Núm.21

Desembre 2018

LES

CONSTITUCIONS

DE CATALUNYAPer Amadeu Bitriu

En el segle XII es van començar a recollir textos procedents del dret romà i les lleis visigòtiques, així com dels cànons religiosos i de les resolucions de la Cort comtal, que van donar lloc a la creació dels usatges, forma jurí-dica inicial de costum que consti-tueix la base del dret consuetudi-nari.

Tenen el seu origen en la repeti-ció reiterada, de usos o costums no escrits però generalment ac-

ceptats per una comunitat, que no s'imposaven amb un caràcter imperatiu, si bé eren acceptats per les parts que integraven la comunitat.

Els usatges són considerats una font del dret, en un rang me-nor respecte de les lleis escrites, constitueixen una font d'interpre-tació jurídica i se’ls hi reconeix la vigència quan no existeixen nor-mes aplicables a un punt contro-vertit i concret.

La tradició atorga la promulgació del nucli d’usatges més antic a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca, el 1068, si bé la compila-ció escrita més antiga

dels Usatges de Bar-celona data del 1173, durant el regnat d’Alfons el Cast.

Els diferents territoris de la Catha-lonie: Perpinyà, Girona, Lleida,

Tortosa, i altres, van recollir els seus Costums (usatges), si bé els Usatges de Barcelona es van convertir en la base del dret cata-là.

La prioritat dels Usatges de Bar-celona era resoldre els problemes legals de la nova societat feudal. Amb aquestes noves normes el comte de Barcelona i els jutges de la seva cort volien adequar la Llei dels Gots a la situació del territori, especialment en matèria penal.

Si bé Catalunya, l’any 988, sota el regnat del Comte Borrell II de Barcelona, es va declarar inde-pendent, de facto, del Rei Hug Capet de França, la independència formal, de dret, no ho va ser fins l’any 1258, amb la sig-natura, pels re-presentants del Rei Jaume I el Conqueridor, del tractat de Cor-bell, quedant així deslliurat de les obligacions amb el Rei de França, successor de Carlemany.

1

Les Corts les formaven el rei i els tres braços de corts: l’eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles, anomenats “síndics”. Eren convocades amb un discurs o “proposició reial” del rei. Dels acords presos eren promulgades les lleis.

Aquestes Lleis, donaven lloc a les anomenades “Constitucions ge-nerals de Catalunya”, que agrupa-ven: les Constitucions, (lleis pro-

posades pel rei, i que necessita-ven l'aprovació dels braços de corts), els Capítols de cort, (lleis proposades pels braços, i que necessitaven l'aprovació del rei) i els Actes de cort, (els pactats, o duts a terme, amb l'aprovació dels braços).

Un cop finalitzades les Corts, els acords presos tenien força de llei, que el rei no podia revocar i eren publicats i editats.

Tot i que les Corts Catalanes pro-venen de la tradició de les as-semblees de Pau i Treva de Déu , iniciades el 1021, que es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres. les primeres Corts de la història d'Europa són les que va organitzar el rei Alfons IX, les Corts de Lleó de 1188.

Al ser convocades cinquanta anys abans que les Corts angleses, són considerades les primeres Corts de tota Europa amb partici-pació popular efectiva després de la caiguda de l'Imperi romà.

El 1214, a la mort del rei Pere el Catòlic, a la Batalla de Muret. va celebrar-se una assemblea, al castell de la Suda de Lleida, per regu-lar la con-fusa situ-ació del país.

L'infant Jaume I, de 6 anys, va fer el jurament davant dels prelats i magnats de la Cúria reial, dels representants de les Ciutats i de les Viles. Durant el seu regnat (1218-1276) les assemblees es reunien, convocades pel rei, però sense caràcter legislatiu.

Les Corts Reials Catalanes van prendre forma institucional durant el regnat de Pere el Gran. Les primeres van celebrar-se a Barce-lona l'any 1283.

En aquestes Corts, el rei s'obligava a celebrar Ge-neral Cort cada any i ell mateix va establir que:

“... si nós i els successors nos-tres volem fer alguna constitu-ció o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i con-sentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels Ciutadans...”.

El 1283, a les Corts de Tarasso-na, els aragonesos i els catalans van presentar les seves peticions al rei, aprovades en la constitució: “Una vegada a l’any, Volem, Esta-tuïm i Atorguem encara”, privilegis que serien la base del constituci-onalisme català i del pactisme dels territoris de la corona d’Aragó.

Així doncs, la Cort General de Catalunya o Corts Catalanes va ser l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del 1283, que han estat considerades pels histo-riadors el model, per excel·lència, del parlament medieval.

A la mort, el 1410, sense des-cendència viva, de Martí l’Humà, el darrer monarca de la dinastia de Barcelona, s’intentà que fos no-menat hereu el seu net Frederic, fill natural del seu fill Martí el Jove, que el premorí, cosa que no es va aconseguir.

Si bé inicialment hi havien set pre-tendents al tron, únicament dos ho feren amb possibilitats d’èxit: Jaume II d’Urgell i Ferran d’An-tequera.

Després de dos anys de intenses negociacions, intrigues i influènci-

es, amb la interven-ció dels tres repre-sentats designats per cada un dels

territoris de: Aragó, Catalunya i València, el

25 de juny de 1412, pel Com-promís de Casp, es trià, per ser elegit successor de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera, de la Casa castellana de Trastámara, propo-sat per l’Aragó (i amb el vot favo-rable del representant de Catalu-

Segueix a la pàgina 18 ...

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Guillem Palmer Joan Josep Bayot Joan Ramon Marbà

Col·laboradors: Josep Ma. Poblet Francesc Martínez Enric Ruiz Josep Ma. Galofré Joan Puga

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA Benvolguts companys:

Aquesta és la darrera ocasió que m´adreço a vosaltres com a Presi-dent de Jubicec.

Després d’uns anys de tasca i dedicació ara ha arribat el moment de deixar pas a altres companys que aportin saba nova i noves ide-es a la nostra estimada Associació.

Considero que les fites que em vaig marcar durant aquest període s’han aconseguit plenament, gràcies a l´esforç i cooperació de tots els integrants de la Junta, que agraeixo de tot cor. Sense vosaltres no seriem on som ara. Ens vam proposar revitalitzar la nostra Asso-ciació, aspecte que ha acomplert les expectatives, amb constància i imaginació i , també cal dir, amb la participació de tots els socis que heu gaudit de les activitats proposades.

També he de tenir en compte als companys que, per motius diver-sos, no han pogut participar amb continuïtat (malaltia, compromi-sos, etc.). A tots ells el meu agraïment pel suport que ens proporci-onen.

Vull fer una sentida menció als companys de la Junta que en el de-curs d´aquests anys ens han deixat; en Daniel Catalán, en Xavier Balaguer i en Jordi Barrull, (E.P.D.), que aportaren valor a la nostra Associació.

Ara ja toca parlar de futur; en aquest 2019 continuem amb les nos-tres programacions que, com hem dit abans, cada vegada compten amb més suport per part vostra. Estem preparant propostes, ente-nem, força interessants. A tall de tast, us podem comunicar que estem treballant en una sortida de set dies als Pobles Blancs (Ron-da, Cadis, Gibraltar i altres), per la setmana anterior o posterior a la Setmana Santa. El desplaçament el faríem en AVE. Durant el mes de gener tindrem el programa complet.

També estem treballant per fer una sortida per Europa, d’una set-mana, per abans de les vacances escolars. Ja rebreu informació.

Desitjo a la nova Junta que surti escollida molts èxits en aquesta tasca, i els encoratjo que, amb els nous projectes, ens facin en-grescar i fer la nostra Associació més gran i forta. El futur està ple de reptes, però ja hem demostrat que quasi tot pot ésser possible.

Tot ho podem provar, és més important un FEM , que un podríem FER.

No cal dir que, des d´aquestes ratlles m’ofereixo a la Junta propera per cooperar i ajudar en el que la nova Presidència consideri.

Una molt forta abraçada a tots i el meu agraïment per la vostra com-panyia.

Carles Rosel

3

AGENDA de les ACTIVITATS del 1er TRIMESTRE de 2019

Gener: 08 - Taller bàsic de Català 09 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Palamós 10 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba-Montseny 10 – Classe de Tai-Txi 15 - Taller bàsic de Català 17 – Classe de Tai-Txi 17 – Itinerari El Palau Reial Major 22 – Excursió Xatonada al Vendrell i Visites a l’ Espai Xocolata i Museu Pau Casals 23 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Gualba-Montseny 24 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Mas Gurumbau 24 – Classe de Tai-Txi 29 - Taller bàsic de Català 31 – Classe de Tai-Txi

Febrer: 05 - Taller bàsic de Català 06/07 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Badalona 07 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba-Montseny 07 – Classe de Tai-Txi 12 - Taller bàsic de Català 14 – Itinerari Museu Egipci de Barcelona 14 – Classe de Tai-Txi 19 - Taller bàsic de Català 20 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, La Garriga 21 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, La Garriga 21 – Classe de Tai-Txi 26 – Excursió Calçotada a Valls i Visita al Monestir de Santes Creus 26 - Taller bàsic de Català 28 – Classe de Tai-Txi

Març: 04 – Xerrada Maximí Aguilera: La Homeopatia 05 - Taller bàsic de Català 06 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Gualba-Montseny 07 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Vallromanes 07 – Classe de Tai-Txi 12 - Taller bàsic de Català 14 – Itinerari Les terrasses i basílica de Santa Maria del Mar 14 – Classe de Tai-Txi 19 - Taller bàsic de Català 20 – Els Esmorzars de JUBICEC 20/21 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Tenis Mora 21 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba 21 – Classe de Tai-Txi 26 - Taller bàsic de Català 27 – Assemblea Anual Ordinària 28 – Classe de Tai-Txi

Nota - Les CAMINADES es comunicaran cada setmana, entre dimecres i dijous, en virtut de l’interès cultural i / o paisat-gístic, així com de les previsions meteorològiques.

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades.

4

XERRADES

HOMEOPATIA

Per Max Aguilera

Benvolguts companys.

En els darrers temps, des de

diversos estaments socials, polí-

tics i mitjans de comunicació de

l'estat, estem assistint a uns in-

tents de suprimir de la nostra vida

quotidiana, totes aquelles teràpies

que se surten del que entenem

per Medicina Oficial / Convencio-

nal.

Dins d'aquest terreny es posa, en

un mateix sac, tot el que no sigui

la tradicional consulta al metge de

capçalera o l'especialista, degu-

dament homologats per l’ Univer-

sitat corresponent i així mateix els

tractaments amb fàrmacs, qui-

mioteràpia, radioteràpia, interven-

cions quirúrgiques o fisioteràpia.

Sense desmerèixer, ni molt

menys, totes les indicacions es-

mentades, hi ha quelcom que

penso no podem oblidar. Em

refereixo a la llibertat del pacient

d'escollir el mètode que consideri

més adient per tractar-se qualse-

vol patologia, o per prevenir-la, tot

considerant les possibilitats de

potenciar els hàbits saludables

per a la salut.

És cert que en una societat tan

complexa, hi ha sempre perso-

nes que amb insuficient o defici-

ent formació, passen a formar

part d'un col·lectiu poc preparat

per atendre les necessitats de la

població en el tema de salut,

pecant d'intrusisme i provocant

moltes vegades que els pacients

que hi confien acabin, en els mi-

llors dels casos, sense cap millo-

ra.

No obstant, alhora, cada cop són

més els professionals homologats

que estan interessats en conèixer

alternatives a la medicina dels

fàrmacs que tracten símptomes i

es formen en teràpies tan anti-

gues que han demostrat llur efi-

càcia, com pot ser la Medicina

Tradicional Xinesa en les seves

diferents vessants, com l'acupun-

tura o la fitoteràpia, o la homeo-

patia, entre moltes altres i varia-

des formes de tractament no

agressiu o poc agressiu, però en

qualsevol cas, en la majoria de

les vegades, sense els efectes

adversos que provoquen els fàr-

macs.

En aquesta línia, he pensat que

podríem tocar per aquesta prope-

ra xerrada el tema de la homeo-

patia. Faríem un repàs general a

la seva història, llurs fonaments i

formes de tractament. Aquesta

disciplina és actualment una de

les dianes d'aquests col·lectius

que la volen suprimir del nostre

país, però està sent utilitzada i

protegida per alguns sistemes de

la Seguretat Social de diversos

països europeus i per la mateixa

Unió Europea.

Us espero doncs, el quatre de

març del proper any, per compar-

tir una estona amb vosaltres i

poder debatre sobre aquest te-

ma.

Que gaudiu d'unes Bones Festes

de Nadal i d'una bona entrada

d'Any.

Junt amb aquesta revista FETSJUBICEC, trobareu l’encartament d’un calendari, per el pròxim any

2019, amb un dibuix de la Catedral de Barcelona, fet a plomí, pel nostre estimat company

Miguel Pedrós

5

CLASSES i TALLERS

Durant el pròxim trimestre continuaran impartint-se les classes que, a la pràctica, estan dividides en tres parts. Una primera, anomenada Calistenia, d’escalfament dels muscles i articulacions, una segona part anomenada Xi Kung , exercicis que tenen a veure amb la medicina tradicional xinesa on estimulem alguns òrgans importants del nostre cos, com són els ronyons, el cor, el fetge i els pulmons i, finalment, l’ultima part en la que es desenvolupen la “forma” o moviments propis del Tai Txi, en la que s’ incorporen nous moviments enllaçant-los, uns amb els altres, de manera harmònica i amb una respiració adequada.

TALLER DE CATALÀ Josep Puga

Joan Ramon Marbà

En les sessions setmanals d’aquest proper trimestre es continuarà desenvolupant el temari preparat per aprofundir en el coneixement de la nostra llengua.

DITES CATALANES Gener Matiner de gener, que així que surt ja es pon

Pels Reis ase és qui no ho coneix Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni

Febrer Pel febrer abriga't bé Per la Candelera, candeles de dues maneres

El febrer pel cap o per la cua l'ha de fer

Març Pel març, pigues i barbs Març, marçot, bufa'm el cul, que la cara no pots Per Sant Josep, verdeja el cep

6

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 3er TRIMESTRE DE 2018

ITINERARIS CULTURALS

La Sagrada Família

La visita és totalment fascinant, tal com va comentar diversos cops la

guia.

Des d’un punt de vista cultural la majestuositat de la Basílica és "brutal",

amb l'alçada més alta d'Europa d'aquest tipus d'edificis, la lluminositat és

molt gran aprofitant la coloració dels vitralls que, en funció de la seva ori-

entació, van canviant i acompanyant les escenes de les façanes de la

Glòria, Passió i Naixement, amb tota la seva iconografia. Hem de tenir

present que en Gaudí era una persona molt creient.

Degut al disseny i als materials utilitzats, té una acústica excepcional per

poder "gaudir" dels sons dels cors cantaires. I sempre amb la natura com

a rerefons, ja que, és la base de vida i era el seu punt de partida.

A nivell arquitectònic és

únic, inigualable, no es pot

trobar en cap més lloc del

món. La dificultat de l'edifi-

cació en Gaudí la té dins

del seu cap. Ho té tot inte-

rioritzat, visualitzat, contro-

lat,... i quan mires tots els

detalls constructius amb el

joc de colors, de formes,

es pot valorar la gran dificul-

tat de l'obra i que en Gaudí

era i serà per sempre més,

un geni.

La visita se'ns va fer molt curta, i tot esperant que s'acabi la totalitat del Temple, com a molt tard l'any 2026, per

poder tornar a visitar-la, però en la seva totalitat, ja que té molts racons que desconeixem i valen la pena veure'ls.

"Fins ben aviat Temple". Jordi Aranda i Neus Perpinyà

7

Ruta Modernista per Mataró

Dijous, 18 d’octubre, 11 del matí. Amb puntualitat exquisida se saluda el grup de 31 persones, que compartiran la

visita d’avui. Una majoria vinguts amb tren i uns pocs en cotxe. La pluja dona també una breu benvinguda.

Mataró, capital del Maresme, és la seu de patrimoni modernista centrat bàsicament en Josep Puig i Cadafalch, fill

de la ciutat, arquitecte prolífic i polític eminent que va arribar a presidir la Mancomunitat de Catalunya.

Les seves obres recullen les idees centrals del modernisme: recreació de personatges llegendaris medievals, ins-

piració arabitzant, simbolisme en elements decoratius amb especial recreació en l’ús d’arts plàstiques i oficis tradi-

cionals: vidrieria, forja, ceràmica…

El punt de trobada, és a la Nau Gaudí, edifici que formava part d’un projecte tèxtil inacabat, obra primerenca de

Gaudí que avui conté la Col·lecció Bassat d’escultura moderna. Una notable col·lecció amb obres de escultors

reconeguts com Subi-

rachs, Pau Gargallo,

Apel·les Fenosa entre

molts d’altres.

D’allà ens acostem a

l’Ajuntament de Mataró,

on fem un recorregut per

la Sala de Plens de

l’Ajuntament.

Seguim l’itinerari marcat per la guia, el Mercat del Rengle, la Beneficència, la botiga

“La Confianza”, per acabar a la Casa Coll i Regàs.

En el recorregut podem apreciar el reconeixement que la ciutadania de Mataró ret a

les seves Santes, les màrtirs Juliana i Semproniana, la festa de les quals se

celebra el 22 de juliol i que dona peu a la seva Festa Major. En molts balcons

encara es mantenen els domassos “Glòria a les Santes”.

La casa Coll i Regàs és el plat fort de la jornada. Una mostra més dels valors

modernistes. Sobre la porta principal l’escultura de la dona filadora de llana, al

seu costat elements de la natura relacionats amb la indústria tèxtil. La façana

amb esgrafiats que recreen l’art del teixir.

La casa va ser un encàrrec de l’industrial Joaquim Coll i Regàs destinat a la

casa familiar, l’any 1898. Destaquen en lletres gòtiques dues inscripcions en

ceràmica: MOLTBO ES VIATJAR – MILLOR A CASA ESTAR. Un resum del

que era ser un industrial modern i avantguardista: cercar la innovació i reposar

a casa.

L’edifici va ser seu de la Caixa Laietana i actualment és patrimoni de la Funda-

ció Iluro.

Aquest tast de Mataró ens podria conduir en un futur a visitar la part històrica

romana, a conèixer la seva vessant marinera, a aprofundir en la instal·lació del

ferrocarril a casa nostra. Queden doncs molts altres aspectes per descobrir.

Mercè Mestres.

8

Museu Picasso

El dia 8 de novembre, tal i com estava programat ens trobem 44 companys interessats per l´obra d´aquest artista. El dia , com no podia ser pels dies que vivim, també va resultar plujós, cosa que no va ser impediment per gaudir de l´acte. Ens van separar en dos grups i tot seguit vam començar la visita.

A partir d´aquest moment i acompa-nyats per una guia del museu, de la qual lamento no recordar el nom, ens va donar tot tipus d´explica-cions referides a la vessant artística de la seva vida, deixant de costat fer comentaris d´altres tipus (vida privada i altres).

Em van sorprendre uns primers treballs de l´artista Pablo Diego, José Francisco de Paula, Juan Nepomuceno, Maria de los Remedios Cipriano de la Santisima Trinidad Ruiz i Picasso (caram si que tenia noms) realitzats quan únicament tenia cinc anys.

Era fill d´un restaurador d´art i potser per aquesta via va entrar en contacte amb l´art.

Al complir els 17 anys la seva família el va enviar a estudiar a la Reial Académia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Aquesta etapa de formació molt encaixada en els tòpics artístics de la època, li va obrir altres horitzons per la seva pintura.

Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una experiència amb el modernisme de Barcelona, la amistat amb artistes catalans aplegats al voltants del Quatre Gats. La seva estada a Horta de Sant Joan, que ell sempre recordava, li fa contactar amb la natura .

Inquiet, treballador, cercant sempre noves propostes , viatja a Paris que en, aquella època, era un bullidor. Allà contacta amb els genis de l’impressionisme, Cezanne va ser un gran amic i a la vegada mestre.

En la seva època parisenca enceta una part de la seva obra que denominen període blau, després passa per el període rosa i fa incursions també amb el sur-realisme amb gran èxit, fins que evoluciona més tard cap el cubisme, del qual n’és un gran referent.

Els seus darrers anys els dedicà a pintar varia-cions d´obres dels grans mestres com Veláz-quez ( Las Menines) i Degàs.

Dissortadament part de l´obra que s´exposa en aquest Museu-Palau no la vam poder veure, degut a que el Museu havia fet un préstec a altres museus, a canvi van poder veure algunes obres dels impressionistes francesos (Cezanne, Degàs i altres)

La visita em va agradar força i el que està clar és que per poder gaudir amb tota la intensitat i interès de les obres dels grans mestres, cal anar acompanyat d’un guia, al menys la primera vegada. Després amb la informació de que ja disposes cal tornar a visionar les obres una a una.

Jo us puc assegurar, que en el moment que la meva agenda ho permeti (metges, nets, etc.) HI TORNARÉ ! Carles Rosel

9

EXCURSIONS

Museu Dalí de Figueras

El passat dia 9 d’Octubre, vam gaudir de l’excursió a

Figueres, per visitar el Museu Dalí i un petit tomb per

la ciutat.

En un dia amb previsió de grans pluges vam sortir

puntualment a les vuit de Barcelona, i poc després va

començar un bon diluvi, que no ens va agafar. El ca-

mí, amb els embussos habituals, amb direcció cap el

Restaurant Llinars Park, on ens esperava un bon

esmorzar.

En acabar, sortida cap a Figueres on, a l’arribada al

pàrquing d’autocars, ens esperaven les guies: ens

vam aplegar 44 visitants, organitzats en dos grups,

per poder gaudir millor de la visita.

Cada grup ho va fer en ordre diferent, però en definiti-

va, tots el vam visitar:

Sales del Dalí - Joies: A aquestes sales s’hi pot

admirar tota una col·lecció de joies de gran valor.

Tot són dissenys molt acurats d’en Salvador Dalí

(1904–1989), i les joies, sota la seva atenta su-

pervisió es feien al taller de l’orfebre, d’origen ar-

gentí, Carlos Alemany a Nova York. Corresponen

al període 1941–1970.

La col·lecció de joies, en el decurs del temps, va

passar per diverses mans de fundacions milionà-

ries, i al final, l’any 1999, va ser comprada per la

Fundació Dalí per un valor de 900 milions de

pessetes.

Sales del Teatre - Museu Dalí: Inaugurat el 1974,

s’erigeix sobre les restes de l’antic Teatre Municipal

de Figueres, que es va cremar, i es va reconstruir

sota el propi disseny de Dalí, per tal d’oferir al visitant

una veritable experiència i endinsar-lo en el seu món

captivador únic. El propi geni així ho va definir:

On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més

extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El

Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va sem-

blar-me molt adequat, i per tres raons: la prime-

ra, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la

segona, perquè el teatre és just davant de

l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè

va ser precisament a la sala del vestíbul del tea-

tre on vaig exposar la meva primera mostra de

pintura.”

Bé, les guies ens van anar acompanyant per les

diverses sales, i ens van anar explicant les dife-

rents pintures, fent-nos fixar en cadascuna d’elles en

els petits detalls, que engrandeixen l’obra del gran

pintor empordanès. Cal tornar-hi per gaudir de tot

plegat.

Tot seguit, vam fer un petit recorregut per la ciutat,

arribant fins a les cases on va viure Dalí a Figueres, i

cap a l’autocar.

Acomodats a l’autocar, tocava anar a dinar al Restau-

rant Pa Volador, a les afores de Figueres, bon menú i

com de costum bon rotllo i companyonia de tot el

grup. Un dia fantàstic.

Malgrat els presagis no ens va molestar la pluja, si bé

a l’arribar a Barcelona, ens esperava un bon xàfec.

Josep Pesa

10

Boletada a Castellar de N’Hug i Les Fonts del Llobregat

El passat 13 de novembre, (dimarts i tretze), vàrem

anar a Castellar de N’Hug i Les Fonts del Llobregat, i

com sempre sortíem de Granollers i Barcelona, amb

una primera novetat: el xofer Francesc, que suplia al

conegut Marc, i la segona novetat, l’altíssima partici-

pació que arribà a 57 companys, xifra rècord, que

obligà a llogar un autocar de 60 places, amb una

longitud de 13 metres, que va posar a prova les

perícies d’en Francesc, en els innombrables revolts

de la “tortuosa” carretera, que van merèixer els

aplaudiments de tothom.

El dia fou esplèndid, amb sol i temperatura molt

agradable.

La primera parada, esmorzar a l’Ametlla de Merola:

entrepà de llonganissa, xocolata amb melindros i

cafè.

Tot seguit, enllà Castellar de N’Hug, i abans

d’arribar, vàrem recollir al guia, Toni Gol, ja conegut

de nosaltres, home profundament enamorat del

Berguedà i poeta, que sempre ens delecta amb

molts poemes d’aquelles contrades, essent les se-

ves explicacions, plenes de sentiments i amor, amb

un gran coneixement de la història.

Arribem a Castellar de N’Hug, i després de visitar

l’església de Santa Maria, ens encaminem a pujar

els empinats carrers, plens de botigues que oferei-

xen els productes típics: Croissants gegants de

més d’un quilo, coques, embotits elaborats a mà,

etc. i visitem “La Casa o el Museu del Pastor”, una

petita casa de planta baixa i un pis, on es detalla,

amb fotos i il·lustracions, tot alló relatiu al gos

d’atura, molt ben documentat. L’entrada, la pres i-

deix, una figura del gos, amb el seu pastor.

En aquesta plaça crida l’atenció, una “cabana” de

pedres planes grises, de forma circular i el sostre

acabat en punxa, que ens recorda un poblat Celti-

bèric.

A la mateixa plaça tenim un “mirador” per contem-

plar tota la bellesa de la muntanya, i que la tardor,

amb els seus diversos colors, encara realça més.

Tornem a l’entrada del poble, i per un camí molt ben

senyalitzat i empedrat, d’un Km i 20 minuts de tra-

jecte, s’arriba a les Fonts del Llobregat.

Hem tingut la gran sort, de que les cascades

són impressionants, pel volum d’aigua que

brolla amb extraordinària força i bellesa; el Toni

ens diu que feia molts anys que això no pas-

sava. Hem estat uns privilegiats.

El dinar a “Cal Candi”, a Vilada, i gaudint per

atipar-se tot a base de bolets: L’amanida, els cane-

lons i la vedella, ben regat amb “Priorat”, postres de

músic amb “xupito” de moscatell, acabant amb les

paraules del nostre president, senyor Rosel, i brin-

dant amb cava gran reserva 2014 Rovellats, fins la

propera sortida. Josep A. Cardona Güell

11

XERRADES – TERTÚLIES

Introducció a la Meteorologia

El passat 15 d’Octubre, vam tenir

la xerrada d’introducció a la Me-

teorologia.

Hem de reconèixer que la nostra

convocatòria va tenir poc èxit,

malgrat que sembla que la gent

segueix amb freqüència les in-

formacions meteorològiques. Hi

vam assistir només sis persones.

En un ambient quasi de recolli-

ment, vam tenir la oportunitat de

gaudir d’una xerrada que ens va

fer el nostre benvolgut company

Esteve Mirabete.

Va ésser una presentació molt

acurada i instructiva. Va fer una

repassada de la historia de les

prediccions, va parlar-nos de la

situació dels fenòmens meteoro-

lògics actuals i, com no, de les

estimacions de futur que es po-

den originar amb el canvi climàtic.

Passant a temes locals, ens va

evidenciar la gran varietat climàti-

ca que tenim a Catalunya. En una

extensió reduïda, gaudim o patim

uns efectes molt diferents segons

les comarques, passant d’un

clima mediterrani a la zona de

costa, a un clima atlàntic a les

valls d’Aran.

Ens va fer un repàs dels vents,

tipus de núvols, formes de preci-

pitació, magnituds dels fenòmens

atmosfèrics, etc. Tot acompanyat

d’unes imatges impactants.

De cara al futur, ens va fer pensar

que els efectes del ràpid canvi

climàtic no ens portaran res de

bo.

En resum, una gran sessió de

dues hores, que se’ns van passar

molt de pressa, i l’Esteve, va eri-

gir-se en un veritable “home del

temps”, si bé ens va dir que

aquest nom durant molt de temps

no es podia utilitzar, ja que el

tenia registrat i patentat aquell

antecessor a TVE recordat per

molts i que es deia Mariano Me-

dina.

Ens va oferir la possibilitat que si

féssim un grup més gran, es po-

dria demanar una visita al Servei

Meteorològic de Catalunya. Li

vam prendre la paraula.

Josep Pesa

Càncer 2

Després de la primera xerrada sobre el Càncer

del company Max Aguilera, el 12-11, va

continuar amb la segona per “rematar”

aquest tema tant temut per tots.

Potser la por a plantejar-nos la qüestió

va ser el que no fóssim gaires els

oients, tan sols set, en comparació amb

altres sessions…

Si en la primera es va tractar sobre que

era i mecanismes del càncer, inclusivament la

genètica, ara es va abordar com fer-li front.

Ens va comentar que en el moment actual hi ha

tres posicions, si bé no incompatibles entre elles,

sí que és necessari que tothom procuri informar-

se al màxim de cada apartat i que lliurement

decideixi.

La primera és la que tots estem assabentats i

coneixem, la que predica la medicina

convencional: quimio, radioteràpia, etc. Aquesta

no es va tractar doncs és la que la gent més

coneix i per la pròpia raó de que el company no

és metge,

12

De les altres dues, que podríem denominar

“teràpies complementàries” i “alternatives a la

medicina tradicional”, només es va tractar la

primera ja que òbviament la segona és molt

controvertida, discutible i en aquests moments

tractada de “xarlatanaria, bruixeria, curanderisme,

etc.”. Particularment, jo, al respecte em plantejo

si quan en la tradicional i científica ja no hi trobes

remei, que fas ?. Et rendeixes i prou?.

Es va parlar dels aspectes a tenir en compte per

mirar de prevenir i temperar el desenvolupament

de la malaltia (recordem que malgrat tot hi juga

molt la genètica). En definitiva, intentar que el

nostre cos estigui el millor preparat per fer-li front:

dieta, teràpia detox, equilibri mental i físic, gestió

emocional, la importància d’una bona salut

bucodental, tractaments complementaris i

observar una bona prevenció clínica.

El primer és tenir una dieta prou sana, si és

possible aliments ecològics, procurar menjar,

sense que sigui exclusiu : 1-crucíferes (bròquil,

col, coliflor, millor al vapor…); 2 - all i ceba, millor

crus. (recordem que per evitar l’olor va bé

mastegar després julivert o menta)… ; 3 – totes

les verdures que tenen color (sempre que sigui

possible, crues); 4 – cítrics; 5 – no oblidar-se del

bolets; 6 – peix i marisc (per l'Omega 3) i 7 -

compte amb el làctics, millor fermentats i

desnatats.

Evitar en allò possible i, en tot cas amb

moderació, l’alcohol, les conserves fumades,

coses a la brasa (no deixen d’estar fumades),

begudes molt calentes, excés de calories

animals, tabac, etc.

Que en cas de ja patir-ne, els làctics no són

gens recomanables així com els greixos animals,

cafè, etc.

En les altres en general es tracta de tenir cura,

d’una bona desintoxicació, de complementar

amb vitamina C, magnesi, controlar el pH de

l’orina (hi ha bastonets a les farmàcies), per la

pròstata és bo el palmito (varietat sarbal serru-

lata), ull amb realitzar de forma indiscriminada

mamografies, l’existència d’una teràpia Gerson

que indica els aliments a no prendre si bé és molt

important que estigui controlada per metge

perque es basa en ingesta de potassi i pot

originar problemes…

Per acabar i com informació general, per a qui

estigui interessat ens va donar a conèixer un llibre

útil sobre què menjar amb el títol: “Comer para

vencer el cáncer” de l’editorial Nobel.

Evidentment quedaren molts aspectes a

considerar. Com a colofó i davant la petició de

més xerrades i donat que ja porta cinc anys

oferint-nos-les, ens va demanar que

proposéssim temes que la gent cregui poden

interessar, petició que fem extensiva a tothom

que llegeixi la revista i a la resta de companys.

Josep Maria Galofré

TAI TXI

Les classes de Tai Txi van co-

mençar el trimestre passat per

iniciativa del nostre company,

recentment mort, Jordi Barrull,

que era un amant de les discipli-

nes orientals. Durant aquest

temps hem sigut 6 alumnes ac-

tius, donat

que en Jordi,

per la seva

malaltia, no

va poder

participar-hi.

13

Les classes estan dividides, a la

pràctica, en tres parts. Una pri-

mera part d’escalfament dels

muscles i articulacions, anome-

nada Calistenia, una segona part,

anomenada Xi Kung , que són

exercicis que tenen a veure amb

la medicina tradicional xinesa on

estimulem alguns òrgans impor-

tants del nostre cos, com són els

ronyons, el cor, el fetge i els pul-

mons i, finalment, l’ultima part on

fem la “forma” o moviments pro-

pis del Tai Txi, on anem incorpo-

rant nous moviments enllaçant-

los, els uns amb els altres, de

manera harmònica i amb una

respiració adequada.

Aquest trimestre hem augmentat

el nombre de participants amb 2

noves incorporacions i seguirem

desenvolupant els moviments de

Tai Txi i afegint de nous.

Us convidem a participar-hi per-

què creiem que és una activitat

molt saludable que no exigeix de

grans esforços i millora la nostre

forma física. Gràcies a l’acord

arribat amb l’ Agrupació, els preus

per aquest trimestre són de 20

euros pels socis de l’Agrupació i

els seus conjugues i de 30 euros

per la resta.

ELS ESMORZARS DE JUBICEC

El dia 24 d’octubre

passat, es va fer el

que anomenem es-

morzar de JUBICEC.

Aquesta vegada a

proposta del nostre

bon amic Miquel Pe-

drós es va fer a Se-

gur de Calafell. Vam

tenir un bon nivell

d’inscripcions. Ens

vam trobar 20 com-

panys, tot un èxit.

La majoria, tal com s’havia programat, vam anar en

tren de rodalies Renfe, per arribar cap a les 09:30 a

Segur.

Rodalies com és ben sabut, de tant en tant dóna

algun problema, a l’anada tot va anar bé però a la

tornada algú ja va patir algun retard, suportable pels

que ens hem alliberat de l’estricte horari laboral. Altres

companys per situació geogràfica van arribar en cot-

xe.

Cap a les deu del matí tots dempeus davant el Res-

taurant Emperador, on ja teníem una taula ben para-

da, per afrontar un veritable esmorzar de forquilla.

Que carai, ens ho mereixem de tant en tant.

Un complert i variat esmorzar, regat amb un bon vi,

cafès amb gotes i, és clar, com que no havíem de

conduir, no podien faltar uns abundants “xupitos” de

tota mena. Crec que tots vam fer un bon paper.

Ens vam trobar amb companys que feia temps no

ens havíem vist, i la xerrada i anecdotari no va parar,

en un bon ambient de companyonia i distès. Són

molts anys de compartir tasques i fets i per tant la

xerrada es va allargar fins més de les dotze.

Hem de donar les gràcies especialment a Miquel Pe-

drós per la seva iniciativa i lo bé que ens ho va orga-

nitzar, cosa que ens anima a programar nous esmor-

zars fora. Des d’aquí vull animar-vos a tots, en espe-

cial els que viviu fora de Barcelona, que ens feu pro-

postes, per poder continuar amb la dinàmica periòdi-

ca de retrobaments a diferents llocs. Josep Pesa

14

TROBADES

Fa un temps que es va comen-

çar a preparar una trobada de

companys de les terres de Lleida,

que al final es va poder concretar

pel divendres 19 d’octubre pas-

sat. I és clar, com tota bona tro-

bada havia d’ésser per compartir

un àpat al voltant d’una bona

taula i en la millor companyia.

I així va ser com el res-

pectat i admirat com-

pany Joan Coromines

ho va preparar i organit-

zar. Quan el nostre amic

Joan Ramon Marbà ens

va parlar d’aquesta con-

vocatòria, alguns de Can

Fanga ens hi vam apun-

tar per gaudir d’un bon

dia.

A mi, per la meva procedència

lleidatana i haver coincidit amb

alguns companys a algun lloc de

treball, em va fer molta il·lusió

d’anar-hi, i a fe de Déu, que la

il·lusió es va complir.

Ens vam ajuntar 28 persones,

entre empleats jubilats i esposes.

Un bon èxit d’assistència.

A les 13:00 hores estàvem con-

vocats al restaurant Mare de la

Font, ben a prop de Solsona, i

com que era un divendres, al-

guns vam arribar amb prou temps

de poder viure i visitar el mercat

de Solsona, amb tot un reguitzell

de parades on s’hi troba

de tot, en un dia de bon

sol i temperatura agrada-

ble.

El dinar, molt ben escollit i

de molt bona qualitat, ens

va permetre degustar una

veritable cuina del Solso-

nès, variada, gustosa i

molt ben elaborada. Felicitats als

cuiners i el servei!

Tot va transcórrer en un ambient

de gran companyonia, com si

tots ens coneguéssim de tota la

vida, i és clar passant llista dels

fets, coses i anècdotes que hem

viscut i, en especial, el com ha

acabat la nostra estimada Caixa,

coincidint a més, que en aquests

dies es parla molt del procés

judicial instat contra membres del

Consell d’Administració de

l’època conflictiva de l’Entitat. A

veure com aniran les sentències i

si algú pagarà pel que van fer.

Acabant el dinar, en Joan Coro-

mines, com bon i acollidor amfitrió

ens va oferir una sorpresa: Ens

havia organitzat una visita a Olius,

on en companyia d’un guia vam

poder gaudir de la visita a la seva

església de Sant Esteve, església

romànica del segle XI, amb una

cripta molt interessant,

dedicada a Santa Maria.

Tot seguit vam poder ac-

cedir al cementiri moder-

nista d’Olius. És propietat

dels veïns del poble i fou

dissenyat el 1916 per

l’arquitecte Bernadí Marto-

rell, deixeble de Gaudí. Val

la pena veure’l.

Dóna la coincidència que fa pocs

dies, amb motiu de la diada de

Tots Sants, es va publicar en un

diari la llista del 10 cementiris més

bonics de Catalunya, i un d’ells

era el d’Olius.

Vull donar des d’aquest escrit les

més expressives gràcies al nostre

company Joan Coromines per

haver-nos donat aquesta oportu-

nitat.

En una propera trobada de lleida-

tans, vull ser-hi i gaudir-la.

Josep Pesa

15

PITCH & PUTT

IX Campionat JUBICEC Participants:

13-09 Montseny 05 27-09 Vallromanes 18 25-10 La Garriga 19 15-11 Mas Gurumbau 06 (Suspès per pluja) 29-11 HCP-1 18 12-12 Sant Cebrià (Pendent de jugar al tancament de la revista).

Campionat Semar Clàssic

05-09 La Garriga 08 03-10 Vallromanes 08 08-11 Can Pascual 08 05-12 HCP-1 08

Campionat Semar Match-Play

19-09 Gualta 08 17-10 Platja d’Aro 08 21-11 La Garriga 08 20-12 Badalona 08

CAMINADES CULTURALS Participants:

25-09 - Castellbisbal 09 03.08-10 - Camí anglès a Santiago 08 16-10 - Gavà Mar 13 23-10 - Sant Quirze de Safaja 18 30-10 - Els Estrets d’Arnes 08 06-11 - De l’Ordal al Castell de Subirats 14 13-11 - Castellolí 14 20-11 – Els tres Turons 08 27-11 – Serra del Catllaràs 09 04-12 – Bullidor de la Llet 13

Al tancament de la revista, encara queden per dues caminades per acabar el trimestre.

16

CRÒNICA DEL “CAMINO

ANGLÈS” Per Guillem Palmer

Atès que, per motius diversos, uns companys habituals a la cita anual al “Camino” no varen poder fer la Ruta del Rheinsteig es va proposar seguir amb la tradició i tornar a terres gallegues encara que amb un tram més curt que els altres anys i es va optar pel Camí Anglès, que transcorre d’ El Ferrol a Santiago de Compostela.

La expedició es composà de vuit companys: Albert, Antoni, Josep, Guillem, Pere, Sebastià i Tomàs, el vuitè, en Josep María es va afegir a l’expedició a El Ferrol.

Sortírem en avió destinació A Corunya on arribarem a mig matí, aprofitant la resta del dia per fer una visita per la ciutat amb aperitiu i dinar inclosos. A mitja tarda amb un bus de línia ens desplaçarem a El Ferrol, inici de la nostra ruta.

El nostre periple, reduït, tot i que la proposta era de fer-ho en cinc etapes, es va optar per eliminar-ne la primera ja que es tracta de caminar fent la volta a la Ria de El Ferrol i que en realitat no és massa atractiva. Així doncs les quatre etapes foren: Neda-Cabanas-Pontedeume amb 17 km.; Pontedeume-Betanzos 27 km.; Betanzos-San Paio de Buscás-Sigüeiro 19 Km. ; Sigüeiro-Santiago 38 Km. La distància total va ser de 101 km., els justos per aconseguir la Compostela.

Durant tot el camí menús del “peregrino” d’entre 10/15 euros. A Betanzos coincidirem amb la “Setmana de la tortilla” que mai ha de portar ceba, segons diuen els entesos, no cal dir que hi férem els honors.

El darrer dia a Santiago el dedicarem també a fer una mica de turisme: Missa del Peregrino on, per cert, vàrem poder assistir al funcionament del espectacular Bota-

fumeiro, Plaça de l’Obradoiro, Mercat d’ Abastos, Claustre Antiga Universitat, fer les habituals compres de “tartas” i formatges per acabar amb un dinar de comiat. Adéu d’en Josep Maria que tornava en tren. La resta trasllat a l’aeroport de Santiago i tornada a Barcelona on arribarem a primera hora del vespre, sans i estalvis, amb el bon record del dies passats i, perquè no dir-ho, amb un cert cansament generat per la darrera etapa.

Alguns dels com-panys ja havíem fet, fa més de deu anys,

aquesta ruta cosa que ens ha facilitat el fer com-

parances entre les dues èpoques, poder parlar amb la gent del país i descobrir-ne coses. En l’aspecte lingüístic es nota un increment de la gent que parla el gallec que, tot i que és de bon entendre, es complica quan sents a parlar la gent de les aldees amb mots i pronúncia que es fan, de vegades, difícils d’entendre.

Es nota un gran desconeixement del que passa a la nostra terra que més d`un qualifica de “lio”, no saben anar més enllà. Els cementiris mereixen, en general, una visita per copsar el culte i el respecte a la mort, la majoria estan cuidats amb molta cura.

Punt i a part mereix el tema laboral tant, a les capitals com als pobles, amb un alt índex d’atur i amb poques perspectives de solució. La iniciativa privada és molt baixa i per molts el seu futur és poder aconseguir un lloc en el funcionariat.

Això és especialment agut a El Ferrol, l’abolició del servei militar obligatori i la seva professionalització va representar un gran trauma econòmic, en especial, per l’hostaleria i ocupacions properes (bars, lloguers d’habitacions, roba, queviures, etc). Per acabar de reblar el clau, hi ha el tema de les drassanes que, per la falta de comandes, han reduït dràsticament el personal amb jubilacions anticipades o l’atur.

17

... continua de la pàgina 2.

nya, Bernat de Gualba), que reg-narà fins el 1416, posant així punt i final a la Casa de Barcelona.

L’actitud de Ferran I, davant les Corts de Barcelona, va ser d’acostament a la noblesa cata-

lana, si bé, d’altra ban-da, va do-nar a en-tendre que les Corts podien ser eliminades

amb un decret.

Les institucions catalanes van reaccionar iniciant, com a respos-ta, el primer procés compilatori del Dret català, recopilant tota la documentació que hi havia als diferents arxius, per demostrar al rei que no era tan fàcil desaparèi-xer, confeccionant la primera compilació de dret català.

En aquells moments, en que Ca-talunya era una monarquia dualis-ta on el monarca havia de pactar amb les Corts, es va produir el canvi històric des d’un sistema de govern medieval, fonamentat en els furs feudals, a un sistema constitucional propi d’un Estat modern.

El mes de juny de 1289, a les Corts de Montsó, convocades per Alfons II el Franc, va ser crea-da una Diputació del General,

com a dipu-tació perma-nent per recaptar els tributs que es concedi-en al rei per sostenir les guerres amb

França i Castella.

Les Corts Generals de 1358-1359, celebrades durant el regnat de Pere el Cerimoniós, van estar marcades per la guerra contra Castella. Degut a les grans des-peses, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions fiscals i uns "oïdors de comptes" per controlar l'administració, sota l'autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de més rang, Beren-guer de Cruïlles, bisbe de Girona, essent considerat així com el primer President de la Generalitat.

L'any 1519, les Corts reunides a Barcelona van reconèixer Carles I

com el pri-mer monarca conjunt de les corones d'Aragó i de Castella.

Com que les Corts eren

un fre al poder absolut reial aquestes, amb els “Àustries”, eren convocades menys fre-qüentment. Va ser així que la Generalitat va anar prenent més protagonisme i força, com a òr-gan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya,

Les Corts de 1626, sota el regnat de Felip III (IV de Castella), van

quedar interrompudes, finalitzant-se l'any 1632.

Durant el regnat de l'arxiduc Car-les (o Carles III) van celebrar-se a Barcelona (1705-1706), les dar-reres Corts generals. En aquestes Corts es van modernitzar consi-derablement la legislació i el sis-tema institucional.

El 1714, amb el “Decret de Nova Planta”, les Corts, més que abo-

lir-se “de iure”, van ser escapça-des , quedant, així, anul·lada la seva eficàcia.

Des de aquells moments, els síndics eren convocats a les Corts de Castella, òrgan con-sultiu, al qual el rei conce-dia privilegis o furs, quan a les Corts de la corona d'Aragó havi-en estat preceptius,

Aquests drets històrics, fonamen-tats en un ordenament jurídic específic, han estat reivindicats al llarg dels segles per recuperar les institucions pròpies de les Corts Catalanes i utilitzats com a fona-mentació de l'Estatut d'Autono-mia.

Fonts i fotografies: Bibliografia i webgrafia diverses.

18

IN MEMORIAM Companys traspassats el darrer any, dels quals hem tingut coneixement:

Luis Gascón Aguilar Manuel Tortosa Arjona

Sebastián Ayala Belloso Miguel Angel Bercero Gil Francesc Casado Pérez Manuel Marín Mengual Aureli Temprano Raton

Enric Petchame Ballabriga

Sergi González Moreno Evarist Cobo Jiménez

Esther Vollmer Torrubiano Àngels Vilaró Casulleras Alfons Palanques Garcia

Armengol Muxí Vidal Jordi Barrull Artiga

SENTIMENT

Perquè no hi ha cap sentiment contrari al propi sentiment,

tampoc que l’amor el contradigui, sols hi ha dies tristos que fan nit

desvetllant nerviosament l’enteniment desvetllant... el comiat i el neguit

d’aquells que en la memòria viuen, és el darrer esglaó que allarga la vida tot recordant-los en el millor moment

i aixoplugant-los al pensament.

El Trobador de la Segarra 27.11.2018

QUAN VAL LA PENA VIURE

Mal assumpte quan avui he accedit al teclat i és el cor qui vol escriure aquest fins ara. Les paraules mai sabran expressar els matisos meravellosos que adquireixen els sentiments. S’ ens ha mort després d’una devastadora malaltia un membre de la bona gent, el millor club de consideració a què pot accedir un ésser humà. Se n’ha anat massa aviat, sense acabar aquella obra carregada de projectes, plena de il·lusions per continuar lluitant i estimant, lluitant i estimant, amb la seva generositat espontània. Surt de molt a dins complimentar-lo amb tots els epítets, dels quals es va saber fer mereixedor: Bon Company, Bon pare, Bon amic. Persona coherent amb les seves idees, tolerant, oberta, capaç, amable, etc. etc, Tant forts eren els seus fonaments que ni tan sols l’adversitat, que ja s’havia acarnissat amb ell, va poder truncar el seu camí, llaurat a plena consciencia. El redescobreixes gairebé irreprotxable, com descobreixes també que la seva vida va valer realment la pena, i tant que la va valer ! Quan la teva existència és capaç de deixar empremta, fins i tot pots consolar que l’adéu hagi estat massa aviat, cruel, duríssim, injust … Has valgut la pena fonda que avui aclapara i demà serà consol i grat record. Gràcies Jordi, per ser com vas ser, bon exemple de gran ésser humà.

Joan J. Bayot (un Company teu)

19

LA JUNTA DE JUBICEC US FA ARRIBAR ELS

SEUS DESITJOS D’UN

BON NADAL I UN MILLOR ANY NOU

20