literatura francesa edat mitjana. literatura hagiogràfica context en el qual sorgeix: concili de...
TRANSCRIPT
Literatura francesa edat mitjana
Literatura hagiogràfica Context en el qual sorgeix: Concili de Tours (813).
L’església s’adona de la necessitat d’utilitzar la llengua vulgar per a difondre la paraula de Déu.
La necessitat de predicar i la vocació literària (la preocupació estètica d’alguns clergues) donen origen als textos hagiogràfics. Hi ha una literatura hagiogràfica escrita en llatí, punt de partida i model dels textos francesos. A partir del segle IX assistim a les primeres manifestacions de textos hagiogràfics en llengua vulgar (vegeu títols en “materials” al Campus Virtual)
Definició: textos sobre vides de sants, sermons, passatges bíblics.
Forma: escrits en vers. La literatura hagiogràfica es cultivarà durant
tot el període medieval.
La cançó de gesta Gènere que apareix a finals del segle XI. S’escriuen en llengua d’oïl. Es transmet oralment. Forma: versos decasíl·labs en principi, més
tard s’utilitzaran també els alexandrins (12 síl·labes en francès).
Els versos estan estructurats en estrofes nomenades laisses d’extensió irregular.
Definició: poemes èpics, narracions dels fets heroics, de les gestes heroiques d’alguns cavallers francesos.
Origen: la qüestió de l’origen de les cançons de gesta ha estat un punt d’interès dels estudiosos de la literatura medieval al llarg dels segles XIX i XX.
Teories sobre l’origen de la cançó de gesta:
1. Teoria romàntica: Gaston Paris (1865). Cantilenes i cançons populars derivades del fet històric.
2. Joseph Bédier (1913): No existeix la creació col·lectiva del cantar. Es tracta del geni creador d’un autor particular a partir de la llegenda.
3. Teoria neotradicionalista de Menéndez Pidal (1959): Abans del text de la Cançó de Roland que ara coneixem hi ha hagut altres creacions i recreacions que han precedit el text del segle XI.
4. Teoria de síntesi (Martí de Riquer): Recull la teoria de Bédier i la Menéndez Pidal.
Els cicles èpics: el conjunt de cançons de gesta franceses conservades s’organitzen en cicles èpics. Aquesta classificació remunta a principis del segle XIII.
Vegeu cicles èpics en l’apartat “Materials” del Campus Virtual.
La cançó de gesta es cultivarà durant tota l’edat mitjana. Ara bé, evoluciona cap a formes diverses, més extenses i novel·lesques.
La cançó de Roland Poema èpic més conegut i més antic. Final del
segle XI. Pertany al cicle del rei o cicle de Carlemany. El protagonista és Roland, un dels barons de
Carlemany. La cançó està inspirada en la batalla de
Roncesvalls. El fet històric del segle VIII ha esdevingut llegenda
al segle XI.
Temàtica: exaltació del feudalisme i el cristianisme (no oblidem que s’escriu en el moment que comencen les croades).
Personatges: Roland-Oliver, Carlemany, Ganeló, Turpí, Marsili.
La poesia trobadoresca
La forma més antiga del gènere líric ve representada per la poesia trobadoresca.
Naix al segle XI (contemporània de la cançó de gesta) i es desenvolupa al llarg dels segles XII i XIII a les corts d’Occitània.
S’escriu en llengua d’oc. Sempre va acompanyada de música. És una poesia que naix en la cort. Es tracta d’una lírica
feudal, feta i pensada per a agradar a un públic d’aristòcrates.
Forma: es caracteritza per la rigidesa de les estructures mètriques i expressives.
El poema és constituït per estrofes anomenades cobles, cada una de les quals respon a una mateixa melodia. La llargada dels versos ha de ser calculada de manera estricta i la distribució de les rimes ha de ser igualment controlada.
Gèneres majors: Cançó (gènere major i principal de la tradició)
Temàtica amorosa. Sirventès: temàtica moral o política. Gèneres menors: El sirventès-cançó, el plany, l’alba, la
pastorel·la, la dansa, la balada, la tensó i el partiment o joc partit.
La rima que fan servir els trobadors és la rima consonant.
Tècnica d’escriptura: trobar ric, trobar lleu, trobar clus. Els mateixos textos lírics són testimoni de les diverses posicions estètiques.
Origen: poesia popular? Formes líriques orientals? Litúrgia cristiana? Origen feudal, cortés.
Primer trobador fou Guillem de Poitiers.
Temàtica: La guerra i l’amor. Temes constants. El «Jo» del trobador assumeix experiències
generalitzables. La poesia amorosa: regida pel concepte d’amor
cortés. Característiques de l’amor cortés o fina amor: Dama poderosa i casada-enamorat sotmès a ella
(vassall)-marit-launzangiers
Sentiment amorós: manifestacions del desig, de l’agredolç, de l’esperança, de l’esclat, de la joia, de l’enyorança, de la temença, i del dolor davant la dificultat de l’acompliment de l’amor
Regles de comportament cortesà
Els «trouvères» són els trobadors del nord de França. Matrimoni entre Leonor d’Aquitània i Enric II Plantagenet
El gènere s’exporta Influències de la lírica trobadoresca en la
novel·la
La novel·la Gènere que es desenvolupa al voltant dels anys
1130, durant tot el segle XII. Roman: significa “posar en romanç, en llengua
vernacla” Gènere nou per a ser llegit en veu alta sense
acompanyament musical (recordem que la poesia trobadoresca i el cantar de gesta estan destinats a ser cantats i recitats respectivament).
Aleshores la relació amb l’oient canvia.
Forma: versos octosíl·labs, apariats L’objectiu dels escriptors de “roman” és el de
contar històries (en minúscula). La Història (amb majúscula) s’escriu en llatí. Conten històries del passat històric de Roma, de l’antiguitat clàssica
Matèria de Roma o Matèria Antiga: obres inspirades en altres textos clàssics. Els autors francesos adapten de manera anacrònica els fets heroics d’aquestos personatges de l’antiguitat clàssica. Ara bé, els guerrers grecs o romans són descrits com cavallers i actuen segons les regles de l’amor cortès
Títols: Le roman de Thèbes (1155). Inspirat en La Tebaida d’Estaci Le roman d’Enéas (1160). Adapatació de L’Eneida de Virgili Le roman de Troie (1172). Bernard de Sainte-Maure Le roman d'Alexandre (1130, 1190). Diferents versions.
Inspirat en el personatge d’Alexandre Magne
Geoffrey de Mounmouth: Historia regnum Britanniae (1136). Escriu una història en llatí en la qual conta els fabulosos orígens de la monarquia anglesa. Brutus, besnét d’Enees, arriba a Gran Bretanya i esdevé el fundador de Londres. El seu successor serà el rei Artur (els francesos tenien Carlemany)
Wace: Le roman de Brut. (1155). Escrit en un dialecte d'oïl. Aquesta novel·la adapta la Historia regnum Britanniae amb molt de talent. Hi afig detalls de gran importància en la literatura posterior : la taula redona. Aquest text serà el precedent immediat d’un gènere que dominarà tota l’edat mitjana: la Matèria de Bretanya o novel·la artúrica
Matèria de Bretanya: Precedents: Le roman de Tristan et Iseut. Un dels
mites occidentals més importants Llegenda que circula durant tota l’edat mitjana. La
mitologia circula de manera oral. Els trobadors ja la coneixen
Diversos textos arrepleguen i conten aquesta història d’amor cortès. Tristan et Iseut esdevé text, novel·la al segle XII
Tristan et Iseut Versions : Chrétien de Troyes i La Chièvre (abans de 1170) Le Tristan de Béroul (entre 1150 i 1190). Només
se’n conserva un fragment de 4000 versos Le Tristan de Thomas d'Anglaterra (1173) Entre el 1900 i el 1905 Joseph Bédier reconstrueix la
història a partir de diferents fragments. Inclou també fragments d’Eilhat d'Oberg i d’altre sobres anònimes
http://www.diogene.ch/IMG/pdf/bedier_tristan_et_iseut.pdf
Maria de França
Obra: Lais*. Relats curts (entre 100 i 1000 versos) adaptats al francès, que l’autora ha escoltat contar. Es tracta de històries d’origen celta. L’estructura es repeteix d’un lai a l’altre. L’autora al·ludeix a l’origen celta d’aquestes històries i dóna el títol en anglès, francès i celta
Tema: Els lais conten històries d’amor cortès
*Terme d’origen celta que designa una cançó o peça musical en la cultura
celta.
Títols dels lais de Maria de França Guigemar Equitan Le Fresne Bisclavret Lanval Les Deus Amanz Yonec Laüstic Milun Chaitivel Chevrefoil Eliduc
Influències: la cortesia, l’amor cortés i la tradició celta
Elements meravellosos: simbologia vegetal i animal (lligabosc, cérvol, home llop). Éssers sobrenaturals: fades (en femení i en masculí). L’altre món, el bosc
Les històries de Maria de França es situen en un temps llegendari que de vegades està relacionat amb el món artúric
Chrétien de Troyes
Vida: Clergue de la cort de Marie de Champagne i de Philippe de Flandes.
Obres: Érec et Énide, (1170 ) Cligès ou la Fausse morte, (1176) Lancelot ou le Chevalier de la charrette, roman de Lancelot,
(1175-1181) Yvain ou le Chevalier au lion, roman d'Yvain, (1175-1181) Perceval ou le Conte du Graal ou roman de Perceval, (1182-
1190) (inacabat).
Característiques de la seua obra: Històries escrites en vers El món artúric esdevé l’escenari de les
històries de Chrétien. Un món tancat, fantàstic i utòpic
Chrétien introdueix el personatge del cavaller i el tema de l’aventura
Influències: cultura celta i l’amor cortès
Le conte du Graal: amb aquesta novel·la Chrétien inaugura una tradició, la gran aventura de la recerca del Greal i desperta la imaginació d’altres autors posteriors medievals i també contemporanis.
La novel·la al segle XIII La novel·la en prosa. Cicle del Lancelot-Greal
(1225-1230). El Tristan en prosa. La novel·la bizantina.
La novel·la en els segles XIV-XV Aparició de la “nouvelle”. Les cent nouvelles
nouvelles (1462)
La literatura satírica En el segle XIII hi ha una reivindicació per part de
certs autors: rebuig de l’element meravellós i introducció del realisme (en el sentit medieval: personatges, espais de la vida quotidiana...)
La “dita” oposada al “cant” (el qual havia caracteritzat la literatura cortès)
Vessant satírica i còmica, la qual sorgeix a finals del segle XII i sobretot es desenvolupa al segle XIII
Diferents gèneres responen a aquesta nova estètica: fabliaux, dites, contes
Fabliaux
Gènere que apareix i es desenvolupa al segle XIII i va fins al segle XIV. Etimologia: de fable (conte) Definició: Relat en vers no cantat de 300 a 400 versos Forma: Octosíl·labs Finalitat: Fer riure Temes: Temes d’origen oriental i recollits del folklore tradicional:
l’element obscè i escatològic està present en molts dels fabliaux conservats. Altres fabliaux utilitzen els jocs de paraules, els malentesos, en les trampes, en els enganys, el burlador burlat. Són una mena d’acudits i bromes contades en vers
Autors: clergues Públic: s’adrecen a l’aristocràcia que gaudeix d’aquestes històries picants Nombre de fabliaux conservats: uns 150
Le roman de Renart
Obra que s’escriu al voltant dels anys 1174 i 1205 Es tracta d’una obra on els animals són protagonistes (tradició del grec Esop) Aquesta obra té com a protagonista Renart (paraula que suplantarà en francès
l’antiga denominació de l’animal goupil ‘rabosa’) Hi ha una intenció de satiritzar el món feudal i la cortesia. Hi també la literatura:
cançons de gesta, novel·la cortès, poesia trobadoresca… Forma: relat escrit en vers i format per 15 branches (denominació de cada una de
les parts) escrites entre 1174 i 1205. entre 1205 i 1250 s’escriuen nou branches més
Autors: cada una de les branches està escrita per un autor diferent Tècnica: no hi ha una continuació d’una branche a l’altra, ni una successió
cronològica. El que sí que podem subratllar és una evolució del personatge de Renart, que de simpàtic burlador esdevé l’encarnació del mal en les últimes branches
Literatura al·legòrica Introducció: L’al·legoria és una manera
d’interpretar el món a l’època medieval. En un principi l’al·legoria apareix en poemes religiosos en els quals es conta una història o un somni viscut pel narrador.
Le roman de la rose (1230-1270) Autors: Guillaume de Lorris / Jean de Meung
Le roman de la rose Forma: es tracta d’un poema de més de
22.000 octosíl·labs Argument: sota la forma d’un somni
al·legòric el narrador conta com aconsegueix conquistar “la rosa”, la dama de la qual s’ha enamorat
Originalitat: l’autor utilitza l’al·legoria aplicant-la a un tema pagà, el tema de l’amor cortès. Es tracta d’una mena d’ars amandi
Autors Guillaume de Lorris Autor de la 1a part (4000 versos) Ars amandi, resumeix les regles de
l’amor cortés Obra al·legòrica que representa el
moment de l’esclat de l’amor. L’autor presenta un anàlisi dels sentiments.
Obra poètica. L’autor creu en l’amor cortés.
Es tracta d’un obra idealista. Idealització de l’amor i la dona.
Obra delicada que ens mostra una imatge fresca dels sentiments, una poesia voluptuosa i una psicologia refinada.
Jean de Meung Autor de la 2a part (18.000 versos). Clergue, burgès nascut a Meung-sur-
Loire Mena d’enciclopèdia que resumeix als
burgesos tota la ciència i saviesa de l’autor
Obra filosòfica que fa un apologia de la natura, considerada com el principi de tot. Carpe diem.
Es tracta d’un obra intel·lectual. És un obra que ataca la reialesa, la
noblesa, els clergues i les dones. Obra barroera, cínica. L’obra d’un burgés
realista. La seua posició no és la de la cortesia.
Ell pretén que s’ha d’obeir la natura i els instints.
El teatre Vegeu capítol de Antonio Figueroa.
Bibliografia Del Prado, Javier (1994), Historia de la
literatura francesa, Madrid, Cátedra. Vegeu els capítols dedicats a la literatura medieval.
Yllera, A. i al. (2004), Literatura francesa, Madrid, UNED, p. 13-42