LLENGUATGE I PENSAMENT

El llenguatge: (té molta relació amb el pensament)

És la capacitat que ens permet la comunicació, en la qual un emissor transmet un missatge a un receptor utilitzant un codi que tots dos coneixen.

És el conjunt de signes o sons articulats, senyals i gestos amb els que l’ésser humà manifesta allò que pensa o sent.

Per mitjà del llenguatge podem emmagatzemar les dades o els coneixements en la memòria.

Les dades s’arxiven:

Pel seu so (relació amb la percepció). Per la seva escriptura. Per la seva imatge.

Podem distingir 3 tipus de llenguatge:

o Llenguatge oral: Es produeix a través de l’emissió de sons, a través de paraules, frases i oracions formades d’acord a les regles.

o Llenguatge escrit: La informació es transmet indirectament al receptor.

o Llenguatge corporal o gestual: Ens comuniquem a través de moviments, gestos i postures.

Com funciona el llenguatge? Segueix 3 processos:

o Recepció: Interpretem allò que podem percebre a través dels sentits.

Si es tracta de llenguatge oral, la nostra percepció serà auditiva, identificant la seva imatge. (donem un significat a allò que escoltem).

Si el llenguatge és escrit, podem percebre els símbols a través dels ulls, i els assignarem un significat. (Imatge home - dona dels lavabos).

o Integració (associació, comprensió i organització): Relacionem i maneguem de manera lògica les informacions obtingudes visual i auditivament.

o Expressió o codificació: Reproduïm correctament paraules i oracions amb una articulació convenient.

El pensament:

Capacitat mental que té la facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memòria de manera que li permetin d’exercir les seves funcions com ara raonar, crear o solucionar problemes.

El funcionament del pensament oscil·la entre 2 pols:

o Realista: Segueix les normes de la lògica i està adaptat a la realitat exterior.

o Imaginatiu: Dona respostes a través de plantejaments més originals.

El pensament implica la participació: La percepció, l’atenció i la memòria, es creen a través de símbols, els quals s’han de fer tangibles. L’encarregat de dur-ho a terme és el llenguatge (capacitat d’expressar els nostres pensaments).

El llenguatge és un mitjà per a comunicar-se, i un instrument per a ordenar el pensament.

El llenguatge i el pensament són característiques dels éssers humans i processos psicològics superiors.

o Existeix pensament sense les eines de representació que proporciona el llenguatge.

o El llenguatge és una conseqüència del pensament.

Teories sobre la relació entre llenguatge i pensament:

1) “El llenguatge depèn del nivell de desenvolupament cognitiu individual”. (Piaget)

El llenguatge és una conseqüència del desenvolupament de la intel·ligència (capacitat d’adaptar-nos a l’entorn).

El desenvolupament dels esquemes és sinònim del desenvolupament de la intel·ligència (necessària per a que la persona s’adapti al seu ambient i pugui sobreviure).

El pensament i el llenguatge han de desenvolupar-se per separat.

Un nen aprèn a parlar només quan el seu desenvolupament cognitiu ha assolit un nivell concret.

El llenguatge és un reflex del nivell d’intel·ligència infantil.

La primera parla era egocèntrica (la parla s’utilitza per expressar el pensament del nen més que per a comunicar-se socialment amb altres persones).

Les verbalitzacions del nen no van dirigides cap a la mare, sinó que són reflexions dels seus propis pensaments i intencions.

Gradualment la parla del nen es va socialitzant.

Una vegada aconseguit això, la parla egocèntrica de la infància desapareix.

2) “El llenguatge i el pensament es desenvolupen per separat fins, aproximadament, els 2 anys, moment en el qual s’uneixen i es desenvolupen junts”. (Vygotsky)

El llenguatge i el pensament es desenvolupen independentment l’un de l’altre al principi.

Els nens comencen a pensar abans de començar a parlar.

Els lactant comencen a desenvolupar esquemes com a conseqüència de les seves interaccions físiques amb l’ambient.

Al voltant dels 2 anys, es produeix un canvi en el pensament del nen ja que s’utilitzen símbols per a representar altres coses.

El pensament consistia en accions, percepcions i imatges (pensament prellingüístic).

El desenvolupament del llenguatge ha transcorregut per separat mitjançant la pràctica i la producció dels sons necessaris per emetre la parla en forma de balbuceig (llenguatge preintelectual: té les seves arrels en les interaccions socials).

El pensament prelingüístic i el llenguatge preintelectual es fonen i el nen comença a pensar en paraules.

Quan els nens comencen a parlar, el seu llenguatge és egocèntric.

Entre els 2 i els 7 anys, la parla relativa a accions o plans es va tornant gradualment parla interna.

El llenguatge parlat es fa parla social.

o Diferències entre Piaget i Vygotsky:

PIAGET VYGOTSKYEl llenguatge reflecteix el desenvolupament cognitiu individual.

El llenguatge té les seves arrels en les interaccions socials, però el pensament es desenvolupa a partir de les accions de l’individu sobre l’ambient.

La parla egocèntrica desapareix i és substituïda per la parla social.

La parla egocèntrica continua en les nostres ments com a pensament verbal mentre el desenvolupem la parla social per a comunicar-nos amb els demés.

Considera el llenguatge com un instrument per revelar el pensament.

Dona al llenguatge un paper bàsic en la seva progressiva estructuració o organització del pensament.

3) Teories conductistes:

El llenguatge està sotmès a les mateixes lleis de comportament com qualsevol conducta.

S’ha d’explicar a partir de la seqüència estímul – resposta.

Watson:

o El llenguatge – pensament, permet realitzar 2 funcions bàsiques de manera més econòmica: funció de representació i funció de comunicació.

Condicionament operant de Skinner:

o L’aprenentatge del llenguatge es don de manera associativa per imitació.

4) Chomsky i la LAD:

L’infant està equipat amb un dispositiu innat que li permet adquirir la llengua.

Dispositiu = LAD (Dispositiu d’adquisició del llenguatge).

o Facultat de la ment humana.

o Conté una sèrie d’universals lingüístics comuns a totes les llengües del món.