l'independent de gràcia 475

475

15 d

e m

arç

de

2013

El Museu del Còmic de Vallcarca ja suma trenta suports d’entitats

ta compta amb el recolzament de més d’una trentena d’entitats i graciencs a títol individual. Els veïns presentaran el projecte al Districte i esperen trobar un aliat ja que “es tracta de donar ús pú-

laia coll

Els Mossos d’Esquadra s’han hagut d’activar aquesta setmana per un succés poc sovintejat a Gràcia com la troballa d’un ho-me mort dimarts passat al carrer Pineda, un dels carrers costeruts i semiparticulars que s’endinsen cap al Parc de la Creueta del Coll. El cos no presentava sig-nes de violència i la causa hauria estat una sobredosi.

Pàgina 6

Troben mort un home al bosc del Coll

La proposta elaborada pel Grup d’Estudis Coll-Vallcarca de re-obrir l’antic edifici del consolat danès, propietat de la Diputació, com a Centre de Cultura Popu-lar i de promoció de la historie-

blic a un edifici que sense gran in-versions podria contribuir a dig-nificar el barri”, tal com explica el president del Grup d’Estudis, Josep Callejón.

Pàgina 9

laia coll

sumari

5PLE MUNICIPAL

CiU, ERC i ICV-EUiA avalen la declaració sobiranista

SuplementDE VERDUn hort obert al veïnat s’instal.la a Vallcarca

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

15 de març de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreÇa, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

El pròxim 23 de març començarà a caminar amb un acte a l’Es-pai Jove La Fontana una nova plataforma a favor del tancament de la Llibreria Europa, just quan estan a punt de complir-se vint anys del naixement d’aquella primera iniciativa que va ser la Plataforma Anna Frank, en la qual hi havia gent molt jove que després arribaria a ser regidor del districte, com el socialista Guillem Espriu. Han passat molts anys i s’han assolit algunes demandes d’aquell moviment veïnal, com la reforma del carrer Sèneca amb aquells llistons de ferro que representen símbols de minories perseguides o l’esquifida placeta Anna Frank que es va arranjar com a premi de consolació. Però el balanç de

dues dècades és clarament negatiu, i les últimes decisions que arriben des del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg en el sentit que Espanya haurà d’indemnitzar Pedro Varela amb 13.000 euros per vulnerar els seus drets fo-

namentals, subscriuen que tenim de nou mala peça al teler.Malgrat l’efectisme de les operacions policials dels Mossos d’Esquadra, sobretot la incautació de 10.000 llibres de 1996 però també la detenció de Varela el 2006, el cert és que el procés judicial que va condemnar el 1998 el llibreter d’ide-ologia nazi sempre ha estat plagat de dubtes per culpa d’un model judicial que no ha actuat mai amb contundència i credulitat sobre els delictes de pensament, i més contra els que han fet apologia del genocidi. Sí, Pedro Varela ha passat

per la presó, però la llibreria no ha hagut de tancar ni un sol dia, i ha seguit sent un nucli d’activitat política neonazi de primer ordre a tot el conti-nent. L’administració també s’ha escudat en la dificultat de tancar un establiment, tinguin

la ideologia que tinguin els seus propietaris.Però els veïns han decidit tornar-hi, de nou, com aquell Gua-diana que sempre corre i va apareixent i desapareixent. De moment, Unitat contra el Racisme impulsa l’acte, tal com ex-plicava el periodista Bertran Cazorla a la Directa, i compta amb l’adhesió de l’Ateneu Roig, l’Ateneu Independentista La Torna, l’Ateneu Rosa de Foc i l’Ateneu Independentista La Barraqueta, i ha AMPES i colles de cultura popular. Vint anys després d’aque-lla Plataforma Anna Frank, és un bon moment per tornar-hi. Sempre és un bon moment. Però cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.

El 12 de març es va fer a la Biblioteca M. Antonieta Cot, que dóna servei a Penitents i Vallcarca, un acte d’homenat-ge i record d’aquesta dona, defensora de les biblioteques populars. A proposta del Consell de Dones de Gràcia aquesta biblioteca du aquest nom i, aquest dia, es va fer una taula rodona, que amb el títol de “M. Antonieta Cot i l’aportació de les dones bibliotecàries a la cultura”, ens va permetre recordar la seva figura i la seva època, amb ajuda d’expertes en el món de la biblioteconomia. M.A.Cot, bibliotecària, va ser la Directora de la Xarxa de Biblioteques Populars durant el franquisme i va fer tot el possible perquè el català fos present a les biblioteques.Ens preguntem per què en aquest cas han posat, davant del seu nom, els de les zones on dóna servei. A la de Lesseps no ho van fer. Això fa que el nom d’aques-ta valuosa dona quedi en segon terme. Demanaria als mitjans de comunicació graciencs i al veïnat que, mentre no s’esmeni aquest greuge, l’anomenin pel seu nom. I recordeu que, igual que la Biblioteca de Lesseps l’anomenen la Jaume Fuster, aquesta és la Biblioteca M. Antonieta Cot!

Biblioteca M. Antonieta Cot

Vint anys sense Anna FrankConxa Garcia

El balanç de dues dècades contra la Llibreria Europa és clarament negatiu

Opinió

Els comerciants del carrer Lluís Antú-nez han incrementat, tal com reflectei-xen les enquestes oficials, el seu nivell de satisfacció amb l’Ajuntament en l’últim any. El juliol passat van registrar una instància perquè es redistribuissin les mo-tos que havien anat envaint la porta dels seus comer-ços i el Districte els va prometre un projecte alternatiu quan s’acabessin les obres del carrer a prop del carrer Gran. Les obres s’han acabat, les motos s’han expandit a tot el carrer i els comerciants estan contents. Molt.

el dependent

Els veïns han decidit tornar-hi, perquè és bon moment, però cal anar-hi i anar-hi

Espanya sortiria beneficia-da d’una Catalunya auto-governada: el nostre país, propiciat probablement per un secular i actiu veinatge europeu, té un clima social que proporciona als seus habitants (els de sempre i els que s’hi instal.len), un determinat nivell d’esperit creatiu, que ens diferencia de la resta de la Península. “Catalunya no hauria, ni realment podria desvincu-lar-se totalment d’Espanya, al contrari, li caldria -des

de la llibertat i des de la pròpia soberania-, mantenir-s’hi molt vinculada, per exigència històri-ca, cultural, econòmica i demo-gràfica”, diu Jordi Pujol. Per altra banda, Oriol Junqueras afirma que “assessoraríem als espanyols com ho han de fer per sortir de la secular pobresa estructural”. Podríem sumar-hi la veterana

Sobir

anis

me

cata

là

ja coneguda opinió del periodis-ta Jose Mª Carrascal diguent: “Para que España entrara en la modernidad, habría que llenarla de catalanes, ya que hay que reconocer que Catalunya viene adelantándose a España durante los últimos años, el error ha sido no haberla escuchado”. Sé perfec-tament que la meva exposició és com una gota d’aigua en el mar de la gran quantitat d’opinions demagògiques, sortides a la resta de l’Estat, que contrasten amb la d’observadors internaci-onals que aconsellen a Espanya escoltar l’opinió dels catalans, abans de que aquets se’n vulguin anar pel seu compte.

J. V. Muntadas

Fe d’errades. La fotografia que il.lustrava la notícia de la reforma de la rambleta de Via Augusta publicada en L’Independent 474 no era la correcta, ja que era del tram de l’obra ja enllestida.

de Gràcia

3

15 de març de 2013l’independent Opinió

què en penseu...Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

L9

“Disculpin les molèsties”... Quin gran insult! Aquest és el rètol que empapera el cementiri de la línia 9 a Lesseps i que veïns i comerciants fa vuit anys que han de suportar en aquesta plaça empan-tanegada d’obres. Tot està parat, és aberrant. Les màquines van deixar de treballar-hi dos anys enrere i ara no hi ha data per acabar la línia que permetrà anar de Gràcia directament a l’aeroport. L’espera s’ha convertit en indignació i l’esperança, en un cabreig totalment comprensible. Tampoc de-manen la lluna, només que es retirin les màquines, s’aixequin les tanques i es tapi el forat per recuperar una plaça segrestada per anys d’obres que no se sap quan s’acabaran. És d’una lògica abrumadora. Però ningú els fa cas. L’ajunta-ment els dóna llargues i passa la patata calenta a la Generalitat en un laberint de burocràcia en què es dilueixen responsabilitats. Farts, veïns i comerciants han decidit passar a l’acció i la setmana vinent comen-çaran a recollir signatures per a fer pressió. La meva no hi faltarà. I la teva?

Carin

a Bellver

Penso que serà bo, encara que de moment no hi ha res tancat, només s’està parlant que vinguin al Resolís, res més. Tot i que anem pel bon camí perquè jo em jubilo, que ja tinc 66 anys.

Joaquim Cercós Francesc Pérezcambrer

Antonio Plazaaturat

Carmen Graucarnissera

Perquè es quedin el Resolís unes altres persones o es tan-qui el bar prefereixo que s’ho quedi la CUP i les altres enti-tats, que faran coses positives pel barri.

Em sembla bé la idea, perquè estic conforme amb les políti-ques que porten a terme, i a més considero que si s’instal.len aquí ajudaran a fer barri.

Val més que hi hagi algú que es quedi el bar i així no hagi de tancar. Crec que això donarà vi-da a la plaça i vindrà gent jove i de totes les edats.

...que la ‘nova barraqueta’ s’instal·li a Raspall?staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: DeBarris, sccl

direcTor: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciaTiva de: aVV Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. conseLL di recTiu: alBert Balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: alBert Balanzà direcTora adjunTa: sílVia manzanera. redacTor en caP: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, meritXell Díaz, núria Fal-có, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, Gine-Bra Vall. coL.La Boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guarro, ramón, casalé, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De l’aVV. FoTograFia: laia coll i Jasna HoDzic MaqueTació: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilarnau. PuBLiciTaT: montse FiGuerola (692 601 263). disTriBució: cet laBor-90. iMPriMeix: inDuGraF oF-Fset, s.a. diPòsiT LegaL: B-32.478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 475

núM. 475

tribuna

Any 2063, de pocs mesos després del final d’aquella guerra (In)Civil datava aquell quadern. Una presentació molt austera amb quatre dades que encara es lle-gien, res més. Eren temps difícils, tothom en parlava, però ningú en volia escoltar una sola paraula. Societats malaltes d’elles mateixes que aspiraven escapar-se del plor i del mal que obstinadament s’havien fet a través d’una es-perança infinita i un anhel de que, qui sap, si l’any que ve passarà ja d’una vegada això que en diuen crisi. I jo perdut, gràcies al vell quadern, des d’aquells temps en uns altres de més pretèrits que encara, llavors, s’escrivien amb dues xifres. Tot plegat em sembla ara una burla més del destí. Perquè, malgrat els intents d’oblit, recordo amb massa claredat tots aquells anys de penúria i de tristesa amagats des d’un somriure mentider. I perquè sé que els anys han fet de mi el que han volgut; ara que només puc esperar que ella em vingui a buscar i mentre caminem, de bracet, per l’eternitat, m’expliqui si he fet bé o no de creure en Déu. Passejo per un dels pocs carrers sense reedifi-car gràcies a que la maleïda artrosi em deixa fer. Anar al metge ja no és com abans, com fa 50 anys. Ara et cal un certificat de bona conducta, expedit per l’etern política-ment correcte, després de

Jordi Margarit, periodista

pagar la no poca fortuna de no sé quantes monedes i un certifi-cat de bons usos -els meus, per sort, sempre han estat uns mals usos- aleshores passes a una de les cues que generosament ells t’assignen. A mi m’ha tocat la dels penjats. Us ho podeu imagi-nar, aquella que sempre t’aca-ben dient allò d’avui no hi ha metge demà és provable que... Doncs com deia, mentre passe-jo la meva artrosi, ara que puc, recordo aquells anys d’aquells temps i d’aquella lectura. La d’aquell 2013. Any 2013, mentre visc aquella crisi amb grotesca intensitat i estimo, en secret, la dona que fa temps

m’ha robat els pensaments, llegeixo amb passió un quadern petit. Paper grogós amb olor de saviesa. Em sorprèn la data, 25 de desembre de 1939. Vuit me-sos després que acabés aquella puta guerra (In)Civil, amb gana

intensa i fred i odi acumulat, algú va decidir publicar un llibre, traduït del francès, que parlés de música, penta-

grames i acords. Va ser llegint quina era la diferència entre una escala major i una menor quan se’m va desviar l’atenció de manera premeditada. I si allò que alguns deien crisi no deixava de ser un altre tipus de guerra (In)Civil com la que

va acabar el 1939? Potser més refinada, més d’etiqueta, sense massa sang, aques-ta vegada els botxins van preferir els verbalismes a les bombes, però amb el mateix odi acumulat i, possiblement, amb la mateixa gana i pobre-sa; malgrat que amagades. Sobretot calia amagar-ho tot! com fos! com totes les altres misèries! com sempre s’havia fet! Perquè era, el 2013, d’obligat compliment creure’s les més sinceres mostres de bons sentiments d’uns polítics i unes polítiques sempre al servei del ciuta-dà/na i de la seva gloriosa dictadura democràtica que els/les mantenia estables en el seu poder, i ens mantenia a nosaltres, aleshores, en pau i llibertat, malgrat el país ja ni naufragués per excés de merda acumulada. Any 2063, han passat els anys i només us puc dir que el PIB torna a estar pels núvols, que creixem més que la lamenta-ble i revellida Europa, que la (re)construcció és el nostre motor econòmic i que els bancs m’han promès, a mi, ara que tinc més de 80 anys, una hipoteca a 30 anys amb un forn microones de regal. Sort que ja la veig venir a ella, què maca!, com no podia ser d’altre manera! Igual que aquella dona del meu present i passat, a qui sempre he es-timat i encara estimo, sempre en secret; i es clar, ara des de l’eternitat.

ceDiDa

Anar al metge ja no és com fa 50 anys. Ara et cal un certificat de bona conducta

creus que L’euroPa PoT arriBar a ser PriMer? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Des de l’eternitat

de Gràcia

4


tribunaArmando Frade, membre de l’AVC Plaça Lesseps

L’Associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps, de la qual sóc soci, organitza entre moltes altres activitats una caminada per Gràcia el primer i tercer divendres de cada mes. Aquestes caminades resulten molt interessants: estan ben guiades i documentades i ens permeten conèixer molts indrets, així com la història del nostre barri. A la dar-rera caminada vam visitar, entre altres llocs, el Bosc del Turull. El tècnic del barri del Coll, Sr. Francesc Roma, ens va explicar que aquells terrenys els havia adquirit l’Ajuntament quan el Sr. Fer-

ran Mascarell era regidor del Districte i que a aquell bosc s’han cedit parcel.les a molts ciutadans perquè les cultivin com a horts urbans.Amb aquest mateix esperit es podria crear un voluntari-at urbà que col.laborés amb l’Ajuntament en tasques de millora del barri, a partir dels projectes presentats per les Associacions de Veïns i els ciutadans al PAM i al PAD, que no es poden dur a terme perquè diuen que no hi ha diners. Aquests voluntaris podrien cooperar en funció de la seva edat, capacitat o coneixements, dirigits per tècnics municipals o per qui consideressin més adequat. En un altre ordre de coses, adjunto unes fotografies de

Treball

la plaça del Treball situada al barri de Gràcia de Saba-dell. És una mostra de com es pot urbanitzar una plaça posant-hi arbres, espai per a jocs infantils, lavabos públics, etc., sense malbaratar diners. A la plaça Lesseps se n’estan gastant un munt plantant i replantant una gespa que no arrela, quan es podien haver destinat a millorar la plaça, que bona falta li fa, com ja indicaven els senyors Josep Martí i Xavier Muñoz, de l’AVC Lesseps (n. 471 de “L’Indepen-

dent”). Com que la unió fa la força, si esteu interessats us podeu adreçar a l’Associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps al telèfon 933 683 018, al local social, carrer Torrent de l’Olla, 191 o al correu electrònic: [email protected] A prin-cipis del 2012 molts veïns van aportar les seves idees per millorar la plaça Lesseps. Us ho vam agrair molt i a l’AVC Lesseps ens agradaria poder seguir comptant amb tots vosaltres.

el tio del finalGuillem Cifré

a.F.

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

Una música per al Papa

Hi va haver un temps en què els homes d’esglé-sia (si no dic homes i dones és per incorrecció política, però no pas meva, sinó d’ells) valoraven de debó la Música. No dic que fossin més o menys melòmans, em referei-xo al fet que la Música era una part important de la litúrgia i una disciplina de la qual calia tenir un coneixement exhaustiu. No és estrany, perquè el poder de la música per transmetre missatges emocionals i simbòlics és immens, i aquells homes ho sabien.La Capella Sixtina, per exemple, era un dels nuclis mundials pel que fa a la creació i execució musical. L’espanyol Tomás Luís

de Victoria, possiblement el nos-tre músic més internacional de tots els temps, hi va cantar i allà van sonar algunes de les seves obres al segle XVI.També allà i també al segle XVI Giovanni Pierluigi da Palestrina va salvar la polifonia religiosa.

Sí, segons la llegenda, el papa Marcel II estava molt amoï-nat perquè després del gregorià els compositors havien anat afegint veus i més veus a les composicions, i patia perquè els textos no s’entenien prou bé. Palestrina va compondre la missa que avui coneixem a Missa del Papa Marcel, amb què sembla que va aconseguir convèncer el pontífex que era possible fer obres polifòniques que transmetessin el missatge dels textos sagrats amb eficàcia.La preocupació per com la creativitat dels músics afectava la intel.ligibilitat del missatge catòlic va arribar fins al segle XX, quan després d’obres com el Requiem de Verdi –que sembla

més una òpera que no pas una missa- el sant pare Pius X va emetre el motu proprio amb què es pretenia recuperar l’essència gregoriana de senzillesa i esperit reflexiu.El motu va estar en vigor fins el Concili Vaticà II, que en un

intent d’apropar-se a la ciutadania va establir que els mestres de capella que dedicaven la vida a compondre música religiosa eren una figura prescindible. En canvi, va obrir les portes de les esglésies a grups de joves armats amb guitarres per entonar cançons dels Beatles amb la lletra canviada per parlar de Déu i Jesucrist.Ara bé, no seré pas jo qui faci comparacions entre l’activitat musical, la vida cultural i el perfil del feligrès de les esglésies espanyoles i el de les esglésies de països d’òrbita protestant i anglicana que van apostar per preservar i potenciar el seu pa-trimoni musical. Tot just dic que Francesc I faria bé de pensar seriosament quina banda sonora vol posar al seu pontificat. Aquí ho deixo...

Pep Gorgori la setmana

En aquesta església Pierluigi Palestrina va salvar al segle XVI la polifonia religiosa

La Capella Sixtina era un dels nuclis mundials pel que fa a la creació musical

Es podria crear un voluntariat urbà que col.laborés en tasques de millora del barri

de Gràcia

5


Política

Fandos anuncia el pagament dels 5,5 milions que faltaven per indemnitzar la Casita Blanca

El ple del Districte ha aprovat aquest dijous la declaració sobiranista del Parlament amb els vots de les tres primers forces polítiques de Gràcia, CiU, ERC i ICV-EUiA. El suport, tenint en compte que aquesta setmana a la Ciutadella s’ha validat el dret a deci-dir també amb el suport socialista, podria haver estat més ampli, però les negociacions entre ERC i PSC no han fructificat.

ALBERT BALANzà

El primer ple de l’any a Gràcia, tot i córrer ja el mes de març, va tenir ahir un perfil finalment sobi-ranista amb l’aprovació de la mo-ció d’Unitat per Barcelona-ERC segons la qual Gràcia s’adhereix a la Declaració de Sobirania del Parlament. La novetat final ha es-tat l’abstenció dels consellers del PSC, que s’havien plantejat fins i tot el sí en funció de la intervenció inicial d’ERC, i, en tot cas, abans del ple, apuntaven que el no esta-va “descartat”. Ara fa sis setmanes el grup del PSC al Parlament va votar en contra d’una proposta similar i cinc diputats díscols van evitar pronunciar-se.Al marge d’aquest episodi princi-pal i del previsible inici del ple, en què l’ara diputat David Compa-nyon (ICV-EUiA) ha cedit el càr-rec a la nova consellera Àngels To-

Jasna HoDzik

DaViD companyon s’acomiaDa com a conseller D’icV-euia a Gràcia i Dóna el relleu a ànGels tomàs

CiU, ERC i ICV-EUiA aproven a Gràcia la declaració sobiranista del Parlament

màs, el consell de districte ha estat marcat per un nou estira-i-arronsa dels grups amb la regidora, Maite Fandos, en l’informe de govern. Fandos ha destacat en la seva inter-venció inicial la liquidació dels 5,5 milions d’euros que faltaven de la indemnització de la Casita Blanca i ha justificat el pacte d’inversions amb el PP perquè garanteix un milió d’euros per al nou centre de serveis socials de Grassot. “Són els únics que han tingut voluntat de veritat; i nosaltres som pràctics”, ha apuntat. Fandos ha recriminat a l’anterior govern que s’hagi ha-gut de “posar ordre” en els permi-sos sobre festes populars.

Campanya pel canvi de nom a Príncep d’Astúries

XAVI TEDó

Aprofitant el context de des-crèdit que viu la monarquia espanyola, un grup d’associ-acions independentistes han iniciat una campanya pel canvi de nom de l’avinguda Príncep d’Astúries i proposen que es dediqui a Baldomer Lostau, polític català que tingué un pa-per destacat en la proclamació de l’Estat Català els dies 5 i 7 de març de 1873. La platafor-ma, que aplega entitats com el Cercle Català de Negocis, la Comissió de la Dignitat o la Plataforma pel Dret a Decidir, reclama que es canviï el nom perquè fa referència a un títol nobiliari “foraster i aliè a la tradició catalana” i consideren que és inaudit que a Barcelona hi hagi una avinguda que “os-tenti el fill del decadent hereu del dictador Franco, darrer representant de la degenerada i corrupta nissaga borbònica”.La campanya recorda que fins al 1939 l’avinguda estava dedi-cada al primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba però, quan els feixis-tes van aconseguir la victòria, van canviar-li el nom. Tenint present que Prat de la Riba ja gaudeix d’una plaça amb el seu nom a Barcelona, la plataforma independentista insta a dedicar l’avinguda a Lostau en prota-gonitzar “el primer gran acte de sobirania política catalana des del Decret de Nova Planta”.

Després de l’intent fallit de desallotjar el Casal Popular de Gràcia ara fa un mes, el jutge ha ampliat de quinze dies a dos mesos el termini per tapi-ar l’immoble del carrer Ros de Olano. Un marge més ampli que els membres del casal inter-preten com la resposta judicial a la impossibilitat dels Mossos

d’Esquadra de desallotjar l’his-tòric edifici per la presència continuada de joves els quinze dies que estava sota amenaça de tancament. Els responsables de la casa okupada reconeixen que “ara serà més difícil resistir perquè a la pràctica és com una data oberta, però no abaixarem la guàrdia”.

El jutge ajorna fins a 2 mesos el desallotjament del Casal

A. B.

La CUP, Endavant, ARRAN-Gràcia (exAssemblea de Joves), la llibreria La Sirga, la cooperativa El Llevat i altres entitats veïnals i associatives i gent a títol perso-nal votaran el 6 d’abril la ubica-ció de la ‘nova Barraqueta’ o nou ateneu independentista de la Vila de Gràcia que, tal com va avan-çar L’Independent la setmana passada, té moltes possibilitats de

La iniciativa, amb el Resolís com a ideal, engegarà per Festa Major

La nova Barraqueta ja té 150 socis i votarà la ubicació final el 6 d’abril

el Bar resolís apunta com a seu De la cup

situar-se al cor del barri gitano, amb el bar Resolís com una de les opcions més fermes ara mateix sobre la taula.Tres portaveus de la negociació, Dani Vàzquez, Marc Galí i Jordi Collell han explicat a aquest set-manari que el projecte d’ateneu “transversal i intergeneracional” ja compta amb 150 socis, que han pagat un mínim de 10 euros, i que es marca com a data ideal d’obertura la pròxima Festa Ma-

jor de Gràcia. En cas que es tan-qués la negociació sobre el Re-solís, en la qual es treballa sobre una fórmula de traspàs i lloguer, les cinquenes festes alternatives a la plaça del Raspall tindrien una implantació més forta amb un lo-cal a peu de plaça afegit. Els nous socis, que s’han afegit al projecte a través d’un formulari [http://graciaviva.wordpress.com/la-bar-raqueta] formaran part de l’Asso-ciació per a la Recuperació de la

laia coll

Memòria Històrica el Noi i el Xic de La Barraqueta.La iniciativa, que contempla al-tres ubicacions on es valora que hi hagi espai per una sala d’actes,

un espai per a llibreria i barra, ja ha donat pistes de la voluntat d’ubicar-se al barri gitano amb la celebració dels foguerons de Sa Pobla i el Tió al Raspall.

consell de districte

de Gràcia

6


Societat

El Cos Nacional de Policia busca sensepapers en l’operació però no troba cap cas

La Guàrdia Urbana en-trant a una bodega de Milà i Fontanals, el Cos Nacional de Policia a un fast-food de Verdi... De nou una operació polici-al, com la primera que a finals de 2011 va perme-tre incautar 200 quilos d’aliments caducats en nou establiments, ha permès aixecar aquesta setmana quatre actes ad-ministratives amb men-jar retirat i indicacions de millora de la salubri-tat a alguns establiments de la Vila.

ALBERT BALANzà

Dilluns va engegar-se una nova campanya d’inspeccions admi-nistratives sota el comandament de la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia que durarà almenys fins al 22 de març i que se centra en l’anàlisi de les con-dicions higièniques però també laborals. El conseller de Seguretat del Districte, Víctor Cullell, ha defensat aquesta nova ofensiva, que en aquests primers dies ha aixecat quatre actes administra-tives, des del moment que “d’un any per l’altre els establiments han guanyat sensibilitat” en aquesta problemàtica.La Guàrdia Urbana, en una ope-ració que es desplega a nivell de ciutat però que a Gràcia va ser

laia coll

l’operació policial es Va DesenVolupar en DiFerents estaBliments De la Vila

pionera el desembre de 2011 i que es va generalitzar el març de 2012, ha concentrat els quatre expedients. “S’ha retirat menjar en un cas, no gaire quantitat, i en un altre, per exemple, s’ha in-tervingut per les condicions de salubritat en la normativa de la cuina”, explica Cullell.El Cos Nacional de Policia també va participar en l’operació en el front d’inspecció de treball per al compliment de la llei d’estrange-ria però, segons aquest primer ba-lanç oficial, no van trobar cap cas de sensepapers treballant en esta-bliments d’alimentació a Gràcia.

Els Mossos d’Esquadra s’han hagut d’activar també aques-ta setmana per un succés poc sovintejat a Gràcia com la tro-balla d’un home mort dimarts passat al carrer Pineda, un dels carrers costeruts i semiparticu-lars que s’endinsen cap al Parc de la Creueta del Coll des del

passeig de la Mare de Déu del Coll i el carrer de Lorda. La policia i el jutge van aixecar el cos la tarda de dimarts després de ser alertats pels veïns i van comprovar que l’home, que no presentava signes de violència, hauria mort per l’efecte d’una sobredosi de droga.

Els Mossos troben un home mort sense signes de violència

La Guàrdia Urbana obre actes a botigues per poca salubritat i de nou retira menjar

breus

A. B/S. M

Sis mesos després que l’IES Bosch i Gimpera arrenqués al curs sota l’amenaça -per part d’Educa-ció- de quedar-se sense el pri-mer d’ESO en un futur proper, aquesta setmana s’ha mogut fitxa des del Districte per revertir la situació i garantir la continuïtat d’aquest institut de Vallcarca. Tots els grups polítics s’ha posat d’acord per aprovar una mesura que prioritzi aquest centre públic en la redistribució de l’alumnat dels centres de primària de la zo-

na. La mesura, aprovada durant la sessió plenària d’aquest dijous, preveu que les escoles de primà-ria Pare Poveda, Baldiri Reixach, Rius i Taulet i Sagarra s’adscriguin a l’institut de tal manera que s’as-seguri una continuïtat educativa.

Punts als CEIP del voltant

Així, els alumnes d’aquestes qua-tre escoles de primària que tin-guin com a primera opció l’IES Bosch i Gimpera tindran més punts per tal d’assegurar-se la plaça en l’institut. Amb aquesta

mesura, el Districte pretén recol-zar el centre educatiu davant els problemes per assegurar l’alum-nat el proper curs, tal i com va denunciar la seva direcció. De fet, la directora de l’IES, Ana Pujol-Xicoy es lamentava a prin-cipis de curs en l’Independent que l’any vinent “en lloc de 30 alumnes n’haurem de convèncer 60” per obrir els dos primers cur-sos”. I afegia: “Això es produeix en paral.lel a l’ampliació de línies a centres propers. Juguen a aug-mentar ràtios en altres centres en lloc d’omplir els centres buits”.

Les escoles de l’entorn s’asseguren la plaça a l’IES amb més punts

El Districte vol prioritzar el Bosch i Gimpera redistribuint alumnes

La primera pubilla és gra cienca. Tal i com va pas-sar la temporada anterior, el pri-mer dos de set del curs casteller va tenir el color blau marí dels Castellers de la Vila de Gràcia. Diumenge passat els graciencs van completar una gran actua-ció amb tres castells de set i mig, amb aquesta torre de set com a castell destacat i que van descar-regar de manera molt solvent, escudada per un lleuger cinc de set de bella factura i un quatre de set amb agulla força treballat per part dels components del pilar. En les properes setma-nes veurem si els graciencs, tal i com ens tenen acostumats en els últims anys, portaran el pri-mer quatre de vuit de la tempo-rada per la diada de la Indepen-dència o el veurem més aviat.

Aleix Vila crònica blavamontserrat torres

Concert en benefici del Banc dels Aliments

Gospel Gràcia farà el divendres 12 d’abril al Casino l’Aliança del Poblenou, a partir de les 21 h, un concert solidari en be-nefici del Banc dels Aliments. Dirigit per Karol Green, el grup gracienc està format per uns 90 cantants i participa des de la seva formació el 2001 en nom-brosos concerts en favor d’enti-tats benèfiques de tota mena.

Pla de neteja de persianes i un cop al mes Vallcarca

Gràcia és un dels districtes que han iniciat el pla pilot de neteja de les persianes dels comerços, concretament al carrer Astúri-es i a les places del Diamant i Virreina. També el primer cdis-sabte de cada mes es farà una neteja a fons de zones concretes de Vallcarca.

Nou racó per a infants, al mercat d’intercanvi

El Plat i la Xarxa d’Aliments se sumen a Xaingra en l’organit-zació del mercat d’intercanvi de Primavera que se celebrarà el proper 17 de març a la plaça Virreina. També és novetat el racó dels nens i nenes i no falta-ran les xerrades o el dinar popu-lar. Xaingra prepara pel juny la celebració -“com cal”- del desè aniversari del mercat.

74març2013

Els consumidors graciencs reivindiquen l’artesania

editorial

El veïnat consolida un hort obert a Vallcarca

Horts de vida

Entitats i veïns van impulsar l’any passat un nou projecte d’hort comunitari a Vallcarca -en un dels molts solars que hi ha al barri-, que els permeti “l’autoproducció d’aliments saludables, i desenvolupar un teixit social entre els partici-pants que afavoreixi el suport mutu i el treball en equip”.

És la seva manera reactivar la vida del barri i la recuperació dels solars buits. El resultat és un hort comunitari -situat al carrer Farigola- sense ànim de lucre, i les persones que hi participen esperen que aquest projecte suposi el primer pas en la recuperació dels espais morts de Vallcarca.

Els gelats naturals i tradicionals, l’aposta d’Eduard Gassó a la Vila

Al carrer Farigola, en un dels nombrosos solars buits escampats pel barri de Vallcarca -que pateix una destrucció física des de fa anys- hi ha penjat un cartell que resa aquesta frase: “Recuperem els espais morts, fem horts de vida”. Com acostumen a ser aquestes frases combatives i reivindicatives, la forma i el contingut mantenen la coherència i el missatge de forma directe i sense perdre estil. I és que els veïns que participen d’aquest projecte que va néixer el maig de 2012 ho tenen molt clar i així s’expliquen: “des que va començar el desallotjament i la demolició de les cases del cas antic de Vallcarca, la vida al barri s’ha anat limitant. Ens trobem amb un barri envellit i deteriorat. Tant la relació del veïnat com les ganes de compartir activitats comunes i espais de trobada han estat afectats per la destrucció física del barri”. I una de les propostes per contribuir a la solució d’aquest problema va ser la creació d’un hort comunitari que aporti “nova vida” mitjançant el cultiu de plantes i altres activitats relacionades. També expliquen que els objectius és enfortir el teixit social del barri i el treball en equip. Després de mesos de feina, el projecte es va consolidant però sempre és necessària la complici-tat i la participació de més veïns, persones que vulguin compartir coneixements o aprendre dels altres. Els beneficis de tot plegat són més que evidents. En aquest solar de Vallcarca s’estan conreant moltes coses. No només plantes.

Laia Coll

[2] [el tema del mes]

més sostenible

L’hort està obert a tothom. A l’estiu van a treballar la terra a partir de les 18 h. Hi ha una llista amb les tasques que s’estan desenvolupant i els torns de les persones que hi participen. L’espai es divideix en diverses zones de cultiu segnos les varietats de plantes, delimi-tades per camins realitzats amb els maons recuperats a la parcel.la abandonada. Al fons hi ha una zona de descans per a reunions, assemblees i més activitats.

Així funciona

Agenda 21 escolar

Imatge de l’hort comunitari obert al veïnat

Entitats i veïns han impulsat un nou pro-jecte d’hort comu-nitari a Vallcarca -en un dels molts solars que hi ha al barri-, que els permeti, tal i com ho expliquen, “l’auto-producció d’aliments saludables, i desenvo-lupar un teixit social entre els participants que afavoreixi el su-port mutu i el treball en equip”.

Entre solars, edificis tirats a terra i runa en un barri amb plans urbanístics a mig fer, els veïns de Vallcarca no paren quiets. Entre les moltes inici-atives que busquen dignificar els espais, destaca una per la seva visibilitat, al carrer Fari-gola, i pel seu funcionament. Es tracta d’un solar que des del la primavera de 2012, es dedica a horts urbans comunitaris en un “espai alliberat”, com diuen

els impulsors. Així, una qua-rantena de veïns van reunir-se el 19 de maig de l’any passat per debatre com reactivar la vida del barri i la recuperació dels solars buits. El resultat és un hort comunitari sense ànim de lucre. Els seus responsables esperen que aquest projecte suposi el primer pas en la recuperació dels espais morts de Vallcarca. Els interessats en participar-hi poden assistir a les assemblees del diumenge a les 12 h o passar per les tardes per trobar-se amb algú que li expli-carà el funcionament de l’hort. També tenen web [https://n-1.cc/pg/groups/1325043/huertos-urbanos-vallcarca].

Laia Coll

Els veïns impulsen un hort urbà comunitari a Farigola

A l’Escola Patufet ens hem pro-posat fer camí cap a una escola cada vegada més sostenible. Un camí que hem decidit fer entre totes, des de les criatures més petites fins als més grans de l’escola!Per començar aquest camí, tot i el fred, hem tirat endavant el nostre projecte d’hort urbà que ens permetrà produir hortalisses i verdures i des-cobrir una mica més l’ofici de l’agricultor! La producció segurament serà modesta, però el més important per tots nosaltres serà haver compartit un projecte tota l’escola.Els membres de l’A21 han sigut els encarregats de preparar les jardineres i les eines i tot el necessari per plantar: terra, compost, grava i planter! Per començar hem plantat enciams, escaroles, tomàquets cherry, naps i patates!!! Ara toca espe-

rar pacientment la collita que de ben segur serà més que bona!!!Ara bé, no ens hem quedat només amb aquest primer pas, sinó que en aquest camí cap a una escola més sostenible hem organitzat una gimcana en el marc del projecte E+S (Embol-calls + Sostenibles, Esmorzars + Saludables). Ha comptat amb l’ajut i participació de diverses famílies i ha constat de proves “ambientalitzades” i per pro-moure la sostenibilitat: selecció de residus, creació de rodolins, art ecològic, xarranca, memory, o fer un collage amb material de rebuig. L’alumnat d’infantil, 1r, 3r i 5è han superat les proves i han aconseguit uns embolcalls d’allò més enrotllats que de ben segur ens ajudaran a reduir resi-dus i a seguir caminant cap a una escola més verda i sostenible!

Gincana del projecte E + S

El nou camí de l’escola Patufet

Cedida: Escola Patufet

Preparant els planters

Cedida: Escola Patufet

Silvia Manzanera

[3]

Observant els ocells al Bosc Turull

L’alumnat de l’IES J. Serrat i Bonastre, en un taller al Bosc de Turull amb Depana, aprèn com a través de les aus migratòries s’eviden-cia el canvi climàtic.El dilluns 28 de gener vam anar d’excursió al bosc de Turull proper a l’institut. Primer vam anar a l’aula on havíem de veu-re una presentació sobre aus i migracions feta amb power point, però no va poder ser per un petit problema tècnic… així que vam decidir que ho miraríem quan baixéssim cap a l’institut amb l’educador ambiental de Depana que ens acompanyava. Vàrem parlar sobre ocells com els pit roigs, mallerengues, tudons, etc. i vàrem agafar els binocles, i unes fitxes plastificades amb el

Agenda 21 escolar

dibuix de les aus més freqüents al barri i vàrem sortir a fer ob-servacions i escoltar. Primer, des del mirador, sentíem cridar les cotorres i les vàrem veure anar i venir d’unes palmeres on tenen el niu. També vam observar els gavians argentats dalt de les grues. Un cop dins

del bosc de Turull vam sentir un pit-roig i un mosquiter. Al Passeig de Turull vam veure una merla, una cotxa fumada, un gafarró i un tudó de ben a la vora! Durant la presentació pos-terior ens van explicar que existeixen tres maneres de

migrar: en primer lloc hi ha els migradors estivals, que són tots aquells ocells que arriben a la península durant la primavera, alguns crien aquí durant l’es-tiu i marxen cap al sud quan comença la tardor. La segona, són els migradors hivernals, aquells ocells que arriben a les nostres terres durant la tardor provinents del centre d’Europa. Aquests són els que passen l’hivern a la península i tornen cap al nord a la primavera. Per últim hi ha els migradors altitu-dinals, que són els que crien als Pirineus durant els estius però

què passen els hiverns al litoral.Observar i recopilar dades de la fenologia de la vegetació i la fauna, per posteriorment estu-diar si en el comportament de les aus migratòries si hi ha can-vis respecte els anys anteriors, pot ser una manera d’evidenci-ar com les alteracions del clima poden arribar a tenir efecte sobre el funcionament de de-terminats ecosistemes. Aquest tipus de treball pretén fer als estudiants més conscients so-bre els efectes del canvi climàtic i la necessitat de conservar i protegir els ecosistemes.

Cedida: IES Serrat i Bonastre

El grup d’alumnes durant la visita a Turull el passat 28 de gener

Cedida: IES Serrat i Bonastre

L’estudi del canvi climàtic amb les aus migratòries

[4] [per darrere]

“Crec que ara els joves tornen a valorar més els productes artesans”

Com una persona del món de les fi-nances acaba de gelater a Revolució i seguint la tradició italiana?Doncs perquè tot i començar la meva carrera laboral a la banca, vaig muntar una empresa d’alimentació amb els meus germans. Després vaig comprar una ge-lateria per invertir, tot i que no va sortir com l’esperat, però em va agradar això del món del gelat. Amb el temps vaig saber que es traspassava la gelateria de Revolució, portada per una mare i una

Eduard Gassó es va llençar al món del gelat, des de la seva botiga a plaça Revolu-ció, amb una idea molt clara: matèria primera de qualitat i procés artesanal. El resultat són uns gelats naturals que s’han guanyat un públic que aposta per l’alimentació ecològica i de proximitat.

Eduard Gassó a la gelateria que té a plaça Revolució

filla italianes -la quarta generació d’italians provinents de Roma- i m’hi faig ficar. Vaig formar-me durant uns mesos a Itàlia, i vaig aprendre el mètode artesà i tradici-onal que elles feien servir.

El millor gelat és italià, doncs.Sens dubte. I els principals consumidors, curiosament, són els països nòrdics.

Silvia Manzanera

I vas fer l’aposta per seguir un mè-tode artesà i tradicional.En aquesta aposta, per a mi, el més important és el producte. La matèria primera ha de ser de molta qualitat. A part de fer gelat artesà, intento que sigui natural. Hi ha quatre bases: sucres i aigua (xarop), llet i sucres (cremes), llet, sucres i ou, i cacau. Els meus, evidentment no

porten emulsionant ni productes químics i per això potser no aguanten una estruc-tura tan alta com altres gelats, perquè precisament són naturals.

Diferències en els productes i el procés.N’hi ha molts que opten per utilitzar molt el greix, perquè així ressalten el gust, o potenciadors d’aroma. La diferència és que jo faig servir maduixes en comptes d’aromatitzant.

Creus que hi ha un consumidor més crític o més conscienciat cap els aliments naturals?Totalment. I la meva finalitat és aquesta, captar un client que busqui la qualitat. I a Gràcia, n’hi ha molts.

Creus que ara es valora més els productes artesans?N’estic convençut. I crec que hi ha la tendència entre la gent jove, que fa una aposta per adquirir productes de proxi-mitat, més ecològics. També és impor-tant recordar que el gelat és un aliment, no una llaminadura. Un aliment nutritiu i molt sa, molt més que la brioixeria industrial. S’ha de mentalitzar la gent en aquesta idea.

S. M.

de Gràcia

7


de Gràcia

8


recomanem

L’onada arriba al Lliure. Marc Montserrat porta a escena fins el 7 d’abril un experiment real que el professor Ron Jo-nes va fer l’any 67 a Palo Alto (Califòrnia) amb els seus alum-nes de secundària per comprendre per què el nazisme va aconseguir implantar-se sota el consens democràtic.

Diumenge 17 de març Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 18 h

ros riBas

ACTES

Divendres 15 de febrerSusi Sweet Dress, mercat de vestits vintage.Casa Capell (Rambla Prat, 27), a les 16.30 h

Conferència: El gardiol. Una illa lingüística occita-na al sud d’Itàlia.CAOC (Providència, 42), a les 19 h

Concert: Sanjays + Holy Bouncer.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.30 h

Concert: Miguel del Toleo + Eduardo Cortés + Luis Fernández Granaino.Flamenco BCN (Progrés, 38), a les 21 h

Concert: Cinemascope pre-senta Xavier Bonfill 9=0. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Vicente Cala-tayud.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: 9M Lied + Pytra Oyster.Alfa (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Tradicionàrius: Els Miralls de Dylan.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), 22 h

Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Lange Haare (Lo-vefields).Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 16 de febrerCurs d’iniciació de SHIATSU IOKAI. Mètode simple i na-tural: aplicar pressions amb els polzes o les mans sobre el receptor. Possibilitat de formació professional. Per Montserrat Romero. Centre Arrels (Santa Magdale-na, 6), de 16 a 19 h

Teatre: Mamma Mia, a càr-redc de la cia. Quadre Escè-nic de Sant Medir.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Concert: Victor Nubla + 25 Hombres.Sala Underground (La Granada del Penedès, 19-21), a les 20 h

Concert: The Seihos.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Babilonia Jam Band.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Clara Luna.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Robert X.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 17 de febrerEl Petit Centre: Titelles.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 12 h

Titelles: El cel de la Jojó.Els Lluïsos (Pl. Nord), 12 i 18 h

Concert: A Jigsaw.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 13 h

Teatre: Els nois d’Història,

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•La Jungla, un buen día para morir.

Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

•Una pistola en cada mano. 16.05, 18.05 i 20.05.

•El vuelo. Dv i ds, 22.05 i 00.40. La res-ta, 22.05.

•Hitchcock. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

•El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Django desencadenado. 16.00, 19.10 i 22.20.

•Lincoln. 16.05, 19.05 i 22.05.

•Mamá. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15, 22.20 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.

•Gangster Squad - Brigada de élite. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. Dg, dl, dm i dj, 16.10, 19.10 i 22.10. Dc, 16.10.

•Eugene Onegin - Roh (ópera en direc-te). Dc, 20.10.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv, 17.00,

19.00 i 21.30. Ds i dg, 16.10, 18.10 i 22.10. Dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.30.

• Jordi Sabatés recrea a Segundo de Chomón. Dv, 21.00.

• El bosc. Dv, 21.30. Ds i dg, 20.10. Dc i dj, 22.00.

• Fènix 11.23. Ds i dg, 16.00, 19.45• Entre maestros. Dv, 19. Dc, 19.00 i

21.30. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Dj, 17.00 i 22.00.

• L’Estigma? Dj, 19.30.• El corazón de roble. Ds i dg, 16.15.

• Il Villagio di Cartone. Dv, 17.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 17.00 i 18.30. Dj, 17.00.

• El muerto y ser feliz. Ds i dg, 22.00..

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.15, 18.20, 20.25 i 22.30. • Sala 2: La jungla, un buen día para

morir. 22.00. Las ventajas de ser un marginado. 16.15, 18.10 i 20.05.

• Sala 3: Un plan perfecto. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

• Sala 4: ¡Rompe Ralph! Ds i dg, 16.30. El lado bueno de las cosas. 16.30, 19.20 i 22.10. Ds i dg, 19.20 i 22.10.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Un plan perfecto. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.• Sala 2: Marina Abramovic. 16.00 i

20.00. Las ventajas de ser un mar-ginado. 18.00 i 22.00.

• Sala 3: El cuarteto. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Sala 4: Amor. 16.30, 19.15 i 21.45. • Sala 5: Bestias del sur salvaje. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: No. 16.00, 18.20 i 20.40.• Sala B: El lado bueno de las cosas.

15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00.• Sala C: Django desencadenado.

15.45, 18.45 i 21.45. Dv i ds, 23.00.• Sala D: Tabú. 15.45, 18.45 i 20.35.• El meu primer Verdi: Amics per sem-

pre. Ds i festius, 16.00. Perdut i tro-bat. Dg 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Ac-ció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira

o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (in-fantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• Estrelles en un cel de matinada,

d’Alexandre Galine. Març: dv a les 23 h i ds a les 20 h. • Inmerso: agua y sombras, cia Nakadaska. Març: ds a les 22.30 h • I tu fins a quin núme-ro saps comptar. Març, dg a les 18 h • Luces de bohemia, cia La Coquera. Març: dg a les 20.30 h Petit Espai: El pescador i el peix, de la Cia Teatro Ru-so-Barcelonés. Dg, 10, 17 i 24 de març a les 12 h

EXPOSICIONS

Fins el 15 de marçExposició Transformán-dome en la nada, de Mar-garet Guerra. La fotògrafa veneçolana convida a l’es-pectador a seguir la seva experiència personal d’auto-descobriment. Cada imatge conté una història i una lec-tura multidimensional. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 18 de marçBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 28 de marçExposició fotogràfica Viat-ges. Memòries d’uns ins-tants en la metamorfosis, a càrrec del fotògraf i veí del barri Pau Vaqué.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una ex-periència que va deixar un munt de records i va marcar una generació de graciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: Fobia, de La Coquera.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Teatre: El Método Grön-holm, a càrrec de la cia. Mu-tis por el foro.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Dimarts 19 de febrerXerrada: Plagues i malalti-es de l’arbrat ornamental de Barcelona.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Concert: Monòlegs Machos Alfa + The Beatboys.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h

Concert: Miquel Serra.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimecres 20 de febrerTeatre: És de conte?, de la cia Me voy al mundo.C. C. La Sedeta, a les 17.30 h

Contacontes: Amazonas, per Numancia Rojas,La Sedeta, a les 19 h

Concert 8-M: La Sedeta Gospel Singers.CC La Sedeta, a les 20 h

Concert: La Troba Kung-Fú.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21 h

Dijous 21 de febrerConcert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Eric Fuentes.Heliogàba, a les 22 h

Free jazz: M. Bayer + T J Marc Cuevas + Ivo Sans.Txinkana (Sant Lluís, 58), 22 h

de Gràcia

9


Cultura

El trio de Vallcarca va competir en un concurs amb vint representants del blues europeu

La formació gracienca de blues Chino & The Big Bet s’ha coronat a Euro-pa amb la consecució de la segona plaça a l’Eu-ropean Blues Challenge 2013 que es va celebrar a Toulouse (França) el passat cap de setmana. A la trobada hi van partici-par vint bandes d’arreu del continent i els de Vallcarca van representar l’Estat, després que a la tardor ja van ser esco-llits com a millor grup en el concurs estatal.

èRIC LLUENT

Eclipsats per altres estils musicals més populars, Chino & The Big Bet, banda liderada per Hernán Senra, guitarra i veu, i amb Giggs Nother i Rod Deville a la bateria i al contrabaix respectivament, ha arribat a dalt de tot del panorama de blues europeu després de rebre el segon premi atorgat pel jurat de l’Europrean Blues Challenge 2013. Dalt de l’escenari de la sa-la Le Bikini de Toulouse, el trio gracienc va tenir vint minuts per mostrar els seus temes propis i l’energia i el talent que caracterit-zen el seu estil, que inclou influen-cies més pròpies del swing. L’actu-ació va ser divendres i els premis es van donar a conèixer dissabte a la nit. Les representants italianes van ser les que es van endur el primer premi i Romania va compartir el segon lloc amb Chino & The

Èric lluent

Chino & The Big Bet es fa amb el segon lloc a l’European Blues Challenge 2013

Big Bet. Així, el jurat va descartar les formacions que partien com a favorites per fer-se amb les es-tatuetes de campions, provinents d’Alemanya i el Regne Unit.

Una porta obertaAquest reconeixement internacio-nal ha despertat l’interès de pro-gramadors d’arreu d’Europa que ja han mostrat la seva voluntat de portar el trio de Vallcarca com a caps de cartell en diversos festivals de jazz. “Aquest premi és una gran porta oberta cap a Europa. Estem molt satisfets de com ha anat el concurs”, reconeix Senra.

SILVIA MANzANERA

La proposta elaborada pel Grup d’Estudis Coll-Vallcarca de re-obrir l’antic edifici del consolat danès, propietat de la Diputació de Barcelona, com a Centre de Cultura Popular i de promoció de la historieta compta amb el recolzament de més d’una tren-tena d’entitats i graciencs a títol individual. Els veïns presentaran en breu el projecte al Districte i esperen trobar un aliat en l’admi-

El Centre d’Estudis es reunirà amb el Districte per mostrar el pla

Una trentena d’entitats recolza el Museu del Còmic a Vallcarca

l’eDiFici De l’antic consolat DanÈs al ViaDucte De Vallcarca

nistració ja que “es tracta de donar ús públic a un edifici que sense gran inversions podria contribuir a dignificar el barri”, tal com ex-plica a l’Independent el president del Grup d’Estudis, Josep Calle-jón. No es tracta doncs, de bus-car seu per l’Associacio Museo del Còmic i la Il.lustració, que ara té un espai provisional al carrer San-ta Carolina, -que també- sinó de recuperar un equipament pel bar-ri. Pel Grup d’Estudis no falten arguments històrics: “Els antics

propietaris ja el van cedir a la Di-putació perquè tinguis un ús cul-tural, sense comptar la vinculació amb la Bruguera, viver de molts dibuixants”, afegeix Callejón. Pels impulsors de la iniciativa, la ri-quesa cultural i patrimonial que té l’Associació Museu del Còmic no es pot perdre. “Tenim un dels fons de còmics més importants del pa-ís”, remarca Josep M. Delhom, president de l’entitat. “També és rellevant que els joves tinguin dis-ponible tot aquest patrimoni que

laia coll

conté tant i tant valor; només vo-lem que tot això no es perdi, que no caigui en l’oblit”, afegeix el seu company d’associació Eduard Pé-rez. En quant a la inversió, els im-

pulsors de la proposta considera que s’haurien de buscar fórmules d’autofinançament, tot esperant que l’equipament estigui en mar-xa aquest mateix any.

breus

El Petit de Cal Eril presenta nou disc a la Sala Beckett

El Petit de Cal Eril presenta-rà del 4 al 7 de març a la Sala Beckett el nou disc La figura del buit, un doble vinil amb 17 cançons, demostrant que la banda de Joan Pons es reiventa a cada disc. Com s’explica al material promocional, “des-prés de la nostàlgia i l’angoixa de Vol i dol, “Ningú ens treurà mai les ganes de riure”, canta.

El 4rt Festival de Teatre Mutis s’estén per Gràcia

Del 15 al 18 de març tindrà lloc una nova edició del Fes-tival de Teatre Mutis (Mostra Universitària de Teatre Satíric), que va iniciar carrera en 2010 impulsat pel grup La Coquera, associat a la UPC. En total es reuniran 120 participants pro-vinents de diversos llocs d’Es-panya que faran representaci-ons en diverses sales i espais de la ciutat, entre ells la Vila, com ara la Fontana o La Sedeta.

‘El hombre tranquilo’ en alta definició als VerdiA partir d’aquest divendres els Verdi projectaran un gran clàs-sic, El hombre tranquilo (The Quiet Man, 1952) per primera vegada remasteritzada i restau-rada en alta definició. Dirigida per John Ford, està considera-da com una de les millors pel.-lícules de la història del cine.

(D’esquerra a Dreta) roD DeVille, Hernán senra (cHino) i GiGGs notHer, Després De reBre el seGon premi

El proper 28 de març es presen-tarà el nou treball discogràfic de Chino & The Big Bet a la coc-teleria barcelonina Milano a dos quarts de nou del vespre. El nou treball inclou sis temes i és el se-gon volum de la triologia ‘Six’, un projecte autoproduït i low cost que es ven a tan sols sis euros. Per

a aquesta ocasió el trio ha comp-tat amb la col·laboració de tres saxos, Pol Prats, Artem Zhuliev i Dani Pérez. I’m Ready To Lose, que amb un joc de paraules fa referència a l’European Blues Challenge de Toulouse, o Come Down To Harlem són alguns del temes més destacats del nou disc.

El nou disc ‘Six’ es presenta el dia 28 a la cocteleria Milano

de Gràcia

10


EsportsEsportsEls Lluïsos diuen gairebé adéu a la lliga EBA

X. T.

Només un miracle permetrà als Lluïsos mantenir-se un any més a EBA. Els graciencs van desaprofitar una ocasió d’or –potser l’última- de reen-ganxar-se a la lliga en perdre a casa contra el València Bàs-quet Club, rival directe per la permanència, per 61 a 75. Una triomf hauria permès al conjunt que dirigeix Carles Rofes empatar a cinc victòries amb el filial del València, però la derrota l’enfonsa a la darre-ra plaça. Els blaus queden ara despenjats a dues victòries de l’equip de la capital del Túria i del WifiBaleares Mallorca, que encara li queden dos partits ajornats per disputar. A falta de vuit jornades per acabar el campionat, els Lluïsos neces-siten sumar un mínim de tres victòries i que els seus rivals punxin per poder jugar un segon any a EBA. D’aquí tres jornades, els graciencs dispu-taran un partit clau a la pista del WifiBaleares Mallorca, que podria ser la darrera oportu-nitat per seguir vius a la lliga tenint present que la resta de rivals amb els quals s’han d’en-frontar són a la zona mitja o al-ta de la classificació. El proper duel dels Lluïsos serà contra el Cornellà, que està classificat en vuitena posició amb onze victòries i les mateixes derrotes i que lluita per pujar.

Els escapulats guanyen al camp del Gavà, que no perdia a casa des del novembre

El Club Esportiu Europa s’ha assegurat enguany gairebé de manera defini-tiva una plaça a la promo-ció d’ascens. Els escapu-lats es van refer el passat cap de setmana del gol inicial del Gavà i van cap-girar el resultat amb tres gols al darrer tram del partit. Una gran victòria davant d’un equip que no havia encaixat cap gol a casa i on han caigut l’Olot i precisament el Cornellà.

XAVI TEDó

L’Europa rep el Cornellà aquest diumenge amb la possibilitat d’arrabassar-li el segon lloc en un duel directe que -marcarà presu-miblement el devenir de la lliga. Els graciencs estan a només un punt de l’equip del Baix Llobre-gat i a tres del líder, l’Olot, que va caure amb el Figueres per 2 a 1. Amb el play-off pràcticament a la butxaca després de les derrotes de la Pobla de Mafumet i l’empat de la Rapitenca perquè el cinquè classificat, la UE Figueres, es tro-ba a catorze punts de l’Europa, l’equip entrenat per Pedro Dóle-ra buscarà una victòria que li per-metria treure dos punts al Cor-nellà i situar-se per primer cop en el segon lloc de la classificació. A l’espera del que faci l’Olot con-tra el Vilafranca, els graciencs han d’intentar que l’equip de la capital de la Garrotxa no s’esca-pi aquestes onze jornades que

queden per acabar la lliga. I més tenint present que l’Olot visitarà el Nou Sardenya a la penúltima jornada del campionat en un en-frontament que podria ser clau si es manté la distància actual de tres punts. L’Europa es manté amb una línia ascendent mentre que els olotins han començat a perdre gas les darreres jornades. Un escenari que deixa obertes les portes perquè els escapulats es proclamin campions del grup cinquè de Tercera amb l’avan-tatge de poder perdre la primera eliminatòria d’ascens i no quedar fora directament del play-off. Primer, però, el Cornellà.

ànGel Garreta

els JuGaDors De l’europa celeBrant el Gol De penal transFormat per JaVi lara

L’Europa busca l’assalt a la segona posició amb la visita del Cornellà

Després de l’èxit del Nadal quan es van recollir més de tres mil quilos d’aliments i coincidint amb el partit contra el Corne-llà, l’Europa torna a organitzar un nou recapte d’aliments que es destinarà al banc del barri de La Salut i es repartirà entre la gent més necessitada de Gràcia. En aquesta segona edició de la

temporada, l’objectiu està fixat en tant pes com l’any de la fun-dació de l’Europa: 1.907 quilos. Els aficionats podran lliurar els aliments el mateix dia del partit o els dies previs i posteriors a la seu del club, que ha organitzat un partit solidari d’homenatge a la festa de Sant Medir just abans del duel del primer equip.

Segon recapte d’aliments de la temporada al Nou Sardenya

Ramon Ortiz:“Fa molta il·lusió”

Un altre clàssic del Nou Sardenya i de Gràcia. Ramon Ortiz, Pericu per als amics, es va fer de l’Europa perquè el seu avi el portava al camp a veure els partits. Ac-tualment, no se’n perd ni un.

És membre del Caliu Graci-enc, fa el repartiment de car-tells del partits de l’Europa

per tot el barri i un més dels in-condicionals que es col·loquen al gol on ataca de l’Europa. A la mitja part és fàcil trobar-te’l per la zona de la grada mentre canvia de gol. El sentiment escapulat li ve de petit i assegura sense em-buts que el conjunt gracienc és el seu primer equip. Del darrer play-off recorda especialment el viatge a Lorca. “No ens van rebre gaire bé en aquell despla-çament. I en aquells moments ramon ortiz repartint els cartells De l’europa per la Vila

Èric lluent

èric Lluent #europaaquestanysíun play-off es vivia com una cosa habitu-al, no era com ara. Sabies que si no el feies un any, el faries un altre”, analitza Ortiz. A més, es compromet a incloure un detall de l’Europa al guarnit del carrer Progrés de la propera Festa Major si els escapulats pugen a Segona B. “De les entitats de Gràcia, a vegades no se li dóna el reco-neixement que hauria de tenir el club. Que el primer equip tregui bons resultats vincula-rà més gent amb l’equip del barri. Que tornem a jugar la promoció d’ascens fa molta il-lusió”, conclou Ortiz.

de Gràcia

11


Activitat econòmicareportatgeXavi Tedó

Vacances sense pagar casa Un emprenedor gracienc impulsa un web d’intercanvi de pisos

carlos lópez amB la seVa Família al pis De Gràcia que intercanVien

Després d’intercanviar el seu pis amb famílies d’arreu del món des de l’any 2005 i pas-sar, per exemple, tres mesos amb la seva parella a Nova York a un pis de Manhattan i dos de Brooklyn, ara el gracienc Carlos López ha decidit fer de l’in-tercanvi d’immobles el seu projecte laboral impulsant la pàgina web happyhamlet.com sota el lema “tu vens a la meva casa mentre jo estic a la teva”.

ceDiDa

Tot i que ja existeixen webs d’intercanvi de cases, aquest jove emprenedor assenyala que “el problema és que has d’envi-ar molts missatges, mentre que aquí pots veure les ofertes més recents ordenades cronològi-cament per tancar l’intercan-vi ràpid”. Hi ha dues opcions per inscriure’s al portal, que ja compta amb centenars de cases arreu del món, una desena de les quals a Gràcia: fer-se usua-ri bàsic, que no té cap cost i et permet únicament rebre mis-satges, o usuari premium, que surt a 69 euros l’any i et dóna l’opció de contactar directa-ment amb els propietaris del pis que t’interessa. El seu impulsor destaca que d’aquesta manera “pots afinar més la recerca i no esperar a rebre ofertes”. En un context de crisi com l’actual, aquesta iniciativa afavoreix que les famílies puguin seguir viat-jant per l’estalvi que compor-ta i més tenint en compte que Barcelona és un destí turístic

de primer ordre i que la deman-da per visitar la capital catalana és molt elevada. L’intercanvi no ha de ser simultani i l’estada no té una durada limitada perquè tot depèn de la disponibilitat del

propietari: “N’hi ha que poden treballar fora o que s’agafen un any sabàtic i, per tant, t’hi pots estar una bona temporada”. Ló-pez remarca que el principal avantatge del bescanvi temporal de pisos és que les teves vacances prenen una altra dimensió: “Tot ho fas amb més calma, no vas

amb presses a l’hora de visitar la ciutat i sobretot vius com ho fan ells perquè no estàs en una zona turística i compres a les botigues del barri”. En aquest sentit, els propietaris faciliten un dossier als inquilins on do-nen informació detallada d’on comprar, menjar o els millor parcs per anar amb nens. No allotjar-se en un hotel també permet, en el cas de tenir cri-atures, “fer les rutines que fas a casa amb els fills, seguint uns horaris”. Alguns propietaris, a més, cedeixen el seu cotxe, especialment en els casos que visquin als afores de la ciutat. El millor de tot plegat és, com subratlla el seu promotor, que “potser vols anar a Nova York i acabes a Noruega, no saber on acabaràs té la seva màgia”.

L’intercanvi no ha de ser simultani i

no hi ha una durada limitada per estar-s’hi

de Gràcia

12

15 de març de 2013l’independent ViURE A GRÀCiA

la torratxa

Món petit

Vaig tenir la sort d’assistir a la preestrena d’un documen-tal dirigit per Marcel Barrena i amb música excepcional d’un gran amic, Pau Vallvé, i només puc dir-vos que no us el podeu perdre. Tota una lliçó de vida donada de la mà d’un noi de 20 anys que, tot i anar amb cadira de rodes (i amb vint euros a les butxa-ques), decideix fer un llarg viatge i anar just al punt més llunyà de casa seva, a l’altra banda del globus terraqui, Nova zelanda. Més que un viatge vindria a ser una experiència inolvidable per a ell, la seva xicota (amb qui comparteix l’aventura), famíi-lia i amics. En aquest trajecte, amb vivències de tot tipus, bones i no tan bones, l’Albert Casals ens porta al seu món ple d’amor, llibertat i tot un seguit de valors que mai no s’han d’oblidar. Una manera de portar a terme els somnis del dia a dia. L’acceptació i l’elasticitat emocional que tan ens pot ajudar en moments delicats. Em venien al cap sensacions molt essencials en pensar en la importància que té per ell i per tots la llibertat. Com és d’important la dinà-mica a la nostra vida. Sortir de rutines que no ens omplen i dedicar les hores del dia a fer i caminar pel camí propi. Com, fent passes curtes però fermes, la vida va col.locant-ho tot al seu lloc i només cal que estiguem atents al que ens passa per davant, aprofitant les aventatges i desprenent-nos de tot el que ens és nociu. Una experién-cia inolvidable per a ell i per qualsevol que s’apropi al seu Món petit.

Jord

i Lanuza

les golfes del soterrani

La taverna gal.làctica

En un altre d’aquests miralls, a l’inici d’Emulsió de Ferro(em perdonaran l’autoreferenciali-tat, que garanteixo serà breu i anecdòtica; simple mecanis-me d’orientació personal) una trama rocambolesca vivia el seu desplegament inicial a les portes d’un local del barri del Raspall anomenat Resolís. Cu-riosament aquella anècdota ar-gumental transcorria també en el llot de la Transició. Fent fic-ció d’una altra ficció, pretenia (no sé si ho aconseguia) posar-la a lloc, d’alguna manera. Remetre’m a aquestes ficcions, més o menys arrelades a as-sumptes que podrien passar per reals en funció de la distància des de la que els mirem, és tan sols una excusa per parlar dels llocs i de la memòria. Dels llocs que sobreviuen a certes memò-ries i d’algunes memòries que necessàriament ens referiran a certs llocs per a que poguem resguardar-les com a tals. I de fins a quin punt la inclemència objectiva del temps i dels plans d’usos que aquest desplega so-bre la realitat humana ens em-peny a conservar-ne alguns re-talls com si fossin extrets d’una invencible trama inaccessible al marciment. Com si fossin fic-cions meravelloses.

El títol d’aquest text remet a una fantasia dibuixada. Una fantasia episòdica impresa en paper i concebuda per l’autor de còmic Josep Mª Beà en aquella cruï-lla no menys inventada que va ser la famosa Transició Democràtica. L’empro gustosament com a partícep d’una juguesca de miralls a través de la qual reivin-dicar un cert tipus de memòria per damunt d’una altra.

Sebastià Jovani

El Resolís ocupa per mèrits pro-pis aquesta parcel.la de desig novel.lesc. En breu passarà a la història, però no creguin que aquesta és una transubstanciació gaire fàcil ni sempre agradable. Passar a la història vol dir moltes vegades constatar que tot plegat ja s’ha acabat, i que per tant es pot passar pàgina amb la mateixa displicència amb la que saltem de la batalla de les Termòpiles a la Guerra dels Cent Anys i d’aques-ta al primer vol tripulat a l’espai. La història és sovint una urna, un receptacle el contingut del qual ja només admet aproximacions cu-roses, gairebé vetllatòries, i amb què dificilment es pot tornar a establir un contacte empàtic més enllà de les representacions que ens en proporciona aquesta for-ma de memòria mediada que la pròpia història ens reserva. Da-vant d’aquesta planificació dels llocs i de les situacions, caldria potser reivindicar la possibilitat de que certes memòries passessin alegrement a engroixir el ventall de móns imaginaris, de records el.laborats amb la premura i la cadència d’un artefacte literari i/o poètic. Particularment no sóc molt partidari de que el Resolís,

un lloc que ha estat des de sem-pre el vòrtex caòtic però també harmònic d’unió de qualsevol possible heterogènia, el desordre controlat que remet a la prolífica forma que té la natura gracienca de distribuir els seus protagonis-tes i les seves forces, passi a inte-grar-se en aquest relat teledirigit que anomenem història. No pas. L’existència del Resolís, la tempo-

ralitat gairebé mítica i el desgavell fundacional que en ell s’hi han donat desde sempre reclama un altre tipus de resistència a l’oblit. Una altra mena de pervivència. Per tant, ja posats, quan el Reso-lís baixi la seva persiana per dar-rera vegada, començarà a formar part ja de l’embalum d’il.lustres emplaçaments inesgotables amb els que la meva imaginació es sa-dolla constantment. Compartirà plànols-seqüència amb d’altres interzones, amb restaurants ubi-cats a la fi del món, amb la plaça

Raspall poetitzada per Casasses o fins i tot amb un immoble situat al carrer Simone-Crube-llier de Paris que Georges Perec va convertir en un trencaclos-ques etern. I per descomptat, també amb la Taberna Galác-tica de Josep Mª Beá. No s’ho prenguin com un refugi fan-tasiós ni com una renúncia a les evidències. Ans al contrari, no hi ha res de més evident que el Resolís és, ha estat i serà quelcom molt més real que la majoria de les realitats que ens venen i que vénen, aclaparado-res i sordes com el cervell d’un autòmat. Tan real com la mi-llor i més vitalícia de les histò-ries que ens expliquem a soles o en companyia sel.lecta, i que sabem del cert que en el cos a cos amb la mercaderia dels fets consumats, resulten absoluta-ment imbatibles. El Resolís és això: una història minúscula i al mateix temps imbatible. Una veritable lite-ratura. Per tant no me n’aco-miado, sinó que li dóno la benvinguda de ple dret com a arquitrau del meu imaginari. Ens veiem allà, qualsevol dia d’aquests.

laia coll

El Resolís és, ha estat i serà quelcom més real que la majoria de les

realitats que ens venen

l'independent de gràcia 475

Documents