llibre pla inclusió - martorell · d’inclusió, va començar a caminar a finals de l’any...

llibre Pla Inclusió 24/10/11 12:44 Página 6

PRESENTACIÓ

L’Ajuntament de Martorell ha posat enmarxa el Pla Local d’Inclusió i CohesióSocial amb l’objectiu de lluitar contra l’ex-clusió de tots aquells col·lectius o indivi-dus més vulnerables. Aquesta iniciativa, queha assumit la Regidoria de Serveis Socialsamb la Creació de l’Oficina Tècnica del Plad’Inclusió, va començar a caminar a finalsde l’any passat.

La realitat social actual és molt com-plexa, són molts els canvis que ha viscutla nostra societat en l’última dècada i quehan generat noves necessitats. La tascadel Pla d’Inclusió de Martorell és treba-llar per garantir la inclusió i la cohesió enel municipi, amb accions transversals i coor-dinades amb la resta de departaments iserveis locals.

Un dels col·lectius que requereix espe-cial atenció és el de la gent gran. Des de laresponsabilitat del govern municipal, és undels nostres principals objectius i compro-misos garantir la millor qualitatde vida pos-sible per a la gent gran de Martorell. Peraquest motiu, hem encarregat l’elabora-ció del document que aquí es presenta.

Les actuacions que obtenen bons resul-tats són aquelles que s’adapten millor al’especificitat del context en el qual s’a-pliquen. Aquest document ens permetconèixer quina és la situació de la gentgran del municipi i al mateix temps deixaentreveure accions que poden millorar-nela situació.

Aquesta anàlisi no s’hauria pogut dura terme sense la col·laboració de profes-sionals de l’Ajuntament i agents del ter-cer sector, i des d’aquí vull agrair l’interèsi la implicació de tots els que han enriquitaquest document.

No n’hi ha prou amb paraules, hem detenir present que el benestar de la gentgran de Martorell és una tasca que ens impli-ca a tots. La gent gran ha de tenir un paperactiu en la nostra comunitat, no hem d’o-blidar que l’esperança de vida és cada vega-da major i també són millors les condicionsfísiques i psíquiques de les persones queafronten la jubilació. Cal modernitzar elsserveis que els oferim i alhora ser conscientsdel bagatge que a tots els nivells pot apor-tar aquest col·lectiu.

Salvador Esteve i FiguerasAlcalde de Martorell


a transformació demogràfica isocial és una constant en el con-text social actual. L'Administraciói la ciutadania s'han d'adaptar alscanvis a mesura que aquests apa-

reixen. Però no sempre és fàcil, hi ha grupsi col·lectius per als quals el canvi pot repre-sentar un factor de risc davant l'exclusiósocial. Martorell és un municipi que ha sofertmoltes transformacions en un breu perí-ode de temps. Una d'elles és l'envellimenti sobreenvelliment d'una part de la sevapoblació. Aquest diagnòstic pretén detec-tar quins són els factors que permeten lainclusió i la participació de la gent gran enel territori. Aquesta línia ens permetrà tre-ballar des d'un punt de vista apreciatiu enel futur. Al mateix temps, volem conèixerels factors de risc que fan més vulnerablela gent gran del municipi, per treballar-hii millorar-ne la qualitat de vida.

Paraules Clau: transformació demogràfica,inclusió social, envelliment, sobreenvelli-ment, soledat, participació, cohesió social,vulnerabilitat, risc social, exclusió social.

RESUM

L


INTRODUCCIÓOBJECTIUSMARC TEÒRICMETODOLOGIASITUACIÓ DE LA GENT GRAN A MARTORELL

ANÀLISI DEMOGRÀFICAANÀLISI ESTADÍSTICA I SOCIAL

ANÀLISI D’ENTREVISTES QUALITATIVES A PROFESSIONALSANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE L’ENQUESTA A GENT GRAN DE LA VILAPROJECCIONS DE POBLACIÓ

PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES GENT GRANPROJECCIONS SOCIALS GENT GRAN

CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA

1.2.3.4.5.

5.1.5.2.

6.7.8.

8.1.8.2.

9.10.

pàg.

79

111517182331353738404345

ÍNDEX


INTRODUCCIÓ


8 PLA D’INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL

rran de les incorporacions denous fenòmens personals, fami-liars i socials a la realitat del nos-tre municipi, des de la Regidoriade Benestar Social i els Serveis

Socials Bàsics detectem la necessitat detreballar per a la inclusió i cohesió socialdes d’una nova perspectiva.

Amb l’objectiu de generar noves líniesde treball que incorporin elements detransversalitat i coresponsabilitat entre elsdiferents agents implicats al municipi, esdesenvolupa el Projecte del Pla d’Inclusiói Cohesió Social de Martorell. Emmarcaten el diagnòstic general del municipi,actualment s’està elaborant un diagnòs-tic de les realitats socials de Martorell quepermetrà la realització i presentació d’a-quest Pla. Des dels Serveis Bàsics d’AtencióSocial hem detectat la necessitat d’ana-

litzar la situació de vulnerabilitat i risc d’ex-clusió social de la gent gran a Martorell.

El primer apartat del diagnòstic se cen-tra en l’elaboració d’un marc teòric queens permet la contextualització del nos-tre objecte d’estudi: la gent gran aMartorell. En segon lloc, presentem elsobjectius com a punt de partida per ini-ciar el diagnòstic. En tercer lloc, expliquemquina ha estat la metodologia utilitzadai n’argumentem l’ús. En quart lloc, pre-sentem el resultat de l’anàlisi del conjuntde dades obtingudes. Finalment, mostremles conclusions que hem elaborat al llargde tot el procés.

Considerem important remarcar que lafinalitat última d’aquest diagnòstic és ser-vir com a punt de partida per al treball con-junt en la millora de les condicions de vidade la gent gran de Martorell.

INTRODUCCIÓ

A


OBJECTIUS



OBJECTIU GENERAL

Conèixer la realitat de la gent gran deMartorell per promoure i desenvoluparidees i estratègies inclusives de futur.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Descriure, en el context poblacional deMartorell, característiques demogràfi-ques de la gent gran (edat, sexe, distri-bució geogràfica...).

- Fer visible que la gent gran no és un col·lec-tiu homogeni.

- Detectar quines són les necessitats de lagent gran a Martorell.

- Elaborar un pronòstic que doni unes líniesestratègiques tant a professionals com aciutadans per actuar amb la gent gran.

OBJECTIUS


MARC TEÒRIC



PLA LOCAL D'INCLUSIÓ ICOHESIÓ SOCIAL

ls plans d'inclusió i cohesió sociales presenten a la Cimera de Lisboa2002 com una estratègia de laUnió Europea en matèria de polí-tica social, per fer front a la diver-

sificació de la precarietat, la vulnerabilitatsocial i les trajectòries de l'exclusió social.Tal com els defineix l'Institut de Governaciói Politiques Públiques (IGOP)1, els plans d'in-clusió i cohesió social són instrumentstransversals de planificació de les políti-ques socials i de benestar a mitjà i llargtermini, que es fonamenten en graus diver-sos d'interacció entre L’Administració i eltercer sector.

Actualment, estem en el marc del Plad'Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009. L'any 2006, el Departament deBenestar i Família (actualmentDepartamentd'Acció Social i Ciutadania) va impulsar elPrograma per al Desenvolupamentde PlansLocals de la Generalitat de Catalunya; enaquell moment es van atorgar recursosfinancers i tècnics a 12 municipis catalans,i en el 2007 se n'hi van afegir 8 més.Martorell s'hi va incloure en aquest segonperíode.

La voluntat dels plans locals per a lainclusió i cohesió social és que des de l'à-rea municipal s'elaborin estratègies per tal

de pal·liar i prevenir la vulnerabilitat i elrisc d' exclusió social. L'orientació metodo-lògica de la qual parteixen és el foment dela transversalitat, el treball en xarxa, l'o-rientació apreciativa, la coresponsabilitat,la participació i l'enfocament multidimen-sional.

Dintre d'aquest context, des de laRegidoria de Benestar Social i els ServeisSocials Bàsics de Martorell s'impulsenprogrames i accions per fer de Martorellun municipi més inclusiu i cohesionat. Elmunicipi que volem és aquell en què lesdesigualtats socials siguin les mínimes, esfomenti la participació ciutadana i en quètots els habitants puguin gaudir plenamentde tots els àmbits en condicions d'igual-tat i diversitat.

MARTORELL

Per tal d'entendre el context social deMartorell, cal dir que la indústria és un sec-tor clau que explica l'elevat creixementdemogràfic experimentat pel municipi,sobretot a partir de la dècada dels 60. Entreels anys 50 i 60 es van construir a Martorell1.500 habitatges nous i es van desenvolu-par barris com El Pla, Buenos Aires o CamíFondo, cosa que va fer que al 1960 s'arribésals 8.000 habitants2. Aquesta situació de crei-xementes va mantenir fins als anys 80, quanes va produir un cert estancament. A partirdels anys 90 es va tornar a produir un crei-xement espectacular, en aquest cas vincu-latal desenvolupamenturbà, associatal pro-cés d'expansió industrial i l'elevat preu delsòl a la ciutat de Barcelona. En els darrersanys l'augmentde la població té a veure ambel saldo migratori, en una proporció del 30%.

A causa de l'important teixit productiude Martorell, la taxa d'envelliment de lapoblació és inferior al del conjunt deCatalunya. De totes maneres, la distribu-ció per barris de la població jove no és homo-gènia. Els barris amb una major proporció

MARC TEÒRIC

A CONTINUACIÓ, I PER TAL D'INTRO-DUIR-NOS EN L'ANÀLISI, REALITZEMUNA DESCRIPCIÓ DELS PLANS LOCALSD'INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL. ENSEGON LLOC, PRESENTEM ALGUNSDELS CONCEPTES SOBRE GENT GRANQUE TRACTEM AL LLARG DELDIAGNÒSTIC, I PER ÚLTIM FEM UNABREU EXPLICACIÓ SOBRE L'EVOLUCIÓDE LES CONDICIONS DE VIDA DE LAPOBLACIÓ A MARTORELL.

1. Els plans locals d'inclu-sió com a articuladors dexarxes d'agents locals per

la inclusió; Anna ObradorsInstitut de Govern i

Polítiques PúbliquesUniversitat Autònoma de

Barcelona (IGOP).

2. Algunes d'aquestesdades estan extretes del

Pla d'Acció Ambiental deMartorell 2006.

3. Ramona Lucas i AntoniSalvà; Qualitat de vida de

les Persones Grans aCatalunya. Fundació Viure

i Conviure, CaixaCatalunya Obra Social. E


13SITUACIÓ DE LA GENT GRAN A MARTORELL

de persones més grans de 65 anys són:Buenos Aires, El Pla i La Vila. A Can Carreres,Can Bros i Les Bòbiles la franja mitjana depoblació està bastant per sobre de la mit-jana. Per altra banda, als barris de CamíFondo i Torrent de Llops predominen elsciutadans menors de 25 anys. Al llarg deldiagnòstic presentarem de forma detalla-da la situació actual de la gent gran aMartorell, tant pel que fa a aspectes demo-gràfics com socials i de qualitat de vida.

GENT GRAN

Tal com es presenta a Qualitat de vida deles persones grans a Catalunya3, a l'Estatespanyol i a Catalunya l'esperança de vidaen néixer s'ha incrementat de maneranotable al llarg del segle passat. L'esperançade vida a principis del segle XX era de menysde 40 anys, mentre que a finals del segleera gairebé de 80 anys. L'augment de l'es-perança de vida i la disminució de les taxesde natalitat, provocades per la millora deles condicions sanitàries i alimentàries, técom un dels seus principals efectes l'enve-lliment de la població. D'aquesta situacióes desprèn un increment de les necessitatssocials de la gent gran. Això fa que hi hagiuna major demanda de recursos socials,mèdics i, en definitiva, de tots aquells quedonin capacitat d'autonomia i per tant dis-minueixin el risc de vulnerabilitat social.

L'envelliment de la població, generaalgunes tensions, ja que cada vegada unmenor nombre de persones actives en elmercat laboral ha de sustentar un majornombre de persones dependents.

El terme gent gran és un terme antro-pologicosocial que fa referència a la pobla-ció de persones de 65 anys o més. En elsdarrers temps han aparegut diverses teo-ries que pretenen fomentar una majorinclusió de la gent gran, les quals entenenque la tercera edat està construïda social-

ment i pretenen trencar amb tots els este-reotips que giren entorn d'aquest concep-te. Shanas4, partint d'aquesta idea de laconstrucció social, considera que els con-ceptes discriminats i exclusius sobre lagent gran poden ser modificats en tant quesón creats socialment.

Seguint aquesta mateixa línia, des delPla d'Inclusió i Cohesió Social de Martorellvolem fer visible que les necessitats de lagent gran no són iguals per a totes les per-sones que formen aquestcol·lectiu. Per tant,les respostes no poden ser homogènies. Talcom apunta Joan Subirats5, les respostesque s'han de donar han de seguir un prin-cipi d'igualtat i diversitat. “...en el plano delos valores, no podemos seguir defendien-do la peregrina idea que igualdad y diver-sidad son temas antagónicos. Lo contrariode igualdad es desigualdad, y lo contrariode diversidad es homogeneidad.” En defi-nitiva, les respostes a formular des de totsels agents implicats en l'atenció a la gentgan i el conjuntde la societat, s'han de donaren funció de les seves necessitats.

4. Shanas, Ethel: Theunmarried old person inthe United States. Livingarrengement and care in

illness, myth and fact. IntSoc Science ResearchSeminary Gerontol.,

Markaryd, Sweden, 1963).

5. Joan Subirats és cate-dràtic de Ciència Política

de la UniversitatAutònoma de Barcelna.

Fragment extret de“Desvelos educativos”, arti-

cle publicat a El País,4d'octubre de 2007.


METODOLOGIA



ANÀLISI DE FONTS SECUNDÀRIES

L'Anàlisi de fonts secundàries consisteix arecopilar i interpretar tota aquella infor-mació disponible que pot ser útil per a l'e-laboració del diagnòstic.

Anàlisi documental: Martorell és un muni-cipi en què s'han fet molts plans i diagnòs-tics. Per tal de fer útils totes aquestes dadesja extretes, la primera fase del diagnòsticde la gent gran de Martorell ha consistit enl'anàlisi i la recopilació de dades de tots elsplans i diagnòstics prèviamentelaborats. Elsprincipals documents consultats han estat:Memòria de Serveis Socials 2007, Pla de Salutde Martorell, Pla d'Acció Ambiental, algunsdocuments del Projecte de Llei de Barris, Plad'Acció Cultural de Martorell...).

Anàlisi demogràfica: la recerca, recopila-ció i anàlisi de dades demogràfiques deMartorell extretes de diverses fonts (PadróMunicipal de Martorell, IDESCAT, Centred'Estudis Demogràfics de Catalunya...), ensha permès tenir una visió clara de l'evolu-ció demogràfica a Martorell.

ELABORACIÓ DE FONTS PRIMÀRIES

L'Elaboració de fonts primàries sorgeixcom a resposta a les necessitats d'anàlisisd'informació del diagnòstic que no han estatprèviament elaborades.

Treball de camp: ha consistit a realitzar visi-tes als diferents centres de recursos i equi-

paments que treballen de forma directa oindirecta amb gent gran.

Entrevistes a tècnics de l'Ajuntament: hementrevistatels tècnics de l'Ajuntamentque,de forma directa o indirecta, treballen ambgent gran. Això ens ha permès veure qui-nes són les problemàtiques i potencialitatsque es detecten pel que fa a la gent gran aMartorell i ens ha orientat a l'hora d'ela-borar-ne el mapa de recursos.

Entrevistes a professionals: hem realitzatuntotal de 24 entrevistes a professionals quetreballen de forma directa o indirecta ambgent gran des de l'àmbit municipal, el sec-tor privati l'àmbitassociatiu. Concretament,els entrevistat provenen de: 5 professionalsde Serveis Socials Bàsics, 1 de l'Àrea Bàsicade Salut, 3 del Patronat de Serveis Socials, 2del Patronat d'esports, 1 del Patronat deCultura, 2 del Departament de Salut, 1 deMartorell Gestió del Sòl Empresa Municipal,1 responsable del PuntÒmnia, 1 SociosanitariSagrat Cor, 1 de Càritas, 1 de AFASM, 1 d'Arcde Sant Martí, 1 de Creu Roja, 2 Residènciesde GentGran i 1 Policia Municipal. Les entre-vistes, ens ha permès veure com treballenaquests agents socials i quines problemàti-ques i potencialitats detecten des de la sevaperspectiva.

Pronòstic de futur: l'última fase del diag-nòstic ha consistit a elaborar una projec-ció de població fins al 2015 a través d'es-tadístics demogràfics i una projecció detendències de futur a partir d'una roda defutur (estadístics socials) fins al 2020.

METODOLOGIA4

PER ACONSEGUIR QUE AQUEST DIAG-NÒSTIC S'APROPI EL MÉS POSSIBLE A LAREALITAT SOCIAL DE MARTORELL, S'HANFET SERVIR DIVERSES EINES I METODO-LOGIES, QUE ENS HAN INTRODUÏT A LADIVERSITAT I LA REALITAT DEL MUNICIPIDES DE PUNTS DE VISTA MOLT DIVERSOS.


SITUACIÓ DE LAGENT GRAN AMARTORELL



5.1. ANÀLISI DEMOGRÀFICA

POBLACIÓ A MARTORELL

continuació presentem les dadesdemogràfiques de Martorell.Aquestes han estat elaboradesa partir del Padró Municipal, querecull les dades segons els dis-

trictes electorals, els qualses divideixen enseccions. Per tal que els resultats siguinrepresentatius de les diferents realitats deMartorell, hem realitzat l'anàlisi a partir dela suma de seccions, fent la màxima apro-ximació d'aquesta suma a la realitatdels barrisdel municipi.

Al llarg d'aquest apartat, es mostra laforma en la que està organitzada la pobla-ció de Martorell, per edats, sexe, secció elec-toral i lloc de naixement. Per tal d'aconse-guir una interpretació més completa, escomparen les dades de Martorell amb lesde la resta de Catalunya.

A l'actualitat ( juny 2008), la població deMartorell és de 27.191 habitants. Aquestas'ha incrementat en els últims deu anys enun 30%, ja que ha passat de 18.916 habi-tants l'any 1998 a 27.191 habitants el 2008.

Si observem el gràfic 1 podem compro-var de quina manera està distribuïda lapoblació de Martorell per sexe i edat. Lafranja d'homes més poblada és la que vadels 30 als 34 anys: 6,05% respecte al totald'homes (1.644), seguida per la dels homesdels 35 als 39 anys amb un 5,818% (1.581).La major part de la població masculina esconcentra entre els 25 i els 45 anys i repre-senta un 21,18% del total de la població(5.759 homes). La franja d'edat en la qualtrobem menys homes és la que correspona la gent gran, en què a partir dels 80 anyses produeix una disminució molt impor-tant. És importantremarcar l'existència d'ungran nombre d'homes menors de cinc anys.

Pel que fa les dones, la distribució és moltsimilar. La franja d'edat en la qual trobemmés dones és la que va dels 25 als 49 anys,que representa el 20,01% del total de la pobla-ció de Martorell (5.441 dones). La presènciad'infants i joves és també molt important.Fins als 59 anys, la presència d'homes és supe-rior a la de les dones, però en cap momentens trobem amb una diferència més grandel 10%. A partir dels 60 anys hi ha més donesque homes, i aquesta diferència comença aser significativa a partir dels 80 anys, en quèel 61% de la població és femenina: 312dones enfront de 195 homes. La major dife-rència la trobem entre els 90 i 94 anys, enquè el percentatge de dones és del 74%: 71dones enfront de 4 homes.

El percentatge de persones majors de 64anys a Martorell és del 13,11% (3.565 per-sones) respecte del total de la població(27.191 persones).

El percentatge de persones de fins a 14anys a Martorell és de 17,36% (4.720 per-sones) respecte del total de la població(27.191 persones).

SITUACIÓ DE LAGENT GRAN AMARTORELL

5

0 1000>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

500 1500-1500 -500-1000 0

<5

-2000

1. Piramide de Població a Martorell, Febrer 2008

Dones

Homes

Font: Padró Municipal de Martorell

A


Quan fem la comparativa entre la piràmi-de d'edats de Martorell i la de Catalunya,ens apareixen alguns resultats significa-tius. En primer lloc, observem com l'en-velliment a Martorell és inferior al de laresta de Catalunya. El percentatge de per-sones majors de 64 anys a Martorell ésde 13,11%, mentre que al conjunt deCatalunya és del 16,4%.

Si observem el gràfic 3 podem veure comestà distribuïda la població de Martorellsegons el sexe, l'edat i el lloc de naixe-ment. Del total de persones residents aMartorell, un 60,1% (16.341 persones)ha nascut a Catalunya, un 23,18% (6.303persones) ha nascut a la resta de l'Estatespanyol i un 16% (4.350 persones) a l'es-tranger. Això vol dir que un 39,18% (10.653persones) del total de la població deMartorell ha nascut fora de Catalunya. Enel conjunt de Catalunya, el percentatgede persones nascudes a Catalunya és el63% (4.542.620 persones). El total de per-sones nascudes a la resta de l'Estat espan-

yol equival a un 21,69% (1.563.959) i elde les persones nascudes a l'estranger aun 14,78% (1.065.713 persones) respec-te al total de la població.

Si comparem les dades de Martorell ambles de Catalunya, observem que a Martorellel percentatge de persones nascudes forade Catalunya és superior, amb una diferèn-cia del 2,66%. Probablement això es deual gran nombre de immigració que rep elmunicipi. Una de les raons és la seva ubi-cació en una zona industrial. També té aveure amb la seva proximitat a Barcelonael menor cost del preu de l'habitatge encomparació amb la capital.


0 4

80-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

2 6-6 -2-4 0

0-4

-7

2. Comparativa Piramide d’edats de Catalunya i Martorell. Any 2007-2008

% dones Martorell

% dones Catalunya

% homes Martorell

% homes Catalunya

5-9

25-29

20-24

35-39

45-49

55-59

65-69

75-79

0

>85

15-19

10-14

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

200

400

800

1000

1200

600

0-4

3. Població per sexe, Edat i Lloc de Naixement 2007

homes cat.

dones cat.

homes resta Estat

dones resta estat

homes estranger

dones estranger

Font: IDESCAT i Padró Municipal de Martorell

Font: IDESCAT i Padró Municipal de Martorell



DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

A partir de les dades del Padró, podem obser-var com es distribueix la població deMartorell per seccions electorals, sexe i edat.

0 200>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

100 300-300 -100-200 0

<5

4. Piramide d’edats Buenos Aires i Pau Claris, Juny 2008

Dones

Homes

0 200>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

100 300-300 -100-200 0

<5

5. Piramide d’edats La Vila, Juny 2008

Dones

Homes



0 200>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

100 300-300 -100-200 0

<5

6. Piramide d’edats Buenos Can Carreres i Can Bros, Juny 2008

Dones

Homes




0 100>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

50 150-150 -50-100 0

<5

-200

7. Piramide d’edats 24 de Gener i Germans Martí, Juny 2008

Dones

Homes


0 100>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

50 150-150 -50-100 0

<5

-200

8. Piramide d’edats El Pla, Juny 2008

Dones

Homes


0 400>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

200 600-600 -200-400 0

<5

9. Piramide d’edats Torrent de Llops i Can Cases, Juny 2008

Dones

Homes


0 200>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

100 300-300 -100-200 0

<5

10. Piramide d’edats Piramide d’edats Camí Fondo, Juny 2008

Dones

Homes




El conjunt de gràfics presentats ens per-meten extreure les següents conclusions:

Pel que fa a les persones majors de 64 anys,hem de dir que el percentatge d'aquestapoblació a Martorell s éinferior al del con-junt de Catalunya. Les seccions electoralsen les quals podem trobar un major nom-bre de gent gran són les de Buenos Aires iPau Claris (21,60%), seguides d'El Pla (16,9%)i de La Vila (15,9%). A les seccions de BuenosAires i Pau Claris (12,48 %), Verge del Carmei Germans Martí (13,58%) i El Pla (14,27%),és on hi ha menys persones de fins a 14anys. Aquests resultats ens permeten dirque les seccions de Buenos Aires i Pau Clarisi El Pla són les més envellides de Martorell.

Les seccions on podem trobar menys per-sones majors de 64 anys són: Torrent deLlops i Can Cases (7,6%), Les Bòbiles (7,97%)i Camí Fondo (9,20%). Aquestes coincidei-xen amb les seccions on hi ha més perso-nes de fins a 14 anys. Les proporcions són:Les Bòbiles (23,82%), Torrent de Llops i CanCases (22,25%) i Camí Fondo (18,26%).Gràcies a aquestes dades, podem dir queaquestes són les seccions que acumulenuna major proporció de població jove aMartorell.

Pel que fa al lloc de naixementde la pobla-ció de Martorell, cal dir que hi ha estruc-tures molt diferents entre seccions. Les seccions que contenen una majorpoblació nascuda a l'estranger són: Vergedel Carme i Germans Martí, La Vila i CanCarreres i Can Bros. En totes aquestes sec-cions, la procedència estrangera predomi-nant és la marroquina.

Marroc és el principal país de naixe-ment de la població estrangera, i en segonlloc ens trobem amb la població que hanascut a algun país d'Amèrica Llatina. Lesseccions on hi ha més població llatinoa-mericana són: Verge del Carme i GermansMartí, El Pla i La Vila. En tercer lloc, trobempersones nascudes a algun país d'Àfrica

(exclòs el Magrib). Els barris en els qualspredomina aquest tipus de població són:Verge del Carme i Germans Martí, BuenosAires i Pau Claris i Can Carreres. Els barris que tenen un menor nombre depersones nascudes a l'estranger són Torrentde Llops, Les Bòbiles i Camí Fondo.

NAIXEMENTS I DEFUNCIONS

El gràfic de naixements i defuncions aMartorell de l'any 1975 al 2006 ens per-met fer la comparativa entre aquestesdues dades al llarg de 31 anys.

Aquestes dades ens permeten afirmarque a Martorell els naixements són mésnombrosos que les defuncions, i que aques-ta diferència és especialment significati-va des de l'any 2000 fins al 2006. Si recu-perem les dades del gràfic “defuncions”,podem veure com en data de 2006 és apartir dels 65 anys quan la mortalitat,especialment la masculina, es comença aincrementar en el municipi.

19771985

19831989

19931997

20012005

0

19811979

19871991

19951999

2003

50

100

200

250

150

1975

12. Evolució Naixements i Defuncions, 1975 - 2006

naixement home

defuncions homes

naixements dona

defuncions dones

0 200>100

90-9480-8470-7460-6450-5440-4430-3420-2410-14

100 300-300 -100-200 0

<5

11. Piramide d’edats Piramide d’edats Les Bòbiles, Juny 2008

Dones

Homes


Font: IDESCAT



ENVELLIMENT I SOBREENVE-LLIMENT

A continuació, i per tal d'aportar més dadesdemogràfiques sobre la gent gran deMartorell, analitzarem els índexs d'enve-lliment i sobreenvelliment del municipi.

En aquest gràfic podem veure quina és l'e-volució de l'índex d'envelliment a Martorellde l'any 1996 al 2007. Aquest índex és elresultat de relacionar la població de mésde 64 anys amb la de menys de 15. El resul-tat ens permet saber si en una determina-da població hi ha un predomini de pobla-ció jove o de gent gran.

Com es pot observar en el gràfic, l'índexd'envelliment de la població de Martorellha disminuït, tant per a homes com per adones, de l'any 1996 al 2007.

Pel que fa als homes, podem dir que desdel 1996 fins a l'actualitat sempre hi hahagut més homes menors de 15 anys quemajors de 64. Encara que és en l'últim anyquan l'envelliment de la població és menor.Aquesta dada es por corroborar observantels resultats de la piràmide d'edats deMartorell. En les últimes dades del PadróMunicipal, ens trobem amb 2.202 homesmajors de 64 anys i 2.448 homes menorsde 15 anys.

El fet que l'envelliment dels homes siguimenor el de les dones, té molt a veure ambdos factors. Per una banda, en totes les pirà-mides poblacionals de Martorell observemcom el nombre de naixements d'homes ésmajor que el de dones. Per altra banda, l'es-

perança de vida dels homes és inferior a lade les dones. Aquests dos aspectes fan quehi hagi més homes joves, ja que en neixenmés, i menys homes grans, ja que morenabans que les dones.

En referència amb les dones, trobem quefins al 2006 hi havia més dones majors de64 anys que menors de 15 anys. A partirdel 2007, trobem que hi ha més donesmenors de 15 anys que majors de 64 anys.Una de les causes que pot explicar aquestcanvi és l'augmentde la natalitata Martorellcausat per la població immigrada.

L'índex de sobreenvelliment és un indi-cador social resultant de posar en relacióla població major de 74 anys amb la de 65anys i més.

En aquest gràfic tenim l'índex de sobre-envelliment entre l'any 1996 i el 2006. Lesdades ens mostren com en cap moment lapoblació major de 75 anys supera la majorde 65 anys. La població femenina està méssobreenvellida que la masculina, encara queel sobreenvelliment no és gaire significatiu.

L'índex de sobreenvelliment es va incre-mentant al llarg dels anys tant pel que faals homes com a les dones. Una de les cau-ses que explica aquest increment és quel'augment de l'esperança de vida genera unincrement de l'envelliment de la població.

5.2. ANÀLISIS ESTADÍSTIQUESSOCIALS

NUCLIS MATRIMONIALS,LLARS UNIPERSONALS I ESTATCIVIL

a situació de qualsevol persona alllarg de la seva vida ve determi-nada per una sèrie d'aspectes quela caracteritzen. Un d'aquestsaspectes és si una persona viu sola

o no, ja que això pot ser determinant perfer un individu més vulnerable davant l'ex-clusió social.

El risc d'exclusió social de persones queviuen soles és exponencialment més elevatsi parlem de gent gran. Evidentment, és unfactor que no afecta de la mateixa maneratot el col·lectiu de la gent gran, que és hete-rogeni. Però la soledatpotser un factor suma-tori determinant, juntamentamb d'altres fac-tors (aspectes de salut, habitatge...).

0

25

50

100

120

75

1996 2001 2006 2007

83,06

120,52

73,3

106,5

65,01

92,02

13. Índex d’Envelliment

Dones

Homes

Font: IDESCAT

0

50

25

1996 2001 2006

34,54

43,4535,9

46,0151,54

43

14. Índex de Sobreenvelliment

Dones

Homes

Font: IDESCAT

L



Un dels indicadors que ens pot mostrar deforma aproximada el nombre de personesque no estan soles, és el nombre de matri-monis a Martorell.

El gràfic que es presenta ens permetvisua-litzar el nombre de persones, en funció del'edat i el sexe, que estan incloses en unnucli matrimonial.

Tal i com podem veure al gràfic, la fran-ja d'edat en què hi ha més nuclis matri-monials és la de 30 a 34 anys, i és lleuge-rament superior en el cas de les dones. Alcontrari, la franja d'edat on hi ha un nom-bre menor de matrimonis és en la delsmenors de 20 anys.

Com podem observar, les similituds ennombre de casaments, tant d'homes comde dones, són més importants entre les edatscompreses dels 30 als 59 anys. Aquestessón les franges d'edat on les oscil·lacions

són mínimes. Tot i així, dels 30 als 39 anyshi ha una davallada, probablement dona-da perquè són les edats on es produeixenmés divorcis i separacions.

Un altre punt significatiu que ens mos-tra el gràfica és la franja entre els 20 i els29 anys, en què hi ha un nombre més altde dones casades que d'homes. Això potestar produït pel fet que les dones es casenabans i ho fan amb homes més grans enla seva majoria. En segon lloc, i probable-ment com a conseqüència de la dada ante-rior, a partir dels 64 anys el nombre de donescasades és menor respecte als homes. Aixòés a causa de l' augment de dones vídues.

Per aprofundir de forma més directa enla situació de la gent gran respecte al fac-tor de la soledat, us presentem el gràficsegüent amb un nou indicador.

El gràfic mostra el percentatge de pobla-ció que hi ha a Martorell, de 65 anys o més,per estat civil, fent diferenciació entre sexei grup d'edat. El nombre total de personesen aquest grup és de 3.026.

En primer lloc, podem veure que lesdades menys significatives en tots els

grups d'edat, amb subtils diferències, sónels percentatges que corresponen a sepa-racions i divorcis. S'ha de tenir en comp-te que la legalització del divorci no va arri-bar a l'Estat espanyol fins a la dècada dels80. Per això veiem que només en el grupd'edat de 65 a 69 anys els percentatges

20-24

40-44

35-39

50-54

60-64

70-74

0

30-39

25-29

45-49

55-59

65-69

>75

200

400

800

600

<20

1000

15. Nuclis Matrimonials, 2001

Homes

Dones

0

2

4

8

6

10

12

14

16

65-69 70-74 75-79 80-84 >85

16. Estat Civil en relació al Sexe i Edat en Percentatge, 2001

Homes Solters

Dones solteres

Homes Casats

Dones Casades

Homes Vidus

Dones Vidues

Homes Separats

Dones Separades

Homes Divorciats

Dones Divorciades

Font: IDESCAT

Font: IDESCAT


Podem observar que la diferència quanti-tativa entre homes i dones és significati-va. A partir de la informació recollida desdels Serveis Socials Bàsics, sabem que, toti que el nombre és inferior, el risc d'exclu-sió social dels homes sols de més de 64anys pot ser més elevat. Això es pot deurea la falta d'habilitats adquirides al llarg dela vida per desenvolupar activitats relacio-nades amb la llar, l'alimentació, aspectespersonals, emocionals...

Per últim, veiem els percentatges de sol-ters i solteres de més de 65 anys. Aquests,en cap franja d'edat superen l'1% (30 per-sones). Tot i així, s'han de tenir en comptea l'hora d'analitzar la vulnerabilitat davantel risc d'exclusió social. En la seva majoria,són individus sense família o bé només ambfamília extensa. Per tal de disminuir el riscd'exclusió social, s'ha de tenir molt presentla importància de la xarxa informal (veï-natge, amics...) en primer lloc, i a més laxarxa formal (serveis, recursos...) de la qualpuguin ser beneficiaris.

A continuació, mostrem un nou indicax-dor que ens permetrà continuar elaborantuna aproximació a la realitat de les perso-nes de 65 anys o més de Martorell que viuensoles i que poden tenir un alt risc d'exclu-sió social a causa de la seva situació.

En el gràfic se'ns mostra el nombre dellars unipersonals a Martorell en relació ambel sexe i grup d'edat. Corrobora la infor-mació que ens donaven els indicadorsanteriors i l'amplia.

A Martorell hi ha un total de 484 llars uni-personals de persones de 65 anys o més. Elspercentatges més alts els trobem en les donesvídues. Respecte el total, el 68,59% (332) sóndones vídues que viuen soles.


són més elevats respecte a grups d'edatsuperiors.

Sobre aquesttotal de població, veiem queels percentatges més elevats corresponenals homes casats de 65 a 69 anys amb un13,55% (410) i les dones casades de 65 a69 anys amb un 12,33% (373). Els homesi les dones casades de 65 a 69 anys repre-senten els grups més nombrosos de pobla-ció. Aquest fet té com una de les seves cau-ses la mortalitat.

Si continuem observant el gràfic debarres, podem veure que un percentatgemolt important en cadascun dels grups d'e-

dat són les dones vídues. Aquest percen-tatge és el més alt en les franges de 80 anysi més: 4,49% (136) i 5,22% (158) respecti-vament, i en segon lloc trobem la de 75 a79 anys amb un 6,15% (186 ). Respecte altotal de persones de 65 anys o més (3.026),hi ha un 25,15% (761) de dones vídues aMartorell. El fet que en tots els grups d'e-dat el percentatge de vídues sigui signifi-cativament més alt és conseqüència quel'esperança de vida de les dones és més altaque la dels homes.

Si comparem els percentatges de donesvídues amb el d'homes vidus, podem obser-var que hi ha una diferència molt signifi-cativa. Els percentatges d'homes vidus encap grup d'edat superen el 2% (60 homes).El percentatge total d'homes vidus de mésde 65 anys se situa en un 5,45% (165homes). Per tant, el nombre de vidus ésmolt inferior al de vídues, i cal tenir en comp-te que una de les causes és l'esperança devida més alta en les dones.

El gràfic següent ens mostra en nombresabsoluts el nombre de vidus i vídues a par-tir de 65 anys per grups d'edat.

>85

80-84

75-79

70-74

65-69

0 10050 150 200

17. Nº de Vidus i Vidues de 65 anys o més, 2001

Vidus

Vidues

Font: IDESCAT

0

5

10

20

15

25

30

35

40

Homes s

olters

Dones divo

rciades

Dones solte

res

Homes c

asats

Dones casa

des

Homes v

idus

Dones vid

ues

home se

parats

Dones separa

des

Homes d

ivorci

ats

18. Llars Unipersonals per Estat Civil, Sexe i Edat en Percentatge, 2001

65-69

70-74

>75

Font: IDESCAT



És molt destacable el percentatge dedones vídues de més de 75 anys que viuensoles, un 37,81% (193) al total de llars uni-personals (484). Les dones vídues represen-ten més del doble del total de la poblacióde 65 anys o més que viu sola. En segonlloc trobem el percentatge de dones víduesde 70 a 74 anys, que és de 18,59%. I en ter-cer lloc, les dones vídues de 65 a 69 anysamb 12,19%. Això és degut al fet que l'es-perança de vida és més elevada en donesque en homes.

En el cas dels homes, el percentatge méselevat és el d'homes vidus de 75 anys o més,amb un 6,61% (32) respecte al total (484).Després trobem homes vidus de 70 a 74anys amb un 4,54% (22).

En definitiva, veiem que del total de llarsunifamiliars de persones de 65 anys o més(484) a Martorell, un 82,63% (400) són per-sones vídues i un 12,4% (60) persones sol-teres. Aquests percentatges sumats fan un95% del total (484).

Per veure quina ha estat l'evolució al llargdels anys del nombre de persones de 65anys o més que viuen soles, presentem l'ín-dex de solitud.

L'índex de solitud és el resultat de divi-dir el nombre de persones que viuen solesd'una franja d'edat concreta entre el totalde la població d'aquesta mateixa franja.Tal com ens mostra la taula que es presen-ta a continuació, la població total de 65 anyso més era de 2.526 persones l'any 1996, id'aquestes, 362 vivien soles. Per tant, l'ín-dex de solitud era del 14,33%.

La taula també ens mostra l'evolució del'índex de solitud. L'any 2001 aquest índexva créixer fins a situar-se en el 15,31%. Unade les causes d'aquest creixement és l'aug-ment del sobreenvelliment (taula 14).

La taula següent ens permet aprofun-dir en el concepte de l'índex de solitud ambuna anàlisi més completa, ja que ens dónadades de franges d'edat diferents.

Si observem l'índex de solitud dels homes,als 65 anys o més hi ha un índex de soli-tud corresponent al 8,21% (108 homes solsrespecte a 1.315). Si ens concretem en lafranja d'edatde 75 anys o més, aquest índexaugmenta fins al 8,26% (40 homes sols res-pecte a 484).

Per tant, hi ha una diferència d'un 0,05%.Això vol dir que hi ha una concentració méselevada d'homes sols de 75 anys o més.

Si ens fixem en l'índex de solitud de lesdones, veiem unes dades molt diferents ales dels homes. Hi ha una quantitatmoltméselevada de dones que viuen soles, tan enles de 65 anys o més com en les de 75 anys

o més. Aquest fet és conseqüència de l'es-perança de vida més elevada en les dones.

L'índex de solitud se situa en el 20,89%(376 dones soles respecte a 1.800) en elcas de les dones de 65 anys o més. En elcas de les dones de 75 anys o més, se situaen un 24,66% (201 dones soles respectea 815). Aquesta dada ens diu que una quar-ta part de les dones de 75 anys o mésviuen soles.

En definitiva, el que mostra l'índex desolitud és que pràcticament hi ha una cin-quena part de persones de 75 anys o mésque viuen soles. Si ens fixem en les perso-nes de 65 anys o més, l'índex se situa persobre del 15%. I en el cas de les dones, l'índex de solitud està molt per sobre res-pecte als homes.

Població de 65 anys i més

Població de 65 anys i més que viu sola

Índex de solitud de 65 anys i més

2526 3160

362 484

14,33 15,31

19. Índex de solitud (65 anys o més)

Dades: IDESCAT, indicadors d'elaboració pròpia




1315 1800

108 376

8321 20,89




484 815

40 201

8,26 24,66

3115

484

15,54

1299

241

18,55

20. Índex de solitud (65 anys o més, 75 anys o més)




NIVELLS D'INSTRUCCIÓ

onèixer àmpliament diferentsaspectes o característiques queafecten la vida de la gent granpassa per tenir en compte indi-cadors molts diversos. Un dels

indicadors que podem observar és el nivelld'instrucció. Aquest ens dóna informacióde quina és la situació actual, però tambéafecta la persona al llarg de la seva vida.

El percentatge més alt el trobem en lesdones amb un nivell d'instrucció de primergrau, amb d'un 26,12% (734) respecte al total(2.810), seguit pel percentatge d'homesamb primer grau, que és d'un 21,03% (591).

Podem observar que els percentatges méselevats els trobem als nivells d'instrucciómés baixos, a la falta d'estudis i fins i tota l'analfabetisme, tant en homes com endones. És significatiu el percentatge dedones que no saben ni llegir ni escriure, un6,19% (174).

Podem veure com els percentatges méselevats entre persones que no saben llegiro escriure i en persones sense estudiscorresponen a dones: 6,19% (174) i 18,47%(519) respectivament. Aquesta diferènciapot ser donada per les dificultats d'esco-larització de les nenes, especialment enl'àmbit rural, durant aquells anys d'ensen-yament no obligatori.

És important ressaltar que aquellesdones que aconseguien accedir-hi obtenienel primer grau, i se situaven per sobre delhomes. De les dones el tenen un 26,12% idels homes un 21,03%. Això pot ser degutque, tot i que els homes tenien més pos-sibilitats d'accedir a l'escolarització, aban-donaven abans els estudis per treballar.

Si sumem els percentatges de dones queno saben llegir o escriure i les que no tenenestudis, el resultat és del 24,66% (693), unpercentatge molt proper al de les quetenen el primer grau: 26,12% (734)

En el cas dels homes que no saben lle-gir o escriure i no tenen estudis, els per-centatges són més baixos. Se situen en un1,49% i un 13,02% respectivament.

En passar del primer grau, trobem queels percentatges en nivells d'instrucció bai-xen significativament respecte a les eta-pes anteriors i passen a un 8,22% (231dones) i un 7,69% (216 homes) en ESO, EGBo batxillerat elemental. Això mostra lapoca continuïtat de l'etapa formativa, des-prés del primer grau, en estudis mitjans.Veiem que el percentatge de dones és mésalt, però no significativament.

Els percentatges de nivells d'instrucciómés baixos són els de estudis o etapes for-matives de més qualificació educativa-ment parlant. Són molt baixos, tant enhomes com en dones. Però si ens fixem enla taula que acompanya el gràfic, podemapreciar que els percentatges en les donessón més baixos que en els homes, a excep-ció de les diplomatures.

En definitiva, podem ressaltar que enstrobem amb percentatges moltelevats, tantd'homes com de dones, de nivells forma-tius baixos o molt baixos.

Homes

Dones

1 1,21

0,68 0,35

0,46

0,39

1,49

6,19

13,02

18,47

21,03

26,12

7,69

8,22

0,68

0,14

0,46

0,07

21. Nivells d’instrucció per sexe, 2001


0

5

10

20

15

25

30

N/S lle

gir i e

scriu

re

Sense Est

udis

Primer G

rau

ESO, EGB, o

Batx. E

lementa

l

FP Gra

u Mitj

à

FP Gra

u Superior

Batxille

rat S

uperior

Diplo

matu

ra

Licencia

tura

o Doct

orat

22. Nivell d’Instrucció en percentatge en relació al total de poblacióde 65 anys o més, 2001

Homes

Dones

Font: IDESCAT

C



EVOLUCIÓ DE LES PENSIONSNO CONTRIBUTIVES DE VELLE-SA I PENSIONS ASSISTENCIALS

l' hora d'analitzar els factors derisc dins dels processos d'exclu-sió social, no podem oblidar lavessant econòmica. Al gràficpodem veure l'evolució del

nombre de persones beneficiàries d' unapensió no contributiva per jubilació i perinvalidesa.

Les pensions no contributives (PNC) sónuns ingressos econòmics mensuals quel'Estat garanteix a aquelles persones queno tenen recursos suficients per a la sevasubsistència i no poden acollir-se (permanca de cotització a la Seguretat Social)a les pensions contributives de la SeguretatSocial. Els beneficiaris d'aquestes pensionspoden ser persones grans, de 65 anys o més,i persones amb reconeixement de grau dedisminució d'entre 18 i 64 anys. Els bene-ficiaris gaudeixen de condició de pensio-nistes de la Seguretat Social i tenen dret arebre assistència medicofarmacèutica iserveis socials. La PNC pot servir com unaeina que fomenta l'autonomia de les per-sones, i per tant, disminueix el risc d'ex-clusió social.

A Martorell, i tal i com podem veure algràfic, l'evolució d'aquest tipus de pensionsno presenta moviments significatius alllarg del temps.

Pel que fa la PNC per jubilació, lesoscil·lacions no són acusades. L'any en quèhi ha més beneficiaris de PNC per jubila-ció és al 2000, amb 90 pensions actives. Alllarg dels 9 anys que podem observar, lesxifres es mouen entre els 80 i els 90 bene-ficiaris. Al 2007 hi ha 85 PNC per jubilacióa Martorell.

La prestació assistencial per vellesa(també hi ha la prestació assistencial perinvalidesa) va sorgir del fons d'assistènciasocial (Llei 21 de juliol de 1960), en l'actua-litat ja derogat.

En principi, amb l'entrada en vigor de lesPNC amb el Reial Decret 1/2994, totes lespersones beneficiàries de prestacions assis-tencials per vellesa i invalidesa podrien haver

sol·licitat el canvi al sistema actual, tot ique en queden algunes de residuals.

RECONEIXEMENT DEL GRAUDE DISMINUCIÓ

Tenen dret a sol·licitar el reconeixement degrau de disminució per poder beneficiar-se de diferents prestacions del Departamentd'Acció Social i Ciutadanaia les personesamb les característiques següents: les per-sones que pateixen alguna malaltia per-manent que els resta autonomia personalper desenvolupar les activitats bàsiques dela vida diària (ABVD), les que pateixenalguna disminució, seqüeles d'una malal-tia física, psíquica, sensorial i/o mental iles que tinguin reconeguda una pensió dela Seguretat Social per incapacitat perma-nent en el grau de total, absoluta o graninvalidesa o que tinguin reconeguda unapensió de classes passives per jubilació oretir d'incapacitat.

0

50

100

150

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

23. Evolució de les Pensions No Contributives (PNC)

Pensió Jubilació

Pensions Invalidesa

Font: IDESCAT

0

5

10

15

%Fins 4

anys

% de 5 a 15 anys

% de 16 a 44 anys

% de 45 a 64 anys

% de 65 a 74 anys

% de 75 anys i m

és

24. Percentatge de persones amb reconeixement de grau de disminuciórespecte al total de persones d’aquell grup d’edat, 2007

2007

Font: IDESCAT

A


A través del gràfic de barres podem visua-litzar de forma més concreta la situació de2007. Aquest gràfic ens mostra el percen-tatge de persones amb reconeixement degrau de disminució respecte al total de per-sones d'aquest grup.

Com podem visualitzar, el percentatge mésalt el trobem en el grup de 65 a 74 anys, ambun 13,15% (251) respecte al total (1.909).

El següent percentatge més elevat res-pecte a la totalitat de persones d'aquestgrup, és el de les de 75 anys o més. Correspona un 11,41% (189 persones) de 1.656 per-sones en total. Hi ha una davallada respec-te al grup anterior com a probable conse-qüència de la mortalitat.

En tercer lloc, trobem les persones d'en-tre 45 i 64 anys, amb un 9,63% (516 per-sones) de 5.359 persones en total.

En els següents grups d'edat, cap percen-tatge arriba al 3,5% respecte al seu propitotal de persones. Fins a 4 anys hi ha un0,49% (9 persones) de 1.847 persones entotal. De 5 fins a 15 anys hi ha un 1,72%(47 persones) de 2.730 persones en total.Per últim, de 16 a 44 anys hi ha un 3,09%(381 persones) de 12.343 persones en total.

Podem observar que a mesura que aug-menta l'edat de les persones el percentat-ge de reconeixements de grau de disminu-ció augmenta. Una probable causa d'aquestaugment és que a mesura que les perso-nes envelleixen, augmenta el nombre depatologies que pateixen i la seva tipologia.

SITUACIÓ DEL DESPLEGAMENTDE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA ITIPOLOGIA DE CASOS

l dia 1 de gener de 2007 entra envigor la Llei 39/2006, de 14 de des-embre de 2006, de promoció del'autonomia personal i atenció ales persones en situació de depen-

dència i, a partir d'aquí, la seva implemen-tació a tot el territori català.

Aquesta Llei regula les condicions bàsi-ques de promoció de l'autonomia perso-nal i l'atenció de les persones en situacióde dependència. Per aconseguir-ho deter-mina que s'ha de crear un sistema per al'autonomia i l'atenció a la dependència(SAAD), on participen l'AdministracióCentral, les administracions autonòmiquesi les administracions locals.

Aquesta Llei estableix un nou dret uni-versal i subjectiu, mitjançant el qual totsels individus de nacionalitat espanyolaque es trobin en situació de dependèn-cia, en alguns dels graus establerts, tenendret a ser-ne beneficiaris (s'ha d'acredi-tar el temps de residència en territori del'Estat espanyol).

En l'actualitat el procés s'inicia mitjan-çant la presentació d'una sol·licitud devaloració de la dependència a l'Oficina deAcció Social i Ciutadania. En un períodemàxim de 3 mesos, un equip de valoraciós'adreça al domicili o centre on resideixi lapersona dependent. Les situacions dedependència s'avaluen a través d'un equiptècnic de l'Administració utilitzant unbarem de valoració de la dependència(BVD). En un màxim de 3 mesos, arriba aldomicili de la persona la resolució del graude dependència.

Grau I, dependència moderada: quan lapersona necessita ajuda almenys una vega-da al dia o té necessitats d'ajuda intermi-tent o limitada per a la seva autonomiapersonal (de 25 a 49 punts al BVD).

Grau II, dependència severa: quan lapersona necessita ajuda dues o tres vega-des al dia, però no requereix de la pre-sència permanent d'una persona cuida-dora, o bé té necessitats d'ajuda extensaper a la seva autonomia personal (de 50a 74 punts al BVD).

Grau III, gran dependència: quan la per-sona necessita ajuda diverses vegades aldia i, per la seva pèrdua total d'autonomiamental o física, necessita la presència indis-pensable i contínua d'una altra persona oté necessitat d'ajuda generalitzada per ala seva autonomia personal (igual o majora 75 punts al BVD).

Un cop obtingut el grau de dependència,en els tres mesos següents a la data de laresolució s'ha de realitzar el pla individua-litzat d'atenció (PIA). El PIA l'ha de realitzarun treballador social dels Serveis SocialsBàsics o bé el treballador social del centreon estigui ingressada la persona dependent(segons el cas). En el PIA s'estableixen elsserveis o recursos dels quals serà beneficià-ria la persona dependent. Un cop se signil'acord del PIA entre els Serveis Socials Bàsicsi la persona dependent (o família), s'enviaa la Generalitat, la qual aprova el PIA i la per-sona comença a ser beneficiària dels ser-veis o recursos prèviament acordats al PIA.

Aquesta introducció sobre la Llei de pro-moció de l'autonomia personal i atenció ales persones en situació de dependència,el seu desenvolupament i funcionament,ens ajuda a contextualitzar la informacióque donem a continuació sobre quina ésla situació de la implementació de la Lleia Martorell.

En data de 31 de Juliol de 2008, a Martorells'han presentat un total de 333 sol·licitudsde valoració de la dependència. D'aquestes333 sol·licituds, l'equip de valoració perti-nent ha valorat un total de 167 persones.


E



D'aquestes 167 persones valorades, 155ja tenen la resolució del grau de depen-dència. Els resultats són els següents:

- Grau III de dependència (nivells 1 i 2):133 persones

- Grau II de dependència (nivell 2): 11persones

- Grau II de dependència (nivell 1): 4persones

- Grau I de dependència: 3 personesLa implementació d'aquesta Llei és pro-

gressiva, per tant, a mesura que s'avançaen el seu desplegament es van ampliantels graus de dependència que poden serbeneficiaris d'algun servei o prestació. Enl'actualitat, la Llei ens diu que poden serbeneficiàries d'algun servei o prestacióaquelles persones que tinguin una reso-lució amb grau III (nivells 1 i 2) de depen-dència i les persones amb grau II (nivell2) de dependència. (La resta de graus inivells, no.)

Per tant, a Martorell hi ha un total de144 persones que poden ser beneficiàriesd'algun servei o prestació. D'aquestes 144,un total de 106 persones ja tenen el plaindividual d'atenció (PIA) aprovat per laGeneralitat (font: ProDep).

Més d'un 50% dels acords de PIA signatsa Martorell són per una prestació per a uncuidador no professional. En segon lloc, tro-bem els acords signats per a un servei deresidència pública, amb un 31,13%. En ter-cer lloc, amb un 12,26%, trobem els bene-ficiaris d'una prestació vinculada a una resi-dència. Amb d'altres percentatges moltinferiors trobem prestacions vinculades aun servei d'atenció domiciliària, la combi-nació entre diferents serveis i prestacionsi també alguna renúncia.

Finalment, doncs, podem dir que de lespersones que tenen dreta beneficiar-se d'al-gun servei o prestació, la majoria opta peracordar una prestació per cuidador no pro-fessional.


ANÀLISIQUALITATIVAD’ENTREVISTES APROFESSIONALS



L'anàlisi qualitativa d'entrevistes a profes-sionals conté dues parts diferenciades:l'arbre de codificacions i l'anàlisi i interpre-tació del contingut.

A continuació presentem l'arbre de codi-ficacions, que ens mostra una representa-ció gràfica de les problemàtiques extretesdel contingut de les entrevistes a professio-nals. Aquestes problemàtiques han estatclas-sificades en blocs diferenciats. A la vegada,dins de cada bloc podem veure quines sónles problemàtiques que el conformen.

ANÀLISIQUALITATIVAD’ENTREVISTES APROFESSIONALS

6

SALUTMANCA DERECURSOS

FAMILIA ENVELLI-MENT

PARTICIPA-CIÓ

DEPENDÈN-CIA

EMOCIO-NALS

V A L O R SPOSTMO-DERNS

EXCLUSIÓ

Personal

Faltenserveisadaptatsper accedirals recursos

Exclusiótecnològica

Manca derecursoseconòmicsper no havercotitzat mai

Manca d'uncuidadorprincipal

Desarrela-mentFamiliar

Desinfor-macióper part deles famílies

Manca decura de laGent Granper part deles famíliesManca de

residències

NovesMalalties

Sobreenvel-liment

Gent Granpoc partici-pativa

Apatia a lesresidències

Envellimentassociacio-nisme

Gent Granque viu sola

Personesgrans moltdependentsque viuenen família

Soledat

Aïllament iincrementdesconfian-ça, amb l'ar-ribada denouvinguts

SocietatCapitalistaexclou alsque no po-den consu-mir

Marginacióa nivellsocial

Marginacióa nivelltecnològic

NovesMalalties

ARBRE DE CODIFICACIONS: Precepcions dels professionals sobre les problemàtiques de la gent gran a Martorell

ANNEX 1



PERCEPCIÓ DE LESPROBLEMÀTIQUES DE LA GENTGRAN SEGONS ELS PROFESSIO-NALS

er tal d'obtenir informació sobreles principals problemàtiques queafecten la gent gran a Martorell,hem dut a terme un procés parti-cipatiu en el qual hem comptat

amb la col·laboració de 20 professionals quetreballen de forma directa o indirecta ambaquest col·lectiu. Aquest procés ha consis-tit en la realització d'enquestes qualitati-ves. El resultat que presentem a continua-ció és una aproximació a les problemàtiquesde la gent gran a través de les percepcionsde diferents professionals.

A continuació, presentem l'anàlisi qua-litativa de les entrevistes. Hem interpretati classificat les problemàtiques detectadesen vuit blocs: recursos, família, problemà-tiques emocionals, dependència, envelli-ment, participació, valors postmoderns,exclusió i salut.

Quan parlem de problemàtiques relacio-nades amb els recursos, ens referim a situa-cions de vulnerabilitat o exclusió causadesper la manca d'aquests. Aquestes proble-màtiques es poden originar per causes con-textuals o per situacions del propi individu.Una de les problemàtiques que més profes-sionals han esmentat és la insuficiència depersonal per fer fronta les demandes i neces-sitats de la gent gran. D'altra banda, s'hadetectatun dèficitd'infraestructures pel quefa a les residències d'avis. També s'ha esmen-tatla insuficiència del transportpúblic, tantde freqüència com d'adaptació, el qual esconsidera deficitari, ja que no respon a lesnecessitats específiques de la gentgran. Unaltre recurs que els professionals troben afaltar a Martorell són activitats d'oci i tempslliure dirigides a satisfer les noves inquie-tuds de la gent gran.

La manca d'un recurs es converteix en unproblemàtica social quan impedeix a la per-sona portar una vida autònoma en socie-tat. La manca de recursos econòmics i deconeixements tecnològics són les principalsproblemàtiques detectades pels professio-nals en aquest bloc. La insuficiència derecursos econòmics té a veure en molts casosamb el fetque molta gentgran no hagi cotit-zatmai a la SeguretatSocial. Per altra banda,la impossibilitat d'adaptació als nous can-vis tecnològics fa que la gentgran sigui mésvulnerable i dependent.

Gràcies a les respostes donades pels pro-fessionals, podem parlar de dues tipologiesde problemàtiques relacionades amb lesfamílies. Per una banda, aquelles que afec-ten la família: la desinformació per part de

les famílies sobre els recursos i serveis exis-tents i el retorn de la gent gran al domicili,que suposa una sobrecarrega que no estanpreparats per assumir. I per altra banda, aque-lles problemàtiques familiars que afectendirectament la gentgran: el desarrelamentfamiliar i les famílies desectructurades queno es fan càrrec de la gent gran.

Si analitzem el bloc de les problemàtiquesemocionals, la soledat és segons els profes-sionals enquestats la que més afecta la gentgran de Martorell. Una de les conseqüèn-cies d'aquesta problemàtica és que hi ha gentgran sola i malalta no atesa. Una altra pro-blemàtica emocional important és la por ila percepció d'inseguretatque té la gentgrancom a conseqüència de l'arribada de famí-lies immigrades.

Les problemàtiques referents a la depen-dència són aquelles que tenen a veure ambles dificultats que fan que un individu nopugui ser autònom en algun o tots els aspec-tes de la seva vida. Els professionals enques-tats han fet referència a dues problemàti-ques principals. Per una banda, lesrelacionades amb les persones grans depen-dents que viuen soles. I per altra les de per-sones grans molt dependents que viuenen família.

L'envelliment, en relació amb la totali-tat de la població, és una altra de les pro-blemàtiques que alguns professionals hanesmentatal llarg de les entrevistes. Les varia-bles que es destaquen són: el sobreenve-lliment de la població, l'aparició de novesmalalties i el no reemplaçament genera-cional pel que fa a la participació ciutada-na en el teixit associatiu.

Pel que fa a l'opinió dels professionals res-pecte a participació de la gent gran en elteixit associatiu i en les activitats del muni-cipi, ens trobem amb dues opinions dife-renciades. Per una banda, alguns profes-sionals consideren que la gent gran deMartorell no és participativa. Per altra banda,d'altres consideren que precisament són elgrup de població més participatiu del muni-cipi. Els professionals entrevistats que tre-ballen a les residències detecten una certaapatia, especialment en aquelles personesque hi van per obligació. En aquest casosl'apatia pot potenciar o fer aparèixer diver-ses patologies o malalties.

Hi ha professionals que han identificatels valors postmoderns com a problemàti-ca que afecta la gent gran de Martorell. Aescala global, es considera que la societatcapitalista exclou les persones que no podenconsumir. Pel que fa al nivell individual, l'individualisme i el narcisisme han fet quecada vegada les famílies tinguin menys curade la gent gran. En l'era moderna es valo-rava i respectava la gent gran i la seva expe-

P



riència. Actualment, en l'era de l'efímer, elvalor de l'experiència ha estat substituïtpel valor de la innovació i la immediatesa.

Pel que fa a la salut, s'ha comentat coml'aparició de noves malalties afecta espe-cialment la gent gran i li resta autonomia.

Finalment, alguns dels professionalsenquestats consideren que hi ha un tipusd'exclusió social de la gent gran que té aveure amb el fet que no treballen deforma remunerada, i per tant no són pro-ductius per al sistema, la qual cosa fa quese'ls exclogui.

A continuació, presentem l'anàlisi causalde les entrevistes. Això ens permetrà veurequina és la relació que les diverses proble-màtiques tenen entre elles.

Les problemàtiques que contenen unmajor nombre de relacions causals són lesfamiliars. Com ja hem esmentat abans, lesproblemàtiques familiars poden ser l'origendels problemes de la gent gran, o bé deter-minats problemes de la gent gran podencrear problemes familiars. Pel que fa al pri-mer cas i tal i com han comentat els profes-sionals, problemàtiques com la desestruc-turació familiar generen angoixa iproblemàtiques emocionals a la gent grani també poden incrementar o potenciardeterminats tipus de patologies. Pel que faals problemes de la gent gran que afectenla família, veiem com els problemes desalut, la manca de recursos, l'envelliment ila dependència generen càrregues familiarsque en ocasions són difícils de sostenir. Perfinalitzar, cal apuntar que els valors pos-

tmoderns acostumen a afectar la unitat ila corresponsabilitat familiar.

La problemàtica de l'envelliment estàrelacionada directamentamb la dependèn-cia, els problemes de salut i l'exclusió. Pelque fa a les problemàtiques de salut, aques-tes incideixen en un incrementde la depen-dència i de les càrregues familiars. La faltade participació és un factor que pot gene-rar exclusió i problemàtiques emocionals comla soledati aïllament. Els valors postmoderns,com l' individualisme i el narcisisme, gene-ren problemàtiques de desestructuració imanca de responsabilitat familiar, mancade participació, desinterès i mancancesemocionals. La problemàtica de manca derecursos pot generar l'exclusió a moltsnivells: econòmic, tecnològic, cultural...Finalment, les mancances emocionals gene-ren o empitjoren les problemàtiques desalut, les problemàtiques familiars i la faltade participació.

MANCA DERECURSOS

Relacions causals percepcions de les problemàtiques de la gent gran

FALTA DEPARTICIPACIÓ

VALORSPOSTMODERNS

PROBLEMESFAMILIARS

MANCANCESEMOCIONALS

EXCLUSIÓ ENVELLIMENT

DEPENDÈNCIA

SALUT

ANNEX 2


ANÀLISI IINTERPRETACIÓDE L’ENQUESTAA GENT GRAN DELA VILA



continuació, presentem elsresultats de l'anàlisi i interpre-tació de l'enquesta realitzada albarri de La Vila, EnquestaCiutadana a La Vila de Martorell,

Avaluació del procés participatiu desenvo-lupat en el Marc del Projecte d'IntervencióIntegral de La Vila de Martorell 2006 - 2010(Llei de Barris).

Aquesta anàlisi i posterior interpretacióde resultats formen part del procés d'ex-plotació de dades secundàries en el diag-nòstic de la gent gran de Martorell.

El que es pretén és mostrar la visió queels veïns de La Vila de Martorell tenen delseu barri i del seu municipi, i d'aquestamanera ampliar la informació anterior.

La metodologia utilitzada ha consistit afer filtres de la base de dades general, cre-ant tres mostres. La primera: persones de65 anys o més, la segona: persones d'en-tre 65 i 79 anys i la tercera: persones de 80anys o més. Aquests tres filtres ens hanpermès donar més riquesa al contingutextret i fer comparatives.

A continuació, i a mode de conclusions, espresenten els resultats6 de l'anàlisi.

La gent gran de La Vila té una concep-ció negativa sobre diversos aspectes delseu entorn. L'espai públic i les zones ver-des que hi ha a La Vila es valoren de formanegativa. També és valora negativamentla cura que se'n té i es considera que labrutícia és una problemàtica que afectael barri. L'ordenació i la connectivitat deLa Vila amb la resta de Martorell és unaltre aspecte que consideren deficitari.El trànsit i la seva congestió, juntamentamb la contaminació de l'aire, són aspec-tes que incideixen en el barri segons lagent gran.

Pel que fa a l'activitat de la zona, la gentgran de La Vila considera que no hi ha lasuficient activitat comercial i que hi ha pocavida al carrer, i tenen un sentiment d'inse-guretat.

Els aspectes més valorats i millor consi-derats per la gent gran són les relacionspersonals entre les persones del barri i elfet de conèixer la gent. Al mateix temps,consideren que no hi ha conflictes en laconvivència amb altres cultures.

Podem dir que la gent gran de La Vila téuna concepció negativa de l'entorn en quèviu però una consideració positiva de laseva xarxa relacional i la cohesió social din-tre del barri.

La major part de la gent gran de La Vilaté una visió optimista respecte al futur delseu barri i de Martorell en general.

Podem dir que la gent gran de La Vila faun ús divers del seu entorn. Pel que fa a lesnecessitats bàsiques d'alimenti roba, la majo-ria realitza les compres a La Vila mateix. Quanes tracta d'anar a bars o restaurants, tro-bem un gran diferència entre les personesd'entre 65 fins a 79 anys, que van més a barsque no les de més de 79 anys. Les personesque van a bars, escullen majoritàriamentbars de la pròpia Vila, mentre que a l' horad'escollir restaurant, la majoria de personesescull un altre municipi.

La principal activitat de temps lliure queduen a terme els enquestats de La Vilaés passejar. Pel que fa a la resta d'activi-tats, la gent de més de 79 anys les fa prin-cipalment a La Vila, mentre que les per-sones d'entre 65 a 79 anys les porta a termeindistintament entre La Vila i altres barrisde Martorell i altres municipis.

L'Ambulatori és el servei públic més uti-litzat pels enquestats, juntament amb laBiblioteca. La resta de serveis no superen capd'ells el 30% d'ús per part dels enquestats.

ANÀLISI IINTERPRETACIÓDE L’ENQUESTAA GENT GRAN DELA VILA

7

6. Descripció de l'anàlisi,vegeu Annex 1.

A


PROJECCIONSDE POBLACIÓ



8.1. PROJECCIONSDEMOGRÀFIQUES DE LA GENTGRAN

continuació, presentem elsresultats de la Projecció de laGent Gran 2007 - 2015 aMartorell. Les projeccions tenencom a objectiu descriure l'evo-

lució de la població en un futur. En el nos-tre cas, la projecció se centra a descriureles diferents possibilitats d'evolució de lespersones de 65 anys o més a Martorell.

Per elaborar les projeccions de poblaciós'ha utilitzatel mètode de components, queés el que utilitzen totes les oficines esta-dístiques que fan projeccions de població.Aquest mètode consisteix a afegir anual-ment, a la piràmide de població de la quales parteix, els components del creixementdemogràfic: fluxos de creixement naturali fluxos de migració.

El mètode de components treballa ambdiferents escenaris de futur. Cada un d'ellsrepresenta una hipòtesi diferent sobre l'e-volució de la població. En el nostre cas, hemseleccionat els quatre escenaris que pre-sentem a continuació.

L'escenari mitjà alt respon a la hipòteside futur que suposa una combinació defecunditat mitjana, esperança de vida altai migració alta (mitjana respecte a l'estran-ger i alta respecte a l'Estat espanyol).

L'escenari mitjà baix és molt semblat almitjà alt, però suposa una esperança devida baixa i un saldo migratori mitjà. Elsresultats són un creixement menor que enl'escenari mitjà alt i una estructura demo-gràfica menys envellida.

En l'escenari alt (o jove) es combinenfecunditat alta i esperança de vida baixaamb migració molt alta. En termes d'es-tructura, aquest escenari reflecteix l'enve-lliment demogràfic mínim que es pot espe-rar en la piràmide d'edats. En termes de

creixement, es considera que és un esce-nari molt alt. Pretén aproximar allò queserien les condicions de màxim creixe-ment demogràfic si els fluxos migratorisexteriors fossin persistentment alts i elsnivells de fecunditat augmentessin subs-tancialment respecte als actuals.

L'últim dels escenaris, l'escenari baix (ovell), inclou una migració baixa (ambl'Estat espanyol i amb l'estranger), unafecunditat baixa i una esperança de vidaalta. Aquest escenari és el de menys crei-xement i reflecteix l'envelliment demogrà-fic màxim que podria presentar l'estruc-tura demogràfica en el futur.

Seguidament, presentem l'anàlisi i inter-pretació dels resultats obtinguts en la pro-jecció de cadascun dels escenaris.

Aquest gràfic reflecteix una continuïtatde les tendències demogràfiques i socialsactuals fins al 2015. En relació amb la gentgran, el gràfic ens està descrivint un aug-ment de la població d'entre 65 i 79 anys ide 80 anys i més.

Al 2007, el nombre de persones d'entre65 i 79 anys és de 2.660, superior al nom-

0

500

1000

1500

nº

de p

erso

nes

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2000

2500

3000

3500

4000

2007

Escenari Mitjà Alt

Població entre 65 i 79 anys

Població de més de 80 anys

PROJECCIONSDE POBLACIÓ

8

A


Al gràfic podem observar una tendèn-cia de població que no s'ajusta a la reali-tat actual. Aquest escenari preveu unafecunditat molt elevada i una esperançade vida baixa. El que diferencia aquest esce-nari de l'anterior és que la base d'aquestencara es molt més ampla com a conse-qüència d'una fecunditat molt elevada. Lapart alta de la piràmide es manté.

Per últim, aquest escenari preveu unenvelliment de la població, ja que parteixde la hipòtesi d'una fecunditat baixa i unaesperança de vida alta. El que diferenciaaquest escenari de l'escenari mitjà alt és quela fecunditat en el baix és més baixa.

Aquest és un escenari al qual es podriaarribar, ja que té en compte les tendènciesactuals respecte a la fecunditat i l'esperan-ça de vida. Però perquè aquestescenari puguidonar-se la migració hauria de ser mésbaixa que en l'actualitat.

Per finalitzar aquest apartat, cal desta-car que respecte a les tendències demogrà-fiques actuals a Martorell, hi ha dos esce-naris de projeccions de població queconsiderem possibles: l'escenari mitjà alt il'escenari baix.


bre de les persones de més de 80 anys, queés de 905. La projecció que ens mostra elgràfic visibilitza una tendència en què ladiferència entre els dos grups es manté.

Tot i així, és important destacar que el nom-bre de persones d'entre 65 i 79 anys aug-mentarà més significativament. Això ésdegut a l'augment de l'esperança de vidaque preveu aquest escenari

Aquestgràfic ens mostra un tipus de crei-xement diferent a la tendència actual. Enaquestes preveuen unes circumstàncies pocprobables en el context actual a Martorell.Tot i així, cal tenir-la en compte.

Aquest escenari parteix de la hipòtesique l'esperança de vida serà baixa i lafecunditat serà més elevada que l'actual.

El resultat d'aquest tipus d'escenari pre-veu un creixement elevat de la poblaciójove i un creixementlentde la població enve-llida com a conseqüència de l'esperançade vida baixa i tindria com a resultat unapiràmide de població ampla a la base i estre-ta a la part superior (forma triangular).

0

500

1000

1500

nº

de p

erso

nes

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2000

2500

3000

3500

4000

2007

Escenari Mitjà Baix



0

500

1000

1500

nº

de p

erso

nes

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2000

2500

3000

3500

4000

2007

Escenari Alt



0

500

1000

1500

nº

de p

erso

nes

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2000

2500

3000

3500

4000

2007

Escenari Baix





8.2. PROJECCIONS SOCIALSDE LA GENT GRAN

mb la finalitat de tenir una pers-pectiva de futur completa res-pecte a la gentgran de Martorell,cal tenir en compte tantestadís-tics demogràfics com indicadors

socials. A l'apartat anterior, s'han tingut encompte algunes variables demogràfiquesper fer les projeccions de població fins al2015. En aquestapartat, a través de les rodesde futur, treballarem els indicadors socials.Els indicadors socials utilitzats en la realit-zació d'aquesta roda de futur estan elabo-rats a partir de les variables esmentades ales entrevistes qualitatives realitzades aprofessionals de Martorell que treballen ambgent gran.

Les rodes de futur són una eina que com-bina l'anàlisi de tendències amb les cade-nes causals per analitzar els impactespotencials en una realitat concreta.

El centre representa la realitat concretaque volem analitzar i els cercles externsrepresenten els impactes de segon, terceri quart ordre causal sobre la realitat quees vol estudiar.

ANNEX 3

SITUACIÓ DELA GENT GRANA MARTORELL

ENTORN

PERFIL

RECURSOS/SERVEIS

SALUT

ECONOMIA

I N N O VA C I ÓTECNOLÒGICA

XARXA

POLÍTICA

MOBILITAT

MIGRACIÓ

FORMACIÓ

IDENTITAT

MALALTIES

ENVELLIMENT

DEPENDENCIA PENSIONSPODER ADQUISITIU

POLITIQUES

FAMILIARS

SOCIALS

NEOLIBERALISME

INDIVIDUALISME

PARTICIPACIÓ

VEÏNATGE

A


Tal com podem veure a la roda de futuranterior, hem considerat que el pronòs-tic de la situació de la gent gran amb ten-dència de futur es veu afectada per vuitindicadors o variables principals.

Aquestes vuit variables influeixen direc-tament en la situació de la gent gran.Seguidament en fem l'anàlisi causal.

Una de les variables més complexes ésla que hem denominat Xarxa, i fa referèn-cia a l'àmbit relacional d'una persona. Hemconsiderat oportú dividir les relacionsentre familiars i la resta denominar-les rela-cions socials.

Creiem que les persones cada cop sónmés individualistes, i aquest fet afectaràdirectament el camp de les relacions fami-liars. Aquest individualisme fa que les famí-lies cada cop estiguin menys cohesiona-des i que les relacions entre els individusque la formen siguin més febles. Això afec-ta de forma més contundent la famíliaextensa, però també als nuclis familiars.Les conseqüències de la pèrdua o debili-tament dels vincles familiars influeixenmolt directament i perillosament en lagent gran, ja que són percebuts com unacàrrega familiar. S'ha produït un canvi cul-tural que afecta el paper social que des-envolupava tradicionalment la gent grandins la família. La família cada cop es con-sidera menys responsable de l'atenció i lacura de la gent gran, i això els pot fer caureen l'aïllament i la soledat.

Pel que fa a la resta de relacions, hem con-siderat important destacar la transforma-ció, en el futur, de la participació i el veïnat-ge. Quan parlem de participació, femreferència a la implicació de la gent gran enel teixit associatiu de Martorell. La partici-pació en aquest tipus de teixit pot ser unagarantia d'inclusió. En referència al futur, esconsidera que cada vegada hi haurà unamenor implicació per part de la gent granen les associacions en general, cosa que impe-dirà el reemplaçament generacional dintred'aquestes. Això provocarà la reducció d'unade les principals fonts de vincle amb la comu-nitat dintre del municipi.

El veïnatge ha estat tradicionalment unafont de cohesió. Actualment, l'alta mobi-litat residencial, el valor de la intimitat i/ollibertat individual, la comunicació a tra-vés de les noves tecnologies i la individua-lització fan que el veïnatge no estigui tanunit. La conseqüència d'això és una pèr-dua de la solidaritat entre veïns, cosa quesuposarà un perill per a les persones gransque viuen soles.

Una altra variable que pronostiquem queafectarà el futur de la gent gran és la inno-vació tecnològica. Les noves tecnologies s'in-corporen cada vegada a més parcel·les de

la vida quotidiana de l'individu. Això fa quesigui necessari un aprenentatge i unaadaptació constant als canvis tecnològics.La gent gran no ha crescut en l'era de lesnoves tecnologies i es troba en risc de caureen l'exclusió tecnològica a causa de la difi-cultat per adaptar-se als canvis constantsen aquesta matèria. Per altra banda, con-siderem que la innovació tecnològica tambépot representar, en el futur, una millora enles condicions de vida de la gent gran. Lesteleassistències són un exemple del queles noves tecnologies poden fer per resol-dre de forma pràctica i senzilla algunes deles necessitats de la gent gran.

Una altra de les variables que creiem queafectarà el futur de la gent gran és l'eco-nomia. Dintre d'aquesta variable cal des-tacar dos aspectes: les pensions i el poderadquisitiu. Pel que fa a les pensions, és moltprobable que en el futur hi hagi una crisi,ja que l'envelliment de la població fa queles aportacions de la població en edat detreballar no siguin suficients per cobrir lesnecessitats de tots els jubilats. Per altrabanda, cal destacar que el poder adquisi-tiu de la gent gran és generalment inferioral de la població activa, per això el mercatde consum acostuma a excloure a aquestsegment de la població. Pensem que la ten-dència en el futur és que s'obrin noves estra-tègies de mercat per incloure la gent granen el consum.

Pel que fa a la política, creiem que en elfutur més proper coexistiran dues líneesde polítiques diferenciades per a la gentgran. Per una banda, i per fer front a lesnoves necessitats, s'impulsaran polítiquespúbliques per suplir la impossibilitat de lesfamílies de fer front a la càrrega que supo-sa tenir cura de la gent gran dins el nuclifamiliar. Per altra banda, es tendirà a unamajor externalització i privatització dels ser-veis públics relacionats amb la gent gran,com a resposta a la tendència a mercanti-litzar aquells serveis que tradicionalmentproveïen la família i l'Estat.

En relació a la variable de salut, pen-sem que es veurà afectada per les malal-ties, l'envelliment i la dependència.

Pel que fa a les malalties, cada copvivim en societats on la gent està sotme-sa a més estrès i contextos competitius.La tendència, cada cop més evident, és queaixò fa augmentar el desenvolupamentde malalties mentals i cognitives, molt pre-sents en la gent gran. D'altra banda, lafarmacologia avança ràpidament perdonar resposta a algunes d'aquestes novesnecessitats mèdiques. És evident que l'es-perança de vida de les persones augmen-ta, però no sempre augmenta la sevaqualitat de vida.




Aquesta última idea la podem relacionaramb l'envelliment. L'augment de l'esperan-ça de vida fa pronosticar societats ambsobreenvelliment. Martorell és un munici-pi on la població activa és molt present, grà-cies a l'activitat industrial que hi ha, i és pos-sible que l'augmentdel sobreenvellimentno sigui tan alt proporcionalment com end'altres contextos. Toti així, la gentgran segui-rà augmentant.

El fetque la gentgran cada cop visqui més,però amb més malalties, els converteix enpersones més dependents. En un futur, lanecessitat de recursos i serveis per a perso-nes amb dependència augmentarà, ja ques'incrementaran les necessitats de les per-sones dependents.

En relació amb això últim, enllacem ambla variable Recursos/Serveis, i com afectaràla situació de la gent gran en un futur. Engeneral, la demanda de recursos i serveis entemes de salut, d'oci, de formació... s'incre-mentarà com a conseqüència de l'augmentde població en aquesta franja d'edat. Peròsi més no, es considera que hi haurà mésdiversificació dels recursos i serveis ofertats,a causa de l'heterogeneïtat de les personesque formen el col·lectiu de la gent gran.

En un futur, el col·lectiu de la gent gran aMartorell encara serà més heterogeni queen l'actualitat. La raó serà un canvi de perfilde la gent gran degut a diverses variables.En primer lloc, hi haurà un significatiu aug-mentde persones grans immigrades estran-geres, com a causa de l'envellimentde la immi-gració activa de l'actualitat. Aquest fet hade tenir-se en compte alhora de cobrir lesnecessitats de la població. A més de l'origende la població, també canviarà el perfil de lagent gran el en seu nivell d'instrucció. Lespersones grans cada cop estan més forma-des i tenen més inquietuds per seguir for-mant-se. Alhora de preveure activitats, és unavariable molt important que cal tenir pre-sent. Hem de considerar que les futures gene-racions de gent gran tenen molt interiorit-zat, sobretotels autòctons, l'envellimentactiu.Finalment s'introdueix la identitat com avariable que modificarà el perfil de la gentgran. Es pensa que s'ha de crear una identi-tat de municipi des de la diversitat per acon-seguir sentiment de pertinença.

Es destaca com a variable d'influènciaen la situació de la gent gran en el futurl'Entorn, entès com tot allò que envolta albenestar de les persones a través de lesinfraestructures. Augmentaran les neces-sitats d'adaptació dels edificis i d'altresestructures com places, parcs, etc. S'ha depreveure la necessitat de crear espaisintergerenacionals per tal de fomentar l'en-velliment actiu i la participació.


CONCLUSIONS



continuació presentem les conclu-sions extretes del Diagnòstic de laGent Gran de Martorell.

L'objectiu d'aquestes conclusionsés assentar unes bases sòlides i ser-

vir com a punt de partida per planificar accionsemmarcades en el Pla d'Inclusió i Cohesió Socialde Martorell.

El diagnòstic ens permettenir una visió clarade la situació de la gent gran a Martorell.Coneixem quines són les seves necessitats i lespotencialitats existents al municipi per resol-dre-les. A partir de les dades extretes sobre lespersones grans elaborarem propostes quefomentin la inclusió, la cohesió i la participa-ció d'aquest col·lectiu en el municipi.

En primer lloc, és importantdestacar les darre-res transformacions demogràfiques que s'handonata Martorell. El resultatd'aquestes ha estatl' increment de la població en un 30% en elsdarrers 10 anys. Segons els pronòstics de futurrealitzats, hi continuarà haventun creixementdemogràfic. A banda d'aquest creixement, elperfil de les persones de 65 anys o més tambécanviarà per raons formatives, de procedèn-cia, d'identitat cultural, etc. Això farà que lesnecessitats i demandes d'aquesta franja d'e-dat es diversifiquin.

Martorell és un municipi de realitats hetero-gènies. És important tenir en compte aquestadiversitat per tal de fer una bona planificació.Pel que fa a la gent gran, la distribució en elterritori és molt diferent segons el barri. Tenimbarris on la proporció de població major de 64anys és molt elevada, i barris molt per sota dela mitjana del municipi. Buenos Aires i Pau Claris,El Pla i La Vila són els barris on hi ha proporcio-nalment més gent gran. Els barris més enve-llits són Buenos Aires i Pau Claris i El Pla. Els quecompten amb població més jove i estan menysenvellits són Les Bòbiles, Torrent de Llops i CanCases i Camí Fondo.

L'augmentde l'esperança i la qualitatde vidahan provocatl'envellimenti el sobreenvellimentde la població. A Martorell hi ha un percentat-ge de població de 65 anys o més inferior al de

Catalunya (Martorell 13,11% i Catalunya16,40%).

L'esperança de vida de les dones és superiora la dels homes. Això fa que hi hagi una majorproporció de població femenina envellida queviu sola. Del total de població que viu sola aMartorell amb 65 anys o més, el 68,59% sónvídues.

En el futur més proper, la tendència serà l'in-crement del sobreenvelliment. Com a conse-qüència, hi haurà un creixement de les neces-sitats existents i n'apareixeran de noves. Tambéhi haurà un increment de la població depen-dent. L'augment de l'esperança de vida deguta la millora de les condicions de vida i els aven-ços mèdics prolonga la vida de persones depen-dents. La família es veu i es veurà afectada peraquest procés. La capacitat de les famílies perpoder fer-se càrrec dels seus familiars depen-dents disminueix. És per això que s'han d'ac-tivar recursos i serveis per donar suport a lespersones dependents i als seus familiars.

Les transformacions demogràfiques i socialsprovoquen que cada cop hi hagi més gentenve-llida que viu sola i aïllada al domicili. La sole-dat és una problemàtica que es dóna al muni-cipi. Aquesta afecta principalmentles personessobreenvellides, que viuen soles, les personesdependents i també aquelles parelles forma-des per dues persones sobreenvellides o depen-dents. La soledatés causa de l'aïllamenti gene-ra exclusió social.

Una de les principals eines d'inclusió en l'es-pai de ciutadania és la participació. A la comu-nitathi ha diversos espais de participació que espoden agrupar ens espais informals i formals.Els primers són la família, la xarxa d'amics, el veï-natge, etc. Els segons són tots aquells organit-zats de forma institucional o associativa: asso-ciacions, entitats, col·lectius, etc. A Martorell s'hade potenciar la participació de la gent gran entots els espais i de forma intergeneracional. S'hade veure les persones de 65 anys o més com ungrup heterogeni, amb unes necessitats i interes-sos de participació molt diversos, que no estandeterminats per l'edat. Per tant, s'ha de reflexio-nar sobre les possibilitats que dóna el municipiper a la participació.

Hi ha diferents factors que influeixen en laparticipació de la gent gran al municipi.L'eliminació de barreres arquitectòniques, l'a-daptació del transport públic, la difusió de lainformació... són elements que ajuden i possi-biliten que les persones puguin estar inclosesen els diferents espais de participació.

Per trencar amb la visió deficitària de les pro-blemàtiques al voltant de la gent gran, s'ha detreballar des d'una visió apreciativa, en què lescapacitats (i no les mancances) de les personessiguin el punt de partida de la seva inclusió ensocietat. Això significa treballar des de lespotencialitats de cada individu per donar la màxi-ma autonomia possible i fer de Martorell unmunicipi més cohesionat i inclusiu.

CONCLUSIONS9

A


BIBLIOGRAFIA



- LUCAS R.A. I SALVA A. Qualitat de vidade les persones grans de Catalunya.Fundació Viure i Conviure. InstitutEnvelliment. UAB. Barcelona.

- Ajuntament de Martorell. www.marto-rell.cat.

- Institut Català de la Salut, www.gen-cat.net/ics.

- Institut d'Estadística de Catalunya(IDESCAT), www.idescat.net.

- Consell Comarcal del Baix Llobregat.www.elbaixllobregat.net.

- Ajuntament de Martorell. Informe finalde la detecció de necessitats de salut deMartorell.Ajuntament de Martorell; 2006.

- Llei de promoció de l'autonomia perso-nal i atenció a les persones en situacióde dependència, 39/2006, 14 desembre.BOE número 299, de 15 de desembre2006.www.boe.es/dias/2006/12/15/pdfs/A44142-44156.pdf.

- Generalitat de Catalunya.Departament de Salut. Pla integral per ala promoció de la salut mitjançant l'acti-vitat física i l'alimentació saludable(PAAS). Generalitat de Catalunya, 2006.Disponible a:http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/paas.pdf.

BIBLIOGRAFIA10


llibre pla inclusió - martorell · d’inclusió, va començar a caminar a finals de l’any...

Documents