liniahorta 41

barcelona 23 de gener de 2014 · Núm. 41

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

www.liniahorta.cat

líniahortaguinardó

Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00

Denúncia pàg 8Una veïna a qui li van extirpar el mugró i li vanperdre reclama justícia

Successos pàg 8Detenen dos atracadorsque van robar comerçosencastant-hi una moto

Comerç pàg 12Cor d’Horta i Mercat ven2.700 calendaris solidaris

Esports pàg 13El CEM Horta viu la victòriade la selecció de waterpolo

El districte es posa a punt peratraure més turistes als barris

Horta-Guinardó invertirà en el Turó de la Rovira i el Parc dels Tres Turons per convertir-los en un reclam pàg 8

Sant Pau, una joiaa punt d’obrir pàg 11

Ciutat pàg 3Més de 400 personeses manifesten a favorde l’avortament lliure

Pobresa pàg 9La Síndica demanaa Trias un pla urgentper als ‘sense sostre’

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 gener 2014líniahorta.cat

3 | En Portada 23 gener 2014 líniahorta.cat

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltesd’elles de Catalunya i de Barce-lona, estan posant en marxa unagran concentració a la capitalespanyola amb l’objectiu de reu-nir gent d’arreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer la ma-cro convocatòria, dia a dia van su-mant suports d’associacions de la

resta de l’estat i, fins i tot, de fora.L’objectiu és lliurar un mani-

fest al registre del Congrés dels Di-putats amb el lema Perquè jodecideixo. El text exigeix al Governde Mariano Rajoy que no deroguil’actual llei de Salut Sexual i Re-productiva i d’Interrupció Vo-luntària de l’Embaràs, la qualpermet l’avortament dins de lesprimeres 14 setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants,ingerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de lleide Protecció a la Vida del Conce-but i Drets de la Dona Embaras-sada proposat pel ministre deJustícia, Alberto Ruiz Gallardón,que només permet l’avortamenten cas de violació o de malaltia fí-

sica o psíquica de la mare si aixího certifiquen dos metges.

Les signants també subratllenque “cap majoria política nascu-da de les urnes, per molt absolu-ta que sigui, està legitimada perconvertir els drets en delictes iobligar-nos a seguir principis re-ligiosos mitjançant sanció pe-nal. Com a ciutadana, exigeixo alsque ens governen que no trans-formin el poder democràtic, sal-vaguarda de la pluralitat, en des-potisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambradurant el debat sobre l’avorta-ment. Fins i tot una eurodiputa-da d’UPM, partit representant dela dreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» Més de 400 barcelonins es van manifestar dissabte passat a favor de l’avortament lliure i gratuït» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

Neus MàrmolHORTA-GUINARDÓ

REDACCIÓ4Tot i tractar-se d’u-na convocatòria de barri va aca-bar esdevenint, més aviat, unamanifestació de ciutat. Més de400 barcelonins, la majoria do-nes, es van reunir aquest passatdissabte a la plaça de la Virrei-na, a Gràcia, per mostrar el seurebuig a la reforma de l’avorta-ment impulsada pel govern es-panyol. La marxa va recórrer di-versos carrers del barri amb elslemes Avortem la contrarefor-ma i Nosaltres parim, nosaltresdecidim, finalitzant a la Diago-nal amb Passeig de Gràcia.

També el consistori ha mos-trat el seu rebuig a la reforma de

la llei de l’avortament plante-jada pel PP. El grup municipald’ICV-EUiA va presentar a lacomissió municipal de Qualitatde Vida una proposició per de-manar la retirada de l’avant-projecte i instar el Parlament deCatalunya a elaborar una lleipròpia en aquesta temàtica.

La proposició va rebre elsvots favorables dels ecosocia-listes, UpB, PSC i CDC. El PP vavotar-hi en contra i els repre-sentants d’Unió es van absen-tar del debat i de la votació. L’e-quip de govern havia demanatque la votació es fes de mane-ra nominal.

Barcelona se suma a la lluita pel dret a decidir

La manifestació de dissabte passat a Barcelona a favor de l’avortament lliure i gratuït. Foto: Youtube

| 4Opinió23 gener 2014líniahorta.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@PilarRahola: Gallardón treu el Cristo grosi ens amenaça. És molt propi dels reac-cionaris creure que les seves amenaces ensaturaran.

@xaviflorensa: Rajoy es dedica a negar laconsulta davant d'Obama, en un país on lagent vota fins i tot per escollir el sheriff delseu poble. #Democràcia

@miquelcalcada: Acabo d'exercir el dretde petició gràcies als amics de l'#assem-blea ANC. Endavant! #Signaunvotperlain-dependència

Yo soy hija de inmigrantes enCataluña, madre de Almería ypadre de Zaragoza, algo de loque me siento muy orgullosa.

Nací en Barcelona y los quevivimos lejanos a nuestras raícesnos hemos hecho a las nuevasautonomías que nos acogieron.Hoy en día muchos nuevos in-migrantes han venido a trabajaraquí en España con una Seguri-dad Social universal que lesacoge. Según el diario 20 Minu-tos del día 11 de enero de esteaño, el pasado 26 de diciembrefue aprobada una enmienda enla que se establece que aquellosespañoles sin contrato, o sin de-recho de prestación o sin subsi-dio de desempleo, perderán au-tomáticamente su derecho a lasanidad pública española si emi-gran tres meses en busca de tra-bajo al extranjero.

Este hecho, más otras leyescomo la del aborto, me provocanun fuerte rechazo hacia esta Es-paña injusta y llena de enmien-das abusivas. Todo ello hace quemis dudas por una Catalunya in-dependiente hayan desapare-cido. Cada vez me siento menosidenti ficada y representada poreste Gobierno Español.

4Española, noPer Maribel Silva

La nostra societat en pocs anysha canviat en moltes coses imés que en canviaran, cada ve-gada més ràpid. L’economia,les relacions laborals, els estu-dis, la immigració i l’emigració,la cultura, els contactes amb al-tres nacions i cultures d’arreudel món, la indústria i el co-merç interior i exterior, etc.

Però hi ha un canvi que ésmolt més potent, és la impli-cació de la ciutadania en elsafers públics que vol influir i co-llar els nostres dirigents peremprendre un nou camí, el dela independència. Una societattransversal que en comunióentre tots, salvant les naturalsdiferències ideològiques, té unprojecte de futur fora d’Espa-nya. Aquesta és la seva força iels dirigents d’alguns partits po-lítics s’han adonat del canvi deparadigma. El nervi de Cata-

lunya ja no és el que era, ara ésmés transversal i s’obre unaporta a un nou espai en el qualentre tots iniciem un camí llargi costerut, que no serà gens fà-cil, però amb un horitzó d’a-conseguir un país millor per atots els catalans -els que voleni els que no volen la indepen-dència-.

Mentre nosaltres ho tenimclar, les forces polítiques espa-nyoles i l’aparell de l’estat, ambrares excepcions, no han cop-sat que realment les coses hancanviat tant a Catalunya com aEspanya i resten quiets -o pot-ser paralitzats- i no saben comreaccionar davant del reptedel nou paradigma que no ésnomés pel tema de la inde-pendència, també és en el ves-sant social, econòmic, laboral,etc. Allà ells, nosaltres a fer elnostre camí!

#SignaUnVot#AvortamentLliure #ResEnComú

Aquesta és la sensació que tincsobre la reacció d’uns quantspares de la pàtria espanyoladavant l’exigència de mocràticadel dret a decidir dels catalans.No sóc el primer que ho dic isuposo que som molts els queens hem adonat d’aquest fet.Davant la manca d’arguments,davant la voluntat de no volerdialogar, primer procurenarmar rebombori, després pro-voquen situacions en les qualssembli que no han intervingut,o sí, i per últim, s’entra en elterreny de les amenaces. Elspersonatges d’aquesta repre-sentació teatral real són dife-rents: uns agiten, uns altresprovoquen i els restants ame-nacen, encara que n’hi hagi quefan uns quants papers del’auca. Per ara, la provocació ésla més perillosa i crec que nohauríem de caure en el paranyque ens preparen.

El ministre de l’Interior,Jorge Fernández Díaz, ha acu-sat el Govern català de treballarperquè Catalunya sigui unpoble dividit, fracturat social-ment i familiarment. Ha afir-mat que algunes famílies nos’han reunit per Nadal, comfeien habitualment, perquè elprocés català les ha dividit. Aixòés pura agitació i provocació.Les famílies no es reuneixenper Nadal, quan dos membresimportants s’han insultat, quanun ha malparlat de l’altre, quanun ha estafat l’altre, quan un hafet canviar l’herència als paresa favor seu, quan s’han barallato s’han pegat, etc., són moltesles causes de desavinença dinsles famílies, però les ideologiespolítiques són la darrera causa

de trencament, si els familiarssón persones responsables i de-mòcrates.

El Sr. Fernández Díaz ha desaber que els independentistesno han sorgit a partir de la con-vocatòria d’un referèndum de-mocràtic. Els independentistesexisteixen des que amb la forçade les armes, Espanya es vaapoderar de Catalunya, o desque amb la força de les armeses va canviar la dinastia mo-nàrquica i es va fer passar delsÀustries als Borbons. Els pri-mers respectaven Catalunyacom a nació i els segons l’hanvolguda fer desaparèixer.

Si sempre hi ha hagut inde-pendentistes, sempre hi hauriapogut haver trencaments fami-liars, i això no preocupava enabsolut al qui és ara ministred’Interior. També hauria desaber que el Govern espanyol,mitjans de comunicació afins itertulians de tota casta s’hanencarregat de fer independen-tistes i que s’arribi al nombreactual. Aquesta actuació sevadeplorable i no democràtica ésel que els hauria de preocupar,perquè tot això transcendirà al’àmbit internacional. Amena-çadors i provocadors d’aquests,apareixen quan el poble es ma-nifesta pacíficament o demanapoder votar una opció, com eldret a decidir o l'autodetermi-nació, que els Drets Humans iels dels Pobles contemplen enels seus suposats. Intenten des-estabilitzar un procés impara-ble (i ells ho saben) perquèvolen fer creure que els que elreclamen (tot un poble) sónpersones violentes. Ningú nose'ls creu, però.

Per Joan Lladonet

4Provocació i amenaces 4Canvi de paradigmaPer Jordi Lleal

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniahorta.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.15472-2010

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 gener 2014 líniahorta.cat

| 6Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] gener 2014líniahorta.cat

@quimnadal: Si s'està a favor del dret adecidir i es vol la Constitució per exercir-lo(150.2), com poden votar-hi en contra elsconstitucionalistes?

@JordiPauls9: Pasqual Maragall, RaimonObiols, Montserrat Tura, Antoni Castells…orfes de partit, com Catalunya orfe de so-cialistes. #TantSiEsVolComSiNo

@clarajordanvila: L'única explicació quese m'acut pel NO del PSC a la votació de di-jous és que la medalla, a Madrid, se la volenpenjar ells.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Avesats a commemorar derrotes, per-què la glòria passada ens queda mas-sa lluny; 300 anys després, el conflic-te amb Castella -que torna a estar mésviu que mai-, entra en la fase definiti-va. Els auguris són que l'Estat espanyol-políticament i econòmicament arru-ïnat- ja accepta que a Catalunya hi haun repte sobiranista molt fort, que s'in-ternacionalitza i que no poden evitarde cap manera. Aquesta vegada Cata-lunya ho ha d'aprofitar i n'ha de sor-tir victoriosa. Cal constatar que no es-tem a les portes d’una revolució socialsinó de la independència de Catalunya.Aquest fet, per si sol, ja representa unavenç i una oportunitat històrica, atèsque trenca el pacte de les oligarquiesdel postfranquisme, que té la sevamàxima expressió en la Constitució es-panyola de 1978, i perquè és un bonpunt de partida per plantejar una re-distribució més democràtica dels re-cursos i per a construir un nou país.

En el moment actual, qui no apos-ti per la independència estarà fent eljoc a l’statu quo, i des d’una posturaprogressista i d’esquerres l’immobi-lisme resulta impensable i injustifica-ble. Això mateix és el que ha conver-tit el PSC de Pere Navarro en una ca-ricatura o el que amenaça d’esfondrarels fonaments de partits com UDC, ICVo EUiA. La ruptura és l’opció de les es-querres. I, aquesta opció passa, inevi-tablement, per donar la veu al pobleamb la convocatòria, amb permís osense, d’un referèndum sobre la in-dependència, amb una pregunta cla-ra (tal com proposa l’ANC): “Vol queCatalunya sigui un estat indepen-dent?”.

El procés independentista no és capconxorxa ni cap cortina de fum de CiUni d'Artur Mas. Simplement, som onsom gràcies a la mobilització popular.Aquesta constatació desmenteix leslectures esbiaixades que es fan tant des

de l’espanyolisme com des d’algunssectors de les esquerres i de l’antica-pitalisme. L’opció rupturista, però,implica, necessàriament capgirar la pi-ràmide i situar el poble al capdavantdel procés cap a la independència, sen-se esperar que aquesta ens vingui do-nada per cap parlament, estadista opartit polític. Si el govern obeeix el po-ble,la independència està guanyada!

No obstant això, cal preveure queel procés no serà lineal ni tan lúdic comhan estat moltes de les manifestacionsdel sobiranisme. Cal tenir en comptela constant històrica de la lluita de clas-ses als Països Catalans, que ve marcadaper unes burgesies que sempre hanavantposat els seus interessos de clas-se a l’interès nacional. Per tant, si arano hi posem remei i si no arraconemel derrotisme, aleshores la tensió de-mocràtica s’acabarà desinflant i de-sembocarà en algun dels escenarissegüents: un bloqueig institucional, unnou pacte entre oligarquies o bé unasituació d’involució similar a la que japateixen al País Valencià i a les IllesBalears.

No és el moment de tancar-se alsquarters d’hivern i esperar que arri-bin temps millors. Ara és el momentde posar tota la carn a la graella. Noés el moment dels càlculs electorals ipartidistes. És el moment de la con-frontació i la desobediència enfront del’estat ocupant espanyol i les oligar-quies que el sostenen a casa nostra. Ésel moment d’avançar i propiciar unanova correlació de forces favorable alsinteressos de les classes populars,per poder canviar-ho tot. És el mo-ment d’emplaçar i col·laborar amb leslluites socials, amb l’ANC i ambnous agents com el Procés Constitu-ent, perquè és amb ells que podremdonar sentit a la unitat popular, ferpossible la independència i l'estat detots els catalans.

4Moment decisiu Per Fiona Camps

En conversa amb un grup d’editors depremsa local i comarcal, surt el lamentdel poc o nul interès d’alguns governslocals envers la premsa “de casa”. Ésmés, en alguns casos l’alcalde veta la pu-blicitat al periòdic que no li és plaent.És un exercici punible infecte queatempta directament contra la cultura,la llibertat d’expressió i la decència.

El municipi ha de plantejar-se lapremsa local com a eina de cultura, nopas com a eina de poder des del poder,com desafortunadament veiem ambtanta freqüència. Cal ser conscients queles tecnologies de la informació i la co-municació poden millorar la comuni-cació intercultural i l’enteniment mutu,en particular gràcies a la promoció -acada municipi on hi ha premsa local-del pluralisme cultural i lingüístic, lacreació de vincles interculturals i l’a-profitament compartit municipi-prem-sa de coneixements i informació en di-ferents formes, mitjançant la creació dexarxes comunicatives entre comunitatsi persones, aprofitant les noves possi-bilitats i la revolució en els mitjans decomunicació: premsa i televisió digital,ràdio i telefonia, tot a l’abast de les em-preses de comunicació local.

El procés precisa del compromís detres estaments: l’editor local, l’ajunta-ment i la Generalitat. Les possibilitatshi són totes, la complementarietat estàper fer. Sorgeix tota sola una pregun-ta: per què? En el futur de la premsa ca-talana i en català, intervindrà el dinerpúblic amb decisió com ha intervinguten el sector audiovisual? Els editors del’Associació Catalana de la Premsa Co-marcal, per exemple, reclamen “valorpolític per deixar de jugar amb el foc dedeterminats diaris de Barcelona, i crearamb decisió una política real de la co-municació (escrita) a Catalunya” (llibreblanc de la Premsa Comarcal. 2006).

El desenvolupament constant denoves tecnologies, el naixement denous canals de comunicació (amb l’es-clat imparable de la premsa digital) i laincorporació a la vida quotidiana d'u-na immigració creixent, desconeixedoradels elements culturals més elementalsde casa nostra, situa la premsa comar-cal en un estat de transició que ens abo-ca a destriar la dicotomia crisi culturalo crisi de mitjans.

Si des del punt de vista de mitjans de

comunicació local hi és, aquesta dico-tomia, ben segur que no és percebudapel lector. Però sí que ho ha de ser pera l’Administració local, que no té cons-ciència plena del valor afegit que re-presenta per al municipi el fet de dis-posar de premsa local. Els ajuntamentshan d’ajudar l’editor local perquè afron-ti amb garanties l’allau d’immigrants detotes les contrades del món, fins i tot demolt remotes, i l’editor ha de fabularamb l’administrador per a posar-se aldia i combatre amb arguments culturalspropis la incorporació dels nous indi-vidus a la seva localitat, acostar-s’hi i in-corporar-los, lentament i amb segure-tat, com a nous lectors.

Aquest delicat moment de transicióde la premsa ofereix dues vies: la de sor-tida o la via morta. No hi ha dubte queels editors de premsa local han situat lalocomotora a la via de sortida. Veuremquè farà l’Administració local, que hasuperat moments semblants allunyant-se, lamentablement, de l’editor depremsa tot confegint un esplendorósgabinet de Comunicació, no per establirmillors relacions amb la premsa de laseva ciutat sinó per treure al carrer unacompetència il·lícita i sense ètica: unpretès butlletí d’informació local, en laimmensa majoria de casos d’auto pro-paganda de l’alcaldia i del partit que go-verna. L’antítesi d’un element cultural.

Hi ha molts pocs ajuntaments quedonin suport transparent i decidit a lapremsa privada del seu poble. Diríemque ja els està bé que quedin a la via mor-ta. Ni tan sols hi cerquen complicitat.

És un bon moment ara, ficats dinsla transició dels mitjans de comunica-ció i de la mateixa cultura, per projec-tar eficaçment des de cada ajunta-ment una política de suport a la prem-sa local en just reconeixement a laseva tasca –considerada arreu, fins a lesmés altes instàncies europees- comuna premsa compromesa amb les ar-rels culturals i lingüístiques de cada ciu-tat, de cada comarca, del país sencer.

El tricentenari del 1714 també potengreixar la simbiosi local de premsa iadministració i acabar amb les alcal-dades. Hi ajudaria aquesta nova llei, queno acaba d’arribar, que ha de garantirdeterminada igualtat entre la premsageneralista de la capital i la premsa lo-cal. I no només en l’àmbit publicitari.

4La premsa local, a debatPer Estanis Alcover (ex president de l’Associació de Premsa Comarcal)

23 gener 2014

Horta-Guinardó| 8

líniahorta.cat

Un dels objectius estratègics del’Ajuntament per a aquest 2014és potenciar nous punts d’inte-rès turístic a tota la ciutat, ambespecial atenció en aquells dis-trictes que actualment atrauenmenys visites.

En aquesta aposta per des-centralitzar el turisme, hi juga-rà un paper fonamental el dis-tricte d’Horta-Guinardó, quejuntament amb els districtes deLes Corts i Sarrià-Sant Gervasi,ha participat en el pla pilot d’e-laboració de Plans de Turismede Districte.

Aquest projecte, que es vapresentar a finals del 2013, hapermès fer un nou mapa del tu-risme a la ciutat, amb els dife-rents reclams turístics de cadadistricte. Durant la presenta-ció, la regidora d’Horta-Gui-nardó, Francina Vila, va desta-car el vessant social i ciutadà queaportarà aquesta estratègia atot el territori i va assegurarque “ajudarà els districtes a tro-bar un relat compartit i faràque els veïns se sentin inter-pel·lats, es facin seu aquest re-lat i el puguin explicar a la gentque ens visiti”.

A Horta-Guinardó, on la fei-na va començar abans i el 2012ja es van presentar els primersobjectius de promoció del tu-risme al districte, hi ha duesgrans línies d’actuació. D’unabanda, el projecte Horta-Gui-nardó de cinema, que vol po-tenciar aquells espais que han

estat platons de produccions ci-nematogràfiques. De l’altra, l’eixformat pel Park Güell, el Turó dela Rovira i l’Hospital de SantPau, el qual vol oferir una altramirada de la ciutat als turistes.Amb la pròxima obertura del’hospital (veure pàg. 11), aquestpla adquirirà ara un nou impuls.

EL TURÓ, PUNT ESTRATÈGICEn les dues línies d’actuació hijuga un paper fonamental el Turóde la Rovira, un emplaçament enel qual s’hi van fer reformes perrecuperar les bateries antiaèriesconstruïdes durant la Guerra Ci-vil espanyola. El turó de la Rovi-ra, a més, forma part del projec-te del Parc dels Tres Turons.

Aquest parc és un projectehistòric de la ciutat basat ennetejar i coordinar la gran zonaverda que formen el turó de laCreueta del Coll, el turó del Car-

mel, i el Turó de la Rovira. Unprojecte però, que no s’ha fet re-alitat. Amb la intenció de revi-talitzar el turisme, l’Ajuntamentpodria ara recuperar la idea i ti-rar-la endavant.

Segons informa El Periódico,l’Ajuntament destinarà 3 mi-lions d’euros per recuperaraquest projecte i potenciaraquesta zona com una balcona-da de la ciutat. Segons el mateixdiari, el consistori té previstosdos projectes. D’una banda lareurbanització de la balconadade Barcelona, en la qual hi in-vertirà 1,5 milions d’euros, i del’altre la millora dels accessos ala bateria antiaèria del Turó dela Rovira, amb un pressupost de1,8 milions.

Si el projecte es fa realitat, eldistricte podria desenvoluparuna de les principals rutes tu-rístiques de la ciutat.

Panoràmica de la ciutat des del turó de la Rovira. Foto: Arxiu

Horta-Guinardó es posa a punt per atraure més turistes» El Turó de la Rovira i l’Hospital de Sant Pau són dos dels reclams» L’Ajuntament podria invertir 3 milions en el Parc dels Tres Turons

Una veïna que va perdre el mugró demana “justícia”

DENÚNCIA4Yolanda Tortosa,veïna del barri d’Horta, ha de-nunciat a Línia Horta que se-gueix esperant una resolució delcas que arrossega des de fa qua-tre anys, quan a l’Hospital delMar van perdre el seu mugró ques’havia de sotmetre a una biòpsia.

Tortosa va patir la malaltia dePaget, un tipus de càncer demama, que va obligar a extirpar-li el mugró i l’arèola d’un pit. Méstard, davant dels mateixos símp-tomes en l’altre, se li va extirparl’altre mugró i l’arèola per ana-litzar-los, però es van perdre alquiròfan i, segons explica l’afec-tada, des de l’Hospital van asse-gurar que “s’havien evaporat”.

Des de llavors, Yolanda Tor-tosa està immersa en un procésde denúncies per esclarir el cas.La setmana passada, la Segure-tat Social va xifrar la indemnit-zació del mugró en 12.000 euros,però el seu advocat en demana36.000 per un cas que ha causatdepressions i conseqüències per-sonals a l’afectada.

Tortosa denuncia que el seucas està pendent d’un contenciósque “pot trigar tres anys” i quel’únic que demana “és que algúpugui accelerar-lo i resoldre’l, jaque és molt clar i l’hospital ha re-conegut la seva culpa”. “No és unaqüestió de diners, només vullque es faci justícia”, conclou.

Detenen dos atracadors quehavien robat quatre comerçosSUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van detenir fa uns diesdues persones que havien atra-cat diversos comerços encastantuna motocicleta contra els apa-radors. Es tracta de dos homesde 18 i 29 anys als quals s’acu-sa de quatre robatoris violentsen tres farmàcies i un forn de pa.

El 23 d’octubre, els atraca-dors van robar en tres establi-ments en menys de 25 minutsutilitzant el mateix mètode: tren-car l’aparador amb una moto iamenaçar els comerciants ambuna arma blanca. Van repetir la

mateixa acció el 14 de novembrei, en total, van robar 1.860 eu-ros i un telèfon mòbil.

Després que l’Àrea d’Inves-tigació Criminal de Barcelona esfes càrrec de les investigacions,el 8 de gener es va detenir el jovede 18 anys, i més tard, el 13 degener, agents d’Horta-Guinardóvan identificar i detenir el segondels assaltants, ja que tenia unaordre de crida i cerca.

Un dels dos detinguts haingressat a presó per ordre deljutge mentre que l’altre ha sor-tit amb llibertat amb càrrecs.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

L’Hospital del Mar, on van perdre el mugró extirpat. Foto: Google Maps

Park Güell | Registrar-se a Gaudir+BCN, també a HortaDes que l’entrada al Park Güell és de pagament, l’Ajuntament de Barcelona requereix

que els veïns de la ciutat es registrin al servei Gaudir+BCN per poder-hi accedir gratuïtament. A partir de l’1 de març, les sol·licituds, que fins ara només es feien a

l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de Ciutat Vella, es podran fer a l’OAC del districte.

9 | Horta-Guinardó 23 gener 2014 líniahorta.cat

L’atur i les condicions de treballcontinuen sent la principal pre-ocupació dels barcelonins. Aixího reflecteix la segona onada delbaròmetre municipal de 2013.La desocupació és el principalproblema per al 31,3% dels ciu-tadans, tot i que un 45% dels en-questats creu que la seva eco-nomia familiar millorarà durantaquest any, una mostra quel’optimisme està arrelant entreels barcelonins.

Pel que fa a la gestió muni-cipal, 7 de cada 10 barceloninsl’aproven, un 6,4% més que al’inici del mandat actual.

CiU TORNARIA A GUANYAREl Baròmetre també recull la in-tenció de vot dels enquestatsdavant d'unes hipotètiques elec-cions. CiU tornaria a guanyar,obtenint un 13,7% dels sufragis,seguida d'Esquerra, que passa-ria a ser segona força amb el7,5%, i molt a prop IniciativaVerds amb el 6,9. Tot seguit, elPSC perdria vots fins a quedar-se amb el 5,1% i entraria laCUP amb el 3,3%. Per últim,

Ciutadans i PP recollirien l'1,9i l'1,6% dels sufragis respecti-vament. Tot i això, un 54% delsenquestats encara no tenen de-cidit a qui votarien si ara hi ha-guessin unes eleccions.

Pel que fa als líders munici-pals, l'alcalde Xavier Trias se-gueix sent el més ben valorat, il'únic que aprova, amb un 5,1.De la resta, Jordi Martí obtin-dria un 4,3, Alberto Fernández

Díaz un 2,9, i Ricard Gomà iJordi Portabella empatarienamb un 4 i mig cadascú.

Finalment, i com a dada cu-riosa, un 55,9% dels barceloninsafirmen desconèixer que a Bar-celona s’està celebrant el Tri-centenari. A més, entre els quesí que ho saben, tres de cadaquatre desconeixen els actesque hi ha programats amb mo-tiu d’aquesta commemoració.

Una sessió d’orientació a una oficina de treball. Foto: Generalitat

L’atur continua sent la principalpreocupació dels barcelonins


La Síndica demana a Trias unpla urgent per als ‘sense sostre’POBRESA4La síndica de greu-ges de Barcelona, Maria As-sumpció Vilà, veu “molt ur-gent” que l’Ajuntament posi enmarxa un pla específic d’actua-ció, amb un pressupost con-cret, per combatre l’importantnombre de persones sense llari l’exclusió residencial a la capitalcatalana.

Segons dades del Servei d’In-serció Social (SIS) de l’Ajunta-ment, el passat març hi havia ala ciutat 2.933 persones sensellar, un 45% més que l’any2008, a l’inici de la crisi. Del to-tal, 870 ciutadans dormien alcarrer, 595 vivien en assenta-

ments i 1.468 estaven allotjatsen recursos residencials de laXarxa d’Atenció a les PersonesSense Llar (XAPSLL).

Segons Vilà, la prevenció del’exclusió social s’ha de basar enproporcionar primer un lloc onviure dignament i després apro-fundir en la intervenció social ilaboral.

Tot i que la síndica valorapositivament que des del 2008també han augmentat un 28%les places per allotjar aquestespersones ofertes per l’Ajunta-ment, encara ho considera in-suficient per atendre totes lespersones necessitades.

El nombre de ‘sense sostre’ es dispara. Foto: Arxiu

| 10Horta-Guinardó23 gener 2014líniahorta.cat

Trias: “No permetre la consultaseria una greu equivocació”

POLÍTICA4L’alcalde de Barce-lona ha mostrat la seva confor-mitat amb la consulta planejadapel Govern de la Generalitat peral pròxim 9 de novembre. Així hova manifestar el passat 15 de ge-ner en l’habitual trobada entre elbatlle i periodistes al Col·legide Periodistes de Catalunya.“No permetre la consulta seriauna greu equivocació”, va ad-vertir l’alcalde.

En un discurs de poc mésd’una hora de durada, Trias vaenumerar els eixos de les actua-cions de l’Ajuntament per aaquest 2014, que passen, prin-

cipalment, per tres tasques: l’a-tenció a les persones, la reacti-vació econòmica i oferir unsserveis de qualitat.

Trias vol recuperar Barcelonade l’actual situació econòmicaperquè creu que la millor formad’ajudar els que més ho necessi-ten és “oferint feina”. A més, volcanviar la política d’habitatge decompra, que qualifica d’”absur-da”, per una política de “lloguerassequible”. En aquesta línia, vaanunciar que CiU votarà a favorde la proposta d’ICV de sancionarels bancs que mantinguin pisosbuits a la ciutat.

Rocío Martínez-Sampere, Jau-me Collboni, Laia Bonet, JordiMartí, Carmen Andrés i ManelFernández. Aquests són els sisaspirants a encapçalar la llistadel PSC per a les pròximes elec-cions municipals del 2015.

El passat dilluns es va donarel tret de sortida formal al pro-cés de primàries socialistes, unprocés que arriba en un momenten el qual, a nivell nacional, elpartit està patint una importantcrisi interna des que tres dipu-tats –Elena, Geli i Ventura–van trencar la disciplina de voti van ser apartats després de lesseves responsabilitats parla-mentàries, de l’executiva i delconsell nacional del partit de for-ma cautelar.

De fet, el debat sobiranista ila situació que travessa el partitsembla que marcaran aquestacursa socialista cap a l’alcaldia.Jordi Martí, l’actual líder socia-lista a l’Ajuntament i aspirant aseguir-ho sent, ja va anunciar,abans de formalitzar la sevacandidatura oficial, que si elpartit expulsa algun dels dipu-

tats crítics, ell abandonarà lesprimàries.

Per la seva banda, altres can-didats han abandonat les sevesresponsabilitats al partit percentrar-se en les primàries, talcom requereix el reglament delscomicis. D’aquesta manera, Ro-cío Martínez-Sampere i LaiaBonet han deixat l’executiva na-cional amb la qual han mantin-gut algunes discrepàncies res-pecte a l’agenda nacional i Jau-me Collboni també ha deixat l’e-xecutiva i ha abandonat el seucàrrec de portaveu del partit.

Sigui com sigui, el procés jaestà en marxa i el següent pasque han de fer els aspirants éspresentar, abans de l’1 de març,entre 18 i 25 avals de membresdel consell de federació del par-tit o entre 150 i 200 de militantsi, també, entre 1.000 i 1.500 deresidents a Barcelona més gransde 16 anys i que no siguin mem-bres del PSC. La precampanyaja ha començat amb vídeos depresentació, cartes als ciuta-dans i els primers actes a la ciu-tat. Amb tot, la pugna socialis-ta està servida.

Arrenquen les primàries del PSCmarcades per la crisi interna


L’alcalde Xavier Trias durant la trobada amb els periodistes. Foto: Ajuntament

Els sis candidats de les primàries del PSC. Foto: Línia Sants

Sant Pau, una joia a punt d’obrir11 | 23 gener 2014 líniahorta.cat

L’Hospital de Sant Pau és elconjunt modernista més impor-tant d’Europa i Patrimoni de laHumanitat per la Unesco. Ambaquesta carta de presentació idesprés de quatre anys d’inten-sa restauració, el recinte esperaconvertir-se quan obri, el febrer,en un dels principals reclams dela ciutat i de la zona.

El conjunt arquitectònic, ons’hi ubicava l’hospital de la San-ta Creu i Sant Pau abans de la

construcció del nou edifici, es vaconstruir entre 1905 i 1930 sotales ordres de l’arquitecte LluísDomènech i Montaner. Ara, des-prés d’un acurat procés de po-sada a punt de molts dels seuspavellons, obre les portes al granpúblic com a mostra del llegat ar-tístic i arquitectònic de la ciutat.

Ho farà, això si, cobrant en-trada. Segons informa el diari ElPaís, aquells que vulguin po-dran fer una visita guiada d’unahora per uns 14 euros. Els dinersserviran per remodelar aquellesparts que encara esperen el seutorn. L’Ajuntament i la Fundaciófaran altres accions per promo-

cionar el recinte, com una sen-yalització especial a l’avingudaGaudí i als transports propers.Segons el mateix diari, l’hospitaltambé podria llogar algunes sa-les per acollir esdeveniments.

Les visites a l’històric hospi-tal de Sant Pau permetran veu-re les sales que abans acollienl’administració del centre i elservei d’urgències, entre altres,així com també els jardins inte-riors.

L’obertura està prevista per afinals de febrer, però sense unadata concreta, i es faran diversessessions de portes obertes perquès’hi apropin els veïns.

RedaccióEL GUINARDÓ

Fotografies: Ajuntament, Pierrot Heritier i Arxiu.

Sant Pau obrirà el febrerdesprés de quatre anys d’obres

23 gener 2014

Comerç| 12

líniahorta.cat

Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local

REDACCIÓ4L’Ajuntament des-tinarà enguany un total d’1,2milions d’euros en subvencionsdestinades al comerç local i deproximitat. El període de sol·li-citud de les ajudes es va obrirabans-d’ahir, i fins al 6 de febrerles entitats i associacions inte-ressades podran formalitzar laseva petició al consistori.

Aquestes subvencions queatorga l’Ajuntament, a travésde la Direcció de Comerç i Con-sum, tenen com a objectiu fo-

mentar la competitivitat i dina-mitzar el comerç urbà a la ciutat.

Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”.

L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes es van be-neficiar d’aquestes subvencions.

Ja s’han repartit unes 800targetes Barcelona Solidària

SOLIDARITAT4Des que es vaposar en marxa el passat mes denovembre, ja s’han repartit gai-rebé 800 targetes BarcelonaSolidària, per un import de135.000 euros en total.

En aquesta iniciativa solidà-ria estan adherits gremis de co-merç, establiments i associa-cions diverses, que estan dispo-sats a treballar amb els seusassociats per tal d’establir un mí-nim del 3% de descompte en les

compres d’aliments efectuadesamb la targeta Barcelona Soli-dària. Entre d’altres, participena la iniciativa la Fundació Bar-celona Comerç, l’Associació deMercats de Catalunya o PIMECComerç.

Aquesta targeta funcionacom un moneder on es fan efec-tius els ajuts econòmics per acomprar articles d’alimentaciódestinats a famílies que estanpassant dificultats.

El vestíbul de l’edifici Mater-noinfantil de l’Hospital de laVall d’Hebron “és fred com qual-sevol altre i li falta caliu” segonsafirma a Línia Horta RaquelJulve, dinamitzadora de l’EixCor d’Horta i Mercat. Per això,“volem ajudar a instal·lar unazona infantil d’uns 20 metresquadrats perquè els nens in-gressats o que vénen a fer algu-na visita a l’hospital hi puguin ju-gar”, afegeix Julve.

Per tal de dur a terme aques-ta acció, l’associació de comer-ciants va presentar el 9 de generel seu calendari solidari, queenguany anirà dedicat a cons-truir aquesta zona infantil al’Hospital de la Vall d’Hebron.

El calendari, que pot ser ad-quirit per un euro als comerços

associats a Cor d’Horta i Mercat,“mostra el dia a dia dels nens in-gressats o de l’hospital de dia alMaternoinfantil, conjuntamentamb el dels metges i infermeres”,descriu Julve, que confirma quea hores d’ara, ja s’han venut uns2.700 calendaris dels 5.000 quehan editat. “La gent s’implicamolt”, afirma Julve, que explica

que ahir “una dona va comprar10 calendaris”.

Aquest és, sens dubte, el pro-ducte estrella de l’inici de l’any aldistricte d’Horta-Guinardó. Finsal punt que hi ha veïns que “pa-guen 5 euros i només agafen 3 ca-lendaris”, segons Julve. Cord’Horta i Mercat calcula que esrecaptaran més de 5.000 euros.

Portada del calendari. Foto: Cor d’Horta

Cor d’Horta i Mercat ja ha venutuns 2.700 calendaris solidaris

» Amb els beneficis es construirà una zona infantil a la Vall d’Hebron» La tradicional iniciativa solidària compleix enguany els cinc anys


Els comerciants podran obrirfins a 10 festius durant l’any

HORARIS4El Parlament apro-varà a finals de gener o principisde febrer l’ampliació de vuit a deuels dies festius en què els co-merços podran obrir cada any.

Aquesta recomanació, queva fer el Consell de Garanties Es-tatutàries a finals d’any, s’ajustaa l’exigència marcada per unReial Decret del govern de l’Es-tat que indica que els festiusamb possibilitat d’obertura co-mercial no poden ser inferiors a10 durant un any. Per aquest mo-tiu, CiU i ERC presentaran aques-ta esmena que inclouran en laproposició de llei d’horaris co-mercials. La tria d’aquests dos

nous dies d’obertura quedaran enmans dels ajuntaments. “Està béque hi hagi més festius oberts,però que es col·loquin en aque-lles dates que ho requereixin”, ex-plica a Línia HortaVicenç Gas-ca, president de la FundacióBarcelona Comerç. Gasca creuque aquests dos nous dies hau-rien de fer-se coincidir ambaquells que tinguin una majorafluència turística o de congres-sos a la ciutat.

Actualment la llei catalana decomerç es troba en suspens perpart del Tribunal Constitucional,que considera que trepitja com-petències de l’Estat.

Els ajuntaments podran escollir els dos nous festius per obrir. Foto: Cor d’Horta

Concurs | S’entreguen els Premis Mercuri del Comerç El primer concurs de cine Premis Mercuri del Comerç Creu Coberta va deixar com a guanyador al

curtmetratge Clautisme, obra de Pol González, Àlex Miñarro i Lídia Artigas. Aquest certamen, que técom objectiu fomentar la unió entre el comerç i el món del cinema, va comptar amb un jurat de luxe,

en el qual hi havia l’actor i director Abel Folk, l’actriu Sílvia Bel o el presentador Roger de Gràcia.

13 |

23 gener 2014

Esportslíniahorta.cat

La selecció espanyola femeninade waterpolo va derrotar per 13gols a 5 al combinat de la GranBretanya abans-d’ahir a la pis-cina de la Unió Esportiva Horta,en un partit corresponent a la se-gona jornada del grup A de la Lli-ga Mundial de waterpolo.

Les noies de Miki Oca veniende derrotar Rússia a la primerajornada per 11 a 13, i el bon nivellde joc mostrat davant les russesva continuar a la piscina hor-tenca, que va registrar una en-trada de més de 700 espectadors.

Una de les claus del partit vaser el gran inici del combinat es-tatal, amb un parcial durant elprimer quart de 6 gols a 1 en no-més set llançaments. El segon itercer quart van estar molt mésigualats que el primer, amb dos

parcials d’empat a 1 gol i a 2, res-pectivament. El darrer quart vainiciar-se amb un 3 a 0 inicial, unparcial que va acabar de sen-tenciar el partit a favor de lesd’Oca.

De la selecció espanyola vadestacar Maica Garcia, amb qua-tre gols, i Bea Ortiz i Jennifer Pa-

reja, recentment nomenada mi-llor jugadora europea, amb 3 dia-nes cadascuna.

Al partit hi va assistir el pre-sident de Duracomm, el nord-americà Benny Lee, espònsorde l’equip local de la UE Horta,que enguany milita a Primera di-visió masculina de waterpolo.

Un instant del partit contra la Gran Bretanya. Foto: Cristian Mestres

La selecció estatal derrota la Gran Bretanya al CEM Horta» El combinat espanyol s’imposa al britànic per un contundent 13 a 5

» Unes 700 persones presencien el partit a la piscina hortenca

Barcelona acollirà la final dela Champions de waterpolo

WATERPOLO4Barcelona es con-vertirà durant el 2014 i el 2015 enla seu de la Final Six LEN Cham-pions League, la competició finalde la Lliga europea de waterpo-lo masculí.

En l'acte de presentació i sig-natura del conveni, celebrat a fi-nals de desembre i que va vin-cular aquest esdeveniment a lacapital catalana, hi van assistir latinenta d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, el director de la LigueEuropéene de Natation (LEN),Marco Birri, i el president de la

Reial Federació Espanyola deNatació, Fernando Carpena, en-tre altres personalitats d’aquestesport aquàtic.

Durant l’acte, Maite Fandosva manifestar la seva satisfaccióper acollir novament un esdeve-niment internacional, desprésde l’èxit d’organització dels Mun-dials de Natació, celebrats durantel passat estiu. “Barcelona és in-discutiblement una capital del’esport, la segona del món”, enreferència al rànquing de ciutatsesportives, on Barcelona figuracom a segona a nivell mundial.

Quatre curses deixen 145.000euros per a les entitats socialsSOLIDARITAT4Els barceloninsvan demostrar durant 2013 laseva solidaritat mitjançant lapràctica esportiva. Els dinersrecaptats a través de les inscrip-cions a les curses de la Mercè, laMitja Marató, la Marató i laCursa dels Nassos van ascendira un total de 145.000 euros. Enaquest sentit, va ser la Cursa dela Mercè la que més diners va re-captar, 87.413 euros en total.

La tinenta d’alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,

Maite Fandos, valora molt posi-tivament aquesta dada, i animaa fer-ne ressò d’aquest fet, ja que“és important que els ciutadansi les ciutadanes que participen enaquestes proves sàpiguen que laseva participació ajuda a millo-rar la vida d’altres persones”.

L’obtenció dels ingressos esrealitza mitjançant les inscrip-cions i a través de la campanyade reciclatge de xips d’un sol ús.En aquest segon cas, cada xip re-tornat representa 0,80 cèntims.

Últims dies per inscriure’sal BCN Sports Film

CONCURS4La cinquena ediciódel festival de cinema BCNSports Film ja escalfa motors.De fet, el pròxim 28 de febrer ésla data límit per a l’admissió deles pel·lícules que vulguin formarpart de la selecció oficial delcertamen.

El BCN Sports Film, que tin-drà lloc del 7 al 10 de maig, se ce-lebra des de fa cinc anys ambl’objectiu d’apropar el món au-diovisual sobre l’esport i els seus

valors al gran públic, a la vega-da que pretén oferir un espai dediàleg i intercanvi entre els pro-fessionals del sector. Aquestconcurs està organitzat per laFundació Barcelona Olímpica iNikita Events, i compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament i elComitè Olímpic Espanyol.

Les pel·lícules, ja siguin curt-metratges o llargmetratges, hande tractar sobre temàtiques odisciplines esportives.


Els Mundials de l’agost van ser un gran èxit d’organització. Foto: BCN2013

Alpinisme | Una expedició catalana al KarakorumLa Unió excursionista d’Horta presentarà el pròxim 30 de gener l’expedició que realitzaran al Karakorum,

una muntanya de l’Himalaia de 8.047 metres d’altitud. Formaran part de l’equip el president de la Unió Excursionista de Catalunya, Jesús Morales, i l’alpinista Òscar Cadiach. El Karakorum és l’última muntanya

que li queda a Cadiach per completar els anomenats ‘catorze 8.000’, i seria el primer català a aconseguir-ho.

| 14Agenda23 gener 2014líniahorta.cat

DISSABTE 25 DE GENER21:00 Òpera de Cine presenta l’obra La Flauta

Màgica, de Mozart. Del director Rolant Boër,i interpretada per Albina Shagimuratova, Sai-mir Pirgu i Álex Expósito. / Lluïsos d’Horta

DIVENDRES 7 DE FEBRER18:00-20:00 Maridatge de vins i tapes. Un ta-

ller destinat a adults interessats en la cuinai en les combinacions que es poden fer ambel vi que ser serveix a taula. / Espai Cuina’m

FINS AL 31 DE GENERMatí-Tarda Festa Major del Carmel 2013. Una

exposició de 21 quadres amb fotografiesque retraten una part de la Festa Major delCarmel de l’any passat, i realitzada pelsalumnes del taller intensiu de Fotografia Di-gital de l’Espai Bocanord / Espai Jove Boca-nord

FINS AL 14 DE FEBRERMatí-Tarda Família Ayara és una mostra de fo-

tografies a càrrec de Nacho Gómez i Gonza-lo Escuder sobre indrets on la misèria i la po-bresa no són obstacles per al renaixament delhip-hop. / Centre cívic Teixonera

DIUMENGE 26 DE GENER12:00 En Bernat i la gota Carlota. El Bernat és

un nen un xic entremaliat que es pensa queels grans exageren quan diuen que cal vigi-lar amb el consum de l’aigua. / Centre cívicCasa Groga

DIMARTS 28 DE GENER18:00 El regal, a càrrec de la companyia Pengim

Penjam, narra la història d’en Felip, un coni-llet de roba que està fet a partir de retalls iun tros de matalàs vell. / Biblioteca Guinar-dó-Mercè Rodoreda

DIUMENGE 26 DE GENER12:00 Partit de futbol del Martinenc contra la

UA Horta, corresponent a la 18a jornada delgrup 2 de Primera Catalana. / Camp del Te-lègraf

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Sessió per donar a conèixer el cinemamut als més petits, amb films de con-tes clàssics de tradició occidental i orien-tal dirigits per Segundo de Chomón iexplicats en directe per un narrador demanera simultània a la projecció. / Bi-blioteca Montbau-Albert Pérez Baró

Chomón per a la mainadaDj. 23 de gener a les 18:00

Nova edició del cicle de petit format quese celebra un cop cada tres mesos a la saladel bar del Centre cívic Carmel. Enaquesta ocasió, comptarà amb la pre-sència de Montserrat Escopinya.

Partit de la UE Horta

La UE Horta rep a casa al CN Rubí, enl’onzena jornada de Primera Divisiómasculina de waterpolo. Els hortencsbuscaran la victòria per tal d’aconse-guir pujar posicions a la classificació./ CEM Horta

El vídeo mapping és una de les més no-ves tècniques de creació audiovisual di-gital, basada a ajustar de maneraprecisa la imatge de vídeo a un objecte.Mitjançant aquest taller, els partici-pants podran aprendre les diferents tèc-niques del mapping. / Centre cívic Gui-nardó

Taller de mapping de vídeoDs. 25 de gener, i 1 i 8 de febrer

De 10:30 a 13:30 i de 16:30 a 19:30

Ds. 25 de gener a les 19:00

Show de màgia Bohèmies Club

Dv. 24 de gener a les 22:00

24 de gener de 1977El dia 24 de gener de l’any 1977 quedarà per sempre gravat en la memòria col·lectiva i de la lluita antifeixista. Aquell dia, un escamot ultradretà assassinava cinc advocats laboralistes de CCOO a Madrid, en l’anomenada matança d’Atocha.

E F E M È R I D E

| 16Pròxima edició: 18 de febrer líniahorta.cat

liniahorta 41

Documents