LITERATURA D’EIVISSA I FORMENTERA

Setembre 2008Maria Planells

IX Universitat d’estiu d’Eivissa i FormenteraLA CULTURA D’EIVISSA I FORMENTERA A L’EDUCACIÓ

LITERATURA D’EIVISSA I FORMENTERA

1. Introducció.

2. Objectiu principal.

3. Marc de les propostes.

4. Propostes didàctiques.

1. Introducció.

2. Objectiu principal:– Donar a conèixer alguna de les obres

d’autors pitiüsos als infants eivissencs i integrar els infants nouvinguts a través de la nostra cultura, d’una manera lúdica i atraient.

3. Marc de les propostes

3.1. El joc.

3.2. Realitat educativa de les Pitiüses.

3.3. Mitjans audiovisuals.

3.4. Literatura a les aules.

3.1. El joco Activitat natural de l’infant.o Motor de l’ensenyament.o Motivador: permet conèixer-se a si mateixos i el

món que els envolta. o Element socialitzador i cohesionador. L’infant aprèn

a: relacionar-se, complir les normes, negociar, respectar els companys, resoldre conflictes, etc.

3.2. Realitat educativa de les Pitiüses

• Gran canvi en els darrers anys.• Infants nouvinguts.• Integrar els infants a través dels jocs.• Donar un paper protagonista a

l’expressió oral.

3.3. Mitjans audiovisuals• Estimulen la participació de l’infant i fomenten

l’ús comunicatiu del llenguatge. • Permeten el treball en grup. • Són útils en l’aprenentatge de la nostra llengua. • Possibiliten una connexió amb l’entorn i les

vivències que els infants tenen fora de l’aula. • Són importants a l’actualitat dins el món de la

comunicació.

3.4. Literatura a les aules

S’ensenya llengua a tota hora.

Es treballen totes les habilitats lingüístiques

donant prioritat a l’expressió oral.

La millor manera d’ensenyar llengua és a

través de la Immersió.

La literatura és una part molt important de l’ensenyament de la llengua que molt sovint es deixa una mica de banda.

És un referent cultural.

És rica i té moltes possibilitats.

Com eren els llibres de literatura abans? Com s’ensenyava literatura a Primària i a Secundària? Ha canviat l’ensenyament? I els llibres?

4. Propostes didàctiques

4.1. L’any en estampes.

4.2. Qui busca, sempre troba...

4.3. En Lluc Daifa.

4.4. Dites.

4.5. Poesia.

4.1. L’any en estampes Per què?

Valor lingüístic indiscutible.

Apropa a la realitat eivissenca rural dels anys 50.

És una obra descriptiva d’uns indrets fàcilment visitables.

Permet la posterior realització de sortides i tasques d’investigació.

Primer cicle d’ESO.

Lectura del llibre.

Buscar el Poble de Sant Miquel al Google Earth.

Fer un parell d´itineraris.

Investigar canvis en el temps.

  Fer una exposició de fotografies.

Fer un mural amb els itineraris, les fotografies i els fragments descriptius.

4.2. Qui busca sempre troba...

o Per recuperar el gust de sentir una rondalla.

o Contribuir a tornar a contar històries i rondalles.

o Donar a conèixer expressions i lèxic propis de les Illes.

4.3. En Lluc Daifa• PER QUÈ?

És una història de valors humans que ens transporta a l’Eivissa del segle XVI, el protagonista de la qual té, més o menys, la seva edat.

Té un gran valor pedagògic: mediambient, fauna, flora, eines, Eivissa abans.

Té seves possibilitats didàctiques posteriors a la lectura:oRecerca, investigació. oTreballs plàstics. oEnregistrament. oManupilació de l’ordinador. oVisita.

4.3. En lluc daifa

Proposta per a 3r. Cicle de Primària.

Lectura en gran grup, capítol per sessió.

Lectura individual.

Elaboració d’un glossari de l’obra.

Estudi de la flora, la fauna i les eines del conte.

Entrevista a l’autor. Gravació en vídeo.

Debat sobre l’estat de les feixes i el seu futur.

Conversa: ses Feixes demà... depèn de tu.

Ubicació dels escenaris del conte. Google earth. Visita a Dalt Vila.

Planificació, entre tots, d’una visita a Ses Feixes.

Llistat d’aspectes que han canviat. Semblances i diferències.

Gran mural de les feixes: ahir, avui i demà.

Exposició del gran mural i dels dibuixos individuals (“Ses Feixes demà...”).

Exposició del treball a nivell d’escola.

Prat de ses MongesPrat de Sant Cristòfol

4.4. Dites o PER QUÈ?

• Donar a conèixer expressions en desús.

• Realitzar tasques conjuntament, en aquest cas, el parella.

• Fer hipòtesis i verbalitzar-les.

PARELLES. 1. Faltar-li una aigua curt d’intel·ligència2. Fer ballar s’aigua davant (d’algú)mostrar-se sol·lícit envers algú3. Tenir alatrics petites eines per a treballs domèstics4. Ser una poca alatxa poca vergonya5. Menjar allandrat menjar precipitadament per excés de gana6. Estar més ample que llarg satisfet7. Caure l’ànima as peus tristesa per una mala nova8. Ser (una cosa) de s’any des tro molt antiga9. Ser una arganell al·lot molt crescut10. Ser arreveixinat ser actiu, diligent, que sap vèncer els entrebancs11. No tenir un pèl d’ase ser intel·ligent12. Ser un avenc ser molt menjador13. Donar un baco caiguda més o menys greu14. Posar sa banya as forat entossudir-se en una opinió o conducta15. Fer-se sa barba bona menjar molt bé16. Ser de mala barra ser triat de viandes17. Fer una becadeta adormissar-se18. Anar de biscuns caminar sortint de la línia recta19. No ser bufar i fer ampolles treball dificultós20. Ser (alguna cosa) un bunyol cosa mal feta21. No treure cap a res dir o fer coses inoportunes22. Anar conill anar nu23. Ser cricany ser avar24. Ser un culremena ser inquiet, canviar sovent de cadira25. Fer un (eixabuc a algú) renyar-lo sobtadament i severament26. Encaparrotar-se obstinar-se en un propòsit, en una conducta27. Agafar-li (a algú) un envet abandonar-se als impuls naturals28. Anar escagassat anar de ventre excessivament

PARELLES 1. Estar envitracat estar enfadat2. Faltar-li un bull curt d’intel·ligència3. Fer escarrainos fer veus de gallina espantada4. Fotre un esclafit (a algú) pegar a algú5. Fer-se un esmaluc fer-se una ferida petita6. Estar esmús estar moralment abatut7. Fer estaries demorar-se amb excés en qualsevol afer8. Tenir feredat tenir por9. Estar fes estar molt decaigut corporalment10. Voler-se fondre trobar-se en una situació violenta o vergonyosa11. Ser (una cosa) a la quinta forca ser molt lluny12. Caure garres avall fets, paraules i persones que enutgen i/o incomoden13. No tenir-ne per fer miolar un gat petitesa del membre viril14. Anar de gatzell caminar sortint de la línia recta15. Ser geniüt tenir mal caràcter16. Ser un giracasaques qui canvia sovint de partit polític17. Fer una cosa a grapats i embostes precipitar-se sense preocupar-se pel resultat18. Anar a les hurtes desorientar-se19. Ser de bon llenyam persona forta físicament20. Beure’s sa lluna tenir conductes vanitoses21. Fer magarrufes petites entremaliadures, fetes amb astúcia22. Manyoclar (una cosa) palpar23. Fer maror petites malifetes d’infants24. Ser un merdufai despectiu d’al·lot25. Ser un minyeulo persona inútil26. Ser un morral persona molt callada, poc afectuosa27. Fer (una cosa) amb els peus fer una cosa malament28. Anar pudent estar de mal humor

4.5. Poesia PER QUÈ?

• Canviar la forma d’ensenyar poesia.

• Potencia la motivació dels infants.

• És font de plaer.

• Interpretació per part de l’infant.

• Permet l’entrada de l’infant en el món de la imaginació.

• És poc habitual a les aules dels centres, així com a les biblioteques familiars dels infants.

• No es presenten poemes als mitjans de comunicació.

ILLA D’OCELLS Mussol, arner, juia, garsa,llinquer, mèl·lera, falcó,torta, colom, olibassa, guàtlera, corb, garrafó.  Terrol·la, estornell, griva, xebel·lí, pinsà, cabot, aligot, cega, titina,rossinyol, xoriguer, tord. Picaformatges, falzia, verderol, puput, agró, cadernera, trencapinyes, perdiu, enganapastors.

Jaume Ribas.

ILLA DE PLANTES 

Mata, aladerm, estepa, xuclamel, llorer, arboç, camamil·la, vidiella,murta, alzina, coscoll.  Lletsó, espart, taperera, savina, cepell, pi bord, frígola, albó, ginebre,argelaga, margalló.

Baladre, arínjol, botja, rosella, pi ver, fonoll, ravenissa, card, alzina, bolig, rapa, cascall, jonc.  

Jaume Ribas.

ILLA DE PEIXOS Llampuga, donzella, vaca, rajada, déntol, raor, morena, fadrí, oblada, esparrall, mabre, anfós.  Pedaç, moll, llissa, aranya, variada, salpa, tort, orenol, cabot, tonyina, roja, serrà, llavió.  Càntera, rata, sardina, boga, gerret, lluç, moixó, grívia, gallineta, xerna, besuc, pagell, rap, caçó.

Jaume Ribas.

Busca el nom de deu peixos.

A B E D A T G E C O P A W U O D A M E A C I F E GF R M S J L I R A V I N J I B T M O R E N A P I CT A K U A E K A F U D G E K L D E L C E Z G E A LI J I G F L K L L A M P U G A M H A I M A I K R OR A E N I B P R E H O N E B D E X U V O N Z U R EA D H A H E D A J I A F J I A L B I A D F G I E VJ A C U D A L B E L C O E A X H O R E N O L J S OI G E O W A I U D E N T O L F E U M I J S K E I XL L A V I O H J E P C A H U J A N U E S P G E N O

llampuga anfósrajada salpadéntol orenolmorena serràoblada llavió

ROMANÇ D’ALBARCA 

Pel camí més vell d’Albarcaprop del pou de can Marinabaixava un jove mudat,faixa roja i barretina. El solpost de març li posaclenxa de blau, verd olivai dibuixa sobre el pit,l’ombra d’una gran cutxilla. Camina sol, d’amagat,amb confiança malignaque si troba en Toni Blaipel camí o per la riba es venjarà de l’afrontque va fer-li s’altre dia,quan li va prendre l’al·lota,aquella que tant volia.

La lluna amaga el quinquédarrera llençols que es muden i els ulls de la nit s’escampendamunt les torres que fumen. Més avall de les figueres,entre els pallers i les casess’estén un renec, dos crits,cops de puny, ganivetades. Mort en Toni, en Joan fuigcorrent i prenent drecerai sent el rebuig del crimde al·lota, que l’increpa. Tres anys i un dia desprésun home a l’Alguer sospira.- Mira a ponent cada nit-.I la jove mor a Eivissa. 

Jaume Ribas.

PATENT DE CORSEl capità Planessomriu dalt coberta.Tropa i oficialsdel xabec Alertahan format de galaal toc de corneta. -“La galera turcaa popa navegalligada amb dos caps.Fortuna i riquesa,i al menys vint piratesduc dins la bodega. Anam rumb a Eivissaorsant amb la vela.- Ai, la meva l’al·lotaque ansiosa m’esperai em va dir en partirfins a Sant Esteve!

Mai més seràs pobra,estimada meva.Per a tu i ma mareAquesta proesa,gaudiu-la, a pler,ja que és la darrera. Al pit tenc dos tretsi el coll em travessaun tall de punyalper on la sang vessa.No vénguis al portqueda’t a ca teva!” Li tanquen els ulls,el cobreix banderai es disparen salves per cada tronera.Vila el rep amb dol.Amb plors, la promesa. 

Jaume Ribas

SA GAVINA Sa teua gavina anavaun dia de mal tempsplanejant cap a ponentquan veigué que aquelles onesl’allunyaven més de tuva canviar el seu moviment.Vaig pensar que ella tornavaperquè m’estimava a joi el que en veritat buscavaera sa flor d’ametllerdes pla florit de Corona.  Cati Costa Bonet

HAIKUS- ENDEVINALLAIAmb casa de francllisques per les lentitudsd’antics palaus blancs.

IIDe branca a brancateixeixes un subtil món.Brodat a l’aire.

IIIVol de llum blancaque esquitxes sobre la marels teus ucs marins.

IVTrèmul i fràgil,el teu aleteig màgiccaptiva les flors.

VEls ulls, com guaitesd’un univers atàvic.D’àgils salts silents.

VIEl teu argent viullisca a les fondàriesdel regne marí.

VIIEts símbol illenc,petita reptadoraque reptes el sol.

VIIIMil·lenària,l’imperi de la llum beutes fulles d’argent.

IXClara majestatd’efímera glòria.Solemne blancor.

XTes verdes palmes,escletxes amb dolls de llumal meu oasi.

XITorxes i pinyonsi adés carbó vegetal.Nomenes Illes.

Nora Albert

EL PLA DE CORONA Qui no hagi anat a Coronacap any pel mes de febrerno sap el que és cosa bona...no sap ben bé el que es perd,perquè els ametllers floreixenpel pla de Santa Agnès...Fan un núvol rosa i blanc,un perfum tan penetrantque el que hi vagi el primer anyespera impacient tot l’anyque torni el proper febrer. 

Maria Neus Planells Molina

Completa i crea un nou poema: EL . . . . . . . DE . . . . . . . . Qui no hagi anat a . . . . . . . . .cap any pel mes de febrerno sap el que és cosa bona...no sap ben bé el que es perd,perquè . . . . . . . . . . . . . . . . pel . . . . . . . . . . . . . . .  Fan un núvol . . . . . . i . . . . . . . . .,un . . . . . . . . . . . tan . . . . . . . . . . .que el que hi vagi el primer anyespera . . . . . . . . . . tot l’anyque torni el proper febrer.

CORONA BLANCA Poble petiti meravellósque en hivern el pitomples de colors. 

Antònia Costa.

     

Observa les paraules encerclades i pinta del mateix color les que rimen. 

CORONA BLANCA 

POBLE PETIT

I MERAVELLÓS

QUE EN HIVERN EL PIT

OMPLES DE COLORS. 

ANTÒNIA COSTA.

CORONA BLANCA POBLE . . . . . . .I . . . . . . . . . . . . . . QUE EN HIVERN EL . . . . . OMPLES DE . . . . . . . .

ANTÒNIA COSTA.

1. Completa el poema amb les paraules que falten:

2. Com imagines aquest poble? Fes-ne un dibuix.

COLORS

PIT MERAVELLÓS

PETIT

bibliografia• Ensenyar llengua, Daniel Cassany et al. Ed. Graó. Barcelona 2004.• L’any en estampes, Marià Villangómez i Llobet. Ed. Gràfiques

Mallorca. Inca 2006.• En Lluc Daifa, Toni Manonelles. Ed. GEN-GOB Eivissa. Eivissa, 2007.• Rondaies d’Eivissa, Joan Castelló Guasch. Ed. Institut d’Estudis

Eivissencs. Eivissa, 1996.• Recull de dites i refranys d’Eivissa, Enrique Fajarnés Cardona. Ed.

Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa, 2000.• Àmbit tancat, Jaume Ribas Prats. Ed. Can Sifre. 2004.• Quart creixent, Jaume Ribas Prats. Ed. Can Sifre. 2003.• Des de l’illa, Nora Albert i Carles Guasch. Ed. Mediterrània. Eivissa,

2008.• A la llum dels ametllers I, VVAA. Consell Insular d’Eivissa i

Formentera, 1995.• A la llum dels ametllers II, VVAA. Consell Insular d’Eivissa i

Formentera, 1996.