L’IMPERI ROMÀMARC ESPINOSA I PERE ELIAS

ÍNDEX

Introducció.

August i la dinastia Julioclàudia.

Dinastia Flàvia.

Dinastia Antonina.

Dinastia Severiana.

El baix imperi.

La fi del imperi.

Ambient social.

INTRODUCCIÓ

L’imperi és el període de temps que va des de el segle I aC fins el segle IV dC.

El primer emperador va ser August.

El imperi tenia un sistema de govern anomenat “Principat”.

August i la dinastia Julioclàudia

Va ser el primer en agafar el poder desprès de Juli Cèsar.

La primera cosa que va fer en arribar el poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per tal d’evitarl’abus de poder per part d’alguns.

Pretenia governar sota una república però mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona :

1. - Va rebre l’imperium.

2. - La tribunicia potestas.

August

A tots aquests canvis calia afegir-hi la disminució de la

gent del poble en l’elecció de decisions i cada cop tenia un

paper més simbòlic.

El Senat continuava igual però amb una sèrie de canvis:

- August nomenava els cònsols.

Malgrat aquests canvis que desfavorien el poble i cansada

de guerres civils finalment el poble va cedir al govern

d’August ja que hi va haver-hi un llarg periode de pau

conegut amb el noum de pax augustea.

August protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors

literats que tenien com a protector el Mecenes .

Pax augustea

Va ser un llarg període de pau que va establir

August on pacificà les províncies i es dedicà la

construcció de grans obres públiques per

embellir la ciutat de Roma.

La mort d’August

Va morir l’any 14 dC

Quan va morir va sorgir un problema del qual ningú se n’avia preucupat fins el moment: qui seria el successor?

August havia buscat alguns successors però van morir i finalment el poder va a passar a les mans de Tiberi el seu fillastre que inicià la dinastía judioclaudia.

Tiberi

El regnat de Tiberi (14-37 dC)

Es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior.

Pel que fa la política va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori, que tenia el comandament de nou cohorts pretorianes.

August va crear aquests aquests exercits per seguretat personal però en aquesta dinastía van anar acumulant poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i en problemes de successió.

Calígula

En morir Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Cai

Cèsar conegut com a Calígula (37-41).

Va ser un personatge excèntric i cruel.

Va regnar durant un curt període.

Va ser assessinat per un grup d’oficials a causa de les

seves desgavellades actuacions.

El van assessinar sense haver designat a un successor.

Claudi

El senat va voler aprofitar per fer-se’n càrrec però la guàrdiapretoriana va imposar a Claudi (41-54 dC).

Era l’oncle de Calígula, per tant la dinastía continuava.

Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l’administració de l’imperi.

Va sanejar la moneda.

Portà terme algunes de les conquestes projetades per Calígula.

Va morir el 54 d C enverinat per la seva esposa Agripina amb la finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).

Neró

El primer regnat fou considerat com una época daurada:

- les relacions amb el Senat eren bones

- l’administració de l’Estat estava en una situació òptima.

Però a partir del 58 les coses van empitjorar n tots els sentits:

- Octàvia, la seva esposa fou assessinada; Sèneca, un dels

seus assessors i un gran escriptor fou acusat de conspiració

contra Neró i va ser obligat a suicidar-se

- la situació econòmica era nefasta.

Tot i això cal destacar que Neró era un gran amant de les

arts i durant el seu regnat van sorigir figures com ara

Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.

Període de crisi

El fracà de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 d C

amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.

En un mateix anys es van succeïr 4 emperadors:

1. - Galba.

2. - Otó.

3. - Vitel·li.

4. - Vespasià.

La crisi va deixar clar que ni el parentiu de la família d’August ni el fet

formar part de la noblesa eren condicions indispensables per arribar al

poder; que ni el Senat ni el Poble de Roma podien assegurar una

successió pacífica, i que l’autoritat imperial depenia en gran part de

l’exèrcit.

Dinastia Flàvia

Ja no acaparen el poder les grans famílies de

Roma sinó que hi accedeixen les famílies

itàliques com ara la gens Flavia.

Tres membres d’aquesta família van ser

emperadors:

- Velapasià (69-79)

- Tit (79-81)

- Domicià (81-96)

Durant el regnat dels dos primers emperadors, hi va haver una gran activitat exterior on hi van ampliar les fronteres.

Es va conquerir Jerusalem, aprofitant una rebl·lió dels jueus.

Van apoderar-se de la Britània, van arribar fins a Escòcia i van consolidar les fronteres Germàniques .

Pel que fa la política interna Vespasià i Tit van intentar acumular poders.

Això va agreujar a Domiciàque pretenia givernar sense el Senat.

Llavors la noblesa reaccionà contra aquesta actitud i desprèsd’assassinar Domicià, van elegir com a emperador Nervael qual va ser pioner d’una nova dinastía.

Dinastia Antonina S'estén des de l’any 96-192

Els emperadors que van regnar :

-Nerva: Regne del 96-98 va millorar la pau i la relació amb el senat.

-Trajà: Regne del 98-117 es d’origen hispà i fill adoptiu de Nerva. Es

va centrar en la millora de la ciutat de roma i la millora de les

províncies tanmateix en annexionar nous territoris.

-Adrià: Regne del 117-138 també es d'origen hispà caracteritzat per la

seva educació i apreci per l’art.

-Antoní Pius: Successor de Adrià va regnar del 138-161 i va ser un

emperador que no va fer res d’innovador va estar sempre a roma i no es

va preocupar per les demes províncies.

-El successor va ser Marc Aureli regnà del 161-180 i no tenia gens de

coneixements de com portar un imperi i per tant va tenir problemes de

invasions germàniques i orientals.

-El seu fill va ser un emperador sanguinari es deia Còmmode i regnar

del 180-192 apart també va col·locar a amics en el senat fins que el van

assassinar l’any 192.

Emperador AdriàEmperador Trajà

Dinastia Severiana

S'estén de l’any 192-235.

Va ser període de una guerra civil per

aconseguir el poder en el que finalment va

vèncer Septimi Sever l’any 197. Ell es va

autoanomenar hereu de la dinastia antonina i

posar als dos fills a governar l’imperi

conjuntament al arribar la seva mort.

Caracal·la va donar la ciutadania a tots els

habitants per recaptar mes impostos. Va morir

assassinat.

Macrí: Va ser anomenat pel senat i era d’origen africà, sempre va bucar el camí

no bèl·lic per resoldre els conflictes per aixo no va ser gaire popular entre els

soldats . Va ser derrotat per un familiar del anterior emperador caracal·la .

Heliogàbal: Va dirigir l’imperi d’una manera semblant a Còmmode dirigin el

imperi segons li convingués. Va morir assassinat l’any 222.

Alexandre Sever: Va voler tornar a millorar la situació entre el senat i

l’emperador va morir el 235.

Emperador Macrí

El baix imperi

Període de conflictes que comensa l’any 235

fins el 284 amb l’arribada de Dioclecià.

Va ser un període de anarquia en el que hi

van haver fins a 20 emperadors.

Hi van haver molts conflictes fronterisos amb

els bàrbars.

El 284 s’establí un nou sistema anomenat

Dominat que es un sistema monàrquic

absolutista.

-Per una millor govern del imperi s’establí la tetrarquia.

-En aquest periode cap dels dirigents del govern va viure a Roma.

-Quan Dioclecià i Maxim van abdicar, es va generar una mala relació

entre constantí i Licini.

-Van establir l’edicte de Milà.

-Després de uns conflictes a causa de la mala relació entre els

dirigents va quedar només constantí.

-Va traslladar la capital a Constantinoble i va imposar la monarquia

hereditaria.

-Va tenir tres fills i va esclatar una guerra civil per fer-se amb el tró.

-Al morir aquests els va succeir Júlia l’Apòstata que va intentar

imposar de nou la religió pagana.

La fi del imperi

Teodosi (379-395) representà per

última vegada l’imperi romà.

Va intentar frenar els pobles bàrbars.

Va imposar de nou el cristianisme i

va abolir els cultes pagans.

Quan Teodosi va morir i l’Imperi fou dividit entre els

seus dos fills:

1. - Arcadi part de l’Orient.

2. - Honori part de l’Occident.

Tot i que tenien una certa unitat.

Però van sorgir difeerències entre els dos territoris.

En la caiguda de l’imperi va ser esdevingut per:

1. - El saqueig de Roma per Alaric (410)

2. - El 476 el destronament de Ròmul Augustul.

Ambient social

El sistema monetari.