LLIBRE DE SANT JORDIde 3r de Primària

Curs 2015-16

Hi havia una vegada

Per Sant Jordi els alumnes de 3r de primària va

escriure contes pels Jocs Florals i van fer dibuixos de la llegenda i aquí teniu el

recull de la feina feta.Esperem que us agradi!!

EL CIM DE LA MUNTANYAFa molts i molts anys en una vall hi vivien una tribu de follets. Un d’ells era el cap. Un dia es van quedar sense res, algun d’aquells era molt valent. I es va atrevir a anar a la muntanya a agafar menjar a la cova del gegant. Quan s’apropava va agafar tot el que podia i va sortir corrents. Va arribar ben sa a casa, però el gegant es va despertar del soroll que va fer el follet quan baixava pel vessant. El gegant va baixar i va destrossar totes les cases de la tribu. Llavors van anar a l’altre banda de la muntanya, a l’altre vall. I allà van construir més cases. El follet valent va anar a fer una queixa al gegant i li va dir que necessitaven menjar. Ell va marxar i el gegant en assabentar-se del que havia passat va anar a la seva cova. El gegant va rumiar una bona estona i en acabat va dir:- D’acord l’ajudaré. I va baixar dient-li:- Perdó. T’ajudaré a fer tot el que vulguis. I van ser feliços. Gegant i follet content i conte següent.

Autor: ÀlexPseudònim: Pancho

LES AVENTURES DE LES ROSES

Hi havia una vegada una senyora que va plantar unes quantes roses. I després aquelles flors tan maques va créixer, però era misteriosa. La senyora va dir:Què misterioses aquestes flors. Parlen, tanquen ulls i tenen una boca!Les roses diuen:- Calma, si us plau, només som unes flors!Ella va respondre:- Què podeu estirar i caminar!Les precioses flors diuen:- Aa perdona, hem oblidat de dir que tenim cames per caminar i no necessitem arrels i ara ens escapem!Ella diu:- No us necessito!Les roses van anar a la ciutat i van veure tot de cotxes i persones. I van anar corrent a una caseta i van veure un poble, a dins de la caseta hi havia fantasia. Hi ha de tot, hi ha rius, llacs, boscos, …

Les roses primer van anar al riu, van passar per una liana i van caure al riu. Però es van trobar amb una tulipa, la tulipa era molt amable, li van donar xocolata. Però van veure que ella estava trista. Elles li van preguntar:- Per què estàs trista?Ella va contestar:- Es que no tinc amics. Abans si que tenia un amic, era el senyor llibre. El senyor llibre s’ha enfadat perquè no podi arreglar el seu rellotge que està espatllat.Les roses diuen:- Anirem a casa del llibre i farem una festa per ell i arreglarem el seu rellotge.Van anar a casa seva i van cantar i ballar i arreglar el rellotge.El llibre es va sentir molt content i va ser amic de totes les flors. I van ser feliços i van menjar pastissos.

Autora: SamiaPseudònim: Vermell i vermell

EL RESTAURANT ANIMAL

Hi havia una vegada un petit animal que era una tortugueta que estava sola i estava en un bosc.Ha vist un restaurant, i petit, i ha entrat al restaurant. Hi havia molta gent, i el repartidor de menjar va trepitjar a la tortugueta. I la tortugueta no estava morta, però el repartidor de menjar l’ha vist i li ha agradat i la va fer de la seva família. I el restaurant es diu , el restaurant animal!

Autor: SamuelPseudònim: James

EL DIA DEL LLIBRE

Fa molts i molts anys quan els dracs llegien, un drac que es deia Totoro era molt simpàtic i intel·ligent. Ell venia de Tailandia, però no sabia llegir i s’enfadava molt. Un dia mentre anava passejant pel camí, de sobte va trobar un cartell posat en un bar i va mirar tots els dibuixos i va dir:- Jo també vull participar, jooooo, però jo no sé llegir.- Que no saps llegir?- No - va contestar el drac. - Hola jo sóc Mic, vinc de la illa fantasia i sé llegir moltíssim.- Hola va dir el Totoro, vols venir aquest bar- Sí, jo sí que vull venir.I van estar parlant i parlant fins que ja era hora i van dir els dos adéu.

Per la nit el drac va pensar que el dia 21 d’ Abril destrossaria el poble per cancel·lar aquell concurs de contes.Quan ja era 21 de Abril ell va agafar tot el foc de les cases, va començar tirar tot el foc per cremar i va cremar mig poble, van arribar cavallers i també la princesa, que es deia Laura i va dir:- Pareu!!! Que et passa drac? - No sé llegir.- I per què destrueixes el poble?- Vull que s’acabi el concurs de contes, - Però no destrueixis el poble, jo t’ajudaré, et portaré una Víbria i t’ajudarà a llegir. El dia 22 de abril va venir la víbria i va dir:- Llegeix la primera la paraula.I el drac va llegir la primera paraula,i li va sortir, va llegir una

frase i li va sortir. Va llegir tot el conte, li va sortir i com que ja era hora va dir:- Anem el concurs de conte.Quan ja era hora va arribar i van dir el seu nom:- Totoro et toca Va llegir el conte i va sortir. Quan ja era 23 d’Abril van dir qui era el guanyador, és el drac :Totoro I el Totoro va fer un gran salt i va dir:- He guanyat, he guanyat!Tots van aplaudir i aplaudir. Aquí tens el millor conte i les estàtues d’or de Sant Jordi i així va ser quan va anar a molts llocs per llegir un conte xulíssim, i conte contat aquest conte s’ acabat.

Autora: UmaraPseudònim: Tomàquet

LA CASA ENCANTADA

Una vegada hi havia una casa encantada. A la casa hi havia molts mobles i els quadres miraven a la gent. Quan va arribar el president va tancar la casa encantada. El president va entrar a la casa. Quan va entrar una llum, va fer que el president es tornés una estàtua de pedra. Tots estaven preocupats pel president. Un dia una nena va trobar una poció. La nena va anar a la casa encantada però va trobar el president. Ara la nena va tirar la poció però no va funcionar però va mirar la poció i passa una hora. Després de passar una hora el president ja no era de pedra.I conte contat aquest conte ja s’ha acabat

Autor: SergioPseudònim: Pablo Gasia

EL LABERINT MÀGICFa molts i molts anys hi havia un nen que es deia Manel. El Manel era pobre i per això volia anar al centre del laberint màgic, perquè hi havia un monstre que donava diners. Però el laberint estava protegit per molts monstres amb poders molt raros. El nen va anar al laberint amb el seu lleó màgic i amb un mag. Va arribar al llegendari bosc d’un gran mag, el lleó del Manel va tenir molt de por i es va posar a córrer, el mag es va posar a investigar i quan estava investigant, el mag va veure una pedra molt rara. El Manel va trucar al mag perquè va trobar el lleó. El Manel i el mag van sortir del bosc amb el lleó i per fi el Manel, va arribar al laberint màgic però hi havia una porta, el mag va fer màgia però la porta no es va obrir. El mag va agafar la pedra del bosc, el mag va posar la pedra a la porta i es va obrir la porta, el Manel va entrar al laberint.

I es va trobar amb un gos de l’infern, el lleó màgic del Manel va lluitar molt de temps, amb el gos del infern però el lleó màgic del Manel va mossegar el peu del gos i va morir. El lleó es va quedar perquè estava molt cansat i així va ser. El mag i el Manel estaven molt aprop del centre del laberint màgic. El mag i el Manel es van trobar amb un altre mag i aquest mag era molt fort, el mag bo es va tornar invisible i també el Manel. El nen i el mag van passar, i van veure que el lleó del Manel corria fins ell. I el Manel i el mag es van muntar a sobre del lleó i van arribar al centre del laberint i li van dir al monstre dels diners que els doni diners, el monstre li va fer cas. I els va donar diners i van tornar al seu poble.Catacric catacrac conte acabat.

Autor: EduardPseudònim: El mag de foc

L’AVENTURA AL MERCAT

Hi havia una vegada un nen que deia Pro que volia anar al supermercat per comprar xocolata per berenar al matí, a la nit només menjava aigua i llet, res més. I el següent dia es va comprar una nata per menjar a fora de casa, a una plaça que es deia Rambla del Raval, i també s’havia comprat unes pastanagues per sopar i abans va anar a casa. La seva mare s’havia enfadat molt, perquè havia arribat molt tard, a les dotze de la nit.L’endemà no havia pogut sortir de casa perquè estava castigat a casa. El Pro es perdia anar amb els amics, el van trucar per anar a córrer a Sant Pau.Hi havia una vegada un gos, hi havia una vegada un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

Autor: PrincePseudònim: El Proyash

LES PROVES DEL LABERINT

Hi havia una vegada un home que buscava aventures, que va trobar una porta. Al costat de la porta hi ha uns murs i en un mur hi posa:si entres ja no surts. L´home va entrar i les parets s’estaven ajuntant.El noi va veure una porta al fons. L’home va córrer fins a la porta i la va obrir. El senyor va veure un trencaclosques petit, i al costat posava:si trenques una peça, la peça explotarà. L’home va empassar saliva i va fer-ho tot bé. Després va aparèixer una escala. L’home va pujar l’escala i va trobar un laberint. I després d’una hora va arribar a la sortida. I va trobar un botó i el va prémer. La sortida es va tancar i l’advertència de l’entrada va sortir una altra vegada. I continuarà…

Autor: JohnPseudònim: Correcamins

LA VOLTA AL MÓN

Una vegada hi havia un coet que li agradava fer voltes al món però un dia es va xocar amb un ovni. Però no li va agradar perquè feria el seu coet preferit i també es va enamorar de l’ovni. L’ovni tenia un trofeu. El coet es va pensar si fem una carrera, el que guanyi es quedarà el trofeu. I a l’ovni li va semblar molt bé. I el coet es va parar a Estats units i no sabia on estava Mali, Xina, Rússia, Egipte i Brasil. L’ovni havia guanyat, l’ovni va esperar i esperar, l’ovni estava molt preocupat i el coet va fer una volta el món i va trobar el seu país. I va veure l’ovni i el coet estava molts content. Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat.

Autor: RehanPseudònim: Vans

LA FESTA DEL BOSC

Hi havia una vegada un nen gran, estava pensant que el nen anava a una festa per la nit. Va pensar i pensar que se li va ocórrer una idea per fer una festa en el bosc. Va trucar a els seus amics i després de dos hores no va parar la festa. Quan la gent estava passejant van veure que hi havia una festa. La gent va dir que estava prohibit fer una festa en el bosc i els seus amics no volien parar la festa. Després de tres hores, eren les 5:00 de la nit. Van decidir tornar a casa. Quan va tornar a casa la mare el va reganyar.Conte contat, aquest conte ja s’ ha acabat.

Autor: MarcPseudònim: Fagardo

SOTA L’AIGUA

Avui en dia sota l’aigua, diuen els científics, que hi ha les runes de Barcanona.- Però àvia, que és Barcanona?- Barcanona és l’ antiguitat de Barcelona. vols que t’expliqui qui hi viu?I tant que sí! però si hi viu algú, per què no fan un conte o una llegenda?- Sí que hi ha un conte. Es titula “Sota l’aigua”.- Me’ l pots explicar? - Es clar, diuen que no fa tant, que va passar això.- Vale però explica’m el conte ja!!! - Si si no m’has deixat d’explicar el plantejament.- Ho sento.

- Com t’he dit abans, no fa gaire que va passar , van venir els romans!! Ells van començar a construir las cases. com que la ciutat era petita hi havia una plaça.- Només una?- Si només una, en aquella plaça hi havia el mercat de fruites i verdures. Fins que un dia va venir un tsunami, i va enfonsar tot !!!Uns dies després van arribar uns altres i van formar un altre ciutat que es diu Barcino. Els habitants de barcanona van morir.- Però ,perque es van morir? - Com estaven sota l’ aigua no podian respirar. Al cap d’ un segle o sigui 100 anys, va ser habitat per uns fantasmes que ho van reconstruir i va quedar com al principi.- I els fantasmes quan es van morir?

- Això no se sap. Vet aquí que el tsunami que barcanona a enfonsat aquest conte s’acabat.

Autora: JúliaPseudònim: Mayla

LA CASA ENCANTADA

Fa molts i molts anys en un ciutat, hi havia una casa encantada. En una altra ciutat hi havia un nen que és deia Joan. Aquell nen volia trobar la casa encantada. Un dia el nen va agafar el tren i va arribar a la ciutat però aquella ciutat era màgica. Es va quedar uns anys a la ciutat. Un dia en Joan va trobar trobar que la ciutat es feia més gran i va dir:- Perquè la ciutat és fa mes gran?El nen és va cansar de tan buscar la casa encantada.El dia següent, el nen va mirar el mapa, però no va poder trobar la casa.Llavors el nen va preguntar a tota la gent però ningú el va saber respondre. Però el Joan va entrar a una botiga de roba, i es va trobar a un senyor.

El senyor el va saber respondre i li va dir:- Aquest, amulet té la forma de la muntanya, on hi ha la casa encantada,agafa’l.En Joan va sortir cap a la muntanya.Però llavors la ciutat, es va tancar i no va poder sortir de la ciutat.Quan va sortir el sol, el Joan es va despertar i va mirar per la finestra, però no es va obrir la ciutat. Llavors en Joan va anar cap a la botiga i li va dir:- Aquest amulet no funciona.I el senyor que és deia Eduard, li va dir: - L’amulet només funciona si te’l poses el coll.Llavors se’l va posar al coll i la ciutat es va obrir. En Joan se n’ va anar a dormir. El dia següent el Joan no va trobar l’amulet.El Joan va pensar que potser se li va caure quan va sortir de la botiga.

Llavors va anar cap al davant de la botiga i va trobar l’amulet. Llavors el Joan va anar a la muntanya i va trobar la casa encantada. I va anunciar que va trobar la casa encantada .Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conta ja s’ha fos.

Autor: GabrielPseudònim: Els contes

EL MISTERI DEL TRESOR DE LLET CALENTONA

Qui sap quan i on hi havia un gat que es deia Neula. El Neula era golafre i juganer, li agradava fer perilloses aventures com: ficar-se al llit dels seus amos sense que es despertin, ficar-se al contenidor d’orgànic i menjar-se les sobres de peix, … Un dia va anar a beure llet però, no hi havia llet!!!! De sobte va arribar una carta. La carta era un mapa. El mapa portava a un tresor de llet calentona. Es va construir una gran avioneta vermella. Va agafar la seva avioneta i va començar a volar. Va volar hores i hores fins arribar a TERRASA. Va aterrar a una benzinera. Mentre ficaven benzina al vehicle, l´animaló va anar a donar una volta per la plaça. Va veure botigues de pastissos, cases, botigues de roba,... Per fi van acabar de ficar benzina.

Es va enlairar un altre cop i va volar fins a PARÍS. Va aterrar un altra vegada en una benzinera. Mentre ficaven benzina va a menjar macarons de poma, de maduixa,... Per fi van acabar de ficar benzina al vehicle. Es va enlairar de nou i va anar cap a VIETNAM. Aquell cop no va aterrar a cap benzinera sinó en un port a HANÓI. Va agafar una barqueta i va començar a remar fins a una de les illes. A l’illa hi havia una cova molt allargada que tenia una porta de fusta al final de la cova. En Neula va obrir la porta de fusta, hi havia un pont de fusta i a baix hi havia lava!!! L’ animaló va passar el pont com un llamp i va arribar a un passadís. El passadís era estret. De sobte el sostre es va tornar cada cop més baix però el Neula era baixet i va sortir. Va obrir una porta i allà estava el tresor de llet calentona. En Neula va exclamar:- Quanta llet calentona!! En tinc per tota la vida!!

I tot això es tant veritat que potser mai no a passat!!!

Autor: MilosPseudònim: M.R. Mufing

EL GAT MÀGIC

Fa molts i molts anys existia un gat màgic, el gat treia foc, aigua, flors, plomes, objectes i animals. El gat era graciós, es podia tornar invisible i podia canviar de color i podia parlar. Un dia el gat va trobar un laberint, va entrar al laberint perquè semblava un peix i li agradava el peix. Va trobar una fada, la fada tenia una vareta màgica però la fada no tenia ales i estava trista. El gat li va dir:- Home nena, no estiguis trista.Però la fada amb llàgrimes li va respondre:- Però totes les fades tenen.Ell va fer màgia i a la fada li van aparèixer ales, estava molt contenta i va dir:- Gràcies! Moltes gràcies!

I el gat es va adonar que podia fer màgia. I estava a punt de fer màgia quan la fada va dir:- No! Jo puc volar.I ell va dir:- I que? Puc agafar-te i sortir volant.I ell va dir:- D’acord.I van surti volant. Continuarà…

Autora: NoaPseudònim Luna

INTENTEM CUIDAR LA TERRA

Això va començar amb una família, un pare i una filla, ella tenia 9 anys i es deia Allyisandra. Ella estava molt atenta a classe, era una viciada de la tablet, es dormia amb la tablet, s’aixecava amb la tablet, el seu pare es deia Juan.Ell no creia en Déu però la seva filla sí, no l’ importava, el que l’importava era que estigues bé. Un dia la seva filla va tornar a casa i li va preguntar : - Pare es veritat que l’ atmosfera s’està trencant?Ell li va dir:- Sí es veritat això passa per la contaminació.Mira això es la Terra vale, hi ha una cosa s’està trencant- ell li va explicar. I la filla li va dir : - Doncs em d’ evitar-ho.El pare va respondre:

- Es impossibleAixí van seguir parlant. La nena va decidir que quan sigues gran ajudaria al medi ambient. Però quan es va fer gran, amb el seu amic que es deia Castiel, ells van fer una sortida per tot el món així va ser com van anar de cada país en cada país fins netejar tot, però tornaven a embrutar, va seure i va començar a plorar i va dir:- Mua Mua, és impossible, mua mua.El nen li va dir:- No, no és impossible.Així que li van dir a l’alcalde i l’alcalde va dir qui embrutes el carrer tindria una multa. Així es com ha acabat.Això pot ser veritat o fals, això a passat o està passant però ho hem de descobrir.

Autora: IrisPseudònim: Isis

L’ illa increïble i el vaixell encantat

Hi havia una vegada una illa increïble, que estava tota sola. Un dia va veure un vaixell encantat, quan va arribar va baixar un capità que li deien capità Pata de acero. Ell només buscava un tresor, el capità Pata de acero es va passar molta estona buscant el tresor. Però com no va trobar el tresor, l’illa com era increïble podia fer de tot així que va dir :- Que busques? - Qui ets? - va preguntar el capità.- Sóc l’illa increïble- va respondre ella.- D’acord.Després de parlar tanta estona va seguir buscant el tresor, però com l’illa es volia fer amiga del pirata va desenterrar un tresor i el pirata per fi havia trobat el tresor.

El pirata va dir :- Vols fer-te amiga meva?A l’illa li va agradar molt que sigui amic seu i va dir :- Sí. Conte cantat, conte acabat, el meu pare s’ha enfadat.

Autor: LeoPseudònim : Juan

LA DANIELA I EL VELLET

Hi havia una vegada una nena de 10 anys, que és deia Daniela. A la Daniela li encantava fer màgia, ella de gran volia ser maga. Però les seves germanes tot el dia li tocaven les coses,i això a ella no li agradava gens. Un dia les seves dos germanes li van agafar la vareta màgica, la Daniela quan és va assabentar, és va ficar a plorar. Va pensar que no podia aguantar-ho més i llavors va dir :- Ja no puc més! Me’n vaig.I va desaparèixer, i va marxar cap a el bosc, mentre caminava pel bosc va veure una cova amb una porta petita, la nena va trucar a la porta. Llavors li va obrir un vellet , i li va dir a la Daniela :

- Hola nena vols passar?La Daniela s’ho va pensar, i al final li va dir:- D’acord, gràcies.I va entrar, llavors la nena li va dir que sabia fer màgia.I el vellet també sabia fer màgia, llavors la nena va viure, en aquella cova fent trucs de màgia.I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

Autora: ZoePseudònim: Clandi

EL GAT BOIG

Fa molts i molts anys un gat vivia a les escombraries de la gent. Amb al seu amic ocellet, l’ocellet era petit i no molt fort.Després el gat va anar a un bar privat per beure cervesa. El gat va beure i beure, que va quedar boig. Ell es va quedar amb els ulls paralitzats. L’ocellet va anar al museu del Vicent van Gogh. Mentrestant el gat va dir:- Vosté es molt guapo i ell el va besar.El nen va dir:- Ajuda! Ajuda! Deu minuts després el nen va dir:- Puaj aquell gat, tenia la boca bruta doncs me’n vaig a casa. Mare ja estic a casa.La mare li va dir:

- Hola fill, com estàs?El nen va dir :- Bé mare.I després no van saber res de la mare i el nen.Mentrestant al museu l’ocellet va dir:- Hola amics meus esteu bé?Els amics van respondre:- Bé bé, no et preocupis. Tres hores discutin. Va aparèixer el gat boig i va dir:- Hu ha hu ha us menjaré. L’ocellet va dir :- Correu!!! correu!!! que us menjarà. El gat va agafar l’ocellet i no el va menjar, el va abraçar i el va petonejar perquè només volia estar amb ell i ell va arreglar les coses de la ciutat.

I va ser feliç per tota la vida i conte contat aquet conte ja s’ha acabat.

Autor: DarylPseudònim: Papas fritas

EL RESTAURANT ANIMAL

Fa poc, van fer un restaurant misteriós, jo em dic Emma i les meves millors amigues es diuen Júlia, Noa, Zoe i Iris. Un dia vam anar al restaurant quan vam entrar vam demanar uns aigües, vaig anar al lavabo i vaig aparèixer al Sahara. Em vaig sorprendre i vaig començar a caminar i quan havia arribat a la porta del desert vaig anar a los Angeles. Després d’entrar a la platja, de tornada a casa meva vaig jurar que mai més entraria al restaurant però un dia vaig sentir una cosa i vaig dir:- Ho,ho algú està en perill, no es el meu pare i la meva mare? On estan els meus germans i el bebè? Haig d’anar a per ells.Però el pare em va dir:- No surtis de casa.

-No li faré cas.Vaig sortir volant, els vaig veure i els vaig tirar pells de plàtans i es van caure, vaig recuperar a la meva família però em van castigar.

I vet aquí un gat,i vet aquí un gos,

aquest conte ja s’ha fos.

Autora: LiliaPseudònim: Lila

EL MISTERI

Fa molts i molts anys hi havia una nena i el seu avi, vivien en una vila. La nena es deia Mia i l’avi Joan, tenien un cavall. En aquella vila tot era misteriós, apareixien animals fantàstics, succeïen fets increïbles, …Però en veritat en Joan i la seva néta eren el rei i la princesa. Les coses mai son iguals, les tempestes tenen pluja i trons molt grans, els dies de sol fa calor i a la vila tot es tranquil de vegades.Quan es va fer tard per la nit l’avi li explica un conte però el seu preferit és el de SANT JORDI. Un dia l’avi va enviar a la princesa al bosc amb el cavall a portar maduixes, quan es va fer tard era l’hora de dormir va trobar una casa i va passar, es va trobar una casa buida sense res. Quan es va avorrir va marxar fins arribar a la costa va nedar.

Fins trobar una illa i semblava abandonada només hi havien animals: lloros, un elefant, una girafa i tortugues. Va passejar per tot el món fins arribar a França, casualment els seus tiets vivien aquí i la van portar al seu castell van lluitar amb un drac i quan va arribar la princesa Mia es va trobar un cavaller que es deia Pep, es van enamorar i es van casar. Després de 3 anys es van trobar un drac, en Pep va lluitar contra ell i va guanyar.Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Autora: LuciaPseudònim:Soni

EL SECRET DE LA PATRICIA

Vet aquí una vegada a Roma existia un monstre terrible que entrava a tots els armaris de nens i nenes. Els espantava molt, els nens cridaven als seus pares, però de sobte el monstre ja no estava. Un dia va entrar dins d’un armari, quan va sortir el monstre, la nena no es va espantar. Ella va dir:- Com et dius? Vols que siguem amics?El monstre va seguir intentant espantar la nena, però no hi havia manera. Al final li va dir:- D’acord.La nena va dir de nou:- Com et dius?

El monstre va respondre:- Nicolàs. I tu?I ella va respondre: - Em dic Patricia.Els dos van ser amics. Un dia va passar una cosa terrible. l a nena es va mudar de casa. Però com el monstre era molt llest, va anar amb ells però sense dir-ho als pares.I es van mudar, el monstre dormia sota el llit de la nena. I conte contat, el secret de la Patricia no l’he contat.

Autora: JuliaPseudònim: Ferealdins

AMUNT PER GUANYAR

Avui és diumenge. I estic super content perquè demà aniré de colònies a Castell Fluvià !!!Per això he preparat la motxilla amb 3 entrepans, 2 ampolles d’aigua, 4 sucs, etc…Aaaaahhhh! Bé, ja m’em vaig a dormir, bona nit.Ja estic de camí a l’escola amb la meva germana Minaco. Ah! Perdoneu encara no m’he presentat : em dic Zac.Ja estic amb els meus millors amics: Kevin, Mat, Max, Gabri, Àlex, Rocki, etc…Acabem de sortir de l’escola i he descobert que en Rocki no vindrà!Al poble on estava la casa, hi havia moltíssims sepulcres i cadàvers.

Vam arribar a la casa i ens van dir que la investiguèssim. I quan estàvem investigant un bruixot ens va voler atacar. Vam entrar en una habitació i en aquella habitació hi havia un cofre. Vam obrir el cofre, i dins del cofre hi havia un mapa.En el mapa posava, que per guanyar al bruixot, haviem d’anar a Nepal i pujar a dalt de l’ Everest!!! En el cofre també hi havia una porta màgica. Vam dir Everest i vam obrir la porta. Però només vam arribar davant de l’ Everest. Vam pujar moltíssim i ens va costar respirar. I gloriosament vam arribar al cim. Vam veure una ampolla brillant i la vam obrir. De l’ampolla van sortir uns rajos que van arribar al cel. Els rajos van anar fins el Castell Fluvià i van atacar el bruixot.El bruixot va deixar anar un crit esgarrifós i va morir. Després, els rajos van formar un avió i van torna a l’Everest. Tots vam pujar a l’avió i vam arribar al Castell Fluvià.

I catacrac, catacric, conte finit.

Autor: AymanPseudònim: Raykhan

L’AVENTURA DE LA MARTA

La Marta es una nena de 15 anys. Ella volia un vaixell fins que un dia va decidir construir el vaixell. La Marta el va construir amb un matalàs, una tela, fusta per flotar, una cadira i una corda. Quan ja estava acabat la Marta va dir per fi! Ella va avisar a la mare, al pare… Els va dir a tota la família:- Adéu, aniré amb el meu vaixell a viure, adéu, adéu, mai us oblidaré! La Marta va tardar cinc dies per trobar una illa. I va dir: - Per fi he trobat el meu lloc . Va començar a construir una casa per viure, després va anar a pescar per menjar i va anar a agafar fruita. Ella va dir : - Quina fruita més bona, m’encanta aquesta illa.

Però no sabia que hi havia un monstre gegant. Fins que un dia el va veure i van barallar-se. La baralla era molt llarga, però al final la noia va guanyar. Ella per fi estava tranquil·la.Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Autora: SofiaPseudònim: Elsa