lexlc

Els quatre traetaments deleatala

Albert JANÉ

Guardo per Tu gallines ponedoresA camp obert, darrere el mur herbós,Tocant al rec on maduren les móresPer als infants que Et saben dir de Vós.(J.V. Foix. També vindrem, Infant, a l'hora vella)

A mi e1s desconeguts que parlen de vós acostumena ser-me simpátics. Em desvetllen la cordialitat.

(Josep M. Espinas. El venedor de noms)

Hem de convenir -hi convindra tot-hom facilment- que molts catalanstenim una debilitat sentimental peltractament de vós, el consideremcom una cosa propia, com un tret dis-tintiu i característic de la nostra per-sonalitat col-lectiva. Si no tinguéssimpor de recórrer a un deis adjectiusmés rebregats del IIenguatge pe-riodístic actual, diríem que ens és untractament entranyable. 1, ja no cal-dria ni dir-ho, no hi deu haver pasningú que dubti de la seva legitimitat.

ÉS, sens dubte, per l'a-mor patriótic i la devocióque sentim per aquesttractament que ens sem-bla tan nostre, i pel greuque ens sap que el seu úshagi reculat notablement,a causa de I'evident in-fluencia del castella. subs-tituit pel tractament con-current de voste, que ara iadés ens sentim temptatsde rebutjar i condemnaraquest altre tractament,com si fos una forma espú-ria, il·legítima i inadmissi-ble. És el que va fer, perexemple, ja fa una collad'anys I'enyorat Tísner,que amb la seva vehemen-cia abrandada, pero simpa-tica i bonhomiosa, va arri-bar a dir que el vosté feiatuf de botifler (després vaaclarir, davant els nostresretrets amistosos, queconsiderava botifler eltractament, no els qui elfeien servir, cosa que no

1. Llengua Nacional, núm. 34, p. 23.

deixa de ser una distinció ben curio-sa), i el que ara ha fet el també esti-mat amic i venerable professor PereElies (que deu ser, segurament, elnostre deqa), el qual, en un recentarticle publicat a la nostra revistaLLENGUA NACIONAL declara que vostéés bastard i artificial, i que és unmot espuri'.

Pero una cosa són els sentimentspatriotics i una altra la realitat de laIIengua. I en el moment en quecreiem, encara que sigui amb un

bon coneixement de causa, quepodem combatre un mot o una ma-nera de dir que ens semblen poc legí-tims, la primera cosa que hauríem defer, imprescindiblement, és compro-var que en diuen les nostres obresnormatives. I si la inclusió en el cor-pus normatiu d'aquella forma deIIenguatge que ens semblava suspec-ta no descoratjava o atenuava la nos-tra condemna, aquesta no s'hauriade formular sense dir, explícitament:«Malgrat que aquest mot ha estat

LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 2001 1331

l éxic

adrnes pel nostre diccionari norma-tiu, creiem que ... » Perque. ¿tenim ono tenim un diccionari normatiu,que ha d'ésser, en tots els casos, deconsulta obligada?

En el cas de vos te, el DiccionariFabra, ja des de la primera edició, arafa setanta anys, és ben explícit:«VOSTE(pl. -es) prono Pronom de se-gona persona, emprat quan ensadrecem a algú que no tractem de tuo de vós, pronom que, quan és elsubjecte, exigeix el verb en tercerapersona. vosté m'ho ha dit. vosrésno hi eren.» I ja que hi som, vegemtambé el que diu anteriorment: «vosprono Pronom personal de segonapersona, emprat quan ens adrecem aalgú a qui no tutegem pero nodonem el tractament més cerimoniósde vos te, pronom que ... » Remar-quem, d'altra banda, el fet, que enssembla molt significatiu, que el ma-teix diccionari normatiu que admetvosté amb tota la naturalitat, sensecap reserva, no admet, en canvi, lesformes don i donya, que consideremno solament espúries sinó també car-regades de connotacions negatives,bé que, cal confessar-ho, Ilargamentusades entre nosaltres. I ja que hisom, no ens sabem estar de dir queno hem entes mai la cornplaencaamb que les usaven escriptors comPla o Sagarra, aquest darrer, fins a lasacietat embafadora (arriba a fer pre-cedir de don el nom de personatgescom Puig i Cadafalch !).

Naturalment, tots els diccionarisposteriors, com el DIEe, continuenacceetant voste amb la mateixa natu-ralitat que el DGLC.

Pero si amb el que hem dit no n'hihagués prou, caldria recordar tot elque en diu Joan Coromines, del qual,havent-se ocupat d'aquesta qüestióamb tant de detall, no comprenemcom es pot prescindir tan alegre-ment. El cas és que Coromines s'ocu-pa de la concurrencia de vós i vosteen Lleures i converses d'un filóleg(pp. 88-90) i en el Diccionari eti-mológic i complementari de la /len-gua catalana (vol. IX «vós»). Repro-dutrn literalment un fragment de laprimera d'aquestes obres: «De fet jono sé cap filoleg ni preceptista res-ponsable que hagi condemnat l'úsde voste, ni I'hagi considerat menysrecomanable que el de vÓs. De capmanera no s'ha de pensar que en lacreació de voste hagi pogut interve-nir cap influencia castellana. Teniaraó Fabra quan el considerava mot

inqüestionablement legítim, i té raóEn Guiter quan indica que les arrelsdel catala vosté i del castella ustedsón igualment antigues i surten d'unús propagat en totes dues Ilengües (ien d'altres, com l'italia i I'alemany)des del segle xv.» I a continuació hiafegeix: «Cap preceptista responsa-ble, és veritat, pero també és veritatque tots hem sentit alguns catalans (iadhuc algun catala distingit) que usavós quan corresponia dir voste, evi-dentment creient que vós és "méscata la". No nego que en aquest cases tracta d'una imitació servil delfrancés. També n'he sentit d'altresque es neguen a usar vós, com a mot"ordinari" (P), i que aquests cauentambé en una imitació servil del cas-tella.» I encara: « ... la imitació deltrances i del castella existeix tant perpart deis qui rebutgen vós com deisqui rebutgen vosté. Francés i castellason Ilengües que no tenen més quedos tractaments. [ ... ] d'altres entenen tres, com el catala.» En fi,Coromines, entre molta més infor-mació, assenyala que el tractamentde voste és ben viu al Rosselló i en elcata la parlat a l'Alguer, del qual vapassar als parlars sards.

És un fet, doncs, que tant vóscom voste tenen els seus adversaris,i compartim plenament I'opinió deCoromines segons la qual tots ellsvan plenament errats. Ni hem depredicar injustament (i, d'altrabanda, inútilment) contra el vosté nihem de proscriure amb la mateixainjustícia, pero sovint amb méseficacia, el nobilíssim tractament deVÓS. Un exemple d'aquest darrer casel tenim en el criteri observat en larecent, encara, edició de la traduc-ció interconfessional de la Bíblia 2,en que es dóna a Déu el tractament,no de voste, certament (que hauriaresultat sorprenent), sinó de tu. Valla pena d'assenyalar que aquest cri-teri és deis responsables de I'edició,que en aquest punt no van volertenir en compte la proposta del nos-tre col·lega Josep Ruaix, el qual esva encarregar de la revisió generald'aquesta versió catalana, i que erapartidari, en aquest cas, del tracta-ment de VÓS.

El lIenguatge epistolarUn deis camps de la comunicació

en que el tractament de vós és ple-nament vigent és el Ilenguatge epis-tolar, en la correspondencia burocra-tica i administrativa, en cartes

circulars, de carácter general, i, espe-cialment, en cartes adrecades a per-sones que el signant no coneix. Arano escau, certament, de voler impo-sar ni tan sois suggerir criteris aningú, pero sí que és pertinent d'in-dicar, als qui creuen que aquest trac-tament és una simple romanalla, envies d'extinció, que el Ilenguatgeepistolar és també una realitat, uncas real d'ús de la Ilengua, amb unpes específic considerable.

Parlant, pero, del Ilenguatgeepistolar, creiem convenient de re-petir una observació que vam fer jafa una colla d'anys, en un articleaparegut al diari Avui. I és que, siguiquin sigui el tractament pel qual enshaqirn decidit en la redacció d'unacarta, cal mantenir-Io rigorosamental Ilarg de tot el text de la missiva. Ésinadmissible que en una carta quecornenca dient «Tenim el goig de co-municar-vos ... » trobem un altreparaqraf en que podem Ilegir «Liagrairem que tingui la bondat...» 0,inversament, que primer es digui «Liadrecem aquest escrit ... » i despréses continul dient «Us preguem quesi us interessa ... ». Una Ilarga expe-riencia en aquest camp ens fa dirque aquesta inconsequencia de cri-teri és molt més freqüent del quemolts podrien pensar.

Les obres narrativesAl marge de les nostres opcions

individuals en la nostra relació social,cal assenyalar que els escriptors(guionistes, traductors, adaptadors,etc.) no poden, en molts casos, pres-cindir del tractament de VÓS. Ésveritatque bé podem trabar narracions i his-torietes ambientades en els Ilunyanstemps medievals, adhuc de I'antigor,en que s'ha recorregut a vosté com atractament de respecte. No cal dirque aquest recurs denuncia impla-cablement la ineptitud de I'autor.En aquests casos, no hi pot havercap dubte: la dualitat tu i vós resolperfectament I'expressió del tipusde relació que hi ha entre els diver-sos personatges.

Ara: hem de dir que nosaltres nosom pas gens partidaris del tracta-ment de vós (ni del de vosté encaramenys, és ciar) en les narracions am-bientades en I'antigor ni en les quese situen en altres ambients allunyatsen l'espai i en el temps. Com se sap,en les Ilengües classiques hi havia unsol tractament. Creiem que en unaobra narrativa ambientada en els

2. BCI, Bíblia catalana, Traducció interconfessional, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbliques Unides.3. Josep Pous i Paqes, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, MOLe, p. 98.

1341LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 2001

lexlc

temps classícs (grecs o romans) o, perexemple, en I'antiga Xina, o en elmón africá. cal recórrer a un sol trac-tament i marcar el respecte amb l'úsdeis vocatius: illustre senyor, mestrevenerable ...

El plural de v6sUn deis inconvenients del tracta-

ment de vós és que no té un pluralprou ciar: Notem que el DGLC diu cla-rament que el plural de vosté ésvostés, pero no diu res pel que fa avós. En la practica; el temps del verbés el mateix, és a dir, la segona per-sona del plural, i I'ús del pronom esprocura evitar. Si es tracta de poquespersones, dues o tres, no sembla gensestrany de repetir el pronom. De fet,recordem un exemple literari en quees diu Vós, pare, i vós, mare ..., perono amb prou exactitud per a poder-locitar exactament. Notem, en canvi,I'exemple següent, en que el parlants'adreca alhora a una persona quetracta de tu i a una altra que tracta devosté. Tu, Marianna, i vosté, mossénllorenc. procurin portar a bon camíl'ovelle esgarria da 3. Recordem, d'al-tra banda, que, en aquesta narracióel rector del poble tracta de vósI'amo del mas i aquest diu de vostéal senyor rector.

Aquest inconvenient té potsercom a contrapartida que, en certscasos, l'ús de la forma del verb en lasegona persona del plural convétant a qui tractem de vós com a ungrup indeterminat de persones quetant podem tractar de tu com devós. És el cas, per exemple, deis avi-sos de carácter general, com Passeuper la dreta o Respecteu les flors. Ode la forma de cortesia si us plau,objecte freqüent, actualment, d'unacontracció que la desnaturalitza.

L'ús explfcit deis pronoms fortsde segona persona

Una diferencia molt important,entre el estala i el castella. pel que faa I'ús deis pronoms forts de segonapersona quan fan de subjecte, espe-cialment voste, és que en el nostre úsgenuí els elidim en molts casos enque el castella no ho fa. Així, frasescom Esta vosté equivocat, Té vostéraó o Creu vosté que vindran? traei-xen clarament la interferencia delcastella. i no vacil·lem a conside-rar-les inadmissibles. En tot cas, elpronom ha d'anar al davant de tot ocol·locat com una aposició. Vosteesta equivocat, ¿ Creu que vindran,vos te? És el que cal fer en el Ilen-guatge escrit quan l'absencia del pro-nom que fa de subjecte pot originar

una ambigüitat tvosté o ell?). Efec-tivament, la presencia física de la per-sona a qui diem Té tota la raó delm6n elimina el dubte possible pelque fa al subjecte de la nostra frase.Pero, per exemple, en una narració,encara que vulgui ser el reflex fideld'un dialeq real entre dos personat-ges, hi ha la possibilitat que el lector(no el destinatari de la frase) no acabide veure prou ciar a qui es fa re-ferencia.

El quart tractamentAfirmar que en catala existe ix un

quart tractament és una manera dedir que el tractament més cerimoniósi protocollari exclou rigorosamentI'esment de les formes pronominalstvosté i vostesi, tot i usar els verbs enles formes de tercera persona (del sin-gular o del plural). És el tractamentpropi, encara actualment, de quanhom és ates en certsestabliments comer-cials de categoria(hotels, restaurants,botigues de luxe), enque el personal se soladrecar als clientsusant les formes elsenyor i la senyora(o, si escau, el senyorpresident, la senyoramarquesa ...).

És ben possibleque, en la realitat,els qui usin aquesttractament no hi si-qurn sempre con-seqüents, i arribi unmoment en que selsescapi algun vosté.No hauria de seraixí, pero no hi do-narem pas més im-portancia de la queté. Ara: hi ha un casespecial en que éspreceptiu de recór-rer a aquest tracta-ment distanciat queexclou I'esment ex-plícit de les formespronominals, i enque sostenim quecaldria observar elrnaxirn rigor. Ens re-ferim a les comuni-cacions adrecadesper persones en l'e-xercici d'un carteepúblic o privat (presi-dent, alcalde, direc-tor general ...), inicia-des amb la paraulaSaluda, ja impresa,seguida de la indica-

ció del nom (o carrec) del destinatari idel missatge que el primer li adreca.Aleshores, l'ús explícit de les formespronominals, encara que siguin les decortesia, constitueix, al nostre enten-dre, una interrupció del carácter alta-ment deferent d'aquesta mena de co-municacions, cosa que ens semblatotalment improcedent. Així, conside-rem inadmissible un escrit que diguiEl director general de Coordenades iPerémetres Interdepartamentals SA-LUDA el senyor Josep Pi i té el goig defer-Ii arribar un exemplar de t'opusclepel qual vosté s'havia in teressat, talcom hem pogut Ilegir en nombrosesocasions. Hauria de dir, simplement,... l'opusde pel qual s'havia interes-sat.

I no cal dir que una redacciócom ... opusc/e pel qual vós ushavíeu interessat és, inqüestiona-blement, aberrant.e

LA SEVA AGENCIA DE VIATGES

PER A TOl T1PUS DE SORTIDES:

~ Viatges de noces~ Viatges per a empreses~ Tarifes per a joves (agent USIT)

Informació i reserves:

C. d'Aribau, 127Tel. 93 419 32 11Fax 93419439008036 BARCELONA

C' Provenz ar-¡01-~ 11

LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 20011351