liniagracia 41

16
redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia gràcia Publicació quinzenal · 23 de maig de 2014 · Núm.41 · www.liniagracia.cat Comerç pàg 3 El desacord polític reobre el debat dels horaris comercials Oci pàg 11 La plaça del Sol acull una jornada de foment dels jocs tradicionals Tradició pàg 10 Gran actuació dels Castellers de la Vila de Gràcia pel seu aniversari Cultura pàg 8 Els artistes graciencs obren les portes dels seus tallers Esports pàg 14 L’Europa afronta un partit decisiu contra la Mutilvera L’esperada reurbanització de la plaça Sanllehy, a l’estiu L’anunci arriba després que els veïns reprenguessin les protestes i ara pressionaran per exigir un calendari pàg 8 pàg 6 Entrevista a Alberto Fernández President del PP a l’Ajuntament “Vine amb mi a la nit a Gràcia i sabràs el que és ser del Partit Popular” Societat pàg 8 Ricard Estruch serà el pregoner de la Festa Major 2014

Upload: comunicacio21

Post on 04-Apr-2016

215 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniagracia/pdf/liniagracia_41.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Liniagracia 41

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniagràcia

Publicació quinzenal · 23 de maig de 2014 · Núm.41 · www.liniagracia.cat

Comerç pàg 3El desacord políticreobre el debat delshoraris comercials

Oci pàg 11La plaça del Sol aculluna jornada de fomentdels jocs tradicionals

Tradició pàg 10Gran actuació delsCastellers de la Vila deGràcia pel seu aniversari

Cultura pàg 8Els artistes graciencs obrenles portes dels seus tallers

Esports pàg 14L’Europa afronta un partitdecisiu contra la Mutilvera

L’esperada reurbanitzacióde la plaça Sanllehy, a l’estiu

L’anunci arriba després que els veïns reprenguessin les protestes i ara pressionaran per exigir un calendari pàg 8

pàg 6

Entrevista a Alberto FernándezPresident del PP a l’Ajuntament

“Vine amb mia la nit a Gràcia i sabràs el que ésser del PartitPopular”

Societat pàg 8Ricard Estruch seràel pregoner de laFesta Major 2014

Page 2: Liniagracia 41

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 maig 2014líniagràcia.cat

Page 3: Liniagracia 41

3 | En Portada 23 maig 2014 líniagràcia.cat

Liberalitzar o protegir. Un pri-mer cop d’ull al debat que viu laciutat al voltant del seu model co-mercial pot dibuixar aquest pa-norama amb defensors en amb-dós bàndols. És així? Sí. Peròamb matisos a una banda i a l’al-tra que cal tenir en compte.

El comerç de Barcelona haestat històricament un comerçde proximitat i familiar, però desde ja fa temps l’arribada de lesfranquícies globals és una reali-tat. La capital catalana és unadestinació turística de primer ni-vell mundial i, ara mateix, la ciu-tat encara un repte molt com-plicat on diversos interessos xo-quen: conservar i protegir elcomerç històric, de petites di-mensions i familiar –amb laconciliació al centre del debat–

i, al mateix temps, intentar apro-fitar l’arribada massiva de tu-ristes amb ganes de comprar. Enaquest debat hi ha un elementclau que marcarà la direccióque agafarà el comerç de la ciu-tat en els pròxims anys: els ho-raris comercials d’obertura.

MODELS OPOSATSEn la disjuntiva liberalització oprotecció hi juguen un paper fo-namental la Generalitat i l’Estat,que tenen atribuïdes les com-petències en matèria de regula-ció d’horaris. Les seves visionssobre els horaris comercials es-tan molt distanciades, ja que res-ponen a models diferents. En elmodel estatal, amb la Llei de laUnitat de Mercat aprovada re-centment, hi surten guanyant lesgrans corporacions comercials,que es beneficien de la llibertatd’horaris però alhora tenen unaactitud proteccionista amb elsseus interessos.

D’altra banda, el Parlamentva blindar el passat 12 de febrerel model comercial català amb lanova llei d’horaris comercials.Amb aquesta llei, Catalunya esdota d’una altra normativa demés rang per fixar qüestionscom els festius d’obertura opta-tiva –passaran de 8 a 10–, els ho-raris o els períodes de rebaixes.

SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT L’altra peça clau d’aquest debat,l’Ajuntament, continua inten-tant trobar una solució. El 9 demaig el govern municipal vaperdre una votació que pretenia,per primera vegada, tirar enda-vant una modesta liberalitzaciódels horaris d’obertura de les bo-tigues en els festius d’estiu almatí i que havia estat consen-suada amb els representants dela majoria d’eixos comercials dela ciutat. Una situació que mos-tra la complexitat de la qüestió iindica que el debat va per llarg.

» Barcelona debat el futur del seu model comercial amb la controvèrsia sobre els horaris com a punt clau» L’Estat i la Generalitat, que recentment han legislat sobre la qüestió, defensen models oposats

A. Ribas / F. J. RodríguezGRÀCIA

DEBAT4Diversos membres de leszones comercials de la ciutat queno comparteixen l’acord que vasubscriure el consistori amb elsprincipals representants del co-merç barceloní –Fundació Bar-celona Comerç, Pimec i Confe-deració de Comerç de Catalunya–,estan estudiant crear una novaplataforma que agrupi diferentseixos comercials situats a les zo-nes de més afluència turística.

Gabriel Jené, actual presi-dent dels comerciants del carrerPelai i un dels impulsors d’a-questa possible plataforma, as-segura a Línia Gràcia que “l’A-juntament va fer un pacte amb elsque no volien obrir els festius” i ex-plica que “no es van tenir encompte els eixos turístics”, que de-

manen que es permeti obrir a leszones turístiques de la ciutat.“Entenem que no s’ha de deixarobrir a tota la ciutat, però hem dedelimitar les zones turístiquesperquè puguin obrir els dies ambmés turisme”, explica Jené, totpuntualitzant que aquestes datessón més aviat la primavera i la tar-dor que no pas l’estiu, com esta-blia l’acord al qual van arribarAjuntament i comerciants.

Per la seva banda, VicençGasca, president de la FundacióBCN Comerç, es reafirma en l’a-cord que van assolir amb el con-sistori, el qual considera “un pasimportant” del conjunt dels eixos.“Nosaltres ja vam negociar, araqui ha bloquejat el tema l’ha dedesbloquejar”, conclou Gasca.

El desacord polític torna a obrirel debat entre els botiguers

El comerç barceloní busca la manera de poder absorbir tot el turisme que arriba a la ciutat. Foto: Arxiu

El comerç de la ciutat, en una cruïlla

Page 4: Liniagracia 41

| 4Opinió23 maig 2014líniagràcia.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniagràcia.cat Dipòsit legal: B.43219-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@polforadada: Fernández Díaz diu quel'agressió no és aliena al procés. Montorodiu que el que va passar ahir no ésCatalunya. En què quedem?

@Comp_Alcudia: Presumeix de dutxar-se poc, de menjar coses caducades,menysprea les dones... Arias Cañete cadadia s'assembla més a Torrente!

@Fotlipou: Luis Enrique ve al Barça ambmoltes ganes de treballar. Coneix el club i tépersonalitat. Les primeres sensacions sónmolt bones.

La corrupció de l’AVE ha signifi-cat l’atzagaiada més importantdels diferents governs espanyols(PP i PSOE) que somien o mésaviat tenen en el seu ADN lamarca de l’imperi espanyol. Comés possible que l’Estat espanyolsigui el segon país del món enalta velocitat, després de la Xina?Trens amb poca ocupació i unadespesa de conservació que úni-cament farà pujar el dèficit i enconseqüència el deute espanyol.

Xarxa radial igual que enèpoca de Felip V, la mentalitatno ha canviat ni res canviarà. I elmés greu de tot és que aquestdispendi tan salvatge ha anat endetriment del tren convencional,el tren social per excel·lència, quehan de prendre la gran majoriade catalans per tal d’anar a tre-ballar o als serveis mèdics.

Per tot això, en conseqüèn-cia, ho hem de tenir clar: o anemcap a la independència plena oens ensorrarem. Ja n’hi ha proud’humiliacions i espolis a la quecontínuament estem sotmesosels catalans. És indispensable vo-tar massivament el 25-M i no te-nir cap dubte; patirem, però gua-nyarem.

4AVE, corrupcióper Josep M. Loste

Una nova campanya electoral,i aquesta vegada són les euro-pees, però és igual. El compor-tament dels partits polítics i elsmitjans de comunicació sóniguals que a les altres campa-nyes que les han precedit.

Sembla que el guió de lacampanya hauria d’ésser con-vèncer els ciutadans, explicantel programa propi i fer algunamenció als programes dels al-tres partits. No us ho cregueupas, es tracta d’embolicar latroca, treure els draps brutsdels partits contraris i veure siels altres han comès algunerror en plena campanya.

Cal dir, sobretot, les men-tides més grans que els altres,si es pot treure algun afer detribunals, hisenda o algunanotícia que desviï les miradescap allà on interessi a alguns ino sobre les misèries pròpies.El fair play, joc net, és cosad’altres contrades: aquí s’hade picar ben fort i si convé

amb joc subterrani, i que no esnoti massa. Com a argumentsrecurrents i tòpics, s’ha dit quea Catalunya s’incita a l’odi, esfomenta el pensament únic, estrenca la convivència, s’és in-solidari amb la resta d’Espa-nya, a les escoles s’adoctrina ala infància, les balances fiscalsestan falsejades, al que parlacastellà se l’arracona, els mit-jans d’informació públicsestan en contra dels unionis-tes i no els hi donen veu.

Com a traca final, si s’ar-riba a assolir la independèn-cia, ens cauran a sobre les setplagues d’Egipte, anirem acremar al foc etern i vagarempels espais siderals. Ni el mésmínim respecte pels ciuta-dans, ens insulten i ens trac-ten com imbècils i peracabar-ho d’adobar, ens diuenque estimen Catalunya i alscatalans. Per Déu i tots elssants, pietat! Que no ens esti-min tant.

#BenvingutLucho#CamachoSetge

4No ens tenen pietatper Jordi Lleal

#Cañete&LesDones

El darrer informe anual delMIT (Massachusetts Instituteof Technology) situa els dronscom un dels deu sectors emer-gents en el camp de les tecno-logies aplicades. Com tantesmàquines, el seu desenvolupa-ment ha sorgit de l'ús militar.Sortosament, ara, han esdevin-gut unes eines aplicables a unmunt de camps en el món civil:la realització de cartografia, l'a-gricultura intel·ligent, la ins-pecció de línies d'alta tensió ide vies de tren, el reconeixe-ment d'àrees afectades per ca-tàstrofes naturals, el seguimentd'esdeveniments lúdics i espor-tius, la filmació de pel·lícules oamb fins periodístics i el lleure.

El gran avantatge delsdrons és la seva economia da-vant dels mitjans aeris tripu-lats. És, per tant, un sector ambuna gran capacitat de creixe-ment. La Comissió Europeaavalua el volum de negoci po-tencial en uns 15.000 milionsd'euros a l'any. Per això la ma-joria d'estats europeus s'hanafanyat a regular aquesta acti-vitat per compatibilitzar el des-envolupament d'un sectortecnològic punter, amb la segu-retat de les persones i delsbéns. A Àustria, Dinamarca, laRepública Txeca, França, Ale-manya, Irlanda, Itàlia, Suècia iel Regne Unit han aprovat lleis

per ordenar el seu ús comerciali professional.

Espanya, una vegada més,és diferent. No tan sols no haenllestit encara cap mena denormativa en la matèria, sinóque el proppassat dia 7 d'abril,l'Agencia Española de Seguri-dad Aérea va emetre una ins-trucció que prohibia totalmentl'ús dels drons als cels espany-ols. El document és una verita-ble joia d’aquesta estultíciaburocràtica dels fillols de la vi-cepresidenta Sáenz de Santa-maría. Si no fos perquè estracta d'una tecnologia de dar-rera generació, hom podriapensar que ens trobem davantd'un document de la més obs-cura època inquisitorial.

Les empreses, sobretot ca-talanes, que havien començat adesenvolupar activitats d'ús co-mercial de drons a l'Estat espa-nyol es veuen abocades a lafallida. La mentalitat tan retrò-grada i antiproductiva del go-vern del sr. Rajoy es posa demanifest una vegada més. Ambsis milions d'aturats no se’lsacudeix que només a partir dela innovació podrem recuperarl’economia del país. Prima mésaquella trista mentalitat mes-setària prohibicionista i con-troladora que no pas la ne-cessitat de redreçar el país. Jas'ho faran...

per Pere Macias

4Continua sent diferent

Page 5: Liniagracia 41

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 23 maig 2014 líniagràcia.cat

4Parlem de premsa gratuïta

Opinió en 140 caràcters

@cristina_pardo: Diputado del PP canario:"A la economía sumergida, como a algunasmujeres, no se la puede eliminar". ¿Cuántosrebuznos quedan en esta campaña?

@marianuria2011: Un filòleg de laCatalunya Nord denuncia que Trànsitd'Aragó ha desestimat les seves al·legacionsperquè estaven escrites en LAPAO.

@sfernandez6: Contaba con que laprimera rueda de prensa de Luis Enriquesería desde un andamio. Me siento decep-cionado.

Un diari obert

He repassat les notes preses un parelld’hores després de mantenir una xerra-da-col·loqui amb estudiants de primer dePeriodisme. Ho he fet així durant moltde temps, una mena d’investigació en-degada davant els meus dubtes de fa unapila d’anys sobre la premsa gratuïta. Nohe encarat encara un treball seriós, peròafirmo que, sobretot a comarques, aques-ta premsa s’ha consolidat com una al-ternativa per mantenir el públic informatde l’esdevenir diari, més que no pas la rà-dio local. I sempre amb universitaris, araja estem immersos de manera impara-ble en el transvasament d’aquest joventcap a la lectura del digital local.

He comprovat que la premsa gratu-ïta causa un gran impacte entre els joveslectors, que prefereixen invertir poctemps per estar al dia sense gastar un solcèntim. No obstant això, crec que enca-ra queda molt camí per recórrer perquèla premsa gratuïta digital representiuna amenaça per a la tradicional en pa-per, atès que en molts casos, segons al-guns dels resultats obtinguts en les me-ves preguntes, són encara una munió elslectors que prefereixen llegir el paper acasa o al bar. I també n’hi ha una bonacolla que estan disposats a pagar els seusdiaris comarcals per rebre una infor-mació més completa.

Alguns aspectes a destacar d’aques-tes publicacions gratuïtes són la impar-cialitat informativa, l’objectivitat i la in-dependència, convertint aquestes en lestres grans banderes que onegen enaquests periòdics, per intentar lliurar-losde l’estigma de la gratuïtat, que hi és.

Majoritàriament, la premsa gratuïtacatalana opta per sintetitzar els contin-guts informatius pel que fa a redacció,portant això com a conseqüència la pu-blicació d’un alt volum d’informacions,però amb escassa profunditat informa-tiva. Això es deu al fet que precisamentles notícies són presentades de maneraresumida, mostrant només els detalls mésbàsics de la informació sense necessitatd’aprofundir-hi molt en el seu contingut,i a més estan presentades amb un llen-guatge clar i senzill. Cosa que els jovesagraeixen perquè “ja en tenim prou”.

En força ocasions he opinat que unbon motiu pel qual la premsa gratuïta decomarques, primer impresa i ara tambédes de la xarxa, està contribuint a unatransformació de l’espai informatiu-co-municacional. Aquestes publicacions

de proximitat han fet que els lectors jo-ves s’interessin per llegir diàriament, set-manalment o quinzenalment aquestsproductes i incentivar el seu hàbit de lalectura.

Aquesta tesi meva, agafada amb pin-ces –perquè s’ha de treballar més i afons–, reforça que el model informatiudels periòdics de circulació gratuïta de po-bles, viles, ciutats i, també, barris de la ca-pital del país, ha soscavat en certa me-sura el mercat de la premsa tradicionalde pagament i està començant a provo-car –i ho farà més a mitjà o llarg termi-ni– un desplaçament de la mateixa capal prototip informatiu de qualitat o de re-ferència, deixant el nínxol del mercat po-pular en mans dels gratuïts i, de moment,a internet.

Insisteixo, amb el meu contacte ambjoves alumnes no m’és difícil determinarque les publicacions gratuïtes fomentenl’hàbit de la lectura, atraient nous lectors.És un fet que pocs joves llegeixen notí-cies, però quan ho fan (esment a part pera les xarxes socials) les llegeixen a interneti en periòdics gratuïts locals, que reque-reixen menys esforç que el diari d’infor-mació general o el de casa de pagament,i a més les donen amb un llenguatge pla-ner, que ells busquen.

En resum, l’actitud dels joves uni-versitaris catalans davant la premsaestà motivada, primer, per l’escàs atrac-tiu que exerceixen per a ells els diaris d’in-formació general a causa d’uns contin-guts massa “institucionals” i “oficialistes”i a un llenguatge allunyat de la dinàmi-ca juvenil. En segon lloc, tampoc és fà-cil crear hàbits de lectura entre els qui noels han heretat dels seus majors, cir-cumstància molt més determinant quela del poder adquisitiu quan s’analitzenles pràctiques informatives de les novesgeneracions.

Reconeixement especial per a la vi-talitat de la premsa catalana de proxi-mitat a la xarxa. Així, ja sigui en paper (enun carrer, bar, en el trànsit o fins i tot enel transport públic de camí al treball o ala universitat o l’escola) o a través d’in-ternet mitjançant una tauleta o smartp-hone, la joventut aconsegueix mantenir-se informada d’una manera ràpida, ambun llenguatge senzill i en qualsevol lloci suport.

Ara amb nova oferta: iQuiosc.cat.Veurem quin us en farà, aquest jovent,perquè es pot escollir.

per Estanis Alcover

No és casualitat que el passat 14 de maigl’Observatori contra l’Homofòbia pre-miés, a l’acte Aixeca’t contra l’homofò-bia, el nostre Àmbit LGTB de CCOO deCatalunya. Un reconeixement a la nos-tra lluita.

No és casualitat perquè el nostre sin-dicat, com els altres premiats, treballaper trencar els silencis, donar visibilitati millorar la consciència i el respecte en-vers aquest col·lectiu. Denunciar la vul-neració dels drets humans que pateixenles persones per la seva orientació sexualo identitat de gènere és la nostra feinai el nostre compromís.

El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia, en un any 2014 en què laFELGTB ha volgut posar l’accent en lareivindicació dels drets de les personesLGTB com a drets humans arreu delmón i en totes les facetes de la vida.

La varietat d’abusos que pateixenaquestes persones és il·limitada arreudel món: dones violades per “guarir” elseu lesbianisme, empresonaments,morts, tortura, insults, assetjament es-colar i discriminació social i laboral.

A casa nostra fa només 35 anysque l’homosexualitat era considerada unperill social. Ara som políticament méscorrectes, però malauradament hem detornar a parlar de discriminació, la queavui dia pateixen aquests treballadorsi treballadores. I això està passant ara,en aquest mateix moment.

L’exemple més proper és el que hapatit un treballador de Zurich Services,cas que la Secció Sindical de CCOO a Zu-rich i CCOO de Catalunya han denun-ciat (conjuntament amb el treballa-

dor), a més d’exigir la reincorporaciód’aquest company i la nul·litat de l’a-comiadament per una discriminacióper raó de sexe, ja que es vulnera l’ar-ticle 14 de la CE, entre altres preceptesregulats en l’Estatut dels treballadors.L’acomiadament es va produir quan elcomandament va saber l’orientació se-xual del company. Mentrestant, i durantdos anys, l’acompliment del treball perpart del treballador era l’idoni per aaquest lloc de treball.

Ens cal una legislació que protegei-xi els col·lectius especialment vulnera-bles a la societat en general, i en l’àm-bit laboral també. Els plans d’igualtathan de ser les eines de protecció a lesempreses i centres de treball. Per des-gràcia, moltes vegades, o més aviatmassa, aquestes situacions de discri-minació no són denunciades, i és tam-bé un àmbit d’actuació del sindicalismeconfederal.

El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia. Va ser un dia de reivindi-cació, d’exigència d’igualtat efectiva,de lluita i de compromís contra la re-pressió que pateixen moltes persones.

Un cop més veiem que la direcció hade ser la contrària i que les legislacionshan d’avançar per generar els espais deseguretat necessaris per garantir laconvivència de totes les persones, siguiquina sigui la seva orientació sexual oidentitat de gènere.

Les estigmatitzacions, els prejudicisi les discriminacions han de deixar deser la norma. Per això, el respecte, el re-coneixement i la igualtat d’oportunitatshan de continuar sent la nostra lluita.

per Enrique Rodríguez (CCOO)

4Stop homofòbia

Page 6: Liniagracia 41

23 maig 2014

Entrevista| 6

líniagràcia.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

Arnau NadeuGRÀCIA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

“Vine amb mi a la nit aGràcia i sabràs el que ésser del Partit Popular”

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

Page 7: Liniagracia 41

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 23 maig 2014 líniagràcia.cat

Page 8: Liniagracia 41

23 maig 2014

Gràcia| 8

líniagràcia.cat

L’inici de les obres de la plaçaSanllehy és a tocar. La Genera-litat ha pressupostat una parti-da de 2,5 milions d’euros perreurbanitzar aquesta plaça afec-tada per les obres aturades dela línia de metro L9. En elspròxims dies està previst que esfaci la licitació de les obres,que si es compleixen les previ-sions començaran aquest estiu.La partida pressupostària de laGeneralitat també inclou 2,2milions més per reurbanitzar laplaça Lesseps i el Parc de CanZam, a Santa Coloma de Gra-menet, que també estan afec-tades per la L9.

Després d’un any amb lesobres aturades, l’anunci ha coin-cidit amb la represa de les pro-testes per part dels veïns de la

plataforma Recuperem San-llehy, que el 10 de maig, talcom feien un any enrere cadadissabte, van tornar a envoltar laplaça per manifestar-se i exigirque es cobreixi el pou que hi vandeixar les obres de la L9. Tot i lanotícia, els membres de la pla-taforma han deixat clar que

continuaran amb les mobilitza-cions cada dissabte fins que laGeneralitat i l’Ajuntament pre-sentin un calendari que garan-teixi l’execució de la reurbanit-zació perquè no es tornin aallargar els terminis, ja que te-òricament les obres havien d’i-niciar-se a començaments d’any.

El pressuport per reurbanitzar la plaça és de 2,5 milions d’euros. Foto: Arxiu

Les obres de la plaça Sanllehycomençaran aquest estiu

» La plataforma Recuperem Sanllehy pressionarà per exigir un calendari» L’anunci arriba després que els veïns reprenguessin les protestes

Ricard Estruch serà elpregoner de la Festa Major

SOCIETAT4L’ex president dela Fundació Festa Major deGràcia, Ricard Estruch, ha estatescollit, per la Fundació FestaMajor de Gràcia i la regidoria delDistricte, pregoner de la FestaMajor de Gràcia 2104, que comcada any es pronunciarà desdel balcó de la seu del Districte,el pròxim 14 d’agost.

Ricard Estruch Payà (Gràcia,7 d’agost de 1949), ha estat pre-sident de la Fundació Festa Ma-jor de Gràcia des de l’any 2006.

El 28 d’abril va renunciar al cà-rrec, després de les eleccions re-alitzades a l’entitat, que vanculminar amb el nomenamentde Carla Carbonell com a novapresidenta.

Nascut al carrer Joan Blan-ques, Estruch ha estat vinculata la Festa Major des de l’any1995. L’any 2004 va accedir a lajunta de l’antiga Federació deFest Major com a vice-presidenti dos anys més tard va ser no-menat president.

CULTURA4Els artistes gra-ciencs conviden a casa seva.Aquest cap de setmana se cele-bra una nova jornada de portesobertes als tallers de Gràciaque permetrà als graciencs des-cobrir com és el lloc de treball,l’espai on es reclouen per pintar,per esculpir i per dissenyar elspintors, joiers i ceramistes, en-tre d’altres artistes, que hi ha aldistricte.

Aquestes jornades s’em-marquen en el cicle de tres caps

de setmana ‘Tallers Oberts Bar-celona’, que amb més de 21anys de vida volen acostar l'art,l'artesania i el treball dels crea-dors al públic. El projecte l’im-pulsa l’associació Foment de lesArts i el Disseny A-FAD.

ACTIVITATS PER A TOTHOMDemà dissabte hi ha progra-mades diferents activitats diri-gides al públic familiar. Algunesde les més destacades són la del’espai La Capsa dels Colors, on

petits i grans podran fer d’ar-tistes amb un taller de pintura ifang, i la del Taller Perill, on elsnens i nenes d’entre 7 i 12 anyspodran participar en un taller dejoies.

Diumenge, al G de Joies deTorrent de l’Olla, qui ho desitgipodrà aprendre a crear la sevapròpia joia en cera modelable. Al’Estudi 14 de Topazi hi haurà untaller per a nens, on podranconstruir animals amb diferentsmaterials i pintar-los.

RedaccióGRÀCIA

Estruch té una llarga trajectòria amb la festa. Foto: Fundació Festa Major

L’Atelier Robert, un dels tallers que obrirà. Foto: Artesans de Gràcia

Artistes sense barreres

Eleccions europees | Els agressors de Blanquerna, a GràciaLa plataforma ultradretana La España en Marcha va presentar dissabte passat a la

llibreria Europa de Gràcia la seva candidatura a les eleccions europees. A l’acte hi vanser el líder de Falange, Manuel Andrino Lobo, i el president d’Alianza Nacional, PedroPablo Peña, advocat dels ultres que van atacar la llibreria Blanquerna durant la Diada.

Page 9: Liniagracia 41

Gràcia9 | 23 maig 2014 líniagràcia.cat

Fins al 30 de maig. Aquesta és ladata límit per poder participar enla nova edició del programa Re-nova la teva roba, el projecte demercat d’intercanvi de roba usa-da als equipaments municipalsque, per primera vegada, s’or-ganitza també a la primavera, su-mant-se a l’edició de tardor, i quepermet prevenir la generació deresidus i promoure un segon úsde la roba.

Impulsada per entitats, as-sociacions i equipaments muni-cipals de la ciutat amb el suportde l’Ajuntament, la iniciativaofereix la possibilitat de portar laroba usada a una xarxa de 14equipaments municipals queparticipen en la iniciativa. Elsciutadans bescanvien per punts“renoves” les peces de roba, per,més endavant, els dies de mer-cat, poder tornar a intercanviarels punts per altres peces deroba que els siguin útils.

Els intercanvis permeten reu-tilitzar, compartir i consumir deforma responsable, i acabar fentquelcom útil d’allò que per a unciutadà podria ser un residu.

Enguany se celebra per pri-mer cop una edició de primave-ra, gràcies a la iniciativa d’enti-tats i equipaments implicats enaquest programa, on l’any pas-

sat hi van participar 2.800 per-sones al novembre, i es van re-collir 8.020 quilos de roba.

El Renova la teva roba esta-bleix un sistema d’intercanvi sen-zill mitjançant els punts “reno-ves”, pel quals els complementsi samarretes equivalen a 1 reno-va; els pantalons, camises, faldi-lles, vestits, jerseis i jaquetetesequivalen a 2 renoves; i la roba de

vestir, jaquetes grans, conjunts ivestits jaqueta, entre altres, equi-valen a 3 renoves. La roba ha d’es-tar neta, sense forats ni taques, ino pot estar trencada. Cada par-ticipant pot portar com a màxim10 peces, i només s’accepta robade vestir (no s’agafen sabates niroba interior ni de la llar).

En aquesta edició hi partici-pen 14 equipaments, dels quals12 són punt de recollida i puntd’intercanvi alhora: centre cívicSant Martí (Sant Martí), CasaSagnier (Sarrià-Sant Gervasi),Casal de Joves de Les Corts (LesCorts), Ludoteca Casa Groga(Horta-Guinardó), Centre CívicCasa Groga (Horta-Guinardó),Espai Jove La Fontana (Grà-cia), Espai Jove Garcilaso (SantAndreu), Espai Jove Boca Nord(Horta-Guinardó), Casa Orlan-dai (Sarrià-Sant Gervasi), Bancdel Temps Sagrada Família (Ei-xample), Aula Ambiental de laSagrada Família (Eixample),Banc del Temps Trinitat Vella(Sant Andreu), Lluïsos de Gràcia(Gràcia) i Castellers de la Vila deGràcia (Gràcia).

Renovar la roba, evitar els residus» S’impulsa per primera vegada una edició del programa Renova la teva roba a la primavera

» Fins al 30 de maig està en marxa aquest mercat d’intercanvi de roba usada als equipaments municipals

MEDI AMBIENT4 La iniciativaRenova la teva s’emmarca en elPla de Prevenció de Residus Mu-nicipals 2012-2020, que estableixestratègies que potenciïn un úsmés eficient i racional dels re-cursos i un impuls a la prevencióde generació de residus, la reu-tilització i el reciclatge.

El Pla de Prevenció de Resi-dus Municipals de Barcelonamarca com a objectiu per al2018 la reducció d’un 10% en lageneració per càpita i el mante-niment en el 2020, fins a assolircom a índex la xifra d’1,386 qui-lograms per habitant i dia, i tre-balla amb la població la sensibi-lització i conscienciació de la re-ducció de residus com a eix fo-namental.

En una gran ciutat com Bar-celona, aquesta conscienciació ésclau, ja que la generació de resi-dus és molt gran i cal treballarper anar-la reduint.

Prevenció de residus

El Renova la teva roba té molt bona acollida entre els barcelonins. Fotos: Arxiu

L’any passat hi van participar

2.800 persones

RedaccióGRÀCIA

Page 10: Liniagracia 41

Gràcia| 10 23 maig 2014líniagràcia.cat

La Teixonera, Mas Falcó iPenitents, de festa major

TRADICIÓ4Demà dia 24 demaig es donarà el tret de sorti-da a la festa major dels barris dela Teixonera, Mas Falcó i Peni-tents, que s’allargarà fins al 15 dejuny.

El programa està farcit de di-ferents activitats pensades pelsveïns de totes les edats. Una deles més destacades, que tindràlloc entre el 24 de maig i l’1 dejuny, és el segon Taxotapes, unrecorregut gastronòmic pelsbars i restaurants del barri. Al-tres activitats destacades són latrobada de puntaires, organit-zada per l’Associació de Dones

Teixonera-Penitents, que se ce-lebra demà les 10 del matí a laplaça Vall d’Hebron; el gran xu-pinazo d’inici de festes del dia30 protagonitzat per les entitatsdel barri; la fira d’artesans ambformatges i embotits del diu-menge 1, també a la plaça Valld’Hebron; la festa d’aniversaridel dia del Casal d’Avis Peni-tents, que comptarà amb unlliurament de premis, o l’onze-na festa d’aniversari de la Pen-ya Barcelonista Teixonera, queinclourà una petita programaciód’activitats esportives i un dinaramb una paella.

Un aniversari rodó. Els Caste-llers de la Vila de Gràcia van ce-lebrar diumenge passat els 17anys del seu naixement ambuna brillant actuació en unajornada castellera que va comp-tar amb un cartell de luxe ambla Jove de Tarragona, els Caste-llers de Barcelona i els Cap-grossos de Mataró.

La colla gracienca va acon-seguir descarregar tres castellsde la gamma alta de vuit i el pi-lar de sis. La ronda es va ence-tar amb un dos de vuit folrat, elmateix castell que els graciencsvan descarregar per primeravegada en la mateixa actuaciód’ara fa un any. A la segonaronda va arribar el torn del qua-tre de vuit amb l’agulla, que jal’havien aconseguit carregar lasetmana passada a Sant Cugat.Tot i les dificultats inicials per al-gun problema que va tenir l’es-tructura del quatre, a mesuraque el castell va anar guanyantalçada es va poder redreçar.Després que l’enxaneta com-pletés la càrrega, la descàrregaes va fer de forma molt neta i

sense cap contratemps. Va ser elprimer de la temporada i el ter-cer de la història de la colla. Eltercer i últim castell destacat dela jornada que van completar elsgraciencs va ser el primer set devuit de l’any, un castell d’unagran dificultat, i que va servir perposar el colofó a una magníficajornada.

JORNADA RODONALes colles convidades tambévan estar a l’altura i van oferir unmolt bon repertori de castells. LaJove de Tarragona va descarre-

gar un cinc de vuit sense difi-cultats i posteriorment el vaacompanyar d’un tres de vuit, unquatre de vuit i el seu primer pi-lar de sis de l’any.

Els Castellers de Barcelonatambé van començar amb forçai van completar una torre de vuitamb folre a la primera ronda. Untres de vuit, un quatre de vuit iun pilar de cinc van ser la restad’actuacions destacades delsbarcelonins. Finalment, els Cap-grossos de Mataró van teniruna actuació més modesta ambun estàtic quatre de vuit.

Els Castellers de la Vila de Gràcia durant la seva actuació. Foto: CVG

Gran actuació dels Castellers dela Vila de Gràcia pel seu aniversari

RedaccióGRÀCIA

Dinar popular de la festa major de l’any passat. Foto: PB Teixonera

Page 11: Liniagracia 41

11 | Gràcia 23 maig 2014 líniagràcia.cat

Cada dia és més fàcil veure elsnens amb una tauleta a les mans.L’oci infantil, com tants altres as-pectes de la vida quotidiana, hapatit una revolució lligada a latecnologia. La imatge d’un nenconcentrat, fent anar les mans atota pastilla davant una pantallaque projecta qualsevol joc, jano sorprèn ningú.

Però no tot són pantalles.L’activitat Joc Perdut, una ini-ciativa que fa 20 anys que se ce-lebra a diferents places i parcs dela ciutat, va fer una aturada elpassat dia 14 a la plaça del Sol.L’edició d’enguany ha reunit 96escoles i un total de 3.632 nensi nens de 5 anys al llarg de les di-ferents jornades fetes arreu de laciutat. En el cas de la plaça gra-cienca, s’hi van concentrar 25 es-coles i un total de 902 infants.

La filosofia que marca el ca-ràcter d’aquesta activitat és queels més petits han de moure’s ju-

gant. En una ciutat gran com ésBarcelona sovint no és senzill fo-mentar l’oci de la mainada al ca-rrer. Les estructures de les ciu-tats i les formes de vida de lespersones que hi viuen han anatcontribuint a la pèrdua de de-terminats hàbits. El que buscal’activitat Joc Perdut és tornar alsorígens, reivindicar que els jocs

tradicionals no són incompati-bles amb els que han nascut enl’era de la revolució tecnològica.Els nens, amb una pantalla al da-vant, poden aprendre i divertir-se molt, però també ho poden feramb el mateix estil que ho feienel seus pares i avis. L’activitatestà concebuda per contribuir aldesenvolupament motriu, cog-nitiu, afectiu i social dels nens i

s’aprofita el fil conductor d’unconte per a realitzar diferentsjocs amb l’alumnat a partir dequatre tipologies diferents: can-çons de repartir, formes electi-ves, jocs musicats i jocs mo-trius. És una manera de conèixerels trets característics del patri-moni cultural català a partir delsdiferents jocs tradicionals.

ESCOLES PARTICIPANTSLes 25 escoles que van participaren aquesta jornada d’oci i apre-nentatge són les següents: Ve-druna Gràcia, Rius i Taulet, LaFarigola de Vallcarca, BaldiriReixac, La Sedeta, Escola L’U-nivers, Els Xiprers, Nostra Sen-yora de Lourdes, Lys, Josep Ma-ria Jujol, Baloo, Jovellanos i Sa-grada Família, que van formarpart d’una primera tanda. Les dela segona tanda van ser les se-güents: Virolai, Reina Violant-Comas i Solà, Escola de la Con-cepció, Pau Casals-Gràcia, LaSalle Gràcia, Fructuós Gelabert,Pau Casals, Escola del Mar, Ta-xonera, Col·legi Immaculada,Nausica i Sagrada Família.

No tot són les pantalles» La plaça del Sol acull ‘Joc Perdut’, una activitat amb 20 anys d’història que fomenta els jocs tradicionals

» La iniciativa està concebuda per contribuir al desenvolupament motriu, cognitiu, afectiu i social dels nens

TRADICIÓ4 La gama de jocstradicionals és àmplia, variadai inclou diferents estils. Des delsquals el més important és la for-ça, als que es valora més l’astú-cia fins als que el guanyador seràel més intel·ligent.

Un dels clàssics és el joc deles cadires. Consisteix a fer unarotllana de cadires al voltantde la qual els jugadors van do-nant voltes mentre sona músi-ca. Quan la música s’atura, elsparticipants s’han d’asseure,però sempre n’hi ha un quequeda eliminat perquè hi hauna cadira menys. A cada ron-da es retira una cadira i el guan-yador és qui s’asseu a l’última ca-dira quan queden dos partici-pants.

Altres jocs molt conegutssón el d’arrencar cebes, el joc delmocador, l’un, dos, tres picaparet, el joc de la xarranca, el jocdels disbarats o les bitlles.

Cadires, bitlles, mocadors...

El joc del mocador, el joc de les cadires i el joc d’arrencar cebes són tres exemples de jocs tradicionals. Foto: Arxiu

Els jocs tradicionals

són part del patrimoni

cultural català

RedaccióGRÀCIA

Page 12: Liniagracia 41

23 maig 2014

Districte| 12

líniagràcia.cat

Comença l’operatiu de civisme d’estiu» Districte, Guàrdia Urbana i mediadors treballaran plegats per garantir la convivència a places i carrers» De maig a setembre de 2013 les queixes a Gràcia per consum d’alcohol al carrer s’han reduït un 25%

CIVISME4 De manera comple-mentària, l’Ajuntament engega apartir del pròxim mes de juny lacampanya de civisme M’agradaviure amb tu. Aquesta iniciativaes posarà en marxa a tota la ciu-tat i té com a objectiu conscien-ciar els ciutadans en problemà-tiques com la generació de soroll,la compra de begudes alcohòli-ques a llauners, la neteja de l’es-

pai públic o el respecte al mobi-liari i equipaments de la ciutat.

La difusió d’aquesta cam-panya es durà a terme mitjançantbanderoles i altres suports pu-blicitaris. Per tal d’arribar al mà-xim nombre de persones possi-ble, els missatges es difondran encatalà i en anglès a les zones mésturístiques, per tal d’arribar tam-bé als visitants estrangers.

El Districte vol fomentar el civisme i la correcta convivència a Gràcia en tots els aspectes. Fotos: Ajuntament i Arxiu

Amb l’arribada del bon temps, lesplaces del districte s’omplen depersones que volen gaudir d’unaestona amb els amics o la famíliaa l’aire lliure. Per tal de garantirel dret al lleure i la correcta con-vivència al carrer, des del Districtede Gràcia s’ha posat en marxa unoperatiu que s’organitza de ma-nera conjunta entre el grup demediadors de l’Àrea de Qualitatde Vida, Igualtat i Esports, laGuàrdia Urbana, els serveis deneteja i els serveis de Llicències iinspecció de Districte. Aquesta ac-tuació combinada conjuga la tas-ca social i de mediació amb lestasques de reforç de l’inspecció iel control policial.

L’objectiu d’aquest operatiuconjunt, que s’organitza per ter-cer any consecutiu, és iniciar ac-tuacions preventives orientades

cap al foment del civisme, el res-pecte al descans dels veïns i la po-tenciació de l’ús lúdic i culturaldels carrers i places de Gràcia.

UN ESPAI DE TOTSEn el marc d’aquest operatiu pergarantir la convivència, el Dis-tricte ha tornat a activar el pro-grama d’intervenció de media-

dors a les places de la Revolució,Diamant, Virreina, Sol i Vila deGràcia durant els pròxims cinc me-sos –de maig a setembre– ambl’objectiu d’afavorir el bon veïnat-ge i la correcta convivència i úscompartit de l’espai públic. Coma novetat, enguany l’operatiu s’am-

pliarà a les places del Raspall i delPoble Romaní.

Els mediadors actuen allà ondetecten comportaments que po-den generar problemes de con-vivència entre veïns, visitants i co-merciants. Els dos anys ante-riors, els mediadors van realitzar40 intervencions relacionadesamb jocs de pilota o consumd’alcohol al carrer. Tot i això, lesqueixes respecte a aquesta últimapràctica es van reduir un 25% demaig a setembre de 2013.

PLACES DE GRÀCIADes d’aquest mes, la Guàrdia Ur-bana inicia un dispositiu específicanomenat ‘Places de Gràcia’, unaactuació que vol mantenir la se-guretat i la convivència a les pla-ces de Sol, Diamant, Revolució, Vi-rreina i Vila de Gràcia, els punts ones concentra un major nombre depersones durant la franja de ves-pre i nit. L’objectiu és combatre elconsum i venda ambulant d’alco-hol , així com altres conductes.

Conscienciar la ciutadania

És el tercer any quees posa en marxaaquest operatiu

RedaccióGRÀCIA

Operatiu | Intensificar el servei de netejaPer tal de complementar l’operatiu del Districte que vol garantir la convivència i la seguretat als

carrers i les places de Gràcia, aquest es reforçarà amb una major incidència dels serveis de neteja.L’objectiu és mantenir l’espai públic en les millors condicions de netedat possible, augmentant

la freqüència de buidatge de contenidors i papereres o la retirada d’estris deixats al carrer.

Page 13: Liniagracia 41

13 |

23 maig 2014

Comerçlíniagràcia.cat

La dotzena edició de les JornadesEuropees del Comerç Urbà esvan clausurar aquest dimarts alCentre de Cultura Contemporàniaamb la lectura de l’Acta de Barce-lona sobre el comerç, un full deruta on s’han reunit les principalsconclusions a les quals s’ha arribatdurant la trobada, i a on s’han afe-git, d’altra banda, les demandes delcomerç a les administracions.

Les Jornades de Comerç Urbàestan organitzades per la Fede-ració d’Associacions de Comer-ciants Europees Vitrines d’Euro-pe, a través de la Fundació Bar-celona Comerç, que és membred’aquesta federació europea i re-presentant del sector comercialbarceloní. Durant dilluns i di-marts d’aquesta setmana, mésde 300 representants del comerç

europeu i estatal han debatut aBarcelona sobre les diverses es-tratègies que pot posar en marxaaquest sector per millorar la sevacompetitivitat en tots els aspectes.

Sobre els acords assolits, Vi-trines d’Europe i Emporion, l’As-sociació Europea de Mercats,van signar un conveni de col·la-boració durant les jornades co-mercials, a més d’acordar de-manar al Parlament Europeu

declarar el primer dissabte decada mes de juny com el Dia Eu-ropeu del Comerç Urbà.

Posteriorment, a la clausura,el Consell de Vitrines d’Europe,encapçalat per Stefano Bolletti-nari, i alguns membres de laFundació BCN Comerç, amb elseu president, Vicenç Gasca, alcapdavant, van ser rebuts al Pa-lau de la Generalitat pel presidentArtur Mas.

L’alcalde Trias va ser present a la cloenda de les jornades. Foto: Ajuntament

Barcelona es converteix en la capital europea del comerç» Les Jornades Europees apleguen uns 300 representants d’eixos» Se signa l’Acta de Barcelona, amb les conclusions de la trobada

Gràcia s’omple de comerçdurant dos caps de setmana

MOSTRA4Era la primera ve-gada que el Gràcia, botiguesamb ànima se celebrava en doscaps de setmana diferents, el 10i el 17 de maig. I no ha defraudat. Els carrers del districte es vanomplir de veïns del barri i visi-tants d’altres indrets de la ciutat,que van poder gaudir de l’ofertacomercial de la majoria de les as-sociacions i eixos graciencs quevan sortir al carrer.

Al llarg de les dues jornadescomercials els visitants no només

van poder comprovar l’ofertacomercial, sinó que també vanparticipar de les activitats per atota la família que els eixos co-mercials organitzadors van ofe-rir al carrer. Exposicions de pin-tura, practicar l’escalada o ses-sions de tai-txi van ser algunes deles opcions lúdiques de les dia-des.

Pel que fa als productes quela gent va comprar, els dels ar-tesans van ser els que van tenirmés demanda entre la gent.

INICIATIVA4Estima el teu mer-cat és el lema de la Setmana In-ternacional dels Mercats, unanova campanya que promoul'Ajuntament, a través de l'Ins-titut Municipal de Mercats, ambl'objectiu de destacar el paperdels mercats a la ciutat.

D’aquesta manera, des del 15de maig i fins al dia 7 de juny, elsmercats organitzen una seixan-tena d'activitats culturals i culi-nàries. Entre les activitats gas-tronòmiques, a més dels tasts de

nit en alguns mercats, tambéestà previst que se celebrin be-renars, botifarrades, degusta-ció de productes o tallers.

A Gràcia, el Mercat de Les-seps organitzarà una degustaciódels seus productes frescos demàdissabte, de 9 del matí a dues delmigdia. Paral·lelament, aquestequipament celebrarà una acti-vitat amb pallassos per als méspetits durant el matí. Tanmateix,els mercats graciencs ja han ce-lebrat algunes activitats, com

el tast de productes frescos queva organitzar el Mercat de l’Es-trella aquest passat dimecres.

Estima el teu mercat s’ins-pira en el model de la campan-ya britànica Love Your LocalMarket, desenvolupada per l'As-sociació Nacional d'Autoritats deMercats del Regne Unit (NAB-MA), un programa que promoula recuperació dels mercats enaquest país per a la compra deproductes alimentaris frescos ide qualitat.

RedaccióGRÀCIA

Gairebé tots els eixos comercials del districte van sortir al carrer. Foto: Arxiu

Impulsar els mercats municipals

Interior del Mercat de la Llibertat. Foto: Mercats BCN

Sostenibilitat | Mercat d’intercanvi a GràciaDurant els últims anys els mercats d’intercanvi i de segona mà estan proliferant a la

ciutat de Barcelona. En aquest sentit, ja es coneix el pròxim esdeveniment d’aquestescaracterístiques, que tindrà lloc el pròxim dissabte 28 de juny i que coincidirà

amb l’aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc i l’Assemblea de la Vila de Gràcia.

Page 14: Liniagracia 41

23 maig 2014

Esports| 14

líniagràcia.cat

Ho tenen a tocar. Aquest diu-menge, l’Europa juga un partitcontra la Mutilvera i contra la his-tòria. Després de derrotar l’e-quip navarrès al Nou Sardenya lasetmana passada per 1 gol a 0, elsgraciencs viatgen a terres nòrdi-ques per acabar de resoldre l’eli-minatòria i passar a la següent delplay-off d’ascens.

Un gol de Cano va decidir elpartit d’anada a Gràcia i va donarales a l’afició escapulada per som-niar amb l’ascens a Segona B. Defet, des de la temporada 94/95 elsgraciencs no militen en aquestacategoria del futbol estatal.

Pel que fa a la visita a Mutil-va, l’Europa sortirà en autobúsdes del Nou Sardenya demà dis-sabte a partir de tres quarts dedues de la tarda, i arribarà al mu-

nicipi navarrès a les 8 de la tarda.L’endemà l’equip s’exercitarà alcamp del Valle de Aranguren i esconcentrarà de cara al matx, quetindrà lloc a les 6 de la tarda deldiumenge. Si no hi ha pròrroga openals, la sortida cap a Barcelo-na s’efectuarà al voltant de les 9de la nit del mateix dia.

Per tal d’engrescar l’afició del’Europa, l’entitat ha posat a lavenda una edició limitada de la

samarreta especial del play-off. Ellímit per encarregar-ne una fi-nalitza avui a les 7 de la tarda. Peraconseguir un exemplar, cal di-rigir-se a les oficines del club delcarrer Secretari Coloma, 140, otrucar al 932 102 551.

Tot un districte estarà pen-dent del resultat de diumenge. Sil’Europa guanya haurà de dispu-tar dues eliminatòries més percertificar l’ascens de categoria.

L’equip es concentrarà per al partit a partir de demà. Foto: CE Europa

L’Europa afronta un partitdecisiu contra la Mutilvera

» El conjunt escapulat viatja amb un 1 a 0 d’avantatge de l’anada» Posen a la venda una edició limitada de la samarreta del play-off

‘Cascada’, guanyadora delBCN Sports Film Festival

CONCURS4El documental nord-americà d’Anson Fogel i SkipAnderson, Cascada, va rebrel’Àmfora Ciutat de Barcelonacom a millor pel·lícula de la cin-quena edició del BCN SportsFilm Festival.

Aquest film detalla la recercadel salt d’aigua perfecte i està pro-duït per Shannon Ethridge. Amés, el jurat –format per perio-distes i exesportistes– va atorgarel premi especial a la producciódanesa 9 Metres, d’Anders Wal-ter i Shannon Ethridge.

El BCN Sports Film es ca-racteritza per la gran diversitat deguardons. La millor producciócatalana va recaure en el docu-mental Imparables, de RichardCalvani. El guardó a la millorpel·lícula de ficció va ser atorgata Matilde, de l’italià Vito Palmierii Maxman Coop.

A més del lliurament de pre-mis, el cinquè BCN Esports FilmFestival va acollir un homenatgea Alvaro Bultó, celebrat el passatdijous 8 de maig, i a Jordi Sans,waterpolista olímpic.

Una jornada esportiva per viure-la amb la família

DIADA4El Casal de Barri EspaiPutxet i el CEM Putxet organit-zen la jornada Dissabte a la pla-ceta, una activitat adreçada apares, mares i infants a partir dels5 anys que es desenvoluparàdemà a partir de les 9 del matí enaquests equipaments.

La jornada té com a objectiuproporcionar a la família un matíper gaudir a l’aire lliure. Es trac-ta d’una activitat gratuïta queinclou tres actes diferents: el Circ

Petit –un taller d’iniciació demalabars i masses–, una sessió deioga en família i el VermutJazz –una actuació musical–.

El CEM Putxet i l’Espai Put-xet també organitzen paral·lela-ment a aquestes activitats en fa-mília cursos intensius de natacióper a nadons, infants i adults, ques’impartiran a partir del pròxim30 de juny i fins al 2 d’agost, i uncasal infantil d’estiu durant lesmateixes dates.

Barcelona escalfa motors pera la ‘Final Six’ de waterpolo

WATERPOLO4VK Primorje, VKRadnicki, Pro Recco Nuoto, ANBrescia, VK Partizan i el CNAtlètic-Barceloneta són els as-pirants a convertir-se en cam-pions d’Europa de waterpolo.Els sis equips disputaran la set-mana vinent a Barcelona la Fi-nal Six, el mini torneig ara perara més important del waterpolomundial pel que fa a equips.

Les piscines Bernat Picornellseran el centre neuràlgic d’a-

questa cita esportiva, però el Vi-llage comercial baixarà a la pla-ça del Mar, al barri de la Barce-loneta, davant les instal·lacionsde l’organitzador de la final,l’Atlètic-Barceloneta.

Els abonaments ja s’han po-sat a la venda i es poden com-prar des de 20 euros, per veuredos partits de la primera jorna-da, fins als 70 que costa l’abo-nament complet per ser testi-moni de tots els partits.

RedaccióGRÀCIA

Foto de família dels guardonats. Foto: BCN Sports Film

Escola | Torna l’OlimpovedaSota el lema ‘Esport i Salut’, 450 nens de l’escola Pare Poveda participaran entre

els dies 30 de maig i 1 de juny en l’Olimpoveda, una mini-olimpíada que se celebracada 4 anys i que és única en l’escola catalana. Diverses autoritats de la ciutat

i esportistes reconeguts seran presents en aquest esdeveniment esportiu.

Page 15: Liniagracia 41

Agenda15 | 23 maig 2014 líniagràcia.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIVENDRES 30 DE MAIG17:00 Inici de la Festa Major de la Teixonera, Mas

Falcó i Penitents, amb el pregó d’inici de lesfestes, a càrrec de la cantant cubana Lucre-cia. / Plaça Vall d’Hebron.

DIJOUS 29 DE MAIG20:00-21:30 Taller Gestalt, a càrrec de Ivonne

Muñoz. Aquí els participants aprendran a ferun procés d’autoconeixement i a aprofitar lesoportunitats que dóna la vida. / Centre cívicla Sedeta.

DIMECRES 4 DE JUNY17:00-19:00 La història dels barris de Barcelo-

na és un cicle de rutes que serveixen per co-nèixer millor els diferents barris de la ciutat.A càrrec de David González, aquesta activi-tat l’organitza el Centre cívic la Sedeta.

FINS AL 31 DE MAIGMatí-Tarda Si més no, Simenon. Exposició de-

dicada a la novel·la negra, en el marc del BCNNegra 2014. / Biblioteca Jaume Fuster.

FINS A L’1 DE JUNYMatí-Tarda L’aposta catalana. Exposició em-

marcada en els actes del Tricentenari dels fetsdel 1714, que intenta explicar tota la sèrie defets que van desembocar en el setge borbò-nic de la capital catalana. / Seu del Districte.

DIMECRES 11 DE JUNY18:00 Un viatge sensorial. Activitat adreçada a

infants de més de 4 anys, amb contes inclu-sius adaptats per a nens i nenes amb neces-sitats especials. / Biblioteca Vila de Gràcia.

DIJOUS 12 DE JUNY18:00 Contes de color blau. Sessió de contes amb

titelles fets de diversos materials reciclats, comampolles de plàstic, cartons i roba. Activitatadreçada a infants majors de 4 anys. / Bi-blioteca Vallcarca.

DISSABTE 31 DE MAIG10:00 Campionat de futbol sala infantil orga-

nitzat per l’Agrupació Esportiva Sant Cebriài que s’emmarca en les celebracions de la Fes-ta Major de la Teixonera, Mas Falcó i Penitents./ IES Vall d’Hebron.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Introducció al món de la cuina, sensepor però amb prudència, perquè elsnens i nenes coneguin de manerasenzilla alguns dels aliments i recep-tes tradicionals. Per a nens i nenes de8 a 12 anys. / Biblioteca Vila de Gràcia.

Taller de cuinaamb la canalla

Dm. 27 de maig a les 18:00

AGENDA UINZENAL

En aquesta xerrada s’oferiran consellsi pautes sobre primers auxilis, a mésd’explicar com actuar en casos de li-potímia, cremades, ferides i talls de di-gestió, entre altres. A càrrec del CAP La-rrard. / Biblioteca Jaume Fuster.

XerradaPrimers auxilis

Dm. 27 de maig a les 19:00

L’última sessió de la segona edició delcicle de cinema àrab del Centre cívic laSedeta arriba a la seva fi amb la pro-jecció d’aquesta pel·lícula de la pa-lestina Elia Suleiman. / Centre cívic laSedeta.

Cinema àrabEl temps que romanDv. 23 de maig a les 19:30

L’Europa viatja a Mutilva a defensar l’1-0 que van aconseguir al Nou Sarden-ya, al partit d’anada del play-off d’as-cens a Segona divisió B. / Camp del Va-lle de Aranguren.

Partit de futbolMutilvera-EuropaDg. 25 de maig a les 18:00

Page 16: Liniagracia 41

| 16 23 maig 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 6 de juny