Santa Cecília2012

1

Benvolguts veïns i veïnes:

Com tots els anys i arribat el mes de novembre i els primers freds, és l’hora de celebrar Santa Cecilia, ja per tots coneguda com la patro-na de la música.

Aquest any la SAM d’Alcàntera de Xúquer continua recollint els fruits de tot el treball que realitzen els músics, el director i la junta directiva. Com ja es sabut per tots, el passat mes de maig la SAM d’Alcàntera de Xúquer va participar per primera vegada en la seua història en el XXXVI Certamen Provincial de Bandes de música organitzat per la Diputació de València obtenint un merescut 1r premi, fruit del treball intens dels músics i director durant diversos mesos.

Els músics de la SAM d’Alcàntera de Xúquer poden estar ben orgullo-sos de tot el temps invertit en la preparació d’aquest certamen i del resultat obtingut. Han d’estar ben contents i satisfets de que aquest premi l’han guanyat amb el seu esforç i dedicació, traient les “castanyes del foc” sense l’ajuda de pràcticament ningú. Com a presidenta d’aquesta societat musical em sent molt orgullosa dels músics que la formen i voldria donar-los les gràcies i felicitar-los pel treball realitzat i el premi obtingut. A més a més, demanar-los que continuen la seva implicació amb la SAM com fins ara.

Com no també he de felicitar al director, Luis Pedrón, que ha fet una tasca fantàstica aconseguit un resultat immi-llorable. Esperem tots que pugem passar moltes experiències junts durant molt de temps.

També he de dir que la setmana següent al certament la SAM d’Alcàntera de Xúquer va actuar al Palau de les Arts Reina Sofía dintre del programa les Bandes a les Arts i posteriorment, aquesta actuació va ser retransmesa al pro-grama de Radio Nou conduït per Onofre Valldecabres “El vent de la música”. També cal remarcar que la setmana després del certamen vam rebre la felicitació de Octavio Hernández Bolín presentador del programa “Nuestras Bandas de Música” en Punto Radio, on va oferir l’actuació de la SAM d’Alcàntera de Xúquer en el certamen de bandes conjuntament amb una entrevista a la seua presidenta.

Com ja sabem, travessem uns moments de crisi que ens afecten a tots els nivells i com no podria ser menys també a la música, signe d’identitat dels valencians, encara que des de certs nivells no es vol reconèixer d’aquesta ma-nera. Ben sabuda és la llavor que es fa a les societats musicals, proporcionant una educació musical als xiquets i xiquetes que els aporta una formació completa afavorint el seu desenvolupament integral i també una formació acadèmica que els servirà per al seu futur professional. Açò sembla que a les institucions se’ls ha oblidat, o simple-ment no volen veure-ho, perquè cada vegada el suport econòmic és menor, ja que ens retallen les subvencions i les que ens concedeixen retallades no ens les paguen. Aleshores sense aquest recolzament econòmic les societats musicals no poden tirar endavant perquè, com ja he dit, la crisi ens afecta a tots i les coses no estan per incremen-tar les quotes dels educands per a poder subsistit. Per tant, pense que en aquests moments hauria de ser quan més recolzament hauríem de tindre per a poder donar una educació musical assequible per a tothom.

En aquest moment de celebració, cal deixar aparcada la crisi i gaudir d’aquest dies de música en honor a Santa Cecilia, i com ja he dit altres vegades, les portes de la SAM d’Alcàntera de Xúquer estan obertes per a tots, per poder participar d’ella en el paper que vulguin (músics, educands, socis, públic, etc.) i desitjar a tots els músics, educands i membres de la SAM d’Alcàntera de Xúquer que gaudeixin d’aquesta celebració musical.

Marta Expósito AndrésPresidenta de la SAM d’Alcàntera de Xúquer

Salutació Presidenta

2

Salutació AlcaldessaUn any més, arriba el mes de novembre i amb ell la festivitat de santa Cecilia patrona de la Música.Com ja es costum al nostre poble, la Societat Artístic Musical i la Coral Arpa d’Or com a entitats musicals es pre-paren per a celebrar aquesta festivitat. Per aquest motiu i des d’ aquest llibret aprofite per a saludar a tothom.Com cada any, la difusió d’aquest llibret per part de la SAM d’Alcàntera de Xúquer ens dona l’oportunitat de recordar totes les activitats que la banda o l’escola de música han realitzat al llarg de l’any , conèixer opinions, enriquir el nostre coneixement musical i en definitiva, apropar-nos a la nostra Societat Musical i conèixer-la millor.

Les associacions són una part molt important en la vida del nostre poble ja que compleixen una funció social, educativa, i cultural de la que tots els veïns i veïnes d’Alcàntera som els majors beneficiaris. Per això és molt impor-tant per a elles, conèixer el seu treball i valorar-lo , recolzar-les no sols econòmicament també participant en les activitats que realitzen.Tots sabem que totes les associacions es mantenen gràcies a la participació econòmica dels veïnes i veïns del poble i de les institucions. També som tots conscients que estem passant una època econòmica molt difícil i incerta per a tots. Des de l’ajuntament ens fem càrrec de les despeses de neteja, llum i del manteniment de les instal·lacions que utilitzen les associacions a més de l’aportació econòmica anual o d’algun esdeveniment extraordinari que s’ha realitzat fins ara. Per a l’ajuntament d’un poble menut com el nostre açò suposa una gran inversió anual que sols podrà continuar en funció de les nostres possibilitats. Com es pot apreciar ja han acabat les obres que s’han executat a la casa de la cultura amb una subvenció de la Diputació Provincial per a la conservació d’edifici des-tinats a les associacions musicals. La rehabilitació del sostre, renovació de portes i servicis, millores a l’escenari i a la façana, pintura exterior, porta d’emergència a l’escenari, etc,. han sigut unes de les millores que s’han fet en aquest edifici sempre atenent a les necessitats i suggerencies de la Societat Musical a fi de poder assajar i impartir classes en unes millors condicions. Pel que tots els veïns i veïnes tenim l’obligació de respectar i tenir cura de les instal·lacionsAlcàntera és un poble menut però privilegiat perquè té una banda de música, una banda juvenil, una coral, una associació de tabal i dolçaina, un cor parroquial, molts musics i moltes persones que estimem la música . La música té en la nostra cultura un valor afegit que és el transmetre sensacions i sentiments.Sensacions i sentiments que potser de manera diferents als músics sentim els oients, en cada audició amb el interès que mostren els alumnes de l’escola de música i el seu professorat, en cada concert de la banda juvenil amb l’entusiasme dels nostres joves i del seu director, orgull sentim de la nostra coral que aquest any celebra el seu 20è aniversari i per aquesta ocasió ha realitzat un concert molt emotiu en el que ha reunit a molts dels membres que han format part de la coral al llarg d’aquests anys. Per molts anys, Coral Arpa d’Or. Molts sentiments i sensacions es barregen quan escoltem la nostra banda de música, sentim l’esforç dels músics i del director i notem la nostra banda créixer en qualitat en cada concert. Com cada any la SAM d’Alcàntera de Xúquer realitza moltes activitats i molts concerts al nostre poble a més hem tingut el privilegi de vore actuar la nostra banda al Palau de les Arts Reina Sofia de València al més de maig dintre del programa les Bandes a les Arts. Aquest any per primera vegada la nostra banda ha participat en un Certamen Provincial. És molt difícil expressar totes les emocions que sentirem aquella vesprada però si és cert que en aquells moments, passara el que passara, ens sentíem molt orgullosos de la nostra Societat Artístic Musical. Tenim una gran banda que una vegada més ha demostrat estar a l’altura de les circumstàncies realitzant una magnífica actuació per la qual se li concedeix el primer premi de la tercera secció del XXXVI CERTAMEN PROVINCIAL DE BANDES DE MÚSICA . Per això és just aprofitar aquestes línies per a agrair, als músics i director tot el gran treball extra que ha suposat participar en aquest certamen, a la junta directiva el treball d’organització i com no a totes les persones d’Alcàntera i d’altres pobles que assistiren al certamen i donaren suport a la banda. Moltes gràcies.Per aquest motiu tots els membres de Corporació Municipal felicitem a la Societat Artístic Musical pel premi aconseguit i a la Coral Arpa d’Or amb motiu del seu 20è aniversari. Ja, per acabar, desitjar a tots els músics, educands, directors, equip de professorat i junta directiva de la Societat Artístic Musical d’Alcàntera de Xúquer, així com a tots els membres de la Coral Arpa d’Or i de l’associació Tabal i Dolçaina que passeu una bona festivitat de Santa Cecilia junt a tots els veïns i veïnes del poble i que sempre puguem gaudir de la Música.

Teresa Perucho BlascoAlcaldessa d’Alcàntera de Xúquer

3

La tradicional celebració de la festivitat de Santa Cecilia, per part de les nostres societats musicals, suposa sempre un bon moment per-què es produïsca aqueix esclat musical anual d’un col·lectiu que viu per i per a la música, encara que també ha estat, tradicional-ment, una bona ocasió per a la reflexió, la discussió constructiva i la creació de l’estat d’ànim necessari per a afrontar un nou exercici tan intens, o més, que el que estem finalitzant en aquests moments.

A més, en aquest any 2012 tot açò es produeix dins d’un context de recessió econòmica i incertesa, on està més present la “prima de risc” que la cosina germana, on tot canvia i res és inamovible, doncs per a alguna cosa bona hauria de servir, almenys, aquesta situació caòtica, i a més, quan crec que existeix una llunyana esperança que, a partir del cúmul de cendres en que tot açò s’està convertint, puga renàixer com “au fénix” una nova activitat adaptada al nou context, amb futur, sostenible, i que siga capaç d’il·lusionar a les persones involucrades en el seu desenvolupament i manteniment.

Vivim temps de retallades, canvis i ajustaments, però també és temps de tenir molt clar que existeixen una sèrie de valors i de conceptes que no cal abandonar mai i que cal continuar potenciant, doncs són la base de la nostra identitat i la garantia del nostre futur. Som entitats eminentment de caràcter social, educatiu i cultural, per aquest ordre, i les nostres societats musicals articulen la millor i més pròxima alternativa per a la participa-ció en societat de tot el nostre territori. Proporcionem un fòrum de convivència i igualtat, una alternativa per a l’educació musical de caràcter universal, una possibilitat de fer cultura en la pràctica totalitat dels nostres pobles. Així, no cap parlar de la dignificació de la música, doncs aquesta ja és digna en si mateixa. Cap parlar de la dignificació de la figura del músic i de les nostres agrupacions artístiques, com valor fonamental del nostre moviment associatiu, així com d’aquelles actituds, comportaments i actuacions que, emmarcades i justificades per l’actual moment de dificultat econòmica, menyscaben la dignitat i el valor creat, des de fa molts anys, pel nostre col·lectiu.

D’aquesta forma, tendeixen a sorgir altra vegada alguns fantasmes del passat, en la forma de conceptuar que les activitats de les nostres societats musicals són de caràcter gratuït i estan condicionades a la volun-tat arbitrària dels nostres dirigents polítics. Observem com responsables polítics relacionats amb la Cultura i l’Art, alguns d’ells bastant implicats en el balafiament descomunal i inconscient dels últims anys, es parapeten darrere del mur de “no hi ha diners” per a intentar desenvolupar antics programes musicals sense haver de compensar econòmicament a les nostres societats musicals, apel·lant a la falta de solidaritat d’aquestes últi-mes envers les institucions organitzadores.

Podem solidaritzar-nos amb les retallades generals i, en aquests temps difícils, ajustar-nos als pressupostos de crisis. Però, del que s’ha dit a la gratuïtat hi ha un abisme, el mateix abisme que s’obriria davant les nostres societats musicals si deixaren de percebre contraprestacions per les seues actuacions.

No sabem ja ni si el temps posarà les coses en el seu lloc, com solíem dir antany, o les organitzarà d’altra forma, millor que com estaven, per a adaptar-se als temps que corren. El que sí sembla bastant cert és que, quan tot açò acabe, el que romanga no se semblarà molt al que sempre va existir, excepte la festivitat de Santa Cecilia, probablement.

Pepe Almería SerranoPresident de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Salutació President FSMCV

4

Si buscàrem una paraula que definira el que ha sigut la S.A.M d’Alcàntera de Xúquer aquest any, eixa seria sense cap dubte, IL·LUSIÓ.

Recorde quan, a principi d’any, la junta directiva va proposar als músics el realitzar el somni de participar en un certamen. De sobte, tots els músics van quedar com envoltats per aquell repte que mai abans havien tingut l’oportunitat de dur a terme.

Van passar els mesos i poc a poc, aquell somni es va fer realitat. Van ser mesos d’assajos, d’estudiar-se els “paperets” a casa, de fer molts exercicis d’afinació,... però tot allò va merèixer la pena: primer el Certamen i tot seguit, el Concert al Palau de les Arts “Reina Sofia” de Valèn-cia , on, de moment, molt poques son les bandes que poden dir que hi han actuat.

De tot allò, a més del Primer Premi del Certamen i de la satisfacció que ens va quedar tant als músics com als socis, amics i familiars que ens van acompanyar, el que crec que més hem guanyat ha sigut la GERMANOR que ha quedat dins la banda després de haver compartit eixes vivències.

Per la meua part, donar una vegada més la enhorabona als músics i demanar-los que no dei-xen mai de sentir-se orgullosos de formar part d’esta gran família per a que este premi siga el primer d’una llarga llista en el futur de la S.A.M d’Alcàntera de Xúquer.

Luis Pedrón FrancésDirector de la SAM d´Alcàntera de Xúquer

SalutacióDirector

La Coral Polifónica, a través de su Presidencia, Junta Directiva y Socios en general, quiere agradecer a todo el pueblo de Alcàntera de Xúquer el apoyo que nos brindan, y que día tras día se hace más latente a través de la mayor afluencia a los conciertos que trimestralmente preparamos.

Dicho esto y con ocasión de la fiesta de SANTA CECÍLIA, festividad de todos los músicos, queremos ensalzar la figura del compositor, del músico, del artista que al tiempo es artífice y conservador de la cultura musical, y que a través de las notas nos traslada sensaciones de felicidad, alegría, paz, satisfacción belleza…, valores que antes y ahora son tan apreciados y nos llegan al alma en tantos momentos de nuestra vida, a él, a ella, a ellos, a ellas, nuestras más efusivas felicitaciones.

Y por eso también se las trasladamos a nuestra hermana mayor, la SOCIETAT ARTÍSTIC MU-SICAL D’ALCÀNTERA DE XÚQUER, que ha honrado al pueblo de Alcàntera de Xúquer en infinidad de ocasiones y, recientemente, en los esplendidos conciertos que ha realizado en el Palau de la Música y allá donde va. Ahí están los premios y logros concedidos. De todo corazón gracias por llevar la música tan a dentro.Nosotros en menor medida hacemos lo posible para acercarnos a ellos y aunque sea sólo un instante, también nos consideramos músicos, y es lo que nos hace que permanezcamos ahí.

Hasta el próximo año.

5

Salutació CoralArpa d´Or

6

A l’Escola de música de la Societat Artístic Musical d’Alcàntera de Xúquer continuem treballant formant als futurs membres de la Banda de música. Uns futurs membres que en l’actualitat son xiquets i xiquetes que amb il·lusió han començat els seus estudis musicals i que somien que arribe el moment de començar a assajar amb els més majors.

En primer lloc ens agradaria convidar als pares dels xiquets del poble a què els seus fills vinguen a aprendre música, ja que l’ensenyança musical ajuda als menuts, amés d’aprendre aquest noble art, a desenvolupar la capacitat per a resoldre problemes, incentiva la vocació de treball en equip socia-litzant més les relacions amb els companys, el desig de superació, estimula la capacitat expressiva, la coordinació, etc.

Però no sols els menuts poden vindre a l’Escola de música, també els adults tenen les portes obertes per aprendre solfeig i arribar a tocar a la Banda del poble.

També ens agradaria recordar a tots que l’estudi de la música no sols pot ser una afició sinó que pot ser una eixida professional, com ja ho és per alguns músics que començaren a estudiar a l’escola de la nostra Associació i que hui ja viuen de la música.

Per acabar sols ens queda agrair la seua tasca als professors de l’Escola que per al curs 2012-2013 són els següents:

OBOÉ María Posadas LLENGUATGE MUSICAL Haydée Sancho Gloria PosadasRafael Sanchis Ricardo Ribera

TROMPETARafael Sanchis

SAXOPascual Ferri FLAUTA Laura Martínez CLARINETJosé Vte. Carbonell

BANDA JUVENILRicardo Ribera

PERCUSSIÓJulián Aparicio METALL GREU Ximo Cardona GUITARRAEnric Insa

Escola de Música

7

Un any més, ha arribat el moment de fer el balanç d’aquest curs que acabem de tancar, ja que, com tots vostès saben, l’any per a nosaltres finalitza aquestes dades en que celebrem de nou la festivitat de San-ta Cecília. Aquesta festa marca el nostre inici i és moment ara de veure tot allò que ha tingut lloc durant aquest any, que ja els avance, que ha estat ple de feina, sobretot per als músics i director de la banda.Per aquestes dades ara fa un any, celebràrem Santa Cecília d’una manera diferent. Per primera vega-da, formarem grups de cambra i eixirem a alguns cantons del poble per apropar la música als nostres veïns de la manera més directa possible. A més, després també celebrarem el tradicional concert que, com no, va resultar un èxit, sobre tot quan Robin Hood va aparèixer a la pantalla.Pocs dies abans de les vacances de Nadal, tingueren lloc també les audicions del primer trimestre dels alumnes de l’Escola de Música. Ja en Nadal, vam celebrar el Concert de Nadal, que aquest any va ser també distint. La Banda Juvenil, dirigida per Ricardo Ribera, ens va oferir la primera part; i després, la Banda va interpretar un concert de solistes on Pepe Álvarez, Rafa Ortega i Ricardo Sales ens van deixar sense paraules. El cor de xiquets de l’Escola de Música també ens va cantar unes Nadales acompanyats per la Banda. Durant el final de l’any passat vam estar decidint si ens podríem presentar o no a un certamen de ban-des de música. Havíem de tenir en compte que la banda mai no hi havia participat en cap i que això requeria molta feina i esforç per part dels músics i del mestre. Finalment decidirem presentar-nos al Certamen de la Diputació de València, i en el mes de febrer, quan es va celebrar el sorteig, vam eixir seleccionats. Calia començar a treballar de seguida. També al mes de febrer els músics més menuts acompanyaren la desfilada de disfreses de l’Escola.Ja en el mes de març, i per distraure’ns un poc de tant d’assaig i com ve sent costum, uns quants músics anaren a tocar a les Falles de Massalavés, i altres, amb altres agrupacions per altres pobles. En Setmana Santa, el Divendres Sant, acudirem a la processó de l’Alcúdia, com venint fent ja molts anys . L’últim dia d’abril, va tindre també lloc el Concert d’Homenatge a la Tercera Edat, que nosaltres ens vam prendre com “la prèvia” abans d’anar al Certamen. Tocarem les mateixes peces que després in-terpretaríem a València, per veure com anava funcionant el nostre treball, i per a que aquells que no hi poguérem acudir a València, tingueren l’oportunitat d’escoltar-lo al poble. El resultat va ser satisfactori, tot i que encara quedaven dies d’assajos per davant i alguns detalls a polir. I per fi va arribar maig. Assajos, assajos, més assajos i nervis i més nervis descriuen el que molts músics, (i altres que no eren músics) van sentir els dies abans del Certamen. Era la primera vegada que la Banda acudia a un Certamen, hi havia molt de treball fet, i calia fer-ho el millor possible. Després de 3 hores d’espera, perquè actuavem en últim lloc, i que algun músic estiguera a punt de

Activitats de La Banda

8

pujar-se’n per les parets, per fi era el moment de eixir a l’escenari i gaudir el moment. I així va ser. Sols calia veure la cara del mestre durant l’actuació i les llàgrimes de més d’un músic en baixar de l’escenari. Sols quedava esperar la decisió del jurat que va fer saltar als músics i als nostres seguidors quan el pre-sentador anunciava el Primer premi en la nostra primera participació a un certamen. En tornar al poble vam fer una cercavila i els músics o celebraren com calia.Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a tots els músics de la Societat, als músics que no pogue-ren estar a l’escenari per la normativa del certamen però van vindre a recolzar-nos, als membres de la junta, a tots els que ens van ajudar en l’organització i a tot el públic que ens va acompanyar pel seu suport. Moltes gràcies a tots!!!!Una setmana després, vam oferir un altre concert a València, tot i que ara canviàrem el Palau de la Música pel Palau de les Arts. Gràcies de nou als que ens acompanyareu!En Juny, la banda va anar a Algemesí a fer un concert d’intercanvi. Durant aquest mes també van tenir lloc les audicions de final de curs dels alumnes de l’Escola, així com la festivitat del Corpus. El mes de juliol va començar amb el II curs de percussió de la Vall on acudiren joves de tots els pobles de voltant. Després d’unes setmanetes de merescut descans la Banda es tornà a posar a treballar en el Concert de Festes, acte que donaria el punt d’arranc a les festes del poble. Aquest any van comptar amb la presència com a banda convidada de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Algemesí. I sense temps per a recuperar-nos de les festes, el diumenge acabàrem la setmaneta en la desfilada de Moros i Cristians de Càrcer. Acte amb el que vam tancar l’estiu i a partir d’ahí ja em començat de nou a preparar el Concert de Santa Cecília d’aquest any.Això si, el passat més d’Octubre, un quintet de metall de la banda, va tornar a Algemesí per oferir un concert de música de cambra. I així acaba el nostre any. Ara només ens queda seguir treballant i esforçant-nos per a que aquest any que comencem siga igual o millor que el que acabem de finalitzar. Tot i que és cert que en serà complicat.Només ens queda que agrair a tots el seu suport en tots els actes de la Societat i desitjar que ho con-tinuen fent així.

9

El passat mes de juliol va tindre lloc al nostre poble el II Curs de percussió “La Vall”, el qual, baix la meva opinió va ser un èxit a tots els nivells. Al igual que en l’anterior edició, que es va celebrar al poble de Sumacàrcer, van assistir al curs alumnes de percussió de tots els pobles de La Vall, inclús un alumne en representació de la Canal de Navarrés.

El professorat va ser el mateix que a la primera edició, és a dir, Pep Ros, “Xuti” Albero i el que vos escriu, Pep Aspas.

El curs, adreçat als alumnes de grau elemental i grau professional, va tenir lloc durant tota la setmana. Les classes es realitzaven des de les 10h. del matí fins a les 14h., fet que baix el meu punt de vista, té molt de mèrit al tractar-se d’alumnes que en la seua majoria no superaven el 12 anys. No es fàcil con-vèncer als més xicotets per a s’alcen de bon de matí a l’estiu per a acudir a un curset, però la ocasió ho mereixia, i tot ells acudien a la Casa de la Música amb molta il·lusió i entusiasme. Tots aquests esforços es van veure recompensats amb el concert que vàrem oferir l’últim dia del curs per la vesprada, on participaren tots els alumnes del curset i els professors, i el qual va tindre una fantàstica rebuda per part del públic que va aplaudir amb gran efusió cadascuna de les peces que formaven el programa.

De les coses que més m’agradaria destacar d’aquesta experiència és l’esperit de convivència i com-panyerisme, i el vincle que es crea entre xiquets de diferents pobles, que tenen la oportunitat de conèi-xer a la gent de les altres escoles de música, i veure que tenen una mateixa passió en comú, és a dir, la percussió. Crec que és un fet que beneficia a l’afició per la música, i que contribueix a despertar l’interès per el propi instrument, objectiu que interessa a totes les nostres bandes de música.

És per això que la idea que tenim és consolidar aquest curs com una cita anual, de caràcter itinerant per La Vall, és a dir, ens agradaria poder continuar cada any celebrant el curs cada vegada en un poble diferent, per a que totes les bandes de música s’integren dins d’aquest projecte. És una manera de continuar amb la formació dels nostres músics però d’una manera diferent a la que es fa durant el curs escolar a cadascuna de les escoles de música.

M’agradaria aprofitar també aquestes paraules per a donar les gràcies tant a l’Ajuntament d’Alcàntera de Xúquer, que ens va facilitar les seues instal·lacions, com a la Societat Artístico-musical d’Alcàntera, que van col·laborar amb tot l’instrumental de percussió. En especial a dues persones, que malgrat no ser percussionistes, es van involucrar en les tasques tant d’organització com de transport dels instruments, és a dir, la feina que no es veu. Rafa Sanchis i José Vicente Carbonell, moltes gràcies per la vostra col·laboració. Ha quedat demostrat que moltes vegades no són només els diners el que fa falta per a fer les coses, el que realment conta són les ganes de mullar-se i crear i reinventar-se per a fer coses noves.

II Curs Percussió “La Vall”

10

Tampoc vull concloure aquest xicotet escrit sense reivindicar la educació musical al nostre poble, que en aquestos temps, s’està veient tant greument afectada per la falta de suport econòmic. Vull demanar a tota la gent del poble que no deixe de dur als seus fills a l’escola de música, que és la pedrera del que després emanen els pilars de la cultura al nostre poble, tant la banda, com la coral, com la colla de dolçainers o qualsevol tipus de manifestació musical, que després tots agraïm en dies de festa, com els que s’acosten ara, la festa dels músics, Santa Cecília. Festes que donen vida una vegada més als carrers del nostre poble omplint-los de la i la festa de la nostra benvolguda banda.

Res més per la meua part, vos convide a tots a participar i gaudir de les festes de Santa Cecília, com pense fer-ho jo. Salut!

Pep Aspas Peris

11

En mi vida, la música y los niños tienen un lugar importante. Pienso que la unión entre ellos es mágica, fluida y fácil. A lo largo de estos años, he ido observando cómo se mostraban, expre-saban y comunicaban (a través de la música) niños en circunstancias “peculiares”. Es como si la música fuera mensajera de su interior, como si creara un camino donde emociones y pensamientos escondidos salieran a la superficie. Y en eso considero yo que reside nuestro trabajo: en acompañar a los niños en ese viaje, en ayudarles a gestionar desde la “superficie” aspectos que contribuyan a su bienestar y mejoren su evolución.

En todo tema hacen falta descripciones, definiciones… un ejemplo de la definición de musi-coterapia:

Es el uso “intencionado” de la música en el tratamiento, rehabilitación y educación de perso-nas (desde bebés a ancianos), con problemas (o no) a nivel físico, psíquico y/o emocional.

El valor y utilidad de la música es infinito, y como herramienta terapéutica es muy eficaz de-bido a muchas razones; describamos algunas: Es un lenguaje universal, no verbal. Facilita el aprendizaje y la adquisición de habilidades. Es una modalidad práctica, estética y aplicable a todo tipo de situaciones y patologías. No es necesario que el paciente tenga los más mí-nimos conocimientos musicales. Estimula los sentidos, evoca sentimientos y emociones. Facilita respuestas fisiológicas y mentales.

Centrándonos en este último aspecto, describamos algunos efectos fisiológicos de la música y de los sonidos: Modifica el ritmo respiratorio, cardiaco, la presión arterial y las ondas cerebra-les. Provoca cambios en el tono muscular, la temperatura, la secreción hormonal, etc. Ayuda a la regeneración de los tejidos. Aumenta el nivel de resistencia al dolor. Relaja o tonifica, según diferentes parámetros de la música. Aminora la fatiga y el estrés. Activa el hemisferio derecho del cerebro y estimula el trabajo conjunto de los dos hemisferios. Etc.

Y sobre algunos efectos psicológicos podríamos nombrar que: Favorece los procesos de co-municación. Desarrolla la capacidad de expresión. Favorece la emergencia de contenidos del subconsciente a la conciencia. Favorece la integración y cohesión grupal. Refuerza la autoestima. Provoca emociones. Elemento proyectivo de la personalidad. Poder evocador. Favorece la atención, la memoria, el aprendizaje y la observación. Ayuda a elaborar el duelo por la pérdida. Aporta seguridad y contención. Etc.

Musicoterapia

12

Tras estas explicaciones que nos ayudan a comprender un poco de lo que estamos hablando, ya estamos preparados para entrar en objetivos. LA definición de los objetivos generales que hace la Federación Mundial de Musicoterapia (1996) es la siguiente: “La musicoterapia tiene como objetivo desarrollar el potencial y/o reparar funciones del individuo para que así pueda alcanzar la integración inter e intrapersonal, y consecuentemente alcanzar MEJORÍA DE VIDA a través de prevención, rehabilitación y tratamiento”.

Algunos objetivos específicos podrían ser los siguientes: Mejorar la motricidad y el movimiento. Tomar conciencia de su esquema corporal. Desarrollar la motricidad fina y gruesa. Trabajar la atención. Potenciar su autonomía. Controlar y disminuir el nivel de impulsividad. Desarrollar y trabajar su memoria a corto y largo plazo. Aumentar su vocabulario. Mejorar su autoestima. Trabajar la afectividad y el respeto. Facilitar la expresión emocional. Etc.

Para terminar, me gustaría invitar a cualquier persona que esté interesada en conocer un poco más esta preciosa disciplina, que entre en la web de nuestra Fundación de “Musicoterapia y salud” (http://musicoterapiaysalud.blogspot.com.es/).

Blanca Guillén Moreno: Musicoterapeuta en el Hospital Universitario “La Paz”. Musicotera-peuta en la Escuela de Música y Danza de Villanueva de la Cañada y Arganda del Rey.

13

Com podem millorar la nostra pràctica? Per què no puc vèncer un passatge difícil per més que ho practique? Potser les respostes a aquestes i altres preguntes relacionades amb l’actitud de la pràctica les trobarà en aquest article fonamentat en les teories del clarinetiste John Cipolla.

Com a intèrprets, sovint ens ensenyen a llegir música i seguir acuradament les indicacions de la partitura. Llegim la música, posem els dits en el lloc correcte i bufem. Entre més notes i més ràpid que aquestes ocorrin, es pensa que la música és més difícil. Nosaltres tendim a jutjar la música per lo difícil que és. Però, què és realment difícil en música? Difícil és tractar d›aixecar un objecte summament pesat, però executar semicorxeres ràpides o notes agudes no són difícils en música. Aquestes són simplement àrees amb les quals no estem familiaritzats, que no s›han explorat tant com, per exemple, una escala de Do major.

El procés

Interioritzar la música significa aprendre una peça o una tècnica d’interpretació a un nivell que ja no requereixi un procés conscient d’execució. El procés d’interioritzar la música és un assumpte de repetició lenta de segments molt petits - o d’una tècnica instrumental. Aquesta repetició inculca el fet que s’aprengui profundament en el nostre subconscient. La meta serà llavors treballar en alguna cosa fins que sembli que sona per si mateix.

Els passos

El primer pas per practicar alguna cosa que desitgem, serà l’identificar que parts de la peça o l’escala ens són menys familiars, les que crèiem que eren difícils. El proper pas serà revisar i tornar a revisar aquestes àrees fins que els dits, les oïdes i la respiració ar-ribin a familiaritzar-se i sentir-se còmodes amb ells. Sona massa simple? Potser ho és, però és la veritat. El truc està en què pot prendre setmanes, mesos o de vegades anys per-què els nostres cossos permetin que aquestes accions ocorrin sense pensament conscient. Un dels passos més importants en aquest procés d’aprenentatge és el no observar partitura alguna. Toque coses sense mirar música impresa. Un potser diga, jo no puc memoritzar les coses fàcilment. Bé, però això no és memorització. Això es tracta d›aprendre alguna cosa profunda-ment. Toque un fragment o una frase repetidament, però en tocar, utilitzi les seves oïdes i escol-te la música que executa. Després prove cantar la frase sense l›instrument. Ara provi tocar la seva frase començant en notes diferents. Si això ho atabala, abordi-ho per un angle diferent.

Açò es molt difícil. No ho puc tocar!!!

14

Exercici amb Aniversari Feliç

Cante els primers compassos de la cançó “Aniversari Feliç”. Ara, toque la cançó en el seu ins-trument, començant en qualsevol nota. Tan bon punt vostè ja es va familiaritzant amb el tema, toque el mateix començant en altres notes. Quan se senti còmode tocant aquest tema en les dotze notes, vostè pot sentir-se segur que sap la cançó. Els mateixos principis valen per apren-dre qualsevol altra música. L›única diferència és que algunes peces són més llargues que el senzill tema de «Aniversari Feliç», així que un necessita dedicar més temps, però els conceptes són el mateix. Només treballe amb fragments molt petits de música i no avançe a altres àrees fins que no hagi après completament la que aquesta treballant.

Rentant-se les dents i els primers passos en caminar

Ací hi ha una altra analogia: quan ens rentem les dents, posem la pasta dentifrícia en el raspall, ho portem a la nostra boca i comencem a raspallar-nos. No fallem al posar el raspall de dents en la nostra boca. Ho hem fet tantes vega-des que aquesta acció és familiar als nostres músculs i ho realitzem sense pensar. I sobre el caminar? Intente observar a un nen que recentment aprèn a caminar. Llueix com un petit Frankenstein. Les seves cames estan tenses i el seu equilibri és insegur, i després d›uns pocs passos cau. Però un jove o un adult no pensa sobre el procés de caminar. De fet, ells no recapaciten conscientment en aquesta acció, per res. Per contra, pensen alguna cosa així com «vull un got de llet», llavors s›aixequen i van al refrigerador, i ho obtenen sense haver de dir-li a les seves cames el que cal fer. Aprendre música és el mateix. Quan assimilem les tècni-ques d›execució d›un instrument, la comprensió dels rudiments de la peça que ens interessa - a un nivell tan complet - que retirem la necessitat de pensar conscientment per ajudar-nos a interpretar una peça.

Com he de practicar?

Un potser digui, això sona bé, però jo practico 3 hores diàries i no arribe a aquest nivell. El punt no és el nombre d’hores que inverteix a practicar. El punt més important haurà de ser el dominar el que vostè practica abans que avançe a altres àrees. Dominar significa aprendre alguna cosa tan ben que un ho executa sempre correctament - com l’analogia de rentar-se les dents. Aquest tipus de practica sembla prendre molt més temps. Algú potser diga, jo no puc passar massa temps en aquesta escala ara perquè tinc dos estudis que aprendre, una mica de música orquestral i un altre material d’estudi. El volum de demandes arriba a ser tan aclaparador que la sessió de pràctica aviat es transforma a balbotejar diverses coses, sense aprendre realment alguna cosa.

15

Però el temps que necessitem per interioritzar alguna cosa és més curt del que pensem. Recordi els moments quan vostè va practicar una peça repetidament i hi havia uns quants passatges que van anar sempre difícils i que mai els va sentir correctes. Va interpretar la música amb la idea del “ja em sortirà”, i després de la seva presentació pensa alguna cosa com “que bé que ja tot va acabar”. Però, alguns anys més tard, vostè ha de tocar aquesta mateixa peça una altra vegada per a un estudiant o per a un recital, i aquests mateixos passatges no són més fàcils. Si des d’un principi s’hagués pres el temps a interioritzar apropiadament aquesta música, no només sempre estaria amb vostè sinó que, a més, els problemes que va conquistar en invertir temps en aquests passatges ho acompanyarien al moment d’enfrontar desafiaments semblants.

El que succeeix llavors és que entre més material que s’aprengui d’aquesta manera, la música es tornarà més senzilla en general. Quan un adquireix suficient facilitat, la majoria de la música interpretades es faran sense o amb petit pensament conscient, permetent així que la seva personalitat extraordinària aflori. Això succeirà perquè no existirà cap obstacle tècnic de conquistar en la música o en l’instrument.

En practicar, no tracti de conquistar una obra sencera immediatament. Estudie primer un pas-satge petit fins que arribe a ser fàcil. Un mestre va dir que alguna cosa s’ha après apropiada-ment quan es pot tocar perfectament sis vegades seguides. Generalment, si alguna cosa no s’aprèn de manera suficient, és perquè existeix un lapse en la concentració en tractar de tocar sis vegades seguides sense errors, així que utilitze la regla de les ‘sis vegades’ com una prova. Si comet un error, llavors dedique més temps a treballar lentament en el passatge en qüestió, fins que no hagi de pensar en el que fa.

Paciència i el divertir-se en la pràctica

Alguna cosa molt important de considerar: no es desanime!. Tingueu paciència amb vosaltres mateix, escolte amb cura el que toca, investigue les àrees problemàtiques i arregle cadascuna d’elles per mitjà de repetició. També gaudeixca del procés de la seva pràctica i dels sons que produeix. La música és divertida i és l’aliment de l’ànima, i això inclou la música creada en practicar.

Jose Vicente Carbonell Vidal

Junta Directiva, AIXÒ QUE ÉS?

Com sempre Jordi visitava a l’Oracle, aquesta vegada estava enmig l’anell del planeta Monra, levitava sota un riu volador on els peixos amb ales volaven lliurement.

Jordi com sempre venia de la Terra d’estudiar als humans i en concret al “subgènere” que més el fascinava: els músics.

Jordi: Com es regeixen les societats musicals?, com és manté un ordre quan hi ha molts músics i persones involucrades d’alguna forma a la música?, per què funcionen les societats musicals?

Oracle: Xè, Xè, para para!!! ara t’ha vingut al cap tot açò de manar, liderar, estar al capda-vant d’un grup o associació de gent?

Jordi: Doncs sí, de vegades em plantege com funciona una banda i qui és en realitat el que organitza tots els actes i events en una societat musical, i com no, en concret la SAM.

Veig pel carrer a la banda de música tocant, 40-45 músics més o menys, realitzant actes com: concerts al Palau de les Arts, Algemesí, participant a certàmens, ...celebració de festes de Santa Cecília, eixides a tocar a pobles en festes... organització i funcionament de l’escola, loteries....i un llarguíssim etc.

Els músics sempre estan presents, però, qui realitza la tasca perquè tot funcione com cal i hi haja una bona imatge i opinió d’una banda?. Sobre qui recau la responsabilitat d’aquestes societats?

Oracle: Qui, qui, qui, sembles un pollastre home!!!, tranquil home intentaré explicar-t’ho el millor que sàpiga. La gent encarregada d’eixa feina són La Junta Directiva amb la seua Presidenta al capdavant. Hi ha un Vicepresident, Secretari, Vicesecretària Tresorera, Vocals, Arxiver, Cap de banda... Com pots adonar-te’n no és broma allò de dirigir i portar pel bon camí una agru-pació tan gran endavant si no hi ha unes estructures de poder ben assolides.

Jordi: Però, jo no veig eixa feina que realitza la Junta, no sé qui són, ni els càrrecs que ocu-pen, com poden “tirar endavant” totes eixes coses?, que treuen a canvi?, per què ho fan?, quin mal de cap, no?

Oracle: La base d’una bona feina és el treball, dedicació, il·lusió, treballar per gust i pels demés. Normalment els músics no saben qui són, normalment els músics van als assajos, concerts, eixides viatges.... però no es paren a pensar d’on ix tot això, sempre ha sigut així, no hi ha mala fé, si no que, són així.

L´Oracle i Jordi

16

A base de reunions setmanals (a banda dels assajos perquè la majoria d’ells són músics), de-bats, discussions de vegades acalorades, repartiment de tasques i treball, treball i més treball. Així és com pot funcionar bé una banda i en funció de la seua Junta Directiva, és el que és.

Jordi: Aguarda’t!!! De veres fan tot això? No m’havia adonat, sense ells, no hi hauria banda?,

Oracle: Jo crec que no, són imprescindibles, igual que els músics, han de saber inculcar al músic que té drets i obligacions, en una societat un no pot anar per lliure actuant i fent al seu parer, la societat està per damunt de la individualitat, i les decisions són consensuades i regi-des per una Junta Directiva que tots han elegit democràticament. Per això, la Junta és renova i pot entrar qui vullga, sempre per mitjà de votacions de l’Assemblea general, clar.

Jordi: Segur que no treuen res?

Oracle: Home!!, orgull de pertànyer a la SAM, sentir-se un trosset important de la SAM, tenir amics vertaders,...materialment res, però emocionalment moltíssim. I sí que tenen mal de caps, a tota hora, de vegades prenen decisions molt, molt difícils. Però estan ahí per això, poden encertar o equivocar-se, però actuen i decideixen sempre mirant pel bé comú i per damunt de tot la societat, la Societat Artístic Musical d’Alcàntera de Xúquer.

Jordi: Ha estat bé saber com es regeix una banda de música, decidir mai és fàcil, i manar tampoc. Però he aprés que és absolutament necessari!!.

“No sé quina és la clau de l’èxit, però la clau del fracàs és intentar agradar a tothom.” (Bill Cosby)

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement.” -(Albert Einstein)

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, la electricitat o l’energia atòmica: la voluntat.” (Albert Einstein)

“Sembra un pensament, recolliràs una acció; Sembra una acció, recolliràs un hàbit; Sembra un hàbit, recolliràs un caràcter; Sembra un caràcter, recolliràs un DESTÍ.”

(Anònim)

“La recompensa del capità no està en les notes del comandant, sinó en la mirada dels seus homes” ( Anònim)

17

Personalidady Gustos Musicales

Introducción

Aunque la tradición postule que la cara es el espejo del alma, sería poco probable encontrar en el mundo un espejo que pudiera reflejar algo tan intangible como el alma que, según quienes creen en su existencia, es capaz de entender, querer y hasta sentir. Sin embargo, y habida cuenta de que la sabiduría popular suele acertar en sus aseveraciones, tal vez sea conveniente dar como bueno este aserto, al menos en su vertiente de elemento predictor de la personalidad.

El poder de la información

Consideremos con cuanta determinación la especie humana ansía conocer a sus congéneres y como indaga sin recato en los gustos y aficiones de los demás, movida por un anhelo que trasciende más allá de la mera curiosidad.

No hace mucho leía en un informe cuán frecuente es la costumbre de espiar lo que hay en los armarios y estanterías de los cuartos de baño de las casas ajenas. Al parecer, es una pulsión que nos impele a husmear en las intimidades cosméticas de nuestros anfitriones para oler sus perfumes o conocer la marca de las cuchillas con que se afeitan. En cierto modo, este espionaje busca el acceso a una información guarecida en la estancia más intima de un hogar y que es capaz de revelar las debilidades más vulnerables de sus moradores. Tal vez la antropología explique esta clandestina intromisión como un acopio de información útil para defendernos si algún día nos agrede quien antes nos permitió utilizar su retrete. Tengamos en cuenta que, desde una perspectiva darwiniana, conocer al enemigo y saber de sus debilidades se hace imprescindible para salir vencedor en la lucha por la supervivencia. O como dijo John Edgar Hoover, “la información es poder”.

La biblioteca

Pero alejémonos de las ciencias del comportamiento, volvamos a la curiosidad y avancemos en la búsqueda de otros espejos donde pueda reflejarse el alma, o mejor aun, las características, singularidades y propensiones que caracterizan a nuestros semejantes, hasta obtener una información que resuelva la incógnita de cómo son los demás.

A igual que sucede con las lunas de los armarios que reflejan nuestras intromisiones en los cuartos de baño que no son el nuestro, hay otros métodos que pueden ser de ayuda para satisfacer el atávico impulso de fisgar en la intimidad de quienes ansiamos conocer en su esencia.

Desde tiempos inmemoriales, hay un procedimiento bastante fiable, y es escudriñar los lomos de los libros que hay en las bibliotecas de aquellos de quienes se quiere saber, pues, por lo general, tanto la ausencia como la presencia de libros en un hogar y, sobre todo, conocer de qué libros se trata y cuales se han leído, suministra una importante información sobre la vida interior, conocimientos y hasta la inteligencia de quienes allí moran.

18

Los gustos musicales y su valor predictivo

Al igual que acaece con los libros, sucede también con la música. Tanto es así que quien escribe estas reflexiones, sostiene la hipótesis de que los gustos musicales van ligados a la personalidad de cada individuo.

Hay al respecto un interesante estudio realizado por el profesor Adrian North, de la Universidad Heriot-Watt de Edimburgo (Escocia), en el que investigó a más de treinta mil personas de sesenta países para evaluar sus gustos musicales. Los resultados fueron curiosos y sorprendentes.

Al parecer, la apreciación popularmente admitida, de que cada persona selecciona sus gustos musicales y los canaliza en ciertos tipos de música (estilos) que encajan con su personalidad, tiene visos de verosimilitud. Según North, esa selección de músicas afines a cada cual, escapa de la voluntad y va unida a la historia personal que comienza a los seis meses de embarazo, que es cuando se empieza a escuchar sonidos.

El referido estudio de North concluye que los aficionados al jazz, soul y a la música clásica son individuos creativos y con una alta autoestima, siendo los dos primeros más sociables y los terceros más tímidos. Igualmente se revela que los amantes del pop son muy trabajadores; los que escuchan heavy metal, amables, satisfechos consigo mismo y creativos; los seguidores de la música country, buenos trabajadores y muy tímidos; los amantes del rap, extrovertidos y los fans de la música indie, poco amables y con baja autoestima.

En cualquier caso, deberá tenerse en cuenta que, si bien hay una evidente relación entre los gustos (musicales o no) y la personalidad, el trabajo mencionado de Adrian North, como sucede con cualquier estudio estadístico, es meramente estimativo y no debería concedérsele más credibilidad que la puramente aproximativa.

Colofón

Podríamos concluir estas reflexiones con un sencillo corolario y dos humildes consejos.

A saber:

1-Así como aceptamos que la cara es el espejo del alma, tal vez debiéramos admitir igualmente que la música es el espejo donde se refleja la personalidad de cada individuo a través de sus gustos musicales.

2-Y ya para finalizar, dos consejos:

“Hay que desconfiar de aquellos que no aman la música”

“No hurgues en los armarios del baño de aquellos a quienes quieras conocer. Solo mira los discos que tienen en su discoteca”.

Alberto Soler MontagudMédico y escritor

Miembro Extraordinario de la Sociedad de Psiquiatría de la Comunidad Valenciana

19

En el capítol anterior vam explicar com es propaga el so per l’aire i com necessita un medi material per propagar-s’hi. També vam parlar de com el so emés per un instrument depén de la longitud del tub o la corda que la forma i com podem variar aquest so tapant o destapant forats o prement o soltant una corda per tal d’acurtar-la o allargar-la. Ací aprofundirem en aquest aspecte per al cas dels instruments de vent. Al llarg de l’article parlarem de freqüèn-cies i longituds de les ones indistintament, perquè a cada freqüència li correspon una única longitud d’ona, és a dir, són equivalents a efectes del que explicarem ací.

Per emetre sons amb un instrument musical, és fonamental crear ones estacionàries. Aquestes són ones creades per la interferència de dues ones iguals, que viatgen en direccions opo-sades. En un instrument de corda, quan en polsem una, generem una ona que arriba als dos extrems, s’hi reflecteix, i genera aquestes dues ones, una des de cada extrem. La interacció entre elles és el que genera el patró estacionari (constant en el temps) que fa vibrar l’aire i produeix el so. Aquestes ones sempre mostren els màxims i els punts d’equilibri (punts que no es desplacen de la posició original) a les mateixos llocs, com es mostra a la primera figura, on es representen dues ones estacionàries per a un tub obert per les dues bandes.

En els instruments de vent, el tub està tancat per una banda pels llavis del músic (per exemple als metalls, oboès, clarinets i saxos) o està obert per les dues (flautes). En bufar als primers, es genera una pertorbació dins del tub, que té el seu màxim a l’embocadura de l’instrument. A l’altra banda, a la campana, la pressió és la de l’aire exterior. Igual que en les cordes, en un tub cilíndric també es generen ones estacionàries, degut a la condició d’equilibri amb l’aire a l’extrem obert. De no ser així, el bufit del músic canviaria la pressió de l’aire exterior, despentinant les respectables senyores de la primera fila. I això no passa. A manera de

El So i la Música (II)

20

curiositat direm que alguns científics s’estan plantejant estudiar el cas d’un saxo tenor de la banda d’un poble de la Ribera Alta, perquè és l’únic cas conegut que aconsegueix canviar les condicions ambientals de la sala de concerts. Però en general, la pressió de l’aire exterior a l’instrument no canvia quan el músic bufa i ens imposa una condició restrictiva que causa la formació de les ones estacionàries dins de l’instrument. En resum, les dues “parets” en què reboten les ones són la boca del músic per un costat i l’aire exterior per l’altre.

La longitud més llarga de les ones que es poden generar amb eixe instrument, és a dir, el so més greu que en podem produir, es dóna quan el tub està totalment tancat en el cas de cla-rinets i saxos, o quan fem màxima la seua longitud, en el cas dels instruments de metall. Aques-ta freqüència s’anomena fonamental. Per a una longitud determinada del tub, podem gene-rar l’ona fonamental i els seus harmònics, que són fraccions de la fonamental. Si l’instrument només poguera emetre so en aquestes poques longituds o freqüències, no podríem fer sonar totes les notes de l’escala. Efectivament, l’escala es construeix en intervals que fan créixer la freqüència en un factor 1.0595, i no amb múltiples naturals (1, 2, 3, 4,...). Per exemple, si un La té una freqüència de 440 Hz, un La# té 440x1.0595=466 Hz, així que necessitem poder fer alguna cosa més que el que ens proporciona un tub cilíndric. Anem a veure com aconseguim fer l’escala en diferents instruments de vent.

En l’estructura de l’instrument de metall trobem un element que és estrictament necessari per tal de poder ajustar la freqüència de l’ona emesa i que, a més, puguem sentir-la: la campana. Si agafem un tub cilíndric amb la mateixa longitud que una trompeta i bufem per una ban-da, generem una ona estacionària (com hem vist), però el so no és gens intens a la banda oberta. Per altra banda, si prenem un objecte amb forma cònica des de la base, el resultat serà un megàfon que amplia el so, però no produeix ones estacionàries, bàsiques per als instruments musicals. En aquest sentit, la campana ajuda a amplificar el so.

Per altra banda, la campana té una obertura que no és sempre igual, i amb això permet ge-nerar freqüències que no són múltiples naturals de la fonamental, en els instruments de metall. Aquest darrer aspecte s’aconsegueix gràcies a que el punt on es reflecteix l’ona a l’obertura de la campana no és sempre el mateix, sinó que canvia amb la freqüència. Com més alta és la freqüència (més curta la longitud de l’ona), més cap a fora està aquest punt. Aquest efec-te es mostra en la segona figura que acompanya el text, on es veu la part final d’un instrument de metall i es dibuixen, a escala, diferents ones estacionàries.

21

Ara, veiem com es pot aconseguir fer tota l’escala en un instrument de fusta. Tornem primer al tub cilíndric i fem-li un foradet. Depenent del diàmetre del foradet, la longitud de l’ona fonamental resultant canvia. Per això, en aquestos instruments, el diàmetre de cada forat és diferent, el que permet canviar la seua longitud efectiva de la manera desitjada: Si fem un forat molt petit, la longitud efectiva del tub gairebé no canvia. A mesura que fem el forat més gros, el seu efecte en la longitud efectiva del tub es fa més evident. La tercera figura mostra un tub cilíndric i la seua longitud efectiva (dibuixada a la seua dreta) per a forats amb dià-metres diferents. Així, afegint forats de diferent diàmetre en diferents posicions de l’instrument, podem canviar la freqüència fonamental i els harmònics.

Per acabar, l’embocadura d’alguns instruments també fa el seu paper, fent el tub una miqueta més llarg, fins i tot aportant els seus propis harmònics. Com veiem, el disseny d’un instrument no és una cosa senzilla. En properes entregues, estudiarem altres aspectes de la relació entre la física i la música.

Bibliografia:

Good vibrations: The Physics of Music. Barry Parker. The Johns Hopkins University Press, 2009.

Musimathics. The mathematical foundations of music. Gareth Loy. The MIT Press, 2006.

Dr. Manel Perucho i Pla.

22

23

Nous Músics

23

Enric Cuenca i Roig(Percussió)

Arnau Botella i Expósito (Percussió)

24

25

OboèMaria Posadas i Caraballo

FlautesLaura Martínez i Gisbert

Àgueda Frigols i Benito

Clara Gallego i Mañez

Carolina Pla i Andrés

ClarinetsJosé Vte. Carbonell i Vidal

Marta Expósito i Andrés

Teresa Peris i Bataller

Pepe Álvarez i Sanchis

Celia Igual i Chicón

Haydée Sancho i Moratalla

Pilar Gisbert i Botella

Mª José García i Carbonell

Judit Sanchez i Olivet

José Gallego i Mañez

Ramon Tormo i Perucho

Clarinet baixVte. Javier Bausá i Crespo

PianoFran Ruiz i Illán

Saxos altsRicardo Ribera i Benavent

Rafa Ortega i Femenía

Miguel Ferri i García

Álvaro Benito i Cuenca

Saxos tenorsJosé Pascual Ferri i Boluda

Miguel Suñer i Lluch

Saxo barítonManolo Perucho i Pla

TrompesRicardo Sales i Chordá

Patricia Sales i Chordá

Gloria Posadas i Caraballo

Rubén Martínez i Pérez

TrompetesRafael Sanchis i Ferri

Carlos Chordá i Sancho

Sara Posadas i Caraballo

Vicent Pascual i Carroza

Jordi Ribera i Benavent

Inés Mompó i Amat

Javier Benito i Cuenca

TrombóPau Domínguez i Benito

BombardinsNelly Fernández i Viejo

Julián Tafaner i Agraz

TubaJosé Manuel Vidal i Alventosa

Vicent Martorell i Pavia

PercussióCarlos Sanchis i Ferri

Juan Ramón i Monar

Pepe Aspas i Peris

Miquel Ramón i Peris

Vicent Simó i Espadas

Dídac Tormo i Perucho

Pascual Múrcia i Gil

Enric Cuenca i Roig

Arnau Botella i Expósito

DirectorLuis Pedrón i Francés

Planter Bandade Música any 2012

2626

Programa d´ActesDijous 15 de novembre

18h. Berenar per als alumnes de l’escola de música a la Casa de la Cultura, a continuació, jocs populars.

Divendres 16 de novembre

De 17 a 19h. Música al carrer. Diferents grups instrumentals realitza-ran les seves actuacions a diferenys llocs del poble.

21h. Sopar baix braç per als músics.

22h. Assaig general a la Casa de la Música.

Dissabte 17 de novembre

20h. Concert de santa Cecília a la Casa de la Música.

22h. Sopar baix braç per als músics.

Diumenge 18 de novembre

10’30h. Cercavila per arreplegar als nous músics de la banda: Arnau Botella Expósito (percussió) i Enric Cuenca Roig (percussió) i Trasllat de la imatge de santa Cecília a l’església.

12h. Missa en honor a santa Cecília cantada per la coral Arpa d’Or.

A continuació, cercavila.

14h. Dinar de germanor per a músics i alumnes de l’Escola de música.

2727

1ª part

RUBORES (p.d) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pascual Marquina LA DEL MANOJO DE ROSAS (selección). . . . Pablo SorozabalEL TAMBOR DE GRANADEROS (obertura). . . . . Ruperto Chapí

2ª part

FIESTAS EN LEVANTE (p.d) . . . . . . . . . . . . . . . Manuel CarrascosaCHARLES CHAPLIN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Arr. Marcel PeetersCONGA DEL FUEGO NUEVO . . . . . . . . . . . . . . . Arturo Márquez

LUIS PEDRÓN I FRANCÉS, director.

DISSABTE 17 DE NOVEMBRE20 HORES

CASA DE LA MÚSICA

PROGRAMA

Concert de Santa Cecília

28

29

30

31

32

33

Sam

eros

pel

mon

34

35

36

37

38

ESPECIALITATS ENBOCADILLOS PER ENDUR,

CARNS A LA BRASSA I MENJARS CASOLANS

Saúl Giner Ubeda - C/Sant Vicent, 29 - Telf. 617 941 07746293 Alcàntera de Xúquer (Valencia)

(Antic bar Zurdo)

39

40

41

Esmorçars - Gran varietat de tapes - Gelateria

652 968 772 - ALCÀNTERA DE XÚQUER

BAR JUBILATS CRISTINA

42

43

44

Bazar Alcàntera

Av. Ribera Alta, nº 27Alcàntera de Xúquer - ValenciaTel: 691 593 001

45

- Herbes i plantes medicinals.

- Cosmètica ecològica.

- Complements dietètics i productes d´alimentació: Ecològics, integrals, sense sucre, vegetarians...

- Aliments sense gluten (plats congelats i panaderia fresca).

- Articles naturals i ecològics per a bebes.

- Pots demanar hora per a les següents consultes:- Programa personal de salut. 25€- Teràpia floral de Bach: 30€- Nutrició: 30€- Acupuntura: 25€- Teràpia craneosacral biodinàmica: 25€- Massatge terapeutic: 1h./25€- Espinologia (Osteopatia): 20€- Teràpia vibracional amb bols tibetans: 15€- Oi-Konj (Estiraments): Consultar preus.- Fotodepilació: Consultar preus.

Avda. Ribera Alta, nº 15 · Alcàntera de XúquerTlf. 645 983 014 · Email: herboiaia@yahoo.es

46

4747

48

49

· LÁSER PIEDRA ALEJANDRITA

· Depilación con cera tibia y caliente.

· Higiene facial· Mesoterapia virtual: - Relleno de arrugas - Aclarante vitamina C - Despigmentante vitamina C· Tratamiento oxigenante· Tratamiento ácne· Tratamiento hidratante· Láser - Telangiectasias - Manchas cutáneas - Fotorrejuvenecimiento

· Mesoterapia virtual - Reductor/remodelante - Reafirmante· Vacumterapia: - Anticelulítico - Remodelante· Láser: - Esclerosis de varículas

· Masajes: - Decontracturante - Relajantes - Circulatorios - Deportivo· Técnica cérvico-branquial· Drenaje linfático manual· Reflesología podal

AHORA SERVICIO DE GINECOLOGÍA Y OBSTETRICIA

50

51

52

Tel. 615 99 87 11 - 615 99 86 50Constitució, 846293 BENEIXIDA

53

54

55

CONSTRUCCIONES METÁLICAS

Avda. Ribera Alta, 2846293 ALCÀNTERA DE XÚQUER (Valencia)

Tel. 96 258 00 19 - Fax. 96 279 70 12

56

Movil: 607 791 034

- ESMORÇARS-MENÚ DIARI A 5,5€ - SOPARS- ESPECIALITATS EN POSTRES ELABORATS- PA DEL DIA

TLF. 637 48 00 68 - 625 12 96 72 (BENEIXIDA)

(Alex i Déborah)

PREUS POPULARS

PREUS SENSE COMPROMIS

- CARN A LA BRASA- ALL I PEBRE- RABO DE BOU- SARDINA AMB PIMENTÓ I OU- XABALI (per encomanda)- CARN DE CAVALL

- PAELLA, FIDEUÀ, CALDERETA DE RAP, ETC..., TOTA CLASE DE MENT-JAR ELABORAT.- COMUNIONS, BATEJOS, SOPARS DE EMPRESA, ETC...

CAPS DE SETMANA ENCOMANDES

Bar Ca Amparo

57

Fitness 31Sport club

Avda. Ribera alta nº 61

46293 Alcàntera de Xúquer

630 27 72 41

C/ Sant Vicent, nº 20ALCÀNTERA DE XÚQUER

QUIOSC I DESPATX DE PA

DaviniaDavinia

58

C/ Major, 28Tlf. 96 258 06 61

ALCANTERA DE XÚQUER

59

60

Tel. 96 258 04 15 · Mov. 649 63 44 73

GASOLINERASAN MIGUEL TÁLENS MARTÍNEZ, S. L.

Ctra. Puebla Larga-Sumacàrcer, km. 9´8COTES

Tel. y Fax 96 297 60 46

61

62

DIUMENGES i FESTIUS obert de 9:00h. a 13:30h.

63

Lápidas y MármolesGranitos · Cuarzos · Todo tipo de piedras

Avda. Ribera Alta, 56 · Tel./Fax: 96 258 03 27 · Móvil: 639 986 428 piedrasnaturalesalcantera@hotmail.com

46293 Alcàntera de Xúquer

C/ Ribera Alta, 53Alcàntera de XúquerTel. 645 992 619

BARALCÀNTERA

64

- ELABORACIÓ DE LÁPIDES.- TREBALLS I RESTAURACIÓ EN PEDRA.

ARTESANALMENT DESDE 1870

t ) 96 258 08 27 f ) 96 297 61 22 · Avenida Ribera Alta, 22 · 46293 · Alcàntera de Xúquer · València disseny@blauverdimpressors.es · www.blauverdimpressors.es