dra anar colocada davant el pentagra- ma de tota la vida cli lt~iral de Balmes, prescindint de a llargada d'anyr qiiz hagues diiratv (8).

E i i e voluni 7 de a Historia de la li- tcratura catabna. Jaume Balrnes s'hi feia constar simplement com a autor d'iina verso de l'hirnne <<Jtiesu Cororia Virgi- niim), (91. Arraci dc la seva aparicio vam opinar qiie «no seria pas just ni exacte ter passar Jaurne Bamei a la postcritat

de les letres catalanes només com a tra- ductor ocasiona d'un pietós hiinne llati a la nostra lengiia. I proun (10).

Per tot aixo, sernba qiie I'apariiio solemne, i arnb i i i i considerable suport piiblicltari, d'un libre titulat ni mes ni rnenys qlie Escriti sobie Caralunya era la gran ocaso, una bona oportii i itai, per a aclarir i puntualiliar el terna, i avancdr a partir d'allo que h havia ie t S'ha optat, en canvi, per obviar la qUes-

tó , o silzncar-la, per tori5iderdr que re- sulta encara un poc vidriosa o t o n f r t i - va. Es edtors teneii tot e dret a consi- derar < fmts signiticatiusn de Balniei aquests escrts sobre Cataiinya qriz iins altres. Pero i in l ibre unverstari I reterit rohrz Balmes I Catauriya no podia iie- yligir 'estud sobre a tematica de la Ilengua en e nostre aiitor, ni es porlia l i ~ mitar a substituir el Jaime, de Balmes, per Iai ime +

Noter

i 1 1 iPavane D e n o n de a d.ir% a r tga . dc rnouincrits pdtiidti I r i l~~tridri ii~(~r.~:tit, pro\& I ' a d j e c t ~ ~ pavoi?l?~ a:u~at'. ' : t ~ l LIP qri~!~l)dl\ la A ! ~ A ~ ~ ~ I X e11 dna C r O a maii'.iscrta tic Ici rcs1c.r des santi MArlr, ,!atada el 17Ci7 o 1798 Se'n sc . r i Ja.ilir Baln~, rri iiiiii poriii r:iiP p i rota e a drlr!ii,i de 1s riostra i l c i i gu~n , L l ~ ~ i s CKRIOLS 1 IVIONTSFT, i r i roorribuci@ d'0sona a !a Ilcrigua cztaI,iria, 1 l B ~ r ! p ! r ; . i ~ 19.73i. p 122

! 2 ! 4 v a r MADL~ELL. t~rii i l i ix r ~ i i j l i r +ri a Renaxincai, d n i el YO~LI~T ~a R~17~11zel7cd. ~ U I . VLI. 3 i: r l t ~ r n n l . !Rd:ceI~nd 10501, p~ I 1 4 120 i3! I I J I IIAGUtK. .FI i a t ~ a r . \ i n r de Ralmeii, dinr Contrrbriii6 J la hiiruri~i dr I icq l r i ro r~ iaIon2 iMoqtierrat 19831 p 2 1 5 14! Max CAHNtH. Lrirr-iliird rlr ia reiinIlici6! la ronlrarcvol;irii>. 1 !Bs'celoiid 19181 {l. 80 15; IU. L / 8 biritir f iar la r ! ~ Ilengi!o :,taraiterar !aan Baprsts iiroiquel.i, ib 414. lb! 48,~~ 23-4-1'382 (1: A1v.i. MADIIELI. ~rra:i i lana c l a ~ i de pe i t ag rana c!i Balnicii. di~isAvi,i. 11-5-1987 18! !ii <i AIvdi MADllFl l . aRam?i Morgades en 'Iiornciwrge a B c ~ i i r l i BdllA,~. d r i x Ccrrrsilonriench de DiaIeg irlcii,il. ~ILIIII 2% (ui l . losni 10 (1: KlOUtR 1 COMA5 / MOlAS. HisrOri,? dc Ia Iircmturii cC7tii!riiiri. VI1 iBiir< rlkiriri 1986). p 107 1101 Alvdr M~iDllFl l . -.Rolmi.i. reivindcodor dc a Ilcrig~s cdl.~laii~i~~. r!lrii f a IVangiiñroia. lC~ f i ~ l%ó

Metafora lingüístico-

marina per Víctor Prr1la.s

Beuia, J.; CASELL~S, D.; MAROIJ=T, L/. Resolguem dubtes

Valtricia: Editorial 314, 1998. Papers haiics

Seriie voer caure en un inar d'opti- misme, 'ocea de la nostra llengua ha estat prou ben navegat per tina armada excogr;ifica prou completa. Comanda- da pes alniralls Fdbrd, Acover-M011 i

Coromines. ha anat fent una navegarió profilosd i cri els ports on ha recalat hi ha deixat embarcarions subsidiAries i utilissimes pera la pesca diaria de mots. Ara bé. e peix es escas i hui r I'ha d'a-

caronar perque es iaci gras i llustros per al consum collectiu. Cal, sobrelot. pre- servar-lo dels vents de la interferencia I

del dubte, que el tan malbé, I'assequen I e converteixen en sola de sahata de mal pair D'aqui la importancia des Ila- guts que garanteixen la frescor de es xarxades.

A 'ornbra ríe la Gran Esquadra des almiralls, fa un p a r e d'anys salpa el

creuer Diccionari auxiliar, rota I r i or- dres del capita Ruax, de qlii s'ha fet avaranient de diverses obres des d'a- questes pagines. Aquell diccionari es iina nau considerable qiie ha esdevin- giit una referencia irripurtantíssirna per a a pesca amenacada. L'inrovenierit es el seu volum excessiu, que diiiriilta qiialsevol dcs~la~arnent amiint i aval, pero que tia de rorriaridre d'escorta perrnanent de I'alrnirallat Eli estanys de es biitxaques, per profunds que ri- gui i , no poden encabr tot aquel tresor de pesca exicografica aclaridora de dubter. Els rnarlners que qiiotidiana- ment er rnoiien per caetes I ports pe- tits, maleta en ma, necesstaven c ta- not adient. la llanxa adequada, que soqués rhpidament les aigues, trobes el peix i el preserves imniedatarnent de 'oratge maevol del dubte. Ara I'tiem trobada, aquesta ernbarcacio. es la Re- soiguein dubles, comandada per una trilogia de navegants experts. Podrid pensar-se en una versio abreujada del Dic~ionari auxiliar ahans esrnentat, per les caracteristiqupc qiie presenta. Pcrb no. Es, si de cas, la bartassa coinple-

iiieiitaiia i de bori iriariiohiar, r111e oteiiv me de terra pndins potlra d~giictar, se- vpiitre. O qiie, *a aqi~ettze ai(adpts el e riioll pctit o a diirsena que rio adrnet giir, el peix, sense por que 1 1 pug~ i i fer tcculebronn de la enqua ens xarrastra)) ni iiiercants, ni creuers, ni portaavions; mal. Sabra clel cert oue I'esmoquing es a <<fletar)) Lin <<barco>) perq~ie d'una ve- qii' ri,iraiiteix I i r ) i a tcrra Ierriia el i ras pot pa r n$; pero que l ' vs ta f f~~ , iobretot qada per toles la nostra lleng~ia no to- Ilat del tresor clel mar. Aesliores, ' ho - si mana des del cccasc)j antc. fa mal de q u <(fondo>>.+

Propostes a tenir en compte

Colrit,it.~.a CA~TAPIYEP. Jordi Els valencians

i la llengua normativa Aacant: lnstitut de Cultura,

Jiian Gil-Albert, 1995.

Ara que torn a u ra epoca eii que a Secro rilologica de I'liistitut d'Estuds C,it,il,iris i ' i i a l ioiot a la 111- a cercar toI\irionr ner alr nombrotos piints de la qraniatica que estaven sense resoldre, o rri,iI ri:iolti, ricsprfis d'liavcr confcccio- nat e Diccionari. ha estat ben oportuna I 'a l~~i r ic iu d'iiri,i obra quc aporta al de- bat de la normativa ui i puiit de vista I

de ref lex:~ valenc12. Jordi Colomiria i

Castanyei; eii efecte, recul en EIs valen- ci~iris i la llnnquo riorniativa rioii trcballs recents -la pubra ts eii revistes o mis- celIati!r!r. o en curs de pubrcaciD en q;i+ trarta qileRionc prohl~niat iqi iet d~ la iiorma oral o escrita vigerit. I'aporta- ciii ri'.ilr]~im?s ohrcs I e x ~ c » ~ r A ~ ~ q ~ i e s ie- ter al Pair Valencia aquests dos segler darrers. I la contribiicio de tres escrip- tott v,ileiicians rontemporanis a a for- irioco de !a I len~ j~ io norriiatva qeneral

E conjunt riel l ibre te un nteres tlciiaiiril: incrilri. elr trer prrrifrs irc.- b a s coiitenen propostes cle l'autor en ielario a la iioi-iiia, ora! o esci-ita, ~ l t al- Irt3i i i \ x i r i r<tiirl ir oprufurid~ts d'unes obres i d'uns aLitors e n t r e els quas 131

Iia Eiirc Valor i Ioan Fiitter-, amh una

valoraci0 rlpl ~ I I P han repreientat dns la 1-~istoria cle a lengua i de la seva al~ortaciii a a lorinario d ' u w ~iormati- va catalana des de la particularitat va- ericidnri

i o m a caracteristiques comunes a iots els trcbali, iieiii cle destacar l'zx- traordinari aparat de dades documen- t a l ~ qLie mostren quc darrere totd I'cx- posiciii hi ha una inv~ctigari0 profunda I seroja A vegades, pero. hi ha un en- lariegameni d'aquester dades i el ler- tor s'arrba a cansar de llegir Ilstes llar- guisiiinei de paraules i citacions LexempIe mes extremat és. segura- mevt, PI del treball numero 6: vint-1-818 pagines ocupades quasi exclusivament per I I i s t~ t diverses

[ S tres estudis inicias son. segura- ment, els que mes poden provocar polemica, per les propostes un xic ago- sarades que I'autor fa amb vista a la ronsolidacib de I'psiandard oral catala, en versió valenciana, i amb vista a la normativa modologico-ortografica. Cal reconeixer, amb tot. que Jord~ Colomi- na ofpreix en general un raonarnent tan ben tramat i . com he dit, tan ben do- cumental- que es diflcilment discuti- ble, per la qual cosa farcn be cls <mor- niativtzadorsa del IEC de ter-li un poc de cas I esmenar, d'acord amb les reves indicacions, a grafa de mots amb aa postoniques iriternes que haurien de ser ?e bairpm, estornec. pt.!eg. nau- freg. apet barber. ende!, masquera, e t r ; o aii~~I.lar 'absurda distinci0, gens tonamentada en a historia de la len- gua, entre orgue (la forma tradicional riorrridl) i Orgari ícastellansme caniuilat modern); o. tambe, regularitzar, con- fornie al8 proretsor derivatiiis magis- trarrient exposats en e treball numero 3, a grafa de totes les formacions que s'lii tracten, simbolitzades per 'exprec- 510 fiamerades ilarguer~ides

En una de les propostes que fa, wero. crec que Jordi Colomna ti;iuria vogut ser m@s agosarat I exposar la ver- tadera soluciu d e probleriia en la dc 'accentuaci0 <<a a valenciana>, Coomi- na no veu ,.rnotui pcr a rnantenr gra- IIPC dialectalr~~ com les de cafe apren o anglés, usuals en rnots d'escriptors va- encan i i recollides lppt m@$ iinpocaiitr gramatics del Pais, sino que és oartidari que s'adopt cuni o única acceriliiac~ó per a totliom la prooosada per kahra I

' i i s t t u t d'Eitud~s Cdtald,is, seqcir:i la qual aquells mots s'escruen cafe apren I angle5 El priricip es realinent encertdl. es inillor una sola grafia per a una m a ~ tcixa paraula que no diier; el q u ~ no $5 encertat, pero, ern sembla. es la solucio. Pcrque es qrafies rlidlectals, eii aoiipet ras, no son soament les vaIencanes, si- nó tambe s o b r e t o t - es d e IEC L'ei- tabliment d'acc~nt ~ a g i i t n I arrent <<greu>s respon a la vountat de dstiaqir qrafiarnerit Ics vocals obertes dp les tancades, pero aixo segons la pronuncia del cata2 ccntrai El sisteina no serveix ni per al balear, major~tarament, ni per al roisellones, ni per al catala orridziital, ni per a I'algueres. Va ser una nornio nial pensada qiip ha provocat rnoltissims de rnaidecaps als estudianti de erigua catalana I, tanmateix, no ha aludat gaire a allo a que liavia d'aj~idar: a saber si s'havien (le legir les vocalc e I o amb timbre obert o tancat; cadascu Iegex a la ieva niancra. quc pot coincidir o no -ja veim que pera la majora no coinci- dcix- anib cl que suposarJament indira I'accent. Jordi Colomina. doncs. podria haver pita1 m é i agosarat -)a qiip e5 VO- l a reterr a aquesta q ü e s t i o i plantelar la vertadera manera de suprimir aques- t e i grafe i dialcctols: cstablir u11 so ti l~us d'accent, greu o agut e s igual-, I

niarrar nomes la tonictat de la s i aba El lector catalonoparlant la sobria be

iorri i io tlaurid de proriiiriciar, I el no ca- talanoparalit ho haiira d'aprendre es- rota i i r e s nadiir, roin fan la ara totr ~ l i c101 110 c)tari ii c s CorridrquC'i ccritrol: -1 encara. en aquestes, segons a on- o ro in feim noialtrer qiian apreiiem f r d i ~ t i , driqlti. a!ernariy

E s curtas, ci'alrra banda. que Coo- mina r i gu e11 arjilesi 1111111 pdrlitlori de Id uiiificació rjr;ifcd, pero que, en el cas de I'incrernent incoat.ii -eix propug- ni i pracrqui- escrure amb -isc (ser- visr, r p r v i s r ñ i i11ies fo rn t~r , I anib c i x (s~rvcixcs, scrveix. .) unes altres. sense

Un espai per a la sobirania

sociolingüística

J O A ~ I Mnil, Bernat Un espai per a una llengua

Valenii,i 3 I 4, 1996 Contextos

lln e ~ p i l i {icr a uria llerigua es el quart l ibre pubcat en a rolleccio de roriolingiiirtira aCoriiextoi>>, una nova aportacio de Bernat Joan, el polit!r de Iidioiria civisicnc I e x c e e ~ t observa^ clor de la realtar rorni i iguistca

En aquest nou llibre fa un aplec de tpxros eri q~iC! corricnjd dsienyalant a di^ ferenc:aco clue Joan Fuster fea entre les iiaticiiii extcl idci, Ics riacions fruitrades I un tercer grup a mig canii de la norina- i tni I Id derdpdritio, ori iittia c'I catalLi.

t n aquest tercer grup, dones, Ber- iiat loaii hi ar~alit7d u11 i)rf?i?rit cori f I i~-

fer-rie cap lustificacio teorica (p. 241; o que usi per norina coneiximent, varant i io artel~tada pel DlEC

S611 dctdl i , dqiiests. estrarys, pero aue no ~maedeixen clue el conlunt de 'obra prer?nti, rom lie d i al comenta- merit, una solidesa i una seriositat ex- traord:naries, 1 most i con? a rontr l i i i - e16 valcncian;i a a conformacio de a llenq~ia catalana comuna Iia estar, 1 es. importantissima.

Noniec iina ~ i e t t a ohrervaco lii vu l le¡, pcr dcdbiir. E i i a piqina 116, Dar- an t del rnot eiiclotxa, h asrocia un al-

Berna1 lean i Mari

Un espai per a una

llengua

tii i per a la lengua catalana des de tres periprrtives: la piicoloqia ~ocial, la perspectiva de les institucions socias I

la poilica IirigGisticd Quart a primer tema, ens diu que,

anib lalut di. la psicologia socal, son posades al descobert totes les palolo- aes individuals que sofreix q u ha de viiire eii iina rnrnuritdl I i i ig~i i j t i ia 1111-

noritzada I que no gaudeix duna coiirrienc~a Iiiiguistica aliberatia. Parld tarnbe de a importancia de l'espal simbolic, destacant Iimportan! paprr quc tii juqd criieriyarnent i els rnitjars

qiieres esdoja 'clovella', que e DCVB rec~ill del iiiapa 396 íle I'ALC d r Griíaro Es trdcl,i cl'i~ria oordiil<d nexiteri t . t r ~ i t d'una de es moltes eq~i~vocac~oiis t - pografiqiiri d'aqiieri ates E i i r~al i td t cs e,torjL3, prori~iriciada [dskblz~l. del logudores iscoiza, veo en darrer teriii? gerrnaiid tle Id iioitro citur(o o csccic<,i. Cap relacio, doiics, amb enriotxa El inapa 735 rJe I'ALC -obra qiie cal ín.1- siiltar arrili pi.lii di. plorri diiu la trariscripcio bona del rnot alqueres +

di. iorriLin:cacio. confiuuradors ti i i i es- p a comiin~cdtili 1prop1 O dit i i ~ ' L I ~ I c i - pai inenta normaltzat o alienar

E r i el scqon apartat, I autor esciill a institucio social de I ri irri iyarneiil, aria- litzart critcament 1 artciilacio de e n - giier qiie aliareix r n la I OGSF i r l Lci.i;i de es diferencies de tractameiit de que 155 o h j e r l ~ Id Il~ricliia e<it~lariir diris la docencia.

E r i el darrer apartat, aborda dife- rents as~iectcs de la prilticd l i r i r ~ i~s t i c~ , coin ara ?' context en qii+ eí trnlia irii- me%= a llenaiia catalana I a situaro tle ~ d l e I l i I 7 ~ i i o i siibi~diariet~it qiie pa- texen lec I l e rgu~s iiiinoiitrarler rotri el catñlii, o la proSiemi!ica de a interllen- qua a Europa

Realltra tambe ~ i n a siiggerent ana- 1181 sobw la i i i ter rddci~ ~ L I P 111 tia eritre la ciencia econoniica I I andliii socoin- giiistca, roni tamtir ur1.i ,iii,iliit di! Id ideoioqia francesa sobre la realita: itIicirn;llitd

Un R S ~ ~ I per a rir)a I l ~ng i i a ~ t ) r ~ 1111

marc de refexio, eii e context clel pro- res dc r io~rr i~ i l i t rac~o I i n ~ u i s t i c ~ ci.ie L'a ines enila cieis psei~cio-r i~hati liiriiiiu- quls pcl i practconts tataans de I ~ i i i t o ~ odi, peis espaiiyolist~r de rrii ipriA I lier oquell: rocr>lirig~i::i.i cuc tericri por cle I'autodeteri~iiiiacio i a sobrana $0- r io l i f iy i i i r t i i~ calaii i i i i +

Sociolingüística historica

R 117. Francesc, SAU, Rosa, SO-E C A ~ ~ ~ R D C N ~ , Jordi

Historia social i politica de la llengua catalana

V;ili,ricia Ed 3 i 4, 1996 Contextos

F libre de qiie pararem en es rat- lles següents compleix t o t ~ s lei rondi- cinii i per a ser corisiderat un manual d'i i istora de la lengua, pero, en canvi, riu cs Lina simple explicació dels fets i

circumstancies pels qiiali tia passat el nostre idiorria a llarg de lotes les epo- que5 sino que posseeix unes caracteris- tiqurs especifiques q i i ~ li confereixen un aire innovador que potencia a ma- xini I'interPi q o ~ pot tenir per si sola ~ i i i a obra d'aquesta tematica, escrita, a mes, per un grup d'aurors ja prou co- iiegiitq per I P ~ ieves anterior8 aporta- cions a la sociolingüistica catalana. Aixo PI fa eipecalment atractiu i útil a - iiora.

Els asiiecles formas del l ibre son francament innovadors i pensats espe- cialment prr a fer-ne un objecte de rnancig facil i aqradabe; el redactat es beneficia d'un estil agil i paner que de- fiiig '~nrar tarament de certes obres ri'assa~q, cosa qLie té I'apreciable virtut de fer dificil d'abandonar-ne la lectura. Concebut amb una clara voluntat ddattica, I ' r i ierei des autors a fer-se cnteridre per part de tots els publics es dedueix d r la claredat en I'explicació

dels tonceptes i de la presencia d'un considerable nombre de mapes, taules cronologiques i quadres sinoptics expli- cat i~~s, a mes d'un glossari de concep- tes especifici al final del Ilibre que aju- da a resoldre qualsevol dubte al no intciat. A l o més innovador, pero, és la imaqinativa inclusio de textos de perso- natges -aguns autentics, d'altres in- ventats pels mateixos a u t o r s a traves dels quals el lector pot aproximar-se al coneixement del comportament socio- ingüistic de cada epoca.

Quant a contingut (tot I que se'ns parla basicament de la historia de la llengua catalana i, per tant, se'ns n'ex- plica amb escrupolós rigor el naixe- ment, les vicissituds per les quals ha hagol de passar, l'evolució I la situacio que viu avu da), els autors partexen d'una visió soriolingiiistica de la mate- ria que estiidien. Per 31x0, el text toca també aspectes com ara la literatura, la historia, la politica i. sobretot, els habits lingüistics de es persones que en les diferents epoques han pobat les terrer de parla catalana.

Aquesta Historia social i politica de la liengua catalana, doncs. no és con-

cebiida corn a mera descripció d'una successio d'esdevenments nies o menys relrvants pera la nostra Ilengua i sobretot llunyans en el temps, sino que els autors han vogirt iriiiinciar a la cornoditat que permet la visió historica dels fets i, com a socioliiigúistes nue son, han t o n t e d i a les epoquo rriCs recents una atenco mo!t especial, fin8 al piint qiie i 'han atrevii a ier arribar a seva obra, no ]a fins a I'epoca actual, sinó que, ami1 ~ i r i recurs d'dllo rri& imaginatiu, ofereixen una divertida \ti- sió de fiitur. on exposeri una tipot?tca evolucio de a situació sociolingüistica que arriba fins a I'any 2071

No escapa a ningu. doncs. cjue les caracteristques del l ibre que en5 ocii- pd e fan cspecialment adequat als es- tudiants dels darrers cursos dels iristi- tuts ~ IP secundaria i d'inevtable lectiira per als de filologia cataiana. Per des- cnmptat, I'interns dels teines q i i ~ toca el fan també molt recomanable a tots aqiiells lectors potenciali que sentir certa inquietud per aspectes de la nos- tra ciiltura corn ara la uriitat de Id Ieri- gua catalana, a identitat linguistica i

nacional des ratalanc o es raons que l'tiari coriduida a I'actuai s tuacó de su- bordinacio. entre altres.4