l~i-?

La primera bandera valida per a tot Espanya:vermella, blanca i groga (Caries 111)

Vaig seguir atentament la polemica sobrel'origen de la bandera espanyola que, en formade cartes al director publica EL CORREO CA-TALAN·i penso que tal vegada és hora que hiintervingui per tal de donar la meva propiaopinió i establir unes conclusions que encarano han aparegut.

En primer lloc diré que el senyor AlmirallFusté tenia tota la raó quan, al comenc;:ament,afirmava que es necessitaria tot un llibre per ademostrar que la bandera espanyola actual nos'origina en la catalana. Tenia tota la raó per-que els arguments que sustenten la tesi con-traria són molts i per a combatre'ls tots no dis-posem de prou espai, com no en disposem pera desenrotllar totes les teories favorables a lacatalanitat ni, molt menys, per a aportar, en-cara que sigui breument resumida, tota la do-cumentació que seria necessaria. Apart d'aixo,

Bandera medieval de Sicília (segons ELTING, Mary, andFOLSOM, Frank/in: «Flags of 811 Nations and [he peoplewholive under them~, New York, Grosset & Dunlop,1967).

en aquesta polemica hi han sortit massa con-ceptes erronis, s'lla donat credit a documcn~a-cions que només en tenen una mínima part,s'ha volgut exposar «fets» sense acompanyar-los de les proves pertinents i en més d'un cass'ha arribat a conclusions precipitades.

El primer concepte que cal combatre és elde que Carles III no volia prescindir .del blancdeIs Borbons. Carles III, si volia que els seusvaixells no es confonguessin amb els de Tos-cana, Napols i Franc;:a (on el blanc deIs Bor-bons presidia les respectives banderes) i Sicília(on el blanc que presidia el seu pavelló era elcamp sobre el que havia l'aliga deIs Hohen-stauffen) havia d'eliminar aquest color. Si desd'abans dels Reis Catolics les na' ,eaÍalanes,aragoneses, valencianes i baleariques usaven lasenyera groga amb faixes vermelles de la Con-federació i les naus castellanes duien l'auten-

Bandera medieval de Castella, I'auténtica bandera cas-tellana (segons el mateix !libre),

tlca bandera de Castella, resultat de la conver-sió en drap de l'escut heraldic constitult des-prés de la unió de Castella i Lleó, aquest úsde les banderes medievals va anar desaparei-xent. Ignoro si en temps de CarIes I ja handesaparegut aquestes banderes sobre las nausimperials com ignoro quan es produeix el can-vi de la bandera medieval siciliana (quartere-jada en aspa, primer i quart amb els pals cata-lans i segon i tercer amb l'aliga negra sobrecamp blanc) per les modernes (una, blanca,amb !'a.liganegra repetida a dalt i a baix, ambquatre faixes, vermella, groga, vermella i gro-ga; i l'altra, drap blanc amb l'aliga negra). Peroafirmo que és en aquest temps que comencena apareixer una colla de banderes que, tretd'algunes variacions, estan composades de tresfaixes vermella, blanca i groga o groga, blancai vermella. (1) Aquesta bandera es perpetuarafins a Carles In i sera en elregnat del primo-genit de Felip V i Isabel Farnesio que desapa-reixera. (2)

Aquesta bandera vermella, blanca i groga ogroga, blanca i vermella,que després, amb lacreu de Borgonya vermella sobre la faixa blan-ca, sera la bandera de Flandes, és la primerabandera autenticament valida per a tot Es-panya. Pero en temps de CarIes I encara nos'ha decidit completament el concepte modernde nacionalitat i, així, en aquella epoca, no ésestrany que, malgrat les variants que té aquestdisseny (variants que per elles mateixes donenidea d'un ús bastant considerable) una altrabandera s'imposi, com és la deIs Estats (3) o,com és possible, segueixin flamejant les ban-deres castellana, catalana o de ciutats.

Aquesta bandera vermella, blanca i grogaté el caracter que Fernández Duró, (4) CalleIturrino (5) i Almirall Fusté (6) volen donar ala més moderna, vermella, groga i vermella, elcaracter d'unió deIs antics reailmes de la pe-nínsula. El té si és queCarles I crea aquestabande~a pensant en perpetuar els colors ver-mell i groc per Aragó, Catalunya, Castella iLleó i el blanc per Aragó i, sobre tot, Lleó.~o crec que es pensés en Navarra, ja que larepresentació navarra no apareix a les armesper a tot Espanya fins, precisament, quan del'escut (que primer és reial i despréses conver-eix en nacional) es suprimeix Sicilia. Pero és

posible que aquesta bandera vermella, blancai groga, si de debó vol representar tots els po-oles d'Espanya,quedi coixa: hi mancaria el- lau pel quarter d'Ainsa, pei- Valencia i, sobre:ot, pel Principat d'Astúries, tan historicament

important en comenc;:arla Reconquesta, el verdpel quarter de Sobrarb i el negre pel qUarterd'Alcorac;:. Potser mai sabrem si el blanc hiera per a representar a Lleó o si més aviat hifou -i no seria gens d'estranyar ja que invaria-blement es situa al mig- per a representar ala Casa d'Austria.

En apareixer Felip V i, amb ell, els Borbons,moltes representacions deIs Austria es perpe-tuen a l'escut reial i, conseqüentment, en elspavellons reials, que segueixen tenint més im-porúmcia que una bandera més antiga en eltemps, pero de disseny més modern, que és lavermella, blanca i groga, ara coneguda com pa-velló deIs galions. Felip V no es porta bé ambels catalans. EIs hi suprimeix molts furs i, talvegada, com passaria en epoques posteriors, labandera que els hi és particular. Ara els pave-llons reials són blancs i porten uns escuts almig. (7)

Com passa actualment, d'aquests escuts n'hiha de dues menes, especialment pel que es re-fereix a les banderes: el gran i el petit. Al granhi segueix apareixent la representació heral-dica de Sicília. De la mateixa epoca és una ban-dera mallorquina, també blanca, també bor-bonica, per tant, amb l'escut tradicional mallar-quí, quarterejat en creu: primer i tercer, elspals de la Casa de Barcelona, segon i quart, elCastell de Bellver (8). Ja queda elh que, de lamateixa epoca, hi ha una b~dera blanca sicilia-na, amb aligues negres, ~i amb faixes vermella,groga, vermella i groga al mig, on les aliguesperpetuen el record deIs Hohenstauffen i lesfaixes les armes que duien els almogavers enconquerir la illa. Salern, com tantes altres con-questes catalanes, ha perpetuat un escut on, encap, hi figura el blau indicador de conguesta,amb la imatge de Sant Mateu, el patró i, a labase, hi ha sis faixes alternes, grogues i ver-melles, els colors de les Dues Sicílies, que nosón altres que els de la Casa de Barcelona. (9)Napols ha perpetuat un escut tallat, groc i ver-mell, també amb els colors de les Dues Sicílieso, si voleu, amb els de l'antic Reialme d'Aragó,o amb els de sempre de Catalunya o de la Casade Barcelona, que és igual. (10) ,

Pretendre ignorar aixo és voler negar l'evi-dencia. Carles nI havia de coneixer, de petit, ladisposició de les armes de Catalunya ja queinc1ús a l'escut del seu pare, tant en fonnad'Aragó-Catalunya com en forma de Sicília s'hitrobaven. (Aixo si no les havia conegut més di-rectament, en contacte amb ·el.seu pare quanaquest va privar als catalans deIs seus furs, o

:ro~ ~ a.::::::......=.:::.:eu" d ~. - enmig; l'alrra, tamO blanca,

amb una creu yermella voltada de groc. (Alleua saber, ara, si aquesta creu, precisament ambaquests colors, no té, també, un origen catala.Aneu a saber si, en concebir una bandera per aEspanya, no hi va posar una creu només pera que no es confongués amb la toscana). Des-prés fou rei de Napols i a Napols i a Sicília,apart de trobar-se amb els símbols esmentats,on ja els pals catalans han adquirit la dispo-sició de faixes, per fon;a havia de trobar escutsen pedra, segells, monedes i potser teles que,per si no les conegués encara, li fessin coneixer,d'una vegada per sempre, les armes i els colorscatalans. Es impossible que no arribés a aquestconeixement, si no es tractava d'un rei adormiti la historia, ans al contrari, ens el retrata coma ben despert, inquiet, preocupat pel dret i perla cultura.

Pero deiem que el seu pare tenia diversospavellons reials, distingits, sobre tot, per l'es-cut gran i pel petit. Aquest escut petit, apartde corona reial i distincions com poden ser,entre altres els collars de l'Orde del Toisó d'Ori el de l'Orde de Sant Miquel, es composa, no-més, de quatre quarters, en creu: Castella,Lleó, Lleó i Castella. Felip V suprimeix, perprimera vegada a l'escut que després serianacional, tota altra representació i, amb elles,les de Catalunya i Sicília, només deixant lesrepresentacions del centre de la península. Cas-tella s'imposa. Com correspon, perfectament, al'epoca d'un rei que es caracteritza per les se-ves accions en contra de Catalunya.

Quan Carles III esdevé rei és un home, llest,senzill, just, intel.ligent i moderno Torna als ca-talans els seus drets, pensa que els seus vaixellses poden confondre amb els deIs a1tres Bor-bons i amb tants d'altres que ostenten un drapblanco (11) Decideix crear una o varies ban-deres (12) que siguin visibles de lluny i que noes puguin confondre amb d'altres. No hi potposar el blanc, com hem dit; no tria el blau,encara que figura en molts deIs projectes queli someten a consideració, doncs es pot con-fondre amb moltes banderes britaniques, ambalguna bandera francesa, amb la de Modena ...i tal vegada és poc distingible sobre el mar;no hi posara el verd, el color de l'Islam. Hiposara groc i vermell.

Bandera de Sardenya, amb la reproducció del que"~-;rd'Alcorar;. (De f'«Encyclopedie».J .

una tradició de Carles I? Potser sí, la banderadita deIs galions encara flameja sobre la mar.Pero d'aquesta bandera caldra suprimir-ne elblanc i, evidentment, 1'aliga imperial a aquellavarietat que encara la dugui. Com quedariaaquesta bandera, amb el blanc suprimit? Seriauna bandera tallada, vermella i groga. Aixo noés viable. Es confondria amb la representacióde Napols. Apart, una bandera o un escut,tallat o partit, significa, en primer lloc ciutati per extensió lloc petit (la primera banderad'Andorra, el Vatica, Monaco, Liechtenstein, lesciutats i cantons sUlssos, les ciutats i provín-cies austríaques, San Marino, molts «landers»d'Alemanya tenen· aquesta representació). Estracta d'afegir faixes -si es basa en la ban-dera deIs galions- o es tracta de suprimir-ne-si es basa en la bandera catalana?

Es tracta, en tot cas, de fer una banderasenzilla, facilment distingible i facil de confec-cionar. Coneixem els models que va triar perono sabem quin deIs dos o tres -bandera deguerra, bandera mercant o bandera corsa-ria- va triar primer, encara que sí sabem queva donar més importancia a la de guerra pre-cisament per aixo, perque a tot arreu ha estatla de més representativitat, la de guerra. Capde les banderes que han quedat coincideixexactament, pel nombre de faixes o per l'am-plada d'aquestes, amb una bandera precedent.El que sí és cert és que la bandera mercant téuna disposició molt semblant a la meitat dela bandera catalana, qu" ·la bandera mercantpot ser inspirada en les faixes de les armes de

:9Salern , que 1 anaera mercant recorda moltles faixes de la bandera moderna de Sicília.La bandera mercant correspon a naus que nosón del rei, en ella no cal que hi figurin lesarmes del rei. A la bandera de guerra hi cal-dran aquestes armes, les naus són del rei. Lesarmes han de ser senzilles, la bandera ha deser de facil confecció, i encara que torni a seruna injustícia les armes seguiranessent el cas-tell i ellleó i encara més simplificades: nomésla corona i un escut partit ambel castell i ellleó, sense quarters, sense collars. La injustíciaquedara compensada: si a l'escut hi ha la re-presentació d'un deIs dos pi-incipals anticsreialmes ~Castella-Lleó- el drap constituirala representació de l'altre -Aragó-Catalunya.A la bandera corsaria, la intel.ligencia del dis-seny quedara ben patent: sera la bandera mer-cant, amb l'escut; així, de lluny, les naus esconfondran amb mercants i,. de prop, quedaraben cIar que es tracta de vaixells del rei.

En el disseny tenim dues proves més, quees complementen, de la catalanitat de la ban-dera espanyola. Si la primera bandera és lade la guerra aquesta esta feta deixant dues

.faixes vermelles i una de groga de la banderacatalana i, un cop fet aixo, partint per la meitatcada una de les faixes ver:nelles, la groga esdoble ampla que cadascuna de les vermelles,amb el que s'aconsegueix que el groc, tro-bant-se reunit, sigui més facilment distingiblede lluny, esent precisament aquest, d'entre totsels colors, el que més té la característica depoder ser vist de lluny i, sobre tot, entre elgris de la boira i el blau del mar. Es buscantaquesta característica que la bandera mercant,també treta de la catalana, varia l'amplada deles faixes; la central ocupa un ter~ del drap iels altres dos ter~os queden fixats per quatrefaixes més estretes: el superior, amb dues fai-xes iguals, groga i vermella, i 1'inferior per duesaltres faixes iguals, vermella i groga. Si d'unabandera catalana ens quedem amb dues faixesvermelles extremes i una de central groga, su-primint la meitat de cada une de les faixesvermelles, tindrem la bandera de guerra; sid'una bandera catalana ens quedem amb duesfaixes vermelles extremes i una de central gro-ga, pintant de groc la part superior de la faixavermella de dalt i la part inferior de la faixavermella de baix, tindrem la bandera mercant;si de la bandera mercant suprimim les duesfaixes grogues extremes, tindrem la bandera deguerra.

La catalanitat de la bandera espanyola,quant a possibilitats historiques, quant a dis-seny i quant a colors em sembla inqüestiona-ble. 1 pel que fa a nous raonaments, podem afe-gir el cas de la bandera republicana. Per uncantó, en crear-se aquesta bandera, s'entén queel vermell no representa a Castella ja que escreu coneixer un color que, d'acord amb laideologia republicana representaria més aaquest país: el morat. El vermell, amb el·groc,representa· a Aragó, a Catalunya, pot repre-sentar a Navarra i, fins i tot el País Basc, peros'entén que el color de Castella és el morat iper aixo es substitueix una faixa vermella perla morada, de la mateixa manera que, a l'escut,s'ha suprimit Sicília i s'ha posat Navarra en elseu lloc, tot dins d'un concepte més federalista.Llastima que el morat no hagi existit mai coma representació de Castella, tret de comondre'samb el penó reial o de ser el color d'uns «co-muneros» que no tenien res a veure amb Pa-

cades necessariamentabans del 1784,data de la mortde Diderot (D'Alembert havia mort un any abans),totes elles van coneixer, aproximaadment, els matei·xos dissenys i amb els mateixos colors, igual que unaquarta lamina, publicada a la coberta de I'edició fran·cesa de «Sélection du Reader's Digest» el mar9 de1958.Per tant, crec que no podem dubtar de la sevaautenticitat.

(2) En efecte, la bandera deIs galions desaparei·xera poc després del regnat de CarIes nI en totes les[onts posteriors a I'epoca. En canvi es conserven labandera tricolor groga, blanca i vermella, per Mi·delburg, la bandera vermella i groga per Ostende i labandera vermella, blanca i groga, amb la creu deBorgonya, per Flandes.

(3) La bandera deIs Estats o deIs Regnes la pu-blica Domenech i Montaner, a I'obra citada, entre lespagines 150 i 151 i en paria profusament a les pagines93 i 94. Aquesta bandera és important perque, d'ella,en sortiran després els pavellons reials, comen9antper la propia bandera de l'Imperi i, més moderna-ment, constituira la inspiració directa per a constituirel «jack» o bandera de bauprés.

(4) El pensament de Fernández Duro queda proureflectit a I'obra de CALLE ITURRINO, E.: «Origen ysimbolismo de la Bandera Naciona¡", Bilbao, 1953, i,sobre tot, segons publica el volum 21 de I'«Enciclo-pedia Universal Ilustrada Europeo-Americana», pagi-na 670, segona columna.

(5) Veure I'obra citada de Calle Iturrino.

(6) La tesi del senyor AImirall Fusté (<<ElCorreoCatalán», 28·IX·75 i 10-X-75sembla defensar més quees van escollir els colors par a diferenciar les bandeores espanyoles d'altres pavellons precedents, que per arepresentar els antics reialmes. No deixa de tenir raó,pero opino que, a més o abans, perque eren els colorsde la Casa de Barcelona ílt:,e tingué gran projeccióeuropea i mediterrl'lnia. D'altra banda, els colors sónlimitats i, natur !!!1ent, de banderes vermelles i gro-gues ja n'hi ffiívia. Tant és així que la bandera de l'Im·peri, de CarIes 1, era groga; amb ella sempre ha estatinspirada la bandera del Cap d'Estat austríac i moltsregiments austríacs, encara avui, tenen aquesta ban·dera groga. Les banderes de Tartl'lria eren groguesamb animals negres dibuixats, alguns d'ells mitolo·gics. Un altre animal mitologic, aquest vermell, apa·reix en el camp groc d'una bandera de Rostock. Unaaltra bandera de FIandes és groga de campo La ban·dera d'Stralfund (?) era vermella amb un sol groc.Moltes banderes arabs eren grogues i moltes altresvermelles. Apart de les banderes citades vermelles,blanques i grogues, anteriors a la creació de les ban·deres espanyoles per Caries 111, a faixes, només hihavia la catalana i les seves variants.

(7) Veure les quatre lamines citades i, sobre tot,les planxes de I'«Encyclopedie Diderot - D'Alembert».

(9) Veure LOUDA, Jiri: «BIasons des villes d'Eu·rope. Guide illustré». Griind, Paris, 1972,pags. 222-223.

(10) Veure LOUDA, Jiri: «Blasons des villes d'Eu·rope. Guide illustré». GrÜDd, Paris, 1972,pags. 190·191

i COLANGELI. Oronzc: "Simboli e Bandiere nella Sto-ria del Risorgimento Italiano», Casa Editrice Prof.Riccardo Patron Soco A.S., Bologna, 1965, Fig. 64 iel seu peu.

(11) A part de moltes banderes franceses i ale-manyes i a part de les més conegudes deIs Borbons,en temps de Caries IlI, amb diferenciacions, hi hamoltes banderes blanques, especialment al Mediterra:Malta, Monaco, Marsella, Corsega, la bandera delPapa; moltes banderes de Portugal, Ragusa (actualDubrovnik), Proven9a, Sardenya, Brandemburg. Finsi tot la de Napols; Napols conserva els colors catalansa I'escut pero la bandera «<EncycIopedie Diderot .D'Alembert») és blanca amb un griu, a cops negre i acops verd.

(12) Posats a reglamentar I'ús de les banderes,Caries nI no devia pensar en crear una bandera na-cional, encara que després ho esdevingués, sinó diver-ses banderes, gallardets, penons, estandards, donantun ús determinat a cadascun d'ells i, en realitat, mol-tes d'aquestes banderes n'inspirarien d'altres que, des·prés sí, adquiririen un caracter nacional, doncs no caloblidar que de banderes dites nacionals, actualmenten tenim més d'una i de dues (segons la situació, ta-many, presencia de l'escut, etc.). Així, al Museo Navalde Madrid no es conserven 12 projectes com cita elsenyor Almirall Fusté (<<ElCorreo Catalán», 10 d'oc-tubre del 1975) sinó 14 i, amb els de gallardets i ban-deres més petites, 18. Per tant, el decret que el mateixdia publica el senyor AlmiraIl deu ser incompleto Tantés així, que moltes banderes blanques borbones nodesapareixen del tot, encara que poc a poc vagin per-dent el caracter nacional per quedar-se només ambel de reial, els vaixells usen la bandera de bauprés,amb les distincions heraIdiques -no només de co,lors- deIs antics reialmes, s'hissen gallardets i, ajutjar per la lamina inventariada amb el n.O7086, quees conserva al Museu Marítim de Barcelona, es creala bandera corsaria. (El disseny d'aquesta bandera,com el deIs altres projectes, es pot també apreciaral títol «Museos de Madrid», Patrimonio Nacional,Palacio de Oriente, Madrid, 1971,página 88).

D'altra banda, una cosa és donar un decret i unaaltra de molt diferent és dur·lo a la practica. A lalamina de 1802, al final, hi ha la interpretació queel dibuixant frances ha fet del decret de només setanys abnas. Sobre el peu de «Pavillon Royal d'Es-pagne», hi ha una reproducció bastant correcta dela bandera de guerra, només que l'escut és al mig deldrap (no al cantó del pal) i tant lleó com casteIl sónvermells. Sobre el peu de «Pavillon Marchand Espa·gnol» hi posa un disseny fet de cinc faixes: vermeIla,groga, vermeIla, groga i vermeIla. Que vol dir, aixo?Es una interpretació erronia del dibuixant frances ol'equivocació és deIs primers mariners que van usaraquesta bandera mercant? O és que aquells marinersja usaven aquesta bandera abans de que Caries nIdecretés la bandera oficial? Entenc que Caries nIvolia donar més importancia al groc, pero tant labandera mercant que eIl va decretar com la queapareix en aquesta lamina, sobre tot la darrera, re·corden tant la bandera catalana ...

(13) Entre els textos, d'aquí que afirmen la ca-talanitat de la bandera espanyola tenim, entre altres,el volum 7 de I'«Enciclopedia Universal Ilustrada Eu-

_ ;>eo-Americana», pagina 522, segona columna. Entre~ bibliografía estrangera tenim: «National Geogra.nme Magazine», Setembre 1961, pago 344.; CARR, H.Gresham: «Flags of the World», Frederick Warne andCo. Ud., London, 1961, pago 302; BARRACLOUGH,E.M.C.: «Flags of the World», Frederick Warne andCo. Ud., London, 1969, pago 166; EVANS, LO.: «TheObserver's book of Flags», Frederick Wame and Co.Ud., London, 1959, pago 120; EVANS, LO.: «The Ob·server's book of Flags», Frederick Warne and Co. Ltd.,London 1971. (El títol «A Manual of Flags, incorporat·ing Flags of the World, by W.J. Gordon, revised withadditional illustrations by V. Wheeler . lIolohan»;Frederick ame and Co. Ud., London, 1933, pago 250només assenyala que l'origen de la bandera espanyolasigui l'«aragonesa», com el més probable.

(14) «La Vanguardia» (i altres diaris del mateixdia) , 16 de setembre del 1975, pagina 31, quarta co·lumna.

(15) «La Vanguardia» (i altres diaris del mateixdia), 16 de generdel 1976, pagina 4, primera columna.

(16) CARRERAS 1 CANDI, Francesch: «GeografíaGeneral de Catalunya». Vol. 1, Catalunya, pago 1071.Casa Editorial Alberto Martín, Barcelona, 1913.

(17) CASANOVA, Concepció: «Notes per a un es-tudi sobre la composició de I'«Oda a Barcelona» deVerdaguer». Revista de Catalunya n.O51, Barcelona, se-tembre-octubre 1928, pagina 262, estrofa XXI.

(18) DOMENECH 1 MONTANER, Unís: «Ense-nyes Nacionals de Catalunya». Quarta plana..del pro-leg, signat per Pau Font de Rubinat. Col.Iecció CostaBrava, Barcelona, 1936.

(19 i 20) Correspondencia signada a «El CorreoCatalán» per Manuel Bassa i Armengol i Enric Garri·ga i Trullols, entre el 16 de setembre de 1975 i el 21de gener del 1976.

Bandera amb f'escut deToscana. (De f'«Encyclopé-die»')

Bandera de Toscana, ambla creu vermel/a i vara-:l'or. (De I'«Encyclopédie».)

És groga, blanca i vermel/a i, aixi, esdevindria banderade Midelburg. Amb els colors invertits i la creu de Bor-gonya sera bandera de Flandes. També amb vermel/,blanc i groc, amb corona, Tusó d'Or i f'aliga imperial serala bandera deIs galions. (Treta del Jlibre de Doménech iMontaner.)

Josep Porter-Moix, primer vixiloleg catala,és l'auto1', entre altres treballs, de les lami-nes de banderes a la Gran Enciclopedia Ca-talana i d'un Album per la Caixa. Pe1'iodistafecund, redactor de l'Avui, col.laborador deDestino i Correu Catala, ha escrit sobre mú-sica, can9ó, política, historia, folklore, etc.