, sinó a través de l’art.

Pel plantejament de la recerca, aquest programa ha estat un referent de gran importancia.

Els principis metodologics sobre els que reposa la execució d’aquest programa s’inspira en

les aportacions de la Metodologia MUS-E, implantada en 14 paisos d’Europa, i es proposa

una intervenció educativa en contextos no formals al voltant de les arts, fonamentalment, el

teatre, la música, la dansa, el circ i l’expressió plàstica.

Les Arts contribueixen de forma decisiva al desenvolupament de la persona. Afavoreixen

la expressió de la personalitat tan corporal, com emocional i estètica. Permeten establir

lligams entre individus de diferents cultures. Serveixen per desenvolupar el respecte per un

mateix i pels altres.

4.2.6. EL DOCUMENTAL: ESTO ES RITMO

Sense cap mena de dubtes una de les experiències que han orientat el treball de recerca, ha

estat veure i analitzar la pel·lícula-documental“Rhythm is it. ( Esto es ritmo )

Aquesta pel·lícula (que ara ja espot trobar en un doble DVD) es un documental de

l’experiència de dansa col·lectiva que van protagonitzar mes de 250 alumnes de 8 a 20

anys, de diferents escoles i barris de Berlin junt a l’Orquestra Filharmònica de Berlin .

Amb la música de Igor Stravinsky. Hores, dies, i mesos de feina d’una experiència artística

i pedagògica única al món. Tot el procés que van seguint mestres i alumnes en el llarg camí

que porta apreciar el valor de la representació col·lectiva.



Parlant amb altres professionals, molts d’ells han destacat lla petjada i l’interes que van

despertar en ells aquesta pel.licula-documental. Es per això que l’he analitzat i n’he extret

fragments que penso reafirmen la meva recerca.

En una primera part he extret les frases i comentaris que m’han semblat mes interessants

dels diversos protagonistes. Els he classificat en quatre grans apartats:

El MESTRE ROYSTON MALDOOM: el professor de dansa amb molts anys

d’experiència i motor de tot.

ELS ALUMNES: veritables protagonistes que van mostrant les seves actituds, els seus

pensaments i la seva evolució

SIR SIMON RATTLE DIRECTOR DE L’ORQUESTRA FILARMONICA DE BERLIN:

El professional que ja ha triomfat però té unes inquietuds socials.

ELS PROFESSORS: les seves opinions i punts de vista.

I en una segona part he fet una classificació de les frases i opinions segons els temes que

poden ser mes interessants mes per la recerca.

SINOPSI DEL DOCUMENTAL:

Títol: RHYTHM IS IT! ( ESTO ES RITMO! )Gènere : DocumentalDuració...100´Any: 2004País: AlemanyaDirigida per THOMAS GRUBE i ENRIQUE SANCHEZ LANSCH.Música: LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA.de IGOR STRAVINSKY (1882-1971)Rap..Versteck dich nicht. Wickeds.www.RHYTHM IS IT.com



EL MESTRE ROYSTON MALDOOM:Convida als alumnes a participar amb un gest de les seves mans que diu veniu cap a mi.Explica la necessitat del silenci per ballar, no s’ha de perdre energia per la boca perquè quan ballemparlem amb el cos.Es conscient i ens parla de la duresa de la vida d’alguns d’aquests alumnes immigrants,Escoles difícils amb alumnes amb poca o sense confiança en ells mateixos. Se’ls ha ficat al cap que sonla part mes baixa de la jerarquia social.Fa separar als alumnes que van sempre junts. Apreneu a viure sense els vostres amics. Alguns esteu histèrics i nerviosos.Els diu el que han de ser capaços de fer: no fer soroll, no riure ni molestar.Pensa que aquests alumnes la vida els ha ensenyat a ser cínics (enriures de tot i no creure en res. Però encanvi reconeix que no ho son amb ell, hi ha frescor i disposició a confiar amb ell.Ensenyar als alumnes El poder del silenci.Els fa actuar sols i els diu com ho han fet.Fa un exercici als alumnes en el que davant l’actuació dels seus companys els fa prendre una decisiósobre la psicologia dels companys, es a dir quins creuen que progressaran , quinstenen força en el seu interior, diu que mirin el seu cos i ho sabran.No penseis que solo estamos bailando...una clase de danza puede cambiaros la vida.Els que volen destacar comportant-se malament, fent tonteries, es donen compte de que això nofunciona a la llarga.Els explica que cometre errors costa car per l’actuació i haurem de donar explicacions als pares o alsque ens miren si ho fem malament.Me importa mucho la disciplina. Podemos fingir que la disciplina no es importante, pero eso no esjusto para ellos pòrque en la vida necesitamos disciplina. A menudo empieza por ser algo impuestodesde fuera pero luego se convierte en nuestra propia disciplina.Sin ellanadie tiene ninguna posibilidad de futuro.Quan es treballa amb nois poc habituats a ballar, cal fer alguna cosa amb la que es sentina gust rapidament, pero que alhora sigui un repte per a ells.Els parla de que les tonteries que fan es deuen a les pors interiors: a sembla estúpids, a no poder-ho ferbé; o a que els seus amics es riguin d’ells. els convida a preguntar-se si aquests son bons amics, perquè un amic es el que ens intenta recolzarquan estem fent quelcom nou i difícil i ens ajuda a progressar.ROYSTON parla de que degut a la seva infantesa d’orfe no tenia lligams i no arribava a confiar en capadult. Sensació de soledat. Per casualitat va veure una pel·lícula que li va encendre la llumeta del seufutur... la passió per la dansa.Fa reflexionar contínuament als alumnes. Quan estan fent soroll i passant-se els diuamb vehemència: Prou, silenci, ens heu fet perdre el temps, perquè alguns de vosaltres no sou tan seriosos com jo. Alguns penseu que fa gràcia que no surti bé.Es pot passar-ho bé i ser seriosos? Jo disfruto de la serietat de la dansa. Vull saber mescada dia. Els que s’ho prenen en serio tenen que dir als altres coms es senten.El pal i la pastanaga.......Tots els que sou aquí teniu sou persones extraordinàries i teniu capacitat per fer-ho bé.Ser dur amb ells pot desmotivar-los però em descobert per experiència que desprès d’un enfonsamenten surten mes enfortits.Quan aquests alumnes es posin al costat d’altres d’escoles diferents, sinó fan el mateix que aquells essentiran malament i això serà culpa nostra.La idea de treballar dur per aconseguir un objectiu no forma part de la seva experiènciai de les seves expectatives. No hi ha res pitjor que acceptar el risc de millorar i desprès. fracassar. Esmillor pensar que soc un fracassat, no vaig a arriscar. Es una postura còmoda, coneixes els teus límitsi quan intentes sortir de la comoditat et sents molt sol.Treballem segons un procés en el que els mestres comencem a diluir-nos cap el final i els alumnescomen a créixer. Nosaltres ens posem a la seva pell i desprès ens retirem i els



deixem enlairar-se.Fa reflexionar als alumnes sobre el seu progrés, els fa veure que ara estan capacitats per fer l’espectacle.Tots volem contínuament garantitzar la continuïtat de la vida i la ostra pròpia continuïtat. Somresponsables del nostre futur...i potser estem sacrificant el futur dels nostres fills per obtenir unbenefici personal a curt plaç. A la Consagració de la primavera ens sacrifiquem perquè la terra torni aflorir, una idea molt primitiva, quelcom que clarament hem oblidat. Cal que els artistes comparteixen el seu art amb els altres., la gent no ha de creure que l’art no te res a veure amb la seva vida.No tothom té accés a les mateixes coses, a poder-se formar com cal.Des de l’últim dia d’assaig fins el dia de l’actuació veurem una millora del dos-cents percent. Perquè nomes faran servir tots els coneixements adquirits, quan es posin davant d’un públic,llavors l’adrenalina els pujarà per tot el cos, i recordaran tot el que han aprés.Vull que els joves es donin compte que la vida es un repte constant. No us quedeu quiets, no sigueuconformistes, seguiu, busqueu el que ve desprès, i busqueu el següent moment, no fa falta planejar-lo,pero es bo esta preparat, esta obert.

ELS ALUMNES:Es donen copets entre ells, alguns estan distrets, d’altres parlen amb els seus companys, però totsestan expectants pel que faran.Alguns ens parlen de les expectatives creades, d’on faran el concert, davant de qui i quanta gent, ons’anunciarà i veurà i que el mestre vol que ho facin el millor possible, i no es fàcil el que han de fer.MARIE parla de la seva baixa autoestima.Diuen que la cosa mes important que han aprés durant la primera setmana és Concentració. Noparlar, concentrar-se en el propi cos.Els professors aconsegueixen que estem deu minuts sense parlar, i no criden com la professora de laclasse.Diu un noi ( MARTIN)que ho deixa, es molt solitari, no pot ni li agrada tocar als altres...però volaprendre. Intento comunicar-me amb els altres, però em costa moltHe notat un canvi, que dins meu es desperten certs sentiments, però encara he d’aprendre aexpressar-los.OLAYINKA nigerià de 16 anys parla de la seva dura vivència com a negre immigrant. Es pot viureen un lloc on ningú t’entén? Quan no te’ns família que fas? Diu que esta sol però te un repte, es sentfort i te que viure.Parla del seu país i el que suposa la dansa i la cultura del seu país. Ara no estic sol tinc un amic,podem fer coses junts. La música em relaxa, i em fa feliç.Alguns alumnes parlen de la duresa dels assajos. Alguns volen deixar-ho.Alguns estan farts de tenir que repetir sempre el mateix, i altres s’esforcen molt i no hoaconsegueixen.Un alumne diu que la majoria veuen l’activitat com un joc, per passa-ho bé, no s’ho prenenseriosament.Parlen de la dificultat d’escoltar i sentir música clàssica.Sortir del barri, conèixer altres experiencies...Es proposa a un grup d’alumnes a anar a fer classe fora del barri amb altres mes avançats. Aquestaexperiència es molt important per fer créixer als alumnes.Diu una alumna que per millorar cal ser mes participatius, posar mes atenció.OLAYINKA diu que ara tothom sap que això no es un joc, abans rèiem i fèiem tonteries els unsamb els altres, ara es quelcom molt important i tenim que considerar-ho així.Els alumnes arriben a l’Auditori que potser mai havien trepitjat i es pregunten quan pot valer unaentrada en aquest seients que ocupen.Els nervis formen part dels moments abans de l’actuació.Parlen de com s’han anat acostumant a aquesta música tan rara i l’han arribat a fer seva. Ara vivimla música, al principi no era així.Els assajos donen seguretat. Quan acabi el projecte m’agradaria continuar fent ball en alguna escola.



Quan passes tantes hores amb altre gent de seguida connectes.

SIR SIMON RATTLE DIRECTOR DE L’ORQUESTRA FILARMONIC A DE BERLINMentrestant els professionals musics i director assagen la música que tocaran . El director els explicaals musics que aquesta serà una experiència única amb gent molt diferent, d’edat, sexe, condiciósocial i cultural, origen ètnic…. Ara toquem amb molta il·lusió... la música del fagot comenta a sonaren directe ( recordo la cara dels nens quan sentien tocar a les mestres, o a d’altres companys seus, esun moment màgic…)Sempre havia volgut fer un projecte on els musics professionals toquessin amb joves dansaires.la música no es simplemente música, es lo que representa y lo que puede hacer por la gente, una delas cosas de trabajar con música es enseñar a las personas que es lo que les une en lugar de lo queles separa.Siempre pensé que la música no se podía aprender pasivamente.Hemos estado educando a los jóvenes para una sociedad que quizás haya desaparecido.Necesitamos personas creativas que sigan caminos diferentes, extraños, no solo necesitamos buenostrabajadores, eso ya es historia.Va buscant el so que desitja de l’orquestra, sense correr, amb cos. Diu:Hay una parte del cerebro, las partes precivilizadas del hombre,la parte que heredamos de losreptiles donde el Ritmo manda.La primera idea, probablemente la primera comunicación fue a través del ritmo antes que laspalabras.Si uno lo capta de niño, en cierto modo conecta con nuestros origenes primigenios.Quan ho aconsegueix diu a l’orquestra: aquesta es la nostra aportació ( es refereix al projecte)Es normal en els adolescents sentir que ets diferent dels altres i que ningú t’entén.Parla de les sensacions (com un foc que l’hagués cremat per dins) que li va produir la primeravegada que va escoltar la consagració de la primavera de Stravinsky i com va decidir ser directord’orquestra perquè la música era l’electricitat que flueix del director.Els alumnes menys populars, potser mes rars, que estan mes al marge, com jo, sovint es donencompte que tenen mes a oferir, poden anar mes enllà.Un professor li va dir: prometeme de que hagas lo que hagas, siempre viajaràs pero nunca querrásllegar a ningun lado, porque en el momento en que uno cree que lo tiene, ya se ha ido, porquesiempre es mas grande que lo que uno tiene.Aquesta música clàssica i l’orquestra no es per executius de coll alt, i homes rics de certa edat i lesseves dones. No es una diva que somien aconseguir, es un lloc on s’interpreta la mes extraordinàriamúsica emocional a la que tots tenen dret.Aquesta música és per tot el món.Fa les presentacions entre l’orquestra i els dansaires. Els posa en un mateix pla, doncs faran quelcomjunts. Els parla de l’obra que executaran, del seu significat, de la seva historia.Tots els components de l’orquestra aporten quelcom a l’obra, encara i així tots han d’oblidar-se perun moment dels seu ego, si volem treure-li el millor partit a l’orquestra, però si s’obliden percomplet dels seus egos es perd.Degut a la crisi els propers anys l’art haurà de lluitar per la seva supervivència i els artisteshaurem de recordar a la gent que això no es un luxe, l’art es una necessitat com l’aire que respiremi l’aigua que bevem.

ELS PROFESSORS:Els alumnes estan contens a l’escola, es senten segurs. L’ordre i les regles que coneixen els donaseguretat. Molts pares no saben, ni els importa el que fan a l’escola, no per mala fe sinó perquè es elque ells van viure. Es un cercle viciós. Quan penses de quines famílies venen llavors dius: quepodem fer amb aquests alumnes?.L’ajudant de Maldoom SUSANNAH BROUGHTON diu:Estem tan acostumats al soroll en la nostra societat, que de vegades podem tenir por d’escoltar elnostre cos, la nostra veu.Martin es un noi que s’automargina, peró alhora vol seguir intentant superar-se.



Creo que el cuerpo es un buen indicador de lo que ocurre en nuestro interior, ya sea en lospensamientos, en el alma, en las emociones. Nuestro cuerpo fisico expresa como estamos.Parla del tipus d’alumnes d’aquest entorn:Tenen molt poca confiança en ells mateixos, molt poc control del seu propi cos, no tenen força, nicoordinació i son joves... els que tenen menys confiança parlen,se’n riuen i fan qualsevol cosa queels distregui i els allunyi de la consciencia de que s’estan esforçant.Veient el desmadre i que les coses no surten com es voldria diu als alumnes en una sessió: des delprimer moment no esteu col·laborant, no hi ha moviment, ni passió, ni energia, no se perquè souaquí.Cal exigir als alumnes, no donar-nos per satisfets de seguida, perquè ells puguin desenvolupar tot elseu potencial.On està el límit dels alumnes? Fins a on podem demanar i ells poden donar?El grup necessita dels alumnes mes conscienciats i que son líders positius. Que fan reflexionar, queson model i fan avançar a la resta.Hi ha un moment en que el projecte pren una altra dimensió, els alumnes comencen a treballar ensilenci, quan això passa té lloc una veritable transformació perquè la ment, la veu i el so esdesconnecten i a partir d’aquí automàticament la vista,i la percepció sensorial entren en acció perpoder continuar i quan això passa comença a produir-se el veritable canvi.

4.2.7. ANALISI DEL DOCUMENTAL:“ESTO ES RITMO”

EL MESTRE I ELS ALUMNES

Participació

Convida als alumnes a participar amb un gest.

Diu una alumna que per millorar cal ser mes participatius, posar mes atenció

Paper del mestre

Convida als alumnes a participar amb un gest.

Fa separar als alumnes que van sempre junts.

Fer que coneguin noves propostes

Parlen de com s’han anat acostumant a aquesta música tan rara i l’han arribat a fer seva.

Ara vivim la música, al principi no era així.

Coneixement dels alumnes i empatia cap a ells.

Es conscient i ens parla de la duresa de la vida d’alguns d’aquests alumnes immigrants.



Treballem segons un procés en el que els mestres comencem a diluir-nos cap el final i els

alumnes comencen a créixer. Nosaltres ens posem a la seva pell i desprès ens retirem i els

deixem enlairar-se.

Tenir confiança en els alumnes. Fer-los responsables

Els diu el que han de ser capaços de fer: no fer soroll, no riure ni molestar.

Els explica que cometre errors costa car per l’actuació i haurem de donar explicacions als

pares o als que ens miren si ho fem malament.

Tots els que sou aquí teniu sou persones extraordinàries i teniu capacitat per fer-ho bé

Fa reflexionar als alumnes sobre el seu progrés, els fa veure que ara estan capacitats per fer

l’espectacle.

Les famílies

Molts pares no saben, ni els importa el que fan a l’escola, no per mala fe sinó perquè es el

que ells van viure. Es un cercle viciós. Quan penses de quines famílies venen llavors dius:

que podem fer amb aquests alumnes ?

Motivació i dificultat. Crear expectatives

Quan es treballa amb nois poc habituats a ballar, cal fer alguna cosa amb la que es sentin

a gust ràpidament, però que alhora sigui un repte per a ells.

Des de l’últim dia d’assaig fins el dia de l’actuació veurem una millora del dos-cents per

cent. Perquè nomes faran servir tots els coneixements adquirits, quan es posin davant d’un

públic, llavors l’adrenalina els pujarà per tot el cos, i recordaran tot el que han aprés.

Alguns ens parlen de les expectatives creades, d’on faran el concert, davant de qui i quanta

gent, on s’anunciarà i veurà i que el mestre vol que ho facin el millor possible, i no es fàcil

el que han de fer.

Autoestima. Les pors. Consciència social.

Escoles difícils amb alumnes amb poca o sense confiança en ells mateixos.

Tenen molt poca confiança en ells mateixos, molt poc control del seu propi cos, no tenen

força, ni coordinació i son joves... els que tenen menys confiança parlen, se’n riuen i fan

qualsevol cosa que els distregui i els allunyi de la consciencia de que s’estan esforçant.

Se’ls ha ficat al cap que son la part mes baixa de la jerarquia social



Apreneu a viure sense els vostres amics

Els parla de que les tonteries que fan es deuen a les pors interiors: a sembla estúpids, a no

poder-ho fer bé; o a que els seus amics es riguin d’ells.

Els convida a preguntar-se si aquests son bons amics, perquè un amic es el que ens intenta

recolzar quan estem fent quelcom nou i difícil i ens ajuda a progressar

La superació..

ara tothom sap que això no es un joc, abans rèiem i fèiem tonteries els uns amb els altres,

ara es quelcom molt important i tenim que considerar-ho així.

Hi ha un moment en que el projecte pren una altra dimensió, els alumnes comencen a

treballar en silenci, quan això passa té lloc una veritable transformació perquè la ment, la

veu i el so es desconnecten i a partir d’aquí automàticament la vista,i la percepció

sensorial entren en acció per poder continuar i quan això passa comença a produir-se el

veritable canvi.

Els amics

Apreneu a viure sense els vostres amics

Els parla de que les tonteries que fan es deuen a les pors interiors: a sembla estúpids, a no

poder-ho fer bé; o a que els seus amics es riguin d’ells.

els convida a preguntar-se si aquests son bons amics, perquè un amic es el que ens intenta

recolzar quan estem fent quelcom nou i difícil i ens ajuda a progressar.

Els líders positius

El grup necessita dels alumnes mes conscienciats i que son líders positius. Que fan

reflexionar, que son model i fan avançar a la resta.

Conviure

Quan passes tantes hores amb altre gent de seguida connectes

Reflexió

Fa reflexionar contínuament als alumnes. Quan estan fent soroll i passant-se els diu amb

vehemència: Prou, silenci, ens heu fet perdre el temps, perquè alguns de vosaltres no sou

tan seriosos com jo. Alguns penseu que fa gràcia que no surti bé.



Es pot passar-ho bé i ser seriosos? Jo disfruto de la serietat de la dansa. Vull saber mes

cada dia. Els que s’ho prenen en serio tenen que dir als altres coms es senten.

Fa reflexionar als alumnes sobre el seu progrés, els fa veure que ara estan capacitats per fer

l’espectacle.

els convida a preguntar-se si aquests son bons amics, perquè un amic es el que ens intenta

recolzar quan estem fent quelcom nou i difícil i ens ajuda a progressar

Llenguatge corporal (llenguatges no verbals)

quan ballem parlem amb el cos.

Creo que el cuerpo es un buen indicador de lo que ocurre en nuestro interior, ya sea en los

pensamientos, en el alma, en las emociones. Nuestro cuerpo fisico expresa como estamos.

La Disciplina. L’esforç. La exigència. Els assajos.

Me importa mucho la disciplina. Podemos fingir que la disciplina no es importante, pero

eso no es justo para ellos pòrque en la vida necesitamos disciplina. A menudo empieza por

ser algo impuesto desde fuera pero luego se convierte en nuestra propia disciplina.Sin ella

nadie tiene ninguna posibilidad de futuro.

Ser dur amb ells pot desmotivar-los però em descobert per experiència que desprès d’un

enfonsament en surten mes enfortits.

Quan aquests alumnes es posin al costat d’altres d’escoles diferents, sinó fan el mateix que

aquells es sentiran malament i això serà culpa nostra.

La idea de treballar dur per aconseguir un objectiu no forma part de la seva experiència

i de les seves expectatives. No hi ha res pitjor que acceptar el risc de millorar i desprès.

fracassar. Es millor pensar que soc un fracassat, no vaig a arriscar. Es una postura

còmoda, coneixes els teus límits i quan intentes sortir de la comoditat et sents molt sol.

Cal exigir als alumnes, no donar-nos per satisfets de seguida, perquè ells puguin

desenvolupar tot el seu potencial.

On està el límit dels alumnes? Fins a on podem demanar i ells poden donar?

Els alumnes estan contens a l’escola, es senten segurs. L’ordre i les regles que coneixen els

dona seguretat



Alguns alumnes parlen de la duresa dels assajos. Alguns volen deixar-ho.

Alguns estan farts de tenir que repetir sempre el mateix, i altres s’esforcen molt i no ho

aconsegueixen.

Els assajos donen seguretat.

Sortir de l’escola

Sortir del barri, conèixer altres experiencies...

Es proposa a un grup d’alumnes a anar a fer classe fora del barri amb altres mes avançats.

Aquesta experiència es molt important per fer créixer als alumnes.

Els alumnes arriben a l’Auditori que potser mai havien trepitjat i es pregunten quan pot

valer una entrada en aquest seients que ocupen.

Silenci -Soroll

Ensenyar als alumnes El poder del silenci

la necessitat del silenci per ballar,

no s’ha de perdre energia per la boca

Estem tan acostumats al soroll en la nostra societat, que de vegades podem tenir por

d’escoltar el nostre cos, la nostra veu.

Concentració

Diuen que la cosa mes important que han aprés durant la primera setmana és Concentració.

No parlar, concentrar-se en el propi cos.

La música uneix

la música no es simplemente música, es lo que representa y lo que puede hacer por la

gente, una de las cosas de trabajar con música es enseñar a las personas que es lo que les

une en lugar de lo que les separa.

La música s’ha de viure

Siempre pensé que la música no se podía aprender pasivamente.

La música clàssica es per a tothom



Aquesta música clàssica i l’orquestra no es per executius de coll alt, i homes rics de certa

edat i les seves dones. No es una diva que somien aconseguir, es un lloc on s’interpreta la

mes extraordinària música emocional a la que tots tenen dret.

Aquesta música és per tot el món.

Col·lectiu i individualitat

Tots els components de l’orquestra aporten quelcom a l’obra, encara i així tots han

d’oblidar-se per un moment dels seu ego, si volem treure-li el millor partit a l’orquestra,

però si s’obliden per complet dels seus egos es perd.

L’art es necessari per a viure

Degut a la crisi els propers anys l’art haurà de lluitar per la seva supervivència i els

artistes haurem de recordar a la gent que això no es un luxe, l’art es una necessitat com

l’aire que respirem i l’aigua que bevem

Creativitat

Necesitamos personas creativas que sigan caminos diferentes, extraños, no solo

necesitamos buenos trabajadores, eso ya es historia

El ritme

Hay una parte del cerebro, las partes precivilizadas del hombre,la parte que heredamos de

los reptiles donde el Ritmo manda.

La primera idea, probablemente la primera comunicación fue a través del ritmo antes que

las palabras. Si uno lo capta de niño, en cierto modo conecta con nuestros origenes

primigenio.

4.3. LES ENTREVISTES ALS EXPERTSDonada la gran relació que el tema plantejat té amb la pràctica docent i la pedagogia

musical s’ha entrevistat a professionals amb diferents funcions en l’ensenyament. Aquestes

persones han estat escollides per la significació dels treballs que han realitzat com a

mestres, en grups de treball i com a investigadors.

Les entrevistes han esdevingut tertúlies plenes de continguts, i si bé el punt de partida ha

estat el que es planteja, s’han expressat diferents aspectes de gran interès educatiu.



Els professionals que han intervingut en les entrevistes han estat els següents:

• ALBERT GUMÍ: Professor de l’Esmuc. Clarinetista. Autodidacta. Creador

d’espectacles musicals i educatius.

• ASSUMPCIÓ MALAGARRIGA: (Directora del Servei Educatiu de L’Auditori)

•FREDERIC SESÈ. Pedagog musical.

•RIAD AHMED. Mestre de Xamfrà. Percusionista. Autodidacta. Professor de música

al Liceo Francès.

•NURIA SEMPERE. Directora del Centre de les Arts. L’Hospitalet de Llobregat.

• ESTER BONAL. creadora del PROJECTE XAMFRÀ. professora ESMUC.

•PEP ALSINA. Professor Titular del Departament de Didàctica de la Expressió Musical

i Corporal de la Universitat de Barcelona

A continuació hi ha la transcripció de cadascuna de les entrevistes que s’han realitzat:

ENTREVISTA Nº 1:

ALBERT GUMÍ

Professor de l’ESMUC. Clarinetista. Autodidacta. Creador d’espectacles musicals i

educatius. 25 Març de 2008 (70’)

1.- En la meva llicencia parlo de Les Experiències Musicals Col·lectives, et sembla

correcte el terme?

El terme Experiència Musical vol dir pràctica, fer música, experimentar amb la música.

Col·lectiva com tot l’art, encara que un escolti i l’altre canti ja es col·lectiu, hi ha

comunicació, i compartint amb altres.

2.- Les Experiències Musicals Col·lectives: són una eina per afavorir la interacció

educativa, es a dir les relacions entre tots els seus subjectes.?

Quan faig musica en qualsevol tipus de col·lectiu,( professionals, tallers, discapacitats,

amics....) tothom interactua. En la nostra cultura el que escolta es molt passiu, sobretot en



música clàssica, no en el rock, ni en altres cultures com l’africana on tothom participa.

Avui en dia ja es fa participar mes al públic.

Participar ja es educatiu, tothom té un bagatge, una cultura musical,ha escoltat música no

tothom pot composar i tocar com un virtuós, però si fer música al seu nivell, interactua i

aportar coses.

3.- Les Experiències Musicals Col·lectives milloren la convivència i la cohesió social a

l’escola.?

Evident que si. Hi ha molts nens que no segueixen, que es poden sentir discriminats per

llengua, com els immigrants. Tothom es capaç de participar amb la música que es un

llenguatge universal on tothom pot dir-hi la seva. La música és una eina festiva i fomenta

la cohesió social a l’escola. En les audicions, concerts, cantades es crea un caliu molt

important.

4.- Les Experiències Musicals Col·lectives fomenten l’aprenentatge de valors. Quins?

Tota experiència col·lectiva fomenta valors per se. La mateixa activitat ja ho porta, com

també ho fan el teatre i l’esport ben entès, valorant el contrari i millorant nosaltres.

Compenetració, respecte, treball en equip, ajuda els que els costa més perquè això va en

benefici de tots.

5.- Afavoreixen l’educació socioemocional( autoestima, empatía…). ?

La gent surt contenta del concert, es crea bon rotllo entre els participants. Les experiències

col·lectives on hi ha emocions i sentiments desenvolupen l’empatia.

6.- Milloren les Habilitats socials dels alumnes.(Saber relacionar-se)?

La gent tímida té la oportunitat d’obrir la boca musicalment, de fer el seu solo, o la seva

petita aportació al conjunt, quanta gent jove i gran van a una coral per relacionar-se.

7. Fan avançar en la Cultura de la Diversitat.?

El fet de que hi participi gent diversa i de utilitzar músiques diferents enriqueix i fa

avançar.

8.- Ens porten cap una escola Inclusiva, es a dir sense exclusions.?



Repeteixo que en música tothom pot aportar alguna cosa interessant. Cap nen ha de restar

fora de l’activitat musical. Els nens difícils amb la música s’integren si saps trobar en allò

que poden participar. Tothom és músic.

9.- Coneixes experiències musicals on s’utilitzin "Aprenentatge cooperatiu” ?

Es un terme que em sobte, el trobo simpàtic, quan jo estudiava no es feia sevir.

Ensenyar o fer Música.

Cal però un lideratge perquè la pròpia essència de la música que es tenir una idea comuna

(parla d’orquestres). En una escola si el mestre fa un treball mes experimental, es a dir que

no ensenya música sinó que fa música, i això es una diferencia molt gran perquè no es pot

ensenyar a fer música, has de fer música, sinó t’enganyes a tu mateix, les arts s’han de

provar, experimentar, s’han de viure.

Per ensenyar es parteix del que sap el mestre, ell té la veritat absoluta, l’alumne pot

entendre o no el que li explica, en musica cal ensenyar el passat, l’historia. La nostra

cultura a diferència d’altres, evoluciona per coneixement i apropiació del passat. La bona

es la acumulació, tu ho saps, tu ho transmets, la dolenta es que tot està establert.

Fer implica experimentar amb els alumnes, ningú sap ben bé on anirem a parar, no tens la

veritat absoluta, tots junts compartim la música que fem, l’aportació de qualsevol dels

membres pot ser important, aprenem entre tots, els nens tenen idees, ens ajuden a

descobrir, a investigar, els alumnes senten mes seu allò que estan fent.

Quan crees els lligams entre allò que es fa i allò que s’ha fet es quan té èxit l’educació.

Connectar el que altres han fet amb el que estem fent nosaltres. Vivència en el present de

coses que han succeït en el passat i experimentar amb elles.

Està bé interpretar una cançó perquè això ja es vivència,millor que escoltar-ho només,

però...també cal que ens podem equivocar.

Cal deixar marge a l’error, no donar-ho tot estipulat.

10.- Les Experiències Musicals Col·lectives afavoreixen i milloren la convivència i la

cohesió social a l’escola? Aquesta al·legació o afirmació la creus certa? Com hauria

de ser demostrada ?



Potser l’encant està en que no és absolutament demostrable, com res en art. Es pot

demostrar que el so d’un violí Stradivarius es millor que un de senzill? Ho serà igual per

tothom? Potser hi hagi musics que troben mes emotiu o àcid el de un senzill...

Tothom té la seva percepció, i no tots creiem el mateix, ni tenim els mateixos valors, és

com els estils de vida, tu pots creure que viure ecològicament es el millor, però el teu veí

pot creure el contrari...

Tal com dèiem al principi de tot, la qüestió de la col·lectivitat es bàsica per l’educació.

Vivim en societat i tot el que fomenti les interaccions, eliminar barreres, fomentar el treball

cooperatiu, aprendre a respectar l’altre, es vital per a l’educació, tant o mes que aprendre

continguts, perquè aquest hi son tots a Internet. Es important aprendre a fer coses entre

tots. La música fa que aprenem a viure en societat, també el teatre hi ajuda.

11.- La teva filosofia de l’educació musical, en quines bases teòriques esta basada ?

El meu aprenentatge ha estat fins fa pocs anys totalment autodidacta. Jo feia música amb

qui tenia al costat, he inventat, creat, barrejat, amb músics de tot el món i els nens,

conviure amb músics i nens. Vaig descobrir coses ,inventar maneres de fer, descobrir els

instruments orff des de la meva vessant diferent a la que es feia en els cursos o seminaris,

la vida em va portar a la pedagogia musical sense pretendre-ho, m’hi he trobat fent-ho, “la

vida es allò que fas mentres fas altres plans”. Soc clarinetista i ho continuo sent. M`ha

influenciat Murray Schafer autor canadenc de “Rinoceronte en el aula”; “Paisajes sonoros”

i altres de l’editorial Ricordi. Concepte del so molt obert.

12.-I en quines experiències i projectes t’has emmirallat?

Community Music d’Anglaterra. Ells valoren molt el procés, però jo crec que també el

resultat ha de ser el millor i mes digne possible. Tothom pot fer i crear música en

col·lectivitat.

13.- Coneixes els Creative partnership d’Anglaterra projectes comunitaris?

Si et recomano que parlis amb Queralt Prats. Està bé que toquem diferents camps de la

música.

14.-I la fundació Yehudi Menuhin i el programa MUSE? Que n’opines?

He participat en Live Music Nown. Que es fer arribar la música en directe en llocs on

normalment no n’hi ha.(presons, hospitals...)Han estat experiències inoblidables.



15.- i Arlette Biget (pedagogia de grup).

Faig una assignatura a l’ESMUC que es diu Improvisació en la classe Colectiva, fem jocs

musicals...

16.- Quin hauria de ser el paper dels especialistes de música a les escoles ?

La classe de fer Música. Audicions de diferents músiques, escoltar creativament,que passa.

Cantar i fer música amb instruments col·lectivament. Que el currículum no fos només

d`historia, conèixer personatges per la seva música. També la que escolten els nens, que la

portin i compartir-la amb els altres. Que cada nen porti alguna cosa important en la maleta

musical de la classe. Aprofitar els instruments de nens que van a les escoles de música i

que podem veure i tocar en directe. “El verdader pedagog es aquell que aprèn amb els

altres i que fa allò que li interessa compartint-ho amb els altres”.(Schafer)

17.- Quina utilitat creus que pot tenir aquesta recerca?

Parlar, comunicar-te, treure idees, arribar o no a conclusions, deixar preguntes a l’aire, es

un acte mes de comunicació, tota acció pot ser artística si tenim en compte que crear en art

es fer una cosa amb una intenció determinada.

El que facis o diguis, tindrà valor en tan en quan comparteixis els resultats, si t`ho guardes

no tindrà gaire valor,només per a tu i per les persones que ens has ajudat a reflexionar amb

les teves preguntes; si ho comparteixes tindrà molt més valor, es igual que una peça

musical si no la comparteixo, la faig escoltar, o tocar no té vida.

Per tant xerrar-ho, explicar-ho,compartir-ho amb altres mestres.

Si creem composicions es intranscendent però que tots els intèrprets de cop composéssim

això si que seria passar a la historia.

18.- Quan dius que les notes no son la finalitat, I que aquesta es troba en la capacitat

de comunicació,en el que volem transmetre quan toquem, en quin sentit té la música

que fem es a dir que podem educar en aspectes de la persona que son de vital

importancia per el creixement , a que et refereixes?

Quan improvises música, les notes son lliures, que dius amb elles, cal que creïs per

comunicar alguna cosa. No es tracta de recitar de memòria, de no fallar cap nota, de no

oblidar-ne ni una, sinó allò que volem transmetre, el COM es l’important.

Per que en art i educació es per tu mes important el COM HO FEM, que el QUE FEM?



Si tu fas qualsevol acció bona malament, allò deixa de ser bo. La classe de música pot ser

una obra d’art segons com ho facis. Els hindús valoren el com ho fan no el que es fa. Cal

fer amb gust.

ENTREVISTA Nº 2

ASSUMPCIÓ MALAGARRIGA

(Directora del Servei Educatiu de L’Auditori)

16 octubre 2007 (90’)

1.- Jo en la meva llicencia parlo de Les Experiències Musicals Col·lectives, et sembla

correcte el terme?

Les Experiències Musicals Col·lectives, formen part de L’Educació Musical. Per tant una

no exclou l’altre, sinó que en forma part, i n’és una expressió més concreta.

Educar vol dir “acompanyar”, obrir camins, fer conèixer altres mons. Si parlem d’Educació

musical direm el mateix però referit al mon musical.

Sentir la música. Emocions i sentiments. I sobretot aquells “Silencis” d’un concert on tots

som un.

2.- Les Experiències Musicals Col·lectives (basades en L’Aprenentatge Cooperatiu o

Metodologies Cooperatives )afavoreixen i milloren la convivència i la cohesió social a

l’escola?

Molts mestres de música la subscriuen, però s’han de donar arguments perquè altres

professionals de l’ensenyament, i altres persones no vinculades a l’ensenyament també ho

facin.

Cal tenir clar que el nostre projecte no té perquè interessar el més mínim a d’altres

persones i col·lectius. El meu treball ha de consistir en demostra’ls-hi,. I als que ja ho

subscriuen convidar-los a ajudar-me en la mateixa tasca.

Enllaços proposats:

L’Auditori Apropa (Sonia). Música per a col·lectius desafavorits.

T´’Encantarà possibles entrevistes després d’una vivència col·lectiva molt intensa.



Cantània experiència col·lectiva molt intensa.

Música a les presons sensacions fortes al sentir la musica, silencies, llàgrimes i

sentiments.

ENTREVISTA Nº 3

FREDERIC SESÈ

Pedagog musical 13 MAIG de 2008 (60’)

1.- Jo en la meva llicencia parlo de Les Experiències Musicals Col·lectives, et sembla

correcte el terme?

com una de les vessants bàsiques de la musica. La música es per compartir, l’Artista el que

vol es que l’escoltin, les activitats de grup com cantar a diverses veus, forma part d’un

grup, la interrelació, forma part d’un públic d’un concert multitudinari té una petjada

profunda, el paràmetre col·lectiu lliga molt amb l’experiència musical.

L’amateur conscient és el que troba la seva paga en el gaudi de la música i va lligat al fet

individual i col.lectiu.

Les Experiències Musicals Col·lectives:

2. milloren la convivència i la cohesió social a l’escola.?

La subscric tot i que justament en l’escola secundaria es on ho he intentat i he aconseguit

menys resultats. En les Experiències voluntàries de la gent hi tens mol de guanyat.(empres,

gent adulta,,,) El fet de la obligatorietat dificulta,barrejar els que saben música i els que no

,no coincideixen en els seus objectius, la varietat fa difícil aquest objectiu.

3. Fomenten l’aprenentatge de valors. Quins?

ser partícips d’un resultat en comú. saber que formes part i sumes en un projecte final. es

l’antítesi de d’individualisme. La teva funció no es destaca. Si falla un fallen tots.

La responsabilitat del resultat és comú.

L’estudi, la dedicació, la paciència. No aixecar-se del lloc fins que allò no surti. Fugir de

ho fàcil. Et poses a prova. Ara es va cada cop valorant mes tocar i cantar en grup enfront a

l’ instrumentista solitari, es valora mes el cant coral i abans era una maria de la música. Si



aconsegueixes que tots escoltin als altres estan fent escola, unió. Les classes col·lectives de

grup creen cohesió de centre. Fer una banda, un grup d’escola.

ELS CONCERTS

Jo he anat canviant d’opinió. Soc reaci als festivals tipus show, als de quedar bé, els que

toca com Nadal o Sant Jordi, com obligatorietat, als que tothom s’espera. Això pot

semblar contradictori en que et digui que el concert es important quan prima la música, i

no la parafernàlia social tot i que no nego la part social de la música i que es un component

d’entreteniment de la societat . Demostrar la feina que s’ha fet amb la coral o grup

instrumental es donar-li una altura, però mes com a treball intern. Oferir el que s’ha fet

s’ha de mostrar. Fer els arranjaments de tanta varietat es una feinada brutal pel mestre que

no se si de vegades paga la pena.

L’ IMPACTE SONOR

La contaminació sonora. Cal tenir una aula de música en condicions, no ha de ressonar,

m’han pres per boig per posar cortines o tapes de capses d’ou. A les escoles els arquitectes

no tenen en compte el soroll que es genera i n o estan preparades.

Cal un treball previ a les audicions, saber estar, tenir silenci per escoltar. La gent no esta

acostumada a sentir una historia que te un començament , un nus i un desenllaç. La

immediatesa es un contravalor. En francès assajar es “repeter” clar repetir i això pels nens

es un càstig, no estan gens acostumat. Tenir constància i autodisciplina, paciència. Nivell

d’exigència, cal acostumar a fer les coses bé, el ritme és precís no relatiu i això educa

contra l’ individualisme, es tracta d’anar tots junt com el ball de la sardana.

4 . Afavoreixen l’educació socioemocional (autoestima, empatía…). ?

5. Milloren les Habilitats socials dels alumnes.(Saber relacionar-se)?

6 .Fan avançar en la Cultura de la Diversitat.?

7. ens porten cap una escola Inclusiva, es a dir sense exclusions.?

8 .coneixes experiències musicals on s’utilitzin "Aprenentatge cooperatiu” ?

Empreses que organitzen caps de setmana per executius on se’ls arma amb instrument de

percussió i uns monitors que ensenyen patrons rítmics i on gent que no ha tocat mai es

desfoguen i es fomenta l’esperit de treball de grup. S’ha estudiat en el mon de la empresa

que si tu has fet música amb una persona s’estableix una camaraderia que es pot traslladar



a les feines del dia a dia de l’empresa, descobreixes mesa les persones que es desinhibeixen

fen un taller de percussió o ball.

9. Quin es el paper dels especialistes de música a les escoles obligatòries?

Con que n’he estat a secundaria en una privada puc parlar amb coneixement i ho deixat per

diverses causes. Vaig maldar per aconseguir substituir el timbre d’escola per música i vaig

ser titllar d’excèntric i rarot.

El que hauria de ser i no vaig aconseguir es una mena d’aglutinador, la música es una

matèria que malgrat sembli molt precisa, és molt tranversal (musica i text-poesia, la forma-

arquitectura, socials, matemàtiques, anglès) i es pot impregnar de música bastants de les

coses que es facin. Valor de cohesió de l’escola : Pal de paller, comodí de les activitats. Jo

tenia contactes amb tots els altres professors. Vaig jugar a ser rar, vestia diferent, era

l’artista potser perquè jo estava en una escola privada de la part alta on l’art era un

contrapunt enfront de les matèries importants.

Enllaços proposats:

Autors, institucions, pel.licules…

Pel·lícules que es basen en la força de la música com “ los chicos del coro, el pianista, la

vida de los otros.

ENTREVISTA Nº 4

RIAD AHMED

Mestre de Xamfrà. Percusionista. Autodidacta.Professor de música al Liceo Francés.

23 d’Abril de 2008 (60’)

Nascut a Bagdad (Irak) el 1958, va anar a Paris els 21 anys durant un parell d’anys i d’allà

va venir cap a Catalunya on porta 26 anys.Es defineix com a ciutadà del món. Es dels

primers immigrants del seu país que van arribar l’any 1982. No ha tornat mai més a l’ Irak.

Va marxar d’allà el 1979 per la guerra amb l’Iran, quan estava estudiant Filologia Àrab a la

Universitat de Bagdad. Allò va ser una etapa de la seva vida que ha quedat enrere.

Però guarda bons i mals records. Fill de família humil d’origen kurd, de pares analfabets,

amb deu germans. Allà va aprendre que no tot és blanc o negre, que tota la cultura està

bastant barrejada, com les ètnies, el món àrab es tan extens ...pensa en Espanya i la



diversitat que hi ha de llengües i cultures. On va néixer és el bressol de moltes

civilitzacions que han tingut una gran importància....sumeris, babilonis, llengua hebrea,

àrab, ara només parlem de Bagdad perquè hi ha guerra i això no es informar bé a la gent ni

es just.

ELS SEUS ORIGENS MUSICALS:

No hi havia música a l’escola. Jo anava a casaments a dansar. A França vaig aprendre a

tocar una flauta d’origen sumeri (etnain). A Espanya em vaig iniciar en la percussió,

música llatina a l’escola de música Zeleste, a Andalusia percussió flamenca els plats,

percussió africana , brasilera i vaig tornar als meus orígens amb percussió oriental. Quan

vaig conèixer el mes necessari vaig veure que tot el que sabia es relacionava.

Tota la música té un llenguatge comú, tots els músics volem el mateix...és un llenguatge

que entén tothom, que no necessita intermediari.

M’he format de manera autodidacta, anant a seminaris, investigant sobre la pròpia pràctica,

he tingut experiències en molts barris diferents com a mestre de música a Primària a Sant

Roc de Badalona, Can Tunis.

Al Liceu Francès fa set anys que faig tallers de música dins l’horari escolar com es fa a

França. Faig molt treball corporal: saltar, caminar, fer voltes sobre el ritme que jo toco;

ritmes senzills, frases curtes, percussió vocal, ritmes sil·làbics de memòria i algun musical:

text, dansa, música, escenografia, sobre les migracions de les persones, un altre sobre la

terra, coses que facin pensar.

Son diferents els nens segons el lloc on viuen?

No, però en els de ètnia gitana has d’entrar amb la seva música, el flamenc, la rumba, has

de tenir un coneixement de la seva música, vaig poder treballar quan els vaig poder

ensenyar parlant el seu llenguatge, tocant amb ells, portava temes de guitarra i percussió

flamenca, un cop receptius els vaig poder oferir altres coses.

En la societat benestant amb la qual també he treballat, també hi ha problemes de soledat,

psicològics, de relació,de trobar sentir al que fan a la seva vida...

Els nens a tot arreu són els mateixos, i el que hem de fer és parlar el seu llenguatge, no el

dels adults. Per exemple a Infantil vaig aprendre a parlar el seu llenguatge com parlen ells

i de que parlen, parlant d’imatges , de les plantes, dels animals, dels jocs, vivint la música,



no puc entrar com un adult, cal ser actor, cal connectar...Amb els de c. Superior els faig

bromes, que riguin de mi i amb mi, que m’equivoco,quan sentíem el cop fort tothom queia

per terra i ells també ho fèiem, però poc a poc tothom va entrar en el joc, tothom estava

amb mi i la disciplina i l’ordre era la del grup que avança junt...

Als nens el que cal es motivar-los, il·lusionar-los, apassionar-los, que superin vergonyes i

pors, que els acompanyis, cal fer-los veure que no som uns estranys , sinó que som com

ells, però també som uns models diferents a altres adults que coneixen.

1.- Les Experiències Musicals Col·lectives fomenten l’aprenentatge de valors. Quins?

Estimar, respectar. Tinc quinze nacionalitats diferents, i mai he sentit a Xamfrà dir a un

nen tu ets un negre,un sudaca o xines fastigós o cap insult racista. Això es dona perquè una

vegada estem tots junts fent música ja no estem pels colors i les diferències, estem per la

música, estem per tocar,estem entrant en un altre espai, estem trencant prejudicis.

Saber compartir, saber estar, saber recolzar a l’altre quan s’equivoca, i això surt

espontàniament sense pensar si es diferent que jo. Per això quan algú diu: el mon es així, jo

dic,no , l’hem fet així.

2, Les Experiències Musicals Col·lectives Afavoreixen l’educació socioemocional

(autoestima, empatía…). ?

Quan els nens pugen a l’escenari per actuar no els reconeixem , canvien, inclús el color de

la cara, perquè estan tan concentrats, tan emocionats, tothom esta pendent del dia i quan

són allà ho viuen , i quan acaben ja pregunten per un altre, tot creix, l’autoestima, les

emocions...

3. Les Experiències Musicals Col·lectives Fan avançar en la Cultura de la Diversitat.?

A través de la música vull potenciar allò que tenim en comú, el ritme, el menjar, els jocs,

tothom té musica dins seu, el cor ja es música, a l’edat mitjana a Còrdova hi ha havia un

conservatori on tocaven músics àrabs, jueus, perses, hindús, perses i a l’arquitectura. S’han

de potenciar les coses en comú, no les diferències, cal fer quelcom junts

Les Experiències Musicals Col·lectives (basades en L’Aprenentatge Cooperatiu o

Metodologies Cooperatives )afavoreixen i milloren la convivència i la cohesió social a

l’escola.

4. Aquesta al·legació o afirmació la creus certa? com hauria de ser demostrada ?



Moltíssim. Al cent per cent per experiència i per convivència.

Quan parlem d’un col·lectiu, sempre hi ha algú que té dificultats de tota mena,

musicalment, rítmicament, cal deixar que faci quelcom senzill, no cal que toqui igual que

els altres, sent que està amb els altres, que val per alguna cosa,tothom val per fer alguna

cosa, no pretenem fer professionals.

Així millora l’autoimatge, l’autoestima, la concentració,la participació, la

comunicació,....som una part d’un espai, tots som al mateix espai, compartim un espai a

nivell físic i a nivell mental, anem a una en el mateix autocar, viatge, ...mai he vist un nen

que no volgués participar perquè no val, si ha treballat i ha participat, el procés es el mes

important, potser el dia del concert es bloquegin, per timidesa,i que el mes important ja ha

passat, i de vegades s’estableix una relació personal tan forta que fan les coses per tu, pel

que tu has arribat a suposar per ells... jo no faig de mestre, compartim l’espai junts, per ells

jo els ajudo, la música es una teràpia.

5. la teva filosofia de l’educació musical en quines bases teòriques esta basada i en

quines experiències i projectes t’has emmirallat?

Amb el temps he après, he tingut frustracions que m’han servit per aprendre, s’han de

revisar les experiències, i crear sobre allò, he fet substitucions i allò tan dur em va servir

per dir-me això no funciona que cal fer, a la vida sempre s’aprèn, soc autodidacta, he llegit

la pedagogia musical de la India, ells ensenyen a memoritzar tots els sons, com el mon

flamenc on toquen de memòria, en Pavarotti no sabia llegir...vaig anar creant el meu

sistema veient mestres diferents,i fent el que mes m’ agrada.

El 2004 va començar el projecte de Xamfrà on va tenir una experiència molt interessant

amb una noia que va canviar totalment a través de la música. Autoestima, autoimatge,

socialització, va ser una obra musical humana, va venir sempre a tocar percussió, nosaltres

vam ser la seva famíia, el seu mirall, no importa el que va aprendre musicalment.

El projecte XAMFRA ha de seguir perquè la societat va canviant poc a poc, cada vegada

es mes complexa, densa, fa falta art per trencar aquesta tensió que estem vivint, vivim en

una societat de ciment, i el ciment cal trencar-lo no amb un martell, si nó amb la música, el

teatre, la dansa...



ENTREVISTA Nº 5

NURIA SEMPERE

Directora del Centre de les Arts. L’Hospitalet de Llobregat. (27-2-08)

L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat va voler democratitzar l’accés a la practica

artística.No ha tingut una burgesia que fomentes escoles de musica i art.

Avui en dia hi ha un 36 % de població emigrada.Sobretot de llatinoamericans i situada ala

part nord de la ciutat. Hi ha un Ceip amb el 95% d’immigrants.

Es crea una institució amb una part de formació, una altre de creació comunitària, i una

altra de difusió. (2005) Som al 3r curs.

Formació: Escola de Música

Abans de 8 anys es fa sensibilització musical i instruments orff, a partir dels 8 es tria

instrument si hi ha opció si no el que toqui per sorteig.

En hores extraescolars oferta d’instruments en plantilles instrumentals estàndards que

permeten fer música en grup des de la primera vegada que agafen l’instrument (p.ex.:

Corda: 10 violins, 5 violoncels, 5contrabaixos; big band :5 clarinets, 5 saxos, 4 trombons i

secció rítmica, Percussió: dos anys d’orff i desprès altres.Guitarres:10

Intentem que l’aprenentatge sigui no només significatiu, sinó també funcional es a dir

aprenen el llenguatge musical alhora que practiquen l’nstrument tot junts. Les classes

d’instrument es fan en petits grups de 4 o 5 del mateix instrument i desprès una altre dia

tota la plantilla junta uns 20-25.

Volem generar competències per ser capaços de tocar un instrument per tocar-lo en grup.

Que la música sigui un lleure i una formació personal. Els que veiem mes predisposats i

preparats els farem una formació mes especial per passar la prova d’accés al grau mitjà.

No podem contrastar resultats pel poc temps que fa que funcionem, però podem afirmar

que els nens no toquen pitjor que si fessin classes individuals, i sobretot que tenen un sentit

de escoltar als altres, seguir al director, no avançar-se i anar junts, llegir i tocar al mateix

temps.

Intentem trencar el fet de triar instruments per estereotip de gènere: nenes violins i arpes,;

nens metall i percussió.



Les plantilles s’han fet per poder fer música en grup, tenir accés a mes repertori

original(conjunts instrumentals que van bé per fer música i tenen equilibri sonor, tonalitats

adients...).Els alumnes han de sentir que progressen i que soni bé, tenen èxit musical

immediat, sobretot en la Big band i la percussió. Sol faig dues notes però en grup fem

música. Es fomenta la responsabilitat individual, “soc necessari, si no entro a temps i faig

el que toca fracassa tot el grup”.Això sàpren tocant i fent música. Els nens adquireixen

sensació de grup, se senten part d’ un grup.

Ens basem en la pedagogia de grup de Arlette Biget.”Une practique de Pedagogie de

Groupe dans l’enseignement instrumental”.Cite de la musique.2001

Creació Comunitaria: Projectes Comunitaris.

Creative Partnerschips D’Anglaterra del Ministeri de cultura,Arts Council , Departament

d’Educació reben els diners de les loteries.

Per aconseguir èxit escolar acadèmic en l’ensenyament obligatori en entorns difícils, de

nivells socioculturals baixos, s`han fet uns projectes anomenats creative Partnerships, on es

posa en contacte artistes amb contextos escolars, no per millorar només les competències

artístiques, sinó per fer unes escoles creatives i aconseguir una aproximació diferent de

com els mestres encaren el fet d’ensenyar i aconseguir que els alumnes aprenguin.

Anem aconseguir que les escoles siguin mes creatives. (Veure web)

La diferència amb el projecte MUSE es que els anglesos si pretenen que el mestre d’escola

adquireixi ell noves competències que l’ajudin a millorar l’èxit escolar.

Cal que les escoles tinguin unes infraestructures dignes, ja escoles en aquests ambients que

l’aspecte físic ja ho diu tot.

A Europa hi ha altres models d’ artistes que no son il·luminats que van sols pel món

mostrant el seu talent, sinó que a través de les arts expressen i comuniquen però no en

solitari, sinó participant en comunitat,es crea a través de l’art(Community Music).

Projectes duts a terme:

CEIP Pau Vila amb 95 % d’immigració.(Gener 2005). A part de la classe de música tots

els alumnes aprenen a tocar el violí, altres el violoncel per millorar, l’atenció, la

concentració i la disciplina. Volem ensenya’ls-hi música clàssica europea. El mestre és un

model excel·lent d’èxit, un colombià d’origen indi professor de violí.



Per ara només s’ha pogut comprovar que el material de classe , el mobiliari, tot es cuida

molt més. Els tres primers mesos son per acostumar-se a l’instrument, cuidar-lo, tractar-lo

bé... Ala classe de música s’ha notat que toquen amb mes facilitat la flauta.

Es fan grups de cinc, que surten de les classes. Els mestres estan d’acord , perquè veuen

que al final els alumnes aprenen altres coses també milloren a la seva aula.

En 2 instituts (carretera de Collblanch) que han volgut participar,(hi ha hagut professors

que han preferit seguir el temari i no sortir de classe, ni que entri un artista a la seva

aula).Es tractava de capturar sons del carrer i fer una composició.

Veure la implicació i l’actitud d’alguns alumnes difícils, va ser per una professora el mes

sorprenent i gratificant.

Aprenentatge Cooperatiu:

L’ensenyament de la música no ha evolucionat. Així com en d’altres matèries s’ha estudiat

la manera de fer aprendre, en música es segueix ensenyant avui en dia igual que en segles

anteriors, com els aprenents d’oficis, el mestre transmet els seus coneixements a

l’aprenent, al deixeble. Relació de poder, repetint, imitant,copiant, no qüestionant, sense

pensar, opinar, decidir.

Quan fan classes en grup els nens poden aprendre tant o més del costat que del mestre. Hi

ha menys distancia entre ells. El que ensenya també aprèn a descobrir per que ho sap fer.

Entén el que fa i ho sap explicar.(Arlette Biget)(Helena Gaunt)Actes de la societat

internacional de la música.

El compromís de pensar que les arts tenen alguna cosa a dir en l’èxit escolar, que serveixin

de motivació i generin voluntats. Cal generar voluntat pròpia d’aprendre, de fer les coses,

de millorar,no quedar-se en la motivació que es externa a l’individu.

Exportar l’experiència:

Els Plans Educatius d’Entorn tenen diners per activitats artístiques. S’han oblidat dels

mestres de les escoles. Cal orientar-los per fer projectes artístics fets en comunitat, no

tallers que igual que comencen s’acaben.

Que l’entrada d’artistes a les escoles, faci que el professorat tingui una altra visió, que

s’impliqui i tingui mes eines per generar altres formes de convivència entre mestres i



alumnes. Cal que incideixi en els claustres de professors. S’ha de convèncer a les

coordinadores del pla d’entorn, directores de les escoles,tutors del grup mestres...i l’artista.

No es pot enviar una persona (l’artista) a una escola a fer un projecte (no tallerets)sense

abans:

cal fer reunions prèvies.

Parlar amb els tutors per saber com son els alumnes, que fan, que estan aprenent, que

pretenem, que els hi costa.....

Paper dels especialistes de música:

No tots tenen les mateixes expectatives. Ni la mateixa formació. Si fessis una enquesta ho

veuries. Hi ha els que pensen que tots els alumnes han de ser ensenyats com si haguessin

de ser músics professionals(l’excel·lència), molt llenguatge musical, tenir un gran auditori.

Com únic artista (reconegut) que hi ha a l’escola, hauria de poder contagiar d’una visió

mes creativa a la resta de docents. No només ser el de les festes i festejos(Nadal, Sant

Jordi) però tampoc defugir de la capacitat que té la música d’aglutinar,d’ajuntar voluntats.

La transversalitat es això, preparar una festa des de diferents àrees.

El mestre ideal es el que sap fer cantar, tornar a fer sentir als nens el que s’està perdent,

que es el gust per cantar. Trobar repertori que connecti amb els alumnes.

El currículum de primària i secundaria sembla d’escola de música de grau mitjà. Això no

és ser realista i porta al fracàs. No cal saber molt llenguatge musical (escrit)(tonalitats,

armadures...) per viure la música.

Tallers de Hip-Hop:

15 dies a l’estiu. Son per integrar al català els nouvinguts. Casal lingüístic.

Dansa: Break-danse i Hip-hop

Plàstica: Grafitti

Música:

Grup: La casa Salamandra

Producció és Composició amb lups. Cèl·lules rítmiques que es repeteixen.

Rap, que es fer rima.



Scrach. Esgarrapar amb els discos.

Beat boxing. Caixa de ritme amb la boca.

ENTREVISTA Nº 6

ESTER BONAL

(ESMUC ) 6-11-07

creadora del PROJECTE XAMFRÀ. centre artístic de discriminació positiva. Nens de

diferents entorns i extractes socioculturals participen activa i realment en un projecte comú

al barri de Ciutat vella.

En el IES MIQUEL TARADELL la música es va convertir en l’eix central, pal de paller

de l’institut. En un projecte comú, consensuat per tot el claustre es feia viure i conviure als

alumnes. (Mediterrània). Totes les matèries estaven interrelacionades per un mateix fi,que

es culminava en una exposició i un espectacle.

La música és una eina per ampliar referents de tota mena (culturals, de valors, actitudinals)

Serveix per qüestionar-se coses( anàlisi dels diferents efectes que produeix la música en el

cinema).

Es pot crear col·lectivament, amb la participació de tots, cadascú segons les seves

possibilitats.

Quan fem música tot es sent, surten les emocions i l’estat de les persones. Per això cal que

el mestre sàpiga reconduir i aprofitar les situacions adverses, boicots,per introduir-ho com

un element nou, diferent , però que no s’ha de rebutjar i marginar.(l’alumne que no volia

tocar, deia la mestra que estava fent silencis, que són molt importants en la musica).

La música es immediatesa, tot passa aquí i ara. No espera, cal molta atenció.

Mentre fem música es va creant I provant, fent que tots fem junts el mateix.

La música és un element divertit, flexible, que ens permet aprendre mentres juguem junts.

Ens fa estar atents, agafar seguretat I autoestima,( ens posem a prova),I finalment creem un

producte que pot ser interessant per altres espectadors.



Si fem activitats en cercle ens fa sentir-nos un col·lectiu, portar la pulsació, fer el mateix

ritme o obstinat és anar tot junts, fer quelcom junts. Es poden repetir accions I desprès fer

variacions.

Te el do de que cadascú fa la seva, però al servei de la col·lectivitat. Tot el que fem

repercuteix en el col·lectiu. (El sentit de la paraula Coral com agrupació i forma musical

barroca). No es una suma d’individualitats, el resultat global multiplica els efectes

individuals. Es crea un efecte especial, és l’harmonia, les dinàmiques diferents de cada

intèrpret, el solista que sobresurt gracies a l’acompanyament. Sense perdre l’essència de

cadascú compartim un mateix fi( diversita’t. Confitura de 3 cançons).

Es bàsic fer el discurs reflexiu del que s’ha fet, desprès de les activitats, per petites que

siguin.

Cal buscar estratègies per que les coses funcionin,doncs no tot surt sempre segons el

previst.

L’error com a part de l’aprenentatge. No hi ha una veritat, les desviacions del previst

poden ser el que en diem variacions sobre un tema.

Les experiències col·lectives poden ajudar a reconduir algunes conductes, però cal ser

conscients que no sempre és així, i això no ha d’esser un fracàs. De vegades com diu J.Cela

“creem París a l’aula”, petits paradisos que creiem que als que els han viscut els haurà

servit per alguna cosa.

Fer una escola qualitativa, no quantitativa.

La música també es matemàtica.( series de nombre fets amb cops al cos, de 3, de 5 , de 7...)

Importància dels referents afectius.(p.ex. els dictats de lletres de cançons conegudes,

porten més motivació, és la relació afectiva amb A.) Quan dansem abraçar els companys,

giravoltar amb ells. Tocar-se i fer-se massatges.

La pedagogia de l’enigma, es el currículum ocult, el nen fa coses que no sap com es diuen,

fa un projecte, però el mestre si sap que vol(cooperar, ajudar).

AUTORS INTERESSANTS

Orrf-Schulz

Doug Goodkin. San Francisco school

Proyecto O



Philippe Merieu. Aprender si, pero como.

Antoine Delagaranderie. Processos d’aprenentatge.

Cristofer Small. Música, sociedad y Educación. Alianza editorial.(viu a Sitges)

Swanwick. Música, pensamiento, educación.

Fins a quin punt l’home és músic. Eumo.

Murray Schasfer

Manuel Borguñó(1930). El cant coral a l’escola.

Article “La música como herramienta para la integracion en la ESO “del llibre Construir

la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad etnica y

cultural.(M.A. Essomba 1999):

Treball col.lectiiu, col.laboració. Música de conjunt.Protagonisme del grup.

Regla d’or: no enriures de ningú..Respectar-se fem el que fem.

La música com a eina per la pau i la convivència.

No hi ha canons preestablerts, prejudicis, el bo i el dolent, lleig o bonic,relativitzem lo

absolut.

Es treballa la escolta, la memòria, ordenar i distingir formes musicals de diferents estils i

èpoques musicals, obstinats rítmics i melòdics.

Opinem i reflexionem sobre el que fem.

Relacionar música i estats d’ànim i sentiments.

Treballem el textos, la poesia, el rodolí. Inventem peces entre tots.

Ajudem a llegir als nouvinguts. Parlem dels nostres països i cultures.

Escoltar, sentir, disfrutar, compartir i raonar.

Cal ser conscients de la duresa de la realitat que viuen els alumnes fora de l’escola.

I saber que el fracàs forma part de la quotidianitat.

ENTREVISTA Nº 7

PEP ALSINA MASMITJÀ.

Extreta de www.educaweb.com



Profesor Titular del Departamento de Didáctica de la Expresión Musical y Corporal de la

Universitat de Barcelona (13/02/2008)

Mi opinión es que la educación musical no necesita justificarse en función de su influencia

en los aprendizajes propios de otras áreas sino que tiene su propia misión en el desarrollo

humano. Además, es una puerta más para el acceso al conocimiento que requiere estar

entreabierta o disponible para toda aquella persona que necesite cruzarla (algunos

alumnos, a través de la música, han encontrado una vía de inclusión social).

En este sentido, por las características intrínsecas de la actividad musical, la educación

musical tiene la particularidad de que favorece determinados aspectos que la sociedad

actual considera prioritarios. Estos aspectos, que se pueden encontrar por separado en

otras disciplinas, se combinan en la actividad musical.

Me refiero a aspectos relacionados con el desarrollo personal como el esfuerzo

prolongado, la motivación, la capacidad de atención dividida y sostenida, la creatividad,

la sensibilidad, la educación de las emociones o la abstracción. Y otros relacionados con

el desarrollo de habilidades sociales o de relaciones interpersonales como el trabajo

colaborativo, el sentimiento de pertinencia a un colectivo, la tolerancia y el conocimiento

intercultural o, simplemente, el ocio.

La educación musical no es posible sin ese tiempo y por ello, su lugar o su espacio es muy

reducido. En apariencia está presente pero, en realidad, representa una gran ausencia.

La música es un lenguaje con una presencia intensa y constante en la existencia del ser

humano, desde sus primeros minutos: la música es indisociable de la vida interior y

exterior del niño.

Si en edades tempranas forma parte del juego, en edades más avanzadas como la

adolescencia, forma parte de la identificación con modelos y con ideas. En este sentido,

puede ser una plataforma de un valor inestimable pero, para ello, es necesario que esa

presencia no sea meramente un escaparate.

Es necesaria una renovación en los métodos para la educación musical. Si bien es cierto

que de métodos principalmente reproductivos hemos pasado a propuestas de tipo

perceptivo y creativo, también lo es que las tecnologías de la información y la

comunicación podrían abrir puertas que todavía no se han explorado plenamente y no se

aprovechan en toda su potencialidad. Actualmente, existen entornos virtuales que permiten



el registro y la trascripción de música sin necesidad de conocimientos musicales previos

considerables y, por lo tanto, el aprendizaje de la música: una breve visita a YouTube, por

ejemplo, nos puede dar una idea del aprovechamiento de la red para el autoaprendizaje de

la música.

4.3.1. L’OPINIÓ DELS EXPERTS

De les entrevistes anteriors a continuació només es transcriuen els fragments que donen

respostes a les qüestions més relacionades amb les que es plantegen a la recerca

1. En la meva llicencia parlo de Les Experiències Musicals Col·lectives, et sembla

correcte el terme?

El terme Experiència Musical vol dir pràctica, fer música, experimentar amb la música.

Col·lectiva com tot l’art, encara que un escolti i l’altre canti ja es col·lectiu, hi ha

comunicació, i compartim amb altres. (Gumí)

Les Experiències Musicals Col·lectives, formen part de L’Educació Musical. Per tant una

no exclou l’altre, sinó que en forma part, i n’és una expressió més concreta. (Malagarriga)

com una de les vessants bàsiques de la musica. La música es per compartir, l’Artista el

que vol es que l’escoltin, les activitats de grup com cantar a diverses veus, forma part d’un

grup, la interrelació, forma part d’un públic d’un concert multitudinari té una petjada

profunda, el paràmetre col·lectiu lliga molt amb l’experiència musical.(Sesè).

2. Les Experiències Musicals Col·lectives milloren la convivència i la cohesió

social a l’escola.?

Evident que si. Hi ha molts nens que no segueixen, que es poden sentir discriminats per

llengua, com els immigrants. Tothom es capaç de participar amb la música que es un

llenguatge universal on tothom pot dir-hi la seva .La música és una eina festiva i fomenta

la cohesió social a l’escola. En les audicions, concerts, cantades es crea un caliu molt

important. (Gumí)

Potser l’encant està en que no és absolutament demostrable, com res en art. Es pot

demostrar que el so d’un violí Stradivarius es millor que un de senzill? Ho serà igual per

tothom? Potser hi hagi musics que troben mes emotiu o àcid el de un senzill...

Tothom té la seva percepció, i no tots creiem el mateix, ni tenim els mateixos valors, és

com els estils de vida, tu pots creure que viure ecològicament es el millor, però el teu veí

pot creure el contrari...



Tal com dèiem al principi de tot, la qüestió de la col·lectivitat es bàsica per l’educació.

Vivim en societat i tot el que fomenti les interaccions, eliminar barreres, fomentar el

treball cooperatiu, aprendre a respectar l’altre, es vital per a l’educació, tant o mes que

aprendre continguts, perquè aquest hi son tots a Internet. Es important aprendre a fer

coses entre tots. La música fa que aprenem a viure en societat, també el teatre hi ajuda.

(Gumí)

Moltíssim. Al cent per cent per experiència i per convivència. Quan parlem d’un col·lectiu,

sempre hi ha algú que té dificultats de tota mena, musicalment, rítmicament, cal deixar

que faci quelcom senzill, no cal que toqui igual que els altres, sent que està amb els altres,

que val per alguna cosa,tothom val per fer alguna cosa, no pretenem fer professionals.

Així millora l’autoimatge, l’autoestima, la concentració,la participació, la

comunicació,....som una part d’un espai,tots som al mateix espai, compartim un espai a

nivell físic i a nivell mental, anem a una en el mateix autocar, viatge, ...mai he vist un nen

que no voles participar perquè no val, si ha treballat i ha participat, el procés es el mes

important, potser el dia del concert es bloquegin, per timidesa,i que el mes important ja ha

passat, i de vegades s’estableix una relació personal tan forta que fan les coses per tu, pel

que tu has arribat a suposar per ells... jo no faig de mestre, compartim l’espai junts, per

ells jo els ajudo, la música es una teràpia. (Ahmed)

Por las características intrínsecas de la actividad musical, la educación musical tiene la

particularidad de que favorece determinados aspectos que la sociedad actual considera

prioritarios. Estos aspectos, que se pueden encontrar por separado en otras disciplinas, se

combinan en la actividad musical. (Alsina)

La subscric tot i que justament en l’escola secundaria es on ho he intentat i he aconseguit

menys resultats. En les Experiències voluntàries de la gent hi tens mol de

guanyat.(empreses, gent adulta,,,) El fet de la obligatorietat dificulta,barrejar els que

saben música i els que no ,no coincideixen en els seus objectius, la varietat fa difícil aquest

objectiu. (Sese`)

3. Les Experiències Musicals Col·lectives: són una eina per afavorir la interacció

educativa, es a dir les relacions entre tots els seus subjectes.?

Quan faig musica en qualsevol tipus de col·lectiu, (professionals, tallers, discapacitats,

amics....) tothom interactua. En la nostra cultura el que escolta es molt passiu, sobretot en

música clàssica, no en el rock, ni en altres cultures com l’africana on tothom participa.

Avui en dia ja es fa participar mes al públic. Participar ja es educatiu, tothom té bagatge,



una cultura musical,ha escoltat música no tothom pot composar i tocar com un virtuós,

però si fer música al seu nivell, interactua i aportar coses. (Gumí)

Quan fan classes en grup els nens poden aprendre tant o més del costat que del mestre. Hi

ha menys distancia entre ells. El que ensenya també aprèn a descobrir per que ho sap fer.

Entén el que fa i ho sap explicar.(Arlette Biget)(Helena Gaunt)Actes de la societat

internacional de la música. (Sempere)

4. Les Experiències Musicals Col·lectives fomenten l’aprenentatge de valors.

Quins?

Tota experiència col·lectiva fomenta valors per se. La mateixa activitat ja ho porta, com

també ho fan el teatre i l’esport ben entès, valorant el contrari i millorant nosaltres.

Compenetració, respecte, treball en equip, ajuda els que els costa més perquè això va en

benefici de tots. (Gumí)

Estimar, respectar. Tinc quinze nacionalitats diferents, i mai he sentit a Xamfrà dir a un

nen tu ets un negre,un sudaca o xines fastigós o cap insult racista. Això es dona perquè

una vegada estem tots junts fent música ja no estem pels colors i les diferències, estem per

la música, estem per tocar,estem entrant en un altre espai, estem trencant prejudicis.

Saber compartir, saber estar, saber recolzar a l’altre quan s’equivoca, i això surt

espontàniament sense pensar si es diferent que jo. Per això quan algú diu: el mon es així,

jo dic ,no , l’hem fet així. (Ahmed)

relacionados con el desarrollo personal como el esfuerzo prolongado, la motivación, la

capacidad de atención dividida y sostenida, la creatividad, la sensibilidad, la educación de

las emociones o la abstracción. . (Alsina)

El compromís de pensar que les arts tenen alguna cosa a dir en l’èxit escolar, que

serveixin de motivació i generin voluntats. Cal generar voluntat pròpia d’aprendre, de fer

les coses, de millorar,no quedar-se en la motivació que es externa a l’individu. (Sempere)

ser partícips d’un resultat en comú. saber que formes part i sumes en un projecte final. es

l’antítesi de d’individualisme. La teva funció no es destaca. Si falla un fallen tots.

La responsabilitat del resultat és comú.

L’estudi, la dedicació, la paciència. No aixecar-se del lloc fins que allò no surti. Fugir de

ho fàcil. Et poses a prova. Ara es va cada cop valorant mes tocar i cantar en grup enfront

a l’ instrumentista solitari, es valora mes el cant coral i abans era una maria de la música.



Si aconsegueixes que tots escoltin als altres estan fent escola, unió. Les classes col·lectives

de grup creen cohesió de centre. Fer una banda, un grup (Sesè)

5. Les Experiències Musicals Col·lectives afavoreixen l’educació socioemocional

(autoestima, empatía).?

La gent surt contenta del concert, es crea bon rotllo entre els participants. Les

experiències col·lectives on hi ha emocions i sentiments desenvolupen l’empatia. (Gumí)

Quan els nens pugen a l’escenari per actuar no els reconeixem , canvien, inclús el color de

la cara, perquè estan tan concentrats , tan emocionats,tothom esta pendent del dia i quan

són allà ho viuen , i quan acaben ja pregunten per un altre, tot creix, l’autoestima, les

emocions...(Ahmed)

Sentir la música. Emocions i sentiments. I sobretot aquells “Silencis” d’un concert on tots

som un. .(Malagarriga)

6. Les Experiències Musicals Col·lectives milloren les Habilitats socials dels

alumnes. (Saber relacionar-se)?

La gent tímida té la oportunitat d’obrir la boca musicalment, de fer el seu solo, o la seva

petita aportació al conjunt, quanta gent jove i gran van a una coral per relacionar-se.

(Gumí)

Relacionados con el desarrollo de habilidades sociales o de relaciones interpersonales

como el trabajo colaborativo, el sentimiento de pertinencia a un colectivo, la tolerancia y

el conocimiento intercultural o, simplemente, el ocio. (Alsina)

7. Les Experiències Musicals Col·lectives fan avançar en la Cultura de la

Diversitat.?

El fet de que hi participi gent diversa i de utilitzar músiques diferents enriqueix i fa

avançar. (Gumí)

Educar vol dir “acompanyar”, obrir camins, fer conèixer altres mons. Si parlem

d’Educació musical direm el mateix però referit al mon musical. .(Malagarriga)

A través de la música vull potenciar allò que tenim en comú, el ritme, el menjar, els jocs,

tothom té musica dins seu, el cor ja es música, a l’edat mitjana a Còrdova hi ha havia un

conservatori on tocaven músics àrabs , jueus, perses, hindús,, perses i a l’arquitectura.

S’han de potenciar les coses en comú, no les diferències, cal fer quelcom junts. (Ahmed)

8. Les Experiències Musicals Col·lectives ens porten cap una escola Inclusiva, es a

dir sense exclusions.?



Repeteixo que en música tothom pot aportar alguna cosa interessant. Cap nen ha de restar

fora de l’activitat musical. Els nens difícils amb la música s’integren si saps trobar en allò

que poden participar. Tothom és músic. (Gumí)

Mi opinión es que la educación musical no necesita justificarse en función de su influencia

en los aprendizajes propios de otras áreas sino que tiene su propia misión en el desarrollo

humano. Además, es una puerta más para el acceso al conocimiento que requiere estar

entreabierta o disponible para toda aquella persona que necesite cruzarla (algunos

alumnos, a través de la música, han encontrado una vía de inclusión social). (Alsina)

Noves Tecnologies

Es necesaria una renovación en los métodos para la educación musical. Si bien es cierto

que de métodos principalmente reproductivos hemos pasado a propuestas de tipo

perceptivo y creativo, también lo es que las tecnologías de la información y la

comunicación podrían abrir puertas que todavía no se han explorado plenamente y no se

aprovechan en toda su potencialidad. Actualmente, existen entornos virtuales que permiten

el registro y la trascripción de música sin necesidad de conocimientos musicales previos

considerables y, por lo tanto, el aprendizaje de la música: una breve visita a YouTube, por

ejemplo, nos puede dar una idea del aprovechamiento de la red para el autoaprendizaje de

la música. (Alsina)



5. EXPERIÈNCIA DESENVOLUPADA ALS CENTRES5.1. OBJECTIUS

Mostrar i intentar demostrar com amb les Experiències Musicals Col·lectives es pot

aprendre a viure i conviure a l’escola, és el principal objectiu d’aquest treball.

El present projecte pretén fer un estudi de com amb Experiències musicals col·lectives en

grups heterogenis, d’alumnes procedents de diferents cultures, s’afavoreix la Convivència i

la cohesió social a les nostres escoles.

La recerca formula sis preguntes que intentaran respondre al principal objectiu i que son:

1. Les EMC (Experiències Musicals Col·lectives) afavoreixen la interacció educativa, es a

dir les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa?

2. Les EMC fomenten l’aprenentatge de Valors? Quins?

3. Les EMC afavoreixen l’educació socioemocional (autoestima, empatia)?

4. Les EMC fan avançar en la Cultura de la diversitat?

5. Les EMC ens porten cap a una escola Inclusiva?

6. Les EMC milloren les Habilitats socials?

5.2.- PLA DE TREBALL

L’estudi s’ha dut a terme en dos CEIP d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona

seguint el disseny proposat en el projecte inicial que contemplava la realització de quatre

fases per a la consecució de la recerca.

CURS 2007/08 ACTUACIONS FETES

PRIMERA FASE: SETEMBRE – DESEMBRE: FORMULACIÓ TEÒRICA

En aquesta fase inicial del projecte s’han revisat aspectes teòrics mitjançant una

recerca bibliogràfica àmplia en relació a l’objecte d’estudi que han servit per clarificar

i aportar un cos teòric relacionat amb el tema que ens ocupa.

1er TRIMESTRE

-Recerca bibliogràfica sobre el tema.

-Recopilació de pàgines web amb material i informacions sobre el tema.

-Preparació dels primers contactes amb els centres educatius a treballar:



CEIP Tanit i CEIP Mercè Rodoreda de Sta. Coloma de Gramenet.

-Preparació dels horaris amb els docents per a fer les observacions a l’aula.

-Preparació de la fonamentació teòrica de la recerca.

-Elaboració dels instruments de recollida d’informació: guia d’observació als

alumnes, entrevistes pels alumnes, entrevistes pels mestres.

SEGONA FASE: GENER –ABRIL: TREBALL DE CAMP

L’objectiu ha estat desenvolupar el treball de camp per tal de recollir la informació,

mitjançant tècniques apropiades, i organitzar-la. El mètode d’estudi ha estat qualitatiu,

basat en la investigació-acció i, per tant, en la comprensió i la interpretació dels fets des del

punt de vista dels propis implicats.

2on TRIMESTRE

-Treball de camp al centre:

-Observacions a l’aula.

-Desenvolupar les sessions didàctiques en les dues escoles.

-Realització d’ entrevistes als alumnes.

-Realització de fitxes d’observació a l’aula.

-Transcripcions de les entrevistes als alumnes.

-Realització d’entrevistes als mestres i l’equip directiu

-Propostes didàctiques per aplicar a les sessions

TERCERA FASE: ABRIL MAIG:ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LA INFORMACIÓ

S’ha fet tota l’anàlisi i la interpretació. El primer per tal de construir les categories o unitats

d’anàlisi que permeten visualitzar la informació de les narratives. I el segon per interpretar

les dades recollides i construir coneixement. L’anàlisi s’ha anat contrastant al llarg del

procés amb el marc teòric seleccionat

3er TRIMESTRE

- Acabar de desenvolupar les sessions didàctiques en les dues escoles.

-Realització dels concerts de final del projecte: dos Concerts en el Ceip Tanit de

Sta. Coloma de Gramenet per presentar el treball realitzat durant les sessions, i tres

Concerts en el Ceip Mercè Rodoreda de Sta. Coloma de Gramenet per presentar el



treball realitzat durant les sessions.

-Treball de camp al centre:

- Observacions a l’aula.

-Realització de les entrevistes finals als alumnes.

-Transcripcions de les entrevistes finals dels alumnes .

Transcripció de les entrevistes als mestres i equip directiu de les escoles.

- Anàlisi de dades.

-. Donar unitat al recull d’informacions.

-Informe final de recerca.

QUARTA FASE: JUNY - SETEMBRE: ELABORACIÓ DEL DOCUMENT FINAL

Elaboració i redacció del projecte final de la recerca.

S’ha redactat la memòria, afegint unes reflexions adreçades al Professorat.

Les actuacions i els productes esperats s’han anat complint de forma aproximada,

seguint el calendari previst, sense trobar cap dificultat insuperable que hagi obligat a

fer modificacions importants.

El seguiment realitzat amb la supervisora del treball, Dra. Isabel Gómez de la UAB.

(Universitat Autonoma de Barcelona), s’ha realitzat de forma sistemàtica i periòdica,

segons les previsions.

ALTRES ACTIVITATS PARALEL.LES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA

DEL TREBALL REALITATZADES DURANT EL CURS:

Assistència i presentació de la llicencia a l’Auditori de Barcelona en les jornades de

presenació de Cantania.

Assistència al Curs: Bases Metodològiques per a la Recerca educativa. ICE. Universitat de

Barcelona.

Assistència al Curs Aules TAC de Música del Departament d’Educació amb Marta

Figueras.Ceip Antoni Brusi

Assistèrncia als Seminaris d’especialistes de música de Ciutat Vella i Sarrià. Ester Bonal.

Entrevistes a professionals:

- Assumpció Malagarriga(Servei educatiu de l’Auditori) 16-10-07.

- Ester Bonal (Esmuc) 6-11-07

- Lissette Fernandez(Secció recerca Educativa.ICE.UB. 26-10-07.

- Anna Comas. Mestre i formadora en(11-11-07)



- Mercè Sancho. Mestre música Ceip Tabor.( 18-11-07)

Albert Gumí. Professor de l’Esmuc. Clarinetista. Autodidacta. Creador d’espectacles

musicals i educatius. 25 3.08

Frederic Sesè. Pedagog musical.13 5 08

Assistència a les Conferencies i Jornades següents:

- Departament Educació .Recerca educativa. Begoña Gros. 5-9-07.

- Esmuc. Pedagogia Musical. Elisa Roche. 22-11-07.

- Esmuc. El paper del mestre. Josep Mª Carbonell. 8-11-07.

- Esmuc. Treball en equip del professorat.Albert Baiot. 15-11-07.

- Hotel Majestic.Edu 21. L’educació del futur. José A. Marina. 24-10-07.

- Hotel Majestic.Edu 21. La recerca educativa.Jaume Sarramona. 24-10-07

- Taula rodona: La xarxa de corresponsabilitats educatives. 24-10-07.

- Hotel Majestic.Edu 21. Que necessita l’educació per tenir exit en les societats

individuals. Luc Ferry. 12-11-07.

- CRP Sta.coloma de G. Pensament i llenguatge. Eulalia Bosch. 19-11-07.

- UAB. 7ºJornada de Qualitat. 29-11-07.

- UAB. El rol del professorat avui. Irene Balaguer.

- UAB. El lideratge en els centres educatius. Josep Salvatella.

- UAB. Qualitat de la gestió pedagògica. Antoni Zabala.

- UAB. Treball per competències a la gestió d’aula. Neus Sanmartí.:

II Congrés internacional de Musica de Catalunya. 6-8 Maig 2008

5.3.- METODOLOGIA DE RECERCA

En aquest capítol, a més de la metodologia, s’exposa tota la informació que fa referència a

la part empírica de la investigació. De l’anàlisi de tota la informació anterior es desprenen

les reflexions i orientacions finals i, aquestes no tenen sentit sense les veus d’aquests nois i

noies. Per això cal incorporar-les, per facilitar la seva lectura. més enllà dels centres

estudiats i en casos i contextos similars.

Pel tipus de recerca plantejat en aquest estudi, la metodologia que s’ha seguit ha estat

qualitativa duent a terme diferents tipus d’intervencions ja que es contemplen aspectes

teòrics i pràctics.

El mètode d’estudi s’ha basat, com ja s’ha dit, en la investigació-acció duent a terme una

investigació etnogràfica, consistent en la descripció dels esdeveniments que es donen en la



vida d’un grup, amb especial consideració a les estructures socials i la conducta dels

subjectes com a membres d’aquest. És un estil d’investigació alternatiu per descriure,

explicar i interpretar els fenòmens educatius que es donen en el context de l’escola.

Les fases de la investigació etnogràfica estan menys definides que les d’altres mètodes

d’investigació. Per a Goetz i LeCompte (1988) són quatre. En la primera, es plantegen les

qüestions relatives a la investigació i els marcs teòrics preliminars, també se selecciona el

grup per a l’estudi. En la segona, s’aborda l’accés a l’escenari, el començament de les

entrevistes i les tècniques de recollida de dades i els registres. En la tercera, es realitza la

recollida de dades. I, en la quarta, es du a terme l’anàlisi i la interpretació de les dades.

Les tècniques de recollida i d’interpretació de dades aplicades han estat mixtes, però

bàsicament qualitatives amb una triangulació múltiple de dades, és a dir, recollint i

analitzant dades des de diferents angles per a comparar-los i contrastar-los entre si.

Les caracterísitques generals comuns a les corrents que s’engloben en aquesta metodologia

són:

1. En aquest tipus d’investigació qualitativa l’investigador és l’instrument de mesura. Per

això, perquè els resultats no siguin subjectius s’ha utilitzat la triangulació múltiple.

2. El diseny de la investigació és emergent: es va elaborant a mesura que avança la

investigació.

3. Es poden incorporar descobriments, fets que no s’havien previst. Això

s’anomena:“Serendipity”

Els instruments emprats han estat aplicats a dos centres educatius i ha persones

seleccionades per la seva significació en el tema d’estudi, cercant el màxim grau de

validesa mitjançant processos de contrast, d’anàlisi i de triangulació tot i que en no aplicar-

se una metodologia empírico-analítica les conclusions no es poden generalitzar.

El Mètode utilitzat per respondre aquestes preguntes ha estat fet a una mostra de: 57

alumnes de 10 a 12 anys de dues escoles d’una sola línia,i a 12 mestres de les dues escoles

(4 tutores, 2 especialistes de música, 2 directores, 2 caps d’estudi, 2 aula d’acollida).

8 professionals experts de la Pedagogia Musical

Les dues escoles han estat escollides una per la seva elevada immigració i l’altra per ser un

Caep i comunitat d’Aprenentatge. Les dues estan en una ciutat de l’àrea metropolitana de

Barcelona.



5.4.CONTEXT: CENTRES AMB DIVERSITAT CULTURAL

Els dos centres escollits per dur a terme l’experiencia són un clar exemple de diversitat

cultural. Per situar-nos una mica en el seu context faré esment de la llicencia d’estudis de

Torrents, (2005). “Diversitat cultural i atenció educativa. estudis de les dues cultures

majoritàries a Sta.coloma de Gramenet: marroquins i xinesos” a on ens diu que l’Index de

Diversitat cultural del Ceip Tanit era 42.36% i al Ceip M. Rodoreda 40,50%. És evident

que la realitat sociocultural de Sta. Coloma ha fet un gir de 180º durant els últims 10 anys.

L’arribada de persones procedents de països llunyans, ha canviat la fisonomia dels carrers,

de les botigues, de les escoles, i de molts d’altres indrets de la ciutat.

Aquests canvis s’han produït d’una manera més intensa en alguns dels barris de la ciutat.

En el Fondo i a Santa Rosa podem veure aquest canvi tot passejant pels seus carrers.

Persones de diferent raça, cultura, llengua, les veiem anar amunt i avall, fent les seves

activitats diàries. Quedant-nos uns minuts a la sortida del metro Fondo, podrem fer-nos

una idea de la població que viu i treballa a Santa Coloma de Gramenet.

Aquesta nova immigració, anomenada internacional, ha fet també que els centres educatius

anessin rebent un flux important d’alumnes de procedències culturals diverses. Els

reagrupaments familiars han omplert les escoles i els instituts de nens i nenes de països ben

diferents.

Segons heu pogut llegir en el present estudi, actualment la població estrangera amb més

pes als centres és la procedent de centro i sudamèrica, seguida de la xinesa i la marroquina.

Hi ha també d’altres nacionalitats: pakistanesos, hindús, russos, romanesos, polonesos....

Voldria fer esment que en el moment de plantejar-me el projecte objecte d’aquest estudi

(febrer-març 2004 ), la població majoritària a la ciutat era la marroquina, seguida de la

xinesa i finalment de la sud i centroamericana. Com podeu observar aquesta immigració és

molt dinàmica i fa que la configuració de la població colomenca variï en mesos.

Els alumnes nouvinguts arriben als centres educatius al llarg de tot el curs escolar. Aquells

centres que tenen vacants i que a més es troben en barris on l’afluència de persones

immigrants és notable, veuen com es van omplint les aules d’alumnes de procedències ben

diverses durant tot el curs escolar. Està clar que amb aquesta nova realitat social i cultural,

els centres públics de Santa Coloma necessiten d’un suport tècnic, humà i material, que els

ajudi a poder treballar a partir d’aquesta nova situació. Cal afegir que aquesta nova



composició social crea una alarma social clara: hi ha una por a tot el que és desconegut per

part de la població autòctona i a més es tenen una sèrie d’estereotips culturals que fan que

hi hagi un cert recel respecte de l’altre.

A Santa Coloma a més hi ha una població autòctona important que compte amb situacions

socials desfavorides i que reben suport i ajuts dels diferents organismos públics. Les

necessitats d’aquests nous immigrants, generen també situacions semblants.

Uns i altres es converteixen en competidors potencials per poder utilitzar els diferents

serveis socials, educatius, sanitaris, culturals, econòmics... que hi ha en el barri o municipi.

El col·lectiu de mestres i professors dels centres públics de Sta. Coloma de Gramenet,

tenen una llarga experiència en afrontar situacions complexes en els centres escolars.

L’activitat pedagògica de molts centres és d’una gran qualitat i els seus professionals estan

avesats a lluitar per aconseguir que els seus alumnes tinguin les mateixes oportunitats que

d’altres, en situacions socials i personals més privilegiades. Els centres escolars colomencs

des de fa molts anys tenen alumnes molt diversos i amb unes necessitats educatives,

derivades en molts casos, de situacions socials desfavorides. Els reptes que han tingut que

afrontar els centres per poder atendre adequadament totes aquestes diferents necessitats, ha

fet que ara hagin tingut també una bona disposició per adaptar-se a una nova diversitat : la

cultural.

Hem de felicitar a tota la comunitat educativa de Sta. Coloma de Gramenet per l’esforç que

ha fet tots aquests anys, per anar trobant eines adequades per afrontar els nous reptes

d’aquesta societat canviant. Potenciar a l’aula el treball cooperatiu i la personalització dels

aprenentatges ens permetrà facilitar el procés educatiu de l’alumne nouvingut, però també

de la resta d’alumnes del grup.

També hem de tenir en compte on es troba l’alumne quan arriba al centre: el nivell de

competències que té en relació a l’escolaritat del seu país, la seva procedència cultural, la

seva edat, les condicions socio-econòmiques de la seva família... A partir de l’avaluació

inicial de totes aquestes variables, podrem anar construint una programació d’activitats que

permeti l’alumne anar coneixent l’entorn on ha de viure a partir d’ara i el més important:

començar a familiaritzar-se amb la llengua del país d’acollida.



La composició de les aules dels CEIPs i IES de la ciutat evidencia una realitat social i

cultural complexa i molt diversa. A tots els centres hem trobat presència d’alumnes

estrangers, això si, amb major o menor mesura segons la zona on s’ubiquen.

Així podrem concloure que els barris amb més presència d’alumnes estrangers als CEIPs

són el del Raval, Santa Rosa, Fondo i Les Oliveres. És en aquests barris on les vivendes

són més assequibles i on també se situen els negocis i comerços dels immigrants de

diferents procedències.

El CEIP MERCÈ RODOREDA està situat al barri del Fondo, de Santa. Coloma de

Gramenet. Té una sola linia de de P3 a 6è de Primària. El centre ha vist com la població

immigrant (xinesa sobretot) anava incorporant-se a les aules; mentre que part de la

població autòctona les deixava. Actualment tenen una diversitat cultural del 40% de

mitjana. Els mestres s’han adaptat als canvis i actualment tenen una organització

pedagògica que els permet atendre les necessitats dels seus alumnes.

El CEIP TANIT és un centre educatiu situat al barri de Sta. Rosa de Santa Coloma de

Gramenet. Té una sola linia de de P3 a 6è de Primària. L’escola procedeix de la fusió de

dos CAEPs (Pins i Pirineus) i actualment es diu CEIP Tanit. Continua sent un Centre

d’atenció Educativa Preferent, donat que esta situat en un barri deprimit i amb una

població amb un alt índex de risc social. Està constituït en Comunitat d’Aprenentatge des

de fa 8 anys. La majoria d’alumnes compten amb famílies amb pocs recursos tant a nivell

econòmic com cultural. Un dels principals eixos de funcionament de les comunitats

d’aprenentatge és la participació igualitària de tots els agents educatius (pares, mares,

educadors, professors, serveis d’atenció psicopedagògica ...) La quantitat i, sobretot la

qualitat de les seves relacions determinaran la salut del projecte comunitari i el grau de

desenvolupament socioeducatiu dels alumnes. Els professionals del centre abandonen el

seu paper d’experts amb uns coneixements específics intransferibles i adopten un paper de

dinamitzadors i transmissors de coneixements per a la presa de decisions; es situen en un

plànol tècnicament simètric i ideològicament igualitari.

5.5. DESCRIPCIÓ DELS INSTRUMENTS DE RECOLLIDA

En l’obtenció de la informació s’han emprat diverses tècniques: Reunions amb el

professorat, observacions d’aula, valoracions de cicle i entrevistes individuals.


JAUME FERRER PIÑOL Llicència d’Estudis. Curs 2007-2008pàg. 100

INSTRUMENTS UTILITZATS:

Entrevistes personals a tots els alumnes, mestres, i professionals.

Diari de l’investigador

Observació de les sessions per part de mestres participants

Valoracions fetes als cicles

El procediment d’aplicació ha consistit en les entrevistes personals abans i després de

les 12 sessions que s’han fet amb tres grups d’alumnes. Aquestes sessions han consistit en

unes propostes didàctiques d’ Experiències Musicals Col·lectives.

Els instruments de recollida d’informació, guió per a les entrevistes, diari de l’investigador,

fitxes d’observacions i valoracions pels cicles, s’han elaborat en paper i s’han administrat

personalment als destinataris.

En primer lloc vull destacar la importància que per mi ha tingut el contacte directe i

personal amb la opinió dels alumnes. Puc afirmar que tot i que el nombre d’entrevistes i

per tant el seu temps de dedicació ha estat força elevat, les entrevistes han format part

important de tota la recerca, i en concret de la intervenció didàctica a les escoles.

La finalitat de les Entrevistes inicials. ha estat copsar la valoració que feien sobre la música

en general, els alumnes participants en la experiència.

Això ha servit per conèixer mes be els seus gustos i valors, però també com a referència i

punt de partida respecte al que anaven a fer. Les entrevistes es van fer personalment a cada

alumne participant. Es van enregistrar en una gravadora i posteriorment han estat

transcrites. S’han deixat unes inicials fictícies en lloc dels noms originals per salvaguardar

el dret a l’anonimat del participants. Cadascuna d’aquestes entrevistes es pot llegir en els

annexos. Algunes entrevistes amb alumnes xinesos es van fer gràcies a la col·laboració

d’una alumna fent de traductora, doncs quasi no parlaven ni entenien les nostres llengües.

Amb l’alumne nigerià es va fer en anglès.

Un cop transcrites una per una, s’han ajuntat totes les respostes de cada pregunta i s’han

comptabilitzar les similars o iguals i totes les altres. (veure Resultats). Una vegada

comptabilitzades i descrites s’han analitzat per extreure’n les conclusions. Al tractar-se

d’entrevistes personals, les respostes eren obertes i per tant han estat diverses com els

alumnes entrevistats. La durada de cada entrevista també ha estat diferent, depenen molt de



cada alumne, del seu interès, de les seves ganes d’expressar-se i com no, del seu domini de

la llengua.

Les entrevistes, es van gravar en format mp3 amb el permís dels interessants i algunes

sessions i els concerts en video. Posteriorment es van transcriure, no literalment, però sí

mantenint la màxima fidelitat d’aquelles frases i afirmacions rellevants i significatives,

segons el guió previst i els objectius de la recerca.

També es van efectuar unes observacions directes a l’aules de les dues escoles on es van

realitzar les sessions en diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge, seguint una pauta

oberta. (Veure annexos)

Han permès conèixer la situació i poder descriure els fenòmens que es donen en el propi

context. Han estat exploratòries i descriptives ja que l’objectiu era establir contacte amb

l’alumnat amb el que s’havia de treballar, presentar la proposta de col·laboració i iniciar-se

en el coneixement dels nois i noies així com observar la manera de relacionar-se entre ells i

el professor.

S’han fet observacions d’aula exteses en el temps des del 18 gener 2007 fins el 23 d’abril

2008. Les observacions han estat realitzades als dos grups de cinque i sisè de primària del

CEIP Tanit i a un grup de cinque i sisè de primària’ delCeip Mercè Rodoreda. Els dies que

feiem les sessions.



6 . RESULTATS OBTINGUTS. ANÀLISI DE DADES.

6.1. CEIP MERCÈ RODOREDA

Descripció del grup

El grup ha estat format per 23 alumnes (vam començar 22 però una nena d’origen

marroquí que no parlava per problemes psicològics, es va voler afegir per pròpia voluntat i

es va pensar que podia ser positiu per ella i pel grup la seva presència).12 eren de 5è de

primària i 11 de 6è de primària. Els alumnes van oferir-se voluntàriament per participar en

l’experiència.

Com es pot veure en la taula, la nacionalitat dels participants ha estat molt diversa:

30,43 % de nacionalitat espanyola

69,57 % nacionalitats estrangeres repartits de la següent manera : 26,08 % Xina 13,04 % Marroc 17,39 % Centre i sud d’Amèrica (Perú, Bolívia, Xile, Equador) 4,34 % Nigèria 4,34 % India

La diversitat de procedències es evident, arribant a quatre continents, i la de llengües també

(català, castellà amb variants, marroquí, xinès, panjabi, anglès)

6.1.1. RESULTATS ENTREVISTES INICIALS CEIP MERCÈRODOREDA

Entrevistes realitzades als alumnes



5è Primària

12 alumnes

4espanyola

3 Xina

2 Marroc

1 Perú

1Bolívia

1 Nigèria

11 entrevistes

6è Primària

11 alumnes

3 espanyola

3 Xina

1 Marroc

1 Xile

1 Equador

1 Colòmbia

1 India

11 entrevistes

Total del grup

23 alumnes

7 espanyola

6 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Xile

1 Equador

1 Nigèria

1 India

22 entrevistes

Entrevista sobre LA MÚSICA

( ) Entre parèntesi el nombre de respostes

1.- T’agrada la música ?

Si. ( 15 )una mica ( 3 )

No molt.( 2)No m’agrada

71,42 % van contestar rotundament que si.

23,80 % entre una mica i no molt.4,76 % no m’agrada

Aquestes respostes posen de manifest que tot i que d’entrada la majoria són favorables al

fet musical, no tots els alumnes viuen la música igual, com quelcom positiu d’entrada. Hi

ha una minoria que cal tenir en compte, que o no els agrada gens o els agrada poc.

Això que pot semblar una evidencia o una banalitat, pot servir i així va ser en el meu cas,

per començar la proposta didàctica no com allò que els alumnes han de fer perquè toca,



sinó anar-los portant cap el teu terreny, saben que no tots estan igual de predisposats i

motivats. La humilitat del que ensenya no esta renyida amb la fermesa del que es vol

intentar aconseguir.

2.- Perquè t’agrada la música ?

Es bonicaEs divertida ( 3 ) i em fa ballarToco una mica.Em sento béal meu país es viu molt la música.(Colòmbia)

Em posa nerviós.perquè es difícil tocar instruments

Entre les causes de perquè els agrada podem trobar que la majoria la troben divertida, i

diverses opinions com que és bonica, que els fa ballar, els fa sentir bé i la porten a dins pel

seu origen.

Entre les causes de perquè no els agrada o els agrada poc, trobem que algun diu que el posa

nerviós i altres perquè es difícil tocar instruments.

Això ens porta a pensar que les experiències anteriors, que cada alumne ha tingut amb la

música, al nivell que sigui, fa que la seva predisposició i la seva expectativa davant el fet

musical sigui d’una manera o altre. Quan les experiències musicals han estat positives: la

troben bonica, els fa sentir bé, els fa ballar, la porten a dins...Quan han estat negatives: com

la dificultat no superada en tocar instruments, o posar-se nerviós pels efectes de certa

música, la música no els agrada.

Es per això important conèixer quines han estat les experiències o vivències musicals de

cada alumne.

3.- Que t'agrada mes de la música?

m’agraden els ritmes( 4 )cantar,( 2 )ballar( 2 )escoltar-la ( 2 )les pulsacions perquè son cops que es van repetintles cançonsles lletres de les cançonsquan canten els altresm’agrada mes tocar instruments que cantar.el so i els instruments de placaEls instruments com la flauta travessera

De la música hi ha moltes coses que els agraden. Com a protagonistes actius: cantar, ballar,

tocar instruments...perquè expressen, comuniquen, i experimenten.



Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres, escoltar la música...perquè

senten, i interioritzen.

Aspectes inherents de la música: el so, els ritmes. la pulsació.....

Aspectes mes culturals: Les cançons i Els instruments

4.- Escoltes música?Si ( 18 ) De vegades.( 3 )

85, 71 % escolten musica sempre.

14,28 % de vegades.

Això es una evidència de com la música forma part de les seves vides, tot i no ser-ne de

vegades conscients. La música que es consumeix com un producte mes dels molts que

tenim a l’abast.

Com a educadors hem d’aprofitar aquest fet per fer-los conèixer noves propostes i alhora

ensenyar-los a ser crítics amb els diferents tipus de música que consumeixen.

5.- Quin tipus?RBD ( 2 )David bisbal El Canto del loco (2 )Radio.Mobil Tokio hotel.Shakira.Clàssica (3 )Rap ( 3 )Regaton. ( 3 )Xina ( 5 )IndiaRusiaDe dibuixos animats i de pel·lícules.AnglesaPopRock ( 3 )jazzHip-hop ( 2 )Salsa ( 2 )Merengue ( 2 )Bachataballenato

No me’n recordo

Sobre els tipus de música hi ha una gran varietat de gustos i estils.

Destaca la música xinesa degut el nombre d’alumnes d’aquesta nacionalitat i algun que tot

i no ser-ho diuen que l’escolta per influencia d’amics o el lloc on va a comprar. També la

musica llatina pel mateix motiu.



Clàssica,Rap, Regaton, Hip hop pop-rock i grups i cantants com: RBD, David bisbal,El

Canto del loco, zapatillas...Radio.Mobil Tokio hotel, Shakira...

Com a educadors cal saber aprofitar la riquesa i la varietat de totes aquestes musiques que

escolten per fer-los conèixer noves propostes i alhora ensenyar-los a ser crítics amb els

diferents tipus de música i la seva qualitat.

6.- L’esculls tu? On l’escoltes?Si.En un canal de tv.Ordinador ( 2 )Per InternetRadio ( 4 )CD ( 2 )DVDMòbilRadioCassetes ( 2 )Mp3 ( 5) (del meu pare).Mp4 ( 2 )el locutori

L’escull el meu pare.(3 )la meva mare i jo.de vegades la meva mare em regala cds.del meu germàla meva tieta i jo

La solen escollir ells sols però també hi tenen influencia els familiars mes propers.

Els mitjans utilitzats son molt diversos segons les seves possibilitats. Hi ha mes de deu

mitjans diferents per escoltar música, cosa impensable fa uns anys. Això ens portaria a

pensar en la facilitat en que avui en dia es pot escoltar música diversa i al moment.

Destaca Mp3, Radio, Ordinador...

7.- Fas música?

Si. A l'escola. (10 )A l’ordinadorM’invento cançons per divertir-me.( 2 )A casa

No ( 2 )No contesta ( 2 )

A la pregunta general i sense matisos de si fas música, sense donar mes explicacions, per

veure com ho viuen, molts no responien d’entrada. Desprès pensaven la resposta que no

solia ser immediata.

77, 77 % reconeixen fer alguna cosa de musica: dels quals

55,55 % feia referència a l’escola,

22,22 % a casa per ells mateixos.

22,23 % deia que no en feia, o no sabia que contestar



.

Deduïm que la majoria fa música gràcies el que fan a l’escola.

Hi ha un percentatge que si fan música per ells mateixos a casa seva.

Un altre que no son gens conscients de que facin alguna cosa de música.

8.- Que fas?

Flauta ( 11 )Cantar ( 2 )guitarraRitmes . Portar el ritme dels instruments de percussióposar notes ( 2 )xilofon ( 2 )Harmònica

La flauta era el que la majoria amb diferència deien fer de música. Però també: Cantar,

guitarra, Ritmes, Portar el ritme dels instruments de percussió, posar notes, xilofon ...

9.- Saps tocar algun instrument de música?

Flauta. (14 )la guitarra (3 )Caixa xinesa ( 2 )TimbalsPanderetaBomboXilofon ( 2 )

No ( 2 )

90,91 % diuen saber tocar algun instrument., dels quals

63,63 % flauta

31, 81 % percussió

13,63 % guitarra

9,09 % diuen no saber tocar cap instrument.

Els instruments majoritaris són els que han aprés a l’escola.

10.- T’agradaria tocar-ne algun?el tambor.La bateriaEl piano perquè te moltes tecles i pot sonar fort I fluix. .El piano pel so( 2 )Piano( el meu avi es va queda a la xina amb ell).la flauta.( 2 )La guitarra ( 6 ) per la forma i les cordes.Violí

A tots els agradaria saber tocar algun instrument.



Amb preferència la guitarra i el piano i altres que no s’aprenen a l’escola, però també

alguns voldríem poder tocar la flauta.

Aquesta inquietud que tenen es queda en desitjos no acomplerts en la totalitat d’aquest

alumnes. Cap d’ells va ninguna escola de música.

El fet de poder aprendre a tocar instruments fora de l’escola es molt inusual en determinats

nivells socials com el que ens pertoca. Les escoles de música en ciutats com la de l’escola

son encara per sectors molt minoritaris de la població. La cultura segueix sense estar a

l’abast de tots.

11.- T’agrada cantar?Sí. ( 9 )Si. algunes coses.Bastant. M’agrada perquè es una formad’expressar els meus sentiments.De vegadesMes o menys. ( 2 )Una miqueta perquè tinc vergonya.La mare em cantava cançonsM’ajuda a no estar tan trista.

No ( 2 )No perquè tinc vergonya. No se cantar perquè en fa mal el coll.

47,61 % diuen taxativament que els agradar cantar.

33,35 % que els agrada amb matisos.

19, 04 % no els agrada perquè tenen vergonya o diuen que els fa mal el coll.

El fet de cantar es important i ben acceptat pels alumnes.

Cal tenir en compte que un percentatge petit no els agrada o tenen dificultats per fer-ho.

Es clar que cal aprofitar que d’entrada tenen una motivació important.

12.- Te'ns bona veu?Sicrec que si.( 2 )M’agrada escoltar la meva veu., la gravoUna mica

No ho sap. ( 10 )

66,66 % no saben si tenen bona veu.

33,34 % creuen que si

En aquest cas sinó s’ha fet un aprenentatge previ de la veu, la majoria no son conscients de

com es la seva veu, i tots en general en tenen dubtes.

Caldria dedicar una part de les classes de música, no sols a cantar sinó a fer exercicis dels

que es fan a les corals per escalfar, per afinar, perquè els alumnes vagin ser mes conscients



de les seves veus. Cantar en petits grups, duets i també sols també es important per aquest

coneixement d’aquest instrument tan important com es la veu.

13.- Saps afinar? que vol dir afinar?Si.( 5 )Crec que si. No fer crits

No ho sap.( 5 )No ho crec,No gaire.No ( 2 )

sobre si saben afinar hi ha molta diversitat,

40 % dels que en son conscients i diuen fer-ho

60 % els que no saben el que és o no saben si afinen.

Aquesta pregunta va lligada amb l’anterior i en el coneixement de la veu i de la música

interior. Afinar es un aprenentatge de l’oïda que sovint es treballa poc.

14.- Coneixes música i cançons de diferents països?SíD’aquíCatalunya ( 5 )Japó.Marroc ( 3 )Bolívia ( 2 )Xina ( 5 )XileBrasilAnglaterra ( 2 )Irlanda.Amèrica del Nord (pop) ( 3 )India

No ( 2 )

90,48 % son conscients de conèixer música de llocs diferents,

9,52 % diuen no conèixer-ne.

De Catalunya i de Xina son les mes conegudes.

15.- Has cantat en llengües diferents? Quines?Si.Anglès , català, castellà (17 )Xinés.( 7 )bascJaponèsMarroquí ( 2 )AfricàBeninIndiPanjabi

No ho sap



Anglès , català, castellà són les llengües mes utilitzades per cantar amb diferencia, tot i que

hi ha nens que pel seu origen o per que les han cantat a l’escola manifesten haver cantat

amb altres llengües, sobretot el xinès. Només un manifesta no saber si ha cantat en

llengües diferents.

16.- Saps parlar-ne?Anglès, català, castellà.Francès ( 5 )MarroquíÀrabXinés (Cada poble te el seu xines)

Els nens provinents d’altres països solen parlar mes llengües que els espanyols. En una

classe es poden donar moltes llengües diferents.Destaca el coneixement del francès. La

diversitat cultural pot ser un element enriquidor, sempre i quan hi ha hagi interacció entre

els alumnes, sinó cada grup pot quedar-se nomé amb la seva cultura.Tot i això el fet de

conviure amb alumnes diferents fa que es sigui conscient de la diversitat que existeix .

17.- Creus que la música serveix per alguna cosa?Si.( 8 ) No ho sap. ( 7

Potser el terme serveix sigui molt pragmàtic quan parlem de musica. La intencionalitat de

la pregunta era veure la seva reacció. I la pregunta els deixa bastant desconcertats.

53,33 % diu que si serveix

46,77 % no ho sap.

18.- Per a que?

Per escoltar-la. ( 3 )Per expressar sentiments.( 2 )per estar content.( 2 )Per cantar béPer tocar la flauta.Per sentir-la.Per conèixer cançons d’altres països.Per tranquilitzar-te,relaxar-se,disfrutarPer no avorrir-te,Per comunicar-nos amb ella. per identificar-te amb un tipus de gentamb música pots tocar sense entendre les llengües

Els fa pensar i desprès manifesten opinions molt diverses.



Coincideixen uns quants en dir que per escoltar-la, per estar contents i per expressar

sentiments.

19.- Seria diferent aquest mon si no existís música?Si no existís seria avorrit ( 5 )seria Trist ( 3 )Si no existís seria ensopit.no hauria gent famosa com els cantants..hi hauria mes gent enfada i histèrica. Als països pobres sort que hi hamúsica.Si no existís no hauria instruments i no podríem cantar.Si no existís no podríem parlar perquè parlar es

No ho sap.

La pregunta es va fer per treure mes respostes a la 17.

7,14 % diu no saber si seria diferent.

35,71 % diu que seria avorrit.

21, 42% que seria trist.

la resta son opinions diverses.

20.- Podem aprendre coses fent música?Tocar instruments.( 6)FlautaCantar ( 3)CançonsFer ritmes .Memoritzar-los.notes musicals. Escriure-laEscoltar ( 2 )Ballar.( 2 )Ens ajuda a moure’nsA coordinar-nosa anar tots junts.

Parla amb la gent.ParaulesVocalitzar les paraulesLlengües ( 2 )Expressar-nos millor.Matemàtiques

100 % creuen que es poden aprendre coses fent música

però hi ha una gran varietat d’opinions des de:

52% els que opinen que s’aprenen coses estrictament musicals com tocar els

instruments, cantar , fer ritmes, notes musicals

12 % els que diuen que s’aprenen aspectes psicomotrius i cooperatius com

ballar, coordinar-nos, anar tots junts, i moure’ns .

36 % i els lingüístics i de comunicació com aprendre a escoltar, expressar-nos i

vocalitzar millor, llengües diferents,

4%. fins a Matemàtiques

El mes constatable es que tots creuen que es poden aprendre coses fent música i això es

important per motivar-los quan fem música.



21.- Que t’agradaria fer de música ?Cantar ( 2 ) tocar instruments (8 )Tocar la flauta.Tocar el timbalFer ritmes

No ho sé.( 7 )

65 % tocar instruments,cantar i fer ritmes.

35 % no ho saben.

Bastants alumnes estan poc acostumats a fer propostes i a prendre la iniciativa sobre el que

poden fer i aprendre. Això també es un aprenentatge que cal fomentar.

6.1.2 RESULTATS ENTREVISTES FINALS DEL CEIP MERCÈRODOREDA.Les entrevistes han constat de 17 preguntes.11 sobre la música i 6 sobre la convivència.

5è Primària

12 alumnes

4 espanyola3 Xina

2 Marroc

1 Perú

1Bolívia

1 Nigèria

5 entrevistes

6è Primària

11 alumnes

3 espanyola

3 Xina

1 Marroc

1 Xile

1 Equador

1 Colòmbia

1 India

5 entrevistes

Total del grup

23 alumnes

7 espanyola

6 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Xile

1 Equador

1 Nigèria

1 India

10 entrevistes



( ) Entre parèntesi hi ha el nombre de respostes

Entrevista Sobre LA MÚSICA

1.- T’ha agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?

Si ( 6 )Si , es divertit..Molt

100 % els ha agradat participar en l’experiència.

Tenim en compte que a les entrevistes inicials era el 71,42 % els que van que dir que si

els agradava la música, hem aconseguit que quasi el 29 % restant també valori ara mes

positivament la musica.

2.- Perquè?

perquè tocàvem instruments i hem cantat. (4 ) hem fet percussió corporal.He après coses de música. estar amb els amicsem divertia fer coses rares.Tocar la flauta

perquè tocàvem instruments i hem cantat. han contestat la majoria

però hi ha d’altres respostes com : hem fet percussió corporal, He après coses de música,

estar amb els amics, em divertia fer coses rares.

3.- Que has trobat mes interessant?

Tocar instruments.(2)Les cançons perquè son de llocs diferents. ( 2 )la percussió corporal ( 4 ) fa descobrir el sons del nostre cos.Escoltar-te a tu com ens ensenyaves.

Varietat en el que els ha interessat mes:

40 % la percussió corporal

20% Tocar instruments

20 %. Les cançons perquè son de llocs diferents



Curiosament la percussió corporal, que ha estat una activitat nova per ells, és un element

polaritzador, doncs per un nombre important ha estat una activitat molt interessant i tot el

contrari per altres alumnes.

4.- Que has trobat menys interessant?

Percussió corporal,( 3 ) era molt repetitiu i m’equivocava, era difícil, hotrobo avorrit.La cançó de Carnavalito

Res ( 2 )No ho sé. ( 2 )

30% la percussió corporal

20% els que no ho saben

20%els que no troben res que no els hagi interessat

HI ha un nombre important d’alumnes que han trobat interessant tot el que hem fet.

5.- Que has aprés de música? Saps tocar algun instrument de música que abansno tocaves?

La caixa.He tocat molts de diferentsEl pandero el xilofon.Percussió corporal

No ( 3 )

70 % manifesten haver aprés alguna cosa.

Hi ha diversitat... La caixa, El pandero, el xilofon, Percussió corporal...

un 30% diu no haver aprés res nou.

6.- Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?

Cantar sí ( 4 )A afinar la veuhe millorat la veu, ara no em fa mal el coll.Una mica

No gaire.NoNo ho sap

70 % diuen haver aprés a cantar i que han millorat la veu.

30 % no ho saben, no gaire...



A partir d’una experiència on s’ha treballat la veu es constata com els alumnes que no

sabien inicialment si tenen bona veu ha passat del 66,66 % inicial al 30 % actual.

7.- Podem aprendre coses fent música? Que?

a millorar la veu.aprendre a tocar instruments ( 2 ) la percussió corporal.( 2 ) que es pot fer servir el cosaprendre les notes de memòria.conèixer-nos millor entre nosaltresPer relacionar-nos millorsaber estar ser responsables.A coordinar-nosSi perquè els companys cantem junts i ho passem molt bé.Si. que no hem de fer soroll

NoNo ho se

80 % reconeixen que es poden aprendre coses fent música.

Musicals com: a millorar la veu, aprendre a tocar instruments,

la percussió corporal, que es pot fer servir el cos, aprendre les notes de memòria...

Altres no estrictament musicals com : conèixer-nos millor entre nosaltres, saber estar , ser

responsables, coordinar-nos, cantar junts, passa-ho bé, no fer soroll ...

20 % creuen que no o no ho saben.

En respecte a les entrevistes inicials manifesten noves coses que es poden aprendre coses

fent música com :que es pot millorar la veu, la percussió corporal, que es pot fer servir el

cos, aprendre les notes de memòria...

I altres no estrictament musicals com : conèixer-nos millor entre nosaltres, saber estar , ser

responsables, passar-ho bé, no fer soroll ...

8.- Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?

Bé, quan tocàvem tots junts. Bé, em va agradar molt, perquè tots ho vamfer molt bé.Bé, pesat per tenir que repetir-lo tresvegades seguides.( 2 )Bé perquè el públic li va agradar. Bé, primer tenia vergonya però després no.Em vaig posar molt nerviosa, desprès millor.

Tens mes experiència i comproves que voldir tocar davant d’un públic.



Bé ( 2 )

A tothom li ha semblat bé el concert per diverses raons.

9.- Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?

Bé. ( 3)Els va agradar molt.Crec que si.Els va agradar a tots.

aprendre com son els instruments.Als que escolten els serveix per conèixermillor la música I les diferents maneres detocar els instruments.aprendre la percussió corporal Aprenen aescoltar música.

Tots creuen que al públic li va agradar el concert i uns quants que a mes a mes han après

alguna cosa com percussió corporal, conèixer instruments...

10.- T’agradaria continuar l’experiència? Perquè?

Si, per tocar mes instruments. ( 4 )Si, perquè ho he passat bé.Si, per cantar cançons diferents

Si, per fer mes concerts i treballar en equip.Tots manifesten voler seguir l’experiència en cas de poder fer-ho, per diverses raons: per

tocar mes instruments, perquè ho he passat bé, per cantar cançons diferents, per fer mes

concerts i treballar en equip.

Es important veure que a tots els agradaria continuar. I per diverses raons.

11.- T’agradaria fer el concert fora de l’escola?

Sí.( 4 )davant d’un altre públic.per anar amb els companys.Molt. Perquè ho escoltin mes gent.

No ho sé. Potser sí.No



75% els agradaria fer el concert fora de l’escola

25 % no ho saben o no volen.

Els alumnes volen mostrar el que han aprés a altres persones que son de fora de l’escola.

Estan satisfets de la feina feta i pensen que es pot ensenyar a fora.

Volen obrir-se i experimentar altres situacions.

Sobre LA CONVIVENCIA

1. - Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència? Perquè?

Bona. ( 3 )Bé perquè tothom feia el mateix encara que érem molt diferentsRegularRegular perquè alguns primer no volien seure amb els altresRegular perquè alguns feien tonteriesRegular. Hi havia alguns que no volien treballar i altres que si, al finalvam anar tots a una.

Entre Be i Regular hi ha totes les respostes. La meitat de cada un.

Es matisa el perquè del regular, però hi ha força coincidència en els motius.

Ningú diu que malament.

2.- Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6è`?

Si, ens respectem mes que abans.Si, tinc mes relació amb els de 6è. Els he conegut més.Si, ens hem relacionat mes ( 2 )Si, perquè ara en el pati deixen jugar a tothom.Si,perquè havíem d’estar junts I barrejats.He conegut millor nens de 6è que abans no em portava tanbé.

No, igual que abans

La gran majoria creu que si ha millorat.

Nomes hi ha un que creu que no .

3.- Has fet nous amics aquest trimestre passat?

Si ( 3 )

Dosuns quants

No ( 5)



30 % diu haver-ne fet

50 % no.

Dels que n’han fet, la majoria n´han fet un i n’hi ha que diuen haver-ne fet dos o uns

quants.

4.- Has après dels altres? T’han ajudat?

Els de sisè tenien mes practica tocant la flauta i millorcoordinació per fer la percussió corporal.Que uns son mes tímids que d’altresQue no m’he de posar nerviosa, i concentrar-me en el quefaig.NoQue fan mes tonteries del que creia

NoM´han ajudat tocant quan jom’equivocava. Si M´han ajudat..( 2 )

hi ha un bon percentatge que manifesta haver aprés diferents aspectes dels altres. I nomes

un diuen no haver aprés res dels altres,

la majoria manifesta haver estat ajudat per algú.Només un diu que no.

5.-.- Has ensenyat coses als altres? T’han ajudat?

Saber estarSi, flauta.Si, percussió

No ( 3)

La meitat reconeix haver ensenyat o ajudat, mentre l’altre meitat diu no haver-ho fet.

6.- Saps si hem Compartit objectius comuns? L’hem aconseguit?

Cantar junts en el concert. ( 2 )Aprendre cançons per fer el concert.Relacionar-nos mes entre els companys i ho hem aconseguitFer-ho bé.

No ho sé

La gran majoria contesta que si, i que ha estat cantar junts per fer el concert.

Nomes 1 no ho saben o no contesten.



6.1.3. RESULTATS ENTREVISTES MESTRES CEIP MERCE

RODOREDA

A continuació hi ha la transcripció de les entrevistes fetes als mestres participants,

Degut a l’interès que poden tenir i a la seva curta durada s’ha optat per no posar-les en

l’Annex.

CEIP MERCÈ RODOREDA. MAIG 2008

ENTREVISTA Nº 1

MESTRE AULA D’ ACOLLIDA.

Sobre LA MÚSICA

1.Com has participat en l’experiència?(observant,col·laborant, preparant...)

Fent alguna observació d’aula.

2.Que has trobat mes interessant?

La convivència entre els nens ha estat bona. Això fa cohesionar al grup. Veig positiva la

barreja de nens de cursos i edats diferents , fa que els nens i els grups s’obrin.

3.Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre coses fent

música?

A nivell d’actituds: es potencia l’atenció, la participació doncs tots participaven, la

coordinació i la solidaritat doncs s’ajudaven entre ells.

Els de l’aula d’acollida participaven i es trobaven a gust i feien el que se’ls demanava.

Crec que van assolir continguts malgrat que xerraven molt.

4.Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer-ne?

Van estar molt concentrats. Molt professionals, saber estar sense fer tonteries Per poder

mostrar i demostrar el que havien fet. Per superar la timidesa.

Pels que escolten aprendre a escoltar, veure companys actuar es proper i fa que es valorin

mes entre ells.

Es va incloure dins els actes de la setmana cultural. Es van fer programes de mà, i cartells

anunciant el concert.


1.Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?

No tinc elements per valorar-ho.

2. Has notat canvis en les seves relacions respecte al trimestre passat?



He vist reproduïdes les mateixes coses que a l’aula: l’impulsivitat, el cridar l’atenció... cap

cosa nova

3.Han participat els alumnes?

Tothom pot i ha participat, fins i tot una nena que no parla gens

ENTREVISTA Nº 2

MESTRA TUTORA 5è

Sobre LA MÚSICA

1. Con has participat en l’experiència?(observant,col·laborant, preparant...)

Una sessió sencera i altres parcials.

2. Que has trobat mes interessant?

El ritme es complicat per ells, i ho han anat agafant mica en mica.

3. A nivell musical que creus que han après els nens?

La noció de ritme, vivint-lo.

4. Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre coses fent

música? Com a vivència. Experimentar. Comunicar-se. El que fan els companys influeix

en el que fas tu. Implica a tothom. Es satisfactori i maco. Has fet un treball que després has

pogut mostrar als altres.

5. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer-ne?

Van superar-se i ho van fer millor que a les sessions anteriors. Estaven mes posats en

situació, eren conscients que allò ho havien de mostrar a uns altres.

Penso que es molt bo gravar-se i veure el que has fet. També posar-se davant dels altres et

dóna referències diferents a les que pots tenir tu sol sobre tu mateix, es a dir et coneixes

mes.

Als que miren veuen nens com ells fent coses que han aprés.


1. Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?

No tinc elements per valorar-ho.


He vist reproduïdes les mateixes coses que a l’aula: l’ impulsivitat, el cridar l’atenció... cap

cosa nova

3. Han participat els alumnes?

Participatius en la mesura que solen fer-ho. L’activitat els agradava i venien amb ganes.



ENTREVISTA Nº 3

DIRECTORA I ESPECIALISTA DE MÚSICA

CAP D’ESTUDIS

Sobre LA MÚSICA


Que podessin treballar dos grups d’edats diferents, no ho havia fet en música, els de 5è han

après moltíssim, aprenen uns dels altres, s’ajudaven uns als altres, i el resultat ha sigut

espectacular

La interacció que es dona.

Conèixer ritmes i musiques diferents de les que normalment fan amb mi.

Tothom ha participat i s’ha inclòs a la setmana cultural.


No ho sé. Potser ritme.

3. Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre coses fent

música?

El respecte d’acceptar les diferències amb els altres, que no tots tenen les mateixes

habilitats, prendre paciència. El coneixement dels altres fent alguna cosa junts.


Fem el de Nadal i prou. Amb una hora a la setmana poc es pot fer.

Toc el que sigui mostrar als altres el que fem es molt positiu, perquè dona el sentiment de

pertinença a un grup, això fa cohesionar una escola. Que els petits i els grans comparteixin

experiències junts.

5. Que milloraries o proposaries ?

L’escola es una, no habitacions aïllades. Poder mostrar que fan els nens, ensenyar-ho als

altres.

La transversalitat, fer els programes, cartells, llengües, plàstica,


1. Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.

Els pares i la gent pensen que la immigració porta endarreriment, però les activitats

d’aquesta mena fomenten la cohesió i l’aprenentatge.


Es porten bé entre ells. a l’escola ja fem moltes coses junts, festes, danses, jocs florals,

tallers...



3. Han après dels altres? Que?

Els nens aprenen uns dels altres, com fer-se entendre, com comunicar-se.

6.1.4. RESULTATS DE LES OBSERVACIONS D’AULA FETES PELSMESTRES

Observacions a l’aula

Han permès conèixer la situació i poder descriure els fenòmens que es donen en el propi

context. Han estat exploratòries i descriptives ja que l’objectiu era establir contacte amb

l’alumnat amb el que s’havia de treballar, presentar la proposta de col·laboració i iniciar-se

en el coneixement dels nois i noies així com observar la manera de relacionar-se entre ells i

el professor.

S’han fet observacions d’aula exteses en el temps des del 18 gener 2007 fins el 23 d’abril

2008..

Les observacions han estat realitzades als dos grups de cinque i sisè de primària’ del

CEIP Tanit i a un grup de cinque i sisè de primària’del CEIP Mercè Rodoreda. Els dies que

feiem les sessions.

CEIP MERCÈ RODOREDA. MAIG 2008Aquests son els resultats extrets de les entrevistes fetes als docents i de les sevesobservacions d’aula.

1 . Que has trobat mes interessant de l’experiència duta a terme?

La convivència entre els nens ha estat bona.Això fa cohesionar al grup.Veig positiva la barreja de nens de cursos i edats diferents, fa que els nens i els grupss’obrin.Que podessin treballar dos grups d’edats diferents, no ho havia fet en música, els de 5èhan après moltíssim, aprenen uns dels altres, s’ajudaven uns als altres, i el resultat hasigut espectacularLa interacció que es dona.Conèixer ritmes i musiques diferents de les que normalment fan amb mi.El ritme es complicat per ells, i ho han anat agafant mica en mica.La noció de ritme, vivint-lo.Tothom ha participat i s’ha inclòs a la setmana cultural.

2. Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre cosesfent música?

A nivell d’actituds: es potencia:



l’atenció,la participació doncs tots participaven, Els de l’aula d’acollida participaven i estrobaven a gust i feien el que se’ls demanavala coordinació El que fan els companys influeix en el que fas tu. Implica a tothomla solidaritat doncs s’ajudaven entre ells.El respecte d’acceptar les diferències amb els altres, que no tots tenen les mateixeshabilitats,prendre paciència.El coneixement dels altres fent alguna cosa junts.Com a vivència. Experimentar.Comunicar-se.. Es satisfactori i maco.Has fet un treball que després has pogut mostrar als altres.Crec que van assolir continguts malgrat que xerraven molt.

3. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer-ne?Van estar molt concentrats. Molt professionals,saber estar sense fer tonteries.Estaven mes posats en situació, eren conscients que allò ho havien de mostrar a unsaltres.poder mostrar i demostrar el que havien fet. Toc el que sigui mostrar als altres el quefem es molt positiu, perquè dona el sentiment de pertinença a un grup, això facohesionar una escola.Penso que es molt bo gravar-se i veure el que has fet. També posar-se davant dels altreset dóna referències diferents a les que pots tenir tu sol sobre tu mateix, es a dir etconeixes mes.Per superar la timidesa.Van superar-se i ho van fer millor que a les sessions anteriorsPels que escolten aprendre a escoltar,veure companys actuar es proper i fa que es valorin mes entre ells. Que els petits i elsgrans comparteixin experiències junts.Als que miren veuen nens com ells fent coses que han aprésEs va incloure dins els actes de la setmana cultural.Es van fer programes de mà, i cartells anunciant el concert.Fem el de Nadal i prou. Amb una hora a la setmana poc es pot fer.

4-.Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6e`?No tinc elements per valorar-ho.( 2)Es porten bé entre ells. a l’escola ja fem moltes coses junts, festes, danses, jocs florals,tallers...

5. Altres comentarisTothom pot i ha participat, fins i tot una nena que no parla gensParticipatius en la mesura que solen fer-ho. L’activitat els agradava i venien amb ganes.L’escola es una, no habitacions aïllades. Poder mostrar que fan els nens, ensenyar-ho alsaltres.La transversalitat, fer els programes, cartells, llengües, plàstica,Els nens aprenen uns dels altres, com fer-se entendre, com comunicar-se.Els pares i la gent pensen que la immigració porta endarreriment, però les activitats



d’aquesta mena fomenten la cohesió i l’aprenentatge.He vist reproduïdes les mateixes coses que a l’aula: l’ impulsivitat, el cridar l’atenció...cap cosa nova

6.1.5 VALORACIONS DEL CONCERT PER CICLES

ED. INFANTIL CEIP MERCÈ RODOREDA MAIG 2008

1.-Trobeu important haver fet el concert? Perquè`?

Si. Perquè és bo que els nens es familiaritzin amb el món de la música. També perquè hi ha

una comunicació entre els alumnes de l’escola.

2.- Que creieu que van aprendre els nens que el van fer ?

Responsabilitat, constància en la feina i respecte entre ells.

3.- Que creieu que van aprendre els nens que el van escoltar ?

Hàbits d’atenció i gust per la música.

4.- Que creieu que van aprendre els mestres?

5.- Va fer millorar la convivència a l’escola? Com?

6.- Hi hauria d’ haver mes participació de la resta de l’escola en la preparació del

concert? Com?

C.INICIAL CEIP MERCÈ RODOREDA MAIG 2008

1. Trobeu important haver fet el concert? Perquè`?

Es important promoure aquest tipus d’activitat, d’aquesta manera farem que els alumnes

treballin tot a una i es coneguin millor.

2. Que creieu que van aprendre els nens que el van fer ?

A treballar en un projecte comú.

3. Que creieu que van aprendre els nens que el van escoltar ?

Al C.I. se’ls va fer una explicació prèvia. Després d’escoltar el concert els alumnes van

opinar dient que ells, també voldrien a prendre músiques d’altres països, perquè a l’aula

tots som de diferents orígens.

4. Que creieu que van aprendre els mestres?

A treballar aspectes d’aula orinaria fent us de la musica. A treballar en equip.

5. Va fer millorar la convivència a l’escola? Com?



Pensem que la convivència a l’escola es bastant bona. Els alumnes de C.I. potser no van

valorar la música amb convivència diària, però nosaltres com a mestres creiem que

activitats com aquesta fan unions momentànies entre els cursos.

6. Hi hauria d’ haver mes participació de la resta de l’escola en la preparació del concert?

Com?

Potser si. D’aquesta manera faríem partícips a tots els alumnes de l’escola i, seria quan els

ajudaríem a conviure amb els seus iguals i amb d’altres que per qüestions culturals o

religioses són diferents.

C. MITJA CEIP MERCÈ RODOREDA MAIG 2008


Si, ja que es la manera de mostrar el que els alumnes han estat treballant.


De banda d’aprendre alguna cosa de música, segur que van aprendre aspectes de tipus

actitudinal, i de treball col·lectiu.


A valorar la feina feta pels companys que a mes a mes eren de diferents grups.


Vam constatar que hi ha coneixements o aprenentatges que no requereixen la competència

lingüística. Que els alumnes es relaciones sense problemes entre ells, malgrat les

diferencies culturals.


Totes les activitats col·lectives fan millorar la convivència entre els alumnes de nivells

diferents.

6. Hi hauria d’ haver mes participació de la resta de l’escola en la preparació del concert?

Com?

Seria una altra formula en la cada grup podria fer una tasca determinada.

7. Altres comentaris

Activitats col·lectives com aquesta permeten una ràpida integració dels alumnes de nova

incorporació a l’escola

6.2. RESULTATS CEIP TANIT

DESCRIPCIÓ DELS GRUPS



Els grups han estat formats per 17 alumnes cada grup. En total 34 alumnes.

A cada grup 9 eren de 5è de primària i 8 de 6è de primària. En total 18 eren de 5è de

primària i 16 de 6è de primària.

Els alumnes van oferir-se voluntàriament per participar en l’experiència.

S’ha intentat que els dos grups fossin el mes homogenis possible.


47,05 % de nacionalitat espanyola52,95 % nacionalitats estrangeresrepartits de la següent manera: 11,76 % Xina 11,76 % Marroc 20,58 % Centre i sud d’Amèrica (Perú, Brasil, Equador) 8,82 % India -PakistanLa diversitat de procedències es evident, arribant a quatre continents, i la de llengües també

( català, castellà amb variants, marroquí, xinès, panjabi, anglès )

6.2.1. RESULTATS ENTREVISTES INICIALS DEL CEIP TANIT

LES ENTREVISTES

La finalitat de les 22 Entrevistes inicials. ha estat copsar la valoració que feien sobre la

música en general, els alumnes participants en la experiència Això ha servit per conèixer

mes be els seus gustos i valors, però també com a referència i punt de partida respecte al

que anaven a fer.

Les entrevistes es van fer personalment a cada alumne participant. Es van enregistrar en

una gravadora i posteriorment han estat transcrites. S’han deixat unes inicials fictícies en

lloc dels noms originals per salvaguardar el dret a l’anonimat del participants. Cadascuna

d’aquestes entrevistes es pot llegir en els annexos.


comptabilitzat les similars o iguals i totes les altres. (veure Resultats).

Una vegada comptabilitzades i descrites s’han analitzat per extreure’n les conclusions.

Al tractar-se d’entrevistes personals, les respostes eren obertes i per tant han estat diverses

com els alumnes entrevistats.



La durada de cada entrevista també ha estat diferent, depenen molt de cada alumne, del seu

interès, de les seves ganes d’expressar-se i com no, del seu domini de la llengua.

Aquests son els Resultats extrets de les 22 ENTREVISTES INICIALSdel CEIP TANIT GENER 2008Les entrevistes han constat de 21 preguntes.

GRUP 1

5è Primària

9 alumnes

5 espanyola1 Xina

1 Marroc

1 Equador

1 India

8 entrevistes

6è Primària

8 alumnes

4 espanyola

1 Marroc

1 Perú

1 Equador

1 Brasil

7 entrevistes

Total del grup

17 alumnes

9 espanyola

2 Marroc

2 Equador

1 India

1 Xina

1 Perú

1 Brasil

15 entrevistes

GRUP 2

5è Primària

9 alumnes

5 espanyola1 Xina

6è Primària

8 alumnes

3 espanyola

2 Marroc

Total del grup

17 alumnes

8 espanyola

3 Xina



1 Pakistan

1 Equador

1 India

1 entrevistes

2 Xina

1 Equador

6 entrevistes

2 Marroc

2 Equador

1 Pakistan

1 India

7 entrevistes

TOTAL TANIT

5è Primària

18 alumnes

9 espanyola

2 Xina

3 Equador

2 India

1 Pakistan

1 Marroc

9 entrevistes

6è Primària

16 alumnes

7 espanyola

3 Marroc

1 Perú

2 Equador

1 Brasil

2 Xina

13 entrevistes

Total del grup

34 alumnes

16 espanyola

4 Marroc

5 Equador

2 India

4 Xina

1 Perú

1 Brasil

1 Pakistan

22 entrevistes


Sobre LA MÚSICA1.- T’agrada la música ?



Si. ( 16 )Molt ( 2 )

No ho se.No contesta ( 2 )

85,71 % van contestar rotundament que si14,29 % No ho sap o no contesta

2.- Perquè ?

Em relaxaEs pot transmetre amistat i amor (Pau Casals)diverteix ( 3 )Sona béS’aprenen coses.M’alegraem fa ballar

Entre les causes de perquè els agrada podem trobar que la majoria la troben divertida, idiverses opinions com que els alegra, els relaxa, que els fa ballar, es pot transmetreamistat i amor i s’aprenen coses.


cantar,( 4 )ballar ( 3 )la flautaescoltar-la ( 1 )quan canten els altrestocar instruments (4).el so ( 2 )el ritme ( 4)La melodia ( 3 )Posar les notes

De la música hi ha moltes coses que els agraden. Com a protagonistes actius: cantar, ballar,

tocar instruments...expressen, comuniquen, experimenten

Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres, escoltar...senten, interioritzen

Aspectes inherents de la música: el so, els ritmes. la melodia

4.- Escoltes música?

Si ( 21 )

100% van dir que si.



5.- Quin tipus?

Porta. Shakira. Oreja de van gog. Paulina Rubio. Sueño de Morfeo.La excepcion, Vivir para contarlo.Catalunya (balls)MaquinaRai del MarrocElectrònicaModernaHouseEquadorMúsica de documentalsClàssica (1 )Rap ( 6 )Regaton. (7)tranquilaIndia (1)BrasilAnglesaPop-RockRock ( 2 )Gitana ( 2Flamenco ( 3)Hip-hop ( 4)Salsa ( 2 )LatinaMerengue ( 2 )Bachata ( 2batuca

No me’n recordo


Destaquen el regaton, rap, flamenc, música llatina de diversos països i estils.

i grups i cantants com: Porta. Shakira. Oreja de van gog. Paulina Rubio. Sueño de Morfeo,

La excepcion, Vivir para contarlo

Podem constatar que segons l’origen de la família, i també el barri on viuen escoltant un

determinat tipus de música.




6.- L’esculls tu? On l’escoltes?

Si.( 2) Un amic del meu pare



En un canal de tv.Ordinador ( 8 )Ordinador portàtilPer Internet ( 3 )Radio ( 1 )CD ( 1 )Mini-cadena ( 2VídeoMòbilRadioCassete ( 2 )Mp3 ( 2)Mp4 ( 1 )el locutori

del meu germà

La solen escollir ells sols però també hi tenen influencia els familiars mes propers i els

amics.


mitjans diferents per escoltar música.

Destaquem l’ordinador com a aparell per reproduir, i a través d’Internet.

7.- Fas música?

Si. A l'escola. (10 )Extraescolar ( 2)A casa ( 4)

No ( 1 )No contesta ( 5)

72,73 % reconeixen fer alguna cosa de musica: dels quals el45,45 % reconeixen fer música a l’escola.18,18 % a casa 9,09 % com a extraescolars 27,27 % deia que no en feia, o no sabia que contestar.Deduïm que la majoria fa música gràcies el que fan a l’escola.

Hi ha un percentatge que si fan música per ells mateixos a casa seva i com a extraescolars.

Un altre que no son gens conscients de que facin alguna cosa de música

8.- Que fas?

Flauta ( 8 )Cantar ( 6 )Ballar ( 6 )Guitarra ( 2 )ViolíRítmica



Ritmes .posar notesBallo regatonPiano casa l’avia.

La flauta era el que la majoria deien fer de música.

Però també cantar, ballar i alguns altres instruments com guitarra, percussió, piano...

9.- Saps tocar algun instrument de música?

Flauta.( 14)la guitarra ( 2 )Timbals ( 4 )Darboukka.Maraquestriangle

No ( 3 )

63,63 % Flauta18,18 % Timbals 9,09 % Guitarra13,63% Percussió 13,63% CapAlguns pocs diuen dos o mes instruments.

10.- T’agradaria tocar-ne algun?

el tambor.( 2)La bateriaEl piano (4) perque pots tocar qualsevolcançola flauta.( 2 )La guitarra (8 )SaxofonContrabaix ( 2)Clarinet

A tots els agradaria saber tocar algun instrument. Hi ha una gran varietat de gustos.

Amb total preferència per la guitarra .

Seguit del piano i altres que no s’aprenen a l’escola, però també alguns voldríen poder fer-

ho amb la flauta.

11.- T’agrada cantar?

Sí. (15 )diverteixEm gravo ( 2)

No ( 2 )No perquè tinc vergonya.( 3 ).No gaire.



M’agrada sentir-meestic tranquil I em sento lliureem posa contentDe vegades cantem els diumenges a casa

72,72 % diuen taxativament que els agradar cantar .13,63 % no els agrada perquè tenen vergonya 9,09% diuen que no sense mes explicacions. 4,54 % que no els agrada gaire..Els motius dels que els agrada son : M’agrada sentir-me i em gravo , em diverteix

estic tranquil i em sento lliure, em posa content...

12.- Te'ns bona veu?

Si (2)crec que si.( 3 )mes o menys

No ho sap. (12)No

63, 15 % no saben si tenen bona veu.21,05 % creuen que si en tenen10,52 % diu que si en te. 5,26 % diu que no en te.nomes un 31,57 % creuen tenir bona veu. Enfront la majoria diuen que no o no ho saben.La conclusió es que hi ha poca consciència de com tenen la veu.

13.- Saps afinar? que vol dir afinar?

Si.( 10 )Una mica ( 2Cantar per dins

No ho sap.( 1 )De vegades.No ( 4 )Podria esforçant-me.

Sobre si saben afinar hi ha molta diversitat. Des dels que en son conscients i diuen fer-ho

fins els que no saben el que és o no saben si afinen.

50 % La majoria diu que sap afinar20 % Una mica, de vegades20 % No sap afinar10 %. No ho sapAquesta pregunta va lligada amb l’anterior i en el coneixement de la veu i de la música

interior. Afinar es un aprenentatge de l’oïda que sovint es treballa poc.

14.- Coneixes música i cançons de diferents països?

Catalunya (2 ) No ( 3 )



Equador ( 4)Puerto RicoColòmbiaEspanyaPerúMarroc ( 9)Bolívia ( 2 )Xina ( 1 )Africa (5 )AsiaEuropaBrasil ( 2 )Anglaterra (5)Amèrica ( 2Amèrica del NordIndia ( 3)

No contesta

86,37 % son conscients de conèixer música de llocs diferents13,63% diuen no conèixer-ne.La varietat de música de diferents països es molt gran:

Equador ( 4)Marroc ( 9)Africa (5 )Anglaterra (5)India ( 3)

15.- Has cantat en llengües diferents? Quines?

Anglès , català, castellà ( 20)ÀrabBrasilenyFrancèsMarroquí ( 2 )Africà ( 2)IndiPanjabi

Anglès , català, castellà són les llengües mes utilitzades per cantar amb diferencia, tot i que

hi ha nens que pel seu origen o per que les han cantat a l’escola manifesten haver cantat

amb altres llengües. La diversitat de llengües es important:

Àrab, Brasileny, Francès, Marroquí, Africà, Indi, Panjabi...

16.- Saps parlar-ne?

Anglès, català, castellà.



FrancèsUrdúHindúGallecPortuguèsMarroquí


classe es poden donar moltes llengües diferents. El català, el castellà i l’anglès son les mes

parlades. Destaca el coneixement del francès.

17.- Creus que la música serveix per alguna cosa?

Si.( 18 ) No ho sap. ( 2 )

90 % afirmen que si serveix.10 % no ho sap

18.- Per a que?

Per escoltar-la. ( 5 )Per expressar sentiments.( 3 ) i estats d’ànim.( 2 )per expressar-se.Per fer art, que vol dir que sigui bonica Per animar a la gentPer alegrar-nos ( 3)Per Canviar d’humorPer fer-te famós ( 2Per tranquil·litzar-tePer relaxar-se,Per ballar ( 3 )Per arribar a la gent, fer-la sentir bé, com deia Pau casalsPer arribar a operacion triunfo. Li agrada a tothomPer entretenir-nos ( 2divertir.nosPer comunicar-nos amb ella.


Coincideixen uns quants en dir que per escoltar-la, per alegrar-nos , per ballar , per

entretenir-nos i per expressar sentiments. Per Canviar d’humor, per fer-te famós, per

tranquil·litzar-te, per relaxar-se,per arribar a la gent, fer-la sentir bé i per divertir-nos. Per

comunicar-nos amb ella.



19.- Seria diferent aquest mon si no existís música?

Si no existís seria avorrit ( 2)la gent no estaria tan contenta.No hi hauria himnes. No hi hauria artistes Les pel·lícules serien mudes,no expressarien sentiments...seria Trist ( 1 )seria estranyHi hauria mes violènciaHi hauria una cosa menys.

Hi ha opinions diverses :

Des de seria avorrit , la gent no estaria tan contenta, No hi hauria himnes.,No hi hauria

artistes, Les pel·lícules serien mudes,no expressarien sentiments...,seria Trist, seria

estrany...

20.- Podem aprendre coses fent música?

Tocar instruments.( 9 )FlautaCantar ( 4 )notes musicals ( 2).Afinar ( 5 )Escoltar ( 3 )A coordinar-nos amb els altresPaciènciaa anar tots junts.A conèixer altres nens perquè estemcontents, fem bromes,..

Paraules ( 4)Vocalitzar les paraulesLlengües diferents ( 4 )Matemàtiques ( 2No ho sap (3No contesta

El 81,82 % creuen que es poden aprendre coses fent músicaEl 18,18 % no ho sap o no contesta.però hi ha una gran varietat d’opinions.Des dels que opinen que s’aprenen coses estrictament musicals com tocar els instruments,cantar ,afinar , notes musicals ( 21)els que diuen que s’aprenen aspectes psicomotrius com, coordinar-nos, i moure’ns ( 1)els lingüístics i de comunicació com aprendre a escoltar, aprendre paraules, expressar-nosi vocalitzar millor, llengües diferents. ( 9)fins a Matemàtiques ( 2)Valors com la paciència, conèixer-nos millor. ( 2)

21.- Que t’agradaria fer de música ?

Cantar ( 7 ) tocar instruments ( 11 )

No ho sé ( 4)



Tocar el timbalFer ritmesRitmes parlatsBallar ( 2 )

El 81,82 % tenen clar que voldrien fer de música: la preferència de la gran majoria tocar instruments, i cantar.La resta fer ritmes i ballar.Un 18,18 % no ho saben.

6.2.2 RESULTATS ENTREVISTES FINALS DEL CEIP TANIT

Aquests son els Resultats extrets de les 23 ENTREVISTES FINALSdel CEIP TANIT. MAIG 2008Les entrevistes han constat de 17 preguntes.11 sobre la música i 6 sobre la convivència.

GRUP 1

5è Primària

9 alumnes

5 espanyola1 Xina

1 Marroc

1 Equador

1 India

6è Primària

8 alumnes

4 espanyola

1 Marroc

1 Perú

1 Equador

1 Brasil

Total del grup

17 alumnes

9 espanyola

2 Marroc

2 Equador

1 India

1 Xina

1 Perú

1 Brasil



4 entrevistes5 entrevistes

9 entrevistes

GRUP 2

5è Primària

9 alumnes

4 espanyola1 Xina

1 Pakistan

2 Equador

1 India

7 entrevistes

6è Primària

8 alumnes

3 espanyola

2 Marroc

2 Xina

1 Equador

7 entrevistes

Total del grup

17 alumnes

8 espanyola

3 Xina

2 Marroc

3 Equador

1 Pakistan

1 India

14 entrevistes

TOTAL TANIT5è Primària

18 alumnes

9 espanyola2 Xina

3 Equador

2 India

6è Primària

16 alumnes

7 espanyola

3 Marroc

1 Perú

2 Equador

Total del grup

34 alumnes

16 espanyola

4 Marroc

5 Equador

2 India



1 Pakistan

1 Marroc

11 entrevistes

1 Brasil

2 Xina

12 entrevistes

4 Xina

1 Perú

2 Brasil

1 Pakistan

23 entrevistes


Sobre LA MÚSICA


Si ( 17Molt ( 3 )

De vegades ( 5 )

80 % contesta que si els ha agradat. D’aquest un 15 % manifesten que Molt.20 % diuen que de vegades. 0 % ha dit que no li ha agradat participar en l’experiència.2.- Perquè?

perquè tocàvem instruments ( 2les cançons eren divertideshem cantat. (5 )hem fet percussió corporal. ( 1 )m’ho he passat bé amb els companys a estar mes atentHe après coses de música.( 4 )M’agradatFèiem ritmes Era interessantEra difícilTocar la flauta

m’avorria ( 4)

només al final

al principi no ( 2

se’m feia pesatA veces m’avorriaperquè havíem derepetir i aprendre dememòria, però al finalm`ha gustao porqueme gusta el ritmo.

perquè tocàvem instruments, hem cantat, hem après coses de música, han contestat la

majoria



Entre el que afirmaven que de vegades no els va agradar cal destacar el: m’avorria

perquè havíem de repetir i aprendre de memòria, només al final, al principi no, se’m

feia pesat...


Tocar instruments.( 8)Instruments de placaLes cançons perquè son de llocs diferents. (4 )Carnavalito ( 2 ) perque es tranquilala percussió corporal ( 6) Cançó de la Pauen diferents idiomes( 4)Cançó de la truita ( 5He après la lletraCantar ( 5)Tocar pel concert

Varietat en el que els ha interessat mes:65,21 % Conèixer cançons (per motius diferents):

Les cançons perquè son de llocs diferents , pel ritme, per la lletra, pelsidiomes diferents ...

34,78 % Tocar instruments26,08 % percussió corporal.21,73 % El gust de cantar per cantarHi ha alumnes que han manifestat mes d’una activitat


Percussió corporal,( 9 era molt repetitiu, eradifícil,La cançó de Carnavalito perquè es repetia molt (2)La cançó de Carnavalito perquè es de nens petits( 2)Els de placa perquè no ho vam fer alconcert.Cançó la truitaCançó de la Pau no tenia sentitBarrejar nens i nenes

Res ( 4)

entre el que han trobat menys interessant està :39,13 % la percussió corporal perquè era molt repetitiu, s’equivocaven, era difícil, hotrobaven avorrit.26,08 % algunes cançons perquè les estrofes eren molt repetitives, perquè eren de nenspetits.



17,39 % els que no troben res que no els hagi interessat ( tot els ha interessat

5.- Que has aprés de música? Saps tocar algun instrument de música que abansno tocaves?

A tocar millor la flauta.( 4)He après a fer coses en grup, perquè si no seria un desastre.El güiro ( 2Panderetes i tamborsInstruments de placa (6 ) el xilofon.Percussió corporal ( 2

No ( 4)No contesta

quasi tots manifesten haver aprés alguna cosa. Hi ha diversitat...Instruments de placa (7 )A tocar millor la flauta.( 4)Percussió indeterminada ( 3 ) (El güiro, panderetes i tambors)Percussió corporal ( 2 )Tot i haver fet poques sessions d’Instruments de placa, i no haver-ho utilitzat pelconcert destaca l’impacte que va tenir en uns quants aquesta activitat.no haver aprés res de nou.( 4)


Cantar sí (8Abans tenia la veu mes greuA afinar la veu ( 4) escoltant-te cantar a tu.escoltant als altreshe millorat la veu( 7diu la gent que jo canto bé.Vocalitzar, no era tan difícil com pensava. Se fer mes agut, no sabia posarlaveu.Els tons baixar i pujar( 2. Fixant-me en els altres i intentant copiar.Abans desafinava molt.Em gravo al mòbil i em sento millor

No ( 4)No ho sap ( 3 )No contesta ( 4)

(8 ) reconeixen haver après a cantar (7 ) reconeixen haver millorat la veu(4 ) reconeixen haver après a afinar la veu( 6 )que d’alguna manera o altra han millorat : diu la gent que jo canto bé.Vocalitzar, no era tan difícil com pensava. Se fer mes agut, no sabia posar laveu.Els tons baixar i pujar.Fixant-me en els altres i intentant copiar.Abans desafinava molt.Em gravo al mòbil i em sento millorAbans tenia la veu mes greuEnfront tenim a (4) que reconeixen no haver aprés o millorat res.No ho saben o No contesten ( 7)




aprendre a tocar instruments ( 8a cantar (4cançons novesa treballar en grup per fer coses junts la percussió corporal.( 2 per aprendre a estaratents, respectar el torn de paraularitmes ( 2Afinarfer canonsEl idioma de la musica. Amb la percussió no fa falta dirres.Rapidesa amb el cos.Moure’nsNoves experiènciesSi perquè els companys cantem junts i ho passemmolt bé.A escoltarA estar en silenciA fer música.Si, per fer un concert ( 4 )

No ho se ( 2

La majoria reconeixen que es poden aprendre coses fent música.Cal destacar:aprendre a tocar instruments ( 8 )a cantar (4)a fer un concert ( 4 ) Molt diverses respostes i moltes d’elles no estrictament musicals.Nomes 2 diuen no saber –ho.


Bé, que toquéssim tots junts.Bé, em va agradar molt, perquè tots ho vam fer moltbé.Be, vam cantar i tocar bé .si surt bé quedes bé.Bé, va sortir bé. Es bonic i tots senten el que has fet itreballat..Bé encara que alguns ens equivocàvem una mica. A lagent li agrada.Bé, per escoltar. A tocar, cantar , llegir la lletra de lacançó.Bé, no n’havia fet maiEm va agradar molt, va quedar divertit.Bé. Al principi pensàvem tots que sortiria malament idesprés va sortir bé..Molt Bé ( 3). Va sortir millor que les sessions.Bé. Al principi estàvem tots molt nerviosos, desprès

per perdre la por i la vergonya.Venen tots i m’agrada tocar davant delsaltres. Els pares veuen que hem aprèsmolt.( 2Val la pena fer concerts per ensenyarals altres el que hem aprés ( 2)No ho sapAixí estudiem mes musica cal mostrar als altres el que sabemfer, aprenen i saben el que hem fet.Val la pena que la gent s’ho passi bé..Los otros se divierten y escuchancanciones



ens van anar confiant i va sortir molt bé..( 2Em va agradar quan vau tocar junts els mestresBé perquè el públic li va agradar.. Et diverteixes i s’aprèn a superar la vergonya. ( 2Bien , fue divertido.Em vaig posar molt nerviosa,Bé ( 4)Molt bé,Val la pena perquè la gent ho vegi i per aprendre ( 2

A tothom li ha semblat molt o bé el concert per diverses raons.Creuen que val la pena fer concerts. Nomes un no ho sap.


Bé. ( 6 )Els va agradar molt.( 2)Crec que els va agradar ( 6 )Bé perquè van aplaudir molt.Bé es van divertit molt. Sobretot els petits. Almitjà tambéMolt divertit.Boniccantaven les cançons.no ho sé.els mes petits no estaven molt atents.Als petits divertit,perquè ho entenien mes i als altresun avorriment, un plastazo perquè no entenien el quefèiem.La professora estava molt contenta.

les diferents maneres de tocar elsinstruments.Aprenen a escoltar música.( 3)no ho sé.(6

Tots creuen que al públic li va agradar el concert i uns quants que a mes a mes han aprèsalguna cosa com escoltar música, conèixer instruments...Bastants (6) diuen no saber si els oients van aprendre o el que


Si, per tocar mes instruments. (6)Si (7)Si, abans de saber com seria cal tenir mespaciència..Si, perquè em diverteixSi, per cantar cançons diferents 4)Per ballar ( 2)Si, m’agrada la musica.Si, fer mes moviment quan cantem.Si, per fer ritmes.Si, perquè m’agrada la percussió.

No ho sé..no



per aprendre mes.

Quasi tots manifesten voler seguir l’experiència en cas de poder fer-ho., per diversesraons:per tocar mes instruments. (6)per cantar cançons diferents 4)Per ballar ( 2)Nomes 2 no ho saben o no volen continuar.


Sí.( 19)Perquè ho mirarien altres persones i els agradariaPerquè el públic aprengui les cançons.l’altre gent ho veuriagent que no ens coneix diuen que cantem béSí. Perquè es divertit montar-hoPerquè així ho poden gaudir nens d’altres escoles.per no tenir por del públic que no coneixes i superar la vergonya( 2Coneixeria mes gent que li agrada la músicaPerquè coneguin lo que fem a l’escola.( 2Perquè la gent esta contenta de veure-hoSeria divertido.m’agrada sortir de l’escola ja que tot els dia som aquí..

No contesta

A tots els agradaria fer el concert fora de l’escola.Les raons son variades.Només un no ho sap.


1.- Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència? Perquè?

Bona. ( 4 )Bona perquè ho hem fet junts..Primer no ens agradava.( 2)bé perquè estàvem mes concentrats.Bona les ultimes sessions perquè ja ens coneixíem mesBé. Algunes estones malament ,perquè han de millorar el comportament. Altres bé perquèvolíem fer-ho i teníem ganes.( 3)Regular perquè ens rèiem i hi havia barallesRegular. Al principi no estàvem atents, desprès millor perquè ens acostumen i ho fem cadavegada mes bé.( 3 )Regular. Als nens no els agradava la percussió corporalRegular. Dies que ens portaven malament perquè no ens agradava i no ens coneixíem mol, altres béperquè ja ens divertíem i teníem mes confiança.Regular. Alguns no volen fer grup amb mi i això en fa ser mes solitària.Regular.. Algunes estones malament ,perquè s’ha de millorar el comportament. No s’escolta noes pot treballar. Altres bé perquè s’escolta i tu pots tocar la guitarra.



Regular.. primero se aburrian pero despues lo encontraron mas divertido.Regular. Algunes estones bé,quan fèiem la feina ben feta i malament quan fèiem tonteries.Regular. Algunes estones bé,perquè alguns nens no molestaven i tots estàvem concentrats i altres moltdolenta, perquè et posaves a cridar.Regular perquè alguns feien tonteries ( 1 )Regular. Algunes estones malament ,alguns no feien cas.. Altres bé perquè cantaven totsjunts.

Entre Be i Regular hi ha totes les respostes.Es matisa el perquè del regular, però hi ha força coincidència en els motius.Ningú diu que malament.


SíSi. Abans no feien res junts i ara parlem i juguem.Si, porque tenien que hacerlo juntos.Ahora se hablanmas y juegan juntos.Si, perquè tots vam passar pel mateix.Si, abans no tenia tanta relació amb la Carmen.Si, abans no ens podíem posar junts i ara podemcantar junts.Si, em porto millor amb la Ranjit, abans no em queia d’allòmés bé, i ara em veu pel carrer i em saluda.Si, perquè ara en el pati deixen jugar a tothom.Si,perquè havíem d’estar junts I barrejats.Una mica, ara ens portem millor, ens respectem mes.(3 )Si perquè estàvem tots junts i teníem mes relacions.Ara parlo amb gent que abans no parlava. ( 2)

No ho sapNo, igual que abans (6)

La gran majoria creu que si ha millorat.Tot i que hi ha un percentatge considerable que creu que no o no ho sap.(7)


Si (10

uns quants ( 3)molts ( 2)

No (11

Pràcticament la meitat diu haver-ne fet i l’altre no.Dels que n’han fet, la majoria n´han fet un i n’hi ha que diuen haver-ne fet dos o unsquants.4.- Has après dels altres? T’han ajudat?

No ( 12 ) No



Si treballem junts podem fer mes coses.Si a memoritzar, i a dir-me com tinc que afina icom no.A tocar la flauta. Yousra m’ensenya a tocarla flauta.SíQue a l’Eric se li donava bé tocar lespercussions, em va sorprendre.

M’han ajudat tocant quan jo m’equivocava.( 1 )M´han ajudat a pronunciar..m’han ajudat en la percussió.M’han ajudat a fer els ritmes Si M´han ajudat..( 4 )M’han ajudat en flauta ( 2 )Em van ajudar en els instruments de placa.En les cançons a memoritzar la lletra de lescançonsM’han ajudat a tocar instruments.

La majoria ( 12 ) diuen no haver aprés res dels altres, però hi ha un bon percentatge quemanifesta haver aprés diferents aspectes dels altres.4. - T’han ajudat?

Aquí si la gran majoria manifesta haver estat ajudat per algú.No més un diu que no.

5.-.- Has ensenyat coses als altres? Has ajudat?

Si, flauta. Quan tocava la flauta en miraven composava els dits.Si, ajuda aprendre el ritme dels tamborsHe ajudat al Ruben per tocar poc a poc lapandereta.Hi havia una vegada que jo vaig fer la percussióbé i els altres no, i tots em miraven i tots desprèsho van fer bé, i jo vaig estar contenta.Si als de cinquè a una cançó.( 2Els vaig deixar un paper de la flauta..Si a tocar la flauta, els ensenyat notes, i ensajudàvem mútuament ( 2 )

No ( 11)No a ningú li feia falta la meva ajuda.No contesta



Cantar junts en el concert. ( 3 )Relacionar-nos mes entre els companys i hohem aconseguit ( 2)Si que tots anàvem a una, i afinàvem bé Si que sortís bé el concert.. Si.Pasarlo bien. Si.Fer-ho bé.Fer el concert. Si.( 9Si hem compartit experiències com la percussió

No contestaNo ho séNo



La gran majoria contesta que si, i que ha estat fer el concert i cantar junts. Diuen que sique s’ aconseguit l’objectiu.Nomes 3 no ho saben o no contesten.

6.2.3. RESULTATS ENTREVISTES MESTRES CEIP TANIT

A continuació hi ha la transcripció de les entrevistes fetes als mestres participants,

Degut a l’interès que poden tenir i a la seva curta durada s’ha optat per no posar-les en

l’Annex.

ENTREVISTA Nº 1

MESTRE ESPECIALISTA DE MÚSICA

Sobre LA MÚSICA

1. Con has participat en l’experiència? (observant,col·laborant, preparant...)

Vaig arribar a l’escola quan tu vas venir. tenia grups a part, volia recolzar el projecte, peròalhora feia classe de música. M’ha costat.


Que es veiessin en la situació de fer musica junts per actuar en un concert. Tenia sentit ferl’esforç. Tenir reconeixement dels altres, aquests nens ho necessiten molt. Al principi noeren conscients, però les ultimes sessions tots volien participar, esforçant-se per assajar,tots es sentien part implicada.

3. Que has trobat menys interessant?

Ha mancat mes coordinació entre les mestres, hi ha hagut interrupcions, festes, sortides,anar mes a una entre els mestres. Parlar mes de com motivar-los i organitzar-ho junts.


El treball ha estat força bé, a nivell de grup, la percussió corporal que crec que no hohavien treballat mai abans, ajuda a escoltar-se. S’ha format un grup de músics. Tots estemaquí. El que fa tothom influeix en la feina dels altres.

5. Que et va sembla el Concert? Perquè?

Comparant-ho als dies anteriors, va anar molt bé. Si la feina estava feta quan arriba elconcert surt. S’havia fet un treball i els nens respongueren a tope.

Per a mi m’ha quedat clar la importància del concert, com a reconeixement del treball i del’esforç fet. Esforçat perquè et veuen als altres, i l’autoestima puja, i els nens ho necessitenmolt sobretot aquest nens.


Fer mes mostres durant el curs. Inclús crear un grup de música que sortís i anés a altresescoles.




7.--Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?

No ho he apreciat.

8 Participació

Ha anat millorant. Ha faltat a seure i parlar amb ells perquè veiessin la importància del queanàvem a fer.

ENTREVISTA Nº 2

MESTRES TUTORES DE 5è i 6è

Sobre LA MÚSICA


observant


Ha faltat coordinació entre els mestres. Saber que feien els nens.

3. Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendrecoses fent música?

Els nens de vegades diuen de seguida que algo no els agrada per anar a la contra, perdesconfiança davant lo desconegut ,encara que desprès els agradi o interiorment.

Volen resultats immediats

Han treballat ACTITUDS com que l’esforç es necessari per acabar disfrutant.

Coordinació, anar tots a una.

Ajudar-se.

Saber estar.

Responsabilitat individual.


Satisfactori


Tranversalitat. Coordinació.

ENTREVISTA Nº 3CAP D’ESTUDIS

CEIP TANITSobre LA MÚSICA



1. Con has participat en l’experiència? (observant,col·laborant, preparant...)

Coordinant la teva intervenció a l’escola, informant a les tutores, reconduint les situacionsque hi va haver al principi, fent un parell de reunions amb tu i els tutors, i facilitantl’organització d’espais, agrupament que es va canviar, parlant amb tu i amb els alumnesno.


Vist el resultat, la possibilitat que una persona que no es mestre de la nostra escola, hagipogut conjuntament amb mestres i alumnes fer una feina que encara que hagi estat dura haarribat a bon port. Que hi hagi hagut una certa coordinació entre els mestres de l’escola quehan tingut un contacte amb una persona externa. El fet d’enriquir-nos amb la sevaexperiència que ens ha aportat coneixement, i saber fer a la nostra comunitat.


El sentiment que he tingut jo de potser no haver pogut fer un seguiment mes acurat, i quetu t’hagis pogut integrar millor i sentir-te a gust.

D’entrada és interessant l’experiència pel procés i el resultat, perquè tu hagis pogut veureuna realitat que no coneixies i ajudar-la a transformar una mica.

Ha mancat mes coordinació i seguiment. La casuística de l’escola fa que costi integrarl’experiència tot i que la voluntat i sigui.


A partir del resultat vist crec que han après és

Posar-se en contacte amb diferents cultures a través de la música.

Atenció per saber en quin moment els tocava intervenir al fer un cànon , un ritme, en quinmoment ho feia un, en quin moment ho feia l’altre, penso que això aporta una capacitat deconcentració, de saber esperar els seu torn, haver-se de posar en situació d’un aprenentatgecol·lectiu i col·laboratiu on l’aportació de cadascú pot millorar el resultat global. Que de totaixò hagi quedat alguna cosa clara ja es un altre tema, com a mínim la intenció hi ha estat.


Em va agradar per la superació que hi va haver dels moments difícils de les sessionsanteriors, quan vaig pensar si no serien capaços, i en va sobtar que sortís tan bé perquè devegades les respostes dels alumnes son molt incertes malgrat que els mestres preparemmolt bé les coses.

M’hagués agradat presentar-lo i acabar-lo millor a nivell formal com el comiat, lessalutacions que ells mateixos no tenien gaire clar.

La música dona joc al que volem treballar i hem de fer mes manifestacions culturals quedonin entitat al que ells poden fer.



La transversalitat seria possible i desitjable, i aquest element pot ajudar a cohesionar. Hoveiem en el concert de Nadal, ens cohesiona perquè tots estem fent una cosa comuna, ambun mateix objectiu i dedicació, diferents manifestacions al llarg del curs en aquest sentit ique puguin lligar-se en diferents àrees curriculars, on tots els mestres hi estiguin implicatstambé treballant aspectes diferenciats però amb un mateix objectiu. De vegades tens moltdesitjos, il·lusions, projectes però has d’acabar triantque faràs cada curs perque la durarealitat és allà.


No puc valora-ho, ells tenen vincles però no se si d’abans de l’experiència.

ENTREVISTA Nº 4DIRECTORA

CEIP TANITSobre LA MÚSICA


el concert que es on es va plasmar el que vas treballar amb els nens. Son activitats ques’han de potenciar encara que de vegades ens costi organitzar.

Hi hagut bona connexió amb la mestra de música.


Posar-se d’acord per no fer tonteries.


Molt be, va ha ver moviment. Es una manera d’estimular als nens. Han de viure les cosesexperimentalment, i van treballar amb el cos, la forma de mirar. A l’escola l’ha servit perveure una altra manera de fer un concert. El semicercle a l’escenari es positiu.


Tenir un mestre de música


5. Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?

Des de fora positiva, tot i els problemes de disciplina.


Una mica per la interrelació entre els cursos.

6.2.4.RESULTATS DE LES OBSERVACIONS D’AULA FETES PELSMESTRES



MAIG 2008

CEIP TANIT


El concert que es on es va plasmar el que vas treballar amb els nens. Son activitats que

s’han de potenciar encara que de vegades ens costi organitzar.


Vist el resultat, la possibilitat que una persona que no es mestre de la nostra escola, hagi

pogut conjuntament amb mestres i alumnes fer una feina que encara que hagi estat dura

ha arribat a bon port. Que hi hagi hagut una certa coordinació entre els mestres de

l’escola que han tingut un contacte amb una persona externa. El fet d’enriquir-nos amb la

seva experiència que ens ha aportat coneixement, i saber fer a la nostra comunitat.

Que es veiessin en la situació de fer musica junts per actuar en un concert. Tenia sentit

fer l’esforç. Tenir reconeixement dels altres, aquests nens ho necessiten molt. Al principi

no eren conscients, però les ultimes sessions tots volien participar, esforçant-se per

assajar, tots es sentien part implicada.


Ha mancat mes coordinació entre les mestres, hi ha hagut interrupcions, festes, sortides,

anar mes a una entre els mestres. Parlar mes de com motivar-los i organitzar-ho junts.


El sentiment que he tingut jo de potser no haver pogut fer un seguiment mes acurat, i que tu

t’hagis pogut integrar millor i sentir-te a gust.

D’entrada és interessant l’experiència pel procés i el resultat, perquè tu hagis pogut veure

una realitat que no coneixies i ajudar-la a transformar una mica.

Ha mancat mes coordinació i seguiment. La casuística de l’escola fa que costi

integrar l’experiència tot i que la voluntat i sigui.


Els nens de vegades diuen de seguida que algo no els agrada per anar a la contra,

per desconfiança davant lo desconegut ,encara que desprès els agradi o interiorment.






Ajudar-se.

Saber estar.



A partir del resultat vist crec que han après a:


Atenció per saber en quin moment els tocava intervenir al fer un cànon , un ritme, en

quin moment ho feia un, en quin moment ho feia l’altre, penso que això aporta una

capacitat de concentració, de saber esperar els seu torn, haver-se de posar en situació

d’un aprenentatge col·lectiu i col·laboratiu on l’aportació de cadascú pot millorar el

resultat global. Que de tot això hagi quedat alguna cosa clara ja es un altre tema, com a

mínim la intenció hi ha estat.

El treball ha estat força bé, a nivell de grup, la percussió corporal que crec que no ho

havien treballat mai abans, ajuda a escoltar-se. S’ha format un grup de músics. Tots

estem aquí. El que fa tothom influeix en la feina dels altres

4. Que et va sembla el Concert? Perquè?Comparant-ho als dies anteriors, va anar molt bé. Si la feina estava feta quan arriba el

concert surt. S’havia fet un treball i els nens respongueren a tope.

Per a mi m’ha quedat clar la importància del concert, com a reconeixement del treball i de

l’esforç fet. Esforçat perquè et veuen als altres, i l’autoestima puja, i els nens ho necessiten

molt sobretot aquest nens.

Satisfactori

Em va agradar per la superació que hi va haver dels moments difícils de les sessions

anteriors, quan vaig pensar si no serien capaços, i en va sobtar que sortís tan bé perquè de

vegades les respostes dels alumnes son molt incertes malgrat que els mestres preparem molt

bé les coses.

M’hagués agradat presentar-lo i acabar-lo millor a nivell formal com el comiat, les

salutacions que ells mateixos no tenien gaire clar.



La música dona joc al que volem treballar i hem de fer mes manifestacions culturals que

donin entitat al que ells poden fer.

La transversalitat seria possible i desitjable, i aquest element pot ajudar a cohesionar. Ho

veiem en el concert de Nadal, ens cohesiona perquè tots estem fent una cosa comuna, amb

un mateix objectiu i dedicació, diferents manifestacions al llarg del curs en aquest sentit i

que puguin lligar-se en diferents àrees curriculars, on tots els mestres hi estiguin implicats

també treballant aspectes diferenciats però amb un mateix objectiu. De vegades tens molt

desitjos, il·lusions, projectes però has d’acabar triantque faràs cada curs perque la dura

realitat és allà.

Molt be, va ha ver moviment. Es una manera d’estimular als nens. Han de viure les coses

experimentalment, i van treballar amb el cos, la forma de mirar. A l’escola l’ha servit per

veure una altra manera de fer un concert. El semicercle a l’escenari es positiu.


No ho he apreciat.No puc valora-ho, ells tenen vincles però no se si d’abans de l’experiència.Des de fora positiva, tot i els problemes de disciplina.La convivència ha millorat una mica per la interrelació entre els cursos.

6. Que milloraries o proposaries de l’experiència?

Fer mes mostres durant el curs. Inclús crear un grup de música que sortís i anés a altresescoles.Tenir un mestre de músicaTranversalitat. Coordinació.La participació ha anat millorant. Ha faltat asseure’s i parlar amb ells perquè veiessin laimportància del que anàvem a fer.

6.2.5.VALORACIONS DEL CONCERT PER CICLES

CEIP TANITED. INFANTIL I C.INICIALMAIG 2008


Sí. Pensem que els por haver ajudat a augmentar força l’autoestima.



Mostrar la feina feta a la resta de companys, sempre es un reconeixement que nos’oblida,


Que hi ha moltes formes de fer música. Que la música la portem a dins i cal treure-la cap enfora. No sempre cal fer servir instruments clàssics. La percussió corporalens ha semblat molt interessant.


A valorar el treball dels altres i valorar diferents formes d’expressió.

4- .Que creieu que van aprendre els mestres?

Altres possibilitats d’expressió musical. Van quedar admirats per la coordinació icompenetració d’alumnes tan heterogenis. Vam gaudir molt de veure: “art en pau”


No sabem. El nostre cicle no ha viscut la convivència dels participants enl’experiència. Pel concert deduïm que si.

6.-Hi hauria d’ haver mes participació de la resta de l’escola en la preparació delconcert? Com?

Si no es demana expressament no. Potser, si haguéssim disposat d’una proposta,l’hauríem pogut incloure.


El dia de Sant Jordi, començat amb un concert és el model perfecte: ideal.

6.3. RESULTATS GLOBALS DE L’EXPERIÈNCIA

DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA

44 ENTREVISTES INICIALS a alumnes de Cicle Superior de Primària dels CEIPMERCÈ RODOREDA I CEIP TANIT

Els alumnes van oferir-se voluntàriament per participar en l’experiència.


40,35 % de nacionalitat espanyola59,65 % nacionalitats estrangeres repartits de la següent manera: 19,29 % Xina 19,29 % Centre i sud d’Amèrica (Perú, Bolívia, Xile, Equador) 12,28 % Marroc 7,01 % India 1,75 % Nigèria



La diversitat de procedències es evident, arribant a quatre continents, i la de llengües també

(català, castellà amb variants, marroquí, xinès, panjabi, anglès ).

L’alumnat de procedència espanyola es minoritari (40,35 % ) si se’l compara ajuntant en

un sol grup a tots els de procedència estrangeres ( 59,65 % ).

Però en canvi l’alumnat de procedència espanyola es clarament majoritari si

comptabilitzem per separat cada grup cultural. Hem comptabilitzat en el mateix grup a tots

els alumnes de centre i sud-americà per la seva proximitat cultural. Cal veure que d’aquests

la majoria son d’Equador.

Destaquen pels seu nombre els alumnes de Xina, Marroc, Centre i sud-americà i en menor

nombre però presents els de India i Pakistan.

6.3.1. RESULTATS GLOBALS ENTREVISTES INICIALS

LES ENTREVISTES

En primer lloc vull destacar la importància que per mi ha tingut el contacte directe i

personal amb la opinió dels alumnes. Puc afirmar que tot i que el nombre d’entrevistes i

per tant el seu temps de dedicació ha estat força elevat, les entrevistes han format part

important de tota la recerca, i en concret de la intervenció didàctica a les escoles.

La finalitat de les 44 Entrevistes inicials. ha estat copsar la valoració que feien sobre la

música en general, els alumnes participants en la experiència.

Això ha servit per conèixer mes be els seus gustos i valors, però també com a referència i

punt de partida respecte al que anaven a fer.

Les entrevistes es van fer personalment a cada alumne participant. Es van enregistrar en

una gravadora i posteriorment han estat transcrites.

S’han deixat unes inicials fictícies en lloc dels noms originals per salvaguardar el dret a

l’anonimat del participants. Cadascuna d’aquestes entrevistes es pot llegir en els annexos.

Algunes entrevistes amb alumnes xinesos es van fer gràcies a la col·laboració d’una

alumna fent de traductora, doncs quasi no parlaven ni entenien les nostres llengües. Amb

l’alumne nigerià es va fer en anglès.


comptabilitzar les similars o iguals i totes les altres. (veure Resultats).

Una vegada comptabilitzades i descrites s’han analitzat per extreure’n les conclusions.



Al tractar-se d’entrevistes personals, les respostes eren obertes i per tant han estat diverses

com els alumnes entrevistats.

La durada de cada entrevista també ha estat diferent, depenen molt de cada alumne, del seuinterès, de les seves ganes d’expressar-se i com no, del seu domini de la llengua.

CEIP MERCÈ RODOREDA I CEIP TANIT. GENER 2008

Aquests son els Resultats extrets de les 44 ENTREVISTES INICIALSdel CEIP MERCÈ RODOREDA I CEIP TANITLes entrevistes han constat de 21 preguntes.

CEIP MERCÈ RODOREDA

5è Primària

12 alumnes

4 espanyola3 Xina

2 Marroc

1 Perú

1Bolívia

1 Nigèria

11 entrevistes

6è Primària

11 alumnes

3 espanyola

3 Xina

1 Marroc

1 Xile

1 Equador

1 Colòmbia

1 India

11 entrevistes

Total del grup

23 alumnes

7 espanyola

6 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Xile

1 Equador

1 Nigèria

1 India

22 entrevistes

CEIP TANIT



5è Primària

18 alumnes

9 espanyola

2 Xina

3 Equador

2 India

1 Pakistan

1 Marroc

9 entrevistes

6è Primària

16 alumnes

7 espanyola

3 Marroc

1 Perú

2 Equador

1 Brasil

2 Xina

13 entrevistes

Total del grup

34 alumnes

16 espanyola

4 Marroc

5 Equador

2 India

4 Xina

1 Perú

1 Brasil

1 Pakistan

22 entrevistes

TOTAL ALUMNES PARTICIPANTS

5è Primària

30 alumnes

13 espanyola5 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

6è Primària

27 alumnes

10 espanyola

5 Xina

4 Marroc

1 Xile

Total del grup

57 alumnes

23 espanyola

11 Xina

7 Marroc

1 Perú



1 Nigèria

3 Equador

2 India

1 Pakistan

20 entrevistes

3 Equador

1 Colòmbia

1 India

1 Brasil

24 entrevistes

1 Bolívia

1 Xile

1 Colòmbia

6 Equador

1 Nigèria

3 India

1 Brasil

1 Pakistan

44 entrevistes


Sobre LA MÚSICA

1.- T’agrada la música ?

Si. ( 31 )Molt ( 2 )

No molt.( 2)una mica ( 3 ) No m’agradaNo ho se.No contesta ( 2 )

78,57 % van contestar rotundament que si.11,90 % entre una mica i no molt. 9,52 % no m’agrada,no ho sap o no contestaAquestes respostes posen de manifest que tot i que d’entrada la gran majoria són

favorables al fet musical, no tots els alumnes viuen la música igual, com quelcom positiu

d’entrada. Hi ha una minoria que cal tenir en compte, que o no els agrada gens o els agrada

poc o no saben que contestar.



sinó un intentar anar-los portant cap el teu terreny, saben que no tots estan igual de

predisposats i motivats. La humilitat del que ensenya no esta renyida amb la fermesa del

que es vol intentar aconseguir.



Cal tenir clar que el nostre projecte no té perquè interessar el més mínim a d’altres

persones i col·lectius. El meu treball ha de consistir en demostra’ls-hi, i als que ja ho

subscriuen convidar-los a ajudar-me en la mateixa tasca.(Malagarriga A.)

2.- Perquè ?

Em diverteix ( 6 )em fa ballar ( 2)Es bonicaEm relaxaEs pot transmetre amistat i amor(PauCasals)Sona béS’aprenen coses.M’alegraToco una mica.Em sento bé al meu país es viu molt lamúsica.(Colòmbia)

Em posa nerviós.perquè es difícil tocar instruments

Entre les causes de perquè els agrada podem trobar que la majoria la troben divertida, i

diverses opinions com que els alegra, els relaxa, que els fa ballar, que és bonica, els fa

sentir bé i la porten a dins pel seu origen, es pot transmetre amistat i amor i s’aprenen

coses.

Entre les causes de perquè no els agrada o els agrada poc, trobem que algun diu que el posa

nerviós i altres perquè es difícil tocar instruments.


música, al nivell que sigui, fa que la seva predisposició i la seva expectativa davant el fet

musical sigui d’una manera o altre.

Quan les experiències musicals han estat positives: la troben bonica, els fa sentir bé, els fa

ballar, la porten a dins...

Quan les experiències musicals han estat negatives: com la dificultat no superada en tocar

instruments, o posar-se nerviós pels efectes de certa música, la música no els agrada.


cada alumne.




el ritme ( 8)cantar,( 6 )ballar ( 5 )tocar instruments (4).escoltar-la ( 3 )el so ( 2 )la flautales pulsacions perquè son cops que esvan repetintles cançonsles lletres de les cançonsquan canten els altresels instruments de placaEls instruments com la flauta travesseraLa melodia ( 3 )Posar les notes

De la música hi ha moltes coses que els agraden:

Com a protagonistes actius: cantar, ballar, tocar instruments...

Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres, escoltar...

Aspectes inherents de la música: el so, els ritmes. la melodia, la pulsació...

Aspectes mes culturals: Les cançons i Els instruments.

Cal aprofitar la gran varietat i riquesa d’aspectes que agraden als alumnes respecte de la

música. Com a protagonistes actius: cantar, ballar, tocar instruments...expressar,

comunicar, experimentar

Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres, escoltar...sentir, interioritzar

I tota la riquesa cultural.

4.- Escoltes música?

Si (39 )De vegades.( 3 )

92,85 % escolten musica sempre. 7,15 % de vegades.



Això es una evidència de com la música forma part de les seves vides, tot i no ser-ne de

vegades conscients. La música que es consumeix com un producte mes dels molts que

tenim a l’abast.



5.- Quin tipus?

RBD ( 2 )David bisbal ,El Canto del loco (2)...Radio.Mobil Tokiohotel. Porta. Shakira. Oreja de van gog. Paulina Rubio.Sueño de Morfeo. La excepcion, Vivir para contarlo.Regaton. (13)Salsa ( 4 )LatinaMerengue ( 4 )Hip-hop ( 6)Rock ( 5)Xina ( 5 )Rap ( 6 )Clàssica (4)India (2)Anglesa( 2)Gitana ( 2 )Flamenco ( 3 )Bachata ( 2 )CatalunyaMaquinaRai del MarrocElectrònicaModernaHouseEquadorMúsica de documentalstranquilaBrasilRússiaDe dibuixos animats i de pel·lícules.PopPop-RockJazz

No me’n recordo



batucaballenato


Destaquen el regaton amb diferència, rap, hip-hop ,flamenc, música llatina de diversos

països i estils, la música xinesa, Clàssica,rock.

i grups i cantants com: RBD, David bisbal,El Canto del loco, Radio.Mobil Tokio hotel,

Shakira, Porta.,Oreja de van gog. Paulina Rubio. Sueño de Morfeo, La excepcion, Vivir

para contarlo...

Podem constatar que segons l’origen de la família, i també el barri on viuen escolten un

determinat tipus de música. Destaca la música xinesa degut el nombre d’alumnes d’aquesta

nacionalitat i algun que tot i no ser-ho diuen que l’escolta per influencia d’amics o el lloc

on va a comprar. També la musica llatina pel mateix motiu.




6.- L’esculls tu? On l’escoltes?

Si.( 3)Ordinador ( 10)Mp3 ( 7)Radio ( 5 )RadioCassete (4 )Per Internet ( 4 )CD ( 3 )Mp4 ( 3 )Mini-cadena ( 2 )DVDVídeoMòbilEn un canal de tv.Ordinador portàtilel locutori

L’escull el meu pare.(3 )Un amic del meu parela meva mare i jo.de vegades la meva mare em regala cds.del meu germàla meva tieta i jo

La solen escollir ells sols però també hi tenen influencia els familiars mes propers.




mitjans diferents per escoltar música.

22,2 % Ordinador,15,90 % Mp311,36 % Radio, 9,09 % RadioCassete 9 09 % Per Internet 6,81 % CD 6,81 % Mp415,90 % AltresDestaquem l’ordinador com a aparell per reproduir, i a través d’Internet.

La varietat d’aparells on escoltar música era una cosa impensable fa uns anys. Això ens

portaria a pensar en la facilitat en que avui en dia es pot escoltar música diversa i al

moment.

7.- Fas música?

Si. A l'escola. (20 )A casa ( 5)Extraescolar ( 2 )A l’ordinadorM’invento cançons per divertir-me.( 2 )

No ( 3 )No contesta ( 7)

A la pregunta general i sense matisos de si fas música, sense donar mes explicacions, per

veure com ho viuen, molts no responien d’entrada. Desprès pensaven la resposta que no

solia ser immediata.

75 % reconeixen fer alguna cosa de musica: dels quals50 % feia referència a l’escola,20 % a casa per ells mateixos, a l’ordinador, inventant cançons per divertir-se... 5 % com extraescolar25 % deia que no en feia, o no sabia que contestar.

Deduïm que la majoria fa música gràcies el que fan a l’escola. L’escola es per aquests

alumnes l’espai per aprendre música.

Hi ha un 20 % que reconeixen que fan música per ells mateixos a casa seva.Només un 5 % dels alumnes fa musica com a extraescolar.Un 25 % que no son gens conscients de que facin alguna cosa de música.

8.- Que fas?

Flauta ( 17)



Cantar ( 8)Ballar ( 6 )Guitarra (3)posar notes ( 3 )xilofon ( 2 )ViolíRítmicaRitmes .Portar el ritme dels instruments de percussióHarmònicaBallo regatonPiano casa l’avia.

La flauta era el que la majoria amb diferència deien fer de música.

Però també: Cantar, ballar, guitarra, Ritmes, Portar el ritme dels instruments de percussió,

posar notes, xilofon ...

Deduïm que la majoria fa música gràcies el que fan a l’escola. Flauta, cantar, ritmes...

L’escola es per aquests alumnes l’espai per aprendre música.

9.- Saps tocar algun instrument de música?Flauta.( 28)la guitarra ( 5 )Caixa xinesa ( 2 )Timbals (5 )Xilofon ( 2 )Darboukka.MaraquestrianglePanderetaBombo

No ( 5 )

88,64 % diuen saber tocar algun instrument., dels quals 63,63 % flauta 25,01 % percussió 11,36 % guitarra11,36 % diuen no saber tocar cap instrument.Els instruments majoritaris són els que han aprés a l’escola.

Alguns alumnes diuen dos o mes instruments.

10.- T’agradaria tocar-ne algun?



la flauta.(4)La guitarra ( 14 )el tambor.( 2)La bateriaEl piano (8) perquè pots tocar qualsevol cançó, perquè te moltes tecles i potsonar fort I fluix ,pel so ,perquè el meu avi es va queda a la xina amb ell.SaxofonContrabaix ( 2 )ClarinetViolí


41,17 % Guitarra23,52 % Piano11,76 % Flauta8,82 % Percussió14,73 % Altres (Contrabaix, Saxofon, Clarinet, Violí)La guitarra es un instrument molt desitjat.

Seguit del piano i altres que no s’aprenen a l’escola, però també alguns voldríen poder fer-

ho amb la flauta.






l’abast de tots.

11.- T’agrada cantar?

Sí. (24 )diverteixSi. algunes coses.Bastant. M’agrada perquè es una formad’expressar els meus sentiments.De vegadesMes o menys. ( 2 )Una miqueta perquè tinc vergonya.La mare em cantava cançons

No ( 4 )No perquè tinc vergonya.( 4 ) No se cantar perquè en fa mal el coll.No gaire.



M’ajuda a no estar tan trista.Em gravo ( 2)M’agrada sentir-meestic tranquil I em sento lliureem posa contentDe vegades cantem els diumenges a casa

66 % diuen taxativament que els agradar cantar.12 % que els agrada amb matisos.20 % no els agradaEl fet de cantar es important i ben acceptat pels alumnes.

Els motius dels que els agrada son : M’agrada sentir-me i em gravo , em diverteixestic tranquil i em sento lliure, em posa content...

Cal tenir en compte que un percentatge petit però important no els agrada o tenen

dificultats per fer-ho. Els que no els agrada alguns diuen perquè tenen vergonya o diuen

que els fa mal el coll.

Es clar que cal aprofitar que d’entrada tenen una motivació important.

12.- Te'ns bona veu?

Si (3)crec que si.( 5)mes o menysM’agrada escoltar la meva veu., la gravoUna mica

No ho sap. (22)No

La gran majoria no saben si tenen bona veu.

Alguns creuen que si

En aquest cas sinó s’ha fet un aprenentatge previ de la veu, la majoria no son conscients de

com es la seva veu, i tots en general en tenen dubtes.





La conclusió es que hi ha poca consciència de com tenen la veu.

13.- Saps afinar? que vol dir afinar?



Si.( 15 )Una mica ( 2Crec que si. No fer critsCantar per dins

No ho sap.( 6 )No ho crec,No gaire.De vegades.No ( 6 )Podria esforçant-me.

sobre si saben afinar hi ha molta diversitat,

40 % des dels que en son conscients i diuen fer-ho60 % els que no saben el que és o no saben si afinen.Aquesta pregunta va lligada amb l’anterior i en el coneixement de la veu i de la música

interior. Afinar es un aprenentatge de l’oïda que sovint es treballa poc



50 % La majoria diu que sap afinar20 % Una mica, de vegades20 % No sap afinar10 %. No ho sap14.- Coneixes música i cançons de diferents països?

SíMarroc ( 12)Bolívia (4 )Xina ( 6 )Catalunya (8)Equador ( 4)Africa (5 )Brasil (3 )Anglaterra (7)Irlanda.Amèrica ( 2 )Amèrica del Nord (pop) ( 4 )India ( 4)Puerto RicoColòmbiaEspanyaPerúJapó.XileAsiaEuropa

No ( 5 )No contesta



Els alumnes entrevistats coneixen música de molts i diferents països.Música de quatrecontinents. Del Marroc la majoria tot i no ser la etnia mes nombrosa. Aquest fet ens faconstatar r en com ha anat canviant el mon escolar en els darrers vint anys.El fet de laglobalització es una realitat en aquest tema.

15.- Has cantat en llengües diferents? Quines?

Si.Anglès , català, castellà ( 37)Xinés.( 7 )Marroquí ( 4)Africà ( 3)Indi ( 2)Panjabi ( 2)ÀrabBrasilenyFrancèsbascJaponèsBenin

No ho sap

Quasi tots reconeixen haver cantat en llengües diferents, però amb una majoria totalque ho han fet en Anglès , català,i castellà.16.- Saps parlar-ne?

Anglès, català, castellà.(37)Francès (8)UrdúHindúGallecPortuguèsMarroquí (2)ÀrabXinés (Cada poble te el seu xines)

A part de l’Anglès, català, i castellà que tothom diu que el parla, trobem que en un grupes poden parlar vuit llengës diferents.

17.- Creus que la música serveix per alguna cosa?



Si ( 26 ) No ho sap. ( 9 )

La gran majoria creuen que serveix per alguna cosa.

18.- Per a que?Per escoltar-la. ( 8 )Per expressar sentiments i estats d’ànim. ( 5 )per expressar-se.Per fer art, que vol dir que sigui bonica Per animar a la gentPer alegrar-nos ( 3)Per Canviar d’humorPer fer-te famós ( 2per estar content.( 2 )Per cantar béPer tocar la flauta.Per sentir-la.Per conèixer cançons d’altres països.Per tranquil·litzar-te,( 2)Per relaxar-se,Per ballar ( 3 )Per arribar a la gent, fer-la sentir bé, com deia Pau casalsPer arribar a operacion triunfo. Li agrada a tothomPer entretenir-nos ( 2 )Disfrutardivertir-nosPer no avorrir-te,Per comunicar-nos amb ella. per identificar-te amb un tipus de gentamb música pots tocar sense entendre les llengües



entretenir-nos i per expressar sentiments. Per Canviar d’humor, per fer-te famós, per

tranquil·litzar-te, per relaxar-se,per arribar a la gent, fer-la sentir bé i per divertir-nos. Per

comunicar-nos amb ella.

19.- Seria diferent aquest mon si no existís música?Si no existís seria avorrit ( 7)seria Trist ( 4 )

No ho sap.



la gent no estaria tan contenta.No hi hauria himnes. No hi hauria artistes Les pel·lícules serien mudes,no expressarien sentiments...seria estranySi no existís seria ensopit.no hauria gent famosa com els cantants..Hi hauria mes violènciaHi hauria una cosa menys.hi hauria mes gent enfada i histèrica. Als països pobres sort que hi hamúsica.Si no existís no hauria instruments i no podríem cantar.Si no existís no podríem parlar perquè parlar es musica.

Hi ha opinions diverses.Però la majoria diu :que si no existís seria avorrit i queseria trist.

20.- Podem aprendre coses fent música?Tocar instruments.( 15)Flauta ( 2)Cantar ( 7 )CançonsFer ritmes .Memoritzar-los.notes musicals ( 3). Escriure-lesAfinar ( 5 )Escoltar ( 5)Ballar.( 2 )Ens ajuda a moure’nsA coordinar-nos amb els altresReaccionar ràpidPaciènciaa anar tots junts.A conèixer altres nens perquè estemcontents, fem bromes,..

Parla amb la gent.Paraules ( 5)Vocalitzar les paraules ( 2)Llengües diferents ( 6 )Expressar-nos millor.Matemàtiques ( 3No ho sap (3No contesta

Hi ha una gran varietat d’opinions.Des de la majoria que opinen que s’aprenen coses estrictament musicals com tocar elsinstruments, i cantar .els que diuen que s’aprenen aspectes psicomotrius com, coordinar-nos, i moure’ns.els lingüístics i de comunicació com aprendre a escoltar, aprendre paraules, expressar-nosi vocalitzar millor, llengües diferents.fins a Matemàtiques .Valors com la paciència, conèixer-nos millor.



21.- Que t’agradaria fer de música ?Cantar ( 9) tocar instruments ( 19 )Tocar la flauta.Tocar el timbal ( 2)Fer ritmes ( 2)Ritmes parlatsBallar ( 2

No ho sé ( 11)

La preferència de la gran majoria: tocar instruments, i cantar.Un percentatge gens menyspreables no ho sap..6.3.2. RESULTATS GLOBALS ENTREVISTES FINALS

CEIP MERCÈ RODOREDA I CEIP TANIT33 ENTREVISTES FINALS. MAIG 2008CEIP MERCÈ RODOREDA

5è Primària

12 alumnes

4 espanyola3 Xina

2 Marroc

1 Perú

1Bolívia

1 Nigèria

5 entrevistes

6è Primària

11 alumnes

3 espanyola

3 Xina

1 Marroc

1 Xile

1 Equador

1 Colòmbia

1 India

5 entrevistes

Total del grup

23 alumnes

7 espanyola

6 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Xile

1 Equador

1 Nigèria

1 India

10 entrevistes



CEIP TANIT

5è Primària

18 alumnes

9 espanyola

2 Xina

3 Equador

2 India

1 Pakistan

1 Marroc

11 entrevistes

6è Primària

16 alumnes

7 espanyola

3 Marroc

1 Perú

2 Equador

1 Brasil

2 Xina

12 entrevistes

Total del grup

34 alumnes

16 espanyola

4 Marroc

5 Equador

2 India

4 Xina

1 Perú

3 Brasil

1 Pakistan

23 entrevistes

TOTAL ALUMNES PARTICIPANTS

5è Primària

30 alumnes

6è Primària

27 alumnes

Total del grup

57 alumnes



13 espanyola5 Xina

3 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Nigèria

3 Equador

2 India

1 Pakistan

16 entrevistes

10 espanyola

5 Xina

4 Marroc

1 Xile

3 Equador

1 Colòmbia

1 India

1 Brasil

17 entrevistes

23 espanyola

11 Xina

7 Marroc

1 Perú

1 Bolívia

1 Xile

6 Equador

1 Nigèria

3 India

1 Brasil

33 entrevistes


Sobre LA MÚSICA


Si ( 24 )Molt ( 4 )

De vegades ( 5 )

Ha quedat palès que a la gran majoria els ha agrada’t participar en l’experiènciamusical que hem fet.

2.- Perquè?

perquè tocàvem instruments ( 6 )les cançons eren divertideshem cantat. (5 )Tocar la flauta ( 2)hem fet percussió corporal. ( 2 )m’ho he passat bé amb els companys

m’avorria ( 4)només al final

al principi no ( 2)

se’m feia pesat



a estar mes atentHe après coses de música.( 5)M’agradatFèiem ritmes estar amb els amicsem divertia fer coses rares.Es divertitEra interessantEra difícilHa estat divertida, encara que de vegades interrompien laclasse.

A veces m’avorria perquèhavíem de repetir iaprendre de memòria, peròal final m`ha gustaoporque me gusta el ritmo.

A la majoria els ha agradat perquè tocàvem instruments i hem cantat i hem après cosesde música.Alguns amb el pas de les sessions van passar de l’avorriment a trobar interessantparticipar en la proposta i a implicar-ae i valorar-la mes.El que demostra que els mestreshem de tenir paciencia i no desanimar-nos quan al principi les coses no sortint comvoldriem.


Tocar instruments.( 10)Instruments de placaLes cançons perquè son de llocs diferents. ( 6 )Carnavalito ( 2 ) perquè es tranquil·lala percussió corporal (10 )fa descobrir el sons del nostre cos.Cançó de la Pau en diferents idiomes( 4)Cançó de la truita ( 5 )He après la lletraCantar ( 5)Escoltar-te a tu com ens ensenyaves.Tocar pel concert

Tot i destacar que Tocar instruments, la percussió corporal i Les cançons perquèson de llocs diferents son el que han trobat mes interessant , hi ha altres aspectesque també els han interessat.4.- Que has trobat menys interessant?

Percussió corporal,(12) era moltrepetitiu i m’equivocava, era difícil, hotrobo avorrit.La cançó de Carnavalito perquè esrepetia molt ( 5) i perquè es de nenspetits.

Res ( 6)No ho sé. ( 2 )



Els de placa perquè no ho vam fer alconcert.Cançó la truitaCançó de la Pau no tenia sentitBarrejar nens i nenes

Curiosament la La Percussió corporal,no els ha deixat indiferents. Des del que l’hantrobat interessant fins els que per ells era molt repetitiu i s’equivocaven, era difícil, hotrobaven avorrit.També hi ha hagut uns quants que tot ho han trobat interessant.

5.- Que has aprés de música? Saps tocar algun instrument de música queabans no tocaves?

La caixa.A tocar millor la flauta.( 4)He après a fer coses en grup, perquè sino seria un desastre.El güiro ( 2He tocat molts de diferentsEl panderoPanderetes i tamborsInstruments de placa (8)Percussió corporal ( 3 )

No ( 7)

No contesta

Tot i que hi ha un petit sector que diu no haver après res nou amb l’experiencia.La majoria diuen haver aprés Instruments de placa, intruments de percussióindeterminada, Percussió corporal , i a tocar millor la flauta.


Cantar sí (12 )Abans tenia la veu mes greuels companys m´ho diuen, ho notoA afinar la veu ( 5) escoltant-te cantar atu.escoltant als altreshe millorat la veu( 8), ara no em fa malel coll.Una mica ( 2 )diu la gent que jo canto bé.Vocalitzar, no era tan difícil compensava. Se fer mes agut, no sabia posarlaveu.

No gaire.No ( 5)No ho sap ( 4 )No contesta ( 4)



Els tons baixar i pujar( 2.)Fixant-me enels altres i intentant copiar.Abans desafinava molt.Em gravo al mòbil i em sento millor

Destacar que una tercera part manifesten no haver apres o millorat, o no ho saben. Lamajoria però diu que a cantar i afinar n’aprés i han millorat la veu.

7.- Podem aprendre coses fent música? Que?a millorar la veu.aprendre a tocar instruments ( 10)a cantar (4cançons novesa treballar en grup per fer coses junts la percussió corporal.( 4) que es pot ferservir el cosper aprendre a estar atents, respectar eltorn de paraulaper conèixer musica d’altres llocsritmes ( 2Afinarfer canonsEl idioma de la musica. Amb lapercussió no fa falta dir res.Rapidesa amb el cos.Moure’nsaprendre les notes de memòria.conèixer-nos millor entre nosaltres ( 2 )Per relacionar-nos millorNoves experiènciessaber estar ser responsables.A coordinar-nosSi perquè els companys cantem junts iho passem molt bé.(2)A escoltarSi. que no hem de fer sorollA estar en silenciA fer música.Si, per fer un concert ( 4 )Que per fer una cosa bé s’ha de currar(esforçar).

NoNo ho se ( 3 )



En primer lloc es veu que mes del 90% diuen que es pot aprendre coses fent música. Lamajoria diu aprendre a tocar instruments, bastants la percussió corporal i per fer unconcert i alguns ritmes. Molt diverses respostes i moltes d’elles no estrictamentmusicals com: perquè els companys cantem junts i ho passem molt bé i perconèixer-nosmillor entre nosaltres.


Bé, que toquéssim tots junts.( 2 )Bé, em va agradar molt, perquè tots hovam fer molt bé.( 2)Be, vam cantar i tocar bé .si surt béquedes bé.Bé, va sortir bé. Es bonic i tots senten elque has fet i treballat..Bé encara que alguns ens equivocàvemuna mica. A la gent li agrada.Bé, per escoltar. A tocar, cantar , llegir lalletra de la cançó.Bé, no n’havia fet maiEm va agradar molt, va quedar divertit.Bé. Al principi pensàvem tots quesortiria malament i després va sortir bé..Molt Bé ( 3). Va sortir millor que lessessions.Bé. Al principi estàvem tots moltnerviosos, desprès ens van anar confiant iva sortir molt bé..( 2Em va agradar quan vau tocar junts elsmestresBé, pesat per tenir que repetir-lo tresvegades seguides.( 2 )Bé perquè el públic li va agradar.Bé, primer tenia vergonya però desprésno. Et diverteixes i s’aprèn a superar lavergonya. ( 3 )Bien , fue divertido.Em vaig posar molt nerviosa, desprèsmillor.Bé ( 6)Millor que les sessions.Molt bé, molt divertit.

Tens mes experiència i comproves quevol dir tocar davant d’un públic.Estem dient als petits que es diverteixin ia nosaltres per superar un repte, perperdre la por i la vergonya. Superar unrepte es bo per ser resistent i forts, ivalents. per perdre la por i la vergonya.Venen tots i m’agrada tocar davant delsaltres. Els pares veuen que hem aprèsmolt.( 2Val la pena fer concerts per ensenyar alsaltres el que hem aprés ( 2)No ho sapAixí estudiem mes musica cal mostrar als altres el que sabem fer,aprenen i saben el que hem fet.Val la pena que la gent s’ho passi bé..Los otros se divierten y escuchancanciones



Val la pena perquè la gent ho vegi i peraprendre ( 2

A tothom li ha semblat molt o bé el concert per molt diverses raons.Creuen que val la pena fer concerts per diversos motius.

9.- Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?Bé. ( 9 )Els va agradar molt.( 3)Crec que els va agradar ( 7)Bé perquè van aplaudir molt.Bé es van divertit molt. Sobretot elspetits. Al mitjà tambéMolt divertit.BonicEls va agradar a tots.cantaven les cançons.no ho sé.els mes petits no estaven molt atents.Als petits divertit,perquè ho entenienmes i als altres un avorriment, unplastazo perquè no entenien el quefèiem.La professora estava molt contenta.

aprendre com son els instruments.Als que escolten els serveix perconèixer millor la música I les diferents maneres de tocar elsinstruments.aprendre la percussió corporalAprenen a escoltar música.( 4)no ho sé.(6)

Tots creuen que al públic li va agradar el concert i uns quants que a mes a mes han aprèsalguna cosa com escoltar música, conèixer instruments...Alguns alumnes diuen no saber si els oients van aprendre o el que van aprendreescoltant.


Si, per tocar mes instruments. (10)Si (7)Si, abans de saber com seria cal tenir mes paciència..Si, perquè em diverteixSi, perquè ho he passat bé.Si, per cantar cançons diferents (5)Si, per fer mes concerts ( 2 ) i treballar en equip.Per ballar ( 2)Si, m’agrada la musica.

No ho sé..no



Si, fer mes moviment quan cantem.Si, per fer ritmes.Si, perquè m’agrada la percussió.per aprendre mes.

Quasi tots manifesten voler seguir l’experiència en cas de poder fer-ho., per diversesraons:per tocar mes instruments.per cantar cançons diferentsPer ballarper fer mes concerts i treballar en equipNomes 2 no ho saben o no volen continuar.


Sí.( 23)Perquè ho mirarien altres persones i els agradariaPerquè el públic aprengui les cançons.l’altre gent ho veuriagent que no ens coneix diuen que cantem béSí. Perquè es divertit montar-hoPerquè així ho poden gaudir nens d’altres escoles.davant d’un altre públic.per no tenir por del públic que no coneixes i superar lavergonya ( 2)Coneixeria mes gent que li agrada la músicaPerquè coneguin lo que fem a l’escola.( 2Perquè la gent esta contenta de veure-hoSeria divertido.per anar amb els companys.Molt. Perquè ho escoltin mes gent.m’agrada sortir de l’escola ja que tot els dia somaquí..

No ho sé. Potser sí.NoNo contestano. no vull sortir del’escola

A tots els agradaria fer el concert fora de l’escola. Les raons son variades.Només uns pocs no ho saben o no contesten.

Sobre LA CONVIVENCIARespecte per l’altre i la seva diferencia. Diversitat. Tolerància

1. - Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?Perquè?

Bona. ( 7 )Bona perquè ho hem fet junts..Primer no ens agradava.( 2)Molt be. Ens hem fet mes amics dels de cinquè.



Bé perquè tothom feia el mateix encara que érem molt diferentsbé perquè estàvem mes concentrats.Bona les ultimes sessions perquè ja ens coneixíem mesBé. Algunes estones malament ,perquè han de millorar el comportament.Altres bé perquè volíem fer-ho i teníem ganes.( 3)

Regular perquè ens rèiem i hi havia barallesRegular. Al principi no estàvem atents, desprès millor perquè ens acostumeni ho fem cada vegada mes bé.( 3 )Regular. Als nens no els agradava la percussió corporalRegular. Dies que ens portaven malament perquè no ens agradava i no ensconeixíem mol, altres bé perquè ja ens divertíem i teníem mes confiança.Regular. Alguns no volen fer grup amb mi i això en fa ser mes solitària.Regular.. Algunes estones malament ,perquè s’ha de millorar elcomportament. No s’escolta no es pot treballar. Altres bé perquè s’escolta i tupots tocar la guitarra.Regular.. primero se aburrian pero despues lo encontraron mas divertido.Regular. Algunes estones bé,quan fèiem la feina ben feta i malament quanfèiem tonteries.Regular. Algunes estones bé,perquè alguns nens no molestaven i tots estàvemconcentrats i altres molt dolenta, perquè et posaves a cridar.RegularRegular perquè alguns primer no volien seure amb els altresRegular perquè alguns feien tonteriesRegular. Hi havia alguns que no volien treballar i altres que si, al final vamanar tots a una.Regular. Algunes estones malament ,alguns no feien cas.. Altres bé perquècantaven tots junts.

Entre Be i Regular hi ha totes les respostes.Es matisa el perquè del regular, però hi ha força coincidència en els motius.Ningú diu que malament.

2.- Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6è`?Si, ens respectem mes que abans.SíSi. Abans no feien res junts i ara parlem i juguem.Si, porque tenien que hacerlo juntos.Ahora sehablan mas y juegan juntos.Si, perquè tots vam passar pel mateix.Si, abans no tenia tanta relació amb la Carmen.Si, abans no ens podíem posar junts i ara podem

No ho sap

No, igual que abans (7)



cantar junts.Si, tinc mes relació amb els de 6è. Els he conegutmés.Si, ens hem relacionat mes ( 3 )Si, em porto millor amb la Ranjit, abans no emqueia d’allò més bé, i ara em veu pel carrer i emsaluda.Si, perquè ara en el pati deixen jugar a tothom.Si,perquè havíem d’estar junts I barrejats.He conegut millor nens de 6è que abans no emportava tan bé. Ens hem fet mes amics dels de cinquè. S’hareforçat l’amistat.Una mica, ara ens portem millor, ens respectemmes.( 3 )Si perquè estàvem tots junts i teníem mesrelacions. Ara parlo amb gent que abans noparlava. ( 2)

La gran majoria creu que si ha millorat. Els motius son diversos.Tot i que hi ha un percentatge considerable que creu que no o no ho sap.

Cooperació.Ajuda.Solidaritat.Aprendre juntsCol.laborar.Compartir.3.- Has fet nous amics aquest trimestre passat?

Si (13)Dosuns quants ( 3)molts ( 2)

No (16 )

La meitat reconeix haver het nous amics i l’altre meitat no.

4.- Has après dels altres? T’han ajudat?No ( 13 )Si treballem junts podem fer mes coses.Si a memoritzar, i a dir-me com tinc queafina i com no.A tocar la flauta. Yousra m’ensenya atocar la flauta.SíSi una cançó.

No ( 2)M’han ajudat tocant quan jom’equivocava.( 2 )M´han ajudat a pronunciar..m’han ajudat en la percussió.M’han ajudat a fer els ritmes Si M´han ajudat..(6 )M’han ajudat en flauta ( 2 )



Els de sisè tenien mes practica tocant laflauta i millor coordinació per fer lapercussió corporal.Que uns son mes tímids que d’altresQue no m’he de posar nerviosa, iconcentrar-me en el que faig.Que fan mes tonteries del que creiaQue a l’Eric se li donava bé tocar lespercussions, em va sorprendre.

Em van ajudar en els instruments deplaca.En les cançons a memoritzar la lletra deles cançonsM’han ajudat a tocar instruments.

La majoria diuen no haver aprés res dels altres, però hi ha un bon percentatge quemanifesta haver aprés diferents aspectes dels altres.Molts reconeixen haver estat ajudats.

5.-.- Has ensenyat coses als altres? Has ajudat?Saber estarSi, flauta. Quan tocava la flauta enmiraven com posava els dits.( 2)Si, percussióSi, ajuda aprendre el ritme dels tamborsHe ajudat al Ruben per tocar poc a poc lapandereta.Hi havia una vegada que jo vaig fer lapercussió bé i els altres no, i tots emmiraven i tots desprès ho van fer bé, i jovaig estar contenta.Si als de cinquè a una cançó.( 2Els vaig deixar un paper de la flauta..Si a tocar la flauta, els ensenyat notes, iens ajudàvem mútuament ( 2 )Si, a les xinesesSi,tranquil·litzant als que estavennerviosos

No ( 14)

No a ningú li feia falta la meva ajuda.

No contesta



Cantar junts en el concert. ( 5 )Aprendre cançons per fer el concert.Relacionar-nos mes entre els companysi ho hem aconseguit ( 3)

No contesta

No ho sé ( 2)



Si que tots anàvem a una, i afinàvem bé Si que sortís bé el concert.. Si.Pasarlo bien. Si.Fer-ho bé.( 2)Fer el concert. Si.( 9 )Si hem compartit experiències com lapercussióPoder fer una cosa junts, en grup, ambaltre gent diferent. L’hem aconseguit

No

La gran majoria contesta que si, i que ha estat fer el concert i cantar junts. Diuen que sique s’ aconseguit l’objectiu.Nomes uns pocs no ho saben o no contesten.

6.3.3.. RESULTATS GLOBALS DE LES OBSERVACIONS D’AULAFETES PELS MESTRES

MAIG 2008

CEIP TANIT i CEIP MERCE RODOREDA


El concert que es on es va plasmar el que vas treballar amb els nens. Son activitats que

s’han de potenciar encara que de vegades ens costi organitzar.


Vist el resultat, la possibilitat que una persona que no es mestre de la nostra escola, hagi

pogut conjuntament amb mestres i alumnes fer una feina que encara que hagi estat dura

ha arribat a bon port. Que hi hagi hagut una certa coordinació entre els mestres de

l’escola que han tingut un contacte amb una persona externa. El fet d’enriquir-nos amb la

seva experiència que ens ha aportat coneixement, i saber fer a la nostra comunitat.

Que es veiessin en la situació de fer musica junts per actuar en un concert. Tenia sentit

fer l’esforç. Tenir reconeixement dels altres, aquests nens ho necessiten molt. Al principi

no eren conscients, però les ultimes sessions tots volien participar, esforçant-se per

assajar, tots es sentien part implicada.

La convivència entre els nens ha estat bona.

Això fa cohesionar al grup.

Veig positiva la barreja de nens de cursos i edats diferents, fa que els nens i els grups



s’obrin.

Que podessin treballar dos grups d’edats diferents, no ho havia fet en música, els de 5è han

après moltíssim, aprenen uns dels altres, s’ajudaven uns als altres, i el resultat ha sigut

espectacular


Conèixer ritmes i musiques diferents de les que normalment fan amb mi.

El ritme es complicat per ells, i ho han anat agafant mica en mica.

La noció de ritme, vivint-lo.

Tothom ha participat i s’ha inclòs a la setmana cultural.


Ha mancat mes coordinació entre les mestres, hi ha hagut interrupcions, festes, sortides,

anar mes a una entre els mestres. Parlar mes de com motivar-los i organitzar-ho junts.


El sentiment que he tingut jo de potser no haver pogut fer un seguiment mes acurat, i que

tu t’hagis pogut integrar millor i sentir-te a gust.

D’entrada és interessant l’experiència pel procés i el resultat, perquè tu hagis pogut veure

una realitat que no coneixies i ajudar-la a transformar una mica.

Ha mancat mes coordinació i seguiment. La casuística de l’escola fa que costi integrar

l’experiència tot i que la voluntat i sigui.


Els nens de vegades diuen de seguida que algo no els agrada per anar a la contra, per

desconfiança davant lo desconegut ,encara que desprès els agradi o interiorment.




Ajudar-se.

Saber estar.





A partir del resultat vist crec que han après a:


Atenció per saber en quin moment els tocava intervenir al fer un cànon , un ritme, en quin

moment ho feia un, en quin moment ho feia l’altre, penso que això aporta una capacitat de

concentració, de saber esperar els seu torn, haver-se de posar en situació d’un aprenentatge

col·lectiu i col·laboratiu on l’aportació de cadascú pot millorar el resultat global. Que de tot

això hagi quedat alguna cosa clara ja es un altre tema, com a mínim la intenció hi ha estat.

El treball ha estat força bé, a nivell de grup, la percussió corporal que crec que no ho havien

treballat mai abans, ajuda a escoltar-se. S’ha format un grup de músics. Tots estem aquí. El

que fa tothom influeix en la feina dels altres.

A nivell d’actituds: es potencia:

l’atenció,

la participació doncs tots participaven, Els de l’aula d’acollida participaven i es trobaven a

gust i feien el que se’ls demanava

la coordinació El que fan els companys influeix en el que fas tu. Implica a tothom

la solidaritat doncs s’ajudaven entre ells.

El respecte d’acceptar les diferències amb els altres, que no tots tenen les mateixes

habilitats.

prendre paciència.

El coneixement dels altres fent alguna cosa junts.

Com a vivència. Experimentar.

Comunicar-se.. Es satisfactori i maco.

Has fet un treball que després has pogut mostrar als altres.

Crec que van assolir continguts malgrat que xerraven molt.


Comparant-ho als dies anteriors, va anar molt bé. Si la feina estava feta quan arriba el

concert surt. S’havia fet un treball i els nens respongueren a tope.

Per a mi m’ha quedat clar la importància del concert, com a reconeixement del treball i de

l’esforç fet. Esforçat perquè et veuen als altres, i l’autoestima puja, i els nens ho necessiten

molt sobretot aquest nens.



Satisfactori

Em va agradar per la superació que hi va haver dels moments difícils de les sessions

anteriors, quan vaig pensar si no serien capaços, i en va sobtar que sortís tan bé perquè de

vegades les respostes dels alumnes son molt incertes malgrat que els mestres preparem molt

bé les coses.

M’hagués agradat presentar-lo i acabar-lo millor a nivell formal com el comiat, les

salutacions que ells mateixos no tenien gaire clar.

La música dona joc al que volem treballar i hem de fer mes manifestacions culturals que

donin entitat al que ells poden fer.

La transversalitat seria possible i desitjable, i aquest element pot ajudar a cohesionar. Ho

veiem en el concert de Nadal, ens cohesiona perquè tots estem fent una cosa comuna, amb

un mateix objectiu i dedicació, diferents manifestacions al llarg del curs en aquest sentit i

que puguin lligar-se en diferents àrees curriculars, on tots els mestres hi estiguin implicats

també treballant aspectes diferenciats però amb un mateix objectiu. De vegades tens molt

desitjos, il·lusions, projectes però has d’acabar triantque faràs cada curs perque la dura

realitat és allà.

Molt be, va ha ver moviment. Es una manera d’estimular als nens. Han de viure les coses

experimentalment, i van treballar amb el cos, la forma de mirar. A l’escola l’ha servit per

veure una altra manera de fer un concert. El semicercle a l’escenari es positiu.

Van estar molt concentrats. Molt professionals,

saber estar sense fer tonteries.

Estaven mes posats en situació, eren conscients que allò ho havien de mostrar a uns altres.

poder mostrar i demostrar el que havien fet. Toc el que sigui mostrar als altres el que fem

es molt positiu, perquè dona el sentiment de pertinença a un grup, això fa cohesionar una

escola.

Penso que es molt bo gravar-se i veure el que has fet. També posar-se davant dels altres et

dóna referències diferents a les que pots tenir tu sol sobre tu mateix, es a dir et coneixes

mes.

Per superar la timidesa.

Van superar-se i ho van fer millor que a les sessions anteriors

Pels que escolten aprendre a escoltar,



veure companys actuar es proper i fa que es valorin mes entre ells. Que els petits i els grans

comparteixin experiències junts.

Als que miren veuen nens com ells fent coses que han aprés

Es va incloure dins els actes de la setmana cultural.

Es van fer programes de mà, i cartells anunciant el concert.

Fem el de Nadal i prou. Amb una hora a la setmana poc es pot fer.


No ho he apreciat.

No puc valora-ho, ells tenen vincles però no se si d’abans de l’experiència.

Des de fora positiva, tot i els problemes de disciplina.

La convivència ha millorat una mica per la interrelació entre els cursos.

No tinc elements per valorar-ho.( 2)

Es porten bé entre ells. a l’escola ja fem moltes coses junts, festes, danses, jocs florals,

tallers...

6. Que milloraries o proposaries de l’experiència?

Fer mes mostres durant el curs. Inclús crear un grup de música que sortís i anés a altres

escoles.

Tenir un mestre de música

Tranversalitat. Coordinació.

La participació ha anat millorant. Ha faltat asseure’s i parlar amb ells perquè veiessin la

importància del que anàvem a fer.

Altres comentaris

Tothom pot i ha participat, fins i tot una nena que no parla gens

Participatius en la mesura que solen fer-ho. L’activitat els agradava i venien amb ganes.



L’escola es una, no habitacions aïllades. Poder mostrar que fan els nens, ensenyar-ho

als altres.

La transversalitat, fer els programes, cartells, llengües, plàstica,

Els nens aprenen uns dels altres, com fer-se entendre, com comunicar-se.

Els pares i la gent pensen que la immigració porta endarreriment, però les activitats

d’aquesta mena fomenten la cohesió i l’aprenentatge.

He vist reproduïdes les mateixes coses que a l’aula: l’ impulsivitat, el cridar l’atenció...

cap cosa nova



7. DISCUSSIÓ. CONCLUSIONS. VALORACIONS.

CONCLUSIONS

7.1. CONCLUSIONS DE LA INVESTIGACIÓ

Un cop analitzats els resultats de la investigació, les entrevistes d’alumnes, entrevistes de

mestres, observacions a l’aula, reunions, valoracions, diari de les sessions, acabarem

finalment amb l’afirmació de la hipòtesi d’aquest treball i donant unes respostes a les

preguntes que ens plantejàvem. Finalment, s’exposaran les conclusions finals d’aquest

treball i un resum de les seves aportacions, així com les futures investigacions que poden

donar continuïtat a aquest treball que hem desenvolupat.

7.1.1. CONCLUSIONS DE LES ENTREVISTES ALS ALUMNES

Cal conèixer als nostres alumnes.

No podem actuar de la mateixa manera amb tots els grups, ni amb tots els nens. Cada grup,

i dins de cada grup, cada nen es diferent.

Es important conèixer quines han estat les experiències o vivències musicals de cada

alumne.

Totes les experiències anteriors, que cada alumne ha tingut amb la música, al nivell que

sigui, fa que la seva predisposició i la seva expectativa davant el fet musical sigui d’una

manera o altre.

Quan les experiències musicals han estat positives: la troben bonica, els fa sentir bé, els fa

ballar, la porten a dins... Quan han estat negatives: com la dificultat no superada en tocar

instruments, o posar-se nerviós pels efectes de certa música, la música no els agrada.

No tots els alumnes viuen la música de la mateixa manera

Les respostes de les entrevistes posen de manifest que tot i que d’entrada la gran majoria

són favorables al fet musical, no tots els alumnes viuen la música igual, com quelcom

positiu d’entrada. Hi ha una minoria que cal tenir en compte, que o no els agrada gens o els

agrada poc o no saben que contestar.



sinó un intentar anar-los portant cap el teu terreny, saben que no tots estan igual de



predisposats i motivats. La humilitat del que ensenya no esta renyida amb la fermesa del

que es vol intentar aconseguir.

Com diu A. Malagarriga “Cal tenir clar que el nostre projecte no té perquè interessar el

més mínim a d’altres persones i col·lectius. El meu treball ha de consistir en demostra’ls-

hi, i als que ja ho subscriuen convidar-los a ajudar-me en la mateixa tasca.

La música es una eina molt potent


música. Com a protagonistes actius: cantar, ballar, tocar instruments, expressar, comunicar,

experimentar

Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres, escoltar...sentir, interioritzar,

i tota la riquesa cultural que els aporta.

La música forma part de les seves vides.

Com a consumidors i oients:

Tot i no ser-ne de vegades conscients. La música es consumeix com un producte mes dels

molts que tenen a l’abast.



Sobre els tipus de música que escolten hi ha una gran varietat de gustos i estils.

Destaquen el regaton amb diferència, rap, hip-hop ,flamenc, música llatina de diversos

països i estils, la música xinesa, Clàssica,rock.

Podem constatar que segons l’origen de la família, i també el barri on viuen escolten un

determinat tipus de música. Destaca la música xinesa degut el nombre d’alumnes d’aquesta

nacionalitat i algun que tot i no ser-ho diuen que l’escolta per influencia d’amics o el lloc

on va a comprar. També la musica llatina pel mateix motiu.

La varietat d’aparells on escoltar música era una cosa impensable fa uns anys. Això ens

portaria a pensar en la facilitat en que avui en dia es pot escoltar música diversa i al

moment. Destaquem l’ordinador com a aparell per reproduir, i a través d’Internet.

L’escola es l’únic espai on aprenen música.

Fer música es cosa de pocs alumnes. L’escola és per la majoria l’únic lloc on poden

aprendre a fer música.

Pocs son els que reconeixen que fan música per ells mateixos a casa seva. Quasi no trobem

alumnes que facin musica com a extraescolar.

Una part important no son gens conscients de que facin alguna cosa de música.



L’escola es per aquests alumnes l’espai per aprendre música.

La majoria fa música gràcies el que fan a l’escola. Flauta, cantar, ritmes...

Els instruments majoritaris són els que han aprés a l’escola.Alguns alumnes diuen dos o

mes instruments.







l’abast de tots. L’escola actual no pot donar resposta a aquestes inquietuds.

La música serveix per alguna cosa. Podem aprendre coses fent música.

La gran majoria creuen que serveix per alguna cosa.

Hi ha opinions diverses.Però la majoria diu :que si no existís seria avorrit i que

seria trist.


entretenir-nos i per expressar sentiments.

La majoria opinen que s’aprenen coses estrictament musicals com tocar els instruments, i

cantar. .Els que diuen que s’aprenen aspectes psicomotrius com, coordinar-nos, i moure’ns.

Es lingüístics i de comunicació com aprendre a escoltar, aprendre paraules, expressar-nos i

vocalitzar millor, llengües diferents, fins i tot Matemàtiques .

Ta,bé valors com la paciència, conèixer-nos millor.

Alguns amb el pas de les sessions van passar de l’avorriment a trobar interessant

participar en la proposta i a implicar-ae i valorar-la mes.El que demostra que els mestres

hem de tenir paciencia i no desanimar-nos quan al principi les coses no sortint com

voldriem.

Fer música els agrada.

Cal destacar que Tocar instruments, la percussió corporal i Les cançons perquè son de

llocs diferents son el que la majoria han trobat mes interessant de l’experiencia.

Curiosament la la Percussió corporal, no els ha deixat indiferents. Des del que l’han trobat

interessant fins els que per ells era molt repetitiu i s’equivocaven, era difícil, ho trobaven

avorrit.



Tot i que hi ha un petit sector que diu no haver après res de nou amb l’experiencia. La

majoria diuen haver aprés Instruments de placa, intruments de percussió indeterminada,

Percussió corporal , i a tocar millor la flauta.

Quasi tots manifesten voler seguir l’experiència en cas de poder fer-ho., per diverses raons:

per tocar mes instruments, per cantar cançons diferents, per ballar, per fer mes concerts i

per treballar en equip

La Veu instrument tan important, i tan desconegut.

El fet de cantar es important i ben acceptat pels alumnes. La gran majoria no saben si tenen

bona veu. Alguns creuen que si. En aquest cas sinó s’ha fet un aprenentatge previ de la

veu, la majoria no son conscients de com es la seva veu, i tots en general en tenen dubtes.





La conclusió es que hi ha poca consciència de com tenen la veu.

Afinar es un aprenentatge de l’oïda que sovint es treballa poc



Despres de l’experiencia cal destacar que una tercera part manifesten no haver apres a

cantar o millorat la veu , o no ho saben. La majoria però diu que a cantar i afinar n’aprés i

han millorat la veu.

Els Concerts són importants

A tothom li ha semblat molt o bé el concert per molt diverses raons.

Creuen que val la pena fer concerts.

Tots creuen que al públic li va agradar el concert i uns quants que a mes a mes han après

alguna cosa com escoltar música, conèixer instruments...

Alguns alumnes diuen no saber si els oients van aprendre o el que van aprendre escoltant.

A quasi tots els agradaria fer el concert fora de l’escola. Les raons son variades.

La Globalització i la diversitat una realitat a l’escola

Els alumnes entrevistats coneixen música de molts i diferents països. Música de quatre

continents. Música del Marroc la majoria tot i no ser la etnia mes nombrosa. Aquest fet ens

fa constatar en com ha anat canviant el mon escolar en els darrers vint anys.El fet de la

globalització es una realitat en aquest tema.



Llengües diferents una realitat que cal aprofitar

A part de l’Anglès, català, i castellà que tothom diu que el parla, trobem que en un grup es

poden parlar vuit llengës diferents.

Quasi tots reconeixen haver cantat en llengües diferents, però amb una majoria total que

ho han fet en Anglès , català,i castellà.


classe es poden donar moltes llengües diferents. El català, el castellà i l’anglès son les mes

parlades. Destaca el coneixement del francès.

Vull destacar la importància que per mi ha tingut el contacte directe i personal amb la

opinió dels alumnes. Puc afirmar que tot i que el nombre d’entrevistes i per tant el seu

temps de dedicació ha estat força elevat, les entrevistes han format part important de tota la

recerca, i en concret de la intervenció didàctica a les escoles..

7.1.2. CONCLUSIONS DELS MESTRES PARTICIPANTS


Pels protagonistes:

El fet de mostrar als altres el que fem es molt positiu per molt diverses raons:

Posar-se en situació, vol dir que es fan conscients que allò que han de mostrar a uns

altres, es important. El fet de fer musica junts per actuar en un concert.

Es on es plasma el que s’ha treballat amb els nens.Es poder mostrar i demostrar el que

s’ha fet.

Serveixen com a reconeixement del treball i de l’esforç fet. Esforçar-se perquè et veuen als

altres.

Tenir el reconeixement dels altres, ho necessiten molt. Al principi no eren conscients, però

les ultimes sessions tots volien participar, esforçant-se per assajar

.L’autoestima puja, i tots els nens ho necessiten molt, però sobretot nens d’entors dificils i

culturalment pobres..

La superació que hi va haver dels moments difícils de les sessions anteriors.

Dona el sentiment de pertinença a un grup. Sentir-se part implicada.

Ens cohesiona perquè tots estem fent una cosa comuna, amb un mateix objectiu i

dedicació.Fa cohesionar una escola.



Per coneixes mes a un mateix. Posar-se davant dels altres et dóna referències diferents a les

que pots tenir tu sol sobre tu mateix.


Pels que fan de públic:

Pels que escolten aprendre a escoltar,

Veure companys actuar es proper i fa que es valorin mes entre ells.

Que els mes petits i els grans comparteixin experiències junts.

Veuen nens com ells fent coses que han aprés

Fer treballar grups d’edats diferents.

La barreja de nens de diferents edats i de diferents aules es positiva.Els mes petits aprenen

moltíssim,però tots aprenen uns dels altres, s’ajuden uns als altres, i el resultat és

espectacular. Això fa que els nens individualment i els grups com a col.lectiu s’obrin.

Es bo mantenir Col.laboracións amb persones de fora l’escola.

Persones que no son mestres de la nostra escola, per conjuntament amb mestres i alumnes

fer una feina que encara que sigui dura arribi a bon port. Ens obre la ment i entren idees i

maners de fer diferents.

Cal fer diferents Experiencies Col.lectives al llarg del curs.

L’important és que no siguin bolets aïllats i que puguin lligar-se amb diferents àrees

curriculars, on tots els mestres hi estiguin implicats també treballant aspectes diferenciats

però amb un mateix objectiu.

Ha mancat mes coordinació i seguiment.

En una de les dues escolesla casuística de l’escola ha fet que costi integrar l’experiència tot

i que la voluntat i sigui. Ha faltat coordinació entre els mestres. Saber que feien els nens i

quine era l’objectiu final.

Son activitats que s’han de potenciar encara que de vegades ens costi organitzar.


La convivència entre els nens ha estat bona. Això fa cohesionar al grup.

Actituds i Valors

S’ han treballat i aconseguit actituds i valors com:

L’esforç que es necessari per acabar disfrutant

La Coordinació, anar tots a una.

Ajudar-se els uns als altres

Saber estar.





L’Atenció per saber en quin moment els tocava intervenir al fer un cànon ,

La capacitat de concentració, de saber esperar els seu torn, haver-se de posar en situació

d’un aprenentatge col·lectiu i col·laboratiu on l’aportació de cadascú pot millorar el resultat

global.

a nivell de grup, la percussió corporal que crec que no ho havien treballat mai abans, Saber

escoltar-se. S’ha format un grup de músics. Tots estem aquí. El que fa tothom influeix en

la feina dels altres.

La participació doncs tots participaven, Els de l’aula d’acollida participaven i es trobaven a

gust i feien el que se’ls demanava

la coordinació El que fan els companys influeix en el que fas tu. Implica a tothom

la solidaritat doncs s’ajudaven entre ells.

El respecte d’acceptar les diferències amb els altres,ja que no tots tenen les mateixes

habilitats.

Prendre paciència.

El coneixement dels altres fent alguna cosa junts.

Com a vivència. Experimentar.

Comunicar-se.

Fer un treball que després has pogut mostrar als altres.

Assolir continguts malgrat que xerraven molt.

7.2. ACCEPTACIÓ O REBUIG DE LA HIPÒTESI I RESPOSTA A LES

PREGUNTES DE LA INVESTIGACIÓ

Analitzats els resultats es confirma la hipòtesi plantejada, ja que els resultats obtinguts són

satisfactoris.

Per tant, podem afirmar que, segons els resultats del treball:

“ Les Experiències Musicals Col·lectives són un espai per aprendre a conviure i per

millorar la convivència i la cohesió social a l’escola.”

A més a més, de confirmar aquesta hipòtesi, serà necessari donar una resposta al conjunt

de preguntes que ens vam plantejar a l’hora de començar aquest treball. Totes aquestes

preguntes giren al voltant de la convivència i la cohesió social a l’escola.

Les preguntes eren:



• Les EMC (Experiències Musicals Col·lectives) afavoreixen la interacció

educativa, es a dir les relacions entre els diferents membres de la comunitat

educativa?

Amb les EMC es crea sentiment de Comunitat a l’escola.

Cada escola es una tribu amb característiques pròpies. La música ens uneix. Quan veiem i

sentim música feta per iguals, ens dona un sentiment de comunitat molt gran. Sembla que

tots tenim una anima comuna. Tothom es sent inclòs, participant de forma diferent. Uns

com a protagonistes, d’altres com a espectadors.

Les EMC ens ajuden a comunicar-nos, generen relacions. Son una forma de comunicació i

Expressió. Les cançons són la relació entre el mon interior de cadascú i el mon exterior que

vivim.

Quan fem Experiències Musicals Col·lectives: cantar, ballar, percussió corporal, tocar

instruments, fer concerts, etc… estem interaccionant els una amb els altres.En anglés

Music Education (Educación musical en grupo.)

La música es molt atractiva pels alumnes, és la comunicació amb els altres. A partir de un

mateix et relaciones amb els altres..

Dins d’un grup, cada membre té la seva missió (ajudar, explicar, donar exemple...), per

tant, alhora que es fa treball musical es fa treball d’adaptació social.

Per tocar junts cal abandonar el propi ritme per acollir el dels altres (mentre els altres

s’esforcen en fer el mateix). Això és l’aprenentatge d’una veritable comunicació i del plaer

que dona.

• Les EMC fomenten l’aprenentatge de Valors? Quins?

El valor de saber ESCOLTAR

Aprendre a escoltar als altres, i de pas a un mateix. Oïda rítmica, melòdica, harmònica,

qualitativa(fraseig, articulacions, timbres) els tempos, la sensibilitat

Saber estar en públic:

La importància de l’Actitud Corporal (posició del cos per cantar o per tocar) que dona:

concentració, afinació, respiració.

La Concentració:

Aquesta interactivitat s’aconseguirà de diferents maneres, a vegades “acompanyant” el que

escolten amb percussió corporal, amb instruments, cantant suaument... Sempre han de ser

pinzellades en què la participació implica la no desconnexió i el manteniment de l’interès.



• Les EMC afavoreixen l’educació socioemocional (autoestima, empatia)?

Trobem l’Afirmació de la nostra Identitat a partir de la interpretació i la expressió. El grup

ofereix la possibilitat d’escoltar propostes diferents, comparar-les, reconèixer-les. Tots

tenim un so, un timbre diferent: des de la pròpia veu fins quan toquem un instrument, no

tots fem el mateix timbre.

La confiança en un mateix i en els altres és una cadena que funciona en ambdó sentits.

Quan fem Experiencies Musicals Col.lectives cal donar confiança, fer confiança, tenir

confiança en l’altre, tenir confiança en un mateix es a dir Confiança que permet rebre i

donar.

• Les EMC fan avançar en la Cultura de la diversitat?

Es evident la diversitat de nacionalitats i de cultures que hi hagut en les experiències que

s’han pota a terme. Lluny de ser un problema, aquesta diversitat ha estat un element mes

de les moltes diversitats que tenim a l’escola. Quan portem a terme Experiències Musicals

Col·lectives no busquem les diferències, que ja existeixen per si mateixes sinó tot allò que

ens pot unir als altres. La diversitat, la diferéncia és un element necessari pel bon

funcionament del grup; són les diferents personalitats les que donen riquesa al conjunt.

Dins d’un grup, cada membre té la seva missió (ajudar, explicar, donar exemple...), per

tant, alhora que es fa treball musical es fa treball d’adaptació social.

Cal que sabem gestionar la diversitat cultural, la barreja ètnica i la de classes socials. Cal

ajudar a que els alumnes s’identifiquin amb alguna cultura, que pertanyin a un lloc, per

això cal que el mestre tingui una relació de pertinença, d’aproximació i afectivitat amb les

seves tradicions .(Leite.Brasil)

• Les EMC ens porten cap a una escola Inclusiva?

Importància del clima acollidor de l’escola. D’oferir un sentiment de pertinença, de

respecte i de confiança.

L’alumne nouvingut es mollt important que participi en EMC perquè proporcionen moltes

situacions comunicatives i oportunitats d’interacció i de coneixement mutu. Com més

situacions comunicatives tingui, tindrà més necessitat i motivació per aprendre la nova

llengua que li ha de permetre la comunicació i l’adquisició d’aprenentatges.



• Les EMC milloren les Habilitats socials?

Com a pràctica social que són les EMC, ens ajuden a millorar habilitats socials.

Pel que fa ala dimensió grupal i tal com diu D. Bonal el llenguatge musical és l’únic que

permet la vivència de la simultaneïtat: quan aprenem una cançó o la cantem, o quan

aprenem els passos d’una dansa, hem de tenir en compte que aquest aprenentatge es

produeix dins un grup. En un mateix moment podem estar picant cadascú un ritme diferent,

o tocant cadascú una melodia diferent, de forma simultània i el que en resulta, la música,

ens proporciona un gaudi estètic i una vivència compartits.

7.3. CONCLUSIONS GENERALS

La recerca desenvolupada pot ser només una primera part d’un treball molt més complet

que podria ser aprofundit en els propers anys. La principal aportació del present treball ha

estat oferir elements de reflexió del que pot suposar per una comunitat escolar quan portem

a terme Experiències Musicals Col·lectives.

La música s’ha de fer, viure i experimentar.

La música hauria d’esser una matèria més d’experimentació de vivències que

d’acumulació de coneixements.

No es pot ensenyar a fer música, has de fer música, sinó t’enganyes a tu mateix, les arts

s’han de provar, experimentar, s’han de viure.

Fer, implica experimentar amb els alumnes, ningú sap ben bé on anirem a parar, no tens la

veritat absoluta, tots junts compartim la música que fem, l’aportació de qualsevol dels

membres pot ser important, aprenem entre tots, els nens tenen idees, ens ajuden a

descobrir, a investigar, els alumnes senten mes seu allò que estan fent.

Quan crees els lligams entre allò que es fa i allò que s’ha fet es quan té èxit l’educació.

Cal connectar el que altres han fet amb el que estem fent nosaltres.

Es va entrant en la musica a través de la práctica, no importa d’ entrada els contingutsi la

historia de la música.

L’aprenentatge vivencial està fonamentat per la percepció i l’expressió. La realització

d’activitats de música ens proporciona experiències vivencials amb càrrega afectiva que

ens permeten acostar-nos als altres, acceptar-los i conèixe’ls millor a través de la

identificació afectiva i l’empatia. En aquestes experiències, cadascú pot expressar-se i fer



sentir la seva veu. La música és un llenguatge molt dúctil, que ens pot fer anar per camins

molt diversos. Cada música ens fa sentir, transportar a llocs i països diferents

Sempre som capaços de fer les coses millor, i podem millorar el nostre potencial creatiu.

L’error com a part de l’aprenentatge.

Cal deixar marge a l’error, no donar-ho tot estipulat. No hi ha una veritat, les desviacions

del previst poden ser el que en diem variacions sobre un tema.

Els projectes comuns. la transversalitat.

La transversalitat: els centres d’interès, els eixos transversals, poden ser molt fàcilment

conduïts a través d’una activitat musical. La contextualització d’activitats concretes en

projectes educatius més amplis afavoreix els aprenentatges significatius.

La Reflexió post-sessió.

Cal fer el discurs reflexiu del que s’ha fet, és bàsic desprès de les activitats, per petites que

siguin. No me´s així el grup ( el mestre inclòs) serà capaç d’avançar i millorar.

L’ impacte sonor


La importància de fer concerts, audicions, festivals, espectacles:

Pels protagonistes:

El fet de mostrar als altres el que fem es molt positiu per molt diverses raons:

Per comunicar, per expressar...

Per aprendre a dirigir-se al públic cal una bona presencia, bona postura.

Per ser responsables del que oferim.

Per sentir-nos partícips i protagonistes del concert. Tocar per ser escoltats.

Per posar-se en situació, vol dir que es fan conscients que allò que han de mostrar a uns

altres, es important. El fet de fer musica junts per actuar en un concert.

Per plasmar el que s’ha treballat amb els nens. Per poder mostrar i demostrar el que s’ha

fet.

Serveixen com a reconeixement del treball i de l’esforç fet. Esforçar-se perquè et veuen als

altres.

Per tenir el reconeixement dels altres, els alumnes ho necessiten molt. Al principi no eren

conscients, però les ultimes sessions tots volien participar, esforçant-se per assajar

Per pujar l’autoestima , tots els nens ho necessiten molt, però sobretot nens d’entonrs

dificils i culturalment pobres..

Per la superació que hi va haver dels moments difícils de les sessions anteriors.



Per adquirir.el sentiment de pertinença a un grup. Sentir-se part implicada.

Perquè ens cohesiona perquè tots estem fent una cosa comuna, amb un mateix objectiu i

dedicació. Fa cohesionar una escola.

Per coneixes mes a un mateix. Perquè posar-se davant dels altres et dóna referències

diferents a les que pots tenir tu sol sobre tu mateix.


Pels que fan de públic:

Per aprendre a escoltar,

Perquè veure companys actuar es proper i fa que es valorin mes entre ells.

Perquè els alumnes mes petits i els grans comparteixin experiències junts.

Perquè veuen nens com ells fent coses que han aprés

Per aprendre alguna cosa com escoltar música, i conèixer instruments...

Cal una bona preparació perquè surtin bé.: el lloc, la difusió:programes, l’escenari, els

presentadors...

7.4. APORTACIONS I FUTURES INVESTIGACIONS

La utilitat que pot tenir aquesta recerca, pot ser per:

Parlar, comunicar-se, treure idees, arribar o no a conclusions, deixar preguntes a l’aire, es

un acte mes de comunicació, tota acció pot ser artística si tenim en compte que crear en art

es fer una cosa amb una intenció determinada.

El que fem o diem, tindrà valor en tan en quan compartim els resultats, si ens ho guardem

no tindrà gaire valor, només per l’autor i per les persones que ha ajudat a reflexionar amb

les seves preguntes. Si ho compartim tindrà molt més valor, es igual que una peça musical

si no la comparteixo, la faig escoltar, o tocar no té vida.

Per tant el millor seria xerrar-ho, explicar-ho, compartir-ho amb altres mestres.

7.4.1. Aportacions

No hi ha Experiencies Musicals Col.lectives sense Alumnes i sense Mestres. Es per això

que crec del tot necessari dedicar un espai en les conclusions al paper d’aquests dos actors

tan importants en la recerca que s’ha dut a terme, i també al paper que cre que ha de tenir

l’escola com a institució.



EL PAPER DE L’ESCOLA

L’escola té necessitat de diverses estratègies metodològiques doncs cada vegada és mes

diversa i complexa. Tothom educa (monitors, cuineres, conserges). Cal valorar la

importància de les activitats no lectives.(extraescolars, menjador). Totes fan escola.

A continuació es recorda aquelles condicions que fan possible assolir objectius educatius

importants:

Treball en equip dels mestres. Acollida especial pels nous mestres. Renovació pedagògica:

reflexió, formació dels Mestres.

Corresponsabilitat amb les famílies. Participació de tots els estaments. Valorar els Consells

Escolars.Les famílies no han de delegar responsabilitats a l’escola. Compartir no es

delegar. Cadascú té les seves funcions.

Continuïtat de l’alumnat.

PEC obert, cohesionat, compartit.

Llengua catalana que cohesiona i porta cultura.

Atenció a la diversitat. Demanem el màxim a tots, però no el mateix a tots.

Totes les àrees tenen la màxima importància.

Aprenentatge cooperatiu. Tos aprenem dels altres i amb els altres.

Autonomia per les escoles.

Siguem transgressors, no tan normatius, curriculistes i seguidors dels llibres de text.

Promoure inquietuds als alumnes i mestres, que l’aprenentatge sigui per tota la vida.

Valoració sobre l’ús i abús de les TIC i mitjans audiovisuals També eduquen? (Substitució

de la família, altres associacions que fomentaven valors).

Els nens han perdut l’espai propi (carrer on jugar) i cal reflexionar sobre com es gestiona el

seu temps lliure (Augment dels temps ocupat: 6ª hora, act. Extraescolars, deures)

EL PAPER DE L’ESPECIALISTA DE MÚSICA A L’ESCOLA

El risc sense formació és perillós, i la formació sense risc es inútil”

( Federico Mayor Zaragoza)

L’especialista hauria de transmetre la música que l’apassiona, sigui de l’estil i de la epoca

que sigui.(clássica, étnica, jazz, tradicional, pop…)

Ha de interconectar el mon interior de cada alumne, amb el mon exterior a traves de la

música que es fa. Ha d’ajudar a explorar i a disfrutar el so. El so del propi cos (percussió



corporal) i de la veu. Es so dels diferents intruments que tenim a l’escola o que podem

aportar. El so de la natura i de l’entorn mes proper.

Ha de FER música amb els seus alumnes assumint tant les satisfaccions com els riscos de

la seva llibertat, al mateix temps que aprèn i fa aprendre.

L’important no és el que fas, sinó com ho fas. El procés didàctic o d’aprenentatge.

Com expresa Gumí “Quan improvises música, les notes son lliures, que dius amb elles, cal

que creïs per comunicar alguna cosa. No es tracta de recitar de memòria, de no fallar cap

nota, de no oblidar-ne ni una, sinó d’allò que volem transmetre, el COM es l’important.

Per que en art i educació es per tu mes important el COM HO FEM, que el QUE FEM?

Si tu fas qualsevol acció bona malament, allò deixa de ser bo. La classe de música pot ser

una obra d’art segons com ho facis. Els hindús valoren el com ho fan no el que es fa. Cal

fer amb gust”

Com diu E.Bonal el propi procés didàctic, moltes vegades, ens crea les condicions de

treball adients; és l’artífex que ens porta a la vivència i a la presa de consciència

col·lectives. Aquests processos tenen, sovint, punts de contacte amb costums, funcions de

la música en altres societats o grups socials; altres vegades impliquen el contacte físic entre

els membres del grup, la comunicació no verbal, el somriure o, per què no, la vergonya

compartida, la necessitat de ser “més d’un”.

La classe de fer Música amb Audicions de diferents músiques, escoltar creativament,que

passa. Cantar i fer música amb instruments col·lectivament. Que el currículum no fos

només d`historia, conèixer personatges per la seva música.

Com expressa Schafer el verdader pedagog es aquell que aprèn amb els altres i que fa allò

que li interessa compartint-ho amb els altres.

Cada mestre és únic. Es el rinoceront de l’aula, provocatiu, dominant. Ser diferent als altres

és una condició natural de l’ensenyament. Cada mestre esta primerament educant-se a si

mateix i si l’activitat que fa es interessant resultarà contagiosa pels que son al seu voltant.

Qualsevol projecte educatiu que no fa créixer al mestre es fals.

En l’educació cal aprendre dels errors. Els fracassos són mes importants que els èxits. Un

fracàs ha de provoca reflexions i autocrítica.

Com opina R. Ahmed, als nens el que cal es motivar-los, il·lusionar-los, apassionar-los,

que superin vergonyes i pors, que els acompanyis, cal fer-los veure que no som uns

estranys , sinó que som com ells, però també som uns models diferents a altres adults que

coneixen.



Els nens a tot arreu són els mateixos, i el que hem de fer és parlar el seu llenguatge, no el

dels adults,....però poc a poc tothom va entrar en el joc, tothom estava amb mi i la

disciplina i l’ordre era la del grup que avança junt...

Per exemple en els de ètnia gitana has d’entrar amb la seva música, el flamenc, la rumba,

has de tenir un coneixement de la seva música, vaig poder treballar quan els vaig poder

ensenyar parlant el seu llenguatge, tocant amb ells, portava temes de guitarra i percussió

flamenca, un cop receptius els vaig poder oferir altres coses.

D’acord amb Ester Bonal un mestre especialista de musica hauria de:

• Saber i saber fer música

• Saber organitzar i guiar el grup per fer música de conjunt

• Tenir un ampli ventall de repertoris i tenir criteri musical i educatiu per a la seva selecció

• Aconseguir que els alumnes parin atenció

• Ser capaç de despertar l’interés vers allò que volem transmetre i compartir

• Saber crear un clima de treball que demani als alumnes l’adopció de determinades actituds,

que entenguin com necessitats, i no pas com obligacions(Pedagogia de les condicions -

Philippe Merieu)

• Partir d’allò que els és familiar als alumnes, que els és un referent, no per supeditar-

s’hi,sinó per caminar a partir d’aquí vers...

• Adaptar els objectius a múltiples variables a l’hora de plantejar-se, que, com , quan

ensenyar, i sobretot per que i per a que.

• Saber fer una avaluació de l’evolució col·lectiva i individual en relació al punt de partida i

en funció de les variables que han regit la tasca docent.

Com únic artista (reconegut) que hi ha a l’escola, hauria de poder contagiar d’una visió

mes creativa a la resta de docents. No només ser el de les festes i festejos (Nadal, Sant

Jordi) però tampoc defugir de la capacitat que té la música d’aglutinar,d’ajuntar voluntats.

La transversalitat es això, preparar una festa des de diferents àrees.

El mestre ideal es el que sap fer cantar, tornar a fer sentir als nens el que s’està perdent,

que es el gust per cantar. Trobar repertori que connecti amb els alumnes.

El currículum de primària i secundaria sembla d’escola de música de grau mitjà. Això no

és ser realista i porta al fracàs. No cal saber molt llenguatge musical (escrit)(tonalitats,

armadures...) per viure la música.



L’ensenyament de la música no ha evolucionat. Així com en d’altres matèries s’ha estudiat

la manera de fer aprendre, en música es segueix ensenyant avui en dia igual que en segles

anteriors, com els aprenents d’oficis, el mestre transmet els seus coneixements a

l’aprenent, al deixeble. Relació de poder, repetint, imitant,copiant, no qüestionant, sense

pensar, opinar, decidir.

Quan fan classes en grup els nens poden aprendre tant o més del del costat que del mestre.

Hi ha menys distancia entre ells. El que ensenya també aprèn a descobrir per que ho sap

fer. Entén el que fa i ho sap explicar.

Per Fernando Palacios: Para poder manejarse en clase de música, es necesaria, además de

la habitual experiencia docente, una preparación equilibrada, obtenida al conjugar estos

cuatro verbos:

Conocer, fruto de una inquebrantable afición;

comunicar, sólo posible si se conocen metodologías adecuadas;

apasionar, a base de eso, de pasión;

comprender, cuando se conoce el lenguaje y sus relaciones con todo.

Estos cuatro verbos son el llavero donde se pueden colocar las llaves de nuestras

actividades".

La persona que imparteix música ha d'estar apassionada per la Música que escolta i l'ha de

saber transmetre. Ha de sentir-se captivada per les audicions que fa escoltar, per les

cançons que canta, pels moviments del seu cos quan dansa, per la convicció de les pròpies

creacions quan improvisa. El seu paper dinamitzador ha de ser constant, de manera que

totes les activitats que realitzi puguin fer-se amb la complementarietat de tots els aspectes

musicals:

alternant períodes d'agitació -ritmes, moviment, percussió... - amb períodes de tranquil·litat

-cant, audició, (massa estímuls pot fer perillar la disciplina o al revés...); equilibrant la

melodia amb el ritme; cuidant la disciplina interna, aquell ordre basat en l'interès i

l'activitat.

La persona que imparteix classes de música ha d'estar oberta a diferents músiques, deixant

obrir pas als nous corrents i nous llenguatges que omplen de noves categories la música

actual i que poden motivar l'alumnat. Penso en músiques ètniques que ajuden a conèixer

d'altres realitats culturals del nostre "petit" món... Si volem arribar a l'alumnat, hem d'estar

atents a les propostes d'aquest, confiar en les seves capacitats i ser sensibles als seus

productes musicals.



Com a mestres especialistes de música hem de reservar-nos temps per l'escolta. Ja ha

quedat clar que escoltar música suposa estar atent/a a allò que ens vol transmetre l'autor, o

l'intèrpret; l'obra ha de ser el centre de l'activitat. Aquesta és una acció que suposa temps.

L'escolta no és temps perdut; ens transporta a un marc revitalitzador d'energia i a la

vegada, com a mestres de música, ens és promotora d'accions didàctiques.

La consciència de saber que la música que s'escolta és molt difícil de traduir-se en

paraules, ens ha de fer receptius a tota resposta corporal o gestual des oients; atents a les

frases que emeten, encara que a voltes puguin semblar "intranscendents".

La persona que imparteix la música ha de ser capaç de transmetre-la amb tot el cos, amb

tota la passió que vol transferir i compartir, amb aquella emoció que és inexplicable i

personal, però plaent i que per sobre de tot arriba. En un curs impartit per Fernando

Palacios vàrem coincidir en una conversa en què hi ha tota una multitud de sotileses que no

es poden descriure, però que hi són i que conformen una part molt transcendent de la

pràctica a l'aula, ens referíem al currículum ocult, del qual es comença a parlar. Moltes de

les mestres amb qui he tingut l'oportunitat i la sort de parlar, m'han transmès la seva

didàctica amb els nens/es amb el gest, la mirada, l'entusiasme… més que amb les pròpies

paraules. Aquí rau el secret que amaguem molts/es especialistes; aquell "secret" que ens

"fereix" i que se'ns fa difícil de definir.

"El professorat transmet aprenentatges per mitjà de la imitació de la manera d'actuar d'un

model - persona significativa per l'alumne/a -. Transmet per sobre de tot valors i actituds."

M'he trobat amb formes múltiples de fer escoltar música en la pràctica a l'aula: una més

interior, que es proposa fer escoltar pel plaer d'escoltar; una altra basada més en la

comprensió de la forma i estructura musical; aquella que utilitza principalment el

moviment per aconseguir la comprensió de l'estructura; l'altra que no para de buscar noves

motivacions i tot i així encara no queda satisfeta;…Allò que realment arriba a l'alumne/a és

l'actitud receptiva, de respecte, d'atenció, de convenciment de l'especialista envers la

música i l'alumnat al qual vol transmetre l'obra que li agrada.

Com deia Joaquim Maideu: "Les activitats educatives (les dels pedagogs i dels educadors i

les dels educands), sino porten ni estan marcades per la inconfusible empremta de l'ànima,

per més importància que se'ls vulgui donar, a la llarga esdevenen sense sentit o tindran

sempre un caràcter artificial i els resultats seran sempre provisionals."

És summament important posar en comú les experiències personals. Sovint un especialista

de música és una persona "professionalment solitària" en un centre, -tot i tenir el suport del



claustre-, en la majoria dels casos, no té cap altra persona en l'escola amb qui compartir

projectes comuns de la mateixa àrea. És del tot recomanable associar-se amb d'altres

persones amb interessos comuns que estiguin en centres propers. Caldrà trobar objectius

compartits que uneixin el grup i que el guiïn vers estratègies creadores. La formació de

grups de treball, seminaris, assessoraments..., hauria de fer-se a redós d'alguna institució

educativa com són els Plans de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament.

Una bona fórmula és estar en contacte amb alguna escola de música propera. La

interrelació que s'hi estableixi pot ser molt interessant i l'enriquiment pot ser mutu. La

dinàmica de la creació d'aquests processos relacionals i la posterior coordinació i gestió,

poden dinamitzar-se des dels Centres de Recursos Pedagògics del Departament

d'Ensenyament.

Com afirma M.A.Guardiet l'especialista ha de ser conscient d'un doble parany que el pot

aconduir a la monotonia i/o la pèrdua d'objectius curriculars:

1. La compulsiva necessitat d'aportar/provar noves músiques, tot oblidant audicions ja

escoltades, pot fer caure en l'error de no trobar l'objectiu global de l'audició.

2. El casament forçat -per obligació- o conscient -per devoció- a una editorial i als seus

llibres de text, pot ser facilitador/enriquidor si no es cau en la monotonia de fer aquella

cançó i/o audició perquè toca, sense tenir el gust ni les ganes de presentar-la a classe.

Hem de saber escollir les audicions que volem presentar, perquè són aquelles amb què ens

hi sentim còmodes i ens agraden, no perquè les ha programades el llibre de text de torn. El

material editat serà útil si en fem un ús racional, adaptat i depenent dels nivells de

concreció del PCC que la nostra tasca educativa tracta d'aconseguir. No es pot caure en

l'esclavisme del llibre de text. Amb el repertori de cançons aquestes situacions poden

passar, però en menys mesura. La cançó brolla de forma natural i sense cap condicionant;

l'audició musical feta a partir d'un enregistrament necessita d'un suport físic – electrònic- i

d'un material prèviament preparat. Tota nova proposta didàctica (descoberta en un llibre de

text o en un curs de didàctica o en la participació en un grup de treball..), ha de passar pel

sedàs del propi docent, ha de adequar-se al propi gust, al sentiment personal i a un alumnat

que cada vegada ens exigeix més convenciment i seguretat.

En la mesura que calgui i segons l'estructura de cada centre, podem aportar i/o demanar a

les famílies ajut, que pot traduir-se en comprensió-entesa vers la matèria. En aquest sentit:

Podem lliurar-los les gravacions musicals del trimestre, per exemple, en un CD per

tal que puguin ser escoltades des de casa.



Rebre ajuda des de l' AMPA en l'organització de concerts en el propi centre.

Poden responsabilitzar-se a captar imatges o enregistraments d'algun concert, fer-ne

còpies, muntatges audiovisuals, incorporar la documentació a la revista o al web del

centre...

Organitzar reunions anuals amb pares/mares per presentar el repertori de cançons i/o

audicions i contagiar-los de l'emotiu llenguatge musical.

És imprescindible que cada especialista confeccioni una acurada programació que asseguri

el currículum general de cada curs i cicle, on hi disposi d’un ampli ventall de variades

audicions que permetin l’acompliment dels objectius..

No pots separar la música de les altres àrees. L’especialista està només una o dues hores.

Som els mestres de l’aula els que hem de tenir com present tot el que aprendrà el grup en

quant a música… Ni que tan sols sigui cantar, no es pot desestimar. Anar de colònies és

cantar, celebrar els aniversaris és regalar una cançó… I és que ara els mestres no canten. Jo

canto perquè m’agrada cantar. Però és una realitat i un dèficit que ara no es canti. Jo sé que

abans cantava més i ara menys.

A. Carpena també diu sobre la música que no es pot “encotillar”, no es pot quedar dins

d’un programa perquè la mates. Li treus l’espontaneïtat que ha de tenir la música.

De les aportacions expressades es destaca:

La relació de la música amb l’àmbit emocional de la persona.

La música aporta molta alegria.

La música conecta amb l’interior de cada persona.

La música ens fa sentir coses i ens permet expressar-les

La música desvetlla emoció i aporta coneixement.

I.Amorós ens parla també de la importància de la música a l’escola des d’un enfoc

vivencial i de quotidianitat, amb el propi bagatge com a educador i com a persona amb

experiència musical, encara queaquesta sigui poca.

La importància de crear situacions musicals on puguin anar aflorant les aptituds dels

infants vers la música. Situacions riques i de qualitat, plenes de vivències dels mateixos

infants.

El qüestionar-se quines habilitats musicals cal desenvolupar, anant cap a allò més bàsic,

sobretot tenint en compte el poc horari lectiu d’Ed. Musical amb mestre especialista a

Primària.



La importància del mestre especialista en quant a que és l’expert en la matèria. Surgeixen

dubtes a l’hora de “mesurar” la vivència musical de l’infant: hi ha més qualitat però menys

producció.

La importància de l’actitud de l’especialista i de la seva relació amb el grup i el mestre

tutor. Comunicar i compartir és essencial en aquesta relació.

La importància d’un programa prou obert on hi tingui cabuda l’interès del grup i

l’espontaneïtat del moment.

Per F. Sesè la música és una mena d’aglutinador, es una matèria que malgrat sembli molt

precisa, és molt tranversal (musica i text-poesia, la forma- arquitectura, socials,

matemàtiques, anglès) i es pot impregnar de música bastants de les coses que es facin.

Valor de cohesió de l’escola : Pal de paller, comodí de les activitats

Per acabar dir que en el congrés de musica no hi havia ponències dels mestres de Infantil,

Primària, I Secundaria. No existim, no generem coneixement, cal sortir de les coves. El

marc legal no és el mes important. No s’obre cada dia l’escola?

Valors i premisses pels mestres:

Creativitat

Innovació

Comunicació ( escoltar, posar en comú)

Debat sobre el que ha d’esser la nostra professió

Fer xarxes de connexió entre l’escola de música i l’escola obligatòria

LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

PROPOSTES PER AVANÇAR

Per seguir avançant en la nostra tasca docent i en la recerca que proposo cal:

Cal aprofitar la riquesa i potencialitat dels anys d’experiència de fer de mestre. En la nostra

feina la veterania es mes que un grau.

Cal ser agosarats i atrevits, no limitar-nos a fer el de sempre.

Cal posar-nos en qüestió el nostre treball. Deixar-nos ser observats...

Que no se’ns digui tant el que hem de fer(direcció, inspecció, Eap, currículums nous...) i

poder tenir iniciativa

Desenvolupament professional amb Una formació permanent del professorat seria i

regular:



Conèixer més el que fem. Cal llegir articles, llibres. Intercanviar opinions amb altres

docents i professionals que treballen dins i fora de l’escola. Assistir regularment a

jornades, conferencies, seminaris...

Aturar-se a pensar. Observar i Reflexionar sobre la pràctica educativa. Escriure el que

pensem.

Difusió i intercanvi de coneixement.

Treballar en equip dins el centre escolar compartint coneixements i recursos i a ser

possible a fora en grups de treball, grups de recerca.

Mantenir contacte i fomentar intercanvis entre la Universitat i l’escola (camí d’anada i

tornada) amb professors i alumnes.

Participar en el que s’anomena comunitats de construcció del coneixement.

Compartir coneixement i recursos a través d’ Internet per treballar en xarxes, participar en

fòrums, blocs educatius.

Calen mestres qualificats i implicats en l’educació. Treballar en Improvisació, harmonia,

composició, on line. Els educador s’han d’integrar en la societat canviant.

EL PAPER DELS ALUMNES EN LES EMC.

“Els adults de vegades confonem les coses importants amb les coses serioses.”

“L’excel·lència és allò que fem el millor que podem i sabem “ (J.A. Serra) de The Sage

Gateshead (UK)

Els alumnes son protagonistes en les EMC:

Els alumnes aporten: curiositat, capacitat, interacció social i la música que han mamat.Cal

partir de la música que els és mes propera. També la que escolten els nens, que la portin i

compartir-la amb els altres. Que cada nen porti alguna cosa important en la maleta

musical de la classe. Aprofitar els instruments de nens que van a les escoles de música i

que podem veure i tocar en directe. (Gumí)

Els alumnes participen: els alumnes poden expressar i comunicar com son les seves

vides, els seus problemes, les seves idees o viure les d’altres de paisos i entorns llunyans.


cada alumne.




música, a diferents nivells, fa que la seva predisposició i la seva expectativa davant el fet

musical sigui d’una manera o altre.


música. Com a protagonistes actius: cantar, ballar, tocar instruments...expressar,

comunicar, experimentar. Com a protagonistes passius: sentir quan canten els altres,

escoltar...sentir, interioritzar

I tota la riquesa cultural. Tots escolten música. Això es una evidència de com la música

forma part de les seves vides, tot i no ser-ne de vegades conscients. La música que es

consumeix com un producte mes dels molts que tenim a l’abast.


ensenyar-los a ser crítics amb els diferents tipus de música que consumeixen. Com a

educadors cal saber aprofitar la riquesa i la varietat de totes aquestes musiques que escolten

per fer-los conèixer noves propostes i alhora ensenyar-los a ser crítics amb els diferents

tipus de música i la seva qualitat. La varietat d’aparells on escoltar música era una cosa

impensable fa uns anys. Això ens portaria a pensar en la facilitat en que avui en dia es pot

escoltar música diversa i al moment. I que cal aprofitar aquesta facilitat d’exposició a la

música en el nostre context cultural per analitzar i valorar críticament les músiques

presents en l’entorn.

Cal creure en la potencialitat creativa dels alumnes, tothom es capaç de realitzar una peça

musical original. Podem afirmar que per una part considerable de nens i nenes, l’escola és

l’espai únic i possible per aprendre música, per fer música; per elaborar el què és la música

i l’activitat musical de manera reflexiva.



8 .REFERENCIES B IBL IOGRAFIQUES

Alsina, P. (2001). El area de educación musical. Propuestas para aplicar en el aula.

Barcelona. Graó.

Aguiar, N; Breto C, (2005).La escuela, un lugar para aprender a vivir. Experiencias de

aprendizaje cooperativo en el aula.(2º premio).Premios Nacionales de Innovacion

educativa 2004.Ministerio de Educació y Ciencia. (C.I.D.E.)

Armstrong, T. (2006).Inteligencias multiples en el aula. Paidós.

Bach, E. i Darder, P. ( 2002). Sedueix-te per seduir. Barcelona: Edicions 62

Bachmaan, M.L. (1998). La ritmica de J.Dalcroze. Una educación por y para la música.

Madrid. Piramide

Blacking, J. (1994) Fins a quin punt l’home és músic? Interseccions, 20. Vic. Eumo

Biget, A. (2001) Une practique de Pedagogie de Groupe dans l’enseignement

instrumental. Cite de la musique

Bonal, E. i Casas, M i N. (2004) Diversita’t. Barcelona: Fundació Bofill (amb 2 cds).

Carpena, A. (2001). Educación socioemocional en la etapa primaria. Vic. Eumo editorial

Coll, C.(1986).Marc curricular per a l’ensenyament obligatori. Barcelona. Departament

d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Cuadernos de Pedagogia, nº 345. (2005). “Cooperar para innovar.”

Cuadernos de Pedagogia, nº 298.(2000) .” Cooperar para triunfar.”

Cuadernos de Pedagogia, nº 331.( 2003). “Cooperar para enseñar.”

Cuadernos de Pedagogia, nº 359.(2006).”Convivencia en los centros.”

Cuadernos de Pedagogia, nº 346.(2005).” Escuelas inclusivas: el proyecto Roma.”

Delalande, F. (1984) La música es un juego de niños. Ricordi Americana

1995, Buenos Aires.

Diaz-Aguado,M.J.(2003).Educación Intercultural y Aprendizaje Cooperativo.Ediciones

Piramide. Madrid.



Duran, D.( 2003) Tutoria entre iguals. Un mètode d’aprenentatge cooperatiu per a la

diversitat. ICE

Essomba, M.A.(1999) Construir una escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para

trabajar la diversidad étnica y cultural. Graó Biblioteca de aula núm 141. Barcelona

Frega, A.L.(1996). Música para maestros. Barcelona. Graó.

Garaigordobil, M.(2005).Diseño y evaluación de un programa de intervención

socioemocional para promover la conducta prosocial y prevenir la violencia. Ministerio

de Educación y Ciencia. Centro de Investigacion y Documentacion educativa(C.I.D.E.)

Gardner, H.(1994).Educación artística y desarrollo humano. Barcelona. Paidós.

Goodkin, D. (1999) ¿Nos hace la música mas inteligentes? Article inclós en la

revista: Orff España. Vol. 1. Editat per l'Associació Orff España. Madrid.

Goleman, D. (1996): Intel·ligència emocional. Barcelona: Kairós

Goleman, D. (2006): Intel·ligència social. Barcelona: Kairós

Gomez, I.(1990) Una propuesta curricular para el ciclo medio de la Educación Primaria.

Dep. de Psicologia de l’Educació. UAB. Tesi doctoral. Vol 2.

Grup de Treball de l’ICE “Aprenentatge entre iguals”. Coord David Duran. “Articles” .

Hargreaves, D.J. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona. Graó. Barcelona.

Hemsy de Gainza, Violeta (1964) La iniciación musical del niño. Ricordi Americana.

Buenos Aires.

Hemsy de Gainza, V.(1999). Nuevas perspectivas de la educacion musical. Editorial

Guadalupe. Buenos Aires

Imberty, M.(2000). “Prospettive di ricerca per la didattica musicale” a cura de J. Tafuri.

Quaderni della SIEM, 16: 445-453.

Jaques-Dalcroze, E. (1919). Le rythme, la musique et l’education. Ginebra: Foetish.[Edició

facsimil: 1965]

Johnson, D. y Johnson, R (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Paidós

Jorquera, M.(2000). “La música y la educación en la sociedad contemporanea”. Leeme,6.



Malagarriga T.(2002).Anàlisi i validació d’una proposta didàctica d’educació musical per

a nens de cinc anys .UAB. Facultat de Ciències de l’Educació. Departament de Pedagogia

Aplicada. Tesi doctoral.

Marina, J.A.(2006).Aprendre a conviure. Barcelona. Columna.

Martenot, M.(1993).Principios fundamentales de la formacion musical y su aplicacion.

Barcelona.

Monereo, C. i Duran, D (2001).Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i

col·laboratiu. Barcelona: Edebe.

Nadal, N (2007). Músicas del Mundo. ICE Universitat de Barcelona. Horsori Editorial.

Nou Currículum d’educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915

Paynter, J. (1974). The dance and the dream. Londres: Universal Editions.

Pflenderer, M.(1990) Importancia de la teoría de Piaget en la educación musical

Document inclós en el llibre editat per Violeta Hemsy de Gainza: “Nuevas perspectivas de

la educación musical”. Ed. Guadalupe. Buenos Aires. (pp. 25-32)

Pujolàs, P (2003) Aprendre junts alumnes diferents. Eumo editorial.

Segarra, I. (1974-94). Iniciació a la música. Llibre del professor. 8 vol. Montserrat.

Publicacions de l’Abadia.

Segura, M. i Arcas, M. Decideix. Programa de competència social

Schafer, M.(1975).El Rinoceronte en el Aula. Buenos Aires .Ricordi Americana.

Siankope, J. (.2004). Musica e interculturalidad. Ministerio de Educación y Ciencia,

Small, Christopher (1989) Música. Sociedad. Educación. Alianza Editorial. Madrid.

Stainback, S. i Stainback,W. (2001): Aulas inclusivas.Madrid: Narcea

Swanwick, K.(1991). Música, pensamiento y educación. Madrid. Morata y MEC.

Vilar, M. (2001) De la formació inicial dels mestres d’Educació Musical a la practica

professional: anàlisi i avaluació. .UAB. Facultat de Ciències de l’Educació. Departament

de Pedagogia Aplicada. Tesi doctoral.

Vigotsky, L.S (1982) .La imaginación y el arte en la infancia



Welch, G. (2000). “Pedagogy and research in anglophon countries”. Quaderni dell SIEM,

16: 439-444.

Willems, E.(1981). El valor humano de la educacion musical. Barcelona. Paidós.

LLICÈNCIES D’ESTUDI ANTERIORS

Alart, N (2007). Les intel·ligències multiples a l’aula d’acollida a secundària.

Amorós, I. (2003). Les competències bàsiques a infantil, els quatre pilars de l’educació i

la pràctica musical.

Amorós, M. (2006). L'audició a primària. Un despertar emocional i creatiu.

Baiges, B.(2006). L`Atenció a l’alumnat nouvingut amb dificultats emocionals.

Carpena, A.(1998). Habilitats socials i educació de Valors des de l’acció tutorial.

Gassó, C.(1999). El tractament de valors interculturals a través del joc.

Grau, M.(2003). Les cançons com a nexe intercultural a l’aula.

Guardiet, M.A.(2000). L’Audició musical a l’Educació Infantil i Primària.

Rico, M.(2006). La millora de l’autoestima, les habilitats socials i la salut corporal a

través del bloc de continguts “Control i consciència corporal” en l’educació primària.

Saguer, N. (2002). L’educació musical com a eina per a l’educació intercultural.

Torrents, C. (2005). Diversitat cultural i atenció educativa. estudis de les dues cultures

majoritàries a Sta.coloma de Gramenet: marroquins i xinesos.

Troya, M.( 2006). L’art de viure: l’autoconeixement com a eina de millora personal i

professional dels mestres i professors..



9. ANNEXOS



9.1 ENTREVISTES

9.1.1. ENTREVISTES INICIALS DELS ALUMNES DEL CEIP MERCERODOREDA

ENTREVISTES INICIALSALUMNESCEIP MERCE RODOREDA

A continuació es troba la transcripció de les 22 ENTREVISTES INICIALSdel CEIP MERCÈ RODOREDA.

Es poden llegir 20 entrevistes inicials. Per problemes tècnics hi ha dues entrevistes queno han estat transcrites i que farien el total de 22 Entrevistes inicials



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008


5è Primària nº 1

R. B.

Obert. Ha estat un any a Perú amb el seu pare.

Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada la música ? Per què? Que t'agrada mes?

una miqueta.

quan canten els altres.

2. Escoltes música? Quin tipus? L’esculls tu?

si. RBD.David bisbal.

3. Fas música? Que fas?

A l'escola. Flauta i posar notes.

4. Saps tocar algun instrument de música? T’agrada ria tocar-ne algun?

Flauta. Li agradaria tocar el tambor.

5. T’agrada cantar? Te'ns bona veu? Saps afinar?que vol dir afinar?

Una miqueta tinc vergonya. No ho sap. No gaire.

6. Coneixes música i cançons de diferents paisos?

No

7. Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne ?

Anglès, català, castellà. Frances, pel meu tiet.

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferent

aquest mon si no existís música?

Si. Per cantar bé I tocar la flauta. Si no existis no hauria instruments i no podriem cantar.

9. Podem aprendre coses fent música?

Tocar instruments.

10. Que t’agradaria fer de música ?



Cantar, tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 2P. CH. XInésObert. 4 anys aquí

Sobre LA MÚSICA


No molt. Li agraden les cançons.


si. No me’n recordo. De xina. Mp4.ordinador.


A l'escola. Flauta i cantar. A l’ordinador


No. Li agradaria tocar la flauta.


Si.algunes coses.No se cantar perque en fa mal el coll.Si.

6. Coneixes música i cançons de diferents països?

Xina ,Anglaterra.


Xinés.Anglès, català,

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferentaquest mon si no existís música?

No ho sap.


Tocar instruments i cantar.


Tocar la flauta.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 3K.EL A.Obert. Nascut a Catalunya. Origen marroquí

Sobre LA MÚSICA1. T’agrada la música ? Per què? Que t'agrada mes?

No m’agrada perquè es difícil tocar instruments. . Es pot cantar, ballar I escoltar


si. Clàssica. Radio. Rap.Mp3 del meu pare.


A l'escola. Flauta i cantar.


Flauta. Li agradaria tocar el piano perquè te moltes tecles I pot sonar fort I fluix.


No perque tinc vergonya. No ho sap.Si se afinar-


D’aqui I del Marroc.


Anglès, català, castellà. Francès, I marroquí.


Si. Per escoltar-la. Si no existis no podríem parlar perque parlar es musica.


Parla amb la gent .Ballar.


tocar instruments.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 4S. L.

Sobre LA MÚSICA


Si. Es bonica.


si. L’escull el meu pare.


A l'escola. Flauta.


Flauta. Li agradaria tocar la guitarra.


Mes o menys. No ho sap. Crec que si.No fer crits.


Japó. Catalunya.

7. Has cantat en llengües diferents? Saps parlar-ne ?

Japonés.Anglès, català, castellà.


No ho sé. Si no existís seria avorrit i trist.


Paraules, notes musicals.


No ho sé.



ENTREVISTES INICIALS GENER 20085è Primària nº 5P. R.


Si. m’agrada mes tocar instruments que cantar.


si. De dibuixos animats i de pel·lícules.


A l'escola. Flauta.Ritmes


Flauta. la guitarra. El piano pel so.

5. T’agrada cantar? Te'ns bona veu? Saps afinar?que vo l dir afinar?

Sí. No ho sap. No sap.


Catalunya.


Marroquí, xinés.Anglès, català, castellà.


No ho sé. Per conèixer cançons d’altres paisos.Si no existís seria avorrit i trist.


Per coordinar-nos, per anar tots junts.


No ho sé.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 6M. LI.S.E Bolívia porta 3 anys Molt simpàtica. Parla molt català.

Sobre LA MÚSICA


Si. Es divertida i em fa ballar


Si.RBD.Regaton. Jo I la meva mare. De la radio


M’invento cançons per divertir-me.


Flauta. La bateria.


Sí. M’ajuda a no estar tan trista.No ho sap. No sap.


Anglaterra, Bolivia,Catalunya.


Marroquí, xinés.Anglès, català, castellà.


Pels sentiments.


Ens ajuda a moure’ns.


No ho sé.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 7R. W. Vaig a arribar fa 4 anys i 1 a l’escola. Xinesa.he estat a Tarragona, Badalona Molt simpàtica. Parla molt català.

Sobre LA MÚSICA


Si. Es divertida.


Si.xinesa.regaton. Jo I la meva tieta. Radio, ordinador, cds


Flauta, se les notes.

4. Saps tocar algun instrument de música? T’agradaria tocar-ne algun?

Flauta. Caixa xinesa. Piano( el meu avi es va queda a la xina amb ell).


Sí. La mare em cantava cançons.No ho sap. Sí.


Xina.


xinés.Anglès, català, castellà. Cada poble te el seu xines.


Per no avorrir-te, per estar contenta.


Matemàtiques (blanca= 2 negras)


No ho sé.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 8XI.w. Vaig a arribar fa 4 anysParla molt poc català.

Sobre LA MÚSICA


Una mica.


Si.xinesa. . cds. No em vol portar música de la xina.


no.


Flauta m’agradaria tocar.


Sí. Es bona.No ho sap. No.


Xina.alguna catalana.


català, castellà.



Flauta, cançó…


cantar.



ENTREVISTES INICIALS GENER 20085è Primària nº 9GO. ON. Va a arribar fa 1 mes. Parla anglés i benin. Nigeria. Benin.He fet l’entrevista amb angles.Desprès hem tocat la guitarra i hem fet uns ritmes dialogant.

Sobre LA MÚSICA


Si. Toco una mica.


Si.anglesa,benin…. En casettes



Timbals, guitarra(la rasca al modo africà), wiso(flauta).


Sí.



Angles I benin


9. Podem aprendre coses fent música


Tocar el timbal



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 10B. A.Oberta.Parla clar el català amb lleugera fonètica arab. P3.


Si.es divertida i m’agraden els ritmes.Les pulsacions pq son cops que es vanrepetint.


si. Pop, hip-hop.de vegades la meva mare em regala cds.Mp3.Cdrom.Grup laka ialpise(America).


A l'escola Flauta,.a casa xilofon.


Flauta. Xilofon en tinc un. La caixa xinesa Li agradaria tocar la guitarra.


Si. M’agrada escoltar la meva veu.la gravo. No ho crec, la tinc ,majadera,tonta.si.


Amèrica del Nord(pop), Marroc.


Anglès, català, castellà. Àrab, francès...


Si. Per comunicar-nos amb ella. Si no existís seria ensopit.


Cantar. Vocalitzar les paraules. Expressar-nos millor..


Cantar.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 11M. Z. E. Marroc. Arriba a 2003.Contesta amb monosíl·labs.Sobre LA MÚSICA


Si. m’agrada el so i els instruments de placa.


si. El Canto del loco; zapatillas...Radio.Mobil del meu germà.


A l’escola flauta, i els xilofons.


Flauta. Li agradaria tocar la Guitarra.


No..No ho se.No,


Marroc.


No ho sap

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferentaquest mon si no existís música ?

Si. Per sentir-la. Si no existís seria ....



Tocar instruments.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 12D.C..Chile. Ha arribat a Octubre 2007 a Catalunya.Entén el català però no el parla.

Sobre LA MÚSICA


Si. ..


si. Hip-hop. Tokio hotel.Mp3 en el locutori Radiocassete.





No. No ho se. Si ho sap.


Chile. Canten en angles


Anglès, castellà francès...


No Per escoltar-la. Si no existís seria avorrit, i no hauria gent famosa com elscantants..


Tocar. Llengües.


Tocar instruments.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 13X.N F. xina Arriba el 2004No contesta quasi res. No a tot.

Sobre LA MÚSICA


Si..


si. Música xinesa.la posen els pares.Dvd.



Cap No.


No a tot.


.China.

7. Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne?

xinés,

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferent aquestmon si no existís música?

No.





ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 14RUBEN GARCIAObert.P3.

Sobre LA MÚSICA


Si. Els instruments com la flauta travessera.


si. Pop, Rock .Pop .canto del loco.Rap.clasica.Beethoven.Mp3.radio


A l'escola. Flauta. Portar el ritme dels instruments de percussió.




Si .crec que si. si.


Irlanda. China.(pel Super del costat de casa) USA.




Si. Per escoltar, relaxar-se, disfrutar. Si no existís seria trist.


Llengües.




Tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 15K. D. . Equador. Setembre 2007 a CatalunyaCompren el català

Sobre LA MÚSICA


Si. m’agrada ballar .Escoltar-la i cantar.


si. Salsa, merengue, regaton, bachata, musica lenta, rock.



Pandereta, bombo. Li agradaria tocar...


si. Crec que si. No ho se.


Bolívia.


Anglès, castellà


No. Si no existís seria avorrit


Escoltar. Tocar.


Tocar instruments.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 16J.T K. . India. Arriba 2004

Oberta.Parla bastant el català .sobretot bona fonètica.

Sobre LA MÚSICA


Si. m’agraden els ritmes.


de vegades.no cada dia. Música india.cds.de Rusia.Shakira.


A l'escola. Flauta.


Flauta.Xilofon . Li agradaria tocar el violí..


De vegades. M’agrada el ritme. No ho se.,


india.


Anglès, català, indi.panjabi


No ho sé..Si no existis ....


Cantar. Ballar.Tocar instruments.


Tocar instruments i fer ritmes.



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 17S. O. Colòmbia. P4.Oberta.Parla clar el català.

Sobre LA MÚSICA


Si,.al meu país es viu molt la música.


si. Salsa, merengue, ballenatos, jazz, variada.Radiocassete.El meu pare liagrada la música.


Guitarra, flauta, inventar-me cançons.


Flauta.Guitarra Li agradaria tocar el piano.pq es bonic.


Bastant. M’agrada perquè es una forma d’expressar els meus sentiments. No hose.


Brasil.Africa.USA.


Vasc. Xinés. Anglès, català, castellà francès...


Si. Per tranquilitzar-te,per identificar-te amb un tipus de. Si no existís seria trist,mes gent enfada i histerica.Als països pobres sort que hi ha música.


Escoltar. Tocar. Escriure-la.




Tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 18XI.I Q.. Xina. Arriba Setembre 2007Enten molt poc . Tradueix R.. Contesta en xinés bastant bé.

Sobre LA MÚSICA


Si.


si. A xina molta aquí, poc.Mp3.Mobil.


Flauta. Harmònica.


Flauta. Li agradaria toca.....


Si...una mica.


Xina


Xinés.Anglès, català, .

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferentaquest mon si no existís música ?

No ho sap.Si no existís ....


No ho se. amb música pots tocar sense entendre les llengües




ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 19D. T..Sobre LA MÚSICA


Si. Em sento bé i m’agraden els ritmes.


si. Rock.Rap.Classica.Mp4.


A l'escola. Flauta.


Flauta. Li agradaria tocar la guitarra per la forma i les cordes.


Si... .si.


No. Catalunya


Xinés.Anglès, català, .


Si. Per posar-se content, per expressar sentiments.Si no existís seria avorrit.


Fer ritmes .Memoritzar-los.


No ho se



ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 20XI. Z.Xina. Arriba Setembre 2007Enten molt poc . Tradueix R.. Contesta poc en xinés,es molt tímida.

Sobre LA MÚSICA


Mes o menys..


De vegades. Xina.



Li agradaria tocar.....


Mes o menys. no.no.


Xina


Xinés.Anglès, català,castellà.


No ho sap.Si no existís ....

9. Podem aprendre coses fent música? .


No ho se..



9.1.2. ENTREVISTES FINALS DELS ALUMNES DEL CEIP MERCERODOREDA

ENTREVISTES FINALSALUMNESCEIP MERCE RODOREDA

A continuació hi la transcripció de les 10 ENTREVISTES FINALS

del CEIP MERCÈ RODOREDA.



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008

CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 1R. B.Obert. Ha estat un any a Perú amb el seu pare.

Sobre LA MÚSICA

1.1.1.1. T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?

Si perquè tocàvem instruments i hem cantat. I hem fet percussió corporal.

2.2.2.2. Que has trobat mes interessant?Que has trobat mes interessant?Que has trobat mes interessant?Que has trobat mes interessant?

Tocar instruments.

3.3.3.3. Que has trobat menys interessant?Que has trobat menys interessant?Que has trobat menys interessant?Que has trobat menys interessant?

No ho sé.

4.4.4.4. Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?

La caixa.

5.5.5.5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?

Cantar sí.

6.6.6.6. Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendreCreus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendreCreus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendreCreus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendrecoses fent música?coses fent música?coses fent música?coses fent música?



Si que no hem de fer soroll.

7.7.7.7. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?

Bé, quan tocàvem tots junts.

8.8.8.8. Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?

9.9.9.9. Que t’agradaria continuar l’experiència?Que t’agradaria continuar l’experiència?Que t’agradaria continuar l’experiència?Que t’agradaria continuar l’experiència?

Si, per tocar mes instruments.

10.10.10.10. T’agradaria fer concert fora de l’escola?T’agradaria fer concert fora de l’escola?T’agradaria fer concert fora de l’escola?T’agradaria fer concert fora de l’escola?

Sí.


11.11.11.11. Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.

Regular

12.12.12.12. Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`?

Si, ens respectem mes que abans.

13. Has après dels altres? QueHas après dels altres? QueHas après dels altres? QueHas après dels altres? Que?



14.14.14.14. Has ensenyat coses als altres?Has ensenyat coses als altres?Has ensenyat coses als altres?Has ensenyat coses als altres?

15.15.15.15. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?

16.16.16.16. Has fet nous amics aquest trimestre passat?Has fet nous amics aquest trimestre passat?Has fet nous amics aquest trimestre passat?Has fet nous amics aquest trimestre passat?

no

ENTREVISTES FINALSCEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 2V.C.



Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada’t participar en l’experiència musical q ue hem fet?

Si , es divertit..


Tocar instruments.


Percussió corporal, ho trobo avorrit.

4. Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?

5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afin ar?

No gaire.

6. Creus que la música ha servit per alguna cosa? P er a que? Podem aprendrecoses fent música?

No ho se.

7. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?

Bé, em va agradar molt, perquè tots ho vam fer molt bé.



8. Que els va semblar als que escoltaven? Que van a prendre?

Bé.

9. Que t’agradaria continuar l’experiència?

Si, perquè ho he passat bé.

10. T’agradaria fer concert fora de l’escola ?

Sí.


1. Com creus que ha estat la relació entre les pers ones de l’experiència?.

Bona.

2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6?

Si, tinc mes relació amb els de 6è. Els he conegut més.

3. Has après dels altres? Que?

4. Has ensenyat coses als altres?

5. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem co mpartit?



6. Has fet nous amics aquest trimestre passat?

no

ENTREVISTES FINALS .CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 3K.EL A.Obert. Nascut a Catalunya. Origen marroquí

Sobre LA MÚSICA


Si perquè tocàvem instruments i hem cantat.




Les cançons per que son de llocs diferents.


El dum-dum per la percussió corporal


El pandero i el xilofon.


Cantar sí.


No. Per aprendre les notes de memòria.


Bé, pesat per tenir que repetir.

8. Que els va semblar als que escoltaven?

Bé per aprendre com son els instruments




Si per cantar cançons diferents

10.T’agradaria fer concert fora de l’escola?

No


1. Com creus que ha estat la relació entre les per sones de l’experiència?.

Regular perquè alguns feien tonteries


Si perquè ara en el pati deixen jugar a tothom.


No.


No

5. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem c ompartit?



Cantar junts en el concert.


no

ENTREVISTES FINALSCEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 4P. R.

Sobre LA MÚSICA


Si. He après coses de música.


El tipus de cançons , per exemple l’africana de Fatou yo I el dum –dum per lapercussió coporal





5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?

A afinar la veu


Per conèixer-nos millor entre nosaltres I saber estar I ser responsables.

A coordinar-nos i a millorar la veu.


Al final cansat perquè vam tocar tres vegades. Bé per que el públic li agradi.

8. Que els va sembla als oients?

Als que escolten els serveix per conèixer millor la música I les diferentsmaneres de tocar els instruments.

9. t’agradaria continuar l’experiència? Fent que?

10. t’agradaria fer un concert fora de l’escola ?




1. Com creus que ha estat la relació entre les pers ones de l’experiencia?.

Bé perque tothom feia el mateix encara que erem molt diferents

2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6`? Com?

Per que haviem d’estar junts I barrejats.


Si el David de 6è

He conegut millor nens de 6’e que abans no em portava tan bé.

4. Has après dels altres? Que? T´han ajudat?

Els de sisè tenien mes practica tocant la flauta i millor coordinació per fer lapercussió corporal.

5. Has ensenyat coses als altres? Has ajudat?

Saber estar

6. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem c ompartit?



Aprendre cançons per fer le concert.

.

ENTREVISTES FINALS . CEIP MERCÈ RODOREDA5è Primària nº 5S. S.

Sobre LA MÚSICA


Si perquè tocàvem instruments i hem cantat. I estar amb els amics


El dum-dum per la percussió corporal


No ho sé.




He tocat molts de diferents


Cantar sí. he millorat la veu, ara no em fa mal el coll.


Si perquè els companys cantem junts i ho passem molt bé.


Bé, primer tenia vergonya però després no.


Bé per aprendre la percussió corporal.

9. t’agradaria continuar l’experiència?

Si per tocar mes instruments.

10. T’agradaria fer concert fora de l’escola?

No ho sé. Potser sí.





Regular perquè alguns primer no volien seure amb els altres

2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6 `?


Que uns son tímids que d’altres fan mes tonteries del que creia


No

5. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compa rtit?

Cantar junts en el concert; compartir


no



ENTREVISTES FINALS

CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 6B .A.

Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?

Molt. Tocar la flauta


La percussió corporal fa descobrir el sons del nostre cos.


Res




Si la percussió corporal.


no

.


Si, per aprendre tocar instruments i la percussió corporal.

Per relacionar-nos millor.


Em vaig posar molt nerviosa, desprès millor.

Tens mes experiència i comproves que vol dir tocar davant d’un públic.

8. Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?

Els va agradar molt.


Si, per fer mes concerts i treballar en equip.




Sí, davant d’un altre públic.



Regular. Hi havia alguns que no volien treballar i altres que si, al final vam anartots a una.


Si, ens hem relacionat mes.

3. Has après dels altres? Que? T’han ajudat?

Que no m’he de posar nerviosa, i concentrar-me en el que faig.

M´han ajudat tocant quan jo m’equivocava.


Si, flauta.

5. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?

Relacionar-nos mes entre els companys i ho hem aconseguit.

De nota Un notable


Si uns quants



ENTREVISTES FINALSCEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 7D .C.

Sobre LA MÚSICA

1 T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?

Si em divertia fer coses rares.


La percussió corporal.


Carnavalito


no




.


Si, la percussió corporal, que se puede usar el cuerpo.


Bé


Crec que si. Aprenen a escoltar música.


Si, per tocar instruments.


Molt. Perquè ho escoltin mes gent.





Bona.


No. igual.


M´han ajudat..


no


Fer-ho bé.


ENTREVISTES FINALS



CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 8K .C.

Sobre LA MÚSICA


Si m’agrada’t tocar i cantar.


Escoltar-te a tu com ens ensenyaves.


La percussió corporal, era molt repetitiu i m’equivocava, era difícil.


no


Si,. Una mica.




Si, per aprendre altres instruments.


Bé.


Els va agradar a tots.

9. T’agradaria continuar l’experiència?

Si, per tocar mes instruments.


Sí, per anar amb els companys.



Bona.



2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6è?

Si, ens hem relacionat mes, .

.


No. Si.m’han ajudat.


Al David la percussió.


No ho sé.


Si , dos.

ENTREVISTES FINALS

CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 9J .k.

Sobre LA MÚSICA




si.


La percussió corporal, els instruments i cantar.



Si.


Una mica


Si, ritmes.




Millor que les sessions.


Els va agradar.


Si i fer ritmes.


no. no vull sortir de l’escola.



Bona. Alguns feien tonteries.


Si, igual.




M´han ajudat.


Si, a les xineses.


Fer el concert. Si.


Si

ENTREVISTES FINALS

CEIP MERCÈ RODOREDA6è Primària nº 10S.O.Sobre LA MÚSICA


Molt. Ha estat divertida, encara que de vegades interrompien la classe.




Fer cançons d’altres països.


La percussió corporal.


a tocar millor la flauta.


Si, els companys m´ho diuen, ho noto. Una mica.

.


Si, per conèixer musica d’altres llocs i mes als companys.

A fer música.

Que per fer una cosa bé s’ha de currar (esforçar).


Molt bé, molt divertit.



Cançó del carnavalito.

Estem dient als petits que es diverteixin i a nosaltres per superar un repte, perperdre la por i la vergonya. Superar un repte es bo per ser resistent i forts, ivalents.


Els va agradar molt.

9. T’agradaria continuar l’experiència?

Si, per fer mes concerts de cançons diferents del mon , amb mes instruments.


Sí, per no tenir por del públic que no coneixes i superar la vergonya.



Molt be. Ens hem fet mes amics dels de cinquè.


Si, ens hem relacionat mes, i Ens hem fet mes amics dels de cinquè. S’ha reforçatl’amistat.



.


M´han ajudat a tocar quan jo m’equivocava no em sortia.


Si,tranquil·litzant als que estaven nerviosos.


Poder fer una cosa junts, en grup, amb altre gent diferent. L’hem aconseguit.

De nota


Si uns quants.

9.1.3. ENTREVISTES INICIALS DELS ALUMNES DEL CEIP TANIT



ENTREVISTES INICIALSALUMNESCEIP TANIT

A continuació hi la transcripció de les 22 ENTREVISTES INICIALSdel CEIP TANIT

Es poden llegir 21 entrevistes inicials. Per problemes tècnics hi ha una entrevista que noha estat transcrites i que farien el total de 22 Entrevistes inicials

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT5è Primària nº 1J. C,

Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada la música ? Per què?

Si. La melodia.


Rap, hip hop. Si, radiocassete i ordinador portatil


A l'escola I a casa la Flauta.




Flauta.

5. T’agrada cantar? Ten’s bona veu? Saps afinar?que vol dir afinar?

Si. Em gravo.No ho sap.Si.


No


Anglés, català, castellà,

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria sino existís la música?

Si.


Afinar.

10. Que t’agradaria fer de música?

Tocar instruments .

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 2E. F.Molt sensible. Interessat per la música

Sobre LA MÚSICA


Si. Es pot transmetre amistat i amor. (Colonies al Vendrell.Pau Casals)


Si. Tranquila, suau d’un amic del meu pare.Rock.




flauta.


Flauta.Maraques, tambor , triangle. Guitarra


Si em posa content. Mes o menys.Si.


India, Africa.


català, castellà, angles

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria sino existis la música?

Si. Per mostrar els sentiments d’alegria I tristesa I altres estats d’ànim.


Tocar instruments. Aprendre a escoltar.


Ritmes

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT5è Primària nº 3I.J. A.

Sobre LA MÚSICA


Si. De vegades es divertida. Quan cantem.


Regaton, latina. ordinador intrnet.


No..




No. Flauta o guitarra.

5. T’agrada cantar?Per que? Ten’s bona veu? Saps af inar?que vol dir afinar?

Si..No ho sap.Si.


Anglaterra. America(bolivia, Peru, Equador)


Anglés, català, castellà, gallec,portugues.


Si. Per animar la gent.

9. Podem aprendre coses fent música? A través d’el la?

Afinar.Cantar. tocar instruments. Els numeros,a comptar.


Tocar instruments .a cantar.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 4S. M.

Sobre LA MÚSICA


Si. m’agrada la melodia i el so.


Si. Hip-hop.batuca.rap. Shakira. ordinador





M’agradaria tocar el piano li vaig demanar a la meva mare…..


si. M’agrada sentir-me, em gravo. Crec que si. si.


Africa, xina


català, castellà, angles, africà


Si. Per escoltar-la.Seria estrany.


Vocalitzar en llengües diferents, paraules noves…


Tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 5R. K. . Porta un any a Catalunya i cinc mesos a l’escola. Ja es defensa amb català icastellà. Molt oberta, activa… li costa expressar-se

Sobre LA MÚSICA


Si. m’agrada la flauta.

2. Escoltes música? Quin tipus? L’esculls tu ?

Si. India. Anglesa. En un vídeo.




Flauta. A l’escola Coreografies


Flauta.


No. De vegades cantem els diumenges a casa. No.


India, Amèrica


català, castellà, angles, panjabi, indi…


Si. Per arribar a operacion triunfo. Hi hauria una cosa menys.Li agrada a tothom.



Tocar el timbal

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 6

A. M. P. Parla molt clar, sembla madur I sensible. Porta cinc anys a Cat.

Sobre LA MÚSICA


Si. Em relaxa. M’agrada posar les notes.


Si. Equador.Catalana(balls).salsa.merengue.regaton pq es de mouresmolt.Ordinador.




Amb el Dani el profe d’abans ballàvem I cantàvem.


M’agradaria la bateria.

5. T’agrada cantar? Ten’s bona veu? Saps afinar?que vo l dir afinar?

Si doncs estic tranquil I em sento lliure. No ho se.Canto per dins.


India,Equador, Marroc. M’agrada la historia i la geografia veig NationalGeografic.

7.Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne?

català, castellà, angles, arab…francès

8.Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria si noexistis la música?

Si. Per arribar a la gent, ferla sentir bé, com deia Pau casals. Hi hauria mesviolencia.

9.Podem aprendre coses fent música?

A conèixer altres nens perquè estem contents, fem bromes,..


Tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 7N. R-

Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada la música ? Per què? Que t’agrada més de la música?

Si. La cançó I tocar instruments. Els sons.La melodia.


Rap, regaton. Si, ordinador





El tambor.

5. T’agrada cantar? Te’ns bona veu? Saps afinar?que vol dir afinar?

Si. Crec que si.Si.


Africa.Marroc.




no. la gent no estaria tan contenta.


Les paraules. Tocar instruments


Tocar instruments .

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 8S. A E.

Sobre LA MÚSICA


No ho se-. El ball.


Regaton, salsa, musica gitana. Si, radiocassete




Ballo regaton.


no. els timbals, la flauta, la guitarra.


Si..No ho sap. Hi ha gent que diu que si. No ho sap.



Anglès, català, castellà,


Si.per ballar. Per relaxar-te.



Ballar I cantar.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 26è Primària nº 9M. R.

Sobre LA MÚSICA



si. flamenco





Una mica flauta. la guitarra per les cordes.

5. T’agrada cantar? Te'ns bona veu? Saps afinar?que vo l dir afinar?

No, té vergonya. si. Sap afinar una mica.


no


Anglès, català, , espanyol,


No. Per escoltar-la.


Cantar, tocar, escoltar.


ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANITGrup 26è Primària nº 10G. D. BRASIL 4 mesos a Catalunya. El seu avi era espanyol.

Sobre LA MÚSICA


Si.


si. Música electronica I altres.Brasil- ordinador, internet, mp3




Guitarra en Brasil. Cantem.Ballo diferents estils.


Guitarra.

5. . T’agrada cantar? Te'ns bona veu? Saps afinar?que vo l dir afinar?

No, té vergonya. Sap afinar.


Marroc, Brasil, Colòmbia. A la mare li agrada escoltar música.


Anglès, català, brasileny. Portugués, español, ingles.


Per alegrar-nos,per canviar l’ humor..


Paraules en llengües diferents.


ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 11

M. A.Parla català perfectament.. Madura, simpàtica, , et mira quan parla…

Sobre LA MÚSICA


Si. Escoltar-la


Sueño de Morfeo, House, rock, classica…




A l'escola. Flauta i cantar. Piano casa l’avia.


Flauta. Guitarra


Si. No ho sap. No.Podria esforcant-me.


Marroc. anglaterra

7. Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne?

Anglés, català, castellà, africà, francés.

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria si noexistis la música?

Si. Per relacionar els sentiments.No hi hauria himnes. No hi hauria artistes.


Notes, instruments, paraules.


Tocar instruments mes sovint i cantar noves cançons.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 12M..N.Tranquila. Equador. 7 anys a España I 4 a catalunya.

Sobre LA MÚSICA


Molt. Diverteix..Ballar.ritme


Si. Bachata.merengue.regeton. ordinador. cds




flauta.


Flauta. Piano perque pots tocar qualsevol canço.


Si diverteix. Si.si ens va ensenya l’altre profesor


Equador, Bolivia


català, castellà, angles


Si. Per ecoltarla I ballar. Seria avorrit.


Cantar I afinar.


Tocar instruments.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 13A. el.M.origen marroquí. S’expressa amb fluïdesa en català.

Sobre LA MÚSICA



Rap. cantant Porta es espanyol.




4. Saps tocar algun instrument de música? T’agradaria tocar-ne algun

Tambor. Una mica la flauta. El piano i la guitarra.


Si. No. No.


Marroc. Anglaterra, Brasil. Escolto a la radio

7. Has cantat en llengües diferents? Saps parlar-ne?

Marroquí, holandes Anglès, català, castellà, africà, francès.

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria si noexistís la música?

Si. Per escoltar-la


Afinar. Tocar. Paciència. A escoltar i a reaccionar ràpid

10. Que t’agradaria fer?

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 14L.F.Oberta. Segura. Parla fort i clar.No va voler continuar l’experiència però va participar tocant la flauta en el concert...

Sobre LA MÚSICA


Si. M’alegra.Quan canten.




si. Moderna. Oreja de van gog.Paulina Rubio. Ordinador, internet.

3.Fas música? Que fas?

A l'escola. Cantem.Ballo diferents estils.


Flauta. Li agradaria tocar el clarinet.


Si.Depen tinc bona veu.. Si


Africa. Catalanes.

7.Has cantat en llengües diferents? Saps parlar-ne?


8.Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferentaquest mon si no existís música?

Per alegrar-nos, per entretenir-me, per ballar.


Tocar instruments, parlar idiomes.a coordinar-nos amb els altres.


Cantar.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 15A. R.Obert. Segur. Parla fort i clar.

Sobre LA MÚSICA


Si. Tocar els instruments.El tambor.


si. Rap. HipHop. Del meu germà mes gran.Si l'escolto a la mini-cadena.




A l'escola. Flauta i posar notes.


Flauta. Li agradaria tocar el tambor.


No, tinc vergonya. No ho sap. No perquè hi ha gent que crida.


Marroc. España grup La excepcion, Vivir para contarlo. Zapatillas


Anglès, català, castellà. Una mica d'anglès i insults en marroquí(te 2 amics)


Si. Per fer-te famós si aprens de petit. Les pel.licules serien mudes,noexpressarien sentiments...


Les notes, la flauta, paraules de les cançons.


Ritmes parlats

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 16Grup 2Y. A.Nacut a Catalunya d’origen marroquí. Molt inquiet…

Sobre LA MÚSICA


Si. Sona bé. Els instruments I el ritme.




Si. Marroc (Rai). Hip hop. Regaton.


Ballo hip hop a casa. Ritmes amb lletra.


Flauta. Tambor. Darboukka.Guitarra


Si. No ho sap. De vegades.


Marroc. Anglaterra. Amèrica


Anglés, català, castellà, marroquí. Francés


Si. Per ser famós. Seria avorrit.


No ho sap


.Tocar instruments

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 17Grup 2M. M. EQUADOR. Va venir als 6 anys. 4 anys al'escola.Tímida. Parla fluixet. .No parla en català.

Sobre LA MÚSICA


Si. El ritme




si. Bachata.Si l'escolto a l'ordinador amb Cds.


A l'escola. Flauta i cantar.


Flauta. Li agradaria tocar el piano per les tecles


Si. No ho sap. No. Fer la veu mes fina.


Equador. Puerto Rico (aventura)



8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que?

Si. Per passar l'estona i divertir-se.


No ho sap


No ho sap

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 18Grup 2Y. H.tranquila. Culta

Sobre LA MÚSICA


Si. Cantar. S’aprenen coses.




Si.M’agraden els instruments de vent.



Flauta. El contrabaix


No gaire. No tinc bona veu. Si.


Marroc. Michael Nyman


Anglés, català, castellà, maroqui. Francés


Si. Per escoltar, per tranquilitzar.


No ho sap


.Tocar instruments, cantar, fer danses

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 19Grup 2L.C.Obert. Segur. Parla fort i clar.

Sobre LA MÚSICA


Si. Quan canten. El ritme.

2 Escoltes música? Quin tipus? L’esculls tu?



si. Maquina i aquí van los flamencos màgrada com canten i la veu.i l'escolto a lamini-cadena i en mp3.

3 Fas música? Que fas?

A l'escola. Cantem

4 Saps tocar algun instrument de música? T’agradar ia tocar-ne algun?

Flauta. Li agradaria tocar la guitarra espanyola.

5 T’agrada cantar? Te'ns bona veu? Saps afinar?que vol dir afinar?

Poc, no m’agrada. No ho sap. Si

6 Coneixes música i cançons de diferents paisos?

7 Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne?



Per alegrar-nos, posarnos tristos. Seria trist.


Tocar instruments, afinar I cantar millor.


Ballar break dance I hip hop.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 20Grup 2E. A.Parla català perfectament. avis gitanos de Girona.

Sobre LA MÚSICA


Molt. Divertida.Ballar




Si. Flameco.Bulerias.regeton. Per internet, I mp4.


1 any de violi.Ballar flamenco I ritmica.


Flauta. Res de viollí. El contrabaix pel so que té.


Molt. No ho sap. Una mica,Si Canta flamenc.


Marroc. anglaterra


català, castellà,


Si. Per transmetre els sentiments.M’ajuda quan estic enfadada o trista.


Instruments.


Tocar instruments. cantar noves cançons.

ENTREVISTES INICIALS GENER 2008CEIP TANIT6è Primària nº 21Grup 2Y. D.Oberta. Segura. Parla fort i clar.

Sobre LA MÚSICA

1.T’agrada la música ? Per què? Que t'agrada mes?

Si. .



2.Escoltes música? Quin tipus? L’esculls tu?

si. Pop rock español i estranger..

3.Fas música? Que fas?

Flauta i guitarra.(extraescolar a l’escola).

4.Saps tocar algun instrument de música? T’agradar ia tocar-ne algun?

Flauta. Guitarra.Li agradaria tocar el saxofon.

5.T’agrada cantar?

Si. Una mica.

6.Coneixes música i cançons de diferents paisos?

Africa. Asia. Europa.

7.Has cantat en llengues diferents? Saps parlar-ne?


8.Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Seria diferentaquest mon si no existís música?

Per comunicar-se per expressar-se. Per fer art, que vol dir que sigui bonica.

9.Podem aprendre coses fent música?

Matemàtiques,, parlar idiomes....

10.Que t’agradaria fer de música ?

Cantar. Tocar instruments

9.1.4. ENTREVISTES FINALS DELS ALUMNES DEL CEIP TANIT



ENTREVISTES FINALSALUMNESCEIP TANIT

A continuació hi la transcripció de les 23 ENTREVISTES FINALSdel CEIP TANIT



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANIT5è Primària nº 1J. C

Sobre LA MÚSICA


Si. Perquè., m’agrada’t fer-coses amb el cos.


Els instruments com el tambor i la flauta.



Flauta



Si, que podem estar callats i fer musica.

7. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fe r concerts?

be, en va agradar que toquéssim i cantéssim els de 5ê i 6è junts. ho vam fer moltbé




Crec que els va agradar.


Si, perquè m’agrada la percussió.


Sí. Perquè m’agrada sortir de l’escola ja que tot els dia som aquí..



Regular. Algunes estones malament, alguns no feien cas.. Altres bé perquècantaven tots junts.


Una mica, ara ens portem millor, ens respectem mes.


Si el Eric una cançó.


Si, ajuda aprendre el ritme dels tambors..

21. Saps si hem que Compartit objectius comuns? L’h em aconseguit?



Cantar junts El concert. Si.


no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANIT5è Primària nº 2

Sobre LA MÚSICA


Si. Perquè., era interessant


La percussió corporal


Carnavalito perquè es repetia molt.


Els tambors, les panderetes.


6. Creus que la música ha servit per alguna cosa? P er a que? Podemaprendre coses fent música?

Per estar amb els companys.


Be, vam cantar i tocar bé .si surt bé quedes bé.




Crec que els va agradar. no ho sé.


Si, perquè em diverteix. Tocar nous instruments..

10. T’agradaria fer el concert fora de l’escola?

Sí.



Bona.

2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6è`?

Si perquè estàvem tots junts i teníem mes relacions. Ara parlo amb gent queabans no parlava.


No. Si quan m’equivocava...


No. –

5. Saps si hem que Compartit objectius comuns? L’he m aconseguit?



Tocar bé El concert. Si.


Si la M. El. de 6è.



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 3S. M.

Sobre LA MÚSICA


De vegades si, altres m’avorria.


Quan vam tocar instruments pel concert.


Els de placa perquè no ho vam fer al concert.


No



Si, per fer un concert. Alguns que no sabien tocar han aprés.


Bé encara que alguns ens equivocàvem una mica. A la gent li agrada.




Bé. A tocar els instruments.


No ho sé..


Sí.



Bé..Algunes estones malament ,alguns feien tonteries .Altres bé perquè estàvemmes concentrats.


Si perquè estàvem junts.


No.


No




Fer El concert. Si.


no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 15è Primària nº 4R. K. . Porta un any a Catalunya i cinc mesos a l’escola. Ja es defensa amb català icastellà. Molt oberta, activa… li costa expressar-se

Sobre LA MÚSICA


Si.


Dum dum la percussió corporal, la cançó de la pau.


Res


Els de placa


A escoltar.


Si, per aprendre a tocar. Cançons..




Bé, per escoltar. A tocar, cantar , llegir la lletra de la cançó.


Bé. A escoltar..


Sí.


Sí. Perquè el públic aprengui les cançons.


1. Com creus que ha estat la relació entre les pers ones de l’experiència?

Bé..


Si Ara al pati em deixen jugar amb ells


M´han ajudat a pronunciar..





Fer El concert. Si.


Si, varies .noies

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 5S. A E.

Sobre LA MÚSICA


Si les cançons eren divertides


Cançó de la pau




La truita



No se, diu la gent que jo canto bé.


Si, per aprendre


No sé


Els va agradar




Si, ballar


Sí. Es divertit



Regular, quan assajàvem no estaven atent, bé al concert pels nervis


Una mica. Ara no es fiquen tant amb els nens.


La Carmen a la flauta


no


Fer el concert. si

De nota vuit




Si molts.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 6C. Equador

Sobre LA MÚSICA


Si me gusta.


Cantar






Si la flauta


si


Si, per fer un concert.


Molt bé.

La gent mira i li agrada.


Els va agradar .


Si




Sí.



Regular. Als nens no els agradava la percussió corporal


Si, no sé..


no


no


Relacionar-nos mes entre els companys i ho hem aconseguit.

De nota Un notable




Si una nena de sisè.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 7R. A. Equador

Sobre LA MÚSICA


Si perquè fèiem musica i ritmes.


La cançó de la truita


La percussió corporal era difícil


He après els instruments de placa.


Si canto millor




Si, a tocar, cantar.

A treballar en grup per fer coses junts.


Bé.


Els va agradar molt. La professora estava molt contenta.


Si, aprendre a tocar mes instruments.

.


Sí. Perquè ho mirarien altres persones i els agradaria.



Bona perquè ho hem fet junts.



Primer no ens agradava.


Si. Abans no feien res junts i ara parlem i juguem.


Si treballem junts podem fer mes coses.

A fer els ritmes la Chaima.


Si als de cinquè a una cançó.


Fer-ho junts i que surtis bé.

De nota nou


Si alguns.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008



CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 8M. S.

Sobre LA MÚSICA


Si però al principi no.


Tocar la flauta i aprendre cançons.




He après a fer coses en grup, perquè si no seria un desastre.


Si ara cantem i noto que he millorat molt.




Si, a tocar, cantar, fer canons.

A parlar quan toca.


Bonic.

Et diverteixes i s’aprèn a superar la vergonya.


Si perquè cantaven les cançons.

A escoltar.


Si, aprendre a tocar mes instruments.

.


Sí.





Regular. Dies que ens portaven malament perquè no ens agradava i no ensconeixíem mol, altres bé perquè ja ens divertíem i teníem mes confiança.


Si. Abans no estàvem tan junts


Si a memoritzar, i a dir-me com tinc que afina i com no.


Si a tocar la flauta, els ensenyat notes, i ens ajudàvem mútuament.


De nota Notable alt


Si molts.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 9Mi. D. Pakistan



Sobre LA MÚSICA


Si perquè hem tocat i cantat.


El xilofon m’agrada molt.


res


He après els instruments de placa.


Si , una mica. Abans tenia la veu mes greu.


Si, a tocar, cantar.




Molt Bé. Va sortir millor que les sessions.

Venen tots i m’agrada tocar davant dels altres. Els pares veuen que hem apresmolt.


Bé perquè van aplaudir molt.


Si


Sí. Perquè ho mirarien altres persones i els agradaria.



Regular, al concert molt millor perquè estaven molt atents. que a les sessions.

Primer no ens agradava.


Una mica.




no


Quan tocava la flauta en miraven com posava els dits.


De nota aprovat perquè a les classe es portaven molt malament.


Si d’alguns.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2CEIP TANIT5è Primària nº 10W. Z. Parla i entén força bé el català.

Sobre LA MÚSICA


Si, però era difícil





La percussió perquè feia molt soroll


La flauta, no havia tocat abans mai.


Vocalitzar, no era tan difícil com pensava. Se fer mes agut, no sabia posar laveu.


Si,El idioma de la musica. Amb la percussió no fa falta dir res.

Rapidesa amb el cos.


Molt bé.

Així estudiem mes musica





Si, m’agrada la musica.

.


Sí. em farà vergonya.

Coneixeria mes gent que li agrada la música



Regular. Alguns no volen fer grup amb mi i això en fa ser mes solitària.


No molt.


no


No a ningú li feia falta la meva ajuda.




Cantar i tocar junts. Si.

De nota PA


ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrupCEIP TANIT6 è Primària nº 11

Sobre LA MÚSICA


Si perquè hem tocat instruments


Carnavalito pels instruments


La percussió corporal perquè era repetitiu




El guiro


No ho sé. Si.


Per aprendre a tocar instruments, i ritmes


Regular perquè em vaig posar nerviós.

Val la pena perquè la gent ho vegi i per aprendre.


Si es veia que els agradava.


no

.


Si l’altre gent ho veuria




1. Com creus que ha estat la relació entre les pers ones de l’experiència?

Regular perquè ens rèiem i hi havia baralles.


no


no


no


no

6. Has fet nous amics aquest trimestre passat.

no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANIT6 è Primària nº 12G. D. BRASIL 4 mesos a Catalunya. El seu avi era espanyol.

Sobre LA MÚSICA


Mas o menos. Solo al final.


Percussió corporal


La del burrito es de niños pequeños..


Percussió corporal


Si, con la del burrito, casi nunca canto.no..

6. Creus que la música ha servit per alguna cosa? P er a que? Podem aprendre

coses fent música?

Si,he aprendido. No sé.




Bien, nunca lo habia hecho y me gusto.Para sacar la verguenza.


Li va agradar la música. no sé.


Si, otras músicas.


Sí.



bona.las dos ultimas sesiones porque ya se conocieron mejor..


No.


No


No.




Fer un concert. Si.


Si el Ruben de `5è

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 1M.A.6 è Primària nº 13Sobre LA MÚSICA


Alguns dies. Perquè de vegades m’avorria fer percussió corporal. Ens avorríem ifeien pallassades.




La cançó de la Pau., la part de la flauta.


Dum dum i el burrito porque es cutre.


No.


Cantar no. Afinar escoltant-te cantar a tu.


Si, per fer un concert. S’aprèn a tocar instruments i la percussió corporal.


Estava Bé. Al principi pensàvem tots que sortiria malament i després va sortir bé.Val la pena fer concerts per ensenyar als altres el que hem aprés.




Als petits divertit,perquè ho entenien mes i als altres un avorriment, un plastazoperquè no entenien el que fèiem.


Si, per ballar i tocar mes instruments, i no repetir les que no m’agraden.

10 . T’agradaria fer concert fora de l’escola?

Sí. Perquè així ho poden gaudir nens d’altres escoles.



Regular. Algunes estones bé,perquè alguns nens no molestaven i tots estàvemconcentrats i altres molt dolenta, perquè et posaves a cridar.


Si, em porto millor amb la Ranjit, abans no em queia d’allò més bé, i ara em veupel carrer i em saluda.


Que a l’Eric se li donava bé tocar les percussions, em va sorprendre.

m’han ajudat en la percussió.




Hi havia una vegada que jo vaig fer la percussió bé i els altres no, i tots emmiraven i tots desprès ho van fer bé, i jo vaig estar contenta.


Si hem compartit experiències com la percussió. L’objectiu era fer el concert i hohem aconseguit.


no

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 1A. e. A.6 è Primària nº 14

Sobre LA MÚSICA

1. T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?Si, m’ho he passat bé amb els companys i a estar mes atent


La cançó del burito perquè es tranqui-la


La percussió corporal la trobo tonta...




No


Si, ara afino mes , quan canto caçons em sento millor la veu.


Si,per aprendre a estar atents, respectar el torn de paraula.


Bé, va sortir bé. Es bonic i tots senten el que has fet i treballat..

8. Que els va semblar als que escoltaven? Que van apre ndre?

Bé, els mes petits no estaven molt atents.


Si, cançons.


Sí.gent que no ens coneix diuen que cantem bé





Regular. Al principi no estàvem atents, desprès millor perquè ens acostumen i hofem cada vegada mes bé.


No..


No


No .He ajudat al Ruben per tocar poc a poc la pandereta.

27. Saps si hem que Compartit objectius comuns? L’h em aconseguit?

Cantar junts en grup.. Si.

Has fet nous amics aquest trimestre passat.

Si el Ruben de `5è



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 16 è Primària nº 15L. F.Sobre LA MÚSICA


De vegades. Perquè de vegades se’m feia pesat.


Quan tocàvem el xilofon


Dum dum i el burrito.


No.


no

6. Creus que la música ha servit per alguna cosa? P er a que? Podemaprendre coses fent música?

Si, per fer un concert. S’aprèn a tocar instruments.




Em va agradar molt, va quedar divertit.Val la pena fer concerts per ensenyar alsaltres el que hem aprés.


Molt divertit. Aprenen a escoltar


Si, abans de saber com seria cal tenir mes paciència..


Sí. Perquè es divertit montar-ho.



Regular. Algunes estones bé,quan feiem la feina ben feta i malament quan fèiemtonteries.


No.




No.


No.

5. Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem co mpartit?

Que quedes bé el concert . si.


no

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup6 è Primària nº 16Y.A.

Sobre LA MÚSICA




M’ha gustao. A veces m’avorria perquè havíem de repetir i aprendre de memòria,però al final m`ha gustao porque me gusta el ritmo.


La cançó de la Pau, porque era en diferentes idiomes y era difícil.


Dum dum poruqe se repetia muchas veces.


El guiro

.

5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afi nar?

Una mica de cantar i afinar. Els tons baixar i pujar.


Si, per divertir-nos i noves experiències i ritmes que no sabiem.A afinar millor.

7. Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pe na fer concerts?

Bé. Al principi estava nerviós.Em va agradar quan vau tocar junts els mestres.Valla pena per ensenyar-ho a altres persones.




Els va agradar. No ho sé


Si, per tocar ritmes amb mes instruments.

10 T’agradaria fer concert fora de l’escola?

Sí. Perquè la gent esta contenta de veure-ho..



Bé. Algunes estones malament ,perquè veníem nerviosos del pati. Altres béperquè ens rèiem i ho pasavem bé.


Si, abans no ens podíem posar junts i ara podem cantar junts.


No. En les cançons a memoritzar la lletra de les cançons.


No. Els vaig deixar un paper de la flauta..

5. Saps si hem Compartit objectius comuns? L’hem ac onseguit?

Treballar junts per fer el concert. Si.



6. . Has fet nous amics aquest trimestre passat?

no

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup6 è Primària nº 17M.A.

Sobre LA MÚSICA


Una mica. Me aburria un poco..


Percussió corporal

3.Que has trobat menys interessant?

La cançó de la Pau, no tenia sentido.

4.Saps tocar algun instrument de música que abans no tocaves?

El xilofon




Si, cuando me grabo en el movil me escucho mejor.


Para divertirnos y hacer algo....


Bien , fue divertido. Los otros se divierten y escuchan canciones.


Bonito. No sé.


Si, mas canciones y tocar mas instrumentos..


Sí. Seria divertido.


Respecte per l’altre i la seva diferencia. Diversitat. Tolerància


Regular.. primero se aburrian pero despues lo encontraron mas divertido.



2.Ha millorat la convivència entre els nens de 5è i 6è?

Si, porque tenien que hacerlo juntos.Ahora se hablan mas y juegan juntos.

Cooperació.Ajuda.Solidaritat.Aprendre juntsCol.laborar.Compartir.


No.. M’han ajudat a tocar instruments.


No.


Que tots volem el mateix?

Pasarlo bien. Si.

Participació.Interacció. Relacions interpersonals.Amistat.


no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 26 è Primària nº 18Y. H.

Sobre LA MÚSICA


Si.


Percussió corporal, flauta, cançó de la truita.


res..


Flauta



Si, cançons noves.


Bé, vam superar la vergonya. Així els pares veuen el que hem fet




Bé.


Si.


Sí. Així sabrien el que hem fet aquí.



bona.


si.


Si


A la Yolanda en una cançó.



5.Saps si hem que Compartit objectius comuns? L’hem aconseguit?

Fer un concert. Si.


no

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 26 è Primària nº 19L.M.

Sobre LA MÚSICA


Si. Perquè he aprengut moltes coses., i m’agradat fer-ho.


El ritme inventat per tu, la cançó de la truita, interessant quasi tot.




Barrejar nens i nenes, no ho entenc.


Percussions corporal i altres instruments.


He millorat la veu. Escoltant els altres noto que afino mes.


Si, per fer un concert molt bonic i aprendre música. Aprenem a moure’ns ,tocar laflauta


Molt bonic, en va agradar molt. cal mostrar als altres el que sabem fer, aprenen isaben el que hem fet.

8 Que els va semblar als que escoltaven? Que van ap rendre?

Bé. Suposo que van aprendre.

9 Que t’agradaria continuar l’experiència?

Si, per aprendre mes.

10 T’agradaria fer concert fora de l’escola?

Sí. Perquè l’altre gent aprèn.





Regular.. Algunes estones malament ,perquè s’ha de millorar el comportament.No s’escolta no es pot treballar. Altres bé perquè s’escolta i tu pots tocar laguitarra.

2. Ha millorat la convivència entre els nens de 5 i 6 `?

No.


No.. M’han ajudat en la flauta..


Si, quan s’equivocaven amb una nota.


Que tots volem el mateix?

Si que tots anàvem a una, i afinàvem bé. El concert. Si.


no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 26 è Primària nº 20E.A.Sobre LA MÚSICA


Si.


Quan cantàvem. La cançó de la truita.


Dum dum la percussió corporal no se perque.


Els instrument de placa.


No.


No ho sé., he aprés la percussió corporal.




Bé. Alguns no cantaven feien play back..


No ho sé, no vaig venir al concert.


Si,Cançons.


Sí.



Bé. Algunes estones malament, perquè parlàvem i no feiem.Altres bé perquècantàvem i feien les activitats que tocaven..


Si, abans no tenia tanta relació amb la Carmen.


No. Em van ajudar en els instruments de placa.




No.

5. Saps si hem Compartit objectius comuns? L’hem ac onseguit?

No


Si la carmen.

ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 26 è Primària nº 21Y.D.


Si. Mes cap al final perquè al principi era una miqueta rotllo.




Cantar i els instruments de placa perquè no els havia tocat mai


Deia tothom que era molt rotllo.


El xilofon.

5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar ?

He millorat la veu. Els tons baixar i pujar. Fixant-me en els altres i intentantcopiar. Abans desafinava molt.


Si, per aprendre mes música, altres cançons. Les taules de multiplicar4 cantant.


Bé. Al principi estàvem tots molt nerviosos, desprès ens van anar confiant i vasortir molt bé..Val la pena que la gent s’ho passi bé..


Bé es van divertit molt. Sobretot els petits. Al mitjà també. no se si han aprés.


Si, fer mes moviment quan cantem.


Sí. Perquè coneguin lo que fem a l’escola.l





Bé. Algunes estones malament ,perquè han de millorar el comportament. Altresbé perquè volíem fer-ho i teníem ganes.


Si, perquè tots vam passar pel mateix.


A tocar la flauta. Yousra m’ensenya a tocar la flauta.

4. Has ensenyat coses als altres? Has ajudat ?

No...


Que tots volem el mateix? Si que sortís bé el concert.. Si.


no



ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 26 è Primària nº 22D. R.India. Enten molt poc i s’expressa molt poc.

Sobre LA MÚSICA1.T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem fet?

Si molt. Tocar la flauta


Cantar. Tinc piano a casa.



5.Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps afinar?



si

6.Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre cosesfent música?

7.Que et va sembla el Concert? Perquè? Val la pena fer concerts?

8.Que els va semblar als que escoltaven? Que van aprendre?

9.Que t’agradaria continuar l’experiència?

10.T’agradaria fer concert fora de l’escola?


1.Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?.




3.Has après dels altres? Que? T’han ajudat?

4.Has ensenyat coses als altres? Has ajudat?

5.Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?


ENTREVISTES FINALS MAIG 2008CEIP TANITGrup 2



6 è Primària nº 23T. W.Li costa entendre i parlar.

Sobre LA MÚSICA

1.T’agrada’t participar en l’experiència musical qu e hem fet?

Si, musica molt bona

2.Que has trobat mes interessant?

Cançó truita s’ha après la lletra.



5. Has aprés cantar? Has millorat la veu? Saps a finar?

6. Creus que la música ha servit per alguna cosa ? Per a que? Podem aprendrecoses fent música?



Bé, els mes petits no estaven molt atents.




.


Sí.gent que no ens coneix di un que cantem bé.


1.Com creus que ha estat la relació entre les perso nes de l’experiència?.


No.


No

4.Has ensenyat coses als altres? Has ajudat?

5.Saps si hem que Compartit objectius comuns? L’hem aconseguit?

Cantar junst en grup.. Si.

6.Has fet nous amics aquest trimestre passa t.

Si



9.2. GUIONS PER ENTREVISTES IPRESENTACIONS I PAUTAD’OBSERVACIÓ



9.2.1. GUIO ENTREVISTA INICIAL

CEIP .....

....Primària nº .........

NOM I COGNOM

Sobre LA MÚSICA









7. Has cantat en llengües diferents? Saps parlar-ne?

8. Creus que la música serveix per alguna cosa? Per a que? Que passaria si noexistís la música?





9.2.2. GUIO ENTREVISTES FINALS DELS ALUMNES

ENTREVISTES FINALS

DATA:

CEIP .....................

........... Primària

Sobre LA MÚSICA

1.- T’agrada’t participar en l’experiència musical que hem

fet?

2.- Perquè?



5.- Que has aprés de música? Saps tocar algun instrument de música que

abans no tocaves?










1. - Com creus que ha estat la relació entre les persones de l’experiència?

Perquè?



4.- Has après dels altres? T’han ajudat?

5.-.- Has ensenyat coses als altres? T’han ajudat?

6.- Saps que és Compartir objectius comuns? N’hem compartit?



9.2.3. GUIÓ D’ENTREVISTA ALS MESTRES


MAIG 2008

ENTREVISTA Nº 1

MESTRE AULA D’ ACOLLIDA.

Sobre LA MÚSICA




4..Creus que la música ha servit per alguna cosa? Per a que? Podem aprendre coses fent

música?


6. Que milloraries o proposaries?






9.Han participat els alumnes?

9.2.4. GUIÓ PAUTA D’OBSERVACIÓ D’AULAPER OBSERVAR DURANT LES SESSIONS MUSICALS

CEIP TANITSESSIÓ Nº .DATA:MESTRE OBSERVADOR: TUTORA:

EL MES IMPORTANT ES OBSERVAR LES DIFERENCIES (SI N´HI HA) D’ACTITUDS ENTRE EL

QUE PASSA A LES SESSIONS I EL QUE PASSA A LA TEVA AULA.

NIVELL DE PARTICIPACIÓ EN L’ ACTIVITAT : TOTS ELS NENS ESTAN PARTICIPANT? QUINS NO

HO FAN? PERQUÈ HI HA NENS QUE NO PARTICIPEN? INCLUSIÓ. EXCLUSIÓ. MARGINACIÓ

HABILITATS SOCIALS.:QUINS COMPORTAMENTS ESPONTANIS D’AJUDA OBSERVES?RESPECTE ALS ALTRES. COOPERACIÓ. AJUDA.INTERACCIÓ

ACTITUDS I VALORS EN GENERAL.QUINES ACTITUDS DESTAQUEN? QUINS VALORS ESTAN

PRESENTS?

CAPACITATS EMOCIONALS: TENEN OCASIÓ DE DESENVOLUPAR L’AUTOESTIMA? COM HO

FAN? AUTOESTIMA. EMPATIA

CAPACITATS PSICOMOTRIUS I COGNITIVES: RITME. VEU. PERCUSSIÓ CORPORAL SABER

TOCAR INSTRUMENTS.

RESPONSABILITAT INDIVIDUAL

ALTRES OBSERVACIONS



9.2.5. GUIO DE LES VALORACIONS DEL CONCERT PELS CICLES

CEIP...............CICLE .........MAIG 2008






9. Hi hauria d’ haver mes participació de la resta de l’escola en la preparació

del concert? Com?




9.3 DOCUMENTS

9.3.1 DOCUMENT PER A LES ESCOLES DE PRESENTACIÓ DE LARECERCA

CEIP TANIT (Sta. Coloma de Gramenet)Projecte d’Educació musical per afavorir la convivència i la cohesió social.Aquesta intervenció educativa es fruit de la col·laboració del centre amb Jaume FerrerPiñol amb NIF:36933636 Y, que ha obtingut una llicència retribuïda per dur a termetreballs de recerca i estudis directament relacionats amb els llocs de treball docents, fetapública per Resolució EDU/2738/2007 de 14 d’agost de 2007(DOGC núm. 4968 de 14-09-2007), per realitzar el treball : "Aprendre a Conviure. Cooperar per Aprendre.L'Educació Musical una eina per afavorir la interacció educativa”.

El present projecte pretén fer un estudi de com a partir d’experiències musicalscol·lectives en grups heterogenis, d’alumnes procedents de diferents cultures,s’afavoreix la convivència i la cohesió social a les nostres escoles.

De com els projectes d’aprenentatge cooperatiu a l’educació musical, afavoreixen lainteracció educativa i col·laboren en l’adquisició d’habilitats per relacionar-se amb elsaltres. I de quina manera l’educació musical contribueix també a la competència social iemocional de tots els alumnes, i en especial dels alumnes nouvinguts.

L’estudi pot aportar als docents en general i en especial als mestres de musica i als quetreballen en escoles de contextos de diversitat cultural, elements d’anàlisi i reflexiósobre la pràctica docent. Saber reconèixer la poderosa eina que és l’educació musical, isaber quines metodologies afavoreixen mes la convivència.Directora : Al. M.Coordinadora Cicle Superior: M. R. Especialista de música: Y.R.14 desembre 2007 . Primer contacte formal per preparar la intervenció durant el 2ntrimestre del curs 2007-08.La intervenció serà els divendres de 11,30 a 13 hores. Sessió setmanal.Es començarà el divendres, 18 de gener 2008 i s’acabarà l’11 d’Abril.Del 8 al 17 de gener es faran les entrevistes amb els alumnes escollits.Es farà un concert el dia de Sant Jordi (23 d’Abril 2008).Objectiu: Portar a terme una experiència al cicle superior de primària (basat enl’educació musical )fer-ne un anàlisi i extreure’n unes conclusions que formaran part deltreball de llicència abans esmentat.Abans i desprès de la intervenció educativa es faran unes entrevistes als alumnes imestres participants en el projecte.



Es un projecte comunitari del cicle superior: Cal buscar-li un motiu (setmana de lescultures; concert de sant Jordi;diada de la pau; recerca de cançons...)Tot i que elsalumnes participants han de ser els protagonistes, i l’educació musical la eina bàsica delprojecte, seria molt desitjable, (pels efectes positius que pot generar) la màximaparticipació i implicació d’altres àrees de coneixement i mestres del cicle.Part de la Metodologia emprada en el procés d’aprenentatge serà d’AprenentatgeCooperatiu:

- L’èxit final del projecte de tot el grup depèn de l’èxit individual de tots elsparticipants.(interdependència positiva).

- Cadascú té la seva Responsabilitat individual per assolir l’objectiu comú.

- Cal una Reflexió col·lectiva al final de cada sessió sobre el que i el com s’ha fet.

Que pretenem amb els alumnes:Els alumnes han de viure, participar,i ser protagonistes de l’experiència.Tots s’han de sentir importants i valuosos.Han de sentir-se motivats. Divertir-se però també ser responsables.Han de saber que el procés d’aprenentatge és tant o més important que el final. S’aprènaprenent. L’error forma part del procés i ajuda.Cal ser reflexius i saber avaluar el que fem nosaltres i els altres.Capacitats cognitives: conèixer....aprendreCapacitats socials: habilitats socials,cooperar,ajuda, respecte al diferent; interacció;diàleg...Capacitats emocionals: autoestima, empatiaCapacitats psicomotrius: saber tocar instruments, percussió corporal, ritme, dansa...Paper dels mestres:Animadors, motivadors, coordinadors, organitzadors(de la informació extreta).

Proposta didàctica per l’àrea de Música.Cicle Superior.Composició del grup:màxim d’ alumnes. (17-20)Entre 10 i 12 anys.(5è i 6è).Grup heterogeni: grups classe? Barrejats? Aula d’acollida, d’ètnies diferents, nens inenes, estudien música a fora...Horaris: 2n trimestre curs 2007-0810 sessions (1 sessió setmanal d’1hora.) 2 Sessions per entrevistes.Concert final projecte (data a escollir)Es farà un diari d’observació de les sessions .(El punt de vista de tots els mestres queintervinguin en el projecte).S’enregistraran algunes sessions amb vídeo.(permisos i càmera).Continguts:Cançons, musiques, instruments, danses del nostre món(països dels nens de l’escola).Ritmes, melodies, harmonies simples...treballar la veu, percussió corporal, instruments de percussió, plaques, flautes i elsinstruments que es puguin afegir...

Material



Partitures de les cançons

Instruments que disposemCàmera i cintes de vídeo

9.3.2. PRESENTACIÓ A CANTANIA ( 21 NOVEMBRE 2007)

Bon dia a tothom:

En primer lloc vull presentar-me:

Soc en Jaume Ferrer Piñol, mestre especialista de música al Ceip Jaume Salvatella de

Sta. Coloma de Gramenet(Barcelonès).

Com molts de vosaltres he participat en el projecte de Cantania des de que es fa

L’Auditori. I aquesta cita anual me la sento molt meva.

Dir-vos que soc aquí perquè aquest curs m'ha estat concedida una llicència d’estudis

retribuïda del Departament d’Educació,que pren per títol "Aprendre a Conviure.

Cooperar per Aprendre. L'Educació Musical una eina per afavorir la interacció

educativa”.

Tinc el privilegi i la sort de dirigir-me avui a tots vosaltres professionals de l’educació

musical i enamorats de la musica (que a mes de ser molts, representeu a moltes escoles i

a molts mes nens i nens i nenes de Catalunya) gràcies a la gentilesa i recolzament de

l'Assumpció Malagarriga.

Quan vaig venir a parlar de la meva recerca a l’Assumpció (perquè des del

començament vaig tenir molt clar que ella era una de les persones amb qui havia de

contactar) no sols vaig trobar la seva complicitat, sinó que em va oferir la possibilitat de

venir aquí a la presentació de Cantània a fer-vos cinc cèntims de la meva aventura.

El motiu del meu interès per poder contactar vosaltres no és altra que el d'aprofundir i

intercanviar reflexions i experiències que tinguin punts en comú amb la meva recerca

educativa "Aprendre a Conviure. Cooperar per Aprendre. L'Educació Musical una

eina per afavorir la interacció educativa”.



Si ens fixem en el títol, tenim les claus i les principals qüestions de la recerca:

Aprendre..., conviure..., cooperar..., (interacció) ...., amb l’ajuda d’una eina molt

potent...la música.

Les experiències musicals col·lectives i el que amb la seva pràctica se'n deriva són

l'element principal d'estudi de la meva recerca. Entenent per experiències musicals

col·lectives totes aquelles on un col·lectiu, viu i participa de la música en un projecte

comú .

He pensat que vosaltres, que com jo, treballeu i conviviu amb aquesta eina que es la

musica, potser podríeu ajudar-me a respondre algunes de les preguntes que es fan a la

recerca:

Les Experiències Musicals Col·lectives:

• 1.són una eina per afavorir la interacció educativa, es a dir les relacions entre

tots els seus subjectes.?

• 2. milloren la convivència i la cohesió social a l’escola.?

• 3. fomenten l’aprenentatge de valors. Quins?

• 4. . Afavoreixen l’educació socioemocional( autoestima, empatía…). ?

• 5. Milloren les Habilitats socials dels alumnes.(Saber relacionar-se)?

• 6 .Fan avançar en la Cultura de la Diversitat.?

• 7. ens porten cap una escola Inclusiva, es a dir sense exclusions.?

I una darrera pregunta: coneixeu experiències musicals on s’utilitzin "Aprenentatge

cooperatiu” ?

I per concloure aquesta breu exposició:

Penso que una recerca educativa ha de ser un motiu per compartir coneixement, un

patrimoni dels professionals, no un saber d’un investigador solitari.

Quina utilitat ha de tenir aquesta recerca? Investigar estratègies metodològiques que ens

permetin afrontar el present i el futur. Que ens ajudin a viure i conviure en contextos

cada cop mes diversos i complexos.



Penso que entre el col·lectiu de les persones(mestres especialistes de música) que som

aqui podem intercanviar-nos experiències, reflexions, bibliografia...que a mi sens

dubte em poden aportar un coneixement mes ampli i real sobre el tema. Per als que de

vosaltres estigueu interessats ,es una oportunitat de expressar les vostres inquietuds i

vivències, així com de contactar amb altres professionals que tenen punts de vista

propers als vostres.

Per acabar dir: que no hi ha d’haver mestres que ho sapiguem tot, sinó mestres que

sabem coses i ens ajuntem,col·laborem i compartim per arribar a saber-ho quasi tot

Trencar la soledat a que ens veiem abocats moltes vegades els especialistes de música,

compartir projectes i reflexionar sobre el que fem seria un dels objectius d’aquest

contacte.

I pels qui estigueu interessats dir-vos que podeu fer-fo, o bé aportant les vostres

experiències o reflexions per email, un webblog (espai on es pot participar penjant

videos, fotos, reflexions...que he creat recienmnet) per telèfon o presencialment a les

vostres escoles si fos el cas. També participant en un grup de discussió (això seria

puntual) que és un instrument d’avaluació utilitzat per la recerca.

us deixo el meu email : [email protected]

Gràcies per la vostra atenció. Bona Cantania i bona feina.

.

experiÈncies musicals col·lectivesexperiÈncies musicals col lectives jaume ferrer piÑol...

Documents